TD

Fd.28

2.30€

. Any

17.

La

Fran

ja, j

uny

de 2

016

Cantània a l’Aragó2.700 alumnes aragonesos deprimària participen en aquest projectecoordinat per la musicòloga ipedagoga Margarita Celma. [p.4]

Nous pobladors al boscLa proliferació de la construcció decases disperses als termes d’Arenys,Queretes i Calaceit són alhora unaoportunitat i un perill. [p.5]

El cinema com a einapedagògicaL’IES R.J. Sender ha engegat aquestcurs el “Film Club”, un projecte pioner iinnovador. [p.7]

El barranc de MirallesAquest afluent de la NogueraRibagorçana és una joia paisatgísticadesconeguda que travessa terresplenes d’història. [p.12]

En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

CA

RT

ES C

REU

AD

ES

2

TEMPS DE FRANJA digital 28

Sumari

2 Cartes dels lectors

3 Editorial

4 Matarranya

7 Baix Cinca

10 Entrevista

12 Ribagorça

13 Llitera

14 Cultura

15 Tema del mes

16 Aragó

18 Països Catalans

19 Opinió

Edita:

C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21· Associació Cultural del Matarranya· Consells Locals de la Franja· Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA· Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Coordinació: Carles Terès i Isabel Calafinfo@teresantolin.com

Gestió i administració: Cèlia Badet

Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf · tempsdefranja@gmail.com

Consell de redacció:El Matarranya: Josep M. Baró, M. D. Gimeno,José Miguel Gràcia, Artur Quintana, CarlesSancho. El Baix Cinca: Pep Labat, Rosa Arqué, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, JosepEspluga, Glòria Francino i Josefina Motis.Aragó: Carles Sancho. PP.CC.: Hugo Sorolla.

Fotografia: Marina Barrafon, Sigrid Schmidt Von der Twer.

Opinió: Esteve Betrià, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, M. TeresaSerrano, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.

Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21

Producció: Terès & Antolín s.c.info@teresantolin.com

Disseny: Carles Terès Bellès

Dipòsit legal: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

Dentades de realitatEls documents i imatges d’altres temps, sem-

pre són com relíquies, si s’explica quan es vaescriure i perquè. Crec que ha tingut massa re-percussió un article del que es coautor RamonSistac fa quaranta anys. Seria de lamentar quedeixin d’aparèixer “les dentetes” d’aquest au-tor de pes a la revista.

Aquestes pors aquí i allà haurien d’estar su-perades. Cadascú pot opinar, però les cosessón com són. És un fet normal i real que a Ara-gó hi ha una part que es parla català, perquèles comunitats tenen unes zones de transiciósense línies artificials.

Per això, com tantes vegades s’ha dit, niaquestes terres són “Països Catalans” sola-ment, com interpreten alguns. Ni deixa de sercatalà el que es parla perquè sigui a Aragó.Aquestes zones –la Franja en aquest cas– te-nen la seva pròpia idiosincràsia amb elementsculturals de les dues bandes. Ens agrada la jotay som bilingües.

¡¡¡¡Perquè la senzilla realitat, i la convivènciaes faci normal el més aviat possible amb di-versitat, sense gàbies ni possant les urpes mésallà d’on correspon!!!!

Josefina Motis

Javier Sagarra i el catalàEstos dies el conseller de la comarca del

Baix Aragó-Casp del PP Javier Sagarra ha di-mitit del seu càrrec perquè el maellà de laCHA Víctor Prats ha jurat com a nou conse-ller de la institució en català. Este fet ha tras-balsat el polític caspolí que porta dins del Con-sell Comarcal des de la seua constitució i as-sumint la presidència entre 2009 a 2011. Elsseus arguments són concloents. No vol com-

Cartes dels lectors

A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teues cartes,tot indicant el teu nom i població, a:tempsdefranja@gmail.com

Recordem a tots els subscriptorsde Temps de Franja

que ens comuniquin la sevaadreça de correu electrònic aadministracio@ascuma.org

per a rebre els pdf dels números digitals

SUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 21tempsdefranja@gmail.com

Imatge coberta: Refugiats a Alep. Foto: IHHHumanitarian Relief Foundation (llicència CC)

partir l’entitat amb un antisistema. Parlar ca-talà a l’Aragó és, per a Sagarra, situar-se foradel sistema, també significa no acceptar laconstitució i una falta de respecte. Este atre-viment del nou conseller porta a convertir elnostre territori en un apèndix independentista–argumenta. La reunió del Consell Comarcalon es va fer el jurament va ser a Favara, ter-ritori de llengua catalana. Ni a casa es pot par-lar la llengua pròpia, segons este senyor? Hapensat el caspolí per què la seua comarca ésdiu també Baix Aragó-Casp? No havíemquedat des de la seua constitució que la co-marca és bilingüe? Per a què serveix este bi-lingüisme, senyor Sagarra, m’ho pot explicar?Ni per a poder jurar com a conseller en la llen-gua de Maella?

Tants anys formant part del govern del’entitat comarcal i no ha entès res de res so-bre la identitat de les sis viles que formen lacomarca del Baix Aragó-Casp, per cert, qua-tre d’elles de parla catalana. Realment la-mentable.

Arnau Timoneda

Agendes escolarsLa Plataforma per la Llengua, amb el suport

del Moviment Franjolí per la Llengua i el Ca-sal Jaume I de Fraga, editen pel curs 2016-17agendes escolars, tant de primària com de se-cundària, pensades per als alumnes de la Fran-ja de Ponent. El lliurament dels exemplars ésde franc. Qualsevol ensenyant o centre edu-catiu interessat pot adreçar-se a en Guillem(gfuster@plataforma-llengua.cat).

Quim GibertFraga

3

Els avanços de les noves tecnolo-gies han simplificat la vida a l’ésserhumà i aquest fet és innegable per-què les evidències són contundents:en la societat actual, es pot realitzargairebé qualsevol activitat utilit-zant la xarxa i no només accions ru-tinàries sinó veritables miraclescientífics que meravellarien als nos-tres avis si poguessin veure’ls.

El món virtual és ràpid, efectiu, in-teressant, modern i pràctic però éscert que, cada vegada més, són les se-ves lleis les que condicionen elshoraris i organitzen la nostra vida.La dependència de les xarxes aug-menta diàriament, el perill de no te-nir accés a Internet ens atabala i lano immediatesa en les respostessol·licitades genera desconfiança iconflictes. Els exemples de casos enels quals el món virtual assalta lavida diària de les persones són co-neguts per tothom i la gestió incor-recta d’aquests aspectes pot con-vertir tots els avantatges de la xar-xa en molts desavantatges, un d’ellsés la reducció del temps de què dis-posem per posar els peus a terra i ar-rossegar-nos pel fang de la realitat,si cal. El temps és pot acabar en-congint una mica cada dia, com a laPell de Xagrí de Balzac.

Protegits per les pantalles, ocultsdarrere els caràcters digitals, veiemmoltes vegades passar el món i lanostra interacció amb ell es limita aprémer un “m’agrada” o a realitzarcomentaris a les xarxes, que s’ence-nen i s’apaguen segons els interes-sos d’altres persones que no somnosaltres. Entrem en un joc quepot embolicar-se lentament fins quesembla que l’única solució per tor-nar a respirar aire pur és tallar lasoca i abandonar el ciberespai persempre amb la finalitat de disposarde temps per recuperar aficions,amics o únicament recobrar el con-tacte amb una realitat pròxima queestàvem perdent. Aleshores, es re-descobreixen aparells tan primitiuscom el telèfon sense dades, sensa-cions tan agradables com la sonproduïda per dormir poc per haverestat en un bar debatent fins a tardo la tranquil·litat de no haver d’es-

tar permanentment vigilant el mò-bil. Es recupera part de la llibertatrobada per les xarxes però el preués a vegades alt ja que les personesno sempre apreciem l’anonimat i ens

EDITORIAL

Ciberespai

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

EDIT

OR

IAL

cal una claca que aplaudeixi amb en-tusiasme els nostres actes.

El dilema està sobre la taula i no-més el seny pot ajudar-nos a man-tindre l’equilibri.

Vinyeta d’unvideo deStromae

LLENGUA I TERRITORIJornades sobre les comarques catalanoparlants de l’Arago

DIJOUS 2INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

16:30h. Roda de premsa, amb la presència del periodista i presentador Òscar Dalmau i amb l’actuacio d’Ángel Villalba (Fabara)

DIMECRES 8CENTRE ARAGONÈS DE BARCELONA

19h. Inauguracio Exposicio “Desideri Lombarte: Ataullar el mon des del Molinar” (Associacio Cultural del Matarranya)

DIVENDRES 10UNIVERSITAT DE BARCELONA

19:00h. Taula Rodona “La Llengua Catalana a l’Arago”, amb la presencia deJ.Enrique Gargallo, Ramon Sistac, Hector Moret i Carles Sancho.

CENTRE ARAGONÈS DE BARCELONA 21:30h. Sopar23:30h. Actuacio d’Anton Abad (Saidi)

DIVENDRES 17KOITTON CLUB

21:30h. Actuacio d’Eixam (Massalio)+ Omeveigues (Vall-de-roures), presentant el seu treball “De l’hort al corral”

DIUMENGE 19CENTRE ARAGONÈS DE BARCELONA

11:30h. Actuacio de Ministrils de l’Obach (Ribagorca) + Chundarata! (Barcelona/Arago)

4

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

MA

TAR

RA

NY

A

El projecte Cantània és una pro-ducció del Servei Educatiu de l’Au-ditori de Barcelona en què cadacurs presenta una cantata de novacreació, interpretada per l’alumnatde 4t, 5è i 6è d’Educació Primàriaamb la col·laboració d’una or-questra i diversos solistes en una ac-tuació en directe. Este curs la nar-ració que ha unit els participants enCantània ha sigut “Mema. Les des-ventures de Mimí” que presenta, através de la interpretació musical,els descobriments més significatiusdels últims segles a partir d’una his-tòria d’amor. És tracta d’un es-pectacle musical que es treballa du-rant tot el curs amb els alumnes demúsica a les escoles participants ique enguany serà interpretada perun total de 42.000 escolars de dife-rents països. La música de l’espec-tacle corre a càrrec de Jordi Do-mènech i el text és de Pere Riera.

