SumariEditorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Estat de la xarxa del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunyal’any 2003 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Resum de la temporada 2003 . . . . . 7

L’estacióCan Jordà, un ambient representatiudel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa . . . . . . . . . . . . . . 10

Sebes, estació representativa delsambients àrids de Catalunya . . . 12

Ressenya bibliogràficaEffects of climatic change on thephenology of butterflies in the northwestMediterranean Basin . . . . . . . . . . 14

Notícies Leptidea sinapis i L. reali, dues espècies bessones poc conegudes a Catalunya . . . . 15

La papallonaCharaxes jasius, una papallona tropical a la Mediterrània . . . . . . 16

IdentificacióCom diferenciar les espècies de Pyronia . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Com diferenciar les espècies deThymelicus . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Butlletí del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya 2003·núm. 3cynthia

SumariEditorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Estat de la xarxa del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunyai Balears l’any 2004 . . . . . . . . . . . 3

Resum de la temporada 2004 . . . . . 7

Gestió i conservacióPatrons generals de la diversitat dels ropalòcers catalans: una base per a la correcta gestió dels hàbitats . . . . . . . . . . . . . . . 10

L’estacióDarnius, una estació al cor del país de la tramuntana . . . . . . . 12

Ressenya bibliogràficaPocket Guide to the Butterflies of Great Britain and Ireland . . . . . . 14

Notícies Danaus plexippus, nova espècie a Catalunya . . . . . . . 15

La papallonaAnthocharis cardamines, senyal inequívoc de l’arribada de la primavera . . . . . . . . . . . . . . 16

IdentificacióCom diferenciar les espècies de Satyrium . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Com diferenciar les espècies de Colias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Butlletí del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya i Balears 2004·núm. 4

Editorial CynthiaButlletí del Butterfly MonitoringScheme a Catalunya i Balears

núm. 4 - Any 2004

Consell de redaccióAntoni Arrizabalaga

Ferran PáramoConstantí Stefanescu

Disseny i maquetacióLluc Julià

Han col·laborat en aquest númeroMíriam Arrizabalaga, Agnès Batlle,

Jordi Dantart, Jordi Jubany,Richard Lewington, Toni Llobet,

Pere Luque, Marta Miralles,Albert Miquel, Maria Cinta Roca,

Josep Ramon Salas, Ricardo Ramos,Narcís Vicens

Traducció a l’anglèsMichael T. Lockwood

Assessorament lingüísticMaria Forns

Editat pel Museu de GranollersFrancesc Macià, 5108400 Granollers

Telèfon i Fax: 93 870 96 51E-mail: m.granollers.cn@diba.eswww.museugranollers.org/~cbms

ImpressióImpremta Municipal de Granollers

Tiratge 650 exemplarsDipòsit legal: B-50.849-2002

ISSN: 1695-5226Granollers, maig 2005

El CBMS és un projecte coordinat pelMuseu de Granollers-Ciències Naturals ambl’ajut del Departament de Medi Ambient

de la Generalitat de Catalunya i que rep elsuport de les institucions següents:Ajuntament de Flix, Ajuntament de

Martorell, Ajuntament de Sant Celoni,Conselleria de Medi Ambient del Consell

Insular d’Eivissa i Formentera, Consorci deles Gavarres, Consorci del Parc de

Collserola, DEPANA, Departament de MediAmbient (Parcs Naturals dels Aiguamolls

de l’Empordà, Cadí-Moixeró, Cap de Creus,Delta de l’Ebre, Zona Volcànica de la

Garrotxa), Diputació de Barcelona (ParcsNaturals del Garraf, Montseny, Montnegre-Corredor i Serralada de Marina), Escola deNatura de Ca l’Arenes, Escola de Natura de

Can Miravitges, Fundació Territori iPaisatge, Grup d'Estudis de l'Aiguabarreig,Grup de Natura Freixe, Institut Menorquí

d’Estudis

Coordinador del CBMSConstantí Stefanescu

Cartografia i SIGFerran Páramo

Base de dadesJordi Viader Anfrons

Caracterització botànicaCèsar Gutiérrez

Col·laboradors del CBMSO. Alcaide, H. Andino, P. Arbona, J.

Artola, E. Bassols, A. Batlle, J. Beunza,J.I. Calderón, M. Calvet, R. Carbonell, F.

Carceller, D. Carrera, D. Carreras, J.Compte, T. Darlow, A. Elliott, E. Escútia,D. Fernández, N. Figueres, A. Fortuny, J.

Franch, M. Fuentes, O. Garcia, B. Garrigós,A. Giró, M. Grau, R. Gutiérrez, H.

Hernández, S. Herrando, P.J. Jiménez, V.Joglar, J. Jubany, L. Julià, G. Junyent, I.Jurado, M. Lockwood, M. López, P. Luque,

G. Llimós, M. Marcet, E. Márquez, J.Martínez, R. Martínez-Vidal, X. Massot, J.

Mauri, M. Messeguer, A. Miquel, M.Miralles, M. Miramunt, E. Moragues, J.

Muñoz, R. Muñoz, E. O’Dowd, J. Oliveras,E. Olmos, D. Pascual, J. Planas, D.

Requena, M.C. Roca, J.R. Salas, J. Solà, S.Viader, N. Vicens, D. Vidallet, J. Vives

Durant el cinquè simposi internacional que, amb el títol “Lespapallones com a indicadores de la conservació de la biodiversitat”,va organitzar Butterfly Conservation a Southampton entre el 8 i el10 d’abril de 2005, es va evidenciar l’enorme importància de lesxarxes de seguiment del BMS per documentar i entendre els canvis

que estan experimentant les poblacions de les papallones europees. Endefinitiva, es va insistir en el paper fonamental que han de jugar en laconservació d’aquests insectes. De fet, aquest és l’objectiu últim del CBMSi, molt probablement, és també el motiu que mou la majoria decol·laboradors del projecte a recórrer els seus transsectes setmanalmentdurant set mesos consecutius. Ara bé, per tal de contribuir a la conservacióde les papallones catalanes, primer cal identificar quines són les causes quefan augmentar i disminuir els efectius poblacionals de les diferents espèciesi, de manera més general, quins són els principals determinants de ladiversitat de papallones al nostre país. Aquesta és una tasca complexa, querequereix unes bones dades de base i també un tractament correcte de lainformació recollida. En aquest número de Cynthia hem encetat una novasecció que pretén aprofundir en aquesta temàtica i presentar els avenços queestem aconseguint gràcies al nostre projecte. Per començar, ens hem centraten un treball recent que, per primer cop, utilitza dades del conjunt de laxarxa per explorar els patrons de diversitat de les comunitats de papallones aCatalunya. Els resultats tornen a posar de manifest que les papallones sónorganismes que depenen molt estretament dels factors climàtics i, en aquestsentit, actuen com a veritables bioindicadors de fenòmens com aral’escalfament global. A un nivell molt més pràctic en relació amb la gestiódel territori, el treball també indica un empobriment de les comunitats depapallones a les estacions que estan envoltades per àmplies superfícies de sòlagrícola i urbanitzat. Sens dubte això és preocupant i alerta d’unestendències que seran negatives si es mantenen unes pràctiques agrícolesintensives i un procés d’urbanització creixent. A més, la interacció d’aquestsfactors antròpics amb el canvi climàtic pot agreujar encara més aquestasituació. Al nou Cynthia també trobareu les seccions habituals, méscentrades en els aspectes de funcionament del CBMS i la biologia iidentificació de les nostres papallones. Per exemple, hi ha un extens articlededicat a Anthocharis cardamines, que, en ser una de les primeres espèciesque apareix als comptatges, aporta una nota de color i d’optimisme irepresenta un veritable símbol de l’arribada de la primavera.

La importància del CBMS en la conservació de les papallones catalanes

Portada

Lasiommata megera en repòs sobre una espiga deCarex pendula. (fotografia: J.R. Salas).

Detall dels revers de l’ala anterior de Colias crocea (fotografia: A. Miquel).

La xarxa del CBMS

Cynt

hia

3

Durant la temporada 2004, el nombred’estacions del CBMS amb dades com-pletes ha estat de 51 (fig. 1), una xifrarealment molt important. D’altra ban-

da, s’han fet mostratges preliminars en dosindrets d’un elevat interès lepidopterològic,a Alinyà (1.100 m, a l’Alt Urgell) i a la valld’Ordino (1.800 m, Andorra). És previst queaquests itineraris es consolidin properamentcom a estacions del CBMS, si bé la gran diver-sitat d’espècies fa necessari un període d’a-prenentatge més llarg que en altres àrees abansde poder obtenir una informació fiable. Caldestacar, tanmateix, el seu gran interès per-què permetrien l’obtenció de dades de papa-llones d’alta muntanya, fins ara del tot absentsal CBMS (p. ex. Parnassius mnemosyne, Coliasphicomone, Lycaena hippothoe, Eumedoniaeumedon, Pseudoaricia nicias, Brenthis ino,Boloria selene i Erebia cassioides).

Les sèries anuals disponibles es mostren ala figura 2. La persistència dels mostratges enun bon nombre d’itineraris es tradueix, a horesd’ara, en l’acumulació de sèries temporalsimportants, amb una quinzena d’estacionsque disposen ja de dades acumulades durantvuit anys o més.

Noves estacionsSant Daniel (el Gironès, 200 m), recorre-gut en una zona bàsicament agrícola, amb unmosaic de conreus, prats de pastura, petitsfragments d’alzinar i brolles calcícoles. L’iti-nerari, que té una longitud de 1.827 m, dis-corre pels voltants del mas Miralles, a la vallde Sant Daniel, molt a prop de la ciutat deGirona. Representa un exemple excel·lent dezona agrícola i ramadera, en una comarcaon fins ara no hi havia hagut cap estació delCBMS. Aquest itinerari rep el suport del Con-sorci de les Gavarres.

Estat de la xarxa del Butterfly MonitoringScheme a Catalunya i Balears l’any 2004L’onzena temporada del CBMS ha permès superar, per primer cop des que es va iniciar elprojecte, l’emblemàtic llindar de 50 estacions. Això s’ha aconseguit gràcies al manteniment enactiu de la gran majoria de les estacions del 2003, la recuperació dels censos a la Timonedad’Alfés i la incorporació de tres nous itineraris. En total s’han comptat 142.246 papallonespertanyents a 135 espècies de ropalòcers.

Regions biogeogràfiques

Alta muntanya alpina i subalpina

Muntanya mitjana eurosiberiana

Muntanya i terra baixa mediterrànies

Inactivesel 2004

12-56-10> 10

Fig.1. Situació geogràficade totes les estacions quehan participat en la xarxadel CBMS (1994-2004),amb la numeració oficial iel nom que els correspon.Es mostra també la sevapertinença a les granregions biogeogràfiquescatalanes, d’acord amb elslímits convencionalmentacceptats1.

Nombre d’anys amb dades

Menorca

Eivissa

Estacions1 El Cortalet2 La Rubina3 Vilaüt4 Cal Tet5 Darnius6 Fitor7 El Remolar8 Can Ferriol9 Can Jordà10 Can Liro11 Santa Susanna12 El Puig13 Can Riera14 La Marquesa15 Fontllebrera16 Olvan17 La Barroca18 Timoneda d'Alfés19 Can Prat20 Turó de l'Home21 Turó d'en Fumet22 Closes de l'Ullal23 Closes del Tec24 Coll d'Estenalles25 El Mascar26 Vallgrassa

27 Bosc de Valldemaria28 Pla de la Calma29 Marata30 L'Arbeca31 Turó de Can Tiril32 Can Vinyals33 Ca l'Arenes34 Can Miravitges35 Martorell36 Olesa de Bonesvalls37 Vilanova i la Geltrú38 Punta de la Móra39 Prades40 Sallent41 Mas de Melons42 Gironella43 Torà44 Tivissa45 Olivella46 Torredembarra47 Granja d'Escarp48 Sebes49 Sant Boi50 Talaia del Montmell51 El Pinetell52 Desembocadura del

Gaià

53 Vallforners54 Rabós55 Campllong56 Gréixer57 Seu d'Urgell58 Cal Puntarrí59 Mig de dos rius60 Barranc d'Algendar61 S'Albufera des Grau63 Sant Jaume de Llierca64 Montjoi65 Santiga66 Mont-rebei67 La Tancada68 La Conreria69 Sant Mateu70 Sales de Llierca71 Godomar72 La Nou de Berguedà73 Aiguabarreig74 Sal Rossa75 Can Vilar76 UAB77 Sant Daniel78 Sant Ramon79 Oristrell

12-56-10> 10

Badia deRoses

Actives el 2004

12-56-10> 10

Dadesincompletes

el 2004

,

,

,

,

0 50

kilòmetres

La xarxa del CBMSCy

nthi

a 4

Sant Ramon (el Baix Llo-bregat, 300 m), itinerari cen-

trat al voltant d’aquesta popular ermita, quepertany al municipi de Sant Boi de Llobre-gat, i que passa per una zona d’alzinar, pine-da i brolles. Inclou la part culminal del turói, en conseqüència, recull dades d’interès pelque fa a les espècies que mostren comporta-ment de hill-topping. Complementa les dadesde l’itinerari núm. 49 (Sant Boi), que mos-treja el fons de la vall.

Oristrell (el Bages, 350 m), a l’oest del ParcNatural de Sant Llorenç del Munt i dins elterme municipal del Pont de Vilomara. Es

tracta d’una zona sotmesa a unclima força continental, ambpredomini de brolles i conreus,i amb una fauna lepidoptero-lògica extremament rica i diver-sa. Suposa una addició impor-tant a la xarxa, ja que permetobtenir dades d’un nombre

d’espècies escasses i interessants en el contextdel territori català.

