curriculum ep

currculumeducaci primria

Generalitat de CatalunyaDepartament dEducaci

Edici: Servei de Comunicaci, Difusi i PublicacionsElaboraci: Servei dOrdenaci CurricularDisseny grfic: Estudi Juste Calduch1a edici: juny de 2009Tiratge: 4.000 exemplarsDipsit legal: B-29.333-2009Impressi: Grfiques Cusc, SA

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Educaci, currculum : educaci primriaI. Catalunya. Departament d'Educaci II. Catalunya. Servei dOrdenaci Curricular1. Educaci primria Catalunya Currculums373.312.14(467.1)

ndex

Consideracions generals sobre letapa deducaci primria 5Introducci 5Letapa deducaci primria 6Les competncies bsiques com a marc de referncia curricular 6Projecte educatiu i projecte lingstic 8Atenci a la diversitat 9Acci tutorial i orientaci 10Avaluaci i pas de cicle 10

Estructura de letapa 11Estructura del currculum 11Les rees 11Distribuci horria 12

Objectius de leducaci primria 13Competncies bsiques 14

Competncies transversals 161. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual 162. Competncia artstica i cultural 193. Competncia del tractament de la informaci i competncia digital 204. Competncia matemtica 225. Competncia d'aprendre a aprendre 236. Competncia d'autonomia i iniciativa personal 24Competncies especfiques centrades a conviure i habitar el mn 257. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic 268. Competncia social i ciutadana 27Desenvolupament de les competncies bsiques 29

rees 30mbit de llenges 30Coneixement del medi natural, social i cultural 74Educaci artstica 94Educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania 109Educaci fsica 116Matemtiques 126

Desplegament del currculum 150Introducci 150Aspectes bsics de la proposta curricular competencial 151Estructuraci dels continguts 153Estratgies i metodologia 155L'avaluaci 157Autonomia curricular dels centres docents 157La programaci 158Exemple dunitat de programaci 160

Annexos 166Decret 142/2007 166Ordre EDU/296/2008 180

5Consideracions generals sobre letapa deducaci primria

Consideracions generals sobre letapadeducaci primria

INTRODUCCI

Lordenaci curricular de letapa deducaci primria, establerta en el Decret 142/2007, mant lestruc-tura del sistema educatiu vigent per tal de donar-ne estabilitat, integra el concepte de competnciesbsiques dins els components del currculum i fixa que ladquisici de les competncies per part de la-lumnat s el referent bsic de lacci educativa de cada equip docent de letapa.

Lordenaci curricular tamb dota de ms autonomia els centres docents per tal de concretar, en el seu pro-jecte educatiu, els elements bsics que orienten el desenvolupament curricular i que permeten ladequacidels ensenyaments a lentorn, tot implementant, si escau, projectes interdisciplinaris o globalitzats propis.

Lacci educativa ha de procurar la integraci de les diverses experincies i aprenentatges de lalumnat.Cal una bona coordinaci entre el personal docent del mateix cicle i del centre per tal de donar cohern-cia als aprenentatges de lalumnat. Tamb es fa necessria una coordinaci amb leducaci infantil i le-ducaci secundria obligatria per assegurar una transici adequada de lalumnat entre etapes. Elspares, mares o tutors en el si de la famlia, i els docents en el centre educatiu, esdevenen peces clau enleducaci de linfant. Cal tenir-ho present i fer que es pugui treballar de forma conjunta.

En leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania, es recullen uns objectius generals perdesenvolupar a tota letapa, a travs de totes les rees del currculum, que tamb shan dincorporar enel projecte educatiu de centre. Tamb inclou els continguts especfics de lrea deducaci per a la ciu-tadania i els drets humans, que simparteix en un dels cursos del cicle superior.

Es remarca que la llengua catalana sha dutilitzar com a llengua vehicular i densenyament i aprenentat-ge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa. Atesa la complexitat i diversitat lin-gstica i cultural de la nostra societat es fa necessari potenciar des de lescola la llengua prpia, que hadesdevenir llengua comuna i factor de cohesi social de tota la poblaci. En funci de la realitat socio-lingstica de lalumnat, cal implementar mesures dimmersi en llengua catalana amb la finalitat depotenciar-ne laprenentatge.

La intervenci educativa sha de regir pel principi datenci a la diversitat de tot lalumnat i ha de fer pos-sible i viable una escola realment inclusiva, on tothom hi tingui cabuda i shi senti ats, amb especialatenci a la detecci i tractament de les dificultats daprenentatge tan bon punt es produeixin.

Semfatitza la importncia de la comprensi lectora, la capacitat dexpressar-se amb correcci oralmenti per escrit, la comunicaci audiovisual, ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i ledu-caci en valors, que es desenvolupen en totes les rees.


LETAPA DEDUCACI PRIMRIA

Leducaci primria s una etapa fonamental i privilegiada en la formaci dels nens i de les nenes, quesinicia en finalitzar leducaci infantil i continua en leducaci secundria obligatria.

Les finalitats bsiques daquesta etapa educativa sn proporcionar a lalumnat un marc daprenentat-ges que li permetin iniciar-se en ladquisici de les competncies bsiques i en laplicaci dels instru-ments necessaris per adquirir nous aprenentatges.

Aquesta etapa proporciona als infants una educaci que els permet assegurar el seu desenvolupamentpersonal i posar les bases duna formaci basada en lautonomia personal, la responsabilitat, la solida-ritat, la llibertat, la participaci i el comproms individual i collectiu: conixer els elements bsics de lallengua, lentorn geogrfic, la histria i les tradicions que li permetin arrelar-se al pas, i poder participaren la construcci dun mn millor i continuar aprenent al llarg de la vida.

LES COMPETNCIES BSIQUES COM A MARC DE REFERNCIA CURRICULAR

Les competncies bsiques sn leix vertebrador del procs educatiu. El currculum orientat a ladquisi-ci de competncies estableix que la finalitat de leducaci obligatria s aconseguir que els nens i lesnenes adquireixin les eines necessries per entendre el mn i esdevinguin persones capaces dinterve-nir activament i crtica en la societat plural, diversa i en canvi continu que ens ha tocat viure. Un curr-culum per competncies significa ensenyar a aprendre i seguir aprenent al llarg de tota la vida.

La idea de competncia se sustenta en els diferents tipus de continguts (conceptuals, procedimentalsi actitudinals) i est relacionada amb la capacitat dactivar-los o mobilitzar-los per fer front a situacionsdiverses i actuar-hi de forma efica.

Sidentifiquen dos grups de competncies bsiques: les competncies transversals, que sn la base deldesenvolupament personal i de la construcci del coneixement (entre les quals cal considerar les comu-nicatives, que sn per comprendre i expressar la realitat; les metodolgiques, que activen laprenentat-ge, i les personals) i les competncies especfiques, centrades a conviure i habitar el mn i relaciona-des amb la cultura i la visi daquest.

Cicle inicial (6-8 anys)

Cicle mitj (8-10 anys)

Cicle superior (10-12 anys)

EDUCACI PRIMRIA

1r (13 anys)

2n (14 anys)

3r (15 anys)

4t (16 anys)

ESO

1r cicle (0-3 anys)

2n cicle (3-6 anys)

EDUCACI INFANTIL


En sntesi, les competncies bsiques sn les vuit segents:

1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual

s la capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb elsllenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicaci, amb la gesti de la diversitat dellenges, amb ls de diferents suports i tipus de textos i amb adequaci a les diferents funcions.

2. Competncia artstica i cultural

s el coneixement, comprensi i valoraci crtica de diferents manifestacions culturals i artstiques, tra-dicionals o no, que sutilitzen com a font denriquiment i gaudi i es consideren com a part del patrimo-ni de cada cultura. Tamb inclou la capacitat de crear produccions artstiques prpies o expressar con-tinguts a travs de diferents mitjans artstics.

3. Tractament de la informaci i competncia digital

Es tracta de la cerca, captaci, selecci, registre i processament de la informaci, amb ls de tcniques iestratgies diverses segons la font i els suports que sutilitzin (oral, escrit, audiovisual, digital) amb unaactitud crtica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic,visual, grfic i sonor).

4. Competncia matemtica

s lhabilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les informacions que es presenten enforma numrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bsiques, els smbols i lesformes dexpressi i de raonament matemtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidia-na, el coneixement cientfic i el mn laboral i social.

5. Competncia daprendre a aprendre

s lhabilitat per conduir el propi aprenentatge i sser capa de continuar aprenent cada vegada demanera ms efica i autnoma dacord amb els propis objectius i necessitats.

6. Competncia dautonomia i iniciativa personal

s ladquisici de la conscincia i laplicaci dun conjunt de valors i actituds personals interrelaciona-des, com la responsabilitat, la perseverana, el coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat,

Competncies transversals Competncies especfi ques per conviure i habitar el mn

Competncies comunicatives



7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

8. Competncia social i ciutadana

Competncies metodolgiques




Competncies personals



lautocrtica, el control emocional, la capacitat delegir, dimaginar projectes i portar endavant les accions,daprendre de les errades i dassumir riscos.


Mobilitzaci de sabers que han de permetre a lalumnat comprendre les relacions que sestableixenentre les societats i el seu entorn i fer un s responsable dels recursos naturals, tenir cura del mediambient, fer un consum racional i responsable i protegir la salut individual i collectiva com a elementsclau de la qualitat de vida de les persones. Inclou tamb el desenvolupament i laplicaci del pensamentcientificotcnic per interpretar la informaci, predir i prendre decisions.


Capacitat per comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la convivncia i els conflictes emprantel judici tic que es basa en els valors i prctiques democrtiques i exercir la ciutadania, actuant ambcriteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia i mantenint una actitud constructi-va, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics.

