creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: openoffice.org gimp ... · 2005. 7....

59
Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP Escola d’Estiu AEIC 2005

Upload: others

Post on 14-Aug-2021

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Creació de petites unitatsdidàctiques ambprogramari lliure:

Openoffice.org

GIMP

Escola d’Estiu AEIC 2005

Page 2: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

INTRODUCCIÓ

Objectius

Els següents apunts i pràctiques han estat creats amb l'objectiu d'oferir un cursetsemipresencial, en entorn Moodle, sobre el programa de retoc d'imatges de codi obertGIMP, a la comunitat catalana en general. El present curs està subvencionat pelDURSI.

Aquest curs va encarat a un tipus d'usuari amb coneixements mitjans d'informàtica, jaque per poder realitzar-lo és necessari tenir un mínim domini de la navegació per Inter-net, i de la gestió de fitxers, donat que alguns dels fitxers necessaris per les pràctiqueses presenten en mode comprimit.

Durant la primera jornada presencial del curset és previst comprovar la correcta utilit-zació per part de l'alumnat, tant de l'entorn Moodle com de la gestió de fitxers.

Tota la informació i imatges del present curs ha esta extreta de llocs on no es trenca elcontracte de la present llicència. Cal esmentar:

• Apunts i pràctiques d'en Joaquim Pérez i Noguer http://www.softcatala.org

• Pràctiques de Roxana Falasco http://gimp.hispalinux.es

• GIMP. Alex Harford. Ed. Prentice Hall. 2000

Llicència

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.0

Sou lliure de:

• copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra

• fer-ne obres derivades

Sota les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer i citar l'autor original.

No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats

comercials.

Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu

aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuirl'obra generada sota una llicència idèntica a aquesta.

• Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicènciade l'obra.

• Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular delsdrets d'autor.

Els drets derivats d'usos legítims o altres limitacions no queden afectats per l'anterior.

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/legalcode

Page 3: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

OpenOffice.org – EE2005

Índex de contingut

INTRODUCCIÓ................................................................................................................................

Objectius.........................................................................................................................................

Llicència..........................................................................................................................................

EL GIMP..........................................................................................................................................5

Descarregar el programa.............................................................................................................5

Tipus de formats.......................................................................................................................... 5

Pràctica1.......................................................................................................................................6

La Interfície del GIMP.................................................................................................................8

El plafó principal......................................................................................................................... 8

El plafó secundari........................................................................................................................9

Personalització dels plafons.....................................................................................................10

Finestra de treball...................................................................................................................... 11

Pràctica 2: Modificar la mida d'una imatge. Comprimir-la....................................................12

Eines del Gimp.............................................................................................................................13

Eines per pintar.........................................................................................................................13

Eines per retocar les parts pintades.........................................................................................13

Eines de selecció.........................................................................................................................14

Eines vàries................................................................................................................................16

Pràctica 3: Màscares..................................................................................................................17

i

Page 4: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

OpenOffice.org – EE2005

ii

Page 5: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

DOCUMENTACIÓ

Més que en format de paper, podem trobar informació del GIMP, tant enmanuals com en tutorials, penjada en llocs web de la xarxa. Aquí en teniu unrecull dels que he trobat i, d'una manera o altra he fet anar per confeccionar elsapunts i les pràctiques.

En català:

• http://www.softcatala.org/projectes//gimp/ Pàgina del projecte sobre el GIMPque manté l'associació Softcatala, des d'on us podeu descarregar el programa encatalà, accedir a tutorials, a l'apartat de preguntes més freqüents, enllaços ifòrums a l'efecte.

En castellà:

• GIMP. Alex Hardford. Ed. Prentice Hall.Madrid. 2000. Un llibre bastantcomplert, si bé només comprèn la versió 1.2

• Guia esencial GIMP. Michael J. Hammel. Ed. Prentice Hall.Madrid. 2002. Guiaper tenir unes nocions del que pot fer aquest programa.

• http://gimp.hispalinux.es/ El lloc web més complert, en castellà, on trobareu desde fòrums a un xat específic, llista de correu, FAQ, tutorials, galeries, enllaços iarticles.

• http://observatorio.cnice.mec.es/modules.php?op=modload&name=News&file=i ndex&catid=&topic=10 Pàgina del Centro Nacional de Información y Comuni-cación Educativa (depenent del Ministerio de Educación i Ciéncia) on hi ha, en9 capítols, un manual molt complet sobre el GIMP

• http://www.linuxfocus.org/Castellano/ En la secció “Buscar por palabras”teclegeu la paraula “Gimp” i el cercador us visualitzarà enllaços a tutorials dinsaquest lloc web.

• http://debianitas.net a la secció Documentación / Minicomos / Graficos podemtrobar 2 capítols del manual del GIMP, creats per en Juan Antonio Nache i naRoxana Falasco, dues entitats molt reconegudes en el tema.

• http://www.gulnay.org/proyectos/TutorialGimp/ on hi ha l'exemple d'untutorial.

• http://usuarios.lycos.es/flexaret/El_Gimp_CuartoOscuroDigital.zip Format pdfdel llibre El Gimp. Un cuarto oscuro digital para el fotógrafo de B&W, por JuanPedro García. 2.004.

En anglès:

• http://www.gimp.org Web oficial del GIMP.

3

Page 6: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

• http://gimp-savvy.com/BOOK/index.html on trobareu en format electrònic elllibre Grokking theGIMP, de Carey Bunks, el manual més complert sobreaquest programa.

• http://abattoir.cc.ndsu.nodak.edu/%7Enem/gimp/tuts/ Un munt de tutorials pelGIMP de Nem W. Schlecht.

• http://gug.sunsite.dk/?page=tutorials Una altra web plena de tutorials ordenatssegons la versió del GIMP.

• http://www.rru.com/~meo/gimp Preguntes i respostes de com fer les coses ambel GIMP. No està actualitzat.

4

Page 7: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

LA IMATGE DIGITAL

Fonaments

Una imatge digital està constituïda per dígits, és a dir, tota la informació de laimatge queda emmagatzemada a través d'un codi format per combinacions de 0 i1. Qualsevol imatge està dividida en una malla de petits quadrats anomenats pí-xels. A cada píxel li correspon una combinació de 0 i 1, i cada combinació defineixun color determinat. Aquesta propietat és la que permet que per mitjà d'unordinador i un programa, com per exemple el GIMP, es pugui variar la informacióde cada píxel i per tant modificar una imatge en tots els seus aspectes, obrint-vosun ampli ventall de possibilitat.

Fonts d'una imatge digital

Per utilitzar o modificar una imatge digital és necessari capturar-la per mitjàd'algun sistema que us permeti introduir-la a un ordinador. Hi ha diversosmètodes per aconseguir aquesta finalitat:

• Si necessiteu una imatge determinada podeu fer una recerca a Internet o en undels nombrosos CD amb imatges, sovint classificades per categories.

• Si teniu la imatge a la pantalla de l’ordinador podeu fer una impressió de totala pantalla o d'una part per tal de convertir-la en una imatge.

• Si disposeu de la imatge impresa (en llibres, revistes, fotografies...) podeudigitalitzar-la amb un escàner. Amb aquest procediment podeu digitalitzartambé imatges d'objectes i aplicar-los alguns efectes especials.

• Si disposeu d’una càmera de fotografiar digital podeu crear imatges digitals apartir de la realitat.

• Si disposeu d’una càmera de vídeo digital podeu extreure «fotogrames» o«enquadraments» amb el programari escaient.

• Si teniu una targeta capturadora de vídeo podeu extreure fotogrames dequalsevol enregistrament en vídeo o del senyal de vídeo d’una càmera.

• I sempre teniu el recurs de crear vosaltres mateixos la imatge amb unprograma d’edició gràfica: GIMP, Paint Shop Pro, Photoshop, Corel Draw...

Finalitat del tractament de la imatge digital

El retoc, manipulació i edició d'una imatge digital té múltiples aplicacions quehan revolucionat el món visual. En qualsevol publicació o premsa actual, lesimatges han estat tractades abans de ser publicades. Actualment ningú us potassegurar que les fotos publicades en un diari siguin reals, poden haver estatmanipulades i no tenir cap similitud amb la imatge original. De la mateixa

5

Page 8: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

manera, en qualsevol sector industrial o empresarial, la imatge digital s'utilitzaper realitzar presentacions, logotips, pàgines WEB, publicacions, etc.

Una altra de les aplicacions és l'edició de vídeo que permet editar imatges d'unapel·lícula. En el sector multimèdia és imprescindible el treball amb programes demanipulació digital, tant per crear interactius com per aconseguir animacions 3D,imatges fotorealístiques, capturar textures, formes, etc.

Formats d'imatges

El format de la imatge és la manera com es codifica la informació de la imatge enun fitxer.

Hi ha dues grans famílies d'imatges:

• imatges de mapa de bits (fitxers RASTER) i

• gràfics vectorials.

