cronica 41

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm.41. Maig de 2011

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

Les indústries treuen rendibilitat econòmica dels drets d’emissió

de CO2 Les polítiques de sostenibilitat aplicades i la baixada de producció han fet que les empreses tinguin excedent de

drets d’emissió per vendre i obtenir ingressos addicionals

Aquests centres volen ser referents a la demarcació pel món empresarial

P6-7

P2-3

L’Artesania de la Croqueta, nova empresa a la demarcació de Tarragona

P16-17

Aquesta iniciativa empresarial es dedica a la distribució i l’elaboració del producte congelat.

Borges Mediterranean Grup, la nova denominació del Grup Borges

P15

A més, reafirma la seva estratègia amb un augment de les vendes internacionals del 6% el 2010.

Bayer Material Science a Tarragona celebra el seu quarantè aniversari

P18-19

La química va celebrar-ho amb un acte que va reunir 250 persones a les seves instal·lacions de la Canonja.

Les cambres de comerç comencen a plantejar-se el seu futur econòmic

P10-11

Aquests ens deixaran de cobrar la quota cameral a les empreses i han de buscar nou model de negoci

Entrevista a Lluís Badia, president de la Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona

P8-9

Víctor Monreal. President de la Jove Cambra Internacional de Tarragona

«Hem organitzat el Congrés europeua Tarragona amb la idea de fer ciutat»

P12-13

La innovació i la competitivitat, objectius dels Centres Tecnològics

La Junta d’Accionistes de Criteria aprova el naixement de CaixaBanc

P11

Espanya augmenta en productivitat, segons un estudi de PIMEC

P14-15

2 REPORTATGE

EMISSIONS INDUSTRIALSEVOLUCIÓ DE LES EMISSIONS VERIFICADES DE LES EMPRESES DE TARRAGONA

ANERIQA, AIE

ARAGONESAS INDUSTRIA Y ENERGIA, SA


ASANEFI, AIE

ASFALTOS ESPAÑOLES, SA

BASF ESPAÑOLA, SL

BAYER MATERIAL SCIENCE, SL

BENITO ARNÓ E HIJOS, SA

CELULOSA DE LEVANTE, SA

CEMEX ESPAÑA, SA

DOW CHEMICAL IBÉRICA, SL


E.ON GENERACIÓN, SL

EIFFAGE INFRAESTRUCTURAS, SA

ENAGAS, SA

ERCROS INDUSTRIAL, SA



ERFEI, AIE

GAS NATURAL SDG, SA

GOMÀ-CAMPS SAU

HISANE AIE

INDÚSTRIAS QUÍMICAS ASOCIADAS LSB, SL

MATIAS GOMÀ TOMAS, SA

NEWARK CATALANA, SL

REPSOL PETRÓLEO, SA

REPSOL QUÍMICA, SA

REPSOL QUÍMICA, SA

REPSOL QUÍMICA, SA

SAINT GOBAIN CRISTALERÍA, SA

SAINT GOBAIN MONTBLANC, SA

SCA HYGIENE PRODUCTS, SL


TARRAGONA POWER, SL

TORTOSA ENERGÍA, SA

URSA IBÉRICA AISLANTES, SA

Tarragona

Vila-seca

Vila-seca

Vila-seca

Tarragona

Tarragona

Tarragona

Riudecols

Tortosa

Alcanar

La Pobla de Maf.

Tarragona

Tarragona

Valls

Tivissa

Flix

Tarragona

Tortosa

Tarragona

Vandellòs

La Riba

Reus

Tarragona

La Riba

Alcover

La Pobla de Maf.

El Morell

El Morell

El Morell-Perafort

L’Arboç

Montblanc

La Riba

Puigpelat

Tarragona

Tortosa

El Pla de Sta. M

39.245

49.850

6.866

29.853

72.966

2.707

69.951

3.457

10.764

1.005.945

988.259

41.232

775.548

2.596

11.-830

38.919

15.149

24.999

39.725

1.171.480

19.297

21.932

34.342

8.274

29.145

2.547.246

23.975

194.101

558.125

92.270

47.675

8.259

39.382

687.953

117.970

18.175

2.383

0

0

0

71.629

0

76.291

1.135

6.307

1.061.609

1.063.788

49.808

421.079

-

19.243

23.064

26.702

10.971

5.348

161.266

19.170

23.746

36.279

10.419

28.697

2.962.325

173.002

11.272

531.511

83.560

37.119

7.005

38.532

868.678

168.028

18.120

15.342

23.211

6.285

69.208

0

66.546

3.396

1.563

8.202

987.356

959.701

44.790

640.030

2.255

15.660

25.228

18.715

15.146

20.378

705.844

18.924

18.271

25.358

7.346

25.741

2.623.365

13.220

197.621

598.383

77.286

31.589

5.851

38.635

808.240

114.277

18.345

TONES ANUALS

2008 2009 2010EMPRESA

Les empreses fan ‘cash’ amb els drets d’emissió de CO2

Les indústries catalanes i es-panyoles dels sectors inclosos dins del Pla Na-

cional d’Assignació de Drets d’Emissió (PNA) 2008-2012 on estan in-closes les siderúrgiques, petroquímiques, elèctri-ques, entre d’altres estan traient rendiment econò-mic de la cura del medi ambient. La baixada de producció de la indústria a causa principalment de la crisi i les polítiques d’eficiència energètica

que estan aplicant les empreses, fan que es pro-dueixin menys emissions de CO2 a l’atmosfera, en concret aquest 2010 han emès un 11% menys res-pecte a l’any 2009 a tot l’Estat, fet que ha per-mès posar a la venda els drets d’emissió no utilit-zats, cosa que significa que les grans indústries espanyoles han ingres-sat al voltant de 403 mi-lions d’euros amb el co-merç d’aquest excedent de drets, on Catalunya ha aportat vora el 13%

d’aquests ingressos.En aquests moments

Espanya té registrades al Registre Nacional de De-rechos de Emisión (RE-NADE), 1.130 empreses que han de registrar les emissions, de les quals 200 són a Catalunya i 40 a Tarragona, entre elles les del sector elèctric, refineries, siderúrgies, ci-menteres, indústries del vidre o papereres.

Així, que moltes empre-ses, sobretot les més cas-tigades per la crisi, com les cimenteres o les del

tebot, venen els seus ex-cedents en emissions per poder obtenir uns ingres-sos que en el cas de les cimenteres l’any 2009 van servir per poder qua-drar números i evitar uns resultats més pessimistes. L’any 2010 va seguir en aquesta mateixa línia i els ingressos per aquests drets han pujat un 135%, i les empreses que han tret més guanys per no contaminar han estat les cimenteres, amb 168 mi-lions d’euros, o les elèc-triques, responsables del

46,4% de les emissions, van aconseguir reduir-les un 22,6% en ingressar vora 28 milions d’euros.En aquest sentit, des de SendeCO2, la primera borsa de drets d’emissió a Catalunya, s’explica que no es pot saber amb exac-titud les vendes per sec-tor ja que empreses com les elèctriques tenen po-ques instal·lacions i gran

La baixada de l‘activitat industrial, a causa de la crisi i l’aplicació de polítiques d’eficiència energètica en la indústria, ha fet que disminuís l’emissió de CO2 i ha provocat un excedent de drets no utilitzats que s’han posat al mercat i amb els quals sectors més susceptibles de pèrdues han pogut quadrar els balanços i obtenir beneficis.

Núria Arlandes

LA XIFRA

135per cent més han

crescut els ingressos de les empreses per

la venda de drets d’emissió al 2010

EMPRESA I CANVI CLIMÀTIC

3Maig de 2011

EMISSIONS INDUSTRIALSEVOLUCIÓ DE LES EMISSIONS VERIFICADES DE LES EMPRESES DE TARRAGONA

ANERIQA, AIE



ASANEFI, AIE

ASFALTOS ESPAÑOLES, SA

BASF ESPAÑOLA, SL

BAYER MATERIAL SCIENCE, SL

BENITO ARNÓ E HIJOS, SA

CELULOSA DE LEVANTE, SA

CEMEX ESPAÑA, SA



E.ON GENERACIÓN, SL

EIFFAGE INFRAESTRUCTURAS, SA

ENAGAS, SA




ERFEI, AIE

GAS NATURAL SDG, SA

GOMÀ-CAMPS SAU

HISANE AIE

INDÚSTRIAS QUÍMICAS ASOCIADAS LSB, SL

MATIAS GOMÀ TOMAS, SA

NEWARK CATALANA, SL

REPSOL PETRÓLEO, SA

REPSOL QUÍMICA, SA

REPSOL QUÍMICA, SA

REPSOL QUÍMICA, SA

SAINT GOBAIN CRISTALERÍA, SA

SAINT GOBAIN MONTBLANC, SA



TARRAGONA POWER, SL

TORTOSA ENERGÍA, SA

URSA IBÉRICA AISLANTES, SA

Tarragona

Vila-seca

Vila-seca

Vila-seca

Tarragona

Tarragona

Tarragona

Riudecols

Tortosa

Alcanar

La Pobla de Maf.

Tarragona

Tarragona

Valls

Tivissa

Flix

Tarragona

Tortosa

Tarragona

Vandellòs

La Riba

Reus

Tarragona

La Riba

Alcover

La Pobla de Maf.

El Morell

El Morell

El Morell-Perafort

L’Arboç

Montblanc

La Riba

Puigpelat

Tarragona

Tortosa

El Pla de Sta. M

39.245

49.850

6.866

29.853

72.966

2.707

69.951

3.457

10.764

1.005.945

988.259

41.232

775.548

2.596

11.-830

38.919

15.149

24.999

39.725

1.171.480

19.297

21.932

34.342

8.274

29.145

2.547.246

23.975

194.101

558.125

92.270

47.675

8.259

39.382

687.953

117.970

18.175

2.383

0

0

0

71.629

0

76.291

1.135

6.307

1.061.609

1.063.788

49.808

421.079

-

19.243

23.064

26.702

10.971

5.348

161.266

19.170

23.746

36.279

10.419

28.697

2.962.325

173.002

11.272

531.511

83.560

37.119

7.005

38.532

868.678

168.028

18.120

15.342

23.211

6.285

69.208

0

66.546

3.396

1.563

8.202

987.356

959.701

44.790

640.030

2.255

15.660

25.228

18.715

15.146

20.378

705.844

18.924

18.271

25.358

7.346

25.741

2.623.365

13.220

197.621

598.383

77.286

31.589

5.851

38.635

808.240

114.277

18.345

TONES ANUALS

2008 2009 2010EMPRESA

Tarragona deixa d’emetre CO2 per valor de 22 MeurPel que fa a les empreses de la demarcació, n’hi ha vora 40 subjectes a la directiva europea, que el 2010 van emetre més de 7,50 milions de tones de CO2 a l’atmosfera, de les 9,2 mili-ons assignades pel mateix període, és a dir, el 84% del total i que representen quasi la mei-tat d’emissions assignades a Catalunya, fet que fa que Tarragona es converteixi en la primera demarcació de Catalunya, per davant de Bar-celona quant a volum d’emissions, principal-ment pel sector del refinament de petroli. L’ex-cedent de drets que s’ha venut és de vora 1,5 milions que suposa quasi 22 milions d’euros de cash per les empreses de la demarcació. De to-tes maneres, segueix emetent per davall de la seva assignació mentre que Barcelona segueix passant el límit d’emissions.El complex de Repsol a Tarragona, amb un vo-lum de drets de 3.957.715, ha emès 3.496.683, per sota del seu límit però segueix augmentant anualment, malgrat l’aplicació de polítiques d’eficiència energètica, sobretot per la deman-da de petroli. De totes maneres les empreses del sector estan disminuint a raó d’1% anual des de 1995. Pel que fa al sector del ciment, hi trobem una instal·lació, Cemex, a Alcanar, que acusa la baixada d’emissions més a les po-lítiques mediambientals que no pas a la bai-xada de producció, de les 1.556.888 tones as-signades l’any 2010 n’ha verificat 1061609, un 0,14% de tones més que l’any passat, un lleuger augment que correspon a l’augment de pro-ducció de la planta. En el sector de les quími-ques DOW és la que té més drets, 1.171.762, dels quals ha emès 1.113.596, un augment que reflecteix l’increment de l’activitat del sector durant l’any passat a causa principalment de l’exportació. Però el sector que és deficitari en drets i que sempre necessita comprar és l’elèc-tric; a la demarcació tenim el cas de Tarraco Power, S.L., que amb una assignació de 550.795 tones n’ha emès 878.678, quasi el 40% més de l’assignat, en una clara tendència a l’alça del sector. A més, altres sectors com la indústria paperera, com Gomà-Camps, S.L. han obtin-gut un repunt de l’activitat, igual que el de la combustió com Ercros, que en termes globals desprès d’un període de incertesa, l’empresa ha iniciat un repunt de la seva activitat.

EN CONTEXT

EL DETALL

Agents econòmicsLa reducció d’emissió de CO2 és a causa de la baixada de producció de la indústria i per

l’aplicació de polítiques d’eficiència energètica

volum de drets; en canvi, les del sector rajoler amb moltes plantes però poc nombre de drets, per això l’anàlisi s’ha de fer sector a sector; ara, tot el sector industrial que té a veure amb la construcció ha es-tat més propens a vendre; a més, com més petita és l’empresa o més proble-mes té de tresoreria, per la crisi, més necessitat té

de vendre els seus drets. El sector elèctric és cla-rament deficitari respec-te a la seva assignació i és comprador.

El comerç de dretsEl funcionament del mer-cat de comerç de drets d’emissió va començar al gener de 2005, amb l’objectiu de fomen-tar l’estalvi energètic i

la reducció de CO2 a l’atmosfera. Actualment, Espanya controla el 50% dels drets al seu mercat. A nivell europeu l’any 2010, es van negociar operacions per un total d’uns 8.000 milions de drets, a un preu mitjà de 13 euros/dret, ha supo-sat vora 100.000 Meur, segons dades facilitades per SendeCO2. Els últims

esdeveniments causats pels efectes del terratrè-mol al Japó, i l’anunci fet per Merkel de tancar les centrals nuclears a curt termini, ha propiciat la pujada del preu del dret deixant-lo aquest mes rondant els 16,5 euros/dret. De totes maneres, el mercat en aquests mo-ments es troba en una situació poc activa. Un

dels problemes que té és la seva falta de regulació i al ser virtual ha provocat fets com l’atac informàtic que va provocar la des-aparició d’1,6 milions de drets per un valor de 24 Meur o fraus a l’agència tributària quant a IVA, cosa que va fer canviar la legislació per evitar fugues en la recaptació d’aquest impost, en pas-

sar a pagar-lo el compra-dor. De totes maneres, aquest escenari canviarà a partir del període 2013-2020, on els drets deixaran de ser gratuïts pels sectors industrials autòctons, com el tebot, i entraran nous sectors com el químic, ara no in-closos i on, a banda del CO2, es dóna entrada a nous gasos.

