crea! innova! creix!

Un nou programa de polítiques per maximitzar les contribucionsinnovadores de les indústries creatives d’Europa

Recomanacions de la Plataforma d’Aprenentatge de Polítiques de la European Creative Industries Alliance

Crea!Innova!Creix!

Ecia indesing.indd 1 20/03/15 10:53

Crea! Innova! Creix!

Un nou programa de polítiques per maximitzar les contribucions innovadores de les indústries

creatives d’Europa

Recomanacions de la Plataforma d’Aprenentatgede Polítiques de la European Creative Industries

Alliance

Aquesta iniciativa està finançada pel Programa marc per a la

Competitivitat i la Innovació (CIP), que promou la competitivitat

de les empreses europees


Sobre l’ECIA

La European Creative Industries Alliance (ECIA) és una iniciativa de polítiques integra-des que combina l’aprenentatge de polítiques amb vuit accions concretes1 incloses en un d’aquests tres blocs: els xecs d’innovació, un millor accés al finançament i l’excel·lència i cooperació de clústers (vegeu el diagrama següent per tenir una visió general de tots els projectes de l’ECIA).Es tracta d’una plataforma oberta que reuneix responsables polítics i professionals de serveis de suport a les empreses, de 28 organitza-cions i 12 països. L’objectiu general és formar una comunitat a Europa que doni suport de manera activa a les indústries creatives com a motor per a la competitivitat, la creació d’ocu-pació i el canvi estructural, desenvolupant i provant polítiques i eines més efectives per a les indústries creatives.2

Aquesta iniciativa ha estat creada per la unitat “Pimes: clústers i indústries emergents” de la Direcció General d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea mitjançant el Programa per a la competitivitat i la innovació. Va començar el gener del 2012 i s’acaba al març de 2015.

Un consorci (ECIAP) format per l’Amsterdam Economic Board (com a coordinador) i la província de Milà, el Senat de Berlín, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), la ciutat de Tampere i la metròpolis de Nantes/SAMOA (com a socis compromesos) van ser seleccionats per impulsar la tasca de la Plataforma d’Aprenentatge de Polítiques de la European Creative Industries Alliance com a membres fundadors.

Rasmus Wiinstedt Tscherning, director general de CKO, va ser nomenat portaveu de la European Creative Industries Alliance i representant de la Plataforma d’Aprenentatge de Polítiques.

Hi ha més informació disponible awww.eciaplatform.eu

Les opinions expressades en aquesta publica-ció, com també la informació que s’hi inclou, no reflecteixen necessàriament l’opinió o la posició de la Comissió Europea i en cap cas comprometen aquesta institució.

Novembre del 2014

Sensib

ilització

Plataforma d’Aprenentatge de PolítiquesECIAP

Partenariatspublicoprivatscentrats en elsxecs de suport ala innovació

• +InnovaCreativity• 4CNW• VINCI• FAD-INS

Accióconcreta I

Partenariatspublicoprivats perfacilitar l’accésa finançament

• C-I Factor• FAME

Accióconcreta II

Partenariatspublicoprivats perpromourel’excel·lència icooperació declústers

• ECCL• Cluster 2020

Accióconcreta III

Serv

ei d’info

rmació

i orientació


Índex

6 Resum executiu

11 1 Introducció12 1.1 Creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu13 1.2 Un nou programa de polítiques14 1.3 L’enfocament de la European Creative Industries Alliance15 1.1 Les àrees objectiu de la European Creative Industries Alliance16 1.2 Una perspectiva multidimensional17 1.3 Estructura de l’informe

19 2 Recomanacions per a un nou programa de polítiques de les indústries creatives

20 I Estimular la innovació i el creixement mitjançant la col·laboració intersectorial20 1 — Introduir programes de xecs d’innovació creativa25 2 — Estimular la innovació intersectorial mitjançant reptes d’innovació publicoprivats

29 II Desenvolupar un millor suport empresarial i accés al finançament en ecosistemes efectius d’àmbit regional29 3 — Posar a prova els nous serveis de suport empresarial i els instruments de finançament, i revisar-ne els actuals31 4 — Desenvolupar i donar suport a la formació de capacitats en clústers regionals35 5 — Impulsar la internacionalització de pimes i donar-hi suport37 6 — Posar en marxa instruments de finançament nous i innovadors per donar suport a les pimes creatives41 7 — Estimular les inversions en indústries creatives mitjançant ecosistemes efectius d’àmbit regional45 8 — Donar suport a noves iniciatives per aconseguir una millor valoració de la propietat intel·lectual per a pimes creatives

50 III Mesurar i augmentar el grau de conscienciació del valor de les indústries culturals i creatives com a motor clau d’innovació i creixement50 9 — Determinar i mesurar els efectes i el valor de les indústries creatives en l’economia global53 10 — Incentivar i donar suport a una promoció més forta per a les indústries creatives i culturals

57 Membres de la Plataforma d’Aprenentatge de Polítiques de la European Creative Industries Alliance

69 Bibliografia

3


Hub creatiu


Pròleg

La capacitat que tenen les indústries creati-ves per generar creixement i ocupació i per estimular la innovació en tota l’economia és un fet provat i reconegut.3 Moltes empreses europees, dins de les indústries creatives, són líders globals i les indústries creatives s’han convertit en indústries de mercat de masses que també aporten a les societats europees molts valors no comercials. Tanmateix, les pimes de les indústries creatives troben més dificultats a l’hora d’alliberar el potencial de creixement i d’innovació. A més, han de fer front a reptes com ara la digitalització, la protecció i l’explotació de valor intangible, l’accés a finançament i el desenvolupament empresarial.

La European Creative Industries Alliance ha posat en marxa diverses accions concretes que la Plataforma d’Aprenentatge de Políti-ques ha tingut en compte juntament amb una gran quantitat de casos, estudis i recerca. Per tant, les recomanacions de polítiques s’han desenvolupat sobre la base de la feina i les experiències dels estats membres i les regions europees. S’han tingut en compte diverses qüestions i recomanacions de polítiques que poden ajudar a alliberar el potencial de creixe-ment i innovació de les indústries creatives. El resultat són les deu recomanacions que es presenten tot seguit. Hi ha molts altres temes, com ara el mercat laboral o qüestions de comerç internacional, que mereixen que els responsables polítics els considerin en el futur.

55

Aquestes recomanacions de polítiques són importants i han de ser una prioritat per als estats membres de la UE, les regions europees i l’àmbit de la UE. Espero que aquestes recomanacions de polítiques donin suport a la implementació de polítiques que promouran les indústries creatives i culturals com també el seu “enorme potencial per contribuir a transformar la societat europea, responent als grans reptes socials, demogrà-fics i ambientals i anant cap a una economia més sostenible i intel·ligent amb l’estratègia Europa 2020 de la UE”.4 Calen iniciatives noves i millorades perquè “el potencial cultu-ral i econòmic combinat d’aquesta indústria dinàmica encara es troba, en bona mesura, subestimada i sense explotar”.

Ha estat un privilegi treballar amb els mem-bres de la Plataforma d’Aprenentatge de Polítiques de la European Creative Industries Alliance, i aprecio el seu esforç incansable per entendre el context i per proporcionar casos de referència i fer suggeriments per a les polítiques que seran decisives per als esforços futurs de la Unió Europea, els estats membres i les regions europees.

Rasmus Wiinstedt Tscherning President de la European CreativeIndustries AllianceFundador i conseller delegat de la Creative Business Cup Director general de CKO (Center for Cultural and Experience Economy)


Resum executiu

No és possible proposar solucions a mida per a reptes complexos a causa de les diferències nacionals i regionals. Tanmateix, trobar la “millor pràctica” europea, encara que no és un objectiu per ell mateix, pot servir com a aproximació i punt de partida per implementar polítiques. Juntament amb una visió de conjunt i un pla a mitjà termini, aquestes eines i enfo-caments, poden suposar més aprenentatge, futures pràctiques i l’èxit. L’ECIA ha treballat tant per entendre com per testejar el sector i presenta, en aquest informe, els casos de referència més significatius i recomanacions per a futures polítiques.

Aquestes recomanacions per a un nou progra-ma de polítiques per a les indústries creatives es divideixen en tres camps d’acció princi-pals: 1) Estimular la innovació i el creixement mitjançant la col·laboració intersectorial; 2) Desenvolupar un millor suport empresarial i accés al finançament en ecosistemes efectius d’àmbit regional, i 3) Mesurar i augmentar el grau de conscienciació del valor de les indús-tries culturals i creatives com a motor clau d’innovació i creixement.

6

Estimular la innovació i el creixement mitjançant la

col·laboració intersectorial

Les empreses en l’economia global necessiten un augment d’incentius per tal de col·laborar amb les indústries creatives com a motor d’innovació i valor afegit. En aquest informe es proposen els xecs d’innovació creativa i els reptes d’innovació com una eina efectiva per tal d’incentivar l’experimentació i mitigar-ne el risc.

Les pimes creatives necessiten una major orientació cap als mercats B2B per tal d’actuar com a facilitadores horitzontals de valor afegit. Això requereix una major professionalització de les pimes creatives, incloent-hi la capacitat de reconèixer i afrontar els reptes d’innovació d’altres indústries. Per tant, la mediació pot ser un factor clau per tal que els agents intermedia-ris facilitin una innovació satisfactòria i relacions duradores entre els sectors.

Els processos innovadors de concurrència pu-blicoprivada es proposen com una eina efectiva per desenvolupar mercats per a pimes crea-tives i permetre que el sector públic tracti les principals preocupacions i exigències públiques. Això hauria d’accelerar la introducció d’innova-cions en els nous mercats millorant-hi l’accés de productes i serveis desenvolupats per em-preses i equips creatius en l’economia global, i hauria de resoldre reptes d’interès públic.

I

Resum executiu


II

Desenvolupar un millor suport empresarial i accés alfinançament en ecosistemes efectius d’àmbit regional

Les indústries creatives es caracteritzen per unes condicions i uns reptes de mercat que difereixen d’altres indústries; cal reconèixer aquestes diferències i tractar-les en progra-mes públics de suport empresarial.

Aquest informe assenyala els anomenats “clústers” com un factor clau en el desenvo-lupament de les condicions marc per a pimes creatives. No acostuma a haver-hi organitza-cions de clústers professionals per a les indús-tries creatives i les que hi ha no tenen prou recursos per acomplir el seu rol potencial.Aquest informe proposa que els estats membres i les regions que disposen de bones organitzacions de clústers els haurien de permetre arribar a altres indústries relaciona-des dels ecosistemes regionals i de la UE. Els Estats membres i les regions que no disposen de bones organitzacions de clústers haurien d’investigar si tenen la necessitat que n’emer-geixin de noves per donar suport a la creació de xarxes o networking.

L’accés al finançament per a les indústries creatives s’ha d’adreçar des de diferents angles. Aquest informe proposa que les pimes creatives rebin un major suport en el desen-volupament de capacitats empresarials i es preparin per al finançament extern.D’altra banda, els proveïdors de capital neces-siten una major sensibilització i comprensió de les indústries creatives, incloent-hi com avaluar la propietat intel·lectual (PI) com un actiu empresarial clau. Finalment, si bé no menys important, s’haurien d’implementar instruments de finançament nous i innovadors per a les indústries creatives.

III

Mesurar i augmentar el grau de conscienciació del valor de les indústries culturals i creatives com a motor clau d’innovació i creixement

No hi ha cap dubte que les indústries creatives tenen un paper decisiu en el desenvolupament de feines de qualitat, innovació i creixement a Europa. No obstant això, hi ha la necessitat de mesurar l’impacte i la dinàmica de les indústries creatives d’una forma més adequada i obtenir dades del vertader valor que aquestes generen en tots els sectors empresarials. Aquest infor-me proposa que es faci un esforç més gran per proporcionar la informació adequada sobre les indústries creatives com a motors d’innovació i creixement en l’economia global.

A més, segons l’informe, les indústries creatives necessiten una veu més forta com a indústria per tal de contribuir a les estratègies de política globals de creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu i beneficiar-se’n. Es propo-sa que es posin en pràctica polítiques per esti-mular incentius perquè els subsectors creatius i els agents intermediaris s’uneixin i fomentin la promoció conjunta per a les indústries crea-tives com a sector.

7

Aquest informe inclou sis documents temàtics, els quals estan disponibles awww.eciaplatform.eu/thematic-reports

1. Excel·lència i cooperació de clústers2. Innovació intersectorial3. Innovació basada en la demanda4. Accés a finançament5. Internacionalització6. Xecs d’innovació

Resum executiu


Llista de recomanacions

Estimular la innovació i el creixement mitjançant la col·laboració

intersectorial

1 — Introduir plans programes de xecs d’innovació creativa2 — Estimular la innovació intersectorial mitjançant reptes d’innovació publicoprivats

I

Desenvolupar un millor suport empresarial i accés al finançament

en ecosistemes efectius d’àmbit regional

3 — Posar a prova els nous serveis de suport empresarial i els plans de finançament, i revisar-ne els actuals4 — Desenvolupar i donar suport a la formació de capacitats en clústers regionals5 — Impulsar la internacionalització de pimes i donar-hi suport6 — Posar en marxa instruments de finançament nous i innovadors per donar suport a les pimes creatives7 — Estimular les inversions en indústries creatives mitjançant ecosistemes efectius d’àmbit regional8 — Donar suport a noves iniciatives per aconseguir una millor valoració de la propietat intel·lectual per a les pimes creatives

II

Mesurar i augmentar el grau de conscienciació del valor de les

indústries culturals i creatives com a motor clau d’innovació i creixement

9 — Determinar i mesurar els efectes i el valor de les indústries creatives en l’economia global10 — Incentivar i donar suport a una promoció més forta per a les indústries creatives i culturals

III

8

Resum executiu


Jocs


Moda itecnologia


1Introducció

11


1.1Creixement intel·ligent,sostenible i inclusiu

L’estratègia Europa 2020 de la Comissió Euro-pea per a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu se centra a estimular i optimitzar l’economia europea i, d’aquesta manera, el benestar dels seus ciutadans, no només ara sinó també en el futur. Tenint en comp-te aquesta tasca fonamental que la UE s’ha proposat, Europa no deixa de buscar oportu-nitats noves i indústries emergents que puguin contribuir a assolir els seus futurs objectius.

En la comunicació del 2014 “Per un renaixe-ment industrial europeu”, 5 la Comissió Europea destaca les indústries creatives com a sector líder que pot treure la UE de la crisi econòmica. Aquest fet mostra que hi ha un interès creixent cap als beneficis econòmics que aporten les indústries creatives i que complementen els beneficis culturals i socials, que són àmpliament reconeguts des de fa molt temps.6

Les indústries creatives representen empre-ses molt innovadores que tenen el potencial per causar un fort impacte econòmic i amb un potencial de creixement previst com un dels sectors més dinàmics d’Europa. D’acord amb l’Informe sobre la competitivitat europea del 2010, mostren unes taxes de creixement per sobre de la mitjana i contribueixen al voltant del 3% del PIB de la UE. A més, creen ocupació de qualitat a prop de 6,7 milions de persones a la UE, entre els quals hi ha un nombre elevat de gent jove.7

El punt fort de les indústries creatives és que les seves capacitats per innovar i crear rique-sa van més enllà dels límits del seu propi sec-tor. A més de la contribució directa al producte interior brut (PIB) europeu, les indústries crea-tives són motors d’innovació en altres sectors que estan creixent, com ara les TIC, l’atenció sanitària, l’educació o el desenvolupament urbà, entre d’altres. En aquests sectors, les capacitats i els serveis creatius s’utilitzen cada

12

… la Comissió Europea destaca les in-dústries creatives com a sector líder que pot treure la UE de la crisi econòmica…

cop més per fomentar productes i serveis nous i atractius, i també per millorar les opera-cions internes de les organitzacions.

Les indústries creatives i culturals es poden definir de moltes maneres i és fàcil perdre’s en discussions acadèmiques a l’hora de clas-sificar els diversos subsectors creatius.8 Tot i que cada subsector és únic per mèrits propis, hi ha elements en comú prou significatius que justifiquen un enfocament de polítiques global.

En primer lloc, les indústries creatives operen en mercats altament dinàmics. Les tendències de consum, en evolució constant, i les noves tecnolo-gies orquestren una demanda contínua d’innova-ció en models de productes, serveis i negocis.A més, les indústries creatives es basen prin-cipalment en actius intangibles i en la creació de valor immaterial. Fer funcionar un negoci sostenible en aquestes condicions demana capacitats empresarials, accés a finançament i canals cap a mercats internacionals; recursos que els emprenedors i les pimes creatius no necessàriament tenen.9

En segon lloc, i en particular pel que fa a l’efecte spill-over, les indústries creatives i culturals són essencialment qualitatives. Tenen en comú el fet que s’especialitzen per atraure i mantenir usuaris, i ho fan mitjançant propostes de valor úniques basades en l’experiència.L’experiència del client és una unitat de mesu-ra fonamental per a tots els productes i serveis creatius, tant si es tracta de disseny, animació o mitjans digitals com d’arts escèniques o moda. Això situa les indústries creatives a l’avantguarda de la innovació pròxima al mer-cat de proximitat, en què el fet d’interpretar i de facilitar experiències úniques és crucial. Aquest fet també implica que les indústries

1 — Introducció


De fet, gairebé la meitat de les empreses creatives (46%) donen servei als seus clients del sector de la producció en la incorporació de processos d’innovació.

13

creatives són capaces de generar valor afegit al capdamunt de les cadenes de valor, en què el valor immaterial, com ara el disseny o la construcció de marca, cada vegada més determina el valor material.10

Pel fet que tenen aquesta enorme capacitat per crear propostes de valor basades en l’experiència, les indústries creatives repre-senten un paper decisiu a l’hora de reforçar la innovació i el creixement en altres sectors econòmics. De fet, gairebé la meitat de les empreses creatives (46%) donen servei als seus clients del sector de la producció en la incorporació de processos d’innovació.11

Atesos aquests factors, és essencial que es desenvolupi una perspectiva sistèmica que consolidi una transferència creativa cap a l’economia global i que estimuli la riquesa competitiva i industrial d’Europa.5 En termes pràctics, això significa que cal incrementar el nombre i la quantitat d’intercanvis entre les indústries creatives i l’economia global; tant en l’àmbit B2B (business to business) com entre agents intermediaris de pimes, com ara organitzacions de clústers,12 institucions públi-ques, etc. Superar els compartiments estancs industrials és crucial per tal que les indústries creatives d’Europa puguin desenvolupar-se plenament i recollir els resultats de les seves contribucions innovadores.

1.2Un nou programa de polítiques

Tenint en compte el potencial que les indústries creatives ofereixen a l’economia europea, el 2012 es va crear la European Creative In-dustries Alliance com a part de les iniciatives “Unió per la innovació” i “Política industrial”. La European Creative Industries Alliance és una de les mesures concretes d’àmbit europeu que promou les indústries creatives i el seu impacte en l’economia global. La tasca de la European Creative Industries Alliance consisteix a advo-car a favor del paper de les indústries creatives com a catalitzador de la innovació i el canvi es-tructural, i a proposar nous instruments polítics que maximitzin les contribucions innovadores de les indústries culturals cap a l’economia global. També ha estat una de les accions clau previstes en el Pla de treball del Consell en ma-tèria de cultura 2011-2014, en l’àrea de prioritat B: indústries creatives i culturals.13

L’establiment i les accions de la European Creative Industries Alliance es gesten a partir del Llibre verd publicat per la Comissió Euro-pea l’any 2010 sobre com alliberar el poten-cial de les indústries creatives i culturals14 i un estudi posterior de l’any 2012 sobre com promoure els sectors de la cultura i la creació per al creixement i l’ocupació a la UE. Es des-envolupa a partir de l’experiència, els estudis i els resultats d’accions que es van dur a terme sota les iniciatives prèvies Europe INNOVA i PRO INNO Europe per a professionals, en concret, els partenariats publicoprivats en el marc de la Plataforma d’Innovació Euro-pea per a Serveis Intensius de Coneixement (KIS-IP) i el projecte EPISIS d’INNO-Net. Així mateix, fa un seguiment de les recomanacions del Panel d’Experts en Innovació de Serveis de la UE i de la Guia intel·ligent sobre la inno-vació en els serveis. A més, es desenvolupa a partir dels resultats d’estudis i grups de treball engegats per la Direcció General d’Empresa i Indústria, com també per la Direcció General d’Educació i Cultura.15

1 — Introducció


1.3L’enfocament de la European Creative Industries Alliance

La European Creative Industries Alliance dóna suport a l’aparició de noves cadenes de valor i dinàmiques en el punt en què conflueixen el coneixement, la creativitat i la tecnologia.L’enfocament de l’ECIA està estretament relacionat amb el paradigma de la innovació en els serveis,16 i posa èmfasi en la manera com les empreses aprofiten les noves tecno-logies a fi de desenvolupar nous productes i serveis, nous canals amb el mercat, nous processos empresarials, noves estructures d’organització i nous models de negoci. Els mercats evolucionen, es creen nous partena-riats estratègics i alguns dels conceptes, com ara la distinció entre el sector de la producció i el de serveis, són cada cop menys clars, o ja han estat superats.17

La European Creative Industries Alliance pretén proporcionar informació rellevant als professionals europeus responsables de l’ela-boració de polítiques més que no centrar-se en el terreny de la regulació. L’objectiu és posar a prova els nous instruments innovadors i també revisar els actuals, i elaborar recoma-nacions concretes per a la Comissió Europea, els estats membres i les regions europees. En aquesta missió, trobar la “millor pràctica” europea no és pas l’objectiu sinó el punt de partida. L’objectiu consisteix a identificar els propers reptes que cal abordar i identificar, i també provar noves pràctiques basades en l’experiència pràctica d’accions concretes.18

Unes 3.750 pimes s’han beneficiatdirectament de les acciones concretes de l’ECIA i han rebut suportpersonalitzat en qüestions d’innovació…

14

Al cap i a la fi, l’objectiu és reconèixer la neces-sitat d’un canvi de paradigma en l’àmbit de les institucions, per crear mesures que responguin a les transformacions emergents en el camp de la innovació, el consum cultural i l’economia de les indústries creatives.

