CreuRojaaCatalunya

núm. 23 - 2005 / octubre - desembre

� Projecte Darwuka,5 anys compartint el soroll,trencant el silenci� Pàgines centrals:Atreveix-te a canviar el món!

3

DE PART DE

De tant en tant la Creu Roja a Catalunya,com qualsevol altra organització, per anarmillorant continuadament ha de revisar-sea si mateixa. Dins d’aquest exercici d’au-torevisió constructiva podem reconsiderarquè és i què fa, o què ha de ser i què hade fer, la Creu Roja a Catalunya avui.Segons es deriva de l’Ordre del 4 desetembre de 1997, publicada en el BoletínOficial del Estado (BOE), la Creu Roja aCatalunya és una institució humanitàriade caràcter voluntari i d’interès públic,que forma part de la Creu Roja Espanyolai està governada per un ComitèAutonòmic que actua d’acord amb elsfins, els objectius generals i la política dela Creu Roja Espanyola. Del documentlegal esmentat també se’n deriva que laCreu Roja a Catalunya, per tal d’assolir elsseus fins, pot prestar els serveis següents:� Hospitalització, assistència sanitària i derehabilitació;

� Transport sanitari i transport adaptat apersones amb mobilitat reduïda;� Prevenció, vigilància i atenció de situa-cions de risc, actes culturals i esportius,platges i aigües interiors;� Salvament, socorrisme i assistència marí-tima;� Teleassistència i atenció domiciliària;� Formació en el camp humanitari, sani-tari, social i mediambiental;� Gestió de centres d’atenció, centres dedia, centres socials i residències, centresde coordinació d’emergències, així comgestió de programes d’intervenció social;� Assistència social a persones afectadesper situacions de necessitat, malaltia, sofri-ment, marginació, discapacitació, etc.

Partint d’aquest marc legal podem pre-guntar-nos: quins serveis ofereix iquins serveis hauria de donar la CreuRoja a Catalunya?La nostra societat, igual que moltes altressocietats europees, ha aconseguit un graude benestar força elevat. No obstant això,per aconseguir l’estat del benestar quetots voldríem en la nostra societat, encarali queda molt per fer. No som prou rics, ono tenim la voluntat de dedicar els recur-sos necessaris per aconseguir-ho.La Generalitat és la principal responsabled’establir polítiques que afavoreixin laconsecució de l’estat del benestar aCatalunya. Les organitzacions no governa-mentals –o quasi no governamentals–també ens hi dediquem. Fins i tot lesempreses lucratives ofereixen productesper facilitar l’estat del benestar, encaraque de vegades aquests productes noestan a l’abast de tothom a causa del

preu. En qualsevol cas, hi ha serveissocials que encara no tenim o que noarriben a tothom qui els necessita. No elstenim perquè la Generalitat de Catalunya,en el cas que sigui qui els hauria deprestar, no ho fa, o perquè les empreseslucratives que ho podrien fer no ho fanperquè no ho consideren rendible o, comhe dit, si ho fan el preu que demanen ésprohibitiu per als més necessitats. Al meuparer, són aquests serveis els que hauríemd’oferir nosaltres: la Creu Roja aCatalunya ha de complementar –o suplir–la Generalitat oferint aquells serveis queno interessen a les empreses lucratives oque ofereixen a preus que no estan al’abast dels més necessitats. Nosaltreshauríem d’oferir aquests serveis a preusassequibles basats en la força de treballdel nostre voluntariat. D’altra banda, ésraonable que en la prestació d’algunservei vulguem competir amb les empre-ses lucratives amb preus similars per tal decaptar fons per als nostres projectes; tot ique l’estructura de la Creu Roja i l’actitudd’algunes de les persones que la integrenfan difícil que siguem competitius davantde les empreses lucratives que tenen enplantilla professionals del màrqueting i deles vendes, com és lògic.En qualsevol cas, mentre els directius de laCreu Roja a Catalunya revisen i debatentot el que calgui, el voluntariat, que con-stitueix el nostre veritable patrimoni, quecontinuï tan generós, entusiasta i actiucom sempre, perquè d’aquesta manera laCreu Roja a Catalunya continuarà col·lab-orant en la consecució de l’estat del ben-estar que tots desitgem.

Què ha de fer la Creu Roja dins l’estat del benestar?

�

XAVIER FUENTES ARDERIU

VICEPRESIDENT DE CREU ROJA A CATALUNYA

revista de la Creu Roja a Catalunya

SOM NOTÌCIA

Els humans tenim a la nostradisposició moltes formes i maneresde comunicar-nos. Des de les méssenzilles fins a les més elaborades,des d’aquelles que només precisenmoure un múscul del rostre fins ala utilització dels darrers enginystecnològics. De totes elles, n’hi hauna que, potser, és la més univer-sal de totes perquè traspassa fron-teres, religions, races, ideologies iens ha acompanyat des de l’albirdel temps: la música.

En aquesta revista trobareu a lamúsica com a fil conductor de di-verses experiències. Així ens femressò de com voluntaris i voluntàriesde la Creu Roja fan ús de la musico-teràpia com a instrument per a gua-rir persones amb problemes de sa-lut. La música com a medicina! i amés, estem segurs, sense contraindi-cacions ni efectes perniciosos.

Seguint amb la música, conei-xereu el Darwuka, que a més deser un instrument de musica africà,dóna el seu nom a un projecte dela Creu Roja a Terrassa que ofereix,amb la participació d’una trentenade voluntaris, formació lingüísticaper persones que han vingut defora i altres eines per integrar-seen la nova societat que els acull.

Parlant de música, durantaquests dies ens ha vingut al capun carrer musical per excel·lència.Es tracta de Bourbon Street, a No-va Orleans, on malauradament elpas de l’huracà Katrina el va feremmudir i ha provocat un desastrehumanitari sense precedents alsEstats Units. Des d’aquí els nostreànim als milers de voluntaris i vo-luntàries de la Creu Roja america-na que es troben al costat delsdamnificats. Un cop més s’ha de-mostrat la importància de tenir unMoviment fort i preparat perquè,malauradament, som necessarisfins i tot al país més poderós delmón. Amb l’ajut de tots segur queel Jazz tornarà a omplir de rítmi-ques notes els carrers de Louisiana.

Portada

7 El convidat: Educació Sense Fronteres.

8 El reportatge: A ritme del compàs

11 Parlem amb:Ivonne Cruz Barreiro,Investigadora de laCàtedra UNESCOen Sostenibilitat dela UPC -Barcelona

12 Pàgines centrals.

14 Joventut

15 Arreu

21 Cooperació Internacional

22 Perfil

23 Agenda / Plafó d’ Anuncis

Director:Josep M. García-Gastón

Coordinació:

Josep Manuel Sàrria(jmsarria@creuroja.org)

Redacció i edició:Carol Díaz Tapia

(cdiaz@creuroja.org)i Alexandra Carpentier

(alexandracm@creuroja.org)

Disseny i maquetació:Pilar Epinosa i Jordi Galeano

Pàgines centrals:Dani Arrufat

Fotografia:Assemblees locals de Creu

Roja a Catalunya.

Han col·laboraten aquest número:

Bernat Serrat, AlexandraCarpentier de Changy, CarolDíaz Tapia, Ruben Ainaud,

Sergi Cazorla, Sergi Martínez,Paqui Milan i Celia Palacín(Barcelona), Diego Aránega(Lleida), Josep Domènech

(Girona), Xavier Ribera, ÀgataVirgili i Alba Domingo

(Tarragona), Míriam Fontanet(Joventut), Carolina Noronha(Educació Sense Fronteres).

Dipòsit legal:

B-31746/2002

Preimpressió i impressió:Grup Flash, tel. 93.408.18.80

Tirada: 6.000 exemplars

Agraïm la col·laboració delCentre de Normalització

Lingüística del Districte deSarrià (Barcelona) que ens hafet les correccions ortogràfi-ques i a Mariscal, per cedir-

nos la imatge de la capçalera.

Per a la reproducció total oparcial del material d’aquestarevista és imprescindible tenirl’autorització de la Creu Roja.

La revista no comparteixnecessàriament les opinions

dels seus col·laboradors iarticulistes.

Amb el suport de

Creu RojaaCatalunya

revista de la Creu Roja a Catalunya2 �

EDITORIAL

SumariOctubre-desembre 2005

3 De part de: Xavier Fuentes,vicepresident de Creu Roja a Catalunya.

4 A fons: Darwuka: 5 anys compartint elsoroll, trencant el silenci.

Que sonila mùsica!

Van voler combatre la«sordesa» i la «mudesa»de les persones immigra-des amb aquest projecteque sempre s’ha autodefi-nit com una acció d’e-mergència lingüística.

Un dels principals pro-blemes que troben lespersones immigrantsquan arriben al nostre pa-ís és la llengua, sense eldomini de la qual no po-den assolir els objectiusque normalment cerquen:la feina, els estudis, les re-lacions interpersonals…en definitiva, la plena in-tegració en la nostra so-cietat.

Des de la Creu Roja,conscients d’aquest fet, esva iniciar el projecte Dar-wuka, de formació lin-güística per a persones es-trangeres.

Ja han passat cinc anysdes que el primer grup vainiciar la seva trajectòria iel projecte ha anat crei-xent i consolidant-se comun referent a la nostraciutat.

Darwuka ofereix clas-ses d’alfabetització, d’aco-llida lingüística, tres ni-vells de castellà i, final-ment, un nivell de llenguacatalana. De forma trans-versal als diferents cursostambé es troben mòdulsde Tècniques de Recercade Feina i de Medi Am-bient.

Però el projecte no no-més se centra en l’idioma;a més a més, es realitzenactivitats amb els usuaris iles usuàries, com ara el co-neixement del medi, la ce-lebració de festes popu-

lars i el coneixement deles tradicions de la nostraterra.

Els cursos tenen unadurada de quatre mesoscadascun i les classes es re-alitzen en horari nocturn(principalment per la dis-ponibilitat dels usuaris).

Voluntariatlingüístic

Des que va començarel Darwuka, el volunta-riat s’ha multiplicat, i hapassat de 5 voluntaris i

voluntàries a la trentenaque hi participa actual-ment realitzant les ses-sions d’aprenentatge dela llengua i, a més a més,proposant i duent a ter-me activitats extraor-dinàries per als 150 parti-cipants actuals.

Un dels primers en-trebancs que va haver desuperar el projecte va serel plantejament de di-versos nivells per poderafrontar la diversitat deconeixements previs delsalumnes: persones alfa-betitzades en la llenguad’origen o no, coneixe-ments de l’alfabet romà-nic o no, diversos nivellsde coneixement de ca-talà o castellà a nivelloral, etc. Per aquest mo-tiu es va crear un sistemad’organització del pro-jecte i un mètode pe-

dagògic propi que es po-gués adaptar a les dife-rents situacions i quepossibilités un aprenen-tatge pràctic i útil de l’i-dioma.

La vinculació amb elmón del lleure infantil ijuvenil dels primers vo-

luntaris del Darwuka i dela tècnica de referènciadel projecte va marcarindiscutiblement l’estild’aquest mètode, queestableix el diàleg iguali-tari com a pilar bàsic delprojecte.

Escola deconvivència

El diàleg igualitari hafet possible una relacióentre els participants i elvoluntariat que esdevéun veritable pont inter-cultural gràcies al qual el

voluntariat es converteixen receptor de coneixe-ments dels nouvinguts.