4 ACTUALITAT

Hoy, son pocas per-sonas las que real-mente creen que se

puede producir la quiebra de la deuda de un estado como Grecia, Portugal o in-

cluso Estados Unidos. Por eso antes que nada, me gustaría recordar que en el año 2000, en plena euforia de la burbuja tecnológica, re-cuerdo la opinión de un respetado analista: “la burbuja de Internet existe pero nunca explo-tará porque es de hierro”. En el 2006 cuando planteaba la posibilidad de una burbuja inmo-

biliaria, la gente sólo sabía responderme: “el inmobiliario nunca baja”. En el 2007, cuando pensaba que el sector bancario estaba que-brado, muchos no querían creerlo.

Durante casi todo el año 2010, no he pa-rado de repetir que existe una situación crí-tica frente a la deuda de los estados debida al endeudamiento estructural de estos que no lo pagaran ni mis futuros biznietos. Bill Gross (PIMCO) ya avisó en marzo 2011 anunciando que se había vendido toda la deuda de USA. En DiverInvest, nuestras previsiones para el 2011 asesoraban: “no tener nada de deuda de gobierno en cartera”. Ahora, Bill Gross va un paso más allá y en su carta de abril dice que la

deuda de USA “apesta” y la compara a la mofe-ta Pepé Le Pew.

Los estados están obligados a tomar dra-conianas políticas de recorte social y privati-zación. De todos modos, todo parece indicar que un largo periodo de austeridad en los pre-supuestos, no va a ser suficiente para estabili-zar la situación actual. Además, es importante resaltar que dentro de la zona Euro: Grecia, Irlanda y Portugal, no cuentan con la opción de la devaluación, algo que ayudaría a resolver y suavizaría la situación actual.

Por lo tanto, aunque nadie lo quiera reco-nocer, la próxima fase de la crisis europea será la restructuración de la deuda de los países periféricos, empezando por Grecia. El econo-mista jefe del BCE Jürgen Stark, reconoció que “reestructurar la deuda griega sería peor que

la crisis de Lehman”.Es muy probable, que vivamos la “restruc-

turación” de la deuda griega. Por eso creo que lo que hay que cuestionarse es ¿Cómo se va a producir?

Señores que nadie se preocupe, en exceso, la restructuración que vamos a vivir se va pro-ducir de forma elegante y muy bien explicada. Además, no va a ser como todos pensamos de la forma convencional. Será lenta y a través de un default encubierto que afectará a los ahorradores. Estará compuesta por una alta inflación y tipos de interés reales negativos.

Esta reflexión nos conduce a seguir aseso-rando en mantenerse lejos de la renta fija y en especial la deuda de gobierno. Además, reco-mendamos a nuestros inversores que inviertan en bolsa pero no pensando en el largo plazo.

TRIBUNA

¿Default or not default, esa es la cuestión?DaviD Levy.

COJUNTURA ECONÒMICACATALUNYA. ABRIL DE 2011

0

1

2

3

4

5

6

-15

-12

-9

-6

-3

0

3

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2

5,3

0,3 0,5

2,21,8-13,6

-6,5 -6,1 -4

-10,4

1,8

-4,2 0,1

1,3

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

PIB preus mercat

2009 2010 2011I trimestre

EVOLUCIÓ DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT

-15

-------1112

--9

-6

-3

0

0

111111111

2222222222

3

4

-7

666-6-6-6-6-66666666

-------5555555555-55-555-

---4-4-4-4-44444444-4-4-4

-3-3-3-3--

-2

-1

-1,0

-----0000,5

000,0 0

000000,5

1,,1111111 0000

1,5

2PIB preus mercat

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

INDICADORS DE DEMANDA INTERNA

cuAgricA

I trim. 2008

II trim.

III trim.

IV trim.

I trim. 2009

II trim.

III trim.

IV trim.

I trim. 2010

II trim.

III trim.

IV trim.

I trim. 2011

Comerç al detall Turismes Vehícles de càrrega Crèdit privat

MATRICULACIONS

-4,0

-5,1

-5,4

-8,3

-9,4

-5,6

-3,4

-1,0

2,1

2,1

0,3

-1,0

-5,8

-18,7

-23,5

-32,5

-43,2

-41,0

-32,0

1,9

36,4

43,8

45,4

-21,5

-27,6

-29,0

% Variació interanual

-37,3

-40,5

-49,7

-60,3

-46,9

-42,2

-29,7

-3,8

-2,8

8,0

-0,5

-1,0

1,9

13,1

10,8

8,5

7,1

5,0

5,1

1,4

0,9

0,3

-1,3

-0,5

-0,3

nd.

INCREMENTS SALARIALS PACTATS I REVISATS

Convenis signats fins al febrer de 2011. % de variació interanual

Acords col·lectius(en % del total)

Treballadors afectats(en % del total)

Increment salarialpactat (%)

Per sectorsAgriculturaIndústriaConstruccióServeis

Segons clàusules de revisiósense clàusula previstaamb clàusula no retroactivaamb clàusula retroactivaamb clàusula variable

0,534,5

0,964,1

55,54,3

38,41,7

0,633,018,2

4,8

15,840,742,7

0,8

1,093,602,502,23

2,473,791,841,07

EVOLUCIÓ DEL CRÈDIT PRIVAT

% Variació interanual. Dades de l’economia espanyola

Total Indústria Serveis Total

Activitats productives Persones físiques

Béns de consumi altres

Construcció ipromoció

immobiliària

Adquisiciói rehabilitació

d’habitatge

2008I trim.II trim.III trim.IV trim.2009I trim.II trim.III trim.IV trim.2010I trim.II trim.III trim.IV trim.

17,914,110,5

7,8

5,91,6

-0,9-2,5

-3,3-1,3-0,5-0,6

18,712,210,810,3

10,57,1

-1,6-2,5

-6,0-4,0-0,70,1

21,921,816,614,2

12,14,92,8

-0,6

-1,11,93,54,6

15,79,96,52,8

0,5-2,0-2,8-3,5

-3,9-2,9-3,7-5,1

10,58,36,33,8

0,8-0,2-0,8-0,7

0,30,80,1

-0,1

11,28,76,95,1

2,61,00,1

-0,1

0,61,41,01,3

7,76,50,7

-0,9

-0,6-4,8-4,3-3,0

-0,9-1,5-4,0-5,9

-12 -8 -4 0 4 8 12

-12 -8 -4 0 4 8 12

-12 -8 -4 0 4 8 12

-12 -8 -4 0 4 8 12

-12 -8 -4 0 4 8 12

-12 -8 -4 0 4 8 12

EVOLUCIÓ DE L’IPC PER GRUPSTaxes de variació interanual

Índex sense alimentsno elaborats ni

productes energètics

Serveis

Béns industrialssense productes

energètics

Alimentacióelaborada, begudes

i tabac

Alimentacióno elaborada

Productes energètics(carburants, gas,

electricitat...)

AgriculturaIndústria

ConstruccióComerç

HostaleriaTransport

ImmobiliàriesAltres erveis

No classificat

CONCURSOS DE CREDITORS DE LES EMPRESESSegons l’activitat econòmica

(% sobre el total)

Bancs Caixes Total

EVOLUCIÓ DEL CRÈDITPER ENTITATS

Catalunya

Variació interanual

Mitjana 2008

Mitjana 2009

Mitjana 2010

5Maig de 2011

COJUNTURA ECONÒMICACATALUNYA. ABRIL DE 2011

0

1

2

3

4

5

6

-15

-12

-9

-6

-3

0

3

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2

5,3

0,3 0,5

2,21,8-13,6

-6,5 -6,1 -4

-10,4

1,8

-4,2 0,1

1,3

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

PIB preus mercat

2009 2010 2011I trimestre

EVOLUCIÓ DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT

-15

-------1112

--9

-6

-3

0

0

111111111

2222222222

3

4

-7

666-6-6-6-6-66666666

-------5555555555-55-555-

---4-4-4-4-44444444-4-4-4

-3-3-3-3--

-2

-1

-1,0

-----0000,5

000,0 0

000000,5

1,,1111111 0000

1,5

2PIB preus mercat

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

INDICADORS DE DEMANDA INTERNA

cuAgricA

I trim. 2008

II trim.

III trim.

IV trim.

I trim. 2009

II trim.

III trim.

IV trim.

I trim. 2010

II trim.

III trim.

IV trim.

I trim. 2011

Comerç al detall Turismes Vehícles de càrrega Crèdit privat

MATRICULACIONS

-4,0

-5,1

-5,4

-8,3

-9,4

-5,6

-3,4

-1,0

2,1

2,1

0,3

-1,0

-5,8

-18,7

-23,5

-32,5

-43,2

-41,0

-32,0

1,9

36,4

43,8

45,4

-21,5

-27,6

-29,0

% Variació interanual

-37,3

-40,5

-49,7

-60,3

-46,9

-42,2

-29,7

-3,8

-2,8

8,0

-0,5

-1,0

1,9

13,1

10,8

8,5

7,1

5,0

5,1

1,4

0,9

0,3

-1,3

-0,5

-0,3

nd.

INCREMENTS SALARIALS PACTATS I REVISATS

Convenis signats fins al febrer de 2011. % de variació interanual

Acords col·lectius(en % del total)

Treballadors afectats(en % del total)

Increment salarialpactat (%)

Per sectorsAgriculturaIndústriaConstruccióServeis

Segons clàusules de revisiósense clàusula previstaamb clàusula no retroactivaamb clàusula retroactivaamb clàusula variable

0,534,5

0,964,1

55,54,3

38,41,7

0,633,018,2

4,8

15,840,742,7

0,8

1,093,602,502,23

2,473,791,841,07

EVOLUCIÓ DEL CRÈDIT PRIVAT

% Variació interanual. Dades de l’economia espanyola

Total Indústria Serveis Total

Activitats productives Persones físiques

Béns de consumi altres

Construcció ipromoció

immobiliària

Adquisiciói rehabilitació

d’habitatge

2008I trim.II trim.III trim.IV trim.2009I trim.II trim.III trim.IV trim.2010I trim.II trim.III trim.IV trim.

17,914,110,5

7,8

5,91,6

-0,9-2,5

-3,3-1,3-0,5-0,6

18,712,210,810,3

10,57,1

-1,6-2,5

-6,0-4,0-0,70,1

21,921,816,614,2

12,14,92,8

-0,6

-1,11,93,54,6

15,79,96,52,8

0,5-2,0-2,8-3,5

-3,9-2,9-3,7-5,1

10,58,36,33,8

0,8-0,2-0,8-0,7

0,30,80,1

-0,1

11,28,76,95,1

2,61,00,1

-0,1

0,61,41,01,3

7,76,50,7

-0,9

-0,6-4,8-4,3-3,0

-0,9-1,5-4,0-5,9

-12 -8 -4 0 4 8 12

-12 -8 -4 0 4 8 12

-12 -8 -4 0 4 8 12

-12 -8 -4 0 4 8 12

-12 -8 -4 0 4 8 12

-12 -8 -4 0 4 8 12

EVOLUCIÓ DE L’IPC PER GRUPSTaxes de variació interanual

Índex sense alimentsno elaborats ni

productes energètics

Serveis

Béns industrialssense productes

energètics

Alimentacióelaborada, begudes

i tabac

Alimentacióno elaborada

Productes energètics(carburants, gas,

electricitat...)

AgriculturaIndústria

ConstruccióComerç

HostaleriaTransport

ImmobiliàriesAltres erveis

No classificat

CONCURSOS DE CREDITORS DE LES EMPRESESSegons l’activitat econòmica

(% sobre el total)

Bancs Caixes Total

EVOLUCIÓ DEL CRÈDITPER ENTITATS

Catalunya

Variació interanual

Mitjana 2008

Mitjana 2009

Mitjana 2010

6 ACTUALITATA DEBAT

Els Centres Tecnològics, claus pel futur empresarial

Amb una con-juntura econò-mica molt delicada les empreses han

d’adaptar-se a les no-ves circumstàncies del mercat on factors com la innovació o la recer-ca poden ser claus per a ser competitius dins del sector econòmic que re-presentin. Amb aquesta premissa i amb una cla-

ra aposta per la trans-ferència del coneixement entre la universitat i l’empresa s’han creat els centres tecnològics. Aquests espais estan dissenyats per a cobrir les necessitats tecnolò-giques i d’investigació de determinats sectors econòmics i la seva ac-tivitat principal està orientada a la recerca aplicada, el desenvolupa-

ment pre-competitiu, els serveis tecnològics espe-cialitzats, la formació i la difusió tecnològica. Cada centre està especialitzat en un dels sectors pro-ductius més representa-tius del teixit empresarial català. A la nostra demarcació amb una llarga trajec-tòria empresarial i amb gran pes econòmic de sectors com el químic,

l’alimentari o el turisme, a través de la URV es con-centren cinc dels centres més importants: Centre Tecnològic en Nutrició i Salut (CTNS), Centre Tecnològic de la Química (CTQC), Parc Tecnològic del Vi (VITEC), Parc Cien-tífic i Tecnològic de l’Oci i Turisme (PTCT) i Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de Catalunya (CENFIM).

Àrees com la transferència de coneixements, la recerca, la innovació, la formació i el desenvolupament són els eixos vertebradors d’aquests espais, amb l’objectiu d’incrementar la competitivitat de les empreses mitjançant la incorporació de tecnologies i coneixements que els permetin crear nous serveis i/o productes requerits pel mercat.

Núria Arlandes

Misericòrdia Carles

«Els Centres Tecnològics han de ser un referent empresarial»La Universitat Rovira Virgili s’ha volgut enquadrar sempre com un model de docència i recerca i l’ànsia de canalitzar aquest coneixement per fer-lo arribar a tots els sectors econòmics i socials de la demarcació. Així, a través de la Fundació de la URV es va crear el Centre de Transferència de Tecnolo-gia i Innovació per gestionar la transferència del coneixement com un puntal bàsic pel desenvolupa-ment econòmic i productiu, creant un nexe d’unió entre la universitat i l’empresa. Des de la URV es va creure necessari crear les estructures necessàries, centres tecnològics, per fomentar aquest vincle al mateix temps que es buscava àmbits estratègics pel desenvolupament d’un model productiu competi-tiu i capdavanter. Per Misericòrdia Carles, aques-tes estructures funcionen i s’ha de seguir apostant per elles, per això s’ha d’implicar tot el territori, donant-hi suport i donant a conèixer les tasques i serveis d’aquest centres, punts de trobada de la investigació, la recerca i la innovació empresarials.

