IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

Crèdit de Síntesi

1r. ESOCala

Montjoi

1

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

CRÈDIT DE SÍNTESI ESO

NORMES GENERALS

*ABANS DE COMENÇAR...- Què és un Crèdit de Síntesi.- Objectius que persegueix.- Criteris d'avaluació.- Grups. Tribunals i tutories.- Calendari i termini de presentació.

*NORMES:- Normes de presentació del treball escrit- L'exposició oral del treball- Com us heu de comportar- Com es fa una entrevista

QUÈ ÉS UN CRÈDIT DE SÍNTESI?

Un Crèdit de Síntesi és un conjunt d'activitats interdisciplinàries relacionades amb diferents àrees del vostre curriculum comú, que es poden realitzar tant dins com fora del Centre.

Aquestes activitats pretenen provocar una sèrie de situacions en que haureu d'aplicar, de manera pràctica, coneixements i habilitats adquirits durant tot el curs.

Durant el crèdit de síntesi haureu de mostrar prou capacitat d'autonomia en I'organització del vostre treball individual, i també capacitat de cooperació i col-laboració en el treball de grup.

2

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

OBJECTIUS GENERALSHaureu de ser capaços de:

a) Realitzar cadascuna de les activitats previstes amb el màxim d'autonomia i amb el mínim ajut possible per part del professorat.

b) Desenvolupar tot el treball amb constància, garantint una presentació acurada i la realització de totes les feines previstes.

c) Tenir iniciativa a I'hora d'organitzar la recerca, proposant activitats i alternatives.d) Buscar la informació adequada per a la correcta elaboració del treball,

mostrant responsabilitat i capacitat per complir fins a l'últim moment el compromís adquirit.

e) Distribuir-se la feina i realitzar un treball col-lectiu.f) Elaborar una síntesi de tot el què s'ha après i plasmar-ho a través d'un treball

escrit en acabar el crèdit.g) Defensar oralment el treball realitzat, exposant els entrebancs trobats i les

conclusions obtingudes.

Es preten que presenteu un treball escrit sobre el vostre crèdit de síntesi, seguint les pautes del guió que es proporciona, i que el defenseu oralment davant un tribunal.

CRITERIS D'AVALUACIÓ

Presentareu I'original del treball escrit amb tots els apartats davant del tribunal i I'haureu de defensar oralment.

Per a avaluar el crèdit de síntesi el tribunal observarà la metodologia de treball i I'actitud de cadascun dels membres del grup al llarg dels dies de durada del treball, a més de I'exposició oral i el treball escrit.

En l'avaluació de I'exposició oral es tindran en compte:

* els aspectes d'expressió oral pròpiament dits (correcció morfo-sintàctica, adequació lèxica, exposició estructurada, claredat d'expressió).

3

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

* aquells aspectes que demostren la relació amb el grup (participació en I'exposició).* el grau de coneixement dels diferents aspectes del treball.

Els elements que es tindran en compte a I'hora d'avaluar el treball escrit són:

* la presentació del treball: netedat, ordre, llegibilitat...* I'expressió escrita: ortografia, puntuació, lèxic...* les fonts de consulta utilitzades* els procediments emprats: càlculs, diagrames, gràfiques, mapes...* el grau d'autonomia personal en la recerca d'informació* la distribució del treball dins el grup i I'aportació d'idees* el respecte per les idees i per la feina dels altres membres del grup* els continguts i les conclusions del treball

La qualificació global del crèdit de síntesi considerarà tots aquests aspectes i podrà ser diferent per a cadascun dels membres del grup.

GRUPS, TRIBUNALS I TUTORIES.

Tots els alumnes heu estat organitzats en grups de entre 4 i 6 persones.

Les activitats del crèdit de síntesi les haureu de realitzar amb aquest grup i disposareu d'un tutor/a que s'encarregarà de fer el seguiment i us orientarà en la realització del treball.

Cada grup estarà assignat a un tribunal (formats per 3/4 professors, entre els quals hi haurà el vostre tutor o tutora de grup), davant dels quals fareu la vostra exposició oral i que s'encarregaran de I'avaluació final del vostre crèdit de síntesi.