Els continguts curriculars de les diferents rees contribueixen a ladquisici de les competncies. Peraquest motiu, en el currculum de cadascuna de les rees, hi consten les competncies prpies i la sevacontribuci a ladquisici de les competncies bsiques de letapa.

Per tamb sn necessries altres estratgies. Entre les estratgies i formes que contribueixen a la con-solidaci de les competncies bsiques cal destacar lorganitzaci de les activitats a laula i el funciona-ment dels centres, les activitats docents, les formes de relaci i de comunicaci que sestableixen entrela comunitat educativa i la relaci amb lentorn. Les activitats complementries i extraescolars podenafavorir, tamb, la consecuci de les competncies bsiques.

En els centres tamb sha de fomentar la lectura en les activitats de totes les rees, com a factor bsic peral desenvolupament de les competncies bsiques i per a ladquisici dels objectius educatius de letapa.

PROJECTE EDUCATIU I PROJECTE LINGSTIC

Els centres disposen dautonomia per fixar objectius propis dacord amb el context on sinsereixen, elsquals shan de reflectir en el seu projecte educatiu.

Aquest projecte recull els valors, objectius i prioritats dactuaci del centre, aix com els aspectes singu-lars que lidentifiquen. Ha de tenir en compte les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolin-gstic del centre, fer pals el respecte als principis de no-discriminaci i dinclusi educativa com avalors fonamentals i establir els principis per a latenci a la diversitat, que inclouen les mesures orga-nitzatives que el centre adopti.

Shan despecificar els principis bsics per al desenvolupament curricular, el tractament transversal deles rees de leducaci en valors, les mesures necessries per a la millora dels aprenentatges i els acordssobre avaluaci i promoci de lalumnat.

El projecte educatiu tamb recull tots els plans i projectes prescriptius i daltres que estigui portant aterme el centre, com sn el pla de convivncia i el projecte lingstic, que persegueixen fomentar lesrelacions positives i la resoluci pacfica dels conflictes en el si de cada centre i adaptar els principisgenerals i la normativa a la realitat sociolingstica de lentorn.


El projecte lingstic ha de preveure el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana delscontinguts, objectius, aspectes metodolgics i criteris davaluaci, tot evitant repeticions en totes duesllenges, aix com de la llengua estrangera. Les competncies lingstiques, que tenen un carcter trans-versal, shan de tractar des de les diferents rees.

D acord amb el projecte lingstic, els centres poden impartir continguts drees no lingstiques enuna llengua estrangera.

El projecte lingstic ha destablir pautes ds de la llengua catalana per a totes les persones membresde la comunitat educativa i ha de garantir que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua.

ATENCI A LA DIVERSITAT

Lescola ha dsser inclusiva i ha de tenir com a finalitat proporcionar una formaci comuna a tot la-lumnat i respondre a les seves necessitats, tant el que manifesta ms dificultats per aprendre com elque est especialment dotat intellectualment.

Una concepci comprensiva de lescola suposa definir plantejaments sobre latenci a la diversitat i apli-car estratgies adients a fi de donar resposta als diferents interessos, capacitats i ritmes daprenentat-ge de lalumnat.

En definitiva, es tracta de garantir un equilibri entre la diversitat de lalumnat i la comprensibilitat delcurrculum, diversificant la intervenci pedaggica i creant les condicions adequades que permetin elprogrs de cada infant.

Sn mesures datenci a la diversitat:

verificar ladequaci dels objectius de la programaci a les caracterstiques de lalumnat;

preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinatobjectiu, i identificar quines sn les ms adequades per a cada alumne/a;

preparar noves activitats que permetin a lalumnat aprendre i participar plenament a laula, i incloure de manera progressiva les noves opcions de treball en la programaci daula com a propostes que tamb poden ser tils per a la resta de lalumnat;

avaluar prenent com a referent les opcions recollides especficament en les programacions.

Lescolaritzaci de lalumnat dincorporaci tardana al sistema educatiu ha de tenir en compte les sevescircumstncies, ledat, els coneixements i lhistorial acadmic. Quan aquest alumnat presenti gransmancances en llengua catalana, ha de rebre una atenci especfica mitjanant programes dimmersi,simultniament a la seva escolaritzaci en els grups ordinaris, amb els quals compartir el major tempspossible de lhorari setmanal.

Lescolaritzaci dalumnes amb discapacitat o trastorns greus de conducta pot comportar lelaboracii aplicaci dun pla individualitzat que reculli el conjunt dajudes, suports i adaptacions que pugui neces-sitar en els diferents moments i contextos escolars.

Lescolaritzaci de lalumnat amb altes capacitats intellectuals pot comportar tamb lelaboraci i apli-caci dun pla individualitzat, quan el seu nivell o ritme daprenentatge i el grau de maduresa ho acon-selli, com la flexibilitzaci de la permanncia en un curs, en un cicle o en tota letapa.


ACCI TUTORIAL I ORIENTACI

El paper dels i de les mestres s fonamental perqu els infants valorin el que significa aprendre amb lament oberta i amb la conscincia i la voluntat de millorar permanentment. Per tant, correspon als i a lesmestres orientar, acompanyar, estimular, impulsar lhbit de descoberta i creativitat i evitar dogmatismes.

Cal entendre la funci tutorial com una acci educativa que implica tots els docents del centre. Per tant,s una tasca collectiva que cal planificar en el projecte educatiu, preveient lorganitzaci, la coordina-ci, els objectius i les estratgies per tal de dur-la a terme amb xit.

Aquesta acci tutorial ha dajudar i ha dorientar lalumnat per tal de potenciar-ne el creixement perso-nal, de manera que sigui ms fcil la seva integraci social. Tamb ha de contribuir al desenvolupamentduna dinmica positiva en el grup classe i a la implicaci de tots els infants i les seves famlies en ladinmica del centre. En el marc de lestructura organitzativa del centre, els tutors i les tutores han dedinamitzar i coordinar la realitzaci de lacci tutorial.

AVALUACI I PAS DE CICLE

Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ha de ser contnua i global, amb observaci sis-temtica de ladquisici dels continguts educatius i amb una visi globalitzada del procs daprenen-tatge al llarg de letapa centrada en el desenvolupament i consolidaci de les competncies bsiques.La finalitat de lavaluaci s identificar les necessitats educatives de cada alumne/a. Cal tenir en comp-te especialment el progrs de lalumnat en el conjunt drees del currculum.

El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnat, el treball fet a classe i linters i lesforper progressar com els processos densenyament emprats i la prpia prctica docent. Les famlies otutors legals han de conixer la situaci acadmica de lalumnat i les decisions relatives al procs seguitper aquest, aix com el seu progrs educatiu.

Si el progrs de linfant no s ladequat, cal establir mesures de refor per facilitar-li ladquisici delsaprenentatges bsics i imprescindibles per poder seguir el procs educatiu.

En finalitzar cada cicle, i com a conseqncia del procs davaluaci, lequip docent ha de prendre lesdecisions corresponents sobre el pas de cicle de lalumnat.

11Estructura de letapa

Estructura de letapa

ESTRUCTURA DEL CURRCULUM

El currculum s el conjunt dels objectius, continguts, metodologies i criteris davaluaci de les diferentsrees, conjuntament amb la contribuci de lrea a ladquisici de les competncies bsiques. Els apar-tats del currculum de cada rea sn:

IntroducciCompetncies prpies de lreaContribuci de lrea a les competncies bsiquesEstructura dels contingutsConsideracions sobre el desenvolupament del currculum

Objectius

Continguts

Connexions amb altres matries

Criteris davaluaci

A lapartat competncies prpies de cada rea es concreten les competncies que es treballen ambms intensitat des de lrea. Lapartat contribuci de lrea a les competncies bsiques recull lapor-taci de lrea a lassoliment de les diferents competncies. A la resta dapartats sexplica lestructuradels continguts de cada rea i es fan consideracions sobre la metodologia didctica i lavaluaci.

Els objectius de lrea sn el conjunt daprenentatges definits en termes de capacitats, que concretenper a cada rea el que sespera que lalumnat adquireixi. Els continguts, organitzats per cicles, sn elsobjectes daprenentatge i els coneixements, presentats de forma integrada (conceptuals, procedimen-tals i actitudinals), que collaboren en ladquisici dels objectius i de les competncies bsiques.

Lapartat de connexions amb altres rees inclou els continguts que comparteixen les diverses rees ique permeten explicitar el treball daquests mateixos continguts en contextos diferents i evidenciar latransferncia daprenentatges, un dels aspectes fonamentals del currculum per competncies.

Els criteris davaluaci expressen el tipus i grau daprenentatge que sespera que obtingui lalumnat encada rea i per a cada cicle, dacord amb els objectius i continguts plantejats.

LES REES

Lestructura de cada rea s la segent:

Competncies prpies de lrea

Contribuci de lrea a les competncies bsiques

Estructura dels continguts

Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

Objectius

Continguts per blocs i cicles

Connexions amb altres rees

Criteris davaluaci

12Estructura de letapa

En cada cicle sha de fer com a mnim un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobreun aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci de coneixements de diverses rees.

En el cicle superior es podr oferir, de manera opcional per a lalumnat, una segona llengua estrangera.