Vicerectora. Transferència de Tecnologia i Innovació de la URV

7Maig de 2011

LES FRASES

«La iniciativa del Consorci i, en general, del PCT planteja el camí a recórrer a través de l’aposta per la innovació amb una estratègia compartida entre empresa, administració i universitat per impulsar la tecnologia»

Salvador Anton

«Orientem els nostres esforços a aixecar i executar projectes en noves vies de comercialització, tant a nivell nacional com per la internacionalització de les empreses»

Joaquim Solana

«Les indústries quimiques ens vénen a buscar, com ha de ser, malgrat que també fem de promotors d’innovació i desenvolupament a les empreses»

Carmen Claver

FOTO: CRISTINA AGUILAR

Vicerectora. Transferència de Tecnologia i Innovació de la URV

Carmen Claver

«El nostre fi és posar la innovació al servei de les empreses»Des del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya a Tarragona, es va destacar la tasca que desenvolupen pel que fa a la I+D +i, i per la conscienciació de les empreses de la importància de la innovació. Segons Carmen Claver, la missió del centre és posar la investigació i la innovació al servei de les empreses per ser més sostenibles ajudant-les a ser més competitives. Pel que fa al fi-nançament un dels objectius seria poder finançar-se amb el projectes i serveis de les empreses i els ajuts obtinguts per l’administració, però Claver va fer un incís per comentar la falta de recolza-ment d’aquestes en aquest tema. Des del CTQÇ s’estan realitzant més de 25 projectes diferents, de diversos àmbits dins de la química on hi ha implicades empreses franceses i algunes del Patro-nat, com Repsol, a més de projectes d’investigació europeus.“Les empreses ens vénen a buscar, com ha de ser, malgrat que també fem de promotors d’innovació i desenvolupament a les empreses”

Directora científica del CTQC

Joaquim Solana

«Les empreses han d’apostar en coneixement per ser competitives»A diferència dels altres tres centres, CENFIM ha estat promogut per les mateixes empreses del sec-tor. Aquestes empreses s’han unit amb un objectiu: afavorir la innovació i la recerca per poder ser més competitives en disseny, organització industrial i màrqueting. El sector del moble està patint en gran manera la crisi amb una baixada de la factu-ració i de treballadors de vora el 60%. Per això, es-tant orientant els seus esforços a aixecar i executar projectes en noves vies de comercialització, tant a nivell nacional com per la internacionalització de les empreses. Joaquim Solana creu que, a més, s’ha de potenciar la formació al sector per afavorir un canvi de model competitiu: “A la Sénia no hi ha alumnes de FP pel sector de la fusta i el moble”, es queixa. A més, des del CENFIM s’ajuda també les empreses auxiliars del sector en projectes de caire més tecnològic, “la indústria auxiliar, pot absorbir millor la innovació tecnològica i contribuir que el clúster de mobiliari sigui més competitiu ”.

Director de CENFIM

Salvador Anton

«Els projectes d’I+D són una aposta a llarg termini»Des del Consorci per a la Millora de la Competi-tivitat del Turisme i l’Oci a les comarques de Tarra-gona (CMCTUR), integrat al PCT de Turisme i Oci, s’ha volgut destacar la importància dels projectes d’I+D per al futur del model productiu a través d’una aposta en recerca a llarg termini, combina-da amb innovacions a aplicar a les empreses en el curt termini. Salvador Anton va manifestar que les empreses en les destinacions més competitives tenen una cultura tecnològica que fa que aprofitin les oportunitats que els donen els centres tecno-lògics, i són conscients que els serveis i organitza-cions com la nostra són importants perquè en un futur puguin ser més competitives i adaptar-se de manera més eficient a les necessitats del mercat. “En aquest sentit, la iniciativa del Consorci i, en general, del PCT planteja el camí a recórrer a tra-vés de l’aposta per la innovació amb una estratègia compartida entre empresa, administració i univer-sitat per impulsar la tecnologia”, indica Anton.

Director de programes. CMCTUR

Lluís Arola

«La recerca i la innovació fan més competitives les empreses»El director del CTNS afirma que “la recerca i la innovació fan més competitives les empreses” i que aquestes no són prou conscients de la importància d’invertir en aquests camps. La missió del CTNS, amb la participació de la URV, respon doncs a aquesta necessitat estratègica de catalitzar el co-neixement en el sector de la nutrició i la salut per transferir tecnologia a les empreses. Així, el clúster comparteix els resultats de la investigació per innovar conjuntament i donar valor afegit als seus productes, que incorporen components bioactius que els fan més saludables i redueixen el risc que els consumidors pateixin determinades malalties.El CTNS desenvolupa projectes de recerca propis que busquen noves eines per a produir i demostrar les propietats saludables dels aliments funcionals. Ofereix serveis i estudis com ara disseny d’aliments funcionals, bioinformàtica, bioestadística, consum i mercats o finançament R+d+I. També disposa d’una Unitat de Cultura Científica+i de FECYT.

Director General. CTNS

8 ACTUALITAT

–Què es pretenia amb la constitució de la So-cietat d’Estudis Econò-mics de Tarragona ?La nostra entitat es va constituir ara fa vint anys i el que volia era donar veu als interessos econòmics que aglutina el Camp de Tarragona, amb sectors com la quí-mica, el port, el turisme, etc. Poder ser el portaveu de tots aquests sectors, a banda del que són les pròpies institucions, com la Cepta. Cepyme, en un intent clar d’aportar idees noves. Perquè ens entenguem, temes com

l’estudi que es va fer con-juntament amb Acesa i la Cambra de Comerç de Tarragona i la Cepta pel tercer carril de la A-7, que en aquell moment ningú en parlava, però es va convertir en una necessitat i una realitat finalment. –En quin moment es troba l’entitat?Com totes les associaci-ons, hem tingut pujades i baixades, és lògic, però actualment estem amb la intenció de tornar a rellançar la societat amb totes les seves conse-qüències per tornar a ser

un puntal de la societat tarragonina. Creiem que hi ha molts temes que s’han de posar damunt de la taula i més amb la con-juntura econòmica com la que està vivint el nos-tre país, que, ens agradi o no, està condicionant el nostre futur. És neces-sari que hi hagi algú que sigui la veu de la societat i que busqui aportar no-ves idees, això sempre és positiu. –Com es canalitza aquesta aportació?La gestió de la societat es concreta amb diferents trobades que es realit-

zen mensualment, i on es reuneixen persones de tots els color polítics i interessos econòmics on d’alguna manera es porten a debat tots els temes de caire econòmic que són claus per a la so-cietat en general. Ara ma-teix, s’està treballant en altres temes de gran im-portància; a més, estem preparant unes jornades amb el tema “La situació de l’estat del benestar”, que durem a terme entre finals de juny i principis de juliol i que volen que sigui un punt de trobada de l’opinió de personali-

Núria Arlandes

SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS DE TARRAGONA

LLUÍS BADIA. Advocat i president de la Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona.

«El problema no són les retallades sinó com podem evitar-les»

SECTORS

Les vendes de cotxes usats a Tarragona pugen un 15% fins a l’abrilAixí, durant el primer quadrimestre de l’any a la nostra demarcació es van adquirir 9785 unitats, xifra que suposa l’1,7% del mercat nacional

Aquestes dades han estat facilitades per Juan An-tonio Sánchez, president de l’Associació Nacional de Venedors de Vehicles de Motor, Ganvam, du-rant la roda de premsa que va tenir lloc a la XV Edició del Saló del VO de Madrid. Així, en el con-

junt de Catalunya es van incrementar un 13,7% les vendes fins al mes d’abril, impulsades pels creixements obtinguts a Barcelona (15,9%) i Ta-rragona (15,2%), mentre que Lleida(7,2%) i Giro-na (2,8%) van fer-ho en menor mesura.

Pel que fa a les previsions de vendes de cara a final d’any, Ganvam preveu que les vendes d’aquest tipus de vehicles a nivell nacional augmentin en-tre un 7% i un 8%, fins a tancar l’exercici per damunt dels 1,7 milions d’unitats venudes, cosa

que podria situar la re-lació de les vendes VO/VN en un màxim històric de 2,1 a 1. No obstant, Sánchez va explicar que aquest augment de la proporció de vendes és encara artificial, ja que es deu principalment al baix nivell de les matri-

culacions de cotxes nous –aquest any podria ron-dar les 875.000 unitats– i no tant a la maduresa del mercat d’usats, que encara té un gran poten-cial de creixement a curt i mitjà termini. Però el que sí que és cert és que fins al mes

d’abril les vendes d’usats van arribar al 7,3% –568.636 unitats venu-des–; en canvi, les vendes de nous van retrocedir fins a les 279.960 uni-tats, xifra que es tradueix en un descens del 26,3% en relació al mateix pe-ríode de l’any passat.

Redacció Les vendes de cotxes de segona mà s’han incrementat un 13,7% a Catalunya

FOTO

: XX

X X

XX

9Maig de 2011

tats del món sindical, em-presarial i polític. Es posa sobre la taula un tema que ens afecta a tots i que no tenim clar cap on va, fer una reflexió del que ens podem permetre i el que no. A més, els nostres membres intervenen en debats econòmics dels mitjans de comunicació, sent la nostra veu. Pro-perament tindrem una revista que s’inclourà al diari CRÒNICA on farem referència a tots aquests temes. Volem ser porta-veus en aquestes qüesti-ons que estan al carrer i que no se’n parla i s’han de parlar. Quan ningú parlava del tercer carril de l’A-7 nosaltres ho vam fer, i ara més que mai perquè hi ha problemes suficientment importants que s’han de resoldre a casa nostra, i on la soci-etat també hi té alguna cosa a dir.–En aquest sentit, creu que hi ha una mancan-ça a Tarragona?N’hi ha aquí i a Madrid, el tema és si som capa-

ços de debatre i com ho volem fer pels temes que realment preocupen la gent, les acampades del 15M són un exemple que hi ha temes dels quals no se’n parla i, independent-ment de la situació, s’han d’abordar. Crec que hi ha un mancança de clare-dat, en el sentit del que volem fer i quin és el fu-tur en sectors com la qu-ímica, el port, o el turis-me, o també cap on han d’anar les administraci-ons, quina serà la seva capacitat d’influència en el món econòmic, una de les nostres assignatures pendents. Ja veurem si els invents d’intervencio-nisme econòmic que han fet són bons o no.En aquests moments, amb una crisi molt forta, ens hem adonat que els diners de l’Administració són limitats i hi han d’ha-ver prioritats, aquest és el debat, aportant nous punts de vista. Evident-ment que la dinàmica po-lítica ha de ser de gestió i decisió de quines coses

s’han de fer però nosal-tres també volem aportar el nostre gra d’arena com ja hem fet en altres oca-sions.–Ara que estan tan d’ac-tualitat les retallades des de l’Administració, com ho veuen?El fet no són les retalla-des, sinó com podem evi-tar-les. És molt fàcil dir que no ho volem, però els diners són els que són, i hem d’analitzar les des-peses i els ingressos, i si ens ho podem permetre o no. En les administra-cions s’ha de mirar si es poden tenir tants funcio-naris o no, si aquests rea-litzen la tasca que han de fer o no. És aquí on veu-rem si les administraci-ons saben optimitzar els funcionaris que tenen, és a dir, treballar com una empresa privada. Jo sóc el primer que no vol les retallades, però hem de veure el que hem de fer per no haver de retallar. La sanitat i l’educació haurien de ser sagrades; si és així, s’han de sacri-

ficar d’altres. Tothom és conscient que hem viscut per damunt de les nos-tres possibilitats i això té un cost que ara veiem. –Quins són els princi-pals problemes amb els quals ens trobem?En aquest moment, són tres: els pressupostos públics, la falta de crè-dit i l’atur. Sortir d’aquí serà complicat. Tenim el doble d’atur que els nos-tres competidors, les pi-mes no tenen liquiditat i ningú diu res, només fem que buscar excuses, però la realitat és la que és. La culpa d’aquesta situació la tenim tots, no només la classe política.–Quines creu que són les alternatives?Doncs primer explicar els problemes, i analitzant-los, hem de saber el que gastem i el que ingres-sem partida per partida i eliminar tot el que sigui superflu i innecessari, així, sabrem el que ens podem permetre i el que no. S’han de racionalitzar les despeses.

Lluís Badia és president de la Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona


LES FRASES

ObjectiusLa Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona va néixer per la necessitat de donar veu a tots

els sectors econòmics del territori

Assignatura pendentHi ha una gran mancança de claredat del que volem que sigui i cap on ha d’anar l’economia

en un futur

EMPRENEDORIA

El Centre de la Reempresa de Catalunya obre una delegació a TarragonaAquesta entitat té com a objectiu evitar el tancament d’empreses creades

A partir d’aquest mes de maig Tarragona compta una delegació del Centre de Reempresa per prestar serveis de recolzament a les persones reemprene-dores o a les que han de cedir la seva empresa. La seva metodologia de treball es basa en l’atenció presencial i part de gestió on-line, i amb aquesta nova seu pretén facilitar l’accés i agilitar el procés de reemprendre a qualsevol persona que visqui a Catalunya i a qualsevol empresa implantada al nostre país. Aquesta iniciativa es va posar en marxa el juny de l’any passat de la mà de Cecot amb el suport del Departament d’Economia i coneixement i finançat per la Generalitat i el fons FEDER. El seu objec-tiu és incidir directament en la reactivació de l’economia, en la generació de riquesa i el man-teniment de l’ocupació. Fins ara ha aconseguit atendre 56 empreses cedents i 81 reemprenedors.Tarragona és la tercera seu de l’entitat.

NOUS EMPLAÇAMENTS

Presenten públicament el nou Sector d’Activitats Econòmiques El MollóAquest espai compta amb 11 ha, destinades a indústria aïllada gran i mitjana a la Ribera

Aquest mes es va presentar en societat el nou Sec-tor d’Activitats Econòmiques i Industrials El Molló, amb l’assistència d’Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç de Reus; Jordi Solà, cap del departament comercial d’Incasol; Alfred Folch, cap de l’equip comercial, i Joan M. Sabanza, president del Consorci per a la Promoció de Sòl Industrial. Aquest espai pretén ser un motor de desenvolu-pament del sud de Catalunya, amb unes caracte-rístiques úniques pel que fa al seu emplaçament i serveis, ubicat en un nus estratègic per carretera i ferrocarril clau per la implantació de noves empre-ses. La superfície de què disposa és d’11 ha de sòl distribuïdes en 12 parcel·les disponibles, amb una superfície cadascuna d’entre 5000 i 19000 metres quadrats. Les empreses podran accedir-hi a través de la fórmula de concessió mitjançant el dret de superfície per un període màxim de 50 anys, aba-ratint els costos d’implantació.