Un indicador del bonfuncionament del Darwu-ka, com a molt més queun projecte lingüístic, ésla incorporació dels alum-nes que han superat tots

revista de la Creu Roja a Catalunya 5�

Dos alumnes aprenen a classe

revista de la Creu Roja a Catalunya4 �

TEXT: SERGIO CAZORLA I SERGIO MARTÍNEZ - FOTOS: CEDIDES PER CREU ROJA A TERRASSA - AMB LA COL·LABORACIÓ DE: ESTER SOTO,TÈCNICA D’IMMIGRACIÓ A CREU ROJA A TERRASSA

Darwuka: 5 anys compartintel soroll, trencant el silenci

El projecte ha format a Terrassa centenars d’estrangers

A FONS

Alumnes i professors del projecte Darwuka en una excursió a la muntanya

Darwuka és el nom que rep el projecte de formació lingüística per apersones estrangeres de la Creu Roja a Terrassa, que des de fa més de

5 anys ha format centenars d’estrangers en llengua castellana i catalana.Es va escollir el nom «darwuka» perquè es tracta d’un instrument

de música africà, un instrument per a comunicar i expressar, pres com asímbol de la finalitat del projecte.

revista de la Creu Roja a Catalunya 7

ELCONVIDAT

CREU&TECHNOLOGY TEXT: RUBEN AINAUD

Té 17 anys. És laica i independent.Treballa a Espanya, el Perú, Bolívia, laRepública Dominicana, Guatemala i elSalvador. El seu color favorit és el ta-ronja. Està especialitzada en educació.

La seva finalitat és ser solidària ambles poblacions i les cultures més desfa-vorides i marginades. Com? Doncsexecutant projectes de cooperacióinternacional al sud i de sensibilitzacióal nord. Així és Educació Sense Fron-teres.

1. Per què especialitzada eneducació?

Perquè creiem que és una necessi-tat bàsica, un dret essencial i la clauper al desenvolupament.

Tots tenim el dret universal d’acce-dir a l’educació sense cap tipus de discriminació, ja que el queens distingeix com a humans és participar en la cultura, a laqual només s’arriba a través d’ella. A més, és la clau per al de-senvolupament, perquè si s’accedeix al coneixement s’afavo-reix la participació i la defensa dels drets individuals i col·lec-tius, s’augmenta la qualitat de vida, i es pot reduir la de-pendència de les persones i dels grups humans respecte a di-

verses instàncies de poder.2. Com treballeu als països del sud?Treballem amb ONG locals amb mitjans, in-fraestructura i acompanyament, tenint encompte que l’educació alternativa té un pa-per prioritari en la nostra política de coope-ració.Entre altres accions, els nostres esforços esdirigeixen a crear centres educatius per anens i a nenes. Completem la formació delsprofessionals de l’educació als països del sud,i formem en oficis als joves que no han com-pletat la formació bàsica, per augmentar lesseves possibilitats en el mercat laboral.3. I a l’Estat espanyol, com hi actueu?Principalment, hi actuem en tres línies. Peraquest motiu, creem materials i activitats di-rigits a professionals de l’educació per edu-

car els infants en la solidaritat. Organitzem i participem encampanyes ciutadanes per sensibilitzar a favor d’un món mésjust. També cal destacar la pressió política que exercim sobreels agents de presa de decisió en els àmbits socials, econòmicsi polítics que afecten el desenvolupament dels països del sud.

Per a més informació, visiteu la pàgina web:www.educacionsinfronteras.org

PER UNA EDUCACIÓ SENSE FRONTERES

�

Deixa el ratolí i aparta’t de l’ordinador.Els consumidors frustrats actuen de ma-nera indeguda després que se’ls bloquegil’ordinador. Els errors poden ser costosos.El primer que fa la majoria és copejar ocridar a la màquina. La sensació de de-semparament veient com les dades vancap a un forat negre és més del quemolts usuaris poden aguantar. Segonsl’estudi d’Ontrack Data Recovery (empre-sa de recuperació de dades), hi ha mésgent que actua violentament que no pasque demana ajut davant una crisi.

Afortunadament, la violència no ésl’única resposta. Prop del 13% dels par-ticipants a l’estudi va dir que parlavensuaument a la màquina. El 7% la cope-ja, pas rarament productiu. Un altre13% crida. Una altra resposta no violen-

ta, la més popular, és la resignació a lapèrdua de les dades.

L’estudi d’Ontrack és paral·lel a un del’University of Maryland’s Laboratory so-bre psicologia en l’automatització i elsprocessos de decisió. Un 10% dels quevan respondre l’enquesta va dir que ha-vien comès violència contra l’ordinador.Un responsable de restaurant estava tanenfadat amb el seu portàtil que el vallençar dins d’una fregidora, va destros-sar el portàtil... i la fregidora.

L’ús creixent de portàtils lluny de casao l’oficina, és a dir, lluny del possible su-port tècnic, porta a un augment en lasensació de solitud, i fàcilment al camíde la ira.

Cada cop més treballem amb màqui-nes complexes –ordinadors, mòbils,

PDA, cotxes cada cop més electrònics–i lentament però segurament, hi ha unapèrdua de previsibilitat i control. Femanar tantes coses complexes que no sa-bem com funcionen, tot i que depenemd’elles! Quan s’espatllen, la frustracióacumulada pot explotar en ira.

Ja ho deia el vell aforisme: «hardware,el que copeges; software, la causa». Itu, copeges o insultes l’ordinador?http://lap.umd.edu/lap/ (web del centre)http://lap.umd.edu/computer_rage/ (webde l’estudi)http://www.lap.umd.edu/computer_ra-ge/Tech_Report/written_comments/beh.html (recull d’accions violentes contra elsordinadors)http://lap.umd.edu/surveys/computer_ra-ge/computer_rage_sp.html (enquesta).

La rebel·lió de l’home vers la màquina

TEXT: CAROLINA NORONHA - FOTO: CEDIDA PER EDUCACIÓ SENSE FRONTERAS

L’educació, clau en el desenvolupament.

els nivells com a volunta-ris del mateix projecte oen altres projectes de vo-luntariat de la Creu Roja.

El Darwuka va néixercom a recurs lingüístic pera la integració de les per-sones immigrades, peròdurant els 5 anys d’histò-ria ha demostrat que estracta molt més que decursos d’idiomes; de ma-nera explícita aquest pro-jecte també contribueix alconeixement de l’entorn,i es coordina amb altresprojectes de la Creu Roja ide la ciutat per facilitar laplena integració. Peròtambé implícitament elvoluntariat del Darwukaofereix als nouvinguts

una xarxa de relacionsque els facilita el seu de-senvolupament en la so-cietat d’acollida. La inte-rrelació entre els alumnesi amb els professors els fa-cilita l’accés a informació,coneixements quotidians,contactes, etc., així comtambé els ofereix segure-tat a l’hora d’iniciar unanova vida a Terrassa, jaque no se senten sols.

Planter de nousprojectes

Gràcies a l’experiènciaacumulada amb el Dar-wuka, s’han pogut dis-senyar i desenvoluparnous projectes, com ara

el Chebb, que consisteixen un espai socioeducatiudirigit a joves immi-grants. La finalitat d’a-quest projecte és la for-mació lingüística com apas previ per a la integra-ció social i laboral delsparticipants.

Les noves tecnologiestambé van ser conside-rades d’interès, i durantuns anys es va dur a ter-me el projecte Maqamatde formació d’ofimàticaper a persones immigra-des.

El voluntariat delDarwuka també va crearmonogràfics d’àraboral, amb l’objectiu depoder-se comunicar mí-

nimament amb els parti-cipants araboparlants(majoritaris) en el seuidioma, i així millorar lescompetències comuni-catives de l’equip de vo-luntariat i crear un climamés acollidor i proper.

Els cicles de xerradessobre diferents aspectesde la immigració ajudenles persones autòctonesa entendre aquest feno-men i, per tant, a millo-rar les possibilitats d’in-tegració de les personesimmigrades. En aquestalínia també s’ha co-mençat a treballar unprojecte de sensibilitza-ció social vers la inter-culturalitat.

revista de la Creu Roja a Catalunya6 �

A FONS

Darwuka

Queremos dar las gracias a Darwuka por

el trabajo que hace. Para nosotros la vida de

los emigrantes sería más difícil si Darwuka

no existiera. Al llegar a un país es muy im-

portante aprender la lengua. Por esto, nues-

tro agradecimiento a Darwuka que nos ofre-

ce la posibilidad de aprender el idioma y ac-

ceder a cursos de formación gratuitos.

Me gustaría que este consejo sirviera a

mis compañeros para motivarles y hacerles

comprender la importancia que tiene asistir a

clase y una vez en ello, tener buen compor-

tamiento y respetar las normas de Darwuka.

Por último nuestro más sincero agradeci-

miento a todos los profesores y profesoras y

a todas las personas que trabajan en Creu Ro-

ja a Terrassa "Darwuka".

Muchas gracias

Moltes gràcies

Sicureu dieuf

Bonbrane

Merci beaucoup

Thank you

Carta que va escriure un alumne del projecte Darwukai que va llegir en l’acte d’entrega de diplomes que es fa

després de cada curs.

revista de la Creu Roja a Catalunya 9�

Com vas començar a interessar-teper la musicoteràpia?

M’hi va introduir l’anterior tècnica

de la Creu Roja, ella havia fet la tesi

de la seva carrera relacionada amb la

musicoteràpia. La informació per a

les nostres classes la trobem en llibres

i en xerrades amb musicoterapeutes,

metges, psicòlegs, etc.

Quant de temps fa que es pro-mou la musicoteràpia a la CreuRoja a Cervera?

Ara farà uns 4 anys, però els últims

2 anys és quan més s’ha donat a

conèixer, tant a nivell intern com ex-

tern, amb l’ajuda de diaris, cartells, etc.

A qui va dirigida la musicoteràpia?Apliquem la musicoteràpia a la

gent gran de les residències. L’activi-

tat està basada en sessions setma-

nals. Es va començar amb avis per-

què són un col·lectiu que molt sovint

està desemparat.

Com es desenvolupa en el dia adia aquesta activitat? Quines ei-nes s’utilitzen?

Comencem la sessió amb una mi-

ca de relaxació, posant música suau i

fent passar una bola imaginària pel

cos. Aquesta part no hauria de durar

més de 10 minuts ja que hi ha el pe-

rill que de tan relaxats no es tinguin

ganes de fer res més!

El pas següent és aprendre una

cançó. És convenient que la cançó no

sigui gaire complicada. Una de les

parts importants és que l’aprenguin

de memòria per tal d’exercitar-la.

Per potenciar la companyia, es fan

grups d’homes, de dones o mixtos

per cantar la cançó a cànon o amb

veus; aquest és un exercici que tam-

bé serveix per potenciar l’atenció.

Seguidament, s’afegeixen els ins-

truments de la cançó. Amb això fem

millorar les capacitats motrius: mou-

re la mà per picar la pandereta, picar

amb dos bastonets, tocar el xilofon,

picar de mans en un moment clau o

seguir el compàs amb el peu... en

són alguns exemples.

Bàsicament, els instruments utilit-

zats són: panderetes, xilofons, caixes

xineses i triangles. També s’utilitza un

radiocasset per a les audicions.

