TREBALL DE SÍTESI DE 2n CURS D’ESO

BADALONA, LA TEVA CIUTAT

ÍNDEX pàgina

1.PRESENTACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI.............................1 1.1. Objectius1.2. Pautes d’elaboració1.3. Organització diària: agenda de treball i sortides

DOSSIER DE TREBALL

1. INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE BADALONA......................5

1.1.Repàs general de la història de la ciutat

1.2.Badalona romana

1.3.Badalona i el seu desenvolupament

1.3.1.De Baetulo a la Badalona ciutat (fins al 1900)1.3.2.Immigració i barris disseminats (1900-1939)1.3.3.De les barraques als primers polígons (1939-1960)1.3.4.La invasió dels blocs de pisos i les queixes dels veïns(1960-1979)1.3.5.Els primers anys de la democràcia (1979-1990)

2.LA BADALONA ACTUAL................................................................12

2.1.La mediterrània en aquest moment

2.2. Demografia de Badalona

2.3.Immigració

2.4. Transformació urbanística

2.5. Treball sobre el vocabulari

3. VALORACIÓ PERSONAL DEL TREBALLDE SÍNTESI.............. 20

4. ELABORACIÓ D’UN POWER POINT......................................... 20

5. ANNEXOS................................................................................... 21

Pautes per preparar l’exposició oralCriteris d’avaluació del treball de síntesi

1. PRESENTACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI

1.1 OBJECTIUS

Els objectius específics del treball de síntesi d’aquest curs són:

Reflexionar sobre els canvis de Badalona al llarg del temps.

Buscar la informació relativa a les activitats demanades.

Apropar-se al coneixement d’alguns aspectes de Badalona: situació, els barris, demografia, etc.

Aprendre a treballar en grup de manera equitativa, justa, amb harmonia i cooperació.

Processar i presentar de manera adequada la informació.

1.2 PAUTES D’ELABORACIÓ

El dossier s’ha de presentar en format digital

S’ha d’escriure tot en català excepte la “valoració individual”.

Les respostes dels apartats de “qüestions” s’han de redactar després de cada pregunta.

L’activitat de valoració personal és un treball individual (l’han de fer totes les persones del grup) i s’ha de redactar en castellà.

Recordeu que cal corregir l’ortografia i la sintaxi del treball abans de presentar-lo.

1

Parts que ha de tenir aquest treball de síntesi:

TítolÍndex Respostes a cadascuna de les activitats realitzades Valoració personalPowerPoint

S’han de numerar tots els fulls d’acord amb les pàgines de l’índex.

L’exposició oral del treball, que és davant d’un tribunal, s’ha de fer en català. Trobareu les pautes per preparar aquesta exposició a l’annex.

Cal fer-hi constar la bibliografia o d’altres fonts d’informació utilitzades. Exemples per fer les cites bibliogràfiques:LlibresARNAU, Joaquim. Escola i contacte de llengües, Barcelona, Ed. CEAC, 1980.

RevistesLÓPEZ, Francesc. “Entre matí i tarda, a GUIX, Barcelona (1983), pàg. 5-7.EnciclopèdiesGran enciclopèdia Catalana. Volum 1, Barcelona, Ed. Enciclopèdia catalana, pàg. 505-529.

Si consulteu una pàgina web, indiqueu-ne les dades, com per exemple: http://www.aj-badalona.es

El dossier s’ha de presentar el dia i l’hora indicats a l’agenda de treball.

2

1.3. ORGANITZACIÓ DIÀRIA: AGENDA DE TREBALL I

SORTIDES

El treball de síntesi es realitzarà els dies 12, 13, 14 i 15 de juny

MATINS

DIMARTS, 12 DIMECRES,13 DIJOUS,14 DIVENDRES,15 DILLUNS, 189.0 -10.00 Treball a l’aula

sobre l’apartat IV:

Badalona i el seu desenvolupament

Visita:Termes, Decumanus i casa dels Dofins

Treball a l’aula sobre l’apartat:

La Badalona romana

Visita:Façana marítima

9.00:

Presentació del treball de síntesi en format digital.

10,00-11,00 Treball a l’aula sobre l’apartat IV:

Badalona i el seu desenvolupament

Treball a l’aula sobre l’apartat:

La Badalona romana

11.00- 11.30 Esbarjo Esbarjo

11.30- 13.00 Treball a l’aula sobre l’apartat V:

La Badalona actual

Treball a l’aula sobre l’apartat II:

La Badalona romana

Treball sobre l’apartat:

Badalona vista des de la façana marítima.

