curs 07-08Butlletí informatiu de l’AMPA del Col·legi Mare de Déu del Carme • CURS 2007-2008

HEM GUANYAT!: L'AJUNTAMENT DEL PRAT PREMIA LA NOSTRA AMPA

ENTREVISTA A PEPE MESTRE • DANSA • TEATRE • FUTBOL • BÀSQUET • GEGANTS

CARNAVAL • FESTES DE FI DE CURS • COLÒNIES • CASALS D’ESTIU

L’AMPA APADRINA UN NEN NIGERIÀ • “PER LA SALUT, CAL MOURE’S”

L’ACOLLIDA A L’ESCOLA • L’AUTORA ENS VISITA • PROKARDE A CATALUNYA

Guardó atorgata la nostra AMPAper l'Ajuntamentdel Prat de Llobregat

DISSENY GRÀFICi IMPRESSIÓ

AQUESTA REVISTA HA ESTATDISSENYADA I IMPRESAPER AJP GRÀFICS

Rector Martí i Piñol, 14, baixos dretaTel. 93 370 85 76 - Fax. 93 379 88 2908820 EL PRAT DE LLOBREGATE-mail: ajp@ajpgrafics.com

ON NEIXENLES IDEES

C/ Novell, 37-39, local 1 - 08028 BARCELONATel. 93 490 07 22 - 93 490 07 82 - Fax 93 490 82 68www.fotominerva.com

3editorial

Els altres candidats han estatles AMPA del CEIP Josep Tarra-dellas i de l’IES Baldiri Guilera.El reconeixement se’ns va ator-gar el passat 11 de maig en unsopar al pavelló Joan Busquetsdel CEM Estruch. L’Ajuntamentva per públic els guanyadorsde cada categoria. I... aquestany sí! Hem guanyat.

Els motius que justifiquenaquesta victòria van estar,segons el jurat, que som unaentitat que treballem a la ba-se de la piràmide de l’esport,allà on neixen les il·lusionsdels més petits. Una entitatcompromesa amb la promocióde l’esport en edat escolar,amb empenta suficient perorganitzar un ventall d’acti-vitats esportives molt àmplies.Molt participativa en Jocs Es-portius Escolars amb més de190 nens i nenes fent esporti amb un total de 7 equipsparticipants en totes les fasesde jocs escolars, i que fem unabona difusió dels esdeveni-ments esportius de la ciutat

amb iniciativa per fometartambé la pràctica esportivaentre els pares i mares del’escola.

No sempre es reconeixen elsmèrits... mèrits que aconse-guim en el dia a dia de l’es-port a l’escola amb il·lusió.

Els reconeixements sempresón un estímul per a consoli-dar allò que fem bé i per amillorar el que calgui.

Felicitem-nos, doncs, per lafeina ben feta amb l’ajuda detots, amb l’esforç de tots, ambles ganes de tots.

Hem guanyat!El Jurat de la Nit de l’Esport ha premiat lanostra AMPA, dins de la categoria “MillorAMPA/Centre d’Ensenyament en promocióesportiva” de l’any 2007.

HO EDITA: HI COL·LABORA: AMB EL SUPORT:

4AMPAentrevista

José Mestre, “el Pepe”, és tutor de 3rde primària i professor d’Educació Físicadel nostre col·legi a Educació Infantil iPrimària, juntament amb EncarniMorillas. Però, a més a més, col·laboramolt estretament en activitats de l’escolamés enllà del seu horari lectiu. Ésentrenador de bàsquet (en concret, del’equip prebenjamí i del cadet femení...),forma part dels Grups Missioners com amonitor del grup de 6è, pertany alComitè de Solidaritat, participa al’activitat de “Los chicos del coro” i ésmembre de la Junta de la ONG Prokardea Catalunya. És per aquesta raó que ensés a tots una figura important i dereferència de l’escola. Això ens ha fetdecidir a fer-li l’entrevista.

Un llibre: La sombra del viento

Una pel·lícula: La vida es bella

Una cançó: Cosas que pasan(del grup El Último de la Fila)

Un poble: La Redondela (Huelva)

Una ciutat: Barcelona

El teu plat preferit: Uff, complicat!Patates fregides amb... qualsevol cosa.

Tres coses que t’emportaries a una illadeserta: Una guitarra (per aprendre’nd’una vegada), un àlbum de fotos depersones importants a la meva vida i undiari per a escriure l’experiència allà.

Un altre ofici diferent al d’educador:Veterinari

Un avenç tecnològic: Internet

Pepe, com és que vas dedicar-te al’ensenyament? Quan es va despertaren tu aquesta vocació?

La veritat és que ja de ben jove emcridava molt l’atenció la professió demestre. Tinc un bon record d’algunsdels meus professors i m’agradava moltobservar la tasca que feien ambnosaltres. Penso que l’educació és unaanella molt important a la societat isempre he volgut formar part d’aquestacadena.

També he de dir que m’agrada molttreballar amb persones, especialmentamb nens. Crec que no seria capaç depassar-me una jornada sencera davantd’una màquina.

Des de quan treballes a la nostra escola?On havies treballat abans?

Doncs bé, abans d’arribar al nostre col·le,vaig passar per una escola del barri

José Mestre.“El Pepe”

d’Horta de Barcelona i per una altrade Rubí.

Aquest és el meu novè curs a l’escola.Després de treballar com a mestred’Educació Física, especialitat quem’encanta, aquest curs he començat unanova etapa agafant una tutoria de 3rde Educació Primària. Això suposa uncanvi important a la meva feina que emmotiva i m’il·lusiona d’una maneraespecial.

Què és el que més t’agrada de la tevafeina? I el que menys?

Poder transmetre coneixements iconviure a diari amb els meus alumnesi companys és una de les coses que mésm’omple i em realitza com a persona.M’agrada molt aquest dia a dia encaraque, en ocasions, resulta molt cansat iacabo queixant-me de tot.

Allò que menys m’agrada seria, potser,la manca de confiança que, de vegades,hi ha respecte al professional. Penso queescola i família haurien d’anar en totmoment de la mà i, malauradament,això no sempre passa.

Quins reptes creus que ha d’assumirl’educació en general? I la nostra escolaen concret?

El gran repte que jo crec que hauriad’arribar a assumir l ’educació ésaconseguir una escola oberta, acolli-dora i integradora on tothom hi tinguiun lloc. L’educació no pot viure d’es-quenes a la societat i crec que moltsdels problemes dels nostres joves espodrien començar a solucionar fentuna aposta real per l’educació per partde tothom (govern, institucions, fa-mílies, mestres, joves...).

I pel que fa referència a la nostra escola,treballar responsablement, conscientsque som hereus de la feina educativafeta durant 100 anys a la ciutat del Prat.

Com definiries breument la nostraescola? La nostra escola és...

La nostra escola és... aprenentatges,coneixements, solidaritat, amistat, llocde trobada, famílies, fe, esport... VIDA.

Com és que t’has volgut comprometreamb activitats extraescolars com elbàsquet o els Grups Missioners?

Tant el bàsquet els Grups Missioners(o grups de fe) han format part de la mevavida des de la meva època d’alumne.

Grups és un espai especial a l’escola. Elsvalors que es viuen a grups (els valorsdel cristià), penso que són fonamentalsper la vida. La fe podrà aparèixer o noamb el pas del temps, això és moltpersonal; però els valors viscuts a Grupscrec que deixen petjada al jove i aixòresulta molt positiu per al futur. Jo hohe viscut així i em sento compromès acompartir-ho amb els altres.

Respecte al bàsquet, només puc dir queés l’esport de la meva vida. Sempre hihe jugat i ja fa molt que faig d’en-trenador. Sóc un gran defensor del’esport a l’escola. C rec que els nens hande fer esport, i si ho poden practicar ala seva escola i amb els seus companys...fantàstic! Particularment, gaudeixo moltveient com el projecte del bàsquet a lanostra escola, organitzat amb força ientusiasme per la nostra AMPA, vacreixent en nombre de participants i enil·lusió i ganes.

Quina recomanació ens faries als paresper tal que poguéssim complir ambresponsabilitat la nostra tascaeducativa? Quina recomanació donariesals mestres en general?

