Cultura de guerra, cultura de pau.

Jaume Llansó i Torras, psicòleg social, insubmís, va ser al Fòrum Social Mundial de

Porto Alegre i és responsable de relacions internacionals de la UGT de Catalunya

S’ha dit moltes vegades i em sembla que no només cal contraposar cultura de guerra

a cultura de pau, perquè no només la pau és absència de guerra, sinó que bé

acompanyada de molts altres valors. Altres valors que conjuntament amb la pau

mateixa, dibuixen un món diferent, valors com la justícia, les llibertats i la dignitat. La

contribució de les cultures de la pau, des del món acadèmic, universitari, dels

moviment pacifista i antimilitarista en el seu conjunt, fan una contribució en dues línies

sobretot: la primera en la línia de presentar propostes per anar dibuixant nous

escenaris, alhora que promovent els valors que les inspira i valors culturals, o

contravalors, segons com vulguem mirar-ho .La cultura de la pau, neda a

contracorrent, i per tant, és també amb l’element de proposta un apunt cultural, és un

creador de nova cultura.

En l’actual procés de mundialització s’estan produint alguns fenòmens que no podem

deixar d’analitzar i que afectaran a les propostes que vulguem construir o les cultures

que també volem crear. El fenomen de la mundialització ens fa estrets els marges de

la política. La política en majúscules, en el seu sentit més noble, com a opció de

servei, la política recula actualment. Els seus marges d’actuació són més estrets

perquè la política que són la decisió i construcció de les societats de forma pública, es

veu afectada per uns interessos ocults i que mouen el món. El pacifisme, en el seu

conjunt moltes vegades s’ha distingit per donar a conèixer aquestes xarxes ocultes i

que es mouen en la impunitat. La impunitat que regeix avui moltes de les qüestions

que passen i afecten a la immensa majoria de ciutadans del planeta. La política es fa

estreta i els marges d’actuació de la impunitat, s’han eixamplat. En aquesta lògica hem

criticat de forma legítima algunes decisions dels estats o les lògiques de decisió i

votació d’organismes internacionals, però el que s’esdevé tantes i tantes vegades, és

que aquestes votacions venen condicionades per la opacitat o la impunitat de grans

grups corporatius que és mouen únicament i exclusivament per els seus interessos.

Davant d’aquesta legítima crítica ens ha de preocupar l’escenari internacional i que

ens ha fet estreta la política. En aquest sentit també són menys els marges d’actuació

real d’aquests organismes internacionals, dels estats, dels governs de la política formal

i de la política informal. Els moviments socials que generen massa crítica i fan

denúncia pública i la política institucional, tenen, tot ells menys, capacitat d’actuació.

De totes maneres i com a exercici conceptual i d’autocrítica per construir aquests nous

escenaris de justícia, llibertats i dignitat, el l’articulació de noves propostes no podem

deixar de parlar de termes que són claus per a l’esdevenir de la humanitat i que no

poden quedar només en mans dels interessos ocults. Paraules com mercat i economia

són termes no perniciosos d’entrada. El mercat és, ha estat i serà existent. Existeix

des dels inicis dels temps. Quan critiquem el mercat o l’economia no les critiquem en

sí mateixes, critiquem aspectes d’ells o dit d’altre manera, les regles del joc del mercat

i l’economia. Perquè poden haver altres maneres d’exercir i regir, regular. Ara per

exemple i per les crítiques fetes en l’àmbit internacional en els darrers temps, haurem

de tenir la capacitat de trobar noves regulacions per al mercat i l’economia.

En aquest món de la llei de la selva i de la impunitat, s’han incrementat de forma

preocupant les violacions als drets humans. Creix i s’imposa les accions basades en la

impunitat i per tant l’ordre de la guerra, tant nivell simbòlic com real. Podríem citar les

accions sobre Perejil i de molta més transcendència el conflicte entre Israel i Palestina.

La impunitat porta a una pujada de la violència estructural, en aquest sentit, en la

darrera dècada han pujat les violacions i tortures. Els assassinats, com els dels

sindicalistes arreu del planeta, segons l’informa de la CIOLS, Confederació

Internacional d’Organitzacions Sindicals Lliures. I s’insta el nou ordre mundial que ara

vol dir que s’instaura enlloc de la lògica de blocs oest est, una nova política de blocs

partir de l’11 de setembre i amb l’excusa del terrorisme que incrementa totes aquestes

violacions. Les polítiques de blocs o de guerra freda, juguen i han jugat històricament

amb les pors i aquesta és la nova onada de pors i manca de presumpció d’innocència

que s’instaura com a coartada per la generalitzar pràctiques d’impunitat i retallada de

drets fonamentals. Estem en l’increment de les pors a les nostres societats i

l’increment de les domesticacions. Mentre a la opinió pública espanyola, amb els fets

ocorreguts a l’illot de Perejil, restablir l’statu quo era que l’illa se suposava espanyola,

en la opinió internacional era que no era espanyola. Les declaracions de restablir

l’statu quo varen sorgir amb la ocupació espanyola i aquí es van vendre com a suports

a l’acció del govern espanyol. Mentre això de succeïa ningú havia estat capaç durant

sis dies de mirar en dret internacional realment que passava. Aquesta capacitat de

domesticació i de pors en les nostre societats s’incrementa.

Per tot això penso que hem de ser capaços de prioritzar des d’una Universitat com

aquesta i deixaré damunt la taula algunes propostes que potser no són noves però que

les considero importants de treballar:

-en el camp precisament de la cultura i de l’educació, l’educació per la pau és un

element de gran transcendència. Com ens deia el nostre músic Pau Casals “Els

polítics moltes vegades no sabeu com evitar la guerra, jo només us puc dir que mireu

d’educar els infants en la pau”. Aquesta reflexió ens ho diu com a futurs ciutadans,

educat en un valors que poden construir i molt en un món diferent.

-un altre element de gran transcendència en les nostres societats és l’element de

construcció social que es deriva dels mitjans de comunicació o de les indústries

culturals. És important de dotar-nos de pensar, ser imaginatius i tenir capacitat de

plantejar altres indústries culturals no només les que donen sentit a la contrainformació

sinó perquè aquesta arribi a àmplies capes de la població i doni sentit a que més gent

pugui pensar que realment és possible construir un altre món. No podem renunciar a

deixar ens mans dels grans grups relacionats amb la indústria i el negoci de la guerra

la manera com se’ns explica el món.

-finalment un element que crec important és articular més les relacions entre els espais

més formals i informals de la política. Dels qui tenen més capacitat de transformació

de la societat que serien els moviments socials i els qui tenen més capacitat

d’implementació de les noves polítiques que serien els espais més formals. Cal

superar els propis espais i saber construir, aquest potser és el repte més important,

que per la cultura de la pau i el conjunt de cultures de les quals parlem, tinguem

capacitat real de construcció.

Moltes gràcies.