Butlletí del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya 2003·núm. 3

SumariEditorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Estat de la xarxa del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya, Andorra i Balears l’any 2006 . . . . . . . . 3

Resum de la temporada 2006 . . . . . . . 8

Gestió i conservacióEl paper bioindicador de les papallones a Catalunya . . . . . . . . . . . 11

L’estacióEl coll d’Estenalles, una estació emblemàtica a la Serralada Prelitoral . . . . . . . . . . . 15

Ressenya bibliogràficaGuía de las mariposas diurnas de Castilla y León . . . . . . . . . . . . . . 17

Notícies Jornades sobre els programes de seguiment de la biodiversitat a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

La papallonaLibythea celtis,la papallona del lledoner . . . . . . . . . . 19

IdentificacióCom distingir Pararge aegeriai Lasiommata spp. . . . . . . . . . . . . . . 23

Com distingir les blavetes Celastrina argiolus, Cupido alcetas i Cupido argiades . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Butlletí del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya 2006·núm. 6cynthia

Editorial CynthiaButlletí del Butterfly Monitoring

Scheme a Catalunya

núm. 6 - Any 2006Consell de redaccióAntoni Arrizabalaga

Ferran PáramoConstantí Stefanescu

Disseny i maquetacióLluc Julià

Han col·laborat en aquest númeroJordi Dantart, Vlad Dinca, Cèsar Gutiérrez,

Jordi Jubany, Richard Lewington, Albert Miquel, Mireia Miró, Joaquim Muñoz,Josep Piqué, Josep Ramon Salas, Roger Vila

Traducció a l’anglèsMichael T. Lockwood

Assessorament lingüísticMaria Forns

Editat pel Museu de GranollersFrancesc Macià, 5108402 Granollers

Telèfon i Fax: 93 870 96 51E-mail: m.granollers.cn@diba.es

www.museugranollers.org/~cbms/

ImpressióImpremta Municipal de Granollers

Tiratge 650 exemplarsDipòsit legal: B-50.849-2002

ISSN: 1695-5226Granollers, octubre 2007

El CBMS és un projecte coordinat pel Museude Granollers-Ciències Naturals amb l’ajut delDepartament de Medi Ambient i Habitatge de

la Generalitat de Catalunya i que rep elsuport de les institucions següents:

Ajuntament de Flix, Ajuntament de SantCeloni, Centre d’estudis de la neu i de lamuntanya d’Andorra, Conselleria de MediAmbient del Consell Insular d’Eivissa i

Formentera, Consorci de les Gavarres, Consorcidel Parc de Collserola, DEPANA, Departamentde Medi Ambient i Habitatge (Parcs Naturalsdels Aiguamolls de l’Empordà, Cadí-Moixeró,

Cap de Creus, Delta de l’Ebre, Serra delMontsant, Zona Volcànica de la Garrotxa),Diputació de Barcelona (Parcs Naturals del

Garraf, Montseny, Montnegre-Corredor, SantLlorenç del Munt i Serra de l’Obac i Serraladade Marina), Escola de Natura de Ca l’Arenes,Escola de Natura de Can Miravitges, Fundació

Territori i Paisatge, Grup d'Estudis del'Aiguabarreig, Grup de Natura Freixe, Institut

Menorquí d’Estudis, Ministerio de MedioAmbiente (Parc Nacional d’Aigüestortes i

Estany de Sant Maurici), UniversitatAutònoma de Barcelona (Servei de Prevenció i

Medi Ambient)

Coordinació científica del CBMSConstantí Stefanescu

Coordinació tècnica del CBMSJordi Jubany i Joaquim Muñoz

Cartografia i SIGFerran Páramo

Base de dadesJordi Viader Anfrons

Caracterització botànicaCèsar Gutiérrez

Col·laboradors del CBMSH. Andino, P. Arbona, J. Artola, M. Avizanda, E. Bassols, A. Batlle, N. Barrull, J.I. Calderón, M. Calvet, R. Carbonell, F. Carceller, R. Caritg, M. Carola, D. Carreras, J. Compte, J. Dantart, T. Darlow, M. Domènech, A. Elliott, E. Escútia, S. Estradé, N. Figueres, A. Fortuny, J. Franch, M. Fuentes, O. Garcia, L. Garet, B. Garrigós,

A. Giró, M. Grau, H. Hernández, S. Herrando, P.J. Jiménez, V. Joglar, M. Jover, J. Jubany,

G. Junyent, M. Lockwood, M. López, P. Luque, G. Llimós, J. Martínez, V. Martínez,

R. Martínez-Vidal, X. Massot, A. Matschke, J. Mauri, A. Miquel, M. Miralles, M. Miramunt, X. Monje, I. Monsonís, E. Moragues, C. Mújica, J. Muñoz, R. Muñoz, J. Nicolau, J. Oliveras,

E. Olmos, J. Palau, J. Palet, S. Pijuán, J. Piqué, J. Planas, O Poblet, R. Portell, S. Prat, M. Pujolàs,

D. Requena, J. Riu, M.C. Roca, F. Rodríguez, M. Saldes, L. Salvanera, J. Solà, J. Solduga,

C. Stefanescu, M. Vericad, S. Viader, N. Vicens, D. Vidallet

Amb l’organització de les primeres jornades sobre programes deseguiment de la biodiversitat a Catalunya, l’any 2006 representauna fita important per al CBMS i altres projectes similars ques’estan desenvolupant al nostre país. El gran èxit d’assistència a lesjornades reflecteix l’interès creixent que desperta el tema dels

bioindicadors en la nostra societat. Durant dos dies seguits, l’auditori de laPedrera va aplegar gent molt diversa, des de naturalistes involucrats en algundels programes de seguiment que es van presentar, fins a investigadors del’àmbit universitari i, molt particularment, tècnics de les diferentsadministracions que volen utilitzar les dades d’aquests programes en la gestiódel territori. I és que la raó de ser del monitoreig d’organismes bioindicadorsés disposar d’informació precisa i fiable sobre l’evolució dels nostresecosistemes, per tal de poder corregir aquelles tendències negatives que posenen perill la seva biodiversitat.

Les diferents xerrades que es van anar succeint van deixar clar que lesdades que tan pacientment recullen els col·laboradors dels programes deseguiment tenen aplicacions pràctiques a escales molt diferents del territori.Al nivell local, el monitoreig contribueix enormement a conèixer el patri-moni natural i alerta sobre aquells aspectes de la gestió que puguin ser perju-dicials. A una escala major, els resultats posen de manifest tendències mésgenerals que es relacionen amb fenòmens de planificació territorial de moltmés ampli abast. És des d’aquesta perspectiva que cal valorar la importànciadels anomenats indicadors d’hàbitats, als quals hi hem dedicat l’article sobregestió i conservació d’aquest número de Cynthia. Per construir aquest indi-cadors, primerament hem identificat quines són les preferències d’hàbitat deles espècies de papallones més comunes a Catalunya. En una segona etapa,hem combinat les dades de grups d’espècies pròpies d’un hàbitat per obtenirtendències generals en un cert nombre d’ambients. Els resultats són interes-sants i apunten a una situació preocupant d’un hàbitat molt particular i,alhora, molt ric en espècies: els prats. En la darrera dècada, les papallones mésestretament associades als prats han patit una certa regressió. A partir d’ara,caldrà investigar sobre les causes d’aquesta problemàtica i caldrà també bus-car-hi solucions urgents per revertir aquesta tendència negativa. En aquestsentit, estem convençuts que, en els propers anys, el CBMS i altres programesde seguiment ajudaran en una planificació territorial compatible amb la con-servació de la diversitat dels nostres ecosistemes.

Les aplicacions pràctiques dels programes de seguiment

Portada

Lycaena alciphron sobre una composta (fotografia: J.R. Salas).

Detall de l’anvers de l’ala posterior dePolyommatus hispana (fotografia: A.Miquel).

La xarxa del CBMS

Cynt

hia

3

Durant la temporada 2006 s’han dut aterme comptatges en un total de 64estacions, 58 de les quals han aconse-guit una sèrie anual completa (fig. 1).

A part, s’han fet censos regulars en altres loca-litats que seran incorporades al CBMS els pro-pers anys: les Alberes (600 m, l’Alt Empor-dà), Folgueroles (650 m, Osona) i Santa Cata-lina (50 m, Menorca), i dins la xarxa delBMSAnd, a Andorra, Fontaneda (850 m),Rec de l’Obac (1.500 m) i Pessons (2.300 m).

Les sèries anuals disponibles es mostren ala figura 2. El nombre d’estacions amb sèriestemporals de cinc anys o més és de 47, i són14 els itineraris que tenen 10 anys o més dedades.

Noves estacionsVilert (el Pla de l’Estany, 100 m), en una zonafonamentalment destinada a l’agriculturaintensiva. L’itinerari també inclou seccionsamb bosc de ribera a la vora del riu Fluvià,

tot i que en aquest tram s’observa una degra-dació important de la vegetació i un predo-mini de comunitats ruderals. El tram finalinclou dues seccions que s’endinsen en unalzinar mediterrani típic.

Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà, 650 m),en l’ambient de la muntanya mitjana plujo-sa submediterrània, dominat per rouredes ipinedes muntanyenques seques. La zona ésd’una riquesa lepidopterològica excepcio-nal, fins al punt que possiblement és l’itine-rari del CBMS amb més diversitat d’espècies.

Estat de la xarxa del ButterflyMonitoring Scheme a Catalunya,Andorra i Balears l’any 200664 estacions, 10 més que el 2005, han participat activament durant la tretzena temporada delCBMS. Cal destacar la incorporació de sis estacions als Pirineus, la meitat de les quals formenpart també de la xarxa del BMSAnd. Aquestes estacions permetran, a partir d’ara, recollirinformació sobre l’estat de les poblacions d’algunes espècies d’alta muntanya, fins ara norepresentades al CBMS. En total s’han comptat 135.878 papallones pertanyents a 157 espècies.

Regions biogeogràfiques

Alta muntanya alpina i subalpina

Muntanya mitjana eurosiberiana

Muntanya i terra baixa mediterrànies

Inactivesel 2006

12-56-10> 10

Fig.1. Situació geogràfica detotes les estacions que hanparticipat en la xarxa delCBMS (1994-2006), amb lanumeració oficial i el nomque els correspon. Es mostratambé la seva pertinença ales gran regionsbiogeogràfiques catalanes,d’acord amb els límitsconvencionalment acceptats1.

Nombre d’anys amb dades

Menorca

Eivissa

Estacions

1 El Cortalet2 La Rubina3 Vilaüt4 Cal Tet 5 Darnius6 Fitor7 El Remolar8 Can Ferriol9 Can Jordà10 Can Liro11 Santa Susanna12 El Puig13 Can Riera14 La Marquesa15 Fontllebrera16 Olvan17 La Barroca18 Timoneda d'Alfés 19 Can Prat20 Turó de l'Home21 Turó d'en Fumet22 Closes de l'Ullal23 Closes del Tec24 Coll d'Estenalles25 El Mascar26 Vallgrassa27 Bosc de Valldemaria28 Pla de la Calma 29 Marata30 L'Arbeca

31 Turó de Can Tiril32 Can Vinyals33 Ca l'Arenes34 Can Miravitges35 Martorell36 Olesa de Bonesvalls37 Vilanova i la Geltrú38 Punta de la Móra39 Prades 40 Sallent41 Mas de Melons42 Gironella43 Torà44 Tivissa45 Olivella46 Torredembarra47 Granja d'Escarp48 Sebes49 Sant Boi50 Talaia del Montmell51 El Pinetell52 Desembocadura

del Gaià 53 Vallforners54 Rabós55 Campllong56 Grèixer57 Seu d'Urgell58 Cal Puntarrí59 Mig de dos rius60 Barranc d'Algendar61 S'Albufera des Grau

63 Sant Jaume de Llierca64 Montjoi 65 Santiga66 Mont-rebei67 La Tancada68 La Conreria69 Sant Mateu70 Sales de Llierca71 Godomar72 La Nou de Berguedà73 Aiguabarreig74 Sal Rossa75 Can Vilar76 UAB77 Sant Daniel 78 Sant Ramon79 Oristrell80 Vall d'Horta81 Alinyà82 Estrets d'Arnes83 Cal Carro84 Vilert85 Gerri de la Sal86 Sant Maurici87 Tremp88 Olzinelles89 Pineda90 Estoll91 Sorteny92 Enclar93 Comapedrosa94 Margalef

12-56-10> 10

Badia deRoses

Actives el 2006

12-56-10> 10

Dadesincompletes

el 2006

�

�

�

�

0 50

kilòmetres

La xarxa del CBMSCy

nthi

a 4

En aquest primer any amb dades completess’han detectat 96 espècies, amb una barrejaespectacular d’elements típicament medite-rranis i d’altres propis de la muntanya mit-jana i fins i tot de la zona pirinenca. Aques-ta enorme riquesa és possible gràcies a la com-binació, en una àrea molt petita, de vessantssolells molt àrids amb prats de dall i vegeta-ció de ribera al fons de la vall. Entre les mol-tes espècies que es poden destacar per la seva

raresa s’han d’esmentar Pie-ris ergane, Laeosopis roboris,Scolitantides orion, Polyom-matus daphnis, Melitaea tri-via, Melitaea diamina, Coe-nonympha glycerion, així comuna representació molt ricad’hespèrids. Fora dels mos-tratges també s’ha detectat

Iolana iolas, Maculinea arion i Hamearis luci-na.

Sant Maurici (el Pallars Sobirà, 1.800 m),en una zona molt interessant dominada perprats subalpins de pastura i de dall barrejatsamb fragments de bosc caducifoli i d’avets.L’itinerari comença prop de la plaça dels arbresi puja fins poc abans d’arribar a l’estany deSant Maurici. La zona és riquíssima pel quefa a la fauna lepidopterològica, amb 80 espè-cies detectades aquest primer any. Entre elselements típicament pirinencs se’n poden des-tacar: Parnassius apollo, Parnassius mnemos-yne, Lycaena virgaureae, Lycaena tityrus, Macu-linea arion, Polyommatus eros, Aglais urticae,Argynnis niobe, Boloria euphrosyne, Boloriaselene i fins a set espècies del gènere Erebia.