CALENDARI I TERMINI DE PRESENTACIÓ

* 4 – 6 de juny: Cala Montjoi

* 9 - 12 de juny: Elaboració del treball de Crèdit de Síntesi a l’Institut.

4

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

* 13 de juny: Lliurament del treball i exposició del Crèdit al tribunal corresponent.

NORMES DE PRESENTACIÓ DEL TREBALL ESCRIT

0. Llengües de redacció. La llengua general de redacció serà el català, excepte en aquelles activitats que estiguin formulades en castellà o anglès, que es respondran en aquestes llengües.

1. Quan es tracti de redactar un text (i no de contestar de manera breu una pregunta), el resultat haurà de ser homogeni i estructurat com un tot. Es valorarà positivament I'ús d'un llenguatge adequat i el fet d'expressar de forma rigorosa el propi pensament.

2. Tot allò que escriviu no ha de contenir faltes d'ortografia ni de sintaxi (coordinació de temps verbals, separació de síl-labes...); el vocabulari ha de ser precís i adequat al tema i a la situació (no es tracta d'una conversa entre amics ni d'una carta a una persona propera, sinó d'un treball per ser llegit i entès pels vostres companys/es i professors/es i que després haurà de ser avaluat). La puntuació ha de ser correcta, és a dir, ha de facilitar la lectura del text. Sempre és aconsellable, des del punt de vista de la claredat de I'exposició, I'ús de frases breus i precises (una idea en cada frase, una frase per a cada idea).

3. Procureu, en la mesura possible, no copiar literalment la informació dels Ilibres que feu servir. Intenteu redactar-ho amb les vostres pròpies paraules. En qualsevol cas, el resultat final ha de ser coherent.

4. Acostumeu-vos a rellegir tot allò que escriviu. Una darrera lectura a tot el treball complet pot ajudar-vos a detectar incoherències, repeticions i llacunes importants.

5. Lliurareu al tribunal I'original del vostre treball.

6. BIBLIOGRAFIA. Tal com diuen les Normes per a la presentació formal de treballs, citareu la bibliografia al final, per ordre alfabètic d'autors.

Quan un Ilibre té més de tres autors o és una obra col-lectiva (exemple. una enciclopèdia) es cita pel títol del Ilibre (sempre subratllat o en cursiva), prescindint dels autors.

5

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

Durant la realització del treball és convenient que aneu anotant en un full des del començament tots els Ilibres que consulteu. Al final, els ordenareu per ordre alfabètic d'autors o pel títol (si són obres col·lectives).

NORMES PER A L'EXPOSICIÓ ORAL:

Es demanarà a cada grup que exposeu oralment i de forma breu el contingut de cadascuna de les parts del treball.

Per això, cada alumne/a del grup durà un esquema o guió breu i concís (un sol full) que faciliti I'exposició oral (introducció, explicació del desenvolupament de les activitats i conclusions o resultats als quals s'ha arribat).

Sempre que calgui, es pot presentar algun material gràfic que es consideri significatiu i que doni suport a I'exposició oral.

Tots els alumnes del grup han de prendre part activa en l’exposició, segons ho determini el tribunal en cada moment. Això vol dir que, abans de I'exposició, us haureu hagut de repartir el tema. També cada alumne haurà de justificar la seva participació en la feina comuna. Penseu que encara que la nota final del crèdit pot no ser la mateixa per a tots els components del grup, una bona actitud per part de cadascun dels membres del grup, afavorirà un resultat final del treball molt millor.

L'exposició global no excedirà dels 30 minuts.

El tribunal revisarà el treball escrit i us farà diverses preguntes relacionades amb les activitats del crèdit.

Per presentar-vos davant el tribunal, haureu de tenir cura del vostre aspecte físic, de la vostra actitud i compostura i anar vestits adequadament.

6

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

COM US HEU DE COMPORTAR

Durant els dies de realització del crèdit de síntesi, caldrà contemplar un seguit de requisits:

• És un bon moment per demostrar el grau de maduresa i responsabilitat dels vostres actes en relació amb les persones, I'entorn...

• Hauríeu de mostrar capacitat d'autonomia en I'organització del treball individual i una bona disposició per col-laborar en el treball d'equip.

• Mantindreu I'ordre en I'organització del treball: escoltar, participar, anotar les dades...