Al voltant de 3.750 pimes s’han beneficiat directament de les accions concretes de la Eu-ropean Creative Industries Alliance, i han rebut suport personalitzat en qüestions d’innovació, a través de xecs d’innovació, mentoria, for-mació, establiment de vincles o matchmaking transfronterer, etc., o han participat en tallers i esdeveniments. En total i segons els informes, la European Creative Industries Alliance ha mobilitzat 45,8 milions d’euros de manera di-recta o indirecta per a les indústries creatives, a més dels 6,75 milions d’euros de suport de la UE per a la iniciativa.19

Proposar solucions genèriques a reptes complexos ben poques vegades és una tasca fàcil. Això també es aplicable a la European Creative Industries Alliance. Les accions concretes de la European Creative Industries Alliance han proporcionat algunes solucions i recomanacions. Ara bé, no tots els reptes s’han abordat i provat mitjançant accions concretes; i és més, les accions poden ser di-fícils de transferir d’un context regional a un altre. Alguns reptes encara s’han d’explicar amb més detall abans no se’ls pugui donar una solució. Sovint, formular la pregunta correcta és tan útil com trobar la resposta co-rrecta. En aquest cas, la finalitat de la Euro-pean Creative Industries Alliance és proposar noves i millors formes d’entendre i d’enfocar el repte de manera que, en el seu moment, es puguin desenvolupar i provar solucions noves amb més coneixement de causa.

1 — Introducció


La European Creative Industries Alliance té com a objectiu específic posar a prova les noves mesures de suport empresarial i fa-cilitar unes condicions més favorables per a la innovació i el creixement amb el suport de les pimes creatives europees.

15

1.4Les àrees objectiu de laEuropean Creative Industries Alliance

Pel que fa al disseny de polítiques, les mesures per fomentar les indústries creatives afecten di-ferents departaments, els quals tenen un paper crucial en el desenvolupament de les indústries creatives i culturals europees.20 Alhora que reconeix la importància d’un gran nombre de polítiques adreçades a les indústries creatives, la European Creative Industries Alliance té com a objectiu específic posar a prova les noves mesures de suport empresarial i facilitar unes condicions més favorables per a la innovació i el creixement amb el suport de les pimes creatives europees. Això inclou estimular tant la innovació com el creixement de les indús-tries creatives en l’economia global mitjançant processos d’spill-over.21

La European Creative Industries Alliance no se centra en altres qüestions, com ara desenvo-lupar capacitats creatives en l’àmbit educatiu (per exemple, l’aprenentatge permanent), assegurar millors condicions laborals en el mercat creatiu, desenvolupar un millor mercat únic a la UE, limitar la pirateria digital, promoure un ambient regulador més bo per als drets de propietat intel·lectual o revitalitzar territoris postindustrials i rurals mitjançant l’ús de les indústries creatives i culturals. Aquests temes són molt importants, però altres departaments de la Comissió Europea ja els tracten a bastament, entre d’altres: la Direcció

General d’Educació i Cultura i el programa Erasmus+, la Direcció General de Mercat Inte-rior i Serveis, la Direcció General de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologia, i la Direc-ció General de Política Regional i Urbana.22

Per exemple, s’han identificat més de 270 bo-nes pràctiques per a l’elaboració de polítiques adreçades a les indústries creatives, en el context de diversos projectes INTERREG IVC,23 i l’ECIA va col·laborar estretament amb alguns d’aquests.

1 — Introducció


1.5Una perspectivamultidimensional

La European Creative Industries Alliance pretén contribuir de manera rellevant en les discussions i en l’elaboració de polítiques que actualment té lloc en diverses institucions europees, Estats membres i regions. Les recomanacions van adreçades als agents intermediaris de pimes i responsables polítics d’aquests tres nivells i els beneficiaris úl-tims haurien de ser les pimes d’Europa que s’esforcen per innovar i créixer aprofitant les capacitats i serveis creatius.

Aquest informe adopta una perspectiva multidimensional que cobreix els àmbits regional, nacional i internacional o de la UE.24 Les recomanacions de la European Creative Industries Alliance s’han elaborat pensant en aquests tres nivells, però les recomanacions no es divideixen segons l’àmbit:

Aquest informe adopta una perspectivamultidimensional que cobreix els àmbitsregional, nacional iinternacional o de la UE.

RegionsLes polítiques per a les indústries creatives i culturals tenen una forta dimensió local, atès que els ambients favorables canvien molt d’un lloc a un altre. Per tant, les polítiques i els instru-ments de suport s’han d’establir localment i amb una planificació de llarg termini. Cal alinear les mesures polítiques amb els actius i les caracterís-tiques locals per garantir-ne l’èxit. En el context de les “estratègies d’especialització intel·ligent” que les regions han dissenyat i desenvolupat, i que posaran en pràctica, més de 60 regions han triat les indústries creatives com una de les seves prioritats. A més del seu dinamisme inherent i el potencial de creixement, les indústries creatives generen beneficis positius a les zones en què s’ubiquen. El fet de tenir un caràcter obert i d’interactuar amb altres activitats determina fins a quin punt els efectes de l’aglomeració i dels clústers afegeixen valor a escala local.

Estats membresEncara que el context local és el punt de partida, per garantir l’èxit és essencial una coordinació efectiva entre les diferents po-lítiques i els diferents nivells administratius. Cada vegada més Estats membres han posat en pràctica estratègies holístiques per a les indústries culturals i creatives. L’enfocament i els detalls d’aquestes estratègies varien molt, però la promoció i un ús més ampli de les indústries creatives sovint formen part de les estratègies polítiques de les indústries basades en el coneixement.

Àmbit de la UEAixí mateix, les indústries creatives i culturals formen part de cadenes de valor globals que es nodreixen cada vegada que superen les fronteres regionals i nacionals.El beneficis d’una expansió internacional in-clouen l’accés a nou mercats i socis d’innovació per a empreses europees, la qual cosa fomenta la capacitat per establir enllaços intersectorials i estimula la innovació i el creixement.Les dinàmiques transfrontereres de les cade-nes de valor subratllen la necessitat d’acció per part de la UE, com a mitjà per estimular la innovació i el creixement entre les pimes europees,25 més que no pas per afavorir les grans empreses.

16

1 — Introducció


1.6Estructura de l’informe

L’informe resumeix els reptes clau i presenta recomanacions concretes per a accions futu-res juntament amb estudis de casos rellevants al llarg de tres capítols. Els exemples de casos rellevants no parteixen exclusivament de la feina de les accions concretes sobre xecs d’innovació, accés al finançament i clústers de l’ECIA, sinó que també tenen en compte exemples de bones pràctiques proposats per membres de la Plataforma d’Aprenentatge de Polítiques de l’ECIA.

S’adreça a:

I. Estimular la innovació i el creixement mit-jançant la col·laboració intersectorial,

II. Desenvolupar un millor suport empresarial i accés al finançament en ecosistemes efectius d’àmbit regional, i

III. Mesurar i augmentar el grau de cons-cienciació del valor de les indústries culturals i creatives com a motor clau d’innovació i creixement.

Cal esmentar que els tres capítols conte-nen referències entre ells i coincideixen en algunes parts. De fet, hi pot haver nombroses sinergies entre les recomanacions, quan es miren amb una perspectiva d’estratègies polítiques coherents.

17

1 — Introducció


Art i turisme


2Recomanacions per a un nou programa de polítiques de les indústries creatives

19


IEstimular la innovació i el creixement mitjançant la col·laboracióintersectorial

A fi de desenvolupar i recollir la contribució innovadora de les indústries creatives i culturals europees, és essencial estimular la innovació i el creixement mitjançant la col·laboració intersec-torial i uns ecosistemes efectius d’àmbit regional. Quan diversos sectors conflueixen en un punt es generen dinàmiques significatives: tant en les indústries creatives com en la intersecció entre les indústries creatives i l’economia global.

La transferència de coneixement i capacitats entre les indústries creatives i l’economia glo-bal és interessant per dos motius. Primer, per-què les empreses de l’economia global, com ara pimes de sectors manufacturers tradicio-nals, poden guanyar un avantatge competitiu si adopten capacitats creatives i desenvolupen noves propostes de valor basades en l’expe-riència per als clients i les parts interessades. I en segon lloc, perquè la transferència de coneixement i capacitats entre les indústries creatives i l’economia global contribueix a generar nous mercats, models de negoci i fonts d’ingressos per als proveïdors de serveis creatius. Això incrementarà el creixement i la creació d’ocupació entre les pimes creati-ves.26 Els serveis creatius ajuden les empreses a mantenir la seva activitat, i les empreses utilitzen serveis creatius quan desenvolupen competències per impulsar la innovació.

Els termes spillover, crossover i innovació inter-sectorial es fan servir àmpliament per descriure la manera com les indústries creatives impulsen la innovació i el creixement en altres sectors. D’aquests termes, n’hi ha dos que estan molt relacionats, però que tenen significats una mica diferents: mentre que spillover descriu els efectes que es deriven de la transferència de coneixement entre diverses indústries, la innovació intersectorial fa referència a proces-sos d’innovació que es basen en la col·laboració

RECOMANACIÓ

Introduir programes de xecs d’innovació creativa

Els estats membres i les regions han d’intro-duir programes de xecs d’innovació creativa juntament amb altres eines, com ara el match-making, com a element clau per organitzar els serveis creatius en l’economia global.28

Els programes de xecs han de ser senzills perquè atreguin un gran nombre de possibles beneficiaris i proveïdors. Així mateix, s’han de considerar com un element integrat dins de les polítiques per millorar la competitivitat de grups de pimes més que no pas com una op-ció aleatòria d’una sola pime aïllada. Per tant, s’han de fer servir organitzacions de clústers i altres agents intermediaris de pimes.29

Tot i que s’ha demostrat que les indústries creatives contribueixen a la innovació en l’eco-nomia global,30 la majoria d’empreses encara no són conscients del valor que representa adquirir competències i serveis creatius per donar suport a la seva estratègia d’innovació. Els xecs d’innovació són una eina idònia per proporcionar a les empreses un incentiu per superar les dificultats de la col·laboració, tant vertical com horitzontal, en les cadenes de valor. Els xecs d’innovació són petites línies de crèdit que els governs ofereixen a les pimes per comprar serveis a proveïdors amb l’ob-jectiu d’introduir innovacions (nous productes, processos o serveis) en l’empresa.

1

20

2 — Recomanacions per a un nou programa de polítiques de les indústries creatives

interdisciplinària.27 Per als responsables polítics i els agents intermediaris, l’spillover és l’objectiu mentre que permetre la innovació intersectorial és l’eina pràctica.

S’ha de promoure la innovació intersectorial entre les indústries creatives i les empreses de l’economia global, i per aquest motiu es fan les tres recomanacions següents:


Els xecs donenl’oportunitat de satisfer una necessitatrelacionada amb lainnovació.

… han d’introduir plans de xecs d’in-novació creativa juntament amb altres eines, com ara el matchmaking.

21


Els xecs donen l’oportunitat de satisfer una ne-cessitat relacionada amb la innovació, especial-ment en empreses petites amb pressupostos reduïts per a la recerca i el desenvolupament. Els xecs d’innovació també mitiguen el risc i, per tant, permeten a les empreses provar nous enfocaments més innovadors. El seu ús ha d‘estar focalitzat i limitat a un període de temps determinat perquè pugui fer front a dificultats específiques o aprofitar oportunitats.

Les pimes creatives també es beneficien dels xecs d’innovació, atès que els donen una oportunitat per explorar nous mercats B2B. Aquests mercats cada vegada tenen més im-portància en moltes indústries creatives, com ara la indústria musical o dels videojocs.31

Això no obstant, a fi de beneficiar-se d’aquestes oportunitats, les pimes creatives han de ser capaces de determinar i d’identifi-car els reptes, desenvolupar serveis i canals de venda que cobreixin les necessitats i de-mandes d’altres negocis. Els xecs d’innovació són una eina efectiva per estimular aquest desenvolupament i fomentar la capacitació entre les pimes creatives, especialment quan han establert matchmaking i serveis de me-diació d’intermediaris qualificats.

En els darrers anys, hi ha hagut a Europa nombroses experiències amb xecs d’innovació amb resultats positius, que s’han traduït en un increment de les activitats d’innovació per part dels beneficiaris i en la consolidació de relacions entre les empreses participants.32 Els programes de xecs poden variar pel que fa a l’abast i també a les condicions per aconse-guir-los. Tanmateix, es caracteritzen per ser programes de xecs flexibles i sense gaire bu-rocràcia que tracten problemes i oportunitats concrets. El suport a la innovació pot arribar a ser més eficient a tots els Estats membres, si garanteix l’accés als millors experts en innovació de forma oportuna. Els programes de xecs d’innovació també es poden aplicar en l’àmbit de la UE, pel fet que tenen característi-ques generals senzilles i flexibles.

Com que n’hi ha un nombre limitat,33 els xecs d’innovació poden estimular i abordar parts concretes de reptes específics. Per tant, els xecs d’innovació són un complement a altres mesures de suport empresarial, com ara les incubadores d’empreses, els programes de recerca col·laborativa, els incentius per a la recerca i el desenvolupament interns, els clústers i les xarxes d’innovació, etc.34 Això vol dir que els plans de xecs d’innovació han de formar part d’un enfocament sistèmic de suport a la innovació.


4CNWEl programa de xecs de talent

L’acció concreta 4CNW de la European Creative Industries Alliance va consistir en un programa de xecs d’innovació intersectorial liderat pel Consell del comtat de Sligo (2012-2013), a Irlanda, en nom de Creative State North West i amb socis transnacionals d’Irlanda del Nord i Escòcia.

L’objectiu del projecte era estimular la innovació en empreses petites i microem-preses, mitjançant l’ús de competències i aportacions creatives de manera que es pogués incrementar la competitivitat, la creació d’ocupació i el creixement.

El projecte pilot va provar dues modali-tats. La primera, mitjançant l’assignació de xecs de talent amb un valor de fins a 5.000 euros a empreses petites i mi-croempreses, la qual cosa va permetre a aquests negocis contractar professionals creatius perquè treballessin amb ells per solucionar un repte creatiu que tenien identificat. El projecte va facilitar la tria del professional creatiu més adient a través d’un servei proporcionat per agents regionals que afavoria el match-making. Aquesta part del projecte va atraure moltíssim les pimes, i un total de 146 van presentar una sol·licitud per aconseguir un xec de talent.

La segona modalitat va consistir a crear una nova aplicació web amb un “direc-

22


tori creatiu”, que actualment inclou 190 perfils de proveïdors creatius acreditats (336 van presentar-hi sol·licitud). Aquest directori en línia promou les microem-preses creatives de la regió nord-oest d’Irlanda, d’Irlanda del Nord i d’Escòcia, amb la qual cosa les empreses poden trobar més fàcilment altres empreses per iniciar col·laboracions creatives i, alhora, altres empreses de l’economia global també poden trobar-les.

El projecte va superar els objectius que s’havien fixat el gener del 2012. Ha donat suport a 20 col·laboracions entre empreses creatives i altres sectors empresarials. Es va habilitar un fons de xecs de 100.000 euros per a les pimes de les regions participants, amb 100.000 euros addicionals per a co-finançament per a les empreses que sol·licitaven xecs de talent.

L’informe final, “Brokering Creative Ad-vantage”, recull els resultats del progra-ma pilot 4CNW. Resumeix els beneficis i l’impacte del projecte i, a més, presenta les lliçons apreses, els aspectes clau i els reptes que han sorgit. Així mateix, proposa un marc i recomanacions per a accions futures.

Més informació:www.creativestatenorthwest.com


VINCI:Xecs en lesindústriescreativesVinci, que és una acció concreta de l’ECIA, va ser un programa de xecs gestionat per Austria Wirtschaftsser-vice GmbH (aws), l’agència nacional austríaca de suport empresarial, amb la finalitat de crear noves connexions entre els serveis creatius i les necessitats de les pimes en l’economia global.

Es va seleccionar la regió de Salzburg per al projecte pilot, perquè presen-ta una gran concentració d’indústries creatives, té una economia orientada als serveis i es troba geogràficament a prop d’altres regions sòcies d’Ale-manya. Els serveis creatius elegibles van ser el suport a la generació, concepció, desenvolupament o aplicació d’idees i la seva implementació en la transició cap al mercat. Tanmateix, la majoria dels projectes estaven relacionats amb el dis-seny i incloïen activitats de planificació i de creació de prototipus.

23


Aquest programa va tenir una bona pro-moció i va ser molt ben acollit, com ho demostren les 71 sol·licituds que es van rebre en només un mes des de l’anunci de la convocatòria. Dels 20 beneficiaris dels xecs, quatre eren empreses crea-tives. Un 80% dels beneficiaris van de-clarar que continuarien treballant amb el proveïdor de serveis creatius en el futur.

Degut al seu èxit, es va decidir ampliar-lo a un programa nacional anomenat Krea-tivwirtschaftsscheck, que va atorgar 600 xecs durant el 2013 (3 milions d’euros). Actualment i per segona vegada, s’ha tornat a posar en marxa el programa Kreativwirtschaftsscheck amb un total de 300 xecs. Està previst mantenir el projecte de xecs nacionals com un pro-grama permanent amb 300 xecs a l’any (1,5 milions d’euros).

Més informació:www.awsg.at/Content.Node/foerderungen_alle/kreativwirts-chaft/67656.php


Projecte Worth PilotEl projecte Worth Pilot, creat indepen-dentment de l’ECIA per la Comissió Europea, dóna suport a la col·laboració intersectorial d’una manera diferent als xecs d’innovació. Iniciat el 2013, dins del Programa per a la competitivitat i la in-novació (CIP), dirigeix els seus esforços a donar suport a 30 partenariats entre empreses manufactureres (pimes) de la indústria de la moda i dissenyadors. L’objectiu és millorar la competitivitat de la indústria de la moda donant suport a solucions innovadores i creatives.

El projecte Worth Pilot també establirà i millorarà vincles entre el disseny i el sector productiu a la Unió Europea i incentivarà la integració del disseny a les pimes. És la primera vegada que la Comissió prova un enfocament d’aques-tes característiques en l’àmbit de la UE, en què el requisit és que els socis han de ser de dos països diferents. Els partenariats reben fins a 10.000 euros per desenvolupar productes, serveis o processos innovadors. Durant la col·la-boració també es proporciona coaching i assessorament d’experts.

Es van posar en pràctica dues accions concretes més de l’ECIA amb relació als xecs d’innovació: Fashion, Audiovisual, Design Industries Innovation Schemes (FAD-INS) (www.eciaplatform.eu/project/fad-ins/) i Redefining Bas-que Innovation Performance Through Excellent Creative Industry Services (+Innova Creativity).35

24

Les primeres conclusions que es poden extreure de les dues convocatòries del 2014 són que mentre que els dissenya-dors es mostren interessats a col·laborar amb el sector de la producció i sovint proposen idees ben definides, el nombre d’empreses interessades d’aquest sector ha estat més baix, i les idees presenta-des menys definides pel que fa al que voldrien aconseguir amb la col·laboració. Aquests primers indicadors mostren que les empreses del sector de la producció encara no perceben tots els beneficis que suposaria treballar amb dissenya-dors i altres professionals creatius.

Més informació:www.worth-project.eu



RECOMANACIÓ

Estimular la innovació intersec-torial mitjançant reptes d’inno-vació publicoprivats

Els Estats membres i les autoritats regionals han d’establir reptes transversals d’innovació.Mitjançant els reptes d’innovació, equips multidisciplinaris (formats per pimes creatives i empreses de l’economia global) poden com-petir per oferir solucions noves a reptes defi-nits. Aquests reptes han d’abordar qüestions socials clau, com l’envelliment de la població i experiments en àmbits com la demanda gene-rada per nous consumidors.

