d’agost de 2006 minical€¦ · nicolás sartorius exdiputat al congrés pel pce i per izquierda...

Reportatge Un llenguatge mil·lenari Moisès Villèlia va escriure a Molló un estudi sobre la cultura Quitu-Cara PÀGINA 5. EntrevistaNicolás Sartorius «No sóc pacifista, sóc pacífic» PÀGINA 9. Rutes Colomers PÀGINA 11. Gastronomia Galls i bruixes PÀGINA 13.

Dom

inic

alDiumenge 20d’agost de 2006

Diari de Girona ReportatgeLa primera turista

de BlanesRachel Russell i el seu

marit van arribar a laCosta Brava a principis

dels anys 30. PÀGINES 2, 3 i 4

ReportatgeRipoll, avui

Un llibre mostra el presentde la ciutat. PÀGINES 6, 7 i 8

13 anys al servei de les empreses de SaltC/ Àngel Guimerà, 99 - Tel. 972 40 14 16 - Fax 972 40 17 00 - 17190 SALT (Girona) • e-mail:[email protected]

2 DominicalDiumenge 20d’agost de 2006

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: A DALT, UN QUADRE DE BLA-NES DE RACHEL RUSSELL; A BAIX, UNA DE LESIMATGES D’ORIOL MOLAS PER AL LLIBRE «RI-POLL, UNA VISIÓ CONTEMPORÀNIA».

20 d’agost de 2006

5 ReportatgeUn llenguatge mil·lenariLa Fontana d’Or recupera unestudi que Moisès Villèlia vaescriure a Molló sobre la culturaequatoriana dels Quitu-Cara.

6, 7 i 8 ReportatgeRipoll, avuiOriol Molas i Raimon Maideuactualitzen en el llibre «Ripoll,una visió contemporània» laimatge de la capital del Ripollès.

9 EntrevistaNicolás SartoriusExdiputat al Congrés pel PCEi per Izquierda Unida, ara fad’advocat i continua influint enel pensament de l’esquerra.

11 RutesColomers

13 GastronomiaGalls i bruixes

14 Col·leccionismeLa nova verema

SUMARI

1

2

B lanes ha redescobert aquests darrers me-sos dos artistes desconeguts, fascinantsi amagats pel pas del temps. Es tracta de

Joan Castanyer i de Rachell Russell. L’un, ci-neasta, decorador i pintor, ha estat homenat-jat a la Fundació Planells de la millor mane-ra possible: tornant a projectar les pel·lículesen què va treballar –entre les quals FrenchCancan, Le crime de Monsieur Lange o Bou-du sauvé des aeux, totes tres de Jean Renoir–o que va dirigir –com Andorra–. Per la sevapart, Rachell Russell té el privilegi, quarantaanys després de la seva mort, de ser prota-gonista d’una exposició amb un centenard’obres que ella, com a pintora aficionada quees considerava, mai no hauria sospitat que tin-dria lloc al poble que tant va pintar i estimar.La Casa Saladrigas acull fins al proper dia 27

d’aquest mes d’agost part de l’obra d’aques-ta ciutadana de la gentry britànica, turista avantla lettre i dona, ben segur, interessantíssima.

L’origen de la mostra i del rigorós estudibiogràfic i pictòric que s’ha editat per acom-panyar-la, Rachel Russell, una artista de la Me-diterrània (obra de Josep Bota-Gibert, JosepMaria Guinart i Vilaret, Antoni Reyes i Valenti Aitor Roger i Delgado), s’ha de buscar enel treball laboriós, gairebé obsessiu, dels tre-balladors de l’Arxiu Municipal de Blanes que,davant la descoberta del llegat de l’artista,actualment en mans del pintor Rafael Bataller,i d’algunes pistes sobre la britànica en algu-nes revistes blanenques de l’època com Re-cull, es van veure obligats a fer de detectiusper esbrinar aspectes de la vida de la quepodria ser la primera estrangera instal·lada a

Blanes. La recerca ha estat exhaustiva, finsal punt que hi ha hagut col·laboració ambl’Arxiu d’Essex, la regió de la Gran Bretanyaon va néixer Rachell Russell, per tractar d’acla-rir els aspectes més foscos de la seva estadaa Blanes. La història oral també ha contri-buït a la reconstrucció d’aquesta peripèciablanenca, i no han estat poques les conver-ses amb aquells que van ser veïns, al carrerde l’Esperança i al carrer de la Font, del ma-trimoni Nell-Russell. «Una senyora distingi-da, pàl.lida, alta i prima», la descriuen algu-nes persones que la van conèixer. «Anava ves-tida força diferent de les senyores de la vilade la seva edat: sovint portava faldilles llar-gues acampanades, vestits de flors, un granxal o sandàlies amb mitjonets», afegeixen. D’al-tres apunten que «no era gaire parladora i que

sempre anava amunt i avall ab barrets, ulle-res, i els estris de pintar». «Semblava disfres-sada», han arribat a dir. En última instància,moltes de les pistes sobre la seva vida enaquest raconet de la Mediterrània, aficions icaràcter han vingut de la mà de l’estudi de lesseves aquarel·les, que es converteixen entot un testimoni del Blanes d’aquella època.

ORIGEN ARISTOCRÀTICRachell Russell va néixer a la localitat de NorthOckendon, al comtat d’Essex, l’any 1888, enel si d’una família aristocràtica. La casa onva viure quan era jove, la mansió Stubbers,pertanyia a una nissaga. Tant és així, que aAnglaterra es va editar un volum, Stubbers:a short history, que relatava vida i miraclesdels seus diversos i rics moradors durant dè-

cades. Tot resseguint la seva història familiarcap enrere es troba Sir William Russell, avant-passat seu i fundador de l’Essex Union Hunt(Unió de Caçadors d’Essex). L’avi de Rachel,Champion Branfill, havia fet fortuna gràciesal comerç marítim d’or i esclaus al segle XVI.Era un famós pistoler i, sense que això foscontradictori, també Justice of the peace delcomtat d’Essex: una mena de xèrif de la re-gió. El pare de Rachell Russell, Champion B.Russell, va prosseguir amb les aficions de lafamília: la cacera, la beneficència i el col·lec-cionisme. Va contraure matrimoni amb la marede Rachel, Isabel Ellen Bruce, que procediad’un llinatge igual o superior al seu. Els inves-tigadors de l’Arxiu de Blanes destaquen enel volum biogràfic que el pare d’Isabel EllenBruce havia intercanviat

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí-nies, dones i or-meigs en una pintu-ra de Rachel Rus-sell.1Façana marítima.2Castell de Palafolls.3Una felicitació nada-lenca del matrimoniNell-Russell, onconsta la seva adre-ça i el seu númerode telèfon a Blanes.4Autoretrat de RachelRussell tocant elllaüt.5L’entrada a l’exposi-ció dedicada a Ra-chel Russell, quefins diumenge queve, dia 27 d’agost,es pot visitar a laCasa Saladrigas deBlanes.6Dones a plaça.

(Continua a la pàgina 4)

La primera turista

de BlanesL’anglesa Rachell Russell i el seu marit, el nordamericà William Nell, van conèixer Blanes a principisde la dècada de 1930 i després de la Guerra civil s’hi acabarien instal.lant definitivament; un estudii una exposició de quadres que va pintar ella permeten ara resseguir la seva relació amb la localitat.

TEXT: GERMÁN SIERRA FOTOGRAFIA: CARLES COLOMER

5

6

3 4

correspondència amb el cre-ador de la teoria de l’evolució de les espè-cies, Charles Darwin.

Rachel Russell va abandonar la llar pater-na ben aviat per iniciar els seus viatges. El1930 es va casar amb William Nell, nord-ame-ricà de Filadèlfia, estudiant d’arquitectura, me-lòman i promesa artística. Segons la investi-gació, tots dos es van instal·lar a Blanes a prin-cipis de la dècada de 1930, en van marxar perfugir de la Guerra Civil i van tornar-hi a fi-nals de la dècada dels 40, tot i que no s’hapogut determinar l’any exacte –en aquesta se-gona etapa van residir primer a Can Girbau,una casa situada al carrer de l’Esperança; iposteriorment es van fer la seva pròpia casa,Can Nell, al carrer de la Font–. Sobre les cau-ses que van provocar el seu trasllat d’Angla-terra a Blanes s’apunten diverses hipòtesis,encara que la de més pes és l’atracció quesentien per la mar Mediterrània. Mallorca jaera un indret d’estiueig famós en aquella èpo-ca i la vida i paisatge del Blanes dels anys30 no distava gaire del mallorquí: sol, platja,gent exòtica... En definitiva: un altre món.

TEMÀTIQUES VARIADESLa majoria d’aquarel·les que va pintar Ra-chel Russell, doncs, poden aportar dades deles diferents èpoques de la seva estada aBlanes (quan dibuixa el port, per exemple,s’aprecien les diverses fases constructives i noés difícil datar en quins anys el va dibuixar),però amb moltes altres és complex establiruna cronologia. El seu ull s’interessava tantper l’arquitectura com pel paisatge. Molts di-

buixos a llapis capten arquitectures diver-ses, com cases pairals (Can Antonijoan, a Tor-dera), cases d’americanos (Can Milà i Camps,a Blanes), la seva pròpia casa –que encaraes conserva i que el seu marit va dissenyaral peu de Sant Joan–, fonts, monuments oarquitectures simbòliques com l’església deBlanes i el seu entorn, carrers emblemàticsde la vila, el port, la riera de Blanes quanera descoberta i l’antic Pont de Sant Pere, enun autèntic testimoni visual d’aquest racó dela vila desaparegut fa dècades. També hi haalgun autoretrat. Russell aprofita la proximi-tat de paisatges muntanyencs que ofereix Bla-nes i pinta el Castell de Palafolls, el riu Tor-dera, la vila de Tordera, Hostalric, o el mas-sís del Montseny des de diverses perspectives.

També estava molt interessada en les diver-ses feines d’una vila marinera. Pintava els tre-balladors de les drassanes, els pescadors, lesdones al mercat venent el peix i els produc-tes de la terra, homes fent nanses o palan-grers. El mar també apareix de forma reco-rrent i des de diverses perspectives: Sa Palo-mera, la muntanya de Sant Joan, el convent,les barquetes de Sant Andreu de Sa Palome-ra, sovint amb presència humana però tam-bé aïllades, paisatges al matí, al vespre, cre-puscles i tot un ventall de llum i colors.

En la seva formació com a pintora van serfonamentals els seus orígens: la possessiód’una biblioteca força important, el caràctercol·leccionista de la seva família i la proxi-mitat de la ciutat de Londres, on visitava laNational Portrait Gallery.

Rachel Russell, però, no només pintava, sinó

que també feia vida social a Blanes. Amb elsseus veïns era de tracte afable encara queno hi tenia gaire contacte. Sí que tenia im-portants amics entre els sector de la intelli-gentsia blanenca del moment. I era ben co-neguda: havia celebrat dues petites exposi-cions al Centre Catòlic molt ben rebudes perla revista Recull, que en va fer la crítica.

Sobre el seu marit existien més dubtes iespeculacions. S’havia arribat a dir que podiaser un espia britànic, un maçó o un dobleagent franquista. El que sí era cert és que te-nia importants accions a la companyia pe-trolífera Shell. Als dos els agradava el folclo-re tot i que no acabaven de diferenciar l’autòc-ton i del forani. Josep Bota explica, perexemple, que cada any se celebrava «una menade tablao flamenco a casa seva, en el qualdos joves gitanos de la família Batista i Ma-lla, convenientment vestits per a l’ocasió,demostraven les seves habilitats»

Després de la Guerra civil, el matrimoniNell-Russell va tornar del seu exili als EstatsUnits. D’aquella terra la Russell va portar obresque es poden veure a la mostra, com el di-buix d’un pont cobert a l’estat de Madison.

De nou a Blanes, continuen fent la sevatranquil·la rutina encara que a Rachel Rus-sell no li queden gaires anys de vida. El 1957mor i és enterrada a Montjuïc. El seu maritva viure amb una altra dona fins que va mo-rir, el 1971. Avui dia encara continua en peuCan Nell, la casa de pedra que es van fer alcarrer de la Font. I Rachel Russell encara éspresent en moltes cases blanenques, on pen-gen algunes de les seves pintures.

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí-nies, un quadred’Hostalric, la Torde-ra i el Montseny.7Aspecte actual deCan Nell, la casaque el matrimoniNell-Russell es vaconstruir al carrer dela Font de Blanes.8El pont de SantPere, a la riera deBlanes.9Palangrers.10Barques a la platjade Blanes.11Una imatge retros-pectiva de barquessota sa Pujola, a laplatja de Blanes.12Can Girbau, la casadel carrer de l’Espe-rança de Blanes onva residir el matri-moni Nell-Russel. (Ve de la pàgina 3)

8

9

7

10

11 12

L’any 1972, a Molló (Camprodon), l’artis-ta barceloní Moisès Villèlia (1928-1994)redactava l’estudi Pirus i Pikenus, dedi-

cat a analitzar uns elements molt concretsde la cultura equatoriana precolombina delsQuitu-Cara: són una mena de segells –algunscilíndrics i d’altres planers– amb els qualses poden reproduir una mena de sanefes.Villèlia havia conegut aquesta cultura du-rant una estada, amb la seva família, a l’Equa-dor, i de seguida s’hi va mostrar interessat ien va estudiar alguns aspectes, especialmentaquests segells. Més tard, quan la família esva traslladar a Molló, va posar per escrit lesseves conclusions, que la seva vídua, Mag-da Bolumar, resumeix així: «En comprovarla perfecció i puresa de les línies (de les sa-nefes creades amb els segells), en Moisès vacomençar a estudiar-les i, a través dels seusconeixements plàtics i de les línies, va desxi-frar el mecanisme d’un llenguatge de fa apro-ximadament 2.000 anys. Ens va sorprendreveure com d’aquelles línies, bellíssimes peròaparentment sense sentit, anaven aparei-xent màscares, jaguars, dansaires...».

