Edició de BarcelonaDIMECRES · 27 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14680 - AVUI / Any XL. Núm. 13550 - EL PUNT

1,20€

825316-1171967®

8011

75-1

1273

22w

NACIONAL P18

Els membres de la‘manada’ del BaixLlobregat, lliuresLa policia busca proves de la violació enels mòbils dels acusats per la presumptaagressió a una noia de la comarca

EUROPA-MÓN P26

Començael primerjudici pelsnadonsrobats

Una de les víctimes ■ EFE

El doctor Vela, acusatd’una de les trames

‘AMBAIXADES’ · AccióExterior vol posar en marxamés delegacions internacionalsque abans del 155 en mig any

La vigència de l’1-O,cavall de batalla pera la cimera del 9-JPUGNA · Sánchez diu que cal girarfull pel que fa al referèndum i elgovern Torra defensa que el dret al’autodeterminació és irrenunciable

P6-12

El regidor de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens acompanya Pablo Iglesias a la presó de Soto del Real ■ ACN

El líder de Podem parla amb Cuixart i demana l’alliberament

Iglesias visita els presos

Avenç clau per matar lallavor latent dels tumors

Nacional P16

Investigadors del Vall d’Hebron Institutd’Oncologia han fet la descoberta

L’exbateria de l’històric grup, RingoStarr, actua a la capital catalana

Cultura i Espectacles P31

Un moment de l’actuació, ahir, de Ringo Starr ■ J. RAMOS

Un Beatle a Barcelona

La UE carrega contra elmalbaratament de l’AVEEl Tribunal de Comptes europeudenuncia “ineficiència” i sobrecostos

Europa-Món P25

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE JUNY DEL 20182 |

a molts i moltsanys, el PSOE de-

fensava el dret a deci-dir. De fet, fa exacta-ment cent anys, quanel fundador del partit,

Pablo Iglesias, va proclamar: “Si Cata-luña pide la autonomía o la indepen-dencia, no habrá más remedio que dár-sela.” No es va tractar d’una sortida deto davant el debat autonomista que esva viure aquell any. Alguns anys des-prés, concretament el 1974, el PSOEcelebrava el seu darrer congrés a l’exilii afirmava que “la definitiva solucióndel problema de las nacionalidades queintegran el Estado español parte inde-fectiblemente del pleno reconocimien-to del derecho de autodeterminaciónde las mismas”. I va arribar la demo-cràcia i el tema va seguir damunt de lataula, com ara en el document que vanpactar el PSC, la Federació SocialistaCatalana (PSOE) i socialistes indepen-dents l’abril del 1977, en què parlavendel “reconeixement del dret d’autode-terminació a les nacionalitats i poblesde l’Estat espanyol”; o en l’Aberri Egu-

na de l’any següent, quan el PSE es vamanifestar amb una pancarta que re-clamava “Autodeterminació en laConstitució”. I va passar més temps i elPSOE va governar i, com acostuma asucceir, es va oblidar d’allò que haviadit i de tot allò que havia aprovat. Peròva arribar el procés i en el programaelectoral del 2012, el PSC es va com-prometre a “promoure les reformesnecessàries perquè els ciutadans i ciu-tadanes de Catalunya puguin exercir elseu dret a decidir a través d’un refe-rèndum acordat”. El PSC també se’n vaoblidar, però com que la gent seguiapressionant, Miquel Iceta i la ponènciadel congrés del PSC, fa dos anys, vantornar a prometre que “en cas que laciutadania decidís rebutjar el pacte as-solit pels seus representants, llavors sí,els socialistes catalans proposaríem alconjunt dels espanyols altres instru-ments democràtics que establissin lescondicions per, si fos necessari, verifi-car el suport ciutadà a una eventualsecessió”. Temps era temps, doncs,que el PSOE defensaven, sobre el pa-per, el dret a decidir.

F

Keep calmPere Bosch i Cuenca

Tempsera temps

El PSOE i els socialistescatalans defensen el dreta decidir des de fa més decent anys

La vinyetaFer

onversa de nit de Sant Joan. Ar-riben les coques, i una majoriade la colla es manifesta contrària

a la fruita confitada que les adorna i facaracterístiques. Preveient-ho, unn’ha portat de llardons. Però la hiver-nal coca de llardons no és pròpia de di-jous llarder, com el nom indica? “Llar-dons, en dius? Jo, greixons.” La cocade greixons no és privativa de dijousgras? Un altre n’ha portat de crema.Fa uns anys, per Sant Joan, una pas-tisseria va intoxicar mig poble ambuna coca elaborada amb crema, emul-sió adequada per a Sant Josep, que ésa la primavera, però contraindicada al’estiu. No estem en perill: des d’aquelldia els ous de les pastisseries han dei-xat de ser ous per prescripció sanità-ria i la crema, en conseqüència, ha ple-gat de ser crema. Sant Joan, situatdesprés de la Pasqua Granada i deSant Ponç, demana fruites. “Fruites,dius?”, i presenta un bol amb síndriafresca i freda tallada a daus. Ens hi ti-rem. La fruita confitada queda majori-tàriament als plats. Algú posa JaumeSisa: “La coca de Sant Joan és, de to-tes, la més elegant.” La nostra ha que-

C

dat com va venir al món, sense botons,farbalans ni galons.

“Ja heu sentit que Joan Manuel Ser-rat ha anat a visitar Oriol Junqueras iRaül Romeva a la presó?” Un observa:“Per oportunisme: se li acosten les gi-res d’estiu i ha notat que a Catalunyano el cridaven d’enlloc.” Un altre: “Fi-xeu-vos que ha anat a visitar exclusi-vament els presos d’ERC. El PSOE,que ara governa, i que és el partit deSerrat, ha engegat una operació peracostar-se als republicans i marginarel PDeCAT o Junts per Catalunya.” Elque havia anunciat amb alegria el gestde Serrat queda una mica confús:

“Ahir el criticàveu perquè ignorava elspresos i avui perquè els visita.”

Els petards fan com la coca, i tam-poc no són satisfactoris. “A mi, en for-ma de coets, i vistos de lluny.” “A mi,ni aquests: fan soroll i espanten elsgossos; abans de venir he subminis-trat una pastilla al meu perquè dor-mi.” Hi afegeix: “Pobret.” No us agradala fruita confitada de la coca, no usagraden els petards... Potser les fogue-res? “Demà sentirem parlar de cre-mats i amputats.” Doncs què us va béde Sant Joan? Per què ens hem reunita celebrar-lo? Pren la paraula el filòsofde la colla: “Ens agrada perquè enspermet rondinar, que és l’exercici pre-ferit dels catalans. Sant Joan és unafesta molt catalana, potser la més detotes. Ens fa manifestar-nos tal comsom. Està situada exactament a l’altreextrem de Nadal. Sembla que tothoml’esperi però cap a principis de desem-bre començarem a projectar-hi invec-tives: el consumisme, les obligacionsfamiliars, el greix de l’escudella...” Unaamiga que fins ara ha estat callada elsupera en reflexió i concisió: “A mi deSant Joan m’agrada el concepte.”

“No ens agradenels petards, lesfogueres, la fruitaconfitada de la coca

Vuits i nous

Concepte de Sant JoanManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE JUNY DEL 2018

l president del govern espanyol,Pedro Sánchez, va dibuixar ahirel marc en què vol que es desen-

volupi el diàleg amb el president de laGeneralitat, Quim Torra, a partir de lareunió del 9 de juliol. I el limita a laConstitució. La consideració és lògicaperò Sánchez hauria de tenir presentque el text constitucional pot limitarla seva actuació jurídica però no la se-va acció política. Perquè tornar a l’èpo-ca de les línies vermelles de coartadaconstitucionalista seria nefast. Totjust ara comença la creació de l’esce-nari de diàleg. No estem en temps denegociació. És impossible. El republi-canisme català té els seus principalsdirigents a la presó o a l’exili i no potpermetre que siguin ostatges monedade canvi en la negociació. Amb presospolítics no hi ha negociació possible,però cal posar-hi les bases futures, iper això l’actual fase de diàleg ques’obre ha de ser sense limitacions.

E “Sense presospolítics i dret al’autodeterminacióno hi ha capnegociació que siguiuna veritable solució

Sense incloure en el diàleg els presospolítics o el dret a l’autodeterminacióno s’establiran les bases d’una nego-ciació que sigui una solució viable i re-al al conflicte. El republicanisme cata-là no ha assolit la República, però sapque si treballa per eixamplar les sevesbases tindrà una nova oportunitat en

l’horitzó. Té temps. Mentrestant esmantindrà una tensió permanent ambel focus posat a Barcelona, però tambéa Berlín, Brussel·les, Edimburg o Gine-bra. La pilota està a la teulada de Sán-chez. Pot obrir joc, arriscar i oferiruna via transitable per a Catalunya. Ésa dir, posar els fonaments per obriruna reforma de l’Estat que faci possi-ble la solució democràtica a les urnesdel conflicte. O pot intentar instru-mentalitzar el diàleg amb reduccionis-mes i provocar que l’única sortida si-gui un altre 1-O. I té raó Sánchez quanrecorda que l’1-O ha tingut conseqüèn-cies per al republicanisme: dolor, indig-nació i repressió. Però que no se li oblidique el resultat també han estat els ridí-culs judicials internacionals de l’Estat,una majoria republicana a la Generalitati un cadàver polític que no és altre que elde Mariano Rajoy. Si Sánchez és tan in-tel·ligent com ell es pensa no s’estaràd’estudiar-se bé aquesta lliçó.