Els reptes d’innovació publicoprivats contri-bueixen a desenvolupar mercats per a les pimes creatives i permetre al sector públic tractar les principals preocupacions i deman-des dels ciutadans. L’objectiu hauria d’abordar l’interès general i accelerar la introducció d’innovacions, millorant l’accés al mercat de productes i serveis desenvolupats per equips creatius i empreses de l’economia global com a resposta a aquestes demandes.

Els reptes d’innovació o els concursos de creativitat contribueixen a millorar la capacita-ció i la transferència de coneixement entre els diversos operadors que prenen part en cada projecte. Alguns estats membres europeus han llançat programes generals per millorar els processos de contractació pública, com a mitjà per fomentar la innovació entre les pimes.36

A més d’aquestes estratègies, la innova-ció publicoprivada pot desafiar i millorar la productivitat i l’efectivitat dels serveis públics. Mostren el valor afegit de les capacitats i ser-veis creatius a l’hora de trobar solucions per a problemes socials locals i globals.37

El vincle entre els reptes d’innovació i la contractació pública està relacionat més aviat amb els principals reptes de la societat, en què el sector públic és el propulsor del desenvo-lupament del mercat. Això inclou qüestions

2

25

globals i a llarg termini, com ara els sectors de l’energia, el medi ambient, les TIC, els serveis socials i sanitaris, així com problemes socials específics d’un territori. Cada territori i cada regió té unes preocupacions concretes vincu-lades a la història, l’economia, el desenvolu-pament i la població d’aquell lloc, la qual cosa exigeix solucions personalitzades.

Els reptes d’innovació es poden combinar amb programes de xecs d’innovació, en què es premia les millors solucions amb un xec per facilitar l’entrada del nou concepte al mercat. Els governs poden comprar les innovacions desenvolupades tant directament com conjun-tament amb socis privats.38

La contractació pública com a mesura política no està exempta de dificultats i cal que es faci servir juntament amb altres mesures que estimulin la demanda privada, com ara campanyes de sensibilització, projectes de contractació precomercial, suport a la innova-ció centrada en l’usuari, etc.39

A més a més, cal que es complementi amb altres instruments polítics, com el desenvolu-pament d’ecosistemes regionals mitjançant la creació de clústers i el suport a instal·lacions de coworking. L’estratègia general no només consisteix a crear un mercat nou, sinó també a fomentar negocis nous i el creixement de les pimes cap al desenvolupament d’una indústria que doni servei a aquest mercat.

Els reptes d’innovació o concursos de creativi-tat no els han d’establir necessàriament sem-pre els governs –tot i que són els propietaris de problemes específics– sinó que també se’n pot encarregar la indústria. Es poden incloure als estudiants universitaris i joves dissenya-dors com a recurs. El cas Demola mostra la manera com les universitats poden passar a formar part d’un procés com aquest. Encara que aquest cas no se centra directament en les indústries creatives, el model sí que es pot fer servir per a solucions creatives.



Demola:com funciona la innovacióintersectorialDemola és una plataforma d’innovació oberta que reuneix empreses i equips d’estudiants universitaris. El concepte es basa en la cocreació intersectorial, en què equips d’estudiants multidiscipli-naris treballen en reptes reals plante-jats per les empreses. Els prototipus i els resultats que produeixen els equips d’innovació els poden utilitzar de ma-nera comercial tant els equips d’estu-diants com l’empresa que va originar el producte/servei. Els projectes formen part del currículum dels estudiants i, a més, esdevenen propietaris dels drets de propietat intel·lectual. Les empre-ses paguen un import als estudiants basant-se en els resultats.

26

La idea fonamental és produir produc-tes o serveis viables comercialment que satisfacin les necessitats concretes dels usuaris finals. Els punts forts de Demola són: els reptes reals, els equips d’estudiants multidisciplinaris i multi-culturals, els processos ben organitzats i la facilitació dels projectes, l’atractiu tant per a les empreses com per als es-tudiants, l’àmplia xarxa que es crea al seu voltant i l’aplicabilitat internacional del concepte.

El primer Demola es va llançar a Tam-pere40 (Finlàndia) el 2008. Actualment hi ha una xarxa internacional de Demolas repartida per Tampere, Oulu, Vílnius, Bu-dapest, el sud i l’est de Suècia i Maribor. Fora d’Europa també hi ha un interès creixent per aquest concepte.

Més informació:www.demola.net



Suport anegociscreatius perquè creixin enaccedir amercats nousL’Interactive Healthcare Fund de Creative England41 (d’1 milió de lliures, aproxima-dament 1.280.000 euros) té l’objectiu de millorar la col·laboració i les innovacions intersectorials, com també crear opor-tunitats pràctiques per a les empreses creatives perquè treballin amb clústers empresarials en altres sectors, com ara l’atenció sanitària. Les empreses crea-tives més avançades en l’àmbit de la tecnologia i aplicacions mòbils tenen la capacitat de millorar la salut i el benestar de pacients mitjançant la tecnologia que tot just acaben de crear. Aquest fons s’ha dissenyat per estimular la innovació crea-tiva i digital en el camp de l’atenció sani-tària al Regne Unit i per donar suport als petits negocis creatius i digitals (pimes) amb conceptes o prototipus innovadors.

El fons oferirà inversions (de fins a 50.000 lliures per sol·licitud) per donar suport al desenvolupament de produc-tes o prototipus que se centrin en àrees prioritàries de l’atenció sanitària, identi-ficades pels socis del programa, i entre les quals s’inclouen la qualitat de l’aten-ció, la cura de persones amb demència i de persones amb malalties cròniques, i la visualització de dades. Entre els socis del programa hi ha NHS England, Heart of England NHS Foundation Trust, Greater Manchester Academic Health Science Network i Nominet Trust.

27

El programa també va destacar la necessitat de millorar el procés d’as-signació de contractes (per a negocis creatius) quan es treballa amb organit-zacions grans, com ara NHS England, la qual cosa va donar lloc al desenvo-lupament de mentories, matchmaking i suport d’igual a igual (per exemple, adjuntant “NHS Champions” als projec-tes individuals) per als negocis creatius abans, durant i després del procés.

El primer any (2013-2014) Creative England va invertir 335.643 lliures en deu negocis creatius (amb inversions individuals que anaven de les 5.000 a les 50.000 lliures), cosa que va afavorir una inversió privada de 300.000 lliures més, per crear 29 llocs de treball i mante-nir-ne 8, i va desenvolupar productes altament innovadors. El primer any es va tenir tant d’èxit que, per al segon any (2014-2015), es va decidir incrementar el fons de 350.000 a 750.000 lliures.

Més informació:http://www.creativeengland.co.uk/story/creative-england-gives-smes-1millionboost-for-digital-healthcare-innovation



Disseny industrial


IIDesenvolupar un mi-llor suport empresarial i accés al finançament en ecosistemes efectius d’àmbit regional

Es considera que les indústries creatives i culturals són un dels sectors líders que trauran Europa de la crisi.42 Tanmateix, alhora que les indústries creatives generen innovació en altres sectors, les mateixes indústries creatives també es van transformant i necessiten rebre el suport adequat per afrontar els reptes que se’ls hi plantegen.

Estudis recents43, juntament amb l’experiència de la European Creative Industries Alliance, mos-tren que les pimes creatives han de fer front a tot tipus de reptes amb relació al desenvolupament de negoci, el valor de la propietat intel·lectual, l’accés a finançament i la internacionalització.

Aquests reptes s’haurien de mitigar amb més i millors serveis personalitzats de suport i amb un finançament adient per a les indústries creatives. L’objectiu és donar suport a les pimes creatives, perquè puguin superar difi-cultats i aprofitar les oportunitats per créixer.

Per millorar el suport empresarial a les pimes creatives, es proposen les accions següents:

RECOMANACIÓ

Posar a prova els nous serveis de suport empresarial i els instruments de finançament, i revisar-ne els actuals

Els estats membres i les regions han de posar a prova nous plans de suport i eines de finançament empresarial, i revisar els actuals, per determinar si les indústries creatives estan

3

29

utilitzant aquests serveis. Si es determina que no s’han abordat adequadament les neces-sitats de les indústries creatives, és a dir, si no es beneficien d’aquests plans, s’hauria de considerar com un error sistèmic que caldrà esmenar. La Comissió Europea també ha de contribuir a supervisar aquests esforços per millorar la implementació de polítiques com a part de les seves recomanacions específiques per país sobre els programes de reforma na-cional per impulsar el creixement i l’ocupació.

Un repte clau per a moltes pimes creatives que volen créixer és que no tenen prou com-petències empresarials ni capacitat per adqui-rir-les. Tot i que poden ser capaces d’establir i gestionar una microempresa, moltes no tenen la formació necessària per fer créixer el ne-goci, atraure finançament o entrar en mercats internacionals. En conseqüència, les indústries creatives i culturals no tenen una dimensió intermèdia; el sector està format o bé per microempreses o bé per grans companyies.

Les indústries creatives es caracteritzen per tendències de mercat molt dinàmiques, en què predominen els actius empresarials intangi-bles (per exemple, centrades en la innovació de serveis i la propietat intel·lectual), per un proveïment limitat de finançament especialitzat en el sector i per la poca conscienciació que tenen els inversors pel fet que no hi ha eines de valoració específiques, ni informació sobre el mercat ni estratègies de sortida. Ateses aquestes condicions prèvies, no sorprèn que moltes pimes en fase inicial necessitin serveis d’orientació per gestionar el seu creixement.

Els serveis de suport empresarial són crucials per proporcionar unes condicions favorables i per fomentar el desenvolupament de compe-tències per a pimes amb ganes de fer créixer el seu negoci. Això no obstant, l’experiència mostra que el sistema general de suport empresarial sovint no està acostumat a tractar amb negocis creatius. Gairebé mai queden explícitament ex-closes dels plans actuals de suport empresarial o de finançament; però a la pràctica, les indústries creatives no troben cap via entre aquests serveis



Les pimes creatives han de fer front a tot tipus de reptes amb relació al desenvolupament del negoci, el valor de la propietat intel·lectual, l’accés a finançament i la internacionalització.

Les característiques del “Creative Industry Friendliness”

Una part important de la tasca de l’ECIA ha estat avaluar programes actuals de suport empresarial per garantir que s’adapten a les necessitats de les indús-tries creatives. El projecte Clúster 2020 de l’ECIA ha desenvolupat un paquet d’eines per identificar les característi-ques de suport més adequades per a les indústries creatives.

Entre les barreres que condicionen el suport a les indústries creatives trobem: propietat intel·lectual intangible, volum de vendes volàtil, balanços febles i po-ques competències empresarials, a més de la manca d’eines d’assessorament per a intermediaris de suport que puguin avaluar amb precisió el pla de negoci d’aquestes empreses.

30

que les ajudi. En altres casos, els proveïdors de serveis empresarials no tenen els coneixements necessaris per proporcionar serveis adequats a les pimes creatives.

El fet de donar un suport empresarial inadequat a les pimes creatives pot suposar la pèrdua d’oportunitats empresarials. En el pitjor dels casos, si l’experiència amb aquests serveis empresarials és negativa, les pimes creatives no buscaran de nou el recolzament d’altres serveis d’assessorament. L’objectiu no és oferir una atenció especial a les pimes creatives, sinó proporcionar-los un tractament just, en compa-ració a pimes d’altres sectors més madurs.

Els programes de suport “sensibles” amb les indústries creatives tindran en compte factors, com ara que no incloguin tecnicismes, que s’hi pugui accedir fàcilment, que siguin rellevants per al mercat, que siguin flexibles, que se centrin en l’usuari, que es basin en les necessitats i que el puguin utilitzar diferents estructures empresarials, incloent-hi els autònoms.

Més informació:www.cluster2020live.eu/creative-industry-friendly-test



31

RECOMANACIÓ

Desenvolupar i donar suport a la formació de capacitats en clústers regionals i donar-hi suport

Els Estats membres i les regions haurien de crear o professionalitzar les organitzacions de clústers i els espais de coworking personalit-zats per a les indústries creatives i culturals i, en general, esforçar-se per ajudar la sosteni-bilitat de qualsevol iniciativa col·laborativa que sorgeixi en l’àmbit territorial. Si les organitza-cions de clústers i els espais de coworking ja estan establerts, els esforços s’han de centrar a donar suport al desenvolupament de compe-tències i a la professionalització.44 Una manera de fer-ho és utilitzar els programes europeus enfocats a les organitzacions de clústers en les indústries creatives.

La European Creative Industries Alliance as-senyala els clústers i els ecosistemes efectius d’àmbit regional com a motors clau per al des-envolupament de competències i per fer ma-durar el potencial de creixement del sector.45 Les organitzacions de clústers es consideren noves formes de suport a la innovació, alta-ment eficients, que proporcionen o canalitzen serveis de suport empresarial especialitzats i personalitzats, en particular a les pimes. Les organitzacions de clústers es poden definir com l’entitat legal que organitza, dirigeix i ges-tiona els clústers, i que habitualment inclou la participació i accés als locals, les instal·lacions i les activitats dels clústers.

Les organitzacions de clústers poden tenir un paper crucial perquè proporcionen una porta d’accés al coneixement, al finançament, a me-sures de suport i a mercats. La Comissió Euro-pea ha posat en marxa un programa d’ex-cel·lència de clústers mitjançant el Programa marc COSME,46 que parteix del benchmarking i el material de formació elaborat en el marc de la European Cluster Excellence Initiative. Aquest programa pot servir de recurs per incrementar la professionalització dels serveis

4

Les organitzacions de clústers es consideren noves formes de suport a la innovació, altament eficients, queproporcionen ocanalitzen serveis de suport empresarialespecialitzats ipersonalitzats, enparticular a les pimes.


de suport a pimes que ofereixen les organitza-cions de clústers.

Tradicionalment els serveis de suport que ofereixen els clústers estan dissenyats per a grups específics de pimes, i les indústries creatives es beneficiarien molt d’una visió de clúster. Amb això en ment, les organitzacions de clústers haurien de tenir un paper crucial a l’hora de reduir les diferències entre les pimes creatives i les infraestructures dominants de suport empresarial. Tanmateix, sovint es dóna el cas que les organitzacions de clústers enca-ra no s’han establert en les indústries crea-tives, i les que ja hi ha sovint no estan prou preparades per dur a terme aquesta tasca. Això evidencia la necessitat de desenvolupar tant les organitzacions de clústers noves com les ja existents, i permetre que assumeixin un paper més destacat a l’hora de proporcionar serveis empresarials especialitzats per a les indústries creatives.


32

Cluster 2020Clúster 2020, que és una acció concreta de l’ECIA, ha estudiat els millors enfo-caments al coworking i ha comparat els 15 centres de coworking més destacats de tot Europa. L’informe “Excellence in Coworking Practice: how to deliver the best creative coworking experience” inclou 200 fotos i consells pràctics deta-llats per a gestors de clústers.

Més informació:www.cluster2020live.eu/better-practice-coworking/

També s’ha publicat una guia per gestionar incubadores creatives, Best Incubation Practices aimed at Suppor-ting Creative & Digital Businesses, que es basa en les entrevistes a fons que es van fer a vuit directors de les principals incubadores creatives d’Europa.

Més informació:www.cluster2020live.eu/incubation-report

Els ecosistemes de clústers per a les indús-tries creatives estan formats per almenys tres dimensions. En primer lloc, calen condicions marc47 favorables per donar suport a les acti-vitats de concentració de les pimes.Generalment, per crear clústers efectius per a les indústries creatives no calen equipaments de recerca avançada o infraestructures a gran escala. En canvi, les empreses del sector sí que necessiten espais com ara fab labs, plataformes de cocreació, espais de cowor-king48 que incorporin les idees de coconcepció i cocreació en els processos d’innovació. En segon lloc, és essencial disposar d’una massa crítica d’agents de clústers per permetre la interacció entre les parts interessades. En tercer lloc, la gestió professional de clústers és bàsica per donar suport a aquesta relació i per proporcionar suport empresarial de qualitat i personalitzat a les empreses i altres agents interessats.49

Així mateix, les organitzacions de clústers i els espais de coworking poden facilitar i fer créixer la participació de consultors empresa-rials amb experiència en les comunitats crea-tives perquè les pimes creatives ressorgeixin amb nous models empresarials competitius i escalables. La feina feta per l’ECIA deixa palès que les indústries creatives es beneficien de les activitats de coaching i formació, ja que els hi permet estar més preparades per a rebre inversió. En aquest context, aquesta capaci-tació cobreix tant les competències específi-ques com les d’estratègia. És fonamental que l’oferta de suport i les demandes de la cadena de subministrament de capital quadrin, de ma-nera que les pimes creatives puguin accedir al finançament en igualtat de condicions amb la resta d’empreses de l’economia global.



33

Els campaments creatius il’aprofitament de l’spillover en les indústries basades en l’experiència

Durant l’acció concreta de l’ECIA del Laboratori Europeu de Clústers Creatius (ECCL), es van concebre i posar a prova noves metodologies de formació i noves maneres de participar en xarxes i clús-ters. L’ECCL va fomentar la cooperació entre clústers creatius i l’expansió de coneixement intersectorial, tant regio-nalment com internacionalment. L’ECCL és el grup de reflexió i el camp de pro-ves per a nous enfocaments i processos per a la gestió de clústers creatius en les indústries creatives i tradicionals europees, i en concret, va promoure enllaços entre les indústries creatives i els sectors de l’economia tradicional per estimular activitats d’innovació conjun-tes. El sector turístic català va mostrar un potencial sòlid per ajustar-se a les característiques de les indústries creati-ves i culturals, i en el marc del projecte es van proposar i provar noves meto-dologies per establir enllaços profitosos entre ambdós sectors.

El projecte va concebre i posar a prova noves metodologies de formació, va pre-sentar noves maneres de participar en xarxes i clústers i va organitzar campa-ments creatius i visites d’estudi. A més, l’ECCL va organitzar visites d’estudi, a banda de fomentar entrevistes, enques-tes, anàlisis comparatives, intercanvi de personal entre clústers, esdeveniments d’incubació o coworking i activitats pilot durant els primers 30 mesos del projecte.

Es van presentar un grup d’aprenentatge d’igual a igual per a gestors de clústers creatius, dos formacions pilot i altres resultats i metodologies destacades per a la gestió de clústers creatius.

Podeu seguir les activitats dels projectes a les xarxes socials:www.facebook.com/creativeclusterlabwww.twitter.com/ECIA_ECCL



34

La European Cluster ExcellenceInitiative (ECEI) Independentment de l’ECIA, la Comissió Europea ha llançat diversos projectes i iniciatives relacionats amb els clústers amb l’objectiu de millorar les polítiques relacionades amb els clústers a Europa, i de millorar l’eficiència dels esforços actuals en la gestió de clústers. Des que es va posar en marxa el setembre del 2009, la ECEI constitueix el pilar cen-tral d’aquest enfocament, en què 599 clústers de 35 països s’han sotmès a un procés de benchmarking i han aconseguit un distintiu d’excel·lència de clúster. Més informació: www.cluster-excellence.eu

El marc de l’ECEI es va utilitzar en el projecte del Laboratori Europeu de Clústers Creatius (ECCL) per a entre-vistes de benchmarking per valorar l’aplicabilitat dels indicadors de l’ECEI per a la gestió de clústers o iniciatives de clústers en les indústries creatives a quatre països diferents (França, Ale-manya, Polònia i Bèlgica).

L’ECCL conclou que tots els aspectes de la feina com a gestor de clústers en les indústries creatives estan coberts pels indicadors de l’ECEI. No obstant això, molts indicadors es basen en la innovació tecnològica, la qual alhora es basa en R+D sistemàtica. En l’àmbit de les indústries creatives no és fàcil distingir les activitats d’R+D de tot el procés d’innovació. Un altre dels reptes per a l’ús dels indicadors de l’ECEI en les indústries creatives és el fet que molts professionals treballen com a autònoms i no s’haurien de catalogar com a empre-sa, sinó en una categoria separada. El projecte ECCL inclou aquests atributs específics en la metodologia d’entrevis-tes de benchmarking de l’ECEI.

Més informació:www.cluster-analysis.org

Informació sobre l’ECCL:www.eciaplatform.eu/project/eccl



35

RECOMANACIÓ

Impulsar la internacionalització de pimes i donar-hi suport

Els Estats membres, les regions i la Unió Europea haurien d’oferir finançament per canalitzar, a través d’organitzacions de clústers, programes dedicats a establir i reforçar estra-tègies d’internacionalització.50 Les estratègies d’internacionalització han d’incloure associa-cions transfrontereres i intersectorials entre organitzacions de clústers i, d’aquesta manera, donar suport a la posició que ocupen les pimes creatives en les cadenes de valor globals. A fi de reforçar els partenariats entre clústers, les organitzacions de clústers haurien d’unir forces i establir una associació europea de clústers estratègics per a les indústries creatives i fer servir millor els serveis de la European Stra-tegic Cluster Partnership per a les indústries creatives.51 Un partenariat d’aquesta mena es podria iniciar amb el finançament del Programa d’internacionalització de clústers per a pimes, dins del Programa COSME.