L’estudi de Moisès Villèlia sobre els segellsd’aquesta cultura, que va poblar part de lazona oest de l’Equador entre els anys 500aC i 500 dC, és una de les bases de l’exposi-ció Quitu-Cara, una cultura entre dos hemis-feris, que fins el proper dissabte, dia 26 d’agost,es pot visitar a la Fontana d’Or de Girona.La mostra té, per tant, un doble objectiu: do-nar a conèixer aquesta antiga cultura equa-toriana i algunes de les seves principals mani-festacions artístiques, socials i religioses, iretre homenatge a Villèlia, que al seu ves-sant d’artista –va ser objecte d’una mostra ala Fontana d’Or a finals de l’any passat– hiafegia el d’estudiós de tota mena de manifes-tacions artístiques. «Més enllà d’explicar la va-luosa aportació feta per Villèlia, l’exposició iaquest catàleg volen ser també un homenat-ge al mateix Moisès, l’home vital, l’explora-dor sense límit, l’artista de la fragilitat, l’inno-vador, la persona que, amb sensibilitat ex-trema, va saber desxifrar una minúscula peròfascinant part d’aquest gran trencaclosquesque és la història de l’home», escriu el presi-dent de la Fundació Caixa de Girona, Arca-di Calzada, al mateix catàleg de la mostra.

Pel que fa al contingut de l’exposició, Cal-zada afegeix que «les peces de ceràmica –caps,figuretes de bruixots, estris, collarets i, moltespecialment, els pikenus i pirus (segells ci-líndrics i plans, respectivament)– procedentsde La Tolita (Esmeraldas, Equador) reunidesa l’exposició ens aproximen a la complexi-

tat d’una cultura –la Quitu-Cara– desenvolu-pada en un ampli període de temps –comprèsentre el 500 aC i el 500 dC– en unes terressituades entre els dos hemisferis, al centre delmón. Els vestigis d’aquesta cultura preco-lombina ens parlen d’una civilització amb unstrets socials, culturals i filosòfics molt espe-cífics, dominats pel sentiment de saber ser iestar en aquest centre del món». Magda Bo-lumar afegeix que «a l’exposició s’ha volgutdonar a conèixer, de la forma més pedagò-gica possible, l’extraordinària capacitat delsQuitu-Cara per plasmar les emocions huma-nes en capets de fang, la seva habilitat a l’horade fer figueretes amb doble significat, la im-portància dels bruixots en aquesta cultura i,sobretot, el mecanisme que utilitzaven percomunicar-se mitjançant els pikenus».

Un llenguatge

mil·lenariUna exposició a la Fontana d’Or de Girona dóna a conèixer elsQuitu-Cara i al mateix temps homenatja l’artista Moisès Villèlia,que va estudiar alguns elements d’aquesta cultura equatoriana.

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

Reportatge


1

2

3 4

Fotos:Sobre aquestes lí-nies, una figureta debruixot, una altrad’un animalet, unaaltra d’ofrena i uncollaret.1Un segell cilíndric(«pikenu») de la cul-tura Quitu-Cara, i elseu desenvolupa-ment.2Una noia observauna figura femenina(Sona) dels Quitu-cara.3Capet de guerrerorellut.4Capet de jaguar (di-vinitat de l’aigua).

Tenim altres llibres més monogràfics, peròens calia tenir-ne un de referència quemostrés com la nostra vila és un bon lloc

per viure, un poble obert als nous correntsindustrials i tecnològics i, a més, un indreton podem trobar tant els avantatges d’una so-cietat urbana com els entorns idíl·lics d’unpaisatge situat entre muntanyes i rius». L’alcal-dessa de Ripoll, Teresa Jordà, defineix d’aques-ta manera l’objectiu principal del llibre Ripoll,una visió contemporània, amb fotografiesd’Oriol Molas i textos de Raimon Maideu, quehan editat l’Ajuntament de la localitat i l’edi-torial Galerada.

En el pròleg del volum, l’alcaldessa tambéhi apunta que «els ripollesos hi trobareu repre-sentats tots els àmbits de la nostra vila, peròsota una perspectiva nova, sota la mirada del’artista, la mirada que retrata aquell instantfugaç i efímer d’un turista que passa per da-vant la portalada del monestir sense adonar-

se que ha estat captat per l’interès d’un fotò-graf poc convencional; aquestes fotografies,que immortalitzen simples moments de la vidaquotidiana, permeten encabir en una imatgeel batec i el tarannà d’un poble». I és que elllibre és bàsicament un amplíssim reportat-ge fotogràfic del Ripoll actual, obra d’OriolMolas –que ha elaborat treballs similars, perexemple, per als llibres 70x100. Imatges deBarcelona o Vic. El ritme de la ciutat–, ques’acompanya d’una breu introducció històri-ca de Raimon Maideu i d’alguns comentarisper anar introduint els diferents apartats ana-litzats en el volum. D’entrada, el que fa refe-rència al monestir de Santa Maria, seguramentl’indret més característic de Ripoll: «La porta-lada del segle XII, un dels elements romà-nics més destacats del món, esdevé tota unacarta de presentació per al monestir de San-ta Maria, símbol de Ripoll i emblema de lahistòria mil·lenària de Catalunya. De l’estil

romànic, també se’n conserva una de les nausdel claustre; la resta i el pis superior són gò-tics. L’edifici, fundat el segle IX pel comte Gui-fré el Pelós, traspua el testimoniatge de perso-natges de la talla dels abats Arnulf i Oliba.Després de successives ampliacions i recons-truccions, no és fins al final del segle XIX queel bisbe Morgades va liderar la reforma defini-tiva del monestir, en plena Renaixença cata-lana».

Un altre dels textos de Ripoll, una visió con-temporània –que també apareixen traduïtsal castellà, l’anglès i el francès–, aporta da-des sobre altres obres arquitectòniques des-tacables de la localitat: «Al costat de la magni-ficència del monestir, la vila conserva vesti-gis medievals destacats, com les restes de lamuralla i del pont del Raval. La bonança eco-nòmica derivada de la industrialització, alsegle XIX, va deixar d’empremta un ampli re-pertori d’edificis modernistes, entre els quals

Ripoll, avuiAmb fotografies d’Oriol Molas i textos de Raimon Maideu, el llibre «Ripoll, una visió contemporània»

mostra una imatge actualitzada dels diferents elements que caracteritzen la capital del Ripollès.

TEXT: ALFONS PETIT


Reportatge


sobresurten les obres de l’arquitecte Joan Ru-bió, deixeble de Gaudí. També s’hi ha desumar l’Estàtua del 27 de maig, testimoni dela resistència ripollesa durant la Primera Gue-rra Carlina. Per a Ripoll, també va ser cabdall’arribada del tren, el 1880, i la posterior cons-trucció de l’estació transpirinenca, que la si-tuaven com la porta d’enllaç entre Catalu-nya i França».

DE LA INDÚSTRIA A LES TRADICIONSL’economia i la indústria ripolleses centrenun altre dels apartats del volum, que Rai-mon Maideu introdueix d’aquesta manera: «Lacapital del Ripollès ha esdevingut una vilaeminentment industrial, considerada bressolde la protoindustrialització a Catalunya. Al se-gle XIX s’hi van alçar les grans fàbriques icolònies tèxtils, avui en vies d’extinció. Du-rant els anys seixanta, va experimentar ungran creixement la industria metal·lúrgica. Mal-

grat la crisi dels anys setanta i vuitanta, al-gunes empreses han assolit renom interna-cional gràcies a una decidida aposta per la in-novació. Ripoll també és i ha estat un centrede gran tradició comercial. A més del tradi-cional mercat del dissabte, la vila ha sabutconsolidar noves manifestacions comercials,com la Fira de les 40 Hores».

Pel que fa a la vida cultural i social de Ri-poll, al llibre s’hi apunta que «la vila mantéuna vida cultural molt dinàmica. La Sala AbatSenjust o la Sala del Tipògraf Eudald Pradells’han erigit en focus d’activitat cultural re-marcables. També l’activitat esportiva hi té ungran desplegament. A banda dels esports tra-dicionals d’equip, Ripoll ofereix un entorn im-millorable per fer salut gaudint de la natura.Un dels indrets més freqüentats és la Ruta delFerro que, amb els seus 12 quilòmetres, res-segueix l’antiga via del tren fins a les minesd’Ogassa. Del passat de Ripoll és remarca-

ble la tradició en manufactura d’armes. En-tre els segles XVI i XVIII, la vila esdevinguéun dels centres armers més importants d’Eu-ropa. I el testimoni d’això ha quedat recollital Museu Etnogràfic».

Finalment, la càmera d’Oriol Molas s’aturaen les tradicions i les festes ripolleses i en elseu entorn natural. Pel que fa al primer apar-tat, Raimon Maideu escriu que «Ripoll ha sa-but conservar les seves festes tradicionals i,a més, n’ha creat de noves per enfortir i di-versificar la seva oferta lúdica. D’entre les ma-nifestacions més tradicionals destaca la Fes-ta Nacional de la Llana i Casament a Pagès,o la mateixa Festa Major de Sant Eudald. Ri-poll també viu amb intensitat les diferents ex-pressions populars vinculades a la història ila cultura catalanes, com la Diada de Sant Jor-di, les trobades sardanistes o l’11 de Setem-bre, amb l’habitual ofrena a la tomba de Gui-fré el Pelós. També ha (Continua a la pàgina 8)

Reportatge


asssolit renom internacionalla Fira de Santa Teresa. Més recents, peròigualment arrelades, han esdevingut el Festi-val Internacional de Música o el Mercadaldel Comte Guifré». I en relació amb l’empla-çament geogràfic de Ripoll, i el seu entornnatural, explica que «el fet de trobar-se en laconfluència del les valls del Ter i del Freserha marcat la història i el devenir de la vila. Ri-poll és, també, un poble envoltat de mun-tanyes: Sant Roc, el Catllar, Sant Bartomeu iSant Antoni dibuixen el perfil del terme. Elmunicipi disposa d’un ampli ventall d’indretsque inviten a passejar. Rutes senyalitzades,paratges naturals i vistes panoràmiques queno deixen indiferents els amants de la natu-ra. Una natura que, durant l’any, desplega elmosaic multicolor característic de les vallspirinenques. A banda del centre urbà, Ripollmanté agregats alguns antics nuclis rurals, comel Castell de Llaés».

El Conseller i portaveu del Govern de laGeneralitat, Joaquim Nadal, comentava re-centment el llibre Ripoll, una visió contem-

porània, en un article publicat a Diari de Gi-rona: «El guió del llibre ens condueix delica-dament pels camins de les imatges enllaça-des hàbilment en un discurs triat i aclaridor,sempre, però, sota la llibertat de la miradaatenta, intel·ligent i juganera del fotògraf».

INVOCACIÓ A L’OPTIMISMESegons Nadal, «aquesta visió contemporàniadel llibre és una invocació moderna a l’opti-misme, a la confiança. Vol ser un revulsiuper al futur, vol posar en valor tot el pes dela història més remota i la història més recent,i ens en vol fer partíceps, com a penyora, d’unprojecte engrescador de futur. La visió con-temporània ens porta directament cap a lasuperació d’un punt lacònic de malenconiaambiental, i sacseja els fonaments d’una cer-ta grisor ambiental, plujosa, per reclamar eldret als colors vivíssims i exuberants del des-plegament de totes les potencialitats d’unavila amb capacitat de desvetllar els valors acu-mulats. Hi ha lloc per a projectes nous, pera més revulsius, per sotraguejar el conformis-

me i confiar novament en l’esperit dinàmic iemprenedor dels ripollesos. Ara, amb méspossibilitats gràcies a les transformacions imodernitzacions viàries i ferroviàries. Però,sobretot, perquè es pot construir un projec-te de turisme cultural i d’activitat empresa-rial sobre els fonaments i l’herència rebudadel passat i es pot encarar el futur amb am-bició civilitzadora, tot traient profit del pòsitdensíssim acumulat i potser no prou valorati ben aprofitat fins ara».

En aquesta línia, Raimon Maideu tanca laseva introducció històrica de Ripoll, una vi-sió contemporània dient que «ara la contra-senya sembla clara: cal integrar els nous im-migrants, no produir tots el mateix, lluitar perestar ben comunicats, saber promocionar lanostra cultura històrica, tenir fe en els nostresvalors actius com l’Escola del Treball del Ri-pollès i en els nostres projectes com el nouMuseu Etnogràfic, la Farga Palau i Ripollès,terra de comtes, uns projectes que ens per-meten pensar en un futur de progrés, un pro-grés que serà, és clar, un retorn als orígens...».

(Ve de la pàgina 7)

A llunyat de la política activa després d’ha-ver estat diputat al Congrés en tres legis-latures diferents (entre 1979 i 1982 pel

Partit Comunista d’Espanya i entre 1986 i 1993per Izquierda Unida), Nicolás Sartorius con-tinua essent una persona amb influència enel pensament de l’esquerra a l’Estat espanyol.Llicenciat en dret i periodista, exerceix d’ad-vocat i és el vicepresident de la Fundación Al-ternativas, en el patronat de la qual hi ha per-sones com Pere Portabella, Manuela Carme-na, Santiago Dexeus, Andreu Mas Colell, JoséMaría Maravall, Diego López Garrido, Gre-gorio Peces Barba, Antonio Muñoz Molina,Rosa Regàs, Joaquín Almunia, Vicente Moli-na Foix, Antonio Franco, Felipe González oJosé Luis Rodríguez Zapatero. Va patir presódurant el règim franquista, va ser un estretcol·laborador de Santiago Carrillo al Partit Co-munista d’Espanya i no rebutja parlar dels seusorígens familiars aristocràtics.

Perquè es faci càrrec del tipus d’entrevista:el jutgen més per Sartorius Álvarez delas Asturias Bohorques que per Nicolás?En la vida sóc Nicolás. Mai m’he consideratde la classe que assenyalen els meus cognoms.

Va pensar que veuria el final d’ETA? Hovaig pensar, i els dos fets de la meva vidapolítica que m’han donat més satisfacció sónel final de la dictadura i el d’ETA. No són equi-parables, però sí que eren els dos càncers quepatia Espanya.

Ara no s’hi val a posar Zapatero pels nú-vols. Ni ara cal col·locar-lo en un pedestal,ni abans calia dir que no valia res, però noés corrent que un polític compleixi amb totel que havia anunciat que faria.

Si ETA no té res a veure amb l’IRA, per quèacabarà com l’IRA? Perquè els finals delterrorisme en països occidentals s’assemblen,però són casos dispars. En el cas de l’IRA, hiha un territori irlandès que pertany al RegneUnit, amb sengles comunitats catòlica i pro-testant. Aquí no hi ha religions ni països di-ferents.