Imatges de mapa de bits

Les imatges de mapa de bits, també anomenades imatges RASTER, utilitzen unaquadrícula formada per petits quadrats (píxels) per representar els gràfics.Cadascuna d'aquestes petites cel·les té una posició i un valor de color assignat.Quan s'està treballant amb imatges de mapa de bits es modifiquen conjunts depíxels en comptes d'objectes, elements o formes.

Com que aquest tipus de fitxers permet la representació de graduacions d'ombresi colors, són els més indicats per a la manipulació d'imatges de to continu, compoden ser fotografies o dibuixos. Aquest tipus de fitxers és totalment dependent dela resolució, és a dir, del nombre de píxels que continguin i de la densitat de laquadrícula ja esmentada.

GIMP, Paint Shop Pro, Photoshop, Corel Photo-Paint són exemples de programesque treballen en aquest format.

Imatges vectorials

A diferència de les imatges de mapa de bits, els fitxers vectorials estanconstituïts per entitats o objectes que no són altra cosa que una representaciógràfica de funcions matemàtiques, és a dir, a partir d'una sèrie d'equacionscombinades amb variables es defineixen unes formes que són la representaciógràfica d'aquestes funcions.

Els gràfics vectorials són totalment independents de la resolució, és a dir, alcontrari que les imatges de mapa de bits, no estan definits per un nombre fix depíxels o per una quadrícula de petites cel·les, sinó que són nítids i precisos semprei en qualsevol tipus de visualització.

6

Page 9: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Consegüentment es pot dir que els gràfics vectorials són idonis per a la represen-tació de texts, dibuixos en l'àmbit del disseny industrial o dibuix tècnic.

Illustrator, Corel Draw, Freehand, iGraphx Designer són exemples de programesque treballen en aquest format.

Mides d'imatges i resolucions

Cal distingir entre grandàries d'imatge i resolucions. Una grandària d'imatge esdefineix a partir de dos valors: el d'amplada i el d'alçada, i una resolució és unnombre d'unitats dins d'una distància (píxels per polzada). Existeixen diversespossibilitats: mides d'imatge en la pantalla, mides d'impressió, etc. segons la reso-lució que s'estigui utilitzant. És fonamental una bona comprensió d'aquests con-ceptes per adquirir un control absolut de les mides d'imatges.

Els conceptes relacionats amb la mida de la imatge i la resolució són: les midesdels píxels, la resolució de la imatge, la resolució del monitor i la resolució d'im-pressió. Combinant aquests quatre conceptes podreu manipular tota mena d'i-matges de mapa de bits sense tenir cap problema.

Mides dels píxels

Cada imatge de mapa de bits conté un nombre fix de píxels que constitueixen undels costats horitzontals de la imatge (la base) i un altre que defineix un delslaterals de la imatge. El nombre total de píxels determina la mida del fitxer o laquantitat de dades que podreu obtenir a partir de la imatge. Les dimensions delpíxel, la mida i els ajustaments possibles del monitor, determinen les dimensionsde la imatge en pantalla, però no les seves dimensions reals (físiques) o de laimpressió.

Resolució de la imatge

La resolució de la imatge es defineix com el nombre de píxels per unitat delongitud, normalment en les unitats Píxels Per Polzada (ppp). En funció de laresolució, una imatge d'alta qualitat conté més píxels, i per tant són més petits,que una imatge de les mateixes dimensions, però de baixa qualitat. Per exemple,una imatge d'1x1 polzada amb una resolució de 100 ppp conté un total de 10000píxels; la mateixa imatge amb una resolució de 600 ppp tindrà un total de 360000píxels molt més petits.

S'ha de destacar que la resolució dels fitxers es determinarà en funció de lafinalitat desitjada, sent molt important la font o l'origen de la imatge, segonsaquesta finalitat.

7

Page 10: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Resolució de monitor

L'ajust de resolució del monitor (640x480, 800x600, 1024x768, etc.) i la mida delspíxels que heu d'utilitzar determinen la mida dels píxels en el monitor. En laconversió d'imatges impreses a imatges en pantalla i traduir la resolució d'imatgeen píxels, és útil saber que la resolució per defecte de qualsevol ordinador és de 72ppp.

Resolució d'impressió

És molt important entendre que la resolució de la impressora és normalmentproporcional, però no la mateixa, que la resolució de la imatge, és a dir, el nombrede píxels que la componen i que en determinen la grandària en la pantalla. Lamajor part d'impressores làsers tenen unes resolucions de sortida de 300 a 600 dpi(de l'anglès, Dots per Inch; punts per polsada) i produeixen bons resultats ambimatges entre 72 i 150 ppp. Quan parlem de màquines de composició tipogràficaen l'àmbit professional heu de tenir present que poden arribar a imprimir a 1200dpi, 2400 dpi o més.

Modes de color

RGB

És el model més habitual de color del GIMP. Combina el vermell, el verd i el blauper a crear qualsevol color.Aquests colors, quan es superposen, generen colorssecundaris: cian, magenta i groc. En funció de les proporcions i intensitats decadascun dels colors primaris s'obté un color nou. Per exemple, la suma de tots elscolors produeix el blanc (és a dir, tota la llum torna reflectida a l'ull).

Cada píxel té assignat un valor d'intensitat que oscil·la entre 0 (negre) i 255(blanc) per cadascun dels colors primari.. Així un color de vermell pur tendria unvalor de 255 per al canal vermell i 0 pel verd i pel blau. El groc tendria valors de255 en els canals vermell i verd i 0 en elcanal blau.

HSV

És similar a RGB, però cada un dels seus canals representa el to, la saturació i lalluminositat. És un enfocament més intuitiu per descriure el color.

• To: determina el color real de la imatge. Utilitza una roda de color de 360º perdeterminar el color. El vermell està en 0º, i el cian en 180º.

• Saturació: determina la puresa d'un color. Un color amb una saturació total ésun color pur. Un píxel que no tingui saturació no tindrà color; serà en escala degrisos.

8

Page 11: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

• Lluminositat: o lluentor de la imatge.Un píxel amb una lluminositat 100 seràclar, mentre que amb lluminositat -100 serà negre.

Escala de grisos

És un métode que serveix per mostrar els models de color en blanc i negre. Té unsol canal: això li permet mostrar 255 sombres de grisos, essent 0 el negre i 255 elblanc.

Indexat

Aquest model no és intuitiu. Crea un índex de tots els colors que hi ha en unaimatge i els coloca en una taula de cerca (LUT). Només permet que hi hagi 256colors diferents, però aquests colors poden agafar-se dels 16,8 millions disponiblesen una imatge RGB.

El problema amb aquest métode és que el color per al valor descrit en la imatgepot variar entre programa i plataforma. Tanmateix no funciona gairebé ambtransparències.

Com que el pes d'aquestes imatges sol ser més petit que en altres formats, van béper a icones i altres imatges petites.

CMYK

És basa en les propietats d'absorció de la llum de la tinta impresa. La combinaciód'aquestes tintes amb la finalitat d'obtenir colors, es denomina Quatricomia.

Aquí s'assigna a cada píxel un valor percentual per cadascuna de les tintes. Elscolors més clars tenen percentatges baixos de tinta i els foscos tenen percentatgesalts. En aquest cas un blanc pur l’obtindreu assignant un valor de 0% de cadatinta.

Les imatges CMYK consten de quatre canals, que contenen 32 bits perpíxel (8x4). Per defecte el GIMP no suporta aquest métode, si bé per Internetpodeu trobar connectors que, sembla ser, implementarien aquesta funció.

Convertir d’un mode a un altre

Quan convertiu imatges d'un mode a un altre, heu de tenir en compte que latransició provocarà un canvi definitiu als colors de la imatge. Per tant, ésconvenient efectuar totes les modificacions necessàries sobre la imatge abans querealitzeu el canvi de mode.

Amb el GIMP podeu convertir una imatge a un altre mode si trieu Imatge / Modei seleccioneu el mode que desitgeu del submenú. Les imatges construïdes en certsmodes no es poden convertir directament a d’altres.

9

Page 12: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Recordeu que quan convertiu una imatge d'uns certs modes a d’altres, la imatges'aplana, és a dir, combina totes les capes en una única capa fons. Tingueu laprecaució de conservar una còpia de la imatge original per si posteriormentvolguéssiu fer-hi canvis.

10

Page 13: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

EL GIMP

El GIMP és un programa de distribució lliure, extremadament potent i versàtil,similar al Photoshop o al Paint Shop Pro. Es pot utilitzar com a :

• simple programa de dibuix,

• programa de retoc fotogràfic professional

• sistema de processament massiu en línia

• dissenyador d'imatges de producció

• conversor de formats gràfics...

Descarregar el programa

Podeu descarregar el programa en català, gratuïtament, des de:http://www.softcatala.org/projectes/gimp .

A l'aula ja el tenim instal·lat i podem accedir a ell des del menú: Inicia /Programes / GIMP / GIMP 2

Tipus de formats

En el mon del disseny gràfic s'utilitzen molts tipus de formats, cadascun d'ellsamb característiques diferents.