Cal destacar també la represa dels comp-tatges a la Timoneda d’Alfés (itinerari núm.18), després d’un període d’inactivitat dequatre anys. Aquest espai natural té un inte-rès molt especial perquè alberga poblacionsrelictuals d’ocells estèpics, alhora que tambépresenta una fauna de lepidòpters que, enca-

ra que relativament pobra, és molt repre-sentativa dels secans de la plana de Llei-

da. Un cop desestimat definitivamentel projecte d’ampliació de l’aeroport

d’Alfés, és previst que tot l’espai es ges-tioni activament a partir del 2005 amb la

finalitat d’afavorir les espècies més emble-màtiques de la zona (p. ex. l’alosa becuda,Chersophilus duponti). El seguiment del CBMSen futures temporades, així com les dadesacumulades durant el període 1995-1998,permetran conèixer amb detall com respo-nen les poblacions de papallones enfront d’a-questa nova gestió.

Respecte a l’any anterior, han deixat de seractives les estacions d’Olivella, Santiga i laUAB. La primera, però, forma part d’un sis-tema rotacional amb les altres dues estacionsdel Garraf (Vallgrassa i Olesa de Bonesvalls),de manera que, cada tres anys, els comptat-ges s’hi fan només durant dos anys conse-cutius. L’any vinent, Olivella tornarà a seruna estació activa en detriment de Vall-grassa.

Ambients representatsEls ambients i les comunitats vegetals mos-trejats l’any 2004 apareixen a la taula 1. Pera cada estació s’ha considerat únicament lacomunitat vegetal dominant dins del conjuntde l’itinerari. Així mateix, les comunitats resul-tants de processos de degradació o de suc-cessió apareixen englobades dins de la cate-goria de la comunitat climàcica corresponent.Així doncs, la taula 1 simplifica en gran mesu-ra la situació real; per exemple, sota la cate-goria “alzinar litoral” trobem una gran diver-sitat d’unitats paisatgístiques, que inclouen,depenent de l’estació en particular, diferentstipus de brolles i pinedes, conreus, prats deteròfits, etc. La informació detallada de lescomunitats vegetals presents en les seccions

Taula 1. Ambients icomunitats vegetalsrepresentats al CBMS durantl’any 2004, amb indicació delnombre d’estacions onapareixen. Classificació de leszones de vegetació i lescomunitats vegetals segonsref. 1.

20332411111

4

3

Comunitat vegetal dominant

alzinar litoral alzinar muntanyencalzinar continentalbrolla de romaní i bruc d'hivernbrolla de romaní i maleïdamàquia continental de garric i arçotmàquia d'ullastre i olivellamàquia litoral de garric i margallótimoneda d'esparbonella blancatimoneda gipsícola continental

comunitats d'aiguamolls litorals

comunitats halòfiles

Ambient i zona de vegetació

Terra baixa mediterràniazona dels alzinars

zona de màquies i espinars

Línia litoral

vegetació de riberai dulceaqüícola

línia litoral

Ambient

Muntanya plujosasubmediterrània i medioeuropeazona de rouredes

i pinedes seques

zona de rouredes humides i fagedes

Alta muntanya subalpina

estatge subalpí

Comunitat vegetal dominant

roureda de roure martinenc amb boixpineda de pinassafagedalanda de bruguerola i viola canina

matollar de ginebró

prats subalpins

1121

1

2

Fig. 2. Distribució deles sèries anualsdisponibles per a lesdiferents estacions quehan participat en elprojecte (període1988-2004).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 >10

14121086420No

mbr

e d’

esta

cion

s

Anys disponibles

El 25.IX.2004, Maria CintaRoca va poder identificarun exemplar del pièridafricà Colotis evagore al’itinerari de l’Aiguabarreig(municipi de la Granjad’Escarp), una troballa quesuposa la primera citacióde l’espècie per aCatalunya2 i una ampliaciócap al nord del seu rangconegut d’uns 350 km. C. evagore és una papallonaespecialista de la taperera,Capparis spinosa, queocasionalment estableixpoblacions al sud d’Espanyaque s’extingeixen ambl’arribada del fred del’hivern (dibuix: M. Arrizabalaga).

La xarxa del CBMS

Cynt

hia

5

dels diferents itineraris (amb el seu percen-tatge de cobertura) es pot consultar a la basede dades del CBMS.

La gran majoria de les estacions del CBMSes concentren a la terra baixa mediterrània,sobretot a la meitat septentrional del país,dins el domini dels alzinars (50% dels itine-raris). Els ambients estèpics i àrids del sud-oest de Catalunya presenten una coberturaraonable, que a partir de l’any 2005 es veurànotablement incrementada amb la incorpo-ració d’estacions a les comarques de la TerraAlta i el Priorat. Com ja ha estat comentat enaltres ocasions, les estacions situades sobremateix de la línia litoral (incloses les de lesBalears) són suficients per permetre recollirinformació molt valuosa sobre les espèciesmigradores. Darrerament també s’ha fet unesforç important per incorporar itineraris enl’àrea pirinenca, i és previst que en el decursde les temporades 2005 i 2006 s’hi afegeixinfins a quatre estacions en ambients típics del’alta muntanya.

Espècies representadesLa llista dels ropalòcers detectats al 2004 i enanys anteriors es detalla a la taula 2. En totals’han detectat 135 espècies, dues menys quel’any anterior. Cal destacar molt especialmentla troballa d’una espècie nova per al CBMS iper a la fauna catalana: el pièrid Colotis eva-gore, que va aparèixer en el darrer mostratgeque es va dur a terme a l’estació de l’Aigua-barreig, al Segrià (vegeu el dibuix adjunt).Aquesta espècie, molt comuna al continentafricà, té fortes tendències migradores i ambuna certa regularitat colonitza el sud d’Es-

panya, on estableix poblacions temporals queassoleixen les màximes densitats durant elsetembre i octubre. Normalment, aquestaèpoca coincideix amb processos dispersiusque permeten detectar l’espècie lluny de lesàrees habituals. Fins ara, però,mai no havia estat observadamés al nord de la província d’A-lacant.

La representació de les espè-cies al conjunt de la xarxa esmanté molt similar a la de l’anyanterior, amb un 53% que sónpresents en més de 10 esta-cions (fig. 3). Com és d’esperar, entre les 43espècies que es detecten només en 1-5 esta-cions en trobem algunes de les més rares ilocals a Catalunya (p. ex. Maculinea arion,Polyommatus nivescens, Polyommatus daphnis,Argynnis pandora, Brenthis hecate, Euphydryasdesfontainii o Melanargia ines). També n’hiha d’altres, però, que apareixen poc repre-sentades a causa de la deficient cobertura delshàbitats on viuen (p. ex. Aglais urticae, Bolo-ria euphrosyne o Polyommatus semiargus,que estan àmpliament distribuïdes als Piri-neus; Aphantopus hyperantus, Cupido alcetaso Cupido argiades, que són relativament comu-nes als ambients centreeuropeus, etc.); és moltpossible, per tant, que algunes d’aquestesespècies vagin apareixent en un nombre mésalt d’estacions en pròximes temporades, i queen el decurs dels anys es disposi de prou dadesper conèixer les seves tendències poblacio-nals a Catalunya.

Constantí Stefanescu

L’itinerari de Sant Daniel, alvoltant del mas Miralles (quees veu en primer terme davantde la muntanya de Montjuïc),mostreja la zona típicamentagrícola i ramadera queencara es conserva en aquestavall tan propera a la ciutat deGirona. Aquest indret té unadiversitat d’espècies forçaelevada, gràcies a laconservació de prats depastura i també a la presènciad’afloraments calcaris queexpliquen la presència depapallones dependents deplantes calcícoles. Tenint encompte que es tracta d’unaàrea relativament propera a lacosta i a baixa alçada, espoden esmentar com aespècies més destacablesaparegudes el 2004: Aporiacrataegi, Colias alfacariensis,Anthocharis euphenoides,Glaucopsyche alexis,Polyommatus thersites,Polyommatus hispana, Boloriadia, Euphydryas aurinia iSpialia sertorius (fotografia:Consorci de les Gavarres).

Fig. 3. Nombre d’estacionsdel CBMS en què hanaparegut els 120 ropalòcersdetectats l’any 2004 (s’hanexclòs els hespèrids, ja queles espècies d’aquest grupno es compten de manerauniforme en tots elsitineraris).

1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 31-35 36-40 >40

50

40

30

20

10

0

Nom

bre

d’es

pèci

es

Nombre d’estacions amb dades

Any 2004

1 Folch i Guillèn, R., 1981.La vegetació dels PaïsosCatalans. Ketres Editora,Barcelona.

2 Stefanescu, C., Roca, M. C.& Vidallet, D., en premsa.“Colotis evagore (Klug,1829), espècie nova per aCatalunya (Lepidoptera,Pieridae)”. Butll. Soc. Cat.Lep., 94.

3 Karsholt, O. & Razowski, J.,1996. The Lepidoptera ofEurope. A DistributionalChecklist. Apollo Books,Stenstrup.

La xarxa del CBMSCy

nthi

a 6

Taula 2. Espècies de ropalòcers que han estat enregistrades en alguna de les estacions del CBMS en els darrers 10 anys de mostratges (1995-2004).S’indica també el nombre de localitats on l’espècie ha estat detectada els diferents anys de seguiment (sobre un total de 18 de possibles l’any 1995,20 l’any 1996, 25 els anys 1997 i 1998, 30 els anys 1999 i 2000, 42 el 2001, 41 el 2002, 46 el 2003, 51 el 2004). Només s’han tingut en compte lesestacions en què ha estat possible calcular l’índex anual. Taxonomia segons ref. 3.

Família PapilionidaePapilio machaon 18 18 20 23 29 25 41 40 39 44Iphiclides podalirius 13 14 19 19 25 22 33 33 34 33Zerynthia rumina 1 0 2 3 2 4 12 10 9 13Parnassius apollo 1 1 1 0 1 0 0 0 0 0

Família PieridaeAporia crataegi 8 6 11 8 9 11 12 18 14 16Pieris brassicae 18 20 24 24 27 26 39 38 44 45P. rapae 18 20 25 24 29 25 41 40 44 51P. mannii 5 6 3 6 4 6 6 6 8 5P. napi 16 19 20 21 25 17 21 23 26 24Pontia callidice 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0P. daplidice 18 19 22 16 30 23 41 36 38 43Euchloe crameri 14 13 21 13 19 19 27 23 25 26Anthoc. cardamines 10 10 16 13 18 14 18 22 21 22A. euphenoides 4 5 9 6 10 8 18 20 19 20Zegris eupheme 1 1 0 0 0 0 2 0 0 0Colotis evagore 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Colias crocea 18 20 25 25 30 26 41 41 45 51C. alfacariensis 7 7 10 9 10 10 17 21 18 22Gonepteryx rhamni 13 14 18 19 24 19 30 29 28 30G. cleopatra 13 15 18 20 27 23 38 36 39 41Leptidea sinapis 12 17 19 20 25 22 30 31 34 28

Família LycaenidaeThecla betulae 0 2 0 1 2 2 2 1 4 3Neozephyrus quercus 5 12 11 10 13 11 13 11 16 17Laeosopis roboris 4 3 1 2 2 1 0 2 1 1Satyrium acaciae 5 3 3 3 5 3 3 2 7 5S. ilicis 2 2 2 1 2 0 3 2 5 3S. esculi 12 13 19 21 25 23 32 28 33 40S. spini 2 2 1 0 1 1 3 4 5 4S. w-album 2 0 0 1 0 0 0 0 1 0Callophrys rubi 13 13 18 21 25 22 33 32 31 33C. avis 3 3 6 4 3 1 6 3 3 3Tomares ballus 2 2 4 3 5 2 8 8 8 10Lycaena phlaeas 17 17 23 24 27 23 35 36 34 39L. virgaureae 1 1 1 0 1 0 0 0 0 0L. tityrus 1 1 0 0 1 0 0 0 0 0L. alciphron 5 4 5 6 7 4 6 5 5 4Lampides boeticus 17 19 22 22 25 22 32 25 35 31Leptotes pirithous 14 14 20 21 25 18 27 25 31 28Cacyreus marshalli 1 4 14 12 11 9 12 7 9 7Cupido argiades 3 3 5 6 7 1 2 3 7 3C. alcetas 3 4 6 5 7 4 2 4 5 1C. minimus 1 3 5 2 5 1 5 6 8 8C. osiris 1 2 3 4 3 2 6 5 7 2Celastrina argiolus 15 16 24 23 26 21 34 34 37 36Glaucopsyche alexis 3 4 8 7 12 10 12 8 11 17G. melanops 3 3 7 10 12 9 15 11 13 15Maculinea arion 3 1 2 2 4 1 2 2 1 1M. rebeli 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0Pseudoph. panoptes 7 5 11 11 13 11 18 17 21 19Scolitantides orion 1 1 1 1 2 2 2 3 3 2Plebejus argus 4 5 6 5 5 6 9 11 12 13Aricia agestis 3 3 5 4 4 3 5 7 8 8