Elaboració d’un PowerPoint.

Valoració personal del treball.

Preparació de l’exposició oral.

Nota: els alumnes de 2n d’ESO podran lliurar el treball dilluns, 18 de juny, per tenir temps de completar el dossier durant el cap de setmana, amb la informació sobre la façana marítima.

El dossier es presentarà en format digital.

3

Indicacions importants

Es passarà llista cada dia i s’avisarà a casa si l’alumne falta a l’institut.

Els alumnes treballaran per equips a l’aula habitual.

Caldrà portar el material necessari per treballar a l’aula encara que hi hagi una sortida programada perquè pot ser que la sortida no ocupi tot el matí.

Material per a la visita de les Termes, Decumanus i casa dels Dofins

Cal dur llibreta, bolígraf i calçat còmode.

Material per a la visita de la façana marítima

Cal dur llibreta, bolígraf, calçat còmode i crema solar. Es pot dur

màquina de fotografiar .

4

DOSSIER DE TREBALL

1.INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE BADALONA

La meva ciutat, Badalona.

El fet d’observar amb curiositat les pedres, les ruïnes, els edificis, i fins i tot, les vies del tren m’ha d’ajudar a preguntar-me com eren, com vivien, quins eren els seus desitjos o les seves preocupacions, en definitiva, com s’organitzaven els homes i les dones que van trepitjar la que avui és la nostra ciutat ... Ho descobrim?

1 2

3 4 5

Índex de fotografies 1.Plaça de la Constitució2.Rambla de Badalona3.Monestir de Sant Jeroni de la Murtra4.Vista aèria de Badalona5.Claustre de Sant Jeroni de la Murtra

5

*Les respostes dels apartats següents s’han d’escriure immediatament després de cada pregunta. Moltes d’aquestes preguntes tenen més d’un interrogant i les heu de contestar de forma completa perquè s’entengui bé què responeu. Per exemple, la primera pregunta s’ha de contestar, més o menys, de la manera següent: “Els ibers construïen els seus poblats a dalt de la muntanya perquè s’hi sentien més protegits. El primer poblat ibèric es troba al ...”

A continuació anotem unes quantes pàgines web on pots trobar informació:

www.museubdn.es www.poblesdecatalunya.cat http;//ca.wikipedia.org/wiki/badalona

Si busques al Google “rieres de Badalona” també trobaràs informació útil per a aquest treball.

1.1.REPÀS GENERAL DE LA HISTÒRIA DE LA CIUTAT

Qüestions:

a) On construïen els seus poblats els pobles ibers? Quin va ser el primer d’aquests poblats? Digueu els noms d’alguns dels turons on s’han trobat restes d’aquests antics pobladors.

b) Quina és la relació entre els poblats ibèrics i el mar?

c) On arribava el mar en època romana? Com se sap?

d) En quina zona es va fundar la ciutat romana de Baetulo?

e) Al voltant de quina església vivien els habitants de Badalona a l’Edat Mitjana i una bona part de l’època moderna? Per què tenien por del mar?

6

f) Com és que durant el segle XVIII augmenta el nombre d’habitants de Badalona? Per quin motiu es comencen a construir cases a prop de mar?

g) Quina repercussió té la revolució industrial en la vida badalonina? Quina importància té el ferrocarril en aquest moment de la història? On s’edifiquen les empreses que s’instal·len a Badalona?

h) Per quin motiu, ja en el segle XIX, s’instal·la a Badalona gent que prové d’altres indrets de la península?

i) A quin tipus d’activitat econòmica es dedicava la zona del barri de Can Canyadó?

j) On es troben les fàbriques de cordes de Can Ribó i de Can Domènech. Amb quina altra activitat de Badalona es relaciona aquest tipus d’indústria?

k) A la zona de Casagemes i el barri del centre, hi ha indústries o cases? A quin tipus d’activitats es dedica aquesta zona del litoral?

l) Quin tipus d’habitatges hi havia al barri del Progrés? Per què?

1.2. BADALONA ROMANA

Aquest bloc de continguts del treball de síntesi és l’estudi de la Badalona romana. Per treballar les següents activitats teniu a la vostra disposició el dossier del Museu de Badalona: “El món romà a Baetulo”, recordeu també la visita de les Termes romanes.