El Departament d’Educació, Cul-tura i Esports del Govern d’Aragódes del 2012 es va adherir a la ini-ciativa musical Cantània i el 14 i 15de maig a la Sala Mozart de l’Au-ditori de Saragossa van participaren el concert 2.700 alumnes en el

Cantània a l’Aragó// CARLES SANCHO

tània són el CRA Tastavins que técom a professora de música CiraBel i el CRA Matarranya on l’es-pecialista de música és la coordi-nadora del projecte Margarita Cel-ma. Cada curs l’experiència que esdu a terme té una gran acollida imotiva tant els alumnes com elsprofessors i, en conseqüència cursrere curs, augmenta considerable-ment el nombre d’escoles i partici-pants en l’innovador projecte mu-sical.

projecte aragonès, d’un total de56 escoles, vuit de la província deTerol i dos d’elles pertanyen a la co-marca del Matarranya, d’on tambéés originària la coordinadora delprograma a l’Aragó, la musicòlogavall-de-rourana Margarita CelmaTafalla, que ha dut a terme algunesde les més significatives iniciativesmusicals a la comarca i, també, desde l’àmbit escolar. Els dos CentresRurals Agrupats de la comarcaque han participat este curs a Can-

Sala Mozartde l’Auditoride SaragossaARXIU

El proppassat vint-i-tres d’abril vatenir lloc la dotzena edició de laSartanè maellana, que es va celebrara Maella amb un gran nombre de par-ticipants, seixanta quadrilles d’amicsque feien un total de 1.256 personesque es van reunir a amb el propòsitde gaudir de la festa i competir per ferel millor plat típic maellà.

Aquest concurs consisteix a esco-llir el millor guisat tradicional d’a-questa localitat, un plat que es men-java antigament durant l’època de larecol·lecció i que es prepara amb unsofregit de verdures, costella de porc,carn de pollastre, conill, corder, pa-tates i arròs, malgrat que cada cuinerpot afegir-hi el seu toc especial. Calcuinar-ho sobre un foc improvisat aterra, amb una paella ben fonda tot

remenant-ho amb una cullera defusta, que un jurat avalua i n’escull elguanyador. El premi és un trofeu ambforma de paella sobre els ferros decuinar.

Pel que fa al seu origen, aquestafesta neix a partir de la iniciativa d’ungrup d’amics de Maella (El col·lectiuMaellà), que l’any 1999 van pensar laidea de crear una festa popular a par-tir d’aquest plat típic, però no és finsa l’any 2003 quan l’ajuntament de lapoblació en mostra interès. A partird’aleshores es crea una comissió or-ganitzadora, i és a la primavera de2004 quan se celebra per primercop.

Aquelles persones que no vulguinparticipar en el concurs, també podengaudir d’aquest esdeveniment i pa-

ladejar el plat típic maellà tot adqui-rint els tiquets de la Sartanè comu-nitària preparada per l’organització,per un preu ben assequible.

Com en edicions anteriors, la fes-ta es va iniciar a les onze del matí alcostat del riu Matarranya i a la unadel migdia es va donar per començatel concurs. Cap a les dues els partici-pants entregaven els plats al jurat i ales quatre de la tarda es va anunciarel guanyador del concurs, i va ser lla-vors quan es va donar inici a la re-vetlla.

La festa dura tot el dia, així que capa la tarda no va faltar el ball amb mú-sica en directe i aquest any, com a no-vetat, es va contractar una discomò-bil per tal de perllongar la festa pera tots els assistents.

La “Sartanè” maellana// ESTHER ESPINOSA VIVER

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

MA

TAR

RA

NY

A

5

La proliferació d’habitatges dis-persos pel baix Matarranya pro-moguts per famílies estrangeres hadinamitzat la demografia i l’econo-mia de pobles com Arenys de Lle-dó, amenaçats per la despoblació.Per altra banda, este procés, desen-volupat en la darrera dècada, com-porta un increment significatiu delrisc d’incendis forestals, que en casde produir-se, podrien tenir conse-qüències més greus. El fenomendels nous pobladors que restaurenantics masos o edifiquen cases denova planta entre els pinars desvir-tua, a més, el paisatge i els usos tra-dicionals de la comarca. Almenysaixí ho entén l’Institut Aragonès deGestió Ambiental (Inaga), que, desde 2014, posa entrebancs a este in-novador corrent repoblador i de-mana, en molts casos, la superaciód’un procés d’avaluació d’impacteambiental (EIA). El tràmit no su-posa una negativa definitiva alsprojectes residencials però compli-ca, retarda i encareix la tramitaciónotablement.

Mentre els ajuntaments es felici-ten per l’arribada de famílies queajuden a mantenir l’escola i altresserveis i que estimulen l’economialocal amb un bon resultat pel que faa la integració social, l’Inaga alertaque les cases que s’han aixecat a po-bles de la zona baixa del Matarra-nya –sobretot a Arenys, i en menysmesura Queretes i Calaceit– pro-voquen un efecte “acumulatiu” i allòque, de forma aïllada, no hagueretingut cap impacte ha disparat l’a-larma de l’Administració ambiental.

En un dictamen de comença-ments d’any que obliga a un pro-motor d’Arenys de Lledó a sotme-tre el seu projecte a una EIA, l’Inagaalerta d’un “augment” del perilld’incendis derivat de la construccióde cases disperses entre el paisatge,un pronunciament avalat pel ServeiProvincial d’Agricultura.

En altres casos, el resultat del trà-

L’habitatge aïllat del Matarranya:problema i solucióLa DGA frena la construcció de cases disperses que alleugen la despoblació peròincrementen el risc d’incendis// LLUÍS RAJADELL

naga assenyala que l’efecte “acu-mulatiu” de les noves cases aïlladescomporta un canvi en “l’ús del ter-ritori” sense una planificació prèviade les infraestructures precises. Peròon es fa més incidència és en l’im-pacte “alt” del projecte en l’incre-ment del risc d’incendis forestals.Exigeix, al respecte, un “pla d’au-toprotecció”.

L’Ajuntament d’Arenys mani-festa la seua disposició a complir elsdictàmens i recomanacions de l’I-naga però recorda que l’arribada defamílies al poble, moltes d’ellesamb xiquets d’edat escolar, és un es-tímul vital per a un municipi que,d’altra banda, pareix abocat a la des-població. L’insòlit aterratge d’estosimmigrants del centre d’Europa itambé de llocs més llunyans, com elsEstats Units o Austràlia, està rela-cionat amb la recerca d’un projec-te vital emmarcat a un territoriamb una natura ben conservada, unclima confortable, un bon nivell deserveis i relativament ben comuni-cat. Una agència immobiliària de lazona s’ha encarregat de posar encontacte als neorurals amb els pro-pietaris de les finques, en general er-mes o dedicades a una agricultura endecadència.

mit a l’Inaga és favorable, peròacompanyat d’una llarga llista demesures correctores. En el pronun-ciament del passat mes de febrer res-pecte de la rehabilitació com habi-tatge d’un mas de Calaceit, l’orga-nisme ambiental aprova el projectesense superar l’EIA però obliga alpromotor, d’origen estranger, acomplir 24 prescripcions, moltesd’elles vinculades a la prevenciód’incendis degut a la proximitat dela massa forestal.

En una resolució de l’Inaga de ge-ner de 2016 que obliga al promotord’una casa unifamiliar a Arenys deLledó a sotmetre’s a una EIA, elServei Provincial d’Agricultura re-corda que el perill d’incendis fo-restals s’ha incrementat en els dar-rers anys al Matarranya, entre altrescauses, per “la instal·lació d’habi-tatges aïllats de nous pobladorsaliens al medi i, majoritàriament,sense cultura del risc d’incendis”. LaDirecció General d’Ordenació delTerritori afegeix per la seua bandaque el poblament dispers “no con-corda” amb el model recollit a lesDirectrius d’Ordenació del Territo-ri de la Comarca del Matarranya,que defensen un creixement integraten els actuals nuclis de població. L’I-

Vista aèriad’Arenys deLledóARENSDELLEDO.ES

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

MA

TAR

RA

NY

A

6

D’aquí 100 anys, si lahumanitat no s’ha auto-destruït, es dedicaran mi-lers d’euros a estudiar iinvestigar com es parla-va al Matarranya i què vapassar per a que una so-cietat del primer món(amb interrogant l’afir-mació) deixés perdre undels patrimonis mésapreciats de qualsevolcultura: el seu idioma.

Podem dir que estemsembrant en un “períodede temps”, elements ar-queològics de primer or-dre per a un futur nomolt llunyà. Esta ciència,l’arqueologia, és ben es-tranya. Avui dia està ab-solutament prohibit perals no professionals universitaris(dits arqueòlegs) indagar i ficar elsnassos en los jaciments de les dife-rents etapes històriques o prehistò-riques per por a que siguin destru-ïts irremeiablement per intrusospoc documentats. Contràriamentno passa res ni té cap importànciaavui dia donar suport a la destruc-ció progressiva del nostre patrimo-ni lingüístic per elements sense capformació i contraris als dictats de laUniversitat, professors i mestrescompetents en la matèria.

Gràcies a Déu s’ha aconseguitconscienciar a molta gent i protegirlos jaciments i restes arqueològiques,que comporten la nostra historia iens omplen d’orgull, però contrà-riament, per interessos polítics o par-ticulars, no es protegeix si no ques’està destruint lo patrimoni que mesens caracteritza: la nostra llengua ca-talana. Un dels patrimonis mes im-portants de l’Aragó històric desda’ls temps medievals. Probable-ment per anomenar-se amb unaparaula maleïda i oblidant-se que esuna de les dos úniques llengüespròpies de l’Aragó medieval: lo ca-talà i l’Aragonès. Al Matarranya te-nim tota una seqüencia de jaci-ments arqueològics de primera di-visió. Protohistòrics com los dino-saures de Pena-roja, les pintures

Ampliem los elements arqueològics del Matarranya// JUAN LUIS CAMPS

rupestres llevantines de Beseit iQueretes, los poblats i cementirisd’època ibèrica i romana en un gra-pat de pobles, los edificis medievalsde totes les nostres viles, i altres edi-ficis i restes fins als nostres dies. Alsdinosaures los hem tancat en un fan-tàstic museu i fins li hem donat unnom molt nostre: “Tastavinsaurus”,que ja es veu que li agradava forcalo vi de la comarca a mes dels es-plèndids paisatges que envoltenPena-roja de Tastavins. Podem tam-bé visitar los jaciments de les pin-tures rupestres llevantines, perfec-tament protegides per grans rei-xats que no se sap molt bé què gu-arden però li donen forca valor.Aprofito per dir que seria bo pro-tegir de veritat lo que queda contrales inclemències del temps i algunhumà incivilitzat, i mostrar repro-duïdes les pintures en tot lo seu es-plendor.

Després podem, seguint lo procéshistòric, visitar les restes arqueolò-giques del mon preibèric, ibèric iromà. Tenim a la comarca centenarsde jaciments: poblats, cementerisde túmuls, esteles, ceràmica, etc.Realment hem pres consciencia dela necessitat de conservar i restau-rar ruïnes, algunes construïdes pergeneracions molt llunyanes i anargastant algun diner públic per a la

seua recuperació. Maien hi ha prou, es clar,però alguna cosa va ca-ient.