La veritat és que fer recomanacions noés fàcil. Jo, com a mínim, no em veigamb cor de fer-ho. Simplement, més quefer una recomanació, m’agradaria ferun recordatori. Penso que el mésimportant és no oblidar-nos en capmoment de qui és l’autèntic protagonis-ta d’aquesta pel·lícula de l’educació:el NEN. Si això ho tenim clar mestres ipares, la comunicació, la confiança il’esforç completaran amb èxit la nostratasca educativa.

Pepe, t’agraïm el teu esforç i la tevadedicació en la feina diària com a mestrei també el teu compromís en la restad’activitats en què col·labores tanactivament. I també t’agraïm haveracceptat de participar en la revista.Gràcies

SetembreComencem a treballar. Aquesta és la ideainicial. Ja veurem com queda al final.

OctubreEl primer que cal fer és començar amb lacarrossa. Hi ha molta feina a fer i els ar-tistes es posen mans a l’obra.

NovembreAra comença la feina al col·le. Ens reunimels dissabtes. Es talla i es lliura la roba.Al local continuen treballant en la ca-rrossa.

DesembreSembla que el projecte inicial començaa agafar forma. Els participants ja hancomençat a fer les seves disfresses.

GenerQuin meset! Sembla que arribi la costade gener! Els participants comencena estar cansats de cosir trencadissos.Hem deixat el Mercadona sense palsde fregar. Els organitzadors i col·la-boradors pensen “Qui m’haurà manatde ficar-me en aquest mullader?”

FebrerHa arribat el gran dia!

Primer, entre tots guarnim la carrossa,ens posem les disfresses, i a gaudir!Bé que ens ho mereixem!

La carrossa ens ha quedat preciosa,les disfresses súper vistoses i elball... si fins i tot ens aplau-dien!

Veritat que tant d’esforçha valgut la pena?

Guanyem el premi dels “SetPecats Capitals”. Felicitats!.Ho celebrem amb un bonsopar. I amb un bon berenarun dissabte al col·le!

Des de la Vocalia de Carnaval us demanemque ens envieu fotografies i idees per apoder començar a treballar al més aviatpossible en el proper Carnaval.

Moltes gràcies

5AMPAactivitats

Elrei

i el patge

A la tarda els toca als nois i noies mésgrans, als de l’altre edifici, que ja nocriden tant, però passen una vergonyaincreïble quan el rei se’ls acosta i elspregunta que si s’han portat bé…

Com cada vegada que és Nadal, tots elsnens de l’escola desitgem que passi ràpidl’any per poder tornar a veure el rei i enXiu-xiu.

6AMPAactivitats

alumnes de 6è de Primàriai 1r d’ESO que han participaten les competicions comar-cals organitzades pel ConsellEsportiu del Baix Llobregati han jugat els partits decompetició establerts alscalendaris del mes d’octubrede 2007 al maig de 2008.

Els nens de 3r de Primària nohan competit però han en-trenat dos cops per setmanai esperem que el proper cursi hi hagi suficients nens pera poder formar un equip iparticipar també en lescompeticions comarcals.

És molt important que tantels alumnes com els pares tinguin clarquè és l’esport escolar. No es tracta decompetir amb l’afany de guanyar, guan-yar i guanyar els partits. Del que es tractaés de gaudir de la companyia dels com-panys del col·legi i anar a jugar juntspartits de futbol. Si es guanya molt millorque si es perd, però si es perd no passares, perquè en aquesta competició gaire-bé cada setmana hi ha partit.

És important que això s’entengui bé, tantper part dels alumnes com per part delspares. Diguem que si es vol “com-

petitivitat extrema” en lloc de “compe-titivitat lúdica” el col·legi no és el llocper fer-la. Afortunadament hi ha prouassociacions i clubs esportius al Prat quepoden oferir aquest “plus” de competiti-vitat si és això el que es desitja.

També cal dir que hem continuat el pro-jecte d’iniciació al futbol per als méspetits (C-2), i s’han apuntat nou nens de1r i 2n de Primària. Els xiquets han en-trenat dos cops per setmana al pati delC-2 i és previst que el proper curs parti-cipin en les competicions locals i comar-cals si les circumstàncies i quantitat denens ho justifiquen.

I com des de l’AMPA entenem queaquest col·lectiu el formem tots, pares,mares, fills i filles, hem continuant ce-lebrant partits de futbol per als paresi, a causa de l’èxit aconseguit, amb méscontinuïtat que els darrers cursos. Caldir que tothom n’ha gaudit força i es-perem que aquesta iniciativa no es perdiamb el pas del temps.

Un cop més volem donar les gràcies ala direcció del col·legi per totes les fa-cilitats que ens estant donant per ferús de les instal·lacions de l’escola ja quesense el seu suport aquesta activitat noes podria fer.

Bon estiu a tots!

Són les 9:30 h i som a la classe fentdeures quan de sobte… se senten unstambors que pugen per les escales!S’obra la porta i… Guaita! Però si és SaMajestat el rei Melcior amb el seu inse-parable patge Xiu-xiu!

Tots donem la carta i, a canvi, ells ensdonen una bosseta de llaminadures.

-Us heu portat bé?

-Síííííí!

Ja arriba l’hora en què s’han d’anar al’altra classe. Des de la nostra se’ls sentcridar! Quina emoció!

NADALA L’ESCOLASón les 9 h del matí.Tots fem fila al patimolt nerviososperquè sabem queavui arriba el rei.

El futbol sala a l’escola

Aquest any hem continuat el projecteengegat per l’AMPA des de fa quatreanys. Hem tornat a oferir als nens i nenesd’Educació Primària, i també aquest cursals de Secundària, el futbol sala com aesport des de la seva vessant lúdica,d’aprenentatge i en darrer terme, decompetició.

La resposta del alumnat ha tornat a sermolt positiva ja que més de trenta alum-nes s’hi van apuntar. S’han format, doncs,dos equips: un aleví amb alumnes des de4t fins a 6è de Primària i un infantil amb

7AMPAactivitats

Hem d’estar contents, aquest any sí...

Contents perquè amb el vostre ajutcreiem que hem aconseguit seguir ambla línia d’actuació marcada anteriorment.

Contents perquè gràcies a la vostra im-plicació són cada vegada més els nens inenes que juguen a bàsquet a l’escola.

Contents perquè mitjançant el bàsqueta l’escola intentem ajudar a continuarla formació dels nens i de les nenes coma persones amb els valors que caracte-ritzen el nostre col·legi.

Contents pels resultats, perquè, tot i queja sabeu que la nostra filosofia no és lade guanyar, sinó la d’aprendre a jugara bàsquet i que, quan competeixin s’hopassin bé, aquest any estem recollint elfruit de la feina feta durant anys, i elsresultats ens estan acompanyant.

Als Jocs Escolars, a la fase local, els nos-tres equips van líders a les categories debenjamins i alevins (esperem que hi aca-bin), i el prebenjamí ha guanyat quasitots els partits. Quant a la fase comarcal,els nostres equips ho han fet molt bé.Tant l’infantil masculí com el cadet fe-mení han guanyat les competicionscorresponents i, a més, el cadet femeníté possibilitats de jugar la fase territo-rial. Com veieu, tot un èxit que ens ha

de portar a sentir-nos orgullosos delsnostres nens i de les nostres nenes.

De nens i nenes, aquest any se n’hi hanapuntat encara més que en l’edició pas-sada, i això ha fet que, tal com prevèieml’any passat, tinguem 7 equips: Un decadet femení (de 1r a 3r d’ESO), und’infantil masculí (1r i 2n d’ESO), dosd’alevins (5è i 6è d’EP), dos de benjamins(3r i 4t d’EP) i unde prebenjamí(1r i 2n d’EP).

Creiem sincera-ment que aquestany totes i totsens ho hem pas-sat molt bé ihem gaudit for-ça del joc delsnens i de les ne-nes; això ens motiva per seguir treballantper tal d’assolir més objectius.

Finalment, i com no podia ser d’altramanera, hem d’agrair molt als monitorsla seva dedicació amb els nostres fills,atès que a vegades la seva tasca no ésprou valorada; i també us tornem aagrair la col·laboració a tots vosaltres,mares i pares que ens heu tornat a ferconfiança, i us demanem que continueu

Hem d’estar contents

així, ... i a vosal-tres, nens i nenes,també mol te sgràcies i aneu-vospreparant per alcurs vinent.