7

Qüestions:

a) Quina llengua parlaven els romans?

b) Quin nom li van posar els romans a la ciutat de Badalona?

c) A quin any es va fundar el primer assentament de la ciutat

de Badalona?

d) On se situava? Estava emmurallada? S’ha trobat alguna resta arqueològica que es pugui relacionar amb la muralla que envoltava la ciutat?

e) Què és la Tabula hospitalis?:

f)A què jugaven els nens de l’antiga ciutat de Baetulo? Com

se sap?

g) Quines eren les activitats principals de Baetulo?

h) Les vil·les eren masies destinades a la producció agrícola, que constaven de dependències per a les activitats agropecuàries però també comptaven amb un àrea residencial. Quins cereals i plantes s’hi conreaven?

i)Aquests cereals i aquestes plantes formen part de la dieta

mediterrània? Per què?

j)Per què el Mediterrani va esdevenir un lloc d’intercanvi

de productes? Explica els intercanvis més importants.

k) Fes una llista de les restes arqueològiques que has

pogut veure durant la teva visita al Museu de Badalona:

8

l)Expliqueu com eren i quina finalitat tenien les termes romanes:

m)Quins eren els carrers principals de l’antiga ciutat

romana?

n) Què és la “Venus de Badalona” i quina era la seva

finalitat?:

o) Digueu les funcions que complia la moneda romana.

p) Què va ser la romanització?

q) Quines llengües deriven del llatí?

1.3.BADALONA I EL SEU DESENVOLUPAMENT

1.3.1. DE BAETULO A LA BADALONA CIUTAT (Fins al 1900)

Badalona és una població amb més de 2000 anys d’història. La ciutat va ser fundada pels romans amb el nom de Baetulo a la primera meitat del segle I adC. i ocupava l’actual barri de Dalt de la Vila.

A l’ Edat mitjana la població es trobava situada al voltant de la plaça de la Constitució i de l’Església de Santa Maria. A l’Edat moderna el nucli urbà tenia 51 cases i veïnats rurals formats per les masies de Canyet, Llefià i Pomar.

Al segle XVIII el creixement de la població provocà l’aparició del barri de Baix a Mar, ocupat per pescadors i corders.

A la primera meitat del segle XIX la fesomia urbana de la vila no canvia però a la segona meitat, amb l’arribada del ferrocarril (1848) i la industrialització, s’inicia l’expansió urbana més enllà de les rieres de Martí Pujol i de Matamoros. També creix l’actual barri del Centre i neixen els barris de Casagemes, Manresà, el Raval, i el Progrés. Aquests dos últims són els que experimenten un creixement més ràpid i espectacular amb la instal·lació de nombroses indústries i habitatges per a obrers.

9

1.3.2. IMMIGRACIÓ I BARRIS DISSEMINATS (1900-1939)

La població augmenta amb l’arribada d’immigrants que vénen de zones rurals de Catalunya, Aragó i València per treballar a la indústria i, a principis dels anys 20, també de Múrcia i Almeria per treballar a la construcció (Metro i Exposició Internacional de

Barcelona) fins que als anys 30 la crisi econòmica i la guerra civil frenen la immigració.

Badalona s’eixampla, hi apareix l’arquitectura modernista i aviat es consolida com una de les ciutats més grans de Catalunya. Es

construeixen l’Escorxador, el mercat Torner, el Cementiri Nou, les escoles Lola Anglada i Ventós Mir, etc.

L’augment de població genera demanda de sòl i d’habitatge i creixen alguns barris, com el Centre, el Gorg, el Progrés, el Raval, i Casagemes; però no n’hi ha prou, i es comencen a ocupar zones rurals. Així molts propietaris de terres destinades al conreu, les parcel·len i les venen perquè s’hi pugui construir. Aquestes urbanitzacions solen ser petites i molt disperses formant barriades diminutes sense cap comunicació entre elles i sovint sense dotació de serveis.

D’aquesta manera neixen alguns barris: Artigas, el Remei, Bufalà, Coll i Pujol, Morera, Sant Antoni i Sant Mori de Llefià, el Puigfred, la Salut, Sant Crist i Sistrells.

Apareixen els primers grups de barraques sobretot a la Salut, que creix amb rapidesa. Durant la guerra civil es fan refugis a Llefià, la Salut i Sistrells que després s’utilitzaran com a habitatges.

1.3.3.DE LES BARRAQUES AL PRIMERS POLÍGONS (1939-1960)

Els anys de la postguerra són de privacions, sacrificis i misèria; malgrat tot, Badalona segueix creixent com a centre industrial i és un punt d’arribada d’immigrants procedents d’Andalusia, Castella,

Múrcia i la resta de Catalunya i això fa doblar la població en només 20 anys.

