Saps que la locució una oroneta no fa estiu s’usa per a indicar que un cas concret no pot ser pres com a norma?

Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 17. Viatjar

Exercici 3. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

A Comprensió escrita

a) Quin vincle té Salzburg amb Mozart?

b) Quin reconeixement ostenta el nucli històric de Salzburg?

c) Quin edifici dibuixa l’estampa més emblemàtica de Salzburg?

d) Quin tipus d’explotació comercial gira al voltant de la pel·lícula The sound of music?

e) Per què és conegut mundialment l’Untersberg?

Exercici 1. Respon a les preguntes següents:

a) Els jardins del palau de Mirabell...

b) A Salzburg, els carrils bici...

c) Visitants i veïns poden gojar d’una font d’aigua molt freda...

d) Al zoològic de Salzburg...

e) Els lèmurs són endèmics d’una illa...

Exercici 2. Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:

a) L’aeroport de Salzburg és el quart més important d’Àustria, després dels de Viena, Graz i Linz.

b) La fortalesa de Hohensalzburg és caracteritza pel predomini del color blanc.

c) L’Untersberg es troba íntegrament en territori alemany, però molt prop de Salzburg.

d) El palau de Hellbrunn està al cim d’una lloma de vegetació molt frondosa.

e) The sound of music es va rodar en molts llocs diferents de Salzburg.

a) ...alternen amb basses poc fondes amb peixos

b) ...són escassos però molt cuidats

c) ...als jardins de Hellbrunn

d) ...tots els animals estan en gàbies

e) ...d’Austràlia

...estan adornats amb quadres mitològics

...recorren només les localitzacions de The sound of music

...a la riba del Salzach

...hi ha unes 1.200 espècies diferents

...d’Amèrica

...presenten formes geomètriques

...són exce·lents i recorren tota la ciutat

...al palau de Mirabell

...hi ha animals, com els paons, lliures en el recinte

...d’Àfrica

Cita cultural

Examen de nivell B2 de

la Universitat d'Alacant

Dimecres, 17 de gener, part escrita

Divendres, 19 de gener, part oral

https://goo.gl/4qQgQA

ha pegat dos voltes a la taula. Quan li cresca prou per a completar-ne tres, aleshores arribarà la fi del món. Això pot ocórrer o no. Però el que sí que és segur és que l’Untersberg és un paisatge mundialment famós: és l’escenari del començament de The sound of music, quan Julie Andrews canta «The hills are alive». I, també, de l’escena final. Però, d’aquesta, no en direm res, no siga que encara no l’hàgeu vista! Així que, això és tot! Fins a una altra!

Llig el text següent i, després, respon a les preguntes dels exercicis 1, 2 i 3.

Diari d’una viatgera: Salzburg

Bon dia! Guten Morgen, com diuen ací! Enguany he volgut repetir una destinació que ja vaig conéixer fa uns quants anys: Salzburg, capital de l’estat federal homònim. És, amb més de 150.000 habitants, la quarta ciutat austríaca més populosa, per darrere de Viena, Graz i Linz. Sabeu per què és molt coneguda Salzburg? Vos en donaré una pista: si hi aneu en avió, vos n’assabentareu de seguida, perquè aterrareu en l’aeroport Wolfgang Amadeus Mozart, el segon més important d’Àustria. En efecte, Mozart (1756-1791), el gran compositor, va nàixer a Salzburg, on va passar la infantesa i la joventut. Si bé és cert que una oroneta no sempre fa estiu, en aquest cas hem de dir que sí que s’acompleix la regla: Salzburg és una ciutat eminentment melòdica. La música, de fet, està per totes bandes, amb músics de carrer en cada plaça i, sobretot, amb el famós Festival de Música i Teatre, instaurat des de 1920 i que se celebra a l’estiu durant cinc setmanes, entre juliol i agost.

Aquesta serà la nostra primera etapa: la visita al centre històric de Salzburg, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l’any 1997 i centre neuràlgic de la música, la cultura i el turisme. D’aquest espai, destaca per damunt de tot la catedral, d’estil barroc i reconstruïda completament durant el segle XVII. Uns altres edificis de culte són les abadies de Nonnberg i de Sant Pere. Però, per damunt de tot, tant en el sentit figurat, com en el sentit recte, reïx el castell de Hohensalzburg, una fortalesa blanca, situada sobre la serra de Festungsberg, que es va començar a construir en el segle XI i que dibuixa l’estampa més característica de la ciutat. Ah, i una cosa més sobre el centre històric: si et consideres un bon escaquista, no perdes l’oportunitat de jugar una partida amb els escacs gegants que trobaràs en Kapitelplatz!