Tremp (el Pallars Jussà, 470 m), en unazona on es barregen alzinar, rouredes sequesi màquies i espinars. Aquest ambient, de caràc-ter molt continental, estava molt poc repre-

sentat al CBMS i, per tant, suposa unaaddició important a la xarxa. L’itinerari pre-senta una diversitat notable, amb poblacionsabundants de Zerynthia rumina, Satyrium spi-ni i Hipparchia semele, però també amb la pre-sència de poblacions més escasses de papa-llones rares com Tomares ballus, Cupido argia-des, Polyommatus daphnis o Euphydryasdesfontainii.

Olzinelles (el Vallès Oriental, 250 m), enun fons de vall per on discorre la riera d’Ol-zinelles. Actualment, gran part de l’itinerariés boscós, amb una combinació d’alzinar medi-terrani, bosc de ribera i plantacions d’arbresal·lòctons (plataners i pollancredes). Tanma-teix, hi ha previst dur a terme un projecte derecuperació d’espais oberts, eliminant aques-tes plantacions i transformant-les en conreusi prats de dall o de pastura. El seguiment enaquest itinerari haurà de permetre documentarels canvis ocorreguts i, previsiblement, la recu-peració d’unes comunitats de papallones mésriques.

Pineda (el Maresme, 130 m), en una zonad’alzinar mediterrani situada en el vessantmarítim de la Serralada Litoral. L’itinerari dis-corre principalment per masses forestals (alzi-nar i pinedes) al voltant de l’ermita de SantPere de Riu, però també hi són presents, enmenor mesura, alguns espais oberts i mato-llars. Hi ha una representació típica d’espè-cies mediterrànies, amb alguns elements inte-ressants com Tomares ballus.

Estoll (la Cerdanya, 1.120 m), a la planade la Cerdanya, molt pròxim al riu Segre. Estracta d’un itinerari fonamentalment agríco-la, amb una representació elevada de campsconreats amb cereals i de pastures intensi-ves, però intercalats amb taques de petitesmasses forestals de caducifolis que li donen

Taula 1. Ambients icomunitats vegetalsrepresentats al CBMS durantl’any 2006, amb indicació delnombre d’estacions onapareixen. Classificació de leszones de vegetació i lescomunitats vegetals segonsref. 1.

26352311111

4

3

Comunitat vegetal dominant

alzinar litoral alzinar muntanyencalzinar continentalbrolla de romaní i bruc d'hivernbrolla de romaní i maleïdamàquia litoral de garric i margallómàquia continental de garric i arçotmàquia d'ullastre i olivellatimoneda d'esparbonella blancatimoneda gipsícola continental

comunitats d'aiguamolls litorals

comunitats halòfiles

Ambient i zona de vegetació

Terra baixa mediterràniazona dels alzinars

zona de màquies i espinars

Línia litoral

vegetació de riberai dulceaqüícola

línia litoral

Ambient i zona de vegetació

Muntanya plujosasubmediterrània i medioeuropeazona de rouredes

i pinedes seques

zona de rouredes humides i fagedes

zona de l'avellanosa i el pi roig

Alta muntanya subalpina

estatge subalpí

Comunitat vegetal dominant

roureda de roure martinenc amb boixpineda de pinassa

roureda humida i freixenedafagedalanda de bruguerola i viola canina

pineda de pi roig

prats subalpins

21

221

1

4

Fig. 2. Distribució deles sèries anualsdisponibles (dadescompletes per a tota latemporada) per a lesdiferents estacions quehan participat en elprojecte (període1988-2006).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 >10

20

15

10

5

0

Nom

bre

d’es

taci

ons

Anys disponibles

La xarxa del CBMS

Cynt

hia

5

una elevada diversitat faunística. Representa,de fet, la primera estació del CBMS en unambient típicament agrícola del Baix Pirineui, com a tal, proporciona dades d’un interèsmolt alt. Els mostratges es fan de maneraincompleta per manca de disponibilitat detemps, però tot i així s’obtenen dades valuo-ses i d’alta qualitat. Hi són presents espèciestan interessants com Parnassius mnemosyne,Laeosopis roboris, Cupido alcetas, Polyomma-tus dorylas i Araschnia levana.

Sorteny (Andorra, 1.950 m), en un ambientde prats i boscos subalpins a la parròquia d’Or-dino. La zona està inclosa dins del Parc Natu-ral de Sorteny i presenta molt bon estat deconservació. Com a hàbitat particular desta-quen els prats inundables amb bistorta, Poly-gonum bistorta, que alberguen una poblacióde Proclossiana eunomia, una de les papallo-nes més escasses dels Pirineus. Altres espèciesremarcables són Parnassius apollo, Parnassiusmnemosyne, Euchloe simplonia, Lycaena hip-pothoe, Lycaena virgaureae, Eumedonia eume-don, diverses espècies del gènere Erebia, etc.Els comptatges els duu a terme el servei deguies del Parc.

Enclar (Andorra, 1.180 m), itinerari queressegueix el camí de Sant Vicenç d’Enclar, ala parròquia d’Andorra la Vella. Hi predo-minen les masses forestals típiques de la mun-tanya mitjana eurosiberiana, la qual cosa estradueix en una bona representació d’espè-cies de Nymphalinae. També hi són presentsespècies típicament pirinenques, tals com Par-

nassius apollo, Lycaena tityrus i Boloria euph-rosyne. Els mostratges els duu a terme el per-sonal tècnic del Centre d’estudi de la neu ila muntanya d’Andorra, de l’IEA.

Coma Pedrosa (Andorra, 1.825 m), esta-ció que pertany al Parc Natural Comunal deles Valls del Comapedrosa. L’ambient domi-nant són les pinedes de pi roig i els prats sub-alpins. S’hi han detectat espècies de muntanyamolt pobrament representa-des a la xarxa del CBMS, comara Parnassius apollo, Lycaenavirgaureae, Lycaena tityrus, Ere-bia euryale i Erebia triaria, entrealtres. Els mostratges depenendirectament del Parc Natural.

Margalef (el Priorat, 400m), al vessant nord de la serra del Montsant.L’itinerari discorre al voltant de l’embassa-ment de Margalef, i combina vessants de solelldominades per brolles amb obagues domi-nats per alzinar. També hi ha oliverars i pres-seguers. Aquesta estació està situada en unazona geogràfica fins ara representada moltpobrament a la xarxa del CBMS, per la qualcosa cal considerar-la estratègica i d’un granvalor per al projecte. Durant aquest primerany de seguiment s’han detectat al voltant de40 espècies, entre les quals destaquen Zeryn-thia rumina, Polyommatus hispana, Polyom-matus bellargus, Erynnis tages, Muschampiaproto i Carcharodus lavatherae.

Durant el 2006 únicament s’ha deixat defer comptatges a can Riera de Vilardell (el

La temporada 2006 hasuposat la implantació delseguiment del BMS alsPirineus catalans iandorrans. Tot i que laduresa de les condicionsambientals pot dificultar elsmostratges fins ben entradala primavera, els esforços esveuen després compensats abastament per la presènciade comunitats de papallonesextremament riques iinteressants al llarg del’estiu. En la fotografia espot veure una imatge inusualper a un comptatge depapallones a l’itinerari deSant Maurici, alcomençament de latemporada. (fotografia: J. Piqué.)

Fig. 3. Nombre d’estacionsdel CBMS en què hanaparegut els 157 ropalòcersdetectats l’any 2006.

1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 31-35 36-40 >40

60

50

40

30

20

10

0

Nom

bre

d’es

pèci

es

Nombre d’estacions amb dades

La xarxa del CBMSCy

nthi

a 6

1 Folch i Guillèn, R., 1981.La vegetació dels PaïsosCatalans. Ketres Editora,Barcelona.

2 Karsholt, O. & Razowski, J.,1996. The Lepidoptera ofEurope. A DistributionalChecklist. Apollo Books,Stenstrup.

La incorporació de novesestacions als Pirineus hapermès que enguany esrecullin dades d’espècies finsara absents del CBMS. Unad’aquestes espècies ésParnassius mnemosyne, unapapallona rara i protegidapel Conveni de Berna i per laDirectiva d’Hàbitats, quevola els mesos de maig ijuny i apareix totalmentassociada amb la plantanutrícia de les larves,Corydalis solida. A lesestacions de Sant Maurici (elPallars Sobirà) i Estoll (laCerdanya) s’han detectatdues poblacions importants,mentre que a Sorteny(Andorra) aquesta papallonaapareix regularment peròmolt més escassa. (dibuix: M. Miró.)

Dins les estacions que aportael BMSAnd destaca l'itineraride Sorteny. La combinació deboscos i prats subalpinspermet la presència d'una comunitat depapallones molt rica enespècies d’alta muntanya, incloses algunes taninteressants com Parnassiusmnemosyne, Proclossianaeunomia i Lycaena hippothoe(fotografia: J. Jubany).

Vallès Oriental) –aquesta estació ha estat subs-tituïda per la d’Olzinelles– i a Alinyà (l’AltUrgell), que tornarà a estar activa al 2007.

Ambients representatsEls ambients i les comunitats vegetals domi-nants l’any 2006 apareixen a la taula 1. Enca-ra que les estacions en zones de la terra baixacontinuen predominant (actualment amb unabona mostra no tan sols d’alzinars sinó tam-bé de màquies i espinars), per primer copcomença a haver-hi una representació remar-cable d’ambients tant de la muntanya mitja-na com de l’alta muntanya subalpina. Perexemple, és notòria l’addició d’itineraris enzones dominades per rouredes humides i frei-xenedes i també en una pineda de pi roig, aixícom els nous itineraris en prats de dall decaràcter subalpí.

Espècies representadesLa llista dels ropalòcers detectats al 2006 i enanys anteriors es detalla a la taula 2. En totals’han detectat 157 espècies, 17 més que l’anyanterior i 26 més que la mitjana de 1994-2005.Aquest increment tan notori s’explica sobre-tot per la nova presència d’una sèrie d’elementstípics de l’alta muntanya pirinenca. Així, aques-ta temporada s’han aconseguit, per primer cop,dades de les papallones Parnassius mnemosyne(vegeu dibuix), Euchloe simplonia, Lycaena hip-pothoe, Eumedonia eumedon, Aricia nicias, Pol-yommatus eros, Argynnis niobe, Proclossianaeunomia, Boloria selene, Boloria pales, Erebiaepiphron i Erebia oeme. A més, s’han tornat adetectar espècies d’alta muntanya que havienaparegut escassament algun dels anys de fun-cionament del CBMS, com per exemple Par-nassius apollo, Lycaena virgaurea, Lycaena tity-rus, Maculinea arion, Polyommatus dorylas iMelanargia russiae. Destaca també la nova apa-rició de Zegris eupheme a la Timoneda d’Alfés.

El nombre d’espècies per a les quals es dis-posa de dades voreja el 80% de les conegu-des de Catalunya, un fet que mostra la granrepresentativitat que actualment s’ha assolitamb la xarxa del CBMS. A més, el 55% d’a-questes espècies apareixen en més de 10 esta-cions (fig. 3), la qual cosa permet extreureconclusions força sòlides sobre les tendènciespoblacionals d’una part realment importantde la fauna dels ropalòcers catalans.

Constantí Stefanescu

La xarxa del CBMS

Cynt

hia

7

Taula 2. Espècies de ropalòcers que han estat enregistrades en alguna de les estacions del CBMS en els darrers 10 anys de mostratges (1997-2006).S’indica també el nombre de localitats on l’espècie ha estat detectada els diferents anys de seguiment (sobre un total de 25 de possibles els anys1997 i 1998, 30 els anys 1999 i 2000, 42 el 2001, 41 el 2002, 46 el 2003, 51 el 2004, 52 el 2005 i 64 el 2006). Taxonomia segons ref. 2.