Va criticar vostè la medalla concedida a laprimera víctima d’ETA, l’inspector Meli-tón Manzanas. Cal protegir les víctimes i aju-dar les famílies, però d’aquí a condecorar un

conegut torturador, doncs no.

El 14-M és el fenomen més estrany de lahistòria de la democràcia? L’atemptat del’11-M no va canviar el vot, però l’actitud delgovern Aznar va influir en la derrota en unaproporció difícil de mesurar.

Va mentir, el Govern? Tinc la impressió queva mantenir dades que no eren certes, mésenllà del que podia haver estat raonable. Hiva haver manipulació.

Afganistan sí, Iraq no? A l’Iraq no hi ha em-para de l’ONU, que sí que existeix a l’Afga-nistan. No sóc pacifista, sóc pacífic, però noporto aquest sentiment fins al punt de no res-pondre a una agressió i desarmar-se. Els exèr-cits calen, desgraciadament.

Vivim el final de la història o la històriadel final? Això és una sobirana imprecisió deFukuyama, per posar-ho suau. La història ésla gran dialèctica, i no acabarà mentre exis-teixin éssers humans –un pronòstic incert,en vista de la manera com tractem al plane-ta–.

Si no hi ha constitució, no hi ha Europa.Europa és com anar en bicicleta. S’ha de man-tenir en moviment i, sense construcció polí-tica, es retrocedirà en l’econòmic –ja estemveient l’apel·lació als interessos nacionals–.La Unió perilla.

Per què té tanta cura de la seva imatge?Una aparença cuidada és una cortesia capals altres.

Què pensa de Guantánamo un pres de

Franco? És una aberració que ha danyat ter-riblement els Estats Units, un gulag nord-ame-ricà. És inconcebible haver tornat als campsde concentració.

Bush va sortir reelegit pels excessos al’hora de criticar-lo? Es va confirmar latendència a no canviar de cavall, en una so-cietat dividida per la meitat. Tampoc Kerry nova aconseguir transmetre entusiasme ni la im-pressió d’alternativa, estava d’acord amb laguerra de l’Iraq.

A Espanya també hi ha una «gauche ca-viar»? No la conec.

El president del BBVA cobra quatre milmilions de pessetes a l’any. Em semblaexcessiu. El país s’ha fet a moltes coses, peròresulta difícil assimilar aquests ingressos ambels sous actuals, i quan sembla que s’enfon-sa el món amb un augment de l’u per cent.

Els blocs semblen un invent comunista.Internet amplia l’espai de manera il·limitada,i l’únic límit a la llibertat d’expressió és el CodiPenal, però serà difícil assimilar tanta infor-mació sense patir una empanada.

És tan important resoldre ara la GuerraCivil? Sempre que s’actuï sense afany venja-tiu, no em causa cap inquietud que els ciu-tadans coneguin el que va passar, i que esreposi el dany causat. La pèrdua de la memò-ria és tan greu per a una societat com per auna persona.

Si és Esquerra no està Unida? IU col·labo-ra amb el PSOE, l’esquerra no ha estat maitan unida com en aquesta legislatura.

Entrevista


NICOLÁS Sartorius Advocat i exdiputat al Congrés

Costa dir roig a un senyor tan elegant, però l’advocat Nicolás Sartorius Álvarez de las Asturias Bo-horques ha recorregut l’arc de Sant Martí de l’esquerra sense descompondre’s. Va patir presó ambFranco en el llegendari «1.001», va ser un clàssic del comunisme en la transició i avui és el vicepre-sident de la Fundació Alternativas, que reuneix personatges molt coneguts.

“No sóc pacifista,sóc pacífic”

TEXT: MATÍAS VALLÉS

“Els dos fets dela meva vidapolítica quem’han donat

méssatisfacció

són el final dela dictadurai el d’ETA.

No sónequiparables,

però sí queeren els

dos càncersque patiaEspanya.“

Establimentsantics


Acomençaments del segle passat la in-dústria tèxtil estava en el seus millorsmoments. A Sant Joan de les Abades-

ses es construïa la fàbrica Espona i es ne-cessitava molta mà d’obra. Josep Salvador iSavé, que havia nascut i residia a Barcelo-na, va anar a treballar a Sant Joan cridat perJaume Espona, amb la finalitat que participésen la construcció del Centre Catòlic i tambéde la seva fàbrica, que portava el mateix nom.

Poc temps després d’haver arribat a SantJoan, Josep Salvador va conèixer Maria Vi-dal i Rigat, amb qui es va casar i van mun-tar una carnisseria al carrer Corriols. JosepSalvador era un home molt emprenedor i, en-tre els anys 1910 i 1923, es va fer càrrec dediversos negocis. Després de la carnisseriava tenir el cafè de la Plaça i, més tard, es vaquedar amb el cafè del Can Kei. També ha-via obert una botiga a la rambla de la Mun-tanyeta on venia una mica de tot, des depapereria fins a dolços i bombons.

L’any 1925, Josep Salvador i Savé va obrirl’actual botiga de Can Salvat, al número 9 delcarrer Comella, on despatxava productes depastisseria, alguns aliments, papereria i per-fumeria. Durant els anys següents es va anardesfent de la resta dels establiments i no-més es va quedar amb la pastisseria, de ma-nera que, quan va esclatar la Guerra Civil,només li quedava aquest negoci, que va sertancat alguns mesos perquè va tenir proble-mes fiscals amb els agents de Taxes.

Anys abans havia entrat a treballar ambell el seu fill, Juli Salvador i Vidal. A la post-guerra van tenir problemes per tirar endavantel negoci, a causa de la manca de moltesmatèries primes per poder elaborar els dolços.Superats aquests anys van continuar enda-vant, no sense d’altres dificultats, com tots elsbotiguers de Sant Joan.

VARIS NEGOCISJosep Salvador i Savé va tenir dos fills, Juli–que portava la botiga– i Enric –que va mun-tar una pastisseria i abastava l’establiment delseu germà–. Juli Salvador, però, va morir als54 anys (el 1961) i el seu pare, ajudat per laseva néta, Marta Salvador i el marit d’aques-

ta, Gerard Costa, va haver de portar la casa. El fill d’Enric Salvador i Vidal, Enric Salva-

dor i Plana, es va casar l’any 1967 amb Ma-ria Isern i Cortés. Des d’aleshores es trobentots dos al capdavant de l’establiment. Vanmuntar un obrador en un local annex a la bo-tiga actual, on s’hi elaboren totes les espe-cialitats de la casa. Curiosament, l’avi ma-tern d’Enric Salvador, Daniel Plana, va ser undels millors pastissers de Sant Joan de les Aba-desses: hi va regentar un establiment que esdeia Can Martí Font, situat al carrer Major, desdel 1910 fins 1932.

Amb el pas del temps es va afegir a l’em-presa el fill d’Enric Salvador, Juli Salvador i

Isern, conjuntament amb la seva dona, Lluï-sa Gallego i Pardo. Ara Juli Salvador es pre-ocupa de tenir al dia els elaborats de pastis-seria, per a una clientela de totes les edatsque no para d’entrar a comprar a l’establi-ment. L’any 1990 se separen els altres nego-cis de la pastisseria, i tant la perfumeria comla papereria es transformen en dues botiguesdiferents.

Juli Salvador i Lluïsa Gallego tenen dues fi-lles; Júlia, de set anys, i Berta, de quatre.Totes dues van molt sovint a l’obrador per«ajudar» el seu pare. Diuen que els agradamolt treballar-hi i pot ser que siguin el futurde la pastisseria.

Can Salvat Sant Joan deles Abadesses

Durant molts anys va compartir l’elaboració i venda de pastisseriaamb la distribució d’altres productes d’alimentació, papereria i

perfumeria; des de ja fa temps s’han separat aquestes activitats.

Història

L’establiment vacomençar es-sent una botigad’aquelles quedespatxavenuna mica de tot.Després ja esva muntar coma pastisseriaacreditada,malgrat que elseu propietarihavia tingut di-versos negocisa Sant Joan deles Abadesses.Durant la Guer-ra Civil van ha-ver de tancaralguns mesosper culpa d’unasanció dels ins-pectors de Ta-xes. A partirdels anys no-ranta es conso-lida la pastisse-ria i se separenla perfumeria ila papereria.

Origen1910.FundadorJosep Salvadori Savé.Propietariactual Enric Salvadori Plana.TreballadorsSis.ActivitatElaboració ivenda de pas-tissos, perfume-ria i papereria.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Colomers és un petit poble d’uns 200 ha-bitants situat a la comarca del Baix Em-pordà, que amaga racons molt interes-

sants, tot i que no massa coneguts. Una res-closa que ha format un petit pantà, una calçadaromana, una església romànica i diversos edi-ficis molt significatius des del punt de vista del’arquitectura tradicional de la zona confor-men un nucli que es mereix una visita.

El Consell Comarcal del Baix Empordà, ala seva pàgina a Internet, comença donant de-talls de la resclosa de Colomers, i de l’interes-sant paratge natural que ha creat: «El cursdel riu Ter passa molt a prop del nucli deColomers, que marca el límit municipal demigdia amb Foixà. En aquest punt hi ha unaantiga resclosa que recull les aigües del Terper conduir-les al rec de Sentmenat, el qualsegueix en gran part un dels antics braços delmateix riu. Històricament, el rec subminis-trava energia als diversos molins que hi ha-

via al llarg del seu recorregut, però actual-ment s’utilitza per abastir d’aigua les nom-broses hectàrees de regadiu del Baix Ter. Ambel temps, la resclosa ha format un petit pantàque ha generat un dels indrets més bonicsde la comarca, amb una vegetació de riberamolt exuberant. La resclosa va ser reconstruïdauns metres riu avall i entrarà en servei pro-perament, juntament amb un pas reservat alsvianants i cicloturistes que vulguin conèixeraquest tram del riu Ter».

Igualment ressenya les principals caracte-rístiques de l’església de Santa Maria: «És d’es-til romànic i ha estat restaurada en diferentscampanyes. Com en molts altres temples dela comarca, s’hi van fer unes obres de forti-ficació (probablement als segles XVI i XVII)fruit de les quals són la poderosa torre dedefensa ubicada a l’absis semicircular i el ma-tacà de la façana sud».

L’arquitectura tradicional té a Colomers nom-

brosos exemples destacables: «L’edifici on estroba la Casa de la Vila és conegut popular-ment com “el castell”, nom que fa evident l’ori-gen de la construcció. El conjunt del nuclide Colomers conserva altres edificis nobles»,amb façanes i altres detalls arquitectònics quemereixen ser observats fent una passejadatranquil·la per dins del nucli urbà.

Per acabar de completar l’oferta d’atractiusde Colomers, recentment es posava al desco-bert un tram de calçada romana que uniaaquesta localitat amb el petit nucli veí de Gaü-ses, on es torna a perdre. Després de tres anysde treballs de desbrossament i neteja del camí,la calçada ara es pot veure amb tota clare-dat, si bé és previst que s’hi continuïn fent fei-nes de neteja i també de recerca arqueolò-gica. Segons sembla, es tractaria d’una viasecundària d’una altra via més important, sibé encara no s’ha pogut determinar quinaseria.

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 20d’agost de 2006

Encants amagatsDes d’un pantà a una calçada romana, aquest petit municipi té indrets que resulten molt atractius.

Colomers

Telèfonsi adrecesd’interès

– Ajuntament deColomers, pl. dela Vila, 1.972 76 80 66 www.ddgi.es/co-lomers

– www.baixem-porda.cat

Diuen els especialistes en nutrició que la gentmenja cada vegada menys pa; serà, com sol pas-

sar amb aquest tipus d’estadístiques, als països an-glosaxons, perquè el que és per aquestes latitudsnostres no sembla que sigui així: pocs pobles esprenen tan al peu de la lletra allò d’«el nostre pade cada dia». És evident –per sort– que a la cuinatradicional de casa nostra hi abunden els plats queporten una salsa d’aquestes per sucar-hi pa, de lesque fan que un doni la raó a Julio Camba quan, aLa casa de Lúculo, recomana: «No deixi vostè desucar pa, per un fals concepte de la correcció; elverdaderament incorrecte és tornar a la cuina, sen-se haver-la tastat, una d’aquestes salses que hono-ren una casa».

Però sembla que aquí podem sucar pa fins i totquan no es pot. En una paella, per exemple. L’arròsi el pa no es porten gens bé; són cereals en elsdos casos. Però tant és: la gent demana pa amb elseu plat de paella, o de qualsevol altre arròs, sesuposa que no per sucar-hi pa –la paella és un arròssec– sinó per a allò que deien les àvies: «agafauna mica de pa per empènyer». Home, si es tractad’arròs blanc que acompanya uns ous ferrats ouns calamars en la seva tinta la cosa és radical-ment diferent; però el pa no s’usa per «empènyer»l’arròs, sinó per sucar-lo en aquestes delícies quesón el rovell d’un ou ferrat com manen els cànonso en la salsa negra dels calamars.

La gent demana pa fins i tot amb uns espague-tis, i això ja és més greu, perquè ja no és que estracti de dos cereals, sinó del mateix: blat. Aquí cal-dria recordar la dita castellana de «pan con pan, co-mida de tontos», que és el que li deien a un quandemanava pa per acompanyar uns farinatos, quesón un deliciós embotit típic de la salmantina Ciu-dad Rodrigo i en la composició del qual hi entrala molla de pa.

Arribem a demanar pa en un restaurant xinès, ojaponès, cultures i cuines que passen olímpicamentdel pa; tant és: vostès veuran com el paterfami-

lias que va al xinès de la cantonada sentint-se gai-rebé Marco Polo acaba demanant –i si ell no, algúde la tribu ho farà– una mica de pa. Ah, i per des-comptat coberts occidentals: té pànic als basto-nets, sense adonar-se que una cosa –menjar ambbastonets– que fan dues o més vegades al dia gai-rebé dos mil milions de persones no pot ser genscomplicat, com efectivament no ho és.

Això sí, hi ha casos en els quals el pa és indis-pensable. No fa gaire, una amiga que va anar acelebrar amb el seu flamant marit alguna cosa alrestaurant d’un dels xefs més mediàtics d’aquestpaís em comentava que de tot el que va menjarnomés recordava els vuit! panets ingerits en les llar-guíssimes esperes entre platet i platet. No em va es-tranyar: jo ho vaig veure fer, encara que no en aquestrestaurant, sinó en un altre no menys mediàtic.