Ah, Per cert, ens n’oblidàvem! Tambéhem d’estar contents, però molt con-tents, perquè a la Nit de l’Esport delpassat mes d’abril es va reconèixer latasca feta per la nostra AMPA rebent elpremi a la millor Ampa i/o centred’ensenyament en promoció esportiva.

Moltes gràcies per tot. Us esperem elcurs vinent!

DANSAAquest any hem continuat fent dansa.Han sigut cinquanta-sis nenes i dos nensque, setmana rere setmana, han fet dela dansa la seva activitat extraescolar.

En aquest curs havíem de fer front anoves circumstàncies: l’ampliació delgrup de les grans (de 6è a 2n d’ESO).Això va comportar la incorporació d’unnou monitor, en David. I, per altra banda,el grup de 3r, 4t i 5è de Primària eramassa nombrós, però finalment es vapoder solucionar.

Al desembre, i com cada any, vam ferclasses de portes obertes, menys el grupde les grans que deien “Ja som gransper això.”

En aquestes classes es va veure com laLluïsa, la monitora dels més petits, elsfeia treballar de valent. I vam veure comla Montse gaudeix muntant coreografiesper les nenes de 1r a 5è de Primària, icom elles n’estan de contentes!

Ahir, abans d’escriure aquestes línies,vaig estar parlant amb les noies de 3r i4t i quasi totes van coincidir en la res-

posta a la pregunta“Per què us agradafer dansa?” Es diver-teixen i els agrada. Laresposta que més emva agradar va ser lade la Gemma, de vuitanys: “Tinc l’opor-tunitat de ballar iaprendre amb lesmeves amigues .”

Durant el mes de juny farem el nostrefestival i continuarem treballant ambil·lusió perquè el curs vinent tots els iles “dansaires” segueixin fent de ladansa la seva activitat extraescolar.

8AMPAactivitats

El dissabte 12 de abril a Gavà va tenirlloc la tradicional festa de Sant Josep,les Falles, a la qual vam assistir com aconvidats pel Sr. Ernesto Pascual, segonvicepresident i un dels màxims respon-sables de la Casa de València de Gavà.

Durant la nostra estada, es van celebraractes festius: cercavila, animació infantili desfilades de Moros i Cristians.

La Colla de Gegantons de l’AMPA delnostre Col·legi, amb la Carmeta i elSisquet, va fer una cercavila que varecórrer els carrers principals de lapoblació (Parc de la Torre LLull, ramblaVayreda, carrer Sant Pere i plaçaBalmes). Així vam contribuir a alegrarel matí a grans i petits.

Un cop acabada la cercavila, va tenirlloc l’actuació del grup d’animacióinfantil Pep López i els sopars deduro i l’espectacle “Puja aquí dalti balla”, amb els quals vam tenir

Com sabeu tenim dos grups, el dels petitsde P4 i P5, i el dels grans, de 1r i 2n d’EP,tots ells amb unes capacitats interpretativesimpressionats.

Només cal veure les representacions, (du-rant l’any en fan tres: la de Nadal, la de laPrimavera i la de final de curs) per adonar-nos que bé que s’ho passen els nens i nenes.És molt emocionant i reconfortant veureels pares com gaudeixen a les representa-cions dels seus fills i veure com, a la repre-sentació final del mes de juny, es recull elfruit de la feina feta durant tot el curs.

Com no podia ser d’altre manera hemd’agrair molt la tasca feta pel nostre moni-tor. Tots sabem que en aquestes edats és

molt complicat captar l’atenció del nen ique estigui concentrat per fer l’activitat,i és palès que aquí a l’activitat de teatres’ha aconseguit.

Finalment, us hem de donar les gràcies atots vosaltres, pares i mares, perquè ensheu fet confiança i perquè, com sempre,heu col·laborat pel bon desenvolupamentde l’activitat durant el curs. Ah, per certmolta sort a tots els nens i nenes per al’estrena de final de curs (molta m...)!

Com cada any aprofitem l’avinentesaper saludar-vos i explicar-vos que nous podeu imaginar la gran quantitatd’actors i actrius que tenim a l’escola.

Hola a tothom! Sóc l’Aitana.Només tinc tres mesos i ja heconegut a dos personatges moltdivertits, la Carmeta i el Sisquet!Són una noieta i un noiet moooooltalts i que ballen molt bé! Me’ls va pre-sentar la meva cosina Nayara, perquèella i els seus pares són de la colla degegants del col·legi, i els meus pares ijo hi anem sempre que podem.A mi, encara que sóc tan petita,m’agraden els tambors i les gralles. Noem fan gens de por! La cançó que mésm’agrada és la de les mosquetes; ésmolt divertida i els nois i noies de lacolla la toquen molt bé.El pares de vegades em treuen delcotxet i em porten a ballar per la cer-cavila, però quan sigui una miquetamés gran, ballaré a la rotllana amb elsnens les cançons que ens agraden, comla del “Gegant del pi” o la del “Joanpetit quan balla”.Si voleu saber-ne més, de la colla, en-treu a la seva web www.gegants.catelpratapamarededeudelcarme/. Allà hitrobareu totes les activitats que fan,com cursets, sortides, la història de laCarmeta i el Sisquet. I si els voleu veureballar pels carrers de tot Catalunya,entreu a http:/ /es.youtube.com/lacarmetaielsisquet i veureu que béque s’ho passen ells i tota la colla!Després de nou mesos a la panxa de lamama sentint les gralles, i tres a forade la panxa sentint la música i veientcom ballen, tinc clar que de gran vullser tan gran i ballar tan bé com laCarmeta!

visiten les falles de Gavàl’oportunitat de tocar una cançó. Va seruna nova experiència!

A la tarda, vam presenciar la tradicionaldesfilada de Moros i Cristians. Va ser ungran dia!Alfredo Picot SanchoTimbaler de la colla

Com cada any, la població deGavà celebra les populars festesde Sant Josep.

Que grans quesón la Carmetai el Sisquet...i jo que petita!

9AMPAactivitats

COLÒNIES DELS PETITSCom recordareu l’any passat els petits del’escola van a anar a Can Mundet, unaescola de cel que està prop de Tossa deMar, on els hi esperaven grans aventures.Efectivament així va ser. Els van presentarels titelles de l’espai: la lluna el sol, unestel, l’Ossa menor, l’Ossa major... Tambévan visitar els planetes del sistema solar,van arribar a la lluna i hi van caminar,va ser un viatge al·lucinant. Entre viatgei viatge van aprofitar per fer excursionsper la muntanya, per jugar a pilota...Van fer un amic nou, es diu Igor, i ésextraterrestre. Va arribar a la Terra per-què la seva nau va perdre unes peces.Així que els nostres nens no s’ho vanpensar dos cops, van agafar les seveslots i el van ajudar a buscar-les. Quanles van trobar el van ajudar a reconstruirla seva nau especial. El darrer dia vananar tots a acomiadar-se de l’Igor queva tornar al seu planeta.Com veieu s’ho van passar pipa, i espe-rem que aquest any ens ho passem igualo millor que l’any passat.

COLÒNIES DELS GRANSEls grans també Déu n’hi do les aventu-res que van gaudir. Van anar al Pou delGlaç, una casa de colònies prop de laBisbal de l’Empordà. Aquí no hi havia

extraterrestres però es van trobar queun munt d’activitats per fer.

Van fer un taller de terrissa (recordeuaquest mussols que segurament encaratindreu per casa fet pels vostres fills),van aprendre com es feia antigament elgranissat de llimona, van fer també ga-letes, van fer moltes coses.

S’ho van passar pipa a la piscina, i no uspenseu que en van tenir prou, no, tambévan fer excursions en bicicleta. Nomésmirant-los la cara ja veies que s’ho pas-saven bé.

Els nens i les nenes van tenir molt bonrotllo amb els monitors i això va servirper crear un clima de companyoniamolt gran. Segur que molts nens i ne-nes ja estan esperant a veure com aniràaquest any.

Ah, ens oblidàvem per si no en tenienprou amb la piscina, les bicicletes, elstallers, van fer una cosa encara mésespectacular: van anar en quad. Algunsnens i nenes n’eren veritables campions!