• XCF: És el format natiu del GIMP. És el més complert amb el Gimp, si bénomés el podeu utilitzar amb aquest programa.

• TIFF: És un estàndard industrial. No es comprimeix gaire, però reté la qualitatde la imatge degut a la seva compressió sense pèrdues.

• JPEG: Està perfectament adaptat a la web. Tots els navegadors gràfics elsuporten. Aconsegueix la millor compressió en fotografies escanejades, peròperd qualitat amb la compressió.

• PNG: És perfecte per a Internet. Comprimeix sense pèrdues. Ideal per capturesde pantalla, si bé no és gaire bo per fotografies escanejades.

• GIF: Perfecte per crear imatges i icones petites. Serveix molt bé peranimacions. Comprimeix sense pèrdues, si bé només pot gestionar 256 colors

• BMP: S'utilitza com a format natiu d'imatges en MS Windows. No suportatreballs en capes ni transparències.

11

Page 14: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Els fitxers

El Menú

Des del menú Fitxer, tant en al plafó principalcon en la finestra de treball, es poden controlarles operacions relatives al maneig dels fitxersde treball.

Nou...: Especifica al programa que desitgeucrear un nou fitxer.

Obre...: Permet carregar una imatge jaexistent, mostrant-vos-la a la pantalla per a laseva edició. Podeu obrir més d'un fitxer a lavegada.

Obre com a capa... Permet obrir una imatgedins una capa nova del dibuix actual.

Obre ubicació... Permet obrir una imatged'una adreça especificada d'internet.

Obre el recent Llista les darreres imatgesobertes i permet seleccionar-ne una d'elles

Desa: Serveix per emmagatzemar la informació del fitxer que s'està utilitzant enel mateix format en què la vau obrir. En cas que aquest format no suporti elscanvis fets (afegit de capes, canals, etc.) el programa mostrarà una finestra perespecificar el nou format del document.

Anomena i desa... Permet emmagatzemar una versió alternativa del document enun format diferent. El fitxer original queda emmagatzemat, i podeu continuartreballant sobre el que té un nom nou.

Desa una còpia...: Opció per guardar una còpia idèntica del document en qüestió.A diferència de l'opció anterior, la còpia queda emmagatzemada i podeu continuartreballant sobre el fitxer original.

Desa com a plantilla... Permet desar la imatge com a plantilla, que servirà debase per a posteriors dibuixos.

Tanca: Tanca el dibuix actual i deixa treballar amb l'anterior (cas que hi sigui)

Surt: Ordre per tancar fitxers oberts i sortir del programa.

12

Page 15: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Formats de fitxers

El GIMP utilitza el tipus de format de mapa de bits per emmagatzemar lainformació de les imatges utilitzades. Dins aquest format d'imatge hi han moltsformats de fitxer disponibles per enregistrar les imatges. En funció del formattriat s'obtindrà una qualitat d'imatge específica.

Existeixen una sèrie de conceptes molt importants relacionats amb la manerad'emmagatzemar la informació, que són:

• profunditat del píxel, o resolució del bit, mesura la quantitat d'informació delcolor disponible per cada píxel d'una imatge. Com més gran sigui la profunditatdel píxel en una imatge, més colors hi haurà disponibles i més exacta serà larepresentació del color. Per exemple, un píxel amb una profunditat de bit de 8,té 2 elevat a 8, o 256 possibles valors (256 colors); i una imatge anomenada de24 bits, té 2 elevat a 24, és a dir, uns 16 milions de colors.

• compressió, o possibilitat d'emmagatzematge de la informació de maneracomprimida, és totalment depenent del format triat. Heu de tenir en compteque algunes compressions són destructives perquè és perd informació.

• possibilitat d'emmagatzematge de la informació dels canals i de capes.Existeixen formats que permeten emmagatzemar la informació relativa aCapes o Canals.

El GIMP suporta molt tipus de formats de fitxer per treballar, cadascun d'ellsamb caracteristiques particulars. Entre els més utilitzat hi ha:

• XCF: És el format natiu del GIMP. És el més complert amb el Gimp, si bénomés el podeu utilitzar amb aquest programa.

• TIFF: És un estàndard industrial. No es comprimeix gaire, però reté laqualitat de la imatge degut a la seva compressió sense pèrdues. SuportaCMYK.

• JPEG: Està perfectament adaptat a la web. Tots els navegadors gràfics elsuporten. Aconsegueix la millor compressió en fotografies escanejades, peròperd qualitat amb la compressió.

• PNG: És perfecte per a Internet. Comprimeix sense pèrdues. Ideal percaptures de pantalla, si bé no és gaire bo per fotografies escanejades.

• GIF: Perfecte per crear imatges i icones petites. Serveix molt bé peranimacions. Comprimeix sense pèrdues, si bé només pot gestionar 256 colors

• BMP: S'utilitza com a format natiu d'imatges en MS Windows. No suportatreballs en capes ni transparències.

13

Page 16: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Gràfics per la web

El nombre de formats utilitzats en la web és molt reduït. En trets generalspodem resumir l'us d'aquest formats en:

• JPG per a imatges escanejades

• GIF per a imatges amb àrees de color sòlid, petites i per animacions

• PNG per captures de pantalla (encara no està tant utilitzat com els anteriors).

14

Page 17: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Pràctica1

Es tracta de recuperar una imatge amb format .jpg i desar-la en altres formatsper comprovar després el pes que fa cada imatge segons el seu tipus de format.

L'opció Desa una copia... el que fa es desar la imatge actual en el format que se lidemana, sense variar la imatge activa.

Abans de treballar amb les imatges cal que les copieu des de l'ordinador delprofessor a la carpeta \gimp que creareu dins la vostra carpeta personal:E:\....\gimp

• Executeu el programa GIMP

Inicia / Programes / GIMP / GIMP 2

• Obriu la primera imatge: imatge01.jpg des de la vostra carpeta \gimp

Fitxer / Obre... (Seleccioneu el fitxer imatge01) Obre

• Deseu una copia del fitxers en diversos formats. Primer en .xcf

Fitxer / Desa una copia...

Desplegueu Selecciona tipus de fitxer (Per extensió) xcf Desa

• Deseu el fitxer en format .gif

Fitxer / Desa una copia...

Desplegueu Selecciona tipus de fitxer (Per extensió) gif Desa

• Acabeu de desar el fitxer en les formats: png, tiff, i bmp.

Ara fareu una captura de pantalla (millor que no hagi cap imatge a la pantalla;només menús de programes) i la desareu en un fitxer nou del Gimp.

Premeu la tecla Impr Pant

Des del Gimp, creeu un fitxer nou i enganxeu l'imatge que acabeu de capturar:

Fitxer / Nou... D'acord Edita / Enganxa del porta-retalls

• Novament torneu a desar una copia amb el nom de: imatge04 en tots els for-mats anteriors, inclòs el .jpg.

Fitxer / Desa una copia...

Desplegueu Selecciona tipus de fitxer (Per extensió) xcf Desa

• Ara ja podeu tancar el Gimp, i des de l'explorador de Windows ja podeu anar ala vostra carpeta personal i visualitzar els fitxers creats en mode Detalls.

• Ompliu la següent graella, contestant amb la mida en Kb de cada una de lesimatges segons el format en que han estat desades.

15

Page 18: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Imatge01 Imatge02 Imatge03 Imatge04

XCF

GIF

JPEG

PNG

TIFF

BMP

Contesteu:

1) De les fotografies digitals (imatges 01 a 03), quina és la millor opció deformat per enviar per Internet (es a dir, la imatge més petita)?

2) Quin és el millor format per fer captures de pantalla?

16

Page 19: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

La Interfície del GIMP

El plafó principal

El plafó principal està dividit en quatre seccions:

Menú principal :

Fitxer

Hi ha les opcions per obtenir i desar les imatges. Es poden obtenir de fitxerperò també a partir d'una captura de pantalla o del porta-retalls.

En aquest menú també s'hi troben les preferències.

Extensions

Hi ha les opcions per gestionar els mòduls, els connectors i les funcions que espoden anar afegir al Gimp per fer-lo més potent.

Ajuda

Barra d'eines :

Eines de selecció d'àrees

Eines vàries per retallar i moure

Eines per pintar

Eines per treballar les parts pintades

Opcions generals de les eines de pintura :

Color del primer pla i del fons. (p.e. Negre sobreblanc)

Pinzells (p.e. Punt de mida mitjana)

Patró (p.e. pissarres)

Degradat (p.e. Escala de grisos)

Opcions de l'eina :

Permet modificar les opcions particulars de l'einaseleccionada.

A la part inferior sempre hi han quatre botons que permetgestionar les opcions i desar-les en un fitxer, per no haverd'estar sempre canviant les opcions.

17

Page 20: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

El plafó secundari

El plafó secundari serveix per organitzar-se millorla forma de treball i tenir les opcions i les eines detreball de la forma més còmode per al dissenyador.

El plafó secundari és únic per a totes les imatgesamb què es treballa, per això a dalt de tot del plafóhi ha una llista de les imatges obertes. Quan es faclic a damunt d'una imatge, el plafó canviaautomàticament i mostra les opcions de la imatgeseleccionada.