A. cramera 11 12 16 13 18 15 28 29 27 32Polyom. semiargus 1 2 3 2 3 2 4 4 3 3P. damon 1 1 1 0 1 0 1 1 2 2P. fulgens 0 0 0 0 0 0 2 2 1 2P. ripartii 1 2 0 0 1 1 2 3 4 3P. escheri 4 5 8 8 9 9 14 14 15 13P. amanda 2 2 2 0 1 1 3 2 1 2P. thersites 5 6 5 6 4 2 6 9 11 13P. dorylas 1 1 1 0 1 0 0 0 0 0P. nivescens 0 0 1 1 0 0 2 1 1 1P. daphnis 0 0 1 0 0 0 2 3 1 1P. coridon 3 3 4 4 4 5 6 7 8 6P. hispana 2 5 7 5 5 4 8 8 9 11P. bellargus 6 6 9 9 7 4 11 14 19 19P. icarus 17 19 24 23 28 25 40 39 43 50

Família RiodinidaeHamearis lucina 2 1 2 1 2 1 0 1 2 2

Família Nymphalidae(Libytheinae)Libythea celtis 10 7 5 2 8 11 11 14 20 22

(Nymphalinae)Charaxes jasius 8 11 12 13 16 15 19 16 23 23Apatura ilia 3 4 2 3 6 7 5 4 6 8Limenitis reducta 12 11 13 14 23 19 24 26 26 35L. camilla 4 6 7 7 6 6 4 5 8 7Nymphalis antiopa 8 7 8 5 9 9 10 9 8 10N. polychloros 4 10 6 7 5 5 11 14 16 17Inachis io 11 12 15 16 19 16 16 18 20 21Vanessa atalanta 17 19 22 23 28 23 37 35 36 41Cynthia cardui 18 20 23 22 28 26 41 40 45 51Aglais urticae 10 11 10 5 4 6 7 8 7 6Polygonia c-album 13 14 14 17 20 15 18 21 22 24Araschnia levana 2 3 3 3 3 2 3 2 2 1Argynnis pandora 0 0 1 1 0 0 4 2 3 3A. paphia 12 11 14 14 19 15 20 17 22 24A. aglaja 3 4 5 5 5 3 8 8 9 8A. adippe 5 6 5 5 6 4 6 7 10 7A. niobe 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0Issoria lathonia 12 12 17 16 17 14 17 18 15 20Brenthis daphne 3 3 4 1 4 2 4 4 4 7B. hecate 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1Boloria euphrosyne 1 1 1 0 1 0 1 1 0 1B. dia 10 9 7 9 14 10 14 15 15 15Melitaea cinxia 7 5 12 8 9 5 11 6 12 15M. phoebe 10 8 16 13 20 10 22 22 22 23M. didyma 11 9 12 11 15 9 19 18 19 22M. trivia 2 3 3 2 4 1 3 3 3 5M. diamina 0 0 1 0 0 0 2 1 1 1M. athalia 0 2 4 4 2 1 2 3 3 2M. deione 6 8 13 14 13 7 10 11 11 10M. parthenoides 0 2 5 3 3 1 4 1 3 1Melitaea sp. 7 5 7 5 5 2 7 5 11 12Euphydryas aurinia 4 7 13 11 16 11 18 18 21 17E. desfontainii 0 0 0 0 0 1 2 3 3 4

(Satyrinae)Melanargia lachesis 15 18 22 21 27 20 31 31 30 36M. russiae 1 1 2 0 0 0 1 1 1 0M. occitanica 2 1 3 5 5 7 10 10 9 11M. ines 1 1 0 0 0 0 1 0 0 1Hipparchia fagi 3 5 4 4 4 4 7 7 5 10H. alcyone 4 3 5 3 4 3 4 7 8 8H. semele 8 7 8 7 9 7 12 11 14 16H. statilinus 9 10 11 12 20 17 23 26 20 27H. fidia 4 4 7 9 12 16 23 21 18 25Chazara briseis 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2Satyrus actaea 1 1 2 2 2 1 2 2 1 2Brintesia circe 12 12 17 16 20 19 26 24 27 35Arethusana arethusa 3 3 3 2 3 2 1 5 5 5Erebia euryale 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0E. triaria 1 1 1 1 1 0 1 1 0 1E. hispania 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0E. neoridas 1 1 1 0 1 0 1 1 2 2E. meolans 3 3 3 3 3 3 4 4 5 3Maniola jurtina 14 17 20 20 23 22 34 32 35 46Hyponephele lycaon 1 1 2 1 1 0 0 0 0 0Aphan. hyperantus 2 3 3 3 3 3 3 4 6 6Pyronia tithonus 14 15 20 18 18 15 21 22 22 25P. cecilia 12 12 16 20 18 20 30 29 31 37P. bathseba 12 11 16 14 20 22 31 31 31 37Coenon. pamphilus 13 15 17 16 18 14 18 20 22 22C. arcania 11 9 12 13 15 9 19 14 17 16C. dorus 2 2 5 4 4 7 12 14 13 13C. glycerion 2 2 2 1 2 1 2 3 4 3Pararge aegeria 18 20 23 23 29 21 39 36 42 43Lasiommata megera 17 19 25 25 29 26 42 40 44 50L. maera 7 5 6 5 8 4 6 5 6 4

(Danainae)Danaus chrysippus 0 2 0 1 1 0 0 0 3 2

Família HesperiidaePyrgus malvoides 8 7 8 9 10 10 15 12 12 13P. serratulae 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0P. alveus 2 2 1 0 2 0 2 2 2 0P. armoricanus 3 3 3 4 3 4 4 4 3 5P. cirsii 0 0 0 0 0 1 1 0 2 3Muschampia proto 0 0 0 0 2 3 5 4 3 3Spialia sertorius 4 2 6 5 5 3 13 8 11 16Carcharodus alceae 12 12 14 14 17 18 24 24 26 27C. lavatherae 1 1 1 1 3 2 4 3 3 8C. boeticus 0 1 2 1 1 2 2 2 2 1C. flocciferus 2 2 1 0 1 0 1 2 2 1Erynnis tages 2 2 3 3 5 7 10 11 9 9Thymelicus acteon 10 11 13 14 16 17 24 21 24 36T. sylvestris 5 4 6 4 4 3 11 9 12 16T. lineola 0 0 0 0 0 1 1 2 3 5Hesperia comma 3 1 2 3 3 3 7 7 10 8Ochlodes venatus 11 10 15 15 11 11 17 19 16 19Gegenes nostrodamus 3 3 1 1 1 0 4 2 1 0

95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04

Onzè any del CBMS

Cynt

hia

7

Climatologia i comptatgesPer als col·laboradors del CBMS, aquestadarrera temporada no ha estat, ni de bon tros,tan dura com l’anterior. Aleshores es van enre-gistrar els màxims històrics de temperaturesestivals en moltes localitats catalanes, unasituació que va donar lloc a una sequera moltsevera. Aquest any ha passat una mica elcontrari: a partir del febrer i fins al maiginclòs les precipitacions van ser moltgeneroses i això, combinat ambunes temperatures francamentsuaus al juny, juliol i agost,s’ha traduït en una tempora-da sense gairebé sequeraestival. Una mostra cla-ra d’aquest contrast ésla pràctica total absèn-cia d’incendis forestals al 2004,mentre que l’estiu anterior va ser un dels pit-jors que es recorden a Catalunya.

Pel que fa al CBMS, la primavera molt plu-josa ha tingut conseqüències moderadamentnegatives en dificultar els censos. Així, s’haperdut un 12,4% dels mostratges possibles,un nombre superior al de 2003, però que espot considerar dins del rang normal d’altrestemporades. Aquest nombre representa unapèrdua mitjana de 3,8 mostratges per estació(fig. 1a). Un 50% dels mostratges perduts esvan concentrar durant les primeres 10 setma-nes (fig. 1b), és a dir, entre el març i la pri-mera quinzena de maig. Contràriament, laresta de la temporada es va aconseguir un nivellòptim en la cobertura dels censos, sobretotdurant les setmanes 11-20 (fig. 1b), que ésquan hi ha la màxima diversitat de papallo-nes en la majoria de les estacions.

Canvis d’abundància: generalitatsL’excepcional estiu de 2003 feia preveure des-censos generals de les poblacions de papallo-nes a causa d’un fort impacte negatiu de lasequera que va afectar aleshores la geografiacatalana. La realitat ha estat ben diferent: pràc-

ticament el mateix nombre d’espècies hanaugmentat i han disminuït (28 augments vs.31 disminucions: P = NS, considerant les 59papallones més comunes de la xarxa). Així,doncs, en el rànquing de totes les tempora-des del CBMS, l’any 2004 se situa en setena

posició, al costat mateix de l’any 2003, queva ser la sisena millor tem-porada (fig. 2). Molt possi-

blement, la primavera plujo-sa del 2004 ha estat la res-

ponsable de la majoriad’augments observats.

En canvi, tant elnombre total d’exem-

plars com el d’espèciescomptats per estació durant

el 2004 han estat molt diferents dels de l’anyanterior. Respecte a l’abundància, sobre 39estacions amb dades comparables per a les duestemporades consecutives, s’han enregistrat 26augments i només 13 disminucions (test bino-mial: P = 0,02), i s’ha comptat un 22% mésd’exemplars al 2004 que al2003. Cal aclarir, però, que engran part aquest augment s’had’atribuir a l’increment espec-tacular experimentat per unespoques espècies, sobretot S.esculi, P. rapae i M. jurtina.

Curiosament, la variació enel nombre d’espècies ha tin-gut un signe gairebé oposat,amb 7 augments i 28 disminu-cions (test binomial: P< 0,001),i 4 estacions sense canvis. Ésforça probable que aquestapèrdua de diversitat reflectei-xi una situació de nombrosesextincions d’espècies rares a nivell local, engran part atribuïble a l’impacte negatiu de lasequera de l’estiu anterior. També hi té molta veure la difícil detectabilitat de papallonesunivoltines primaverals, que van acusar lescondicions meteorològiques desfavorablesdurant el seu període de vol.

Fig. 1. (a) Cobertura delsmostratges a les diferentsestacions del CBMS, i (b)distribució dels comptatgesperduts al llarg de les 30setmanes oficials (1 març -26 setembre) de latemporada 2004.

Resum de la temporada 2004La climatologia del 2004 ha suposat un gran contrast respecte la de 2003, tant per la suavitat del’estiu com per la primavera molt plujosa. Això ha donat lloc a un fort retard en els períodes devol, un fet rar en les darreres temporades. Tot i això, l’any ha estat similar a l’anterior pel que faal balanç d’augments (28 espècies) i disminucions (31 espècies) de les papallones més comunes.Contràriament, s’han comptat més individus i menys espècies per estació. Cal destacar un descensmolt important en el grup de les espècies migradores i les univoltines primaverals, i un augmentmolt notable de Satyrium esculi, Pieris rapae i la majoria dels satirins.

0 2 4 6 8 10 12 14

20

15

10

5

0

nre.

est

acio

ns

Setmanes perdudes

Maniola jurtina ha assolit el2004 la màxima abundànciades que es va iniciar el CBMS.L’adaptació fenològica de lespoblacions mediterrànies3 ésuna de les claus per entendreaquest èxit l’any posterior auna de les sequeres estivalsmés severes mai enregistrades.Encara que els adultsemergeixen i copulen al maig-juny, les femelles estiven aljuliol i l’agost i no reprenenl’activitat fins al setembre,quan comencen l’ovoposició.Contràriament, la majoria delsmascles moren poc després decopular. Per la seva part, leslarves neonates entren endiapausa i no comencen aalimentar-se fins al final del’hivern, coincidint amb lamajor disponibilitat degramínies tendres i evitantl’eixut estival (dibuix: M. Arrizabalaga).

(a)

25

20

15

10

5

0nre.

est

acio

ns s

ense

dad

es (b)

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

Setmanes

Onzè any del CBMSCy

nthi

a 8

Canvis d’abundància: oscil·lacions de les poblacionsPer quart any consecutiu, S. esculi ha estat lapapallona més abundant, i per tercer any con-secutiu ha assolit l’índex anual global més altdes que es va iniciar el projecte (taules 1 i 2).Enguany, el fort increment s’ha combinat ambels nivells ja molt alts de la temporada passa-

da per donar lloc a unes abundànciesveritablement espectaculars. En diver-sos itineraris de les serralades Lito-ral i Prelitoral, per exemple, l’índexanual ha estat proper o superior a la

xifra de 1,000 (amb un màxim de6,401 exemplars a Vallforners, en una

zona dominada per alzinar muntanyenc). Encerta manera, el cas de S. esculi és equiparableal d’altres lepidòpters forestals que en deter-minades temporades experimenten grans aug-ments poblacionals, coincidint amb un incre-ment important de la qualitat dels recursos trò-fics de les larves2. En S. esculi, aquest recurs sónles fulles tendres d’alzines i garrics, arbres queexperimenten brotades molt fortes els anysen què el final de l’hivern i el començamentde la primavera són especialment plujosos.