Diuen que la musicoteràpia és be-neficiosa per a tothom. En quinsentit?

Sí, és molt beneficiosa per a tot-

hom. No hi ha pràcticament ningú a

qui no agradi la música; els sons ens

fan recordar, ens fan sortir sentiments,

ens relaxen i/o animen... Es tracta d’u-

na teràpia que és totalment compati-

ble amb la medicina tradicional.

Quines característiques tenen encomú els usuaris d’una primerasessió de musicoteràpia?

Poca demostració de sentiments,

introvertits, pèrdues de mobilitat.

Quan podem començar a veureels beneficis en una persona?

Per a cada persona és diferent,

però en un parell de mesos la il·lusió

augmenta, comencen a fer més

“pinya” amb els companys i decidei-

xen quines cançons els agradaria

cantar, aprendre o escoltar, perquè

els porten a recordar, a sentir-se bé i

a animar-se.

Teniu intenció d’ampliar el vostrepúblic (nens...)?

Sí, ens han demanat de poder fer

l’activitat amb el taller Alba de Cer-

vera, on treballen amb nens defi-

cients, per tal que puguin comunicar-

se millor. Tot un nou repte...

Francesc Martín Pont, voluntari de Creu RojaImparteix les classes de musicoteràpia a Cervera

cipar de l’activitat. LaCarme ens comentaque «de vegades ésimpressionant com lamúsica pot provocarun record puntual auna persona malaltad’Alzheimer». Els vo-luntaris d’aquesta ac-tivitat no només utilit-zen la música per mi-llorar l’estat d’ànimdels usuaris, tambéaprofiten els ritmesper treballar la coor-

dinació i estimular elsmalalts.

Quin ésl’origen de lamusicoteràpia?

Com moltes terà-pies alternatives, lamusicoteràpia té unorigen ancestral. El po-der de la música i elsseus efectes en les per-sones provenen del’antiguitat. En dife-rents cultures els ri-

tuals polítics, religiososo socials han anat asso-ciats a càntics i melo-dies. Per exemple, lamúsica i el ball són ele-ments fonamentals enel ritual curatiu delsxamans a l’Àsia i l’Àfri-ca.

Fa més de 2.500anys, el filòsof grecPitàgores recomanavacantar i tocar alguninstrument musical pereliminar les pors i les

preocupacions del cos.Al segle XVIII, van co-mençar a aparèixer elsprimers textos en elsquals es reflexionavasobre el poder de lamúsica. Un metgeanglès, Richard Brow-ne, va ser un dels pri-mer a escriure un in-forme relacionant mú-sica i medicina el 1729.

Avui dia, la musico-teràpia és una ciènciaavalada i reconeguda

Escoltar Les quatreestacions de Vivaldi sies pateix hipertensió oansietat, El somni d’A-mor de Listz si es té malde cap, o el Concertd’Arpa de Haendel si esté mal d’estómac potajudar a alleugerir totsaquests símptomes.

Receptes naturals,basades en estructuresrítmiques, escales itons, entre d’altres, queajuden a tenir méseficàcia en el funciona-ment del cervell. La mú-sica pot arribar a acon-

seguir en tots nosaltresun resultat terapèutic,no només a nivell orgà-nic, sinó també psicolò-gic, psicomotriu oenergètic. La idea ésque gran part de lesmalalties afecten elnostre estat d’ànim. Lamusicoteràpia intentafer arribar al nostre cer-vell uns estímuls queens portin a una relaxa-ció o que apaivaguinels símptomes d’algunspatiments i, sobretot,millorar la nostra quali-tat de vida.

Musicoteràpia:una alternativaa la medecinatradicional?

La música té una sè-rie d’efectes fisiològics.Influeix en el ritme res-piratori, cardíac i en lapressió arterial. Això novol dir que la teràpiamusical sigui contràriaa la medicina tradicio-nal. És un element com-plementari que s’utilit-za amb diversos col·lec-tius, com ara les perso-nes grans, per millorar

el seu estat. Per exem-ple, la Carme Ferrer ésvoluntària de la CreuRoja al Centre Terapèu-tic de Malalties Neu-rològiques de Sant Cu-gat del Vallès. Des de fauns cinc anys, la Carmealegra els ancians,molts alguns d’ells ma-lalts d’Alzheimer, ambla seva guitarra. Encaraque ells no saben benbé per què, la música iles cançons de la Carmeels ajuden a desbloque-jar sentiments, a rela-xar-se i sobretot a parti-

ELREPORTATGE

revista de la Creu Roja a Catalunya8 �

TEXT: ALEXANDRA CARPENTIER DE CHANGY / FOTOS: CEDIDES PER LA CREU ROJA A CERVERA.

La teva cançó preferida sona als auriculars quan ets al metro. Una melodia romànticaacompanya un sopar molt especial. Sents una cançó a la ràdio i et recorda aquell estiu de fa

molts anys... Qui no s’ha emocionat mai mentre escoltava música? Tots sabem reconèixer unamelodia que ens sembla alegre o una altra que ens fa sensació de tristor. La música ens

acompanya a tot arreu, però pot ser més que això: pot millorar problemes de salut que ensafecten. Sembla mentida, oi? Benvinguts al món de la musicoteràpia.

A ritme del compàs

Alumnes deMusicoteràpiaofereixen unconcert aCervera.

Què és l’Informe Mundial de Desenvo-lupament Humà i quina finalitat té?

L’Informe és un document que edita elPNUD (Programa de Nacions Unides per alDesenvolupament) una vegada a l'any desde 1990, a fi d'explicar el desenvolupa-ment humà com un concepte universal. Laidea central és que el desenvolupament noés purament creixement econòmic sino lacapacitat que tenen les persones de ser ifer el que ells valoren. La capacitat d'am-pliar les seves possibilitats i la seva llibertatper participar en el procés del desenvolu-pament de forma dinàmica d'acord ambels seus propis valors i cultures.Quin és el significat de "pobresa"?

La pobresa avui en dia es defineix desd'un angle més social i no puramenteconòmic; com la falta d'ingrés. AmartyaSen ho defineix com la restricció en la capacitat d'una personade ser o fer el que ella mateixa valora; no tenir la llibertat d'ex-pandir les oportunitats per viure una vida digna o bona. Tan-mateix, una visió diferent i multidimensional de la pobresa és laque ha descrit Max-Neef, un economista i humanista, que en-tén que "una" pobresa humana, és qualsevol necessitat fona-mental no satisfeta. En realitat el que ens vol dir és que la po-bresa no pot ser singular, sinó que s’hauria de parlar de "po-breses". Per tant, podríem dir que cada societat o cada perso-na és rica en certs aspectes i pobre en d'altres; traient alsubstantiu de "pobresa" la seva subjectivitat.Com es pot mobilitzar la població i els governs perquès'impliquin en l'eradicació de la pobresa?

És important entendre i assumir que l'eradicació de la po-bresa és un assumpte que ens concerneix a tots perquè totsparticipem de les desigualtats, així com de les accions de justí-cia i injustícia que es comenti al món segons assumim una pos-tura política, social, ambiental i econòmica. Però en realitat laforma mes eficient d'influir és participant en iniciatives col·lec-tives que es manifestin a favor d'acabar amb esquemes d'in-justícia dins dels àmbits del comerç, la guerra, les negociacionsde deute, entre altres coses.

Com a ciutadans ens correspon conèixer millor els plans de

govern i les seves propostes per participaren l'eradicació de la pobresa com un esforçglobal. Conèixer millor el perfil de la políti-ca exterior dels governs així com els pro-grames que recolzen altres projectes glo-bals o regionals ens donen algunes senyalssobre les quals podem formar-nos un crite-ri i donar la nostra aprovació o demostrarel nostre desacord en forma de manifesta-cions, cartes, articles o bé, afiliant-nos a al-gun moviment ciutadà que promogui lacreació de millors oportunitats per alsmenys afavorits dins i fora de les nostresfronteres nacionals.Moltes coses a fer... per on començar?Existeixen ja una sèrie de moviments i cam-panyes mundials de les quals podem parti-cipar com a ciutadans de a peu i començara poc a poc a anar comprenent els proble-

mes dels nostres temps. Participar del comerç just i els movi-ments solidaris amb els temes ambientals, de pau i justícia so-cial és sempre una acció positiva i constructiva. Altres opcionssón les de col·laborar amb organitzacions que financin projec-tes d'ajuda al desenvolupament i al manteniment de la pau enpaïsos amb governs febles i processos de des-estructuració,sempre intentant estar ben informats i fer seguiment dels in-formes de les organitzacions a què donem el nostre suport, as-segurant-se que aquestes estan treballant en els seus projectesprioritaris. La informació és un instrument molt poderós contrala injustícia.En quina situació es troba Catalunya?

Catalunya és una societat bastant progressista i solidàriaamb tots els assumptes de pau i desenvolupament a nivell locali mundial. Moltes iniciatives han sorgit de la societat civil per ferfront a molts dels problemes de tall global que pateixen sobre-tot, els països en desenvolupament. La consulta sobre deuteextern, que es va fer a començaments del 2000, per exemple,i les manifestacions contra la guerra, a més d’un gran nombred’accions a favor d’una globalització més justa des de les dife-rents ONG i universitats a través de xerrades, marxes, actes desensibilització i informació, ha fet de Catalunya un lloc molt es-pecial a on l’acció solidària ha cobrat una gran força.

EXT: CAROL DÍAZ TAPIA - FOTO: CEDIDA PER IVONNE CRUZ BARREIRO

revista de la Creu Roja a Catalunya 11

PARLEM AM B

"Cada societat o cada persona és ricaen certs aspectes i pobre en d'altres"

L’edició catalana de l’Informe Mundial deDesenvolupament Humà 2005 es va presentar el passat

mes de setembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya.La Ivonne Cruz Barreiro, que investiga temes sobre

desenvolupament humà i sostenible, governabilitat,globalització i organitzacions internacionals, va exposar a

la roda de premsa les claus de l’Informe d’enguany.

Eradicar la desigualtat continua sent una d’aquestesqüestions claus i de les que més preocupen dins el marcdels objectius de desenvolupament establerts a laDeclaració del Mil·lenni per tots els governs del món l’any2000. I és que tot i que els indicadors perceben unamillora en la reducció de la pobresa, el desenvolupamenthumà a nivell mundial encara trontolla...

�

Ivonne Cruz Barreiro, Investigadorade la Càtedra UNESCO en Sostenibilitatde la UPC -Barcelona

per molts professio-nals, però no cal ser uncientífic per adonar-seque els sons ens afec-ten el cos i la ment:modifiquen la respira-ció, el pols, la pressióarterial, ens impulsena sentir alegria, triste-sa, a actuar...

Un cos ambmolt de ritme...

Respirem uns 16cops per minut, el corens batega entre 50 i80 vegades en el ma-teix temps i el nostrecos està a uns 36 o 37ºC. Això és el que esconsidera normal per auna persona adulta.Les variacions d’a-quests intervals no no-

més les ocasionen lesmalalties o els proble-mes, la música tambépot fer variar el nostrecos.

Per exemple, el corestà perfectament sin-tonitzat amb la músi-ca. La freqüència, eltemps o el volum d’u-na cançó ens poden fervariar la pressió arte-rial. Un ritme ràpid potfer que el cor s’accele-ri. Pel que fa a la tem-peratura corporal, unamelodia alta i sorollosapot elevar-la unsgraus, mentre que lescançons dolces i suauspoden disminuir-la.