Projecte per subvencionar el foment de la innovació rural a l’Alt Camp i la ConcaAquesta iniciativa finançada pel MARM vol fixar població al medi rural

El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, a través de la Direcció General de Desenvolupa-ment sostenible del Medi Rural i Aigua, promou la posada en marxa la posada en marxa del projecte pilot “Creació d’una metodologia per al foment d’empreses d’innovació rural” presentat pel Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya (CEDRICAT) i té un pressupost de 541.791 euros. El projecte es durà a terme a diverses poblacions de l’Alt Camp i a Conca de Barberà i alguna del Segrià, a més d’algunes de les Illes Balears. Aques-ta iniciativa té com a objectiu contribuir a fixar població al medi rural amb la millora de la qualitat de vida i la vertebració del territori, a través de la creació d’ocupació en zones rurals, d’acord amb la sostenibilitat i respecte al medi ambient. Tot això creant noves empreses innovadores i una xarxa rural d’emprenedoria, a més de contribuir a la diversificació econòmica.

AGRICULTURA

10 ACTUALITAT

Les Cambres de Comerç busquen nou model de negoci

ORGANITZACIONS EMPRESARIALS

A partir del 2013, les cam-bres de comerç deixaran de cobrar el re-

curs cameral permanent (la quota que paguen les empreses per poder acce-dir als serveis de les cam-bres), principal partida d’ingressos dels ens i que, segons fonts del Consejo Superior de Cámaras, su-posarà deixar d’ingres-sar 250 milions d’euros. Malgrat això, aquest any no es veurà afectat, ja que aquests ens cobraran la facturació realitzada l’any 2009, però a partir de l’1 de gener de 2012 això canviarà, ja que no-més pagaran aquesta quota les empreses que facturin més de 10 Meur. Davant d’aquesta situ-ació, la resposta de les cambres no s’ha fet espe-rar, i ja aquest any totes

han adaptat els seus pres-supostos i la seva estruc-tura al seu futur financer i quins seran els serveis que podran realitzar per poder captar nous cli-ents, la seva preocupació principal, com diuen des de la Cambra de Tarrago-na, «les cambres deixen de tenir socis per tenir clients». Fer els serveis atractius per les empre-ses i poder així continuar a seva activitat és el seu gran repte.Des de la Cambra de Co-merç de Tarragona, ens comenten que s’ha entrat en un moment d’incer-tesa perquè no està clar el paper que desenvolu-paran d’aquí endavant, ja que ningú ni des de l’Administració ni des del Govern han sabut dir-los. Davant d’això, s’ha començat a estrènyer el cinturó, tant en l’adapta-

ció de mesures per poder fer front al futur, amb una reducció pressupostària de vora el 60% en refe-rència als anys anteriors, com en els serveis com ara la formació, la gestió de missions empresari-als a l’estranger, segons l’ens, seran els que més se’n ressentiran, ja que s’encariran i afectarà ple-nament al bon funciona-ment del teixit empresa-rial de la demarcació. Pel que fa a la solucions que s’estan plantejant princi-palment, donar un valor afegit als seus serveis i fer-los atractius a les em-preses. També s’estan es-tudiant altres com la pos-sible fusió de les cambres o en defecte d’alguns dels seus serveis, però no hi ha res en concret. Ara, deixen clar que l’ens tar-ragoní ni plegarà ni tan-carà, senzillament girarà

full: “Per nosaltres no serà l’any de la celebració dels 125 anys del naixe-ment de les cambres, sinó l’inici d’una nova etapa”.

Per la seva banda, Cam-bra de Reus ha reduït el seu pressupost en un 30%. Pel que fa al seu futur de negoci, ens co-menten que s’ha de par-lar amb les administraci-ons per veure quines són les funcions públiques que poden absorbir les Cambres, i treballar amb una nova cartera de ser-veis que els aporti valor, en la mateixa línia que la Cambra de Tarragona.

Des de l’ens reusenc es creu que la continuïtat està garantida, es segui-rà prestant serveis a les empreses i sent útils a la societat. No es descarta la mancomunació de ser-veis entre cambres.

En la mateixa línia es-tan les cambres de co-merç de Valls i Tortosa. Encara que, segons Rafel Castells, secretari de la Cambra de Valls, aquest nou escenari no ha tingut un impacte com podria ser a d’altres, ja que fa anys que els seus ingres-sos no depenen d’aques-ta quota, sinó dels serveis

que donen a l’empresari-at de la zona, potenciant la formació, el comerç exterior, donant valor afegit a la comarca. En canvi, Paco Minguell ge-rent de l’ens tortosí, ens explica que el seu pres-supost s’ha vist afectat en un 40% i la solució, en-tre d’altres, passarà, per personalitzar els serveis a cada empresa. Minguell creu que s’ha tenir en compte, també, la fusió de serveis.

En definitiva, un futur incert per un dels pilars empresarials i econòmic de la zona.

A mig any que comenci el canvi en l’escenari econòmic de les cambres de comerç de tot l’Estat, totes han començat a refer les seva estructura econòmica reduint els seus pressupostos però amb la incertesa de quin serà el seu paper en el teixit empresarial

Núria Arlandes

11Maig de 2011

Dia històric per Criteria i La Caixa, així va qua-lificar Isidre

Fainé, president de Cri-teria Caixacorp, durant la roda de premsa an-terior a l’aprovació per part de la Junta d’Accio-nistes de la transforma-ció de la companyia. Així la caixa catalana dóna un pas endavant en el procés de reestructura-ció del sistema financer

espanyol, i ja ha fixat data per la seva sortida a borsa, que es preveu que sigui l’1 de juliol d’aquest any. La nova entitat naixerà amb tota l’estructura de La Caixa al seu abast. Així, tin-drà la xarxa d’oficines més extensa del mercat espanyol, una de les rà-tios de morositat més baixes (3,95%), una de les millors cobertures (65%) i un core capital del 10,9% pro forma al

31 de desembre. A més, conservarà plenament l’Obra Social. La Caixa continuarà operant com a caixa d’estalvis però la seva activitat financera es farà per la nova enti-tat.

En relació als actius immobiliaris, Serviha-bitat, quedaran dins de CaixaHolding, que tam-bé ha absorbit les par-ticipacions industrials (excloent Telefónica i Repsol). Sobre aquest

punt, Juan M. Nin, con-seller delegat de Caixa-Bank, va deixar clar que els actius immobiliaris no seran cap problema per l’entitat i que no l’obligarà a destinar-hi beneficis. Pel que fa als rendiments del grup, es preveu que siguin de 600 milions d’euros.

Pel que fa a la filoso-fia del nou grup, Fainé va aclarir que seria el mateix que té La Caixa amb un valor afegit, li-

deratge. Aquest fet és molt valorat pels més de 350.000 accionistes, on Tarragona segueix sent la tercera província amb més accionistes, per això l’objectiu per aquesta nova etapa és preveu passar a 700.000 acci-onistes a curt termini, per arribar a la xifra del milió d’accionistes.

En tot això, el grup in-versor Goodgrower ha signat un acord amb Cri-teria CaixaCorp per ad-quirir el 80% del Grup Hospitalari Adeslas per un import de 190 mili-ons, així es constitueix una aliança estratègica per tal de desenvolupar un dels grups indepen-dents hospitalaris líders a Espanya. El grup La Caixa retindrà el 20% de les participacions.

El Grup hospitalari Adeslas està format per deu hospitals privats, que van ser adquirits per Criteria a 2010 Adeslas i va facturar 188 Meur.

Les cambres han de començar a preparar-se per poder fer els seus serveis atractius a les empreses i poder continuar la seva activitat.

LA XIFRA

250milions d’euros

deixaran d’ingressar les cambres amb la desaparició del recurs cameral

Junta històrica per Criteriai La Caixa, neix CaixaBank

ENTITATS FINANCERES

La junta d’accionistes de la companyia va aprovar per una majoria aclaparadora la reagrupació del Grup La Caixa, cap a la creació de CaixaBank. La nova entitat té previsió de cotitzar a borsa a partir de l’1 de juliol. A més, durant la jornada es van aprovar els comptes anuals de l’exercici 2010.

N. A.

Isidre Fainé, Gonzalo Cotazar i juan M.Nin desprès de la junta que va aprovar el naixement de CaixaBamnk

FOTO: CRISTINA AGUILAR FOTO: CEDIDA

REUNIÓ ANUAL

Sedigas destaca el paper del gas en un futur més sostenible Aquesta ha estat la con-clusió final de la reunió anual de l’Associació Espanyola del Gas, que aquest any portava el lema “Gas, una font d’energia per la soste-nibilitat”. L’acte consta-va de dues jornades on van assistir nombrosos representants del sec-

tor i personalitats de la talla del comissari euro-peu d’Energia, Gümther Oettinger, que en la seva intervenció va destacar el rol d’Espanya com a porta d’entrada del gas d’Europa.

El president d’Enagas, Antoni llardén, va rea-litzar un balanç positiu

del sector al 2010, i va parlar sobre les caracte-rístiques de les centrals de cicle combinat fona-mentals per contrarestar les fluctuacions de la ge-neració elèctrica de les tecnologies verdes.

El president de Se-digas, Antoni Peris, va clausurar la reunió.

FOTO: CEDIDA

12 ACTUALITAT

PROTAGONISTES

AnA m. GArcíA, novA directorA GenerAl de conAif

En la reunió de la Junta Directiva Extraordinària de la Confederació Nacional celebrada el passat mes de maig a Madrid, es va elegir Ana M. García Gascó direc-tora general de Conaif en substitució de Alberto Ceña, que ha passat a afrontar nous reptes professionals. García és enginyer indus-trial, en l’especialitat Elec-tricitat, per la Politècnica de

València i es va incorporar a Conaif l’any 2003 i des de llavors ha desenvolupat tota la seva carrera professional dins del departament tècnic, del qual fins ara era la directora. Així mateix, ha format part, representant Conaif, dels comitès tècnics de Normalització i Certificació d’AENOR, comissió per la Promoció de l’ús eficient del gas (SEDIGAS), la Comissió Assessora del RITE i altres. A la societat Conaif-Sedigas Certificació, S.L. manté actualment els càrrecs de gerent, directora de certificació i secretària del Consell d’Administració.

el riudomenc lluís m. fArGAs, eleGit nou president del tei

Lluís M. Fargas, natural de Riudoms i director d’As-sumptes Tributaris d’Alcoa a Europa, ha estat elegit president del Tax Executives Institut Europa (TEI) durant l’assemblea general de l’orga-nització, celebrada a Ginebra al mes de maig. TEI compta amb més de 7000 membres en representació de 3.200 grans empreses d’EUA, Ca-nadà, Europa i Àsia. Fargas

succeeix en el càrrec Clive Baxter, d’AP Moller Maersk; a més, és el primer espanyol a accedir a la presidència del TEI. Fargas ha estat membre actiu del TEI Europa des de la seva fundació i assumeix la seva nova responsabilitat com un repte interes-sant, però sobretot com una oportunitat per im-pulsar més el TEI. Lluís M. Fargas és doctor en Dret Financer i Tributari i actualment com a director de Tributs d’Alcolea a Europa i les seves competències abracen tot el que està relacionat amb la matèria tributària a Europa, Orient Mitjà i Àfrica.

teresA pAlAhí, eleGidA novA vicepresidentA de l’once

La fins ara presidenta terri-torial de l’ONCE a Catalunya i exdirectora de la delegació de l’ONCE a Tarragona i Alacant, Teresa Palahí, ha estat elegida vicepresidenta segona d’aquesta organitza-ció, mentre que el subdele-gat, Josep Lluís Pinto, serà nou conseller general.Teresa Palahí, nascuda a Sant Gregori (Girona) l’any 1964, ha estat delegada territorial

de l’ONCE durant els últims 11 anys, i va iniciar la seva trajectòria a l’organització l’any 1988 com a cap de vendes a Elx. Després va ocupar la direcció de l’ONCE a Tarragona i a Alacant, ha esta conse-llera general entre els anys 1996 i 199, any que va ser nomenada delegada territorial a les Balears i el 2000 va passar a ser-ho a Catalunya.Durant el ple va resultar també elegit en el càrrec de president Miguel Carballeda per als pròxims quatre anys. amb el suport de més de la meitat dels votants a les eleccions del dia 15 de març.