A letapa de leducaci primria hi trobem les rees de coneixement segents:

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i arans, a era Val dAran

Coneixement del medi natural, social i cultural

Llengua estrangera

Educaci artstica

Educaci fsica

Matemtiques

Educaci per a la ciutadania i els drets humans (en un dels cursos del cicle superior)

DISTRIBUCI HORRIA

Els centres docents han dorganitzar lhorari dacord amb la seva programaci, atenent les necessitatsi possibilitats de la seva planificaci curricular, especialment si sorganitza per projectes de treball inter-disciplinari, dacord amb ledat i els interessos de lalumnat. En aquesta flexibilitzaci de les hores dedi-cades a cada rea, es respecten els horaris globals i lhorari mnim establert per a cadascun dels ciclesde letapa.

Horari deducaci primria MnimsCI

MnimsCM

MnimsCS

Mnimsetapa

Dif. mnims/ globals

Globals etapa

Llengua catalana i literatura 140 140 140 420 420

Llengua castellana i literatura 140 140 140 420 420

Estructures lingstiques comunes 105 70 70 245 245

Llengua estrangera 70 105 140 315 105 420

Coneixement del medi natural,social i cultural

140 175 140 455 175 630

Educaci artstica 70 105 70 245 280 525

Educaci fsica 105 70 70 245 140 385

Educaci per a la ciutadania i els drets humans

35 35 35

Matemtiques 175 175 175 525 140 665

Religi (voluntria) 105 105 105 315 315

Esbarjo 175 175 175 525 525

Lliure disposici 665 665

Total mnims 1.225 1.260 1.260 3.745

Total disposici 1.505

Total hores lectives 5.250

13Objectius de leducaci primria

Objectius de leducaci primriaLeducaci primria ha de contribuir a:

a. Conixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivncia per ser un ciutad o ciutadana lliu-re capa de prendre compromisos individuals i collectius, respectar els drets humans i acceptar elpluralisme propi duna societat democrtica.

b. Tenir conscincia del valor del treball individual i collectiu i desenvolupar hbits desfor i treball enlestudi, aix com actituds de confiana, amb iniciativa personal, autodisciplina, sentit crtic, respon-sabilitat, curiositat, inters i creativitat en laprenentatge.

c. Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivncia, i per prevenir i resoldre conflictesde manera pacfica tant en lmbit familiar com en els mbits escolar i social.

d. Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre les persones, facilitarque les nenes i els nens elaborin una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i adquireixin auto-nomia personal, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminaci de per-sones amb discapacitat; defensar laplicaci dels drets humans en tots els mbits de la vida perso-nal i social, sense cap tipus de discriminaci.

e. Conixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana com la llengua castellana i, si escau,larans, aix com una llengua estrangera, i desenvolupar hbits de lectura.

f. Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques, iniciar-se en la resoluci de problemes querequereixin la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions,i ser capa daplicar-les a les situacions de la vida quotidiana.

g. Conixer, valorar i estimar lentorn natural, social i cultural ms proper, reforant aix el sentimentde pertinena i arrelament al pas i la capacitat dextrapolar aquests coneixements al mn en gene-ral; comprendre, a partir de lobservaci de fets i fenmens senzills, els principals mecanismes queregeixen aquest entorn per tal de ser capa de prendre compromisos responsables per mantenir-loo introduir-hi elements de millora.

h. Utilitzar diferents representacions i expressions artstiques i iniciar-se en la construcci de propos-tes visuals.

i. Iniciar-se en la utilitzaci per a laprenentatge de les tecnologies de la informaci i la comunicaci,seleccionar i valorar la informaci rebuda o aconseguida per mitj de les tecnologies de la informa-ci i de la comunicaci.

j. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en la manera de relacio-nar-se amb els altres, aix com una actitud contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol menai als estereotips sexistes.

k. Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resol-dre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.

l. Valorar la importncia de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar lesdiferncies i utilitzar leducaci fsica i lesport per afavorir el desenvolupament personal i social.

m. Adquirir els elements bsics duna correcta educaci vial i les actituds de respecte que afavoreixinla prevenci daccidents de trnsit.

n. Conixer i valorar el medi natural, aix com els animals ms propers a lsser hum i adoptar com-portaments que afavoreixin la seva protecci.

Competncies bsiques

La finalitat de leducaci s aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries perentendre el mn en qu estan creixent i que els guin en el seu actuar; posar les bases perqu esdevin-guin persones capaces dintervenir activament i crtica en la societat plural, diversa i en canvi continu,que els ha tocat viure. A ms de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds neces-saris (el saber, saber fer, saber ser i saber estar), els nois i les noies han daprendre a mobilitzar tots

aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realitza-ci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomesi integrades socialment, per exercir la ciutadania activa, incorpo-rar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capaos da-daptar-se a noves situacions i de desenvolupar un aprenentatgepermanent al llarg de la vida.

La necessitat de plantejar com a finalitat educativa la millora deles capacitats de les persones per poder actuar adequadament iamb eficcia fa que sigui imprescindible centrar el currculum

en les competncies bsiques per aconseguir, en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges totimpulsant la transversalitat dels coneixements. En segon lloc, centrar-se en les competncies afavo-reix que lalumnat integri els seus aprenentatges, posant en relaci els distints tipus de continguts iutilitzant-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, aix orienta elprofessorat, en permetre identificar els continguts i criteris davaluaci que tenen carcter bsic pera tot lalumnat i, en general, per inspirar les distintes decisions relatives al procs densenyament iaprenentatge.

La finalitat central de cadascuna de les rees curriculars s el desenvolupament de les competnciesbsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferentscompetncies i, a la vegada, cada una de les competncies bsiques sassoleix com a conseqncia deltreball en distintes rees. Per tant, leficcia en la consecuci de les competncies bsiques depn dunabona coordinaci de les activitats escolars de totes les rees curriculars. I per aconseguir-ho s clau lor-ganitzaci del centre i de les aules; larticulaci dels diferents mbits dorganitzaci del professorat, comels cicles i cursos; la participaci de lalumnat en la dinmica del centre i en el procs daprenentatgepropi; la complementaci del treball individual i del treball cooperatiu; ls de determinades metodolo-gies i recursos didctics, com la concepci, organitzaci i funcionament de la biblioteca escolar; laccitutorial amb atenci especial a les relacions amb les famlies, i finalment la planificaci de les activitatscomplementries i extraescolars.

Perqu el currculum sigui coherent amb els plantejaments que sacaben de proposar cal preveure dosgrups de competncies bsiques: unes sn les ms transversals, que sn la base del desenvolupa-ment personal i les que construeixen el coneixement, entre les quals cal considerar les comunicatives,per comprendre i expressar la realitat, les metodolgiques, que activen laprenentatge i les relatives aldesenvolupament personal; i un segon grup, les ms especfiques, relacionades amb la cultura i lavisi del mn, que faran que les accions dels nois i noies siguin cada vegada ms reflexives, crtiquesi adequades.

14Competncies bsiques

Ser competent implicautilitzar de manera

efectiva coneixements,habilitats i actituds en

contextos diferents.


Per aconseguir un desenvolupament daquestes competncies, cal tenir en compte que totes estan enestreta relaci i complementarietat: la visi de la realitat social i fsica s una construcci cultural que esprodueix en les interaccions humanes que requereixen de competncies personals i socials de la comu-nicaci i de les metodolgiques. Alhora, aquestes competncies no es poden desenvolupar si no som-ple de significat, de contingut significatiu, lexercitaci dels infants en les activitats escolars, la qual cosaels ser til en la resoluci de les situacions que planteja el mn fsic i social. s a dir, leducaci ha dedesenvolupar harmnicament la competncia dactuar com a persona conscient, crtica i responsable,en el mn plural i divers que s la societat del segle XXI.

Per a leducaci obligatria , sidentifiquen com a competncies bsiques les vuit competnciessegents:

Els objectius i els continguts de cadascuna de les rees curriculars han de tenir en compte el desen-volupament integral de totes les competncies bsiques i, en conseqncia, cal que des de totes lesrees es tinguin en compte les competncies comunicatives, les metodolgiques, les personals i, deles especfiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la prpia disciplina. Els criterisdava luaci serveixen de referncia per va lorar el progressiugrau dadquisici de les distintes competncies. Per tenir unavisi ms precisa de com en cadascuna de les rees curricu-lars es plantegen aquestes competncies bsiques, en la intro-ducci de cadascuna cal especificar com contribuir a desen-volupar-les.

A continuaci es descriuen els aspectes nuclears daquestescompetncies, la visi global dels quals cal completar amb elque apareix en cada rea curricular, on es precisa la seva con-tribuci al desenvolupament daquestes competncies bsiques. Tot i que hi ha aspectes concrets deles competncies que sn especfics dels nivells educatius posteriors, cal exercitar-les des dels primersnivells educatius si es vol aconseguir un aprenentatge global suficient per part de tot lalumnat.

Cada rea contribueix ales competncies bsiques

i cada competnciasassoleix des del treball

de cada rea.

Competncies transversals Competncies especfi ques per conviure i habitar el mn

Competncies comunicatives





Competncies metodolgiques




Competncies personals


COMPETNCIES TRANSVERSALS

Les competncies comunicatives

Ats que les persones van construint el seu pensament en les interaccions amb les altres persones,aprendre s una activitat social, i saber comunicar esdev una competncia clau per a laprenentatge,que es va desenvolupant i matisant en totes i cadascuna de les activitats educatives. Comunicar, per

tant, s fonamental per a la comprensi significativa de les infor-macions i la construcci de coneixements cada vegada mscomplexos.

Aquesta competncia suposa saber interaccionar oralment (con-versar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb ls dels llenguat-ges audiovisuals, tot fent servir el propi cos i les tecnologies dela comunicaci, amb gesti de diverses llenges i amb ls deles eines matemtiques (operacions fonamentals, eines aritm-

tiques i geomtriques o tils estadstics). El desenvolupament de tots aquests mbits facilitar el de lacompetncia intercultural per poder valorar la diversitat cultural, que fa comprendre i expressar la sevapercepci del mn, la daltri i la de la seva prpia realitat.