Però d’aquí a demanar pa per acompanyar unarròs, una pasta, un sushi o uns rotllets de prima-vera... A vegades un pensa que la tan –teòricament–cruel condemna «a pa i aigua» és insuportable pera molts només per l’absència de vi: «amb pa i vi esfa el camí», diu el refranyer.

I és que aquest és un país de magnífics pans, quea més no es llençaven mai: amb el pa passat s’haninventat inventat coses com les torrades, les torri-jas, les migas, els gaspatxos, les sopes d’all... Sompanarres, què hi farem. «Panem et circenses», de-manaven –i obtenien– els ciutadans romans en tempsde l’Imperi. Potser la nostra afició desmesurada alpa vingui de tan lluny, però, vingui d’on vingui,és inqüestionable. Ja ningú diu allò que el pa en-greixa; al contrari, quan a la tele surten anuncis queproclamen les excel·lències d’una dieta –o d’unadeterminada marca d’aigua mineral– s’il·lustren ambun sandvitx d’enciam, per a mi la perfecta encar-nació de l’antigula.

I consti que m’agrada el pa, m’agraden gairebétots els tipus de pa; però, ben mirat, crec que emcostaria moltíssim sotmetre’m a una dieta de pa iaigua... i no només per la naturalesa del líquid.

Massa paCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

De colorg r o c

pàl.lid. Aro-ma afruita-da i herbà-cia fresca.Notes decítrics. Enboca ésmolt equi-librat, ambuna vivaacidesa queel fa atrac-tiu, benfred, elsdies calo-rosos. Bonapersistèn-cia, ambunes notes,al darrere-

gust, vegetals-amargants.El celler elaborador: Bodegas

Itsasmendi està situat a Gerni-ka (Biscaia). Fundat l’any 1995,elabora un txacolí diferent delsaltres. A la varietat autòctona deraïm anomenada HondarrabiZuri, amb la qual s’elaboren elsvins de la denominació d’ori-gen, hi afegeixen una part deRiesling, que el fa un vi moltmés aromàtic i amb un perfilque s’acosta al d’un vi blanc dequalitat. El clima de la zona ésatlàntic, amb abundants preci-pitacions, que fan difícil unabona maduració del raïm. Pera més informació: www.bode-gasitsasmendi.com

Itsas Mendi

El vi

Txacolí de Biscaia

LA NOSTRA XARXA D’OFICINES

GIRONA: Ctra. Sta. Eugènia, 184-186Tel. 972 400 980 Fax 972 231 130

PRODUCTES I SERVEIS❑ Assegurances en general

- Autos- Vida- Motocicletes- Estalvi- Embarcacions- Inversió- Llar- Responsabilitat civil- Comerços…

✔ Immillorable relació qualitat-preu.

✔ Demani pressupost sensecompromís.

✔ Serveis garantits per les següents companyies:

Àmplia cartera d’immobles perquè als nostres clients els sigui molt fàcil triar.

No s’amoïni si no té vehicle, disposemde flota pròpia per a desplaçaments.

❑ Departament hipotecari

– Li oferim les millors condicionsper a la seva hipoteca:

- Garantim el 100% de capital.- Aconseguim l’interès més baix.- Refinançament i unificació

de préstecs.- Crèdit pont.- I altres varietats hipotecàries.

✔ Treballem amb les millors empreses taxadores i valoremal màxim la seva finca.

✔ L’assessorem gratuïtamental nostre centre hipotecari.

CREDIHPSAGESTIÓ DE CRÈDITS HIPOTECARIS

Delegació de GironaC/ Sta. Eugènia, 184 - 17006 GIRONA

SALT: Pg. dels Països Catalans, 131Tel. 972 402 680 Fax 972 402 690

STA. COLOMA FARNERS: Ctra. dels Banys s/n local 8Tel. 972 877 547 Fax 972 877 549

GIRONA: Av. Sant Narcís, 81Tel. 972 235 052 Fax 972 246 460

http://www.reinadelatorre.com • [email protected]

El gall és un dels peixos amb més pres-tigi gastronòmic arreu d’Europa. És, detotes maneres, relativament escàs a les

costes dels Països Catalans –potser més abun-dant a Mallorca–. Es pot dir també gall de mari gall de Sant Pere (Zeus faber). Aquest nomes relaciona amb una llegenda dels pescadorsque diu que una taca negrosa (que en reali-tat són dues) que presenta al mig del cos ésel rastre d’una ditada de Sant Pere, que el vatornar a l’aigua agraït pel fet que l’havia pes-cat amb dues monedes a la boca, que li ser-viren per pagar els impostos de Roma... La re-lació amb Crist, Sant Pere, etc., és palesadaen els noms que aquest peix té en diversesllengües: pez de San Pedro, Gallo Cristo, pezgallo, San Martín (espanyol); Muxu Martin(basc); San Martino (gallec); Saint-Pierre(francès); pesce San Pietro (italià), Christóp-saro (grec); i John Dory (anglès). D’altres nomses refereixen al seu aspecte, com l’occità gal(o sigui, gall), el francès regional poule de mer,o el turc dülger, al·lusió a la forma de l’enor-me aleta dorsal, amb una mena de grans raigsespinosos. Els noms cantàbric i gallec de «mar-tí» al·ludeixen a un suposat Monsieur Martinque a principis de segle recorria diversos in-drets a fi de menjar aquest peix, que allà noera apreciat però que els francesos, com dèiem,el tenen en gran consideració.

Totes les llegendes no fan més que afermar,com dèiem, el ben guanyat prestigi gastro-nòmic d’aquest peix. El podem trobar de laMediterània a la Mar Negra, de les costes deNoruega a les del sud d’Àfrica. Pot mesurar50 o més centímetres, i pesar uns 8 quilos.En aquest cas se’n fan uns excel·lents filets,que poden tractar-se d’una forma similar alturbot o rèmol empetxinat o al llobarro. El po-dem emprar en suquets, rossejats (els exem-plars més petits), el podem fregir, coure enbrou curt, etc.

... I BRUIXESLa bruixa és un peix pla i blanc, dels pleu-rectiformes, de qualitat mitjana. Però per in-fluència de la colonització cultural espanyo-la hi ha gent que ja no en coneix el nom ca-talà, i fa servir l’espanyol de gallo (que no s’hade confondre amb el gall o gall de Sant Pere),que sol ser el nom amb què els trobem alsrestaurants (sobretot a Barcelona) i a les pei-xateries, sobretot les dels supermercats. Però,per si no en tinguéssim prou, podem esco-llir d’altres noms catalans per a aquest peixanomenat, científicament, Lepidorhombus bos-cii: bruixa de quatre taques, llisèria, misèria,palaia bruixa, serrandell, capellà (nom tam-bé confusionari). Com podem veure, els nomsdels peixos –com el d’alguns bolets– a vega-des oscil·len de comarca a comarca o de porta port.

Aquest peix té un cos oval i allargat; pre-senta una cara damunt quasi transparent, amb

matisos grisosos o marronosos; a les aletes decada banda pot presentar dues taques. Té lacaracterística que els dos ulls són a l’esquer-ra del cos, són força grossos i estan l’un molta prop de l’altre. Viu en fons argilosos o sor-rencs, on se sol soterrar en fondàries de 100,200 i més metres. Amida de 30 a 40 centí-metres, i es troba a tot el Mediterrani, però es-pecialment al Cantàbric, a les costes gallegues,a les italianes de Gènova i a les costes atlàn-

tiques, fins aIslàndia.

En francèss’anomena faus-se limande, car-dine à quatre ta-ches, etc. En ita-lià romboquatrocchi, pe-trale, etc. Enanglès four spot-ted meagrin i engallec rapante.

La bruixa ésun peix que,atenció, es potfer passar perllenguado, con-venientment dis-fressat; la sevacarn és méstova. Admet pre-paracions simi-

lars: fregit, gratinat, etc. També es fa a la plan-xa, però s’ha d’anar amb compte perquè laseva carn es desfà fàcilment.

La variant coneguda com a bruixa sensetaques (L. whiffiagonis) encara es troba mésescassament a les nostres costes. En canvi ésmés abundant a l’Atlàntic; pot arribar als 50centímetres. En francès s’en diu cardine; me-grim, sail-fluke o whiff en anglès; oilar enbasc; i rombo giallo en italià.

Gastronomia


Són dos peixos amb un important prestigi gastronòmic tot i que poc habituals als Països Catalans.

JaumeFàbrega

Galls i bruixes

Una típica recepta finlandesa i dels paï-sos escandinaus feta amb un peix moltpopular al país, el rèmol de riu. És un

peix pla, per a alguns no tan bo com la pa-laia anglesa, i encara menys que el llen-guado. Tots aquests peixos es poden fer ser-vir per a aquesta recepta. A Finlàndia, coma la major part dels països del nord i oestd’Europa, el peix es fa servir ja filetejat. Aquí,però, els podem trobar sencers i, particu-larment, la bruixa, que sol procedir del Cantà-bric. És un peix agradable de fer d’aques-ta manera, i té l’avantatge que també agra-da als nens i a aquells als quals no els agradamolt el peix. Aquesta recepta, a més, esdiferencia de les que coneixem aquí per lapresència de l’anet (dill al nord d’Europa,eneldo en espanyol), aquesta planta aromà-

tica tan utilitzada als països nòrdics, tant peral salmó com per a altres peixos. El podeusubstituir, sense cap problema, per fonoll,una herba que s’adiu molt amb el peix, talcom es fa servir a Provença o a Turquia.

ElaboracióEn un bol amb la llet feu remullar els filetsde peix durant 3 o 4 minuts. Assequeu-los

amb paper de cuina, saleu-los i enfarineu-los, espolsant les sobres de la farina. Fre-giu-los en l’oli roent –barrejat amb una micade mantega–, coent-los i rossejant-los d’uncostat i de l’altre. Reserveu-los en una pla-ta calenta i en el mateix oli hi tireu la restade la mantega, que abocareu sobre els fi-lets de peix. Adorneu-ho amb brots d’anet.

NotesCom hem dit, podeu substituir l’anet perfonoll (la part de les fulles tendres). Hi po-deu afegir meitats de llimona.– Particularment fregeixo el peix només amboli, reservant la mantega per confeccionarla salsa.– Ho podeu acompanyar amb patates sen-ceres bullides, millor amb pela.

Ingredients

● 4 filets de bruixa(en total, uns 400grams).● 1 tassa de llet.● Farina.

● 2 culleradesd’oli i 3 o 4 culle-rades de mante-ga.● 1 llimona.● Anet (fonoll).

Bruixa fregida amb anetLa recepta

Enguany hem pogut comprovar com s’haavançat la verema, a causa del temps tancalorós i gens plujós dels darrers mesos.

Diuen els experts que tot i que la producciópugui disminuir una mica, la qualitat dels raïmsserà de primera, al nivell de les millors anya-des viscudes darrerament.

Com a fet sociològic que és, immers en l’ano-menada cultura del vi, que abasta gairebé to-tes les regions i –com a continuació a les co-llites dels cereals i d’altres productes horto-fructícoles– dóna peu a les festes populars pos-siblement més rellevants i celebrades de tot elcalendari, aquest apartat de la verema i del viatreu d’antic l’atenció dels col·leccionistes. Tot-hom que vulgui triar el present tema com acentre dels seus treballs de recerca i col·lec-cionisme no s’avorrirà mai, i tindrà oportuni-tat de trobar tota mena de material, en les mi-llors condicions, i a preus ben assequibles. Desde les simples xapes de cava –o taps de coro-na, com també s’anomenen– fins a les ampo-lles i ampolletes plenes de vins i de licors, pas-sant per les etiquetes i precintes, una gran va-rietat de paper imprès i d’altres d’objectes.

Les diferents denominacions d’origen ja te-nen a punt tot un ventall de fullets informatiusi publicitaris per donar a conèixer els produc-tes de llurs associats; a títol particular, evi-dentment, també es troben aquestes informa-cions, com igualment les que generin les fes-tes de la verema, de la presentació dels vinsnovells, de l’elecció de les reines i dels confra-res de les entitats corresponents, i un llarg etcè-tera, sense oblidar, és clar, les exposicions ques’acostumen a muntar, algunes de puntuals id’altres fixes i normalment vinculades als mu-seus etnogràfics.

Gravats antics i altres il·lustracions –dibuix,

pintura, fotografia...– informen de la històriad’aquesta cultura popular especialment arre-lada als pobles mediterranis des de molts se-gles enrere. Un costumisme que ha generat di-tes, frases fetes, romanços, i cançons, amb lesquals la gent relaciona la seva activitat quoti-diana amb la collita i la posterior elaboraciódel producte de la vinya. Historiadors, etnò-legs i folkloristes, com ara Joan Amades, s’hanfet ressò de tot l’ambient que genera un delsfruits més preuats i simbòlics de la terra.

MITOLOGIA, ART I VILa mitologia i l’art al llarg de la història igual-ment han tingut ben present el món del vi,des del déu Bacus, fins a passatges bíblics comel de Noè i la seva borratxera. També hi ha

hagut una importantís-sima producció artísti-ca amb ben conegudesobres de Velázquez,Goya, Tiziano, Tintoret-to, Teniers, Hals, Rem-brandt i molts més pin-tors de primera línia. Enla branca pictòrica de lesnatures mortes o bode-gons, els raïms solen ser-hi presents; també sónels protagonistes d’altrescomposicions, com endues de les il·lustracionsque reproduïm, sengleslitografies ja centenàries.

Per la seva banda, lesmarques de vins i de li-cors i els cellers més re-presentatius han editatdes de sempre col·lec-

cions de gravats i de postals tant publicitàriescom commemoratives d’esdeveniments deter-minats, com va ser la visita del rei Alfons XIIIa Xerès, el 10 de maig de 1904, a la casa Gon-zález, Byass & Cia, amb uns exemplars que re-flecteixen els diferents locals de la destil·lació,la criança, la reserva i l’exportació dels pro-ductes, així com els operaris i les personalitatsque van assistir a l’acte. En aquest capítol hiha postals curioses, que informen dels hàbitsde la indústria en temps passats, com una tar-geta que mostra una bona colla de treballadorsde la firma Pedro Domecq amb la següent ex-plicació: «Personal de las bodegas bebiendo elvino que se les da cuatro veces al día». Tambéhi ha imatges de nens amb copes i garrafes ala mà, que avui resulten del tot sorprenents.