Cada vegada s’és més conscient dels punts forts i les debilitats de les pimes creatives europees en els mercats globals i també dels reptes i les oportunitats que suposa impulsar les exportacions i els esforços d’internaciona-lització.52

Les organitzacions de clústers i els ecosiste-mes regionals tenen un paper crucial en les exportacions i la internacionalització de les indústries creatives.53 Generalment, les indús-tries creatives i culturals estan més orientades a la internacionalització que altres indústries, i Europa és un exportador global líder de productes de les indústries creatives.54 Els fets també evidencien que les organitzacions de clústers són cada vegada més importants en altres sectors pel que fa als processos d’inter-nacionalització.55

Les dinàmiques d’innovació i creixement dels clústers no estan limitades al clúster com a entitat lligada geogràficament a una ubicació. Els clústers també poden evolucionar cap a

5

xarxes sectorials que es basen en cadenes de valor amb prou potencial per permetre innovació transformadora en un gran nombre de sectors. Aquest fet ha estat àmpliament reconegut en el sector de les TIC i sens dubte ha influenciat gairebé tots els altres sectors empresarials. També cal reconèixer aquest paper transversal amb relació a les indústries creatives, ateses les seves capacitats per a la innovació intersectorial. En un sentit ampli, hi ha la necessitat de facilitar la creació d’eco-sistemes efectius d’àmbit regional, i donar-hi suport, tant per proporcionar serveis de suport empresarial de qualitat a les pimes creatives com per facilitar l’establiment d’una comunitat formada per les indústries creatives i altres parts interessades de la cadena de valor.

Els partenariats europeus de clústers estra-tègics56 són una mesura clau per vincular expertesa, proveïdors de serveis, canals de distribució i infraestructures financeres a un nivell transnacional, que al final permet que els ecosistemes regionals s’alimentin els uns dels altres i creixin en forma de hubs multiregionals basats en especialitzacions intersectorials. Per tant, els partenariats de clústers estratègics també poden portar cap a la col·laboració in-tersectorial si segueixen les cadenes de valor com a guia per a la innovació.

Els spillovers entre especialitzacions creati-ves poden generar productes i serveis nous que satisfacin la demanda de consum de noves experiències. Un exemple clàssic és el videoclip, que va sorgir del creuament entre la indústria televisiva i la musical, alhora que es van aprofitar els coneixements de la indústria cinematogràfica. Un exemple encara més recent el trobem en els jocs d’ordinador, que s’usen cada vegada més en altres sectors empresarials com a eina de comunicació i aprenentatge, i també com un canal atrac-tiu per a la promoció, distribució i venda de productes d’altres indústries creatives, com ara pel·lícules, joguines, música, literatura, etc. Els models de negoci transversals i les innovacions en la cadena de valor condueixen cap a una escalabilitat creixent per a les pimes



36

Plataforma Europea de Col·laboració entre ClústersLa Plataforma Europea de Col·labora-ció entre Clústers (ECCP) dóna accés a informació i serveis que permet una interacció de més qualitat i més adreça-da entre organitzacions de clústers i els seus membres. La va crear la Comissió Europea fora del context de l’ECIA.

L’objectiu és millorar el rendiment i augmentar la competitivitat d’aquestes organitzacions mitjançant l’estimulació de la cooperació entre clústers europeus i internacionals i la creació de partena-riats europeus de clústers estratègics. En total, hi ha 35 organitzacions eu-ropees de clústers creatius que estan registrades en la Plataforma Europea de Col·laboració entre Clústers, la qual acull un total de 920 organitzacions. Hi ha una oportunitat clara a Europa, dins de les indústries creatives, perquè els inter-mediaris de pimes s’organitzin millor i s’associïn més.

Més informació:www.clustercollaboration.eu

creatives, que, un altre cop, fa que siguin més atractives per als inversors, la internacionalit-zació i el creixement.57

Si tenim en compte aquestes dinàmiques, l’ex-cel·lència de clústers realment implica estratègies d’internacionalització que permetin a les pimes creatives operar en un entorn global i arribar a nous mercats i cadenes de valor de tot el món.

Quan les organitzacions de clústers creatius posin recursos en comú i cooperin de manera transnacional dins de la UE, les indústries crea-tives europees tindran més opcions de guanyar presència en l’escena global, com també de contribuir a formar una imatge europea atrac-tiva, connectant l’excel·lència en el camp de patrimoni amb la creativitat més vanguardista.

En nombrosos sectors industrials ja s’han donat casos de partenariats estratègics de clústers. Les experiències d’aquests sectors poden servir d’inspiració per a les indústries creatives. La Comissió Europea va crear la Plataforma Europea de Col·laboració entre Clústers58 específicament per facilitar la col·la-boració transnacional entre clústers europeus. Això no obstant, només una minoria d’orga-nitzacions de clústers creatius d’Europa estan actualment registrades en aquesta plataforma. Així mateix, una avaluació de les prioritats estratègiques ha mostrat que, molt sovint, la internacionalització no es percep com una prioritat important entre les organitzacions de clústers creatius.59

Encara que s’ha avançat en els darrers anys, encara hi ha molt marge per introduir millores en les estratègies d’internacionalització en les organitzacions de clústers creatius.60 En els propers anys es preveu que la creació de co-munitats en les indústries creatives a Europa traspassarà fronteres regionals i nacionals i creixerà internacionalment. Per tant, els par-tenariats estratègics de clústers seran un camí per fer créixer i per interrelacionar els eco-sistemes regionals i per estimular la cadena de valor de la innovació, tant per a l’empresa individual com per a tota l’economia.



37

RECOMMENDATION

Posar en marxa instruments de finançament nous i innovadors per donar suport a les pimes creatives

Les autoritats dels Estats membres, de les regions i de la UE haurien d’introduir fórmules noves i innovadores de finançament per a les pimes creatives. Els nous instruments de finançament s’haurien de basar en les tendèn-cies emergents, com ara els microcrèdits, les aportacions reintegrables, els préstecs entre particulars, el micromecenatge, etc.Mitigar el risc entre el finançament públic i el privat és un aspecte important dels nous ins-truments, que poden tenir un impacte positiu en la professionalització general del sector.61

6

Sovint es titlla els negocis creatius de “més arriscats”, però és clara-ment un supòsit fals

L’accés al finançament s’ha descrit àmplia-ment com una barrera clau per al creixement de les indústries creatives.62 Així, l’accés al finançament s’ha de tractar com una mesura clau per desplegar un suport empresarial més efectiu per a les pimes creatives. Les indús-tries creatives són un recurs crucial per al des-envolupament d’Europa pel que fa a ocupació, innovació i creixement. El capital llavor públic ha de contribuir a desenvolupar encara més aquestes indústries. Sovint es titlla els negocis creatius de “més arriscats”, però és clara-ment un supòsit fals.63 Es poden reduir alguns factors de risc. Quan donen finançament, els bancs i els agents financers volen confiança: confiança en l’equip de gestió, en la trajectòria de l’empresa i en la garantia que en el futur s’aconseguiran les vendes previstes, els ob-jectius de guanys i la rendibilitat de la inversió. Si es fa front a aquestes qüestions, el suport econòmic actual i els instruments de finança-ment més innovadors poden donar solucions més efectives a les indústries creatives.

Una de les preguntes principals que sorgeix quan s’aborda el tema de l’accés al finança-ment és si cal centrar-se en instruments de finançament genèrics o en eines personalitza-des específiques per a les indústries creati-ves. Ha quedat palès que els instruments de finançament genèrics, els quals s’adrecen a qualsevol indústria, com ara els sistemes de garanties, no tenen visibilitat ni beneficiaris entre les pimes creatives.64 Això indica que cal dirigir l’atenció de les pimes creatives cap als plans de suport financer genèric, mentre que alhora es generen instruments genèrics més adequats per a les indústries creatives, ja sigui utilitzant intermediaris o campanyes de màrqueting i labelling més especialitzades.

No hi ha una resposta única que satisfaci tothom a la pregunta de si cal centrar-se en instruments de finançament genèrics o en programes personalitzats per a les indústries creatives. En alguns contextos, els instruments genèrics de finançament poden oferir la millor solució, mentre que en altres, les eines espe-cialitzades són més adequades en funció dels esforços previs o les especificitats regionals.

Tanmateix, com a norma general, en bona mesura la majoria de les pimes creatives més desenvolupades tenen les mateixes necessitats de finançament que les pimes desenvolupades d’altres sectors, pel fet que han d’afrontar pro-blemes semblants, una rendibilitat semblant i una salut financera semblant a la d’altres pimes d’altres sectors. Consegüentment, no sembla necessari oferir instruments financers perso-nalitzats per als segments més desenvolupats de les pimes creatives.65 Ans al contrari, hi pot haver la necessitat d’augmentar la visibilitat d’aquests instruments entre les indústries crea-tives. En alguns casos, els plans s’han de modi-ficar una mica, posant-los a prova i revisant-los, tal com s’ha esmentat a la recomanació 3.

La majoria de les pimes creatives no troben una via que s’ajusti a les seves necessitats en els instruments generals de finançament.66 I això no es deu a una falta d’ambició, sinó al fet que la informació general sobre el mercat és



38

AportacionsreintegrablesLes aportacions reintegrables són una nova eina per al finançament de projectes dels sectors creatius i culturals que va engegar l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).72

Aquest instrument s’ha dissenyat per fer canviar la mentali-tat de les empreses, perquè passin de la dependència de les subvencions a una actitud de corresponsabilitat entre el sector públic i el privat. D’aquesta manera, vol millorar la competi-tivitat i la sostenibilitat financera de les empreses del sector cultural i creatiu.

Les aportacions reintegrables donen suport financer a les em-preses culturals perquè puguin avançar amb els seus projec-tes, amb la condició que aquests estiguin orientats al mercat. Ofereixen finançament sense interessos basat en el risc de l’empresa. En els projectes d’èxit, l’ICEC recupera una part de la quantitat concedida. En els primers quatre anys en funcio-nament, les aportacions reintegrables han aconseguit:• Concedir gairebé 6 milions d’euros en subvencions el 2013, després dels prop de 2 milions d’euros concedits el 2009.• El 2013 gairebé doblar el nombre de beneficiaris i d’inver-sions, en comparació amb el 2012.• Registrar un percentatge global de retorn del 89% dels projectes tancats.

Més informació:www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ICIC/Documents/Arxiu%20ICIC/ICEC_2012_ANG.pdfpàgina 18

relativament minsa.67 En conseqüència, sovint les pimes creatives s’adrecen als bancs privats quan busquen finançament. Això no obstant, l’experiència mostra que és molt probable que els bancs no els donin el finançament. Un cop més, la trajectòria de l’empresa i la garantia d’un flux de caixa positiu són el problema. Això genera la necessitat que el sector públic posi a l’abast instruments de palanquejament per donar suport a les pimes creatives i per-metre que aquestes puguin créixer en un futur.

S’han d’implementar nous instruments finan-cers, sobre la base de mecanismes financers emergents, com ara els microcrèdits, les aportacions reintegrables, els préstecs entre particulars, el micromecenatge, etc.68 La mesura d’Europa Creativa,69 que inclou un nou mecanisme de garantia financera (que entrarà en funcionament a partir del 2016), ha estat molt ben rebut com a instrument específic que facilitarà que les pimes dels sectors creatius i culturals accedeixin al finançament.Es crearà un programa de capacitació, lligat a un mecanisme de garantia i orientat a combatre la manca de coneixements especia-litzats en sectors específics de les institucions financeres, i es tractaran les especificitats del sector. Això permetrà als bancs desen-volupar capacitats concretes d’avaluació de crèdit de les pimes en els sectors creatius i culturals o valorar el dret de propietat intel·lec-tual. Aquesta acció podria portar a elaborar mecanismes similars en l’àmbit regional, que donarien lloc a empreses financerament sostenibles i, a llarg termini, a empreses més atractives als ulls dels inversors privats.

Ha quedat més que palès que cal que el sector públic tingui en compte el micromecenatge.70 Mentre que s’ha d’explorar la cooperació entre organismes públics i plataformes de microme-cenatge, també hi ha la necessitat d’establir un marc europeu coherent que promogui i desenvolupi les condicions prèvies per engegar iniciatives de micromecenatge, incloent-hi les plataformes basades en l’equity crowdfunding. Actualment, la Direcció General de Mercat Interior i Serveis de la Comissió Europea està

explorant el potencial i els riscos d’aquesta rela-tivament nova forma de finançament, en creixe-ment continu, i també estudia els marcs legals nacionals que s’hi poden aplicar, a fi d’identifi-car si hi ha valor afegit en l’actuació política a nivell europeu en aquest camp.71 Encara que no és exclusiu per a les indústries creatives, el Programa europeu COSME fomenta un millor accés al finançament per a pimes, mitjançant la garantia de préstecs i l’equitat.



39

Suport al creixement de lesempreses creatives amb préstecs reemborsables

El programa de préstecs per a empre-ses creatives innovadores de Creative England73 ofereix préstecs de fins a 150.000 lliures sense interessos per donar suport a les empreses creatives i digitals de les regions angleses. El fons total (a dia d’avui) ha estat de 3,5 milions de lliures i s’ha convocat anualment des del juliol del 2012. Els primers dos fons de préstecs van tenir tant d’èxit i es va rebre una quantitat tan enorme de sol·licituds que es va decidir incrementar l’import del fons d’1.000.000 a 1.500.000 lliures.

• Juliol del 2012: fons de préstecs per valor d’1 milió de lliures.Resultats: 12 empreses van rebre suport / productes desenvolupats, 78 llocs de feina creats/mantinguts (a dia d’avui)• Juliol del 2013: fons de préstecs per valor d’1 milió de lliures.Resultats: 12 empreses van rebre suport / productes desenvolupats, 60 llocs de feina creats/mantinguts (a dia d’avui)• Juliol del 2014: fons de préstecs per valor d’1,5 milions de lliures.Sol·licituds en curs.

Els préstecs per a empreses de Creative England estan concebuts per a petites i mitjanes empreses de fora de Londres que vulguin desenvolupar productes nous, incloent-hi software, aplicacions i contingut per al desenvolupament de TV multipla-taforma, atenció sanitària, serveis gover-namentals, jocs i entreteniment interactiu, serveis d’empresa a empresa, aprenentat-ge electrònic i aplicacions mòbils.

Creative England ofereix préstecs sense interessos d’un import entre 60.000 i 150.000 lliures per sol·licitud, que es reparteix 50/50 i en què l’empresa com-parteix els costos de desenvolupament. Dóna suport a empreses que tenen dificultats a l’hora d’accedir a finança-ment a causa de l’alt risc o de la incer-tesa al voltant del resultat del projecte. S’adreça a empreses que puguin demos-trar un gran potencial de creixement i que vulguin fer un canvi radical en el seu desenvolupament.

Els préstecs per a empreses de Creative England reben el suport del Departa-ment d’Empresa, Innovació i Habilitats del Govern del Regne Unit, mitjançant el seu Fons de Creixement Regional (RGF). L’objectiu és promoure el creixement econòmic i per fer-ho donen préstecs sense interessos alhora que creen un fons d’inversions sostenibles (i conti-nuades) per donar suport a les pimes creatives i digitals.

Més informació:www.creativeengland.co.uk/business/business-loans

Caswww.creativeengland.co.uk/story/interview-the-floow-ceo-and-co-founder-aldo-monteforte



40

La primera plataforma de micromecenatge regional ipúblic del món

Nordstarter és una plataforma de micromecenatge, de titularitat pública, que es va crear a la ciutat d’Hamburg (Hamburg Kreativ Gesellschaft)74 la tardor del 2011. Les empreses del sector cultural i creatiu presenten els seus projectes en línia, fan una cam-panya de promoció i convencen el públic perquè els doni suport financer amb la finalitat que puguin dur a terme les seves idees. Per tant, la plataforma no només és una eina per aconseguir accés a finançament, sinó que també és una manera de generar interès cap als projectes.

La Hamburg Kreativ Gesellschaft és la institució que gestiona Nordstarter i ofereix un ampli ventall de serveis rela-cionats amb la plataforma: consultoria, tallers de micromecenatge, esdeveni-ments relacionats amb el micromece-natge, promoció i formats especials en col·laboració amb altres organismes públics i privats d’Hamburg per dirigir l’atenció del públic cap als projectes innovadors de les indústries creatives. Els projectes de Nordstarter tenen una taxa d’èxit molt elevada en comparació amb altres plataformes i, a més, els pro-jectes es beneficien de la gran visibilitat que tenen gràcies als esforços conjunts de promoció.

Fundada el novembre del 2011, Nords-tarter ha finançat des d’aleshores 113 projectes amb 700.000 euros aconse-guits amb finançament col·lectiu. La taxa d’èxit del 2014 va ser del 62%. Els creadors del projecte Nordstarter afirmen que les empreses no només han aconseguit finançament i han po-gut promoure els seus projectes, sinó que també han establert contactes més enllà de la plataforma i han creat una comunitat al voltant del projecte. Estan en el camí correcte per desenvolupar el seu potencial!

Més informació:www.nordstarter.org



41

RECOMANACIÓ

Estimular les inversions en indústries creatives mitjançant ecosistemes efectius d’àmbit regional

Els estats membres i les autoritats locals o regio-nals han d’encoratjar els inversors privats perquè inverteixin en pimes creatives en fase inicial, tot facilitant la creació d’una comunitat formada per clústers creatius especialitzats en els ecosistemes regionals i inversors en fases inicials.

Generalment, les inversions en fases inicials que es fan en empreses creatives són un territori desconegut per als inversors privats. Mentre que en alguns subsectors creatius, com ara la indústria dels videojocs, els inver-sors privats hi han mostrat cada vegada més interès en els darrers anys, hi ha altres sectors creatius que no han captat el mateix interès.

7

Aquests factors indiquen que hi ha la necessitat de facilitar el match-making en un àmbit regional i la creació de comunitats formades per clústers creatius i inversors.

Sovint els inversors es deixen portar pel mite de “la ment creativa” com aquella que no té una mentalitat comercial i que és poc profes-sional en un entorn empresarial. De mites, n’hi ha molts, però poques vegades són certs a la pràctica.75 Per exemple, els inversors sovint pensen que els models empresarials de les in-dústries creatives són arriscats intrínsecament, però les dades del Regne Unit no mostren índexs de fracàs més elevats en start-ups del sector creatiu en comparació amb les empre-ses emergents de l’economia global.76

Poca informació sobre el mercat, combinada amb una manca general de conscienciació per

part dels inversors, fa que hi hagi molt pocs inversors privats que estiguin especialitzats o que tinguin una trajectòria en les indústries creatives. Aquesta qüestió és present en tota la cadena del capital privat, la qual cosa, al final, fa que hi hagi oportunitats de sortida limitades per als inversors en fases inicials. Mentre que els inversors en fases inicials confien en què hi hagi interès per part de compradors potencials en una fase posterior, no faran la inversió si no detecten aquest interès general.

Desenvolupar ecosistemes efectius liderats per organitzacions de clústers professionals pot tenir un impacte potencialment important en l’estimulació de les inversions privades en les indústries creatives. Se sap que els clústers efectius acumulen experiència en el sector i saber fer, que és molt necessari per fomentar la inversió en les indústries creatives. Habitual-ment els inversors en fases inicials aporten co-neixement i mentoria a les empreses juntament amb la inversió, la qual cosa és un aspecte important que pot fer reduir l’índex de fracàs.

Aquests factors indiquen que hi ha la neces-sitat de facilitar el matchmaking a escala re-gional i la creació de comunitats entre clústers creatius i inversors. La tasca de les organit-zacions de clústers i altres intermediaris no se centra únicament a preparar les pimes creatives per adreçar-se a inversors, sinó també a preparar els inversors per valorar, avaluar i entendre plenament les pimes creati-ves. Sense aquesta condició prèvia, serà difícil aconseguir una entesa i confiança mútues, que són essencials per millorar l’accés de les indústries creatives al finançament.

Facilitar la creació de comunitats entre clús-ters creatius d’àmbit regional i inversors en fases inicials fomenta i fa créixer el nivell de “finançament intel·ligent”, en què el capital es complementa amb expertesa i accés a canals de distribució, cadenes de valor, clients objec-tiu, etc. Les organitzacions de clústers i altres intermediaris de pimes amb especialitza-cions semblants han de crear col·laboracions transfrontereres per tal d’establir connexions



42

Venture Capital (VC)Fonds Kreativwirtschaft. Berlin

Les indústries creatives tenen un paper vital a Berlín.77 El productors cinemato-gràfics i musicals, de disseny de moda, de publicitat i de videojocs, com també els publicistes, els artistes i els arquitec-tes s’han convertit en una peça econò-micament clau per a la capital alemanya. La societat VC Fonds Kreativwirtschaft Berlin GmbH vol donar suport a les pi-mes del sector creatiu ubicades a Berlín, a través de facilitar capital equity.