I no diguem de l’èpo-ca medieval. Ens agradatant que los anomenats“Mercats Medievals”atrauen a milers de per-sones. Lo de Queretes esespectacular, afavorit perun poble de potent pedratreballada. I també lespresons i los seus grafitsindesxifrables de les pa-rets. Tot això ens enor-gulleix i ens fa estimar lanostra terra.

Bé, queda provada lariquesa arqueològica delMatarranya i per exten-sió del Baix Aragó his-

tòric i de l’Aragó en el seu conjunt,i l’interès creixent per la seua ex-plotació turística mitjançant la re-cuperació, conservació i manteni-ment d’aquest ric patrimoni. aixòm’omple d’alegria, perquè soc unapassionat de la historia com bé sa-ben los que me coneixen.

Arribats aquí jo me pregunto, si locatalà serà d’aquí uns anys una re-líquia arqueològica d’un patrimoniperdut, perquè no declarar-lo jatema arqueològic o històric en viesd’extinció i començar a protegir-locom a qualsevol poblat ibèric enruïnes o al mateix idioma ibèric? Se-ria bo saber quants diners contem-pla lo pressupost de les diferents ad-ministracions (comarcal, provincial,comunitari o nacional) per a recu-perar la nostra historia passada(que per mi son absolutament ne-cessaris) i quants per a mantenir lanostra llengua encara viva. Curiós simes no. Segur que estem en unmon civilitzat?, no dic en el primermon, solament en un de mínima-ment civilitzat.

Fem-ho encara que sigue pen-sant que lo català i l’Aragonés erenles llengües d’Aragó en l’època quela nostra terra ere un dels principalsestats de la Mediterrània. Arqueo-logia pura i racionalitat de pensa-ment.

Túmul de laBrenchada aCalaceitJUAN LUIS CAMPS

7

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

BAIX

CIN

CAFilm Club, una experiència pedagògica

innovadora a l’IES R. J. Sender de Fraga// PEP LABAT

L’IES R. J. Sender ha engegataquest curs una nova experiènciapedagògica anomenada Film Club.El projecte té com a principal ob-jectiu portar el cinema a les aulesper utilitzar-lo com a eina pedagò-gica, sobretot en l’educació emo-cional i valors i en la cultura de lacomunicació audiovisual, d’acord aun món en el qual aquests mitjanstenen cada vegada més presènciaen la vida quotidiana.

El centre educatiu de la comarcaBaix Cinca va sol·licitar afegir-se aaquest projecte pioner i innovadora Europa i que aquest curs ha co-mençat a funcionar a Catalunya.Enguany, en fase inicial, s’ha im-plantat únicament en alguns cen-tres de la comunitat autònomaveïna, sent l’institut de Fraga unaúnica excepció.

Film Club és una iniciativa ava-lada per la Unió Europea, dintredel programa “Europa Creativa”,avaluat directament per la Univer-sitat Autònoma de Barcelona(UAB) i que funciona amb moltd’èxit en altres indrets com RegneUnit, amb més de 7.000 centres as-sociats.

El club de cinema gaudeix d’unaplataforma online on trobem un ca-tàleg de pel·lícules per visionar enstreaming, produccions que dispo-sen de llicència de projecció degrans productores com la Pixar,Walt Disney, Sony Pictures, IniciaFilms i altres. Actualment s’estàtreballant per incorporar algunesrealitzacions de cinema indepen-dent. A més, es disposa d’una bi-blioteca de guies amb tècniques dedebat i camins temàtics i recursosamb fitxes tècniques i didàctiquesde les pel·lícules disponibles per al’ús dels docents i de l’alumnat.

També el programa disposa d’u-na sèrie d’activitats per realitzarde forma paral·lela, com visites a ro-datges, xerrades amb professionalsdel cinema –directors, actors, etc.-, di-ferents tallers al voltant del món delcinema –filmació, edició, etc.–, con-

cursos, visita a localitzacions, etc.Enguany, a l’IES R. J. Sender s’ha

programat un cine-fòrum per cursi any, conduïts per professors vo-luntaris amb una selecció feta pelcontingut; per la idoneïtat perdesenvolupar un aspecte del currí-culum d’alguna matèria –tema i ar-gument relacionat amb uns valors,adaptació històrica o literària, etc.-; llengua vehicular –projeccions enanglès, català, castellà, etc.– i altresmotius, com les tècniques audiovi-suals o cinematogràfiques utilitza-des en una obra en concret.

Aquest any, Film Club va col·la-borar amb la celebració del Dia

Mundial de la Llengua Materna iper això, es va organitzar un con-curs de curtmetratges amb aquestatemàtica com a fil conductor.

És important recordar que la ca-pital del Baix Cinca no disposa enl’actualitat d’una sala de cinema onels més joves puguin gaudir del setèart –solament Saidí i Mequinensatenen cinema un en funcionamenta la comarca–. No obstant això, esfan projeccions de manera habitualper part de dues entitats a Fraga iTorrent i altres d’esporàdiques acàrrec d’institucions com la Co-marca del Baix Cinca o l’Ajunta-ment de Fraga.

Guanyadorsdel concursPEP LABAT

8

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

BAIX

CIN

CA Un camí per l’Asier

// CARME MESSEGUER

L’Albert camina a ritme de rock,de punk, de trip hop. Es proposa re-córrer a peu els 3.000 km que se-paren Roma de Santiago de Com-postela per cridar l’atenció sobre elcàncer cerebral difús, una malaltiade pronòstic difícil que pateixen uns300 nens l’any a tot el món, i re-captar fons per a promoure’n la in-vestigació. I ho fa per l’Asier, el filld’una companya de feina afectat perla malaltia.

L’Albert Palacio va començar acaminar l’1 de març, després d’unaintensa campanya de difusió per do-nar a conèixer la iniciativa. Lesaportacions econòmiques es fandirectament a l’Hospital Sant Joande Déu –a través de la pàgina Im-plica’t–, el principal centre a Espa-nya per a la recerca sobre aquest tu-mor, i també es poden adquirir sa-marretes o fer-se’n sponsor. L’Al-bert ha concentrat tots els seusdies de festa i de permís –és mossod’esquadra, destinat a la comissariade Granollers– per emprendreaquest viatge, que sufraga íntegra-ment amb els seus estalvis. I téoberta una pàgina al Facebook,«Un camí per l’Asier», en què pen-ja la crònica del trajecte diari ama-nida amb comentaris i reflexions detota mena, que han aconseguit fi-delitzar una munió de seguidors.

L’etapa de Lleida a Fraga va te-nir un toc especial. Els alumnes de4t d’ESO de l’Institut de secundà-ria de Seròs (al Segrià però a tocarde Fraga) van voler contribuir en lacol·lecta comprant una samarreta ivenent butlletes per rifar-la; l’Albertseria la mà innocent en el sorteig.Amb aquest objectiu van sortir ca-minant a esperar-lo per acompa-nyar-lo en un tram del camí. En elmoment de la trobada, l’Albert vaabraçar a tots i cadascun dels alum-nes que havien anat a buscar-lo.L’arribada del grup de caminants algimnàs del centre va ser rebudaamb un aplaudiment espontani dela resta de l’alumnat. La recaptaciófinal, 626 euros, contra una malaltiaque s’havia emportat un altre nena Seròs, el Biel, just feia un any.

El nostre caminant va emprendre

amb forces renovades l’etapa mo-negrina. Tanmateix, poc desprésde superar Saragossa li va ser co-municada la mort de l’Asier. L’Al-bert no va desistir de caminar, peròel baix estat d’ànim que va deixartraslluir en el Facebook van fer de-cidir la seua dona a anar-lo a trobarper donar-li suport i els seguidors dela pàgina es van bolcar enviant-limissatges d’ànim alhora que con-dols, a ell i a la família, per la pre-matura mort del nen.

L’Albert té previst arribar a San-tiago de Compostela a principisde juny i encara caminarà unesetapes fins a Muxía i Fisterra peruna nena afectada de dermato-miositis –una altra malaltia rara–,l’Anna, que en conèixer l’Albert vapreguntar al seu pare si ningú ca-minaria per ella. L’Albert, homenotde cor immens, s’hi va oferir. Ul-treia, Albert!

Alumnes de l’INS Seròs lliurant a l’Albert larecaptació solidàriaDOLORS MOLINS

Pablo Serrano. En el fons de la qüestió, l’home// ROSA ARQUÉ

Fa 30 anys que es va acabar la restau-ració del Palau Moncada de Fraga, cen-tre cultural de la capital del Baix Cinca,i per celebrar-ho l’Ajuntament ha pre-parat una magnífica exposició amb un to-tal de 40 escultures i 8 dibuixos que fanpart de la col·lecció del IAACC Pablo Ser-rano.

Pablo Serrano va néixer el 1908 a Cri-villén, província de Terol, va realitzar elsseus estudis primaris a Saragossa i els se-cundaris a Barcelona. Posteriorment es vatraslladar a l’Uruguai. L’any 1955 retor-na a Espanya per iniciar una carrera d’es-cultor ben exitosa. Després de realitzar di-verses obres a Europa i Amèrica, a la dè-cada de 1960 exposà a Nova York, Chi-cago, París, Roma, Londres, Milà, To-ronto i a la Biennal de Venècia de 1962.

La selecció d’obres presentada al PalauMoncada de Fraga, que es pot visitar finsel 19 de juny a les sales Miguel Viladrich,constitueix un recorregut per la trajectòriaartística de Pablo Serrano, considerat

un dels artistes més importants de la se-gona meitat del segle vint.

Amb motiu de l’exposició, s’ha editatun catàleg de 112 pàgines on es repro-dueixen totes les obres exposades i un es-tudi escrit pel comissari de l’exposició Ri-cardo García Prats.

Pablo Serrano treballant AJUNTAMENT DE FRAGA

9

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

BAIX

CIN

CA

No sé quants anys han de passarper a que un fet es consideri una tra-dició, però estem al camí. Quancomença a arribar la calor de la pri-mavera, ja pensem en ell, en RamonMesalles. Bé, abans, perquè ja el te-nim “llogat” des de fa mesos, i no diumai que no, encara que està en pe-ríode de preadaptació a una vidamés tranquil·la, com los xiquetsquan comencen a anar a mestra, ques’hi van fent poc a poc a una novarutina.

Com cada any, deia, Ramon mosfa la visita a la Pinada, Parc del’Estacada, en los xavals més jovesde l’institut Baix Cinca, los de primerd’ESO. Alguns ja el coneixen, i hitornen de gust, un altre camí a veu-re los arbres que tenim a tocar tocardel mateix institut.