Família PapilionidaePapilio machaon 20 23 29 25 41 40 39 44 42 53Iphiclides podalirius 19 19 25 22 33 33 34 33 39 51Zerynthia rumina 2 3 2 4 12 10 9 13 8 12Parnassius apollo 1 0 1 0 0 0 0 0 0 5P. mnemosyne 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3

Família PieridaeAporia crataegi 11 8 9 11 12 18 14 16 21 30Pieris brassicae 24 24 27 26 39 38 44 45 43 60P. rapae 25 24 29 25 41 40 44 51 50 64P. mannii 3 6 4 6 6 6 8 5 7 7P. ergane 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1P. napi 20 21 25 17 21 23 26 24 23 35Pontia callidice 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0P. daplidice 22 16 30 23 41 36 38 43 41 58Euchloe crameri 21 13 19 19 27 23 25 26 33 40E. simplonia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2Anthocharis cardamines 16 13 18 14 18 22 21 22 28 33A. euphenoides 9 6 10 8 18 20 19 20 23 26Zegris eupheme 0 0 0 0 2 0 0 0 0 1Colotis evagore 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1Colias crocea 25 25 30 26 41 41 45 51 47 64C. alfacariensis 10 9 10 10 17 21 18 22 22 25Gonepteryx rhamni 18 19 24 19 30 29 28 30 35 46G. cleopatra 18 20 27 23 38 36 39 41 43 54Leptidea sinapis 19 20 25 22 30 31 34 28 35 48

Família LycaenidaeThecla betulae 0 1 2 2 2 1 4 3 2 2Neozephyrus quercus 11 10 13 11 13 11 16 17 10 17Laeosopis roboris 1 2 2 1 0 2 1 1 2 2Satyrium acaciae 3 3 5 3 3 2 7 5 5 7S. ilicis 2 1 2 0 3 2 5 3 4 4S. esculi 19 21 25 23 32 28 33 40 35 40S. spini 1 0 1 1 3 4 5 4 6 14S. w-album 0 1 0 0 0 0 1 0 3 4Callophrys rubi 18 21 25 22 33 32 31 33 36 44C. avis 6 4 3 1 6 3 3 3 6 4Tomares ballus 4 3 5 2 8 8 8 10 9 14Lycaena phlaeas 23 24 27 23 35 36 34 39 41 49L. virgaureae 1 0 1 0 0 0 0 0 0 4L. tityrus 0 0 1 0 0 0 0 0 0 5L. alciphron 5 6 7 4 6 5 5 4 2 10L. hippothoe 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Lampides boeticus 22 22 25 22 32 25 35 31 33 51Leptotes pirithous 20 21 25 18 27 25 31 28 35 27Cacyreus marshalli 14 12 11 9 12 7 9 7 11 12Cupido argiades 5 6 7 1 2 3 7 3 4 4C. alcetas 6 5 7 4 2 4 5 1 5 5C. minimus 5 2 5 1 5 6 8 8 5 9C. osiris 3 4 3 2 6 5 7 2 6 6Celastrina argiolus 24 23 26 21 34 34 37 36 43 42Glaucopsyche alexis 8 7 12 10 12 8 11 17 15 20G. melanops 7 10 12 9 15 11 13 15 20 20Maculinea arion 2 2 4 1 2 2 1 1 0 3M. rebeli 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0Pseudophilotes panoptes11 11 13 11 18 17 21 19 23 30Scolitantides orion 1 1 2 2 2 3 3 2 3 5Plebejus argus 6 5 5 6 9 11 12 13 15 19Eumedonia eumedon 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1

Aricia agestis 5 4 4 3 5 7 8 8 7 9A. cramera 16 13 18 15 28 29 27 32 36 38A. nicias 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Polyommatus semiargus 3 2 3 2 4 4 3 3 4 5P. damon 1 0 1 0 1 1 2 2 2 4P. fulgens 0 0 0 0 2 2 1 2 2 3P. ripartii 0 0 1 1 2 3 4 3 2 4P. escheri 8 8 9 9 14 14 15 13 16 21P. amanda 2 0 1 1 3 2 1 2 3 3P. thersites 5 6 4 2 6 9 11 13 12 17P. dorylas 1 0 1 0 0 0 0 0 0 3P. nivescens 1 1 0 0 2 1 1 1 0 0P. daphnis 1 0 0 0 2 3 1 1 1 3P. coridon 4 4 4 5 6 7 8 6 7 16P. hispana 7 5 5 4 8 8 9 11 13 14P. bellargus 9 9 7 4 11 14 19 19 19 29P. icarus 24 23 28 25 40 39 43 50 48 61P. eros 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1

Família RiodinidaeHamearis lucina 2 1 2 1 0 1 2 2 4 7

Família Nymphalidae(Libytheinae)Libythea celtis 5 2 8 11 11 14 20 22 26 25

(Nymphalinae)Charaxes jasius 12 13 16 15 19 16 23 23 21 26Apatura ilia 2 3 6 7 5 4 6 8 9 7Limenitis reducta 13 14 23 19 24 26 26 35 37 43L. camilla 7 7 6 6 4 5 8 7 10 11Nymphalis antiopa 8 5 9 9 10 9 8 10 13 19N. polychloros 6 7 5 5 11 14 16 17 25 30Inachis io 15 16 19 16 16 18 20 21 24 20Vanessa atalanta 22 23 28 23 37 35 36 41 42 51Cynthia cardui 23 22 28 26 41 40 45 51 27 63Aglais urticae 10 5 4 6 7 8 7 6 6 14Polygonia c-album 14 17 20 15 18 21 22 24 23 31Araschnia levana 3 3 3 2 3 2 2 1 2 3Argynnis pandora 1 1 0 0 4 2 3 3 6 19A. paphia 14 14 19 15 20 17 22 24 25 33A. aglaja 5 5 5 3 8 8 9 8 8 16A. adippe 5 5 6 4 6 7 10 7 10 14A. niobe 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Issoria lathonia 17 16 17 14 17 18 15 20 15 28Brenthis daphne 4 1 4 2 4 4 4 7 8 12B. hecate 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1Proclossiana eunomia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Boloria euphrosyne 1 0 1 0 1 1 0 1 1 6B. selene 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2B. dia 7 9 14 10 14 15 15 15 16 23B. pales 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Melitaea cinxia 12 8 9 5 11 6 12 15 14 17M. phoebe 16 13 20 10 22 22 22 23 24 34M. didyma 12 11 15 9 19 18 19 22 26 30M. trivia 3 2 4 1 3 3 3 5 6 9M. diamina 1 0 0 0 2 1 1 1 1 3M. athalia 4 4 2 1 2 3 3 2 3 7M. deione 13 14 13 7 10 11 11 10 11 18M. parthenoides 5 3 3 1 4 1 3 1 1 5Euphydryas aurinia 13 11 16 11 18 18 21 17 19 25

E. desfontainii 0 0 0 1 2 3 3 4 4 4

(Satyrinae)Melanargia lachesis 22 21 27 20 31 31 30 36 36 46M. russiae 2 0 0 0 1 1 1 0 0 2M. occitanica 3 5 5 7 10 10 9 11 10 10M. ines 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0Hipparchia fagi 4 4 4 4 7 7 5 10 11 12H. alcyone 5 3 4 3 4 7 8 8 7 12H. semele 8 7 9 7 12 11 14 16 15 21H. statilinus 11 12 20 17 23 26 20 27 25 37H. fidia 7 9 12 16 23 21 18 25 22 27Chazara briseis 1 1 1 1 1 2 2 2 4 3Satyrus actaea 2 2 2 1 2 2 1 2 1 11Brintesia circe 17 16 20 19 26 24 27 35 38 43Arethusana arethusa 3 2 3 2 1 5 5 5 4 4Erebia euryale 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0E. triaria 1 1 1 0 1 1 0 1 2 5E. hispania/cassioides 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2E. neoridas 1 0 1 0 1 1 2 2 2 6E. epiphron 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2E. oeme 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1E. meolans 3 3 3 3 4 4 5 3 3 7Maniola jurtina 20 20 23 22 34 32 35 46 42 53Hyponephele lycaon 2 1 1 0 0 0 0 0 0 0Aphantopus hyperantus 3 3 3 3 3 4 6 6 5 5Pyronia tithonus 20 18 18 15 21 22 22 25 24 32P. cecilia 16 20 18 20 30 29 31 37 34 43P. bathseba 16 14 20 22 31 31 31 37 32 42Coenonympha pamphilus 17 16 18 14 18 20 22 22 19 29C. arcania 12 13 15 9 19 14 17 16 21 29C. dorus 5 4 4 7 12 14 13 13 16 18C. glycerion 2 1 2 1 2 3 4 3 3 5Pararge aegeria 23 23 29 21 39 36 42 43 42 56Lasiommata megera 25 25 29 26 42 40 44 50 49 63L. maera 6 5 8 4 6 5 6 4 6 12

(Danainae)Danaus chrysippus 0 1 1 0 0 0 3 2 1 0

Família HesperiidaePyrgus malvoides 8 9 10 10 15 12 12 13 13 19P. serratulae 0 0 0 0 0 0 1 0 1 2P. alveus 1 0 2 0 2 2 2 0 1 2P. armoricanus 3 4 3 4 4 4 3 5 5 4P. cirsii 0 0 0 1 1 0 2 3 0 3P. carthami 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Muschampia proto 0 0 2 3 5 4 3 3 3 5Spialia sertorius 6 5 5 3 13 8 11 16 17 21Carcharodus alceae 14 14 17 18 24 24 26 27 32 42C. lavatherae 1 1 3 2 4 3 3 8 9 9C. boeticus 2 1 1 2 2 2 2 1 3 2C. flocciferus 1 0 1 0 1 2 2 1 2 2Erynnis tages 3 3 5 7 10 11 9 9 8 16Thymelicus acteon 13 14 16 17 24 21 24 36 30 36T. sylvestris 6 4 4 3 11 9 12 16 15 23T. lineola 0 0 0 1 1 2 3 5 5 5Hesperia comma 2 3 3 3 7 7 10 8 11 15Ochlodes venatus 15 15 11 11 17 19 16 19 22 28Gegenes nostrodamus 1 1 1 0 4 2 1 0 2 1

97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06

Climatologia icomptatgesLa temporada del 2006 vaestar marcada per dos fac-tors climatològics: unestemperatures molt eleva-des durant la primavera il’estiu, i una sequera extre-ma que es va iniciar ja als mesosd’hivern. Ambdós factors, però,es van suavitzar en bona part noméscomençar el mes d’agost.

Com ja va passar l’any anterior, l’hivern2005/06 va ser molt rigorós, amb una alter-nança de fluxos de nord i nord-est i antici-clons freds que van fer baixar els termòme-tres per sota dels valors habituals. Ara bé,mentre que els mesos de desembre i febrervan ser molt secs (amb precipitacions infe-riors al 70% de la mitjana), la pluviometriadel gener va ser molt alta i va doblar lesmitjanes en molts indrets.

L’arribada de la primaveraclimatològica va marcar ungir sobtat en la tendència ter-momètrica. A partir d’ales-hores i durant cinc mesosseguits (de març a juliol), esvan enregistrar temperaturesmolt altes i persistents quevan arribar al grau màxim aljuliol, qualificat pel ServeiMeteorològic de Catalunyacom d’excepcionalment càlid(el més càlid, com a mínim,dels darrers 10 anys). D’altrabanda, la pluviometria vaser molt baixa en la major part

del país, en molts casos per sota d’un 30% omés de les mitjanes mensuals. Lògicament,els efectes acumulatius d’un hivern (tret delmes de gener), una primavera i un comen-çament d’estiu molt secs, juntament amb unacalor excepcional, van desembocar en una deles sequeres més fortes dels darrers anys.

Sortosament, amb l’agost es va relaxaraquesta situació crítica. Primer, per l’en-

trada de vents del nord i l’augmentde nuvolositat, que van comportar

una forta baixada de les temperatures.Segon, per les precipitacions que van

aparèixer irregularment a la mei-tat oriental i que, al setembre, van

tenir continuïtat amb dos episodisde pluja intensíssims (els dies 12-15 al

Litoral i Prelitoral; els dies 22-24 al Piri-neu i Prepirineu) que van deixar acumula-cions de més de 200 mm en força indrets deCatalunya.

Com ja va passar l’any anterior, aquesta cli-matologia ha estat favorable per als mostrat-ges i només s’ha perdut una mitjana de 3,4setmanes per itinerari (fig. 1a). El període méscrític va ser l’agost i el setembre, coincidintamb l’inici dels episodis de pluges (fig. 1b).El nombre considerable de mostratges per-duts al març i abril s’explica, en canvi, per laincorporació d’itineraris als Pirineus, on lescondicions meteorològiques es van mantenirmés adverses fins ja ben entrada la primave-ra.

Canvis d’abundància: generalitatsEn el conjunt de Catalunya, durant la tem-porada 2006 s’ha observat un augment moltimportant en les poblacions de les papallo-nes, gairebé oposat al descens que es vaenregistrar la temporada anterior. Sobre 45estacions amb dades comparables per a 2005i 2006, en 38 s’ha enregistrat un augment enel nombre total d’exemplars i només en 7 s’haobservat un descens. La mitjana d’exemplarscomptats per itinerari ha estat de 2.401,9 ±1.552,3 (mitjana ± desviació estàndard) el2006, respecte a 1.905,4 ± 1.386,1 el 2005.Un test de Student per a mostres aparelladesindica que aquest augment ha estat moltsignificatiu (t = 4,55, P < 0,001). Paral·lel aaquest nombre més alt d’exemplars, també

Tretzè any del CBMSCy

nthi

a8

Fig. 1. (a) Cobertura delsmostratges a les diferentsestacions del CBMS, i (b)distribució dels comptatgesperduts al llarg de les 30setmanes oficials (de l’1 demarç al 26 de setembre) dela temporada 2006.

Argynnis pandora és unapapallona escassa aCatalunya, on mantépoblacions locals en algunesmuntanyes tant del nord (p.ex. en algunes serres de l’AltEmpordà) com, sobretot, delsud del país (muntanyes dePrades i massissos dels Portsde Tortosa -Beseit i delMontsant). En determinadesocasions, però, A. pandoramostra un comportamentfortament dispersiu i llavorsapareix en indrets on no éshabitual. Un d’aquestsepisodis irruptius va tenirlloc, precisament, el 2006,tal com posa de manifest elCBMS: se’n van comptar 132exemplars (quasi cinc copsmés que l’any anterior), il’espècie es va detectar en19 estacions (en algunes perprimer cop des que es fanels comptatges) situades en12 comarques catalanes(dibuix: M. Miró).

Resum de la temporada 2006L’any 2006 ha estat marcat climatològicament per una primavera i una primera meitat de l’estiumolt càlides, així com per un llarg període de mig any amb una pluviometria excepcionalmentbaixa. Tot i haver-se enregistrat una forta sequera per segon any consecutiu, les poblacions demoltes papallones han experimentat un augment notable i, en general, el 2006 es pot qualificarcom un any mitjanament bo per a aquests insectes. En la majoria d’estacions s’han comptat mésexemplars i més espècies que en la temporada anterior; destaquen especialment els augments enles poblacions dels satirins i de les migradores més comunes. A diferència de l’any anterior, lesespècies monovoltines primaverals i les que hivernen com a adult han davallat considerablement.

181614121086420nr

e.m

ostr

atge

spe

rdut

s

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

Setmanes

0 2 4 6 8 10 12 14

121086420

nre.

esta

cion

s

nre. mostratges perduts/estació

(a)

(b)

Tretzè any del CBMS

Cynr

hia

9

s’ha detectat un augment en el nombre d’es-pècies per itinerari: 41,3 ± 17,8 el 2006, res-pecte a 40,0 ± 18,0 el 2005. Aquest augmenttambé ha estat significatiu (t = 2,58, P = 0,013).