Els augments en els índexs anuals tambéhan estat molt notoris en la majoria dels sati-rins (taula 2). En particular, M. jur-tina (vegeu dibuix), B. circe, H. sta-tilinus i L. megera han assolit glo-balment els nivells poblacionals mésalts des que es va iniciar el CBMS.La sincronia en els canvis d’aques-tes espècies amb una biologia coin-cident (les larves s’alimenten de gra-mínies i constitueixen la fase hiver-nant) apunta, un cop més, a lainfluència positiva que el clima hatingut sobre les poblacions. Els sati-rins propis de l’àrea mediterràniadisposen de diversos mecanismesper fer front a la sequera estival (esti-vació dels adults, ovoposició retar-dada, inactivitat de les larves neo-nates fins passat l’hivern), la qualcosa els fa relativament insensiblesa episodis com els de l’estiu de 2003(ref. 3 i 4). En les espècies univol-

tines, que són la majoria, el desenvolupamentlarvari es concentra enterament al final del’hivern i durant la primavera i, per tant, sónles condicions a què es veuen sotmeses les eru-gues aleshores les que determinen una majoro menor supervivència en relació amb la qua-litat de l’aliment. Sens dubte, la gran quan-titat de pluja caiguda entre el febrer i elmaig arreu de Catalunya va incidir molt posi-tivament sobre la disponibilitat de gramíniesi va determinar, en part, uns augments pobla-cionals generalitzats en la majoria d’aquestesespècies. Justament, els dos únics satirins quehan patit una davallada, P. aegeria i C. arca-nia, són propis d’hàbitats humits i, com a tals,no disposen dels mecanismes adaptatius abansesmentats.

Altres ropalòcers que han augmentat moltnotòriament l’any 2004 són P. rapae, L. phlaeasi L. celtis. Les dues primeres són espècies poli-voltines i oportunistes, que possiblement s’hanvist molt afavorides per l’absència de seque-ra estival i la possibilitat de completar gene-racions de manera ininterrompuda duranttota la temporada. L. celtis ha prosseguit unatendència positiva iniciada ja fa uns anys ique podria formar part d’un cicle d’abun-dància que afectaria les poblacions en unaextensa àrea geogràfica5.

Entre les espècies que han disminuït de for-ma notòria, cal esmentar la majoria de lesmigradores i de les univoltines primaverals(taula 2). Per exemple, l’any ha estat verita-blement nefast per a P. brassicae (vegeu dibuix),L. boeticus i L. pirithous, que han assolit mínimsabsoluts des que es va iniciar el CBMS. Laraó d’aquesta gran davallada s’hauria de cer-

Espècie 2004 rang 2003 rang

Satyrium esculi 23.082 1 12.385 1Pieris rapae 10.359 2 4.357 8Melanargia lachesis 8.608 3 5.917 3Pyronia bathseba 7.852 4 4.615 7Maniola jurtina 7.822 5 3.707 9Pyronia tithonus 6.717 6 5.557 4Polyommatus icarus 6.455 7 5.995 2Lasiommata megera 6.295 8 2.622 10Pyronia cecilia 4.853 9 2.243 12Pararge aegeria 4.473 10 5.499 5Cynthia cardui 3.756 11 5.135 6Colias crocea 2.702 12 2.153 13Gonepteryx cleopatra 2.547 13 2.022 14Coenonympha pamphilus 2.466 14 1.914 16Pontia daplidice 2.415 15 909 29Callophrys rubi 2.269 16 2.608 11Pieris napi 1.607 17 1.396 22Leptidea sinapis 1.599 18 1.538 20Coenonympha arcania 1.571 19 1.812 17Brintesia circe 1.398 20 534 42

Taula 1. Suma dels índexsanuals i ordre d’abundànciade les 20 espècies méscomunes al CBMS durant el2004, comparats amb elscorresponents a latemporada 2003.

La situació de Pierisbrassicae l’any 2004 haestat radicalment oposadaa la de M. jurtina: aquestpièrid tan comú hadisminuït en 37 estacions inomés ha augmentat en 5(test binomial: P <<0,001),i a més ha assolit el nivellpoblacional més baix desque es va iniciar el CBMS.Tanmateix, la causafonamental d’aquestdescens respon a ladinàmica migratòria del’espècie més que no pas afactors que hagin afectat lapoblació catalana.Concretament, s’explica pelbaix nombre de migradorscentreeuropeus que vanarribar el setembre de2003, que són els que endarrer terme determinenl’abundància general de laprimera generació de latemporada següent i de lesgeneracions posteriors.(dibuix: T. Llobet).

400

350

300

250

200

15094 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04

Sum

a de

ls r

angs

Anys

Fig. 2. Rànquing de lestemporades del CBMSd’acord amb l’abundànciageneral de les 54papallones més comunes ala xarxa. La millortemporada ha estat el 2002i la pitjor el 1998. Elscàlculs s’han fet seguint lametodologia detallada aref. 1.

Onzè any del CBMS

Cynr

hia

9

car en les àrees d’origen dels migradors i/o enles condicions climatològiques que determi-nen l’èxit en l’arribada dels exemplars. Unaaparent excepció ha estat P. daplidice, encaraque en aquest cas l’augment de l’índex anualha estat bàsicament conseqüència dels altíssimscomptatges als dos itineraris de la Granja d’Es-carp que van ser devastats per l’incendi de l’a-gost de 2003 (ref. 5). Tal com s’ha pogut com-provar en ocasions anteriors, P. daplidicecolonitza les àrees cremades l’any immediata-ment posterior a un incendi, i assoleix nivellspoblacionals molt més alts dels habituals. Aixòés el que ha succeït a les estacions de la Gran-ja d’Escarp i l’Aiguabarreig, on els comptatgeshan passat, respectivament, de 36 a 413 i de24 a 674. En canvi, en estacions properes noafectades per aquest desastre natural, les dife-rències entre 2003 i 2004 han estat nul·les omolt menys acusades.

En el cas de les papallones univoltines pri-maverals (p. ex. Anthocharis spp., C. rubi, P.panoptes i altres que no apareixen a la taula 2)s’ha tornat a comprovar com les poblacions dis-minueixen fortament quan la primavera és fre-da i la fenologia es veu retardada. Una possi-ble explicació seria l’augment significatiu de lamortalitat de les pupes en perllongar-se el tempsa què aquestes estan sotmeses a predació. Aques-ta mateixa explicació sembla aplicable al cas d’I.podalirius6, que enguany ha davallat en la majo-ria de les estacions i que, com a conseqüènciade la gran escassetat de la generació primave-ral, ha mostrat els nivells poblacionals més bai-xos des que es va iniciar el CBMS.

Constantí Stefanescu

1 Greatorex-Davies, J. N. & Roy, D. B., 2001. The Butterfly Monitoring Scheme. Report to recorders, 2000. 76 p. Centre fo Ecology and Hydrology, Natural Environment Research Council, Huntingdon.

2 Hunter, A. F., 1991. “Traits that distinguish outbreakingand nonoutbreaking Macrolepidoptera feeding on northern hardwood trees”. Oikos, 60: 275-282.

3 García-Barros, E., 1987. “Observaciones sobre la biología de Maniola jurtina (L., 1758) en el centro de la Península Ibérica: fenología general del ciclo biológico, duración del período de prepuesta y fecundidad potencial de las hembras”. Boln Asoc. esp. Entom., 11: 235-247.

4 García-Barros, E., 1988. “Delayed ovarian maturation in the butterfly Hipparchia semele as a possible responseto summer drought”. Ecol. Entom., 13: 391-398.

5 Stefanescu, C., 2004. “Resum de la temporada 2003”.Cynthia, 3: 7-9.

6 Stefanescu, C., 2004. “Seasonal change in pupation behaviour and pupal mortality in a swallowtail butterfly”. Animal Biodiversity and Conservation, 27.2: 25-36.

Taula 2. Evolució dels índexs anuals globals dels 59 ropalòcers més freqüents delCBMS (1996-2004), partint d’un valor arbitrari de 100 l’any 1994. S’indica també elnombre d’espècies que han augmentat i disminuït cada temporada, així com lesproporcions que són significativament diferents de la igualtat (NS: no significativa; *P < 0,05; ** P < 0,01; *** P < 0,001).

IA96 IA97 IA98 IA99 IA00 IA01 IA02 IA03 IA04

Papilio machaon 98 144 102 113 133 84 152 86 83Iphiclides podalirius 140 125 125 201 246 183 200 169 90Pieris brassicae 391 243 165 288 582 147 384 274 87P. rapae 146 153 99 141 154 91 159 102 224P. napi 319 163 103 93 104 86 164 111 83Pontia daplidice 148 55 40 164 113 105 148 71 102Euchloe crameri 47 57 17 33 35 35 32 30 26Anthocharis cardamines 100 162 61 73 82 94 108 113 65A. euphenoides 88 239 91 78 94 92 100 118 68Colias crocea 104 90 99 74 87 80 106 73 89C. alfacariensis 100 66 114 52 66Gonepteryx rhamni 81 76 88 149 156 146 143 173 119G. cleopatra 198 119 125 242 397 252 393 391 473Leptidea sinapis 146 116 149 129 171 89 139 107 71Neozephyrus quercus 819 296 319 326 695 631 689 544 786Satyrium esculi 243 126 92 110 132 125 274 349 559Callophrys rubi 31 115 89 128 160 118 86 119 90Lycaena phlaeas 50 107 91 92 80 62 79 37 69Lampides boeticus 104 178 106 140 133 126 86 130 47Leptotes pirithous 30 143 231 81 59 62 36 68 22Cacyreus marshalli 295 4280 1307 1157 593 615 418 263 184Celastrina argiolus 229 140 128 195 153 148 135 106 70Pseudophilotes panoptes 100 70 52 72 38Aricia cramera 84 92 36 53 58 85 118 81 86Polyommatus icarus 108 85 76 68 66 54 72 61 62Libythea celtis 105 59 18 23 132 179 332 559 771Charaxes jasius 160 160 204 276 236 243 138 179 238Limenitis reducta 82 46 113 139 97 69 137 77 184Nymphalis antiopa 100 219 171 165N. polychloros 325 196 134 194 194 301 1116 1887 1472Inachis io 319 184 421 386 479 144 193 321 168Vanessa atalanta 153 129 131 100 107 117 165 97 133Cynthia cardui 471 10 30 27 67 60 111 323 199Aglais urticae 40 62 23 24 66 36 91 62 45Polygonia c-album 392 176 360 296 515 180 426 245 229Argynnis paphia 86 96 112 173 167 133 168 206 162Issoria lathonia 48 65 69 56 75 54 85 57 59Boloria dia 50 46 58 71 59 42 76 64 35Melitaea phoebe 247 289 165 262 231 203 258 232 152M. didyma 58 50 56 56 70 36 78 79 73M. deione 200 248 283 230 180 172 528 527 265Euphydryas aurinia 20 47 45 47 42 61 56 113 35Melanargia lachesis 83 62 45 69 63 55 71 59 76Hipparchia semele 22 9 25 47 50 21 43 33 35H. statilinus 182 83 99 172 135 98 124 75 193H. fidia 100 60 75 54 58Brintesia circe 50 40 55 141 221 190 236 163 290Maniola jurtina 108 71 67 96 132 111 163 99 207Pyronia tithonus 112 100 114 151 159 161 172 106 140P. cecilia 134 96 94 106 75 70 71 62 79P. bathseba 112 99 87 137 106 157 194 150 185Coenonympha pamphilus 107 129 120 152 113 72 99 68 87C. arcania 75 64 68 91 75 72 63 48 34Pararge aegeria 180 190 132 133 163 124 179 181 125Lasiommata megera 53 68 78 90 99 77 111 53 172Pyrgus malvoides 91 85 77 101 54 52 82 134 58Carcharodus alceae 57 147 61 82 70 64 115 108 84Thymelicus acteon 189 157 141 115 88 92 164 187 297Ochlodes venatus 109 85 96 68 83 90 128 87 87Augments 22 21 25 40 31 14 48 19 28Descensos 33 34 30 15 23 44 11 40 31Significació * * NS *** * *** *** ** NS

Gestió i conservacióCy

nthi

a10

Patrons generals de la diversitat delsropalòcers catalans: una base per a lacorrecta gestió dels hàbitats

Abans d’entrar en els aspectes més pràc-tics del CBMS s’ha de saber quinessón les causes principals que deter-minen la diversitat de papallones a

Catalunya. La informació de la xarxa suposaun punt de partida òptim per endegaraquesta anàlisi, tal com demostra un treballrecent elaborat íntegrament amb dades delCBMS1. En aquesta ocasió presentem els re-sultats d’aquest estudi ja que, al nostre en-tendre, constitueixen un marc de referènciamolt adequat per abordar temàtiques més con-cretes en futurs números de Cynthia.Dins d’Europa, Catalunya destaca com unaregió amb una fauna de papallones molt diver-sa: les prop de 200 espècies conegudes2 supo-sen una riquesa extraordinària, només equi-parable a les dels Alps, centre de França i partde Grècia3. Fins i tot en el conjunt de la penín-sula Ibèrica, Catalunya figura com la regiómés rica en espècies4. Quines són les causesd’aquesta gran diversitat?El CBMS ha permès documentar acurada-ment les comunitats de papallones que habi-ten un gran nombre de localitats catalanes.Aquesta ha estat la informació de base peranalitzar quins són els condicionants de lariquesa d’espècies al nostre país. S’ha consi-derat un seguit de factors potencials que esdivideixen en tres grans grups: (1) climato-logia i topografia, (2) vegetació i (3) activi-tats humanes. Les dades climatològiques esvan extreure de l’Atles Climàtic Digital deCatalunya5 i van consistir en cinc variablestermopluviomètriques que definien el climapredominant en cada estació. Com a dadesde vegetació es van utilitzar el nombre decomunitats vegetals de cada itinerari i un índexd’acidesa del sòl estimat a partir del grau d’a-cidofília d’aquestes comunitats. Finalment,es van construir dues variables relacionadesamb la incidència de l’activitat humana al

territori: les proporcions de sòl destinades aús agrícola i a desenvolupament urbà i infraes-tructures, segons les imatges obtingudes el1997 pel satèl·lit Landsat i calculades com lasuma dels percentatges de diferents usos delsòl en una àrea circular de 5 km de radi al vol-tant de cada estació.Les anàlisis indiquen clarament que el tipusde clima és el principal condicionant de lariquesa de papallones a Catalunya. El màximnombre d’espècies es troba en zones relati-vament fredes i plujoses (p. ex., als Pirineus,fins a altituds d’uns 1.400 m, a la serraladaTransversal i a la part alta de les muntanyesdel centre i sud del país), on es donen unescondicions molt favorables per a la vida d’a-quests insectes (fig. 1a). Quan ens desplacemcap a àrees més àrides i caloroses del sud-oestla diversitat disminueix ràpidament, i el mateixpassa quan ens movem cap a les zones més

L’objectiu prioritari del BMS és conèixer els canvis d’abundància que experimenten les poblacionsde papallones i relacionar-los amb paràmetres ambientals. També es pretén utilitzar elsconeixements que deriven de l’aplicació del mètode per gestionar els hàbitats d’una maneracorrecta i afavorint la biodiversitat. Sens dubte, aquest segon objectiu ha de ser una de les líniesprincipals del CBMS d’ara en endavant i per aquesta raó dedicarem sempre un apartat de Cynthiaa exposar les troballes més rellevants en aquest sentit.