Resulta curiós que es pot passarpel costat d’un arbre durant anys,cada dia lo mateix recorregut; s’hipot estar davall durant hores i tenirconverses amb amics, descansardesprés d’un passeig o vigilant los xi-quets com juguen, s’hi pot fer la ini-ciació a l’adolescència (i això vol dirmoltes estones de confessions, riu-res, amors...)..., però no obstantaixò, ben poques persones sabencom se diu aquell arbre que tan bonaombra dona. En canvi, moltes altresreconeixen espècies d’animals exò-tics, de llocs llunyans, que només hanvist en fotografia, o als documentalsdel National Geographic, per dir al-guna cosa. Potser ens falta tradició,valorar el que tenim al voltant, i per

valorar-ho, primers’ha de conèixer.Sembla que a altrespaïsos ho tenen mésclar. Ho haurem d’a-nar aprenent...

Per tot això cridemal Ramon. Certa-ment, després d’unsquants anys d’escol-tar-lo, podríem expli-car quines espècies hitenim i algunes cu-riositats, però no seriael mateix. No, perquèRamon forma part dela història de la Pinada, va viure deprimera ma la creació del Parc, allàper l’any 1986 i sap molt bé els en-certs i desencerts que s’hi han anatfent. Per cert, que els últims canvishan apropat encara més el Parc a lagent, pareix que ja s’hi està a dinssense acabar d’entrar-hi.

Als xavals els hi agrada escoltarles històries del arbres. Ramon no elshi parla només de com són si notambé d’on vénen, quin valor tenen,algunes propietats importants, pai-satgístiques, medicinals... Però crecque una de les coses que més els cri-da l’atenció és quan els explica l’o-peració de cirurgia que se li vapracticar a un om que s’havia tren-cat pel mig de dalt a baix. Els ense-nya les grapes de sutura, que jagairebé no es veuen, engolides pelpropi arbre.

A la Pinada hi tornarem, l’any queve, perquè volem que els joves que

tenim a l’institut puguen cridar elsarbres pel seu nom, els coneguen, elsvaloren, i els defensen. I tornarem acridar a Ramon, i si encara en té ga-nes, estarem encantats de tornar aescoltar-lo. Gràcies Ramon.

No puc acabar sense esmentar unbon company que tot això ho por-tava a la sang, i que va dedicarmoltes hores a defensar els nostresarbres, els que tenim més a prop nos-tre, pins i salzes, entre moltes altresespècies. Los ciutadans de Fraga i dela comarca del Baix Cinca li devemmolt a Satur, Saturnino Barbé, lonostre company professor de Bio-logia que ens va deixar aquesta pri-mavera i que trobarem a faltar.Muchas gracias, Satur, por todo loque hiciste. Esperem que el seu es-perit naturalista i la seva tenacitat noens abandone.

Fins la propera primavera, sota elsarbres.

RamonMesalles iels alumnesde l’IES BaixCincaSÒNIA DE DIOS

La Birra Trobada de Mequinensa es consolida com a fira agroalimentària// ROSA ARQUÉ

La III edició de la Birra Trobadade Mequinensa va tancar amb la vi-sita de més de 3000 persones, mal-grat les tronades que el cap de set-mana del 28 de maig van passar pelBaix Cinca. El recinte nàutic del Ca-pri Club es va omplir de gent ambmoltes ganes de tastar les cervesesartesanes i els productes alimenta-ris (formatge, carn, melmelades,mel, pa, etc.) que les empreses par-ticipants van presentar als estands.

L’Associació “Recapte”, els or-ganitzadors, es mostraven satisfetsamb el resultat de la fira i destaca-ven l’augment del nombre d’expo-sitors, ja que enguany n’hi havia 18.Poc a poc, aquesta Birra Trobada vaagafant pes i renom dins de lesmostres de cervesa artesana d’Ara-gó i també de Catalunya. La línia detreball per afavorir la distribuciód’un producte de qualitat, fet d’unamanera artesanal i prop de casa fa

que el públic s’interessi cada vega-da més per conèixer, tastar i consu-mir eixos aliments i així tambécol·labora a mantenir llocs de treballen el nostre territori.

Com a complement a la fira, esvan preparar activitats infantils, unphotocall, un sorteig d’una paneraamb productes artesans i un concert.Tot estava pensat per passar unabona estona amb els amics o la fa-mília.

A la Pinada hi tornarem// SÒNIA DE DIOS

10

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

ENT

REV

ISTA

Pregunta. ¿Com va començar laguerra a Síria?Resposta. Fins al 2011, Síria vivia enpau, hi havia un ‘Estat del benestar’amb educació i sanitat públiques,però sense llibertats polítiques, do-minat des del 2000 pel règim presi-dencialista de Bachar el Asad, fill deltambé dictador Hafez el Asad. El 15de març de 2011, encoratjats per lesprimaveres àrabs de Tunísia i Egip-te, un grup d’adolescents escriu alsmurs del seu col·legi “Doctor, arri-ba el teu torn”, en referència al pre-sident siri, metge de professió. Eren18 nois de 10 a 20 anys; els van de-tenir, apallissar i torturar. Eren fillsd’una de les tribus notables de lazona, que va demanar-ne l’allibera-ment, però van obtenir per respos-ta governamental un “oblideu-vosd’ells”. Van començar manifesta-cions i protestes que ràpidament esvan estendre per tot el país, dema-nant l’alliberament dels adolescentsi més llibertat política, però no der-rocar un govern que al capdavall elshavia donat un estat del benestarque no existia a cap dels païsosveïns.P. Com es dóna el salt a un estat deguerra?R. El govern va reprimir brutal-ment els manifestants durant quatre

mesos. Hi va haver una escalada deviolència i als sis mesos ja hi haviamil civils i cent-cinquanta soldatsmorts, i milers de joves empresonats.El següent esglaó és la militaritza-ció i neix l’Exèrcit Lliure Sirià(ELS), la força armada d’oposició,són desertors de l?Exèrcit NacionalSirià (ENS). Hi ha encara poca in-tervenció de països dels voltants, tansols del Líban, la tradicional rere-guarda siriana, els rebels hi van a cu-rar-se als hospitals, i combatents li-banesos passen a Síria. El 2011 escrea el Consell Nacional Sirià(CNS), el govern paral·lel, amb su-port inicial turc. Neix amb molt en-tusiasme, pensant que tot aniriaigual de ràpid que a Egipte o Tuní-sia. Però cometen un error de càlcul,el govern sirià està molt entrelligat,controla totalment els poders mili-tar, polític i econòmic i té una basede 46 anys de dictadura sòlida. Nova ser com a Egipte, on els militarsvan derrocar el president Mubarak,ni com a Tunísia, on sí que hi haviaseparació de poders. Després decinc anys de guerra, el CNS ha que-dat confinat a Turquia per gestionarúnicament l’ajut a la cooperació.L’entitat opositora actual és l’AltComitè de Negociació, està a Gi-nebra i ha gestionat les darreres tre-

ves. Però hi ha una diferència moltrellevant, el CNS eren demòcratesd’esquerres exiliats a països occi-dentals, mentre que l’ACN és isla-mista i té el suport econòmic i ideo-lògic d’Aràbia Saudita, Qatar i Tur-quia.P. Com influeix l’ajut econòmic enl’evolució de la guerra?R. El 2013 Turquia, Qatar i AràbiaSaudita comencen a enviar dinersmassivament i provoquen enfron-taments dins dels rebels. És unaeconomia de guerra, les cases estanenderrocades, no hi ha ingressosamb què mantenir la família –llevatde la paga de 5 a 10 dòlars mensu-als si ets a l’ENS–, i els combatentss’uneixen al millor postor. L’ELS esbuida de contingut opositor i estransforma en milícies més islamis-tes, apadrinades per la doctrina wa-habita, l’Islam radical que professaAràbia Saudita, que n’és la gran ex-portadora juntament amb els dinersper finançar la lluita armada. Les mi-lícies rebels s’atomitzen i debiliten,al temps que l’ENS recupera posi-cions amb l’ajut d’Iran i la superio-ritat bèl·lica de l’aviació, que causadestrosses a les ciutats amb bom-bardejos aeris.P. Quina és l’estratègia dels rebels permantenir la lluita?

ENTREVISTA A NATALIA SANCHA, REPORTERA FREELANCE A L’ORIENT MITJÀ

“És vergonyós que Europa es negui a acollirrefugiats que serien un 0,2 % de la població”// JOSEP PUCHE GINER

El passat 3 de maig, amb motiu del Dia Mundial per la Llibertat de Prem-sa, l’ONG Reporters Sense Fronteres va organitzar actes arreu d’Europa ambalguns dels seus membres que treballen a zones en guerra o conflicte. Al nos-tre territori va venir la periodista i fotògrafa freelance Natalia Sancha, queviu des de 2008 a Beirut (Líban) i cobreix per a diversos mitjans nacionals iinternacionals la guerra de Síria i el problema dels refugiats, després d’ha-ver informat també conflictes a Palestina, Iemen i Egipte, entre d’altres. San-cha va impartir una conferència al Centre d’Estudis Ambientals Ítaca d’An-dorra el 27 d’abril, i l’endemà va explicar les seves vicències als alumnes del’IES Pablo Serrano, també a la vila minera. TdF extrau, a modus d’entrevis-ta, una part del contingut de les interessantíssimes i documentades opinionsde Natalia Sancha sobre la guerra de Síria i el drama dels refugiats, l’actua-litat dels quals passa pels combats per reconquerir Ar-Raqqa de les mans del’Estat Islàmic, els bombardejos de l’aviació russa sobre Alep i altres ciutats,el tancament dels camps a Grècia i l’anunci de l’alcaldessa de París, Anne Hi-dalgo, de contravenir les posicions oficials i obrir un gran camp de refugiatsa la capital francesa.