En general, el 2006 ha estat un any favo-rable per a les papallones (fig. 2): sobre untotal de 13 anys disponibles, s’ha situat persobre de la mitjana, en la sisena posició. Aquestfet resulta realment sorprenent, tenint encompte la forta sequera que va afectar el paísdurant la primavera i l’estiu. És possible, però,que les pluges abundoses del gener puguinhaver tingut uns efectes molt positius sobreaquelles espècies el desenvolupament larvaride les quals es concentra a final d’hi-vern i començament de primavera(p. ex. molts satirins).

Canvis d’abundància: oscil·lacions de lespoblacionsEs pot afirmar que l’abundànciageneral dels satirins i de les papa-llones migradores més comunes,juntament amb una certa recupe-ració de les poblacions de Saty-rium esculi (que l’any anterior haviendavallat espectacularment; taula 1),expliquen en gran mesura l’incre-ment en els comptatges del CBMSque es comentava més amunt.

En efecte, enguany ha destacat,arreu de Catalunya, una forta coin-cidència en l’augment de les pobla-cions dels satirins, alguns dels quals

(com Brintesia circe i Hipparchia fidia) hanassolit els nivells més alts dels darrers 13 anys(taules 1 i 2). De les espècies comunes, úni-cament s’han enregistrat descensos generalit-zats en Pyronia tithonus, Coenonympha pam-philus i Coenonympha arcania, que sembla queexperimenten una tendència regressiva elsúltims anys per causes desconegudes.

Un altre grup d’espècies que han assolitnivells poblacionals notables ha estat el de lespapallones migradores. Amb l’excepció deLeptotes pirithous, tota la resta ha augmentatmarcadament, molt particularment Cynthiacardui (de la qual es van veure migracions for-

Espècie 2006 rang 2005 rang

Melanargia lachesis 10.059 1 7.630 2Pieris rapae 9.137 2 3.728 6Pyronia bathseba 8.227 3 7.730 1Pararge aegeria 7.226 4 3.640 8Lasiommata megera 6.270 5 3.742 5Polyommatus icarus 5.201 6 3.990 4Maniola jurtina 5.043 7 5.263 3Satyrium esculi 4.209 8 2.652 13Plebejus argus 3.691 9 2.756 10Cynthia cardui 3.573 10 60 93Colias crocea 3.418 11 1.122 25Pyronia tithonus 3.335 12 3.664 7Pyronia cecilia 2.867 13 2.733 11Pontia daplidice 2.746 14 1.677 18Hipparchia fidia 2.675 15 884 30Leptidea sinapis 2.417 16 1.721 17Gonepteryx cleopatra 2.397 17 2.376 14Polyommatus coridon 2.227 18 1.231 22Coenonympha arcania 2.150 19 2.114 15Coenonympha pamphilus 1.997 20 2.701 12

Taula 1. Suma dels índexsanuals i ordre d’abundànciade les 20 espècies méscomunes al CBMS durant el2006, comparats amb elscorresponents a latemporada 2005.

Durant els mesos d’abril imaig de 2006 es vandetectar importantsmigracions de Cynthia cardui,plenament coincidents ambl’entrada de vents africansd’origen sinòptic. L’estretaassociació entre ambdósfenòmens suggereix que elsvols migratoris d’aquestaespècie tenen lloc,principalment, a gran alçada(fotografia: J. Jubany).

Tretzè any del CBMS10

IA97 IA98 IA99 IA00 IA01 IA02 IA03 IA04 IA05 IA06

Papilio machaon 1,36 0,97 0,95 1,17 0,70 1,43 0,85 0,83 0,55 1,17Iphiclides podalirius 1,22 1,07 1,54 2,14 1,51 1,34 1,15 0,66 1,21 1,66Aporia crataegi 0,30 0,21 0,70 0,58 0,65 1,31 1,24 0,81 0,87 1,08Pieris brassicae 2,00 1,19 2,15 4,49 1,57 4,05 2,74 0,88 0,73 1,10P. rapae 1,03 0,67 1,20 1,17 0,95 1,62 1,05 2,22 0,74 1,69P. napi 1,79 1,00 1,02 1,64 1,30 2,04 1,16 1,26 1,28 1,07Pontia daplidice 0,66 0,34 1,00 1,32 0,74 1,13 0,54 1,22 0,91 1,38Euchloe crameri 0,76 0,15 0,32 0,58 0,57 0,47 0,61 0,54 0,73 0,63Anthocharis cardamines 1,41 0,52 0,56 0,65 0,91 1,16 1,18 0,60 1,49 0,70A. euphenoides 3,40 1,61 1,76 1,77 2,16 2,19 2,64 1,58 2,07 1,48Colias crocea 0,95 1,12 0,79 0,91 0,88 0,98 0,80 0,84 0,30 0,83C. alfacariensis 0,51 0,37 0,37 0,39 0,28 0,51 0,21 0,32 0,16 0,23Gonepteryx rhamni 0,92 0,80 1,30 1,44 1,63 1,77 1,85 1,40 1,81 0,87G. cleopatra 1,81 1,65 2,37 4,27 2,91 4,83 5,22 6,05 5,19 5,24Leptidea sinapis 0,94 1,00 0,86 0,95 0,50 0,86 0,56 0,55 0,50 0,64Neozephyrus quercus 1,60 1,84 1,06 2,64 4,06 2,82 2,14 5,40 0,26 1,16Satyrium esculi 1,44 0,84 0,90 1,34 1,22 2,66 2,89 4,52 0,50 0,88Callophrys rubi 0,95 0,78 0,83 1,40 1,45 0,75 1,14 0,80 1,02 0,47Lycaena phlaeas 0,96 0,75 0,63 0,51 0,49 0,67 0,30 0,50 0,44 0,74Lampides boeticus 1,43 0,62 0,90 0,75 0,65 0,61 1,63 0,27 0,43 0,94Leptotes pirithous 1,33 1,67 0,60 0,58 0,45 0,22 0,69 0,20 0,58 0,28Cacyreus marshalli 70,59 17,54 12,79 7,41 7,28 5,77 3,08 1,92 3,26 10,38Celastrina argiolus 1,89 1,32 1,86 1,35 2,08 1,50 0,95 1,46 1,24 0,47Glaucopsyche alexis 0,11 0,20 0,23 0,28 0,12 0,07 0,23 0,26 0,42 0,20Glaucopsyche melanops 2,52 1,68 1,58 1,20 0,74 1,04 0,98 0,62 0,68 0,52Pseudophilotes panoptes 0,25 0,41 0,90 0,51 0,31 0,19 0,35 0,19 0,49 0,34Aricia cramera 0,61 0,26 0,47 0,53 0,79 0,80 0,66 0,75 0,42 0,82Polyommatus bellargus 2,31 1,20 0,98 0,50 0,46 0,50 0,53 0,49 0,53 0,44Polyommatus icarus 0,88 0,76 0,72 0,74 0,59 0,77 0,66 0,64 0,36 0,49Libythea celtis 0,50 0,15 0,26 1,55 2,16 4,63 5,66 11,19 10,84 1,43Charaxes jasius 1,39 1,23 1,94 1,53 1,49 0,68 0,84 1,51 0,73 1,53Limenitis reducta 0,76 1,06 1,09 0,94 0,92 2,18 0,94 1,82 1,79 1,54Nymphalis antiopa 13,49 12,58 10,55 21,52 31,70 60,33 61,87 33,92 79,65 33,06N. polychloros 1,32 1,09 0,79 0,82 1,56 5,25 7,50 5,54 10,50 5,17Inachis io 1,93 3,71 4,42 4,40 2,08 2,30 3,09 1,32 2,35 1,39Vanessa atalanta 1,19 1,24 0,93 1,11 1,22 1,70 0,96 1,36 0,65 1,08Cynthia cardui 0,07 0,22 0,19 0,36 0,44 0,72 2,36 1,51 0,02 1,33Aglais urticae 0,32 0,15 0,14 0,21 0,16 0,25 0,20 0,22 0,12 0,22Polygonia c-album 2,08 3,93 2,77 4,93 2,30 4,96 3,13 2,32 2,83 2,20Argynnis paphia 0,82 0,91 1,48 1,15 1,39 1,81 1,68 1,32 1,86 2,39Issoria lathonia 0,86 0,82 0,72 0,82 0,93 1,10 0,99 0,83 0,72 0,63Boloria dia 0,30 0,27 0,32 0,29 0,43 0,84 0,47 0,32 0,63 0,73Melitaea cinxia 1,13 0,49 0,59 0,30 0,56 0,53 0,57 0,22 0,40 0,79M. phoebe 2,67 1,78 2,40 1,49 2,16 2,54 2,58 1,68 2,02 2,69M. didyma 0,60 0,72 0,72 0,61 0,53 1,16 1,08 0,98 0,88 0,71M. deione 2,28 3,29 3,66 2,64 1,94 4,93 4,95 1,16 2,04 5,02Euphydryas aurinia 1,18 1,29 0,92 0,84 1,02 1,00 1,69 0,47 0,71 0,92Melanargia lachesis 0,50 0,36 0,51 0,57 0,51 0,74 0,57 0,77 0,60 0,83Hipparchia semele 0,53 0,67 1,11 1,54 0,71 1,12 1,06 1,42 1,67 1,86H. statilinus 0,73 1,09 1,21 1,01 0,87 0,94 0,45 1,39 0,83 1,42H. fidia 1,05 2,51 4,65 3,72 2,34 3,54 2,26 2,69 1,98 5,01Brintesia circe 0,31 0,43 0,94 1,56 0,99 1,30 0,86 1,81 1,94 1,99Maniola jurtina 0,78 0,71 1,03 1,37 1,06 1,47 0,84 1,51 0,98 1,03Pyronia tithonus 0,64 0,75 1,02 0,91 1,06 1,23 1,07 1,18 0,64 0,54P. cecilia 0,54 0,46 0,74 0,44 0,38 0,39 0,30 0,46 0,26 0,28P. bathseba 0,61 0,56 0,85 0,54 0,67 0,76 0,52 0,76 0,75 0,87Coenonympha pamphilus 1,91 1,35 2,24 1,90 1,40 2,11 1,37 1,65 1,78 1,26C. arcania 0,69 0,56 0,77 0,72 0,56 0,59 0,45 0,38 0,52 0,42Pararge aegeria 2,13 1,33 1,26 1,56 1,23 1,73 1,47 1,13 0,90 1,65Lasiommata megera 0,67 0,69 0,77 0,81 0,70 1,14 0,50 0,99 0,57 0,96Carcharodus alceae 1,34 0,51 1,00 0,70 0,68 1,25 0,95 0,86 0,79 1,48Thymelicus acteon 1,28 1,39 1,26 1,11 1,06 1,55 1,59 2,76 1,00 1,57Ochlodes venata 1,55 1,31 1,04 1,29 1,17 1,51 1,14 1,30 1,23 0,49

ça espectaculars els mesos d’abril, maig i junyen moltes estacions del CBMS). A part, el fortincrement en les poblacions de Colias croceai Pontia daplidice queda ben palès pel fet que,a diferència del que havia passat l’any ante-rior, ambdues espècies han estat entre les méscomunes de la xarxa (taula 1).

Encara que no es tracti d’un ropalòcer estric-tament migrador, el 2006 també es recorda-rà per les irrupcions i l’abundància inusuald’Argynnis pandora en moltes localitats cata-lanes (vegeu dibuix).

Contrastant amb aquest seguit d’espècies,hi ha hagut un conjunt de papallones quehan davallat força. Destaquen, justament, lesque la temporada anterior havien augmentatde manera més clara: les univoltines prima-verals (Anthocharis spp., Callophrys rubi, Glau-copsyche spp., Pseudophilotes panoptes) i lamajoria de les que hivernen com a adult(Nymphalis spp., Inachis io, Polygonia c-album,Libythea celtis, Gonepteryx rhamni). Les pri-meres podrien haver acusat els efectes de lasequera de la primavera de 2005, períodedurant el qual les larves havien de comple-tar el desenvolupament sobre plantes herbà-cies i flors molt susceptibles de marcir-se.D’altra banda, la forta precipitació del mesde gener s’apunta com un factor que podriahaver influït molt negativament en la super-vivència dels adults hivernants del segon grupd’espècies2.

Constantí Stefanescu

1 Greatorex-Davies, J.N. & Roy, D.B., 2001. TheButterfly Monitoring Scheme. Report to recorders,2000. 76 pàg. Centre for Ecology and Hydrology,Natural Environment Research Council, Huntingdon.

2 Pullin, A.S. & Bale, J.S., 1989. “Effects of lowtemperature on diapausing Aglais urticae and Inachisio (Lepidoptera: Nymphalidae): cold hardiness andoverwintering survival”. J. Insect Physiol., 35: 277-281.

600

550

500

450

400

350

300

94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06

Sum

ade

lsra

ngs

Anys

Fig. 2. Rànquing de les temporades del CBMS d’acordamb l’abundància general de les 63 papallones méscomunes a la xarxa. La millor temporada ha estat el2002 i la pitjor el 1998. Els càlculs s’han fet seguint lametodologia detallada a ref. 1, utilitzant els índexsanuals de les espècies calculats amb el programa TRIM.

Cynt

hia

Taula 2. Evolució dels índexs anuals globals dels 63 ropalòcers més freqüents del CBMS(1997-2006), partint d’un valor arbitrari de 1 l’any 1994. Els índexs anuals han estatcalculats amb el programa TRIM.

