DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2015 el 3 de vuit 29

Editat amb la collaboraci de e l 3 d e v u i t . c a tw w w . e l 3 d e v u i t . c a t

redaccio@el3devuit.catmaquetacio@el3devuit.cat

administracio@el3devuit.cat

Redacci i Seu social:Papiol, 1 - 08720Vilafranca del PenedsTel. 93 892 10 35 Fax 93 818 02 36redaccio@el3devuit.catmaquetacio@el3devuit.catadministracio@el3devuit.cat

Publicitat Alt Peneds:Tel. 93 892 10 35publicitat@el3devuit.cat

Publicitat Baix Peneds:Tel. 977 66 28 93

Delegaci Sant Sadurn:Sant Antoni, 908770 Sant Sadurn dAnoiaTel. 93 818 35 01

Delegaci El Vendrell:Ctra. Santa Oliva, 27-35(Edifici RTV El Vendrell)43700 El Vendrell Tel. 977 66 41 61

Impressi:Impressions Lerigraf, SLU

Dipsit Legal:B-43447-1982

Difusi controlada per Membre de

Donem suport a:

Generalitat de CatalunyaDepartamentde la Presidncia

Tinc en franca estima personal Pere Regull. Li desitjo el millor. I tornar a compartir amb ell un pat (garantia de passar una bona estona) o una jornada de lleure o de reflexi seria fantstic. Aquesta darrera proposta, excuseu-me, s la que ms minteres-sa en aquest precs instant. Reflexi.El cas s que fa uns anys Pere Regull va ser proclamat alcalde gr-cies a una moci de censura que van validar ERC i la CUP. Anteri-orment, ERC havia governat amb PSC i ICV a Vilafranca. I tot el que se li va arribar a dir a Ramon Xena no va ser pas poc. Del dret i del revs es va blasmar aquell pacte, sobretot des de larribada de Marcel Esteve (PSC) a lAlcaldia de Vilafranca. Feia anys i panys que el PSC governava la ciutat i un canvi daires semblava -i dic semblava- necessari, fins i tot imprescindible. ERC i la CUP (s, s, la CUP tamb) van votar Regull i van liquidar aix la carrera de Marcel Esteve i van desallotjar el PSC del Govern de Vilafranca. Aleshores, no hi va haver cap de mena de Govern a tres en essncia perqu la CUP va decidir fer un gest -gest deter-minant- per apartar-se del Govern com si els crems. De fa un temps que CiU governa amb el PSC a Vilafranca. S, s, amb el PSC, ladversari a batre fa quatre dies. I ara, quan ERC, amb Mnica Hill, torna a tenir tres regidors (ha multiplicat per tres) i la CUP tamb en t tres (en tenia dos), doncs ara resulta que Regull escull i perpetua el PSC com a soci preferent. De fet com a soci nic perqu no ha fet cap mena de gest cap als altres, concreta-ment cap a ERC o la CUP. La paradoxa no pot ser ms estrident. Fa no pas tant, lobjectiu de CiU era fer fora el PSC del Govern -i de retruc ICV. I aix noms va ser possible grcies a ERC i CUP. Doncs b, ara resulta que Regull governa amb PSC i que hi vol seguir governant. I aquells que li van tirar un cable -de fet, EL CABLE- per acabar amb lera del PSC a Vilafranca sn ara deixats de banda. I aix malgrat que tenen els mateixos regidors que el PSC, empat a tres, tres cadascun.