Diàleg sense limitacionsFerran Espada / fespada@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La galeria Ana Mas exposa el treball que el fotò-graf badaloní, conegut pel seu tractament delsconflictes polítics de la transició, va fer el 1978 aNova York diluït en la trama urbana i humana, do-nant continuïtat al seu tractament de temes so-cials als barris deprimits.

ONCÒLEG

Fotògraf social

Un equip d’investigadors de l’hospital Vall d’He-bron ha descobert com eliminar cèl·lules tumo-rals que han quedat adormides després del trac-tament i curació del pacient. La descoberta és im-portant perquè pot impedir que el càncer es tornia desenvolupar.

-+=

-+=

El robatori de nadonsEduardo Vela

La cursa contra el càncerHéctor G. Palmer

-+=

Manel Armengol

El ginecòleg de 85 anys s’enfronta a una peticióde presó d’onze anys de la fiscalia per un delictede sostracció de menors (nadons) que despréshauria entregat a famílies riques o influents del rè-gim; delicte que hauria comès a la clínica San Ra-món de Madrid durant el 1969.

GINECÒLEG

FOTÒGRAF

El cas de l’anomenada Mana-da ha esdevingut segura-

ment el cas de violència sexual mésmediàtic en molt de temps, però eldia a dia informatiu demostra quelamentablement és un de tants.Poc després de la posada en lliber-tat provisional dels autors de la vio-lació col·lectiva dels Sanfermines,s’ha conegut la investigació judiciald’una altra violació múltiple a unadona segrestada de matinada a lasortida d’una discoteca de Molinsde Rei; també la detenció d’un me-nor d’edat per haver violat una noiade 15 anys a Palamós durant la re-vetlla de Sant Joan, i aquella matei-xa nit tres casos més d’agressió se-xual a Barcelona. La crua realitat ésque La Manada és la petita puntad’un iceberg gegant i aterrador, queno només genera centenars de víc-times anònimes cada any, sinó quedelata el dèficit gravíssim de valorshumans, socials i culturals que té lanostra societat.

És urgent combatre aquestarealitat des de tots els fronts possi-bles. És necessari que les víctimesde les agressions denunciïn sempreels seus agressors i s’ha d’exigirque la policia i els jutges no siguincomprensius, sinó tan implacablescom permetin la llei i el Codi Penalamb aquells que utilitzen la intimi-dació, la violència o el segrest perperpetrar abusos, agressions se-xuals i violacions. Però sobretot ésimprescindible, i aquest és el granrepte com a societat, no actuar no-més de manera reactiva, sinóafrontant el problema de fons desde la seva base cultural, educant enla igualtat entre homes i dones, lallibertat sexual, el respecte mutu i elrebuig de les conductes masclistes,supremacistes i violentes. Fer-ho ales escoles i instituts, però tambédes dels mitjans de comunicació demasses. És una cursa de fons quecal iniciar sense demora.

La xacra dela violènciasexual

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

La imatged’Espanya

a promesa restitució del govern de Quim Torra hacomençat, entre d’altres accions, per les

delegacions a l’exterior. L’executiu del PP haviademonitzat les anomenades ambaixades catalanesconvertint-les en símbol del procés independentista abatre. També ho va intentar amb la conselleria de RaülRomeva fins que el Tribunal Constitucional li va parar elspeus amb un pronunciament en què deixava clar que laGeneralitat té competències en acció exterior. Elspopulars probablement ja ho sabien. Com coneixien

que els territoris de l’Estat tenendelegacions que ajuden en lapromoció de les seves empreses afora. Però va posar les catalanes enla diana. I va ser –tret de la deMadrid i la de Brussel·les– el primerque va fulminar un cop activat elbotó del 155 amb què va apartar elgovern legítim i va convocar les

eleccions del 21-D. Ambaixades i Diplocat –aquell queSoraya Sáenz de Santamaría va donar per liquidat– vanser els trofeus inicials d’un PP àvid d’exhibir el seutriomf sobre l’independentisme. En un diagnòsticequivocat, els populars els responsabilitzaven de lamala imatge d’Espanya al món. La falta de diàleg, larepressió de l’1-O, el missatge del rei dos dies després,les mentides sobre la violència policial,l’empresonament de dirigents polítics i socials, lacorrupció... No hi ha ningú que l’ hagi degradada tantcom el PP i les mateixes institucions espanyoles.

L

Situades en ladiana, el PPva fulminarlesambaixadesamb el 155

http://epa.cat/c/viyjx5

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Més de dues-centes entitatssignen un manifest que avalala candidatura de Barcelonaa l’agència que regula elsfàrmacs.

10anys

20anys

Dos punts de premi als bonsconductors. La gratificació seràper als que tenen el carnetintacte i no cometin faltesgreus fins al juliol del 2009.

L’assassinat d’un regidor del PPa Errenteria dispara al màximla tensió entre el PP i el PNB.Milers de persones esmanifesten a Sant Sebastià.

Un clam Punts de premi Tensió PP-PNBTal diacomavui fa...

es de novembreexigeixen a l’in-

dependentisme quefaci autocrítica i ad-meti la culpa pel 155,pels presos, pels exi-

liats i per les investidures bloquejadespels jutges. El tenim pressa i la unilate-ralitat, diuen, han estat estratègiesequivocades que no conduïen a caplloc positiu. Algunes cúpules dels par-tits independentistes s’inclinen tímida-ment per assumir aquesta autocríticaun cop superat el 21-D, però no se sapfins a quin punt ho fan de manera sin-cera o bé com a posició realista per im-plorar la magnanimitat judicial de l’Es-tat amb els presos i exiliats, convertitsen ostatges amb els quals modular icontenir la revolta catalana.

Però aquesta exigència d’autocríti-ca a l’independentisme és una trampatan barroera que fa vergonya haver-lad’assenyalar. Han estat precisament elgovern espanyol i els partits mal ano-menats constitucionalistes els que vanportar l’independentisme cap a un ca-lendari forçat i cap a la unilateralitatcom a única via d’actuació. Si les sevesdemandes d’autocrítica fossin since-res, vindrien acompanyades de l’as-sumpció de les pròpies responsabili-tats, consistents, per exemple, a igno-rar durant sis anys totes les demandesde negociació del sobiranisme, impedirdebats parlamentaris i recórrer final-ment als jutges i a la violència policialen nom d’una Constitució que ja nodisposa de l’acceptació de la majoriade la societat catalana. S’atrevirienavui a sotmetre-la a votació a Catalu-nya? Des del 2012 hi ha majoria al Par-lament reclamant l’exercici pactat del’autodeterminació, i els que ara criti-quen la unilateralitat i la pressa inde-pendentista no han mogut ni un dit, niara ni llavors, per entomar una sortidamultilateral.

Els processos de pau o de distensióno es basen a exigir autoflagel·lacionsal contrari, sinó a analitzar també elpropi comportament, disculpar-se pelserrors propis, esmenar el dany causat ibuscar un terreny de joc comú desd’on tornar a construir. Mentre el nougovern espanyol i els mal anomenatsconstitucionalistes continuïn pensantque no havien de moure’s davant delsobiranisme excepte per enviar-hi jut-ges i porres, i que Catalunya no és sub-jecte polític sinó un territori on aplicarla Constitució espanyola tant si la vo-len com si no, la unilateralitat catalanano només no és un error: és l’única op-ció raonable, i més vigent que mai.

D

Full de rutaDavid Marín

L’única opcióraonable

“Dolors Sabaterha demostrat unadignitat absoluta,governant ambhumanitat i seny

i no ho heu vist, us recomano que re-cupereu les imatges del ple de la mo-ció de censura a Dolors Sabater del

dia 20 de juny. Us mostraran un dels es-pectacles més barroers, vergonyosos i in-dignes que s’han vist mai en un saló deplens. Ja sé que en política la matemàticamana, però aquesta matemàtica, encaraque s’apliqui al límit i, de vegades, contranatura ha de tenir sempre un punt d’èticai en aquest cas va ser de vergonya aliena.

DOS PROTAGONISTES PRINCIPALS, un lídersocialista sense cap lideratge, inexpert,pla i sense caràcter, que va arribar al llocgràcies a la renúncia del seu predecessor ique s’ha comportat sempre amb una gri-sor absoluta, convençut, ell i tots, que maitindria la més mínima opció d’arribar al’alcaldia per mèrits propis. I l’altre, un gatvell, sense escrúpols, fracassat en el seuintent de saltar a la política nacional, car-regat d’odi i de ràbia contra la gent que elva apartar de l’alcaldia, sense escrúpols,sense el més mínim bri de dignitat (allò deMaquiavel del fi que justifica els mitjans),que s’aprofita d’una situació de deriva ab-soluta del seu teòric soci de moció per car-

S regar-se’l, per criticar-lo amb duresa i po-sar-lo als peus dels cavalls ja abans de co-mençar els descens als inferns. I, és clar,tot acte indigne demana una excusa pue-ril que permeti un exercici d’autojustifica-ció, i la de Pastor va ser acusar Sabater deno mantenir la neutralitat de l’Ajunta-ment. I després, el primer (i probable-ment únic) acte de govern va ser despen-jar la pancarta a favor dels presos polítics.Curiosa manera de defensar la neutrali-tat. O potser no sap que la neutralitat noexisteix, que qualsevol acte polític, encaraque sigui pintar un pas de vianants, impli-ca prendre partit i decidir i el que compta

és ser honest?