Aprendre a comunicar vol dir saber expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees. s fona-mental lhabilitat per expressar, argumentar i interpretar pensaments, sentiments i fets i lhabilitat din-teractuar de manera adequada en contextos socials i culturals diversos, amb atenci a les conseqn-cies que comporta la presncia de dones i homes en el discurs. En la comunicaci sinterpreta de formasignificativa la informaci que es rep i, fent servir els processos cognitius adequats, es desenvolupa lacapacitat per generar informaci amb noves idees, saber-les combinar amb daltres i avaluar la infor-maci rebuda ms enll del seu significat. Aprendre a comunicar tamb s saber utilitzar diferents llen-guatges i tecnologies de la informaci i la comunicaci. Aquestes tecnologies condicionen la comuni-caci i, per tant, modifiquen la manera de veure el mn i de relacionar-se i canvien alhora els hbits enles relacions comunicatives personals, laborals i socials. Comunicar-se, a ms, afavoreix el desenvolupa-ment de les altres competncies bsiques: les metodolgiques de la cerca i gesti de la informaci.

Treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, la interpretaci de la realitati habitar el mn i conviure, en definitiva, afavoreixen la construcci del coneixement i el desenvolupa-ment del pensament i de la identitat propis.

Les dues competncies comunicatives que es consideren a continuaci sn: la lingstica i audiovisual,i lartstica i cultural.


Com sha dit abans, la competncia lingstica i audiovisual s saber comunicar oralment (conversar,escoltar i expressar-se) i per escrit, i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tec-nologies de la comunicaci (competncia digital), amb gesti de la diversitat de llenges, amb ls ade-quat de diferents suports i tipus de text i amb adequaci a les diferents funcions.

La competncia comunicativa lingstica s a la base de tots els aprenentatges i, per tant, el seu desenvo-lupament s responsabilitat de totes les rees i matries del currculum, ja que en totes shan dutilitzarels llenguatges com a instruments de comunicaci per fer possible laccs i gesti de la informaci, la


Saber comunicar implica comprendre les

informacions per construirels coneixements.


construcci i comunicaci dels coneixements, la representa-ci, interpretaci i comprensi de la realitat i lorganitzaci iautoregulaci del pensament, les emocions i la conducta.

Cal una atenci molt focalitzada en com utilitzen aquesta com-petncia en les diverses activitats escolars de totes i cadascu-na de les rees curriculars. Cal que en tots aquests mbits estrobin solucions creatives que ajudin a superar tota menadestereotips i a prendre actituds crtiques davant dels contin-guts de risc que denigren les persones per motius de sexe oque les associen a imatges tpiques que es converteixen en vehicle de segregaci o desigualtat, aixcom els continguts violents que representen accions dagressi directa o indirecta a la integritat de lesdones. Noms aix els nois i les noies esdevindran progressivament competents en lexpressi i com-prensi dels missatges, tant orals com escrits, visuals o corporals, que sintercanvien en situacions comu-nicatives diverses que es generen a laula, i podran adaptar la seva comunicaci als contextos, si es volque siguin eficaos en la comprensi del mn que els far actuar amb coherncia i responsabilitat.

Duna manera general els coneixements, les habilitats i les actituds propis daquesta competncia hande permetre interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i apropar-se a altres cultu-res; expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivncies i argumentacions;gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se, utilitzant recursos lingstics i no lingstics, i apro-fundir en la interpretaci i comprensi de la realitat que ens envolta i el mn. D aquesta manera espotencia el desenvolupament de lautoestima i confiana en si mateix per esdevenir un ciutad o ciuta-dana responsable que estigui preparat per aprendre al llarg de tota la vida.

Per tot aix, aquesta competncia s essencial en la construcci dels coneixements i pensament socialcrtic, en el tractament de la informaci (tcniques per memoritzar, organitzar, recuperar, resumir, sinte-titzar, etc.) i el domini dels recursos comunicatius especfics de les diverses rees que han de facilitarla comunicaci del coneixement i compartir-lo (descrivint, explicant, justificant, interpretant o argumen-tant els fenmens que es plantegen en els projectes destudi a les aules). Per fer-ho, cal tenir molt pre-sent la varietat de textos que susen o que es construeixen en aquestes activitats, per exemple:

Textos que conten: reportatge, testimoniatge, ancdota

Textos que descriuen: informe dobservacions, acta, llistes, descripci dun lloc, duna situaci, dun personatge, dun objecte, fullet informatiu

Textos que expliquen: presentaci dun objecte, article denciclopdia, llibre de text,reportatge, notcia periodstica

Textos que organitzen informaci o idees: quadre, esquema, mapa conceptual, mural,maqueta

Textos que diuen com fer: recepta, instruccions de muntatge, consells o suggeriments,protocol de laboratori o dossier de sortida de camp, consignes, normes o regles dun joc

Textos per convncer o fer actuar: anunci, cartell de promoci, text dopini, debat

Textos que impliquen interaccions verbals: entrevista, conversa, dramatitzaci, cmic

Textos que serveixen deines de referncia: diccionari, atles, catleg, anuari, banc de dades, glossari

La competnciacomunicativa s la base de tots els aprenentatges

i responsabilitat compartidaentre totes les rees.

Cal tenir en compte que aquests textos es poden presentar amb ls de llenguatges audiovisuals que,en lmbit de la divulgaci de determinades disciplines, tenen uns codis que cal reconixer; tamb calpreveure que poden aparixer en suport paper o digital, cosa que els confereix unes formes diferentsque shan de considerar en el procs daprenentatge.

En el desenvolupament de les activitats escolars el paper de la llengua oral s fonamental: cal aprendrea parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Aix implica ser conscient dels principals tipus dinte-

racci verbal, ser progressivament competent en lexpressi i compren-si dels missatges orals que sintercanvien amb la utilitzaci activa iefectiva de codis i habilitats verbals i no verbals i de les regles prpiesde lintercanvi comunicatiu en situacions diferents. A partir duna bonainteracci oral saprn a llegir i comprendre millor els textos i a escriu-re, reflexionar i revisar com sescriu; saprn a pensar. En aix juguenun paper clau les preguntes, les que fa el professorat i les que han da-

prendre a formular els nois i les noies. Per aprendre en la llengua parlada, el paper central s per a quiaprn i cal que el professorat spiga orientar lalumnat perqu ls de les habilitats de la llengua parla-da vagi generant lhbit de fer reflexionar sobre com es fan les coses.

En el desenvolupament daquesta competncia juga un paper essencial saber seleccionar i aplicar deter-minats propsits o objectius a les accions prpies de la comunicaci lingstica (el dileg, la lectura,lescriptura, etc.). Per aprendre a fer-ho, cal que en les diferents rees curriculars es generin situacionscomunicatives i projectes o tasques, en la resoluci dels quals calgui emprar habilitats per representar-se mentalment, interpretar i comprendre la realitat i organitzar i autoregular el coneixement i laccidotant-los de coherncia.

Aquesta competncia comunicativa cal que sapliqui tamb en la cerca, selecci i processament de lainformaci provinent de tot tipus de mitjans, convencionals o digitals, i de tota mena de suports; en lacomprensi i la composici de missatges diferents amb intencions comunicatives o creatives diverses,i en suports diversos, aix com la coherncia i cohesi al discurs i a les prpies accions i tasques perresoldre les situacions prpies de cada mbit curricular.

A ms la competncia comunicativa i audiovisual inclou, evidentment, tant el llenguatge verbal com lsadequat dels recursos no verbals que afavoreixen la comunicaci: recursos visuals, gestuals, corporalsDe manera especial cal reflexionar sobre les representacions grfiques especfiques de cada construc-ci disciplinria.

Comprendre i saber comunicar sn sabers prctics que han de recolzar-se en el coneixement i reflexisobre el funcionament del llenguatge i dels recursos comunicatius especfics de cada rea curricular, iimpliquen la capacitat de prendre el llenguatge com a objecte dobservaci i anlisi. En aquesta lniapoden ser de gran ajut les precisions que sobre la competncia comunicativa es fan en el currculumde les rees de llengua, apartat en qu totes les rees sn competents i que en la de llengua sha des-envolupat duna manera ms detallada i precisa. Els continguts que apareixen en aquests apartats delcurrculum, prpiament, shan de tenir presents, amb les seves especificitats, en tots i cadascun dells.

Aprendre a expressar i interpretar diferents tipus de discursos adequats a la situaci comunicativa i endiferents contextos socials i culturals implica el coneixement dalguns aspectes de la diversitat lingsticai cultural, aix com algunes de les estratgies necessries per interactuar duna manera adequada en con-textos plurals. Aquesta dimensi plurilinge i intercultural de la comunicaci suposa poder comunicar-se


Cal aprendre a parlar,escoltar, exposar i

dialogar per aprendre.


en diverses llenges amb distint nivell de domini i formalitzaci especialment en lescriptura, amb laqual cosa, safavoreix laccs a noves i ms variades fonts dinformaci, comunicaci i aprenentatge. Elconeixement daltres llenges i cultures dna, a ms, una major obertura cap a laltre, fet que s clauper al desenvolupament duna societat solidria i que senriqueix amb les aportacions de tots els seusciutadans i ciutadanes.