Regull i el rac de pensar

Abans lobjectiu de CiU era fer fora el PSC del Govern. Ara, que shi quedi

De Fraga a Ma

Sergi Solsolibrossergi@gmail.com

Des de diumenge 24 de maig tenim un pas ms fort i preparat per encarar amb ms solvncia i garanties el 27 de setembre i el procs constituent que nha de sortir. No cal ser cap gran analista poltic per veure que el bloc sobiranista ha crescut ms de 300.000 vots en relaci a les eleccions municipals de fa 4 anys, i que el bloc partidari de lstatus quo constitucional espanyol (PSC, PP i Ciuta-dans) ha perdut gaireb 130.000 vots. Aix tradut a regidors sig-nifica que els sobiranistes hem crescut de 5.375 regidors a 6.080, mentre laltre bloc es redueix de 2.595 a 1.681. En conclusi, CiU, ERC i la CUP sumen ms del 45% dels vots als ajuntaments del Principat de Catalunya (7 punts ms que fa 4 anys) i el PSC, PP i Ciutadans perden ms de 7 punts, del 39% al 31,7%. Ara b, la suma dels dos blocs representa poc ms del 75% de lelectorat, i descomptant-hi les candidatures dindependents i partits petits, el gruix restant va a parar a opcions que de moment no tenen ben definida la seva posici entorn al debat independentista, com ara Barcelona en Com dAda Colau, que avui dia s el gran motiu de les controvrsies generades per lopini pblica. Lindependen-tisme s un moviment poltic modern i ha de servir per seduir aquest electorat que demana canvis i que no sha volgut refugiar en el reaccionarisme espanyolista. Al meu entendre s una gran oportunitat que lopci del no safe-bleixi encara que no sigui a costa nicament dels partidaris del s. s innegable que el pas es mou i que guanyar aquell front que spiga sumar ms i ser ms til a les demandes dels nous actors que apareguin en escena. Avui dia no hi ha en lespanyolisme po-ltic cap relat que impliqui que els joves davui viuran millor que els seus pares i lnica arma ideolgica que esgrimeix s la reacci contra el canvi promogut pel catalanisme transversal a favor de lestat independent, que indefectiblement implica una millora

Les municipals ens hanfet ms forts

El front del s ha crescut en vots i regidors i per primera vegada la suma dERC i CUP s ms gran que CiU

Les coses pel seu nom

Pol Pags@polpages

Entretoc

Toio RibasPeriodista

La xiulada de dissabte passat en iniciar-se la final de la copa de futbol, a lestadi del F.C. Barcelona requisat per la Federaci de Futbol, com obliguen els protocolsva ser la prevista. Potser ms. Shavia fet tant mullader previ que fins i tot a alguna persona podia semblar-li fluixa El mullader posterior, que comena amb una nota del Govern central quan encara no havia acabat el partit, tamb ha estat el previst. I se-gons es mirin algunes reaccions posteriors la del portaveu del PP, la portada de La Razn...--- es poden considerar com una indigesti dels resultats electorals.Tamb hi ha elements de cor agre en els xiulets. Alguns poden ser es-timulats pel consum de cervesa hores i hores abans del partit aquest detall noms es pot sospesar per lambient dels seguidors bascos, que a Barcelona els trobaves arreu! El perqu dels xiulets, per, ve de ms endins dels xiuladors i neix, sobretot, en la societat en qu es pro-dueixen. Catalans i bascos tenen una mala jeia estatal, dit ras i curt.El somni duna societat hispana espanyola, siguem clarsharm-nica, plural on les llenges, els taranns i les aspiracions poltiques siguin completes i funcioni sha quedat en somni. Dalguns azais-tes, liberals, o bona fes espriuians o carrillistes Va ser a tocar amb

Vara de freixe

A tot aix, El Singular Digital, mitj digital gens gens gens hostil a CDC, publicava laltre dia un epi-sodi de rebelli contra el 27-S dins de CDC, promogut pels sectors ms reticents al Procs. Doncs sorpresa, una de les persones citades, que shaurien posicionat en aquesta lnia, era Pere Regull. Ho vaig haver de llegir dos cops perqu no mho creia. Cert que ell desprs ho va matisar, en una piulada. Per dic matisar, no pas desmentir. Francament, com que el tinc per amic i laprecio, li desitjo al Pere tota la sort en aquest nou mandat amb el PSC. Ara, tamb li recomano, al meu amic Regull, una pausada assentada al rac de pensar. I parlar-ho amb el coix, a soles, que sempre va b.