MÉS ENLLÀ DE LES SIGLES polítiques crecque les veritats s’han de dir. Dolors Saba-ter ha demostrat sempre una dignitat ab-soluta, governant amb humanitat i seny i,no ho sé del cert però puc intuir que des-prés de segles de majores socialistes i delpas del PP per l’alcaldia, el panorama queva trobar no deuria ser precisament sen-zill. Netejar males praxis, mals vicis i po-sar-ho tot en solfa em fa l’efecte que no hade ser una tasca senzilla. I si em permeteula metàfora, si no perds temps netejant lesolles no podràs cuinar bons plats, encaraque netejar no sigui ni vistós ni agraït. Icrec que ho haig de dir, més enllà de lessimpaties polítiques i encara que no ho ne-cessiti per a res, Dolors Sabater té el meurespecte més absolut i rotund, tot el meusuport, tot el meu escalf i tot el que necessi-ti de mi. Ha demostrat ser una persona ín-tegra, honesta i capaç de defensar fins a lesdarreres conseqüències les seves idees. Demoment ha perdut la primera batalla con-tra els escorpins, però ja se sap que aquestsanimalons acostumen a morir sovint vícti-mes del seu propi verí.

Jordi Cervera. Periodista

Sabater i els escorpinsTribuna

L’‘Aquarius’

b Els tripulants de l’Aquariushan arribat a València. Eren630 passatgers que van anardos dies a la deriva pel Medi-terrani perquè Itàlia i Malta noels van deixar desembarcar.Finalment estan a Espanyagràcies a la gestió del recentpresident del govern espanyol.És del tot humanitari queaquestes persones rebin total’ajuda que necessitin enaquests moments tan críticsde la seva vida. Jo penso queaquestes situacions ja nos’haurien de donar. Àfrica ésmolt gran i té terres d’unagran riquesa i amb moltespossibilitats per ser explota-des. El que hauria de fer Euro-pa i en general el món onl’economia és més pròsperaseria ajudar a desenvolupar aaquest tercer món immers enla misèria i la fam i perseguirles màfies que els enganyen,roben i els porten a aquestessituacions tan desesperades

fins al risc de perdre la pròpiavida en un mar lluny de la sevaterra.ROSA LLUCH SERRATerrassa (Vallès Occidental)

Punxat!

b Llegeixo la notícia més tris-ta del dia: “En JAP es jubila”.Així desapareixerà, per a mi iper a molta gent més, el mo-ment més punxant i alegre decada dos matins. Durantmolts i molts anys he tinguten Joan Antoni Poch per l’hu-morista gràfic més genial detota la premsa que conec. Lavida no serà la mateixa senseel seu humor tan encertat i elsseus dibuixos tan agullona-dors.HENRY ETTINGHAUSENLa Pera (Baix Empordà)

Criticar l’efecte

b Ara es critica el director dela policia, Andreu Martínez,quan s’ha acceptat la renún-

cia de Ferran López com amajor dels Mossos d’Esqua-dra, deixant un buit provisio-nal. Reculem en el temps, estractava d’escapçar els res-ponsables que estaven al cap-davant d’importants esta-ments de la Generalitat i pertant el major Josep Lluís Tra-pero va ser apartat en virtutde l’aplicació del 155. Conclu-sió, si el govern d’Espanya nohagués forçat la destitució delmajor Trapero, avui no esta-ríem parlant ni criticant l’estatactual de les coses, perquèTrapero continuaria sent elmajor dels Mossos d’Esqua-dra, amb tots els mereixe-ments. Hi ha uns sindicats delcos, que estan molestos decom van les coses ara, potserpodrien haver-se pronunciatamb fermesa i valentia quandes de Madrid van expulsar,per venjança, qui va tenir unèxit esclatant en els atemp-tats de l’agost de 2017. Aquís’acaba la història, perquèconvé tenir en compte que a

l’hora de fer crítica, en lloc defer-la sobre l’efecte potser ésmillor fer-la sobre la causa.JORDI LLEALBadalona (Barcelonès)

Petards i soroll

b Pels volts de Sant Joan sen-tim petards que es tiren a di-ferents hores del dia i com aresposta immediata els lla-drucs dels gossos, que pro-testen. Lladrucs que parlen depatiment. Una cosa és con-centrar el soroll una nit o duesi l’altra que duri setmanes i aqualsevol hora o moment. Ésclar que ara amb el Mundialen joc és possible que es mul-tipliquin aquesta mena de ce-lebracions que et fan compar-tir t’agradi o no aquest esport.Sigui com sigui a cada petardli succeeix una llarga queixacanina que fa posar els pèlsde punta.EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZTorroella de Montgrí (Baix Empor-dà)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE JUNY DEL 2018

Elsa Artadi, CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA I PORTAVEU DEL GOVERN

“Suposo que [Pedro Sánchez] no intenta dir als catalansque hem d’oblidar el dret d’autodeterminació que tenim”

La frase del dia

“Quan les duesparts acorden quehi ha presos, qui elsté presoners té unacarta més que lireforça la posicióde força

i ha una frase de BenjaminFranklin que em sembla oportúrecordar. Diu: “Aquells que re-

nunciarien a una llibertat essencial pertal de comprar una mica de seguretatmomentània, no mereixen ni llibertatni seguretat i acabaran perdent amb-dues”. Els governants d’aquest país vanrenunciar a una llibertat essencial el 10d’octubre del 2017, quan després deproclamar la independència de Catalu-nya, tenint majoria absoluta al Parla-ment i als carrers, van decidir que enlloc d’arriar la rojigualda hissaven labandera blanca davant un Estat quehistòricament ha estat implacable ambtot allò que ha posat en qüestió algunsdels seus dogmes fonamentals, entreells la sacrosanta unitat de la pàtria. Laresta, prou coneguda, ja és història. Vala dir que una història estranya i per amolts inexplicable, les claus de la qualesperem conèixer un dia per interpre-tar què va passar exactament rere elsmurs de Palau i en els telèfons d’algunspolítics catalans i espanyols.He fet aquest petit exercici de flash-back perquè trobo que aquell és el puntque va anar generant a poc a poc –gaire-bé es podria dir que meditadament...–una inflexió en el discurs polític de l’in-dependentisme català –a excepció de laCUP, a la qual cal agrair-li la coherèn-cia– des d’aquell dia i, com a mínim,fins avui. Des del 10 d’octubre del 2017s’han anat produint un seguit de renún-cies que fins i tot han arribat a sembrarel dubte de si els polítics independentis-tes volien realment la independència oestaven jugat a la versió 2.0 del peix alcove. La primera renúncia va ser accep-tar que no es podia investir presidentCarles Puigdemont. I creure en el poderdel 155. El 155 no existia. L’articulatse’l van inventar i en la seva majoria erainaplicable. Ho hauria estat si els fun-cionaris de l’administració catalana iels càrrecs polítics no haguessin tingutpor i haguessin fet resistència passiva.

H Hi ha funcionaris catalans que han ex-plicat que ningú mai va posar un peu alsseus despatxos i d’altres que expliquenque s’autocensuraven, deixant projec-tes al calaix perquè no els els tombessindes de Madrid per telèfon. Por. No era el155. Era la por.A partir de l’acceptació que no es podiainvestir Puigdemont hi havia certessortides: convocar l’Assemblea d’Elec-tes; prendre el relleu des dels ajunta-ments davant una Generalitat de factoinhabilitada; mobilitzar el poble inin-terrompudament... És clar que per fercertes coses cal convicció i en els últimsmesos n’ha faltat molta.Comencem a perdre quan Espanya enspren el relat. De nou els nostres políticsels ho posen fàcil. Quan es va decidirno reeditar Junts pel Sí el 21-D, a bandade trencar la continuïtat d’un projecte

polític únic que havia estat foragitatper la força del Parlament, tots sabienque Ciutadans es convertiria en laprimera força política. Un altre regal.Tan mals estrategs tenim...? On quedaallò del país davant de tot interès parti-dista? I després el ridícul en el ball depresidenciables...Tota estratègia catalana política ha fra-cassat després del 10-O perquè vam ac-ceptar el marc mental dels polítics es-panyols. Vam caure en un parany moltben descrit en el llibre No pensis comun elefant de George Lakoff, que és en-trar a debatre els termes que s’imposendes del conglomerat d’interessos que ésMadrid. I la darrera cosa que hem fet ésdonar per fet que Espanya és una “de-mocràcia” que es pot permetre tenirpresos polítics; així és com els nostresrepresentants comencen a advocar perl’acostament dels presos, quan el quehan de fer és plantar-se per demanar-ne l’alliberament. Parlant d’acostar-losdonem per fet que hi ha un motiu racio-nal (si més no l’esgrimit per una part)perquè siguin a la presó, i de motiu non’hi ha cap. És molt trist sentir les his-tòries dels llargs viatges dels familiarsamb mainada petita cap a les presons,però això no ens ha de separar de l’úni-ca veritat acceptable: Espanya mantéen cel·les, abusant de la presó preventi-va, persones que no han comès cap de-licte. Quan les dues parts acorden quehi ha presos, qui els té presoners té unacarta més a la baralla que li reforça laposició de força. I els altres acaben ca-ient en el parany de negociar les restesdel pollastre que han quedat a taulaperquè treure aquestes persones de lapresó és una prioritat, que pot acabarpassant, fins i tot, davant del motiu queels hi ha portat: la defensa pacífica i de-mocràtica del poble català a exercir eldret a decidir. Sisplau, que algú portiuna brúixola i una llanterna, que sem-bla que n’hi ha uns quants que s’hanperdut al bosc...