Col.leccionisme


La nova verema

XavierRomero

La cultura del vi ha generat des d’antic una gran varietat de subtemàtiques amb molts seguidors.

NECESSITEM SOLARS i TERRENYS PER ALS NOSTRES CLIENTS

TEL. 661 814 351

L a psoriasi condiciona de manera molt im-portant la vida del pacient, fins en els méspetits detalls. Per exemple, un terç dels

pacients canvia el seu pentinat en funció dela malaltia i més de la meitat evita l’activitatfísica per no mostrar-se en públic. Aquestessón algunes de les dades que ha presentatel doctor Miquel Ribera, dermatòleg de l’Hos-pital Universitari Germans Trias i Pujol de Ba-dalona, durant el curs Psoriasi, la realitat delpacient. La psoriasi és una malaltia inflamatòriade la pell que pot afectar també ungles i ar-ticulacions i que es caracteritza per la presèn-cia de plaques roig-escamoses. «És una ma-laltia inflamatòria crònica, no contagiosa ide base genètica», recorda Carlos Ferrándiz,catedràtic de Dermatologia de la UniversitatAutònoma de Barcelona. A Espanya, la pateixl’1,4% de la població. Els estudis demostrenque la raça blanca la pateix més que la ne-gra o oriental, i que és molt estranya en in-dis nadius americans i en els esquimals, percauses genètiques.

Es diagnostica per terme mitjà a l’entorndels 30 anys i un terç dels pacients en patiràun brot greu al llarg de la seva vida. Encaraque no comporta risc vital té un gran impac-te psicosocial i laboral, i afecta en gran me-sura la qualitat de vida dels pacients.

Es caracteritza, entre d’altres coses, per unadescamació de la pell, com si aquesta es re-novés abans de temps i caigués en escames.Es considera que és una malaltia genèticahereditària i segons el tipus d’herència hi hados grups d’afectats: els que manifesten la ma-laltia en les primeres dècades de la vida (ésmés greu) i els més grans de 40 anys, en elsquals la malaltia és més lleu. Les últimes da-des, però, donen a aquesta malaltia més trans-cendència i consideració que la que tenia. Noes tracta d’una simple erupció cutània sinóque sovint és un procés dolorós i afeblint.

RENOVACIÓ ACCELERADALa pell té tres capes principals: epidermis (partexterior), dermis (part intermèdia) i hipo-derma (part més profunda). L’epidermis estàen renovació constant. En la part més pro-funda d’aquesta capa es van formant unescèl·lules que empenyen les que tenen a so-bre. A poc a poc, aquestes cèl·lules van per-dent vitalitat i quan arriben a la superfícieestan ja pràcticament mortes i no són més queminúscules bossetes de greix. Així es va re-novant la pell. En un individu normal, des quela cèl·lula neix al fons de l’epidermis finsque arriba a dalt de tot, passen entre 25 i 30dies. Doncs bé, en la psoriasi, que és un tras-torn del sistema immune, és com si el pro-cés de renovació en comptes de durar aquestsdies, es realitzés molt abans, de manera queles cèl·lules es renoven a més velocitat (al-menys a un ritme set vegades superior). Coma conseqüència, es produeixen escames, lapell apareix aspra i envermellida. Les zonesmés sovint afectades són el cuir cabellut, lesungles, els colzes i els genolls. En molts ca-sos hi apareix picor i incomoditat.

Les lesions solen ser simètriques i afectenels dos sexes sense distinció. Sembla que s’he-reta la predisposició a patir-la i després unasèrie de factors són capaços de desencade-nar-la. I un d’ells, el que adquireix més re-llevància, és la tensió emocional i l’estrès. Finsal punt que l’aparició de les plaques de pso-riasi sol associar-se a un disgust o a una eta-pa de «passar-s’ho malament». En qualsevolcas, un 60% dels afectats tenen algun fami-liar directe que també és psoriàsic.

El primer que se li diu al pacient és que la

psoriasi és una malaltia crònica. Així, ha d’im-plicar-se en l’elecció del seu tractament peroptar pel que li resulti més adequat i efectiu.«A l’hora de valorar la gravetat de la malal-tia, els dermatòlegs no només hem de teniren compte les lesions físiques de la pell, sinótambé com limiten la vida diària, saber quèn’opina el pacient i com percep la malaltia»,assenyala el doctor Miquel Ribera. «La formacom el pacient conviu amb la malaltia i l’im-pacte que aquesta té sobre el seu benestarpsíquic no té per què correspondre’s amb l’afec-tació física. I la comoditat del tractamentmillora la seva qualitat del vida», afegeix.

Hi ha molta variació en les manifestacionsde la malaltia. Algunes persones tenen símp-tomes moderats i altres la pateixen amb mésrigor. Per si no n’hi hagués prou, la gravetatpot patir canvis en el transcurs del temps iel pacient pot tenir accessos sobtats, brotsbruscos i remissions gairebé totals.

Els pacients es classifiquen clínicament se-gons el percentatge del seu cos amb plaquesi per la gravetat dels símptomes: en altresparaules, psoriasi lleu, moderada i extensa.Els metges, de tota manera, sol·liciten inclouretambé en la classificació l’avaluació de la qua-litat de vida del pacient. De cent casos de pso-

riasi, 80 són lleus, que poden respondre atractament i que, amb alts i baixos, podenanar remetent; 12 casos són més intensos ila seva remissió depèn de la resposta indivi-dual; i els 8 restants pertanyen al grup depitjor pronòstic i poden afectar altres òrgansja que no es pot perdre la idea que es trac-ta d’un trastorn del sistema immune.

La malaltia és crònica, encara que passa percicles d’activitat. Tan aviat desapareix de ma-nera gairebé total, com es reactiva i torna apresentar-se amb activitat. I encara que el sol,en general, pot alleujar en una bona part elprocés, no en tots els casos és recomanable.Gairebé la meitat de les psoriasis, sobretotsi entren en la categoria de lleus, poden re-metre definitivament de manera espontània.

TERÀPIESCada cop s’incorporen més fàrmacs biològicsal tractament de malalties que, com la psoria-si, han tingut fins ara un maneig simptomà-tic, sense atacar el problema de fons. «Les terà-pies biològiques són ja el present del tracta-ment de la psoriasi i han millorat la qualitatde vida dels pacients perquè es tracta de fàr-macs eficaços amb més seguretat que els trac-taments convencionals i que, a més, suposenmés comoditat en la seva aplicació» diu Es-teban Daudén, Director de la Unitat de Pso-riasi de l’Hospital de la Princesa de Madrid.

Hi ha una gran variació en la forma depresentar-se la malaltia.

– Psoriasi crònica amb plaques: És la for-ma més comuna. Se’n diu també psoriasi vul-garis i representa el 90% dels casos. Les pla-ques es formen principalment en colzes, ge-nolls, tronc i extremitats, encara que tambées pot veure afectada la cara.

– Psoriasi de cuir cabellut i ungles: Potprovocar una pèrdua temporal de cabells. Lesungles poden mostrar lesions puntejades, des-camacions i crestes.

– Psoriasi invertida: Les plaques aparei-xen en aixelles, engonals i sota dels pits.

– Psoriasi guttata o puntata: Comuna ennens i adolescents, les lesions adopten laforma de petites taques en forma de gota.Sol respondre bé al tractament solar.

– Psoriasi pustulosa: Lesions amb presèn-cia de pus i descamació intensa. Es forma ala planta dels peus i al palmell de la mà.

– Psoriasi eritrodèrmica: És la menys cor-rent. Es caracteritza per una descamació in-tensa amb inflamació acusada de la pell.

La malaltia cursa amb brots i remissions. Elsfactors que poden influir en l’agudització dela psoriasi són: fregaments i cops a les zo-nes afectades; infeccions de coll; alteracionshormonals; l’estrès, la tensió emocional; al-guns medicaments (liti, betabloquejants, etc.).

Encara que la psoriasi no posa en risc lavida del pacient, sí que afecta la seva quali-tat. Pateix descamació, dolor, picor i en oca-sions sagna per la pell. Pot provocar altera-cions de son, problemes sexuals i en algunscasos dificultats amb la destresa manual. Tam-bé pot influir en l’autoestima del malalt.

Salut


RamónSánchezOcaña

És una malaltia inflamatòria de la pell, no contagiosa i de basehereditària, que perjudica molt la qualitat de vida del pacient.

La psoriasi

MA

RTI

FE

RR

ER


RADIANT. Colora l’esfera i a la corret-ja, tant en els modelsd’home com de dona.

DIESEL. Analògics, unisex i en blanc o negre. La col·lecció (disponible al setembre) representa l’esperit de contradicció. DKNY. Un clàssic actualit-zat, amb corretja de malla.

EMPORIO ARMANI. Materials nobles, colors vius i originalitat en les formes.

ZODIAC. Àmplia gamma de colors, submergibles i amb corretja de cautxú aromatitzat! El de la dreta combina cautxú i pell.

MONTBLANC. Models d’edició limitada i molt exclu-sius per celebrar els cent anys de la marca.

NIKE. Col·lecció Mettle, especialment ideada per a esportistes: combinen qualitat i resistèn-

cia amb un disseny modern.

FOSSIL. Corretja de pell en-vellida, amb un aire «retro».

HAMILTON. Khaki GMT AirRace: submergible i amb cronòmetre.

La mosca de Girona us vol obsequiar amb CULTURA DE LA NOSTRA CIUTAT i com a novetat hem tret per a tots vosaltres

L’AUCA DE SANT NARCIS i LA LLEGENDA DE LES MOSQUES.Ara ja a la venda a la llibreria Carlemany de Girona i amb mosca incorporada.

Fes-la volar ben ràpid al teu vehicle, t’està esperant!i ara tot plegat tan sols pel preu de llançament de 3 euros.

A la venda les miraculoses mosques de Sant Narcís en color

LA MOSCA DE GIRONA

Tendencies


Temps de canvisEsportius, de luxe, clàssics o avantguardistes, els rellotges incorporen colors vius a l’esferao a la corretja per convertir-se en un complement imprescindible per a homes i dones.

ANNA ESTARTÚS

JACOB & Co. Un cronògraf elegant iamb corretges inter-canviables.

LILY. Amb brillantsencastats, en un dis-seny inspirat en la na-turalesa.

IKE. Atrevits i divertits, el policar-bonat translúcid en la composicióde caixes i corretges és el respon-sable de la seva adaptabilitat i laseva aparença transparent.

CATIFES CORTINES ROBA DE CASA OBJECTES DE REGAL

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

PACK ELÈCTRIC

MATALÀS: MASSEN DUES VERSIONS1.MASS LÀTEX (molles i làtex)

2.MASS VISCO (molles i viscoelàstica)

MATALÀSBURDEOS

L’ART DELDESCANS

Làtex 100%5 zones de descans

Canals transversals de ventilació

TèrmicSistema de doble ventilació

Teixit stretchAlçada 20±1 cm.

Làmines de faig de color grisElements de suspensió dobles

5 nivells ergonòmicsBastidor color roure

775 €En la mida 90 x 190 x 15 cm.

SOMIERELÈCTRIC 2005

350 €En la mida 90 x 190 x 20 cm.

J avier Ojeda, cantant i líder de DanzaInvisible, edita en solitari Polo Sur, discamb el qual obre horitzons musicals i re-

cupera algunes de les influències dels seusinicis de manera «melancòlica però no nostàl-gica», encara que amb això no posa punt ifinal a la que ha estat la seva banda durant25 anys. Malgrat que la seva carrera al mar-ge de Danza Invisible va començar a finalsdels 90, Javier Ojeda reconeix que la sevaestrena discogràfica com a solista, que arri-barà a les botigues a finals d’agost, es pro-dueix en un moment «no escollit», sinó quanels compromisos del grup ho han permès.

Durant aquest temps no ha parat de recór-rer petits escenaris amb la seva pròpia ban-da i fer un disc «conceptual», amb cançonsque li han donat l’oportunitat de desenvolu-par «una faceta més teatral com a cantant» ialliberar algunes composicions que «no en-caixaven a Dansa Invisible», explica el mú-sic malagueny. Davant l’extens material delqual disposava –part del mateix havia reca-lat en els últims discos del grup–, Ojeda varecórrer «a la veterania per anar en una ma-

teixa direcció», i crear unàlbum que «sona al final del’estiu» i s’allunya de la pro-posta de la seva formacióhabitual, un complicat rep-te ja que aquesta el «mar-ca molt des del punt de vis-ta compositiu».

«A vegades s’ha donatuna imatge errònia i re-duïda del que és Dansa In-visible», assegura Ojeda,que a Polo Sur incideix ensons «no festius» i recupe-ra tres de les seves in-fluències fonamentals comsón el so britànic d’inicisdels vuitanta, la tradició degrans cantants llatins i lamúsica negra. De tots ellsn’ha escollit una versió perincloure al seu disc, comAmor es la droga, temaclàssic del repertori deRoxy Music; el bolerod’Héctor Lavoe Emborrá-chame de amor, i Juegos, apartir de Tell it like it is, delcantant de soul Aaron Ne-ville. Nacho Serrano, mem-bre de Los Niños del Bra-sil i productor del disc, haestat el principal respon-sable a l’hora d’inclouresons anglosaxons, amb«arranjaments pròxims aDepeche Mode i New Or-der, i reminiscències deRoxy Music i David Bowie,sense mirar massa enrere

ni rendir-se a la nostàlgia», apunta.La inquietud per expressar-se com a Ja-

vier Ojeda també ha portat el cantant a es-tablir contacte amb nous grups, com en el casdels seus paisans d’Efecto Mariposa, amb elsquals va interpretar l’any passat el seu temamés conegut, No me crees. Ara el grup és pre-sent en l’àlbum d’Ojeda gràcies a la col·la-boració de Susana Alva, la seva vocalista,en el tema Las palabras sólo son palabras, idel seu productor, el guitarrista i arranjadorMiguel Paredes, líder dels també malaguenysCaradefuego.