La respiració tambéés un procés rítmic. Lesrespiracions ràpides

poden suposar unaactitud impulsiva iuna manca de coor-dinació. Així mateix,la música molt fortaprovoca aquest efec-te. La música ambfreqüències entre 40i 66 hertzs provocauna reacció inversa:relaxa el cos i la ten-sió muscular.I el cervell també

resulta afectat perles melodies. En par-ticular, són les en-dorfines, les «hor-mones de la felici-tat», les que varien.

Hi ha peces musicalsque ens poden ajudara «recarregar les pi-les», a accelerar la pro-ducció d’endorfines.S’ha demostrat que lamúsica estimula el cer-vell; en particular, lescançons melòdiquespoden provocar un im-portant alliberamentd’endorfines. Aquestareacció s’aplica en lesteràpies analgèsiquesper contrarestar el do-lor.

Definitivament, lamúsica té un poder es-pecial sobre nosaltres.

revista de la Creu Roja a Catalunya10 �

ELREPORTATGE

Com vas conèixer les ses-sions de musicoteràpia?

Era una activitat que

oferia la residència i com

que tenim molt temps lliu-

re assistim a qualsevol no-

vetat. Les activitats que es

realitzen fan que el dia si-

gui més animat.

Quant de temps fa quehi participes, a les ses-sions?

Sóc una de les primeres

que vaig començar a fer

musicoteràpia; deu fer uns

quatre anys.

Quins beneficis t’ha re-portat?

Només sé que no falto

mai perquè m’agrada i s’-

ha convertit en una activi-

tat important de la setma-

na. Gràcies a la musico-

teràpia ens coneixem més

els qui hi assistim i de tant

en tant comentem el que

ens agradaria fer, o sim-

plement recordem el que

ja hem fet. Cada setmana

som molta gent a musico-

teràpia i això ja diu molt

de l’activitat.

Quin aspecte t’agradamés de la musicoterà-pia?

La serietat que hi posen

els joves que fan musico-

teràpia. Ens fan sentir que

podem confiar en ells.

Creus que a les activi-tats de musicoteràpia hipodria participar tot-hom?

Sí, perquè, si a nosaltres

ens agrada, per què no

pot agradar a altres perso-

nes, com ara nens, immi-

grants, etc., i ajudar-les?

Paquita GassetAlumne a les classes de musicoteràpia

que ofereix la Creu Roja a Cervera

La música, motiu d’inspiració de molts artistesal llarg de la història.

Dia Internacional deles PersonesDesaparegudes

Amb motiu del Dia Interna-cional de les Persones Desa-paregudes, el Comitè Inter-nacional de la Creu Roja(CICR) crida novament l’a-tenció entorn a un dels pro-blemes humanitaris mésgrans que generen els con-flictes armats: les desgrà-cies que han esdevingut ales persones desaparegudesi el patiment familiar quegira entorn seu. L’any pas-sat, el CICR i les societatsnacionals de la Creu Roja ide la Mitja Lluna Roja vanrecollir i distribuir més d’1,3milions de missatges almón. Tanmateix, el CICR vaestablir la ubicació de mésde 6.100 persones, les famí-lies dels quals havien fetuna sol·licitud de cerca.TEXT: CREU ROJA A CATALUNYA

El president Maragallrep els representantsde la Taula d’Entitatsdel Tercer Sector Social

El president de la Generali-tat de Catalunya, PasqualMaragall, i la Consellera deBenestar i Família, Anna Si-mó, es van reunir al juliolamb un gran nombre de re-presentants de la Taulad’Entitats Tercer Sector So-cial, entre els quals hi haviaImma Playà, coordinadoraautonòmica de la Creu Ro-ja. En el decurs de la reunióels representants de mésd’una vintena d’entitats dela Taula van prendre la pa-raula per traslladar al Presi-dent de la Generalitat lanecessitat de prendre unconjunt de mesures i d’ac-cions encaminades a millo-rar l’impuls de l’acció deltercer social a Catalunya. Eltercer sector social està for-mat per organitzacions quepromouen programes desensibilització, preventius,assistencials, de foment delvoluntariat i la participacióciutadana en l’àmbit de larecerca i el reforçament deltercer sector. TEXT: CREU RO-JA A CATALUNYA

15�revista de la Creu Roja a Catalunya

ARREU

La Creu Roja ha atès, durant els mesos de juny, julioli agost, més de 15.000 banyistes per picades de me-dusa, quantitat que representa el 37% del total d’as-sistències a les platges catalanes. Aquesta xifra pràc-ticament s’ha duplicat en comparació amb la del’any 2004, que es van fer 8.452 assistències per pi-cades de medusa.Més de 41.811 assistències, 405 rescats i 999 evacua-cions és el balanç de l’actuació que la Creu Roja ha

fet aquest estiu a les platges del litoral català. Caldestacar el nombre de rescats d’enguany, que ha dis-minuït pràcticament a la meitat respecte a l’any an-terior (837 rescats). Aquesta disminució pot ser de-guda, d’una banda, al major coneixement i respectedels banyistes al color de la bandera indicadora delspossibles perills, i, de l’altra, a la poca quantitat debanderes grogues que hi ha hagut enguany. TEXT I

FOTO: CREU ROJA A CATALUNYA

10 de setembre, Dia Mundial dels Primers AuxilisLa Creu Roja considera d’una importància vi-tal la formació de la societat catalana en pri-mers auxilis per tal de poder fer front a lesdiverses adversitats en diferents situacions ilocalitzacions. Per aquest motiu el dissabte10 de setembre la Institució Humanitària vacelebrar el Dia Mundial de Primers Auxilisamb activitats i formacions dirigides a la po-blació arreu de Catalunya. Simulacres, tallersi taules rodones van ser algunes de les activi-tats dutes a terme a diferents localitats cata-lanes. TEXT I FOTO : CREU ROJA A CATALUNYA

La Creu Roja haatès 15.280banyistes perpicades demedusa, gairebéel doble quel’any anterior

La Creu Roja Espanyolaenvia un dispositiu logísticals Estats Units per donarsuport a l’operatiu de laCreu Roja AmericanaMés de 80 experts en desastres pro-cedents de 10 societats nacionals dela Creu Roja s’han desplaçat, o s’es-tan preparant per fer-ho, cap a l’es-tat de Louisiana, devastat per l’hu-racà Katrina al final d’agost. Des dela Creu Roja Espanyola, 5 experts enlogística es van incorporar al disposi-tiu americà per prestar ajuda als mi-lers d’afectats pel desastre natural.Aquests delegats col·laboraran ambla Creu Roja Americana en tasquesde transport, emmagatzematge i dis-tribució de subministraments perajudar els damnificats. TEXT: CREU ROJA

A CATALUNYA

«Aquest estiu, estima’t molt»Durant els mesos de calor, la Creu Roja va presentar la campanya«Aquest estiu, estima’t molt»”, conjuntament amb el Col·legi deFarmacèutics i els Laboratoris ISDIN. Amb aquesta campanya, laCreu Roja volia difondre a tota la societat els principals consells deprevenció davant els riscos amb què es pot trobar durant les va-cances. A l’acte de presentació de la campanya, al Col·legi, hi vanassistir Josep Marquès, president de la Creu Roja a Barcelona; JoanDuran, president del Col·legi de Farmacèutics, i Mercè Camps, vocalde Dermofarmàcia. TEXT I FOTO: CREU ROJA A BARCELONA

revista de la Creu Roja a Catalunya14 �

JOVENTUT

UN QUADRE MOLT ESPECIAL

El col·lectiu 1 dos 3 Picaparet va participar juntamentamb la Creu Roja Girona a la Setmana per a la Pau ambuna proposta molt especial: la creació d’un quadre querepresenta un jardí de pau realitzat amb un collage dejoguines bèl·liques que els ciutadans van pintar ambpintures de colors. D’aquesta manera, amb l’activitat esva sensibilitzar sobre la necessitat de construir la paumitjançant la suma de l’actitud personal de totes i ca-dascuna de les persones. El col·lectiu 1 dos 3 Picaparetes dedica al reciclatge de plàstics i joguines amb finali-tats creatives. Podeu consultar altres obres que han re-alitzat a la pàgina web www.picaparet.net.Des de la revista de la Creu Roja et convidem a quetambé participis en l’activitat, tot acolorint la imatgedel quadre que trobaràs a les pàgines centrals de la re-vista. Agraïm també la col·laboració d’Indústries Titánen el donatiu de la pintura. D’altra banda, la Creu Ro-ja Joventut Tarragona també es va unir a la Setmanaper a la Pau amb la realització d’un taller de papiroflè-xia, una activitat de conta contes i un mural a les Festesde Santa Tecla de la ciutat de Tarragona i un mural pera la pau al Vendrell.

EL PROJECTE SOM·NITAMPLIA EL SEU SERVEIINFORMATIU AMBTARGES DE TABACI BOLETSAL·LUCINÒGENS.Dues noves targes que expli-quen els efectes del tabac i delsbolets al·lucinògens amplien desd’aquest mes de setembre elmaterial de suport que s’utilitzaen les intervencions del projecteSOM·NIT. D’aquesta manera,s’amplia un material que tambéofereix informació sobre el càn-nabis, l’speed, l’èxtasi, la cocaïna,l’alcohol, l’LSD, la ketamina il’èxtasi líquid.D’altra banda, el projecte conti-nua oferint cursos destinats atots els voluntaris interessats aformar part del projecte. Més in-formació: a les oficines provin-cials de la Creu Roja Joventut.

L’ESCOLA D’EDUCA-DORS I EDUCADORESAPOSTA PELS CURSOSD’EDUCACIÓEMOCIONALL’Escola d’Educadors i Educado-res de la Creu Roja Joventutpresenta la nova programacióper a aquesta tardor-hivern, enla qual destaquen els cursos iels monogràfics que treballenl’educació emocional, ja sigui apartir d’estratègies d’autoco-neixement o a partir de l’art i la

musicoteràpia.Dins d’aquestmarc s’han pro-gramat monogrà-fics amb els títols de:«Educació emocional. Idees pertreballar les emocions a nivelleducatiu», «Art-teràpia. L’expres-sió com a via d’estimulació de lacreativitat i la millora personal/grupal», «Musicoteràpia, la mú-sica com a recurs educatiu» «Par-ticipació infantil, el camí cap al’aprenentatge significatiu»,o«Joguines reciclades». D’altrabanda, l’Escola també ofereixcursos de monitors d’activitat enel lleure infantil i juvenil; de pre-venció de relacions de de-pendència; de monitors de trans-port escolar; de monitors demenjador; de formació bàsica enmedi ambient; de resolució deconflictes, i d’alcohol i conducció.Els cursos s’imparteixen a Barce-lona, Granollers, Sant Cugat, Te-rrassa, Igualada, Lleida, Girona,Tarragona i Cambrils.

A PUNT PER A LESTROBADES PROVINCIALSAmb l’arribada del nou curs, laCreu Roja Joventut ja s’ha posatles piles per celebrar les trobadesprovincials en què les oficines lo-cals de cada província es reunei-xen per intercanviar experiènciesi realitzar formacions conjuntes.Les dates previstes són: Girona: 8i 9 d’octubre/ Tarragona: 22 i 23d’octubre (per a directors i mem-bres de Consell)/Lleida: 5 de no-vembre/Barcelona: 2, 3 i 4 de de-sembre.

