cultura audiovisual t 5

Tema 5La càmera (I)

• La càmera utilitza el mateix mecanisme que els nostres òrgans de visió.

La càmera i l’ull humà

• La llum arriba a través de l’objectiu per graduar la quantitat de llum i arriba al diafragma (iris de l’ull).



• La o les lents enfocaran els raigs i finalment arribaran a la superficie de la pel·lícula on el material sensible transformarà la superfície de la mateixa.

• Igual que l’ull la càmera poden graduar-se i enfocar-se a diferents distàncies.


• VISIÓ SELECTIVA: la visió humana està controlada en part per l’ull i en part pel cervell i veure així el que interessa.

Diferències d'ambdós aparells

• L’ENFOCAMENT: L’ull quasi mai produeix una imatge desenfocada, una càmera s’ha d’enfocar cada vegada.


• BIDIMENSIONALITAT: La càmera redueix una escena tridimensional a una de dues dimensions. L’ull també però el cervell sintetitza la imatge.


• ANGLE DE VISIÓ: L’ull té un sol angle de visió i segons el tipus d’objectiu, la càmera en pot tenir diversos.


• EFECTES ÒPTICS: A través de jocs entre lents, les càmeres poden aconseguir determinats efectes.


• La llum pot dibuixar noves formes i donar-li unes característiques provocant ombres. Tenen una gran importància en fotografia.

La llum

• Tots els dispositius de les càmeres estan pensats per a rebre i fer una lectura correcta de la llum.

La llum

• La llum es trasllada en línia recta en el buit. Està composta per quantitas d’energia invisible, els quants que es traslladen en linia recta traçant ondulacions.

Característiques de la llum

• Reaccions de la llum quan topa amb alguna superfície o substància:

1. Transmissió: directa/difusa/parcial

2. Reflexió: directa/difusa/parcial/selectiva

3. Absorció

Característiques de la llum

• Són resultat de la descomposició de la llum blanca. La reflexió i absorció per part dels objectes, de part dels raigs i el reflex de la restant provoca la seva percepció.

Els colors

Primaris o additius: roig – verd – blau = llum blanca

Secundaris substractius: roig + verd = groc / roig + blau = magenta / blau + verd = cian

Suma de complementaris = llum blanca (roig + cian)

Els colors

Temperatura del color: Les pel·lícules fotogràfiques són sensibles a la temperatura . Depèn de la quantitat de color i el color.

Els colors

• Les càmeres tenen sistemes que permeten equilibrar les intensitat lumíniques d’una escena. S’ha de controlar on ens col·loquem i allò que volem enregistrar.

Control de la llum

• Fotòmetres

Control de la llum

Control de la llum• Diafragma i velocitat d’obturació

Control de la llum• Filtres

Control de la llum• Equip d’il·luminació

• Spot

Control de la llum

Control de la llum• Flood.

Làmpares de quars o halògens

• fetes de filaments de dugstè col·locats dins d’un tub de quars on hi ha un gas halògen.

Reflector de quars

• Reflector rectangulars o tota-light

• Difusor

• Flaix

• Torxes

Complements Suport trípode

• Paraigües: superficie interna reflectant produeix llum tova.

Complements

Complements

• Banderes: làmines metàl·liques posades davant llum per limitar l’àrea de llum projectada.

Complements• Plantilles: per a projectar ombres.• Pantalles: planxes sobre les que rebota la llum

• Difusors: fulles de material translúcid per a difondre la llum.

Complements

• Filtres: de vidre o plàstic per a variar els tons del focus.

• Viseres: per a orientar o concentrar la llum.

Complements

• Gasa: redueix la intensitat del focus de llum.• Malles metàl·liques: distribueixen la intensitat del

focus de llum.

Complements

• La direcció de la llum: col·locació respecte a la càmera i a àllò fotografiat.

Dissenys de la il·luminació

Llum directa/dura

• Llum filtrada/difusa

• Llum tova

• Als inicis preparaven manualment les emulsions. Al cap dels anys, es comercialitzaren.

Els materials sensibles

• Actualment els materials sensibles es comercialitzen en rodets, rulls i plaques. Amb importants millores.


• L’exposició de l’emulsió a la llum: - Els fotons actuen sobre els electrons dels ions de BR-, es

desprenen i neutralitzen els ions de plata més pròxims Ag+.


• L’exposició de l’emulsió a la llum:

- Després tenim una imatge latent no visible. Amb el revelador empliem aquestes zones milions de vegades fins a fer perceptible el negre.


• Parts. Tenen diferents capes:

- Suport de la pel·lícula- Capa adhesiva- Emulsió fotosensible- Capa protectora de gelatina per a protegir

l’emulsió i evitar que es ralli.

La pel·lícula

• Característiques. Les pel·lícules sensibles es diferencien:

- Pel seu format- Pel tipus d’emulsió- Pel tipus d’imatge que produeix- Pel seu índex de sensibilitat a la llum

La pel·lícula

• En blanc i negre tenen una capa d’emulsió i en color tres, una sensible al blau, al verd i al roig.