NataliaSancha

JOSEP PUCHE

11

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

ENT

REV

ISTA

R. La guerra sota terra i a les ciutats,des de 2012 fan la tàctica bombar-deig-túnel, successivament. L’ENSvol els rebels a camp obert on hi hamés facilitat per a l’artilleria, però elsrebels volen guerrilla urbana. La di-ferència de tàctiques provoca des-plaçaments massius de població:quan arriba l’artilleria, els del desertvan a les ciutats, i quan la guerra ésa les ciutats, se’n van a la perifèria.Qui és avui refugiat ha estat abansdesplaçat cinc o sis vegades dins dela pròpia Síria.P. Quan entra en escena l’ISIS o Es-tat Islàmic?R. De manera massiva, important, el2014. Amb aquesta entrada s’inter-nacionalitza la guerra i es torna a ladialèctica occidental de “lluita con-tra el terrorisme”. L’Estat Islàmic(EI o ISIS) desplaça els rebels de leszones frontereres, l’ELS es des-uneix i s’atomitza en diferents fronts,alguns d’ells lluiten entre sí. Després,El-Baghdadi, ja conegut interna-cionalment, pren Mosul a Iraq iAr-Raqqa a Síria i declara aquestadarrera capital del seu califat; ho faamb avenços extraordinaris i sensedisparar un sol tret. L’EI avança rà-pidament i sense oposició perquèaprofita el descontent de la pobla-ció del camp i l’odi xiïta-sunnita. Alsdel camp els convencen recordant-los el tradicional oblit en què els te-nia Damasc, i a la resta els ‘venen’que és hora de venjar anys de dic-tadura d’una minoria sunnita davantla majoria xiïta.P. Què comporta la internacionalit-zació de la guerra?R. Múltiples actors, al cel sirià hi hales aviacions de la coalició de mo-narquies àrabs amb suport d’EstatsUnits, França, Itàlia, Canadà i els ques’hi han afegit i afegiran, més lesaviacions i tropes turques, sirianes irusses, i també les tropes terrestresrebels i de l’EI, cadascuna amb su-ports interns i externs propis. Al cap-davall, cada actor té com a prioritatdefensar els seus interessos estra-tègics, polítics i econòmics, i no elsinteressos del poble sirià.P. Quan comença el problema delsrefugiats?R. De forma massiva el 2015, és l’anyde les pasteres a Lesbos. M’ha im-pactat especialment l’arribada de lespasteres, saber de què fugien, veu-

re’ls besar la terra i pensar que set ovuit mesos després poden estar detornada. Perquè per molta pancartade ‘Welcome refugees’, Europa niestà preparada per a això ni adoptal’actitud i mitjans necessaris per auna acollida en condicions. Els quifugen porten cinc anys al límit, no elsha quedat altra opció que vendre elpoc que tenien i pagar els 2.000 eu-ros de pastera il·legal. I són els ‘nú-mero 1’, per darrera d’ells estan elsdesplaçats interiors i, a la base de ne-cessitat humanitària, els qui no es po-den moure d’un barri al mig delscombats.P. Quin és el perfil del refugiat sirià?Quina resposta li dóna Europa?R. Primer van marxar homes joves,però ara se’n van famílies senceresa qui no els queda esperança en el re-sultat de la guerra ni en el futur. L’es-tiu passat van marxar molts homesa Alemanya, per demanar la reuni-ficació familiar si allò pagava lapena. Però la reunificació s’ha aca-bat, així que la tendència a Damasci a la resta de grans ciutats és cridarla dona i fills perquè travessin tam-bé el mar; tot es reprendrà i aquestmateix estiu podem tenir una onadade refugiats molt més nombrosa iamb moltes més dones i nens. Pelque fa a l’acollida, m’avergonyeixque a Europa diguem que no podemacollir un milió de refugiats, que se-rien només un 0,2 per cent de la po-blació europea. El Líban, un país pe-tit, sectari i en constant conflicte, n’haacollit 1 milió i mig, el 25 per cent de

la població, Aquí ens omplim laboca dient “això és l’ISIS, el con-demnem i lluitem contra ell”, peròdels qui fugen de l’ISIS ens en ren-tem les mans, els posem a Turquiaper 6.000 milions d’euros i campi quipugui; tanquem els camps de Grèciai els enviem a la Turquia d’Erdoganque els ha gasejat o disparat quan liha convingut. Aquesta és la nostra‘humanitat’ cap als refugiats de Sí-ria i d’altres zones en guerra.

Conferènciade Natalia

SanchaJOSEP PUCHE

12

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

RIB

AG

OR

ÇA Miralles: joia desconeguda

// GLÒRIA FRANCINO

xufre, que fa uns anys va ser recu-perada per un grup de l’AssociacióAmics d’Alaó, ja que estava mig per-duda, degut a l’escassetat d’aigua,que conté propietats medicinals pelseu contingut en sofre, eixufre, en ri-bagorçà.

Més amunt de l’ermita de SantAntoni de Sopeira, hi ha una presaon el barranc fa un salt o cascada, ides d’allí s’agafa l’aigua per a la se-glla que rega l’Horta de Sopeira, desd’antic –abans es donaven hores itorns per a regar l’horta, ja que hi ha-via molt conreu d’alfalsos i horta-lisses–. Abans d’arribar les seves ai-gües al riu, es troba, a l’esquerra delbarranc, el pou de Gasconet, unagrandíssima construcció del pou degel, que conservava aliments i pro-porcionava gel per a diferents usosen temps dels frares dels convents;aquest pou queda amagat entre el

Des de més amunt de casa Mi-quelet i paral·lel al peu de la Serrade Sant Gervàs baixa l’aigua del bar-ranc de Miralles –pronunciat en -asa Sopeira, i en -es als pobles de LaTerreta).

El nom del barranc, afluent del riuNoguera Ribagorçana, és cabalós ala primavera i escàs a l’estiu. Portael mateix nom del monestir i castellde Miralles, datats fa més de mil anysal Cartoral d’Alaó, ja des de l’any837 apareix moltíssimes vegadesrelacionat amb el veí monestir d’A-laó. Del monestir cistercenc en que-den les restes de la nau central aca-bada en absis semicircular, la portad’entrada, i res del poblat que hi vahaver.

També existeixen els horts de Mi-ralles, a tocar del barranc, que per-tanyien al desaparegut poblet deLlastarri (Espluga de Serra, PallarsJussà) i al municipi de Sopeira (Ri-bagorça aragonesa). En època del’ENHER, és a dir, mentre van du-rar les obres per a construir la cen-tral hidroelèctrica d’Escales (1955),properes al barranc, a les Sargues, hiva haver barraquetes, habitades peralguns obrers que van treballar al ca-nal, que creua finques de Sopeira finsque entra en les terres subterràniesfins portar l’aigua al Pont de Mon-tanyana, on hi ha una altra presa.

El barranc transcorre al costat del’ermita de Sant Antoni i Sant Gre-gori de Sopeira (potser l’antic Olbe?que també està citat al Cartoral es-mentat), i vora de l’era de Vicent,transformada en alberg.

L’aigua del barranc de Miralles ésneta com una patena quan el tempsés seré i tranquil i permet la vida deculleretes, granotes, madrilles i co-lobres...; però quan hi ha tronades ésmillor fugir-ne, perquè és capaçd’arrossegar troncs i pedres, ja queagafa l’aigua de molts baranquills,com el de Pellicer. Tret d’aquestaprecaució, el barranc ha estat duranttemps immemorials i és, encara,lloc de bany per a xics i adults. Lesseves basses i lloses permeten gau-dir d’ una bona jornada de l’ aiguaque té una temperatura ideal a l’es-tiu. S’hi troba també la Font d’Ei-

tros i la vegetació a la primera ulla-da, només quan hom s’atansa a l’o-bertura, es pot contemplar aquestagran tenalla feta de pedra.

Ben a prop de la desembocaduradel barranc de Miralles hi són lesBasses de Catarina i Juana on sem-pre hi ha aigua, i una mica mésamunt, ja al riu Noguera Ribagor-çana es conserva l’antic Molí de So-peira, on moleven el gra i feien la fa-rina fins mitjans del segle XX.

El significat de Miralles ve del lla-tí MIRACULUM, plural MIRA-CULA i té dos significats “espill” i“lloc de guaita” (DECLLC, V. V.689). En el nostre cas hem d’agafarel segon. Qui visiti aquests indretsveurà que realment el nom és adientja que es veu tota la Serra de SantGervàs, l’Obac dels Masos, ambl’Olzina del Consell i la vall de tros-sos fèrtils de Sopeira.

Barranc deMirallesGLÒRIA FRANCINO

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

LLIT

ERA

13

Universitat de l’Experiència// JOSEFINA MOTIS

Es tracta d’un pro-grama de desenvolu-pament científic, cul-tural i social, per inte-grar a la Universitat apersones més grans de55 anys com a fórmulade creixement perso-nal, amb la idea d’ofe-rir aprenentatge a l’a-bast per a tota la vida.

Aquesta acció for-mativa es recolza en elque estableix la LleiOrgànica d’Universi-tats, LOU, en el seu tí-tol Preliminar, queconsidera que es mis-sió de la Universitatla difusió del coneixe-ment i la cultura a tra-vés de l’extensió uni-versitària i la formacióal llarg de la vida.

La formació que ofe-reix el programa és im-partit per professorsuniversitaris de les di-ferents branques delsaber, constituint unconjunt variat de te-mes humanístics, cien-tífics, històrics i artístics sempre desd’una perspectiva vital i actual.Hi col·laboren diverses universitatsde diferents CCAA.

Entre elles la Universitat de Sa-ragossa amb la que l’Ajuntamentde Binèfar ha arribat a un acordper obrir una sucursal en aquestalocalitat que començarà activitatsa partir de la propera tardor.

Des de l’àrea de Cultura de l’A-juntament s’ha cregut interessantdur a terme aquest projecte ja queera l’única població de la zona dequasi 10.000 habitants que no teniaaquest servei que és pressent a Jaca,Montsó, Barbastre, Sabiñánigo iFraga. Així com a Utebo, Calataiud,Egea de los Caballeros i Alcanyís.La Universitat de l’Experiènciacompta amb seus als campus deOsca, Saragossa i Terol.

Quasi 1.600 persones segueixenaquests estudis que impulsa laUniversitat de Saragossa en col·la-

boració amb les institucions lo-cals.

La Llitera es converteix així enla setena comarca alt-aragonesa ila que fa catorze a Aragó quecomptarà amb aquesta oferta for-mativa dirigida als més grans de 55anys. A partir d’octubre s’imparti-rà el programa bàsic de la Univer-sitat de l’Experiència que comptaràamb cursos monogràfics i tallers so-bre temes variats en ciències, hu-manístics i socials.

Seran acceptades les persones in-teressades que tinguin les caracte-rístiques adients, i els ponents sónexperts de la universitat aragone-sa. S’ha optat per aquesta ofertacultural responent a la demandad’un grup de veïns interessats, uncol·lectiu de quasi quaranta per-sones ho estaven demanat fa temps.

S’espera que aquesta iniciativadel Ajuntament de Binèfar siguiatractiva per a tota la comarca de

la Llitera pel fet de poder tenir ac-cés a estudis universitaris a partirdels 55 anys.

Així doncs, “La Universidad dela Experiencia de Zaragoza” –UEZ– patrocinada per l’Ajunta-ment de Binèfar, començarà laseva activitat en aquest poble elcurs acadèmic 2016-17.

La UEZ seguirà el seu programabàsic de dos sicles, de tres anys cadaun, que una vegada acabats l’a-lumne rebrà el títol acreditatiu, sig-nat pel Rector.