Andreu Mas. @Andreumasd. Periodista, escriptor i assessor en comunicació

Les restes del pollastreTribuna

SísifJordiSoler

s llei de vida queels vells pensin

que els joves sóncurts de gambals ique pugen moltconsentits. Segur

que la generació que va descobrirel foc creia que els seus fills no in-ventarien mai res i que amb proufeines servirien per mantenir en-cès el caliu. Tanmateix, amb ins-truments d’anàlisi més sofisticats,els científics havien determinatque el quocient intel·lectual anavaaugmentant al llarg del segle XX, icada generació, globalment consi-derada, semblava significativa-ment més intel·ligent que l’ante-rior; ho explicarien factors comuna alimentació millor, els avençosen qüestió de salut, l’ensenyamentgeneralitzat, etc. Ara, en canvi, tro-ben que la progressió s’ha estan-cat, i que a partir dels nascuts el1975, la cosa va a mal borràs. Unainvestigació recent ha determinatuna caiguda mitjana de set punts acada generació, que no és imputa-ble a factors genètics sinó a canvisper dir-ho així socials, entre elsquals hi ha la manera com s’ense-nyen les matemàtiques i les llen-gües, o l’abandonament de la lec-tura en benefici de la televisió i lescomputadores. Els vells ja comen-cen a tenir arguments que confir-men les intuïcions que amb proufeines gosaven insinuar: que lateoria de conjunts i altres entrete-niments gràfics van ser una estafa,que l’aprenentatge de les declina-cions del llatí no era tan mala idea,o que en el pas de la galàxia Gu-tenberg a la galàxia Marconi ésmés el que es perd que el que esguanya. En això, com en tantes al-tres coses, els resultats del passatno garanteixen rendiments futurs.

É

De set en setManuel Castaño

Intel·ligènciaminvant

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE JUNY DEL 20186 |

Ernest Maragallavança querecuperarà lesoficines exteriorsde manera ràpida

Investigadorsdel Vall d’Hebroneliminen les cèl·lulesque fan recaureen el càncer

Exteriorses refaràdesprésdel 155

Avenç permatarla llavordels tumorsNacional

Que qualsevol diàleg entreels governs català i espa-nyol serà molt complicatno era difícil de presagiar, iahir, fins i tot abans de laprimera reunió entre elspresidents, tant el governcom el Congrés espanyolsja van evidenciar que elmateix objecte del debat jasuposarà la primera topa-da. Primer, des de Berlín,on s’estrenava en una ci-mera bilateral per parlarsobretot de política migra-tòria, Pedro Sánchez vainstar Quim Torra, que lavigília s’havia proposat“crear un altre 1-O”, a dei-xar enrere el que va suc-ceir el dia del referèndumi a centrar-se en l’oberturad’un diàleg. “Cal girar full”,va insistir Sánchez, perpart de les dues bandes,i centrar-se a obrir un dià-leg que situava “dins delsmarges” de la Constitució.Ho deia, per cert, davantla cancellera Angela Mer-kel, que tampoc es va mu-llar aquest cop en la pre-gunta sobre el presidentCarles Puigdemont, pen-dent que la justícia alema-nya es pronunciï sobre lapetició d’extradició. “Tots’està desenvolupant se-gons les línies clares del’estat de dret, com ha de

ser als nostres països”, esva limitar a dir.

Les paraules de Sán-chez van tenir una ràpidaresposta després de la re-unió del consell executiuper part de la portaveuElsa Artadi: “Espero queno estigui dient que hemd’oblidar els dos milions decatalans que van anar avotar l’1-O i la violència quees va exercir contra ells,ni que els catalans hemd’abandonar el dret a l’au-

todeterminació”, etzibava.“A veure com ho tradueix”,l’instava. De fet, ella ma-teixa fa setmanes que estàen contacte amb la minis-tra de Política Territorial,Meritxell Batet, per prepa-rar la reunió del dia 9, iahir reiterava que a Ma-drid ja tenen damunt lataula una proposta d’ordredel dia, i espera una res-posta. Una proposta enquè lògicament apareixel “tema principal i fona-mental”, l’exercici del dreta l’autodeterminació, peròtambé d’altres d’impor-tants com els presos polí-tics i el rebrot del franquis-me als carrers. Per Artadi,els 45 punts que els presi-dents Mas i Puigdemonthavien fet arribar a Rajoyno són més que “incompli-ments que cal resoldre”, ique no creu que hagi de ne-gociar ara Torra.

La consellera de la pre-sidència, això sí, també vaaclarir les paraules de Tor-ra la vigília sobre l’1-O –elvicepresident Pere Ara-gonès havia fet servir unaexpressió molt similar lasetmana passada–, que noes refereixen “necessària-ment” a un altre referèn-dum organitzat per la Ge-neralitat, sinó al fet quecreu que vindran més mo-ments “definitoris”. “Allòva ser una finestra d’opor-

tunitat que podria havertingut un altre recorregut,i ben segur que n’hi hauràd’altres”, deia la portaveu,que es resisteix a descar-tar la via unilateral i asse-gurava que la situació “noes normalitzarà” fins queels catalans puguin exer-cir del tot els seus drets.Això sí, reiterava quel’aposta continua sent peldiàleg i la negociació.

Al Congrés, ERC va por-tar a debat i votació el queel portaveu Joan Tardà va

definir com “la prova delcotó fluix” a l’executiu deSánchez: una moció queconvidava a establir undiàleg bilateral entre laGeneralitat i el govern es-panyol “sense condicionsni renúncies” per assolirla “resolució democràticadel conflicte entre el Regned’Espanya i Catalunya”.

Amb els vots del PSOE,el PP i Cs, no obstant això,el Congrés va tombar laidea d’obrir un diàleg sen-se renúncies per 247 vots

en contra per només 92vots afirmatius, de Podem,ERC i el PDeCAT. “Quevostès rebutgin una inicia-tiva d’ERC que només de-mana diàleg sense condi-cions i sense obligar ningúa renunciar a res és un malinici, és un inici desas-trós!”, va etzibar Tardà alssocialistes en conèixer elrevés a l’oferta de diàleg.“El diàleg només és fructí-fer si hi cabem tots, i ensexpulsen del diàleg quanSánchez diu que podem

G.C.S. / D.P. / Ò.P.J.BERLÍN / MADRID / BARCELONA

XOC Sánchez demana des de Berlín que es “giri full” amb relacióal que va passar en el referèndum abans d’obrir negociacions,i el govern es nega a abandonar el dret a l’autodeterminacióREVÉS El Congrés diu no a obrir un diàleg sense condicions

Topada pelrol de l’1-Oen el diàleg

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Rebutjar la iniciativad’ERC que nomésdemana un diàlegsense condicions ésun inici desastrós”Joan TardàPORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

El consell executiu va aprovarahir nomenar Pau Villòria i Sis-tach comissionat per al Des-plegament de l’Autogovern, odel 155, com s’ha fet més po-pular. L’encàrrec que se li haencomanat serà fer un inven-tari de les conseqüències de laintervenció en l’autogovern, ipreparar un pla de xoc per re-vertir-les. Segons la portaveu iconsellera de la Presidència,

“Podem parlar demoltes coses, peròel que va representarl’1-O és un full quecal girar”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Espero que no vulguidir que oblidem els dosmilions que van votarl’1-O, la violència i el dreta l’autodeterminació”Elsa ArtadiPORTAVEU DEL GOVERN CATALÀ

Elsa Artadi, de qui penjarà elnou càrrec, cal avaluar sobre-tot l’impacte econòmic i socialsobre col·lectius a qui s’haginpogut tallar certs programesi subvencions. Artadi, que noassegura que la tasca s’allar-gui tota la legislatura, justi-ficava el nomenament al·le-gant que Villòria “coneix moltbé” l’administració catalana.El nou comissionat ha estat

en els últims anys la mà dretade l’exconseller Santi Vilacom a secretari general delsdepartaments de Territori iSostenibilitat, de Cultura id’Empresa i Coneixement,on era ara, i havia passattambé per Sanitat. El govern,d’altra banda, també va no-menar Fabián Mohedano pre-sident del Consell Català deFormació Professional.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Nomenen Pau Villòria per revertir els efectes del 155

Quim Torra, que ahir vamarxar de seguida peragafar l’avió cap als EstatsUnits, i Elsa Artadi, entrantal consell executiu ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 7

El canvi de SánchezL’APUNT què encara es recorda la negativa de bona part de la

intel·lectualitat espanyola i dels artistes de l’Estat a lapetició dels fills dels presos de fer una campanya esta-tal contra la repressió. Ningú no els va voler ajudar. Araels independentistes ja no molesten tant. És el canvide Sánchez. La mateixa Merkel va reconèixer-li ahirque no l’incomoda gens acollir Puigdemont.Carles Sabaté

Serrat, Iglesias... sembla que hi ha algú en la gauchedivine de l’Estat que comença a entendre la indignitatque implica l’existència de presos polítics. Els visiten i,pel cap baix, s’adonen que, malgrat que no hi combre-guin, mitja Catalunya, com a mínim, els va demanarque fessin allò que van mirar de fer, que no era cap al-tra cosa que declarar la República. Una mica tard, per-

parlar de moltes coses...Doncs no, hem de parlarde tot!”, va reblar Tardà.

La rèplica a ERC la vadonar el diputat del PSCJosé Zaragoza, que hi vacanviar els adjectius i vaparlar d’un diàleg “sinceri respectuós” partint dela “sensibilitat” de Sán-chez a l’hora d’escoltar.“Es comprometen a unaresolució del conflicte percamins legals i democrà-tics sense infringir leslleis, l’Estatut i la Consti-tució?”, va exigir a l’inde-pendentisme. “Si deixenal marge el 50% o el 60% dela població, no esperin col-laboració per part d’ERC”,prevenia Tardà al PSOEen vigílies de la cita de Sán-chez i Torra a La Moncloa idel vot decisiu de demà alCongrés sobre els pressu-postos del 2018, capgiratspel PP al Senat com a re-venja contra el PNB.