Aquesta faceta en solitari comporta més fei-na ja que, «se sumen les responsabilitats idepens d’altres», però també li ofereix l’opor-tunitat de formar una banda en la qual ha tro-bat «el balanç amb músics eficients, plensde perícia i d’altres menys experts però ambmolt a dir».

Polo Sur es presenta amb el senzill Pega-do a tu cuerpo, una elecció «d’ultimíssimahora» que el cantant defineix com «el temamés electrònic del disc, una barreja d’ale-gria melancòlica».

Música

18 DominicalDiumenge 20d’agost de 2006 arrels

Retorn a les

El músic malagueny Javier Ojeda, cantant i líder del grup DanzaInvisible, s’estrena en solitari amb «Polo Sur», un disc en el qualrecupera les influències dels seus inicis, però «sense nostàlgia».

Bandes sonores

Novetats

A todo gas. Tokyo raceBrian TylerVarèse Sarabande

Brian Tyler firmala banda sonorade la tercera en-trega de la popu-lar sèrie sobrecurses clandesti-nes de cotxestunning i agafa elrelleu de BT i Da-vid Arnold, quehavien compost lamúsica dels dos

films anteriors. És la primera vegada que s’edital’score sense les cançons que surten a la pel·lícu-la. L’elecció de Tyler s’explica en part per la presèn-cia del director nordemaricà d’origen asiàtic Jus-tin Lin, que ja va comptar amb el compositor en elseu film anterior, Annapolis. El músic ofereix unregistre totalment diferent en els dos films. Per aaquesta pel·lícula ha creat una banda sonora tre-pidant. Amb l’ajuda d’un col·laborador d’excepció,el guitarrista de Guns’n’Roses Slash, el composi-tor ens ofereix una amalgama de sonoritats frenè-tiques, percussions sintètiques i ritmes repetitiusfins a l’extenuació. Com passa en altres treballs si-milars, funciona, però també satura. Lluís Poch

Christina Aguilera: «Back...»

La cantant nord-americana ChristinaAguilera ha llançatel seu tercer àlbumd’estudi, Back to ba-sics, en el qual ho-menatja la músicaque la va inspirar enels seus inicis coma cantant. El disc su-posa una visió inno-vadora del jazz, souli blues clàssics delsanys 20, 30 i 40. Eldisc té com a re-ferències artistescom Billie Holiday,Otis Redding, EttaJames o Ella Fitzge-rald, el que la can-tant solia anomenar«la meva música en-rotllada» quan era petita. L’àlbum utilitza orques-tra, cor, quartet de corda i metalls de jazz, aixícom tècniques que ofereixen un so clàssic i incloutemes com Ain’t no other man –el primer single–,Save me from myself o Thank you.

Giselle: «Libre»Després d’un any i mig sense gravar cap disc, Gi-selle, la cantant d’origen porto-riqueny nascuda aNova York, es reafirma lliure musicalment, com resael títol de la seva nova producció, Libre, que in-clou balades, merengues i pop-rock. «Faig unaaltra música perquè reconeguin que sóc una artistacompleta i que no m’han d’encasellar», diu la po-lifacètica cantant, de 37 anys d’edat i una de lesmés importants exponents femenines del meren-gue a Puerto Rico.

Dominique A.: «L’horizon» Dominique A. ja té al mercat el seu vuitè disc, L’ho-rizon, en el qual torna a agafar les regnes musi-cals després que en l’anterior, Tout sera commeavant, cedís els temes a diversos músics perquèels arreglessin com volguessin. Pioner del nou rockfrancès, Dominique Ané, nascut a Nantes fa 37 anysi resident a Brussel.les (Bèlgica) des de la sevaseparació de la cantant Françoiz Breut, tendeix aL’horizon un pont musical entre la seva primera obra,La fossette, i la cinquena i millor, Remué.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = RebeldeRBD2 = Sigo siendoyo Marc Anthony3 ▲ Pájaros enla cabeza Ama-ral4 ▼ Guapa LaOreja de VanGogh5 = Me cuestatanto olvidarteAna Torroja

REGNE UNIT

1 = Undiscove-red James Morri-son2 ▲ Eyes openSnow Patrol3 ▼ RazorlightRazorlight4 ▲ Bright ideaOrson5 ▼ Inside in /Inside out Kooks

ESTATS UNITS

1 ▲ Now 22 Di-versos 2 ▲ Year of thedog... againDmx3 ▲ Kidz Bop 10Kidz Bop Kids4 ▲ Comewhat(ever) mayStone Sour5 ▼ Letoya Le-Toya

TEXT: HÉCTOR LLANOS

Agenda de Girona L’agenda d’accés més completa. www.agendadegirona.com

Roadhouse 2

Director: Scott Ziehl.Intèrprets: Johnathon Scha-ech, Jake Busey, Will Patton.Distribuïdora: Sony.Durada: 93 minuts.Si Roadhouse ja no hauriad’existir, què justifica la se-va tardana seqüela? Doncsveure l’amic Schaech, tam-bé productor, en un desprò-posit de grans proporcionsque aconsegueix que el film

de Patrick Swayze sembli digne. El director éstot un especialista en sèrie Z. P. P.

Dos colgados con suerte

Director: Mekhi Phifer.Intèrprets: Danny Masterson,Ronnie Warner.Distribuïdora: Sony.Durada: 90 minuts.Phifer, un efectiu sedundarien títols com Amanecer delos muertos o 8 millas, espassa a la direcció ambaquesta irregular comèdiasobre dos delinqüents desegona fila que es veuen in-

volucrats en una estafa a un mafiós. El reparti-ment de la cinta inclou John C. McGinley i el cò-mic televisiu Darrell Hammond. P. P.

El color del crimen

Director: Joe Roth.Intèrprets: Samuel L. Jack-son, Julianne Moore. Distribuïdora: Sony.Durada: 108 minuts.Una notable novel·la de Ri-chard Price es converteix,en mans del mediocre JoeRoth, en un melodrama de-magògic i ple de paranysnarratius en el qual noméssobresurten les interpreta-

cions de la parella protagonista i la música origi-nal de James Newton Howard. P. P.

El lector habituat a llegir les cròniquesde cinema ja deu saber que existeixenels press junket, és a dir, les trobades

massives amb la premsa per a la presenta-ció d’una pel·lícula. Qui això escriu va tenirl’oportunitat fa pocs dies d’assistir a la pre-estrena europea de La joven del agua, elnou i excel·lent film de M. Night Shyama-lan, acreditat en nom de la productora giro-nina Imago i el programa FanZiVid. El di-rector va venir acompanyat dels seus prota-gonistes, Paul Giamatti i Bryce Dallas Howard,que van protagonitzar un matí realment ma-ratonià d’entrevistes i fotos a Barcelona. I, perdescomptat, un esdeveniment com aquest ge-nera un bon grapat de situacions memora-bles, sobretot perquè, en tot el que respec-ta a Hollywood, elcomportament detots els agents im-plicats té molt decinematogràfic, os-cil·lant entre la co-mèdia, el drama iles intrigues prò-pies de Shyamalan.

D’entrada, sor-prenen les condicions imposades des de ladistribuïdora, que aconsegueixen que la fei-na del cronista sembli un «favor» que se li fa(o sigui, com si hagués d’estar agraït per te-nir el «privilegi» d’assistir a l’acte) i no a l’in-revés: al capdavall, se suposa que els inte-ressats en la difusió són els distribuïdors, quevolen recuperar la inversió el més aviat pos-sible. El cas és que les clàusules d’assistèn-cia incloïen la prohibició de demanar autò-grafs, fer-se fotos amb les estrelles o passar-se de 30 segons en el temps atorgat per ales entrevistes (6 minuts en el cas dels pro-

fessionals de la televisió; 20 en els de prem-sa escrita que, per cert, anaven en grups dequatre). Però un cop ets davant del «talent»–el mot amb què ells denominen directors iactors del film–, t’adones que tantes exigèn-cies no vénen d’ells, entre d’altres coses per-què se’ls veu molt més relaxats i comunica-tius que els organitzadors de la trobada.

Cadascun d’ells tenia, en persona, la sevapeculiaritat. Giamatti és una persona voca-cionalment tímida, recollida, però del totentregada a la seva feina: se li nota que té ga-nes de parlar de cinema i no d’anècdotes. Da-llas Howard, que lluïa orgullosa un incipientembaràs, és pura simpatia, humil, decididaa transmetre que tot això de la interpretacióés un regal del cel i no parava de repetir-

ho. Però l’autèntica sorpresa de tot aquest pa-norama és el mateix Shyamalan, que acon-segueix que els escassos minuts d’entrevistaes facin encara més minsos: desborda entu-siasme, simpatia i capacitat d’escoltar. Li agra-da parlar d’art i que càmeres, periodistes i as-sessors s’ho agafin, com ell, amb calma.

Tractant amb gent com el director i actorsde La joven del agua, encara costen més d’em-passar els atacs de divisme d’alguns prete-sos professionals del cinema. Alguns delsquals, per cert, no vénen de Hollywood, sinódel costat de casa.

La venda del

producteLa presentació a la premsa europea de la pel·lícula «La joven delagua», que s’ha fet recentment a Barcelona, ha permès entendre

moltes coses d’alguns distribuïdors, intèrprets i cineastes.

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema


Bandes sonores

Rock & CatDiversosUtopia

Banda sonora delfilm documentalen el qual el perio-dista Jordi Roigérepassa la profun-da transformacióque va experi-mentar a finalsdels anys 80 elpanorama musi-cal català arrande l’aparició

d’una generació d’artistes que van demostrar querock i llengua podien casar. Grups com Sopa deCabra, Sau, Sangtraït, Els Pets, Duble Buble..., vanfirmar un grapat de cançons que avui ja tenencategoria de clàssics, com L’Empordà, El tren demitjanit, Boig per tu o El vol de l’home ocell. Aquestshimnes i d’altres d’igualment emblemàtics d’aquellmoment són l’eix central d’aquesta banda sonoraque no recupera les versions originals sinó denoves que han regravat expressament els seusprotagonistes –algunes en forma de curiosos duets:Sopa de Cabra amb Pep Sala; Cris Juanico i Gos-sos; Pep Sala i Montse Llaràs– en un escenariinèdit: el Gran Teatre del Liceu. Lluís Poch

Art enfrontat a comerçM. Night Shyamalan, Paul Giamatti i Bryce DallasHoward s’han estimat més parlar de cinema que

de banalitats en la promoció del seu nou treball

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Després d’haver visitat el Caire islàmic, en lameva estada a Egipte els dies 14 a 18 del pas-

sat mes de juny, segons he anat relatant en ante-riors articles, em queda per explicar el meu recor-regut pel Caire copte, que com jo suposava vaser molt interessant. En efecte: entre el període fa-raònic i l’arribada a les terres egípcies de l’Islam,va ser la religió cristiana la que es va estendrepel territori egipci, quedant encara vestigis d’aquellperíode històric: esglèsies, convents i nombrosesrestes artístiques que es conserven encara dinsde l’anomenat encara el Caire copte o vell Caire,com encara s’anomena el barri més antic de la ciu-tat.

Les muralles que envoltenaquest lloc daten de l’època ro-mana, i se li atribueix al mateixemperador Trajà la seva re-construcció. L’accés a l’interiorpot efectuar-se a través del car-rer Shari Mari Gigis –que és peron jo vaig entrar–, i a travésde qualsevol de les seves qua-tre portes. Jo vaig entrar després a l’interior delconvent de Sant Josep, en el qual viuen mongesque fan un vistós ritual: s’encadenen com a sím-bol de romana, i al seu interior es pot visitar la«Gran Sala», on hi ha una icona del màrtir, situata l’altar. L’entrada al convent de Sant Josep és moltinteressant, amb un pati interior molt curiós.

Vaig entrar també a l’església de Sant Jordi, ano-menada també Mari Girgis. Un dels sants cris-

tians més venerats en el Pròxim Orient és preci-sament Sant Jordi, que va ser martiritzat durantl’època de l’emperador romà Dioclecià i en elmateix emplaçament de l’església actual, que datadel segle XX, es va construir l’original, 1.000 anysabans.

Hi ha també l’església de Sant Sergi, conegut pelsàrabs amb el nom d’Abu Serga, que va ser fundadaa finals del segle IV, encara que la seva construc-ció no es va acabar fins a principis del segle V,patint restauracions durant els segles X, XI i XII isembla que l’església va ser encomanada a dos sol-dats cristians, que van ser martiritzats a Síria, du-

rant el segle IV per l’emperador Maximilià.Segons la tradició, a la cripta de l’església de Sant

Sergi hi ha una cova, on es diu que es van ama-gar la Verge Maria, Sant Josep i el nen Jesús du-rant la seva fugida cap a Egipte, després de lamatança dels Sants Innocents, ordenada per He-rodes...

Però encara hi ha altres coses per explicar so-bre el Caire copte...

Mentre li comunicava al seupare la decisió d’estudiar

farmàcia, als seus ulls hi llegiala decepció causada pel fet deno voler seguir els seus passos.

– Molt bé, si això és el quehas decidit, que així sigui.

És l’única frase que va obte-nir com a resposta. El que noli va dir és que potser sí queacabaria fent com ell, i estu-diaria medicina. Però més en-davant. Volia deixar-li clar quela seva vida era seva, i que nohavia de seguir exactament totsels seus passos.

Benet Torà Ferrer va néixer aBanyoles el 1835 i era fill delmetge olotí Domènec Torà i ne-bot del sacerdot Feliu Torà. Des-prés de l’ensenyament prima-ri, va traslladar-se a Barcelo-na, on va cursar el Batxillerat.Quan va haver superat els cur-sos de Secundària es va matri-cular a la universitat per estu-diar la carrera de farmàcia, espe-cialitat en la que va aconseguirel grau de doctor. A continua-ció, i seguint el camí del seupare, també va estudiar la llicen-ciatura de Medicina i Cirurgia.