El plafó secundari inicialment està distribuït de lasegüent manera:

Part superior

Capes

Una imatge es pot estructurar amb capes, demanera que la imatge final és la superposicióde totes les capes.

Així es pot treballar amb només una capa,sense haver de vigilar que els canvis afectin ala resta de capes.

Canals

Els canals tenen un doble propòsit:

• Gestionar els colors de la imatge per sepa-rat: vermell, verd, blau i alfa (transpa-rència).

• Gestionar les màsqueres de selecció.

Camins

Serveix per dibuixar contorns de forma que es pugui controlar els seusvèrtexs.

Els contorns poden ser rectilinis o bé corbes bezier.

Historial

Permet retornar a un estat anterior de la imatge.

Part inferior

Pinzells

18

Page 21: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Per seleccionar la forma de la punta del llàpis, ploma o pinzell amb què esvol dibuixar.

Patrons

Per seleccionar amb quin patró es vol estampar, o omplir una àrea de dibuix.

DegradatsEls degradats són una seqüència de colors, quan es pinta o es dibuix amb undegradat, el color del pinzell va canviant segons la seqüència del degradat.

Personalització dels plafons

El Gimp permet fer-se a mida la interfície. Tots els diàlegs (pinzells, canals,patrons, ...) tenen un títol i al seu costat dos botonets en forma de triangle i decreu. El triangle mostra el menú per controlar els diàlegs i els plafons, i la creuper eliminar el diàleg del plafó.

En el menú fitxer, del plafó principal hi ha una llista de tots els diàlegsdisponibles. Quan es crida un diàleg que no està en cap plafó es crea un nou plafóamb el diàleg seleccionat.

Seccions del plafó:

Com s'ha vist els plafons es composen de seccions, per exemple el plafó secundarité inicilament dues seccions: La superior i la inferior. Però de fet es pot treballaramb una, dues o el nombre de seccions que es prefereixi.

Per crear una nova secció només cal agafar un títol de diàleg i arrossegar-lo finsa la punta inferior del plafó.

Per eliminar una secció, cal eliminar tots els diàlegs de la secció, fent clic a lacreueta del costat del títol de cada diàleg.

Treballar amb pestanyes:

A cada secció es poden posar varis diàlegs, organitzats en pestanyes.

Arrossegant la pestanya es pot canviar l'ordre dels diàlegs. Però també es potpassar un diàleg d'un plafó a una altra arrossegant el títol del diàleg, en comptesde la pestanya.

Per afegir un nou diàleg a una sèrie de pestanyes, també es pot fer servir el botóen forma de triangle del costat del títol del diàleg. Cal escollir la opció “Afegeixuna pestanya” i seleccionar el diàleg desitjat.

19

Page 22: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Finestra de treball

Quan es crea una nova imatge o s'obreun fitxer existent o s'adquireix unaimatge del porta-retalls, apareix unafinestra de treball amb la imatge.

La finestra de treball es composa de:

• Menú de la imatge a la partsuperior.

• Un regle, on a cada punta i ha uncontrol:

Triangle superior-esquerra: Con-té el menú de la imatge un altre cop,però amb la característica que ésencastable. Encastable vol dir que sies vol es pot tenir una secció delmenú permanentment obert en una finestreta apart. És equivalent a clicar ambel botó dret damunt la imatge.

Lupa superior-dreta: Si està activada i es canvia la forma de la finestra,aleshores la imatge s'ampliarà o es reduirà de forma que la relació mida imatge– mida finestra es conservi.

Fletes inferior-dreta: Quan la imatge no queb en la finestra aquest controlpermet moure la part visible de la imatge de forma més ràpida que no pasutilitzar les barres de desplaçament horitzontal i vertical.

Quadrat inferior-esquerra: Si està activat, aleshores la selecció del momentes converteix en una màscara de selecció, apareix un nou canal a la llista decanals i es pot treballar amb la màscara amb les eines de pintura i els filtres.

20

Page 23: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Pràctica 2: Modificar la mida d'una imatge. Comprimir-la

Hi ha dues maneres de fer més petit el pes d'una imatge:

a) canviar-li la escala

b) comprimint-la

a) Per canviar l'escala d'una imatge

Inicieu el GIMP: Inicia / Programes / Gimp / Gimp2

Obriu el fitxer imatge01.jpg (aquest fitxer és a la carpeta que vàreu crear perfer les pràctiques del curs):

Fitxer / Obre .../ ... /imatge01.jpg Obre

Escaleu la imatge:

Imatge / Escala la imatge... Amplada: 400, Alçada: 300 Escala

Ara deseu la imatge (modificant el nom):

Fitxer / Anomena i desa... : imatge01-2.jpg Desa D'acord

b) El fet de comprimr una imatge presupossa una perdua de qualitat, que comen - ça apreciar-se visualment a partir d'un determinat percentatge de compressió.

Proveu de comprimir la qualitat en dos percentatges diferents

Fitxer / Desa una copia ... imatge01-3.jpg Desa-Qualitat: 50 D'acord

Fitxer / Desa una copia ... : imatge01-4.jpg Desa- Qualitat: 10 D'acord

Contesteu1) Quant pesa cada imatge, en Kb?

Imatge01.jpg:

Imatge01-2.jpg:

Imatge01-3.jpg:

Imatge01-4.jpg:

2) Visualitzeu de nou les quatre imatges i dieu en quina s'aprecia la perdua dequalitat.

3) Quina us sembla que és la millor opció per enviar per Internet.

21

Page 24: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Eines del Gimp

Eines per pintar

• El llapis: Permet dibuixar de la formanormal. Es pot utilitzar qualsevol pinzell oun degradat per pintar. També esvair lapintura com si fos una aquarel·la, o fer-lomig transparent mig opac.

• El pinzell: És com un llapis, de fet téles mateixes opcions, però amb ladiferència que les vores són mésperfectes, eliminant l'efecte pixelat.

• La goma d'esborrar: és comporta com un llapis que en comptes de pintaresborra.

• El vaporitzador: Es pot fer servir per simular un rotulador o per fergrafitis.

• La tinta: Simula una ploma amb tinta, on les gotes de tinta es van fentmés grosses a mesura que es pinta.

• Clona: Serveix per pintar amb patrons com si s'estampessin segells. Calseleccionar un pinzell que defineix la forma del segell, i un patró que seriaon se suca la tinta.

Si es es vol en comptes d'un patró també es pot seleccionar una altreimatge com a origen (click amb la tecla control).

• La tecla majúscules: Qualsevol eina per dibuixar permet dibuixarqualsevol forma. Però si es vol dibuixar línies rectes aleshores cal fer unclic a un punt inicial, prémer la tecla majúscules i arrossegar-se fins alpunt final del segment.

Eines per retocar les parts pintades

Difumina: Permet difuminar les vores com sies passés cotó fluix damunt del llapis de carbó.

• Taca: Permet simular l'efecte de passar eldit damunt d'una pintura, barrejant el

primer pla i el fons.

• Esvaeuix/crema: Modifica la tonalitat dels colors, fent-los més vius oenfosquint-los.

22

Page 25: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Eines de selecció

Les eines de selecció en el Gimp són molt importants, un cop seleccionada unaàrea es poden fer moltes coses:

1. Moure: Si s'arrossega una part seleccionada, es deixarà un forat i es podràmoure la selecció a una altra banda de la imatge.

2. Copiar: Amb les tecles Control + C, es memoritza l'àrea seleccionada. Ambles tecles Control + V, s'enganxa la part memoritzada com una semi-capamés, que després es pot posar en el lloc de destinació. Finalment ambControl + H s'estampa la semi capa en la imatge de fons.

3. Pintar el contorn seleccionat: La opció del menú Edita > Traça laselecció permet pintar el contorn de la selecció amb un color, una eina o unpatró determinat.

D'aquesta forma no és necessari tenir pols per dibuixar, es pot treballaramb seleccions fins aconseguir la forma desitjada i finalment fintar-la.

4. Pintar l'àrea seleccionada: Hi ha diverses formes de pintar l'interior del'àrea.

Es pot fer servir les opcions del menú Edita,

Es pot utilitzar l'eina pot de pintura, per pintar l'interior amb un color oamb un patró. Cal modificar les opcions de l'eina, i finalment fer un simpleclic en l'interior de l'àrea seleccionada.

Es pot utilitzar l'eina de degradats. Funciona de manera semblant al'anterior, però cal fer un clic i arrossegar en la direcció que es vulgui eldegradat.

5. Girar, voltejar i transformar: Amb les eines de transformació girar,rotar, voltejar, es pot alterar la prespectiva de la part de la imatgeseleccionada.

6. Invertir la selecció: Amb l'opció del menú Selecicona > Invertir, es potcanviar l'àrea seleccionada per l'àrea no seleccionada.