La pel·lícula

La pel·lícula

• Cada capa produeix un pigment del color complementari de la longitud d’ona que afecti l’emulsió.

• La sensiblitat de l’emulsió depèn de la qualitat del material sensible però també de la mida de les seves partícules.

• Com més gran la superfície més ràpidament quedarà afectat.

Sensibilitat

• El fet que una pel·lícula sigui més o menys sensible determinarà els aspectes de menor temps d’eposició, de definició i contrasts.

Sensibilitat

• Es mesura segons l’estàndard ASA. Com més sensible, més lluminositat. La definició també disminuirà. Caldrà trobar equilibri.

Sensibilitat

• El diafragma és el dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la càmera. Format per un conjunt de laminetes que se solapen.

El diafragma i l’obturador

• Objecte fosc, s’utilitza una obertura gran, si el subjecte està molt il·luminat, es redueix l’obertura. Està ubicat dins l’objectiu i es regula manualment.

El diafragma

• Números “f” són l’expressió matemàtica de la relació entre l’obertura real i la distància focal de l’objectiu.

El diafragma

• Situat davant la pel·lícula o el sensor fotosensible que impedeix que la llum arribi a aquests dos elements.

L’obturador

• L’obturador permet controlar el temps d’exposició i la velocitat d’obturació és la velocitat amb què l’obturador s’obre i es tanca.

L’obturador

L’obturador

• Algunes càmeres disposen de la posició de l’obturador en Mode B, permet manternir l’obturador obert fins que deixem de prémer el disparador.

• L’obturador central.

Tipus d’obturadors

Tipus d’obturador• L’obturador de pla focal.

• L’expressió del moviment s’aconsegueix fonamentalment actuant sobre l’obturador i el diafragma i combinant l’enfocament selectiu.

Captar el moviment

• Imatge d’alt dinamisme en ple moviment però congelada en mig del moviment.

Congelació del moviment

Temps d’exposició prou lent a la càmera com perquè el moviment del motiu a fotografiar aparegui desplaçat.

Desplaçament

• Amb els dos regulem l’exposició de llum, amb el primer regulem la quantitat i amb la segona el temps d’exposició i s’influeixen, és a dir si anem movent una de les dues mesures l’altre també haurà de variar.

Combinació del diafragma i la velocitat d’obturació

Conforme tanquem el diafragma , obtenim una major profunditat de camp per tant la profunditat de camp és inversament proporcional a l’obertura del diafragma.

Combinació del diafragma i la velocitat d’obturació

• És un dispositiu a través del qual s’observa el subjecte o objecte que serà fotografiat.

El visor

• Visor independent de l’objectiu. El subjecte o objecte es veu a través d’un sistema òptic muntat en un tub on apareix enquadrada l’àrea de l’escena coberta per l’objectiu.

Visor directe

• Té un problema anomenat paral·lelisme o paral·laxi, la imatge visualitzada no coincideix amb la imatge enfocada per l’objectiu.

Visor directe

• La imatge projectada en la pel·lícula per l’objectiu està de cap per avall i invertida lateralment. Utilitza el pentaprisme per capgirar-la i així veure-la en la seva posició real.

Visor Réflex

• Perquè els raigs de llum que entren a dins la càmera es projectin damunt del suport fotosensible i produeixi una imatge nítida, és necessari que s’enfoquin.

Els objectius

• Amb l’incorporació de la lent es podia regular la quantitat de llum que entrava..

Els objectius

• Focus• Pla focal• Centre de curvatures• Centre òptic • Distància focal• Pla de L’objecte

Elements d’una lent

• Es classifiquen segons la distància focal que ens indicarà l’angle de visió que avarca un objectiu i la seva distància i capacitat d’enfocament.

Tipus d’objectiu

• 50 mm per aconseguir una perspectiva similar a la de l’ull humà. Angle de visió d’uns 45 graus. Naturalitat en la perspectiva i molt lluminós.

Objectiu normal

• Distància focal menor que la diagonal del negatiu. Angle de visió entre 50 i 180 graus. Pot recollir més escena, però òpticament ens fa la sensació que ens allunya d’ella.

Angulars

• Angles de visió inferiors a 50 graus i la dstància focal: 85 mm, 100mm, 20mm, 500 mm, 1000 mm, 2000 mm.

• Dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distància.

Teleobjectius

• Serveixen per tenir un apropament màxim. Són capaços d’enfocar a distàncies molt curtes, reproduint els elements o imatges enfocades a un terç o un quart de la seva grandària real.

Macros

• Permet variar la distància focal sense cambiar l’objectiu. Acostumen a ser més grans i pesats però poden arribar a substituir a diferents objectius de distància focal fixa.

Objectius de distància focal variable

• Lents d’augment: acostar molt a un element disminuint la distància d’enfocament.

• Anells extensors : allarguen l’objectiu que ens permet enfocar a menys distància un element.

Accessoris

cultura audiovisual t 5

Education