IX JUNTA GENERAL DECRUZ ROJA JUVENTUDDel 30 de setembre al 2 d’octubre,Saragossa va ser la seu de la IXJunta General de Cruz Roja Ju-ventud. A la junta hi van assistir23 representants de Catalunyaque van contribuir a dissenyar lesestratègies de l’associació per alspropers dos anys. D’altra banda, ala junta es va commemorar el 35aniversari de Cruz Roja Juventud.

L’AMAZÒNIA, MÉS A PROP DELSINFANTS CATALANSLa Creu Roja Joventut Barce-lona presenta una nova pro-posta educativa per als méspetits. Es tracta d’«El mosaicamazònic» , un joc i una ex-posició que expliquen la rea-litat social i natural de l’A-mazònia. Mitjançant el joc,els infants poden analitzarles causes que fan que unaregió molt rica en recursosestigui tan subdesenvolupa-da. El joc es va inaugurar elsdies 18 i 24 de setembre aBarcelona.

ARREU

17�revista de la Creu Roja a Catalunya

Edició de la Guia deformació del curs 2005-2006

Ja es troba a disposició detothom la nova Guia de for-mació del curs 2005-2006 ,editada pel Centre de For-mació de la Creu Roja Tarra-gona. Recull la previsió d’u-na àmplia oferta formativaque comprèn tant la forma-ció interna (adreçada al nos-tre voluntariat i als mem-bres de la nostra entitat)com l’externa, destinada ala població en general. Tot ique els títols dels cursos ques’ofereixen enguany són,com sempre, nombrosos idiversos, tots s’inscriuendins de vuit grans àmbits imatèries:Formació Institucional, For-mació en Socors, Formacióen Educació per a la Salut,Formació Social, Formacióen el Lleure, Formació enCooperació i Desenvolupa-ment, Formació en Dret In-ternacional Humanitari,Formació Ocupacional.Els exemplars de la novaGuia de formació del curs2005-2006 es distribueixendes de les dependències delCentre de Formació de laCreu Roja Tarragona (Ram-bla Nova, núm. 35, pral.) ide forma gratuïta. CREU RO-JA TARRAGONA

La Creu Roja respon a lagreu crisi alimentària a laregió del Sahel

La Federació Internacionalde Societats de la Creu Roja ide la Mitja Lluna Roja fa unacrida d’emergència per unimport d’11.600.000 eurosper contribuir als esforços in-ternacionals per prevenirque la inanició es generalitzia la regió del Sahel, on gai-rebé 8 milions de personescorren perill per la greu ca-restia que afligeix Níger, Ma-li, Mauritània i Burkina Faso.A més, amb aquesta opera-ció es busquen mitjans desubsistència perquè les co-munitats puguin fer frontmillor a futures crisis. CREU

ROJA A CATALUNYA

El juliol passat, els presidents i les presidentes de laCreu Roja a Barcelona es van reunir a Vilanova i laGeltrú per treballar l’aplicació dels principis fona-mentals en la seva feina diària. La jornada vacomptar amb la participació del president de laCreu Roja a Catalunya, Joan Badia, la presidentade la Creu Roja a Castella - la Manxa, Manuela Ca-bero, el president de la Creu Roja a Barcelona, Jo-sep Marquès, i amb les aportacions de Francesc Ro-set i Manel Górriz, directors institucional i tècnicdel Gabinet de Drets Humans, respectivament. TEXT

I FOTO: CREU ROJA A BARCELONA

Els 7 principis fonamentals, la base de la Creu Roja

La gent gran s’acosta a la culturadel cava amb la Creu Roja al BaixLlobregat CentreAnualment organitzem una sortida amb els usuarisde l’àmbit de gent gran. Enguany hem organitzatuna visita a Sant Sadurní d’Anoia, una de les 9 rutesmodernistes properes a la ciutat comtal. L’objectiu dela sortida és evitar l’aïllament social i fomentar la re-lació entre els usuaris de les diferents poblacions dela comarca. Hi han participat 25 usuaris de l’àread’influència de la Creu Roja al Baix Llobregat Centreacompanyats de 10 voluntaris. TEXT I FOTO: A NOÈLIA MU-

ÑOZ, CREU ROJA AL BAIX LLOBREGAT CENTRE

Més de 150 participants a l’Escola d’Estiu de la Creu Roja a BarcelonaL’11 de juliol passat, l’Escola d’Estiu va donar el seu tret de sortida amb més de 150 persones apuntades.La jornada inaugural va comptar, entre d’altres, amb la presència del president de la Creu Roja a Barce-lona, Josep Marquès. L’objectiu d’aquesta activitat formativa, que va durar una setmana i es va dur a ter-me a l’Organisme Flor de Maig (Cerdanyola del Vallès), era ser un espai de trobada per adquirir i com-partir coneixements en diferents àmbits d’actuació. TEXT: CREU ROJA A BARCELONA

100 anys de la Creu Roja aMontgat-TianaEl mes de juliol, la Creu Roja a Montgat-Tiana va ini-ciar les activitats de celebració del seu centenari, quehan durat tot l’estiu. S’han organitzat, entre altes ac-tes, tornejos esportius a la platja i una exposició fo-togràfica dels 100 anys de l’assemblea. La inauguraciódel centenari va comptar amb la presència del vice-president de la Creu Roja a Barcelona, Josep Quitet,el president de la Creu Roja a Montgat-Tiana, JosepAlarcón, i el coordinador de la institució a Barcelona,Enric Morist. TEXT I FOTO: CREU ROJA A BARCELONA

La Creu Roja a Sabadell-VallèsSud atén les incidènciessanitàries de les Festes MajorsLa Creu Roja Sabadell-Vallès Sud s’encarregade l’atenció sanitària de les festes majors demoltes poblacions des del mes de maig. A latornada de l’agost, però, se celebren moltesfestes majors a la vegada i això, per als vo-luntaris de preventius, és sinònim de moltafeina. Un any més, els ajuntaments d’aquestsmunicipis van confiar en la Creu Roja perquèdonés resposta als possibles incidents. La nos-tra assemblea va mobilitzar més de 160 vo-luntaris i 9 ambulàncies per atendre perfec-tament la gent en aquells moments de diver-sió. TEXT: LAURA BALCELLS, CREU ROJA A SABADELL-

VALLÈS SUD

ARREU

Presentació del’Informe Mundial sobreel DesenvolupamentHumà 2005

El 8 de setembre, a la seudel Col·legi de Periodistesde Catalunya a Barcelona,va tenir lloc la presentacióde l’Informe Mundial sobreDesenvolupament Humàque ha elaborat el Progra-ma de les Nacions Unidesper al Desenvolupament(PNUD), en l’edició catalanadel qual col·labora la CreuRoja. En l’Informe es recla-ma als líders mundials unesforç per acabar amb lapobresa extrema. Malgratels acords de la Cimera delMil·leni de l’ONU de l’any2000, encara avui hi ha almón 2.500 milions de per-sones amb pobresa extre-ma, i 10 milions d’infantsmoren per causes evitables.CREU ROJA A CATALUNYA

La Creu Roja, noumembre de laFederació Catalanad’ONG per a la PauLa Creu Roja a Catalunyaés, des del mes de juliol,membre de ple dret de laFederació Catalana d’Orga-nitzacions no Governamen-tals per a la Pau i serà re-presentada pel Centre per ala Pau. La Federació Catala-na d’ONG per a la Pau técom a prioritats principals:intercanviar informació so-bre les activitats, dur a ter-me projectes per millorar elconeixement mutu entreles entitats membres, poderconsiderar possibles accionsconjuntes, organitzar i dura terme actuacions coordi-nades i conjuntes de les en-titats associades en tot elcamp de la promoció i ladefensa de la pau, i facilitarla relació amb les institu-cions públiques i privadescatalanes en qüestions depromoció i defensa de lapau que afectin la globali-tat de les entitats associa-des. CREU ROJA A CATALUNYA

16 �revista de la Creu Roja a Catalunya

Prop de 220 infants han participat als casals d’estiude l’ESPAI, un recurs de la Creu Roja a Castelldefelsque facilita als pares i les mares el fet de conciliar lavida laboral amb la familiar durant els mesos de va-cances. Els tallers, relacionats amb el món del mar,els artistes, les olimpíades o l’expressió corporal,són algunes de les activitats que s’han dut a termeaquest estiu a l’ESPAI. Aquest centre rep el suporteconòmic de diverses empreses i de l’Ajuntament.TEXT I FOTO: CREU ROJA A CASTELLDEFELS

La Creu Roja a Sant Cugat-Rubí gestiona elCentre Terapèutic de Malalties Neurològiques

Des d’aquest any la Creu Roja aSant Cugat-Rubí està gestionantel Centre Terapèutic de malal-ties neurològiques de Sant Cu-gat. En aquest centre s’ofereixun ampli programa d’estimula-ció per als usuaris (tallers dememòria, programes d’estimu-lació i diferents activitats de cai-

re lúdic), alhora que es dónaatenció i suport a les seves famí-lies. Els nostres voluntaris com-plementen aquesta activitatamb tallers de musicoteràpia, xi-kung, sortides lúdiques, etc. TEXT

I FOTO: MONTSE SAAVEDRA, TÈCNICA

D’INTERVENCIÓ SOCIAL DE CREU ROJA A

ST. CUGAT-RUBÍ

L’ESPAI de la Creu Roja a Castelldefelsrep més de 220 infants durant els casals d’estiu

La Creu Roja a Barcelonaengega un programa perajudar a la inserció laboral dedones en risc d’exclusió socialLa Creu Roja a Barcelona ha po-sat en marxa un dispositiu inte-gral de formació i inserció so-ciolaboral adreçat a dones enrisc d’exclusió social. L’objectiude la Creu Roja és continuarpromovent accions per afavorirla igualtat d’oportunitats de lesdones a la societat. El progra-ma, que té una durada de sismesos, vol facilitar la inserciósocial a quasi 20 dones amb cà-rregues familiars, sense recursoso en una situació de dependèn-cia econòmica o emocional.TEXT: CREU ROJA A BARCELONA

L’obra La millor marihuana la fa la mama continuade gira per Catalunya.La Creu Roja a l’Anoia ha acollit l’obra de teatre La millor marihuana la fa lamama, del grup Gottic, de Taradell. L’obra es va presentar al setembre a l’A-noia, amb la participació del president de l’Assemblea Comarcal de l’Anoia,Francesc Xavier Botet del Castillo, la directora de l’obra, Eva Molet, i repre-sentants de l’Ajuntament d’Igualada i de Piera. Ja fa un any que el grup deteatre i la Creu Roja d’Osona porten endavant aquesta iniciativa amb la fina-litat de sensibilitzar el jovent contra la droga, al mateix temps que s’ho pas-sen bé. TEXT I FOTO: CREU ROJA A BARCELONA

El suport psicosocial, una necessitat en situacions de crisiEn una emergència no només cal tenir en compte la resolució ràpida i efectiva de la situació; les emo-cions dels afectats també són un factor clau per intentar pal·liar la crisi. La Creu Roja al Baix Llobregatha engegat un curs de Suport Emocional i Psicològic que s’ha desenvolupat entre els dies 19 i 22 de se-tembre a Molins de Rei. Els objectius del curs són sensibilitzar de la importància de tenir en compte elque senten els afectats i donar a conèixer les pautes d’actuació davant de persones que s’han vist in-volucrades en una situació dramàtica. TEXT: CREU ROJA A BARCELONA

ARREU

Som notícia !!!