Per a la segona etapa, ens allunyarem una mica del centre històric per a visitar el palau de Mirabell, construït en el segle XVII a la riba del riu Salzach. Malgrat l’indubtable interés arquitectònic de l’edifici, el principal atractiu d’aquest palau el constitueixen els bellíssims jardins florits que l’envolten, que segueixen formes geomètriques i estan decorats amb estàtues de tema mitològic. En aquests jardins es van rodar algunes de les escenes de la pel·lícula The sound of music (1965), protagonitzada per Julie Andrews i Christopher Plummer, i que hui dia s’ha erigit en un dels principals emblemes culturals de la ciutat.

Al voltant d’aquesta pel·lícula, és possible trobar per Salzburg una gran quantitat de marxandatge i, fins i tot, rutes organitzades per diverses empreses que recorren algunes de les principals localitzacions del film. Com descobrirem en la nostra tercera etapa, aquestes rutes solen fer-se amb bicicleta, aprofitant els excel·lents i ombrejats carrils bici que recorren la ciutat, mentre els turistes xiulen o canten les cançons popularitzades per Julie Andrews. És així com arribem a un altre dels entorns més bells de Salzburg: el palau de Hellbrunn, situat al sud de la ciutat. Es caracteritza per uns immensos jardins florits, que alternen amb basses poc fondes en què viuen diverses espècies de peixos. A més, també hi ha una font accessible d’aigua freda, que solen usar turistes i veïns amb fins terapèutics, i el pavelló on es va rodar una de les escenes més recordades de The sound of music. Hellbrunn es troba als peus d’una lloma de vegetació abundant i frondosa, molt humida fins i tot a l’estiu, des d’on es pot gojar de magnífiques vistes panoràmiques de tot Salzburg i visitar el colpidor Steinteather, ‘el teatre de pedra’.

Per a la quarta etapa, no ens allunyarem molt de Hellbrunn. Justament a l’altre vessant de la serra, es troba el zoològic de Salzburg, inaugurat en 1961. Es tracta d’un espai immens, de vora catorze hectàrees, que alberga més de 1.200 animals de 140 espècies diferents, que es distribueixen segons el seu lloc de procedència: Euràsia (com ara l’ós bru o el llop gris), Amèrica (el jaguar o el capibara), Austràlia (el ualabi) i Àfrica (el rinoceront, el lleó, el guepard o la zebra, entre molts altres). Tots els animals disposen d’un terreny prou ample per a moure’s. Alguns, de fet, estan completament lliures dins del recinte, com els paons o els simpàtics lèmurs, endèmics de Madagascar, que sovint salten per damunt dels visitants.

Acabarem el nostre recorregut amb l’etapa reina: l’ascens a l’Untersberg, un imponent cim de quasi 2.000 metres d’altitud, que s’alça entre Baviera (Alemanya) i Àustria, a penes a setze quilòmetres del centre de Salzburg. Aquesta muntanya és un important atractiu turístic, ja que s’hi pot accedir fins a molt prop del cim amb un telefèric. Es conten diverses llegendes sobre l’Untersberg. En una, es diu que hi dorm dins Frederic Barba-roja, sagrat emperador romà i rei d’Alemanya durant el segle XII, mentre li creix la barba al voltant d’una taula redona. La llegenda diu que, fins ara, ja

És freqüent en els àmbits formals la combinació entre els pronoms reflexius [em, et, es, ens, vos] i els adverbials [en, hi] quan substitueixen un complement de règim verbal o un circumstancial: me n’alegre, t’hi acostumes, s’hi oposen, vos n’adoneu, recorda-te’n, s’hi perd...

Només cal que recordes que, darrere del verb, els pronoms de CI ens i els recolzen en el verb si acaba en vocal: porta’ns-la, presenta’ns-els, dóna’ls-en...I que adopten les formes plenes nos, los si el verb acaba en consonant: portar-nos-la, presentar-nos-els, donar-los-en...

Quan usem el verb en imperatiu, gerundi o infinitiu, els pronoms apareixen darrere de la forma verbal: porta-me’n, explicar-li-ho. En aquests casos, mantenim per regla general les formes que presenten quan van per davant del verb, canviant els espais per guionets: me la contes = conta-me-la.