Bé ja veieu, s’ho passen la mar de bé.Esperem que aquest any també s’hopassin bé, és per això que com sempreus engresquem perquè els vostres fillsvinguin a les colònies, tant a les delsgrans com a les dels petits. Per a ells, itambé per a nosaltres, és una experiènciainoblidable.

L’últim dia del curs, els nostresnens i nenes de 3r a 6è de Primàriavan anar al pavelló de bàsquetXavier Marcilla, on l’AMPA va or-ganitzar una festa, que va consistiren tres atraccions inflables.Van pujar i baixar tant com van voleren un tobogan gegant, van ser les pecesd’un gran futbolí humà i van baixard’un potty potty, que és un inflable defigures gegants contra les quals podenbotar i rebotar.

I pels nens i nenes de P3 fins a 2n dePrimària, el grup musical Corrandes Ani-mació va oferir un espectacle de cançons

i danses tradicional de Catalunya. Quintip de cantar i ballat que es van fer!

Quina manera més bonica d’acabar elcurs, oi?

COLÒNIES

El Consell Escolar del col·legi vaaprovar l'horari intensiu durantel mes de juny per als alumnesd'educació infantil i primària, de9 a 14 h.Per tal de donar un servei a les famílies,l'AMPA va organitzar per segon cursconsecutiu els "Casals d'Estiu de juny".

Es van inscriure 85 nens i nenes del col·legi(24 de 3r a 6è de Primària i 61 de P3 a 2nde Primària).

Aquesta activitat, que es du a terme de 15a 17.30 h, s’ha tornat a repetir aquest curs.

Dins d'una vessant lúdica, han treballaten un marc de convivència per aconseguirtot un seguit de valors i hàbits educatius.

CASALSD'ESTIU

A4t d’ESO B4t d’ESO

11AMPAactivitats

Un any més tornem a estar aquí, amb la gent nova i amb elrecord d’altres que ja NO HI SÓN. Com molts, hem fet amicsnous, hem plorat quan aquella persona a la qual tant estimàvemse n’anava, però de tots els que han passat per les nostresvides, hem après alguna cosa. I el millor tresor que hem aprèsdurant aquests anys és el valor de l’amistat.

Si busquem la paraula al diccionari, veiem que fa referènciaa la relació d’afecte i confiança que existeix entre duespersones que pensen de la mateixa manera.

Però en realitat, nosaltres quan parlem d’amistat ens referimnomés a això?

I és que quan escoltem aquesta paraula, ens vénen al captants noms, tants moments que hem viscut junts, tantesrialles i bromes, tantes colònies i carnavals... Il·limitades

imatges que, inconscientment, tenim guardades en un petit racódel nostre cor, però també retrets i mal rotllos que hem superat ambl’ajut dels amics.

Día tras día, estamos en clase con amigos que han reído cuandoreíamos que con una sonrisa nos han hecho más felices, que hansufrido cuando llorábamos, que son testigos de nuestros errores,de los que todos hemos aprendido algo, que conocen las cosas quenos gustan... Y quizás todo esto es porque cada día han ido poniendoun ladrillo más al castillo que, poco a poco, entre todos hemosconstruido, un castillo de sueños y de emociones.

Esta es la verdadera amistad.

Pronto nos iremos de este colegio, pero eso no significa que nosvayamos a separar. Estamos seguros que nunca olvidaremos todo loque hemos vivido juntos y que nuestra amistad durará siempre.

y a pesar de todo hemos sido un curso unido y, por encima de todo, vamos a seguirsiendo unos amigos unidos.

Navidad un año más, nuestra última Navidad juntos, nuestra última canción juntos... Perono nuestras últimas risas juntos. Desde aquí y con especial cariño recordamos a los quehoy no pueden estar aquí y damos gracias a nuestros familiares que lo han hecho posible.

Feliz Navidad a todos!

Cristina Sánchez,Ricard Pinar,Eva Blázquezi Clara Serranodurant la lecturad'aquestes línies enla passada cantadade nadales

...i unes fotos de la festa de comiat de 4t d’ESOde l'any passat Com sempre, la tradicional orla, el "pica-pica", el karaoque...

Però sobretot emoció, molta emoció.Bona sort i a reveure!

Properament posarem en marxa la web de l’AMPA.

Serà una eina més d’informació icomunicació, de relació entre elsdiferents pares i mares del col·legi.Per tant, si teniu fotografies deles activitats extraescolars i ded’altres activitats que l’AMPAorganitza, contacteu amb laJunta.

Com més informa-ció i imatges hihagi méslluïda serà imés en gau-direm!

12AMPAnotícies

El proppassat 3 de juny de 2007 l’Ajuntament va celebrar unacte de signatura de convenis amb diferents entitats culturalsi juvenils de la població, entre les quals hi era la nostra AMPA.

Fruït de la implicació i participació de la colla de gegants,gralles i tambors de la nostra associació any rere any en totesles activitats culturals del municipi: Pratifolk, Fira Avícola,Festa Major..., l’Ajuntament ens ha ofert la possibilitatd’establir en un conveni una sèrie de compromisos mutus,que es reflecteixen en una subvenció anual per part del’Ajuntament i pel compromís per part de l’AMPA de fomentarles activitats culturals en què participa la nostra colla, desen-volupar un programa anual d’activitats culturals de caràcterobert a tota la població, així com estudiar la possibilitatd’augmentar les activitats culturals i el nombre de personesa qui van dirigides durant l’any 2008.

I properament:la WEB DE L’AMPA!

L’AMPA apadrina un nen Nigerià

Encara que hi ha rics que viuen encases molt luxoses, la majoria som po-bres. Però jo tinc molta sort perquèvaig a l’escola, la Carmel NurserySchool de les Carmelites Missioneresd’Enugu. L’han fet perquè gent que,com jo i la meva família, no podem

pagar l’escola, hi puguem anar. Alcol·le hi van altres nens més petits itambé de més grans perquè també hipodem fer la Primària.

Gràcies a l’apadrinament que rebo del’AMPA del Col·legi Mare de Déu delCarme puc anar a l’escola i no m’hede quedar a casa tot sol o vaguejarpel carrer. Puc aprendre i construir-meun futur. Gràcies! Tant de bo que moltsdels meus amics poguessin tenir lameva sort…

Sóc en Mbang James Efoli i tinc 6anys. Tinc tres germans i jo sóc elgran. Visc a Enugu, que és la terceraciutat més important de Nigèria.

gregació de Sants i les delnostre col·legi.

En arribar, ens van rebre deforma molt cordial, acompanyant-nos ifent-nos de guies, juntament amb la ger-mana Marta Peiró durant tot el dia. Vamvisitar l’església de Sant Antolí d’estilbarroc que data de principis del s. XVIII,vam conèixer la casa natal del pare Palau,la cova emprada com a lloc de pregària,recolliment i penitència, així com moltsdetalls de la seva vida.

El diumenge 20 d’abril, la nostra escola,juntament amb l’AMPA, va organitzar unavisita a aquest poble de la comarca delSegrià, a Lleida. Malgrat que el dia va serplujós, ho vàrem passar molt bé.

El grup estava format bàsicament per fa-mílies i també per les germanes de la con-

Sortidaa AitonaAitona és la localitat onva néixer el fundador deles Carmelites Missioneres,el pare Francesc Palau. A l’entorn de la cova es respirava molta pau

i tranquil·litat. Una imatge de pedra deNostra Senyora del Carme presideix el lloc.

Va esdevenir una jornada de germanor. Vamcompartir aquest dia amb molta il·lusió.

Júlia Ojea Miró

L’AMPA SIGNA UNCONVENI DE COL·LABORACIÓAMB L’AJUNTAMENT

13AMPAcol·laboracions

La família és el primer i més important contextde desenvolupament afectiu dels infants i laresponsable principal de la seva felicitat.

Què ens cal per ser feliços?

Pot semblar que la felicitat és cosa de petitsmoments, i és cert, però també cal preparar-se per a la felicitat, entrenar-s’hi perquè nola podem deixar a mans de l’atzar. Cal treba-llar-hi, cal cercar-la. I, per sort, en tenim leseines a l’abast: el coneixement d’un mateix,la capacitat de controlar les pròpies emocions,el reconeixement de les emocions alienes, elcontrol de les relacions...