Cada any acadèmic consta de 120hores repartides en 6 assignatures,impartides per professors de laUniversitat de Saragossa. Les clas-ses tindran lloc d’octubre a maig dedimarts a dijous de cinc a set delvespre al Centre cultural.

El programa es completa ambquatre conferències cada curs ambtemes d’actualitat obertes al públicen general.

Web de la UEZUEZ

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

CU

LTU

RA

14

Temps de Franja, aquesta literatu-ra és ben poc coneguda dels nostresconciutadans al.lòglotes, fins i tot en-tre els intel.lectuals que ens són mésaviat benignes. I això que de poetes,cantautors, i de narradors en tenima muntó, a dojo, a pleret, a raig fet.Al teatre no li podem posar tantsadverbis quantificatius, i tanma-teix: el d’en Desideri Lombartedemana a crits que es represented’una santa vegada; el de na MartaMomblant és abundós i en plenaproducció, i més amunt, a la Llite-ra, a la Ribagorça i a Fraga –les ger-manes Bean– s’escriuen i es repre-senten obres, acompanyades deversions teatrals de la narrativamoncadiana del Baix Cinca. L’assaigi l’articulisme proliferen. Què ensfalta, doncs? Traduccions, potserdireu. Alguna coseta d’en Lombar-te tenim. Poc, certament. Però demoment, potser no cal, ni tampoc ésdesassenyat ara com ara, si diem aestil unamunià: ‘Que traduesquenells!’ –on ells vol dir els altres ca-talanòfons, que prou que ens en fande traduccions a Barcelona, a Va-lència i a Ciutat de Mallorques.Quins gèneres tenim poc llaurats,preguntareu? Ja us ho podeu pen-sar: els del gènere que dóna títol aaquest article: les memòries, elscarteigs i els dietaris, si més no -lamemorialística vaja. De llibres de

memòries ben pocs n’hi ha: La Vallde Balat de n’Artur Quintana i A tino te conozco, obra bilingüe caste-llà-català d’en Desideri Lombartesobre la seua infantesa i adoles-cència, i crec que res més, llevat queconsiderem com a tals les cròniquesdel nostres reis: les d’en Jaume I id’en Pere IV. Tanmateix de textosimplícitament memorialístics entrobem dins l’articulisme de gaire-bé tots els que n’escriuen, d’uns més,d’altres menys –els d’en Josep An-toni Carrégalo, per exemple, ensón una bona i copiosa mostra. Sid’ací passem als carteigs, un gène-re literari quasi del tot desapareguten aquests darrers anys, però quehavia estat força prolífic en el pas-sat, només tenim l’Epistolari d’enDesideri Lombarte, si bé em cons-ta que de carteigs n’hi ha molts d’i-nèdits, poc coneguts i de mal trobar,sovint perduts pels arxius, espe-cialment els medievals i renaixen-tistes. Però el gènere memorialísticmés desassistit entre nosaltres és eldels dietaris. Ara mateix no us en sa-bria donar cap exemple de publicat,ni tampoc d’inèdit, encara que, compassa amb els carteigs, és ben pos-sible que n’hi haja. Com podeuveure tenim en la memorialística ungènere que faríem bé tant de bus-car-lo i recercar-lo pels arxius, comde crear-ne textos nous.

Com és ben sabut, massa sabut, lallengua catalana de l’Aragó és pro-fundament discriminada des de fa,pel cap baix, mig mil·lenni. I en això,en la discriminació de la llengua ca-talana al nostre país, els nous go-verns democràtics han fet ben pocper aturar -la. En uns casos noméshan desenvolupat escassament unminso ensenyament optatiu del ca-talà, més prim que un tel de ceba, iencara no a tot el territori –seguei-xen havent-hi una dotzena llargad’ajuntaments sense cap ensenya-ment de català–, i ben poca cosamés. En d’altres casos, com els deldarrer govern lapaista, s’han rabe-jat amb entusiasme en una fortíssi-ma discriminació de la llengua ca-talana de l’Aragó. Un govern,aquest del lapaisme, que si badempot tornar aviat amb les seues ma-leses contra nosaltres, com fa pochan declarat clar i castellà. Davantd’això, de tants d’esforços per fer-nos desaparèixer, de tants d’entre-bancs com ens posen els nostres go-verns per a poder sobreviure com aciutadans aragonesos de llenguacatalana, ens hem de felicitar que, apesar de tot, haguem pogut crearuna literatura en la nostra llenguaque fa de molt bon veure, encaraque com podeu comprovar a l’arti-cle de na Marina d’Algars, de la p.17 d’aquest mateix número de

Memorialística// JÚLIA FONT

Parlem la nostra llengua // José Miguel Gràcia

No hi ha cap mena de dubte que la manifestació del dia 5 dejuny, a Saragossa, contra el català va ser un rotund fracàs. No-més assistiren unes poques dotzenes de manifestants. Orga-nitzada per la plataforma que diu que no parla la seua pròpiallengua –NO HABLAMOS CATALÁN–, una de les llengüespròpies d’Aragó; recolzada i aixoplugada per altres descone-guts o inventats grupuscles i plataformes i amb l’adhesió i el“vist i plau” del Partit Popular i del Partit Aragonès Regiona-lista, diguem-ne el PP-PAR, la van esbombar els dies previs tantcom van poder. No podran culpar del fiasco al mal temps, oi?O potser la previsió dels meteoròlegs per a la Plaça del Pilarno era pas bona dies abans i va espantar els milers de mani-festants que, en cas contrari, haguessin pogut anar i omplir totala plaça?

Si el lector o el que escriu aquestes línies tenim, ara o en elfutur, alguna esperança envers l’efecte del fracàs sobre els or-ganitzadors de la manifestació i sobre el PP i el PAR, és que

algú ens haurà begut l’enteniment. Hi ha conductes i fets queper inversemblants que aparentin, de ben reals, ho són i ho se-ran. Seguiran negant el nom de la nostra llengua tants cops comfaci falta. Faran oïdes sordes als lingüistes, acadèmics i escrip-tors, com sempre. Impertèrrits a les rialles, ironies i befes quees van produir a conseqüència dels malnoms del català i ara-gonès, els seguiran utilitzant o n’inventaran d’altres. Si no fospoc científic, diria que els organitzadors de la manifestació, elsque la van recolzar, així com alguns partits i un grup importantde ciutadans aragonesos, porten la catalanofòbia en el seu ADN.Tot i que, al meu parer, hi ha una medicina, que no és de plan-ta remeiera tradicional, ni científica moderna, que podria fercanviar de rumb. Posem per cas, si en algun moment, força es-trany i improbable, defendre la llengua catalana donés vots al’Aragó, llavors apareixerien un munt de pancartes a la Plaçadel Pilar dient PARLEM LA NOSTRA LLENGUA, EL CA-TALÀ. Darrera hi serien de ben segur el PP i el PAR.

15

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

TEM

A D

EL M

ES

ció a participar-hi. Les de caire re-ligiós són la missa cantada, la pro-cessó, la benedicció dels camps i elcant dels gojos. En algunes viles esfa el trajecte caminant en processóde la vila a l’ermita com a la Freix-neda, situada a sis quilòmetres, oArenys de Lledó. Les activitats pro-fanes més comuns en la festivitat sónels aperitius populars, calmants, con-curs de paelles, repartiment de co-ques o pastes, jocs populars, xaran-ga, dinar per colles, cucanyes per als

més menuts... Són trobades que cada vegada te-

nen més participants i que solen fer-se aprofitant els caps de setmana enquè les poblacions del Matarranyacompten amb més visitants. El Con-sell Comarcal a través de Ràdio Ma-tarranya i Notícies del Matarranyaen fan una gran divulgació d’estosactes festius per promocionar el tu-risme cultural molt respectuós ambles tradicions de les nostres pobla-cions.

El mes de maig és temps de lestrobades de les poblacions al voltantde les ermites. Perquè en tenenpràcticament a totes les viles del Ma-tarranya, algunes d’una riquesa ar-quitectònica i artística espectacularcom en el cas dels impressionantssantuaris gòtics de la Mare de Déude la Font a Pena-roja o de Mont-serrate de Fórnols, este últim en unestat lamentable que necessita unaurgent intervenció per conservarun patrimoni arquitectònic espec-tacular. Durant el mes de maig, dedies més llargs, la primavera escla-ta i les pluges fertilitzen el camp i es-tar en contacte amb la natura, ambbon temps i envoltat d’amics és deltot necessari i molt agradable per fo-mentar la socialització dels poblesmenuts; reunir-se al voltant de la fes-ta un plaer. A poc a poc al nostre ter-ritori s’han anat restaurant i recu-perant, a part dels edificis religiosos,les cases dels antics ermitans que ha-vien quedat deshabitades i mig as-solades com en el cas de l’ermita deSant Cristòbol a Calaceit o als Santsa Vall-de-roures.

Les viles més matineres, coincidintamb l’últim dia d’abril, celebren lafestivitat de Sant Pere Màrtir que téermites a Fondespatla, a la voradel riu Tastavins i a la Portellada.També la població de la Freixneda,és de les més matineres, i es troba al’antic convent de la Mare de Déude Gràcia. Un espectacular espai dedifícil recuperació per les seues di-mensions però que es va adequantper fer-hi l’estada anual.

Els habitants d’Arenys de Lledóhonren a principi de mes a Sant Pol,situada entre Calaceit i Arenys, i Fór-nols al Santuari de Montserrate en-voltat d’antics xiprers que vigilen laconstrucció religiosa. Després és eltorn de Calaceit que honra a SantaAnna i Queretes a la Mare de Déude la Misericòrdia, molt prop de lapoblació i construïda damunt d’unestrat rocós impressionant amb unabona panoràmica dels Ports de Be-seit.

Les activitats que es realitzen enestes trobades a totes les viles sónmolt paregudes i inciten a la pobla-

DALT: Imatgede la Mare deDéu deGràcia de laFreixneda.BAIX: Conventde la Mare deDéu deGràciaCARLES SANCHO

Al voltant de les ermites// CARLES SANCHO

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

AR

AG

Ó

16

La Direcció General de PolíticaLingüística del Govern d’Aragó,per celebrar per primera vegada elDia Internacional de la LlenguaMaterna, va iniciar el passat 13 d’a-bril les activitats del nou programa“Pels camins de la memòria. Rutesliteràries” dedicat a Jesús Moncadaamb diferents actes a la vila de Me-quinensa on va nàixer l’escriptor delBaix Cinca, on van participar prin-cipalment els alumnes d’educació se-cundària de diferents instituts deparla catalana de l’Aragó, el Prin-cipat, el País Valencià i les Illes.