L’Assemblea Comarcal delBaix Penedès hem estat no-tícia, amb una presènciadestacada en diferents es-pais informatius de la Tele-visió del Vendrell. La nostraaparició televisiva més sig-nificativa ha estat:- La secció estiuenca «A lafresca» va dedicar un pro-grama per donar a conèi-xer el perfil del jovent queha treballat a l’estiu. Aixídoncs, d’entre altres jovesque treballen temporal-ment a l’estiu i que tenenocupacions relacionadesamb els serveis pel fet deviure en una comarca queacull turisme a la zona decosta (comerços i establi-ments, hotels, etc.), vanentrevistar 3 socorristes dela Creu Roja que han co-bert la platja de Sant Sal-vador. Van tenir l’oportu-nitat d’explicar el que mésels ha agradat de la sevafeina i el que menys: demanera unànime van dirque el més positiu d’aques-ta feina és saber que ofe-reixes un servei proper i di-recte a la comunitat (tant ala gent de la comarca comals turistes) i que és un ser-vei que es fa en equip. Elmés pesat, endevineu-ho…: el cas omís que fa al-guna gent a les advertèn-cies i les recomanacionsdels socorristes en la sevafunció de prevenció!- La secció d’informatius vapreparar un reportatge enquè es feia una primera va-loració del servei de cober-tura de platges d’aquestestiu a pocs dies de donarper tancada la temporada.Es donava compte delnombre d’intervencions re-alitzades i es reiteraven lesprincipals recomanacionsfetes als usuaris de les plat-ges. El fons que il·lustravael reportatge corresponiaal simulacre de socorrismeaquàtic que es va fer al fi-nal de l’estiu. Va serfantàstic! CREU ROJA DEL

BAIX PENEDÈS

19�revista de la Creu Roja a Catalunya

Nous avantatges per als socis i elsvoluntaris de la Creu RojaL’1 de juny passat, la Creu Roja a Palamós va signarun conveni de col·laboració amb la Fundació Pro-mediterranea, per a la conservació, l’estudi i la di-fusió del patrimoni marítim, i l’empresa Tela Mari-nera SC, el qual preveu uns descomptes importantsper als socis i els voluntaris de Creu Roja, de l’ordredel 50% en l’entrada al Museu de la Pesca de Pala-mós, considerat un dels mes importants d’Europad’aquesta especialitat marinera, i del 15% en les ac-

tivitats que es desenvolupin a bord de l’embarcacióturisticocultural Rafael.El Museu de la Pesca, que aquest mes de setembrecelebrarà el seu tercer aniversari, ja l’han visitat mésde 90.000 persones, i s’ha fet mereixedor de la Pla-ca de la Pesca Catalana, que li ha concedit el De-partament d’Afers Marítims de la Conselleria d’A-gricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat deCatalunya.D’altra banda, l’empresa Tela Marinera SC, pro-pietària del vaixell Rafael, col·labora amb la Funda-ció Promediterrànea des que es va fundar i desen-volupa el programa d’excursions i rutes marítimessota el lema «Embarca’t a Palamós», sumant-se aixíal conjunt d’accions encaminades a la difusió delpatrimoni i la cultura marítims.En conjunt, considerem que l’Oficina Local de laCreu Roja a Palamós ha fet un gran pas endavantper al foment i la difusió de la cultura mediterràniai per mantenir viu el contacte i la gratitud amb lagent de Creu Roja. TEXT I FOTO: CREU ROJA A GIRONA

Casal d’estiu aPalafrugell

La Creu Roja Joventut a Palafrugellha obert un any més el casal d’estiu,un espai destinat a nens i nenes de 3a 12 anys, on es realitzen activitatsde les àrees pròpies de treball de laCreu Roja Joventut: educació per ala salut, educació per a la pau i el de-senvolupament, i medi ambient. Al-hora, es potencia la participació delsinfants i es treballa sempre sota laperspectiva de gènere i de la inte-gració dels col·lectius més vulnera-bles. Des de la Creu Roja a Palafru-gell, volem donar les gràcies a totsels pares i les mares que han confiaten nosaltres; als nens i les nenes perfer-nos gaudir de tan bones estones;als monitors i les monitores per laseva paciència i perseverància; a ladirecció, la coordinació i la presidèn-cia per donar ales al projecte, i a l’A-juntament de Palafrugell per la sevacol·laboració. TEXT I FOTO: CREU ROJA A

PALAFRUGELL

El SOM.NIT arriba a PalafrugellLa Creu Roja Joventut a Palafrugell va dur a terme des del 20 fins al23 de juliol, ambdós inclosos, el projecte SOM.NIT (un projecte deprevenció i reducció de riscos relacionats amb el consum de dro-gues) a les barraques de la Festa Major de Palafrugell.Les voluntàries i els voluntaris van realitzar l’activitat a partir d’unestand informatiu i dos chill outs (dues carpes que disposaven degespa, coixins, llànties tènues, encens... i música tranquil·la) quepermetien oferir als joves consumidores un espai de descans dins elseu oci nocturn. D’aquesta manera, la Creu Roja Joventut a Pala-

frugell, mitjançant els seusJAS, s’apropa al jovent dela vila en un espai on po-den informar sobre elsefectes i les conseqüènciesdel consum de drogues,així com d’altres temes re-lacionats amb la joventut.TEXT: CREU ROJA A PALAFRUGELL

La Creu Roja Lleida ofereix als mercatsambulants consells per tal de fer front al’onada de calorLa Creu Roja a Lleida va de-senvolupar al juliol una cam-panya per tal d’oferir alsclients dels mercats ambu-lants de Lleida consells per ferfront a l’onada de calor. Vo-luntaris i voluntàries de laCreu Roja Lleida van habilitaral mercat del Camp d’Esportsun punt d’informació on es van oferir díptics de la Creu Roja i del Depar-tament de Salut de la Generalitat amb consells contra els efectes de l’ex-cés de les temperatures altes, especialment dirigits a la població més vul-nerable: la gent gran, els malalts i els nens. TEXT I FOTO: CREU ROJA A LLEIDA.

ARREU

Jornada sobre la incorporacióde la perspectiva de gènere enprojectes de desenvolupamenti sensibilització

L’Àmbit de Cooperació Internacio-nal de la Creu Roja Tarragona, jun-tament amb el Centre de Formaciói en col·laboració amb la ComissióURV Solidària, de la Universitat Ro-vira i Virgili, de Tarragona, tenenprevist dur a terme els dies 20, 21 i22 d’octubre unes jornades sobre«La incorporació de la perspectivade gènere en projectes de coopera-ció de desenvolupament i sensibi-lització». Aquesta activitat formati-va esdevé fruit d’una iniciativa co-ordinada per l’Àmbit de Coopera-ció Internacional de la Creu RojaCatalunya i compta amb el suportde la Generalitat de Catalunya.L’objectiu general que perseguei-xen aquestes jornades és analitzarla importància no només de l’abor-datge teòric i conceptual, sinó, so-bretot, de la pràctica quotidiana del’enfocament de gènere com a me-todologia a emprar tant a l’hora deprogramar accions diverses de sen-sibilització i intervencions emmar-cades en matèria de la cooperacióper al desenvolupament, com a l’-hora d’organitzar-se i funcionar in-ternament les mateixes ONGD. I ésque la perspectiva de gènere had’arribar a ser una pràctica habi-tual, no forçada i estesa a tots elsàmbits i les dinàmiques d’interacciósocial, si el que pretenem és assoliren veritat quotes reals d’equitat ijustícia social. El fonament de laqüestió del gènere és adoptar unavisió i un marc d’anàlisi i compren-sió, ateses molt especialment lescircumstàncies específiques d’ho-mes i dones i les relacions que s’es-tableixen entre ambdós col·lectius,que determinen els processos deproducció, reproducció, presa dedecisions i accés als recursos.Aquestes jornades tindran lloc a lesdependències de l’Escola Univer-sitària d’Infermeria de la Universi-tat Rovira i Virgili, de Tarragona. Elpúblic destinatari són els estudiantsuniversitaris (amb possibilitat delreconeixement d’1,5 crèdits de lliu-re elecció), membres tècnics i/o vo-luntaris d’ONGD i la població engeneral interessada en aquestatemàtica.Informació: Àmbit de CooperacióInternacional. Creu Roja TarragonaTelf.: 977 24 47 69E-mail: tarragona@cruzroja.esTEXT: ÀMBIT DE COOPERACIÓ INTER-NACIONAL CREU ROJA TARRAGONA

18 �revista de la Creu Roja a Catalunya

La Creu Roja ha posat en marxa a par-tir del mes de setembre un programade formació en temàtiques que tenenun clar interès social. Els cursos s’hanorganitzat en col·laboració amb CaixaTarragona. Els tallers, que es faranconjuntament amb la Creu Roja, s’a-drecen a la gent gran («Reforç de lamemòria»), als cuidadors de personesgrans («Cuidem els que cuiden») i, engeneral, a tothom («Prevenció d’acci-dents a la llar»). Els tallers tenen llocdurant els mesos de setembre, octubrei novembre a les seus de la Creu Rojade les poblacions de Tarragona («Re-

forç de la memòria» i «Cuidem els quecuiden»), Tortosa («Reforç de lamemòria» i «Prevenció d’accidents a lallar»), Valls («Reforç de la memòria»),Reus («Prevenció d’accidents a la llar»)i Móra la Nova («Prevenció d’accidentsa la llar»). La Fundació Caixa Tarrago-na subvenciona el 50% del cost d’a-quests tallers a tots els assistents engeneral, i el 100% del cost als clientsde Caixa Tarragona que ho acreditin.Per a més informació i inscripcions caladreçar-se a la Creu Roja, als telèfons:977 24 50 62 / 977 24 50 73. TEXT I FOTO:

CREU ROJA A TARRAGONA

L’Ajuntament de Tarragona va posar en marxa la campanya«L’Ajuntament et cuida» que, d’entre altres actuacions, ha do-tat els llocs de socors de la Creu Roja de cendrers i polseresidentificatives. En el primer cas, es tracta de cendrers de cartróamb un fons de sorra per als usuaris de les platges que són fu-madors, amb l’objectiu de mantenir més netes les platges.En el segon cas, es tracta de polseres identificatives per a nensi nenes menors de 12 anys per millorar la vigilància i el controldels més petits. La Creu Roja també disposa d’un registre ambles dades bàsiques per poder localitzar els pares o els familiarsen cas de pèrdua dels infants. TEXT I FOTOS: CREU ROJA A TARRAGONA

Cendrers i polseres identificatives a les platges de la ciutat de Tarragona

La Creu Roja ofereix 3 cursos i tallers de contingut social encol·laboració amb Caixa Tarragona