–La Conferència Euro-pea de la Junior Cham-ber International es celebrarà a Tarragona ciutat, què es pretén?Hem organitzat un con-grés europeu amb la idea de fer ciutat, per això no l’hem fet a PortAventu-ra, volíem fer un congrés perquè se’n beneficiés la ciutadania i sectors com el de serveis se’n bene-ficiessin. La cita porta-rà entre 2000 i 2500 persones que menjaran, dormiran i compraran a la ciutat, amb un impacte econòmic elevat durant els quatre dies que duri el congrés, i això és bo. Tot i això, crec que no s’ha donat la importància

i rellevància del que pot suposar aquesta confe-rència per la ciutat. Però treballem perquè sigui un èxit.–La Jove Cambra apos-ta per l’emprenedoria com a baló d’oxigen de la crisi...Per descomptat, podrí-em tenir molts exemples, com l’empresa Eyesdos de Pau Milà, que ha de-mostrat que en moments de crisi una idea pot ser revolucionària aquí i a tot arreu. La gent inqui-eta és sinònim de rique-sa, de moviment d’eco-nomia i de redistribució de riqueses, gent empre-nedora base de la Jove Cambra. El congrés n’és

un exemple, hem estat capaços d’organitzar un congrés a nivell europeu, d’una manera altruista, això ha de quedar clar, perquè estimem una ciu-tat i uns valors; a més, projectarem la imatge de Catalunya arreu del món. L’emprenedoria és un concepte global per un bé propi i comú i amb això la JCI a Tarragona és de les més importants de Catalunya.–Què pot aportar el congrés al teixit empre-sarial de Tarragona?El fet que vinguin més de 2.500 persones amb esperit emprenedor d’arreu del món aporta primerament projecció

internacional per la ciu-tat de Tarragona, nom de ciutat i nom de país. A partir d’aquí no és feina nostra, sinó dels empre-saris, dels ajuntaments i del país poder apro-fitar-ho. Hi haurà una incidència directa en la restauració, hotels, ta-xis, agències de viatges, el món del vi, amb tours organitzats per als assis-tents, en definitiva, fem territori. El dia 2 hi ha previst un Trade Show amb més de 40 estands d’empreses de tot el món, al Palau de Congressos, disposades a fer contac-tes i donar a conèixer els seus productes i conèixer els nostres. Hem prepa-

rat el Business-Day amb una trobada instantània d’empreses tipus networ-king, on donar-te a co-nèixer i donar les teves targetes. A més, hi haurà la presència de grans lí-ders emprenedors com Mayor Zaragoza o Jordi Cardoner V.P., executiu del Barça a Tarragona, que en sortirà benefi-ciada. Però necessitem la participació tant dels

empresaris i dels ciuta-dans, perquè pugui ser un èxit.–Els dies que dura el congrés veurem passar grans líders, què voleu mostrar amb ells aquí a Tarragona?El fet de plantejar dife-rents keynote speakers, líders d’opinió i refe-rents, amb emprenedo-ria el que volem fer és demostrar que gent com

Víctor Monreal, a més de president de la Jove Cambra,

és emprenedor i empresari Núria Arlandes

CONFERÈNCIA EUROPEA de la JUNIOR CHAMBER a TARRAGONA

VICTOR MONREALPresident de la Jove Cambra a Tarragona

«L’emprenedoria és sinònim de riquesa i de moviment econòmic»

13Maig de 2011

nosaltres poden arri-bar on vulgui, i que no hi ha res impossible. Els ponents són diversos, perquè les idees són di-verses; a més, la JCI de Catalunya al mon, té un reconeixement a nivell internacional i intern que pot vincular a tra-vés dels millors líders la seva filosofia. La imatge que projectaran els con-ferenciants de Catalunya

i els nostres valors al món serà més forta i més clara. Per tant, volem projecció, imatge i internacionalit-zació.–Quins valors voleu projectar des del con-grés?Volem inculcar altres valors que els merament empresarials. Volem anar una mica més enllà de crear un negoci, perquè l’empresa en si té un curt

recorregut però si im-pulses un idea amb uns valors més saludables pel teu entorn i per tu com a persona o gestor, a la llarga la teva empresa serà més productiva, pro-jectarà una bona imatge estarà més ben posicio-nada amb més bons i mi-llors clients. És el que en diríem la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). –Des del teu punt de

vista d’emprenedor s’hi neix o se’n fa?Jo diria que l’emprene-dor neix fruit de situa-cions complicades, fins i tot amb moments eco-nòmics com aquest. Ha de saber adaptar-se als canvis que pateix en el temps l’empresa i la so-cietat. Un exemple clar el tenim en les noves tecnologies, com el cas de Facebook amb 5 anys

d’existència, ara és ca-paç d’enderrocar un cap d’estat. L’emprenedor ha de tenir unes certes particularitats, ha de ser algú disposat a aprendre, i a tirar endavant coses que aparentment poden ser difícils; per tant, ha de tenir una certa acti-tud, néixer amb aquestes aptituds és un factor que ajuda i alimenta l’empre-nedoria. Però cada vega-da tinc més clar que qui no hi neix s’hi poc acabar fent-se’n, és qüestió que creïs el clima i l’entorn necessari per fomentar l’emprenedoria, i així po-der acabar convertint-hi.–Quina és la tasca que realitza la Jove Cambra a nivell de Tarragona, per l’emprenedoria i la societat?Aquí a Tarragona tenim una llarga trajectòria, hi som des de fa 41 anys, i sempre hem treballat per l’emprenedoria, amb projectes com Tarragona empren, amb el qual es pretén que els emprene-dors trobin un espai per que contactar amb con-ferenciants de referèn-cia mundial, emprene-dors que han passat pel

mateix procés, i aportar la formació necessària per poder formar els mi-llors emprenedors. Altres projectes, des de la JC a Tarragona, hem creat el Projecte RSC per impul-sar entre les empreses de Tarragona la implantació de la RSC al seu negoci. A la JC de Tarragona les auditem i les assessorem amb polítiques ambien-tals per a la millora de l’entorn laboral o amb polítiques de conciliació laboral, treballador-em-presa. Per això, en reco-neixement a les empreses que hagin implantat la RSC, a finals d’any cele-braren els primers Premis RSC de la JCI a Tarrago-na. A nivell empresarial fem Multitwnnings, amb cinc ciutats europees, amb les quals els em-prenedors que estiguin interessats podran ven-dre els seus productes o establir-hi contactes, fomentant l’exportació i la internacionalització. A més, d’altres projectes i activitats tant socials com empresarials. També la JCI a Tarragona ha es-tat guardonada interna-cionalment.

FOTO: CEDIDA

LES FRASES

Projecció«Vindran vora 2.500 emprenedors d’arreu

del món a la ciutat només amb la idea de fer negocis amb el nostre teixit empresarial»

Valors«Volem anar més enllà dels merament

empresarials, volem impulsar la RSC com un valor afegit»

14 EMPRESA

PRODUCTIVITAT I COMPETITIVITATDEL FACTOR TREBALL A ESPANYA

Taxa anual 2000-07 Taxa anual 2007-10

-3% -2% -1% 0% 1% 2% 3%

Luxemburg

Itàlia

Regne Unit

Finlàndia

Grècia

Alemanya

Bèlgica

Àustria

Dinamarca

Suècia

Unió Europea

Zona Euro

França

Països Baixos

Irlanda

Portugal

Espanya

Productivitat

H. efec.

VAB

Produc.H. efec.

VABProduc.

-9%

-6%

-3%

0%

3%

6%


C. horaProduc.

Costhora

Produc.

CLU

CLU

0%

1%

2%

3%

4%

5%

Taxa anual 2000-2007 Taxa anual 2007-2010Sector Industrial

H. efec.

VAB

H. efec. VAB

Produc.

Produc.

-16%

-12%

-8%

-4%

0%

4%

8%

12%

16%


C. hora

Produc.

C. hora Produc.

CLU

CLU-9%

-6%

-3%

0%

3%

6%

9%

12%

15%


Sector Construcció

H. efec.

VAB

Produc.

H. efec. VAB Produc.

-2%

-1%

0%

1%

2%

3%

4%

5%


C. hora

Produc.

C. hora

Produc.

CLU

CLU

-1%

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

Taxa anual 2000-2007 Taxa anual 2007-2010Sector Serveis

PRODUCTIVITAT COMPETITIVITAT

VAB: VALOR AFEGIT BRUT CLU: COSTOS LABORALS UNITARIS

2000-2007

2000-2007

2000-2007

2000-2007

2007-20102007-

20102007-2010

2007-2010

-3%

0%

3%

6%

9%

12%

15%

INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓSERVEIS DE

MERCAT GLOBAL

Creixement interanualde la productivitat

2000-2007

2000-2007

2000-2007

2000-2007

2007-2010

2007-2010

2007-2010

2007-2010-9%

-6%

-3%

0%

3%

6%

9%


MERCAT GLOBAL

Creixement interanualCLU

La crisi fa augmentar la productivitat un 3,7% anual

PRODUCTIVITAT i COMPETITIVITAT

D’aquest in-forme s’ex-treu que la productivitat de l’econo-

mia espanyola ha expe-rimentat dos períodes clarament claus: abans de l’inici de la crisi, on el seu creixement és pràc-ticament nul, i de 2007 en endavant, quan la productivitat creix a una taxa anual del 3,7%, a causa principalment de la retallada d’hores tre-ballades, sobretot per la destrucció d’ocupació, i que ha estat molt su-perior a la caiguda de la producció. Per tant, la

millora és més per l’ajus-tament de plantilles a la realitat productiva que no pas per l’augment d’activitat.

Pel que fa a sectors, la indústria és la que re-gistra una evolució pro-ductiva més constant i favorable al llarg de la dècada, mentre que la construcció, i en menor mesura els servei, només han millorat d’ençà de l’esclat de la crisi, segu-rament a causa de la des-trucció d’ocupació que ha afectat més aquests sectors.

Pel que fa a la compe-titivitat de l’economia

espanyola, millora el seus comportament arran de l’inici de la crisi com a conseqüència dels crei-xements de productivitat observats, ja que aquests compensen els incre-ments de costos laborals; per tant, els costos labo-rals unitaris redueixen la seva taxa de creixement des del 4,5% anual du-rant el període 2000-2007, al 0,1% del 2007 al 2010, fet que implica millores de competitivi-tat.

Quant al comporta-ment dels diferents sec-tors, trobem que la cons-trucció és la que mostra

una activitat més extre-ma i passa de reduir la seva competitivitat de 2000 a 2007 a un ritme anual del 5,3% a obtenir guanys de competitivitat del 7,4% anual del 2007 al 2010; pel que fa la in-dústria, és el sector amb menor pèrdua en el pri-mer període, amb un aug-ment dels costos laborals

unitaris (CLU) del 3,1% i en el segon període con-tinua en creixement mo-derat d’un 0,5% anual. El sector serveis és el menys competitiu de tots i els CLU no paren de créixer entre el 2000 i el 2009 a un ritme del 1,7% de 2007 ençà, com a con-seqüència del fet que els costos laborals per hora

han augmentat a raó del 3,3% anual fins al 2010, taxa bastant superior al creixement enregistrat en la productivitat (1,5% anual).

ConclusionsL’estudi conclou que l’evolució productiva del treball i dels costos la-borals d’aquesta dècada posen en relleu que en època expansiva l’eco-nomia espanyola va créi-xer més en quantitat de producte que no pas en qualitat de treball, i això es va reflectir en un pre-ocupant estancament de la productivitat.

Pimec ha fet públic l’estudi «Productivitat i competitivitat del factor de treball a Espanya» que elabora anualment des de l’any 2009 i on reflecteix el comportament de les dues variables d’aquest any 2010

Redacció

EL DETALL

CompetitivitatMillora el seu comportament a l’inici de la

crisi com a conseqüència dels increments de la productivitat

EÒLICA

El tancament del Tallat provocarà pèrdues al municipi d’uns 100.000 euros anualsEls veïns dels tres nuclis que formen Vallbona de les Monges (Urgell) es-tudiaran la possibilitat d’emprendre mobilit-zacions per rebutjar la sentència que obliga a enderrocar 25 torres aerogeneradors del parc eòlic de la Serra del Ta-llat. Així ho ha assegurat

l’alcalde del municipi a l’ACN, Ramon Berguedà, que ha afegit que ‘’un 99% de la població està en contra de la sentèn-cia’’. En aquest sentit, Berguedà ha dit que el poble sent ‘’tristesa’’ per la decisió judicial ja que es perdran 6 llocs de tre-ball de persones joves

que havien aconseguit arrelar a la zona, així com també els 100.000 eu-ros directes que genera el parc de forma anual, i uns 40.000 d’indirectes, en concepte d’impostos.Berguedà ha afegit que, a banda de la pèrdua dels ingressos, el seu en-derrocament provocarà

que es perdi l’aula eòlica que es va posar en marxa l’any passat, que va obte-nir la visita d’uns 3.000 escolars per conèixer el funcionament de l’energia eòlica.

Els tres municipis afec-tats són de Vallbona de les Monges, Passanant i Be-lltall (Conca de Barberà). 25 de les 33 torres del parc eòlic del Tallat seran enderrocades

FOTO

: ACN

EMPRESA 15Maig de 2011

PRODUCTIVITAT I COMPETITIVITATDEL FACTOR TREBALL A ESPANYA


-3% -2% -1% 0% 1% 2% 3%

Luxemburg

Itàlia

Regne Unit

Finlàndia

Grècia

Alemanya

Bèlgica

Àustria

Dinamarca

Suècia

Unió Europea

Zona Euro

França

Països Baixos

Irlanda

Portugal

Espanya

Productivitat

H. efec.

VAB

Produc.H. efec.

VABProduc.

-9%

-6%

-3%

0%

3%

6%


C. horaProduc.

Costhora

Produc.

CLU

CLU

0%

1%

2%

3%

4%

5%

Taxa anual 2000-2007 Taxa anual 2007-2010Sector Industrial

H. efec.

VAB

H. efec. VAB

Produc.

Produc.

-16%

-12%

-8%

-4%

0%

4%

8%

12%

16%


C. hora

Produc.

C. hora Produc.

CLU

CLU-9%

-6%

-3%

0%

3%

6%

9%

12%

15%


Sector Construcció

H. efec.

VAB

Produc.

H. efec. VAB Produc.

-2%

-1%

0%

1%

2%

3%

4%

5%


C. hora

Produc.

C. hora

Produc.

CLU

CLU

-1%

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

Taxa anual 2000-2007 Taxa anual 2007-2010Sector Serveis

PRODUCTIVITAT COMPETITIVITAT

VAB: VALOR AFEGIT BRUT CLU: COSTOS LABORALS UNITARIS

2000-2007

2000-2007

2000-2007

2000-2007

2007-20102007-

20102007-2010

2007-2010

-3%

0%

3%

6%

9%

12%

15%


MERCAT GLOBAL

Creixement interanualde la productivitat

2000-2007

2000-2007

2000-2007

2000-2007

2007-2010

2007-2010

2007-2010

2007-2010-9%

-6%

-3%

0%

3%

6%

9%


MERCAT GLOBAL

Creixement interanualCLU

Això ha provocat que els CLU creixin, amb la qual cosa la competitivi-tat va perdre posicions, sobretot en les activitats provinents dels sectors de la construcció i de serveis i en menor mesu-ra en la indústria.

Per altra banda, l’època de crisi ha provocat que la productivitat en tots els sectors ha millorat, però més com una con-seqüència d’ajustaments d’ocupació a l’activitat real de l’economia que no pas com a resultat de millores actives. Al mateix temps, els costos

laborals unitaris s’han moderat.

PropostesSegons les dades que s’extreuen d’aquest es-tudi PIMEC, proposa que s’ha de considerar l’aug-ment de la productivitat com un objectiu irrenun-ciable, i que cal perseguir -ho per totes les vies, també les més actives, i que es comprometin em-presaris i treballadors.També cal lligar l’evolu-ció dels costos laborals a l’evolució de la pro-ductivitat. Per Pimec, no s’haurien de contemplar

augments de costos labo-rals que no superessin les millores en productivitat, ja que només així serà possible millorar la po-sició competitiva inter-nacional de l’economia espanyola.

I, per finalitzar, la pa-tronal de la petita i la mitjana empresa consi-dera que aquest criteri cal introduir-lo en el de-bat de les modificacions que s’estan discutint en l’àmbit de la negociació col·lectiva. Les dades per elaborar aquest informe provenen de l’INE, l’Eu-rostat i ETCL i el VAB.