7. Definir un camí: Des del menú Selecciona, es pot escollir la opció “A camí”per transformar la selecció en un camí.

8. Treballar amb màscares de selecció: Convertint la seleccion en unamàscara (Menú Edita > Commuta màscara ràpida), es podrà treballar ambl'àrea seleccionada com si fos un canal més. Damunt d'una màscara es potpintar i aplicar filtres, com si d'una pintura es tractés, però en comptes depintar, el que s'estarà fent és modificant l'àrea de la màscara.

Les eines de selecció del Gimp són:

23

Page 26: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

• Selecció de rectangles: Es fa un clic aun punt inicial i s'arrossega, per ampliarla selecció d'una àrea rectangular.

• Selecció d'el·lipses: Es fa un clic a unpunt inicial i s'arrossega, per ampliar laselecció d'una àrea el·líptica.

Tant amb la selecció de rectangles comd'el·lipses si després de seleccionar elpunt inicial, mentre s'arrossega, es premla tecla Control, aleshores el punt inicialen comptes d'un vèrtex de l'àrea deselecció serà el punt central.

De la mateixa manera que si es mentre s'arrossega es prem la teclaMajúscules, aleshores el rectangle serà un quadrat perfecte o bé l'el·lipse seràun cercle amb un radi determinat.

• Selecció amb un llaç: Permet dibuixar a mà alçada el contorn de l'àrea que esvol seleccionar. Cal dibuixar una figura tancada.

• Selecció de regions contínues: Fent un clic a una punt de l'àrea aseleccionar, se seleccionarà tots els punts veïns que tinguin el mateix color.

• Selecció de regions del mateix color:Fent a un punt del color que es vol seleccio-nar, selecciona totes les àrees pintades ambaquell color.

• Selecció amb les tisores intel·ligents: Éssemblant al llaç i semblant a les regions con-tínues, permet seleccionar regions contínuesde colors diferents.Funciona seleccionant punts del contorn l'à-rea que es vol seleccionar fins que el Gimppugui deduir què és el que es vol seleccionarde forma intel·ligent.

Totes les eines de selecció, tenen un diàleg d'opcions de l'eina semblant quepermet treballar amb seleccions amb quatre modes:

24

Page 27: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

• Canvia la selecció actual: cancel·la laselecció anterior, i en comença una de nova.

• Unió: la selecció s'afegeix a la seleccióanterior.

• Substracció: la selecció actual restarà dela selecció anterior.

• Intersecció: Només quedarà seleccionadal'àrea d'intersecció de la selecció que es faci

amb la selecció anterior.

Eines vàries

• Camins: L'eina camins permet dibuixar o alterar formes, manipulant elsseus vèrtexs. L'eina camins té tres estats:

Disseny: Permet afegir vèrtexs nous, o moure els que ja existeixen.

Edita: Permet dibuixar corbes, alterant les tangents dels vèrtexs. Cadavèrtex té dos tangents.

Mou: Permet moure tota la figura com si fos un bloc.

Per controlar el camins també es necessita el diàleg de camins, amb el quales pot convertir una selecció amb un camí o al revés, crear nous camins,duplicar-ne o eliminar-ne.

• Selecció de colors: Donat un punt de la imatge, dóna informació sobre elcolor del punt.

• La lupa: Permet ampliar o reduir, amb la tecla control, la imatge.

• El compàs: Fent un clic en la imatge i arrossegant, mostra informaciósobre distàncies i angles.

• Les fletxes: Permet desplaçar la imatge o la capa.

• El bisturí: permet retallar una secció rectangular de la imatge. Un copseleccionada la secció la imatge se substituirà per la part escapçada.

També es pot aconseguir seleccionant una àrea rectangular i anant almenú Imatge > Escapça.

25

Page 28: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

TRACTAMENT DEL COLOR

Les eines de correcció de color transformen lesgammes de color existents a noves gammes de colors.A través d'aquestes operacions podreu variarl'equilibri del color, el contrast i la saturació d'unaimatge o selecció de forma visual. Els ajustaments decolor amb aquesta opció són útils quan la imatge norequereix retocs de color exhaustius. Només afecten ala capa activa.

Si heu d'acolorir una imatge d'escala de grisos, abansd'utilitzar l'ajustament de colors, cal que canvieu laimatge a mode RGB.

Podeu accedir al menú d'ajust del color des deCapes / Colors.

Balanç de color

Ajusta el balanç de color dela imatge o selecció activa. Hihan 3 barres per cada un delsnivells de color:

Cià – Vermell

Magenta – Verd

Groc – Blau

Podeu escollir els píxels aajustar:

• Ombres: píxels més foscos

• Tons mitjans: píxels ambtons mitjans

• Resaltats: píxels més clars

L'ultima opció conserva lalluminositat de cada píxel quees fixi, fet que pot provocarimatges rares quan s'ajustamolt el nivell de color.

Acoloreix

Permet modificar l'aspecte d'una imatge o selecció vistos des d'un vidre acolorit

26

Page 29: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Brillantor-Contrast

Permet ajustar els ni-vells de brillantor ( peraclarir o enfosquir laimatge) i contrast (peraugmentar o minvar ladiferència entre les llumsi les ombres) d'una imatgeo selecció activa.

Les barres estan centra-des en zero i es poden

ajustar amb el teclat o el ratolí. Aquesta opció realitza els ajusts sobre tots elspíxels de la imatge sense poder manipular individualment les zones fosques,

clares o mitjanes comsucceeix amb altres opcions.

Llindar

Mostra un histograma querepresenta la lluminositatd'una imatge. Quants méspíxels hi hagi amb una certaintensitat, més alta serà labarra del gràfic en aquestaposició

Nivells

Permet ajustar les llums,ombres i mitjos tons, i per

27

Page 30: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

tant, modificar el contrastd'una imatge.

Resulta una eina moltpràctica i habitual, ja que avegades, simplement aug-mentant el contrast ovariant les llums i ombres,aconseguireu els efectesdesitjats.

Si esteu treballant ambuna imatge amb més d'uncanal, trieu el canal amodificar o Valor permodificar tota la imatgealhora. Per augmentar elcontrast de la imatge,desplaceu els reguladorssituats sota l'histograma.El triangle negre controlales ombres, el blanc lesllums i el gris els semitons. Desplaçant el triangle negre cap a la dreta,enfosquireu la imatge. Desplaçant el triangle blanc cap a l'esquerra, l’aclarireu.Per últim, movent el triangle gris cap a la dreta, enfosquireu els tons grisos i si éscap a l'esquerra, els aclarireu.

Fixeu-vos en els valors dels Nivells d'entrada. Sabent que el valor 0 és negre i255 és blanc, si el primer valor és 0, podreu entendre que la imatge té negres purs.Si desplaceu el cursor negre cap a la dreta per fixar-lo a un valor de 20, perexemple, esteu fent que els colors entre 0 i 20 passin a enfosquir-se, i que la restaes distribueixin proporcionalment. Passa el mateix amb les llums i els semitons.

Per disminuir el contrast, reguleu els triangles de Nivells de sortida. Fixeu-vosque quan desplaceu el cursor negre, aconseguiu un efecte que aclareix les ombres idesplaçant el blanc, enfosquiu les llums.

Corbes

Permet realitzar la mateixa operació que Nivells. Però en aquest cas no estreballa únicament amb tres variables (llums, ombres i semitons), sinó que podeuajustar qualsevol punt entre 0 i 255 si manteniu constants fins a 15 punts.

L’eix horitzontal representa els Nivells d'entrada dels píxels. Fixeu-vos en eldegradat que indica la zona de la corba on es troben els píxels més foscos, elssemitons i els més clars. L’eix vertical representa els Nivells de sortida.

28

Page 31: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Si moveu la corba sobre l’eix horitzontal aconseguireu que les llums siguin mésclares, o bé, que les ombres siguin més fosques. Si la moveu sobre l’eix verticalaconseguireu l’efecte invers. Recordeu que com a màxim podeu assenyalar 15punts.

Posterize

Canvia la imatge per a que sembli una imatge indexada, sense canviar el tipusd'imatge. El nombre de nivells introduït en el quadre de diàleg determina elnombre de colors de cada canal. En imatges en escala de grisos, el nombre denivells determina el nombre de ombres de grisos; en imatges RGB, el nombre deombres de cada canal (per un nivell 2 hi han 2 x 2 x 2 = 8 colors en una imatge).

29

Page 32: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

S'utilitza per afegir efec-tes interessants en imat-ges, però no per millorarimatges, ja que no pro-dueix colors exactes.

Desatura

Elimina tots els valors dels colors dels píxels d'una imatge, convertint-la en unaimatge gris. La imatge continua essent RGB i no en escala de grisos.

Inverteix

Converteix els colors d'una imatge en els seus complementaris en la paleta.Ofereix un negatiu de la imatge.

Automàtic

Ajusta automàticament algunes de les variacions de colors vistes fins ara,intentant optimitzar el resultat final. No sempre surt el resultat que podríemesperar.

Equalitza : Defineix els píxels més lluminosos i els més foscos com a blancs inegres purs, i a continuació redistribueix proporcionalment la resta de píxels,automàticament.