VC Fonds Kreativwirtschaft és una ini-ciativa conjunta d’Investitionsbank Berlin (IBB) i de l’estat de Berlín, que es va iniciar el 2008. Té un volum de 30 milions d’euros i està parcialment finançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea. El límit per inversió en una empresa és de 3 milions d’euros. VC Fonds Kreativwirts-chaft cobreix com a màxim el 50% d’una ronda de finançament. La resta prové de coinversors privats.

entre el coneixement especialitzat i el capital i, d’aquesta manera, acumular més finança-ment per a les pimes creatives. Finalment, això portarà cap a mètodes nous i fiables per fer la valoració de les pimes creatives. A més, també permetrà que les pimes aprenguin per si mateixes com ampliar els seus negocis mitjançant el capital risc privat.

Fer comunitat en els ecosistemes regio-nals també pot funcionar com una eina per estimular la fertilització intersectorial, atès

que reuneix les pimes creatives i les parts interessades d’altres sectors. En concret, cal posar èmfasi en la superposició que es dóna entre les indústries creatives i el sector de les TIC. Diversos estudis han demostrat que una àmplia majoria dels inversors afirmen haver invertit en empreses basades en les TIC. Per això, bona part de la integració de les TIC en el sector creatiu hauria d’incrementar la cons-cienciació dels inversors envers les indústries creatives i donar més espai per a l’experimen-tació, la innovació i el creixement.

VC Fonds manté relacions estretes amb totes les organitzacions de clústers rellevants, amb intermediaris i altres participants de l’ecosistema local de les indústries creatives. Això permet identifi-car noves oportunitats d’inversió amb un fort potencial i anticipar-se a les ten-dències del mercat amb oportunitats de creixement. VC Fonds Kreativwirtschaft ha aixecat una inversió privada d’uns 200 milions d’euros i, fins al moment, ha invertit en 37 empreses del sector ubica-des a Berlín. L’equip d’inversió fa servir un enfocament actiu per gestionar les inversions i treballar estretament amb la direcció de l’empresa, on sovint aporta més valor mitjançant serveis de mentoria o coaching o adoptant papers actius a les oficines, com ara comitès consultius.

Més informació:www.ibb-bet.de/vc_fonds_kreativ.0.html?&L=1



43

La Creative Business Cup ajuda els emprenedors creatius a fer créixer els seus negocis globalment

La Creative Business Cup (CBC)78 és una iniciativa global, una xarxa i un mercat que dóna suport als emprenedors de la indústria creativa perquè escalin i facin créixer els seus negocis. La CBC ofereix formació, matchmaking i assessorament per tal d’ajudar a les start-ups creatives a alliberar el seu potencial de creixement i la seva contribució per idear solucions creatives i innovadores en altres indús-tries. La CBC va començar el 2010 com un esdeveniment d’àmbit nacional a Di-namarca. El 2012 ja s’havia convertit en un moviment global que tenia el suport d’inversors, mitjans de comunicació, or-ganismes, responsables polítics, governs i emprenedors creatius de tot el món.

La CBC dóna suport als emprenedors creatius durant tot l’any, tot i que el punt fort és la World Championships, la compe-tició a escala mundial per a emprenedors creatius, que té lloc un cop a l’any. Es comença amb les competicions nacionals, en què cada país participant selecciona la millor start-up creativa. El novembre, els guanyadors de cada país es troben per competir a la final internacional de Copen-haguen (Dinamarca) i aconseguir el títol de millor emprenedor creatiu del món. Els millors emprenedors creatius de tots els països participants poden assistir a l’acte principal, en què es presenten les millors idees de negoci davant d’un grup d’inver-sors internacionals. Tots els emprenedors, les organitzacions i els responsables po-lítics interessats en l’emprenedoria crea-tiva poden assistir a la final internacional de Copenhaguen per participar en tallers, trobar inspiració, conèixer inversors i anar

a la Creative Entrepreneurship Conferen-ce i al lliurament de premis.

La CBC també ofereix una plataforma online, CBC Connect, per a les cinc millors empreses emergents de cada país par-ticipant. CBC Connect ofereix formació, facilita el matchmaking i promou i reforça les competències empresarials dels emprenedors. A més, també connecta els emprenedors amb els inversors i prepara els emprenedors abans, durant i després de les finals internacionals de la CBC.

La CBC ha ampliat el nombre de països participants i ha passat de 17 països el 2012 a 60 països el 2014. Més de 3.000 start-ups de tot el món reben l’assistèn-cia de la Creative Business Cup cada any per fer créixer el seu negoci. Algunes de les empreses participants de la CBC del 2013 han estat capaces de:

• Incrementar el nombre de treballadors.• Signar contractes d’inversions.• Trobar nous socis financers.• Desenvolupar, produir i vendre produc-tes nous.• Crear una xarxa internacional i accedir a mercats nous.

Per a més informació sobre la participa-ció d’start-ups en la Creative Business Cup, vegeu: www.creativebusinesscup.com/start-up-results-2013

Per a més informació sobre la Creative Busi-ness Cup i les bases de participació, vegeu:www.creativebusinesscup.com



44

FILAS: un fons de capital de risc per a la fase inicial d’inversió dirigit a les indústries creatives

FILAS és l’agència financera de la regió del Laci (Itàlia).79 Ha representat un paper molt destacat a la regió donant suport i finançant empreses amb un alt potencial de creixement. FILAS disposa de nombroses eines de finançament per-sonalitzades per als diversos cicles vitals de la start-up. El 2002, FILAS va dissen-yar, llançar i implantar el primer fons regional de capital de risc en fase inicial d’Europa, finançat amb fons estructurals, especialitzat en indústries creatives. Per tant, les agències de desenvolupament regional tenen una responsabilitat social a l’hora de donar suport als sectors emergents, com ara les indústries creati-ves, facilitant el contacte amb inversors.

El fons de capital de risc en fase inicial de FILAS es va establir amb el suport del FEDER (2007-2013) i tenia un pressupost de 24 milions d’euros. Les característi-ques clau del fons són les següents:• Inversió pública mitjana: entre 50.000 i 750.000 euros per inversió,• Vida útil de les inversions (màxim cinc anys), • Participació minoritària (com a màxim el 49,9%),• Inversió social únicament o gairebé social (és a dir, obligacions convertibles)

El fons només ofereix coinversió (entre el 50 i el 70%) amb inversors indepen-dents privats (és a dir, Business Angels i fons de capital risc).

El mecanisme de coinversió té un efecte de palanquejament amb una relació 1:1 en finançament privat i hi ha una forta col·laboració amb acceleradores i fons de capital pre-llavor, com ara LUISS Enlabs o LVenture. Les fases que es financen són la posada en marxa i l’expansió.

Aquest mecanisme 1:1 dóna suport es-pecialment a start-ups del sector creatiu mitjançant:• la mitigació de l’alta percepció de risc relacionada amb el sector: les societats de capital risc privades es beneficien d’una recuperació prèvia de capital invertit des de fons privats;• la bonificació d’accions sobre els guanys mitjançant el retorn de part dels guanys públics als fons privats, i• la prospecció i avaluació, com també les decisions estratègiques de sortida i governança.

FILAS està associat amb més de 85 ins-titucions privades, societats de capital de risc i Business Angels, i està obert a am-pliar la seva xarxa amb inversors estran-gers. Des del 2011, FILAS ha destinat 24 milions d’euros al fons de capital de risc i, només el 2013, va invertir 5,9 milions d’euros en quatre start-ups de sectors de les indústries creatives (disseny i moda; contingut digital i TV web; música digital, videojocs i ludificació, i l’aplicació social en sectors tradicionals).

Més informació:www.filas.it



45

RECOMANACIÓ

Donar suport a novesiniciatives per aconseguir una millor valoració de lapropietat intel·lectual per a les pimes creatives

La Comissió Europea, els estats membres i les regions han de donar suport a noves iniciati-ves per investigar i definir com han de ser les accions que s’han de dur a terme per fer una valoració més acurada de la propietat intel·lec-tual de les pimes creatives.

Les indústries creatives i culturals es carac-teritzen per ser molt dependents dels actius intangibles i per tenir dificultats a l’hora de protegir la propietat intel·lectual (PI). No estava previst abordar la protecció de la PI, però la valoració de la PI va sorgir durant les discussions de la Plataforma d’Aprenentat-ge de Polítiques de l’ECIA, com una qüestió particular relacionada amb l’accés al finança-ment de les indústries creatives. A més, el canvi digital ha afectat de forma disruptiva els mercats de molts sectors creatius, i ha creat noves oportunitats empresarials, alhora que ha posat a prova les infraestructures empresarials actuals.

Globalment la PI és un dels actius més va-luosos però el menys explotat en el negoci. L’Informe Gowers sobre propietat intel·lec-tual80 va estimar que el 70% del valor d’una empresa típica rau en els actius intangibles, a diferència del 40% de principis dels anys vuitanta del segle xx. Això és especialment així per a les indústries creatives i la comu-nitat financera encara considera que el fet d’invertir en aquestes empreses comporta un risc intrínsec. Els inversors de capital risc no disposen de les eines ni del knowhow per valorar i capitalitzar la PI creativa. Tant aquest coneixement com les experiències pràctiques s’haurien d’acumular. Així ma-teix, el sector públic pot facilitar que hi hagi un increment de la informació i dades sobre el mercat.

8

Quan accedeixen al finançament, les empre-ses creatives han de fer front a dos reptes principals per poder créixer.

El primer és que, sovint, la informació dispo-nible sobre fons i opcions de finançament està fragmentada o és difícil d’entendre, ja que no hi ha equips de gestió amb experiència per posi-cionar-se de manera adequada. Per tant, hi ha la necessitat d’explorar més a fons quines me-todologies poden ser útils per superar aquest repte. Els esforços que s’han fet fins ara sembla que no han solucionat aquesta qüestió. Aquí el sector públic podria tenir un paper i proporcio-nar suport empresarial més adequat.

El segon repte és que els inversors i les entitats de crèdit no sempre entenen fàcilment els mo-dels empresarials de les empreses creatives, i hi ha poca entesa amb relació a les oportu-nitats d’inversió en el sector creatiu i en com cal avaluar-les. Els bancs troben dificultats per avaluar els riscos associats de donar un préstec a un negoci, l’actiu principal del qual es basa en la PI, en què a més sovint no pren la forma tra-dicional de la PI ni de patents. Algunes entitats de crèdit importants disposen d’equips espe-cialitzats en els sectors creatius, però aquest coneixement especialitzat se sol ubicar a les oficines centrals i no tenen impacte localment.

Entre els inversors de capital, la predisposi-ció a invertir perd pistonada per l’absència de dades o d’informació sobre el mercat que exemplifiquin la natura de les oportunitats de creixement i facilitarin les comparacions entre els aspectes atractius de potencials inversions. Al sector li manquen estudis de casos que mostrin el creixement aconseguit, el rendiment i les sortides dels inversors, que sovint són una part important de la informació sobre el mercat que s’utilitza en el procés de due diligence per a contractes amb empreses creatives més petites.

A més, el buit d’informació actual fa que pos-sibles inversors paguin un cost significatiu per recollir informació i valorar els riscos associats a oportunitats específiques, la qual cosa fa



46

Tant per al Banc Europeud’Inversions (BEI) com per a altres parts interessades és fonamental definir els models d’avaluació més adequats que incloguin la PI.

que les inversions a petita escala en empreses creatives siguin menys atractives.

El suport públic podria ajudar a desenvolupar i promoure un “toolkit” o “caixa d’eines”81 i un marc perquè els possibles inversors duguessin a terme una avaluació més efectiva les em-preses creatives. Una caixa d’eines d’aquesta mena hauria de contribuir a desenvolupar informació sobre el mercat més completa, per exemple, mitjançant estudis de casos d’èxit i de rendiment per ajudar les comunitats d’in-versors a entendre la natura de les empreses del sector i per mostrar els perfils de valor i de risc associats a les inversions i els préstecs en l’àmbit de les indústries creatives.82 Les accions es podrien emprendre en col·laboració amb serveis financers de cambres de comerç per promoure la nova informació a través dels seus canals i incorporar-la al desenvolupa-ment professional de la indústria.83

Així mateix, les accions es podrien centrar a elaborar un conjunt exhaustiu de dades, en forma d’informe anual d’informació sobre el mercat, que fes un seguiment any rere any de la informació clau per il·lustrar la mida i la for-ma de les indústries creatives, les tendències clau que hi influeixen i el volum i el tipus de finançament utilitzats per les empreses, basat en les dades presentades de manera anònima (una iniciativa d’aquesta mena es correspon amb les accions proposades al capítol 2.3, recomanacions 9 i 10).

La manera com les empreses guanyen diners ha canviat essencialment; cada vegada més, el coneixement és poder i cal que els negocis identifiquin i entenguin el seu valor. És en aquest moment quan la PI representa una oportunitat important, com a actiu que els pro-pietaris d’empreses creatives poden aprofitar per reforçar el seu propi negoci, en concret mitjançant el sector del finançament alternatiu.

En el programa marc d’Europa Creativa de la Comissió Europea per al període 2014-202084 també s’ha tractat la qüestió d’avaluar la PI, en concret en el seu apartat intersectorial, que inclou el mecanisme de garantia per als sectors creatiu i cultural. Aquest mecanisme de garantia s’ha dissenyat per facilitar l’accés al finançament de les microempreses i les petites i mitjanes empreses del sector, així com per millorar les capacitats d’avaluació del risc dels intermediaris financers. A més a més, el mecanisme té l’objectiu de testar enfoca-ments empresarials nous i intersectorials per finançar, distribuir i monetitzar la creació.

Tant per al Banc Europeu d’Inversions (BEI) com per a altres parts interessades és fonamental definir els models de valoració més adequats que incloguin la PI. L’aplicació d’aquest mecanisme ha d’incloure progra-mes de formació per als bancs i altres inter-mediaris, que poden demostrar que són una eina útil per crear una metodologia comuna per valorar la PI.



47

Formar inversors, banquers,comptables i emprenedors en lavaloració de la PI

St’art, un fons d’inversió per a les indús-tries creatives que participa en el projec-te “Valònia, districte creatiu europeu”,85 va dur a terme una formació pilot de dos dies dirigida a inversors i amb l’objec-tiu de millorar el nivell de “sensibilitat” envers les indústries creatives. Un dels mòduls que va generar més interès va ser el de la valoració dels actius intangi-bles, que combinava el marc jurídic dels actius intangibles, explicat per dos ad-vocats especialitzats en PI, amb el know how comptable d’un expert amb molta experiència en la valoració pràctica de la PI. La formació ha estat certificada per l’IPCF, l’Institut de Comptables belgues.

Aquesta oferta formativa, que és un pilot pensat perquè es pugui transferir, va de-mostrar que la interacció amb els empre-nedors creatius és important per distingir la complexitat dels subsectors creatius i poder donar consells pràctics per a la va-loració de la PI. L’avaluació d’aquests dos dies va identificar la necessitat de crear una formació específica per a la valoració de la PI dissenyada per a actors financers i emprenedors de les indústries creatives i culturals. La majoria dels participants estaven interessats en el mòdul de va-loració de la PI per obtenir eines i volien fer-ne un seguiment per poder aprofundir en la pràctica de la valoració de la PI. Així mateix, l’experiència va fer veure agents i prescriptors com n’és, d’important, la valoració de la PI.86

Més informació:www.creativewallonia.be/wecdwww.start-invest.be



48

El valor dels sentimentsEl programa finlandès Feelings (‘els sentiments’: la creació de valor intangible i el valor de l’expe-riència) preveu que el 2030 Finlàndia serà el país líder en empreses que tinguin com a principal ac-tiu els intangibles. El programa el gestiona Tekes, l’organisme públic finlandès de finançament per a la innovació. L’enfocament que fa servir consis-teix a plantejar reptes a les empreses perquè bus-quin noves maneres de fer les coses i les anima a entendre més bé el paper de les experiències i els sentiments dels clients, com a motors d’innova-ció. El programa també dóna suport a la creació de noves xarxes de coneixement i a partenariats entre indústries creatives i altres empreses.

Mitjançant el programa Feelings, Tekes dóna finançament per a projectes de recerca, des-envolupament i innovació que se centren en el desenvolupament de la creació de valor intan-gible. Les empreses finlandeses i els organis-mes públics de recerca, com també entitats es-trangeres registrades a Finlàndia, poden rebre finançament de Tekes. El pressupost general del programa Feelings (per al període 2012-2018) és de 100 milions d’euros, dels quals el 50% prové del fons de Tekes i l’altre 50% prové de l’empresa o d’altres fons privats.

El programa, a més, encoratja les empreses a explotar millor els seus actius intangibles, incloent-hi marques, reputació i capital de co-neixement. El programa treballa amb pimes que s’adrecen a mercats internacionals de qualse-vol sector industrial. Així mateix, el programa ofereix finançament per a la recerca acadèmica en l’àrea de la creació de valor intangible i de les experiències dels clients. El programa s’ha engegat per al període 2012-2018.

Més informació:www.tekes.fi/en/programmes-and-services/tekes-programmes/feelings/

Descobrim la PI!Discover.IP és un projecte d’Austria Wirtschaftsservice (aws)87 en col·labo-ració amb l’Oficina Austríaca de Patents (ÖPA). L’objectiu és ajudar les empreses a reconèixer la seva propietat intel·lectual (PI) per evitar la pèrdua indesitjada de knowhow i també per descobrir com po-den fer-la servir com a actiu empresarial.

Diversos experts d’Austria Wirtschafts-service i de l’Oficina Austríaca de Patents ofereixen entrevistes personals amb propietaris d’empreses i recullen in-formació rellevant per a una utilització òptima de la PI per a l’empresa, en què s’inclouen acords de confidencialitat, pa-tents, comerços, copyright, contractes de cooperació, etc. Al final, l’empresa rep un informe complet i personalitzat que conté tota la informació que s’ha recollit.

Discover.IP està format per mòduls: per a empreses petites (de fins a 49 treballa-dors) el servei és de franc. El projecte està en marxa des del 2008 i registra un aug-ment constant de projectes participants.

Més informació:www.awsg.at



Arquitectura


50

IIIMesurar i augmentar el grau de conscienciació del valor de les indús-tries culturals i creatives com a motor clau d’inno-vació i creixement

A fi de promoure polítiques de manera efectiva per a les indústries creatives a gran escala, cal recollir i divulgar dades i xifres fiables que demostrin els efectes i el veritable valor de les indústries creatives en l’economia global. S’han fet alguns esforços per determinar i mesurar la manera com les competències i serveis creatius poden generar innovació en altres sectors, però es pot fer molt més per desenvolupar una base de coneixement més completa per elaborar polítiques i processos d’innovació concrets en les empreses europees.

Les indústries creatives necessiten una veu més forta com a indústria, per contribuir i beneficiar-se de les estratègies transversals, i assolir un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu. Els subsectors creatius i els interme-diaris han d’unir forces i actuar a través d’una sola veu per a la indústria, tal com passa en altres indústries, com ara el transport, el sec-tor ecològic o la sanitat, entre d’altres.

Per poder mesurar el valor de les indústries creatives, i conscienciar sobre aquesta qües-tió, es proposen les recomanacions següents:

RECOMANACIÓ

Determinar i mesurar elsefectes i el valor de lesindústries creatives enl’economia global

A fi de mostrar millor els efectes positius de les indústries creatives, la Comissió Europea, els estats membres i les regions han d’en-gegar nous estudis per fer mapeig i mesurar els efectes i el valor afegit creat arran de la transferència creativa cap a l’economia global. S’han elaborat alguns estudis,88 però es poden fer moltes altres coses per fer-ne el segui-ment i aportar les evidències que necessiten els que prenen les decisions a les empreses i les organitzacions abans de posar a prova i d’utilitzar competències i serveis creatius en els processos d’innovació.

Tal com s’ha dit a la introducció d’aquest informe, és essencial que es desenvolupi un ecosistema industrial a Europa que permeti la transferència creativa cap a l’economia global.89 El que és més important, això inclou fer augmentar el nombre i la qualitat de la transferència entre les indústries creatives i l’economia global, tant en mercats B2B com entre intermediaris de pimes, com ara organit-zacions de clústers, institucions públiques, etc. Els esforços s’han de dirigir cap a l’establi-ment d’un espai comú per als diferents actors del sector, basat en evidències sòlides del veritable valor de les indústries creatives.90

9

Els subsectors creatius i els agents intermediaris han d’unir forces i actuar a través d’una sola veu per a la indústria.



51

Fins ara, s’han fet pocs intents per fer un ma-peig i mesurar de quina manera contribueixen les indústries creatives a l’economia global. En general, les indústries creatives tenen un bon posicionament per fer propostes de valor basades en l’experiència als clients i a d’altres parts interessades. Tanmateix, aquest aspecte implica nombrosos matisos que encara s’han d’esbrinar. Aquests matisos inclouen el context dels processos d’innovació, que poden anar des de la innovació aplicada al producte fins a la innovació en l’àmbit dels serveis, passant per la comunicació, el màrqueting, el desen-volupament de recursos humans, processos organitzatius, etc. Així mateix, inclou la dife-renciació entre els diversos tipus de compe-tències i serveis creatius en els processos d’innovació. Mentre que alguns professionals creatius se centren principalment en els processos creatius, n’hi ha d’altres que es dediquen al producte final.