En la combinació CI + CD, els pronoms de CI em, et, es apareixen amb la forma plena (me, te, se), excepte quan es combinen amb ho, que s’apostrofen (m’ho, t’ho, s’ho). Els altres pronoms de CI es mantenen invariables: me’n dius, t’ho menges, se la queda, ens els porteu, li’l mostra, els ho explica...

B1. Combinació de pronoms febles: CI + CD

B2. Combinació de pronoms febles: altres combinacions

B3. El so [λ] i els grups tl, tll, l·l

Fascicle 17. Viatjar

B Normativa i gramàtica

La combinació més habitual és la dels pronoms de complement indirecte (CI) i complement directe (CD): [em, et, es, ens, vos, li, els] + [el, la, els, les, en, ho]: me la dóna, te’n regala, se’l llava, els els durà, li n’ha comprat, ens la porta, t’ho arregla...

Els pronoms de CD el, els, en es recolzen en el primer pronom quan acaba en vocal: me’n dius, se’ls menja, li’n ven.Però el i en s’apostrofen sobre el verb si aquest comença per vocal: me n’ensenyes, se l’acaba...

Quan unim el pronom de CD el i el pronom adverbial en, la combinació resultant és l’en:• Agafa el llibre del calaix = Agafa-l’en.No és possible combinar el pronom de CD en amb l’adverbial en:• Agafa un llibre del calaix = Agafa’n un del calaix / Agafa’n un llibre.

També és habitual en registres formals la combinació entre els pronoms de CD [el, la, els, les, en] i els adverbials [en, hi], que solen remetre a un lloc de procedència (en) o a un lloc de destinació (hi): deixa-la-hi, n’hi posa, trau-les-en...

El pronom de CD neutre ho no pot combinar-se amb els pronoms adverbials en, hi. En aquestes oracions, per tant, cal evitar la substitució dels dos elements i fer-ne, com a màxim, una:• Posa això en la taula = Posa-hi això / Posa-ho en la taula.

Amb els verbs de percepció veure i sentir, fem la combinació entre un pronom reflexiu [em, et, es, ens, vos] i el pronom adverbial fossilitzat hi: • No m’hi veig! • T’hi sents bé?

Amb els verbs de moviment, combinem els pronoms reflexius [em, et, es, ens, vos] i el pronom adverbial fossilitzat en: me’n vaig, se n’ha tornat, vos en veniu, aneu-vos-en, ens n’eixirem, te n’has pujat...

Com vam veure en la unitat 16, en valencià disposem de 14 pronoms febles que ens permeten substituir i reprendre diversos elements propis del discurs. Aquests pronoms poden combinar-se, és a dir, aparéixer conjuntament depenent d’un únic verb.

1 2 3

1 2 3

6 5 4

6 5 4

Són possibles –i habituals en la parla– algunes combinacions de tres pronoms febles:• Faltarà caldo, se me n’ha anat la mà posant l’arròs.• Està molt disgustada perquè la filla se li’n va a viure a l’estranger.

Amb el verb haver, sempre apareix el pronom hi fossilitzat, que es combina amb en quan no s’explicita l’objecte: • Hi ha pomes? Sí que n’hi ha.• Hi havia alguna errada en l’examen? N’hi havia moltes!

Amb altres verbs, el grup n’hi pot generar frases ambigües en l’oralitat, ja que sona igual que la conjunció ni. Fixa’t en la frase següent: Els ciclistes baixaven de la muntanya ràpidament. Si substituïm els dos complements, ens quedaria un enunciat, si més no, inquietant: Els ciclistes n’hi baixaven. En aquests casos, cal evitar la substitució.

7 8 9

En els parlars catalans, la combinació d’aquests dos elements es fa a la inversa: primer els pronoms de CD [el, la, els, les, en] i després el pronom hi en funció de CI: • l’hi conto = li’l conte• la hi porto = li la porte• els hi venc = li’ls venc• les hi dono = li les done• n’hi dic = li’n dic

El valencià no altera la forma del pronom li quan es combina amb un pronom de CD: li la done, li’l porte, li’ls duré, li ho explique...

Tot i això, per influència del castellà, en alguns parlars meridionals és freqüent sentir el canvi de li per se: *se la done, *s’ho explique... Aquest canvi no és normatiu.

Quan combinem per davant del verb un CI de 3a persona plural (els) i un CD determinat masculí plural (els), unim dos pronoms idèntics (els els): Duem els regals als pares = Els els duem.

Darrere del verb, el primer pronom pot recolzar en el verb (porta’ls-els), o bé adoptar la forma plena (portar-los-els).