Amplia el contrast i HSV: Ajusten automàticament els nivells d'una imatge.Amplien la gama de colors de la imatge sobre la imatge completa, una opció enmode RGB i l'altra en mode HSV. Aquestes operacions són molt útils per millorarla qualitat de les imatges apagades, amb massa exposició o deficientmentescanejades.

Normalitza: Funciona com l'opció de Amplia contrast, si bé Normalitza ajusta elsnivells de cada canal com un tot, mentre que Contrast ho fa de forma independent.

30

Page 33: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Capes, canals i camins

Les capes

Quan creeu un nou document en el GIMP, la imatge té un fons que actua d'igualmanera que si es tractés de la tela d’un quadre. El programa us ofereix lapossibilitat de treballar utilitzant les anomenades capas que s’aniran superposantsobre el fons. Les capes s’assemblen a làmines de paper vegetal o acetats col·locatsl’un a sobre de l’altre. D’aquesta manera el programa permet especificar la posicióde les imatges en aquests diferents papers.

En funció de la posició d’una caparespecte a les altres, la imatge variarà, jaque la posició de les capes defineix elresultat visual del document. Per defecte,la primera capa taparà la segona, aquestala tercera i així successivament, sempreque les zones de la capa que continguinpíxels colorats coincideixin l’una sobrel’altra. Les zones de les capes que notinguin píxels són transparents i per tantpermeten veure el contingut de la capaimmediatament inferior. Amb capessemitransparents es veurà una combinacióde les capes com si es mirés a traves d'unvidre colorejat.

És important treballar utilitzant capes, jaque és la millor forma d’organitzar eldocument i facilita la posterior edició de laimatge modificant determinades zones dela imatge sense afectar la resta.

Quan realitzeu modificacions sobre la imatge o afegiu píxels, els canvis quedenreflectits en la capa activa en el moment que són realitzats i ,per defecte,afectaran a aquesta capa.

El quadre de diàleg

Per treballar amb capes és convenient tenir sempre visible:

• el quadre de diàleg de capes, accessible des de Diàlegs / Capes (Ctrl+L) o bé

• el quadre de diàleg de Capes, Canals i Camins, accessible des de Diàlegs / Creanou desplegable / Capes canals i camins

El disseny d'aquest quadre és molt senzill:

31

Page 34: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

• A la part de dalt apareixen el nom i les imatges en miniatura. Aquests esdesdoblen en un quadre desplegable per seleccionar imatges

• El botó Automàtic, quan sigui activat, segueix automàticament la imatge en ques'està treballant

• El mode de capa permet seleccionar la manera que tindrà la capa actual demesclar-se amb la resta.

• El botó Conserva la transparència alterna l'area transparent entre dibuixable ino dibuixable. Activat, no permet una capa és transparent (és a dir, deixa veureel contingut de la capa inferior), excepte en les zones de la capa on existeixenpíxels colorats, en les quals hi haurà una opacitat determinada que l’usuari potcontrolar.

• La barra de desplaçament de la opacitat controla el grau d'opacitat de tota lacapa. Un valor de 100% significa que la capa és totalment opaca i per tant nodeixa veure el contingut de les capes inferiors excepte en les seves zonestransparents. Al contrari, un valor de 0% fa que la capa sigui transparent i pertant que es perdi el seu contingut.

En la part central de la finestra apareixen totes les capes. La capa seleccionadaactiva està en blau

• Les icones que simbolitzen ulls signifiquen que la capa és visible enaquest moment

• Les icones de cadenes signifiquen que la capa està vinvulada per sermoguda.

• A la part inferior de la finestra es troben les icones de:

• Nova capa...

• Apuja la capa

• Abaixa la capa.

• Duplica la capa

• Ancora la capa (ancota la selecció flotant dins la capa activa) i

• Suprimeix la capa

Operacions amb capes

Per ocultar una capa cal clicar a la icona que simbolitza l'ull. Si teniu moltescapes i només en voleu veure una d'específica, cal premer la tecla Maj i la icona del'ull a la vegada. Totes les altres capes quedaran ocultes.

32

Page 35: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Afegir capes

• Des del quadre de diàleg decapes: premeu sobre la iconaNova capa.... Es crea unacapa que es col·locarà sobre laque en aquell moment siguil’activa.

• Des del quadre de diàleg decapes, amb el botó secundaridel ratolí damunt una capa, iescollint l'opció Nova capa...

• Des del menú desplegableCapes / Nova capa...

• Sempre que s’enganxi elcontingut del Portaretallssobre una imatge, es crea unanova capa enganxada(selecció flotant)

Un cop afegida una nova capa,apareixerà un nou quadre de diàleg on podeu determinar-ne característiques.

Duplicar capes

A l'igual que al afegir capes, es poden duplicar de la mateixa manera, amb l'opcióDuplica la capa.

• Des del quadre de diàleg de capes: premeu sobre la icona Duplica la capa. Escrea una capa que es col·locarà sobre la que en aquell moment sigui l’activa.

• Des del quadre de diàleg de capes, amb el botó secundari del ratolí damunt unacapa, i escollint l'opció Duplica la capa.

• Des del menú desplegable Capes / Duplica la capa.

• Arrossegant una capa des d'una altra imatge

Suprimir capes

Podeu suprimir una o varies capes amb opcions:

• Des del quadre de diàleg de capes: premeu sobre la icona Suprimeix la capa.

• Des del quadre de diàleg de capes, amb el botó secundari del ratolí damunt unacapa, i escollint l'opció Suprimeix la capa.

• Des del menú desplegable Capes / Suprimeix la capa.

33

Page 36: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

• Amb la combinació de tecles Ctrl+X

Moure capes

Quan es dibuixa amb múltiples capes, sol ser necessari moure-les. Ho podeu fer:

• Clicant i arrossegant amb el ratolí o

• Amb ajut de les fletxes del quadre de diàleg de capes.

Canvi de mida, escalat de capes i posició relativa entre elles

La capacitat de canviar la mida i escalar les capes dóna un control precís sobre laalineació de la combinació de capes. Aquestes operacions són molt semblants alcanvi de mida i escalat de tota la imatge.

Canviar la mida d'una capa només afecta als vorells de la imatge; el contingut nocanvia, pel que es poden tallar parts. L'escalat d'una capa canvia el contngut de lamateixa.

Teniu diverses opcions per fer aquestes operacions, tant des de les opcions demenú, com del quadre de diàleg, com des del botó secundàri del ratolí:

• Mida del marc de la capa...

• Capa a mida de la imatge(fa la capa més gran, fins ajustar-la a la imatge)

• Escala la capa...

• Escapça la capa i

• Escapça automàticament la capa (fa la capa més petita, fins ajustar-la a laimatge)

Fusionar les capes

Les capes resulten molt pràctiquesper treballar amb el GIMP, peròtambé fan que la mida dels fitxerss’incrementi i per tant que ocupinmés espai en el disc.

Un cop hàgiu retocat la imatge iestigui clar que determinades capesja no seran manipulades, podeucombinar-les en una sola per fer elfitxer més manejable i més petit.Heu de tenir clar que perdreu lapossibilitat de manipular la imatgeamb tanta independència com usoferia el fet de treballar amb capes independents.

34

Page 37: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

L'opció Fusiona les capes visibles... agafa dues o més capes que són visibles (ambla icona de l'ull) i les combina en una de sola.

Podeu accedir a aquesta opció des de:

• El menú Imatge / Fusiona les capes visibles... (Ctrl+M), o bé

• des de la opció del botó secundari

Teniu les següents opcions per la fusió:

• Ampliat tant com calgui, crea una capa suficientment gran per a que continguitotes les capes fusionades

• Tallat a mida de la imatge i

• Tallat a la mida de la capa més baixa

L'opció Fusiona al capdavall, combina la capa actual amb les immediatamentinferiors.

Aplanar imatges

Aplanar una imatge permet reduir totes les capes a una, que actuarà com a fons.Això redueix la mida del fitxer i, a més a més, us permetrà desar la imatge enaltres formats que no siguin .XCF, ja que aquest és l’únic que permetemmagatzemar la informació de les capes.

És recomanable abans d'aplanar una imatge realitzar una còpia del fitxer enformat .XCF per tal de desar-lo amb capes per si la imatge ha de ser modificada.

Podeu accedir a aquesta opció des del menú Imatge / Aplana la imatge o bé des delbotó secundari del ratolí.

Modes

El GIMP ofereix diversos modes de combinació de les capes:Normal: És el mode predeterminat. El píxel de la capa activa reemplaça el píxel

de la composició. Si la pintura és completament opaca, no es veurà res de davall.

Fondre: Ajust de baixa opacitat, afegeix forats aleatoris a la capa activa

Multiplica: La capa activa enfosqueix a la composición; els píxels més clars de lacapa activa tenen menys efecte ( el blanco és neutre, sense efecte). Aquest atributafavoreix la creació d'ombres delicades.

Divideix: La capa activa dóna lluminositat a la composició.El nege dels píxelsmolt foscos de la capa superior establiran el color a blanc.