De la mateixa manera, algunes pimes creati-ves s’especialitzen en l’organització d’esdeve-niments en directe (com ara les arts escèni-ques, el teatre, la música en directe, etc.), però n’hi ha altres que s’especialitzen a facilitar la interacció amb l’usuari mitjançant productes i diverses interfícies (per exemple, els mitjans digitals, els jocs, el disseny, etc.). I encara hi pot haver altres especialitzacions.

En el pitjor dels casos, si no s’aconsegueix fer un mapeig i mesurar aquests matisos de valor afegit a través de les transferències creati-ves, es podria generar un escepticisme afegit envers les indústries creatives com a facilita-dores d’innovació. No n’hi ha prou a percebre i promoure les indústries creatives com una “fòrmula màgica” que automàticament gene-rarà qualsevol tipus d’innovació en qualsevol context empresarial.

Per tant, el fet d’aportar informació basada en proves sobre els matisos de les transferències de coneixement creatiu ha de ser una part de la construcció de confiança i de l’estimulació d’incentius per incorporar els serveis creatius en estratègies d’innovació en l’economia global.

S’han d’oferir dades i mappings més consis-tents, que facin ús de la definició d’indústries creatives i culturals, presentada el 2012 pel projecte ESSnet Culture (Xarxa del Sistema Estadístic Europeu sobre la Cultura) cofi-nançat per l’Eurostat.91



52

Determinar i mesurar el valor afegit de les indústries creativesa l’economia global

Nesta, la Fundació Nacional per a la Ciència, la Tecnologia i les Arts del Regne Unit92, ha desenvolupat una nova manera de classificar les indústries creatives britàniques. L’estudi proposa una metodologia per definir fins a quin punt una professió es pot considerar “creativa”. Els resultats destaquen la gran influència que tenen les indústries creatives en la resta d’indústries. Podeu consultar-los a: “A Dynamic Mapping of the Creative Industries”, de Hasan Bakhshi, Alan Freeman i Peter Higgs (gener del 2013).

www.nesta.org.uk/sites/default/files/a_dynamic_mapping_of_the_creative_industries.pdf

Nesta ha publicat un altre document que se centra a determinar la metodologia del mapeig: “Estimating Gross Value Added of the Creative Economy”:

www.nesta.org.uk/sites/default/files/estimating_the_gva_of_the_creative_economy_april_2013.pdf

Tot seguit es presenten altres informes i enquestes que serveixen per mesurar i ressaltar el valor i les característiques de les indústries creatives:

Kreativwirtschaft (2009)Tercer informe austríac sobre les indús-tries creatives.

KEA (2009)“L’impacte de la cultura en la creativitat”.

UNCTAD, informe sobre l’economia creativa dels anys 2010 i 2008

Informe sobre la competitivitat europea (2010), que inclou un capítol sobre la innovació i la competitivitat a la Unió Europea.

Escola d’Arts d’Utrecht i altres (2010)“The entrepreneurial dimension of the cultural and creative industries”

Observatori Europeu de Clústers (2011)“Informe de sectors prioritaris: les indús-tries creatives i culturals”.

Observatori Europeu de Clústers (2012)Informe de sectors prioritaris: Informe sobre les indústries emergents en què es qualifiquen les indústries creatives d’in-dústria emergent. L’Observatori Europeu de Clústers facilitarà més informació i informes de tendències dels clústers a partir de finals del 2014.



53

RECOMANACIÓ

Incentivar i donar suport a una promoció més forta per a les indústries culturals i creatives

Els estats membres i les regions han de donar suport a iniciatives que millorin la promoció conjunta de les indústries creatives i cultu-rals. Aquestes iniciatives haurien d’incentivar subsectors creatius perquè superin l’aïllament sectorial i de facilitar la col·laboració entre subsectors. L’objectiu és aconseguir posicionar les indústries creatives perquè contribueixin de manera més efectiva a un creixement holístic i a estratègies innovadores, i se’n puguin benefi-ciar. Si no es promouen les indústries creatives de manera més activa, serà difícil crear estra-tègies coherents o identificar bé les solucions a l’hora d’elaborar polítiques efectives.

Les indústries creatives i culturals estan formades per un ampli conjunt de subsectors, cadascun dels quals està representat per associacions professionals ben establertes. Malauradament, no es dóna gaire col·laboració estratègica entre les diverses parts amb una visió conjunta de les indústries creatives com a sector econòmic. De fet, predomina la rivali-tat entre les parts interessades dels diferents subsectors, més que no pas la col·laboració, especialment pel que fa a lobbys polítics. Com que, tradicionalment, alguns subsectors creatius depenen en gran mesura dels fons públics, els

10

No es pot limitar el suport a les indústries creatives i culturals a polítiques empresarials i culturals, sinó que ha d’arribar a tots elsdepartaments de desenvolupament de polítiques que han de fer fronta grans reptes.

subsectors estan acostumats a competir entre ells per aconseguir el finançament i no sempre tendeixen a anar cap a la mateixa direcció.

Això esdevé un repte quan s’aborda el disseny de polítiques. El resultat és que moltes iniciati-ves polítiques se superposen, quan els reptes principals, com ara estimular la innovació, construir un suport empresarial més efectiu i millorar l’accés al finançament, es podrien abordar de manera més eficient mitjançant estratègies holístiques.

Tot i que cada subsector té les seves pròpies característiques, hi ha elements en comú sig-nificatius que els responsables polítics han de tenir en compte. En primer lloc, les indústries creatives fan de catalitzador de canvis socials, culturals i econòmics.93 En segon lloc, faciliten la creació de llocs de feina de qualitat, expor-tacions i creixement i, per tant, es troben entre els sectors clau que poden fer sortir la UE de la crisi econòmica.

No es pot limitar el suport a les indústries creatives i culturals a polítiques empresarials i culturals, sinó que ha d’arribar a tots els de-partaments de desenvolupament de polítiques que han de fer front a grans reptes, en àmbits com ara l’educació, la digitalització, la sanitat, la tecnologia aplicada al benestar, el desenvolupa-ment urbà i placemaking, el creixement verd i sostenible, l’ajuda al desenvolupament, la inclu-sió social, entre d’altres. Això no obstant, en el panorama actual encara és estrany que es facin esforços conjunts. El que ocorre és més aviat el contrari: predominen els subsectors que actuen com a lobbys individuals, la qual cosa reflecteix la manca de comprensió de les mesures de suport. Si el sector actua a través d’una sola veu, les indústries creatives seran capaces de fer contribucions rellevants i útils als diversos departaments que s’ocupen de resoldre aquests reptes socials. Els responsables polítics poden estimular-ho o bé demanant feed-back o bé donant incentius per a la representació col·labo-rativa de les indústries creatives als seus països o regions, tal com s’ha fet al Regne Unit, als Països Baixos i a Hamburg.



54

El cas holandès

El febrer del 2011 el Govern holandès va presentar un document en què definia la seva nova política empresarial. El nucli d’aquesta política és el pla del Govern per fer inversions específiques, com ara fons, incentius fiscals i sistemes de garanties, en els nou sectors líders de l’economia: aigua, agroalimentació, horticultura, tecnologia avançada, ciències de la vida, productes químics, energia, logística i indústries creatives. La idea consisteix a abordar els problemes que obstaculitzen el creixement en aquests sectors.

Aquest política impulsa la cooperació en-tre aquests sectors mitjançant l’estimu-lació de crossovers.94 Això és important perquè els reptes socials exigeixen un enfocament interdisciplinari. S’ha creat un equip d’experts per a cada sector, format per: un emprenedor d’una pime innovadora, un científic, un funcionari públic i un representant del sector.

El Govern no fa les seves propostes als sectors sinó que convida empreses i científics perquè elaborin plans d’acció. Per portar-ho a terme en l’àmbit de les in-dústries creatives, el Govern dóna suport a l’establiment del Consell Holandès de les Indústries Creatives (D-CIC). Aquest consell coordina la implantació del pla d’acció d’acord amb els principis del trian-gle daurat (col·laboració entre la indústria, els instituts de coneixement i el Govern).

Aquest equip interdisciplinari de les in-dústries creatives ha publicat un agenda política centrada a reforçar les diverses disciplines de les indústries creatives, com el disseny, l’arquitectura, la moda, el videojoc, els mitjans i l’entreteniment i la música. Aquesta agenda aborda els temes següents:

• coneixement i innovació• accés a finançament• capital humà• internacionalització• crossovers

Més informació:www.government.nl/issues/entrepreneurship-and-innovation/investing-in-top-sectors



55

Unint forces per a lesindústriescreativesEl 2009, la ciutat d’Hamburg va decidir reforçar les indústries creatives de la ciutat i va crear un organisme públic: Hamburg Kreativ Gesellschaft. A més, va encoratjar els diferents actors del sector creatiu de la ciutat per reunir-se en un lobby comú. La ciutat d’Hamburg va convidar aquests actors a les primeres reunions, va fer-ne el seguiment i va do-nar suport a la tasca de trobar les perso-nes i les empreses adequades, i també a l’ambiciós procés de combinar subsectors diferents en un programa comú.

La tardor del 2011, es va fundar l’as-sociació Hamburg Hoch 11, el primer lobby de les indústries creatives a Alemanya. Des d’aleshores, l’associació fa de portaveu de les indústries creati-ves a Hamburg tant per tractar amb els polítics com amb la indústria en general. A més, Hamburg Hoch 11 fa tasques de sensibilització sobre les indústries creati-ves i comparteix experiències pràctiques sobre tarifes, pràctiques professionals, cooperacions, qüestions legals, assegu-rances o preocupacions socials, a més de promoure l’intercanvi de coneixe-ments. El focus principal d’Hamburg Hoch 11 és la recerca de les interfícies entre sectors i mercats per promoure la innovació. Tots els membres de l’asso-ciació paguen una quota de membre i, a més, l’associació rep el suport financer de la ciutat d’Hamburg.

Més informació:www.hamburghoch11.de

Donar veu a les indústriescreatives del Regne Unit en l’àmbit polític

El Consell de les Indústries Creatives del Regne Unit95 és un fòrum conjunt format per les indústries creatives i el Govern del Regne Unit (el Departament de Cul-tura, Mitjans de Comunicació i Esports i el Departament d’Empresa, Innovació i Habilitats).Concebut per ser portaveu de les indús-tries creatives, el consell se centra en àmbits en què hi ha barreres de creixe-ment en el sector, com ara l’accés al fi-nançament, competències empresarials, internacionalització, regulació, propietat intel·lectual i infraestructura.

Els membres del consell són figures destacades de la indústria que provenen de totes les indústries creatives i digitals del Regne Unit (incloent-hi la televisió, els videojocs, la moda, la música, les arts, el sector editorial i cinematogràfic) juntament amb representants d’orga-nismes intermediaris. El juliol del 2014, el consell va llançar la primera política industrial del Regne Unit per a les indús-tries creatives.

Més informació:http://thecreativeindustries.co.uk/resources/create-uk



Disseny


57

Membres de laPlataforma d’Aprenentatge

de Polítiquesde la European Creative

Industries Alliance


58

Rasmus Wiinstedt TscherningPresident de l’ECIA

Rasmus Wiinstedt Tscherning és el presi-dent de la Plataforma d’Aprenentatge de Polítiques de l’ECIA. Així mateix, des del 2009, és el director general de CKO (Center for Cultural and Experience Economy), un organisme establert pel Ministeri de Cultura i el Ministeri d’Empresa i Creixement de Dinamarca. Fundador de la Creative Bu-siness Cup, el concurs internacional per a emprenedors de les indústries creatives des del 2010. Membre del grup d’alt nivell del projecte “Valònia, districte creatiu europeu”. Membre del comitè consultiu de la Copen-hagen Business School, màster en gestió de processos de negocis creatius. Membre del consell de l’Institut Cultural Danès i el Ros-kilde Business College. A més de la respon-sabilitat de CKO de promoure l’emprenedo-ria i el creixement a les indústries creatives i la innovació intersectorial, Rasmus també és responsable de nombroses iniciatives relacionades amb l’elaboració de polítiques i les oportunitats de finançament per als negocis creatius. És professor de l’assigna-tura Indústries creatives: negoci, innovació i polítiques, i dóna classes en francès, anglès, alemany i suec. Rasmus té 19 anys d’ex-periència relacionada amb les indústries creatives. Té un màster en ciències políti-ques, i també un ADN creatiu, ja que amb 18 anys va guanyar un concurs escandinau de disseny gràfic i el 2009 va formar part d’un equip d’arquitectes que va guanyar el primer premi amb el pla director de Nord-havnen, una part de Copenhaguen.

Johanna van Antwerpen

Johanna van Antwerpen és la fundadora d’Amsterdam Innovation Motor (AIM). AIM era l’organisme d’innovació de l’àrea metropolitana d’Amsterdam i el 2013 es va fusionar amb altres entitats per formar l’Amsterdam Economic Board. AIM es va concebre per ajudar a mantenir i reforçar el posicionament clau d’Amsterdam en l’eco-nomia basada en el coneixement.L’Amsterdam Economic Board promou la innovació, la cooperació i noves activitats en sectors econòmics rellevants, com ara: les indústries creatives, les TIC, les ciències de la vida, la sostenibilitat, els serveis em-presarials i financers, el turisme, la logística, l’alimentació i les flors o la manufactura.

Com a directora d’AIM (2006-2012), va participar en la creació del clúster creatiu i va elaborar i aplicar nombrosos projectes de clúster, entre altres: Creative Amsterdam, Creative Metropoles i Cross Innovation. Ha fet moltes presentacions en seminaris inter-nacionals sobre innovació i clústers creatius, entre altres llocs, a Brussel·les, Lió, Moscou o Hèlsinki.

Johanna té un màster en psicologia social. Durant la seva trajectòria professional ha estat, entre altres, gerent d’Educació Supe-rior (1990-1998) i directora de l’Institut de Recerca i Estadística d’Amsterdam (1998-2006). Des de juny del 2012 és assessora en qüestions d’innovació per a AIM i l’Amster-dam Economic Board, càrrec que combina amb la tasca de coordinadora de la Euro-pean Creative Industries Alliance (ECIA).

Llista de membres


Johanna Bolhoven

Johanna Bolhoven ocupa una lloc a la plataforma de l’ECIA en nom de Creative England. Creative England treballa per garantir un futur dinàmic, pròsper i d’èxits econòmics per a les indústries creatives fora de Londres. Dóna suport específic al cinema, la televisió, els jocs i els serveis creatius i digitals a la regió d’Anglaterra fora de Londres.

Creative England fa servir un enfocament geogràfic més que no pas específic per sec-tors, i dóna suport a les indústries creatives a Anglaterra, fora de Londres. Tanmateix, una de les maneres d’afavorir l’èxit econò-mic en les indústries creatives és a través de la seva nova unitat de desenvolupament empresarial, que produeix estratègies pràc-tiques per donar suport a les pimes creati-ves i digitals per tot Anglaterra.

Creative England afirma que “crear un gran nombre d’associacions creatives in-novadores amb una sèrie d’altres sectors empresarials també és una tasca primor-dial per a Creative England per facilitar el creixement econòmic”, la qual cosa vol dir que estan totalment d’acord amb el fet que la col·laboració intersectorial contri-bueix al creixement econòmic de manera efectiva. Nesta, la fundació per a la inno-vació del Regne Unit, també ha afirmat que donaran suport a Creative England en la seva tasca per garantir que la visió i les activitats de la Plataforma d’Aprenentatge de Polítiques tingui ressò per tot Anglate-rra i també al Regne Unit.

Myriam Camarero

Myriam Camarero és gestora de projectes i té un postgrau en econòmiques i un màster en anàlisi i gestió de la ciència i la tecnologia.

Té més de 15 anys d’experiència en la gestió de projectes finançats per la UE (Programa marc per a la competitivitat i la innovació (CIP), PRO INNO, fons estructu-rals), primer com a responsable de la unitat de gestió de projectes europeus de recerca i desenvolupament tecnològic a l’Oficina de Transferència de Resultats de Recerca de la Universitat Carlos III de Madrid, i després com a funcionària de l’Administració local de la província de Milà, al Departament de Desenvolupament Econòmic, amb un èmfasi especial en les polítiques de suport a la innovació, l’intercanvi de coneixement i transferència de tecnologia, i les empreses emergents creatives i innovadores.

59

Llista de membres


60

Edgar Garcia Casellas

Nascut a Barcelona, Edgar Garcia es va llicenciar el 1994, després de passar el darrer any de carrera a la Universitat de Southampton (al Regne Unit).

La seva trajectòria professional en el món les indústries creatives i industrials va començar com a autònom, en què va fer nombroses tasques, entre d’altres, la de gerent en una companyia de teatre independent; d’ajudant de premsa per a una companyia de dansa i un festival de teatre, i de relacions públiques i traductor per a empreses catalanes de dis-tribució cinematogràfica. Després va passar a treballar per al Sitges, Festival Internacio-nal de Cinema de Catalunya.

Del 1999 al 2002 va viure i treballar a Ber-lín, on va promoure la cultura catalana en nom de la Generalitat de Catalunya. El 2002 va tornar a Barcelona per incorporar-se al nou Institut Català de les Empreses Cultu-rals, un organisme governamental que tre-balla per promoure les empreses culturals locals. Actualment és el director de l’Àrea de Desenvolupament Empresarial.

Entre d’altres, s’encarrega de diversos progra-mes de finançament, com també de serveis de consultoria i de l’organització de seminaris i tallers de formació professional per a les indús-tries creatives i culturals mitjançant el Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE).

En els darrers anys ha impartit classes de màster en diversos cursos de postgrau de gestió cultural a Catalunya, i ha participat com a ponent en diversos seminaris i reunions internacionals (a Belfast, Brussel·les, Londres, Rio de Janeiro, Edimburg o Casablanca).

Chloé Faton

Cap del projecte “Valònia, districte creatiu europeu”, Chloé Faton és responsable de les dimensions administratives, internacionals i de comunicació del projecte. Té un màster en estudis europeus i està especialitzada en història i cultures, i està llicenciada en informació i cultura per la Universitat Lliure de Brussel·les. Chloé Faton també ha tre-ballat per a la Unesco (Convenció del 2001, sobre la protecció del patrimoni cultural), així com per a Carnegie Europe (el centre europeu del grup de reflexió de la Fundació de Carnegie per la Pau Internacional) i per a la delegació de Brussel·les-Valònia amb seu a Hanoi (Vietnam).

Llista de membres


David Furmage

David Furmage combina la feina relacionada amb la política, les estratègies i Europa amb les tasques de consultoria com a productor de mitjans i redactor d’ofertes. Treballa a Co-ventry University Enterprises liderant Clúster 2020, que és part de l’associació publicopri-vada de 100 milions d’euros de la European Creative Industries Alliance, donant suport al creixement en les indústries creatives. La seva tasca se centra a desenvolupar “accions concretes” per a l’excel·lència de clústers, la innovació i el creixement empresarials. A més, treballa com a consultor per als mitjans, pro-ductor i redactor d’ofertes. Aquest paper a mi-tja jornada com a propietari d’un negoci ajuda David a entendre les necessitats i aspiracions del sector des d’un punt de vista pràctic.

Entre el 2007 i el 2010, va treballar com a cap d’Estratègia i Polítiques per al Sector Creatiu i Digital d’Advantage West Midlands, l’organisme de desenvolupament regional (part del Govern, des que es va suprimir). Va supervisar un fons de 20 milions d’euros que van permetre la posada en pràctica de polítiques per ajudar els negocis digitals a superar barreres de creixement.

Abans del 2007, David va gestionar una empresa productora de mitjans que va passar de la televisió i els mitjans interactius als sistemes d’aprenentatge i la intel·ligència artificial. Aquest negoci va passar per diverses fases, com ara una en què va rebre el suport de capital de risc i una altra en què tenia un equip de desenvolupament a l’Índia i també al Regne Unit. Va començar la seva carrera treballant a la televisió, tant a la BBC com a ITV, com a redactor de contingut de sèries dramàtiques, documentals i notícies.

Zora Jaurova

Zora Jaurova és dramaturga, productora, crítica d’art i experta en polítiques culturals i en les indústries creatives.

Jaurova té un màster en teatre i ha treballat com a dramaturga en diversos projectes teatrals a Eslovàquia. Va dirigir una agència nacional per als programes culturals de la UE i va representar Eslovàquia en el Comitè d’Afers Culturals del Consell de la UE. Du-rant diversos anys va ser la vicepresidenta de Culture Action Europe.

És coautora del projecte Kosice: Capital Europea de la Cultura 2013, i fins al maig del 2011 en va ser la directora artística i la directora general.