Gestió i conservació

Cynt

hia

11

El paper bioindicador de les papallones a Catalunya

UUn dels objectius principals del CBMS(i, en general, d’altres seguiments fau-nístics similars) és utilitzar les sevesdades per construir indicadors d’-

hàbitats que sintetitzin, en un índex mul-tiespecífic, les tendències d’un conjunt d’es-pècies característiques d’un tipus d’hàbitat.Si el grup seleccionat té propietats bioindi-cadores, com seria el cas dels ropalòcers1, aquestíndex reflecteix una tendència extrapolable aun segment molt més ampli de l’ecosistema.Un exemple basat en els programes de segui-ment d’ocells a Europa és l’anomenat Farm-land Bird Index, adoptat per la ComunitatEuropea com un indicador estructural i desostenibilitat dels ambients agrícoles2. Tan-mateix, alguns treballs qüestionen o, com amínim, matisen la capacitat bioindicadora

dels ocells en relació amb la d’altres grups. Perexemple, s’ha comprovat que en el darrer se-gle les papallones diürnes han experimentattendències molt més negatives que els ocellsi les plantes al Regne Unit3. Per tant, un in-dicador construït únicament amb les dadesdels ocells podria donar lloc a una falsa im-pressió d’estabilitat o de declivi lleu quan, enrealitat, una part àmplia dels ecosistemes (elsinsectes) estaria experimentant una tendèn-cia més negativa. És per aquest motiu queprogrames de seguiment com el BMS són im-portants per avaluar l’estat de la biodiversi-tat i alertar de tendències negatives que po-drien passar desapercebudes amb estudis basatsen altres grups taxonòmics.

Durant l’any 2006, les dades del CBMSs’han utilitzat per identificar espècies estreta-

Una primera anàlisi del conjunt de dades del CBMS posa de manifest que les tendènciespoblacionals de les papallones més comunes es troben associades amb el tipus d’hàbitat delqual en són característiques. Les espècies de prats han patit una davallada generalitzada,mentre que les de l’ambient forestal han augmentat. Aquestes tendències semblen relacionar-se amb els canvis d’usos del sòl.

Els últims anys hancoincidit amb un augmentespectacular de lespoblacions d’espècies comNymphalis polychloros, iaixò s’ha traduït en unatendència positiva isignificativa de l’indicadorde l’ambient forestal(fotografia: J. Jubany).

Gestió i conservacióCy

nthi

a12

ment associades amb certs ambients i, en unasegona etapa, per construir indicadors d’hà-bitats i analitzar-ne les tendències. El primerpas ha estat identificar les seccions dels iti-neraris del CBMS que es poden atribuir a unhàbitat homogeni. S’ha treballat sobre un con-junt de 626 seccions presents en 68 estacionscatalanes actives entre 1994 i 2005. A partirdel mapa de cobertes del sòl de Catalunya imitjançant un SIG, s’ha calculat, per a cadasecció, el percentatge de cobertura de lessegüents set grans categories d’hàbitats dinsd’un buffer de 5 m al llarg de les rutes de cens:boscos, matollars, conreus, improductiu natu-ral, improductiu artificial, prats i herbassars,i vegetació d’aiguamoll. Per corregir possibleserrors en la cartografia, aquesta informaciós’ha contrastat amb les dades del CBMS sobreles comunitats vegetals dominants en cadasecció. Posteriorment, s’han seleccionat aque-lles seccions amb una presència d’un 75% omés d’un dels set tipus d’hàbitats. D’altra ban-da, per evitar pseudoreplicació, les seccionsd’un mateix itinerari corresponents a un mateix

hàbitat s’han tractat com una soladada, amb la qual cosa la mostraefectiva s’ha reduït finalment a 150seccions.

El pas següent ha estat identifi-car les preferències d’hàbitat de les64 espècies més comunes del CBMSa partir de la seva presència o absèn-cia en aquestes 150 seccions querepresenten hàbitats purs. L’apli-cació de mètodes d’anàlisi multi-variant (anàlisi de clúster i non

metric multidimensional scaling) sobre lamatriu de les freqüències d’aparició de lesespècies als diferents hàbitats ha permès iden-tificar quatre grups de papallones indicado-res dels grans ambients següents: (1) espèciesdels ambients agrícoles i les zones ruderals;(2) espècies dels ambients oberts; (3) espèciesde matollars, i (4) espècies forestals (taula 1).

Aquestes espècies han servit de base perconstruir indicadors d’hàbitat, seguint la meto-dologia desenvolupada per als ocells euro-peus. Primer s’han calculat les tendènciespoblacionals de les 64 espècies de papallo-nes en el període 1994-2005 amb el progra-ma TRIM4, i després s’ha calculat un índexmultiespecífic per a cadascun dels quatreambients combinant les tendències de les sevesespècies característiques.

Les tendències dels indicadors difereixennotablement, un fet que es relaciona ambles problemàtiques de cada tipus d’ambient.L’indicador de matollars i, sobretot, de bos-cos han experimentat tendències positives,mentre que els indicadors dels ambients agrí-

Fig. 1. Indicadors delsdiferents tipus d’ambientsbasats en les tendènciespoblacionals de les espèciescaracterístiques. L’indicadorde boscos ha augmentatsignificativament al llarg delperíode d’estudi (P = 0,03),mentre que el de prats hadisminuït de formamarginalment significativa(P = 0,09). Els altres dos nohan mostrat tendènciessignificatives (P > 0,1).

GRUP 1. Espècies dels ambientsagrícoles i les zones ruderals

Papilio machaon, Pierisbrassicae, Pieris rapae, Pierisnapi, Pontia daplidice, Euchloecrameri, Colias crocea, Lycaenaphlaeas, Lampides boeticus,Leptotes pirithous, Cacyreusmarshalli, Aricia cramera,Polyommatus icarus, Libytheaceltis, Inachis io, Cynthia cardui,Pyronia cecilia, Carcharodusalceae, Thymelicus acteon.

Espècies amb forta tendènciaantròpica, més abundants alshàbitats directament derivats del’activitat humana. Tot i així, laseva gran capacitat dispersiva icolonitzadora les fa aparèixer engairebé qualsevol tipusd’ambient.

GRUP 2. Espècies delsambients oberts

Zerynthia rumina, Coliasalfacariensis, Glaucopsychealexis, Glaucopsyche melanops,Pseudophilotes panoptes,Polyommatus bellargus, Melitaeacinxia, Melitaea didyma, Melitaeadeione, Euphydryas aurinia,Hipparchia statilinus, Hipparchiafidia, Melanargia lachesis,Coenonympha pamphilus,Coenonympha dorus.

Papallones associades a diversostipus de prats i erms. La majoriatenen una capacitat dispersivalimitada i formen poblacionslocals.

GRUP 3. Espècies de matollars

Iphiclides podalirius, Aporiacrataegi, Anthochariseuphenoides, Gonepteryxcleopatra, Satyrium esculi,Callophrys rubi, Issoria lathonia,Melitaea phoebe, Hipparchiasemele, Brintesia circe, Pyroniabathseba, Lasiommata megera.

Espècies típiques de formacionsarbustives, també presents deforma secundària en prats oboscos; algunes estan entre lesmés comunes i abundants aCatalunya.

GRUP 4. Espècies forestals

Anthocharis cardamines,Gonepteryx rhamni, Leptideasinapis, Neozephyrus quercus,Celastrina argiolus, Charaxesjasius, Limenitis reducta,Nymphalis antiopa, Nymphalispolychloros, Vanessa atalanta,Polygonia c-album, Argynnispaphia, Boloria dia, Maniolajurtina, Pyronia tithonus,Coenonympha arcania, Parargeaegeria, Ochlodes venata.

Papallones típiques de diferentstipus d’ambients boscosos.

Taula 1. Espècies deropalòcers identificadescom a indicadores d’un certtipus d’ambient a partir deles dades de la xarxa CBMSen el període 1994-2005.

2,5

2

1,5

1

0,5

0

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Indicador forestal Indicador agrícola

Indicador matollar Indicador prats

Gestió i conservació

Cynt

hia

13

coles i, sobretot, de prats, han experimentattendències negatives (fig. 1). Si bé és cert quealgunes de les tendències no arriben a la sig-nificació estadística i s’hauran de confirmaramb noves dades, cal remarcar que les con-clusions coincideixen a grans trets amb lesobtingudes per a d’altres grups5. Possiblement,aquestes tendències es relacionen amb els pro-funds canvis en els usos del sòl que estan afec-tant el paisatge de Catalunya en les darreresdècades. En primer lloc, hi hauria un aug-ment de la massa forestal per l’abandonamentdels sectors menys productius, sobretot lesàrees obertes antigament destinades a pràcti-ques agrícoles i ramaderes tradicionals i nosusceptibles de ser reconvertides en zones d’a-gricultura intensiva. En segon lloc, destacauna creixent urbanització, que ha afectat sobre-tot la zona litoral i prelitoral, i que suposa unaugment dels hàbitats ruderals en detrimentd’altres hàbitats més rics en espècies (p. ex.,els prats de teròfits). Aquests canvis s’haurientraduït, doncs, en un augment de les espèciesindicadores de l’àmbit forestal i la disminu-ció de les espècies indicadores de prats (con-firmada plenament amb una anàlisi addicio-nal d’un conjunt d’11 espècies més rares típi-ques d’aquest ambient)6. Les espècies dematollars i dels ambients agrícoles suposenuna situació intermèdia. Les primeres sem-blarien haver augmentat lleugerament, pot-ser aprofitant les primeres etapes de succes-sió d’espais oberts abandonats, però tambéun augment notable de matollars en àreesafectades pels importants incendis forestalsocorreguts durant el període d’estudi. Pel que

fa a les espècies agrícoles, la lleugera dismi-nució és més difícil d’interpretar. És possi-ble que la progressiva intensificació de mol-tes àrees agrícoles les estigui perjudicant, toti que són altament oportunistes i estan adap-tades a explotar aquest tipus d’ambients7,8.

Encara que sembla raonable concloure queles tendències dels indicadors reflecteixen lainfluència dels canvis en els usos del sòl, hi haaltres explicacions alternatives. Per exemple,s’observa que hi ha una forta relació entre lestendències poblacionals i dos trets ecològicsde les espècies, el voltinisme i l’estadi en quèté lloc la hivernació. Les espècies bivoltines iles univoltines han experimentat tendènciespositives, mentre que les espècies polivoltineshan experimentat tendències negatives (fig.2a). D’altra banda, les espècies que hivernen

Fig. 2. Tendènciespoblacionals (mitjana ±error estàndard) de lesespècies més abundants enfunció de: (a) la fenologia(univoltines, bivoltines,polivoltines), i (b) l’estadien què té lloc la hivernació(ou, larva, pupa, adult). Enel primer cas les espèciespolivoltines hanexperimentat una tendènciasignificativament diferentde la resta, i en el segoncas les espècies quehivernen com a adulttambé.

Lycaena phlaeas i d’altresespècies lligades alsambients antropitzatsmostren una tendèncianegativa que podria serconseqüència d’un excés enla intensificació de lespràctiques agrícoles(fotografia: J. Jubany).

0,26

0,2

0,15

0,1

0,05

0

-0,05

0,1

0,08

0,06

0,04

0,02

-0

-0,02

-0,04

-0,06

Ou Larva Pupa Adult

Univoltines Bivoltines Polivoltines

Tend

ènci

a po

blac

iona

lTe

ndèn

cia

pobl

acio

nal

(b)

(a)

Gestió i conservacióCy

nthi

a14

com a adult són les que han mostrat unes ten-dències més positives i significativament dife-rents de la resta (fig. 2b). Tenint en compteque la distribució, fenologia i abundància deles papallones es veuen molt afectades pelclima9, 10, 11 es pot plantejar la hipòtesi que lestendències poblacionals lligades a trets feno-lògics com el voltinisme i l’estadi d’hiverna-ció podrien ser una resposta a les particulari-tats del clima a Catalunya durant la darreradècada (p. ex. l’augment general de les tem-peratures, els forts episodis de sequera, elshiverns freds dels últims anys, etc.). Si això foscert, el predomini d’espècies d’una categoriafenològica o una altra als diferents hàbitats

(com, en efecte, s’observa en alguns casos)podria traduir-se en unes tendències generalspositives o negatives als diferents ambients,no directament relacionades amb els canvisen els usos del sòl sinó amb una interaccióentre l’hàbitat i el clima. Pensem, doncs, quea hores d’ara no es pot descartar que les ten-dències dels indicadors siguin conseqüènciadel clima més que no pas dels canvis d’usosdel sòl, o d’una combinació d’ambdós factors.En tot cas, les dades dels propers anys hauriende permetre precisar-ho.

Constantí Stefanescu, Jordi Jubany, Ignasi Torre & Ferran Páramo

1 Thomas, J.A., 2005. “Monitoringchange in the abundance anddistribution of insects usingbutterflies and other indicatorgroups”. Phil. Trans. R. Soc. B,360: 339-357.

2 Gregory, R.D., van Strien, A.,Vorisek, P., Gmelig Meyling, A.W.,Noble, D.G., Foppen, R.P.B. &Gibbons, D.W., 2005. “Developingindicators for European birds”.Phil. Trans. R. Soc. B, 360: 269-288.

3 Thomas, J.A., Telfer, M.G., Roy,D.B., Preston, C.D., Greenwood,J.J.D., Asher, J., Fox, R., Clarke,R.T. & Lawton, J.H., 2004.“Comparative losses of Britishbutterflies, birds, and plants andthe global extinction crisis”.Science, 303: 1879-1881.

4 Pannekoek, J. & van Strien, A.J.,2006. TRIM 3 Manual (Trends &Indices for Monitoring data).

Statistics Netherlands, TheNetherlands.http://www.ebcc.info.

5 Brotons, L., Herrando, S., Estrada,J. & Pedrocchi, V., 2004. “Patronsgenerals dels canvis en ladistribució de les espècies i l’úsdel sòl en el període entre els dosatles”. In: Atles dels ocellsnidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada, J., Pedrocchi, V.,Brotons, Ll. & Herrando, S., ed):567-581. Institut Catalàd’Ornitologia/Lynx Edicions,Barcelona.