7 8 9

1 2 3

6 5 4

7 8 9 Recorda que, per a escriure el punt volat de la l·l amb el teclat, has de prémer [majúscula + 3].

Quan una paraula s’escriu amb l·l, també ho fan els derivats:• nul·la: anul·lar, anul·lació• instal·lar: instal·lació• intel·lecte: intel·lectual, intel·ligent, intel·ligència• sol·lícit: sol·licitar, sol·licitud• pal·liar: pal·liatiu, pal·liació

Això implica que tendim a usar la l·l en uns certs contextos: • col·laborar, col·lega, col·lisió, col·lecció, col·lapse...• al·lèrgia, al·legoria, al·leluia, al·licient...• il·lustre, il·lés, il·limitat, il·luminar...• aquarel·la, cel·la, damisel·la, franel·la...

La l·l s’escriu per raons etimològiques. Prové d’un contacte consonàntic en llatí, en què la primera consonant s’acaba assimilant a la l. Per exemple, fixa’t en els adjectius formats pel prefix negatiu in- i un lexema començat per l: [in + lògic] = il·lògic, [in + legal] = il·legal, [in + lícit] = il·lícit, etc.

La ele geminada (l·l) sona igual que una ele simple. No hi ha unes regles fixes que determinen quan l’hem d’escriure. Això sí, només pot aparéixer en posició intervocàlica: al·ludir, destil·lar, col·legi, il·lusió, idil·li, novel·la, pel·lícula, til·la...

El grup tl representa una geminació del so [l]. Es tracta, per tant, del mateix so que trobem en aglutinacions de verb + pronom com ol-la o mol-lo. Aquest dígraf només pot aparéixer en posició intervocàlica, com ara en ametla, batle, bitla, guatla, motle, vetla i derivats.

Per a pronunciar-lo correctament, hem de fer contactar tota la llengua amb el paladar (de manera bastant similar a quan pronunciem el so del grup ny) i expel·lir l’aire pels costats de la boca.Especialment en posició final, hem d’evitar pronunciar aquest so com si fóra una ele simple.

El grup tll representa generalment el so [λ], igual que el dígraf ll. Apareix només enmig de vocals, en paraules com bitllet, butlleta, ratlla, rotllo i derivats.En canvi, en els parlars catalans, representa una geminació del so [λ].

El so [λ] és el que representem gràficament amb el dígraf ll. Aquest és un so lateral palatal, molt habitual en valencià en qualsevol posició de paraula: al principi (llavor), entre vocals (callar), després de consonant (enllaç) o en posició final (martell).

Pots trobar més informació sobre el so [λ] i els grups tl, tll i l·l en l’apartat «Ortografia i pronúncia» de les unitats 6, 8 i 11 de Punt per punt B1.

a) Les jugadores dediquen la victòria a l’entrenadora.

b) El jutge acusa aquella política de corrupció.

c) Els venedors regalen hui llepolies a tots els xiquets.

d) Ahir vaig dir a la mare d’Anna que anirem a l’aniversari.

e) Hui escriuré a les ties les postals.

f) He mostrat als alumnes l’examen.

g) Alguns periodistes van denunciar la censura en un acte.

h) Vosaltres sempre vos negueu a rectificar.

i) Recordeu als iaios que hui dinem junts.

j) Ens hem assabentat de la notícia per casualitat.

Exercici 4. Substitueix en les oracions següents els dos sintagmes destacats en negreta. Després, llig les teues respostes en veu alta:

ORAL

Exercici 8. Escolta atentament les set definicions de l’àudio. Després de cada una, et donarem set segons per a escriure la resposta correcta. En acabar, les repetirem de nou i tindràs tres segons més per a respondre. Finalment, et direm les solucions.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b2-u17-a01.mp3

1. ARB___________________

2. CAT___________________

3. ESC___________________

4. PAS___________________

5. SOT___________________

6. PET___________________

7. LLA___________________

Exercici 5. Completa aquests diàlegs breus amb els dos pronoms febles adequats:

a) –M’opose fèrriament a eixa decisió! –Nosaltres també ____ oposem!

b) –Qui m’ajuda a arreglar l’aparell? –Jo ____ ajudaré.

c) –Et recordes de la solució de l’exercici? –No, no ____ recorde!

d) –M’he oblidat de fer els deures! –Ostres, jo també ____ he oblidat!

e) –Maria no s’acostuma a treballar de nit. –És que és difícil acostumar-____.

f) –No he portat cap regal al xiquet. –No patisques, jo ____ he portat dos.

g) –La llum d’eixe cotxe m’ha enlluernat. –A mi també, no ____ veia gens bé.

h) –Et vaig donar les cinc entrades ahir. –No és veritat, només ____ vas donar tres.

i) –Confesseu: qui va furtar els diners a Pere? –Et promet que jo no ____ vaig furtar.

j) –Com és que ja no queda pernil? –Nosaltres només ____ hem menjat una tireta!