L’abundància de papallonesals ambients agrícoles vemolt determinada per lapresència de marges benformats al voltant delsconreus. Iphiclides podalirius,p. ex., és una espècie moltmòbil que es veu moltbeneficiada si als marges hiha aranyoner, arç blanc idiversos arbres fruiters delsquals s’alimenten les erugues(fotografia: M. Miralles).

1 Stefanescu, C., Herrando,S., Páramo, F., 2004.“Butterfly species richnessin the north-westMediterranean Basin: therole of natural and human-induced factors”. J.Biogeogr., 31: 905-915.

2 El nombre exacte d’espèciesvaria segons el criteritaxonòmic i el rang ques’assigna a determinadessubespècies. Tenint encompte això, i a partd’algunes addicions recents,es pot citar com a catàlegde referència el de Viader(1993): “Contribució a uncatàleg dels lepidòpters deCatalunya (Lepidoptera:Hesperioidea,Papilionoidea)”. Treb. Soc.Cat. Lep., 12: 25-42.

3 Dennis, R. L. H. & Williams,W. R., 1995. “Implicationsof biogeographicalstructures for theconservation of Europeanbutterflies”. A: Ecology andConservation of Butterflies(Pullin, A. S., ed.): 213-229. Chapman and Hall,Londres.

4 Martín, J. & Gurrea, P.,1990. “The peninsular effectin Iberian butterflies(Lepidoptera: Papilionoideaand Hesperioidea)”. J.Biogeogr., 17: 85-96.

Gestió i conservació

Cynt

hia

11

fredes de l’alta muntanya;en tots dos casos el climaes converteix, per raonsoposades, en un factor limi-tador per a la majoria d’es-pècies. L’estreta relació queposa de manifest el modelobtingut alerta sobre unaimportant pèrdua en lariquesa d’espècies en elspropers anys si es confir-men les prediccions sobreel canvi climàtic a la Medi-terrània6. Aquestes pre-diccions apunten cap a unaugment de l’ariditat en una extensió cadacop més gran del país, fruit de la combinaciód’unes temperatures més altes amb un règimpluviomètric més irregular. La possible pèr-dua d’espècies a causa del canvi climàtic sobre-passa la capacitat de portar a terme actuacionsconcretes en la gestió del territori. Tot i així,és un fenomen que caldrà tenir cada cop méspresent a l’hora d’interpretar els canvis a quèes vegin sotmeses les comunitats de ropalò-cers catalans.En segon lloc, es comprova com la riquesa depapallones ve determinada per la proporcióde sòl destinat a les pràctiques agrícoles al vol-tant de la zona estudiada: una superfíciemés gran destinada als diferents tipus de con-reus de regadiu i de secà es tradueix en unapèrdua d’espècies (fig. 1b). Aquest resultats’ha d’interpretar en el context de la profun-da transformació que l’agricultura i la rama-deria han experimentat al nostre país en ladarrera meitat del segle XX, i del fort impac-te negatiu que això està comportant sobre elsecosistemes mediterranis. Progressivaments’han anat imposant una agricultura i unaramaderia intensives, que donen prioritat ala producció per sobre de tot i que, per acon-seguir-ho, utilitzen indis-criminadament fertilitzantsi pesticides, varietats i espè-cies de plantes no autòc-tones, maquinària pesadaque destrueix marges, etc.En aquest sentit, cal mati-sar el tòpic que el paisat-ge agrícola afavoreix la bio-diversitat dels paisatgesmediterranis. Desgracia-dament, cada cop hi hamés predomini d’una agri-cultura poc respetuosa ambel medi, molt semblant ala dominant al centre i nord

d’Europa, on ha estat assenyalada com un delsprincipals responsables de l’alarmant regres-sió que estan patint les poblacions de papa-llones7. Aquest és un missatge realment pre-ocupant i que, a diferència de l’anterior, síque hauria de tenir repercussions directes sobrela planificació i la gestió del territori. Els nos-tres resultats apunten, per exemple, a la neces-sitat de considerar urgentment la implanta-ció de pràctiques agroecològiques, com ja s’es-tà fent en diferents països europeus, per talde frenar la pèrdua de biodiversitat als ambientsagrícoles8, 9.El sòl urbanitzat també afecta negativamentles papallones en destruir l’hàbitat, encara queen l’estudi apareix com un efecte secundari,perquè, en la majoria d’estacions, la propor-ció de sòl destinada a aquest ús al seu voltantés molt petita o inexistent.Curiosament, el nombre de comunitats vege-tals d’un itinerari no té cap influència signi-ficativa en la riquesa de papallones. Aquestresultat, que pot semblar sorprenent, coinci-deix amb el d’altres estudis arreu del món10 iés indicador de la desigual importància d’al-gunes plantes com a recurs tròfic dels ropa-lòcers. Hi ha comunitats vegetals dominades

per plantes clau (p. ex. algu-nes lleguminoses calcíco-les) que permeten el des-envolupament de comuni-tats de papallones moltriques, mentre que d’altrestenen un efecte molt mésneutre. Justament, el caràc-ter calcícola de la vegetacióva aparèixer com un factorque afectava positivamentperò lleugera la riquesa d’es-pècies, fet que confirmal’explicació anterior.

Constantí Stefanescu

5 Ninyerola, M., Pons, X. &Roure, J. M., 2000. “Amethodological approach ofclimatological modelling ofair temperature andprecipitation through GIStechniques”. Int. J. Climat.,20: 1823-1841.

6 Stefanescu, C., Peñuelas, J.& Filella, I., 2003. “Effectsof climatic change on thephenology of butterflies inthe northwest MediterraneanBasin”. Glob. Change Biol., 9:1494-1506.

7 Van Swaay, C.A.M. & Warren,M. S., 1999. Red Data bookof European butterflies(Rhopalocera). Nature andEnvironment, Núm. 99.Council of EuropePublishing, Strasbourg.

8 Ovenden, G. N., Swash, A. R.H. & Smallshire, D., 1998.“Agri-environment schemesand their contribution to theconservation of biodiversityin England”. J. appl. Ecol.,35: 955-960.

9 Kuussaari, M., Tiainen, J.,Helenius, J., Hietala-Koivu,R. & Heliölä, J. (ed.), 2004.Significance of the Finnishagri-environment supportscheme for biodiversity andlandscape: Results of theMYTVAS project 2000-2003.Finnish EnvironmentInstitute, Helsinki.

10 Hawkins, B. A. & Porter, E.,2003. “Does herbivorediversity depend on plantdiversity? The case ofCalifornia butterflies”. Amer.Nat., 161: 40-49.

La implantació d’una agricultura intensiva estàtenint repercussions negatives en les comunitatsde papallones catalanes, tal com ho demostrenles dades del CBMS (fotografia: J. Dantart).

Fig. 1. Relació existent entrela riquesa específica depapallones i dos factorsambientals: (a) el clima(entès com la combinació decinc variablestermopluviomètriques il’altitud de cada estació);l'eix de la X indica,d'esquerra a dreta, ungradient d'un clima més fredi plujós a un clima més càlidi sec. (b) la proporció de sòlsagrícoles en una àrea circularde 5 km de radi al voltant decada estació; l'eix de la Xindica, d'esquerra a dreta,una proporció creixent del'àrea ocupada per usos delsòl destinats a pràctiquesagrícoles. Un 73,7% i un4,4% de la variació de lesdades s’expliquen,respectivament, per un factori per l’altre.

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0-50 -30 -10 -10 30 50 70

b

nre.

d’e

spèc

ies

nre.

d’e

spèc

ies

-3,5 -2,5 -1,5 -0,5 0,5 1,5 2,5

a

L’estacióCy

nthi

a12

Brintesia circe és una de lesespècies que destaquen peruna inusual abundància aDarnius: el 2004, perexemple, se’n van detectar121 exemplars en un solcomptatge, una xifraveritablement extraordinàriaen el context del CBMS. Compassa també amb Maniolajurtina, aquest satirí té unasola generació anual, però elseu període de vol escaracteritza per dos pics moltmarcats: després del’emergència dels adults, quees concentra a final de juny icomençament de juliol, elsexemplars entren en estivaciói no reapareixen fins el mesde setembre (fotografia: J. R. Salas).

Darnius, una estació al cor del país de la tramuntanaL’estació de Darnius ha funcionat amb una regularitat exemplar des de l’any 1994, és a dir, desde l’inici del CBMS. Recull dades d’un ambient típicament mediterrani, dominat per alzinar isureda, però també amb una bona representació de fenassars i llistonars. La fauna de papallonesés força diversa i destaca l’excepcional abundància de diferents espècies de satirins.

L’itinerariL’itinerari de Darnius es troba alsafores del nucli urbà de la pobla-ció del mateix nom, a l’Alt Empor-dà. Situat a 183 m sobre el nivelldel mar, gaudeix d’una tempera-tura i una pluviositat mitjanesanuals de 14ºC i 874 mm, res-pectivament. Destaca la gran inci-dència de la tramuntana, tant perl’elevada freqüència com per laviolència amb què hi bufa. Dar-nius es va incorporar a la xarxa el1994, el primer any de funciona-ment del CBMS, i gràcies a lacol·laboració desinteressada d’Ag-nès Batlle ha proporcionat dades ininte-rrompudament des d’aleshores.

S’inscriu plenament en un ambient medi-terrani, i travessa bàsicament zones ocupa-des per sureda i alzinar amb marfull amb dife-rent grau de conservació. També hi són moltben representats les bardisses amb roldor(Coriaria myrtifolia) i esbarzer (Rubus ulmi-folius) i els fenassars i els llistonars (prats deBrachypodium phoenicoides i Brachypodiumretusum, respectivament). A més, hi són pre-sents les brolles d’estepa borrera (Cistus sal-viifolius) i estepa negra (Cistus monspelien-sis), els conreus, la vegetació ruderal pròpiad’erms i de prats xeròfils, la vegetació fores-tal de ribera i, finalment, les plantacions depi pinastre (Pinus pinaster) i pi pinyoner(Pinus pinea). La zona no gaudeix de captipus de protecció especial.

La fauna de papallonesEn els 11 anys de seguiment, se n’han detec-tat un total de 23.217 exemplars correspo-nents a 68 espècies diferents, sense tenir encompte els hespèrids. La mitjana anual és de2.111 exemplars i 53 espècies. Per al conjuntde l’itinerari es calcula una densitat anual de127,5 exemplars /100 m.

El tret més característic de la fauna lepi-dopterològica de Darnius és la gran abun-dància de satirins (fig. 1). Si bé la dominàn-cia d’aquest grup és força general a la xarxadel CBMS, es pot considerar excepcional aDarnius, on aquesta subfamília constitueix el61% del total dels exemplars detectats i apor-ta les set espècies més abundants. Aquestaparticularitat respon a la gran disponibilitatde plantes nutrícies (diferents tipus de gra-mínies) associades a prats i vorades herbàcies.Destaquen sobretot els fenassars i els llisto-nars, que són, respectivament, la segona i ter-cera comunitats vegetals amb més cobertura,i que es troben presents en 9 de les 12 sec-cions de l’itinerari.

A part de les espècies típiques dels boscosi prats mediterranis, a Darnius s’observen més

La secció 7 de l’itinerari de Darnius discorre entrellistonars i fenassars abans d’endinsar-se a l’alzinar. Alfons es pot veure el massís de les Salines (fotografia:A. Batlle).

Fig. 1. Abundància mitjana(mitjana dels índexs anualsdurant el període 1994-2004) de les 15 papallonesmés comunes a l’estació deDarnius.

Maniola jurtinaMelanargia lachesis

Pyronia bathsebaBrintesia circe

Pararge aegeriaPyronia cecilia

Pyronia tithonusPolyommatus icarus

Hipparchia statilinusPieris rapae

Satyrium esculiCoenonympha pamphilus

Lycaena phlaeasCelastrina argiolus

Colias crocea

0 50 100 150 200 250

Mitjana de l’índex anual (1994-2004)

Cynt

hia

13

rarament altres papallones pròpies d’ambientscentreeuropeus: Aporia crataegi, Satyrium aca-ciae, Cupido argiades, C. alcetas, Nymphalisantiopa, Limenitis camilla, Aglais urticae, Argyn-nis pandora, Boloria dia, Melitaea cinxia i Coe-nonympha arcania. Totes són més o menyscomunes al massís de les Salines i la serra del’Albera i es dispersen ocasionalment o man-tenen poblacions relictuals en zones més bai-xes. Així mateix, de manera molt puntual apa-reixen papallones com Zerynthia rumina, Coliasalfacariensis, Polyommatus hispana i P. bellar-gus, que deuen mantenir poblacions relictualsen indrets amb afloraments calcaris propersa Darnius.