10

A la zona més cèntrica, queda enllestida la plaça de la Plana com un espai principal de la ciutat. Algunes zones s’omplen de coves i barraques.

També proliferen els habitatges d’autoconstrucció fets sense permisos, a corre-cuita i de nit per evitar que l’Ajuntament els enderroqui.

1.3.4.LA INVASIÓ DELS BLOCS DE PISOS I LES QUEIXES DELS VEÏNS (1960-1979)

Dues característiques defineixen aquest període d’important creixement econòmic: un augment continu de la població i també un augment continu de noves edificacions destinades a habitatge.

Mentre les immobiliàries construeixen, s’inicien les queixes dels veïns, que s’adonen de les greus deficiències de les construccions i de l’absència de clavegueres, asfaltat, enllumenat... i del fet d’haver de conviure amb la contaminació industrial.

Els conflictes dels veïns, que es queixen d’una ciutat força saturada, cada vegada amb més suburbis, on és difícil viure, formen part del dia a dia, fins a la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques.

1.3.5.ELS PRIMERS ANYS DE LA DEMOCRÀCIA (1979-1990)

La població augmenta moderadament fins a la meitat dels anys 80 en què comença a disminuir. La crisi econòmica internacional iniciada el 1973 afecta molt la indústria badalonina: la ciutat ja no pot oferir llocs de treball i per tant ja no arriben més immigrants. També es redueix el nombre de naixements per l’aplicació de mesures de control de natalitat per part de les parelles.

La ciutat pràcticament ja no creix, però experimenta una transformació profunda amb l’entrada dels ajuntaments

democràtics, que a partir de 1979 marquen els criteris d’aquesta transformació: es fan obres públiques per resoldre les mancances de la ciutat i obres d’infraestructura bàsica (clavegueram, enllumenat i pavimentació).

11

El tancament d’algunes indústries a causa de la crisi allibera molts espais que es destinaran a habitatges i també a parcs públics i a serveis.

La lluita contra la contaminació transforma la imatge de la ciutat i permet la recuperació de la platja, convertida en espai lúdic per a tota la població.

Milloren les comunicacions amb l’exterior: el metro arriba a Badalona (1985). S’aprova la divisió del terme municipal en 34 barris, els mateixos que existeixen actualment. I a mitjan dels 80 la ciutat es comença a preparar per al futur, marcat per la celebració dels Jocs Olímpics.

2. LA BADALONA ACTUAL.

El nombre d’habitants continua baixant a causa de diversos factors, com el descens de la natalitat, l’envelliment de la població, l’elevat preu de l’habitatge i el canvi de residència a localitats més petites.

La xarxa viària millora considerablement, cosa que permet connectar diversos barris de la ciutat que durant dècades havien

quedat incomunicats entre ells: els laterals de l’A-19 contribueixen a descongestionar el centre urbà i a comunicar millor algunes zones distants. La B-20 permet establir una connexió ràpida amb Barcelona i a més, enllaça directament la zona comercial de Montigalà amb la gran àrea barcelonina.

A finals dels anys 80 la ciutat es prepara per ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de 1992, Badalona és la seu de les proves de bàsquet i boxa i també és la seu dels periodistes. La construcció del Palau Municipal d’Esports al barri de Can Claris, permet rehabilitar

un gran espai urbà que forma avui dia una magnífica zona esportiva i de lleure.

Neix un nou barri: Montigalà. L’esdeveniment olímpic n’accelera la urbanització que comporta construir uns 900 habitatges per acollir els periodistes desplaçats durant els jocs.

12

Qüestions:

a) Indiqueu en el plànol de Badalona, que hi ha a l’annex, els barris que van néixer arran de l’arribada dels immigrants de la primera meitat del segle XX?

b) Badalona passa de ser zona rural a zona urbana? Per què?

c) Quines són les característiques d’aquestes noves barriades?

d) Per què des de l’any 1960 fins al 1979 es va produir la gran

transformació urbanística?

e) Quan es recupera la platja com a espai lúdic?

f) Quan arriba el metro a Badalona?:

g) On és la nova estació del metro? Quan es va inaugurar? Quin nom té?

h) Quins canvis van suposar per a Badalona ser subseu dels Jocs Olímpics de l’any 1992?