Exercici 6. Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:

Diari d’una viatgera: Euskadi

Bon dia! Egun on, com diuen ací! Aquesta és la primera ocasió _______________ (EN QUÈ / EN LA QUE) he visitat Euskadi, però no serà l’última, _______________ (VOS HO / VOS L’) assegure! Euskadi o País Basc és el nom _______________ (AMB EL QUE / AMB QUÈ) es designen els tres territoris històrics d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa. Manté un vincle molt pròxim amb les altres terres on es parla l’èuscar: Navarra i Iparralde. La capital administrativa d’Euskadi és Vitòria (Gasteiz en basc), on se situa el Parlament basc, mentre que Bilbao (o Bilbo) és considerada la capital econòmica i Sant Sebastià (o Donosti) la capital turística. _______________ (EN / HI) viuen més de dos _______________ (‘MIL MILERS’) de persones.El meu viatge parteix de l’aeroport de Vitòria-Gasteiz. La capital d’Àlaba ha estat _______________ (‘PREMIADA, RECOMPENSADA, RECONEGUDA’) l’any 2012 amb el títol de Capital Verda Europea, reconeixement que atorga la Comissió Europea a les ciutats que tenen més cura del _______________ (MIG / MEDI) ambient i procuren un entorn vital net i saludable per als seus habitants. Però no em quedaré a Vitòria. He llogat un cotxe per a dirigir-me a la Reserva de la Biosfera d’Urdaibai, que es troba al nord de la província de Biscaia, en la desembocadura del riu Oka. La meua primera etapa transcorrerà a Bermeo, però no a la ciutat, _______________ (SINÓ / SI NO) en una casa rural anomenada Lurdeia (‘el crit de la terra’), situada a uns quants quilòmetres de la costa i on la fusió amb el paisatge és absoluta: muntanyes, verdor, humitat... i el mar al fons. Des d’ací, vorejaré la part més occidental de la reserva d’Urdaibai: el cap de Matxitxako; l’_______________ (‘ILLA MOLT XICOTETA’) de Gaztelugatze, amb l’ermita dedicada a Sant Joan Baptista; o la _______________ (‘QUIETA, CALMADA’) i preciosa platja de Bakio. A la nit, de tornada a Lurdeia, soparé al txoko, amb productes frescos que prepararé jo _______________ (MATEIX / MATEIXA) i que han conreat en hivernacles pròxims: lletugues, cebes, tomaques i un parell d’ous de gallina acabats de _______________ (POSAR / PONDRE).Despertar-se de bon matí en plena natura i amb aquesta calma és un autèntic _______________ (‘EMOCIÓ CAUSADA PER LA CONTEMPLACIÓ D'UNA COSA QUE AGRADA MOLT, GAUDI’). Hui, en la segona etapa, visitaré la localitat _______________ (FEMENÍ DE BISCAÍ) de Gernika-Lumo, ciutat agrícola i _______________ (‘QUE TÉ RELACIÓ AMB L’OFICI DE LA CRIA D’ANIMALS COM LES OVELLES O LES CABRES’) immortalitzada per Picasso en el seu superb quadre, Guernica, en què recrea amb estètica cubista la devastació provocada pel bombardeig efectuat per l’aviació nazi l’abril de 1937. A pesar que la majoria dels edificis es va _______________ (‘AFONAR, ENFONSAR, ESFONDRAR’), la Casa de Juntes de Gernika va quedar indemne, com també un símbol ancestral del poble basc: l’Arbre de Gernika, un roure a la vora del qual el lehendakari promet el càrrec. Per a la tercera etapa, canviaré de territori històric. Em dirigiré cap a l’est, cap a la capital de Guipúscoa: Sant Sebastià. L’objectiu d’aquesta etapa serà molt diferent: _______________ (PER / DE) matí, recorreré la Concha (Kontxa hordatza, en èuscar), una de les millors platges urbanes d’Europa i que, vista des del cel, té l’aspecte d’una

Viatges i transports

Exercici 7. Escriu en els buits de les frases següents el terme adequat dels que t’oferim en el requadre:

andana, baixador, barrina, camallada, caravel·la, cremallera, hangar, nodrissa, quadern de bitàcola, telefèric, topall, xàrter

a) L’aeroplà en què viatjarem està a l’____________ a l’espera de l’última revisió.

b) Quan va arribar el tren, tots els familiars l’esperaven impacients a l’____________.

c) No cal agafar el cotxe: anem al museu a peu, amb quatre ___________ hi arribem.

d) L’avió va tindre una avaria en un motor i va caure en ____________.

e) La _________ era un tipus de vaixell ràpid i lleuger, amb tres arbres per a les veles.

f) En les vies mortes sol haver-hi uns ____________ per a aturar els trens.

g) El ____________ és un ferrocarril de muntanya que permet ascendir grans pendents mitjançant l’ús d’un tercer carril dentat.

h) La cabina del ______________ es va sacsejar a causa d’una allau de neu.

i) S’ha habilitat un vol ____________ d’Alacant a Brussel·les.

j) En el Mediterrani naveguen diversos vaixells ____________ que abasteixen de combustible uns altres tipus d’embarcacions.

k) El capità del vaixell anotava en el ____________ totes les incidències del trajecte.

l) El tren està a punt de parar en el ____________ on heu de baixar-vos-en vosaltres.

_______________ (‘CLOSCA D’ALGUNS MOL·LUSCOS; MOL·LUSC AMB DOS VALVES, SIMILAR A LA CLOÏSSA’). A migdia, em dedicaré a menjar pel nucli històric de la ciutat, en concret, per l’_______________ (‘INNUMERABLE, INCOMPTABLE’) quantitat de restaurants de pinxos. Aquests àpats _______________ (CONSISTIR) en xicotetes i delicioses racions, sovint molt originals, i que es prenen acompanyades d’un vi blanc típic, el xacolí. Ah! Cal no perdre els _______________ (‘BARRETA MENUDA, ALLARGADA I ACABADA EN PUNTA, GENERALMENT FETA DE FUSTA, QUE SERVEIX PER A LLEVAR LES RESTES DE MENJAR QUE QUEDEN ENTRE LES DENTS’), perquè el _______________ (COMPTE / CONTE) final depén de quants _______________ (ELS HAGES / N’HAGES) acumulat!Després d’haver agafat bona cosa de forces, ha arribat el moment d’afrontar la quarta i última etapa. Serà la més exigent físicament. Em desplaçaré a una població molt pròxima a Sant Sebastià, Astigarraga, coneguda per les seues excel·lents sidres. Però, abans de _______________ (PROVAR-LES / TASTAR-LES) i de carregar el pap, _______________ (M’HO / ME’L) hauré de guanyar: pujaré l’Adarramendi, una serra molt _______________ (‘REFERIT A UN TERRENY, QUE FA COSTERA’), de més de 800 metres d’altitud. Per a arribar al cim, has de travessar un imponent bosc de fajos i creuar un _______________ (‘CORRENT NATURAL D’AIGUA DE POC VOLUM’), que transcorre paral·lel a la senda durant un bon tram. La part final és la més dura, ja que cal afrontar un gran desnivell sense el _______________ (‘LLOC QUE PROTEGEIX DEL VENT O D’ALTRES INCLEMÈNCIES’) dels arbres. Ascendir l’Adarramendi el dia de Cap d’Any és un costum molt arrelat entre els muntanyencs de la zona. I ara sí, després d’aquest esforç, ja puc gojar de la bona sidra autòctona. Però no la prendré sola, sinó que l’acompanyaré d’una bona xulla de bou de quasi un quilo de pes i ben _______________ (‘FÀCIL DE MASTEGAR, DE PARTIR’). Vos n’apeteix? Bon profit! I fins a la pròxima!

C Vocabulari i pronúncia

Saps que l’adjectiu mateix, quan va posposat, pot acomplir dos funcions? D’una banda, pot emfatitzar la paraula que acompanya i, en aquest cas, concorda: Els jugadors mateixos van aplaudir l’entrenador. De l’altra, pot indicar que la paraula que acompanya no és més que una opció i, en aquest cas, és invariable: Posa’t eixes sabates mateix.

Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.espuntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

Solucions:Exercici 1a) Salzburg és el bressol de Mozart, que hi va passar la infantesa i la joventut. b) Des de 1997 és reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. c) El castell o fortalesa de Hohensalzburg, situat en la serra de Festungsberg. d) Una gran quantitat de marxandatge i rutes turístiques en bicicleta per les diverses localitzacions del film. e) Per ser l’escenari del començament i el final de The sound of music.

Exercici 2a) ...presenten formes geomètriques, b) ...són excel·lents i recorren tota la ciutat, c) ...als jardins de Hellbrunn, d) ...hi ha animals, com els paons, lliures en el recinte, e) ...d’Àfrica

Exercici 5a) ens hi oposem, b) t’hi ajudaré, c) me’n recorde, d) me n’he oblidat, e) acostumar-s’hi, f) li n’he portat, g) m’hi veia, h) me’n vas donar, i) li’ls vaig furtar, j) ens n’hem menjat

Exercici 6en què / vos ho / amb què / Hi / milions / guardonada / medi / sinó / illot / tranquil·la / mateixa / pondre / goig / biscaïna / ramadera / ensorrar / de / petxina / innombrable / consisteixen o consistixen / furgadents / compte / n’hages / tastar-les / m’ho / costeruda / rierol / recer / tendra

Exercici 4a) Les jugadores li la dediquen. b) El jutge la n’acusa. c) Els venedors els en regalen hui. d) Ahir li ho vaig dir / vaig dir-li-ho. e) Hui els les escriuré. f) Els l’he mostrat. g) Alguns periodistes la hi van denunciar / van denunciar-la-hi. h) Vosaltres sempre vos hi negueu. i) Recordeu-los-ho. j) Ens n’hem assabentat per casualitat.

Exercici 3aF, bV, cF, dF, eV

Exercici 7a) hangar, b) andana, c) camallades, d) barrina, e) caravel·la, f) topalls, g) cremallera, h) telefèric, i) xàrter, j) nodrissa, k) quadern de bitàcola, l) baixador

Exercici 107 x 9 = 63 | 63 x 2 = 126 | 126 - 68 = 58 | 58 + 47 = 105 | 105 - 77 = 28 | 28 x 4 = 112 | 112 / 7 = 16

Exercici 11a) El castellà, el quítxua i l’aimara. b) Perquè és, alhora, desèrtic i humit. c) Pots anar-hi en avió o bé en autobús. d) En l’arquitectura de la ciutat: els conquistadors van enderrocar temples inques per a construir-hi esglésies. e) El camí de l’Inca.

Exercici 12a) ...en el segle xv, b) ...en 1821, c) ...al déu Sol, d) L’excés d’explotació turística, e) ‘La muntanya jove’

Exercici 9a6, b3, c5, d4, e7, f8, g1, h2

Exercici 13aV, bF, cV, dF, eF

Exercici 8Les solucions apareixen al final de l’àudio corresponent.

Exercici 14 (solució orientativa). a) És tristíssim que molts mitjans manipulen les notícies. b) És un problema que es llija tan poc. c) Cal animar tots els jóvens a seguir l’exemple d’este esportista. d) Afortunadament, va frenar a temps. e) Pere és un gandulot. f) La gosseta dels teus amics és entranyable. g) Desgraciadament, el govern de l’estat ha retallat la inversió en salut i educació. h) Permetrem que cresca la pobresa sense fer-hi res?

Modalitzar

En funció de la intenció que tinguem com a parlants, podem emetre textos objectius o subjectius. Mentre que en els objectius hem de mantindre la nostra opinió al marge, en els subjectius podem prendre partit per una opció concreta.

Quan prenem partit, podem fer-ho explícitament usant fórmules diverses: al meu parer, segons la meua opinió, per a mi, segons em sembla...

No obstant això, també podem exposar la nostra opinió d’una manera més subtil, a fi d’aconseguir que el receptor del missatge s’arrenglere amb la nostra visió sense ser-ne conscient. Per a fer-ho, disposem de moltíssims recursos:

Així, podem fer ús d’adjectius aparentment objectius, però que traslladen una opinió subjectiva: És lamentable que passe això. Hem fet un viatge inoblidable. El candidat pronuncià un discurs buit.

També podem expressar la nostra opinió a través de fórmules impersonals, que ajuden el receptor a adherir-s’hi. Així, en lloc de dir felicite l’alcalde per esta decisió, pot ser més efectiu dir cal felicitar l’alcalde per esta decisió.

Alguns substantius (pena, sort, barbaritat, encert...) ens permeten expressar valoracions de manera dissimulada. Compara: El sistema no actua contra els corruptes. / És una llàstima que el sistema no actue contra els corruptes.

Un altre recurs amb què expressem la nostra opinió sense fer-la explícita consisteix en l’ús de diminutius o augmentatius connotats. Compara: L’home no va saber respondre res. / L’homenet no va saber respondre res.

Els modificadors oracionals (per desgràcia, per fortuna, sortosament...) ens permeten exposar l’opinió que ens mereix un fet. Nota la gran diferència entre aquestes dos frases: Pere està afaitant-se. / Per sort, Pere està afaitant-se.

Les preguntes retòriques (les que respon el receptor automàticament) predisposen el receptor a assumir el nostre punt de vista: Haurem de callar davant d’un acte tan injust? Quina alternativa hi havia?

E Habilitats comunicatives: modalitzarLa modalització és la manera com un emissor personalitza el seu missatge, és a dir, com empra uns determinats recursos per a fer notar la seua opinió subjectiva.

Exercici 9. Relaciona les frases fetes següents amb el significat corresponent:

a) Fer barca.

b) Anar en el tren de les dos.

c) Fer més viatges que una mareta al niu.

d) Llevar-se l’espart de l’ala.

e) Perdre el tren.

f) Posar el carro davant dels bous.

g) Tirar la barca a l’aigua.

h) Parle jo o passa un carro?

1) Prendre una resolució sense vacil·lar.

2) Feu el favor de fer-me cas?

3) Anar a peu.

4) Desentendre’s d’una cosa molesta.

5) Anar a un lloc moltes vegades.

6) Unir-se per a compartir beneficis o pèrdues.

7) Desaprofitar l’ocasió.

8) Fer les coses al revés de com caldria.

ORAL

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b2-u17-a02.mp3

Exercici 10. Escolta atentament les set operacions matemàtiques de l’àudio. Després de cada una, et donarem cinc segons per a respondre. Quan passen els cinc segons, et donarem la solució i et proposarem una nova operació, així fins a set.

Exercici 11. Respon a les preguntes següents:

a) Quines són les tres llengües més parlades actualment al Perú?

b) Per què el clima de Lima és peculiar?

c) Quines opcions hi ha per a viatjar de Lima a Cusco?

d) En què es percep l’efecte de la colonització en la ciutat de Cusco?

e) Com s’anomena la ruta que uneix Ollantaytambo amb la ciutat sagrada del Machu-Picchu?

D Comprensió oral

Abans de res, llig les preguntes dels exercicis 11, 12 i 13. Després, escolta atentament l’àudio següent. En acabar, intenta respondre a totes les preguntes.

Diari d’una viatgera: viatge a Machu-Picchuhttps://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b2-u17-a03.mp3

Exercici 13. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) Lima es caracteritza climàticament per una blanura persistent.

b) Actualment, Cusco és la capital del Perú i, abans, ho va ser de l’imperi inca.

c) Els conquistadors castellans van destruir molts dels temples de culte inques.

d) Entre Lima i Cusco hi ha 3.400 quilòmetres de distància.

e) La ciutat històrica de Lima fou declarada Patrimoni de la Humanitat en 1983.

a) La ciutat sagrada del Machu-Picchu va ser acabada pels inques...b) La independència del Perú es va proclamar...c) El Qoricancha era un santuari inca dedicat...d) Quin és el principal motiu del deteriorament del camí de l’Inca?e) Què significa Huayna-Picchu en quítxua?

Exercici 12. Elegeix la resposta correcta entre les opcions que t’oferim:

a) Crec que molts mitjans de comunicació manipulen les notícies. [adjectiu]b) Al meu parer, es llig massa poc. [substantiu]c) Anime tots els jóvens a seguir l’exemple d’este esportista. [fórmula impersonal]d) Va frenar a temps. [modificador oracional]e) Pere és un gandul. [augmentatiu]f) La gossa dels teus amics és entranyable. [diminutiu]g) El govern de l’estat ha retallat la inversió en salut i educació. [modificador oracional]h) Pense que no podem permetre que cresca la pobresa sense fer-hi res. [pregunta retòrica]

Exercici 14. A continuació, t’oferim diverses oracions de caràcter subjectiu. Intenta reflectir eixa mateixa opinió, però d’una manera més subtil, usant el recurs que t’indiquem:

a) ...en el segle XV

b) ...en 1879

c) ...al déu Sol

d) L’excés d’explotació turística

e) ‘La muntanya vella’

...en el segle XIII

...en 1983

...a Sant Doménech

L’erosió de les pluges

‘La muntanya jove’

...en el segle XIV

...en 1821

...al deu de l’Or

Els terratrémols

‘La muntanya de la llum’

Saps que tresc és l’equivalent valencià del mot anglés trekking?