• En les activitats que es realitzin fora del centre (transports públics, casa de colònies, poblacions...) mantindreu I'ordre i la correcció.

• Quan us adreceu a persones per tal de preguntar tot allò que voleu esbrinar, heu de fer-ho amb correcció i explicant que esteu fent un treball per a I'lnstitut, si us volen fer el favor d'atendre-us. Si cal, podeu ensenyar la carta de I'lnstitut i demanar el nom i càrrec de la persona que us atén (si és a una institució) i no oblideu mai donar les gràcies al final.

7

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

COM ES FA UNA ENTREVISTA

1. En les entrevistes, les preguntes solen anar precedides d'una P. (tret de la primera pregunta, on s'escriurà la paraula Pregunta sencera). De la mateixa manera, la primera resposta anirà precedida de la paraula Resposta i les següents només cal posar R.

2. A I'inici de I'entrevista sempre s'ha de fer la presentació de I'entrevistat/da, indicant els motius pels quals s'entrevista a aquesta persona i no pas altra (el seu càrrec, el seu coneixement del tema que treballeu...). Aquesta presentació no ha ser gaire extensa, ja que el que importa és la pròpia entrevista.

3. Les preguntes han de ser breus i concretes i mai no s'ha de fer més d'una pregunta cada vegada.

4. Sempre s'escoltarà la resposta sencera de I'entrevistat/da, però si és massa llarga pot ser resumida, amb la condició que no es deformi el que s'ha respost.

5. Si I'entrevista es fa amb un magnetòfon, després haurà de ser redactada. En la redacció poden eliminar-se els elements propis del llenguatge oral (repeticions, tics de parla -"muletillas", etc.), així com paraules malsonants si no són estrictament necessàries. Un cop redactada, fóra bo que I'entrevistat/da la llegís i en donés la seva conformitat.

6. Tret que entrevisteu persones molt properes (p.ex. de la vostra família) o de la vostra mateixa edat, haureu de tractar sempre de "vostè" I'entrevistat/da.

7. Sempre heu de dur les preguntes preparades, però si les respostes de I'entrevistat/da us plantegen algun dubte o donen peu a obrir nous temes, no tingueu por de retocar el vostre guió. Això sí, escolteu sempre amb molta atenció les seves respostes, per tal de no tornar a preguntar aspectes que ja s'han contestat.

8

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

TECNOLOGIA

L’EMPORDÀ, TERRA DE VENTS

L’Empordà és una de les comarques de Catalunya que té una major intensitat de vent durant molts dies l’any. El vent més característic que bufa és la Tramuntana. Aquest ventés degut a la unió d’un anticicló a l’oest de França i una depressió sobre la península italiana.

A un anticicló els vents giren en sentit horari1. A una borrasca, els vents giren en sentit antihorari. Quan les isòbares2 són molt juntes es provoca una intensitat de vent força elevada.

El vent provocat s’accelera a la vall del Ròdane, situat al sud de França. A la zona fronterera de l’Empordà amb França els Pirineus tenen molt poca alçada, la qual cosa fa que el vent no tingui una barrera natural que limiti la seva intensitat.

Tradicionalment el vent s’ha aprofitat per la humanitat amb diversos objectius, per exemple per impulsar vaixells o per moure les aspes dels molins de vent. Els molins de vent s’utilitzaven per moldre gra, extreure oli o per bombejar aigua del subsòl.

9

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

1 Sentit horari: girar a la mateixa direcció que les agulles del rellotge2 Isòbares: línies que representen zones sotmeses a la mateixa pressió

Molí per bombejar aigua Molí per moldre gra

Actualment s’utilitzen sistemes per aprofitar aquesta energia del vent per produir electricitat, els aparells emprats s’anomenen aerogeneradors3.

Poden existir diversos aerogeneradors, tal i com veiem en els següents dibuixos:

10

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

AEROGENERADOR DE 3 PALES

Els de tipus Darrius i Savonius no necessiten orientar-se, però el seu rendiment és menor que el de tipus de pales. L’aerogenerador més eficaç és el de tres pales. L’eficàcia vol dir que per una mateixa velocitat del vent es produeix més energia. Al moment d’instal·lar un aerogenerador a una zona és important tenir en compte que hi hagi un vent important durant molts dies l’any.