Des del PDeCAT, Fer-ran Bel es va adherir a undiàleg “sense limitacions”.“No els demano renunciar

a res, no em demanin a mirenunciar a parlar de l’1-Oi dels presos polítics”, vaexigir Bel al PSOE i al go-vern. Des d’Units Podem,que veu com Pablo Iglesiass’ha erigit en mediador delpont aeri, Joan Mena vafer una crida a traslladarels presos polítics a Cata-lunya i a aprofitar la “dis-

tensió” oberta pel líder dePodem amb Torra davant“un PP i Cs que només so-breviuen en l’hàbitat natu-ral de la crispació”. “El rep-te és convertir les expecta-tives en confiança ciuta-dana”, va alliçonar Mena.

Només uns minuts des-prés, el Congrés votavauna altra moció sobre Ca-talunya, però en un sentitoposat: la iniciativa del PPen contra de l’anunci de la

ministra Batet de recu-perar els articles de l’Esta-tut anul·lats pel TribunalConstitucional en la sevasentència del juny del2010. En aquest cas, el PPva tastar la solitud del’oposició i va sumar elsvots als de Cs (163 sís) da-vant els 166 nos del PSOEi els socis de la censura.

El vespre monogràficsobre Catalunya va servirepisodis d’alt voltatge,com el de Juan Carlos Gi-rauta (Cs) negant-se a re-tirar l’insult de “racista” aTorra. “Soc descriptiu”, vadir. “Hem de sentir comun partit falangista diu aTorra que és racista... I socdescriptiu”, rebatia el di-putat del PDeCAT FerranBel. Quan Alícia Sánchez-Camacho (PP) reprotxavaal PSOE les seves preteses“cessions” a l’independen-tisme, Zaragoza va escla-tar contra el radicalismepopular: “Si és que fins itot parlen de Soraya la flo-ja pel fet de no retirar lla-ços grocs!”, va etzibar. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La moció del PPcontra recuperararticles tombatspel TC també cau

La mesa del Parlament vaadmetre ahir a tràmit unamoció de la CUP perquè lamajoria independentistaratifiqui “la seva ferma vo-luntat de dur a terme lesactuacions necessàriesprevistes i aprovades peraquest Parlament per as-solir i culminar democràti-cament la independènciade Catalunya”. En el textes reiteren els objectius dela declaració del 9-N del2015, que donava inici al“procés de creació de l’es-tat català independent enforma de república” i com-prometia la cambra a ferprevaldre les seves deci-sions per damunt de lesinstitucions espanyoles,inclòs el Tribunal Consti-tucional.

La mesa va admetre atràmit la moció gràcies alvot de qualitat del presi-dent, Roger Torrent –el re-sultat de la votació va serde tres vots en contra i tresa favor tenint en compteque el vicepresident pri-mer del Parlament, Josep

Costa, de JxCat, està deviatge oficial a Washing-ton acompanyant el presi-dent Torra–. L’admissió atràmit s’ha fet en contradel criteri dels lletrats delParlament tenint encompte que la declaraciódel 9-N va ser suspesa iposteriorment declaradainconstitucional pel TC.Com fa dos anys i mig, Ciu-tadans, el PSC i el PP hoconsideren una decisiógreu, mentre que la presi-dència del Parlament re-itera que no impedirà pre-ventivament cap debat so-bre propostes polítiques ala cambra.

Ciutadans, el PSC i el PPfaran una petició de recon-sideració a la mesa i, en casque no sigui escoltada, re-correran al Tribunal Cons-titucional –Ciutadans nodescarta recórrer als “tri-bunals ordinaris”–. Se-gons fonts de la mesa par-lamentària, el dubte que esplanteja és si els seus mem-bres independentistes espoden considerar perso-nalment advertits per lesresolucions del TC teninten compte que són tots

nous en el càrrec.El portaveu del grup

parlamentari de Ciuta-dans, Carlos Carrizosa, hoconsidera un altre “cop a lademocràcia” mentre que eldiputat del PP, AlejandroFernández, defensa queimpedir que es tramiti lamoció no és “limitar” la de-mocràcia perquè la CUPpot expressar les seves opi-nions a la cambra. Presen-tar una moció d’aquestanaturalesa al Parlament,però, és, per Fernández,“instar el govern a cometreuna il·legalitat”.

La moció de la CUP tam-bé insta el govern a fer rea-litat els articles suspesospel TC de les lleis d’emer-gència en l’habitatge,igualtat d’homes i dones,canvi climàtic i universalit-zació sanitària o els impos-tos climàtics i de salut, en-tre d’altres.

La moció dona 90 dies algovern per presentar pro-jectes de llei per recuperarels articles suspesos. JxCatvol negociar-la, però deixaclar que “qualsevol temade debat” s’ha de poderportar al ple. ■

a El Parlament admet a tràmit una moció de la CUP perexecutar les accions ja aprovades cap a la independència

Recuperen ladeclaració del 9-Nque iniciava el xoc

Xavier MiróBARCELONA

Reunió de la mesa del Parlament, ahir ■ ACN

“No pot ser que nopuguem fer efectiu elque vam aprovar alParlament”

Vidal AragonèsDIPUTAT DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La moció suposatornar a iniciar elstràmits de laindependència”

Carlos CarrizosaPORTAVEU DEL GRUP DE CIUTADANS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

El govern va posar a nave-gar ahir, en paraules delconseller Ernest Maragall,“la nau de l’acció exteriorcatalana”, amb l’aprovaciódel decret de restablimentde sis de les onze delega-cions que van ser tancadesdurant l’aplicació del 155.Quatre –les oficines d’Ale-manya (Marie Kapretz), elRegne Unit i Irlanda (SergiMarcén), Itàlia (Luca Be-llizzi) i Suïssa (Manuel Ma-nonelles)– mantenen elsdelegats que ja tenien, i es-tan pendents de nomenar-se’n de nous als EstatsUnits i França. Qui ja hoera a París, Martí Anglada,serà el nou cap de la delspaïsos nòrdics, que es crea-rà a Estocolm en un mà-xim de dues setmanes. A fi-nal d’agost també haurande tornar a estar en marxales de Portugal i els Bal-cans; per a una tercera fa-se, que es vol enllestirabans de final d’any, se’npreveuen de noves al Ma-grib, el Mediterrani, l’Àfri-ca, l’Extrem Orient ol’Amèrica Llatina. “Seranforça més de les que hi ha-via a l’octubre; pas a pas,però sense parar, abans desis mesos espero explicarcom ha quedat el mapa glo-bal”, indicava després de lareunió del Consell Exe-cutiu, que va confirmaruna altra restitució: la deFerran Mascarell com a de-legat a Madrid.

Com ja havia avançat ellmateix, de fet, la diplomà-cia catalana també canvia-rà algunes maneres de tre-ballar. Així, es vol dotar demés “flexibilitat” i es crea-rà la figura de “l’enviat” aaltres territoris en mis-sions específiques de re-presentació. A més, va con-firmar que, “per actuar ca-da cop més com un estat”,algunes de les noves placess’obriran a concurs públicde mèrits. En aquest sen-tit, negava que per fer elsprimers nomenaments

s’hagi trencat el principi derestitució amb els que nohan tornat. “Hem parlatamb tothom, hem analit-zat les situacions perso-nals al costat dels objectiusglobals, i els que no hi sónés perquè han optat per ai-xò d’una o altra manera”,explicava Maragall, quecloïa: “No hem trencat capcriteri global ni hem faltatal respecte a ningú.”

El conseller va evitar de-tallar si les delegacions de-fensaran el mandat del27-O per implementar laRepública, però sí que va

dir que ressaltaran d’en-trada els valors de “demo-cràcia i llibertat”, i aniranactuant també en funcióde com ho faci el govern es-panyol. La labor de la xarxaa l’exterior, que també escoordinarà amb els exiliatsrepresentats al Consell dela República quan aquestes posi en marxa, tindràtres directrius: represen-tació internacional del go-vern, presència allà on esprenguin decisions queafecten el país i mirar de te-nir-hi influència.

Uns eixos, per cert, que

ahir Maragall diferenciavadels que atorga al Consellde la Diplomàcia Públicade Catalunya, el Diplocat,un ens on hi ha molts mésagents representats, tam-bé privats, i que creu queha de tenir una “expressiópròpia” en representaciódel conjunt del país, i fermés tasca de promoció i di-fusió. Com que el govern enconsidera il·legal la liquida-ció, el govern treballa en laconvocatòria d’un ple delconsorci al llarg del juliolper posar fil a l’agulla a laseva reactivació. ■

El govern superarà en migany la xarxa de delegacionsexteriors anterior al 155a Aprova el decret de restabliment de les sis primeres, en què manté quatredels delegats a Al juliol vol reunir el patronat del Diplocat per reactivar-lo

Òscar PalauBARCELONA

El govern també va aprovarahir el nomenament de l’ex-consellera d’Agricultura exi-liada a Brussel·les, MeritxellSerret, com a delegada da-vant la UE, en el lloc d’Ama-deu Altafaj, cessat arran del155. “No és una decisió d’aco-llida o de refugi, és de respon-sabilitat i dedicació”, defensa-va el conseller d’Acció Exte-rior. Segons Ernest Maragall,la seu de Brussel·les, l’únicaque no es va tancar formal-ment si bé es va mantenir so-

El conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, durant la compareixença d’ahir ■ ACN

ta mínims, és la “nau capita-na” de la xarxa exterior cata-lana, i amb el nomenamenttorna a estar “en condicionsde reprendre” les nombrosesaccions que giren sobre la po-lítica europea. Maragall des-tacava la “capacitat, l’expe-riència política i la disponibili-tat plena de Serret per assu-mir les funcions”, ja que res liho impedeix tot i que el jutgeLlarena li manté l’acusació dedesobediència i malversació.De fet, la justícia belga ja va

decidir no extradir-la, i pot fervida normal allà. A més, elconseller recordava que lapolítica agrícola comunitàriaés una “peça substancial” deles relacions del govern ambla UE. “Estic convençut queserà la millor delegada quehem tingut mai”, tancava.