Canvis observats en els onze anys de seguimentSi bé el disseny de l’itinerari ha estat invaria-ble des de l’any 1994, algunes seccions hancanviat d’aspecte. Per exemple, la secció 5,que acull una jove plantació de pi pinyoner,ha passat d’unes condicions de prat a l’inicidel seguiment (quan els arbres feien escassa-ment 1 m d’alçada) a unes condicions actual-ment molt ombrívoles (amb arbres de propde 10 m d’alçada). Pel que fa a la secció 1, desde l’any 2000 ha anat patint diferents impac-tes lligats a un procés d’urbanització. Seràinteressant veure com aquests canvis afectenles poblacions de lepidòpters.

D’altra banda, la temporada 2002 tota lazona va patir un gran impacte d’origen natu-ral que va afectar les poblacions d’algunesespècies de forma contundent. El dia 11 d’a-bril, una pluja intensíssima va deixar 265 l/m2

en només 24 h. Els efectes en l’itinerari vanser devastadors: arbres caiguts, esllavissades,destrucció de marges, parts del transsecte inun-dades –bé perquè les rieres van sortir de mare,bé perquè els mateixos camins es van con-vertir en rieres–, etc. Aquest episodi excep-cional va coincidir amb la desaparició pràc-ticament total de tres de les espècies que finsaleshores matenien poblacions més abundantsi estables a la zona: Pyronia tithonus, Pyroniacecilia i Hipparchia statilinus (fig. 2). Tot sem-bla indicar que aquesta brutal davallada esrelaciona directament amb l’impacte de l’ai-guat: en primer lloc, mai no s’ha observat enaltres estacions del CBMS un col·lapse equi-parable de les poblacions d’aquestes espècies;i en segon lloc, durant el 2002, cap d’aques-tes espècies va patir davallades similars enaltres itineraris propers sotmesos a un climamolt semblant però sense l’efecte de les inun-dacions. D’altra banda, és curiós constatarque altres satirins també molt abundants a

Darnius, amb una bio-logia similar però ambemergències dels adultsmés avançades (p. ex. Pyro-nia bathseba, Maniola jurti-na, Melanargia lachesis i Brin-tesia circe) no van experimentardescensos anormals. El conjunt d’a-quests fets ens fa pensar que la plujadesmesurada va provocar una mortalitatmassiva de les larves de P. tithonus, P. ceciliai H. statilinus, que viuen amagades entre l’her-ba i que en aquell moment es trobavenencara en estadis molt primerencs. Per con-tra, les poblacions dels altres satirins es tro-baven ja majoritàriament en fase pupal (casde P. bathseba i M. jurtina, les espècies ambla fenologia més avançada) o com a larves jamolt crescudes (cas de M. lachesis i B. circe),la qual cosa els devia oferir més protecció:normalment, les pupes estan fixades a subs-tractes més o menys rígids, i les larves de darrerestadi tenen més força per agafar-se a les tigesi evitar ser arrossegades per l’aigua. Finalment,cal esmentar que l’escassa mobilitat de lesespècies afectades (que fa altament improba-ble l’arribada de colonitzadors des de zonesmés o menys allunyades) s’està traduint enuna recuperació extremament lenta de lespoblacions (fig. 2). El seguiment en anysvinents permetrà documentar amb exactitudl’evolució d’aquestes papallones a la zona i,en aquest sentit, les dades de l’itinerari de Dar-nius reflecteixen un experiment natural degran interès.

Agnès Batlle & Constantí Stefanescu

L’estació

0 150 300 m

Recorregut de l’itinerari deDarnius, amb indicació de lesdiferents seccions. Eltranssecte es divideix en 12seccions que inclouen unabona diversitat d’ambientsrurals i forestals. La distànciatotal és de 1.655 m, amb unamitjana de 138 m per secció(rang: 89-250 m).

9

8

7

6

5

4

3

2

1

10

11

12

94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04

250

200

150

100

50

0

Índe

x an

ual

Hipparchia statilinus Pyronia tithonus Pyronia cecilias n u

Fig. 2. Evolució de l’índexanual d’abundància en les tresespècies de satirins que esvan veure molt negativamentafectades pels aiguatsexcepcionals ocorreguts l’11d’abril de 2002. Lespoblacions de totes tres, queeren molt abundants a lazona i mostraven lesoscil·lacions anualshabituals, es van col·lapsaraquella temporada i encara nos’han pogut recuperar.

Ressenya bibliogràficaCy

nthi

a 14

Periòdicament apareixen al mercat novesguies de camp de les papallones euro-pees, seguint el patró tradicional perla ja clàssica Higgins & Riley1, que

combina làmines amb els exemplars adultsamb un curt text descriptiu de l’espècie en quèes resumeix la informació bàsica sobre la sevadistribució i biologia. Inicialment, aquest plan-tejament estava clarament enfocat envers elscol·leccionistes de papallones, que podien aixílocalitzar les diferents espècies i identificarels exemplars capturats. La recent publicacióde la guia de Tolman & Lewington2 va supo-sar un cert punt d’inflexió respecte a la ten-dència anterior, en aportar un volum molt mésimportant i de més qualitat en relació amb lainformació “ecològica” de cada espècie (moltcompleta, per exemple, pel que fa a les plan-tes nutrícies de les erugues). Aquesta guia tam-bé destaca sobre les anteriors per presentar unsdibuixos d’una qualitat excepcional, gràcies al’aportació de R. Lewington, possiblement elmillor dibuixant de papallones d’Europa.

L’autor no és només un extraordinari dibui-xant sinó que, a més, és un bon coneixedor dela biologia de les papallones britàniques. Aques-ta faceta queda perfectament reflectida en elllibre que us presentem, complementari de lesguies clàssiques i més d’acord amb la visió“naturalista” que s’ha anat imposant als darrers

anys en l’estudi dels ropalòcers (el que elsbritànics anomenen “butterfly watching”).

En efecte, aquesta guia descriu totes les espè-cies de ropalòcers del Regne Unit, però amb lagran novetat de presentar dibuixos de totesles fases del cicle biològic (ou, larva, pupa iadult) així com il·lustracions de les papallonesi larves en estat natural. D’aquesta manera,cada espècie es presenta com un organismeintegrat en l’hàbitat en què viu i no, simple-ment, com l’insecte adult estàtic que identifi-quem en una làmina tradicional. A la granmajoria d’espècies, s’hi dediquen dues pàgines,que, a més de totes les il·lustracions esmenta-des, inclouen un mapa de distribució al Reg-ne Unit, un diagrama fenològic indicant enquin moment de l’any apareix cada fase delcicle biològic i un text breu però complet enquè es comenten aspectes del comportamenti l’ecologia, l’estatus de conservació al país i elsprincipals trets morfològics distintius. Són par-ticularment interessants els comentaris i lesacuradíssimes il·lustracions sobre els ous, lescrisàlides i els costums de les larves (p. ex. elssenyals que deixen i la manera com es camu-flen a les plantes nutrícies). Finalment, les espè-cies migradores i ocasionals es tracten de for-ma no tan detallada a les darreres pàgines delllibre. Pel que fa a les mides i el disseny, es trac-ta d’un llibre perfecte per portar-lo al camp, ja

que fa només 19 x 12 cm i pesa 220 g.Desgraciadament, en aquesta guia

només hi trobarem aproximadamentun 35% de les espècies catalanes. Tot iaixí, sens dubte es tracta d’un llibre moltútil i el recomano amb tot el conven-ciment. Crec que suposa un excel·lentpunt de partida per endinsar-se en l’a-passionant món de l’ecologia de les papa-llones i que, com a tal, ajudarà a fer mésprofitoses i interessants les sortides alcamp i els comptatges del CBMS.

Constantí Stefanescu

Lewington, R., 2003

Pocket Guide to the Butterflies of Great Britain and Ireland144 pàg. British Wildlife Publishing, Hampshire.

Us presentem una guia senzilla, molt manejable i, alhora, nova i d’una qualitat excepcional. De la màde Richard Lewington hi trobareu uns dibuixos fantàstics i extremament detallats sobre els ous, leslarves, les pupes i els adults de les papallones britàniques (pràcticament totes presents també aCatalunya), i informació interessant i útil sobre l’ecologia de les espècies. En poques paraules, unaobra imprescindible per al naturalista aficionat als ropalòcers.

1Higgins, L.G. & Riley, N.D.,1970. A Field Guide to theButterflies of Britain andEurope. 1st edition. Collins,Londres. (Traduïda alcastellà per EdicionesOmega en diversesedicions, amb el títol Guíade campo de las mariposasde España y de Europa.)

2Tolman, T. & Lewington, R.1997. Butterflies of Britainand Europe. HarperCollinsPublishers, Londres.(Traduïda i adaptada alcastellà per Lynx Edicions,l’any 2002, amb el títolGuía de las mariposas deEspaña y Europa.)

Notícies 15

Danaus plexippus, nova espècie a CatalunyaUna novetat molt destacable per a la fauna catalana ha estat l’arribada, els dos darrers estius,d’exemplars de la papallona monarca, D. plexippus, al Delta de l’Ebre. Caldrà veure si, com ha passatamb D. chrysippus, aquestes migracions es converteixen a partir d’ara en un fenomen regular.

Els assistents a la quartatrobada del CBMS, al jardí deLa Tela, el Museu deGranollers Ciències Naturals(fotografia: A. Arrizabalaga).

1Les observacions de D.chrysippus a Catalunyas’han recollit de manerabastant detallada alsbutlletins de la SocietatCatalana deLepidopterologia.

2Fernández Haeger, J.,1999. “Danaus chrysippus(Linnaeus, 1758) en laPenínsula Ibérica:¿migraciones o dinámica demetapoblaciones?(Lepidoptera: Nymphalidae,Danainae)”. SHILAP Revtalepid. 27(107): 423-430.

3García-Barros, E.,Munguira, M. L., MartínCano, J., Romo Benito, H.,Garcia-Pereira, P. &Maravalhas, E. S., 2004.Atlas de las mariposasdiurnas de la PenínsulaIbérica e islas Baleares(Lepidoptera: Papilionoidea& Hesperioidea).Monografías SEA, 11,Zaragoza.

4Sabaté, M. T. & Loaso, C.,2004. “Danaus plexippus(Linnaeus, 1758) en eldelta del Ebro: especienueva para Cataluña”. Butll.Soc. Cat. Lep., 93: 65-67.

5Pere Luque, dades nopublicades.

6Diego Jordano,comunicació personal.

E l CBMS organitza cada dos anys unatrobada de tots els col·laboradors. El21 de febrer de 2004 va tenir lloc laquarta d’aquestes trobades, al Museu

de Granollers Ciències Naturals, amb l’assis-tència d’unes quaranta persones. El matí esva iniciar amb una valoració de l’estat de laxarxa i dels principals resultats científics obtin-guts darrerament. Després diversos col·labo-radors van presentar projectes i activitats quehan desenvolupat en relació amb el CBMS.El matí es va cloure amb una sessió de treball

sobre identificació d’es-pècies problemàtiquesi l’obsequi, a tots elspresents, d’un barret depalla amb el logotip delCBMS. A la tarda, esva fer un concurs d’i-dentificació de foto-grafies, es van donar diversos premis en reco-neixement a la gran tasca desenvolupada pelscol·laboradors i es van comentar diapositi-ves sobre ous dels ropalòcers catalans.

Des del començament dels anys vui-tanta, les migracions de Danaus chrysip-pus són habituals a Catalunya. Moltsestius, l’espècie estableix nuclis repro-

ductors importants al delta de l’Ebre, i a par-tir d’aquí es dispersa per la costa catalana icolonitza algunes àrees dels aiguamolls del’Empordà, del delta del Llobregat i, a vega-des, de l’interior1. Amb l’arribada de l’hivern,aquestes poblacions s’extingeixen. Sembla pro-bable que les migracions tinguin l’origen enles colònies inestables que l’espècie manté encerts punts del litoral andalús2.

A més de D. chrysippus, des del final de ladècada dels vuitanta hi ha també força dadessobre la presència de D. plexippus al sud de lapenínsula Ibèrica3. Aquestapapallona espectacular, famo-sa per les seves extraordinà-ries migracions al continentamericà, manté nuclis repro-ductors temporals al llarg d’u-na franja costanera que va desde Cadis a Granada. Aques-tes àrees es recolonitzen a par-tir d’exemplars d’origen ame-ricà o bé, com sembla mésprobable, d’altres que procedei-xen de les poblacions sedentàriesde les illes Canàries.

Per a gran sorpresa dels lepi-dopteròlegs catalans, al juliol i

agost de 2003 D. plexippus va aparèixer aldelta de l’Ebre. Els primers exemplars van serdetectats per M. Teresa Sabaté i Carlos Loa-so a l’illa de Buda4. En aquest indret, se’n vafer un seguiment sistemàtic durant l’agost iel setembre i es va poder constatar la pre-sència de l’espècie fins al 5 de setembre, sem-pre en densitats molt baixes5. Les observa-cions anteriors s’han vist reforçades amb altresde noves aquesta temporada: diverses perso-nes van tornar a veure D. plexippus al deltade l’Ebre al final de setembre i octubre, sobre-tot a la zona de l’Encayissada5. La majoriad’exemplars es van observar libant de la plan-ta ornamental Lantana glutinosa en el jardídel restaurant l’Estany.