6 Les espècies són: Lycaenaalciphron, Tomares ballus, Cupidominimus, Cupido alcetas,Maculinea arion, Polyommatussemiargus, Polyommatus escheri,Melanargia occitanica,Coenonympha glycerion, Erynnistages i Hesperia comma. Laselecció es va fer considerant elseu caràcter d’especialistes de

prats, reconegut a nivell europeu,i una representació mínima encinc estacions de la xarxa delCBMS (mitjana d’estacions: 12,6;rang: 5-22). Vuit de les 11espècies van mostrar tendènciessignificatives i en tots els casoses tracta de tendències negatives.Hi ha una diferència significativaentre les tendències de lesespècies de prats més comunes iles més locals (t = 2,93; P =0,033; n = 24); la tendència ésmés negativa en les espècies mésrares que en les més comunes (-0,1113 vs. -0,0156).

7 León-Cortés, J.L., Cowley, M.J.R.& Thomas, C.D., 1999. “Detectingdecline in a formerly widespreadspecies: how common is thecommon blue butterflyPolyommatus icarus?”. Ecography,22: 643-650.

8 León-Cortés, J.L., Cowley, M.J.R.& Thomas, C.D., 2000. “The

distribution and decline of awidespread butterfly Lycaenaphlaeas in a pastoral landscape”.Ecol. Entom., 25: 285-294.

9 Parmesan, C., Ryrholm, N.,Stefanescu, C. et al., 1999.“Poleward shifts in geographicalranges of butterfly speciesassociated with regionalwarming”. Nature, 399: 579-583.

10 Stefanescu, C., Peñuelas, J. &Filella, I., 2003. “Effects ofclimatic change on the phenologyof butterflies in the northwestMediterranean Basin”. GlobalChange Biol., 9: 1494-1506.

11 Pollard, E., 1988. “Temperature,rainfall and butterfly numbers”. J.Appl. Ecol., 25: 819-828.

La regressió que estan patintles papallones típiques delsprats es pot exemplificaramb Tomares ballus. Aquestaespècie, que viupreferentment en pratsbasòfils secs, ha reduït lespoblacions en un 9,6% en elperíode 1994-2005(fotografia: R. Vila).

L’estació

Cynt

hia

15

El coll d’Estenalles, una estacióemblemàtica a la Serralada PrelitoralSituada al Bages, al cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, aquestaestació recorre una interessant zona de la muntanya mitjana mediterrània dominada per alzinarmuntanyenc i codines calcàries. La comunitat de ropalòcers és realment diversa i presentaalgunes espècies remarcables.

L’itinerariL’estació del coll d’Estenalles es troba immer-sa en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munti Serra de l’Obac, al costat occidental delmateix coll i a la vora del mas de la Mata.Situada a uns 900 m d’altitud, es caracterit-za per una temperatura i precipitació mitja-nes anuals d’11ºC i 798 mm, respectivament.Aquesta zona forma part d’un espai naturaltradicionalment freqüentat per milers d’ex-cursionistes de tota la comarca (molta prop es troben Terrassa i Sabadell),encara que, sortosament per a l’estu-di, els llocs més visitats –el Montcaui la Mola– es troben al vessant orien-tal del coll d’Estenalles.

El recorregut passa per un mosaicdels principals hàbitats que configu-ren aquest espai natural eminentmentcalcícola de la muntanya mediterrà-nia termòfila. Les codines hi són moltpresents a les seccions 4 i 7, l’alzinarmuntanyenc domina a les seccions 5,6 i 9, i els conreus abandonats a lesseccions 2, 3 i 10. Les brolles de roma-ní, els estepars d’estepa blanca, les boi-xedes i les extensions de fenassars i deprats de teròfits apareixen dispersos,amb més o menys quantitat, per bonapart de l’itinerari.

És notòria l’abundància amb què hi tro-bem algunes plantes importants per a algu-nes papallones. En són exemples el desferra-cavalls, Hippocrepis comosa (per a Coliasalfacariensis, Polyommatus hispana i P. bellar-gus), l’herba de Sant Llorenç, Astragalus mons-pessulanus (per a Polyommatus escheri), i l’her-ba de les llunetes, Biscutella laevigata (per aAnthocharis euphenoides).

La fauna de papallonesEl seguiment de papallones es va iniciar l’any1997, va restar aturat les temporades 2003 i2004, i es va reprendre la temporada del 2005.Els vuit anys de dades han permès constatarla presència de 84 espècies diferents deropalòcers, encara que la mitjana d’espècies

anualment detectades és clarament més bai-xa i se situa al voltant de 65. Els mostratgesrealitzats la primavera de 2007 han permèsafegir una nova espècie a aquesta llista, el licè-nid Iolana iolas. Possiblement, els dos únicsexemplars que es van detectar al mes de maigprocedien d’una població propera, ja que altra-ment sembla difícil d’explicar que aquest licè-nid espectacular per la seva mida hagi passatdesapercebut fins ara. Tanmateix, la presèn-

cia d’uns pocs peus de la planta nutrícia, l’es-pantallops (Colutea brevialata), al llarg de l’i-tinerari, podria afavorir l’establiment d’unapetita població en el futur.

Les espècies més comunes a la zona (fig. 1)són els satirins Melanargia lachesis i Lasiom-mata megera i les blavetes Pseudophilotes panop-tes i Polyommatus hispana. D’aquesta últimaresta el dubte de si l’espècie present és, en rea-litat, P. coridon, un aspecte que està pendentd’estudi mitjançant l’aplicació de tècniquesmoleculars. La fenologia de P. hispana al colld’Estenalles és només lleugerament bimodal,amb un primer pic d’abundància gairebéinapreciable al mes de maig i començamentde juny, i un segon pic molt marcat al julioli agost. No queda clar, però, si es tracta de

Les seccions 2 i 3 del’itinerari, amb el cim delMontcau al fons i el centred’informació del colld’Estenalles en primer terme(fotografia: C. Gutiérrez).

L’estacióCy

nthi

a16

dues generacions diferents (la qual cosa corres-pondria al patró fenològic característic de P.hispana) o bé, contràriament, d’una emer-gència molt prolongada d’una única genera-ció (que correspondria al patró fenològic deP. coridon). Dues espècies també força abun-dants són Melitaea deione i M. trivia, que con-viuen amb poblacions més escasses d’altresespècies del gènere Melitaea (M. cinxia, M.phoebe i M. didyma).

Tret d’unes poques excepcions, però, a colld’Estenalles les densitats de les poblacions deles papallones són baixes. Això explica quealgunes, com per exemple Zerynthia rumi-na, Pieris mannii, Satyrium acaciae, Callophrysavis o Melanargia occitanica, es detectin noméscerts anys. També es detecten només molt

ocasionalment algunes espècies molt mésmòbils, com Inachis io, Aglais urticae, Polygo-nia c-album, Argynnis pandora o Issoria latho-nia, arribades des d’indrets possiblement for-ça allunyats.

L’itinerari mostra, d’altra banda, una pre-sència important d’espècies considerades SPEC(d’interès comunitari) al llibre vermell de lespapallones europees1. De fet, en el conjuntde les 18 estacions del CBMS pertanyents alsespais naturals gestionats per la Diputació deBarcelona, és justament l’itinerari amb unnombre més alt d’aquests elements, fins i totdavant de les estacions més emblemàtiquesdel Montseny (p. ex. el Puig, pla de la Calmao Vallforners). Algunes que podrien citar-secom a interessants per la seva raresa o per laseva situació biogeogràfica al territori catalàsón Tomares ballus, Glaucopsyche alexis, Coe-nonympha dorus, Carcharodus lavatherae iThymelicus sylvestris.

La necessitat d’una gestió activadels espais obertsLa diversitat tan gran que s’observa al colld’Estenalles s’explica per diversos factors, comsón les dimensions de l’àrea protegida i unagran zona perifèrica força respectada d’aquestparc natural (a causa, principalment, de laseva orografia i història), la distància i l’aïlla-ment dels nuclis urbans més propers, l’alça-da, que assegura una pluviometria relativa-ment elevada, i la presència d’àrees obertescorresponents a cultius abandonats en feixesi camps. Aquests espais oberts són actualmentgestionats pel parc natural i mostren una pro-blemàtica particular. Els camps segueixen sentllaurats any rere any, la qual cosa evita quesiguin colonitzats per brolles, però com a con-trapartida, repercuteix en el fet que la vege-tació sigui dominada per comunitats vegetalsruderals. Això dificulta l’establiment de pobla-cions de papallones pròpies de prats madurs,que semblen localitzar-se en les feixes aban-donades que envolten aquests camps. Tan-mateix, aquestes feixes sí que estan patint unprocés ràpid de tancament i colonització perbrolles i bardisses, que durà a la seva desapa-rició si no es prenen mesures per evitar-ho.Aquests dos aspectes relacionats amb la con-servació d’un hàbitat potencialment molt inte-ressant per a la fauna haurien de replantejar-se des dels equips gestors del parc per tal d’as-segurar el manteniment d’una de les comunitatsde ropalòcers més riques de la muntanya mit-jana mediterrània.

Quim Muñoz

Melanargia lachesisPolyommatus hispana

Pseudophilotes panoptesLasiommata megera

Melitaea deioneColias crocea

Melitaea triviaSatyrium esculi

Polyommatus icarusPieris rapae

Brintesia circeCynthia cardui

Gonepteryx cleopatraArgynnis paphiaManiola jurtina

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220

Mitjana de l’índex anual (2005-2006)

Fig. 1. Abundància mitjana(mitjana dels índexs anualsdurant el període 2005/06)de les 15 papallones méscomunes a l’estació del colld’Estenalles.

1 Van Swaay, C. A. M. &Warren, M. S., 1999. RedData Book of EuropeanButterflies (Rhopalocera).Nature and Environment, 99:1-260. Council of EuropePublishing, Estrasburg.

0 250 500 m

1

3

4

9

10

86

5

7 Recorregut de l’itinerari delcoll d’Estenalles, que constade 10 seccions. La longitudtotal és de 1.351 m, ambuna mitjana de 135 m persecció (rang: 78-205 m).

2

Ressenya bibliogràfica

Cynt

hia

17

EAquest llibre de petit format (21,5 x13,6 cm) està concebut com una guiade camp de totes les espècies de ropa-lòcers (186) conegudes de l’àrea de Cas-

tella i Lleó. Abans d’entrar a detallar les espè-cies, l’obra consta de vàries parts introductò-ries (pròleg, introducció, com utilitzar aquestaguia, com observar les papallones en aques-ta àrea) i d’un capítol on es descriuen i il·lus-tren a tot color els principals hàbitats de laregió estudiada. S’inclou també un mapa deles localitats de Castella i Lleó pertanyents ala xarxa Natura 2000.

La part sistemàtica comença amb una inte-ressant introducció de dues pàgines per acadascuna de les famílies de papallones, ones comenten des d’aspectes generals a d’altresmés particulars referents a la regió de Caste-lla i Lleó.

El gruix del llibre l’ocupen les fitxes dedi-cades a les espècies, organitzades segons elsegüent esquema: identificació, biologia icomportament, hàbitat, distribució, estatusde conservació, període de vol, espècies simi-lars. Normalment es dedica una pàgina perespècie però, en els casos que ho requereixen,aquest espai es duplica per poder incloure unadescripció més detallada. A més de tota aques-ta informació, cada fitxa ve acompanyadad’un mapa de distribució a Castella i Lleó id’excel·lents fotografies en color dels adultsal seu medi natural (sovint més d’una foto-grafia per espècie) i del seu hàbitat. Tambés’utilitzen una sèrie de símbols particulars (enrelació al tipus d’hàbitat preferit, figura deprotecció, abundància de l’espècie, períodede vol i mida) que ajuden a sintetitzar la infor-mació bàsica d’una manera molt visual. Calremarcar la considerable quantitat d’infor-mació sobre la història natural de les espècies,així com l’alta qualitat científica del text. Tan-ca aquest apartat un breu capítol dedicat a lesespècies de presència dubtosa a Castella i Lleói a les que han estat citades erròniament d’a-questa regió.

La part final del llibre conté làmines d’i-dentificació en color per a totes les espèciestractades al text. Les làmines consisteixen enfotografies processades, generalment mostrantadults en la seva posició natural, acompan-yades sovint de fletxes per indicar quins sónels caràcters distintius més importants. Lesdarreres tres làmines inclouen fotografies encolor dels estadis immadurs d’algunes espè-cies.

Com a conclusió, podem dir que aquest lli-bre està editat d’una manera molt acurada iatractiva, i que proporciona una visió moltdetallada de la fauna de papallones de Cas-tella i Lleó. La qualitat del text i les excel·lentsil·lustracions el converteixen, sens dubte, enuna obra d’adquisició “obligada” per a qual-sevol entomòleg amb un interès per les papa-llones ibèriques.

Vlad Dinca

Vicente Arranz, J. C. & Hernández Roldán, J. L., 2007

Guía de las mariposas diurnas de Castilla y León 280 pàg., Náyade Editorial, Medina del Campo (Valladolid).

Dissortadament, les novetats de llibres sobre els ropalòcers ibèrics són escasses. En aquesta ocasióens plau presentar-vos una guia de camp de les papallones d’una comunitat espanyola, que combinatext i abundant material fotogràfic de gran qualitat.

Aquesta obra, altamentrecomanable, es potaconseguir, per un preu de35 €, directament del’editorial (www.nayade.es).

NotíciesCy

nthi

a18

Jornades sobre els programes de seguimentde la biodiversitat a CatalunyaEls dies 21 i 22 de novembre van tenir lloc les primeres jornades sobre el seguiment de labiodiversitat a casa nostra, sota el títol Els programes de seguiment de la biodiversitat de Catalunya.Estat actual i aplicacions pràctiques. Els actes es van celebrar a l’auditori de la Caixa de Catalunya, al’emblemàtic edifici de la Pedrera, al passeig de Gràcia de Barcelona. L’èxit d’assistència va serrotund, tal com ho demostra la xifra de 300 inscrits a les jornades, que alhora posa de manifest lanecessitat que hi havia d’una trobada de treball com aquesta.