Actualment, Jaurova és la presidenta del Fòrum Eslovac de les Indústries Creatives, una plataforma nacional que dóna suport a les indústries creatives. Participa en projec-tes de planificació cultural i desenvolupa-ment de polítiques, i té previst connectar el desenvolupament de les arts, l’emprenedo-ria i les indústries creatives. També treballa com a productora de cine.

61

Llista de membres


Christina Koch

Des del 2010, Christina Koch fa de gestora de projectes a Austria Wirtschaftsservice GmbH (aws) en el Departament d’Indústries Creatives i Innovació. En aquest departa-ment es duen a terme nombrosos progra-mes de finançament i programes educatius per a les indústries culturals.

Christina és la responsable dels projectes de la UE en el sector creatiu i actualment és la gestora del projecte VINCI (xecs en les in-dústries creatives). Abans, havia treballat a l’Ambaixada Austríaca a Buenos Aires (Ar-gentina). Christina és una gestora de projec-tes certificada (per la IPMA), té un màster en sociologia i actualment està completant un màster en relacions internacionals.

Jenny Kornmacher

Jenny Kornmacher és gestora de projectes i de comunicacions per a Hamburg Kreativ Gesellschaft, un organisme públic que dóna suport a les indústries creatives a Hamburg (Alemanya).

Kornmacher va començar a treballar-hi tot just quan s’acabava de fundar aquest organisme la primavera del 2010 i és res-ponsable de totes les relacions públiques i les activitats de lobby de l’agència, i també posa en marxa projectes concrets per donar suport a les indústries creatives a la ciutat hanseàtica.

Abans de treballar per a Hamburg Krea-tiv Gesellschaft, Kornmacher va treballar per l’autoritat en matèria de cultura de la regió d’Escània, al sud de Suècia. Ha treballat com a gestora de projectes per a dos projectes de la UE centrats en les indústries creatives: un a la regió del mar Bàltic i l’altre a la regió d’Øresund. Tots dos projectes van implicar les autoritats locals i les universitats i es van centrar a posar en marxa instruments i activitats concrets per donar suport a les indústries creatives tant en un àmbit local com transnacional.

Jenny Kornmacher té un màster en ciències culturals per la Universitat de Lüneburg.

62

Llista de membres


Gertraud Leimüller

Gertraud Leimüller és la presidenta electa de la plataforma Creativ Wirtschaft Austria, un centre amb competència nacional i una plataforma per a les indústries creatives: tant per a emprenedors com per a individus. Creativ Wirtschaft Austria forma part de la Cambra Federal d’Economia d’Àustria. Les seves àrees clau de coneixement són les po-lítiques de suport a les indústries creatives, les polítiques d’innovació industrial, l’elabo-ració de polítiques i l’assessorament polític.

Creativ Wirtschaft Austria és una platafor-ma que dóna suport als interessos de les indústries creatives austríaques, tant en l’àmbit nacional com internacional a dins d’Europa, i fa de vincle entre les indús-tries creatives austríaques i altres sectors. Els objectius principals són desenvolupar les capacitats de les persones creatives mitjançant serveis concrets, empreses de treball en xarxa i intermediaris; representar els interessos de les indústries creatives i promoure un ambient de suport, i facili-tar informació i conscienciar sobre aquest tema, fent de hub de coneixement per a Àustria i encarregant recerques per estudiar i fer créixer la visibilitat dels èxits de les indústries creatives.

Mary McAuliffe

Mary McAuliffe és una consultora indepen-dent que treballa en el desenvolupament de les indústries creatives i la planificació cultural. Com a antiga empleada del govern local, Mary té més de 25 anys d’experiència en nombrosos contextos de l’Administració. Entre d’altres, ha treballat en la programació i elaboració de polítiques per a les arts, en la planificació cultural i en el desenvolupa-ment de les indústries creatives.

Del 1997 a l’abril del 2014, va treballar amb el Consell del comtat de Sligo, amb els càrrecs següents:• Responsable d’Arts (1997-2007)www.sligoarts.ie• Gestora de projectes: projecte de regeneració cultural de Greenfort (2008-2009)• Directora de programes: associació amb The Creative State North West (2010-2014)www.creativestatenorthwest.com

El 2012, Mary va passar a ser la coordinadora del programa de suport a la innovació empresarial 4CNW del Consell del comtat de Sligo. En aquest càrrec, va desenvolupar i implementar 4CNW, una de les quatre accions concretes dels xecs d’innovació als quals la European Creative Indus-tries Alliance (ECIA) dóna suport. Entre les seves qualificacions professionals trobem un màster en planificació cultural a Europa per la Universitat De Montfort (al Regne Unit) i un postgrau en adminis-tració artística per la Universitat de Dublín (UCD).També ha estat la presidenta del Centre de Música Contemporània d’Irlanda; membre de la junta de Create, l’organisme de desenvolupament nacional irlandès de les arts col·laboratives i membre de la Comissió Consultiva de l’Art Juvenil d’Irlanda. Mary participa de manera regular en conferències que tenen lloc a Irlanda i per Europa.

63

Llista de membres


Boris Meggiorin

Boris Meggiorin és cap de Desenvolupa-ment Internacional al clúster Quartier de la Création, un servei de SAMOA (societat de desenvolupament de l’aglomeració urbana de l’Atlàntic oest a Nantes, França). Aquest clúster dóna suport a les indústries creati-ves de Nantes i la seva regió. Boris Meggio-rin és responsable de les relacions inter-nacionals i les activitats de lobby d’aquest organisme i també d’implantar projectes concrets de suport a les indústries creatives de la zona. Està especialitzat en la construc-ció de capacitats d’artistes i emprenedors creatius.

Abans de treballar al Quartier de la Création de Nantes, Boris Meggiorin va treballar com a expert de relacions internacionals per a TILLT, una empresa que produeix inter-vencions artístiques en organitzacions de Göteborg (Suècia), per al Consell Regional del Sud de Småland a Växjö (Suècia) i per al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Barcelona. És professor de fi-nançament a la UE al màster de cooperació cultural de la Universitat de Barcelona.

Boris Meggiorin té un màster en gestió de fons de la UE i es va graduar en polítiques i economia de la Unió Europea per la Univer-sitat de Bolonya (Itàlia).

Michaela Michilli

Michaela Michilli és la responsable de la Unitat d’Iniciatives Internacionals i Progra-mes de la UE de FILAS, l’organisme que promou el desenvolupament i la innovació tecnològica de la regió del Laci.

Com a experta en economia, finances i mercats internacionals, ha guanyat molta experiència en l’anàlisi de mercats per als sectors de les TIC i els mitjans, les indústries creatives i el patrimoni cultural, atès que ha col·laborat en projectes líders d’àmbit internacional des del 1996.

Michilli és la coordinadora del projecte europeu FAME (facilitar l’accés i la mo-bilització de les finances europees per al creixement de les indústries creatives), un projecte del Programa per a la competitivi-tat i la innovació cofinançat per la iniciativa anomenada ECIA en suport de les indús-tries creatives.

Per a FAME, Michilli ha dissenyat i posat en marxa serveis de consultoria innovadora, de coaching i empresarials per donar suport a les empreses europees perquè estiguin preparades per a les inversions i l’accés al finançament. Les inversions transfrontere-res, el finançament de capital i el palanque-jament financer també són qüestions que s’aborden en el projecte FAME.

Michilli és la presidenta del Grup Sectorial de les Indústries Creatives de la Xarxa Europea d’Empreses, i membre del grup de reflexió per a les indústries creatives i de l’EBAN (la Xarxa Europea d’Àngels Inversors).

64

Llista de membres


Dario Mirabella

Dario Mirabella és un jove professional que, des del 2010, col·labora amb Toscana Promozione en el camp de la promoció i la cooperació econòmiques.

Toscana Promozione és un organisme de promoció econòmica de la Toscana, format l’any 2000 pel govern local. Gràcies a la xarxa d’associacions professionals, institu-cions, empreses, universitats i centres de recerca, Toscana Promozione és, avui dia, una plataforma concreta per a les empreses estrangeres interessades a fer negocis a la Toscana o amb aquesta regió.Dario té un màster en relacions internacio-nals i un màster en desenvolupament local i internacional. A més, ha treballat en l’àmbit del comerç just (2001-2008) i el comerç ex-terior en diversos sectors econòmics (2013).

Com a persona de contacte del projecte CREATE, des del setembre del 2013, Dario coordina el grup de treball del projecte CREATE, que té per objectiu transformar el districte tèxtil tradicional de Prato en un sis-tema econòmic intel·ligent, dinàmic, sosteni-ble, resistent i inclusiu, capaç de guanyar visibilitat i competitivitat internacionalment, mitjançant l’expansió de serveis de creativi-tat i innovació en les indústries de la moda.

Tanja Mühlhans

Tanja Mühlhans (graduada en ciències econòmiques) treballa des del 2001 per al Departament del Senat d’Economia, Tecno-logia i Recerca de Berlín i, en concret, en la iniciativa Projekt Zukunft.

Aquest projecte és una iniciativa de l’estat federal de Berlín que promou el creixement en els àmbits de les TIC, els mitjans i les indús-tries creatives, i que també inclou el sector econòmic digital. Com a enllaç entre l’empre-sa, la ciència i la política, aquest projecte ha treballat durant més de 15 anys per millorar les condicions marc de les empreses amb seu a Berlín i, d’aquesta manera donar suport a la seva capacitat de creixement i innovació.

Tanja Mühlhans és responsable dels camps de cinema, mitjans, disseny i moda. Entre les fites que ha aconseguit durant la seva carrera trobem el primer informe sobre les indústries creatives de Berlín el 2005, la certificació de la Unesco com a ciutat del disseny el 2006, el seu càrrec com a presi-denta de la junta de les indústries creatives d’àmbit nacional des del 2008, el creixement reeixit de la Setmana de la Moda de Berlín i també del sector digital, del disseny i de la moda, i per exemple, el nou portal berlinès de micromecenatge i inversió col·lectiva.

Tanja Mühlhans ha treballat en el món de l’economia creativa durant més de deu anys, com a funcionària, consellera empresarial, conferenciant o consultora autònoma. Des del 2012 és la cap de projecte responsable del paquet de treball “Excel·lència de clústers” de la European Creative Industries Alliance i membre del Comitè Directiu de l’ECIA.

65

Llista de membres


Berta Pérez

Actualment Berta Pérez és gestora de pro-jectes europeus a la Cambra de Comerç de Barcelona. És responsable de la coordina-ció, gestió i implantació de diversos projec-tes finançats per la Comissió Europa.

Anteriorment, havia treballar com a gestora de projectes d’innovació, amb més de tres anys d’experiència millorant la competitivi-tat de les pimes a través de serveis d’in-novació empresarial. Berta és doctora en química per la Universitat d’Erlangen-Nu-remberg (Alemanya) i té un màster en ges-tió de la innovació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Berta és la coordinadora de FAD-INS (Fas-hion, Audiovisual, Design Industries Inno-vation Schemes), una de les vuit accions concretes de la European Creative Indus-tries Alliance (ECIA).

Miguel Rivas

Miguel té una àmplia experiència en la direcció de projectes relacionats amb la planificació i el canvi estratègics en els clús-ters empresarials, la revitalització d’estra-tègies per a economies urbanes i indústries creatives. Ha estat involucrat en la presa de decisions polítiques, tant a l’Agència d’Inno-vació i Desenvolupament d’Andalusia com quan va ser el conseller delegat de Sevilla Global, una agència urbana de desenvolupa-ment econòmic. Actualment Rivas treballa com a consultor independent i ha estat soci i director al Grupo TASO des del 2007.

També fa d’assessor associat en qüestions estratègies per a CLAND, una organització de clústers que reuneix empreses tractores andaluses en el sector digital i creatiu i en el nou sector dels mitjans. CLAND té el reco-neixement dels principals òrgans de suport de clústers creatius com a entitat d’interfície cap al clúster digital i creatiu.

Del 2008 al 2011, Rivas va ser l’expert al capdavant de Creative Clusters, una xarxa formada per deu ciutats europees, dins del marc URBACT, que treballa amb ecosis-temes creatius locals i de les indústries creatives. En aquest càrrec, Rivas es va centrar en l’aprenentatge transversal i la capitalització.

Ha participat en més de seixanta seminaris i conferències internacionals com a orga-nitzador o ponent convidat, al voltant de temes com el desenvolupament econòmic espacial, sovint relacionats amb les indús-tries creatives.

66

Llista de membres


Ragnar Siil

Ragnar Siil és soci i gerent del Creativity Lab a Estònia. Abans d’això, va ser subse-cretari d’Estat de Belles Arts del Ministeri de Cultura estonià. A més, és president del grup d’experts de les indústries creatives i culturals de la Unió Europea.

Siil ha treballat al Ministeri de Cultura estonià des del 2005. Anteriorment, va ser cap del departament de desenvolupament responsable de la planificació estratègica i les polítiques de les indústries creatives. És president del grup d’experts de les indús-tries creatives i culturals de la Unió Europea i actualment és membre de la Plataforma d’Aprenentatge de Polítiques de la Euro-pean Creative Industries Alliance.

Siil també va ser el representant d’Estònia en el Comitè Directiu de l’Associació de la Dimensió Septentrional per la Cultura i va dirigir el comitè estonià de la Convenció de la Unesco sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals.

Jean Schneider

Jean Schneider és el gestor de projectes europeus de l’APCI (Agència de Promoció de la Creació Industrial), amb seu a París, i també és dissenyador i consultor indepen-dent. L’APCI és una associació que promou el disseny des de fa més de 30 anys.

Entre les seves tasques hi ha dirigir i gestionar projectes creats a partir d’altres òrgans de suport a la innovació i la promoció del disseny d’Europa, i representa l’APCI en les xarxes europees de què forma part. La majoria d’aquests projectes se centren a aconseguir una millor integració del disseny en l’econo-mia (i, en concret, petites i mitjanes empreses que volen transformar-se) i la societat (per ex., implicant les autoritats locals i regionals).El 2003, Jean va fundar una conferència euro-pea anual sobre polítiques de disseny i suport al disseny a Europa. Avui dia és un punt de tro-bada habitual per a totes les parts implicades en el suport al disseny i la innovació. A més, és una plataforma informal per adreçar les accions de suport al disseny i la innovació de la Comis-sió Europea, i per fer xarxes de contactes.

Jean sovint participa com a ponent en con-ferències i assisteix en taules rodones sobre disseny, suport al disseny i innovació. Com a antic professor a la Universitat d’Art i Disseny d’Hèlsinki, també conviden Jean a impartir ta-llers, seminaris i ponències en diverses escoles de disseny. Les seves principals àrees d’interès i d’estudi són el valor sociocultural del disseny, les teories de disseny, la integració de les actituds de disseny en la gestió de projectes i en negocis, i temes relacionats amb el codis-seny en una esfera social. La seva pràctica es concentra en el disseny d’exposicions.

67

Llista de membres


Tuija Telén

Actualment, Tuija Telén treballa per a la ciutat de Tampere (Finlàndia) com a direc-tora d’enllaç a l’oficina de l’alcalde. Una de les seves responsabilitats principals és el desenvolupament estratègic de la política econòmica i d’innovació de la ciutat. A més, també és la presidenta de la junta de Tredea Ltd, l’agència de desenvolupament econò-mic de la regió de Tampere.

Tuija Telén té un màster en enginyeria i durant els seus estudis es va especialitzar en màrqueting internacional i enginyeria elèctrica. Té experiència professional en recerca i ensenyament a la universitat i també en el sector dels serveis de desen-volupament empresarial. Dins de l’ECIA ha estat la responsable del paquet de treball 5: innovació en funció de la demanda.

Gràcies!Volem donar les gràcies a les persones següents, perquè també han contribuït al resultat final de la European Creative Indus-tries Alliance:

Carsten Schierenbeck, Reinhard Büscher, Marco Malacarne, Dorota Nigge, Mikolt Csap, Jean-Francois Aguinaga, Luigi Vitie-llo, Agnieszka Wojdyr (tots ells de la Co-missió Europea), Andreas Linnet Jessen, Hélène Morteau, Laia Sanahuja, Domini-que van Ratingen, Kenneth Nyholm, Vinoj Schmetz, Michele Coletti, Eva Olde Mon-nikhof, Javier Sabalza Laskurain, Henri Monceau, Barbara Chiappa, Gerd Meyer zu Köcker, Thomas Lämmer Gamp, Lian Collims, Hasan Bakhshi, Thierry Baujard, Steve Harding, Nadine Barthel, Claire Newman, Victor van der Chijs, Maria Popovic, Klaus Haasis i els membres del grup OMC.

Llista de membres

68


Bibliografia

69


70

1

Accions concretes amb relació als xecs d’innovació: +Innova Creativity,

4CNW, VINCI, FAD-INS www.eciaplatform.eu/projectcategory/vouchers/

Accions concretes per a un millor accés a finançament: C-I Factor, FAME

www.eciaplatform.eu/projectcategory/access-to-finance/

Accions concretes per a l’excel·lència i la cooperació de clústers: ECCL,

Clúster 2020 www.eciaplatform.eu/projectcategory/clusters/

2

Vegeu la nota 8 per a una definició d’indústries creatives, tal com s’entén en

aquest informe.

3

Comunicació de la Comissió Europea, COM (2010) 183: Alliberar el poten-

cial de les indústries culturals i creatives.

4

Comissió Europea, Declaració d’Amsterdam, març del 2010.

5

Comunicació de la Comissió Europea, COM (2014) 14: Per un renaixement

industrial europeu.

6

Sovint les indústries creatives són aclamades pel gran impacte que tenen

en la riquesa social, democràtica i cultural. Tot i que es reconeixen aquests

aspectes, aquest informe se centra únicament en els actius econòmics i

industrials de les indústries creatives.

7

Altres fonts estimen un valor més elevant: 4,5% del PIB i 8,5 milions de

persones ocupades (TERA Consultants, 2010).

8

Aquest informe fa servir la definició presentada el 2012 pel projecte ESSnet

Culture (Xarxa del Sistema Estadístic Europeu sobre la Cultura) cofinançat per

l’Eurostat, que es fonamenta en deu dominis:patrimoni (incloent-hi museus,

llocs d’interès històric i patrimoni intangible), arxius, biblioteques, llibres i

premsa, arts visuals (incloent-hi el disseny), arts escèniques, audiovisual i

multimèdia (incloent-hi cinema, ràdio, televisió i jocs), arquitectura, publicitat

i artesania. Cal tenir present que informes recents estableixen forts lligams

amb la moda (relacionada amb el disseny) i amb sectors relacionats amb les

experiències, com ara el turisme, l’esport i el lleure. Vegeu l’informe final de

l’ESSnet: ec.europa.eu/culture/library/reports/ess-net-report_en.pdf

9

Comunicació de la Comissió Europea, COM (2012) 537: Promoure els sec-

tors de la cultura i la creació per al creixement i l’ocupació a la UE.

10

Vegeu també el document de treball dels serveis de la Comissió (2009): El

disseny com a motor d’una innovació centrada en l’usuari.

11

Això es mostra al document de l’Arge Creativ Wirtschaft Austria (2009):

Tercer informe austríac sobre les indústries creatives.

12

Al document de treball dels serveis de la Comissió Europea SEC (2008)

2637, les organitzacions de clústers es consideren noves formes de proveï-

dors de suport a la innovació, altament eficients, que presten o canalitzen

serveis de suport empresarial especialitzat i personalitzat, en particular a

les pimes. Les organitzacions de clústers es poden definir com l’entitat legal

que organitza, dirigeix i gestiona els clústers, i que habitualment inclou la

participació i accés als locals, les instal·lacions i les activitats dels clústers.

13

Vegeu el Pla de treball del Consell en matèria de cultura 2011-2014:

eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/ALL/;ELX_SESSIONID=1GnJJ0XY

dpWJTNG2Zq9GLryftlz7FSGftpjjfpypB1NbYDnr2rkM!-1749531356?uri=CE-

LEX:42010Y1202(01)

14

Comunicació de la Comissió Europea, COM (2010) 183: Alliberar el poten-

cial de les indústries culturals i creatives.

15

Inclou la feina dels grups de treball del Mètode Obert de Coordinació (OMC)

d’experts dels estats membres de la UE dels sectors culturals i creatius, que

han elaborat un manual de polítiques per utilitzar de manera estratègica els

fons estructurals per donar suport a les indústries creatives i culturals:

ec.europa.eu/culture/library/publications/cci-policy-handbook_en.pdf (2012),

i també un informe de bones pràctiques sobre el suport a l’exportació i les

estratègies d’internacionalització en les indústries creatives i culturals:

ec.europa.eu/culture/library/reports/eac-omc-report-ccs-strategies_en.pdf (2014).

16

Tal com ho va descriure la Comissió Europea (2009): Reptes del suport a la in-

novació en els serveis a la UE: promoure nous mercats i l’ocupació mitjançant

la innovació. La Guia intel·ligent sobre la innovació en els serveis també ofe-

reix informació i exemples pràctics a: ec.europa.eu/enterprise/policies/sme/

regional-sme-policies/documents/no.4_service_innovation_en.pdf

17

Els enllaços intersectorials que explora l’ECIA inclouen el sector de les TI

amb relació a solucions per a mòbils, la turisme, la millora de la presència

en línia de l’agroalimentació, el comerç detallista i altres sectors, materials i

teixits innovadors, la unió de solucions creatives i de disseny per als sectors

de l’atenció sanitària o la manufactura, com ara l’automoció.