NOVES ESTRATÈGIES

El Grup Borges creix en vendes internacionals l’any 2010A més de reafirmar la seva estratègia, estableix la seva nova denominació com Borges Mediterranean Grup

Després de 115 anys d’història, Grup Borges reafirma la seva estratè-gia i basa el seu posicio-nament en l’estil de vida mediterrani, passant a denominar-se Borges Mediterranean Group, i ajusta la missió empre-sarial a la «difusió, a tra-vés dels seus aliments, dels valors del Mediter-ranean Life & Quality entre els consumidors i indústria de tot el món». A més, la companyia ha canviat el logotip corpo-ratiu per reflectir amb més exactitud aquesta aposta pel Lifestyle Me-diterrani. Borges Medi-terranean Group conti-nua comercialitzant els seus productes sota les marques, Borges, Popito, Star, Cara Mia, Tramita o ITLV, entre altres. Així, la companyia ha augmen-

tat el percentatge de vendes internacionals del Grup i ha passat del 70 al 76% aquest últim any; a més, basa el seu posicionament de futur en ser el referent mun-dial de l’estil de vida mediterrani, molt més enllà de la venda d’olis i fruits secs. El nou grup basa els seus valors en la Mediterranean Life & Quality: internacio-nalització a través de la seva àmplia gamma de productes saludables als quals afegeix valor a la seva cadena producti-va, gràcies a la cura en cada un dels processos i l’esforç en innovació i recerca, desenvolu-pant noves solucions i aconseguint productes de més qualitat per als seus consumidors. A més, d’una aposta per

un model global, amb fi-lials internacionals prò-pies als principals països del món. Actualment, fora d’Espanya, és pre-sent amb equips propis als Estats Units (3 fili-als), Brasil, Xile, França, Polònia, Rússia, Índia, Xina, Tunísia, Jordània, Marroc i Egipte.

La multinacional en-trarà en el futur en noves categories de productes, ampliant el ventall actu-al i sempre sota la fór-mula de creació de valor. Borges Mediterranean Group vol aconseguir posicions de lideratge en mercats internacio-nals, amb un portafoli ampli de productes sans i agradables, que aportin rendibilitat i creixement sostingut en el temps, especialment a través de les seves marques.

AEROLÍNIES

Ryanair obté un benefici net de 401 milions d’eurosL’aerolínia de baix cost més gran d’Europa, Ryanair, ha obtingut 401 milions d’euros de benefici durant el da-rrer exercici fiscal (que va tancar el març del 2011), cosa que impli-ca un augment del 26% respecte del període an-terior. De cara al 2012,

però, la companyia con-sidera que no podrà seguir incrementant guanys, a causa dels ele-vats preus del carburant i de la incapacitat per ampliar el nombre de passatgers. L’empresa irlandesa, que opera més de 1.500 vols diaris, ha dit que

espera un creixement en el nombre de pas-satgers del 4% el 2012, i arribar així als 75mil.. Espera que els preus dels bitllets pugin, per compensar els costos del carburant, que van en augment. De totes maneres, es preveu una baixada del trànsit aeri.

BALANÇ DE RESULTATS

Eserman augmenta beneficis en un 17% respecte al 2009L’operador logístic Eserman, amb seu a Vi-la-Seca, ha aconseguit tornar a augmentar be-neficis, al tancar l’any 2010 amb unes vendes de més de 2,5 milions d’euros, fet que supo-sa un creixement d’un 17% respecte als 2,4 milions d’euros que va

ingressar el 2009, un dels seus pitjors anys amb una caiguda de les vendes del 40%.

Aquest increment ve donat majoritàriament per l’adjudicació d’un servei de logística que va aconseguir el març de l’any passat amb la petroquímica Repsol

YPF. Ara, ha passat a ser l’encarregada de desen-volupar la logística dels productes petrolífers de les instal·lacions que Repsol té a la Pobla de Mafumet, i queda pen-dent per aquest any la possibilitat d’ampliació del contracte amb més serveis.

PLATAFORMA TECNOLÒGICA

CatalunyaCaixa completa la integració tecnològica de les seves tres caixes en 10 mesos

L’entitat financera compta ja amb una plataforma operativa única, que inclou l’arquitectura tecnològica i també els processos operatius, després d’haver dut a terme el procés d’integració de les tres infraestructu-res preexistents, en un temps rècord de 10 mesos, un termini especial-ment àgil per un projecte d’aquesta dimensió. El disseny i l’execució de la fusió de les tres plataformes s’han fet sota la premissa de no afectar en cap moment l’operatòria del client

i sense que hagin d’efectuar cap tràmit especial. L’assoliment amb èxit d’aquesta fita confirma la trajectòria d’integració de CatalunyaCaixa com la més avançada del sector financer espanyol. En aquest procés hi han estat treballant 300 professionals i ha implicat, entre d’altres fites, la conversió de més de tres milions de contractes. El procés també ha provo-cat la instal·lació de 1.700 terminals i 450 servidors i la migració de més de 400 caixers automàtics.

16 EMPRESA

L’Artesania de la Croqueta inicia la seva activitat a Tarragona

NOVES EMPRESES

En moments de crisi com aquests, co-mençar alguna activitat empre-

sarial sona estrany però això és el que han fet els germans Ulloa, en donar forma a l’empresa L’Arte-sania de la Croqueta. La idea parteix de l’Òs-car, que regenta un res-taurant a la ciutat de Tarragona, i on un dels seus atractius gastronò-mics són les croquetes. A partir d’aquí, l’Òscar va començar a desenvolu-par la idea de portar-les a un mercat que en aquest sector presentava moltes mancances. Així, gràcies a un distribuïdor que ve-nia al restaurant que li va

demanar aquest produc-te per tal de distribuir-lo, va prendre forma L’Ar-tesania de la Croqueta i l’aposta per una idea.

L’activitat de l’empresa és la distribució i elabo-ració de croqueta con-gelada, dirigida a dos segments del mercat: la distribució pel sec-tor de l’hostaleria i col-lectivitats i el segment de banqueteria i càtering on adeqüen el seu produc-te per fer-lo atractiu per aquest sector. A banda de la croqueta tradicio-nal de pollastre, que és l’estrella de l’empresa, en trobem de pernil, bacallà, rostit i escudella. A més, trobem la línia de ban-queteria on hi ha gustos més gurmet com de ceps, baldana o de formatge de

Cabrales. Segons l’Òscar, la diferència entre aquest producte i els altres que pots trobar al mercat és que tots els productes amb què s’elabora són 100% naturals, es pot dir que és la croqueta de la iaia de tota la vida. «Vo-lem tornar als orígens del que és la croqueta, perquè ha arribat un mo-ment que la industrialit-zació d’aquesta ha confós el nostre paladar», apunta l’Òscar.

Pel que fa als objectius comercials, primerament es concentraran en el mercat català i nacional, «ara mateix ja tenim dis-tribuïdors tant a Catalu-nya com a València i ja es comencen a trobar a di-ferents establiments na-cionals. A més, estem en

conversacions amb altres distribuïdors a nivell es-tatal per dur a terme l’en-trada en aquest mercat», ens comenta l’Òscar. En un futur volen expandir-se introduint-se dins del sector del supermercat. «Fins ara hem estat treba-llant en el producte final i en les estratègies de màr-queting, però estem molt contents per l’acceptació

L’activitat de l’empresa és la distribució i elaboració de croqueta congelada per al sector d’hostaleria, col·lectivitats i banqueteria, amb l’objectiu de fer-se un lloc dins del sector del congelat amb productes 100% naturals

Núria Arlandes

NOVES INVERSIONS

Agrolab & Vidal invertirà en renovació d’equips 450.000€ El conglomerat empre-sarial especialitzat en anàlisis agro-pecuàries, mediambientals, ali-mentàries i industrials invertirà aquest any 2011 més de 450.000 euros en renovació d’equipaments, amb l’objectiu d’incrementar l’eficiència dels seus pro-

cessos de producció.Actualment la firma ha donat un gran impuls a la seva capacitat tècnica millorant i automatitzant processos que han per-mès augmentar la seva eficiència i productivitat. En aquests moments, Agrolab&Vidal és una de les companyies més ben

posicionades del sector al nostre país.Disposa d’una important cartera de clients a Es-panya, amb un volum de 450.000 anàlisis/any. La seva facturació ronda els cinc milions d’euros, amb un creixement anual del grup del 10% i una plantilla de 75 persones. A la seva cartera de clients hi podem trobar Telepizza, Carghill o Ercros.

FOTO

: CED

IDA

LA XIFRA

1.400croquetes l’hora és

la producció màxima que elaboren dins de

l’empresa

17Maig de 2011

que ha tingut fins ara», ens explica l’Òscar.

Pel que fa a la posada en marxa del negoci, s’ha adequat una nau lloga-da al polígon industrial de Constantí, d’uns 400 metres quadrats, on hi ha quatre cambres de recepció de matèria pri-mera, magatzem de sec, dues cambres de fred, sala de congelació i una de descongelació, una sala de cuina, la sala de

manipulació, on hi tro-bem la maquinària d’ela-boració i empaquetatge, elabora de 1.200-1.400

croquetes/hora, un túnel de congelació i la sala de congelació de producte acabat on emmagatze-

men tota la seva produc-ció que la presenten en un envàs únic, caixes de tres quilos. Tot respec-tant les polítiques d’efici-ència energètica exigida. L’Òscar ens fan saber que són conscients del difícil moment econòmic que s’està vivint, «però creiem en aquesta idea empre-sarial i per això hi hem apostat».


L’objectiu de l’empresa es fer-se un lloc dins dels sector

dels productes congelats, i per això disposa de les més noves

instal·lacions.

EL DETALL

Valor afegitA l’empresa tots els productes amb què

s’elaboren les croquetes són 100% naturals, això marca la diferència a la resta del mercat

BREUS EMPRESARIALS

Norbert Dentressangle inaugura nova delegació al CIM el Camp L’empresa logística ha iniciat la seva activitat a la demarcació tal com va anunciar el passat mes de novembre. La nova plataforma es localitza al CIM el Camp a Tarragona, en una nau de 1.364 m2 i 142 m2 destinats a oficines i concentrarà les seves activitats a la província. Aquesta decisió respon a la seva ubicació estratègica i l’adequa-ció de la instal·lació a les necessitats de l’empre-sa dins del nostre territori, on es desenvoluparan els serveis de paleteria, cross-docking, grupatge i càrrega completa. Aquest és el primer magatzem del Grup Nobert Dentressangle i serà compartit per primera vegada al mercat estatal amb TGD adquirida per ND a finals de 2010./Redacció

Utilar Iberia i Dex Iberica, Premis a la Internacionalització a la Cambra

A principis de mes va tenir lloc el lliurament dels Premis a la Internacionalització organitzats per la Cambra de Tarragona. L’acte va tenir com a con-vidat d’honor Alfred Pastor Bodmer, titular de la càtedra de Mercats Emergents, Banc Sabadell i professor de l’escola de negocis IESE. Aquests guardons distingeixen aquelles empreses de les comarques de Tarragona que han destacat i són exemple d’èxit en les seves accions de comerç ex-terior i en l’obertura de la seva activitat a mercats del món. Així, aquest any les empreses guardona-des han estat: Dex Ibèrica, Premi a la Internacio-nalització a la Millor Trajectòria, per la seva tasca dins del sector de la salut i la nutrició dels ani-mals. Està ubicada al polígon industrial de l’Es-tació a Vila-seca, té presència a 40 països d’arreu del món i delegacions a tot Espanya. El Premi a la Internacionalització a l’empresa novella va recau-re en Utilar Iberia, la seva activitat exportadora ha passat de l’11% l’any 2004 al 75% el 2010. Està ubicada al polígon industrial del Foix a l’Ar-boç i és el tercer fabricant mundial de sistemes elèctrics per vidre d’automòbil./Redacció

FOTO: CEDIDA

18 EMPRESA

Bayer, quaranta anys d’innovació a la demarcació

EMPRESES AMB HISTÒRIA

L’any 1971, Bayer Material Science (BMS), una de les principals pro·ductores mundi·

als de polímers i plàstics, va decidir apostar per la instal·lació d’una fàbrica a la demarcació de Tarra·gona, un punt estratègic per l’exportació cap al sud d’Europa i nord d’Àfrica.Des dels seus inicis la fàbri·ca es va dedicar a la fabri·cació d’una de les matèries primeres per fabricar el po·liuretà, isocianats, amb una

producció de 15.000 tones; actualment té una produc·ció deu vegades més alta, 150.000 tones. L’any 1992 va ser un punt d’inflexió per BMS al territori, es va tancar la primera planta per donar pas a la planta de isocianat, que actualment està en fun·cionament. Aquesta instal·lació disposa de les últimes tecnologies en seguretat, en els processos de producció i en medi ambient, sobretot en el tema d’eficiència ener·gètica. En aquest sentit, la planta de Tarragona integra les últimes tecnologies en medi ambient; per exemple, tots els gasos que s’emeten

en el procés de producció, es porten a dues plantes de tractament tèrmic, on s’eli·mina la sortida de gasos a l’atmosfera.

Pel que fa al paper de la fàbrica dins del global de la companyia alemanya, du·rant aquests anys s’ha con·vertit en una de les instal·lacions més importants de Bayer al sud d’Europa. Exporta el 85% de la seva producció, als mercats dels països de l’Arc Mediterra·ni, Sud·àfrica i EUA, cosa que la situa com una de les plantes més competitives a nivell internacional. Tant és així que s’ha instal·lat una

Aquest any la fàbrica de Bayer Material Science commemora quatre dècades al Camp de Tarragona, des de la seva primera instal·lació, l’any 1971, fins ara, amb un acte a la mateixa planta acompanyat de personalitats, clients, proveïdors i treballadors

Aquestes imatges són el testimoni de diferents

moments de la fabrica de Bayer al territori, tant en els

seus inicis com actuals.

Núria Arlandes

ANIVERSARI EMPRESARIAL

Ikea celebra els 15 anys de la seva instal·lació a Catalunya La multinacional sueca, líder mundial de la ven·da de mobles i accessoris per a la llar, ha complert 15 anys de l’obertura de la seva primera tenda a Catalunya, que es va obrir a la ciutat de Bada·lona l’any 1996, i des de llavors han rebut més de 235 milions de visitants,

dels quals 70 milions co·rresponen només a les de Badalona i Hospitalet. D’aquests, el 20% pro·venen principalment de Tarragona i Girona.Durant l’acte es va fer referència a les noves inversions que realit·zarà la companyia fins al 2015, segons el seu pla

d’expansió en el qual hi ha prevista la instal·lació d’una tenda a la demar·cació de Tarragona, en·cara que falta la seva ubicació definitiva.Durant aquests anys, Ikea, ha invertit més de 1000 milions a l’Estat, inclosos els dos centres de distribució de Valls.