El 1856, quan tenia 21 anys,va guanyar les oposicions perocupar la plaça de farmacèu-tic de l’hospital d’Olot. I, tot ique més endavant també va for-mar part del cos de sanitat mi-litar, va començar a definir laseva trajectòria professional als35 anys, el 1870, quan va ini-ciar la seva relació amb la Uni-versitat de Barcelona. Primercom a membre del jurat delsexàmens de la facultat de farmà-cia, però ben aviat també fentuna substitució a la càtedra del’assignatura de química. Final-ment el 1878 va convertir-se encatedràtic supranumerari. Pa-ral·lelament a la seva activitatdocent, Torà publicava investi-gacions sobre diversos aspec-tes com ara un Análisis de lasaguas salino-termales de la Ga-rriga, i escrivia articles per aperiòdics especialitzats comFarmacia española, Crónicacientífica o La independenciamédica. També col·laboravaamb l’Institut Català de Sant Isi-dre, era membre de la ReialAcadèmia de Ciències Mèdi-ques, de l’Associació Econòmi-ca d’Amics del País i de la ReialAcadèmia de Ciències Naturalsi les Arts de Barcelona, on vaingressar el 1885, amb la con-ferència El alquimista y el cien-tífico, o el arte y la ciencia.

Poc temps després, va tras-lladar-se a la universitat de Gra-nada perquè va guanyar lesoposicions de la càtedra defarmàcia pràctica i legislació sa-nitària. Va quedar-se a Anda-lusia fins el 1894, quan va tor-nar a Barcelona. L’any següent,el 1895, va ser l’encarregat defer la tradicional conferènciainagural del curs universitari.

Benet Torà Ferrer va morirel 1910, quan tenia 75 anys.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El Caire copteBenetTorà

FerrerXAVIER CARMANIU

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

Gironins del segleXIX

Josep Ma. [email protected]

La psicologia científica ha posat damunt la tau-la una realitat pertorbadora i que agrada a molt

poca gent: la majoria dels nostres actes i de lesnostres decisions venen donats per contingutsdel nostre subconscient o inconscient personal.O sia que ens passem la vida actuant gairebé coma robots. Ens agrada o ens disgusta quelcom i nosabem perquè, reconeixem en nosaltres certestendències o patrons de comportament i no sabemd’on venen, reaccionem repetidament d’una cer-ta forma que ens disgusta a nosaltres mateixos ino podem evitar-ho. Resulta obvi que certes si-tuacions de la nostra vida adulta entren en res-sonància, sobretot ressonància emocional, ambl’origen d’aquests patrons que fa que actuem, omés aviat reaccionem, repetidament d’una certamanera, malgrat que aquesta forma de reaccio-nar ens perjudiqui i vagi clarament en contra delsnostres anhels o interessos vitals.

Efectivament podríem dir que la majoria de lagent es passa la vida reaccionant i no pas ac-tuant. Reaccionant vol dir que actuem mecànica-ment en funció de l’estímul rebut, sense consciènciadel que estem fent o simplement sentint-nos arros-segats vers una manera de fer sense que apa-rentment puguem evitar-ho. Més endavant potserreflexionarem sobre de quina manera hem ac-tuat, però quan hi som pel mig sembla que unaforça superior a la nostra capacitat de decisió ensempeny inevitablement vers viaranys que estanfora del nostre control. D’aquí neix el sentimentde victimisme que pateixen algunes persones, quese senten víctimes, o sia subjectes passius d’unesmaneres de reaccionar que ells veuen de formadistorsionada com a circumstàncies permanent-ment adverses.

Ara sabem que és en la infantesa, en els pri-mers anys de la nostra vida, on es creen tots aquestspatrons de comportament en funció de les expe-riències viscudes i de la forma com ens han afec-tat emocionalment. La pregunta clau és si podempassar d’una programació infantil que afecta i con-diciona de forma decisiva la totalitat de la nostravida adulta, moltes vegades de forma limitadora,a una autoprogramació feta des de la plena cons-ciència dels nostres valors, els nostres interessosvitals, i la nostra comprensió madura de la vida.

Sí que podem. I una de les primeres coses quecaldrà fer és una revisió profunda de les nostrescreences, d’allò en què creiem. Les creences són

el conjunt de certeses i conceptes que ens moti-ven i ens fa sentir i actuar d’una determinada ma-nera. Allò en què creiem esdevé el filtre que de-termina les nostres relacions, la nostra capacitatd’agafar compromisos, d’estimar i de ser feliços,el nostre coratge i de vegades també la nostraobcecació. Les creences són també el gran filtrede la percepció. El nostre inconscient, sempre ama-tent a que les nostres creences siguin coherentsamb les nostres vivències, imposarà sense adonar-nos-en el fet que la nostra vida estigui d’acord ambaquest patró interior.

CANVIAR LES CREENCESÉs per això que l’anàlisi i qüestionament del nos-tre sistema de creences esdevé indefugible si vo-lem eixamplar l’horitzó de la nostra vida personal.Creences com «La vida és lluita i sofriment», «Lafelicitat dura poc», «Tots els homes (o les dones)són...» formen part del voluminós catàleg de cre-ences limitadores que en l’àmbit cultural, social,religiós, sexual, racial, econòmic, amorós, etc...ofeguen el nostre normal i feliç creixement i conver-teixen la vida humana en una experiència gris imediocre, o frustrada i plena de sofriment. Aquesttipus de creences aboquen inevitablement a uninacabable monòleg interior que justifica les nos-tres experiències desgraciades i reforcen, en unprocés continu de realimentació, les creences enqüestió. Però les creences es poden canviar. Pri-mer caldrà identificar-les. Després discriminar qui-nes són en el moment present de la nostra vidaaquelles que ens beneficien, que ens expandei-xen, i aquelles que ens limiten, que ens bloque-gen, que no ens deixen seguir avançant i ser fe-liços. Per transformar una creença negativa en po-sitiva ens haurem de preguntar primer com hemarribat a aquesta creença, quin valor té per a no-saltres en el moment present, i si estem realmentdisposats a canviar-la. Després caldrà utilitzar al-guns dels recursos terapèutics o tècniques psi-cològiques de les moltes existents que ens ajudina portar a terme aquesta transformació.

Així, assumint que som els constructors de lanostra vida, els artífexs del nostre destí, ens re-crearem en un procés de transformació i creixe-ment personal que ens porti a ser aquella perso-na que realment volem ser, i amb el sentimentíntim d’estar amb harmonia i d’acord amb el nos-tre jo més profund.

Com ens autoprogramemJOSEP M. LLAUGER

Esglésies al Caire«Entre el període faraònic i l’arribada

de l’Islam, va ser la religió cristianala que es va estendre pel territori egipci»

Per quin motiu han decidit canviarel nom del programa? En realitat jafa molt temps que pensàvem canviar de

nom, ja que Prohibit als pares infantilitzavaen certa manera un programa que escolta-ven també pares joves i gent d’edats moltdiverses.

Llavors no té a veure amb el fet que can-viïn d’emissora... No, el que passa és quetampoc podíem canviar de nom a mitja tem-porada, així que hem aprofitat ara per fer-ho. D’aquesta manera comencem també unanova etapa, mantenint les mateixes inicials dePAP, però obrint els continguts a un públicd’entre 15 i 25 anys, sense excloure ningú.

Què s’amaga darrere de Ponte a prueba?El nou títol del programa pot tenir molts sig-nificats diferents. Hi ha moltes interpretacionspossibles, però en referència a nosaltres ma-teixos té molt a veure amb el repte que su-posa emetre per a una cadena que arriba atot l’Estat espanyol.

Els presentadors seran els mateixos peròcanvia la cadena de ràdio i el nom del pro-grama. Hi haurà també canvis en el for-mat? No, no tenim cap intenció de fer can-vis. Farem el mateix programa que hem es-tat fent a Flaixbac. L’única diferència quenotarà la nostre audiència serà que utilitza-rem el castellà, a l’emetre a tota Espanya. L’ho-rari serà també el mateix que teníem.

Així, continuaran utilitzant el mateix vo-cabulari directe que els caracteritza? Sí,nosaltres no fem cap mal a ningú i simple-ment utilitzem el llenguatge que es parla alcarrer, per tant no el canviarem.

Com pensen que serà rebut el «Ponte aprueba» per part del públic estatal? Doncsno crec que hagi de ser diferent. Mantenimel mateix model i per tan esperem aconseguirel mateix éxit que hem tingut amb el Prohi-bit als pares.

Han tingut algunes crítiques a Catalunya.Creu que es poden multiplicar a l’eme-tre per a tot l’Estat? De crítiques n’hi ha sem-pre, especialment per part de sectors conser-vadors. Els qui no estiguin d’acord amb elnostre programa, simplement que no l’es-coltin.

Amb tanta gent que els escolta, també hihaurà elogis... Doncs sí. Per exemple, en eldarrer programa que vam fer, en directe alMacba, van venir mares que acompanyavenles seves filles i que ens felicitaven per ferun programa on les coses es diuen clares.

Com van decidir deixar Flaixbac per pas-sar a Europa FM? El canvi ha estat consen-suat per tots. A Flaixbac ens havíem estan-cat, ja havíem tocat sostre.

Si valoren la possibilitat que els mitjansinflueixin en la societat, el seu progra-ma quins valors transmet? No crec que

un programa de ràdio pugui influir de formadeterminant, però estem en un món en quèsón molts els aspectes que influeixen en lagent. A vegades potser presentem les cosesd’una forma impactant, però el rerefons espositiu i cuidem bastant el que diem i com hodiem.

I si parlem dels adolescents... quins efec-tes provoca el seu programa? La funcióde la qual més orgullosos ens sentim és ha-ver aconseguit que la gent jove escolti la rà-dio i alhora la senti seva. Molts joves veuenla ràdio com un mitjà per a adults, ja que lamajor part de programes de ràdio que es fantenen un punt d’incredulitat, de llunyania. No-saltres som directes i no tenim censura.

Parlant de sexe... creu que ja s’ha supe-rat l’etapa de tabús o simplement s’hancreat molts tòpics? Penso que s’ha fet ungran pas en quant a la possibilitat de parlarde sexe. El gran nombre de vies de comuni-cació que hi ha actualment han fet que els

joves puguin tenir més informació, així commés possibilitats de tenir una educació queabans no existia.

Creu que existeix llibertat a l’hora de trac-tar el sexe en els mitjans? És clar que qual-sevol censura en el comportament de les per-sones provoca l’efecte contrari. Encara hi hamolta gent que té el cap moblat, però totsaquells que neguen el que és natural acabenexplotant.

Què opina dels «reality shows» que em-plenen actualment les graelles televisives?Crec que són programes d’entreteniment i resmés. A partir d’aquí cadascú ha de decidirquins continguts desitja veure. Tots podemcanviar de canal.

I de programes com «Libertad vigilada»?Totes les persones, de joves, ens hem com-portat diferent davant dels pares que davantdels amics. Aquests programes mostren unarealitat, això sí, creant «morbo».

Televisió


TEXT: ALBERT CORNELLÀ

JOSEP Lobató Periodista i escriptor

“No fem capmal a ningú”

Aquest locutor ha estat (al costat d’Oriol Sàbat i Venus) un dels artífexs del gran èxit aconseguit aCatalunya amb el programa «Prohibit als pares», a Ràdio Flaixbac. A partir del setembre canvien lacadena catalana per Europa FM, on emetran «Ponte a prueba» per a tot l’Estat, mantenint el format.

Pou Rodó, 12GIRONA

Tel. 972 20 21 24Façana del restaurant David Illa i Mar Hernández, els responsables del nou restau-

Dilluns 21 d’agost22 DominicalDiumenge 20d’agost de 2006

Els més vistos(del 9 al 15d’agost)

Catalunya

TN MigdiaDimecres 9 d’agost,TV3. 535.000 espec-tadors (35,4%).

Noticias 2Dimarts 15 d’agost,Antena 3. 515.000espectadors (28%).

TN MigdiaDilluns 14 d’agost,TV3. 496.000 espec-tadors (33,3%).

L’un per l’altreDimecres 9 d’agost,TV3. 482.000 espec-tadors (31,8%).

TN VespreDijous 10 d’agost,TV3. 477.000 espec-tadors (29,8%).

L’un per l’altreDivendres 11d’agost, TV3.473.000 espectadors(31,1%).

Espanya

Aquí hay tomateDimecres 9 d’agost,Tele 5. 2.881.000 es-pectadors (28,5%).

Aquí hay tomateDijous 10 d’agost,Tele 5. 2.876.000 es-pectadors (28,7%).

Islàndia - EspanyaDimarts 15 d’agost,TVE-1. 2.786.000 es-pectadors (25,1%).

Noticias 1Dilluns 14 d’agost,Antena 2.654.000espectadors(25,7%).

Los SimpsonDilluns 14 d’agost,Antena 3. 2.598.000espectadors(28,2%).

Los SimpsonDivendres 11d’agost, Antena 3.2.592.000 especta-dors (27,1%).

12.25

13.30

K3En Corneil i en BernieEn Bernie se les ha tornat a veure amb el seuoncle. Aquesta vegada, però, és més greu,perquè aviat serà el seu aniversari i es po-dria quedar sense regal. En Corneil està con-vençut que emportant-se’l d’excursió al bosc,ja faran el fet. Però en Bernie no ho veu tanclar...

TV3Plats brutsLa Carbonell coneix un home, l’Oriol, enuna discoteca, i comencen a ballar molt com-penetrats. L’endemà ella està eufòrica i elseu «ligue», que en realitat és el pare d’enLopes, també. En Lopes i en David es con-verteixen, respectivament, en els confidentsde l’Oriol i la Carbonell, i decideixen buscarles respectives parelles, sense saber-neles identitats.

Antena 3Los SimpsonJust quan Apu comença a gaudir de la sol-teria, arriba una carta de la seva mare desde l’Índia anunciant-li la preparació del seucasament, concertat fa anys. Amb l’ajuda deHomer, Apu intenta enganyar la seva marefent-li creure que està feliçment casat ambMarge i així poder evitar la boda amb Man-jula.

TV3Homes violentsL’inoblidable Edward G. Robinson encarnaun ranxer poc escrupolós, en conflicte ambla bona gent de la vall. Barbara Stanwyck ésla seva dona. El film no té res d’especial engeneral, tot i que les seqüències d’acció te-nen força.

CuatroLos 40 de 40El programa fa un recorregut per la músicamés sensual dels últims 40 anys, amb l’emis-sió de vídeos de Raphael, María Jiménez,Chenoa, Miguel Bosé, Gianni Bella, Hum-berto Tozzi, La Unión, Alejandro Sanz, Da-vid Bisbal, Joe Cocker, George Michael, Sha-kira i Paulina Rubio.