Si som capaços de treballar en aquest sentit,ens serà relativament fàcil de transmetre lafelicitat als nostres infants i que ells puguingaudir-la. No hi ha testimoni més eficaç perun infant feliç que un adult feliç.

El joc, una eina eficaç

L’infant necessita ser respectat pels adults,acceptat i estimat tal com és d’una maneraincondicional. I necessita també “assajar” lescondicions per a ser feliç. És aquí on entra el

joc perquè, amb el joc, practiquen les sevescompetències socials, emocionals i intel·lec-tuals i, en conseqüència, poden aconseguirles seves fites. El joc permet:

• Transmetre confiança i seguretat.• Reforçar i aprofundir els vincles.• Interpretar i acollir els seus sentiments

i emocions.• Establir regles.• Posar límits.• Interioritzar hàbits.• Afrontar conflictes.

• Experimentar emocions: plaer, satisfacció,però també enuig, rebuig…

• Conrear valors importants per a la vida: seguretat, creació, interacció, esforç, sentitde l’humor, confiança, reptes, superació, autoestima, descobrir l’altre, gestionar conflictes, arribar a acords…

Quin és el nostre paper en tot això? Si ente-nem el joc com una activitat de vida que està

plena d’oportunitats de creixement, està clarque l’hem d’afavorir i potenciar.

Hem de facilitar, també, les condicions ne-cessàries perquè es desenvolupi de manerarica, habitual i espontània: condicions ma-terials (el lloc, el moment, les joguines, etc)i psicològiques (disponibilitat, desig decompartir).

Amb aquestes pistes podrem serPARES I MARES FELIÇOS i INFANTS FELIÇOS!

PRATfamíliesFORMACIÓ DE PARES IMARES: MAI ÉS PROUTARD PER APRENDREDurant el mes d’abril i, en concret, els dies1, 8, 15, 17 i 24 van desenvolupar-se a lanostra ciutat un cicle de conferències orga-nitzat per l’Ajuntament dins del programael Pratfamílies, una iniciativa municipal que

pretén donar formació als pares i que, anyrere any, planteja una xerrada per a cadacicle de l’educació (Educació Infantil, Primàriai ESO) i també una d’educació especial.

Aquest any oferim un resum de duesd’aquestes xerrades, a les quals alguns mem-bres de la nostra AMPA van poder assistir:“Infants feliços: Desenvolupament afectiu iemocional a través del joc” a càrrec d’ImmaMarín i “Educació i Qualitat: Informe PISA”,

a càrrec de Jordi Saura, coordinador de lesproves PISA a Catalunya i membre del ConsellSuperior d’Avaluació del Departamentd’Educació.

Els oferim amb un doble convenciment.El primer, que els pares i mares estem inte-ressats a formar-nos en tots aquells temesque afecten el dia a dia de l’educació delsnostres fills, i, el segon, que la revista és unabona eina de difusió d’aquesta tasca, ja quemoltes vegades ens és difícil d’assistir presen-cialment a les xerrades.Rafi RománMaria Carmen Rus

Educació i Qualitat:INFORME PISAL’informe PISA és un programa internacionalper a l’avaluació d’estudiants que porta aterme l’OCDE (Organització per a la Coope-ració i el Desenvolupament Econòmic) i esbasa en l’anàlisi del rendiment d’estudiantsde 15 anys a partir d’uns exàmens mundialsestandaritzats que es realitzen cada tres anysi que tenen com a finalitat generar indicadorssobre diferents aspectes del funcionamentdels sistemes educatius que permetin alspaïsos adoptar mesures per a millorar laqualitat de l’educació.

L’any 2000 es va examinar la competèncialectora i les estratègies d’estudi; el 2003, lesmatemàtiques i la solució de problemes; el2006, les ciències naturals i la formació bàsicade tècniques d’educació i l’any 2009 es tor-narà a examinar la competència lectora.

Jordi Saura va explicar que l’informe PISAestableix un seguit d’indicadors que perme-ten saber els coneixements que tenen elsjoves de 15 anys en països amb sistemeseducatius molt diversos. “Són dades útils,però no són les úniques que han de servirper analitzar el sistema educatiu català.

Cal tenir present que PISA no avalua la majorpart dels coneixements que s’ensenyen a lesnostres escoles o instituts, que són de granimportància per a la formació delsciutadans”.

A Catalunya han participat 1.527 alumnesde 51 centres. Els resultats situen Catalunya,amb 491 punts, una mica per sota de la mit-jana de l’OCDE que és de 500. Països comFinlàndia i Holanda encapçalen en rànquing.Polònia, França o Islàndia es troben al mateixnivell que Catalunya, i Portugal o Itàlia treuenpitjors resultats.

Per a Jordi Saura, “les dades ens diuen quehem de millorar, però no estem a la cua deres. Ens trobem a la meitat de la taula”.Saura, però, destaca que de les dades extretesés important reconèixer com el nivell social,econòmic i cultural de les famílies determinaels coneixements dels joves.

L’entorn cultural dels alumnes és el factorque més influeix en els resultats PISA: lespuntuacions dels alumnes de pares que nohan finalitzat estudis obligatoris són 85 puntsinferiors als de pares amb estudis universita-ris. Aquesta diferència s’eleva a 135 puntsentre alumnes que a casa seva hi ha de 0 a10 llibre i aquells que hi tenen més de 500.

El sistema educatiu espanyol és comparati-vament un dels que ofereix major equitatals seus alumnes, propera a la dels païsosnòrdics. A més, les deu comunitats autò-nomes que han ampliat mostres (entre elles,Catalunya), obtenen millors resultats enequitat que la mitjana espanyola i que lade l’ OCDE.

Els resultats PISA 2006 aconsellen una reflexióque hauria d’estendre’s als diferents aspectesque ressalten com a debilitats o fortalesesdels sistema educatiu espanyol: la milloradel rendiment de tots els alumnes i el man-teniment dels bons resultats espanyols enequitat, processos compatibles, com ho de-mostra PISA; el treball en l’entorn educatiudels alumnes per aconseguir contrarres-tar l’efecte de les diferències culturals,econòmiques i socials dels contextos familiarsi dels centres; l’estímul i la promoció de laformació docent per que sigui més eficaç eltreball amb els alumnes en l’adquisició deles competències bàsiques; l’esforç educatiui del conjunt de la societat per la lectura i lamillora de la comprensió lectora dels alumnesespanyols i la decidida actuació a favor del’autonomia dels centres educatius.

INFANTS FELIÇOS: DESENVOLUPAMENT AFECTIUI EMOCIONAL A TRAVÉS DEL JOC

14ESCOLAactivitats

P4 A: JUDITH RALUY

P4 B: LAIA SANAHUJA

P5 A: NURIA PAISANO

P5 B: AINHOA SÁNCHEZ

1 A: DAVID CARRERES

1 B: CARLA BELLO

2 A: ANNA PONS

2 B: PAU ENGLI

2 A: En grup: IVÁN ALONSOPAULA SÁNCHEZALEJANDRO RODRIGUEZNÚRIA PORTOLÉS

2 B: CLAUDIA COSTA

3 A: PAU MONTANÉ

3 B: DAVID RAMÍREZ

4 A: VICTOR GÓMEZ

4 B: ENRIQUE MARTÍN-LUNAS

5 A: JAUME BARTRA

5 B: BERTA COLL

6 A: PAULA CARBÓ

6 B: MARIA PALLARÉS

1r ESO A: DAVID GRAU POESIA

1r ESO B: ROCÍO MARTÍNEZ LARIOS

2n ESO A: SERGI FLOREZ POESIA

3r ESO A: MARTA SOLANES

3r ESO B: LYDIA LAGO

3r ESO B: SANDRA BOIX PROSA

4t ESO A: JUDIT LASHERAS

4t ESO B ALEX MECINAS

GUANYADORS

Durant el primer trimestre es va iniciarel projecte amb el tema de l’alimentaciói es va establir que durant tot el cursels dimecres esmorzarem fruita.D’aquesta manera intentem que elsinfants s’acostumin a menjar-ne.

El segon trimestre el tema fou la son iels hàbits de descans. La nostra com-panya i psicòloga del centre va oferiruna xerrada sobre el tema i que podeuveure-la a la nostra web.