Nou impuls del servei de teleassistència a les comarques tarragoninesEn els darrers mesos s’han signat nous acords per a l’adquisició d’aparells de teleassistència amb el Consell Co-marcal de l’Alt Camp (20 aparells), el Consell Comarcal de la Ribera de l’Ebre (10 aparells) i l’Ajuntament deSanta Bàrbara (10 aparells). També s’ha ampliat el conveni amb el Consell Comarcal del Tarragonès (20 apa-rells) i s’han renovat els convenis amb els Ajuntaments de Cambrils (66 aparells) i Tarragona (121 aparells).Per últim, també s’ha revisat el conveni signat a nivell de Catalunya amb Caixa Tarragona, en el sentit d’am-pliar les condicions especials de què gaudien els clients titulars del Servei Extra Pensió als clients del Servei Ex-tra Nòmina i Extra Professional, i poder-se’n beneficiar també els familiars directes fins al primer grau de pa-rentiu. CREU ROJA A TARRAGONA

La Creu Roja a Calafell/Cunitcelebra la cloenda de platgesEl 4 de setembre passat la nostra assemblea va ce-lebrar la cloenda de la temporada de salvament ivigilància de les platges dels municipis de Calafell iCunit. Es va fer una celebració típica d’Amèrica delSud, que es diu la antorchada, i consisteix a ficar-seal mar amb torxes fetes a mà pels mateixos soco-rristes i fer figures dintre de l’aigua representant elsol , la lluna, les onades, la creu...Després, surten a la sorra i, amb les mateixes tor-xes, calen foc a una pila de llenya amb forma depiràmide per cremar els maleficis que puguin tenir

les platges, de cara a poder fer un bon servei l’anyvinent. Vam poder comptar amb la col·laboració desocorristes de la Creu Roja de Sitges i de Vilanova,a més dels nostres companys.TEXT: FULGENCIO RUIZ TO-

RAL (COORDINADOR DE LA CREU ROJA CALAFELL/CUNIT ). FO-

TOS: CEDIDES PER LA CREU ROJA CALAFELL/CUNIT

Per pal·liar la greu situació sanitària en quèes troba la franja subtropical de la provínciade Bolívar, a l’Equador, caracteritzada perelevats índexs de malalties de transmissióvectorial (paludisme, malària, còlera, etc.),malalties diarreiques i infeccions respiratò-ries agudes, la Creu Roja a Catalunya, jun-tament amb la Creu Roja Equatoriana, vanexecutar del febrer del 2002 al maig del2005 el projecte «Salut Comunitària al Can-tón de Guaranda». Aquest projecte estàubicat a la comunitat rural del municipi deSan Luis de Pambil, i s’ha proposat com aobjectiu que les comunitats i els actors desalut presents a la zona s’involucrin activa-ment per tal de desenvolupar un modeladequat de salut comunitària. Els quatreobjectius en què ha treballat el projectesón: desenvolupar un sistema de vigilànciaepidemiològica local amb la participació ac-tiva de la comunitat; aplicar mesures decontrol sanitari per a la prevenció de les ma-lalties transmeses per vectors i les d’origen

hídric; desenvolupar i potenciar coneixe-ments, actituds i habilitats socials per a laidentificació i la prevenció de les malaltiesprevalents a la zona, i, finalment, formar elsrecursos humans locals per afavorir l’aten-ció mèdica i la derivació dels malalts que honecessitin, considerant sempre la integracióal sistema oficial de salut.L’equip de l’Àmbit de Cooperació Interna-cional de la Creu Roja a Catalunya, cons-cient que les avaluacions són eines d’apre-nentatge, comunicació i presa de decisionsque contribueixen substancialment a la mi-llora de la cooperació duta a terme, va de-cidir enviar a l’Equador un grup d’avalua-dors, format per un equip multidisciplinarid’especialistes en cooperació, salut i desen-volupament comunitari, amb l’objectiu decrear una eina de treball que permetés mi-llorar la qualitat de les accions desenvolu-pades en aquest país, i a la vegada impartirformació sobre avaluació a l’equip local dela Creu Roja Equatoriana i a la resta d’actorsde la zona. Aquest equip va visitar el pro-jecte en la fase intermèdia d’execució i uncop aquest ja hagué finalitzat.L’objectiu principal de l’avaluació final vaser estudiar si el model de salut aplicat alCantón de Guaranda és un model sanitarireaplicable a altres regions del país. A l’ho-ra de valorar l’èxit del projecte, s’han tinguten compte els punts següents: el compli-ment dels resultats proposats, l’anàlisi de lasostenibilitat dels resultats aconseguits il’impacte de la intervenció.Els avaluadors, després d’haver analitzat el

projecte, n’han extret les conclusions se-güents sobre l’èxit que ha tingut:El projecte ha aconseguit gran part de lesmetes i els objectius plantejats inicialment, iha tingut un impacte positiu a la zona. S’haconstituït el grup de promotors comunitarisde salut i s’han vinculat amb la Creu RojaEquatoriana i el Subcentre de Salut de SanLuis de Pambil (que és la institució sanitàriaoficial de referència a la zona), tal com es-tava previst. L’estratègia seguida en aquestprojecte «pilot» permet la sostenibilitat delmodel de salut proposat.S’ha notat una disminució de les malaltiestransmeses pel consum d’aigua contamina-da i les picades d’insectes, però encara no hiha hagut gaire canvis en l’ús i el manteni-ment de les latrines, i és que els canvis mésprofunds en les comunitats, com ara els can-vis dels hàbits higiènics, encara no es podenobservar, ja que requereixen més temps: noes poden canviar actituds i costums en tanpoc temps. L’equip d’avaluadors conclouque seria beneficiós donar a conèixer i di-vulgar l’experiència d’aquest projecte, i aixíobtenir possibilitats de repetir-lo en altreszones de l’Equador, utilitzant els coneixe-ments adquirits al llarg dels tres anys que hadurat. I fent-ne una rèplica a altres zones,amb més cobertura i més durada. A més,des del seu punt de vista, seria aconsellableque tots els projectes de desenvolupamentde la Creu Roja incloguessin una avaluacióintermèdia i una avaluació final, com a einaútil per millorar la qualitat dels projectes decooperació al desenvolupament.

Avaluem la cooperaciò:salut comunitária a Guaranda (L’Equador)

TEXT: MIREIA SAGUÉS ESQUIUS, TÈCNICA DE PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT DE L’ÀMBIT DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL.FOTOS: CEDIDES PER L’ÀMBIT DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL DE CREU ROJA A CATALUNYA.

COOPERACIÓ INTERNACIONAL

revista de la Creu Roja a Catalunya 21�

Mercat comunitari a l’Equador.

Capacitació en cultiu d’horts familiars.

Uns nens de la comuni-tat miren sorpresos alstècnics de Creu Roja.

ARREU

13.401 persones atesesel 2004 des de la CreuRoja a LleidaL’any passat, la Creu Roja aLleida va atendre un total de13.401 persones, un 43% mésque durant l’any 2003, que esvan ajudar 9.374 usuaris, se-gons les dades de la memòria2004 que es va fer pública almes de juliol. Aquest augmentespectacular de la tasca de lainstitució humanitària a la pro-víncia de Lleida afecta gairebétots els àmbits: immigrants,gent gran, discapacitats, mar-ginats i d’altres. La presidentade la Creu Roja Lleida, M. Car-me Mata, considera queaquesta memòria 2004 «ésuna mostra de com hem cana-litzat els nostres esforços capals col·lectius més vulnerables imés desafavorits, alhora queens hem adaptat a les novesdemandes creades pels canvissocials, econòmics i polítics».També afegeix que «semprehem comptat amb la solidari-tat de la societat lleidatana, lesadministracions, els socis i lessòcies i els nostres voluntaris ivoluntàries, els quals, amb laseva tasca solidària, sens dubteindispensable, ens ajuden a as-solir els objectius fixats». TEXT :CREU ROJA A LLEIDA

La Creu Roja Joventut aLleida atén 1.200 nenshospitalitzats a l’Arnaude VilanovaLa Creu Roja Joventut atén ca-da any una mitjana de més1.200 nens hospitalitzats al’Arnau de Vilanova, de Llei-da. El programa d’atenció ainfants hospitalitzats ofereixals nens i les nenes una sèried’activitats, principalment lú-diques, a través de les quals espretén que la seva estada a l’-hospital esdevingui més ame-na i que contribueixin positi-vament al seu procés de recu-peració. L’objectiu és crear unambient distès entre els in-fants amb la finalitat que laseva estada a l’hospital siguial menys traumàtica possible.El programa d’atenció als in-fants, que es du a terme desde 1992, està finançat pel Mi-nisteri de Treball i Afers So-cials, en conveni amb l’Hospi-tal Universitari Arnau de Vila-nova. TEXT: CREU ROJA A LLEIDA

Compte on trepitges!La Creu Roja Joventut ha portat a les Borges Blanques, Almace-lles, Mollerussa i Lleida la campanya d’informació i consciencia-ció envers els efectes de les mines antipersona «Compte on tre-pitges! Perill de mines». Centenars d’alumnes de col·legis i insti-tuts han participat en la iniciativa. «Compte on trepitges! Perillde mines», que compta amb la col·laboració de la Diputació deLleida, és una exposició itinerant molt atractiva, sobretot per alsmés joves i per anar-hi en família. L’acció consta de tres recursos:simulacre de camp minat; joc de les mines i un espai d’oportu-nitats de pròtesis. Amb aquesta activitat, la Creu Roja Joventutvol que la gent tingui consciència del greu problema que enca-ra representen, a més de 45 països de tot el món, les mines an-tipersona, que cada any causen milers de morts i de ferits deTEXT I FOTO: CREU ROJA A LLEIDA

La Creu Roja a Lleida va cloure ahir a Tremp un curs de formacióde monitors d’activitats de lleure infantil i juvenil, al qual han as-sistit deu joves de la comarca del Pallars Jussà. La formació, de 100hores de durada, ha estat de caràcter teòric i, ara, els alumnes hau-ran de fer unes altres 150 hores de pràctiques abans d’aconseguirla titulació oficial, que els permetrà treballar com a monitors alsesplais, les colònies i d’altres.A l’acte de clausura, que es va desenvolupar al Museu Comarcaldel Pallars Jussà, va assistir-hi Josep Maria Solé, cap de la comissióde Serveis Generals del Consell Comarcal del Pallars Jussà, entitatque promou el curs. TEXT I FOTO: CREU ROJA A LLEIDA

La Creu Roja a Lleida dóna formació a 10 nous monitors d’activitatsde lleure infantil i juvenil

Els serveis Preventius de la CreuRoja Lleida ja han atès aquestany 423 feritsEls Serveis Preventius i Emergències de la Creu RojaLleida ja han atès aquest any un total de 423 perso-nes ferides o que, per motius molt diversos, han ne-cessitat d’una atenció de primers auxilis. La majorpart dels atesos, en concret 402 persones, les van as-sistir in situ, mentre que la resta, 21, van ser traslla-dats a centres hospitalaris. Per sexes, 255 van ser ho-mes, i 168, dones.La Creu Roja Lleida va commemo-rar el setembre passat el Dia Mundial dels PrimersAuxilis, per la qual cosa va organitzar un simulacred’accident de trànsit amb la intervenció dels volun-taris i les voluntàries dels Serveis Preventius de la ins-titució humanitària. L’acte es va dur a terme a partirde les 12 hores a la mateixa seu de la Creu Roja Llei-da, al carrer Henry Dunant, 1. A més, també es va ex-posar un petita mostra de material de l’àmbit de Ser-veis Preventius i Emergències. TEXT I FOTO: CREU ROJA A