La competncia comunicativa tamb s imprescindible per adoptar decisions i cohesionar els grupshumans; acceptar i fer crtiques constructives; posar-se en el lloc daltri de manera emptica; respectaropinions diferents a les prpies amb sensibilitat i esperit crtic; desenvolupar lautoestima i la confianaen un mateix o mateixa, i treballar en grup de manera cooperativa. Comunicar-se i conversar sn accionsque suposen habilitats per establir vincles i relacions constructives amb les altres persones i amb lentorni apropar-se a noves cultures, que adquireixen consideraci i respecte en la mesura que es coneixen. Peraix, la competncia de comunicaci lingstica est present en la capacitat efectiva de conviure i de resol-dre conflictes.

En sntesi, el desenvolupament de la competncia lingstica i audiovisual suposa el domini, tant oralcom escrit, de llenges diverses en mltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovi-suals en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.


La competncia artstica i cultural s un complement necessari de la competncia comunicativa i, coma tal, cabdal per al desenvolupament de la ciutadania, crtica i solidria, de la nova societat del segle XXI.

Aquesta competncia suposa conixer, comprendre, apreciar i valorar crticament diferents manifesta-cions culturals i artstiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a font denriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. A ms, s saber crear amb paraules, amb el propi cos, ambtota mena de materials, suports i eines tecnolgiques, tant individualment com collectiva, les represen-tacions i anlisi de la realitat que facilitin lactuaci de la persona per viure i conviure en societat. Tot ique es pot relacionar especialment amb rees de leducaci artstica i amb alguns camps de les cinciessocials o la literatura, s una competncia interdisciplinria que cal tenir en compte i que cal desenvo-lupar en les activitats de totes les rees i en la vida del centre escolar.

Apreciar el fet cultural, en general, i el fet artstic, enparticular, porta implcit disposar daquells coneixe-ments, procediments i actituds que permeten accedira les diferents manifestacions, aix com capacitats cog-nitives, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentitesttic per poder comprendre-les, valorar-les, emocio-nar-se i gaudir-les.

Aquesta competncia implica posar en joc habilitats depensament divergent i convergent, ja que comporta ela-borar idees i regular sentiments propis i aliens; trobarfonts, formes i vies de comprensi i expressi, i plani-ficar, avaluar i ajustar els processos creatius necessaris per aconseguir uns resultats, ja sigui en lmbitpersonal com en lacadmic. Es tracta, per tant, duna competncia que facilita tant expressar-se i comu-nicar-se com percebre, representar, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions delmn de lart i de la cultura, considerats en el sentit ms ampli del terme.

La competncia artstica i cultural facilita lexpressi

i la comunicaci; la percepci, la representaci, i la comprensi

i la valoraci de les realitatsculturals i artstiques.

Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginaci i la creativitat per expressar-se mitjanantcodis artstics i, en la mesura que les activitats culturals i artstiques suposen en moltes ocasions untreball collectiu, disposar dhabilitats de cooperaci i tenir conscincia de la importncia de donar suporti apreciar les iniciatives i contribucions daltri en la consecuci del resultat final.

La competncia creativa artstica i cultural ha de mobilitzar, tamb, el coneixement bsic de les princi-pals tcniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artstics, aix com de les obres i mani-festacions ms destacades del patrimoni cultural, de manera especial el de la cultura tradicional. A ms,comporta identificar la importncia representativa, expressiva i comunicativa que els factors estticshan tingut, i tenen, en la vida quotidiana de la persona i de les societats.

Implica igualment una actitud destima de la creativitat implcita en lexpressi didees, experincies osentiments a travs de diferents mitjans artstics, com la msica, la literatura, les arts visuals i escni-ques, o de les diferents formes que adquireixen les anomenades arts tradicionals populars. Exigeixtamb valorar el dileg intercultural i la defensa de la llibertat dexpressi en un marc de respecte i empa-tia per les persones.

En sntesi, el conjunt de destreses que configuren aquesta competncia es refereix a ls daquells recur-sos de lexpressi i representaci que faciliten la realitzaci de les creacions individuals i socials; el conei-xement bsic de les diverses manifestacions culturals i artstiques i lhabilitat per apreciar i gaudir amblart i daltres manifestacions culturals; laplicaci dhabilitats de pensament divergent i de treballcollaboratiu; una actitud oberta, respectuosa i crtica cap a la diversitat dexpressions artstiques i cul-turals; el desig i voluntat de cultivar la prpia capacitat esttica i creadora, i, finalment, un inters a par-ticipar en la vida cultural i per contribuir a la conservaci del patrimoni cultural i artstic, tant de la pr-pia comunitat com de les altres comunitats i cultures, de manera especial aquelles a les quals pertanyenpersones de lentorn del centre educatiu.

Les competncies metodolgiques

Les competncies metodolgiques focalitzen determinats aspectes que sn comuns a la competnciacomunicativa. Fan referncia a desenvolupar mtodes de treball eficaos i adequats a les situacions esco-lars i a ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a la resoluci de problemes que esplantegin en situacions i entorns diferents. Es tracta, en essncia, de competncies per convertir la infor-maci en coneixement efica per guiar les accions, per tant, amb el raonament i lesperit crtic, amb lacapacitat dorganitzar-se en les feines i tamb amb determinades actituds, com el sentit de la responsa-bilitat i la disciplina, la perseverana i el rigor en la realitzaci dels treballs. Amb aix es potencia lintersi el plaer pel treball fet, cosa que posa les bases per aconseguir lobjectiu daprendre a aprendre al llargde la vida.

Parlem de tres competncies metodolgiques: a) la del tractament de la informaci i competncia digi-tal; b) la matemtica, que se centra en aquest mbit concret, i c) la competncia per aprendre a apren-dre, que afavoreix la capacitat de poder desenvolupar un aprenentatge continuat al llarg de tota la vida.

3. Competncia del tractament de la informaci i competncia digital

La competncia en el tractament de la informaci incorpora diferents habilitats, que van des de laccs a lainformaci fins a la seva transmissi, tot usant distints suports, incloent-hi la utilitzaci de les tecnologiesde la informaci i la comunicaci com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.



Per aix s una competncia transversal que cal atendre i particularitzar en cadascuna de les rees curri-culars. No hi ha un tractament de la informaci al marge dels continguts especfics de les rees i, percontra, el desenvolupament realitzat en una rea pot ser transferit a les altres si el professorat fa activi-tats explcites de transferncia. Tamb cal tenir present que hi ha factors personals (estils daprenentat-ge) i socioculturals que poden determinar la manera daccedir i processar la informaci i que, per tant,el professorat ha de ser sensible a la diversitat de maneres de fer amb qu es pot trobar. A ms, la comu-nicaci daquesta diversitat pot donar pistes a altres nois i noies de com procedir en el desenvolupa-ment daquesta competncia. No solament cal respectar aquesta diversitat, sin que pot ser una einadaprenentatge efica.

Aquesta competncia es desenvolupa en la cerca, captaci, selecci, registre i processament de la infor-maci, amb ls de tcniques i estratgies diverses segons la font i els suports que sutilitzin (oral, imprs,audiovisual, digital). Requereix el domini de llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual,grfic i sonor) i de les seves pautes de descodificaci i transferncia, aix com laplicaci en distintes situa-cions i contextos del coneixement dels diferents tipus dinformaci, fonts, possibilitats i localitzaci, i delsllenguatges i suports ms freqents en qu sol expressar-se aquest coneixement.

Transformar la informaci en coneixement exigeix el domini de les destreses relacionades amb el rao-nament per organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferncies i deduccions de distintnivell de complexitat; en definitiva, comprendre la informaci i integrar-la en els esquemes previs deconeixement. Significa, aix mateix, comunicar la informaci i els coneixements adquirits emprant, demanera creativa, recursos expressius que incorporin, nosolament diferents llenguatges i tcniques especfiques, sintamb les possibilitats que ofereixen les tecnologies de lainformaci i la comunicaci.

Ls reflexiu i competent daquestes tecnologies s clau enel desenvolupament de totes les competncies, per enlmbit del tractament de la informaci t una rellevnciaespecial, ja que ajuda a extreure el mxim rendiment a par-tir de la comprensi de la naturalesa i manera doperar delssistemes tecnolgics, i de lefecte que aquests canvis tenenen el mn personal i sociolaboral (tenir una actitud crtica ireflexiva davant de la ideologia que transmeten, que condiciona la vida individual i social). Aquesta com-petncia, que anomenem digital, tamb suposa emprar les TIC com a eina en ls de models de pro-cessos, matemtics, fsics, socials, econmics o artstics; processar i gestionar adequadament informa-ci abundant i complexa; resoldre problemes reals; prendre decisions; treballar en entorns collaboratiusampliant els entorns de comunicaci per participar en comunitats daprenentatge formals i informals,i generar produccions responsables i creatives.

El coneixement i domini dhabilitats tecnolgiques bsiques permet incorporar amb eficincia ls inter-actiu daquestes eines en les prctiques educatives i saber optimitzar-les tot adaptant-les a propsitscollectius i personals.

Per ser competent en aquest mbit tamb shan de mobilitzar estratgies ds davant els canvis de pro-gramari i maquinari que van sorgint, aix com fer un s habitual dels recursos tecnolgics disponiblesper resoldre situacions reals (daprenentatge, treball, oci) de manera eficient. En especial, cal tenir encompte que els textos sn no lineals (hipertext), interactius i en format multimdia, la qual cosa exigeix

Transformar la informaci en coneixement implica

comprendre-la i comunicar-laamb les possibilitats queofereixen les tecnologies

de la informaci.

ls de diferents tipus de processos de comprensi i de variadesestratgies per al seu s en diferents contextos comunicatius, que lamateixa tecnologia potencia.