Per finalitzar, el tercer trimestre, eltema és promocionar la pràctica física- esportiva.

Uns quants alumnes de P5 i 1r han rea-litzat una enquesta a tots els alumnesdel C2 per tal de poder valorar comhan anat els DIMECRES DE FRUITA i aixíens ho mostren:

Gràcies a tots vosaltres a poc a poc podem anar creant un hàbits saludables devida, que cada infant des de ben petit incorporarà. Per a ell ja no serà res d’estranysinó quelcom comú i quotidià.

Aquest nou curs, 2007/08 s’ha incorporat un nou projectea la nostra escola que es diu: “Per la salut cal moure’s”.Es tracta de fomentar tota una sèrie de valors entorn delsbons hàbits alimentaris, de descans i de l’esport.

Projecte “PER LA SALUT, CAL MOURE’S”

A partir d’una enquesta que hem fet atotes les classes de P3, P4, P5, 1er i 2nhe pogut extreure aquestes dades.• Hem vist que la majoria de nens

i nenes mengen fruita.• La fruita va bé per l’estómac.• Les fruites que més agraden són:

poma, pera, plàtan, síndria i meló.• Per recordar que la gent mengi

fruita podem fer cartells, rètols, que els pares ens ho recordin, donar

premis a les persones que comprenfruita, posar un imant de fruites i els nens i nenes de P5A es van inventar aquest lema: SI MENGES MOLTA FRUITA NO ET POSARÀS MALALT.

Els resultats de l’enquesta han sigut elssegüents:

POMA 16 12 13 16 7 9 4 2 3 83PERA 15 13 16 17 2 2 4 0 69MADUIXES 16 13 7 16 2 2 2 6 9 73PLÀTAN 18 4 13 20 6 1 4 8 7 81KIWI 4 1 2 1 8MANGO 10 1 11SINDRIA 15 8 11 17 3 5 59MELÓ 13 9 12 17 1 2 2 0 2 58MANDARINA 16 7 6 14 2 1 1 1 48TARONJA 15 1 1 5 2 24PINYA 8 10 18PRÉSSEC 2 2RAÏM 5 5

P3-A P3-B P4-A P4-B P5-A P5-B 1r-A 1r-B 2n-A 2n-B TOTAL

LA FRUITA QUE MÉS T’AGRADA ÉS:

Infants quemenjen fruita 23 17 10 5 11 24 11 2 12 7 119

P3-A P3-B P4-A P4-B P5-A P5-B 1r-A 1r-B 2n-A 2n-B TOTAL

ELS NENS I NENES QUE ELS DIMECRES PORTEN FRUITA PER ESMORZAR:

15ESCOLAactivitats

PROJECTE TELEMÀTICSANT JORDIDurant el mes d’abril, els alumnes de 5ède primària de la nostra escola han par-ticipat en el Projecte Telemàtic Sant Jordi(anteriorment ho havien fet en el ProjecteNadal). En aquesta ocasió, els nens hanutilitzat els programes Paint, Power-Pointi GifAnimator i han dissenyat un Power-point de la llegenda de Sant Jordi i unGif animat d’un drac. Els dracs guanya-dors s’han publicat a la pàgina weborganitzadora dels projectes, concreta-ment al xarsec del Secretariat de l’EscolaCristiana.En paraules de l’Òscar Álcega i l’AleixBalasch, de 5è A: “Nosaltres estem moltcontents que el nostre drac l’hagin pen-jat a una pàgina web. Quan estàvemfent el drac vam tenir la idea de fer-lomenjant-se un pollastre rostit. Ha estatuna experiència molt bona, ens agrada-ria poder repetir-la”.

Aquest any, els alumnes de 4t de Pri-mària han participat per primer cop alprojecte Montserrat, un projecte tele-màtic organitzat pel xarsec -Escola Cris-tiana de Catalunya. El projecte ha con-sistit en un seguit d’itineraris sobreMontserrat que els nens havien de res-pondre a la classe o a l’aula d’infor-màtica. Han après coses sobre lamúsica, l’escolania, les llegendes, lahistòria i fins i tot la geologia de lamuntanya sagrada. A més a més, elsdos cursos van passar un dia d’allò mésentretingut a la trobada presencial quevan fer amb altres escoles del projecteMontserrat el passat 7 de març. Creiemque ha estat una experiència força po-sitiva que ens agradaria repetir altres

ProjecteMONTSERRAT a 4t

cursos, a fi de tirar endavant nous pro-jectes educatius que, dia a dia, millorinl’aprenentatge i afavoreixen la motivaciódels nostres alumnes.

Per això, el nostre pla estratègic respona la necessitat de millorar el servei edu-catiu que oferim com a escola privada,religiosa i concertada, conseqüent ambel tarannà del professorat que vol facili-tar l’acollida i l’escolarització de totl’alumnat.El nostre pla de treball pretén portar aterme una feina sistemàtica, integradorai formadora. Per això, els objectius prio-ritaris són:• Integrar al més ràpidament possiblel’alumnat nouvingut i afavorir també laintegració de les seves famíl ies.

• Assegurar un bon acolliment a l’aulai al centre: preveure, potenciar i progra-mar situacions en les quals la interrelacióamb els companys/es sigui constant.

• Prioritzar els continguts de la llenguaen situació comunicativa, facilitant i pro-movent la participació activa dels alum-nes amb desconeixement de la llenguavehicular, és a dir, el català.

• Facilitar-los la superació de les llacunesexistents en el seu procés d’ensenya-ment-aprenentatge per tal de millorarel seu rendiment acadèmic.

És a dir, col·laborar en el seu procésd’integració personal, acadèmica i social.

Enguany, destaca la tasca de reforç deCatalà que s’està portant a terme ambdos alumnes bolivians i un d’argentí,arribats al nostre país tot just fa ara unany. I és una bona ocasió poder conèixercom han viscut ells el procés d’adaptacióa la nostra escola.

“A nosaltres ens ha ajudat molt per a laincorporació a la nova escola i classe.Ens van explicar com s’organitzava elcol·legi i ens van donar l’oportunitatd’expressar les nostres inquietuds i elsnostres desitjos.

A més, hem tingut classes de reforç deCatalà, per ajudar-nos a aprendre aquestidioma nou per a nosaltres i necessariper estudiar les matèries.

Per tant, tenir algú que et faci un acom-panyament en arribar a l’escola és moltimportant.”

L’acollida a l’escolaDurant els últims anys, de manera progressiva, s’haincrementat el nombre d’alumnes nouvinguts al centre,ja sigui d’altres escoles o bé procedents de diferentscomunitats o països.

L’ESQUIADA A LA MASELLAques. Les muntanyes eren plenes de neui el dia va passar volant.

Per a molts va ser la primera vegadaque fèiem una activitat d’aquestes ca-racterístiques, per a uns altres, va seruna esquiada més.

Primer, ens van dividir en grups, segons elnostre nivell. Vam tenir estones de tempslliure i moltes caigudes, però al cap i a lafi, tot va sortir perfecte.

Sens dubte, l’any vinent volem tornar-hi.Esther Àlcega, David Manzano,Alvaro Rodríguez i Carlos González (3r ESO)

El dia 8 de Febrer, elsalumnes de 1r i 3r d’ESOvan fer una sortida al’estació d’esqui de LaMasella per practicarl’esport de la neu.El dia de l’esquiada ens hovam passar molt bé; a més amés, el temps ens va acom-panyar: va fer un dia assole-llat i les vistes eren magnífi-

grossa per aconseguirallò que desitgen.

Hi ha personatges di-vertits com uns pèsolsque no volen ser cui-nats, una fada entre-maliada que volia serbruixa, unes abellescansades de treballari uns abellots ganduls,una boira juganeraque vol jugar amb elsnens, un nen moltmaco que es va cansarde ser-ho, unes sabatesque volien fer cosesdiferents de les quefeien cada dia…

Però el més “guai” haestat que en el segon

trimestre ens va visitar l’escriptora. Ensva explicar que li agrada molt trobar-seamb els seus lectors. També ens va expli-car coses de la seva infantesa. La sevaàvia sempre abans d’anar a dormir li

explicava contes. Ella també ho ha fetamb els seus fills quan eren petits.