LLEIDA

La Creu Roja Lleida lliura materialper a la biblioteca de la ciutat deLérida (Colòmbia)La Creu Roja a Lleida ha lliurat a la delegació municipalde la ciutat de Lérida (Colòmbia) material tècnic, didàc-tic i lúdic per als usuaris de la biblioteca de la Casa de laCultura de Lleida. La comitiva, encapçalada per l’alcaldede Lérida, Luis Enrique Amézquita, ha visitat la seu dela Creu Roja Lleida i s’ha entrevistat amb la presidenta,Mari Carme Mata, i amb tècnics i tècniques de la insti-tució humanitària. Mata ha explicat als colombians,convidats per la Paeria per tal de conèixer institucions ientitats de Lleida, que la Creu Roja Lleida ha dut a ter-me tres projectes de cooperació internacional a Colòm-bia, encara que, en general, la Creu Roja Catalunya hapromogut als últims anys més de 50 projectes al paíssud-americà.Les ciutats de Lleida i Lérida estan agerma-nades des de fa anys i periòdicament una delegació deColòmbia ens visita per tal d’enfortir els lligams i lacol·laboració entre totes dues poblacions. TEXT I FOTO:CREU ROJA A LLEIDA

20 �revista de la Creu Roja a Catalunya

AGENDA

CATÀLEG / PLAFÓ D´ANUNCIS

1 D’OCTUBREDia Internacional de lesPersones Grans

12 D’OCTUBREDia Internacional per a laReducció dels DesastresNaturals

16 D’OCTUBREDia Mundial del’Alimentació

17 D’OCTUBREDia Internacional per al’Eradicació de la Pobresa

24 AL 30 D’OCTUBRESetmana delDesarmament

16 DE NOVEMBREDia Internacional per a laTolerància

20 DE NOVEMBREDia Universal del Nen

1 DE DESEMBREDia Mundial de laLluita contra la SIDA

2 DE DESEMBREDia Internacional del’Abolició de l’Esclavitud

3 DE DESEMBREDia Internacional de lesPersones ambDiscapacitat

10 DE DESEMBREDia dels Drets Humans

18 DE DESEMBREDia Internacionaldel Migrant FE D’ERRADES

En el passat núm. 22 de la revista, a la secció “ARREU” de la pàgina 21 apareixia dinsl’article titulat “Creu Roja a les fires de Tarragona”. Les 2 fotos que acompanyaven el texti que es deia que corresponien a Creu Roja Tortosa i a Creu Roja Cambrils no és correcte:la foto de l’esquerra corresponia a la “3ª edició de la Fira d’Entitats de Tarragona” i lafoto de la dreta corresponia a la “Fira ExpoEbre de Tortosa”.

EDICIÓ DE LA GUIA DE FORMACIÓDEL CURS 2005-2006

Ja es troba a disposició de tothom la nova Guia deformació del curs 2005-2006 , editada pel Centrede Formació de la Creu Roja Tarragona.Recull la previsió d’una àmplia oferta formativaque comprèn tant la formació interna (adreçadaal nostre voluntariat i als membres de la nostraentitat) com l’externa, destinada a la població engeneral. Tot i que els títols dels cursos que s’ofe-reixen enguany són, com sempre, nombrosos i di-versos, tots s’inscriuen dins de vuit grans àmbits imatèries: Formació Institucional, Formació en So-cors, Formació en Educació per a la Salut, Forma-ció Social, Formació en el Lleure, Formació en Co-operació i Desenvolupament, Formació en Dret In-ternacional Humanitari, Formació Ocupacional.

Els exemplars de la nova Guia deformació del curs 2005-2006 esdistribueixen des de les de-pendències del Centre de For-mació de la Creu Roja Tarragona(Rambla Nova, núm. 35, pral.)i de forma gratuïta.

Article: CREU ROJA TARRAGONAMaterial de suport: caràtula es-canejada d’un exemplar de la“Guia de Formació 2005-06”.

DIES MUNDIALS IINTERNACIONALS

AGENDA DELA CREU ROJA

26 D’OCTUBRE“Aportacions tecnològi-ques als col·lectiusÇvulnerables”, jornadatècnica a la Casa de laConvalescència(St. Antoni Maria Claret,171 Barcelona)

8 DE NOVEMBREActe de Socis de CreuRoja a Barcelona

23 DE NOVEMBREJornada de portes ober-tes dins de la Trobada deprofessionals de CreuRoja sobre persones gransi dependència(Hotel Tryp Port Cambrils– Rbla. Regueral, 11,Cambrils – Tarragona)que tindrà lloc entre el 23i el 25 de novembre.

SOLUCIONS A LA SOPA DE LLETRES DEL NÚMERO 22 DE LA REVISTA

EL PERFIL

¡Hola Fernando! Con este acentotan peculiar y con estos rasgos tan ca-racterísticos no ponemos en dudade que vienes de lejos… concreta-mente de México. ¿de qué zona deMéxico procedes?

El estado de Durango esta situado alcentro norte del país, es un estado con cli-mas muy variados (desierto, bosque y cli-ma semitropical), la capital del estado es laciudad de Durango, de donde yo vengo,tiene una población de más de 400.000habitantes, y se la conoce como la tierradel cine por la gran cantidad de películas(sobre todo westerns) que se han filmadoen la ciudad y parajes cercanos.

¿Qué te movió a venir en el 2003 aEspaña y concretamente a la ciudad deTarragona?

El motivo que yo esté por acá, es por-que al terminar mis estudios de ingenieríaelectrónica, solicité una beca para estudiarun doctorado y la beca era concretamenteen la Universidad Rovira i Virgili de Tarra-gona. Y pues aquí estoy desde hace dos años.

Por lo que sabemos, fue aterrizar en Tarragona y faltar-te tiempo para interesarte por la ubicación de la sede deCruz Roja más cercana. ¿Te fue fácil contactar con nosotros?

Bueno de hecho desde antes de salir de mi país ya sabía don-de se ubicaban las bases de Cruz Roja gracias a Internet, y para misorpresa una de ellas queda al lado del campus donde estudio. Pa-ra integrarme como voluntario lo solicité a través de la página webde Cruz Roja, me llamaron para la entrevista y aquí estoy casi dosaños después, completamente integrado en el grupo de volunta-rios de socorros y emergencias.

Colaboras en el ámbito de Socorros y Emergencias: ¿re-queriste hacer alguna formación específica? ¿existen dife-rencias notables entre la labor voluntaria que estás desa-rrollando aquí con nosotros y la labor que llevas a cabo enla Cruz Roja de Durango?

En cuanto a formación desde México estoy certificado comoTécnico en Urgencias Médicas, pero al llegar a España para seguircon esta certificación tenía que hacer convalidaciones, homologa-ciones y todo ese papeleo. Opté por tomar nuevamente los cursosdesde formación básica institucional, primeros auxilios y el de au-xiliar de transporte sanitario entre otros.

Respecto a intervenciones, pues sí hay diferencias, al igual queen la capacitación; aquí cuentas con apoyo de médicos y enfer-

meras en el lugar cuando tienes una situa-ción grave, y el socorrista realiza un traba-jo, desde mi punto, mínimo. En cambio enMéxico, el paramédico es el que tiene laresponsabilidad y los conocimientos paradecidir qué protocolo de atención es eladecuado, y en ocasiones las maniobras derescate también las hace personal de CruzRoja mexicana, ya que se cuenta con estetipo de especialidades.Aprovechas los periodos vacacionalespara ir de regreso durante unos días atu Durango natal y es allí donde, aúnestando de "vacaciones"… te activasnuevamente como voluntario...Bueno, la Cruz Roja te permite hacer mu-chas cosas, conoces a mucha gente: compa-ñeros, personas a las que ayudas, te con-ciencia a llevar una vida sana y sobre todo tepermite ayudar a quienes más lo necesitan.Lo que me motiva a ser voluntario es todoeso, así como ayudar desinteresadamente.¿Qué te queda por hacer en Cruz Rojaen Tarragona? y… ¿en México?

En Cruz Roja siempre habrá cosas que hacer, hay muchos pro-gramas interesantes que me gustaría conocerlos y llevar la idea aMéxico y viceversa, así como compartir conocimientos para quelos compañeros tanto de México y España conozcan las necesida-des y las diferentes formas de trabajo para resolver los problemasque se presentan en cada sociedad nacional.

¿Cómo ha sido tu acogida y adaptación en este tiempoen Tarragona, como ciudad, como lugar de estudio, trabajoy ocio, en fin, cómo ves Tarragona más allá de la Cruz Roja?

En Tarragona me encuentro muy bien, es una ciudad quizásdemasiado tranquila, pero se compensa con otras cosas ya queencuentras otras actividades alternativas al trabajo, que te permi-ten integrarte en la sociedad y conocer la cultura y la forma de vi-da de las personas.

¿Por qué crees que vale la pena ser miembro de Cruz Ro-ja, qué te ha aportado y te está aportando a ti de positivo?

Ser miembro de Cruz Roja te deja muchas satisfacciones, aven-turas y experiencias que te hacen mejor persona cada día, y tepermite tener amigos en cualquier lugar del mundo a donde lle-gues, poder aprender de ellos para hacer mejor tu trabajo.

Muchas gracias por todo y que te "siga yendo bonita" yprovechosa tu estancia en nuestra ciudad y en nuestraAsamblea. ¡Hasta lueguito, amigo!

"Ser miembro de Cruz Roja te deja muchas satisfacciones,aventuras y experiencias que te hacen mejor persona cada día"

TEXT: ALBA DOMINGO BÁEZ I ÀGATA VIRGILI JOSÉO - FOTOS: CEDIDES PER FERNANDO BLANCO CASTAÑEDA

Fernando Blasco a la Creu Roja mexicana ia la Creu Roja a Catalunya

revista de la Creu Roja a Catalunya22 �

www.esteve.com

Patrocinada per:

Av. Vallvidrera, 73 (Barcelona) Tel. 93 205 14 14 - www.creuroja.org

Verticals

1. Martin Luther King deia que encara que sabésque s’acaba demà, avui encara plantaria un arbre.2. És la ciutat més important, encara que Bernaen sigui la capital.3. Segons Abraham Lincoln, és més forta per la uni-tat dels seus fills que pel seu poder militar.4. Albert Einstein deia que no cal que pensis enaixò, ja que arriba molt ràpid.5. Possiblement no estigui d’acord amb el que dius,però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho.Això era segons Voltaire la llibertat de...6. Les teves comencen quan acaben les de l’altre.7. El que tens envers l’altre quan vius i deixes viure.

Horitzontals

1. L’ésser humà passa la primera meitat de la sevavida arruïnant-la, i l’altra meitat intentant restablir-la(Joseph Léonard).2. És com un viatge per mar: hi ha dies de calma idies de tempesta. Allò important és ser un boncapità del nostre vaixell (Jacinto Benavente).3. És formar persones aptes per governar-se ellesmateixes i no ser governades per d’altres(Herbert Spencer). / 4. Com va dir José Martí d’ella,val més un minut dret que una vida agenollat.5. No representen un fi, sinó un mitjà per ellsmateixos. / 6. Tots ho som. / 7. És allò que romanen un home quan ho ha oblidat tot (Émile Henriot).8. Segons Marx, és l’opi del poble.

La paraula amagada és, segons Carlemany, el somni dels que estan desperts.

* Les respostes les podreu trobar a la pàgina web de la Creu Roja, http://www.creuroja.org

16

4

5

2

1 3

7

2

3

5

4

6

7

8