Crítica

La nova etapa del cinema, afectada per la mancança en el guió

L’espectacularitat de la pel·lícula de James Cameron es veu eclipsada per la senzillesa i previsibilitat del seu guió.

Jon Aldazabal07/06/10

Avatar és una pel·lícula en la qual predominen els bons efectes especials i la ciència ficció represen-tada en una impres-sionant tecnologia que fa que sigui una pel·lí-cula atraient a la majoria del públic, i aquests aspectes no decebran als especta-dors sobretot veient la pel·lícula en la versió tridimensional.

Ara bé, la pel·lí-cula de James Came-ron té un guió simple i previsible, des del prin-cipi de la pel·lícula quan l’avatar del

protagonista, represen-tat per Sam Worthing-ton, entra en la po-blació que habita al planeta Pandora on els terrestres han creat una base militar, un es pot imaginar fàcilment que aquell personatge aca-barà oblidant-se del seu món i estimarà més als indígenes de Pan-dora que als humans fins al punt de lluitar contra la seva pròpia espècie per salvar els habitants del planeta.

La pel·lícula mostra també la forta creença religiosa que tenen els Na’vi (així

s’anomenen els nadius de Pandora), que resulta ser real deixant en ridícul d’aquesta manera la desconsi-deració dels humans cap a les creences dels indígenes Na’vi, i l’a-fany que té l’espècie humana per aconse-guir poder i riqueses, ja que la missió dels humans en aquell planeta és la d’explo-tar un mineral valorat en molts diners perquè resoldria tots els pro-blemes energètics de la Terra.

En aquest film s’aprecia també la baralla que hi ha entre les persones que volen arribar a una solució diplomàtica i pacífica negociant amb els indígenes i la facció de gent que pensa que només hi ha una manera de fer-se amb el mineral, de forma bèl·lica, matant els Na’vi.

James Cameron, director del film.