El seu primer conte el va escriure quananava a l’escola, però va ser de granquan va publicar el primer llibre. Abansde dedicar-se a escriure ha estat profes-sora d’història.

Quan escriu un conte s’inspira en lescoses reals de cada dia. El conte delspèsols revoltats diu que va ser un diaque arribava tota nerviosa del carrer ien obrir la bossa de pèsols congelatsper fer el dinar, van sortir tots disparatspel terra de la cuina i va pensar queno volien ser cuinats i així va crearaquest conte.

Nosaltres li van regalar el llibre de lahistòria de la nostra escola i ella abansde marxar ens va dedicar a cadascú elsnostres llibres.

Parlar amb ella va ser una experiènciagenial!Els nens de tercer

ESCOLAactivitats16

Nosaltres, els nens de tercer, el primertrimestre d’aquest curs hem llegitel llibre: Sis contes revoltats del’escriptora Carme Roca.

L’autora ens visita

Aquests contes ens han agradat moltperquè tots són revoltes que acaben bé.

Cada conte és una aventura diferent iels personatges organitzen una de ben

Una de les activitats que l’escola realitzades de fa anys és la representació ambtitelles d’un conte tradicional. Aquestarepresentació la realitzen tots els alum-nes de 5è de primària per als alumnesd’Educació Infantil.

Aquí teniu el testimoni d’un nen de 5è.

“Els temes exposats en la cartellerasón força interessants perquè és lamillor manera d’estar assabentats dela problemàtica ambiental que pateixel nostre planeta. A més a més, tambés’anuncien els dies mundials a celebrar,com el dia mundial de l’aigua, el diamundial de la Terra, el dia mundialdels aiguamolls... De manera que quansurten en els mitjans de comunicaciónosaltres en sabem una mica més.”

“La decoració de la cartellera ens agra-da força pel color verd que quedamolt bé, pels rètols i les fotografies;

Expliquem contes alsmés petits “Per Sant Jordi vam preparar un conte

per a representar-lo amb titelles als nensd’educació infantil. Els titelles els vamfer nosaltres mateixos i vam adaptar eltext del conte. L’experiència va ser moltbona, millor impossible, perquè fer riurea uns nens tan petits, junt amb els meuscompanys, va ser impressionant.

L’experiència va ser inoblidable.”Josep Torrent (5è de Primària)

el text és suficientment reduït perquèquedi clara la informació, però al’hora, és clar i concís, per tal que noes faci pesada la lectura.”

“El fet que la cartellera estigui just al’entrada, esta bé per una part peròno per una altra. Està bé perquè quanentres i surts de l’escola tens la possi-bilitat de mirar-ho, i no és del totcorrecta, la situació, perquè en serzona de pas, es va amb presses i noho mires massa. I si et pares a mirar-ho col·lapses el pas.”

“Els objectius bàsics de la cartellerasón informar, conscienciar i implicar.Els alumnes del comitè creiem ques’acompleixen tots tres objectius.Informar és evident perquè es posennotícies importants. Implicar, potserno tant, perquè s’haurien de posaruns quants consells útils i pràctics per-què la gent els pugui realitzar. Cons-cienciar també ja que això va conjun-tament amb la informació de lesnotícies.”Arnau Capdet, Laia Anducas, Dídac Garcíai Marc Engli (Comitè ambiental)

ESCOLES VERDES

La cartellera ambientalEls alumnes del comitèambiental opinen sobre lanova cartellera ambiental.

17ESCOLAactivitats

VALORACIÓ DEL “CORO”Des de fa un parell de cursos un grup de noisi noies de Secundària amb l’ajut d’algunsprofessors ens reunim tots els dimarts almigdia per tal d’assajar i preparar diversescançons per acompanyar les pregàries quees duen a terme els vespres de cada tercerdivendres del mes, les anomenades pregàriesde Taizé.Aquest grup va néixer amb motiu del cente-nari escolar. La seva principal tasca era par-ticipar i animar les diverses celebracions delscent anys de la nostra escola. Encara queaquesta iniciativa va tenir força èxit, aquell mateix any un cop esgotats tots els actes iencoratjats per la bona experiència, vamtenir la idea de mantenir el grup per col·la-borar cantant en les pregàries anteriormentanomenades.Esperem que els bons moments viscuts i, per-què no, que les futures incorporacions doninempenta per tal que “los chicos del coro”es puguin seguir reunint per animar ambcançons les futures celebracions escolars.Cristina Sánchez Blanco (4t ESO)

Durant aquest curs s’ha constituït perprimera vegada el Comitè Solidari,que incorpora representats dels alum-nes de 6è de Primària a 4t d’ESO i queté com a objectiu la dinamització dela solidaritat a l’escola.

El nostre comitè té com a objectiuparticipar en l’organització, planteja-ment i, fins i tot, en la proposta d’ac-tivitats solidàries que es duen a termea l’escola. Així, per exemple, hem par-ticipat en la venda de roses pels ca-rrers del nostre poble que es realitzacada any el dia de Sant Jordi; tambéhem participat en la Marató de TV3,dedicada a recaptar fons per a lainvestigació biomèdica sobre lesmalalties cardiovasculars, ja que és laprimera causa de mort a Catalunya.

Hola amants de la lectura!Us parla la bibliotecària! Aquest anypodem gaudir d’un altre espai a l’escolaon hi ha lloc per a tothom.La “biblio” és oberta de dilluns a dijousde cinc a set de la tarda; aquí podeutrobar tot tipus de llibres plensd’històries increïbles que, de bon gratus puc recomanar. Fins i tot us els podeuemportar a casa perquè mai us avorriui alimenteu la vostra imaginació. Tambéhi ha llibres molt variats de coneixe-ments que us poden ajudar en la vostrafeina d’escola.La “biblio” és un bon lloc per aprendrei per treballar; per això, us convido atots i totes a fer-ne una visita.Una salutació,Sheila

Durant tres sessions de treball, ens hemreunit 19 joves estudiants de 3r i 4t d’ESOdels Centres Educatius del Prat a l’Ajun-tament de la nostra localitat.L’objectiu principal era arribar al consenssobre mesures per afavorir el diàleg entrel’alumnat i obtenir propostes per fer fronta la violència a les escoles.Les jornades van ser plantejades a partird’uns violents incidents que van succeirals voltants de l’IES Baldiri Guilera i enels quals uns joves van agredir a dos estu-diants d’aquest institut.Les nostres reflexions han estat recollidesen un document que serà portat als dife-rents centres del Prat de Llobregat demaneres diferents. Algunes de les conclu-sions a les quals vam arribar van ser:• La violència és la pitjor forma i la mésprimària d’intentar resoldre els problemes.• La paraula agressiva i l’insult també ésviolència.• No es pot generalitzat el concepte deviolència en els centres, tots els alumnes,no som conflictius, sinó una petita part,i no es pot jutjar sense conèixer, seriasimilar al racisme.• Un conflicte es pot aprofitar per millorarla convivència.• Cal buscar mesures de mediació per alsjoves, i és necessari un control dels mitjanstecnològics, com per exemple Internet oels fòrums.Eva Blázquez Martínez (4t d’ESO)

”Formar part del comitè és una oportu-nitat oberta i directa per a professors ialumnes de donar opinió i crear les acti-vitats de la nostra escola al gust de tots,conscients que hem de posar el nostregranet de sorra per a treballar per unmón millor”.Borja Marco Casado (4t ESO)

“Estar en el comitè de solidaritat haestat una experiència molt bona. Hemaprès més coses de les que sabíem sobrela solidaritat. Hem conegut gent queestava també disposada a col·laborar iajudar a les persones que ho necessiten.”“Hem passat i hem gaudit de bons mo-ments amb tothom. Hem participat entotes les activitats que s’han organitzat.”Andrea González (6è A)Sandra Suárez (6è B)

“La biblio és un lloc molt tranquil perquèla gent hi treballa, hi llegeix.”Daniel Tolosa (3r Primària)

“A mi m’encanta supermega molt labibliotecària perquè ens recomana moltsllibres i és la persona més bonica i sim-pàtica que hi ha i ens obliga a fer elsdeures. Aquesta persona es diu Sheila!Paula Alcaraz (3r Primària)

“La biblio és molt xula perquè podemfer els deures i així quan tornem a casano en tenim. La Sheila és molt bona.”Andrea Murcia (3r Primària)

“La biblioteca és molt divertida perquèhi ha molts llibres. La Sheila és moltamable amb nosaltres.”Alba Casado (3r Primària)

LA BIBLIOTECA, UN ESPAI D’APRENENTATGEDes de mitjans d’aquest curs escolar la biblioteca de l’escolaestà oberta en horari extraescolar. Aquesta iniciativacorrespon a una de les actuacions previstes en el nostreprojecte d’innovació Biblioteca Puntedu.