L objectiu de les jornades era donar aconèixer els diferents projectes de segui-ment biològic a llarg termini que es rea-litzen a Catalunya i crear un espai de

debat per afrontar aspectes tals com el desen-volupament, la integració i les aplicacions d’a-quests projectes. L’organització va anar a càrrecdel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya,l'Institut Català d'Ornitologia i el Museu deGranollers - Ciències Naturals –centres cap-davanters en aquests tipus de seguiment a Cata-lunya–, a banda del Departament de MediAmbient i Habitatge, la Diputació de Barce-lona i la Fundació Territori i Paisatge.

El primer dia de les jornades es va centraren la presentació de diferents programes deseguiment que actualment s’estan duent aterme a Catalunya. En un primer bloc, es vanpresentar aquells programes que se centrenen el seguiment d’organismes. Tal com pas-sa en altres països, els seguiments de les ausi les papallones són els més consolidats, tanta nivell metodològic com de temps en fun-cionament. Altres programes que es van pre-

sentar foren el de seguiment d’amfibis, el d’o-donats, el d’espècies cinegètiques i els pro-grames específics de seguiment d’espèciesamenaçades. El segon bloc va englobar aquellsseguiments multidisciplinaris que estudienla biodiversitat d’un hàbitat, com seria el deboscos (impulsat pel Centre de la PropietatForestal), el de l’àmbit fluvial (en aquest casel seguiment que es fa del riu Tordera, a càrrecde l'Observatori de la Tordera) i el seguimentde fanerògames marines al litoral català (impul-sat pel CRAM).

Presentats els diferents programes de segui-ment, el segon dia es va centrar en les aplica-cions d’aquests programes, tant a escala terri-torial com a escala local. La majoria dels exem-ples feien referència a aplicacions en espaisque disposen d’algun tipus de protecció o quepertanyen a la Fundació Territori i Paisatge.Cadascun dels grans blocs de ponències vaanar seguit d’espais de discussió en què totsels assistents van poder expressar les seves opi-nions i punts de vista.

En l’àmbit general de les jornades, cal des-tacar l’important paper que hi vajugar el CBMS, per la seva anti-guitat, notable cobertura territo-rial i les nombroses aplicacionspràctiques que està generant.

A partir de les ponències i delsdiferents moments de discussió,es va veure clar que institucions,ens públics i entitats que hi col·labo-ren havien d’anar de bracet per-què aquests programes funcionincorrectament i tinguin aplicacionspràctiques. També va quedar clarque l’aprovació de la futura lleisobre la biodiversitat serà un pri-mer pas per afavorir la coordina-ció entre programes i per garan-tir la conservació del nostre patri-moni natural.

Jordi Jubany

Les jornades van servir percrear un interessant espaide debat entre elsnombrosos assistents.

‘

La papallona

Cynt

hia

19

Libythea celtis, la papallona del lledoner

Distribució geogràfica i situació al CBMSLa subfamília Libytheinae comprèn una dot-zena d’espècies distribuïdes per les zones tro-picals. El gènere Libythea viu al Vell Món,mentre que el gènere Libytheana viu al con-tinent americà. Libythea celtis, l’únic repre-sentant europeu, és present en una estretafranja al nord-oest d’Àfrica, sud d’Europa icentre i nord-oest d’Àsia fins a la Xina i elJapó1. Al continent europeu apareix al llargde la costa mediterrània i a les principals illes(Còrsega i Sardenya, Sicília, Creta i Xipre),per bé que penetra cap al nord i arriba, ja moltescassa, fins a Suïssa, Hongria, Eslovàquia iRomania2.

A la península Ibèrica està força estesa, ambl’excepció del terç nord-occidental, d’on fins

ara es desconeixen citacions3. No ha estat cita-da tampoc de les illes Balears. La seva distri-bució a Catalunya ha estat objecte d’una revi-sió recent a partir de material de col·leccions4.El mapa fet aleshores mostrava una distribu-ció molt extensa a la meitat septentrional,molt contrastada amb una gran raresa a lameitat meridional (d’on pràcticament noméses va documentar a les muntanyes de Pradesi al massís dels Ports de Tortosa-Beseit). Aixímateix, suggeria que l’espècie és absent de laplana empordanesa, de la Depressió Centralcatalana i de la part alta dels Pirineus. Aques-ta distribució es confirma amb les dades delCBMS (fig. 1). Actualment, podem afirmarque L. celtis és comuna en bona part de lameitat septentrional de Catalunya, on asso-leix densitats importants en diferents indretsde la Serralada Prelitoral (p. ex., al Montseny)i Litoral (p. ex., al Montnegre i a Collserola),

Alta muntanya alpina i subalpinaMuntanya mitjana eurosiberianaMuntanya i terra baixa mediterrànies

Regions biogeogràfiques

0,00,001-0,0500,051-0,2000,201-0,5000,501-7,611

Menorca

Eivissa

Badia deRoses

Quan el sol ja escalfa al començament de la primavera, els lledoners de la meitat septentrionalde Catalunya reben la visita de Libythea celtis. Aquesta papallona és fàcilment identificable pelseu comportament, per la seva coloració i, sobretot, perquè té uns palps molt llargs quesobresurten per davant del cap i que li han proporcionat el sobrenom de “papallona del nas”,com la coneixen molts aficionats.

Fig. 1. Abundància relativade Libythea celtis(expressada com el valor del’índex anual/100 m) a lesdiferents estacions de laxarxa CBMS (1994-2006).

La papallonaCy

nthi

a20

però també a la zona del Prepirineu de Llei-da; en canvi, sembla que no manté poblacionsals Pirineus axials (tot i aparèixer de maneramolt ocasional), a tota la plana empordane-sa, al llarg de la costa i a les zones àrides deles terres de ponent. A la meitat meridionalapareix a les muntanyes de Prades i als Portsde Tortosa-Beseit; les escasses observacionsd’altres àrees com ara el Montmell i el Garrafpodrien indicar l’existència d’individus dis-persius més que no pas de poblacions seden-tàries (fig. 1).

Hàbitats i plantes nutríciesL. celtis és una papallona especialista dels lle-doners, Celtis spp., arbres de la família de lesulmàcies. A Catalunya utilitza Celtis austra-lis, però al nord-est d’Àsia Celtis caucasica tam-bé constitueix una planta nutrícia1. D’acordamb la literatura, l’om, Ulmus minor, i l’o-ma, Ulmus glabra, són acceptats amb reser-ves per les larves en captivitat1. De fet, dis-posem d’una observació d’una femella ponentsobre un brot d’om, que indicaria que, excep-cionalment, aquests arbres podrien constituiruna alternativa als lledoners5.

Encara que pot trobar-se en molts hàbitats,L. celtis s’associa majoritàriament amb els

ambients antropitzats6. Això s’explica per laseva relació amb el lledoner, que és d’origenoriental i des de temps antics s’ha plantat alspobles i masies com a arbre d’ombra i peraprofitar-ne la fusta per fer forques i mànecsd’eines agrícoles. La presència de lledonersnaturalitzats també permet l’establiment deL. celtis en àrees més distants de nuclis habi-tats. En general, es tracta d’una papallona típi-ca de la la terra baixa i la muntanya mitjana,que rarament s’endinsa als ambients de mésalçada, on el lledoner no pot sobreviure a cau-sa del fred. Tot i així, sobretot a l’estiu, apa-reix en zones altes, possiblement com a resul-tat de moviments de caràcter migratori o dis-persiu. Per exemple, al Montseny les poblacionsreproductores s’observen aproximadamentfins a 700 m, però són freqüents els despla-çaments altitudinals per sobre de 1.000-1.300m al juny i juliol. Aquests desplaçaments tam-bé s’observen en àrees pirinenques, com seriael cas d’un exemplar comptat el juny de 2007a Sant Maurici, a 1.600 m d’altitud.

Cicle biològic i fenologiaL. celtis és una papallona univoltina que hiver-na en l’estadi adult. Els primers exemplarssurten de la hivernació molt aviat, fins i tota començament de febrer. L’activitat dels exem-plars nascuts l’any anterior augmenta al marçi abril, i assoleix un màxim la segona meitatd’aquest darrer mes (fig. 2a). Durant aquestsmesos té lloc l’aparellament i la posta.

Per fer la posta, les femelles escullen lledo-ners en el moment previ a la brotada, ja siguinpetits o de grans dimensions. Els ous, de for-ma ovoidal i de color blanc trencat, són fixatssobre les escates que protegeixen el borró inflato directament sobre la branca i a prop de labase del borró. Tarden aproximadament unasetmana a eclosionar. Les erugues passen percinc estadis i viuen tant a l’anvers com al reversde les fulles. Són críptiques i dimòrfiques, ver-des o marrons, i es poden trobar al centre dela fulla o, més sovint, alineades als marges.Després d’haver completat el seu desenvolu-pament en unes 2-3 setmanes, crisaliden alrevers d’una fulla. L’emergència dels adults télloc uns 7-10 dies més tard, i es concentradurant el juny i principi de juliol (fig. 2a).

En les àrees típicament mediterrànies, elsadults acabats d’emergir passen molt des-apercebuts, i la majoria de les observacionscorresponen al període reproductor de finald’hivern i començament de la primavera (fig.2b). Contràriament, als ambients més humitsl’emergència de la nova generació és molt mésaparent i queda ben palesa al CBMS (fig. 2c).

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

80706050403020100

Comp

tatg

ese

tman

al

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

180160140120100806040200

Comp

tatg

ese

tman

al

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

350

300

250

200

150

100

50

0

Comp

tatg

ese

tman

alMarç Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

Fig. 2. Fenologia deLibythea celtis a (a) elconjunt de la xarxa delCBMS (dades de 42estacions i 2702exemplars), (b) can Riera deVilardell, al Montnegre(1994-2005, 510exemplars), i (c) Vallforners(2001-2006, 791exemplars).

1 Tolman, T. & Lewington, R.,2002. Guía de las mariposasde España y Europa. 320pàg. + 104 pl. LynxEdicions, Bellaterra.

2 Kudrna, O., 2002. “Thedistribution Atlas ofEuropean butterflies”.Oedippus, 20: 1-342.

3 García-Barros, E., Munguira,M. L., Martín Cano, J.,Romo Benito, H., Garcia-Pereira, P. & Maravalhas, E.S., 2004. “Atlas de lasmariposas diurnas de laPenínsula Ibérica e islasBaleares (Lepidoptera:Papilionoidea &Hesperioidea) ”.Monografías Soc. ent.aragon., 11: 1-228.

4 Viader, J., 1992.“Papallones de Catalunya.Libythea celtis (Laicharting,[1782])”. Butll. Soc. Cat.Lep., 70: 47-59.

5 Observació de C.Stefanescu, el 4/III/1997,a can Riera de Vilardell,Montnegre. El 31/III es vatornar a inspeccionar lafulla jove de l’om en què vatenir lloc l’ovoposició peròno s’hi va trobar cap indicide la presència de la larva.

6 Stefanescu, C., Jubany, J.,Torre, I. & Páramo, F.,2007. “El paperbioindicador de lespapallones a Catalunya”.Cynthia, 6: 11-14.

7 Destaca, especialment,l’observació feta per SantiViader el 20/VI/2004, a lesribes de l’embassament deVallforners, al Montseny,d’una congregació de mésd’un miler d’exemplars.

(b)

(a)

(c)

La papallona

Cynt

hia

21

Tanmateix, la proporció dels exemplars hiver-nants respecte dels emergits a començamentd’estiu varia segons les condicions meteoro-lògiques: com més secs són la primavera i elcomençament d’estiu més es decanta aques-ta proporció respecte als exemplars hivernants.Per exemple, un 80% dels exemplars detec-tats a can Riera de Vilardell la temporada2005, amb un estiu extremament calorós isec, van correspondre a adults hivernants enel període reproductor; per contra, l’any ante-rior, amb una primavera i un estiu atípica-ment plujosos i suaus, la proporció es va inver-tir i el 62% dels exemplars es van comptar acomençament d’estiu. Aquest fenomen (quetambé es dóna en d’altres espècies ambfenologies similars, com Nymphalis antiopa iN. polychloros) segurament indica més pro-pensió a entrar en diapausa quan l’eixut esti-val és més intens.

Comportament dels adultsEls adults visiten diverses fonts de nèctar i,més ocasionalment, exsudats d’arbres com araroures, trèmols i fruiters. Quan surten de lahivernació, l’aliment preferit és el nèctar delsaments dels salzes (p. ex. del gatell, Salix atro-cinerea). També utilitzen bruc (Erica arborea),aranyoner (Prunus spinosa) i farigola (Thymusvulgaris). Els exemplars acabats d’emergir visi-ten preferentment els esbarzers (Rubus spp.)i les flors d’arbres com ara el til·ler (Tiliaplatyphyllos) i el castanyer (Castanea sativa).Més rarament s’han observat alimentant-sede Buddleia davidii, d’alfals (Medicago sati-va) i d’alguna altra flor. A part, és caracterís-tica la gran atracció pel fang i la terra humi-

da. En el cas dels exemplars hivernants, aquestcomportament és més rar i l’hem detectatsobretot en femelles molt gastades. En elsexemplars acabats d’emergir, aquest hàbit ésmolt més habitual i les concentracions al vol-tant dels bassals d’aigua poden arribar a serespectaculars, especialment quan fa moltacalor durant el matí7. Desconeixem si tots dossexes tenen la mateixa propensió a acudir aaquests abeuradors.

Durant el període reproductor, també ésfàcil observar el comportament d’aguait queexhibeixen els mascles per aparellar-se. Elsprincipals llocs escollits són els gatells quevisiten les femelles, o bé els mateixos lledo-ners, als quals acudeixen les femelles per pon-dre (cosa que suggereix que les femelles podencopular més d’una vegada, com, de fet, suc-ceeix en l’espècie pròxima Libytheana bach-mani8). Als lledoners es poden veure grups demascles ocupant les branques externes, interac-cionant entre ells i amb qualsevol femella ques’hi aproximi. En moltes ocasions els masclessón rebutjats i les femelles, per evitar-los, esllencen a terra, on intenten passar de-sapercebudes. Les escasses observacions de

A causa de la seva curtaespiritrompa, Libytheaceltis utilitza com a fontsde nèctar flors obertes ambnectaris fàcilmentaccessibles, com són elsesbarzers (Rubus spp.)(fotografia: J. Dantart).