2.1. LA MEDITERRÀNIA EN AQUEST MOMENT

En un mar tan “petit” com la Mediterrània, les migracions del pobles han impulsat l’intercanvi cultural, ja que les cultures no es desenvolupen de forma aïllada, sinó en continu contacte amb altres cultures. El nostre entorn és una realitat multicultural on conflueixen gents i idees de procedència i característiques diferents, i cada

vegada hi haurà més diversitat de costums i cultures diferents. La convivència dependrà de la nostra capacitat d’integració i tolerància respecte a la diferència. Molt sovint rebutgem el que és diferent,

però també podem mirar-ho com un element de varietat i d’enriquiment cultural.

13

Qüestions:

a) Sobre un mapa de La Mediterrània que trobareu a l’annex, assenyaleu els països que tenen costa a la mar Mediterrània i també les seves capitals.

b) En la següent taula trobareu dades de deu països mediterranis. Indiqueu-hi la densitat de població d’aquests països, fent la relació entre la població i l’extensió.

PAÍSExtensió

/km2

Població/Habitants

Densitathabitants/ km2

ALGÈRIA 2.381.741 31.402.548EGIPTE 1.001.449 70.278.170ESPANYA 504.782 39.923.587FRANÇA 547.026 59.670.265GRECIA 131.944 10.631.293ISRAEL 20.770 6.302.962ITÀLIA 301.225 57.449.456MARROC 446.550 30.988.284SIRIA 185.180 17.040.450TURQUIA 780.576 68.569.237

14

2.2. DEMOGRAFIA DE BADALONA

L’ Ajuntament de Badalona ens ha ofert la següent taula de dades respecte de la població :

BADALONA: POBLACIÓ PER SEXES I GRUPS QUINQUENNALS (2001)

ANYS HOMES DONES 0-4 . 5120 .4799 5-9 .4722 .4457 10-14 .5172 4895 15-19 6567 6114 20-24 9530 8824 25-29 10640 9567 30-34 9391 8043 35-39 8471 7905 40-44 7338 7525 45-49 7295 7541 50-54 7078 7108 55-59 6115 6187 60-64 4602 4662 65-69 4466 5156 70-74 3650 4706 75-79 2527 3763 80-84 1251 2439 Més de 85 751 1986Font: Ajuntament de BadalonaDepartament d’Estadística i Població

Qüestions:

a) A partir de les dades de la distribució de població per edats i sexes elaboreu la piràmide d’edats corresponent.

b) Fixeu-vos en la piràmide que heu fet i responeu les següents

preguntes:

c) Quins són els grups d’edat majoritaris?

d) Què reflecteix la base de la piràmide?

15

e) Quin grup d’edat ha minvat considerablement?

f) Quines creieu que en són les causes?

g) Per què l’esperança de vida de les dones és superior a la dels homes?

h) Què suposa per a un país tenir una població envellida?

i) Actualment ha augmentat la població a Badalona? Quina és la causa d’aquest augment?

2.3 IMMIGRACIÓ

El moviment o desplaçament de grups humans d’una zona a una altra amb canvi temporal o definitiu de residència s’anomena migració.

En el darrer segle, Badalona ha estat una ciutat que ha acollit molts immigrants: entre els anys 1950-1970 procedien d’altres llocs de l’Estat Espanyol, i en l’actualitat, de l’estranger.

Qüestions:

a) Busqueu en les següents pàgines web d’on procedeix la immigració que arriba a Badalona: http://www.aj-badalona.es i http://www.idescat.es i feu una taula de dades.

b) Expliqueu qui és un immigrant i qui un emigrant.

c) Què és la societat multicultural?

d) Què s’entén per xenofòbia?

e) Digueu quatre causes que poden provocar migracions.

f) Expliqueu quines són les conseqüències de les migracions per al país de sortida i per al país d’arribada.

16

2.4. BADALONA VISTA DES DE LA FAÇANA MARÍTIMA

La façana litoral ens ofereix una vista panoràmica de al ciutat de Badalona i ens podem fer el càrrec de quins van ser els seus orígens (assentaments ibers) i quines transformacions ha sofert al llarg de la seva història.

La informació que podrem recaptar al llarg de d’aquesta visita us serà útil per respondre algunes de les preguntes formulades en el treball.

Escolteu bé les explicacions del guia i preneu-ne apunts per poder fer un text d’unes 200 paraules sobre el tema que serveix de títol per a aquest apartat: Badalona vista des de la façana marítima. Podeu il·lustrar la vostra explicació amb les fotografies que segurament heu fet durant aquesta passejada.