FOTO: CEDIDA

19Maig de 2011

Malgrat la llar-ga campanya electoral mu-

nicipal que ha vingut a maquillar la situació

econòmica real, amb l’ajuda d’un món mediàtic cada cop més “ordenat” pels qui paguen, ara ens trobem en el pano-rama inapel·lable d’un marc social ple de greus prediccions de futur, malgrat els simbòlics requeriments “populars”

fora d’un model que en tot cas poden modificar però sempre per la via previs-ta per fer-ho.

Parlant de qüestions concretes, al govern de torn li esperen uns mesos molt complicats, en primer lloc perquè el 2012 s’ha de complir l’objectiu, exi-git per la Unió Europea, de col·locar el dèficit públic per sota del 3%, així com el deute exterior en menys del 60% del PIB; davant del repte que suposa la pre-sa de decisions per portar a terme les fites assenyalades, poques són les ini-ciatives que s’han respecte d’això, espe-rem que les properes setmanes suposin l’inici de buscar les opcions possibles.

Però és que, a banda dels requeri-

ments comunitaris referits, les pers-pectives objectives tampoc són massa favorables a una sortida real al proble-ma que ens envolta; així, què passaria si pugessin els tipus d’interès, qüestió bastant previsible, o fins i tot si es ratifi-qués el preu a l’alça del barril de petroli; sembla evident que, si es donen aques-tes evidències, la situació es pot tornar insuperable.

Per tant, crec que és el moment de decidir de manera urgent una sèrie de qüestions que no es poden endarrerir per més temps, malgrat els possibles interessos electorals d’alguns i, conse-qüentment seria aconsellable explicar totes aquestes dades objectives oberta-

ment per poder fer el que toca de ma-nera urgent.

L’alternativa d’autoenganyar-nos o pensar en solucions utòpiques, més properes a la ideologia política que a la necessitat d’actuar amb coherència, és un camí que només ens portarà a la insostenibilitat del model de benestar que tant ha costat; per tant, seria acon-sellable començar a parlar clar i fer el que pertoqui, per molt que determina-des decisions comportin sacrificis dolo-rosos, imprescindibles si volem tornar a un creixement econòmic sostingut en els propers anys.

www.lluisbadia.cat

TRIBUNA

Les dades realsLLUIS BADIA.Advocat

segona planta, Poliueretan Systems, una unitat dedi-cada al desenvolupament, comercialització i fabricació de poliuretà, on a més es fa el disseny del poliuretà a mida de les necessitats dels clients, i es realitzen les pro-ves tècniques per compro-var que els materials com-pleixen els seus requisits. Aquests productes van diri-gits als seus principals cli-ents com les empreses d’au-tomoció, construcció, del temps d’oci, esport, confort i materials d’aïllament d’ha-bitatges i electrodomèstics.

Quant a innovació i de-senvolupament tecnològic,

l’empresa treballa amb pro-jectes destinats a l’estalvi d’energia. En aquests mo-ments, ha realitzat el mun-tatge d’un aerogenerador per a ús domèstic dins de les instal·lacions i que té poten-cial per abastir d’electricitat una llar. Les aspes estan re-alitzades amb poliuretà per una empresa de La Rioja a Tarragona.

Per poder arribar a cele-brar aquests 40 anys, BMS s’ha rodejat dels millors pro-fessionals, destaca el com-promís amb l’empresa dels més de 1.400 treballadors que han passat per les seves instal·lacions, i que gràcies

al seu esforç i interès de-mostrat a desenvolupar a la perfecció les seves tasques BMS està on està, amb pers-pectives de futur i un equip renovat tècnicament molt competent i amb gran pro-jecció per poder afrontar els reptes que els hi prepara el futur. A més, en tota la seva trajectòria empresarial BMS ha apostat per la formació, en aquests moments el 30% del seu personal és universi-tari. A més, té programes de formació interns, juntament amb altres que es realitzen amb l’AEQT.

Pel que fa a inversions, en els últims deu anys han

invertit 78 milions d’euros en millora de la producció, competitivitat i consum d’energia. A més, el parc de BMS a Tarragona acollirà la instal·lació de dues noves plantes, Bertschi i Kemira, aquesta segona traslladarà la seva planta del Port al parc amb tota la seva planti-lla amb la qual col·laboraran per desenvolupar projectes junts.

Bayer i l’entornBMS, des de la seva instal-lació, ha demostrat estar compromesa amb l’entorn, col·labora amb entitats de l’esport base, sobretot es-

port infantil i juvenil, terà-pia d’animals amb l’empresa Tercania a la qual subvenci-onen programes per realit-zar teràpies amb animals a instituts amb persones dis-capacitades i projectes cul-turals com els del Conser-vatori de Vila-seca. A més, destaca la bona relació que sempre han tingut amb els municipis de la zona, tant amb l’Ajuntament de Tarra-gona com el de Vila-seca o la Canonja, al qual ara pertany. A més, cal sumar els projec-tes d’investigació amb l’Ins-titut Català d’Investigacions Químiques de Tarragona on col·laboren en xarxa amb al-

tres investigadors del món i amb la Universitat Rovira i Virgili per dur a terme pro-jectes tècnics.

El futur de la planta al territori està assegurat, per la seva situació geogràfica immillorable per cobrir el subministrament de l’Arc Mediterrani, per la seva efi-ciència i per la seva compe-titivitat.

Així, BMS ha celebrat els 40 anys amb la feina ben feta i rodejat de col-laboradors, companys, cli-ents. A més del suport del Govern català amb la pre-sència d’Artur Mas a l’acte de celebració.

CEPTA 21Maig de 2011

El sector empresarial de les comarques de Tarragona continua obrint-se a l’exte-rior de la mà de la CEPTA. Durant els propers dies, es duran a terme dos actes per tal d’acostar les oportunitats que s’obren per les empre-ses tarragonines a Guinea i els Estats Units. El proper 7 de juny es durà a terme una jornada informativa sobre les oportunitats de negoci que abasta el mercat guineà. D’altra banda, el 15 de juny una delegació de d’empre-saris dels Estats Units visi-taran Tarragona amb la in-tenció d’establir contactes amb els empresaris locals i comprovar ‘in situ’ les opor-tunitats que ofereix el teixit productiu de les nostres co-marques. Els dos actes s’em-marquen dins del pla d’ajut a la internacionalització presentat recentment per la confederació empresarial. El Pla de Suport a la Inter-nacionalització presentat recentment per la CEPTA continua donant els seus fruits. Després d’una prime-ra jornada destinada a co-nèixer les oportunitats que s’obren per a les empreses tarragonines al Brasil, per aquest mes de juny la confe-deració empresarial ha pro-gramat dos nous actes que se centren en les opcions econòmiques que ofereixen

els mercats de Guinea i Els Estats Units.

Les trobades –una jor-nada informativa dedicada al mercat guineà i la visita d’empresaris americans– es plantegen com dos actes que acostaran les empre-ses de les comarques de Tarragona a nous mercats i ampliaran les fronteres del nostre teixit industrial.

7 de juny. Jornada informativa sobre les oportunitats del mercat de Guinea El proper 7 de juny, a les 17 hores, és prevista la primera de les jornades, que servirà per exposar les oportunitats de negoci de les empreses tarragonines que s’obren a Guinea. La trobada es durà a terme a les instal·lacions de la CEPTA, a l’avinguda de Roma, i comptarà amb la presència del cònsol de Guinea a Catalunya, el Sr. Manuel Tomey Alares, que presentarà oficialment la república de Guinea a tots els assistents.

Tot seguit, l’assessor em-presarial guineà Barry Sai-lou prendrà la paraula per exposar les oportunitats comercials i d’inversió que ofereix aquest país, així com els objectius nacionals de desenvolupament econò-mic. Durant l’acte també

s’exposaran els punts estra-tègics de la visita que, pro-perament, realitzaran els empresaris tarragonins a aquest territori.

15 de juny. Visita de la missió americana a Tarragona El proper dimecres 15 de juny, una comissió politi-coeconòmica de la ciutat de Tarragona–encapçalada pels presidents de l’Autori-

tat Portuària, Josep Andreu, i la CEPTA, Josep Antoni Belmonte– i l’Ajuntament de Tarragona rebrà una missió comercial provinent dels Estats Units a les instal-lacions del Port de Tarrago-na. En aquest acte formal, la delegació tarragonina pre-sentarà les possibilitats que el territori ofereix als em-presaris dels EUA en sectors productius com el turisme, la indústria alimentària, la

química, l’energia o la cons-trucció, entre molts d’altres. L’acte inclourà una roda d’entrevistes one to one en-tre empresaris locals i ame-ricans per tal de concretar possibilitats de negoci i intercanviar impressions. Després de dinar, el Patro-nat de Turisme de Tarrago-na dirigirà una visita guia-da a la comissió per tal de conèixer la ciutat i la seva oferta.

Els mercats de Guinea i els Estats Units s’acosten a les comarques de Tarragona de la mà de Cepta

SERVEI D’INTERNACIONALITZACIÓ

La CEPTA aposta per la internacionalització de les empreses

Per la Confederació Em-presarial de la Província de Tarragona (CEPTA) és imprescindible que els governs i aquells agents que tinguin capacitat de supervisió actuïn per ge-nerar activitats que afa-voreixin la recuperació econòmica. Entre aques-tes activitats s’inclou, en primer terme, la norma-lització de crèdit, que permetria que el sector empresarial solucionés els seus problemes de li-quiditat.

Durant la presentació del darrer Observatori Empresarial publicat per la confederació –amb el títol «El crèdit i el seu impacte a l’Empresa»– el

cap del Gabinet d’Estudis de CEPTA, Juan Gallar-do, ha manifestat que els projectes de fusió que ac-tualment protagonitzen moltes entitats finance-res tenen com a resultat grans problemes de via-bilitat empresarial i, so-vint, aquestes empreses han de recórrer al finan-çament públic per poder solucionar-los.

Per aquest motiu, des de CEPTA s’aposta per un gran control d’aques-tes operacions de fusió d’entitats d’estalvi, en especial de tots aquells processos que impliquen les caixes d’estalvis i que, segons Gallardo, “són les entitats que concentren

la negociació amb els particulars i les pimes de Catalunya” i que si se sotmeten a processos de fusió que no segueixin un criteri empresarial “po-den patir seriosos proble-mes de liquiditat”.

Per aquest motiu, des de CEPTA s’apunta a la necessitat d’aplicar ac-cions contundents que serveixin per restablir la confiança i per regular els processos de fusió de caixes d’estalvis, seguint criteris de màxima ren-dibilitat i que represen-tin els mínims costos de solapament de xarxes i funcionament. “Una fusió sempre és esquizofrèni-ca”, sosté Gallardo, que

recorda que des de CEP-TA ja es van advertir dels perills de fusionar enti-tats bancàries que com-parteixen territori l’any 2008 i que caldrà veure com evoluciona el tema a partir dels mesos de juny i juliol.

La figura clau: el mediador de crèditAtès que l’èxit de la fusió de les entitats financeres és clau per garantir la seva liquiditat i l’accés al crèdit de part de les em-preses, des de CEPTA es proposa implantar la fi-gura del mediador de crè-dit, un perfil professional que ja està funcionant amb èxit a França. Segons

el director de CEPTA, Xa-vier Borrell, el mediador de crèdit és un ens que exerceix pressió a les en-titats financeres que sol-liciten ajuda provinent de fons públics per tal que aquests ajusts eco-

nòmics reverteixin en el territori en forma d’accés al crèdit, sense necessitat de garantia patrimonial i només essent el projecte i els directius de l’empresa l’aval suficient per acce-dir al crèdit.

Segons assenyala Bor-rell, la tasca del mediador crèdit és “important per fer fluir fons a les empre-ses” i destaca que aquesta nova figura s’ha implantat “amb força èxit” a França. Per tal d’establir un paral-lelisme, el director de CEPTA ha destacat que si el mediador de crèdit s’imposés a Catalunya amb els mateixos resul-tats que a França, es con-solidarien prop de 2.500 empreses que comporta-rien prop de 550 milions d’euros de beneficis i es garantirien 40.000 llocs de treball, segons dades publicades per la Patro-nal CECOT.

OBSERVATORI EMPRESARIAL

CEPTA alerta del perill que representen les fusions de les caixes d’estalvis per accedir al crèdit

Si el mediador de crèdit s’imposés a Catalunya amb els mateixos resultats que a França, es consolidarien prop de 2.500 empreses

Les trobades es plantegen com dos actes que acostaran les empreses de les comarques de Tarragona a nous mercats i ampliaran les fronteres del nostre teixit industrial

22 TENDÈNCIESTENDÈNCIESMOTOR

Preu des de 20.290 euros

Pneumàtics215/60 R16

Consum mitjà (l/100 km)6,2

Cilindrada1.598 cc

Nombre cilindres4 en líniaPotència

88/120 kw/cvMaleter385 dm3

Velocitat màxima193 km/h

Acceleració 0/10010,8 segons

CanviBVM5

Emissions CO2144g/km

CombustibleSense Plom 95

FITXA TÈCNICA

El Coupé amb la filosofia de la línia DS de la marca

CITROËN DS4

La casa Citroën prepara per al segon trimestre de l’any l’ampliació de la seva línia DS, el Ci-troën DS4. Aquest nou vehicle és un coupé po-lifacètic que representa una nova mostra de la Créative Technologie, seguint amb la filoso-fia DS d’apostar pel disseny, les sensacions i el refinament. Aquest vehicle gràcies a les seves prestacions i equi-pament té capacitat per respondre a múltiples necessitats. Estètica-ment té una innovadora silueta de coupé amb el sobreelevat de quatre portes, el seu perfil destaca per una cintura cromada al voltant dels vidres laterals foscos i per mecanismes que posen en relleu les seves amples rodes, de fins a 19 polzades. El sostre, acaba en un aleró per proporcionar més dina-misme.A més, ofereix noves sensacions de conduc-ció, gracies a la seva altura, el seu parabrisa panoràmic i el lloc de conducció que fusiona l’esportivitat d’un coupé

amb el confort d’una berlina. Amb una longitud de 4,27 m, una amplada de 1,81 m, i una alçada de 1,53 m, aconsegueix combinar polivalència i prestacions d’ús amb el dinamisme d’un coupé. Un repte que supera de llarg gràcies a les seves tres places posteriors, accessibles a través d’unes portes ocultes perfectament integrades al disseny, el seu ampli maleter i els seus nom-brosos compartiments.Pel seu llançament, aquest model s’ofereix amb 2 motors dièsel Euro V, equipats de sèrie amb un filtre de partícules i amb 3 mo-toritzacions de gasolina Euro V, desenvolupades amb BMW. Tots estan dotats de caixa de can-vis de 6 velocitats, tant manuals com manuals pilotades. El Citroën DS4 compta amb la tecnologia micro-híbrida e-HDi, dis-ponible, en el motor HDi de 110 CV. Aquest sistema combina diverses tecnolo-gies: motor HDi, el sistema Stop&Start, que permet parar el motor sempre que

el vehicle es pari i compta amb un alternador rever-sible de segona generació i un sistema e-booster, que permet l’arrencada imme-diata del motor (0,4 s); un sistema de gestió electrò-nica de l’alternador, que permet recuperar energia en les desacceleracions, i, finalment, una caixa de canvis manual pilotada amb relacions optimit-zades. Així, el DS4 ha estat elegit “Coche más bonito del Año” i fou entregat durant la cerimònia de la 26è Festival Internacional de l’Automòbil.