35

Page 38: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Pantalla: La capa activa dóna lluminositat a la composició; els píxels més foscosde la capa activa tenen menys efecte (el negre és neutre, sense efecte).

Sobreposa: 50% de gris es neutre; els píxeles blancs aclariran lacomposició; els píxels negres l’enfosqueixen. Accentua les ombres iles ressalta en una imatge. Funciona molt bé per superposar textsobre imatges.

Diferència: Compara la lluminositat dels píxels de la imatge. Elpíxel resultant és el valor absolut d’un píxel compost - píxel de lacapa activa

Addició: Suma els valors RGB d’ambdues capes, a un màxim de255 (blanc) per canal. Els píxels negres no afecten la imatge.

Sostracció: Resta els valors RGB dels píxels d’ambdues capes,però amb un valor mínim de 0 (negre)

Només enfosqueix: Els píxels de la capa activa que són més foscosque els de la composició els substitueixen. Compara els valors decada canal RGB i utilitza els valors més petits del píxel.

Només aclareix: Els píxels de la capa activa que són més clars queels píxels de la composició substitueixen a aquests.

To: Substitueix el to dels píxels compostos amb el to de la capaactiva, lo que en la pràctica resulta en un canvi de color visible delpíxel.Aquest métode va bé per tenyir fotografies.

Saturació :Igual que en To, però que afecta a la saturació delpíxel. El resultat define ixla puresa del color (des de pur finscompletament desgastat en grisos)

Color: Exactamente es una mezcla de To i Saturació, i l'efecte resultant és que elcolor de la capa activa es mescla amb la luminosidad de la composición de les ca-pes més baixes.

Valor: Només afecta al valor dels píxels; no afecta al valor del color. És un mèto-de excel·lent per ajustar àrees de baixa o alta exposició en les fotografies.

Màscares de Capa

Les màscares de capa permeten controlar la opacitat d'una capa representant-lacom un dibuixable en escala de grisos. Les zones que en la màscara són de colornegre, en la imatge de la capa són opaques, les blanques són transparents i elstons grisos es mostren parcialment.

Les màscares de capa en realitat són canales alfa (8 bits) i per tant apareixeranen el quadre de diàleg de canals com a tal per a la seva utilització.

36

Page 39: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Podeu crear una màscara decapa des de l'opció

• del menú Capes / Màscara /Afegeix màscara de capa... o bé

• amb el botó secundari delratolí damunt una capa.

Caldrà escollir una de lessegüents opcions:

Utilitzar la tercera opció (canalalfa de la capa) potser la milloropció per a que no hi hagiconfusió entre la transparènciade la capa de imatge i latransparència creada per lamàscara de capa.

Tot el que es pot fer en unaimatge en escala de grisos tambées pot fer en una màscara de

capa. Per ocultar zones noves pinteu-les de negre sobre la màscara, al contrari siel que voleu és visualitzar zones noves pinteu-les de blanc. Però si el que voleu espintar parcialment alguna àrea, pinteu-la en tons grisos.

Quan tingueu una màscara de capa satisfactòria, aquesta podrà aplicar-se. Quans'aplica una màscara de capa, s'afegeix al canal alfa de la imatge i s'elimina.Totala informació que quedi fora de l'area visible es perd. Si no esteu satisfets amb lamàscara de capa, aquesta pot descartar-se.

37

Page 40: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Pràctica 3: Màscares

Les màscares són una forma de modificar les parts seleccionades utilitzant einesd'intercanvi de colors a nivell pixel, tals com el pinzell de traç difús. L'eina d'es-borrar, o qualsevol de les extensions.

1) Inicieu el Gimp i obriu la imatge seu.jpg que teniu a la vostra carpetapersonal:

Inicia / Programes / Gimp / Gimp2

Fitxer / Obre... seleccioneu seu.jpg Obre

2) Realitzeu una selecció rectangular amb la icona corresponent, com en l'exemple

1) Premeu el botó de màscara ràpida, que es troba a la part inferior-esquerrade la finestra de la imatge. La part exterior de la vostra selecció es tornavermellosa.

2) Ara aplicareu efectes a la màscara feta.

Filtres / Distorsions / Onades del mar... D'acord

Filtres / Difumina / Difuminació gaussiana... D'acord

1. Retireu la màscara ràpida, clicant de nou al botó.

2. Invertiu la selecció per poder omplir la part exterior del color de fons (blancen el nostre cas)

Selecciona / Inverteix Edita / Omple amb el color de fons

38

Page 41: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Selecciona / Res

3. Deseu la imatge amb un nom diferent per poder continuar practicant mésamb ella.

Fitxer / Anomena i desa... seu1.jpg Desa D'acord

4. Torneu a començar des del punt 1 i arrivats al punt 4, apliqueu altresfiltres i efectes com, per exemple:

Filtres / Distorsions / Onades circumcèntriques... o

Filtres / Soroll / Escampa... amb un escampat de 10

39

Page 42: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

40

Page 43: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Practica 4

Objectius

• Iniciació en el funcionament del programa i familiarització amb la interfície.

• Aprenentatge del funcionament i aplicacions dels comandaments Copia iEnganxa.

• Iniciació en l'ús d'eines de selecció.

Exercici

• Augmentar el nombre de papallones que apareixen a la imatge.

Desenvolupament

• Seleccionar la papallona.

• Copiar la selecció i escalar-la

• Escala la imatge escalada al costat de l'altra

• Repetir el procés fins obtenir varies papallones com en la imatge

Passos

1. Inicieu el Gimp i obriu el fitxer papallona.jpg

2. Activeu el plafó principal

3. Cliqueu la icona de selecció de regions contínues i apugeu el llindar de seleccióa 50. (Un valor més petit poter no deixaria seleccionar tot el cel d'un cop, ialeshora caldria afegir més seleccions amb ajut de la tecla Maj)

41

Page 44: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

4. Cliqueu un punt de la pantalla de color blau cel representatiu (jo he agafat elpunt de coordenades 300,10). Ara estarà seleccionat tot el cel.

5. Invertiu la selecció per agafar només la papallona: Selecciona / Inverteix

6. Copieu la imatge: Edita / Copia o bé Ctrl + C

7. Enganxeu la imatge en una altra finestra per treballar millor: Edita / Enganxacom a nou

8. Ara escaleu la imatge (sense títol) per tal de fer-la mes petita Imatge / Escala laimatge...: Amplada: 100, Escala

9. Torneu a copiar la imatge, ara ja més petita: Edita / Copia

10.Canvieu de finesta, tornant a la de la imatge original, clicant sobre ella.

11.Enganxeu la imatge de la papallona escalada: Edita / Enganxa.

Us haurà quedat la imatge de la papallona enganxada al mig de la imatge.

12.Ubiqueu la imatge de la papallona en un dels laterals, clicant al mig de laselecció i arrossegant-la fins al lloc definitiu. Per ancorar del tot la nova papa-llona només cal clicar en un punt fora de la selecció.

13.Repetiu els punts 11 i 12 per enganxar papallones de la mateixa mida.

14.Repetiu el procés des del punt 8, agafant altres mesures d'amplada, i aixi en-ganxar papallones més petites.

15.Un cop acabat l'exercici, deseu-lo amb el nom de papallones2.jpg: Fitxer / Ano-mena i desa... papallones2.jpg Desa D'acord

42

Page 45: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Pràctica 5

Objectius:

• Visualitzar les imatges més pop o més lluny.

• Aprenentatge dels diferents sistemes de selecció: eina Llaç

• Utilització del filtre Difuminació en moviment

Exercici:

• Realitzar un efecte de velocitat amb un filtre determinat.

Desenvolupament:

• Apropar o allunyar les imatges per visualitzar-les millor

• Seleccionar el cotxe de forma precisa amb les eines de selecció (és força impor-tant fer una molt bona selecció).

• Aplicar el filtre Difuminació en moviment

Passos:

1) Inicieu el GIMP i obriu el fitxer cotxe.jpg

2) Premeu la tecla + (teclat alfanumèric) per apropar la imatge. També es pot ferdes de Visualitza / Zoom / Amplia

3) Activeu l'eina de selecció Llaç (selecciona les regions a mà alçada) amb l’opcióSelecciona les vores activada i un radi de suavitzat de 5, i seleccioneu el contorndel cotxe.

4) Invertiu la selecció per agafar tot el paisatge menys el cotxe: Selecciona /Inverteix.

5) Apliqueu el filtre de moviment a la regió seleccionada Filtres / Difumina / Difumi-nació de moviment... Ampliació Longitut = 5

43

Page 46: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

6) Deseu la imatge:

7) Fitxer / Anomena i desa... cotxe en moviment.jpg Desa.

44

Page 47: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Pràctica 6

Objectius

• Aplicació dels diferents sistemes de selecció, amb addició o sostracció

• Tractament de la imatge amb diferents opcions de color

Exercici

• Canviar el color d'un cotxe utilitzant el menú Capes / Colors / To-Saturació...