2.5. TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA

17

L’ambiciosa remodelació que va afrontar la ciutat a finals del segle XX no es va reduir només la construcció del port. Va afrontar també la transformació de dos quilòmetres de costa, des de les característiques tres xemeneies fins a la fàbrica Anís del Mono. Una àrea que s’integra en la trama urbana de la ciutat. La regeneració ha permès oferir uns quatre mil habitatges nous, urbanitzar, crear un sistema viari, noves infraestructures i equipaments, un passeig marítim que connecta amb Montgat i el territori Fòrum, nous col·lectors i moderns sistemes de recollida de residus. Cal destacar dues actuacions molt importants desplegades en el marc d’aquest projecte: la renovació de la xarxa de clavegueram i el tractament dels sòls on havia estat instal·lada la indústria química de la Cros.

En definitiva, és un procés que s’inclou en la recuperació del front marítim de tot el litoral del Barcelonès i que ha transformat l’entorn degradat pel cessament de l’activitat industrial (Cros, Campsa, Bórax, Caci) en un nou barri de cara al mar.

L’objectiu que persegueix aquest plantejament és reconciliar la ciutat amb el mar, passant a ús residencial el sòl que havia estat ocupat durant més de cent anys per indústries majoritàriament químiques situades a primera línia de mar.

Qüestions:

Consulteu la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona http://www.aj-badalona.es i responeu:

a) Quins dos usos té el port de Badalona?

b) Antigament, quina activitat econòmica predominava a la zona on ara hi ha el port i els habitatges nous?

18

2.6. TREBALL SOBRE VOCABULARI

Tradueix els mots següents al castellà i a l’anglès i cerca la definició al DRAE.es. Optimot.cat. i Wordreference.com Català Castellà Definició DRAE AnglèsDofí  

 Assentament  Conrear   Vil·la 

Termes  Atri  Fesomia   Claveguera   Pavimentació   Lleure   Subseu 

 

 Riera  

   

19

3. VALORACIÓ PERSONAL DEL TREBALL DE SÍNTESI

Cada alumne ha de redactar una valoració del treball en grup i de la seva aportació particular. El text ha de tenir unes 150 paraules i hi heu de fer constar les vostres impressions personals. Cal que tingueu e compte l’organització i el repartiment de la feina, els problemes plantejats i com els heu resolt, el grau de participació, responsabilitat i harmonia del grup. També ens agradaria saber quins aspectes del treball us han resultat més interessants i quins més dificultosos.

*Recordeu que aquest apartat s’ha de redactar en llengua castellana.

4. ELABORACIÓ D’UN POWER POINT

Condicions que ha de reunir:

El PowerPoint ha de ser una guia molt esquemàtica que serveixi per a l’exposició oral del treball de síntesi.

Ha d’incloure:

Una petita explicació de com s’ha elaborat el dossier. Col·laboració dels components del grup en totes les

tasques. L’índex del dossier. Un esquema de cadascun dels apartats de l’índex. Valoració personal del treball de síntesi (molt breu).

20

5. ANNEXOS

PAUTES PER PREPARAR L’EXPOSICIÓ ORAL

L’exposició s’ha de fer en català.

El contingut del dossier s’ha de repartir entre tots els alumnes que formen part de l’equip.

S’ha de seguir l’esquema del PowerPoint i ampliar-lo amb els comentaris corresponents.

Cada alumne s’ha de preparar el comentari sense esperar que els professors del tribunal li facin preguntes.

No es consideraran vàlides les respostes fetes amb monosíl·labs.

21

CRITERIS D’AVALUACIÓ

ASSISTÈNCIA A CLASSE

ASSISTÈNCIA A LES

SORTIDES

ACTITUD PARTICIPACIÓ EN EL

TREBALL D’EQUIP

DOSSIER I PowerPoint

EXPOSICIÓORAL

PUNTUACIÓ

MÀXIMA: 0,5

PUNTUACIÓ

MÀXIMA: 0,5

Nota

màxima:0,5

PUNTUACIÓ

MÀXIMA: 2,5

PUNTUACIÓ

MÀXIMA: 3

PUNTUACIÓ

MÀXIMA: 3

Imprescindible tenir un 1,5 d’aquests tres apartats per aprovar(nota individual)

(nota individual) (nota col·lectiva)

Imprescindible fer l’exposició oral per aprovar(nota individual)

El treball de síntesi es puntua sobre 10.

L’equip docent de 2n d’ESO

Badalona, juny de 2012

22