El 26 de maig el programa “Pelscamins de la memòria. Rutes lite-ràries” es va traslladar a Pena-roja,la vila on va nàixer Desideri Lom-barte i Arrufat, l’escriptor home-natjat. Als actes al Matarranya, amés de la implicació de la DireccióGeneral de Política Lingüística delGovern d’Aragó, li van donar suportl’Ajuntament de Pena-roja i la Co-marca del Matarranya. Els prota-gonistes principals de les “Rutes li-teràries” esta vegada van ser elsalumnes i el professorat que perta-nyen al Centre Rural Agrupat Tas-tavins, format pels alumnes de les vi-les de la Sorollera, Fondespatla,Mont-roig i Pena-roja, i va comptaramb la presència de la Consellera deCultura, Educació i Esports del Go-

Pels camins de la memòria. Rutes literàries: Desideri Lombarte// CARLES SANCHO

les entitats promotores van editar untríptic que, a més de fer constar elshoraris dels diferents actes progra-mats, es dóna informació de l’es-criptor, del Santuari de la Mare deDéu de la Font, de la vila omnipre-sent en la seua obra i alguns frag-ments de la seua poesia més cele-brada. En el mateix tríptic ens anun-cia que l’11 de setembre a Pena-roja,concretament al Santuari de la Marede Déu de la Font, es lliurarà el Pre-mi ‘Desideri Lombarte’ que es con-voca enguany per primera vegadaconcedit pel Govern d’Aragó queatorga el guardó a aquelles personeso entitats que haguen destacat en ladefensa i promoció de la llengua ca-talana a l’Aragó.

vern d’Aragó, la terolenca Maite Pé-rez, el director general de PolíticaLingüística José Ignacio López Su-sín, l’alcalde de la vila Paco Estevei Núria Lombarte, filla de l’escriptor.En la trobada d’escolars hi va haverlectures en diferents llengües, gim-cana, elaboració d’un puzle de l’es-criptor i va acabar amb una actua-ció musical. Maite Pérez recordavaque “conèixer les nostres arraïls i co-nèixer qui va fer de la llengua un ve-hicle d’unió, de progrés, de des-cripció i d’identitat, és absoluta-ment imprescindible traslladar-ho alsnostres escolars que podran viure,podran recordar qui va ser Deside-ri i que va aconseguir”.

Per publicitar la trobada escolar

Tríptic “Pelscamins de lamemòria”

Margarita Nelken (Madrid, 1894-Mèxic, 1968) // M. Llop

DONES

Escriptora, feminista, política, crítica d’art i maçona. Fillad’una francesa i d’un espanyol, fou educada d’una maneramolt avançada per a l’època. Parlava francès, alaman i espa-nyol; es relacionava amb els intel·lectuals de l’època. Casadaamb Martí de Paul, consol de la República Espanyola a Ams-terdam durant la Guerra Civil. Publicà: La condición socialde la mujer en España. Su estado actual, su posible desarro-llo. Maternología y puericultura (1926). En torno a nosotras(diálogo socrático) (1927) Las escritoras españolas (1930) Lamujer ante las Cortes Constituyentes (1931)... El 1931 ingressàen el PSOE i fou diputada, contrària al vot de la dona per-què en aquell temps era inculta i sense responsabilitat social.Alternava intervencions d’art i política en els AteneusObrers de tota Espanya. Processada i condemnada desprésdel fracàs de la Revolució d’Astúries de 1934. Quan es va

desencadenar la Guerra Civil lluità al front d’Extremadura iToledo; va col·laborar amb la Unió de Dones Antifeixistes iamb el diari Claridad. L’any 1936 abandonà el PSOE y s’afi-lià al PCE, participà en la defensa de Madrid del 6 al 9 denovembre de 1936. L’any 1945 fou expulsada del PCE percriticar la política de la UNE. Desprès de la Guerra es vaexiliar a Mèxic on va col·laborar amb el govern republicà al’exili; defensora de les masses camperoles, va rebre la Meda-lla de los Agraristas.

Molt interessant és la seua vinculació amb la maçoneria.Les lògies d’adopció, on van participar les dones, pertanyienals homes, però foren un factor important per a l’emancipa-ció i la igualtat de les dones. Margarita Nelken ha estatqualificada de massa radical, intel·lectual, atractiva, feminista,molt polèmica i amb una irresistible personalitat.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

AR

AG

Ó

17

El criteri que predomina en les col·laboracions d’aquesta sec-ció de la nostra revista és, sens dubte, personal i, gairebé sem-pre, intransferible. Això vol dir que sovint em permeto espla-iar-me en coses, comentaris o moments que per a mi tenen in-terès; un interès relatiu. Tanmateix sospito que, per a la gene-ralitat de lectors de la nostra revista sovint, en tenen ben poc,o gens, d’interès. Tot plegat ha fet que em sorprengués, agrada-blement cal dir, que en Quim Torrent fes referència en la seuacol·laboració al número 129 de TdF de l’abril passat a una breusèrie de col·laboracions a U12 (em confirma que algú em llegeixles ocurrències!) dedicades a rememorar en part la meua pre-adolescència gracienca.

En concret, en Torrent feia esment, entre altres coses, a unaadministració de finques anomenada Fincas Borbón (“un ine-quívoc cognom mequinensà”, apuntava en Quim) ubicada al car-rer de les Carolines de l’ex-vila de Gràcia; i sospitava –per di-verses circumstàncies– que alguna relació hauria de tenir amblo Poble. Efectivament, les Fincas Borbón les trobàvem –i les tro-bem– al número 13 del carrer de les Carolines, i el seu nom res-pon a un idiosincràtic cognom mequinensà. Si puc confirmar laintuïció d’en Torrent és perquè el 1968 –vés per on– la meua fa-mília va fer cap a l’edifici que acollia aquesta empresa dedica-da a l’administració de finques. Ma mare es va adonar de seguidadel cognom Borbon, ni que fos perquè era el segon cognom deson pare –mequinensà de soca-rel–, i per tant es tracta d’un dels

meus vuit cognoms, tots inequívocament mequinensans. De fet,segons m’explicava sovint ma mare, lo iaio va ser qualificat –nique fos en to irònic– de otro fascista de Mequinenza quan va ha-ver d’acudir per aconseguir una mica d’ajuda solidària al Cen-tre Aragonès de Barcelona com a refugiat en els anys de la pas-sada –i última, cal esperar– guerra civil peninsular.

Així doncs, puc confirmar (la família va viure set anys al car-rer de les Carolines 13, gairebé davant per davant de la gaudi-niana casa Vicens– que l’empresa immobiliària Fincas Borbóndevia el seu nom a un descendent mequinensà, que ja llavors ha-via mort. La seua vídua, tanmateix, havia volgut conservar unadenominació aparentment tan aristocràtic; un cognom que do-nava un cert prestigi a mitjan segle XX. I sembla que també ara–cada dia amb menys intensitat– a inicis del XXI.

Vet aquí com, sense voler expressament, han aparegut enaquesta columna –en col·laboració involuntària de Joaquim Tor-rent– ma mare, mon iaio, lo Poble, Gràcia, alguns mequinensansi la meua preadolescència a cavall de les dècades dels anys sei-xanta i setanta del segle passat.

I per acabar, deixeu-me anotar, ara que som a les acaballesde la primavera del 2016, un cop més els evocadors versos deBartomeu Rosselló-Pòrcel que fan: “Això era i no era / quannaixia la Primavera. / Ai-do, ai-do, / trompeta de Borbó. [...]Per l’Ascenció, / cortines al balcó. / Ai-do, ai-do, / trompeta deBorbó.

Borbons: de Mequinensa a Gràcia // Esteve Betrià

U12

Durant els dies 23, 24 i 25 de maigs’han realitzat unes jornades sobrepoesia a Aragó amb el suport del De-partament d’Educació, Cultura i Es-port, la Universitat de Saragossa i laBiblioteca d’Aragó.

El 25, a la sala que la biblioteca téper a realitzar conferències, va tenirlloc una taula rodona amb el títol de:La poesía en Aragón y sus lenguas.Moderava Ignacio López Susín i vanintervenir Antonio Pérez Lasheras,José Ángel Sánchez i Merxe Llop.

Les mateixes institucions han edi-tat dos llibres: Antología de la poesíaaragonesa del siglo XXI i Un mar delabrantíos.

La presència dels nostres poetes dela Franja es redueix a dos autors: An-ton Abad i Juli Micolau. I dels estu-dis que es presenten per a l’estudi dela poesia aragonesa en català, des-coneixen o ignoren l’extraordinari lli-bre d’antologia que Artur Quintanava presentar a la col·lecció lo Trinqueteditat pel IET: Roda la Mola.

La Merxe Llop va fer una inter-venció intensa i exhaustiva sobre laliteratura a la Franja i la poesia en ca-talà. Els assistents eren amics (gentde casa) i d’altres interessats, elsquals van manifestar el seu desco-neixement vers la nostra cultura i pro-ducció escrita. Va presentar l’anto-logia d’Artur amb tots els poetes del’índex i també va llegir poemes del’Hèctor Moret i d’altres.

Jo, en sentir-la parlar, vaig viure unagran emoció plena de records: els nos-tres cantautors, els anys 80, el nostre

Parnaso 2.0Jornades: La poesia a l’Aragó// MARINA D’ALGARS

procés de lluita des de la Declaracióde Mequinensa, en José Bada, el pa-per d’ASCUMA, els texts a Sorolla’t,la primera Trobada Cultural del Ma-tarranya (amb el logotip del cuc delMatarranya: “aranya negra sobrefons roig que en Guillermo i Fer-nando de Maella pensaren), les pri-meres publicacions en català, el pa-per inoblidable de l’Hèctor B. Moreten promoure diverses col·leccions, elDuo Recapte, en Desideri, els poetesactuals, els grups musicals, la gentjove...Tempus fugit!

Jornadessobre lapoesia aAragóMARINA D’ALGARS

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

PAÏS

OS

CA

TALA

NS

18

Jo avui volia parlar de cinema, una mica per equilibrar que nodisposarem de l’article de Ramon Sistac. Sí, ja ho tinc present,ell hi parlava sovint de gastronomia; però jo no en sé ni un bor-rall i he pensat en un altre art, l’art cinematogràfic, que no hemfet eixir gaire per aquestes pàgines en tots aquests anys.

Havíeu vist Les Quatre Cents Coups? La pel·lícula de FrançoisTruffaut? Sí, Los cuatrocientos golpes, en la versió espanyola. Ésun film de l’any 1959 (el Ramon era un xiquet de faldar) que ensva impactar. Nosaltres el vam veure molts anys després, a finalsdels seixanta en sessions de fòrum –als més joves no us deu so-nar i no ho trobareu ni a la Viquipèdia... La pel·lícula ens va im-pactar: París, relacions extramatrimonials, preadolescents que fu-men, que entren en un reformatori, que fugen i fugen fins a ar-ribar al mar...