Aquests darrers anys s’han fet estudis i s’han realitzat o són en projecte diverses construccions per aprofitar l’energia d’aquest vent. Les construccions realitzades i les que són en projecte s’anomenen parcs eòlics. Aquests parcs eòlics són formats per un gran nombre d’aerogeneradors.

Hi ha diversos parcs eòlics a tota Espanya, com ara a Andalusia, Aragó o Navarra.

Tenint en compte la velocitat del vent, a un aerogenerador podem definir els paràmetres següents:

-Velocitat d’arrencada: mínima velocitat del vent a la qual l’aerogenerador es posa en marxa.-Velocitat nominal: velocitat del vent a la qual l’aerogenerador produeix un màxim d’electricitat.

11

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

-Velocitat de fre: velocitat del vent a la qual l’aerogenerador posa en marxa un sistema per frenar-se i evitar el seu trencament.

QÜESTIONS

1.-Què és la tramuntana? A quina comarca de Catalunya és important aquest vent?

2.-A un anticicló, en quin sentit de les agulles del rellotge giren els vents? I a una borrasca?

3.-Explica alguna de les aplicacions que antigament tenien els molins de vent. Dibuixa dos molins de vent.

4.-Dibuixa un aerogenerador de tres pales.

5.-Què produïm amb un aerogenerador de tres pales? Per què és millor un aerogenerador de tres pales que un de tipus “Darrius” o “Savonius”?

12

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

ELS NUSOS MARINERS

Representació gràfica dels diferents nusos utilitzats pels mariners en les diferents tasques al mar ( subratllats els que practicarem a Cala Montjoi ).

1.-As de guia, gassa d’amant o gassa de mà2.-As de guia pel si3.-Ballestrinca o nus de pardal4.-Doble ballestrinca5.-Barrilet6.-Boca (gola) de llop7.-Cua de rata8.-Entolladura9.-Escanyagossos10.-Margarida o cama de pobre11.-Nus del pescador12.-Mitja malla13.-Nus de ris14.-Nus pla15.-Nus senzill o ordinari16.-Pinya de cul de porc17,18,19.-Voltes de ganso20.-Potuguesa21.-Volta de ruixó22,23.-Voltes de maniobra o gasses de maniobra24.-Volta de calafat

13

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

14

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

ENGLISH ACTIVITIES

1.- MAKE A LIST OF VOCABULARY ABOUT THINGS YOU NEED TO PACK FOR THE TRIP, CLASSIFY IT INTO COUNTABLE AND UNCOUNTABLE NOUNS.

2.- DESCRIBE THE LANDSCAPE YOU CAN SEE IN THE COUNTRY.

3.- SEND A POSTCARD TO YOUR FAMILY AND TELL THEM ABOUT THE HOUSE, THE FOOD, THE WEATHER AND THE THINGS YOU ARE DOING .

15

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

SOCIALS

16

IES CRISTÒFOL FERRER Crèdit de Síntesi 1r ESO – Cala Montjoi

MAPA DEL RECORREGUT

Pinteu els rius i les carreteres resseguint l’itinerari. Visitareu la ciutat grega d’Empúries acompanyats per una persona que us

farà de guia i us anirà explicant les diferents parts de la ciutat.

Aneu seguint les explicacions amb el plànol C marcant el recorregut amb

color vermell. Els números es corresponen amb els diferents elements que

teniu a la pàgina del darrere.

També visitareu el Museu i us donaran un full d’activitats per omplir.

En tornar a l’Institut, haureu de llegir els textos i resoldre les qüestions que

es plantegen.

Podeu consultar:

o Llibre de text: Marca 1 (pàgs. 194-197, 202, 236)

o http://ftp.mac.es/empuries/ (pàgina del Museu d’Arqueologia de

Catalunya, amb molta informació i imatges sobre Empúries)

Visiteu també les pàgines següents:

www.uoc.edu/humfil/ct/Hiper_educatius/Empuries/historia.htm

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/graecia.htm

http://www.xtec.net/%7Eareverte/empuries/empuries.htm

http://www.albinus.org/emporion/emporiae.htm

17