En sntesi, el tractament de la informaci i la competncia digitalimplica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixinque els nois i les noies puguin esdevenir persones autnomes, efica-ces, responsables, crtiques i reflexives en la selecci, tractament i uti-litzaci de la informaci i les seves fonts, en diferents suports i tec-

nologies. Tamb ha de potenciar les actituds crtiques i reflexives en la valoraci de la informacidisponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment perregular ls de la informaci.


La competncia matemtica s necessria en la vida personal, escolar i social, ja que sovint cal analit-zar, interpretar i valorar informacions de lentorn i ls de les eines matemtiques pot ser un instrumentefica. Aquesta competncia adquireix realitat i sentit en la mesura que els elements i raonaments mate-mtics sn utilitzats per enfrontar-se a situacions quotidianes, per tant, s una competncia que caltenir en compte en totes les rees del currculum i activitats daprenentatge.

La competncia matemtica implica lhabilitat de comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, lesseves operacions bsiques, els smbols i les formes dexpressi i raonament matemtic, tant per pro-duir i interpretar distints tipus dinformaci com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantita-tius i espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionats amb la vida quo-tidiana i el coneixement cientfic i el mn laboral i social.

s a dir, la competncia matemtica implica el coneixement i maneig dels elements matemtics bsics(distints tipus de nombres, mesures, smbols, elements geomtrics, etc.) en situacions reals o simula-des de la vida quotidiana; elaborar la informaci a travs deines matemtiques (mapes, grfics) per

poder-la interpretar, i posar en prctica processos deraonament que condueixin a la soluci de problemeso a lobtenci de la informaci. Aquests processos per-meten aplicar la informaci a una gran varietat desituacions i contextos, seguir cadenes argumentals, iidentificar-ne les idees fonamentals, i estimar i jutjar lalgica i validesa dargumentacions i informacions.

Forma part de la competncia matemtica lhabilitat danalitzar, interpretar i expressar amb claredat iprecisi informacions, dades i argumentacions. Suposa, tamb, seguir determinats processos de pen-sament (com la inducci i la deducci, entre altres) i aplicar alguns algoritmes de clcul o elements dela lgica, fet que condueix a identificar la validesa dels raonaments i valorar el grau de certesa associatals resultats derivats dels raonaments vlids.

Tamb implica una disposici favorable i de progressiva seguretat i confiana vers la informaci i lessituacions (problemes, incgnites, etc.) que contenen elements i suports matemtics, aix com en laseva utilitzaci quan la situaci ho aconsella, basada en el respecte i el gust per la certesa i en la recer-ca per mitj del raonament.


Cal potenciar actitudscrtiques i reflexives en

la valoraci de lainformaci digital.

Cal posar en joc els elements i raonaments matemtics en

situacions de la vida quotidiana.


Lassoliment daquesta competncia saconsegueix en la mesura que els coneixements, les habilitats iactituds matemtics sapliquen de manera espontnia a una mplia varietat de situacions, provinentsdaltres camps del coneixement i de la vida quotidiana, la qual cosa augmenta la possibilitat real deseguir aprenent al llarg de la vida, tant en lmbit escolar o acadmic com fora daquest, i afavoreix laparticipaci efectiva en la vida social.


Aprendre a aprendre implica disposar dhabilitats per conduir el propi aprenentatge i, per tant, ssercapa de continuar aprenent de manera cada vegada ms efica i autnoma dacord amb els propisobjectius i necessitats. s la competncia metodolgica que, dalguna manera, guia les accions i el des-envolupament de totes les altres competncies bsiques.

Aquesta competncia t dues dimensions fonamentals: duna banda, ladquisici de la conscincia deles prpies capacitats (intellectuals, emocionals, fsiques), del procs i les estratgies necessries perdesenvolupar-les, aix com del que es pot fer amb ajudadaltres persones o recursos; duna altra banda, disposardun sentiment de competncia personal, que redunda enel desenvolupament de les actituds, la motivaci, la con-fiana en un mateix i el gust daprendre.

Per desenvolupar aquesta competncia cal ser conscientdel que se sap i del que cal aprendre, de com saprn i decom es gestionen i controlen de forma efica els processosdaprenentatge per tal doptimitzar-los i orientar-los a satis-fer objectius personals. Tamb requereix conixer les prpies potencialitats i carncies; treure profit deles primeres i tenir motivaci i voluntat per superar les segones des duna expectativa dxit, fet que aug-mentar progressivament la seguretat per afrontar nous reptes daprenentatge.

Comporta, per tant, tenir conscincia i regulaci conscient daquelles capacitats que entren en joc en la-prenentatge: latenci, la concentraci, la memria, la comprensi i lexpressi lingstica, entre daltres.Tamb es planteja ls de tcniques facilitadores daquest autocontrol, com les bases dorientaci, elsplans de treball, per obtenir-ne un rendiment mxim i personalitzat amb lajut de diferents estratgiesi tcniques destudi, de treball cooperatiu i per projectes, de resoluci de problemes, de planificaci iorganitzaci dactivitats i temps de forma efectiva.

Implica tamb fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i plan-tejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situaci o problema utilitzant diverses estra-tgies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions, racionalment i crtica, amb la infor-maci disponible.

Inclou, a ms, habilitats per obtenir informaci tant individualment com en collaboraci i, molt espe-cialment, per transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informaci amb elsconeixements previs i amb la prpia experincia personal i sabent aplicar els nous coneixements i capa-citats en situacions semblants i contextos diversos.

Aquesta competncia ajuda a plantejar-se fites assolibles a curt, mitj i llarg termini i complir-les, fet queeleva els objectius daprenentatge de forma progressiva i realista i alhora suposa el control de lassolimentdaquestes fites, amb la reformulaci de les activitats per adequar les seves accions a les fites preteses.

Aprendre a aprendre suposaadquirir habilitats per conduir

el propi aprenentatge icontinuar aprenent de forma

efica i autnoma.

Fa necessria tamb la perseverana en lestudi i laprenentatge, des de la seva valoraci com un ele-ment que enriqueix la vida personal i social i que s, per tant, mereixedor de lesfor que requereix.Comporta ser capa dautoavaluar-se i autoregular-se, responsabilitat i comproms personal, saber admi-nistrar lesfor, acceptar les errades i aprendre de i amb les altres persones.

En sntesi, aprendre a aprendre implica la conscincia, la gesti i el control de les prpies capacitats iconeixements des dun sentiment de competncia o deficcia personal, i inclou tant el pensament estra-tgic com la capacitat de cooperar, dautoavaluar-se, i el maneig eficient dun conjunt de recursos i tc-niques de treball intellectual, i tot aix es desenvolupa per mitj dexperincies daprenentatge cons-cients i gratificants, tant individuals com collectives.

Les competncies personals

La competncia personal est vinculada al desenvolupament i a lafirmaci de la identitat personal i estradueix en afirmar els seus propis valors i autonomia, per tamb en actituds dobertura, flexibilitat ide comproms vers les altres persones. Aquest aprenentatge implica, duna banda, fer-se com cadascdesitja i, de laltra, usar la prpia manera de ser per desenvolupar-se en les situacions que lmbit esco-lar i la prpia vida li plantegen, tot tenint en compte les variacions que cal introduir per potenciar laconstrucci de la identitat femenina i de la masculina.

Implica, aix mateix, el desenvolupament de les competncies emocionals, adreades a un mateix (perexemple, el coneixement de les prpies emocions i les daltri, la regulaci emocional i lautoestima) iadreades a les altres persones (lempatia, lassertivitat, lescolta, el dileg, lanimaci de grups, la presade decisions i la resoluci de conflictes, entre daltres).

Lestructuraci de la identitat s un procs que comena prenent conscincia del lloc que ocupa en el seumbit familiar i integrant els valors del seu entorn ms proper. En arribar a lescola, cal que els nois i lesnoies, tot reconeixent les seves eleccions, les seves opinions i els seus valors, acceptin la diferncia i sobrina la diversitat. Cal treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la prpia identitat, la regula-ci de les emocions, lautoexigncia, el pensament crtic i el desenvolupament dhbits responsables.

Cada noia i noi ha de configurar de forma conscient i autnoma la seva prpia biografia, dacord ambles seves voluntats i amb tots els referents culturals i histrics disponibles del seu entorn.

Tots els mbits daprenentatge contribueixen a desenvolupar la identitat personal, social o cultural delalumnat posant-lo en contacte amb universos de coneixement variats, ampliant-ne els seus horitzons,mobilitzant-ne les seves facultats, incitant-lo a pronunciar-se sobre els grans debats que animen la socie-tat, perqu aix construir la seva identitat.


Aquesta competncia, en lmbit de les competncies bsiques, es refereix, duna banda, a ladquisicide la conscincia i aplicaci dun conjunt de valors i actituds personals interrelacionats, com la respon-sabilitat, la perseverana, el coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat, lautocrtica, el con-trol emocional, la capacitat delegir, de calcular riscos i dafrontar els problemes, aix com la capacitatde demorar la necessitat de satisfacci immediata, daprendre de les errades i dassumir riscos.

De laltra banda, remet a la capacitat delegir amb criteri propi, dimaginar projectes i de portar enda-vant les accions necessries per desenvolupar les opcions i plans personals en el marc de projectes



individuals o collectius responsabilitzant-se, tanten lmbit personal com en el social i laboral.

Suposa poder transformar les idees en accions, sa dir, proposar-se objectius i planificar i portar aterme projectes individuals o collectius. Requereix,per tant, poder reelaborar els plantejaments previso elaborar noves idees, buscar solucions i portar-les a la prctica. A ms, analitzar possibilitats i limi-tacions, conixer les fases de desenvolupament dun projecte, planificar, prendre decisions, actuar, ava-luar el que sha fet i autoavaluar-se, extreuren conclusions i valorar les possibilitats de millora.