Fig. 3. Fluctuacionsd’abundància de Libytheaceltis a Catalunya en elperíode 1994-2006,calculades amb elprograma TRIM.

8 Rutowski, R.L., Terkanian, B.& Eitan, O., 1997. “Malemate-locating behavior andyearly population cycles inthe snout butterfly,Libytheana bachmani(Libytheidae)”. J. Lepid.Soc., 51: 197-207.

9 Observacions d’A. Miquel (elPinetell, mutanyes dePrades, 24/IV/2004), A. Giró(can Prat, Montseny,18/III/2005) i Q. Muñoz(coll d’Estenalles, SantLlorenç del Munt,14/V/2005).

10 El dípter taquínid generalistaBactromya aurulenta haestat criat a partir de larvesrecollides a can Liro, alMontseny (C. Stefanesculeg., H.-P. Tchorsnig det.).

11 Askew, R.R. & Shaw, M.R.,1997. “Pteromalus apum(Retzius) and otherpteromalid (Hym.) primaryparasitoids of butterflypupae in Western Europe,with a key”. Entomologist’smon. Mag., 133: 67-72.

Log

inde

xan

ual

Anys

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

12

10

8

6

4

2

0

22 La papallonaCy

nthi

a

còpules semblen indicar que l’aparellamenttambé té lloc directament al terra9.

Tendències poblacionalsL’associació de L. celtis amb els ambients antrò-pics, així com l’àmplia distribució de la papa-llona i de la seva planta nutrícia, ja indi-quen que no es troba amenaçada a Catalun-ya. De fet, durant el període de funcionamentdel CBMS, fins i tot s’ha enregistrat un impor-tant augment de les poblacions6 (fig. 3). Des-prés d’un lleu descens entre 1994 i 1999, lespoblacions van començar a fer-se més abun-dants en diferents indrets del país fins a asso-lir uns nivells màxims al 2004 i 2005, unordre de magnitud superior als inicials. Aquestsaugments van ser sincrònics els períodes 1999-2000, 2001-2002 i 2002-2003. En canvi, el2004 i 2005 la majoria de les poblacions vanfluctuar de manera independent a les dife-rents estacions de la xarxa. Al 2006, L. celtisva tornar a experimentar un descens moltacusat arreu de la geografia catalana, i lespoblacions es van situar de nou amb unaabundància similar a la del primer període.

No disposem de cap explicació sobre lescauses d’aquestes fluctuacions. Sembla evi-dent, però, que no tenen cap relació amb can-vis en l’hàbitat, ja que aquests s’han mantin-gut estables en les principals zones dels iti-neraris del CBMS on es detecta L. celtis. Lainfluència de certes condicions climatològi-ques s’apuntaria com el factor més versem-blant. És possible que els hiverns rigorosos(com els que es van enregistrar els anys pre-vis als augments sincrònics) afavoreixin lasupervivència dels adults hivernants, però cal-dria investigar formalment aquesta hipòtesi.L’impacte dels parasitoides i depredadors natu-rals també podria relacionar-se amb el des-cens que ha afectat les poblacions després dedos anys d’haver-se mantingut a uns nivellsmolt alts. Cal dir, però, que no es coneix capparasitoide específic de L. celtis que puguiactuar com a regulador de les poblacions, iúnicament hi ha citacions puntuals de duesespècies generalistes que ataquen, respectiva-ment, les larves i les pupes10,11.

Constantí Stefanescu

b ca

d

(a) Eruga en darrer estadi;(b) pupa fixada a una fullade lledoner; (c) adult enrepòs, en el qual s’aprecienels palps molt desenvolupatsque li proporcionen elsobrenom de “papallona delnas”; (d) mascle encomportament d’aguait daltd’un lledoner (fotografies: a-c, J.R. Salas; d, J. Jubany).

Cynt

hia

23

P.aegeria i L. megera es troben per tot Catalunya,des de la costa fins a l’alta muntanya, i també ales illes Balears. Tanmateix, no acostumen a uti-litzar els mateixos hàbitats: L. megera prefereix

llocs assolellats i secs, sovint mancats de vegetació, comara talussos i marges de camins, especialment en zones ele-vades (comportament de hilltopping)1; P. aegeria ocupa llocstancats, ombrívols i humits, on els mascles defensen acti-vament les clapes assolellades2. L. maera està estesa pel Piri-neu i Prepirineu i, més localitzada, per les serralades Trans-versal, Prelitoral i Litoral i algunes muntanyes del sud deCatalunya (hi ha una cita recent i excepcional de Menor-

ca3). Utilitza hàbitats similars als de L. megera i fins ara haaparegut en un 22% de les estacions del CBMS. A Cata-lunya, L. petropolitana només viu a la Vall d’Aran. P. aege-ria és polivoltina i apareix al llarg de tota la temporada (finsi tot a l’hivern si aquest és suau), sense pics de vol diferen-ciats. L. megera també és polivoltina, i normalment presentatres generacions des del febrer fins a l’octubre-novembre,amb una densitat d’individus creixent. En canvi, L. maeraés bivoltina (abril-maig i juliol-agost) i, pel que fa a L. petro-politana, tot sembla indicar que és univoltina i vola nomésa principi d’estiu. Com la resta de satirins, les larves s’ali-menten de diferents gramínies4.

Jordi Dantart

P. aegeria i L. megera apareixen en pràcticament totes les estacions del CBMS. Tot i la seva semblançaen vol, són fàcils de discriminar pel seu aspecte i per les seves preferències d’hàbitat. L. maera és moltmés rara i només surt en alguns itineraris. L. petropolitana encara no ha estat detectada al CBMS.

P. aegeria i les Lasiommata es diferencien perquè en la primera el marge externde l’ala anterior és lleugerament còncau i en l’ala posterior una mica dentat;la part central de l’àrea submarginal és lleonada; i en el revers de l’ala poste-rior domina el color marró i no el gris. Els mascles de L. maera i els dos sexesde L. petropolitana es diferencien de L. megera perquè presenten les àrees basali discal de les ales anteriors uniformement marrons. La diferenciació entre lesfemelles de L. megera i L. maera és possible per la línia discal que travessatota l’ala en la primera i només la cel·la en la segona, i per l’ocel apical doble-ment pupil·lat en L. maera. Els mascles de L. maera i L. petropolitana es dife-rencien per la mida més petita i la coloració més fosca de la segona.

© Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa(Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). (Il·lustracions reduïdesen un 15% de la seva mida.)

Identificació

Com distingir Pararge aegeria i Lasiommata spp.

Cara iinferior: ala posterior de colorgrisenc, amb línies transversalsfosques sinuoses; sèrie d’ocels

postdiscals petits, formatsper un punt negre

central, pupil·latde blanc, voltat

d’un sol anell

Pararge aegeria

Lasiommata petropolitana

Lasiommata megera

Cara ssuperior: fons marróataronjat travessat per una

trama marró fosc

Cara ssuperior ��: àrees basal i discal

de color marró fosc

�

androcònia moltvisible, més queen les altres

espècies

marge dentat;sèrie d’ocels del’àrea postdiscal

molt petits, sovintreduïts a punts

taca taronjapostdiscal per

fora de lacel·la

banda postdiscal lleonada(no existeix en totes lesaltres espècies; nomésapareix una taca en P.

aegeria)

ocel apicalbipupil·lat

� �

�

Cara ssuperior: ala anterior de colormarró lleonat amb bandes transversalsfosques; ala posterior marró fosc amb

taques lleonades postdiscals

�

Cara iinferior: ala posteriorde color gris fosc; línies

transversals sinuoses; sèried’ocels postdiscals grans,formats per un punt negrecentral, pupil·lat de blanc,

voltat de dos cerclesconcèntrics

Lasiommata maera

Cara ssuperior: àrees basal i discal de colormarró fosc; sèrie de taques ataronjades

postdiscals

marge extern còncau; àreasubmarginal ataronjada

dues bandes transversals a lacel·la, la segona de les quals

assoleix el marge intern de l’ala

taca ataronjada amb ocel en s1 (absent en P. aegeria i L. maera)

Cara iinferior: alaposterior de color

marró amb marbrejatgroguenc i vermellós

�

� �

bandatransversal a lacel·la que no

arriba al margeintern de l’ala

Cara iinferior: ala posteriorgrisenca; línies transversals

sinuoses; sèrie d’ocels postdiscalsgrans, formats per un punt negre

central, pupil·lat de blanc, voltat dedos anells concèntrics

Cara ssuperior ��: com el mascle, però

amb àrea discalataronjada

1Wickman, P. O., 1988. “Dynamics of mate-searching behaviourin a hilltopping butterfly, Lasiommata megera (L.): the effectsof weather and male density”. Zool. J. Linn. Soc., 93: 357-377.

2Wickman, P. O. & Wiklund. C., 1983. “Territorial defence and itsseasonal decline in the speckled wood butterfly (Parargeaegeria)”. Anim. Behav., 31: 1206-1216.

3Carreras, D., Jubany, J. & Stefanescu, C., 2004. “Noves cites depapallones diürnes per a Menorca i les illes Balears(Lepidoptera: Rhopalocera)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 93: 35-41.

4Munguira, M. L., García-Barros, E. & Martín, J., 1997. “Plantasnutricias de los licénidos y satirinos españoles (Lepidoptera:Lycaenidae y Nymphalidae)”. Bol. Asoc. Esp. Ent., 21: 29-53.

Identificació

Com distingir les blavetes Celastrina argiolus,Cupido alcetas i Cupido argiades

C.argiolus viu sovint associada amb el bosc deribera i les bardisses1. Tanmateix, pel seu opor-tunisme i mobilitat, es pot trobar també alsambients més àrids, l’alta muntanya i els parcs

i jardins de les nostres ciutats (fins ara ha aparegut en el84% de les estacions del CBMS). És polivoltina i pre-senta normalment tres generacions: la primera al fe-brer-abril, i les altres dues des de finals de primaverafins a finals d’estiu. Utilitza moltes plantes nutrícies2, perbé que durant l’estiu prefereix els esbarzers (Rubusspp.). C. argiades i C. alcetas són molt més rares i viuena les zones humides del nord del país, preferentment de

la muntanya mitjana3. C. alcetas ha aparegut en 18 es-tacions (20%) i C. argiades en 15 estacions (17%). Ten-deixen a coexistir a les mateixes localitats, essent típiquesde prats i clarianes de boscos humits i vores de rieres. Sóntambé polivoltines, amb dues o tres generacions entrela primavera i finals d’estiu. C. alcetas és una especialis-ta de Medicago lupulina mentre que C. argiades utilitzaun rang més ampli de papilionàcies (p. ex. Trifolium pra-tense, Medicago sativa, Melilotus indica i Lotus cornicula-tus)4.

Constantí Stefanescu

A la meitat septentrional del Principat, Celastrina argiolus es pot confondre amb duesespècies molt més locals, Cupido alcetas i C. argiades. El dimorfisme sexual, la forma deles ales posteriors i el tipus de comportament són trets útils per a una correctaidentificació d’aquestes espècies.

C. argiolus acostuma a volar a una certa distància del terra, entre els arbres del bosc de ribera, lesbardisses i les heures. Les altres dues espècies són típiques de prats humits i volen generalment a propde l’herba i de les flors de papilionàcies que serveixen com a plantes nutrícies. El color blau cel éscaracterístic dels dos sexes de C. argiolus, mentre que la coloració marró de les femelles i la presènciad’una cueta a l’ala inferior és un fet diferencial de C. alcetas i de C. argiades. A C. alcetas aquesta cuetave precedida, a la cara inferior, per un petit punt negre, mentre que a C. argiades ve precedida per duestaques taronges que inclouen petits punts negres.

© Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa(Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona).

Programa de seguiment en conveni amb:

1 Stefanescu, C., Jubany, J.,Torre, I. & Páramo, F., 2007.“El paper bioindicador de lespapallones a Catalunya”.Cynthia, 6: 11-14.

2 Tolman, T. & Lewington, R.,2002. Guía de las mariposas deEspaña y Europa. 320 pàg. +104 pl. Lynx Edicions,Bellaterra.

3 Stefanescu, C. & Miralles, M.,1989. “Distribució i biologia deStrymonidia w-album (Knoch,1782), Everes argiades (Pallas,1771) i Everes alcetas(Hoffmannsegg, 1804) (Lep.Lycaenidae Leach, 1815) aCatalunya”. Butll. Soc. Cat.Lep., 59 (1988): 35-53.

4 C. Stefanescu, dades nopublicades.

Cupido alcetas

cueta a l’espai 2, precedida per un petitpunt negre a la cara inferior

Cara ssuperior:mascle blau lilós, amb una fina banda

negra marginal; femella de colormarró molt fosc; fímbries blanques

Cara iinferior:blanc grisenc, amb punts

negres molt fins

Celastrina argiolus

Cara iinferior:blanca, amb tonalitat

blavenca a la zona basal;punts negres molt fins que

tendeixen a descriure un arca l’ala superior.

cueta a l’espai 2, precedida per dues taques taronges ambsengles punts negres adosats a la cara inferior

Cupido argiades

Cara ssuperior:mascle blau lilós, amb una fina banda negra

marginal; femella de color marró molt fosc, sovintamb difusió blava basal més o menys extensa i una

petita taca taronja a la base de la cueta

Cara iinferior: blanc grisenc

platejat, amb puntsnegres molt fins

Cara ssuperior:color blau cel;les femellespresenten unaextensa bandanegra marginal al’ala superior i alllarg de la zonacostal de l’alainferior

fímbries blanques interrompudes per traços negres molt fins

� �

�

� �

