curs bàsic de mesuraments acústics

Curs bàsic de mesuraments acústics

Eduard Puig Solé, [email protected] per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i LluminosaDirecció General de Qualitat Ambiental

Formació: SPPME-CAT

Sabadell, 19 de setembre de 2013

2

Augment de la sensibilitat de la població vers el soroll


3

En el darrer informe anual del Síndic de Greuges (2 012), les queixes de caire ambiental, predominen les relacionades amb la contaminacióacústica.

Informe Síndic de Greuges - 2012

Dins d’aquestes, “... no són escasses les queixes p er molèsties de sorolls ocasionades per festes, revetlles o concerts organi tzats pels ajuntaments o en sales i equipaments municipals que manquen de les condicions d’aïllament adequades.”


El soroll és un fenomen físic, pressió acústica (P acústica = Ptotal – Patmosfèrica )

Mesurat en Pascals

transmissió

EMISSIÓRECEPCIÓ

EFECTES

Velocitat del so ≈ 345 m/sg

4

Que és el so ?


0,00002 P 0 dB

0,0002 P 20 dB

0,002 P 40 dB

0,02 P 60 dB

0,2 P 80 dB

2 P 100 dB

20 P 120 dB

200 P 140 dB

Nivell Pressió Sonora = L p

Valors extrems de la Pressió Acústica :

20 micro- pascal - llindar audició

200 Pascal - llindar de dolor

ESCALA :

20µPa

p log*20=(dB) Lp ef

5

Unitats de mesura del so


6Curs bàsic de mesuraments acústics

Escala en dB

El paràmetre de mesurament utilitzat és el dB(A).

Aquest s’utilitza ja que la ponderació s’aproxima a la resposta de l’oïda humana.


Ponderacions freqüencials

1. Suma de:

Lptren= 75 dB(A)

Lpcamió= 75 dB(A)

2. Suma de : Lpactivitat 1= 50 dB(A)

Lpactivitat2= 70 dB(A)

En general:

dB(A) 78 )10 (10 10logLp 7,57,5T =+=

dB(A) 70 )10 (10 10logLp 57T =+=


Operacions amb dB

dBLogLnLpLpLp

Total )10....1010(10 10101010

21

+++=

Diferència de nivell

Canvis d'energia Percepció del canvi

3 2 Quasi imperceptible

5 3 Clarament perceptible

10 10La meitat o el doble de

percepció

20 100 Molt més fort o dèbil

9

El soroll i la seva percepció


A més dels canvis de pressió (alt o baix) hi ha altr es característiques del soroll que cal tenir en compte per valorar la molès tia.

• Màxima sensibilitat a 3-4 Khz• Marge freqüència: 20 Hz a 20.000 Hz• Sensibilitat en funció de la freqüència

i del nivell

Corbes de igual sonoritat 10



� És un contaminant que pot afectar la salut, la

comoditat i el benestar de les persones.

� És molt subjectiu. Es podria definir el soroll

com un so desagradable. O com un so que ens

afecta negativament causant una molèstia.

� Pot incidir i incideix, negativament en la

qualitat de vida. D’aquí a la importància que

darrerament se li està donant tant pel que fa als

mitjans de comunicació, administracions, etc...

11



Efectes auditius

• Efectes fisiològics

• Pèrdua temporal o permanent de la capacitat auditiva

12

Efectes del soroll


Efectes no auditius

• Efectes fisiològics

Afectació de diversos òrgans i sentits del cos: endocrí, cardiovascular, nerviós,....

• Efectes psíquics

Canvis de comportament, Insomni. Irritabilitat, dificultat de concentració,....

0

10

20

30

40

50

60

70

12,5 20

31,5 50 80 125

200

315

500

800

1250

2000

3150

5000

8000

1250

0

Hz

dB

Aquest espectre es realitza discretitzant per bandes el nostre espectre audible.


Bandes freqüencials

Components tonals

(CCTT)

EUROPADirectiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del s oroll ambiental, aprovada el 25/06/2002

ESTAT ESPANYOLLlei del Ruido 37/2003, de 17 de novembre 2003Reial Decret 1513/2005 desenvolupa l’avaluació i gestió del soroll ambiental

Reial Decret 1367/2007, desenvolupa la Llei del RuidoReial Decret 1371/2007, desenvolupa el DB-HR (modificat pel RD 1675/2008)

CATALUNYA Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acús tica, aprovada el 16/06/2002, en vigor el 11/10/2002Decret 245/2005 fixa criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica

Decret 176/2009 , de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexosOrdenances municipals

Normativa sobre contaminació acústica a CatalunyaOrdre competencial


15

Marc normatiu

• Llei 16/2002, de 28 de juny , de protecció contra la contaminació acústica

• Decret 245/2005, de 8 de novembre , pel qual es fixen els criteris per a l'elaboració dels mapes de capacitat acústica.

• Decret 176/2009, de 10 de novembre , pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos

• Ordenances municipals (Ordenança Model tipus A i B)


1. Dur a terme les funcions de vigilància, inspecció, control i règim sancionador de la contaminació acústica de les activitats, de les relacions de veïnatge i dels vehicles de motor.2. Controlar la contaminació acústica de les vies urbanes.3.Autoritzar el treball nocturn a la via pública i la suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica, excepte en les obres de les infraestructures de la Generalitat de Catalunya.4.Elaborar i aprovar els mapes de capacitat acústica.5.Declarar les zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) en les àrees incloses en sòl urbà i urbanitzable.6. Declarar les zones acústiques de règim especial (ZARE).7.Divulgar els objectius de qualitat acústica.

Decret 176/2009Competències de l’Administració local


8. Elaborar i aprovar els mapes estratègics de soroll d’àmbit municipal.9. Elaborar i aprovar els plans d’acció en matèria de contaminacióacústica d’àmbit municipal.10. Elaborar els plans específics de mesures per minimitzar l’impacte acústic. 11. Comprovar que els projectes de noves construccions dins la zona de soroll són compatibles amb els objectius de qualitat acústica que els sigui d’aplicació.

Decret 176/2009Competències de l’Administració local


18

Llei 16/2002

Article 21 – Ordenances reguladores de la contaminaci ó acústica

1. Correspon als ajuntaments, elaborar i aprovar ordenances reguladores de la contaminació per sorolls i vibracions, en el marc del que regula aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa.

2. Poden regular aspectes específics com: activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies, treballs a la via pública, especialment els relatius a l’arranjament de calçades i voreres, les relacions de veïnatge, instal·lacions d’aire condicionat, ventilació o refrigeració, activitats de lleure, d’espectacle i recreatives, sistemes d’avís acústic, els treballs de neteja de la via pública i de recollida de residus municipals o la circulació de vehicles de motor, especialment ciclomotors i motocicletes.

3. Les ordenances poden tenir en compte les singularitats pròpies del municipi, com ara les activitats festives i culturals, i les que tenen un interès social, sempre que tinguin un cert arrelament.


19

Decret 176/2009

Article 3 - Àmbit d’aplicació

Aquest Reglament és d'aplicació a qualsevol infraestructura de transport, instal·lació, maquinària, projecte de construcció, comportament, o activitat de caràcter públic o privat, incloses als annexos, a tot el territori de Catalunya susceptibles de generar contaminació acústica per soroll, per vibracions o per soroll i vibracions.

Article 4 - Definicions

Activitat: qualsevol activitat industrial, comercial, de serveis, recreativa o espectacle que sigui de titularitat pública o de titularitat privada i les derivades de les relacions de veïnat.


20

Decret 176/2009

Alguns dels aspectes més rellevants del Reglament:

• Metodologies de mesura i valors límit pels objectius de qualitat, i pels diferents emissors acústics.

• Valors exteriors, en funció de les zones de sensibilitat i usos del sol definits en el mapa de capacitat acústica.

• Valors interiors, en funció del tipus de dependència i ús de la sala.

• Regulació de les zones de soroll.

• Eines per a la gestió ambiental del soroll: Mapes estratègics, plans d’acció, plans específics o creació de zones ZARE /ZEPQA.

• Creació de les Entitats per a la Prevenció de la Contaminació Acústica (EPCA).

• Annexes nous: objectius de qualitat acústica (annex A-exteriors, annex B-interiors).


Annexes del Decret 176/2009


1. Mitjans de transport: viari, ferroviari 2. Mitjans de transport aeri

3. Activitats i veïnat a l’ambient exterior

4. Activitats i veïnat a l’ambient interior

5. Instal·lacions de tir

6. Vehicles de motor i motocicletes

7. Vibracions a l’interior dels edificis

8. Mètodes de càlcul i equips de mesurament

9. Aïllament acústic a les façanes contra el soroll aeri

10. Contingut d’un estudi d’impacte acústic per a les activitats

11. Contingut d’un estudi d’impacte acústic per a noves infraestructures de transport

12. Indicadors de molèstia global

22

Mapa de capacitat acústica


23

Mapa de capacitat acústica


24

Mapes de capacitat acústica

Estat de l’aprovació dels mapes de capacitat acústica.

Maig 2013


El mapa de capacitat acústica ha de ser públic i consultable per la població. La recomanació és la utilització dels portals web dels municipis.

Llei

da

Ter

rass

a

Sitg

es

Reu

s

Informació a la població


Zones de sensibilitat acústica i usos del sòlValors límit d’immissió en dB(A)

Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23 h – 7 h)

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)

(A1) Espais d’interès natural i altres - - -

(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45

(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47

(A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)

(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents

65 65 55

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55

(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)

(C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58

(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60

(C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics

- - -

Decret 176/2009Objectius de qualitat acústica del territori i usos del sòl


Avaluació:

a) El període d’avaluació és d’un any.

b) El nivell d’avaluació LAr s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A) i

s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant

Compliment:

a) La mitjana anual no supera els valors fixats en aquest annex.

b) El 97 % de tots els valors diaris no superen en 3 dB(A) els valors fixats en l’annex.

Avaluació i compliment dels objectius de qualitatEn ambient interior i en ambient exterior


A partir dels mesuraments s'obté un un valor LAr = 65,6 dB(A).

Com obtenim el nivell definitiu LAr ?

1. El nivell d’avaluació LAr s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A):

LAr = 65,6 + 0,5 = 66,1 dB(A)

2. S’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

LAr = 66,1 dB(A) →→ LAr = 66 dB(A)

Exemple arrodoniment



Ld (7 h – 21 h) Le (21 h - 23 h) Ln (23 h – 7 h) LAFmax*

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)

(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 80

(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47 85

(A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50 85



65 65 55 85

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55 88

(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial

65 65 55 85


(C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58 90

(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 90

Decret 176/2009Emissors acústics: infraestructures de transport


Avaluacióa) El període d’avaluació és d’un dia

b) Avaluació mitjançant mesuraments LAr = LAeq,T

c) Els valors del nivell d’avaluació LAr i LAFmax s’han d’arrodonir amb

l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part sencera com a valor

resultant.

T = 840 m per a l’horari diürn, T = 120 m per a l’horari de vespre i T = 480 m

per a l’horari nocturn.

Complimenta) Cap valor d’avaluació LAr supera els valors fixats en aquest annex

b) La mitjana energètica del valor LAFmax de cada un dels escenaris no supera els valors fixats en aquest annex.

Avaluació i compliment de les infraestructures de transport


S’han de dur a terme mesuraments en continu de llarga durada, o mesuraments de curta durada representatius, entre dilluns i divendres, sempre que no siguin festius ni vigília de festius.

El nivell d’avaluació es calcula mitjançant l’expressió:

LAr = LAeq T

LAeq,T és el nivell de pressió acústica continu equivalent ponderat A, mesurat durant el període temporal d’avaluació T

T = 840 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts per a l’horari de vespre i 480 minuts per a l’horari nocturn.

Determinació dels nivells d’immissió


El nivell equivalent, és el nivell mig durant un temps T de mesura.

LT

p

pdtAeq T

A t

ot

t

,( )

log=

∫10

1 2

2

1

2( )

⋅= ∑

=

n

i

L

dAeq

TidAeq

nL

1

10,

,

101

log10

dBLAeq 2,52101010log10 10

53

10

53

10

50

31 =

++⋅=

Trobar el nivell equivalent des següents nivells Lp. Lp1= 50 dBA, Lp2= 53 dBA i Lp3= 53 dBA.

Nivell equivalent - Leq


LAFmax, que es determina duent a terme mesuraments per a cada tipologia ferroviària segons l’escenari que s’avalua.

Per determinar el nivell d’avaluació, s’ha de tenir en compte el so incident, és a dir, no s’ha de recollir el so reflectit en el parament vertical mateix.

Els valors dels nivells d’avaluació LAr i LAFmax s’han d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i prendre la part sencera com a valor resultant.

Determinació dels nivells d’immissió


20

30

40

50

60

70

80

90

100

11:0

2:27

11:0

2:42

11:0

2:57

11:0

3:12

11:0

3:27

11:0

3:42

11:0

3:57

11:0

4:12

11:0

4:27

11:0

4:42

11:0

4:57

11:0

5:12

11:0

5:27

11:0

5:42

11:0

5:57

11:0

6:12

11:0

6:27

11:0

6:42

11:0

6:57

11:0

7:12

11:0

7:27

11:0

7:42

11:0

7:57

11:0

8:12

11:0

8:27

11:0

8:42

11:0

8:57

11:0

9:12

11:0

9:27

11:0

9:42

11:0

9:57

11:1

0:12

11:1

0:27

11:1

0:42

11:1

0:57

11:1

1:12

11:1

1:27

11:1

1:42

11:1

1:57

11:1

2:12

11:1

2:27

11:1

2:42

11:1

2:57

11:1

3:12

11:1

3:27

11:1

3:42

11:1

3:57

11:1

4:12

11:1

4:27

11:1

4:42

Hora (hh:mm:ss)

Leq1

s

Pas d’un trenLAFmax

Nivell residual

Exemple gràfic de mesurament Infraestructura ferroviària


Exemple gràfic de mesurament Infraestructura viaria


a) Condicions meteorològiques representatives de l’indret. El vent ha de ser inferior a 5 m/s en el punt d’avaluació. Cal usar sempre els equips amb la pantalla paravent i situar-se damunt d’un terra o ferm sec.

b) L’emplaçament del mesurament:1. En edificacions en l’ambient exterior: micròfon al mig de la finestra

completament oberta de les dependències d’ús sensibles al soroll.2. En altres supòsits, el micròfon ha d’estar entre 1,5 i 4 metres d’altura sobre el nivell del subsòl, i:

• A peu de carrer, entre 0,5 i 2 metres de distància de les façanes amb dependències d’ús sensible dels receptors.• En zones encara no construïdes, en el pla d’emplaçament de la façana més exposada al soroll.

c) Verificació acústica, abans i després dels mesuraments. Cal emprar un calibrador amb un marge de desviació no superior a 0,5 dB(A) respecte del valor de referència inicial.

Condicions de mesurament



Ld(7 h – 21 h) Le(21 h – 23 h) Ln(23 h – 7 h)

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA: A

(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 50 50 40

(A3) Habitatges situats al medi rural 52 52 42

(A4) Predomini del sòl d’ús residencial 55 55 45



60 60 50

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 60 60 50

(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial

60 60 50


(C1) Usos recreatius i d’espectacles 63 63 53

(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 65 65 55

Decret 176/2009Emissors acústics: Activitats i veïnatge en ambient exterior


Avaluació:a) El període d’avaluació és de 180 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts

per a l’horari vespre i 120 minuts per a l’horari nocturn.

b) El nivell d’avaluació LAr s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A) i

s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

Compliment:a) Cap valor del nivell d’avalució LAr,i supera en més de 5 dB(A) durant 30

minuts, de manera continua o discontinua.

b) Cap valor d’avaluació LAr supera els valors fixats en aquest annex.

c) El conjunt d’emissors no supera els objectius de qualitat de l’Annex A.

Avaluació i compliment dels valors límit – annex 3

d’exteriors


Es calcula amb:

LAr, i= LAeq,Ti + K f,i + K t,i + K i,i

• En els annexes es descriuen els procediments pel càlcul de les correccions de baixa freqüència (Kf) , components tonals emergents (Kt) i

components impulsives (Ki).

• S’ha d’eliminar el nivell residual del LAeq.• En cas de tenir més d’una fase de soroll, cal mesurar cada una de les

fases, per obtenir el nivell d’avaluació LAr.

Avaluació


Una fase de soroll és el temps en què el nivell de pressió sonora de la font que s’avalua es percep de manera uniforme en el lloc d’immissió, i tambéels components de baixes freqüències i/o tonals i/o impulsius. El temps en què no funciona la font s’ha de considerar una fase de soroll caracteritzada pel nivell de soroll residual, sense la contribució de la font a avaluar.

Període d’avaluació, T = T1 + T2 + T3 + T4

TEMPS DE MESURAMENT EN CADA FASE

t

Fase 1

Fase 2Fase 3

Fase 4

T 1 T 2 T 3 T 4

Fases de soroll


Període d’avaluació, T = T1 + T2 + T3 + T4

TEMPS DE MESURA EN CADA FASEFase 1

Fase 2Fase 3

Fase 4

⋅+⋅+⋅+⋅= 10

410

310

210

1

4321

101010101

log10LeqLeqLeqLeq

T ttttT

Leq


Leq i fases de soroll

Leq1

Leq2Leq3

Leq4

Correcció per raó de components de baixes freqüències (Kf), tonals (Kt) i impulsius (Ki).

Quan en el procés de mesurament d’un soroll es percebin components de baixa freqüència, o de tonals emergents, o d’impulsius, o de qualsevol combinació entre components que provinguin de la font a avaluar, s’ha de dur a terme una avaluació detallada del soroll introduint les correccions adequades.

El valor màxim de la correcció resultant de la suma Kf + Kt + Ki no ha de ser mai superior a 9 dB.

Correccions de nivell


� a) S’ha de mesurar, simultàniament, el nivell de pressió acústica de la font que s’ha d’avaluar amb les ponderacions freqüencials A i C, a partir de les bandes de terç d’octava de 20 a 160 Hz.

� b) Es calcula la diferència entre els valors obtinguts:

Lf = LCeq,Ti 20-160 – LAeq,Ti 20-160

� LCeq,Ti i LAeq,Ti són el resultat de la mitjana energètica dels tres mesuraments considerats vàlids.

� Si la diferència LCeq – LAeq és menor a 20 dB, es considera que no hi ha components de baixa freqüència significatius. En el cas contrari, s’ha d’avaluar la importància de la baixa freqüència en detall a fi de conèixer la seva contribució.

Estudi en detall

Components de baixa freqüència


A cada una de les bandes de terç d’octava compreses entre 20 i 160 Hz, s’ha de sostreure al nivell mesurat sense ponderar el llindar auditiu humàreferenciat a la norma ISO 226:2003 (Tf).

17,9160 4450

22,1125 51,140

26,5100 59,531,5

31,580 68,725

37,563 78,520

Nivell mínim audible T fdB

Banda freqüencialHz

Nivell mínim audible T fdB

Banda freqüencialHz

Estudi en detall de la baixa freqüència


LB és el resultat de la suma energètica de les bandes en què la diferència obtinguda a l’apartat anterior és superior a zero.

Es determina la presència o absència de components de baixa freqüència i el valor del paràmetre de correcció Kf aplicant la taula següent:

6 dBLB > 35 dB

3 dB25 dB ≤ LB ≤35 dB

0 dBLB < 25 dB

KfLB en dB

Correcció de baixa freqüència


a) Es fa l’anàlisi espectral del soroll en bandes d’1/3 d’octava entre 20 i 10.000 Hz.

b) Es calcula la diferència:

Lt = Lf – Ls

OnLf és el nivell de pressió acústica de la banda f, que conté el to emergentLs és la mitjana aritmètica dels nivells de la banda situada immediatament per sobre i per sota de fLf i Ls són el resultat de la mitjana energètica de tres mesuraments considerats vàlids.

∆f = 1/3 oct.

Lf

_Ls

Components tonals emergents


Es determina la presència o absència de components tonals i el valor del paràmetre de correcció Kt aplicant la taula següent:

Forta: 6Si Lt > 5

Neta: 3Si 3 ≤ Lt ≤ 5

Nul·la: 0Si Lt < 3

De 500 a 10.000 Hz

Forta: 6Si Lt > 8

Neta: 3Si 5 ≤ Lt ≤ 8

Nul·la: 0Si Lt < 5

De 160 a 400 Hz

Forta: 6Si Lt > 15

Neta: 3Si 8 ≤ Lt ≤ 15

Nul·la: 0Si Lt < 8

De 20 a 125 Hz

Component tonal Kt en dBLt en dBBanda de freqüència

en 1/3 d’octava

Components tonals emergents


Correcció de tons predominants

Es compara el to predominant respecte de les corbes de percepció

Lf = 32,6 dB (banda 200 Hz)

Ls = 23,9 dB (suma aritmètica de les bandes de 160 i 250 Hz)

Lt = Lf – Ls = 32,6 – 23,9 dB = 8,7 dB: TONAL FORT


En una determinada fase de soroll de durada Ti segons, en la qual es percep el soroll impulsiu, es mesura simultàniament el nivell de pressió acústica contínua equivalent ponderat A, LAeq,Ti, i la constant temporal d’impuls I, LAleq,Ti.

Es calcula la diferència entre els valors obtinguts: Li = L Aleq,Ti – LAeq,Ti

LAIeq,Ti i LAeq,Ti són el resultat de la mitjana energètica dels tres mesuraments considerats vàlids.

LAIeq,Ti

Ti

LAeq,Ti

Components impulsius


Es determinen la presència o l’absència de component impulsiu i el valor del paràmetre de correcció Ki aplicant la taula següent:

Forta: 6Si Li > 6

Neta: 3Si 3 ≤ Li ≤ 6

Nul·la: 0Si Li < 3

Component impulsiu K i en dBLi en dB

Correcció per components impulsius


a) Condicions meteorològiques representatives de l’indret i la velocitat del vent a de ser inferior a 5 m/sg. Caldrà assegurar-ho !!!

b) Situació del punt de mesurament:

� En edificacions, al mig de la finestra en dependències d’ús sensibles al soroll.

� A peu de carrer entre 0,5 i 2 metres de façanes amb dependències d’ús sensible dels receptors. Possibilitat d’aplicar correccions per reflexions de façana.

� Les zones encara no construïdes, en el pla d’emplaçament de la façana més exposada al soroll.

c) Abans i després de cada mesurament,s’ha de verificar el correcte funcionament de la cadena del mesurament mitjançant un calibrador sonor, i garantir un marge de desviació no superior a 0,5 dB.



Ús del local confrontant

DependènciesValors límit d’immissió

Ld(7 h – 21 h) Le(21 h – 23 h) Ln(23 h – 7 h)

Habitatge o ús residencial

Sales d’estar 35 35 30

Dormitoris 30 30 25 * *

Administratiu i d’oficines

Despatxos professionals

35 35 35

Oficines * 40 40 40

HospitalariZones d’estada 40 40 30

Dormitoris 35 35 25 * *

Educatiu o cultural

Aules 35 35 35

Sales de lectura, d’audició i exposició

30 30 30

(*) Excepte en zones industrials(**) Per a les activitats existents el valor límit d’immissió s’incrementa en 3 dB(A)

Decret 176/2009Emissors acústics: Activitats i veïnatge en ambient interior


Avaluació

a) El període d’avaluació és de 180 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts

per a l’horari vespre i 30 minuts per a l’horari nocturn.

b) El nivell d’avaluació LAr s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A) i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

Compliment:

a) Cap valor del nivell d’avalució LAr,i supera en més de 5 dB(A) durant 30

minuts, de manera continua o discontinua.b) Cap valor d’avaluació LAr supera els valors fixats en aquest annex.

Avaluació i compliment dels valors límit – annex 4

d’interiors


� El valor del nivell d’avaluació LAr s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

� Els mesuraments s’han de fer en dependències d’ús sensibles al soroll (dormitoris, sales d’estar, menjadors, despatxos d’oficina, aules escolars o d’altres dependències assimilables), que s’han de mantenir totalment tancades durant el mesurament.

� En cas de presència de sons greus i en sales petites (menys de 75 m3), almenys un dels mesuraments s’ha de prendre en una cantonada, a una distància de 0,5 m de les parets adjacents i a l’alçada d’on es produeixi el nivell màxim entre 0,5 i 1,5 m.

� En el moment dels mesuraments, només l’operador/a, o com a màxim una altra persona, poden ésser presents a la dependència on hi ha la immissió del soroll.

� Si l’habitació és buida, sense mobiliari, i no té cap tractament absorbent al sostre, cal sostreure 3 dB(A) als nivells mesurats.



55

Preparació d’un mesurament

� Conèixer quin és el problema: focus emissor, transmissió...

� Poder caracteritzar bé aquest problema:

� Horari funcionament.

� Aleatori, continu o periòdic.

� Percepció components baixa freqüència, tonals o impulsius ?

� Distingir fases de soroll. Cal mesurar en cada una de les fases ?

Una vegada tenim aquesta informació, es pot decidi r quan es mesurarà i per quant temps, quants punts – PLA DE MOS TREIG

IMPORTANT saber que s’ha d’anar a mesurar !!!


56

Realització del mesurament

A l’hora de fer mesures, cal ser metòdics i utilitzar algun full deseguiment de mesura o acta d’inspecció. En aquest full ha de figurar la situació, horari, equips, dades acústiques i no acústiques importants.


57

Els mesuraments es poden realitzar en continu durant to t el període d’avaluació o mitjançant mesuraments represent atius de cada fase de soroll.

Avaluació immissió exterior:• DIA: 180 m• VESPRE: 120 m • NIT: 120 m

Avaluació immissió interior:• DIA: 180 m• VESPRE: 120 m • NIT: 30 m

Mostreig

Tipus activitat

Tipus de font

Nº fases

Duració de fons

Tipus entorn

Soroll residual


58

Exemple 1 – bar musical

Registre Leq 1m (dBA).

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

01:3

4:47

01:4

8:47

02:0

2:47

02:1

6:47

02:3

0:47

02:4

4:47

02:5

8:47

03:1

2:47

03:2

6:47

03:4

0:47

03:5

4:47

04:0

8:47

04:2

2:47

04:3

6:47

04:5

0:47

05:0

4:47

05:1

8:47

05:3

2:47

05:4

6:47

06:0

0:47

06:1

4:47

06:2

8:47

06:4

2:47

06:5

6:47

07:1

0:47

07:2

4:47

07:3

8:47

07:5

2:47

08:0

6:47

08:2

0:47

08:3

4:47

08:4

8:47

09:0

2:47

09:1

6:47

09:3

0:47

09:4

4:47

09:5

8:47

10:1

2:47

Hora (hh:mm:ss)

Niv

ell

Leq (dBA) L90 (dB)


59

Exemple 2 – planta industrial

Mesures Leq 10m dB(A)

60

60,5

61

61,5

62

62,5

63

63,5

64

64,5

65

65,5

66

66,5

67

67,5

68

68,5

69

69,5

70

18:2

2:08

18:5

2:08

19:2

2:08

19:5

2:08

20:2

2:08

20:5

2:08

21:2

2:08

21:5

2:08

22:2

2:08

22:5

2:08

23:2

2:08

23:5

2:08

00:2

2:08

00:5

2:08

01:2

2:08

01:5

2:08

02:2

2:08

02:5

2:08

03:2

2:08

03:5

2:08

04:2

2:08

04:5

2:08

05:2

2:08

05:5

2:08

06:2

2:08

06:5

2:08

07:2

2:08

07:5

2:08

08:2

2:08

08:5

2:08

09:2

2:08

09:5

2:08

10:2

2:08

10:5

2:08

Hora

Niv

ell (

dBA

)

Leq(dBA) L90(dBA) L10(dBA)

Leq nit =64,6 dBA Leq dia =65,2 dBA


60

Exemple 3 - bar


61

Exemple 4 – compressors neveres botiga

Leq 1sg dB(A)

0

10

20

30

40

50

60

70

17/0

5/20

13 2

3:46

:54

17/0

5/20

13 2

3:52

:45

17/0

5/20

13 2

3:58

:36

18/0

5/20

13 0

:04:

27

18/0

5/20

13 0

:10:

18

18/0

5/20

13 0

:16:

09

18/0

5/20

13 0

:22:

00

18/0

5/20

13 0

:27:

51

18/0

5/20

13 0

:33:

42

18/0

5/20

13 0

:39:

33

18/0

5/20

13 0

:45:

24

18/0

5/20

13 0

:51:

15

18/0

5/20

13 0

:57:

06

18/0

5/20

13 1

:02:

57

18/0

5/20

13 1

:08:

48

18/0

5/20

13 1

:14:

39

18/0

5/20

13 1

:20:

30

18/0

5/20

13 1

:26:

21

18/0

5/20

13 1

:32:

12

18/0

5/20

13 1

:38:

03

18/0

5/20

13 1

:43:

54

18/0

5/20

13 1

:49:

45

18/0

5/20

13 1

:55:

36

18/0

5/20

13 2

:01:

27

18/0

5/20

13 2

:07:

18

18/0

5/20

13 2

:13:

09

18/0

5/20

13 2

:19:

00

18/0

5/20

13 2

:24:

51

18/0

5/20

13 2

:30:

42

18/0

5/20

13 2

:36:

33

18/0

5/20

13 2

:42:

24

18/0

5/20

13 2

:48:

15

18/0

5/20

13 2

:54:

06

18/0

5/20

13 2

:59:

57

18/0

5/20

13 3

:05:

48

18/0

5/20

13 3

:11:

39

18/0

5/20

13 3

:17:

30

18/0

5/20

13 3

:23:

21

18/0

5/20

13 3

:29:

12

18/0

5/20

13 3

:35:

03

18/0

5/20

13 3

:40:

54

18/0

5/20

13 3

:46:

45

18/0

5/20

13 3

:52:

36

18/0

5/20

13 3

:58:

27

18/0

5/20

13 4

:04:

18

18/0

5/20

13 4

:10:

09

Hora

Niv

ell


62

Mesures curtes vs llargues

� Mesuraments curts:

� Coneixement del comportament de la font de soroll i les fases d’aquestes (mesures en el període - fase més desfavorable)

� Fonts de soroll de tipus continu / cíclic.� Fonts de soroll variable (temps de mesuraments més llargs).

� Entorns (fons amb certa estabilitat).

� Mesuraments llargs:

� Funcionament variable i/o aleatori amb un desconeixement de lesfases de soroll.

� Nivell residual alt i variable. Més dades

Necessitat de fer un processat

Temps


63

Situació dels punts

� INTERIOR

� 3 PUNTS – Complir amb els requisits de distàncies.

� 1 Punt a la cantonada ( V < 75 m3 , S < 27 m2). Alçada punt ?

� I si es realitza una mesura de llarga durada ? Compte en situar el punt !!

� Possibilitat de corregir per sales buides (3 dB)

� EXTERIOR

� 3 Mesures – Mateix punt

� Centre de la finestra, amb aquesta oberta de bat a bat (Es recomana mesurar-ho)

� I si es realitza una mesura de llarga durada ?

� Possibilitat de corregir per l’efecte de les reflexions (3 dB)

P1

P2

P31,5 m

1 m

0,5 m

0,5 m

1 m

1,5 m


64

Caracterització del soroll residual

� Si el resultat de l’avaluació és de COMPLIMENT, no és rellevant el soroll residual.

� Si el resultat de l’avaluació és de NO COMPLIMENT , potser que tampoc sigui rellevant si la superació és alta o hi ha correccions positives.

� En el cas de NO COMPLIMENT, i superacions petites (>0 i <3), és quan cal afinar en la mesura i caracterització del soroll residual, ja que pot afectar al resultat de l’avaluació.

( )10/,10/, 1010log10 residLAeqLAeqcorAeqL −=

És important mesurar de manera precisa el soroll residual ? Depèn !!!


65

Correccions (Kf, Kt i Ki)

� Les correccions sols caldrà aplicar quan les correccions siguin imputables a l’activitat.

� Per comprovar-ho es poden superposar els espectres:

� En cas de correccions positives, caldrà calcular les correccions pel soroll residual.


Tasques d’oficina

� Que hi hagi un període d’avaluació de 16 h (7 a 23 h), o de 180 minuts, no significa que s’hagi de mesurar durant tot aquest temps; el que cal és tenir informació representativa de les fases de soroll d’aquesta font durant aquests períodes d’avaluació.

� Amb l’ajuda d’un full de càlcul, o programari, es realitzarà el processament de les dades (per exemple, NIVAVAL).

� Finalment, s’elaborarà l’informe tècnic del mesurament, seguint criteris com ara:

� IT-102 de l’Oficina d’Acreditació

� ISO 1996-266Curs bàsic de mesuraments acústics

www.gencat.cat/mediamb/

Annex 6 - Emissió de soroll dels vehicles de motor i ciclomotors

� Valor límit: SUMANT 4 dB al nivell de la fitxa d’homologació, corresponent a l’assaig amb vehicle aturat.

Si no hi ha aquesta dada en la fitxa d’homologació o placa bastidor, la InspeccióTècnica de Vehicles, serà l’encarregada de facilitar-la o determinar-la.


Per ciclomotors, si no hi ha dada en la fitxa d’homologació, el nivell d’emissiósonora, és de 87 dB(A).

Condicions de l’assaig

1. Comprovar que el motor del vehicle es troba a la temperatura normal de funcionament i que el comandament de la caixa de canvi es troba en punt mort.

2. S’accelerà progressivament el motor fins a assolir el règim de referència, en r.p.m., que figura a la fitxa d’homologació o a la targeta d’inspecciótècnica. Un cop assolit aquest punt s’ha de deixar de sobte, l’accelerador a la posició de ralentí (ajuda d’un tacòmetre extern).

3. El nivell sonor s’ha de mesurar durant el període de funcionament en quèel règim del motor es troba estabilitzat i durant tot el període de desacceleració.

Condicions de l’indret de mesurament:

• Zona amb el terra dur (no absorbent)

• Sense superfícies reflectants, com a mínim, a tres metres del voltant del vehicle.

• El nivell de soroll residual < 10 dB(A) per sota68Curs bàsic de mesuraments acústics

Punt de mesuraments-1


� 0,5 m de distància al tub d’escapament� > 0,2 m per damunt del terra� Orientació a un angle de 45º amb el pla vertical a la direcció de sortida dels gasos

Punt de mesuraments-2


� 0,5 m de distància al tub d’escapament� > 0,2 m per damunt del terra� Orientació a un angle de 45º amb el pla vertical a la direcció de sortida dels gasos

Determinació del nivell d’emissió

El nivell LAFmax s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.

S’ha de realitzar, com a mínim, tres mesuraments, i es consideren vàlids quan la diferència entre els valors extrems és menor o igual a 3 dB(A)

El nivell d’emissió resultant, LAFmax , és el valor més alt dels tres mesuraments.


En el supòsit que es superi el valor límit, s’ha de procedir a una segona sèrie de mesures (si quatre dels sis valors no superen, el nivell sonor del vehicle és el tercer dels sis valor en ordre decreixent).

Determinació del nivell d’emissió – condicions de funcionament del motor

Si es té nivell de referència, el nivell sonor es mesurarà a les revolucions que indica la fitxa/placa.

Si no es tenen les revolucions del motor:

1) En ciclomotors i motocicletes amb S < 5000 rpm es farà la mesura a ¾del règim de gir que dona la potència màxima (S)

2) En motocicletes amb S > 5000 rpm es farà la mesura a ½ del règim de gir que dona la potència màxima (S)


Anesdor té una publicació a la web, amb taules de referència per assaigs a vehicle parat. www.anesdor.com

Decret 176/2009Ordenances

Disposició Transitòria PrimeraOrdenances municipals (obligatòries > 5000 habitants)

1. Els ajuntaments que, a l’entrada en vigor del Reglament, disposin d’ordenances municipals de protecció contra la contaminació acústica, les han d’adaptar a les normes que estableix el Reglament en el termini de dos anys a partir de la seva entrada en vigor.

2. El departament competent en matèria de contaminació acústica ha de prestar als ajuntaments que ho sol·licitin el suport tècnic, jurídic i administratiu necessari per a l’elaboració de les ordenances.

3. Mentre no es produeixi l’adaptació de les ordenances prevista en l’apartat primer, són d’aplicació directa les exigències i els paràmetres establerts en el Reglament, sempre que aquests siguin superiors als continguts a les ordenances.


Models d’ordenança municipal

� Model AModel d’ordenança per a tots aquells municipis que, per la seva complexitat, necessiten regular, de manera àmplia, la contaminacióacústica.

� Model BModel d’ordenança per a tots aquells municipis que no tenen excessius problemes relacionats amb la contaminació acústica.


Ordenança model – exigències d’aïllament

Ús de l’edifici DependènciesValors límit d’immissió

Ld(8 h – 21 h) Le(21 h – 23 h) Ln(23 h – 8 h)

Habitatge o ús residencial

Sales d’estar 45 45 35

Dormitoris 40 40 30

Ús hospitalariZones d’estada 45 45 35

Dormitoris 40 40 30

Ús educatiu o cultural

Aules 40 40 40

Sales de lectura 35 35 35


Ordenança modelClassificació d’activitats

Classificació d'activitats Nivells d'immissió dB(A)Grup I 95 a 100

Grup II 90 a 94

Grup III 85 a 89

Grup IV ≤ 84

Nivell d’immissió: el nivell sonor màxim, LAeq,60s que es genera dins de l’activitat, mesurat en un lloc representatiu degudament justificat. En els locals de pública concurrència s’ha de mesurar a la part central de la zona de públic on hi hagi el major nivell sonor i amb tots els serveis a ple rendiment.

Annex 8. Aïllament acústic.

Annex 10. Requeriments tècnics dels limitadors enregistradors

Annex 11. Classificació de les activitats en funció del nivell d’immissióacústica dins el seu recinte


Ordenança modelRequeriments d’aïllament al soroll aeri

DnT,A , dB(A)

Horari diürn i vespertí ( 7h i 23h) Horari nocturn (23h i 7h)

Grup I 72 77

Grup II 66 71

Grup III 61 66

Grup IV 56 61

(S’indiquen els valors mínims. En tot cas, l’aïllament que s’haurà d’acreditar seràel necessari per garantir a l’habitatge més afectat un nivell de soroll igual o inferior al valor límit d’immissió en el receptor)

S’admet una tolerància de 3 dB(A)


Ordenança modelClassificació de les activitats

Grup I entre 95 - 100 dB(A) Discoteca.

Sales de ball.

Sales de festa amb espectacle. Karaokes.

Restaurants musicals amb música produïda en directe.

.......

Grup II entre 90 – 94 dB(A) Bars musicals. Restaurants musicals sense música produïda en directe.

Jocs i apostes, recreatius i esportius.

Tallers de reparació de motos i cotxes .…….


Ordenança modelClassificació de les activitats

Grup III entre 85 – 89 dB (A)

Activitats de restauració que disposin d’equip de reproducció sonora amb un nivell LAeq,60s superior a 75 dB(A) a 1 metre de la font.

Botigues de pa i pastisseria amb obrador.

Impremtes, copisteries i similars.

Tallers de confecció i similars.

……

Grup IV inferior o igual a 84 dB(A)

Activitats de restauració que no disposin d’un sistema de reproducció de so.

Activitats de restauració que disposin d’equip de reproducció sonora amb un nivell LAeq,60s inferior o igual a 75 dB(A) a 1 metre de la font.

Local de pràctiques psicofísiques no esportives.

Comerços alimentaris especialistes i polivalents alimentaris.

……. 79Curs bàsic de mesuraments acústics

Activitats a l’aire lliure

Terrasses, fires d’atraccions, mercats, espantalls acústics, ... han de disposar d’autorització municipal.

Terrasses d’ús públic, instal·laciód’elements acústics, actuacions en viu o megafonia han de disposar d’autoritzaciómunicipal.

Envelats i discoteques a l ‘aire lliure han de disposar de limitador.


Activitats festives a via pública

Revetlles, festes tradicionals, cercaviles, espectacles musicals i altres han de disposar d’autorització municipal, la qual ha d’assenyalar les condicions a complir per minimitzar la possible incidència de sorolls.

Activitats públiques amb sistemes electroamplificats, no poden superar els 100 dB(A) [LAeq 60sg] en la zona de públic i els 80 dB(A) [LAeq 30 m] a la façana més exposada.

L’ajuntament pot exigir la instal·lació d’un limitador-enregistrador o altres mecanismes.


Un limitador acústic, és un equip, que s'instal·la en la cadena musical, just entre la taula de mescles i els sistemes d’amplificació-altaveus.

Ordenança modelLimitadors acústics

La finalitat d’un limitador acústic, és el de limitar el valor d’emissió de l’equip musical.

Un limitador no ha de substituir mai, un bon condicionament del local. 82Curs bàsic de mesuraments acústics


Requeriments tècnics del limitador enregistrador

Programar els límits d’emissió a l’interior de l’activitat, i la immissió a al receptor o a l’exterior de l’activitat per als diferents períodes horaris.

Disposar d’un micròfon extern que reculli el nivell sonor dins del local per la detecció de possibles manipulacions. Verificable.

Programar horaris d’emissió musical diferents per a cada dia de la setmana (hora d’inici i hora d’acabament), i introduir horaris extraordinaris.

Restriccions d’accés als tècnics municipals autoritzats, mitjançant sistemes de protecció mecànics o electrònics (paraula de pas).

Emmagatzemar dades històriques

Emmagatzemar, mitjançant suport físic estable, els nivells sonors (nivell de pressió sonora continu equivalent amb ponderació freqüencial A) i de les possibles manipulacions esdevingudes amb una periodicitat programable entre 5 i 15 minuts. Memòria per un mes.


Ordenances aprovades

85

� Granollers� Sabadell� Mollerussa� Barcelona� Vilanova i la Geltrú� Sant Sadurní d’Anoia� Arbúcies� Arenys de Mar� Cabrils� Castellbisbal� Cervera� Esplugues de Llobregat� Flix

� Fogars de la Selva� Hostalric� La Tallada� Moncada i Reixac� Òdena� Sant Feliu de Buixalleu� Sant Just Desvern� Sant Vicenç de Montalt� Santa Coloma de Cervelló� Santa Perpetua de Mogoda� Badalona� .....


Els equips de mesurament han de complir amb l’Ordre de 25 de setembre de 2007, pel qual es regula el control metrològic. (ORDEN ITC/2845/2007)

Els sonòmetres i calibradors han de complir els requisits establerts en aquesta Ordre, per als de tipus 1.

Instruments verificats anualment al LGAI o entitat reconeguda.

En cas de necessitar filtres d’octava o 1/3 d’octava, aquests han de complir amb la UNE-EN 61260.

Decret 176/2009Instruments de mesurament


MESURES AMBIENTALS:

• Mesurar condicions ambientals : anemòmetres, termohidrometres.

• Comptadors de vehicles.

• Kits d’exteriors.

MESURES QUALITAT EDIFICACIÓ:

Generadors de soroll (rosa, impacte)

MESURES EMISSIÓ VEHICLES :

Tacòmetre

En general: cables allargadors, cables passaportes, trípodes, esponja antivent, alimentadors, bateries

Equips auxiliars / accessoris


SonòmetreNecessitats en funció de l’ús

Quines prestacions es necessiten en un sonòmetre ? Depèn de l’ús

Avaluar activitats : Mesurament simultani ponderacions LAeq i LCeq, Mesurament simultani ponderacions LAieq i LAeq, filtres en 1/3 d’octava (important que sigui en temps real).

Opcional (pot ser interessant): registre automàtic de dades i registre d’àudio.

Avaluar infraestructures i objectius de qualitat : Sonòmetre integrador

Opcional: mesurament simultani ponderacions LAeq i LCeq, Mesurament simultani ponderacions LAieq i LAeq, filtres en 1/3 d’octava i registre automàtic de dades.

Avaluar l’emissió dels vehicles : Sonòmetre bàsic– facilitat ús i robust (nivells instantanis).


Equip per a la comprovació del correcte funcionament de sonòmetres, analitzadors o dosímetres

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES:

� Calibrador sonor tipus 1 UNE-EN 20942

� Freqüència: 1 kHz ± 1,5% (vàlid per a tots els filtres de ponderació A, B, C, D, Z)

� Alguns incorporen de nivells de Pressió sonora: 94 dB i 104 dB

Calibrador sonorCaracterístiques


Encendre el sonòmetre

Acoblar el calibrador al sonòmetre

Seleccionar la funció LAF

Aplicar la correcció pressió/camp lliure al nivell generat pel calibrador ( 94 – 0,1 = 93,9 dB)

Verificar que el nivell mesurat pel sonòmetre estigui dins el marge recomanat pel fabricant (93,9 ± 0,5 dB)

Si el procés de verificació no és correcte:

- Comprovar correcte situació sonòmetre-calibrador

- Revisar estat bateries del calibrador,...

Si el procés de verificació continua sent incorrecte, cal contactar amb el fabricant

CalibradorProcediment de verificació de l’equip


� Ordre ITC/2845/2007, de 25 de setembre, per al que es regula el control metrològic de l’estat dels instruments destinats a mesurar so audible i dels calibradors acústics.

� Fases de control:� Aprovació de model� Verificació primitiva� Verificació periòdica� Verificació després de reparació o

modificació

� Aparells als que aplica:� Sonòmetres /sonòmetres integradors� Dosímetres� Calibradors sonors

Metrologia legal


Més informació a www.gencat.cat/mediamb

Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa

Direcció General de Qualitat Ambiental

Departament de Territori i Sostenibilitat

Gràcies per la vostra atenció

Curs bàsic de mesuraments acústics 92

curs bàsic de mesuraments acústics

Technology