La 2La ruta del CaribooObligat per les circumstàncies, el ramaderJim Redfern emprèn el camí que porta a Ca-riboo, on espera trobar l’or del qual tothomparla. En el seu viatge patirà tota mena decontratemps: robatoris, emboscades, atacsdels indis i enfrontaments amb el poderósFrank Walsh, amo de la ciutat.

Dimarts 22 d’agost

09.30

14.50

18.05

22.00

22.00

22.30

14.00

18.25

21.55

22.30

TV3Les tres bessonesLes Bessones coneixen un príncep a qui elseu pare obliga a casar-se amb una prince-sa a la qual no estima. Les nenes l’ajudaranmirant que s’enamori de la Sireneta. La Brui-xa del Mar els dóna una poció màgica quefa que la Sireneta perdi la cua de peix i esconverteixi en una noia. A canvi, però, tam-bé perd la veu.

CuatroFriendsRachel pateix una petita infecció en un ull,però com que és una mica aprensiva, novol que ningú li toqui, ni tan sols el doctor.Joey, per la seva banda, ha aconseguit unpaper en una pel·lícula a Las Vegas, i estàconvençut que serà tot un èxit, encara queChandler no ho veu tan clar.

TV3Els cowboysJohn Wayne deixa de ser actor per conver-tir-se en figura mítica, en model a imitar: elnostre home ensenyarà un grup de nens per-què l’ajudin a conduir una caravana d’ani-mals, en una història d’un reaccionarisme es-candalós, només suportable per les inter-vencions de Bruce Dern com a psicopàticbandit.

Tele 5Los padres de ellaComèdia fonamentalment de personatges,que enfronta un jove infermer amb el seufutur sogre, un sever exagent de la CIA. Co-produïda pel mateix protagonista, Robertde Niro, i el director (Jay Roach), constitueixuna pel·lícula previsible i gens especial, tot ique amb un grau de dignitat i ofici molt persobre del que és habitual en el gènere.

Antena 3El capitán BarbanegraBristol, 1717. El tinent Robert Maynard, dela Marina Reial, patrulla els mars oferint alspirates amnistia si abandonen la seva vidadelictiva. Quan arriba a les Antilles, Maynards’haurà d’enfrontar al més temut dels pirates,Barbanegra.

La 2Donnie DarkoDonnie és el perfecte xaval nord-americà, do-tat de gran intel·ligència i imaginació. Des-prés d’escapar miraculosament de la mortquan li cau a sobre el motor d’un avió, co-mença a tenir al·lucinacions que el porten aactuar com no ho havia fet mai abans.

Dimecres 23 d’agost

15.50CuatroAmistades PeligrosasLa situació econòmica que passen Cata iÀngel segueix essent molt delicada. Ellahaurà de fer fora de casa el director del banc,que intenta abusar d’ella. Però el mateixdia arriba un altre avís del banc per impa-gament de la hipoteca. I la tensió sexual en-tre Silvia i Juan segueix augmentant.

Tele 5Yo soy BeaAprofitant la polèmica de les fotos, Diegofa un apropament a Bea i li fa una ofertacontrària als interessos d’Álvaro i al seu pro-jecte d’expansió internacional. A Bulevar 21,Cayetana segueix convençuda que la mi-llor manera d’acabar amb els problemesdels últims dies és acomiadar Bea.

TV3Turons ardentsUn granger ric va eliminant tots els seus veïnsmitjançant una banda de cruels delinqüents.Però no ha comptat amb l’arribada del joveJordan, disposat a denunciar els fets a l’Exèr-cit. L’objectiu serà que Jordan no arribi viual Fort.

CuatroTrofeu Santiago BernabéuEl Reial Madrid disputa el tradicional Tro-feu Santiago Bernabéu, aquest any contral’Anderlecht belga. El partit suposa la pre-sentació davant l’afició blanca abans de l’ini-ci oficial de la temporada.

Antena 3Con AirEl típic i tòpic film d’acció del Hollywoodcoetani, on tot se sacrifica a una especta-cularitat mal entesa, pur efectisme reitera-tiu. El pretext argumental és l’enfrontamentdins d’un avió entre l’heroi amb samarretade tirants i un grotesc grapat de criminals.Previsible, però entretinguda.

33Els sense nomVersió de la novel·la de J. Ramsey Camp-bell, que suposa l’òpera prima de JaumeBalagueró. Deficient en la progressió nar-rativa, amb una sobrevaloració de la per-versitat i excessos esteticistes, conté no obs-tant personalitat i una magnífica interpreta-ció d’Emma Vilarasau.

22.00

01.05

16.30

21.45

18.20

✔ Parc infantil temàtic de 600 m2.

✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

✔ Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitors

i els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

✔ Matinals especials per a escoles i grups.

✔ Bolera amb 12 pistes.

✔ Promocions cada dia de la setmana.

✔ Festes d’aniversari.

✔ Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Guia TV

23 DominicalDiumenge 20 d’agost de 2006

Divendres 25 d’agost

18.10

22.00

22.35

00.21

22.00

22.30

TV3L’or d’en MacKennaUn grup d’aventurers molt diferents va a larecerca d’un mític congost d’or custodiat peresperits apatxes. Un film curiós amb un be-llíssim caràcter llegendari, quasi de cinefantàstic, en el seu argument. Magnífic úsdel so i música adequadament èpica (deQuincy Jones, amb el tema central cantatper José Feliciano), amb un fabulós reparti-ment de secundaris.

Tele 5Shaft. The returnRessurrecció del personatge de Shaft, de-tectiu paradigma del Blaxplotation dels anys70. Com era d’esperar, el film substitueix laprovocadora promiscuitat del personatgeper un conglomerat d’acció i violència. Ine-ficaç en tots els sentits, només s’aguanta grà-cies al carisma del protagonista, Samuel L.Jackson.

TV3Una casa de bojosXavier, un estudiant d’economia francès,va a passar un any a Barcelona amb unabeca Erasmus. Xavier deixa la seva mare ila seva xicota, Martine (Audrey Tautou), aFrança, i s’instal·la en un pis amb altres es-tudiants europeus. Martine decideix visitarel seu xicot en un moment poc oportú.

La 2El arte de morirUn dels psycho thrillers juvenils empresospel cinema espanyol amb ànim de captaruna audiència que consumeix el gènere enproductes estrangers. El model a imitar sónles nissagues d’Scream i Sé lo que hicis-teis el último verano. Un film fals i irritant.

33Si nos dejanUn documental d’immigrants fet per immi-grants, a Barcelona. Els personatges sub-mergeixen l’espectador en les seves recer-ques, fan i refan els seus objectius, per que-dar al final només l’essència de l’ésser humà.Les històries formen un teixit de realitats moltdiferents que es troben recorrent el mateixcamí.

CuatroBarrioSegon llargmetratge de Fernando León, enel qual es posa en la pell de tres adolescentsque viuen en un barri marginal de Madrid.Una pel·lícula molt ben ambientada i ambgrans interpretacions dels tres joves prota-gonistes. Molt recomanable.

Dijous 24 d’agost

15.05K3RanmaRanma somnia que, en forma de noia, pas-seja amb un jove que és el seu promès. Noentén el significat del somni fins que un noili demana que vagi a veure el seu pobreavi, que s’està morint. Resulta que Ranmanoia és idèntica a la promesa que l’avi vatenir de jove i que vol veure per últim cop. Ino només això: l’esperit del moribund vol sor-tir amb ella, i Ranma no pot negar-s’hi...

TV3Dallas, ciutat frontereraUn excombatent de la Guerra de Secessiótorna a Dallas buscant venjança. Allà s’ena-mora d’una noia de la ciutat. Agradable wes-tern dirigit per Stuart Heisler i amb un GaryCooper ja madur, convenientment recolzatpel genial Raymond Massey.

Tele 5Van Damme, soldado de fortunaA causa dels seus problemes amb mafio-sos, un boxador es veu obligat a ingressara la Legió extrangera. El clàssic engendreamb el qual Van Damme obsequia el seupoc exigent públic. Només es pot destacarque rebaixa l’element «arts marcials» en be-nefici d’un registre de gènere d’aventures...que es limita a una barreja d’estereotips, ésclar.

CuatroMédiumEl fiscal del districte Davalos recorre a Alli-son perquè investigui l’extranya desaparicióde la dona d’un pilot d’una companyia aè-ria. Malgrat que la policia i el fiscal no dub-ten de la innocència del marit, Allison estàconvençuda que és culpable. A més, Alli-son haurà d’afrontar una crisi familiar, ques’agreuja amb l’arribada de la mare de Joe.

33SputnikLa sèrie Sex and pop explica la relació en-tre la música popular i el sexe. El primer ca-pítol segueix el procés d’alliberament sexualde la dona a través de la música de finalsdels 60. Comença amb Janis Joplin i arribafins a Christina Aguilera, passant per PattiSmith i altres figures que, des de la música,han transformat el paper de la dona.

CuatroMatrioshkiLes noies han decidit celebrar l’aniversarid’Eva a l’hospital, amb Luna. Però el que ha-via de ser una festa es converteix en un dra-ma quan s’assabenten que Luna ha mort.Daria, molt afectada, es nega a treballar iEddy l’apallissa.

Dissabte 26 d’agost

12.00

16.00

22.10

01.30

21.55

21.35

K3Starla i les Amazones de les joiesLa Bruixa Morgana ha fet tractes amb laCaluixa per poder tornar a fer servir la sevaPedra Negra. Ara, totes dues uniran les se-ves forces per lluitar contra les Amazones deles Joies, que acaben de descobrir que ambles joies del Bruixot podrien tornar els podersa Merlí.

TVE-1Las brumas de AvalonUna de les versions més encertades ques’han fet de la llegenda del rei Artús. Una mi-nisèrie basada en la novel·la de Marion Zim-mer Bradley –que se centra en els perso-natges femenins de la llegenda– i protago-nitzada per Anjelica Huston, JuliannaMargulies, Michael Vartan, Joan Alley i Ed-ward Atterton.

33Cinema tres estiuEl programa avança algunes pel·lícules im-portants que s’han estrenat fa poc o s’es-trenaran properament: La joven del agua,World Trade Center, United 93, Clerks 2 oMiami Vice. També mostrarà les primeresimatges de la tercera part de Spiderman.

CuatroLas VegasUn Senador amic de Danny va al Monteci-to a fer una conferència. El polític té un pro-blema: algú li ha parat una trampa i li ha fetfotos amb una dona en una situació com-promesa per fer-li xantatge. L’home recorrea Danny perquè l’ajudi.

33Un instant en la vida alienaUn documental que recupera l’obra cine-matogràfica amateur de Madronita Andreu,una intel·lectual de la burgesia catalana nas-cuda a finals del segle XIX i filla del famósdoctor Andreu (conegut pel seu xarop i lesseves pastilles per a la tos). Madronita, alllarg de més de 50 anys, va enregistrar ambla seva càmera de 16 mm amics i familiars.

La 2Sin retornoDebut conjunt a la realització dels espanyolsJesús Nebot i Julia Montejo en un contextbàsicament americà, amb la història d’unemigrant llatinoamericà i la seva filla recor-rent els Estats Units cap a Canadà per cul-pa d’una mort fortuïta. És irregular i no sem-pre versemblant, però és una elogiable òpe-ra prima amb grans encerts.

18.15

22.00

23.25

22.00

23.45

Recoma-nemUno, dos,tres

Divendres 25Cuatro02.14 h.

Comèdia de ritmetrepidant a l’estilwilderià. Un altexecutiu de Coca-Cola al Berlín Oc-cidental fa tractesamb els russosper introduir la be-guda a la URSSdesprés del fracàsde la Kremlin-Cola. Una visiócàustica de laGuerra Freda i unaimplacable sàtirapolítica conduïdaamb un frenètic rit-me narratiu. Des-taquen sobretot elcuriós catàleg depersonatges i elsdiàlegs, perspi-caços i ràpids.

Any1961.PaísEstats Units.DirectorBilly Wilder.IntèrpretsJames Cagney,Horst Buchholz,Pamela Tiffin, Ar-lene Francis.

UN ENTORN AMB ESTIL PROPIGrups i esdeveniments

Perquè Mas Solà?Bàsicament per la qualitat del nostre servei ipel seguiment que oferim abans, durant i des-prés de l’esdeveniment.

El Mas Solà compta amb un servei de restau-ració excepcional i les nostres instal·lacionscompten amb un marc incomparable pel quefa a les possibilitats de l’espai i dels serveis.

L’entorn és òptim per crear un ambient detreball idoni sense perdre la possibilitat detrobar-se en un espai natural, ben condicionati gaudint de la privacitat i el confort necessa-ris en tot moment.

A 10 minuts de l’aeroport de Girona i a 20minuts de la ciutat de Girona, el Mas Solà esconverteix en una nova alternativa per alsgrups d’empresa.

Grups de negocis

El Mas Solà ofereix una gran capacitat i flexi-bilitat per a organitzar el seu esdeveniment ala comarca de La Selva. Convencions, incen-tius i tot tipus de reunions. De principi a fi, unmembre del nostre equip de professionalss’encarregarà del seguiment del seu esdeveni-ment per a garantir en tot moment l’èxit, laprofessionalitat i la qualitat en el servei.

Sales de reunions

Disposem d’un ampli ventall de possibilitatsper a petites i grans empreses. Els nostrsesalons, totalment condicionats, compten ambcapacitats de fins a 350 persones. Tots ellsgaudeixen de llum natural i diferentsambients que s’adapten a les necessitats decada grup.

Banquets

Aperitius en els nostres amplisjardins o a la carpa de vidre si eldia ho requereix. Salons i menja-dors privats amb capacitat fins a350 comensals.

Exclusivitat del saló, llum de tor-xes, focs d’artifici i un ampli ven-tall de possibilitats que tindranun encant difícil d’igualar.

A Mas Solà el seu banquet seràcom vostè el desitgi. Disposemd’una àmplia oferta de menus iopcions, que faran que la sevacel.lebració sigui molt especial itotalment personalitzada.

El nostre equip de professionalsfarà que el seu dia sigui inobli-dable per a vostè i els seus con-vidats.

www.massola.comCtra. de Sils, km 2 • 17430 Santa Coloma de Farners (Girona)Tel. 972 84 08 48 • Fax 972 84 35 59 • [email protected]

d’agost de 2006 minical€¦ · nicolás sartorius exdiputat al congrés pel pce i per izquierda...

Documents