Bibliografia


71

18

L’ECIA ha engegat vuit accions concretes centrades en: els xecs d’innovació

(+Innova Creativity, FAD-INS, 4CNW, VINCI), l’accés al finançament (FAME,

C-I Factor) i l’excel·lència i la cooperació de clústers (Clúster 2020, ECCL). Les

accions concretes han proporcionat informació que ha servir per elaborar les

recomanacions d’aquest informe. Trobareu més informació sobre les accions

concretes a sota de cada recomanació i també als enllaços següents:

www.eciaplatform.eu/projectcategory/vouchers/

www.eciaplatform.eu/projectcategory/access-to-finance/ i

www.eciaplatform.eu/projectcategory/clusters/

19

Document de treball dels serveis de la Comissió Europea SEC (2014) 181:

Estat de la Unió per la innovació: balanç 2010-2014.

20

Comissió Europea, COM (2012): Promoure els sectors de la cultura i la

creació per al creixement i l’ocupació a la UE.

21

El document de treball dels serveis de la Comissió Europea SEC (2009)

1195: Reptes del suport a la innovació en els serveis a la UE: promoure

nous mercats i l’ocupació mitjançant la innovació (document núm. 12 de

PRO INNO Europe®), va posar en relleu que les indústries creatives són

una indústria innovadora en què les activitats econòmiques s’agrupen per

tot Europa. La Direcció General d’Empresa i Indústria va establir les àrees

objectiu de l’ECIA a partir d’un taller (“Cap a una iniciativa paneuropea de

suport a les indústries creatives a Europa”) organitzat per aquesta direcció

general en col·laboració amb la ciutat d’Amsterdam, el Centre de Disseny

Europeu i l’Associació de Dissenyadors Holandesos el 4 i 5 de febrer del

2010, a Amsterdam (Països Baixos).

22

Entre els programes actuals de la UE que s’adrecen directament a les indús-

tries creatives trobem Europa Creativa, Horitzó 2020 i COSME. Hi ha altres

programes de la UE que també poden ser rellevants per a les indústries

creatives, tant directament com indirecta.

23

www.interreg4c.eu/fileadmin/User.../L4_Creative_Industries_report.pdf

24

Noteu que els estats membres i les regions de la UE presenten diferències

importants pel que fa al rerefons polític, l’entorn industrial, la composició de

clústers, etc. Això vol dir que el context local per elaborar polítiques a les

regions europees i els estats membres és ben divers.

25

Comissió Europea, COM (2008): “Small Business Act” per a Europa: iniciati-

va a favor de les petites empreses.

26

Vegeu el projecte Cross Innovation, que té el suport d’INTERREG IVC:

www.cross-innovation.eu

27

Vegeu el document temàtic sobre la innovació intersectorial (Nantes):

www.eciaplatform.eu/wp-content/uploads/2014/06/Thematic-

paper-Cross-Innovation-Nantes.pdf i també VDI/VDE (2014): recomanacions

polítiques: promoció de la innovació intersectorial des de les indústries

creatives.

28

Les iniciatives incloses en Horitzó 2020 per a “Projectes facilitats per clús-

ters a favor de noves cadenes de valor industrials” es podrien utilitzar amb

aquesta finalitat.

29

Vegeu el document temàtic sobre els xecs d’innovació (Milà):

www.eciaplatform.eu/wp-content/uploads/2014/06/Thematic-paper-

Innovation-vouchers-Milan.pdf

30

Arge Creativ Wirtschaft Austria (2009): Tercer informe austríac sobre les

indústries creatives; URBACT II (2012): Creative SpIN – Creative spillovers

for innovation; Nesta (2010): Creative clusters and innovation.

31

En alguns subsectors creatius, les noves tendències cap a mercats d’empre-

sa a empresa ja estan ben implantades, especialment en els sectors alterats

per la digitalització. En la indústria musical, per exemple, les pimes creatives

cada vegada tenen més fonts d’ingressos de la venda de contingut musical

i marques musicals a altres negocis, que de la venda de música als clients.

Altres sectors, en particular l’arquitectura i el disseny, ja estan avesats de

manera intrínseca als mercats d’empresa a empresa.

32

Tal com es ressalta a la Declaració de Riga, vegeu: www.kvoucher.eu/945/

news-documents/news/riga-declaration-realising-the-full-potential-of-

innovation-voucher-programmes.html

33

El xecs d’innovació normalment tenen un import inferior a 5.000 euros per

a serveis de consultoria i inferior a 20.000 euros per a petites millores de

processos o productes.

34

Vegeu el manual de polítiques de l’OCDE sobre els xecs d’innovació (2010):

www.oecd.org/innovation/policyplatform/48135973.pdf

Bibliografia


72

35

Sobre FAD INS, vegeu: www.eciaplatform.eu/project/fad-ins/ i consulteu el

resultats a: www.eciaplatform.eu/publication/fad-ins-results-and-evaluation/

Sobre +Innova Creativity, vegeu: www.eciaplatform.eu/project/innova-creativity/

36

A Finlàndia Tekes ha posat en marxa un programa per a “l’assignació de

contractes intel·ligent” amb un pressupost de 60 milions d’euros. Vegeu:

www.tekes.fi/en/programmes-and-services/tekes-programmes/smart-

procurement/

37

Vegeu el document temàtic sobre la innovació en funció de la demanda

(Tampere): www.eciaplatform.eu/wp-content/uploads/2014/06/Thematic-

paper-Demand-driven-innovation-Tampere.pdf. L’orientació a la demanda

posa un èmfasi particular en un punt de vista macro, és a dir, a promoure

la innovació de mercats, alhora que s’aprofita de la demanda del mercat, i

el dirigeix, de manera que fomenta la innovació. L’objectiu és millorar les

condicions de mercat de manera que la introducció i la difusió d’innovacions

sigui tan eficient com sigui possible. Això s’aconsegueix facilitant l’entrada

al mercat de nous productes i serveis, i també dirigint la demanda pública

i privada cap a productes i serveis innovadors mitjançant l’assignació de

contractes, la regulació, etc.

38

A la Unió Europea, la contractació pública representa el 16% del PIB.

Aquests grans volums donen al sector públic una oportunitat considera-

ble per exercir una influència directa sobre la demanda pel que fa a les

innovacions, amb un ús superior de les capacitats i serveis creatius. La

contractació pública de béns i serveis innovadors es basa en el fet d’induir

la innovació especificant els nivells de rendiment o funcionalitat que no es

poden assolir amb solucions “prefabricades” i que, per tant, requereixen

innovació per satisfer la demanda.

39

Per a més informació sobre la contractació pública, vegeu el document EU

COM MARKT (2010): Strategic Use of Public Procurement in Europe - Final

Report to the European Commission.

40

La ciutat de Tampere és un dels membres fundadors de la Plataforma

d’Aprenentatge de Polítiques de l’ECIA.

41

Creative England és un soci en un dels dos projectes de clústers de l’ECIA:

Clúster 2020.

42

Comunicació de la Comissió Europea, COM (2014) 14: Per un renaixement

industrial europeu, i comunicació de la Comissió Europea COM (2012) 537: Pro-

moure els sectors de la cultura i la creació per al creixement i l’ocupació a la UE.

43

Vegeu el Survey on access to finance for cultural and creative sectors,

d’IDEA Consult per a la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió

Europea (2013), i CKO (2012): What do the creative industries need? crea-

tive2c.info/wp-content/uploads/2013/02/Wiinstedt-Tscherning-Rasmus-and-

Boxenbaum-Eva-2012-What-do-the-Creative-Industries-need-Barriers-and-

Possibilities-for-Growth-in-the-Creative-Industries-in-Denmark.pdf

44

Vegeu el document temàtic sobre l’excel·lència i la cooperació de clústers

(Berlín): www.eciaplatform.eu/wp-content/uploads/2014/08/Thematic-

paper-Cluster-Excellence-Berlin.pdf

45

Document de treball dels serveis de la Comissió SEC (2008): The concept of

clusters and cluster policies and their role for competitiveness and innova-

tion: Main statistical results and lessons learned.

46

Vegeu: ec.europa.eu/enterprise/contracts-grants/calls-for-proposals/

index_en.htm

47

Vegeu l’Observatori Europeu de Clústers:

www.clusterobservatory.eu/index.html

48

Els fab labs (o laboratoris de fabricació) són tallers a petita escala que

ofereixen diverses formes de fabricació digital, com ara la impressió en 3D.

Les plataformes de cocreació proporcionen un interessant brou de cultiu

per la col·laboració entre emprenedors, dissenyadors i desenvolupadors i

es pot potenciar tant físicament com virtualment. Els espais de co-working

funcionen com a campus d’empreses emergents que ofereixen instal·lacions

físiques i també accés a finançament, mentoria i altres serveis.

49

Vegeu l’informe de l’Institut d’Innovació i Tecnologia, Developing Successful

Creative & Cultural Clusters: Measuring their outcomes and impacts with

new framework tools (octubre del 2012): www.eciaplatform.eu/wp-content/

uploads/2013/03/WP3-Report-Berlin-Excellence-2012.pdf

50

Vegeu el document temàtic sobre internacionalització (Nantes):


Internationalisation-Nantes.pdf

Bibliografia


73

51

Vegeu: www.clustercollaboration.eu/

52

Grup de treball del Mètode Obert de Coordinació (OMC) d’experts dels es-

tats membres de la UE dels sectors culturals i creatius (2014): Good Practice

Report on the Cultural and Creative Sectors’ Export and Internationalisation

Support Strategies: http://ec.europa.eu/culture/library/reports/eac-omc-

report-ccs-strategies_en.pdf

53

Xarxa Europea d’Experts en Cultura (EENC) (2012): Mapping of Cultural

and Creative Industry - Export and Internationalisation Strategies in EU

Member States.

54

Comissió Europea (2010): Informe sobre la competitivitat europea.

55

Meier zu Köcker G., Müller L. i Zombori Z. (2011): European Clusters Go

International, VDI/VDE-IT, Berlín, 2012.

56

Vegeu: www.clustercollaboration.eu

57

Vegeu el projecte Cross Innovation, que té el suport d’INTERREG IVC:

www.cross-innovation.eu

58

www.clustercollaboration.eu

59

Vegeu: www.eciaplatform.eu/wp-content/uploads/2014/06/Thematic-

paper-Internationalisation-Nantes.pdf. Vegeu també: Grup de treball de

l’OMC d’experts dels estats membres de la UE dels sectors culturals i

creatius (2014): Good Practice Report on the Cultural and Creative Sectors’

Export and Internationalisation Support Strategies: http://ec.europa.eu/

culture/library/reports/eac-omc-report-ccs-strategies_en.pdf

60

En un estudi portat a terme el 2013 per la Xarxa Europea d’Experts en Cultura,

els experts van identificar 230 organismes implicats en les estratègies d’expor-

tació i internacionalització de les indústries creatives de tots els estats membres

de la UE. Entre aquests 230 organismes, molt pocs eren organitzacions de

clústers (com ara Cland, un clúster de la indústria digital d’Andalusia; Eiken, un

clúster audiovisual del País Basc; ADDICT, un clúster de les indústries creatives

del nord de Portugal). La majoria dels organismes que donaven suport a la

internacionalització eren programes sectorials o regionals o agències d’inter-

nacionalització. Vegeu: EENC (2013): Mapping of Cultural and Creative Industry

- Export and Internationalisation Strategies in EU Member States.

61

Vegeu el document temàtic sobre l’accés al finançament (Catalunya):


Access-to-Finance-Barcelona1.pdf

62

Nesta (2003): Investing in the creative industries.

63

Demos (2011): Risky Business: The lazy assumption that the creative indus-

tries are inherently risky is harming Britain’s path to growth:

www.demos.co.uk/publications/riskybusiness

64

Vegeu el document temàtic sobre l’accés al finançament (Catalunya):


Access-to-Finance-Barcelona1.pdf

65

La majoria dels fons de capital europeus tendeixen a tenir estratègies d’in-

versió que no exclouen les indústries creatives. Més aviat ocorre el contrari,

sovint inverteixen en pimes desenvolupades de les indústries creatives,

però sense ser conscients del fet que pertanyen a la classificació d’indús-

tries creatives.

66

El repte d’accedir al finançament està molt relacionat amb la construcció de

capacitats entre les pimes creatives mitjançant un suport empresarial més

efectiu. Està comprovat que només una minoria de les pimes creatives han

desenvolupat una estratègia empresarial clara, la qual cosa és normalment

necessària per atraure inversors.

67

Vegeu també el Survey on access to finance for cultural and creative

sectors, d’IDEA Consult per a la Direcció General d’Educació i Cultura de la

Comissió Europea (2013): ec.europa.eu/culture/library/studies/access-

finance_en.pdf

68

Els microcrèdits aborden la necessitat d’accedir a crèdit entre els negocis

en fase inicial i els ofereix petits préstecs, sovint inferiors a 25.000 euros,

atorgats o bé per institucions especialitzades en microcrèdits o bé per bancs.

Les contribucions reemborsables són una eina clau de suport públic per a les

indústries creatives basades en projectes que combina instruments de sub-

vencions i préstecs. El préstec entre particulars és una pràctica que consisteix

a prestar diners a individus amb els quals no es té cap relació, o “particulars”,

sense passar per un intermediari financer tradicional, com ara un banc o una

altra institució financera tradicional. El micromecenatge és una alternativa de

finançament cada cop més popular que estableix una connexió directa entre

els que donen, presten o inverteixen diners i els que necessiten finançament

per un projecte concret. Vegeu també un exemple de cas a la pàgina següent.

Bibliografia


74

69

Europa Creativa: ec.europa.eu/culture/opportunities/cross-sector-support/

index_en.htm

70

EU COM (2014): Alliberar el potencial del micromecenatge a la Unió

Europea.

71

Fa poc la Comissió ha obert el període per presentar sol·licituds per

seleccionar membres d’un grup informal d’experts en micromecenantge

anomenat Fòrum Europeu dels Actors del Micromecenatge (ECSF).

El grup ajudarà la Comissió Europea a desenvolupar polítiques perquè

prosperi el micromecenatge, alhora que es tenen en compte els interessos

dels contribuents.

72

L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) és un dels membres funda-

dors de la Plataforma d’Aprenentatge de Polítiques de l’ECIA.

73

Creative England és un soci en un dels dos projectes de clústers de l’ECIA:

Clúster 2020.

74

Hamburg Kreativ Gesellschaft és membre de la Plataforma d’Aprenentatge

de Polítiques de l’ECIA.

75

CKO (2012): What do the creative industries need?: aquest estudi mostra

que les pimes de les indústries creatives tenen, de mitjana, horitzons de

planificació més llargs per al desenvolupament empresarial i ambicions de

creixement similars als de les pimes de l’economia global. A més, les pimes

creatives presenten més orientació internacional en comparació amb les

pimes de l’economia global. creative2c.info/wp-content/uploads/2013/02/

Wiinstedt-Tscherning-Rasmus-and-Boxenbaum-Eva-2012-What-do-the-

Creative-Industries-need-Barriers-and-Possibilities-for-Growth-in-the-

Creative-Industries-in-Denmark.pdf

76

D’acord amb l’enquesta del 2004 de Nesta, un terç dels inversors estan

d’acord amb el fet que els models creatius de les indústries creatives impli-

quen massa riscos perquè valgui la pena invertir-hi. Tanmateix, l’experièn-

cia prèvia marca una gran diferència: només un 14% dels que hi han invertit

prèviament estan d’acord amb aquesta afirmació, fet que contrasta amb el

40% dels que no tenen experiència prèvia. Font: Demos (2011): Risky Busi-

ness, The lazy assumption that the creative industries are inherently risky is

harming Britain’s path to growth.

77

El Departament del Senat d’Economia, Tecnologia i Afers de les Dones de

Berlín és un dels membres fundadors de la Plataforma d’Aprenentatge de

Polítiques de l’ECIA.

78

El conseller delegat de la Creative Business Cup (CBC), Rasmus Wiinstedt

Tscherning, és el president de la Plataforma d’Aprenentatge de Polítiques de

l’ECIA. La CBC no és una acció específica de l’ECIA.

79

FILAS, l’organisme financer de la regió del Laci (Itàlia), coordina un dels dos

projectes d’accés al finançament de l’ECIA, el projecte FAME.

80

Ministeri d’Hisenda del Regne Unit (2006): www.hm-treasury.gov.uk

81

Les eines es podrien basar en eines ja creades per altres entitats, com ara

l’Oficina de Propietat Intel·lectual del Regne Unit, i es podrien gestionar amb

un petit nombre d’institucions financeres.

82

Vegeu: Oficina de Propietat Intel·lectual del Regne Unit (2013): Banking

on IP? The role of intellectual property and intangible assets in facilitating

business finance.

83

L’ECIA encara no té una acció concreta que tracti específicament aquesta

qüestió. Per tant, l’ECIA no pot recórrer a experiències concretes ni fer reco-

manacions polítiques específiques. No obstant això, es considera que aquesta

qüestió és d’alta importància i responsables polítics europeus de tots els

àmbits treballaran per elaborar possibles polítiques sobre aquest tema.

84

Vegeu: ec.europa.eu/culture/index_en.htm

85

El projecte “Valònia, districte creatiu europeu” és membre de la Plataforma

d’Aprenentatge de Polítiques de l’ECIA. El projecte St’art no és una acció

específica de l’ECIA.

86

Vegeu: IDEA Consult, projecte “Valònia, districte creatiu europeu”:

www.creative-wallonia.be/projets/wallonia-european-creative-district/

our-publications.htm?lng=en

87

Austria Wirtschaftsservice és membre de la Plataforma d’Aprenentatge de Polí-

tiques de l’ECIA. El projecte Discovering IP! no és una acció específica de l’ECIA.

Bibliografia


88

Vegeu: Nesta (2008): Creating Innovation:Do the creative industries

support innovation in the wider economy?, i també Stoneman, P. (2010):

Soft Innovation: economics, product aesthetics and the creative industries;

Pratt, Andy C. i Jeffcutt, P. (2009): Creativity, Innovation and the Cultural

Economy: Snake oil for the 21st century?, i Schiuma, G. (2012): Mapping

Arts-Based Initiatives - Assessing the organisational value of the arts.

89

Vegeu l’informe de Paul Rutten i Frank van Oort, d’Amsterdam Innovation Motor

(2011): Creative Industries as a Flywheel a: www.eciaplatform.eu/publication/

creative-industries-as-a-flywheel/ i CKO (2012): What do the creative industries

need? http://creative2c.info/wp-content/uploads/2013/02/Wiinstedt-Tscherning-

Rasmus-and-Boxenbaum-Eva-2012-What-do-the-Creative-Industries-need-

Barriers-and-Possibilities-for-Growth-in-the-Creative-Industries-in-Denmark.pdf

90

S’ha debatut molt la qüestió de com definir les indústries creatives amb rela-

ció a les enquestes estadístiques i la recerca acadèmia. L’ECIA està d’acord

amb la definició presentada per ESSnet Culture el 2013 (vegeu la nota 3),

alhora que reconeix que els estats membres i les regions poden aplicar

variacions diferents d’acord amb els seus interessos locals.

91

Vegeu la nota 8.

92

L’estudi de Nesta no és una acció específica de l’ECIA.

93

Vegeu els districtes creatius europeus: Valònia i la Toscana. La Comissió

Europea va seleccionar aquestes dues regions per la seva estratègia

exemplar a l’hora de donar suport a l’economia creativa com a motor de

canvi econòmic. Totes dues iniciatives tenen l’objectiu de demostrar que les

regions industrials tradicionals, mitjançant polítiques i mesures de suport a

l’emprenedoria i la innovació, poden ajudar a crear un ecosistema de suport

en què els emprenedors poden crear, innovar, créixer i internacionalit-

zar-se. www.eciaplatform.eu/project/creative-districts/

94

L’organització publicoprivada holandesa Amsterdam Economic Board és

un dels socis fundadors de la Plataforma d’Aprenentatge de Polítiques de

l’ECIA, i també és coordinador de l’ECIA. El cas de les polítiques holandeses

no és una acció específica de l’ECIA.

95

El Consell de les Indústries Creatives del Regne Unit no forma part de la

Plataforma d’Aprenentatge de Polítiques, i la política industrial per a les

indústries creatives no és una acció específica de l’ECIA. El cas l’ha portat a

terme Creative England (que és membre de la Plataforma d’Aprenentatge

de Polítiques de l’ECIA).

Bibliografia

75


Crea! Innova! Creix!

www.ECIAplatform.eu

Aquesta iniciativa està finançada pel Programa marc per a la

Competitivitat i la Innovació (CIP), que promou la competitivitat

de les empreses europees