Mentre Toni Comín conti-nua de moment com a dipu-tat, el govern va dir que “estàtreballant” per donar una sor-tida també a l’altre exconse-ller exiliat, Lluís Puig.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Maragall defensa el nomenament de Serret

El president de la Genera-litat, Joaquim Torra, es re-unirà avui a Washingtonamb un bufet d’advocatsespecialitzat en negocia-ció i conflictes. La reunióamb membres del PublicInternational Law & Poli-cy Group, que ofereix as-sessorament legal gratuïten negociacions i conflic-tes polítics, serà el darreracte de l’agenda presiden-cial d’avui, on a primerahora del matí –hora localamericana– visitarà la seud’Acció acompanyat deldirector de l’oficina, SergiMata.

Posteriorment, Torravisitarà les instal·lacionsdel diari The WashingtonPost acompanyat de l’edi-tor en cap, Elías López,abans de concedir una en-trevista al mitjà. Ahir, des-prés de presidir el ConsellExecutiu, Torra va agafarel vol cap als Estats Unitsper iniciar el viatge oficiala la tarda, on va inaugurarel Catalonia American Co-uncil, una organització in-dependent, sense ànim delucre, que aborda els rep-tes polítics i socials de Ca-talunya i els països del’Amèrica del Nord i tambéles relacions bilaterals. Alvespre, i acompanyat de laconsellera de Cultura,Laura Borràs, el president

Torra encapçalava la re-cepció que oferia la Gene-ralitat als artistes, enti-tats i institucions que par-ticipen al SmithsonianFolklife Festival, una ex-posició internacional depatrimoni cultural que télloc cada any des del 1967al National Mall de Was-hington.

Si bé fonts de la Presi-dència informaven que elviatge oficial de Torra alsEstats Units tenia unaagenda eminentment cul-tural, admetien que enca-ra no estava del tot tanca-da tenint en compte que lavisita no finalitzarà fins di-vendres. A més de la con-sellera de Cultura, el presi-dent Torra també ha estatacompanyat en el viatgeoficial pel vicepresidentprimer del Parlament, Jo-sep Costa.

Quatre Motors d’EuropaA banda del viatge als Es-tats Units d’aquesta set-mana, el conseller d’AccióExterior de la Generalitat,Ernest Maragall, va avan-çar ahir que una represen-tació del govern català tor-narà a mitjan juliol a NovaYork per participar en unaconferència per al desen-volupament sostenible. Amés, la setmana vinent elli Torra participaran aStuttgart en una reuniódels Quatre Motors d’Eu-ropa. ■

Torra es trobaals EUA amb unbufet experten conflictes

RedaccióBARCELONA

a També hi inaugura el CataloniaAmerican Council i assisteix alSmithsonian Folklife Festival

Torra, a la reunió del Consell Executiu del 12 de junypassat ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE JUNY DEL 201810 | Nacional |

Tal com havia comunicatal president Torra en la re-unió que van mantenir di-lluns, el líder de Podem,Pablo Iglesias, va anar ahira la presó madrilenya deSoto del Real. Hi va visitarel president d’Òmnium,Jordi Cuixart, amb qui vapoder conversar durantgairebé una hora, i tambéva saludar l’expresidentde l’ANC i diputat de JxCatJordi Sànchez i hi va par-lar uns minuts. Iglesias vaconsiderar Cuixart “moltfort” i “molt valent”, i el vaqualificar de “referent mo-ral” a Catalunya.

En la trobada, Iglesiasva rebre el tracte que esdona a les autoritats enaquestes circumstàncies,de manera que va poderparlar amb Cuixart en unasala i no en una cabinaamb un vidre al mig. I ho vafer acompanyat pel tinentd’alcalde de Barcelona en

Comú Jaume Asens, ambqui va acudir al penal. Igle-sias va concretar que vanparlar sobre la situaciópersonal de Cuixart, la si-tuació política a Catalunyai el nou horitzó que s’obreamb el nou govern a la Ge-neralitat i amb el PP forade La Moncloa. “Compar-tim que el diàleg ha de serel vehicle que organitziles relacions de les institu-cions espanyoles i les cata-lanes”, va indicar Iglesias,que va afirmar que conti-nuarà “treballant per am-pliar espais de diàleg” persolucionar la crisi políticacatalana.

El líder de la formaciómorada va explicar que vatrobar Cuixart amb “mol-tes ganes de continuar tre-ballant, escrivint i prepa-rant un taller”. Així, PabloIglesias s’ha convertit enel primer dirigent políticd’un partit espanyol quevisita un pres polític inde-pendentista.

Qui també estava infor-

mat sobre la visita –se-gons Iglesias– era el presi-dent del govern espanyol,Pedro Sánchez. De fet, ellíder de Podem va agrair al’executiu les gestions rea-litzades per facilitar la tro-bada, i confia a convèncerSánchez que acosti elspresos a Catalunya. Quantal gest d’Iglesias, el líderdel PSC, Miquel Iceta, vadir que veu amb bons ulls

“tota iniciativa de tot diri-gent polític que pretenguiajudar en la via del diàlegi de la reconnexió dels dosgoverns”.

No ho van veure de lamateixa manera Ciuta-dans i el PP. El portaveu alParlament de Cs, CarlosCarrizosa, va definir Igle-sias com el “soci preferenti perfecte” del procés. “Es-tem acostumats a trobar

els senyors de Podem a lesfotos al costat dels separa-tistes i mai amb els consti-tucionalistes”, va retreureCarrizosa. Per la seva ban-da, el portaveu dels po-pulars al Congrés, RafaelHernando, va criticar queIglesias està actuant comun “vicepresident a l’om-bra” i el va acusar d’estarfent “la feina més bruta”del govern espanyol, refe-

rint-se tant a la reunióamb Quim Torra com a lavisita a Soto del Real. “Unsdies diuen que soc vice-president, i d’altres diuenque soc un bufó”, va res-pondre Iglesias als popu-lars, i va assenyalar que“haurien de dedicar-se aresoldre la crisi dins delseu partit”. De fet, va igno-rar les crítiques fins alpunt d’anunciar que tam-bé li agradaria visitar OriolJunqueras.

Precisament ahir, l’ex-conseller Joaquim Forn vatornar a demanar al jutgedel Tribunal Suprem Pa-blo Llarena que el deixi enllibertat i li va assegurarque no hi ha risc de reite-ració delictiva. La fiscalia,però, va rebutjar que el jut-ge li concedeixi la peticióde sortir de la presó al·le-gant la gravetat dels delic-tes que se li imputen i laproximitat del judici.

En la seva declaració,demanada pel seu advocat,Xavier Melero, Forn va ex-posar al jutge Llarena queestava en desacord ambl’argumentació de l’últimainterlocutòria, en què li de-negava la llibertat. Un delsarguments de Forn ahir vaser que la carta que va es-criure a la presó amb Jun-queras –text en què es vabasar Llarena per justifi-car mantenir-lo al penal–pretenia agrair el suportmoral de la gent i no pas do-nar suport als CDR. ■

RedaccióSOTO DEL REAL

a El líder de Podem, que també va saludar Jordi Sànchez, és el primer dirigent polític espanyol quevisita els presos a La fiscalia vol que el jutge denegui la nova petició de llibertat de Joaquim Forn

Pablo Iglesias visita JordiCuixart a Soto del Real

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Iglesias actua comun vicepresident al’ombra i fa la feinamés bruta”Rafael HernandoPORTAVEU DEL PP AL CONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La visita assenyalael camí a seguir. Hi haforces polítiques queaposten pel diàleg”Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

L’advocat d’Oriol Junquerasi Raül Romeva, Andreu vanden Eynde, va denunciar ahiral Suprem les “incongruèn-cies i irregularitats” de la in-vestigació, ja que els primerstestimonis s’han citat quan lainstrucció està a punt d’aca-bar-se. “Això demostra quetota la instrucció està basadaen prejudicis”, va afirmar, se-gons l’ACN. Precisament, ahirvan declarar com a testimo-

El líder de Podem, Pablo Iglesias, i el regidor de Barcelona en Comú Jaume Asens, ahir sortint de la visita als Jordis a la presó de Soto del Real ■ ACN

“No és sensat que hihagi presos polítics.L’excepcionalitat s’hade deixar enrere”Pablo IglesiasLÍDER DE PODEM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Des del primer diahem dit que la presópreventiva ésexcessiva”Miquel IcetaLÍDER DEL PSC

nis, demanats per la defensade Junqueras i Romeva, lapresidenta de la CCMA, NúriaLlorach; el director d’El PuntAvui, Xevi Xirgo, i responsa-bles d’Unipost i d’empresesde publicitat. Tots ells ja ha-vien declarat davant del jutjatd’instrucció 13 de Barcelona,que investiga els organitza-dors de l’1-O. Segons el lle-trat, el seu testimoni demos-tra que “no hi va haver des-

peses” vinculades al referèn-dum. Tots ells van dir a Llare-na que no han cobrat res perles campanyes, tot i que enalguns casos hi ha facturesemeses que no s’han satisfet.En el cas del director d’ElPunt Avui, va afirmar que unade les campanyes es va eme-tre per la web i per la televisiódel grup sense cobrar res ique van agafar les imatgesd’internet.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La defensa de Junqueras reitera que hi veu “irregularitats”

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE JUNY DEL 2018

129489-1189650T

o oblidem mai aquesta veri-tat fonamental:l’Estat no témés diners que els diners

que guanyen les persones. Si l’Estatvol gastar més diners, només pot fer-ho endeutant-se els teus estalvis oapujant impostos, o les dues coses al-hora. No és correcte pensar que algúho pagarà. Aquest algú ets tu. No hiha diner públic. Només hi ha el dinersdels contribuents.” Margaret That-cher.