Exigeix, per tot aix, tenir una visi estratgica dels reptes i oportunitats que ajudi a identificar i complirobjectius i a mantenir la motivaci per aconseguir lxit en les tasques escolars i els projectes personals.A ms, comporta una actitud positiva cap els canvis, amb la flexibilitat necessria per adaptar-shi crti-cament i constructiva i que pressuposa flexibilitat de plantejaments, per la qual cosa aquests canvis espoden comprendre com a oportunitats, adaptar-shi crticament i constructiva, afrontar els problemesi trobar solucions en cada un dels projectes vitals que semprenen.

En la mesura que lautonomia i la iniciativa personal involucren sovint altres persones, aquesta compe-tncia obliga a disposar dhabilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se enel lloc de laltre, valorar altres idees, dialogar i negociar; lassertivitat per fer saber adequadament a lesaltres persones les prpies decisions, i treballar de forma cooperativa i flexible.

Una altra dimensi important daquesta competncia, molt relacionada amb aquesta vessant ms social,est constituda per aquelles habilitats i actituds relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouenla confiana en un mateix, lempatia, lesperit de superaci, les habilitats per al dileg i la cooperaci,lorganitzaci del temps i tasques, la capacitat dafirmar i defensar drets o lassumpci de riscos.

En sntesi, lautonomia i la iniciativa personal impliquen ser capa dimaginar, emprendre, desenvolu-par i avaluar accions o projectes individuals o collectius amb creativitat, confiana, responsabilitat i sen-tit crtic.

COMPETNCIES ESPECFIQUES CENTRADES A CONVIURE I HABITAR EL MN

Desprs de parlar de les competncies transversals es passa ara a un mbit ms focalitzat: el dapren-dre a conviure i habitar el mn, fonamental perqu els ciutadans i ciutadanes esdevinguin membresactius en una societat democrtica i participativa.

Aprendre a conviure implica tenir en compte lenriquiment que proporcionen les relacions socials i, enespecial, el dileg intergeneracional i la valoraci de les aportacions, manifestacions i produccions cul-turals en la seva diversitat i pluralitat de gnere, temps i espai, com a part del patrimoni cultural de lahumanitat.

Aprendre a habitar el mn requereix la comprensi per part de lalumnat de la realitat que lenvolta, quees reconegui en la seva pertinena al grup i a la societat, que interactu amb lentorn i es comprometi ala seva millora.

Lautonomia i la iniciativa personalajuden a transformar les idees enaccions i a emprendre i avaluarprojectes individuals i collectius.

Els coneixements escolars han de permetre al nen i a la nena comprendre i interpretar el mn en quviu i facilitar-li la participaci en la construcci duna societat ms humana. Leducaci escolar ha depreveure les situacions problemtiques que tot ciutad i ciutadana ha daprendre a administrar i solu-cionar en els camps concrets de leducaci cientfica i tecnolgica i leducaci per a la salut, per al mediambient i per al desenvolupament sostenible; leducaci social i per a la ciutadania.

Si volem ms cohesi social i una actitud responsable i participativa de les noies i els nois envers lacomunitat escolar i lmbit local cal, entre daltres, la conscienciaci de la pertinena social i comunit-ria, el coneixement dels valors en qu es fonamenta la societat democrtica i el dels drets humans, elrespecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu de la ins-tituci escolar, el treball en equip, ls del dileg en la resoluci de conflictes, el plantejament crtic delshbits de consum i dels estils de vida i el desenvolupament de projectes en com.

Del que sacaba de dir, sen dedueixen dues competncies molt estretament relacionades: la compe-tncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i la competncia social i ciutadana.


Aquesta competncia mobilitza els sabers escolars que han de permetre a lalumnat comprendre la socie-tat i el mn en qu es desenvolupa. Fa que aquest superi la simple acumulaci dinformacions per inter-pretar i apropiar-se dels coneixements sobre els fets i els processos, per predir conseqncies i dirigirreflexivament les accions per a la millora i preservaci de les condicions de vida prpia, les de les altrespersones i les de la resta dels ssers vius. En definitiva, actualitza el conjunt de competncies per fer uns responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, fer un consum racional i responsa-ble i protegir la salut individual i collectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones.

Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicar conceptes i principis propis dels diferents camps del saberque donin sentit als fenmens quotidians, la percepci adequada de lespai fsic en el qual es desenvo-lupen les activitats humanes i la vida en general, tant a escala global com a escala local. Finalment,tamb cal tenir en compte lhabilitat per interactuar en lentorn ms proper: moures en ell i resoldreproblemes en qu intervinguin els objectes i la seva posici.

El coneixement i la interacci amb el mn fsic s una competncia interdisciplinria en tant que impli-ca habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en mbits de lavida i del coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, cincia, processos tecnol-gics, etc.) i per interpretar el mn, la qual cosa exigeix laplicaci dels conceptes i principis bsics que

permeten lanlisi dels fenmens des dels diferentscamps de saber que hi estan involucrats. Tamb duuimplcit ser conscient de la influncia que t la presnciade les persones en lespai, del seu assentament, de lesmodificacions que introdueixen i els paisatges resultants,aix com la importncia que tots els ssers humans esbeneficien del desenvolupament i que aquest ha de pro-curar la conservaci dels recursos i la diversitat natural imantenir la solidaritat global i intergeneracional.

Aquesta competncia, i partint del coneixement del cos hum, de la naturalesa i de la interacci delshomes i les dones amb aquesta, permet argumentar racionalment les conseqncies dels diferents


Shan dassolir habilitats perdesenvolupar-se en mbits de la

vida i del coneixement moltdiversos i per interpretar el mn.


modes de vida i adoptar una disposici a una vida fsica i mental saludable en un entorn natural i socialque tamb ho sigui. Aix mateix, suposa considerar la doble dimensi individual i collectiva de lasalut i mostrar actituds de responsabilitat i respecte envers les altres persones i envers un mateix.

Tamb incorpora laplicaci dalgunes nocions, conceptes cientfics i tcnics, i de teories cientfiquesbsiques prviament compreses, per exemple, identificar i plantejar problemes rellevants; fer observa-cions directes i indirectes; plantejar i contrastar solucions, temptatives o hiptesis; identificar el conei-xement disponible, i comunicar conclusions.

Aquesta competncia proporciona, a ms, destreses associades a la planificaci i al maneig de solu-cions tcniques seguint criteris deconomia, eficcia i sostenibilitat per satisfer les necessitats de lavida quotidiana i del mn laboral. Suposa aix mateix demostrar esperit crtic en lobservaci de la rea-litat i en lanlisi dels missatges informatius i publicitaris, aix com uns hbits de consum responsa-ble en la vida quotidiana. Implica tamb la diferenciaci i valoraci del coneixement cientfic al costatdaltres formes de coneixement i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desen-volupament tecnolgic.

En definitiva, aquesta competncia suposa el desenvolupament i laplicaci del pensament cientifico-tcnic per interpretar la informaci que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autono-mia en un mn en qu els avenos que es van produint en els mbits cientfic i tecnolgic sn moltrpids i tenen una influncia decisiva en la vida de les persones, la societat i el mn natural. Implicatamb la diferenciaci i valoraci del coneixement cientfic en contrast amb daltres formes de coneixe-ment i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic.

En coherncia amb tot el que sha dit en els pargrafs anteriors, sn parts daquesta competncia bsi-ca ls responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional i responsablei la protecci i promoci de la salut individual i collectiva com a elements clau de la qualitat de vida deles persones i de les societats.


Aquesta competncia fa possible comprendre la realitat social en qu es viu, cooperar, conviure i exer-cir la ciutadania democrtica en una societat plural, aix com comprometres a contribuir en la sevamillora. S b aquesta competncia mant vin-cles ms estrets amb les rees de cinciessocials i deducaci per a la ciutadania, mobi-litza recursos daltres rees del currculum.

La competncia social i ciutadana integraconeixements, habilitats i actituds que perme-ten participar, prendre decisions, triar comcomportar-se en determinades situacions i res-ponsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. Pren com a referncia un model de persona quepugui ser un element actiu en la construcci duna societat democrtica, solidria i tolerant, i compro-ms a contribuir en la seva millora.

Globalment suposa utilitzar el coneixement sobre levoluci i organitzaci de les societats i sobre elstrets i valors del sistema democrtic, aix com utilitzar el judici moral per triar i prendre decisions i exer-cir activament i responsablement els drets i deures de la ciutadania.

Shan dassolir habilitats per participaractivament en la vida cvica i construir

i practicar normes de convivnciadacord amb els valors democrtics.

Entre les habilitats que tenen relaci amb aquesta competncia destaquen: conixer-se i valorar-se; sabercomunicar-se en contextos distints; expressar les prpies idees i escoltar les alienes; ser capa de posar-se en lloc daltri; prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitria; valorar les diferncies ireconixer la igualtat de drets entre els diferents collectius, en particular, entre homes i dones, i practicarel dileg i la negociaci per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes, tant en lmbit indi-vidual com en el social.

La dimensi tica de la competncia social i ciutadana suposa ser conscient dels valors de lentorn, ava-luar-los i reconstruir-los afectivament i racional per crear progressivament un sistema de valors propi icomportar-se en coherncia amb aquests valors en afrontar una decisi o un conflicte. Aix suposaentendre que tota posici personal no s tica si no est basada en el respecte als principis o valors uni-versals com els que cont la Declaraci universal dels drets humans.

