Dades geogràfiques

Anglaterra

Situació geogràfica

• Superfície - Total130,395 km2

•  Població - Densitat:388,7 /km2 

• País de la Gran Bretanya. • S'estén des d'Escòcia fins al canal de la Mànega i limita a l'oest amb Gal·les.

Geografía física• Relleu

Gran Bretanya es divideix tradicionalment en una zona muntanyosa al nord i al oest i una zona de la terra baixa al sud i al est. Una frontera que funciona de la desembocadura del riu Exe, al sud-oest, a la del Tees, al nord-est, és una expressió crua d'aquesta divisió. Però, en general, es pot entendre que està dominat per tot turons rugoses i muntanyes baixes. A la part septentrional es troben les muntanyes de Ross, els Grampianos, els Southern Uplands i les muntanyes xeviot. A la part occidental estan les muntanyes Peninos, les muntanyes cámbricos o Cambrianos a Gal · les i Cornualla que són prolongació del plegament hercinià d'Europa. Les Terres Altes escoceses i les muntanyes de l'Ulster s'assemblen als plegaments caledonians que es poden veure a la península Escandinava, recoberts per materials més recents, d'origen volcànic i glacial. Totes aquestes serralades no són massa elevades. Entre les diferents serres apareixen de vegades estretes terres més baixes, com els Lowlands (Escòcia) o els Midlands (Anglaterra).

La zona de planes o peneplà es concentra al sud-est de l'illa de Gran Bretanya, sent una continuació de la gran plana del nord d'Europa. És una conca sedimentària. 

Geografía física• Rius

Els rius són més aviat curts, però el seu cabal és moderat el que permet certa navegació. Tenen certa importància econòmica. El més llarg, amb 354 km, i cabalós del país és el riu Severn, que neix a Gal · les i creua també Anglaterra, desembocant després a l'oceà Atlàntic a través del seu estuari al sud-oest del país. És també el riu més cabalós d'Anglaterra. El seu principal afluent és el riu Tern. El segon en longitud és el Tàmesi, riu que és el més llarg d'Anglaterra, amb 346 km, creua Londres i desemboca al mar del Nord. El Swale, anglès, afluent del riu Ure, que es converteix al seu torn en el riu Ouse, on el Ouse s'ajunta amb el Trent a Trent Falls (Faxfleet) i crea un gran estuari de marees, el Humber. Des d'aquí fins al mar del Nord, forma part dels límits entre el Yorkshire de l'Est a la riba nord i North Lincolnshire i North East Lincolnshire a la riba meridional. Encara que és un estuari des del punt de vista de la seva formació, molts mapes el descriuen com riu Humber. També destaquen diversos rius escocesos que desemboquen al mar del Nord: el Tay, que amb 188 km és el més llarg d'Escòcia, desemboca al Fiord de Tay); Spey (desemboca al Moray Firth), Tweed i el Dee. El riu més llarg d'Irlanda del Nord és el Bann, que mesura 122 km. El riu més llarg de Gal · les és el Towy (en gal · lès, Tywi), de 103 km. 

Geografía física• Llacs

Els llacs abunden a Escòcia, on es diuen lochs, havent una altra famosa regió, el districte dels Llacs al nord-est d'Anglaterra. Els llacs més grans del Regne Unit, segons els seus països, són:

     * Irlanda del Nord: Lough Neagh (381,74 km ²)     * Escòcia: Loch Lomond (71,12 km ²)     * Anglaterra: Windermere (14,74 km ²)     * Gal · les: llac Bala (en gal · lès, Llyn Tegid; 4,84 km ²)

El llac més profund del Regne Unit és Loch Morar amb una profunditat màxima de 309 metres. Loch Ness és el segon, amb 228 metres de profunditat. El llac més profund d'Anglaterra és Wast Water que baixa fins als 79 metres. 

Geografía física• Clima

Pertany al clima marítim oceànic i temperat. El clima britànic és molt variable i pot passar molt ràpid d'un dia fred i plujós a un dia assolellat en només unes hores. També varia bastant segons l'alçada i les regions. Els contrastos es deuen sobretot pels vents oceànics, que suavitzen les temperatures. Els vents del sud-oest prevalen sobre el corrent de l'Atlàntic Nord, de manera que el rigor del clima es modera. Està influït per pel corrent del Golf (The Gulf Stream).

El clima és en termes generals temperat, encara que significativament més càlid que altres llocs d'una latitud similar, com Polònia central, a causa d'aquesta influència del corrent del Golf. En general el sud és més càlid que el nord. La temperatura més alta registrada al Regne Unit van ser els 38,5 º C de Brogdale, prop de Faversham, al comtat de Kent, el 10 d'agost de 2003. La més baixa van ser -27,2 ° C registrats a Braemar a les muntanyes Grampianos, Escòcia, el 11 febrer 1895 i 10 de gener de 1982 i Altnaharra, també a Escòcia, el 30 de desembre de 1995.

Més de la meitat dels dies està ennuvolat. La nuvolositat és extrema i la pluviositat abundant. La pluviositat anual mitjana varia de 3.000 mm a les Terres Altes escoceses fins 553 mm a Cambridge. En general el sud és més sec que el nord. Escòcia és el país més humit tots els mesos de l'any, excepte al maig, juny i desembre, en què plou més a Gal · les. El mes més plujós és gener, amb 170,5 mm de mitjana. Escòcia és també el país més ennuvolat al llarg de tot l'any, a part de al juny i juliol, quan hi ha més núvols a Irlanda del Nord. El comtat d'Essex és un dels més secs del Regne Unit, amb una pluja anual mitjana de prop de 600 mm, encara que és típic que plogui més de 100 dies a l'any. En alguns anys la pluja a Essex pot estar per sota de 450 mm, menys que la pluja mitjana anual a Jerusalem i Beirut. Són freqüents les boires a les ciutats. Es poden produir forts vents i inundacions, especialment a l'hivern.