Primer vehicle amb motor bòxer Subaru i sistema d’injecció D-4S Toyota

TOYOTA Ft-86 II

El model de producció del FT-86 serà el primer vehicle amb combi-nar l’arquitectura del motor bòxer de Subaru amb el sistema d’injecció de Toyota. Aquests dos gegants de l’automòbil desenvolupat conjunta-ment el motor de 2.0 litres d’aspiració atmosfèrica. Subaru aporta el seu motor bòxer ho-ritzontalment oposat de nou desenvo-lupament mentre que Toyota incor-pora la seva tecnologia D-4S, amb un

increment important de la potència i del par, sense sacrificar el nivell de consum de carburant ni el comporta-ment mediambiental.El motor bòxer de quatre cilindres es combinarà amb una transmissió manual o automàtica de sis velocitats. La potència es distribuirà a les rodes posteriors a través d’un diferencial de lliscament limitat. Aquest nou model es desenvoluparà al voltant de la idea d’un equilibri únic.

Sony estrena els nous reproductors MP3 walkman

NOVETATS

Els greus més profunds són un dels avantatges que trobarem en els nous reproduc-tors MP3 Walkman sèrie B, amb emfatització de greus, càrrega ràpida i clip extraï-ble. Així, tant si estàs fent esport com de viatge o simplement passejant, l’última sèrie ofereix un so ric i un estil urbà i elegant. Es presenten amb un pes de 28 g i 10cm de llarg i tenen un acabat en dos tons molt cridaners, disponible en diversos colors.

Totrobots presenta els robots tallagespa d’última generació

L’empresa de robòtica de servi no industrial suggereix dos dels seus millors robots tallagespa d’última generació per l’ús domèstic; el model Oscar i Robomower. El model Oscar té la particularitat que no requereix cap tipus d’instal·lació prèvia i reconeix de manera automàtica la presència de gespa. Monopower és tot un clàssic, que ara surt al mercat de forma renovada, i requereix la instal·lació prèvia d’un fil de seguretat perimetral.

23Maig de 2011

Fiat posarà al mercat a partir de juliol la seva nova Fiat Ducato, la seva gamma de vehi-cles comercials de gran format, amb els motors dièsel Euro5 (obligatoris des del passat mes

de gener) com a gran novetat; destaca el 4 nou MultiJet direct-injection turbodièsel Euro 5 amb una potència de 115 a 177 HP, de 5 o 6 velocitats amb menys consum i unes emissions de CO2 de 6.4 l/100 km. A més, l’estructura s’adapta a les necessitats del client i posseeix un nou sistema de control de tracció per donar un millor rendiment al sortir de la carretera. Pel que fa al seu disseny, no presenta cap varietat, com tampoc a les seves possibles configuracions com els formats de les furgonetes convencionals, les de càrrega o trans-port de passatgers fins a 9 places.

La marca automobilística va arribar el passat mes d’abril a la xifra de 5.000 vehicles amb tecnologia Hybrid Drive venuts a Espanya des de l’any 2005, quan va arribar al mercat el primer crossover híbrid, el RX 400h. La tecnologia Lexus Hybrid Drive, des de la seva introducció en el primer vehicle amb motors de gasolina i gasoil del segment automo-bilístic europeu Premium del món l’any 2005, ha mantingut un lideratge clar quant a disseny, fabri-cació i vendes globals de vehicles híbrids al mercat. En aquests moments existeixen més de 250.000 híbrids Lexus en circulació, amb motors Lexus Hy-brid Drive, amb opció de tracció a les rodes poste-

riors, davanteres o amb tracció total. El 2010, més del 60% de tots els Lexus venuts a Europa van ser models híbrids i s’espera augmen-tar fins a un 80% aquest 2011.

www.economia48.com/

LLIBRES

LA XARXA

La primera gran enciclopèdia econòmica a través d’internetAquest portal és una gran enciclopèdia d’economia en llengua castellana. Podem trobar-hi més de 10.000 entrades de termes econòmics, que s’amplien diàriament. A més, s’afegeixen articles que són redactats per la posada en pràc-tica tant a Espanya com a altres països d’Amèrica Llatina. Molts dels seus termes estan vinculats a altres d’altres articles ampliant coneixements.

www.canviaelmon.cat

Combatre les injustícies socials a través de les xarxes socialsEl portal ha estat una iniciativa de dos emprene-dors de Tarragona. És una xarxa social solidària que t’ajuda a comunicar i resoldre les injustícies de tot el món, i on es permet penjar i compartir injustícies amb altres persones per sensibilitzar la societat i promoure l’acció a través d’internet. El web permet unir persones i organitzacions davant una problemàtica i fer-hi front.

Fiat presentarà al juliol la seva nova furgoneta Ducato

Lexus España arriba a la xifra de 5.000 cotxes venuts amb tecnologia híbrida

Anàlisi i amenaces de l’economia mundial

Títol: Grietas del SistemaAutor: Raghuram G. RajanEdita: DeustoTemàtica: Economia

Aquest llibre fa una anàlisi escri-ta fins ara sobre quina és la situ-ació real de l’economia mundial, i especialment de les amenaces que encara hi planegen sobre. A més, l’autor és un dels grans experts econòmics del món, que ja va anticipar el 2005 la crisi fi-nancera i és l’expert de referèn-cia del film Inside Job.

Claus per aconseguir victòries electorals

Títol: Marketing político 2.0Autor: Manuel Alonso i Ángel Adell Edita: Gestión 2000Temàtica: Markèting

Les noves plataformes de promo-ció han revolucionat les estratè-gies de comunicació i màrque-ting. Aquest llibre és un manual imprescindible per encarar qualsevol campanya electoral i està dirigit tant a militants com a càrrecs polítics electes o a per-sones que vulguin comprendre els mecanismes del poder.

Com exercitar la nostra ment

Títol: Exprime tus neuronasAutor: John MedinaEdita: Gestión 2000Temàtica: Investigació científica

Aquesta obra vol fer-nos enten-dre els mecanismes del nostre cervell davant de situacions d’es-très o fatiga i per què els podem oblidar tan fàcilment. L’autor és un dels més reputats experts del món, i posa a la nostra disposi-ció els últims coneixements de la investigació científica actual en neurociència.

El poder del Storytelling

Títol: El consejoAutor: Montecarlo, Eva Snijders i Angel Ma HerreraEdita: Alienta Temàtica: Empresarial

És una història fascinant sobre el poder de l’Storytelling en el món empresarial. Aprens, a tra-ves d’una faula ambientada en el món de l’empresa a treure el millor de l’Storytelling. Dedicat a aquelles persones que necessi-ten vendre «històries» en el seu dia a dia: comercials, executius, creatius, etc.

Noves bases per iPod i iPhone per un so d’alta qualitat de Sony

Així, podrà disfrutar de la seva música i vídeos des del seu iPod/iPhone a qualsevol lloc. La línia dels models de les noves bases són discretes i minimalistes i s’adapten a qualsevol interior, a més de ser fàcils d’usar. També inclouen un còmode comandament a distància, que li permetrà controlar les funcions del menú del seu iPod/iPhone sense haver d’aixecar-se del sofà. Totes són molt fàcils d’usar i són compatibles amb qualsevol model d’ iPod/iPhone.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi [email protected]ó: Núria ArlandesFotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA

Segons una no-tícia apareguda en el diari di-gital elcorreo. com, l’Organit-

zació per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, OCDE, inte-grada pels països més rics del món entre els quals trobem Espanya, ha arribat a la idea que el producte interior brut, PIB, no és un indicador suficient per poder me-surar el benestar dels ciutadans i vol buscar els indicadors de la felicitat.

Pel que sembla, la si-tuació econòmica d’in-certesa i crisi ha fet que aquest organisme eco-nòmic busqui que els go-verns equilibrin els indi-cadors macroeconòmics amb altres que puguin mesurar d’una manera més acurada les rea-litats que estan més vinculades a la qualitat de vida i la sensació de benestar.

El primer mandata-ri europeu a fer veure la necessitat d’aquesta mesura ha estat Nicolas Sarkozy, que el 2008 va anunciar que instaria els països europeus a anar més enllà del PIB. Ara l’OCDE vol mesurar la Felicitat Interna Bruta i ha instat els seus mem-bres que posin en marxa taules nacionals perquè s’analitzin i estudiïn da-des que reflecteixin amb

més fiabilitat la manera en què vivim i com ens sentim.

Així, l’Observatori de la sostenibilitat a Espanya ha d’aportar dades me-diambientals en aquest sentit. Intentaran incidir el gran capital natural que desgastem contínu-ament i que no es té en compte a l’hora de re-collir les xifres del PIB, a més d’altres punts com els béns i serveis que presten els ecosiste-mes, i que síque tenen un valor econòmic que no es veu reflectit a cap lloc. Des de l’Observa-tori es creu que la par-tida que destinem a controlar la contami-nació hauria de figu-rar al PIB.

Per dur a terme els organismes encar-

regats d’aquest projecte, amb l’assessorament tèc-nic d’experts hauran de decidir com mesurar-ho, ja que no es reflecteix als comptes de l’Estat però que és indicador de la satisfacció dels ciuta-dans.

L’informe de l’Obser-vatori es sumarà a d’al-tres com l’INE i el docu-ment que elabori el Club de Roma, d’on sortirà l’informe definitiu que Espanya presentarà a

l’OCDE, segons les seves característi-

ques.

EDITORIAL

XIFRES I LLETRES

6.000.000d’euros ha aprovat la Diputació de Tarragona en ajuts directes a municipis petits per 2011

96.100.000d’euros és l’estalvi estimat pels pobles de Tarragona si fessin les seves compres per internet

B ASFTot l’equip de Basf arreu del món ha donat més de 2 MEur per les víctimes del terra-trèmol i tsunami al Japó. Els col·laboradors de Basf han do-nat més de 780.000 euros i la companyia ha doblat cada euro donat, que, juntament amb la contribució inicial de Basf, han arribat a sumar la xifra de més de dos milions d’euros. Prime-rament els fons recollits es van enviar a la Fundació social de Basf i buscarà organitzacions o projectes que siguin adequats per canalitzar-los.

L’OCDE vol estudiar la felicitat com a dada macroeconòmica

Els 10 empresaris verds més rics del mónLa revista Forbes ha elaborat un rànquing amb els 10 empresa-ris més rics del món i que la seva fortuna prové de la inversió en energies i materials sostenibles. La llista és una mostra clara que els esforços per la sostenibilitat poden ser una inversió molt rendible. I així ho demostren aquests 10 bilionaris, que al ma-teix temps que cuiden el medi ambient s’han fet rics. Per fer aques-ta llista, Forbes ha mesurat el patrimoni net verd d’aquests empresaris. Els top ten verds són: Christy Walton, EEUU, $4.2 billion, Aloys Wobben, Alemanya $3.3 billi-on, Zhu Gongshan, China $3.0 billion, Wang Chuanfu, China $2.0 billion, Rubens Ometto, Brasil $1.6 billion, Han Junliang, China $1.4 billion, Wu Jianlong, Hong Kong $1.3 billion, Adi Godrej, India $1.0 billion, Wei Wenyuan, China $1.0 billion, Vinod Khosla, EEUU $200 million.

Anar més enllà del PIB

El malestar que estem patint tots els ciutadans, quant a atur, precarietat laboral i econòmica, s’ha canalitzat a través dels joves que han sortit al ca-rrer i que s’han instal·lat a les diferents

places de les ciutats més importants d’Espanya, són els representants de democràcia real o, més cordialment, els indignats pel sistema que els ha tocat viure. Així, han agafat motxilla, tenda de campanya i com si anessin de colònies s’han assegut als centres neurològics de les capitals per fer arribar la seva veu contra tot allò que creuen indignant i culpen tota la classe políti-ca d’aquesta situació. Era hora que es sortís al carrer i es fes arribar, encara que en tenda de campanya com una manera de dir que tampoc poden accedir a un habitatge digne, el malestar i l’emprenyament de la societat, cansada de pagar els plats trencats d’aquesta crisi, que ens per-segueix, i això ha merescut la simpatia de tots i la seva imatge ha donat la volta al món ocupant les portades de diaris de gran prestigi interna-cional, comparant-los amb les “revolucions” del món islàmic. S’han organitzat de tal manera que és com una petita ciutat dins de la ciutat, tenen guarderia, lloc wi-fi i plana web (només faltaria), queviures, eslògans i, per descomptat, assem-blees, amb molts portaveus. Les seves queixes van des de la mala gestió política en aquests moments, la falta d’ocupació entre els joves, tant formats com no, fins als grans enemics, les entitats financeres, en fi, tot el que el ciutadà del carrer pensa. Però una vegada exposat tot això, hauríem d’anar més enllà i reflexionar. Perquè tot això no dóna resposta a cap de les seves demandes, no ofereixen alternatives al que succeeix, i aquest fet comporta que puguin perdre la legitimitat que ara tenen. Les sortides cap on han d’anar, el model xinès, el cubà, l’ocupació, l’anarquia, etc. si vols canviar el món, perquè et prenguin serio-sament, has de saber cap a on vols tirar i com ho vols millorar, perquè les paraules són molt boni-ques però necessitem fets, alternatives i sortides. Però per començar, no està gens malament...

Per alguna cosa s’ha de començar

cronica 41

Documents