La Franja podria ser aquest preadolescent perpetu que –du-rant molt temps– va ser el xiquet Antoine Doinel (Jean-PierreLéaud): algú que busca la identitat, a qui li falla la mare i que noconeix gaire el pare; que rep de totes bandes. Passa pel reformatorii això el marca tant que no distingeix entre estar-hi a dintre o noestar-hi. Això sí, a Antoine Doinel i a la Franja els passa el tempsi s’allarguen els papers que els toca de representar; l’actor pre-ferit de François Truffaut fa tots els papers de l’auca i es va fentgran de la mà del gran Truffaut, home clau de la nouvelle vague,el moviment francès que va suposar una gran proposta de re-novació cinematogràfica, paral·lel al free cinema anglès. Acabem

amb Antoine Doinel/Jean-Pierre Léaud: després d’un pilot defilms d’èxit va completar la “sèrie” amb L’amour en fuite, de l’any1978; al film, el nostre heroi protagonitza el primer cas de la le-gislació francesa acabada d’estrenar que permetia el divorci decomú acord; a la ficció Antoine Doinel es divorciava i a la vidareal deixava de treballar amb Truffaut, entre altres raons perquèel magistral director aviat es va morir (1984). No, no vull fer ba-llar les paraules de divorci i separació –i encara menys la de mort–amb tot el que suscita el famós article de Ramon Sistac i JosepManel Pons Brualla a la revista Canigó, desapareguda de fa temps.

En qualsevol cas, em temo que sí que hi va haver qui va tro-bar elements de l’article que es podien relacionar de manera ma-lèvola amb la situació de la Franja d’avui. I el van condemnar –l’article, no en Ramon Sistac ni Antoine Doinel– a restar a la ne-vera dels arxius. Per sort Jean-Pierre Léaud continua sent un es-plèndid actor la trajectòria cinematogràfica del qual ha estat re-coneguda en el festival de Cannes d’aquest mes de maig i, a mésa més, hi ha estrenat “La mort de Lluís XIV”, d’Albert Serra. Iencara, per més sort per a nosaltres, Ramon Sistac continua benactiu en totes les seves feines de docent i d’investigador a la Uni-versitat i d’altres. I ben segur que una d’aquestes feines serà lade continuar treballant per la Franja (corrents) per a arribar a bonport, al mar, com Antoine Doinel en aquell fantàstic primer film.

Nota: servidor, si puc triar, vull arribar (corrents o no) al mar Mediterra-ni abans que “al mar de Casp”.

Cinema // Francesc Ricart

NO SOM D’EIXE MÓN

va estar casat amb la també pinto-ra Maria Girona que va morir l’anypassat i de qui vam donar notícia aTemps de Franja. El matrimoni vacomprar una casa a Calaceit i vanviure moltes temporades a la vila delMatarranya on es van integrar a lavida local que comptava aquellsanys quan hi van viure amb un im-portant moviment intel·lectual i ar-tístic. Tant Ràfols com Girona vanbuscar a Calaceit la tranquil·litat il’evocació artística necessària per ala seua creació, per això van dedicar

diferents treballs pictòrics a la po-blació d’acollida i van participaren la dinamització cultural i artísti-ca que va dur a terme l’activa Fun-dació Cultural Noesis dirigida perDidier Costa del 1983 al 1997. L’en-titat va editar la col·lecció ‘Parvula’entre 1991 i 1994 amb 16 números,en la que es combinava la literatu-ra i la il·lustració on hi va participarRàfols-Casamada amb Martí i Pol,Angel Crespo o Feliu Formosa. El1989 la Diputació de Terol va orga-nitzar una exposició de 28 treballs deRàfols-Casamada al Castell de Vall-de-roures i, aquell mateix estiu Rà-fols i la pintora beseitana GemmaNoguera, van participar de maneradesinteressada en un taller de pin-tura per als jóvens guanyadors delconcurs de pintura de la Diputacióde Terol. Més recentment, durantl’estiu de 2014 a la galeria calacei-tana Arts&Mes es va fer una expo-sició d’artistes vinculats a la vila onno hi podien faltar els treballs de Rà-fols i Girona.

Albert Ràfols-Casamada (Bar-celona 1923-2009), ha recobrat nouprotagonisme a partir de l’exposició‘Pintura’ que li dedica la FundacióVila Casas a Can Framis a Barcelo-na i que pot visitar-se del 18 d’abrilal 17 de juliol. La mostra consta de40 treballs que sintetitzen l’evolucióde la seua pintura del 1959 al 2006,l’etapa de la maduresa com a crea-dor artístic. Com diu el comissari dela mostra F. J. Yvars, el pintor bar-celoní cap als anys 50 l’evolució elporta cap a les abstraccions infor-malistes i a partir de la dècada dels70 l’artista aconsegueix un gran do-mini de l’ús del color, la llum i lacomposició que tenen prou força iconsistència per emocionar l’es-pectador. A més de pintor el per-sonatge es va significar com unhome culte i va conrear diversos gè-neres literaris com l’assaig i, sobre-tot, la poesia. El 1966 va participaren la fundació de l’escola Einad’Art i de Disseny a Barcelona onva ser professor i director. Casamada

La casa del’Albert RàfolsCasamada aCalaceitISABEL CALAF

Albert Ràfols-Casamada i Calaceit// CARLES SANCHO

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 28

/ ju

ny

2016

OPI

NIÓ

19

Sixena i Catalunya// MERCÈ IBARZ

na amb el MNAC: es va formalitzarjurídicament el dipòsit del conjuntde pintures que són a Montjuïc i esvan rescatar els fragments que que-daven al monestir. No sembla queningú més, des de llavors, hagi pre-vist ni vist a venir que, amb el tempsi ateses les inestables relacions en-tre l’Aragó i Catalunya, el patrimonide l’antiga Corona conservat enterres catalanes podia esdevenir laguerra cultural que ara és.

Hi ha una manera catalana de ferque consisteix a fer veure que no ad-vertim res, que no cal afrontar les co-ses abans no es podreixin i esclatinquan l’altra part es passa de voltes,que així li’n podrem donar les cul-pes. La discreció catalana, se’n diu.Poc que me la crec, jo. En tinc unmunt d’observacions etnogràfiquesque revelen que no se’n pot dir, pre-cisament, discreció (perquè sóc ara-gocatalana d’origen?). Si la cosas’encén, malament rai. La tal dis-creció ens ha portat fins aquí. Aixíestem, en el cas de Sixena.

Quan justament el conseller San-ti Vila emprèn el camí, ben sensat, demirar de posar fil a l’agulla del ne-cessari acord sobre Sixena, amb elpresident aragonès, Javier Lambán,va i ERC s’hi nega. Fa un mes, delcol·lapse negociador. Els essencia-lismes no són pas una bona via, la ve-ritat, en tenim un munt de proves ar-reu. I ara resulta que tornem a es-tar, en aquest afer, de nou en peu deguerra. Que bé, mira tu. No sé finsa quin punt val la pena de discutir

qui té la raó històrica, perquè la His-tòria sempre és canvi i si no hi haacord hi ha guerra. Amb franquesa,prou problemes urgents que tenimen tants àmbits, a Catalunya i al’Aragó, per a potenciar-ne més i ferd’aquestes meravelloses pinturesun camp de batalla perenne. Perquèsi l’un estira, l’altre s’hi torna. Eternduel a cops de bastons, en deiaGoya.

Sense horitzó estem des que elConstitucional va emetre sentènciael gener de 2012 a favor de la con-servació de les pintures al MNAC.Aquest dimarts mateix, la jutgessaque s’ocupa del cas fixava el 25 dejuliol per al trasllat a l’Aragó de 97peces –entre les quals no hi ha lespintures—, que ara es conserven alMuseu de Lleida i al MNAC. Comdiu la dita castellana, ‘corta Salomón,que el niño no es mío’. Tot es tornaa regirar.

Potser que ja és hora que la civi-litzada Catalunya, com així es volcreure a si mateixa i sobretot a laseva història, recuperi els seus fo-namentals i fonamentats mestratgesrepublicans, els de debò, i promoguil’entesa. Les pintures de Sixenas’ho mereixen. Són consideradesinternacionalment la Capella Sixti-na del Romànic. La seva irradiaciócom a patrimoni cultural europeuapel·la a la cooperació entre expertsi autoritats culturals. No es podendeixar a mans dels tribunals. Ésuna qüestió de política cultural en elsentit més noble.

A final de gener escrivia sobre lesresponsabilitats i els criteris de lesautoritats aragoneses al llarg delsanys respecte de les pintures me-dievals del monestir de Sixena. Benen particular, del fet mateix, en de-mocràcia, que la seva conservació aCatalunya, al MNAC, hagi arribat alstribunals i sigui qüestió judicial.Ara: després de salvar, restaurar i ir-radiar al món el fabulós conjunt depintures murals cremades tot just decomençar la guerra, l’agost del 1936,quines són les responsabilitats ca-talanes del conflicte? Com és quedes del 1960 Catalunya no ha acon-seguit cap acord decent amb l’Ara-gó sobre aquest patrimoni, com síque ho va fer Joan Ainaud de La-sarte, llavors director del MNAC?

Igual que en el cas aragonès, no ésqüestió de noms, d’una sola o unespoques persones, tot això. En aques-ta complexa i envitricollada història,només goso parlar bé de l’arquitec-te i historiador Josep Gudiol, en-carregat de salvar el patrimoni quanva engegar la guerra i Sixena for-mava part de la diòcesi catalana. Id’Ainaud de Lasarte, historiador, di-vulgador cultural, advocat, periodistai polític, que, com Gudiol, tenia eltemperament, l’educació i el criterirepublicans moderns, enciclopedis-tes i il·lustrats (que tot sovint em de-mano si s’han perdut completa-ment entre les elits culturals com enles polítiques i les socials). Ainaudva aplicar a fons aquestes qualitatsper posar d’acord les autoritatsfranquistes del moment i les mongessantjoanistes del monestir de Sixe-

Una de lespintures queconserva elMNAC, perdipòsit de lacomunitat demongessantjoanistesdel monestirde SantaMaria deSixena el1960: ‘Damai joglar en unpalau i lleóatacant unsoldat’(fragment depinturamural). Cap a1200.WIKIMEDIA.ORG

*Article aparegut a Vilaweb,

el 27 de maig de 2016

«Potser que ja és hora que la civilitzada Catalunya, com així es vol creure a simateixa i sobretot a la sevahistòria, recuperi els seusfonamentals i fonamentatsmestratges republicans, els de debò, i promoguil’entesa. Les pintures deSixena s’ho mereixen»