El 1954 Josep Pla va fer un viatge aNova York per fer uns reportatges pera Destino. Quan va veure aquells edifi-cis tan alts i il·luminats i els carrersplens de reclams de neó amb una ex-uberància de despesa d’electricitat,es va girar cap al seu guia i li va pre-guntar: “I tot això qui ho paga?”

Aquesta pregunta, que mostramolta saviesa de la pagesia tradicio-nal, té una profunditat important i quedurant molts anys ha estat cabdal peral progrés. Preguntar-se qui ho paga,o qui ho pagarà, abans de fer una des-pesa, suposa una concepció del valordels diners i del seu cost molt impor-tant.

Probablement la generació actualté un concepte del valor i del cost demoltes coses molt baix; la majoriapensa com la vicepresidenta CarmenCalvo quan deia que “ el diner públicno és de ningú”, i no com la primeraministra Margaret Thatcher quan ad-vertia, amb les paraules que encapça-len l’article, que al final aquest algúque ho pagarà ets tu i som tots.

Aquesta reflexió em ve a tomb perles declaracions que va fer el ministrede Foment espanyol, José Luís Ábalosanunciant-nos que eliminaran elspeatges a mesura que vagin vencentles concessions. Reconec que és unamesura electoralista, que fins d’aquí afinals d’any quan venci la concessió

“N

de l’autopista Alacant-Tarragona, nohi haurà el primer impacte. Però a Es-panya hi ha 3.300 quilòmetres d’au-topistes de peatge entre l’Estat i lescomunitats autònomes.

El ministre Ábalos calcula que elcost de manteniment de què hauràde fer-se càrrec l’Estat, després deser alliberades les autopistes, seràd’uns 68.000 euros per quilòmetre al’any, si es volen mantenir en l’estatd’ara. Això vol dir que cada any s’hihauran de destinar 225 milions d’eu-ros anuals dels pressupostos públics,i que d’algun lloc s’hauran de treure.

Julián Nuñez, president de Seopan,que és el president de la patronal deles constructores i concessionàries,afina més els números i hi afegeix elcost del manteniment i el retorn fiscalque aporten les concessionàries, i cal-cula uns 1.000 milions d’euros anuals.

Vistos els números, penso que unavegada més els socialistes ens hauranfet allò de “peatges, d’entrada no” i al

final es trauran la justificació de la re-comanació de la UE que va en la ten-dència de fer pagar els que consumei-xen i els que contaminen. No és justque tots els contribuents hagin de pa-gar les autopistes si la gran majoriano les utilitzen. Hom calcula que sónuns 50.000 els usuaris que se’n be-neficiarien.

Però el debat és més ampli i se-guint la recomanació de la UE de ferpagar a l’usuari, el Govern català fatemps que té una projecte per cobraruna vinyeta, un impost per automòbil,que substituiria els peatges i tambéserviria per al manteniment de tota laxarxa viària. Hem de recordar que l’eixtransversal es va fer amb peatge al’ombra, que vol dir que cada vehicleque hi passa paga, però qui ho pagaés el Govern amb diners que podriadestinar a altres necessitats. De fetl’eix transversal, la C-25, és una viamolt utilitzada pels camions de llargrecorregut. ja que pràcticament po-den venir de Madrid sense pagarpeatges, però el cost del seu viatgel’assumim tots els catalans.

Un altre efecte indesitjat ambl’oferta del PSOE, és que encara retar-daríem més la utilització del transportferroviari, perquè les empreses dedistribució tindran pocs estímulsd’estalvi econòmic. Un problema quearrosseguem de fa molts anys i queens té un cost de contaminació am-biental molt important.

I amb la vinyeta posaríem fi alsgreuges entre les comunitats que hotenen gratis total i les que fa moltsanys que paguem peatges. De mo-ment, el govern del PP no hi estavad’acord tot i que és una fórmula en úspràcticament a tot Europa. Ara hemd’esperar que quan el PSOE entri enel món real es pregunti abans: i aixòqui ho paga?

Qui ho paga això?

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

José Luis Ábalos ■ J.C.HIDALGO / EFE

Esteve Vilanovaevilanova@elpuntavui.cat

El líder del PSC Miquel Ice-ta va presumir ahir de sermés escoltat a les institu-cions europees que la ma-teixa Generalitat desprésl’1-O. Un cop acabada latrobada amb dos alts càr-recs socialistes de la Co-missió Europea, FedericaMogherini i Pierre Mosco-vici, Iceta va afirmar da-vant la premsa que “la-menta que el govern de Ca-talunya no pugui mante-nir reunions” com les queell, “un simple líder del’oposició al Parlament”pot fer. “Quants anys méshan de passar fins que re-presentants de la Genera-litat puguin mantenir re-lacions institucionals nor-mals amb les institucionseuropees?”, es va pregun-tar. En aquest sentit vacriticar el nomenament

de Meritxell Serret com anova delegada a Brussel-les perquè “té la seva mobi-litat reduïda”. Sobre la vi-sita de Pablo Iglesias alspresos polítics va dir que lisemblava “molt bé” i “moltcorrecta” però que ell no téprevist fer-ho. Ha negatque ho faci per evitar críti-ques del PSOE. Tanma-teix va reconèixer que, sino es fes pública una hipo-tètica visita seva a la presóde Soto del Real, com hafet el líder de Podem, jahauria visitat els seus ex-companys al Parlament deCatalunya. Així, Iceta vadir que “ningú no ha de pa-tir la incomoditat d’unapresó preventiva, lluny dela seva família i dels advo-cats”. En relació ambl’apropament dels presospolítics, el líder del PSC varemarcar que “espera”que hi hagi “bones notíciesen aquesta direcció”. ■

Brussel·lesescolta més Icetaque el govern

Natàlia SeguraBRUSSEL·LES

a Trobada del líder socialista amb altscàrrecs de les institucions europees

Miquel Iceta durant la seva compareixença d’ahir aBrussel·les, després de les dues entrevistes a la CE ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE JUNY DEL 201812 | Nacional |

L’exalcalde de Sabadell,Manuel Bustos, va negaramb vehemència haverusat el seu càrrec perquèel cap de la policia locall’ajudés a retirar dues mul-tes de trànsit, el 2012,ahir en el primer dia del ju-dici, a l’Audiència de Bar-celona. Per justificar la se-va intervenció directa, pe-rò, va revelar que el seu fillgran, Alejandro, tenia uncàncer i era tractat.

En aquest judici, l’exal-calde s’enfronta a quatreanys de presó per dos de-lictes de tràfic d’influèn-cies, i ja té una condemnaferma d’un any i quatremesos pel cas de Montca-da i Reixac. L’advocada deBustos, Débora Quintero,va exposar que la causa–com les més de 30 pecesdel cas Mercuri, la meitatarxivades– se sostenen enunes escoltes telefòni-ques, autoritzades pel jut-ge, sense prou indicis de-lictius, tot i que negat pelTSJC i el Suprem. Per ai-xò, Bustos va respondre atotes les parts sense fer re-ferència a les converses.

La primera infracció vaser el 28 de març del 2012,

quan Bustos i la seva donarecollien el fill a la guarde-ria, i la grua anava a reti-rar-los el cotxe d’una zonade càrrega i descàrrega,quan la dona ho va impe-dir. Bustos va admetre a lasecció desena que va tru-car a l’intendent Josep Mi-quel Duran –a qui la fiscaldemana sis anys i mig depresó– no perquè li retirésla multa, sinó perquè “aSabadell hi ha l’acord noescrit, de l’anterior alcaldei que ara continua, que ales entrades i sortides del’escoles i en alguns esde-veniments esportius hi hatolerància amb els cot-xes”, va assegurar. Duranva confirmar aquesta “to-lerància, que no vol dir lli-

bertinatge”, i el seu advo-cat, Oriol Guardiola, va in-dicar que l’ordenança deSeguretat Ciutadana re-cull excepcions. La multava ser retirada.

La segona sanció va serel juny del 2012, quan elfill petit de Bustos, Carlos,de 19 anys, acompanyavael seu germà Alejandro, de

29 anys i amb una dismi-nució psíquica del 40%(segons va revelar la sevadefensa), a fer-se una pro-va delicada que l’impediacaminar, i la grua se’ls vaendur el cotxe. Per què nova trucar a la seva exdonaen lloc d’anar a comissa-ria?, va preguntar-li la fis-cal Teresa Duerto. “Vaig

fer-ho amb persones deconfiança per protegir elsmeus fills, jo era atacat; elmeu fill tenia metàstasi ihavia d’estar amb ell”, vaassegurar amb ulls verme-llosos. Bustos hi va afegirque va pagar a Duran lamulta, diners que l’inten-dent havia tret primerd’una caixa policial. ■

Bustos exposa el càncerd’un fill per defensar-se

Mayte PiulachsBARCELONA

aNega, a l’Audiència,haver-se aprofitat delcàrrec d’alcalde per laretirada de dues multes

Manuel Bustos i els altres dos acusats, al banc de l’esquerra, en el judici, ahir ■ JOSEP LOSADA

El 20 de setembre del2017, en un moment demàxima pulsió política iemocional a Catalunyaper la proximitat de l’1d’octubre, la Guàrdia Civilentrava a la seu de la con-selleria d’Economia de larambla Catalunya, a Bar-celona, per practicar di-versos escorcolls i deten-cions vinculats amb la ce-lebració del referèndum.Un episodi que va desem-bocar en una concentracióde protesta multitudinà-ria que, posteriorment, hadonat peu a l’oberturad’un procés judicial contraels dirigents sobiranistesJordi Sànchez i Jordi Cui-xart, actualment en presópreventiva, i l’antic capdels Mossos d’Esquadra,Josep Lluís Trapero, i la in-tendenta del cos TeresaLaplana. Fins aquí, la partmés coneguda de la histò-ria. El que ja no ho és tantés com es va desenvoluparaquella jornada de verti-

gen minut a minut, i comalguns dels fets que hi vanpassar han estat interpre-tats per construir un relatpotencialment esbiaixat.Com el de la rebel·lió. Perintentar oferir una lecturaalternativa, i crítica, a ladescripció del que va pas-sar que fa el jutge PabloLlarena, el productor Jau-

me Roures (Mediapro) hadirigit també un documen-tal, 20-S, que s’emet demàper TV3 (22.45 h).