Desenvolupament

• Seleccionar el cotxe amb les eines de selecció complementaries

• Aplicar una de les opcions de canvis de colors.

Passos

1) Inicieu el GIMP i obriu el fitxer cotxe.jpg

2) Premeu la tecla + (teclat alfanumèric) per apropar la imatge.

3) Activeu l'eina de selecció Llaç (selecciona les regions a mà alçada) , iseleccioneu només el contorn de color vermell del cotxe; es a dir no seleccioneules rodes ni el parafang.

4) Ara amb ajut de la tecla Ctrl i el ratolí sostraureu part de la selecció ja feta,seleccionant els vidres i els fars.

5) Per comprovar que la selecció s'ha fet correctament, activeu el bótó de màscararàpida (situat a la part inferior esquerra de la finestra)

6) Un cop comprovat que la selecció s'ha efectutat correctament, podeu tornar adesactivar la màscara ràpida, clicant al botó corresponent.

45

Page 48: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

7) Per canviar el color escolliu la opció corresponent des del menú Capes / Colors /To – Saturació... Mestre To: -110

8) Deseu la imatge Fitxer / Anomena i desa... cotxe blau.jpg Desa

46

Page 49: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Pràctica 7

Objectius

• Arranjament de la il·luminació d’una imatge.

Exercici

Modificar la il·luminació d’unes imatges.DesenvolupamentAccedir a la finestra de Corbes i modificar els paràmetres necessaris.

Passos

1) Inicieu el GIMP i obriu la imatge porsche.jpg

2) Modifiqueu la corba de color fins deixar-la com la mostrada. Millorareu bastant elresultat: Capes / Colors / Corbes...

3) Anomeneu i deseu la imatge: porsche2.jpg

47

Page 50: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

4) Obriu el fitxer font.jpg

5) Modifiqueu la corba fins deixar-la com la mostrada.

6) Anomeneu i deseu la imatge: font2.jpg

Sense deixar l’ordre Corbes creareu un botó amb efectes que d’una altra manera usseria força difícil de realitzar.

7) Creeu un fitxer nou amb unes mides de 300x200 píxels.

48

Page 51: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

8) Dins d’aquesta imatge seleccioneu un rectangle lleugerament més petit que el marcde la imatge, amb l'eina de Selecció rectangular

9) Ompliu l'interior del rectangle del color de primer pla (negre) Edita / Omple amb elcolor de primer pla

10) Desfeu la selecció Selecciona / Res

11) Apliqueu un filtre de difuminació gaussiana de 40 12) Modifiqueu la corba de color fins deixar-la com la

mostrada

13) Anomeneu i deseu la imatge: corbes.jpg

49

Page 52: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Pràctica 8: Variacions de color

Objectius

• Correcció del color de la imatge.

Exercici:

• Creació d’un marc a l'estil de les fotos d'època amb un efecte de color sèpia.

Desenvolupament:

• Canviar l'acoloriment d'una imatge

• Seleccionar amb l’eina Selecció el·liptica

Passos

1. Inicieu el GIMP i obriu la imatge noia1.jpg

2. Accediu al menú d'acoloriment, i definiu els següentsparàmetres.

Capes | Colors | Acoloreix... To: 30 Saturació: 50Lluminositat: 40

3. Feu una selecció el·líptica amb un radi de suavitzat devores = 20

4. Invertiu la selecció i pinteu-la de negre (omple amb elcolor de primer pla).

5. Anomeneu i deseu la imatge: noia2.jpg

50

Page 53: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Objectius:

• Canvi de les tonalitats de l'habitació.

• Variacions del menú de Balanç de Color.

Exercici:

• • Canviar la tonalitat de la imatge.

Desenvolupament:

• Ajustar la tonalitat accedint al menú Capes / Colors / Balanç de color...

• Aplicar les diferents variacions de les ombres, tons mitjans i resaltats.

Passos:

6. Obriu el fitxer habitació.jpg. En aquesta imatge original predominen lestonalitats verdoses.

7. Equilibreu el predomini de verds amb el to magenta, aplicant-li canvis a lesllums, semitons, ombres i saturació,(fins que sigui del vostre grat) amb l'opcióde menú: Capes / Colors / Balanç de color...

8. Anomeneu i deseu el fitxer a nom de: habitació2.jpg

51

Page 54: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Objectius:

• Aprenentatge del funcionament de Brillantor i del Contrast

Exercici:

• Millorar la il·luminació d’unes imatges.

Desenvolupament:

• Modificar els paràmetres del menú Capes / Colors / Brillantor – Contrast...

Passos:

En aquest exercici millorareu la il·luminació d'una imatge en blanc i negre.

9. Obriu el fitxer cotxe vell.jpg

10.Ajusteu la il·luminació amb l’opció del menú Capes / Colors / Brillantor i Contrast iincrementeu lleugerament la Brillantor i disminuïu de forma suau també elContrast.

11.Anomeneu i deseu el fitxer a nom de cotxe vell2.jpg

El GIMP disposa d'eines d'ajustament automàtic del color, a les que podeu ac-cedir des de: Capes /Colors / Automàtic, però heu de saber que no sempre aconse-guireu els resultats esperats.

52

Page 55: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Exercici:

Amb les eines vistes fins ara, proveu de canviar els ulls de la noia de la imatge(noia3.jpg), amb un resultat paregut al proposat. Deseu el resultat a nom denoia4.jpg.

53

Page 56: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Pràctica 9: Animació en GIFEl GIMP permet fer animacions en format GIF. Es tracta de crear tantes capes

com fotogrames vulgem de la animació. Proveu l'exemple de la pilota.gif. Podeu veurela seva animació des del visor de Windows XP, o bé des del mateix GIMP: Filtres /Animació / Reprodueix...)Per tal de crear una animació a partir d'uns fitxers d'exemple operarem amb els

següents passos:

1. Inicieu el GIMP i obriu el fitxer zoom32.gif2. Obriu com a capes tots els fitxers de la carpeta “animacio” (seleccioneu tots els

fitxers alhora, amb ajut de la tecla Maj i les de direcció): Fitxer / Obre com acapa...

3. Acepteu tots els missatges d'avís

4. Obriu el quadre de diàleg de capes: Diàlegs / Capes

5. Esborreu la capa Fons (la darrera)

6. Esborreu la capa 5 o bé la 6 (estan duplicades)

7. Moveu la capa zoom16 al lloc de la zoom08 i viceversa (estaven intercanviades)

8. Anomeneu i deseu el fitxer:

Fitxer / Anomena i desa... zoom.gif Desa D'acord Retard: 2000 D'acord

9. Proveu el seu funcionament

Exercici

Igual que l'exemple que heu vist (pilota.gif), creeu vosaltres una animació senzi-lla d'un mínim de 10 fotogrames.

Els comandaments que he fet anar per l'exercici han estat:

Fitxer / crea... (70 x 100)

Selecció el·liptica (per dibuixar la cistella)

Edita / Traça la selecció

Pinzell (Circle05)

Deseu amb el nom d’animacio.gif i retorneu-me el resultat.

54

Page 57: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Pràctica 10: Text

Crear un text en estil congelat.

1. Inicieu el GIMP i creeu una nova imatge de 420 x 150 amb el fons negre i les lletresblanques.Abans es millor commutar els colors de fons i de primer pla des del plafóprincipal.

2. Activeu l'eina Text, amb el tipus de lletra Sans Bold Italic de 60 píxels degrandària

3. Començant des de les coordenades 30,30 escriviu el text CONGELAT i premeu uncop la tecla Return per fer un salt de línia.

4. Gireu el text 90º en sentit antihorari. Si cal engrandiu la finestra: Imatge / Transforma/ Gira 90 graus(antihorari)

5. Apliqueu un filtre de vent:

Filtres / Distorsions / Vent...

Estil: Vent

Direcció: Esquerra

Vora afectada: Començament

Intensitat: 10

6. Torneu a girar la imatge fins la seva posició inicial: Imatge / Transforma / Gira90 graus(horari)

7. Fusioneu la capa de text i la de fons en una sola: Imatge / Fusiona les capesvisibles... (Ctrl+M) Ampliat tant com calgui D'acord

8. Activeu el quadre de diàleg de capes: Diàlegs / Capes

9. Feu una còpia de la capa Fons

10.A la capa Fons apliqueu una difuminació gaussiana (IIR) amb una valor de 3 per aX i Y: Filtres / Difumina / Difuminació gaussiana...

11.Canvieu el nivells dels canals: deixeu el nivell de sortida del vermell a 0 i del verd a190: Capes / Colors / Canals

55

Page 58: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

Pràctica 11: Text II

Tots els següents textos han estat realitzats automàticament des de la secció deFiltres i de Funcions

(Script-Fu) del Gimp. La proposta és experimentar i crear-ne 10 més de nous.

56

Page 59: Creació de petites unitats didàctiques amb programari lliure: Openoffice.org GIMP ... · 2005. 7. 11. · INTRODUCCIÓ Objectius Els següents apunts i pràctiques han estat creats

57