de la qualitat de vida de les noves generacions que han de venir. Per tant, compte a comprar segons quins relats interessats i partidistes que diuen que el mal ano-menat procs ha punxat en aquestes eleccions municipals perqu s tot el contrari. Qui ha pun-xat ha estat CiU, que a banda de perdre molt possiblement lalcaldia de Barcelona al mateix temps que en el conjunt del pas la suma dERC i CUP ja la superen en vots, i que dibuixa un nou escenari amb un independentisme cada dia ms fort i ms allunyat de les maneres de fer poltica properes a lestablishment.

el clima poltic que va fer la Constituci i el primer Estatut. Sen va anar en orris aviat, potser amb les mateixes retallades de la UCD a lEstatut, amb la LOAPA, segur, i tot el que va venir desprs.Llus Armet, alt dirigent del PSC i duna nissaga molt catalanista desprs que el PSOE hagus redissenyat lescut estatal, i en una trifulga per banderes, comentava et sembla fins i tot bonica parlant de la bandera espanyola. Era azaisme sentimental. Quan els Jocs Olmpics de Barcelona els xiulets feien patir i va dissenyar-se un operatiu complet i cronometrat per anar fonent els diferents himnes: Cant a la Senyera (fou el motiu de la detenci de Pujol, llavors regnant...), Els Segadors i lhimne espanyol. Va anar com una seda. Azaisme, de nou. Al cap duns dies un alt crrec de la Casa del Rei explicava que el rei va somriure i no estigu ferm mentre sonaven Els Segadors. Sense voler, o no, ho tirava tot per terra.Mentre no estigui resolta la convivncia poltica bona jeia o separaci amistosahi haur episodis dhim-nes, banderes o desfilades La mesura presa per les autoritats esportives i el PP no sn balsmiques ni azaistes ni espriuanes. Sn vara de freixe.

El Peneds tamb existeix...

Daniel Garcia Periswww.danielgarciaperis.cat

Barcelona comena a ser considerada dins les destinacions favorites en lmbit mundial per acollir departaments de recerca i investigaci de multinacionals. El clima, la gastronomia o la cultura sn atractius turstics que no passen desapercebuts per a la captaci de talent. Un valor afegit a considerar pels ms ben preparats i que fan servir amb astcia els caadors de recursos humans. De fet aquest inters s important per a qualsevol treballador en qualsevol mbit. No han es-tat pocs els futbolistes estrangers que han manifestat haver preferit fitxar pel Bara, davant dofertes superiors de clubs del centre i nord dEuropa, per tal de gaudir de lentorn ms agradable que poden trobar a Catalunya per a ells i les seves famlies. Aix mateix, tant treballadors com empreses establertes busquen que aquests valors no salterin i si s possible que millorin. s possible grcies a uns sous alts que reper-cuteixen en una despesa superior cap a tota la infraestructura turstica compartida amb els residents, com pot ser la restauraci, la indstria de lentreteniment o els esdeveniments culturals. Un benefici compartit que genera ocupaci.Al Peneds tenim una nova oportunitat daprofitar la proximitat a lrea metropolitana de Barcelona. Totes les motivacions amb les quals ve-nem lenoturisme serveixen per a la implantaci dempreses i treba-lladors digitals. La flexibilitat dhoraris i serveis, juntament amb la producci descentralitzada que permet la xarxa est transformant els

Coworking entre vinyes

hbits de vida. Tenim bones infraestructures de comunicacions, que tot i aix, com s el cas de Rodalies, po-den millorar. La connectivitat tamb s bsica. Si aconseguim accelerar el desplegament de la fibra ptica, no noms als nuclis urbans sin tamb als polgons industrials, podem tenir la partida guanyada. Per encara ms si aconseguim fer que el nostre recurs ms preuat, el paisatge vitivincola tpic del Peneds, sigui revalo-ritzat. Ara que cada vegada apareixen experincies enoturstiques ms actives i innovadores, com dormir en una barraca de vinya, noms necessitem que la connexi a Internet arribi a tot el territori per tal daccedir en temps real a lexercici professional a escala planetria. Hem de potenciar espais compartits o de coworking alternatius: a cellers i caves, als pobles, a la vinya... La generaci de riquesa i la competitivitat en la societat en xarxa ja no depn de la ubicaci de loficina sin en la capacitat de gestionar la informaci i el coneixement.