La vessant social daquesta competncia suposa utilitzar el coneixement sobre levoluci i organitzacide les societats i sobre els trets i valors del sistema democrtic, aix com utilitzar el judici moral per ele-gir i prendre decisions i exercir activament i responsable els drets i deures de la ciutadania.

Afavoreix tamb la comprensi de la realitat histrica i social del mn, la seva evoluci, els seus assoli-ments i problemes. La comprensi crtica de la realitat exigeix experincia, coneixements i conscinciade lexistncia de distintes perspectives en analitzar aquesta realitat. Comporta recrrer a lanlisi mul-ticausal i sistmic per jutjar els fets i problemes socials i histrics i per reflexionar-hi de manera globali crtica, aix com fer raonaments crtics i lgicament vlids sobre situacions reals i dialogar per millorarcollectivament la comprensi de la realitat.

Significa alhora entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el carcter evolutiu, ams de demostrar inters i comprensi per laportaci que les diferents cultures han fet a levoluci iprogrs de la humanitat, i disposar dun sentiment com de pertinena a la societat on es viu. En defi-nitiva, mostrar un sentiment de ciutadania global, compatible amb la identitat local.

Tamb formen part daquesta competncia aquelles habilitats socials que permeten saber que els con-flictes de valors i interessos intervenen en la convivncia, resoldrels amb actitud constructiva i prendredecisions amb autonomia, emprant tant els coneixements sobre la societat com una escala de valorsconstruda per mitj de la reflexi crtica i el dileg en el marc dels patrons culturals bsics de cada regi,pas o comunitat.

La vessant ciutadana daquesta competncia implica lexercici de la ciutadania activa i integradora queexigeix el coneixement i comprensi dels valors en qu sassenten els estats i societats democrtics,dels seus fonaments, maneres dorganitzaci i funcionament. Permet reflexionar crticament sobre elsconceptes de democrcia, llibertat, solidaritat, coresponsabilitat, participaci i ciutadania, amb atenciparticular als drets i deures reconeguts en les declaracions internacionals, en la Constituci espanyolai en lEstatut dautonomia de Catalunya, aix com la seva aplicaci per part de diverses institucions;tamb permet mostrar un comportament coherent amb els valors democrtics, que a la vegada com-porta disposar dhabilitats com la presa de conscincia dels propis pensaments, valors, sentiments iaccions, i el control i autoregulaci.

Lexercici de la ciutadania implica disposar dhabilitats per participar activament i plena en la vida cvi-ca; significa construir, acceptar i practicar normes de convivncia dacord amb els valors democrtics;exercir els drets, llibertats, responsabilitats i deures cvics, i defensar tamb els drets daltri.



En sntesi, aquesta competncia suposa comprendre la realitat social en qu es viu; afrontar la convi-vncia i els conflictes emprant el judici tic basat en els valors i prctiques democrtiques, i exercir laciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia i mantenintuna actitud constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics.

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES

El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de mane-ra transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vin-culats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en comp-te la dimensi social de cada situaci.

Per avanar en lassoliment de les competncies bsiques s fonamental emmarcar els processos den-senyament i daprenentatge entorn als quatre eixos segents:

Aprendre a ser i actuar de manera autnoma

Aprendre a pensar i comunicar

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

Aprendre a conviure i habitar el mn

Aprendre a ser i actuar de manera autnoma per tal que cadasc construeixi la seva prpia manera deser i utilitzi aquesta manera de ser per desenvolupar-se en les situacions que lmbit escolar i la matei-xa vida li plantegen. Treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la prpia identitat, laregulaci de les emocions, lautoexigncia i el desenvolupament destratgies daprenentatge, del pen-sament crtic i dhbits responsables s essencial per aprendre a ser i actuar de manera autnoma.

Aprendre a pensar i comunicar per tal dafavorir la comprensi significativa de les informacions i laconstrucci de coneixements cada vegada ms complexos. Cercar i gestionar informaci provinent dediferents fonts i suports; utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, digital)en la comunicaci dinformacions, sentiments i coneixements, i treballar de manera cooperativa i serconscient dels propis aprenentatges, afavoreixen la construcci del coneixement i el desenvolupamentdel pensament propis.

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilitzaci dels coneixements de qu es dis-posa per interpretar la realitat i establir dilegs interactius sobre fets i situacions afavoreixen la construc-ci de coneixements ms significatius i cada vegada ms complexos i el comproms per implicar-se enprocessos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hiptesis, planificar i desenvo-lupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formaci de lalumnat.

Aprendre a conviure i habitar el mn per tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i ciutadanesactius en una societat democrtica i participativa. La conscienciaci per la pertinena social i comuni-tria, el respecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiude la instituci escolar, el treball en equip, la gesti positiva dels conflictes i el desenvolupament de pro-jectes en com afavoreixen la cohesi social i la formaci de persones compromeses i solidries.

rees. mbit de llengesLlengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera

Lobjectiu central de leducaci s preparar lalumnat de Catalunya perqu sigui capa de desenvolupar-se com a persona i de comunicar-se, i aix poder afrontar els reptes de la societat plural, multilinge imulticultural del segle XXI. Aix significa educar les nenes i els nens perqu desenvolupin aquelles com-petncies comunicatives i lingstiques que facin possible que tant personalment com socialment siguincapaos dactuar i reeixir en el seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement, delque s la condici humana, de la comprensi daltri.

Per aconseguir-ho, cal plantejar, en leducaci primria, el desenvolupament integral i harmnic delsaspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci lingstica i comunicati-va ocupa un lloc preferent. Per formar parlants plurilinges i interculturals cal: lassoliment de la compe-tncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en castell, com a garantia que lescola propor-ciona als alumnes la competncia que els cal per tenir les mateixes oportunitats; tamb el respecte perla diversitat lingstica i el desig daprendre altres llenges i daprendre de totes les llenges i cultures, iduna manera totalment integrada lassoliment del domini de les competncies comunicatives audiovi-suals i digitals necessries per accedir autnomament i crtica a les tecnologies de la informaci i comu-nicaci i poder interpretar els missatges audiovisuals que formen part de la cultura dels infants i joves.

Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa de dur a terme les tasques de comunicaci que li per-metin expressar la seva comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes

de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cul-tura i sentiments, amb la utilitzaci del llenguatge verbal, oral iescrit, i el no verbal, amb la possibilitat demprar els mitjansaudiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

El desenvolupament daquesta competncia no ha de ser un aferexclusiu de lrea de llengua. Ats que la llengua i la comunicacisn la base de la captaci, elaboraci i comunicaci del coneixe-ment, totes les rees esdevenen tamb responsables del desenvo-lupament de les capacitats comunicatives de lalumnat. s a dir,

totes les rees shan de comprometre des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars dexplicarel mn en la construcci de les competncies de comunicaci. Lrea lingstica se centra duna maneraespecfica en la literatura, en el desenvolupament de la competncia del lector literari.

El tractament de les llenges

La finalitat de lensenyament de les llenges s el progressiu domini de llenges, essencial en la vivn-cia de la cultura i lobertura al mn i un dels factors que contribueix ms plenament a la identitat sociali personal. Per a les escoles de Catalunya, la primera referncia que cal tenir en compte s la legislaci,


Des de totes les rees sha de vetllar pel

desenvolupament de lescapacitats comunicatives

de lalumnat.

31rees. mbit de llenges

lEstatut i la Llei de poltica lingstica, que estableix que la llengua prpia de Catalunya s el catal i ques tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament. A msel catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s lallengua oficial de lEstat espanyol. El reconeixement dhaver daprendre duesllenges, a ms, s un privilegi que obre les portes a desenvolupar-se en unasocietat plural oberta a altres cultures.

Aquesta obertura es refora, a ms, si considerem la nostra vinculaci aEuropa, per mitj del Marc europeu com de referncia per a laprenentatge,lensenyament i lavaluaci de llenges, elaborat pel Consell dEuropa, que planteja com a fita aprendreuna o dues llenges estrangeres, en coherncia amb la competncia plurilinge i intercultural, la capa-citat dutilitzar les llenges amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacci interculturalque t una persona que domina, en graus diversos, distintes llenges i posseeix experincia de diversescultures. s evident que aix safavorir la participaci de lalumnat en la vida escolar, acadmica, afec-tiva i relacional, la transferncia de coneixements entre llenges i les actituds obertes i de respecte enversla diversitat lingstica prxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. A ms, aquestconeixement de diverses llenges potencia el domini del catal i la valoraci de la prpia cultura.

Aix vol dir que les nenes i els nens, en acabar letapa: a) han de dominar el catal, llengua vehicular, decohesi i daprenentatge; b) tamb han de dominar el castell; c) han de conixer una o dues llengesestrangeres per tal desdevenir usuaris i aprenents capaos de comunicar-se i accedir al coneixement enun entorn plurilinge i pluricultural; d) han de comprendre missatges escrits bsics i establir relacionsentre llenges romniques; e) han de tenir una actitud oberta, respectar les llenges i cultures presentsen lentorn on viuen i interessar-shi, i tamb ho han de fer respecte daltres de ms llunyanes, de les qualspoden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat no les aprenguin mai; i, finalment, f ) han de desen-volupar la competncia audiovisual amb la conscincia de la importncia de ls de les tecnologies de lainformaci i comunicaci i la influncia que els missatges audiovisuals i els seus llenguatges tenen enels nous sistemes de comunicaci, que configuren moltes de les realitats daquest mn plural i divers.

Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges competents implica que cada escola, partint duna anlisisociolingstica rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el projecte lingstic del centre, ambprogrames precisos de gesti de les llenges per determinar com el catal, llengua vehicular de lesco-la, sarticula, duna manera coherent, amb lensenyament de les altres llenge

curriculum ep

Documents