Cal remarcar que la pre-sència de la papallona monar-ca al delta de l’Ebre ha coin-cidit amb una inusual abun-dància de l’espècie a la zonade Tarifa, on tant el 2003com el 2004 s’han vist moltsadults i s’han trobat nom-brosos ous i erugues sobrel’asclepiadàcia Gomphocar-pus fruticosus6. És molt pro-

bable, doncs, que sigui aquestala zona d’origen dels exemplarscatalans.

Constantí Stefanescu & Pere Luque

Quarta Trobada de col·laboradors del CBMS

Cynt

hia

Danaus plexippusfotografiada el 24.IX.2004 al’indret anomenat la “casa defusta”, a l’Encayissada (ParcNatural del Delta de l’Ebre)

(fotografia: R. Ramos).

La papallonaCy

nthi

a16

Anthocharis cardamines, senyal inequívocde l’arribada de la primavera

Fig. 1. Abundància relativad’Anthocharis cardamines(expressada com el valor del’índex anual/100 m) a lesdiferents estacions de laxarxa CBMS (1994-2004).

Distribució geogràfica i situació al CBMSA. cardamines es troba en la major part de laregió paleàrtica. A Europa està àmpliamentestesa, des del Cercle Polar Àrtic, al nord, finsa la regió mediterrània, al sud1. De tota mane-ra, a la part meridional de la seva àrea dedistribució les poblacions són escasses i moltmés localitzades. Així, a la península Ibèrica2,i en particular a Catalunya, és especialmentabundant al nord, però es va fent més raracap al sud, on cada vegada es troba més lli-gada als cursos d’aigua o a les zones mun-tanyoses.

La presència d’A. cardamines a la xarxa delCBMS s’ajusta igualment a aquest patró (fig.1). Fins a l’any 2004 ha aparegut en 41 de les74 estacions de seguiment, però si a la mei-tat nord de Catalunya apareix en la majoriad’itineraris, al sud falta en la majoria, i esdetecta només en algunes estacions de la serra-lada Prelitoral (al massís del Montmell, lesmuntanyes de Prades i els ports de Beseit) ode la serralada Litoral (a Collserola i la serrade l’Ordal). Quan les condicions d’aridesa

augmenten, desapareix totalment, fet queexplica que no es trobi en cap itinerari de lafranja litoral meridional i de la depressió del’Ebre. Aquesta espècie no es troba a les illesBalears.

Hàbitats i plantes nutríciesA. cardamines és una espècie típica de prats imarges de boscos i de camins en ambients decaràcter centreeuropeu, propis de la mun-tanya mitjana plujosa, submediterrània imedieuropea. També es troba a l’alta mun-tanya subalpina i la terra baixa mediterrà-nia, on es presenta més lligada a indrets humitstals com els boscos de ribera i la vora de lesrieres.

És una papallona oligòfaga (és a dir, utilit-za plantes de diferents gèneres però pertan-yents a una sola família), especialitzada encrucíferes. El nombre d’espècies que fa servira Europa és molt gran, com mostra un inven-tari recent que xifra en 68 els hostes coneguts3

(18 dels quals s’ha pogut constatar que sónutilitzats a Catalunya). Tot i que en una matei-xa localitat pot aprofitar un ampli ventall derecursos tròfics, sempre mostra certes predi-leccions. Al Montseny, per exemple, prefereixAlliaria petiolata en els llocs més humits iombrívols, i Arabidopsis thaliana en zones mésseques. És probable que, com passa al nordd’Europa, les espècies del gènere Cardamineconstitueixin un recurs prioritari als ambientsmés humits del Pirineu, dels quals es té pocainformació.

Diversos estudis indiquen que al nord d’Eu-ropa A. cardamines es comporta com una espè-cie oligòfaga polífaga, és a dir, en una matei-xa localitat les femelles ponen ous sobre mol-tes crucíferes diferents4, 5. Aquesta estratègiasembla díficil de justificar des d’un punt devista evolutiu, si es té en compte que la super-vivència larvària es veu fortament condicio-nada per l’hoste utilitzat, i en alguns casos ésgairebé nul·la6. Tanmateix, es pot raonar queun comportament molt selectiu de les feme-

Alta muntanya alpina i subalpinaMuntanya mitjana eurosiberianaMuntanya i terra baixa mediterrànies

Regions biogeogràfiques

s

00-0,10,1-1>1presència

Menorca

Eivissa

Badia deRoses

Aquest bonic pièrid dóna un toc de color a la primavera, quan moltes plantes tot just comencen aflorir. Fàcil d’identificar i d’observar en quasi tots els estadis del seu cicle biològic, ha estatobjecte de nombrosos i acurats estudis ecològics, que fan que sigui una espècie amb una biologiaben coneguda. El seu període de vol està estretament lligat a les condicions meteorològiques decada temporada, raó per la qual aquesta papallona s’ha convertit en un organisme model en lainvestigació del canvi climàtic.

La papallona

Cynt

hia

17

lles es traduiria en una pèrduade fecunditat molt importantsi l’ovoposició té lloc sota unescondicions meteorològiquessovint adverses, com realmentpassa durant la primavera7.D’aquesta manera, el procésevolutiu hauria afavorit lesfemelles que ponen molts ous,encara que això signifiqui quepart d’aquests ous són postossobre plantes on la supervi-vència larvària és baixa. Resul-ta sorprenent, però, que a Cata-lunya, on les primaveres solenser més benignes, s’hagi detec-tat un grau de polifàgia sem-blant3, fet que posaria en qües-tió aquesta hipòtesi.

FenologiaA. cardamines és una papallo-na univoltina i típicament pri-maveral, però el període devol depèn de les condicionsclimatològiques particulars decada localitat. En els ambientsmediterranis de la serraladaLitoral (fig. 2a), els primersadults emergeixen al març, coincidint ambl’inici de la temporada del CBMS, el pic pobla-cional té lloc al mes d’abril, i els exemplarsmés tardans estan en vol fins al maig. En elsambients centreeuropeus (fig. 2b), en canvi,tant l’emergència com el màxim poblacio-nal es retarden un parell de setmanes i el perí-ode de vol va de final de març a principi dejuny. Finalment, en els prats subalpins delPirineu (fig. 2c), encara es retarda molt mési és possible veure adults al juliol.

De tota manera, les condicions meteoro-lògiques d’una determinada temporada tam-bé influeixen, i molt, en el període de vol.Així, a l’itinerari del Puig (Montseny), l’any1997, amb una primavera excepcionalmentcàlida, la segona setmana de març ja es vadetectar el primer exemplar, mentre que el2004, amb una primavera excepcionalmentfreda, els primers adults es van observar a finald’abril. En el conjunt de Catalunya, les dadesdel CBMS han permès formalitzar aquestarelació com un avançament de 14 dies en la

data mitjana del període devol per un augment d’un graucentígrad en la temperaturamitjana dels mesos de gener-març (fig. 3)8.

Cicle biològic i comportament de leslarvesEls ous són postos d’un enun, generalment sobre elspeduncles florals. L’ou acabatde pondre és de color blanc,però al cap d’un dia adqui-reix una tonalitat taronja ver-mellosa molt característica,que el fa molt conspicu. Comque està ben documentat elcanibalisme entre les larves,en aquesta coloració cridane-ra dels ous s’ha volgut veureuna manera de prevenir altresfemelles de pondre sobre lamateixa flor9; tanmateix, ésprobable que en aquesta fun-ció també estigui implicadaalguna feromona10.

L’eclosió de l’ou es produeixuns set dies després i tot seguit

les larves neonates devoren tot el còrion, o unapart. El desenvolupament larvari comprèncinc estadis i dura aproximadament un mes.Les larves de primer estadi s’alimenten prefe-rentment de les flors, però en estadis poste-riors s’especialitzen en les síliqües i les llavorsque contenen, i només ocasionalment men-gen fulles. Les característiques de la plantanutrícia també condicionen el comportamentde les larves6. Així, quan la crucífera utilitza-da és massa petita o els fruits són massa madurs,les erugues poden haver de canviar de plan-ta. Això és el que deu passar sovint quan lacrucífera utilitzada és A. thaliana, una espèciebastant gràcil, sobre la qual difícilment unalarva pot completar el desenvolupament a par-

1 Tolman, T. & Lewington, R.,2002. Guía de las mariposasde España y Europa. 320pàg. + 104 pl. Lynx Edicions,Bellaterra.

2 García-Barros, E., Munguira,M. L., Martín Cano, J., RomoBenito, H., Garcia-Pereira, P.& Maravalhas, E. S., 2004.Atlas de las mariposasdiurnas de la PenínsulaIbérica e islas Baleares(Lepidoptera: Papilionoidea& Hesperioidea). MonografíasSEA, 11, Zaragoza.

3 Stefanescu, C. & Dantart, J.,2004. “Sobre la utilitzacióde plantes nutrícies perAnthocharis cardamines L. alsud d’Europa (Lepidoptera:Pieridae)”. Butll. Soc. Cat.Lep., 92(2003): 31-42.

4 Wiklund, C. & Ahrberg, C.,1978. “Host plants, nectarsource plants, and habitatselection of males andfemales of Anthochariscardamines (Lepidoptera)”.Oikos, 31: 169-183.

5 Courtney, S. P. & Duggan,A.E., 1983. “The populationbiology of the Orange Tipbutterfly Anthochariscaradamines in Britain”.Ecol. Entom., 8: 271-281.

6 Courtney, S. P., 1981.“Coevolution of pieridbutterflies and theircruciferous foodplants. III.Anthocharis cardamines (L.)survival, development andoviposition on differenthostplants”. Oecologia, 51:91-96.

7 Courtney, S. P., 1982.“Coevolution of pieridbutterflies and theircruciferous foodplants. V.Habitat selection,community structure andspeciation”. Oecologia, 54:101-107.

8 Roy, D., Greatorex-Davies, N.,Kuussaari, M., Maes, D.,Stefanescu, C., Stewart, K. &van Swaay, C. A. M., 2003.“Trends in the phenology ofthe orange tip butterfly(Anthocharis cardamines)across Europe”. A: Towardsan operational system formonitoring, modeling, andforecasting of phenologicalchanges and their socio-economic impacts (van Vliet,A. J. H., den Dulk, J. A.,Gutters, M. & de Groot, R.S., ed.). EnvironmentalSystems Analysis Group,Wageningen University,Wageningen.

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

120

100

80

60

40

20

0

Comp

tatg

e se

tman

al

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

30

25

20

15

10

5

0

Comp

tatg

e se

tman

al

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

(c)

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

1009080706050403020100

Comp

tatg

e se

tman

al

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

Fig. 2. Fenologia d’Anthochariscardamines als (a) ambientsmediterranis (dades de cincestacions: Fitor, can Ferriol,can Riera de Vilardell, can

Miravitges i bosc deValldemaria), (b) ambients

centreeuropeus (dades de duesestacions: can Jordà i el Puig),i (c) prats subalpins (dades dedues estacions: Fontllebrera i

Campllong).

Fig. 3. Variació en la data mitjana del període devol d’Anthocharis cardamines (dies a partir de l’1

de gener) per al conjunt de la xarxa del CBMS (104períodes de vol, entre 1994-2000), segons latemperatura mitjana dels mesos gener-març.

120

110

100

Data

mit

jana

del

per

íode

de

vol

14 dies per graucentígrad, p<0,01

Temperatura mitjana dels mesos gener-març (oC)

8,0 8,5 9,0 9,5

(a)

(b)

La papallonaCy

nthi

a18

tir d’una sola planta; en canvi, A. petiolata ésuna espècie molt més vigorosa, que permet ales larves completar tot el cicle sobre un solpeu, un fet que en molts casos deu compor-tar una supervivència més elevada.

A Catalunya pràcticament no hi ha dadessobre els depredadors o parasitoides de les lar-ves. Gràcies al seu color verd es camuflen bésobre la planta nutrícia, de manera que s’hiestan sempre a sobre, tant si mengen com sino. A més, sobretot en els primers estadis,presenten pèls glandulosos que secreten unasubstància possiblement per defensar-se deles nombroses formigues que visiten els nec-taris de les flors d’algunes crucíferes6, 11.

Les larves adultes fan de 3,5 a 4 cm i aban-donen la planta nutrícia per crisalidar entrela vegetació. Aquesta fase del cicle és la mésllarga de totes i la més difícil de detectar, jaque les crisàlides són molt críptiques. En prin-cipi els adults emergiran la primavera següent,però almenys en captivitat, hi ha crisàlidesque poden hivernar un o dos anys més10.

Comportament dels adultsMascles i femelles presenten un acusat dimor-fisme sexual i, com posen en evidència elscomptatges del CBMS, no es detecten ambla mateixa facilitat, ja que mostren compor-taments diferents. Els mascles són patrulla-dors i volen, amunt i avall, en busca de feme-

lles per aparellar-se. Són més sedentaris, itenen tendència a concentrar-se en els mar-ges de boscos i camins, on són fàcils d’obser-var. Les femelles, en canvi, són més vàgils, demanera que, una vegada aparellades, es dedi-quen a cercar les plantes nutrícies per pon-dre-hi, i rarament retornen al mateix lloc.