D’una hora aproximadade durada, la cinta centrala seva mirada en aquell 20de setembre. A travésd’entrevistes amb diver-sos testimonis, i imatgessovint inèdites, un dels

seus fils conductors prin-cipals és l’explicació del pa-per que van jugar Sànchezi Cuixart en aquella pro-testa, i que es va anar mo-dulant al llarg de tot el dia.En el que pot tenir més re-llevància donada la seva si-tuació processal, el docu-ment narra com van fer demediadors amb la Guàrdia

Civil per facilitar que elsmembres de l’operació po-guessin sortir de la conse-lleria sense que es produíscap estrall. Com, de fet, ai-xí va ser. En aquesta línias’analitza, especialment,el moment en què pugen aun cotxe policial –commolts altres, començantpels periodistes, havien fet

abans– per desconvocarl’acte, donant peu a unaimatge que després ha es-devingut icònica en laconstrucció del discurs del’alçament violent.

De manera paral·lela,també s’analitza la gestióque va fer Trapero d’aque-lla crisi a partir de l’enre-gistrament de les seves de-claracions judicials. Unprimer fet que es destaca,en aquest sentit, és que as-segura que els Mossos novan ser avisats de l’escor-coll a Economia i, per tant,es va haver d’improvisarun contingent de suport apartir dels efectius dispo-nibles. Un dels momentspotser més brillants, i tam-bé demolidors de la cinta,és quan es demostra que elfiscal que instrueix la cau-sa contra el comandamentpolicial ignorava detallscom ara que hi haviaagents uniformats de laGuàrdia Civil custodiant,en tot moment, la seu de laconselleria el dia 20.

L’altre gran tema on cla-va la vista 20-S és en l’in-tent d’entrada a la seu na-cional de la CUP aquellamateixa jornada per partd’un contingent, en aquestcas, de la Policía Nacional.Sobre això, dues sospitesque passen a ser certeses:una, els agents no teniencap ordre judicial per in-tentar fer aquell escorcoll,i dues, l’exdiputat DavidFernàndez, va jugar un pa-per clau en la gestió de lacrisi. ■

Francesc EspigaBARCELONA

Un documental qüestional’acusació contra els Jordisa‘20-S’ esbocina la protesta a la conselleria d’Economia que ha propiciat el processament dels líderssobiranistes i la cúpula dels Mossos a També es fa una anàlisi crítica de l’assetjament a la seu de la CUP

Un moment de la concentració que es va produir davant de la seu de la conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017 ■ J.R.

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE JUNY DEL 201836 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins. Avui s’entrevista Jorge Trías Sagnier,

exdiputat del PP al Congrés i autor del llibre El baile de la corrupción, en què explica les seves reunions amb Mariano Rajoy per tractar el cas Gürtel i com va filtrar els papers de Bárcenas. A la tertúlia s’hi incorpora Laura Masvidal, parella de Joaquim Forn, després que aquest hagi tornat a demanar l’excarceració al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

11.00 Notícies 3/24. 14.00 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. Amb Carles Prats i Raquel Sans.

Esports: Marta Bosch. 15.45 Cuines . Pollastre guisat amb fonoll . 16.00 Com si fos ahir. El Quim i la Paula han passat la nit

junts. Ella s’ha adormit i ha oblidat assistir a una reunió molt important, així que hi ha hagut d’anar l’Armando, el seu oncle. Llavors queda ben clar que el Quim és una distracció. La Júlia, paral·lelament, vol passar la nit a casa de la González, i l’Eva no ho vol de cap manera.

16.40 Tot es mou. Amb Helena Garcia Melero, Francesc

Sòria i Lluís Marquina. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. Amb Toni Cruanyes. Esports: Quim

Robert. 22.05 Alguna pregunta més? Jordi Asturgó surt Al carrer per

comprovar l’enorme entusiasme que provoquen les vacances escolars entre pares i avis. A més, en un altre capítol d’Els catalans fan coses, el Peyu descobreix un català que assegura que sap parlar japonès i alemany sense haver-ne estudiat mai.

22.45 Joc de cartes. El millor restaurant davant del mar del Maresme.

00.05 Joc de cartes. Millor restaurant amb vistes al mar de la costa de Barcelona.

01.20 Més 324 . Amb Xavier Grasset. 02.50 Gran reserva.

SUPER 3 / 33 06.01 La vaca Connie . 06.34 Dinotrux . 07.19 Zoom, el dofí blanc . 07.44 Les tres bessones . 08.30 El Mic i els seus amics. 08.55 Dora, l’exploradora . 09.45 Els germans Kratt . 10.30 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir . 11.15 Lucky y Fred . 11.54 Bola de drac Z . 12.40 Els pingüins de Madagascar. 13.28 Shin Chan. 14.17 El detectiu Conan . 15.05 Pat, el gos . 15.55 Salve, rei Julien! 16.42 Doraemon. 17.26 El Zack i el Quack . 18.00 El Mic i els seus amics. 18.25 Dora, l’exploradora . 19.12 Dinàmiks. 19.40 Home: Aventures amb la Tip i

l’Oh. 20.06 Tom & Jerry . 20.55 El detectiu Conan. 21.25 Com si fos ahir. 21.55 La resposta. Hi ha vida després

del capitalisme? 22.40 Univers Guissona. 23.35 Terra d’oportunitats. 00.35 La resposta. Hi ha vida després

del capitalisme? 01.15 Univers Guissona. 02.05 Terra d’oportunitats. 03.05 La resposta. Hi ha vida després

del capitalisme? 03.45 Univers Guissona. 04.40 Terra d’oportunitats.

La nostra graella

www.elpuntavui.tv

08.30 Notícies locals. 09.00 L’entrevista. Convidat: Isaac Peraire,

alcalde de Prats de Lluçanès i vicesecretarigeneral de coordinació interna, territori iorganització d’ERC .

10.00 Connexió Parlament.13.00 L’illa de Robinson. Reemissió. 14.30 Notícies locals. 15.30 Caminant per Catalunya. 16.00 Únics. 16.30 Notícies locals.

17.30 Autèntics.cat. Reemissió. 18.00 Notícies locals.

20.30 Notícies locals. 21.00 L’illa de Robinson. Reemissió. 22.30 Som Mediterranis. Resum de la jornada. 23.30 Notícies locals.

NOTA: Aquesta programació podria quedaralterada segons la durada de la comissiód’Afers Institucionals al Parlament.

Sessió ordinària de la comissiód’Afers Institucionals

La televisió

El Punt Avui Televisió emet la sessió informativa de lacomissió d’Afers Institucionals amb la consellera dela Presidència, Elsa Artadi, sobre els objectius i lesactuacions del departament.

10.00 CONNEXIÓ PARLAMENT

En aquesta edició seran en el programa Pau Canaleta,Magda Gregori, David Fernández, Sergi Tarrés i JordiSerrano, que ens parlarà de la Universitat Progressis-ta d’Estiu de Catalunya (UPEC).

Debat sobre l’actualitat

19.00 L’ILLA DE ROBINSON

Conversa amb Betlem BurcetMarcela Topor entrevista Betlem Burcet, directora iprofessora de l’escola de dansa irlandesa Mediterrà-nia dins l’espai L’hora d’anglès (English Hour).

17.00 CATALAN CONNECTIONS

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45 De dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1188921L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

WATER WORLD / AQUADIVERTemporada 2018

OFERTA 2x1Preu: 33 euros

(No acumulable a altres ofertes i/o promocions)

PARCS AQUÀTICS

Cal descarregar el val del nostre web i presentar-lojuntament amb la targeta de subscriptor

MAREASItinerari dansat al Museu de la Pesca

CobosMika Company - Dansa

Museu de la Pesca de Palamós,

dijous 5 de juliol, a 2/4 de 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 15 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

CARMINABURANA - ORFF

Orq. Simfònica Julià Carbonellde les Terres de Lleida – OJC.XXIV Festival Internacional deMúsica Clàssica Sant Fruitós

de BagesMemorial Eduard Casajoana

Jardins de Món Sant Benet,a Sant Fruitós de Bages,

dijous 12 de juliol, a 1/4 d’11 de la nit

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 25 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

NIT DE GÒSPEL -GOSPELIANS DE

GIRONA 18è Festival de Música de SantPere de Rodes. Música & Moda

Església del monestir deSant Pere de Rodes,divendres 13 juliol, a les 8 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 35 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

CASTELL TEMPLER

DE GARDENYTuró de Gardeny, s/n de

Lleida

Tots els caps de setmana i festius,

de 10 a 2/4 de 2 del migdia

Preu de l’entrada: 2,60 euros

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

CENTRE DEVISITANTS DE

L’ESTANY

Plaça del Monestir, 4 del’Estany (Moianès) Més informació:

www.viulestany.cat

Preu de l’entrada: 2 euros