VALORACIÓ SOBRE EL COMITÈ SOLIDARIEL PODER DE LA PARAULA.VIOLÈNCIA A LES ESCOLES?

18ESCOLAactivitats

Des de feia anys tenia moltes ganesd’anar a aquestes colònies perquèm’havien parlat molt bé i perquè voliaaprofitar-les per fer-me més amiga delsnens i nenes de l’altra classe.El viatge va ser llarg però va valdre lapena. Durant la visita a Ripoll m’hovaig passar molt bé. Quan vam arribara la casa només volia anar amb elsanimals i pel camp. Tots els monitorseren molt simpàtics i agradables. Alsmatins em llevava d’hora per podersortir fora i veure el sol del matí.No volia tornar a casa !Aquestes colònies m’han fetpensar i conèixer molt millorels companys i companyes del’altra classe i treure les cosesmillors de cada persona.Com que l’any que ve ensseparen i ens barregen notindré problemes per rela-cionar-me.HAN SIGUT LES MILLORSCOLÒNIES!Alba Puigventós (6è A)

Va ser un bon moment per aclarir dubtessobre els diferents hàbits alimentaris. A mésa més, vam poder veure dos vídeos d’actua-litat en què els personatges eren més o menysde la nostra edat, amb la qual cosa se’ns feiamés proper i ens donaven recomanacionsper a millorar la nostra dieta .

Pensem que és una bona manera de podercréixer bé i el millor moment és ara, ja queens trobem en una etapa en què és adequatagafar aquests bons hàbits que assegurin unbon funcionament de l’organisme. Mònica Mateu, Laia Coll i Sandra Boix (3r ESO)

ALTRES DROGUESUn grup de persones de l’Ajuntamentvan venir a l’escola per fer-nos un tallersobre el tema de les drogues. Ens vanexplicar tots els conflictes que provocai les conseqüències que comporten.

Per fer l’activitat, ens vam dividiren grups de 5 o 6 alumnes. Ensvan repartir uns papers ambuna temàtica diferent acadascú i vam haver decontestar unes pre-guntes relacionadesamb el tema i quedesprés vam posaren comú.

El segon dia de tre-ball, vam fer unapetita representació,en què cadascun delsmembres del grup in-terpretava un perso-natge. El motiu era parlarsobre les conseqüències deprendre drogues.

Els alumnes de 3r d’ESO vam rebre unaxerrada sobre les drogues, en especialel cànnabis. Gairebé tots teníem unapetita idea de què era, però ens vasorprendre totes les conseqüències ne-gatives que ens poden aportar, moltgreus per a l’organisme i la salut. Laxerrada va servir per a conscienciar-nosmés encara del perill del consum dedrogues així com per a resoldre dubtesrespecte al tema.

Colònies de 2nAquest any hem anat de colònies auna casa que es diu Viladoms.

La casa era molt gran; hi havia unahabitació plena de lliteres. La casaestava envoltada d’arbres, un camp defutbol, cistelles de bàsquet i un petitparc on hi havia un tobogan, una to-rreta i un sorral.

Les monitores ens van explicar històriesde pirates i tresors perduts.

Durant el dia fèiem tallers i cantàvemcançons i a la nit sortíem amb les llan-ternes a fer jocs i porcions màgiques.

Ens ho vam passar molt bé!

Vam veure un vídeo i vam representar,per grups, diferents situacions en quèens podríem trobar si consumíssim dro-gues. Per mitjà d’aquestes activitats, vamampliar els nostres coneixements sobreel tema i ens va quedar molt clar queconsumir drogues és la pitjor decisió quepodem prendre.Dánae Martín-Lunas, Alba Ruiz,Patrícia Campos, Alba Núñezi Lydia Lago (3r ESO)

TETRAHIDROCÀNNABIS... QUÈ?

La conclusió va ser que tota la classevam reflexionar sobre el tema treballati ens vam adonar que veritablement ésmolt perjudicial per a la salut.Raquel Blanco, Oriol Peroy i Mercè Muro (4t ESO)

EL TALLER D’ALIMENTACIÓAquest curs hem assistit a una xerrada sobre els bons hàbits per a unacorrecta alimentació. Va ser una xerrada molt ben preparada, ja que la personaque la feia hi posava molt d’interès, i els alumnes vam quedar satisfets ambl’atenció que vam rebre.

Les colòniesdel col·legi

Les colònies de 6è

El 19 de maig de 2007, enel marc de la CampanyaMissionera, es va fer lapresentació en societat de la nostra ONG, Prokarde.Aquella tarda va ser un moment especial de donar aconèixer una nova manera de col·laborar ambl’anomenat Tercer Món, amb el qual d’altra banda,SEMPRE la nostra escola ha col·laborat.

19ESCOLApastoral

Així doncs portem ja un any caminanten clau de solidaritat de manera diferent,un any d’una sensibilitat especial ambels més necessitats del nostre planeta,un any en que molts de vosaltres us heuatansat a nosaltres per tal de veure quèpodríeu fer per donar un cop de mà, unany d’engegar projectes per al desenvo-lupament, un any de sensibilització idifusió de la nostra ONG PROKARDE.

Durant aquest temps hem dut a termedeu jornades de difusió de l’ONG a dife-rents grups que tenen relació amb lesCarmelites Missioneres; d’aquesta mane-ra hem eixamplat el marc d’actuació mésenllà de l’escola.

En aquest moment la delegació deProkarde a Catalunya s’ha responsabi-litzat de la dinamització i consecució defons per a quatre projectes de coopera-ció. Aquests projectes estan situats aNigèria on es recolza la tasca d’una es-cola per a nens que no tenen possibilitatseconòmiques, al Perú on es col·laboraamb la contractació d’un advocat i unainfermera per aconseguir el dret a lasalut i a la defensa dels Drets Humans ia l’Índia on es vol garantir l’alimentacióde 100 nens adivasis de la ciutat d’Orissaper tal de que puguin assistir a l’escola.

D’altra banda la delegació de Catalunyaha engegat una Campanya d’apa-drinaments de nens de la ciutat d’Enugua Nigèria. A aquest país l’escolaritat noés gratuïta i queda reduïda, per tant, aaquelles persones que disposen de mit-jans econòmics. Amb l’apadrinamentd’aquests nens aconseguim trencar elcercle que només afavoreix a les minoriesbenestants d’aquest país. Ja tenim 20nens apadrinats i esperem continuar afa-vorint l’educació de més nens de l’escolad’Enugu.

a Catalunya

La nostra escola sempre ha estat presental Prat i des de Prokarde no podria sermenys i és per això que la nostra ONGforma part de la plataforma solidària

que hi ha a la nostra localitat, El PratSolidari. Des d’aquí treballem al costatd’altres entitats solidàries de la nostraciutat per a la cooperació i el desenvo-lupament i així també podem arribar ad’altres persones de la nostra localitat.Aquesta plataforma recolza també lanostra tasca a diferents països donantresposta a algun dels nostres projectes.

El que fem i que som queda reflectiten un butlletí trimestral que fonamen-talment vol sensibilitzar envers les rea-litats dels països que es troben en viesde desenvolupament i fer palesa laimportància i necessitat de l’ésser i elviure solidaris. Volem ser un clam pera la conscienciació i un espai per a lareflexió sobre la injustícia econòmicai social que viu el nostre món tot abor-dant temes d’actualitat i explicant els

nostres proyectes, campanyes d’apa-drinament i experiències de cooperació.

Estem contents d’aquesta nova manerade treballar la solidaritat a l’escola i depoder aportar el nostre granet de sorraper a col·laborar a garantir una vidamés digna a algunes persones a les qualsarribem amb els nostres projectes.