Tendències poblacionalsCom passa a la resta d’Europa12, a Catalunyano és una espècie amenaçada i la tendènciageneral de les poblacions d’A. cardamines espot considerar estable. En particular, en l’àm-bit del CBMS no s’han observat canvis signi-ficatius en l’abundància de les poblacions quepermetin intuir alguna mena de regressió.

És interessant remarcar que en els darrersdecennis A. cardamines ha sofert una notableexpansió de la seva àrea de distribució al nordd’Europa13, coincidint amb l’augment de tem-peratures que està comportant el canvi cli-màtic. Encara que, previsiblement, aquestmateix fenomen hauria de tenir una influèn-cia negativa sobre les poblacions situades a lazona mediterrània, la manca d’informaciódetallada encara no permet extreure cap con-clusió respecte a això. En aquest sentit, potser que la xarxa del CBMS aporti dades moltimportants els propers anys.

Jordi Dantart

9 Shapiro, A. M., 1981. “ThePierid red-egg syndrome”.Am. Nat., 117: 276-294.

10 Asher, J., Warren, M., Fox,R., Harding, P., Jeffcoate, G.& Jeffcoate, S., 2001. TheMillennium Atlas ofButterflies in Britain andIreland. 433 pàg. OxfordUniversity Press, Oxford.

11 Jacobi, B., 2004.“Drüsenhaare undWehrsekret bei Raupen desAurorafalters Anthochariscardamines (Linnaeus,1758) – fast eineEntdeckung (Lep.,Pieridae)”. Melanargia,16(1): 29-31.

12 Van Swaay, C. A. M. &Warren, M. S., 1999. RedData Book of EuropeanButterflies (Rhopalocera).Nature and Environment,99: 1-260. Council ofEurope Publishing,Estrasburg.

13 Parmesan, C., Ryrholm, N.,Stefanescu, C., Hill, J. K.,Thomas, C. D., Descimon,H., Huntley, B., Kaila, L.,Kullberg, J., Tammaru, T.,Tennent, W. J., Thomas, J.A. & Warren, M. S. 1999.“Poleward shifts ingeographical ranges ofbutterfly species associatedwith regional warming”.Nature, 399: 579-583.

Un mascle d’Anthochariscardamines en repòs. Gràciesal dibuix del revers de les alesposteriors, s’aconsegueix uncamuflatge molt bo, sobretotquan la papallona es posa eninflorescències de crucíferes(com sovint passa quan fa maltemps o durant la nit)(fotografia: J. R. Salas).

Eruga en darrerestadi i pupa

sobre Cardamine.Dibuix extret

d’Hofmann, E.,1893. Die Raupen derGross-Schmetterlinge

Europas. Verlag der C.Hoffman’Schen, Stuttgart.

Cynt

hia

19

S.esculi apareix en la majoria d’estacions; prefereix elsambients mediterranis (alzinars i garrigues), on potassolir densitats impressionants, però també arri-ba, més escassa, al Prepirineu i al Pirineu. S. spini,

tot i ser força localitzada, ocupa ambients molt diferents,de la terra baixa mediterrània a la muntanya subalpina, sem-pre en indrets oberts i secs. Les altres tres s’associen als am-bients centreeuropeus. S. ilicis i S. acaciae són abundants alPirineu, Prepirineu i la serralada Transversal i més al sud estroben relegades a zones muntanyoses. S. w-album viu alPirineu i la serralada Transversal fins al Montseny, i tambéa la plana de l’Empordà1. A causa dels seus hàbits arborí-coles és la més difícil de detectar.

Les larves s’alimenten de fulles o poncelles d’arbres o arbus-tos. S. w-album utilitza oms2,3 (Ulmus glabra i U. minor); S.spini, diverses espècies de Rhamnus2 ; S. ilicis i S. esculi, fagà-cies del gènere Quercus (la primera prefereix roures com Q.humilis4, i la segona alzina, Q. ilex, i garric, Q. coccifera) i S.acaciae, aranyoners4 (Prunus spinosa). Presenten cicles biolò-gics similars. Els ous són postos a la base de troncs (cas de S.ilicis5), nusos de branquillons o la base de gemmes axil·lars.L’ou hiverna i eclosiona durant la primavera, coincidint ambla brotada de les fulles. Crisaliden al final de la primavera sobreles fulles o les branques de l’hoste. Són univoltines estivals ivolen entre maig i juliol depenent de l’altitud.

Jordi Dantart

Entre els licènids que plantegen problemes d’identificació al CBMS destaquen Satyrium w-album, S.spini, S. ilicis, S. esculi i S. acaciae. No és rar que coincideixin dues, tres o quatre d’aquestes espècies,creant confusió a l’hora de fer els recomptes, sobretot quan són S. ilicis i S. esculi les que cohabiten.

Satyrium spini

Els trets distintius es troben al revers de lesales. S. w-album es diferencia per la w tan mar-cada que descriu la línia blanca post-discal. S.spini, per la gran taca blava submarginal remar-cada de negre en S1. S. acaciae, perquè la sèriesubmarginal de lúnules taronges inclou un puntblau en S1 i un de negre en S2. La diferencia-ció entre S. ilicis i S. esculi és molt més difí-cil. Normalment la línia blanca post-discal enS1b, S1 i S2 insinua una w oberta en S. ilicis,però no en S. esculi; a més, el color de fonsdel revers acostuma a ser més fosc en S. ilicis.

© Il·lustracions, Richard Lewington 1997.Guía de las mariposas de España y Europa (Tolman, T.& Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona).

Identificació

Com diferenciar les espècies de Satyrium

CCaarraa ssuuppeerriioorr:: color marró molt fosc,amb taca taronja en el lòbul de l’angle

anal de les posteriors i cues més llarguesque en altres espècies

CCaarraa ssuuppeerriioorr:: color marrófosc, amb taca taronja en ellòbul de l’angle anal de les

posteriors, i de vegades en S2

CCaarraa ssuuppeerriioorr:: color marró fosc, amb taques taronges,sovint poc evidents, sobre el lòbul de l’angle anal i en S1 i S2

CCaarraa ssuuppeerriioorr:: color marró fosc, ambtaca taronja en el lòbul de l’angle anal

de les posteriors

estries blanques alsespais S1b, S1 i S2 més

tranversals, senseinsinuar una w

CCaarraa iinnffeerriioorr:: color mésclar, línia blanca

postdiscal marcada ilúnules submarginals

taronges ambpunt negre

blavós en S1 inegre en S2

CCaarraa iinnffeerriioorr:: color més clar,línia blanca postdiscal recta en

les dues ales, lúnules submarginalstaronges remarcades de negre

a la part interna

CCaarraa iinnffeerriioorr:: color més clar,grisenc en els mascles imarronós en les femelles

femellessovint sensetaca taronjapostdiscal a

les alesanteriors

petitaandrocòniaovalada al’extrem

de la cel.la

normalment gran tacataronja postdiscal ales ales anteriors

petitaandrocòniaovalada al’extrem

de la cel.la

gran tacasubmarginal blavaremarcada denegre en S1

línia blanca postdiscaldescrivint una

característica w

línia blanca postdiscal insinuantuna mena de w (no sempre

evident, però un bon caràcterper separar-la de S. esculi)

Satyrium w-album

Satyrium ilicis

Satyrium esculi Satyrium acaciae

CCaarraa iinnffeerriioorr::color més clar,

lúnules submarginalstaronges

remarcades denegre en els

margesinterior iexterior

CCaarraa ssuuppeerriioorr:: color marró fosc, ambtaques taronges, no sempre evidents,

sobre el lòbul de l’angle anal i en S1 i S2

CCaarraa iinnffeerriioorr:: color més clar,lleugerament grisenc, línia blanca

postdiscal recta formada de petitesestries blanques arrenglerades

pinzelld’escatesnegres alfinal de

l’abdomen

lúnules submarginalstaronges, incloent-hiun punt blau en S1 iun de negre en S2

1 Stefanescu, C. & Miralles, M., 1989. “Distribució i biologia de Strymonidia w-album (Knoch, 1782),Everes argiades (Pallas, 1771) i Everes alcetas (Hoffmannsegg, 1804) (Lep. Lycaenidae Leach, 1815) a Catalunya”. Butll. Soc. Cat. Lep., 59 (1988): 35-53.

2 Munguira, M. L., García-Barros, E. & Martín, J., 1997. “Plantas nutricias de los licénidos y satirinos españoles (Lepidoptera: Lycaenidae y Nymphalidae)”. Bol. Asoc. esp. Ent., 21: 29-53.

3 Stefanescu, C., 1994. “Noves dades sobre Strymonidia w-album (Knoch, 1782) als Aiguamolls de l’Empordà (Lepidoptera, Lycaenidae)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 74: 42-47.

4 J. Dantart, J. Jubany & C. Stefanescu, dades no publicades.5 Koschum, A., & Savas, V., 2004. “Eifunde vom Braunen Eichenzipfelfalter Satyrium ilicis (Esper, 1779) im Raum Graz (Steiermark, Österreich) (Lepidoptera: Lycaenidae)”. Nachr. ent. Ver. Apollo, Frankfurt am Main, N. F., 25(3): 155-158.

F

F

F

F

F

CC

C

C

C

Identificació

Com diferenciar les espècies de Colias

Colias crocea ha aparegut a les 74 estacions del CBMSque fins ara han aportat dades. Abunda en pratsi zones ruderals, des del nivell de mar fins a l’es-tatge alpí. Presenta diverses generacions que se

succeeixen des de final d’hivern fins ben entrada la tar-dor. Durant l’hivern, les larves alenteixen el desenvolu-pament, però no arriben a entrar en diapausa, de ma-nera que quan el cl ima és suau no és rar veureexemplars nous al gener i febrer. Al nostre país mantépoblacions permanents que es veuen reforçades ambl’arribada de migradors africans a la primavera i el co-mençament de l’estiu, i de migradors europeus al se-tembre i octubre1. La posta es realitza sobre força papi-

lionàcies, però les preferides són Medicago sativa, Trifo-lium pratense i Lotus corniculatus2. Colias alfacariensisviu també per tot Catalunya i fins ara ha aparegut en un57% de les estacions. Tanmateix, només manté pobla-cions permanents a les zones calcàries, on hi ha la plan-ta nutrícia, la papilionàcia Hippocrepis comosa. A la res-ta de localitats apareix ocasionalment gràcies a la sevagran capacitat dispersiva. És una papallona polivoltina,amb fins a tres generacions anuals que se succeeixen desde la primavera fins a la tardor. Finalment, C. phicomo-ne és una espècie alpina, que viu a l’estiu en prats delsPirineus a alçades de més de 1.800 m.

Constantí Stefanescu

Una de les papallones més comunes a Catalunya és Colias crocea. Als ambients de substratcalcari coincideix amb una altra Colias, C. alfacariensis, amb la qual es pot confondre ambcerta facilitat. Una tercera espècie, C. phicomone, viu en l’ambient alpí i es diferenciasense problemes de les dues anteriors. A Catalunya, la presència de C. hyale, una espèciemolt semblant a C. alfacariensis, requereix confirmació.

Totes tres espècies mostren un fort dimorfisme sexual. La confusió es pot donar entre les feme-lles blanques de C. crocea i les de C. alfacariensis, encara que la franja negra marginal i l’ex-tensió de la pigmentació grisa a l’ala posterior són trets diferenciadors clars. El color groc lli-mona del mascle de C. alfacariensis és molt diferent del color groc taronja de C. crocea. La pre-sència de C. hyale a Catalunya requereix confirmació: els adults gairebé són indistingibles delsde C. alfacariensis, però en canvi les larves tenen una coloració ben diferent3. La recollida d’ousi la cria d’erugues ajudaria molt a aclarir la situació d’aquestes dues espècies al nostre país.

© Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa(Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona).(Il·lustracions reduïdes enun 20% de la seva mida.)

Colias crocea

Colias phicomone

1Stefanescu, C., 2000. “El Butterfly Monitoring Scheme en Catalunya: los primeros cinco años”. Treb. Soc. Cat. Lep., 15: 5-48.

2C. Stefanescu, dades no publicades.3Lewington, R., 2003. Pocket Guide to theButterflies of Great Britain and Ireland.British Wildlife Publishing, Hampshire.

Programa de seguiment en conveni amb:

CCaarraa ssuuppeerriioorraprox. un 10% de les femelles (l’anomenada f. helice) tenen

coloració blanca en comptes de groga

F

F

C

C

C

sense taquesgrogues dins lafranja negra franja negra

ampla i moltvisible a l’alaposterior

difusió aparentd’escates grises a

l’ala posterior

franja negra de l’ala

posteriorreduïda a

unes poquestaques

marginals

escassa difusiód’escates grisesa l’ala posterior

CCaarraassuuppeerriioorr

color verdgroguenc amb

una fortatonalitat gris

fosc

CCaarraassuuppeerriioorr

color blancverdós, amb

menor difusiód’escates

grises

CCaarraa iinnffeerriioorr:: grancontrast entre el grocde l’ala posterior i partapical de l’ala anterior,i el blanc grisenc de laresta de l’ala anterior

amb diverses taquesgrogues molt aparentsdins la franja negra

Colias crocea (forma helice)

CCaarraa ssuuppeerriioorr color groc llimona molt

característic i taques grogues a lapart superior de la franja negra

marginal de l’ala anterior

CCaarraa ssuuppeerriioorr coloració blanca,

similar a la de la f.helice de C. crocea

F

C

CCaarraa ssuuppeerriioorr:: color groc ataronjat intens, amb una amplafranja negra marginal a l’ala anterior i posterior

Colias alfacariensis