El jurat acaba de donar a conèixer els finalistes d’Es RiuSona 2009. Aquest cap de setmana, Mola va estar a Santa Eu-lària per viure en directe la darrera ronda classificatòria d’a-quest concurs. Ara cal felicitar els integrants de Morbo, Se-ñor Búho, Messor, La Mala Hierba i Occultum Lapidem, i

desitjar-lis molta sort a la final de maig.Black metal, pop-rock, rock&blues… de tot hi haurà

a aquesta darrera cita perquè la música que es fa ara al’illa és molt variada. Un jurat format per professionalsdel món de la música ha triat els millors. Ara ells han de

fer la resta per aconseguir grabar un CD i firmar un con-tracte que els garanteixi un any d’actuacions en directea les festes patronals i concerts per tota l’illa.

Ara només cal seguir el corrent que vol desembocar al’èxit…

PASSA A LES PÀGINES 2 I 3 >

MolaDIARIO de IBIZA DIMECRES, 18 DE FEBRER DE 2009

�Un reportatge de Raquel SánchezFotos de Lorena Portero

Sona. Sí, senyor. I tant que sona! El riu de Santa Eulària baixa carregat de rock, de hip-hop, de black metal ide molts jovenets amb ganes de fer soroll amb la guitarra. El concurs té només dos anys, però ja és tan po-pular que a aquesta edició han participat disset grups.

CORRENT D’ ÈXIT

ELS PAPERS DE SALAMANCA 4 | EL SOROLL DE LES COSES PETITES 4 | MIRA QUE ET VEIG 5 | ENGANXATS.COM 5

REPORTATGE

Els dissenyadors eivissencsporten Adlib a MadridProp d’una trentena de creadors de lesPitiüses han participat a la fira

67

ENTREVISTA

«Vindran 400 àngels de laguarda aquest maig»Cesar Molina és un de la vintena demembres que té l’APM a Eivissa

8

REPORTATGE |

Es riu baixa rugintDissabte va tenir lloc la quarta ronda

classificatòria del concurs Es Riu Sona,una iniciativa de l’Ajuntament de SantaEulària que va nèixer l’any pasat i que ofe-reix als grups novells una bona oportu-nitat per promocionar-se.

A l’edició de 2008 el grup guanyadorva ser Truth i hi va haver dos finalistes:Morbo i Dark Elf. Sembla que l’expe-riència ha agradat als joves músics de l’i-lla. Alguns com els integrants de Morbohan repetit, d’altres s’han apuntat per pri-mera vegada fent arribar el nombre departicipants a disset. De tots ells, noméscinc podrán estar a la final que es cele-brarà al mes de maig coincidint amb lesfestes patronals de la localitat.

A la darrera fase, disputada a l’envelatde Santa Eulària, tocaren cinc grups. Hiva haver de tot. Un públic entregat de mésd’un centenar de persones, tot i el fred defebrer. Una mare de l’artista maquillantel seu guitarrista al seient del cotxe. Unaguitarra trencada i uns competidors soli-daris que en van prestar una altra. Un mú-sic que tocava en dos grups participants iun altre que es va despedir per sempre delsseus companys d’acords.

Els espectadors varen ser més dels quecalia esperar tenint en compte que era lanit del 14 de febrer, que hi havia futbol ala tele, l’Eivissa Underground a Vila imolts events a locals d’oci nocturn. Tot iaixí es va deixar caure per l’envelat mol-ta gent del poble, núvies i mares dels mú-sics, amics i fans incondicionals delsgrups, colles de curiosos i fins i tot algu-na família amb bebè inclós que aguanta-va la remor amb estoïcisme.

Stone Corners van caldejar l’ambienten anglès. Sfera va donar veu en un delsseus temes a una reivindicació comuna atots els participants: «Qué voy a hacer sila música corre por mis venas, si los veci-nos se quejan del sonido que los alcaldespropongan otro sitio». Els més sinistresvan ser Tales of Gloom, que van tractarde portar el públic al costat més obscur.La Mala Hierba jugava a casa i tenia l’a-vantatge d’un so que els diferencia de laresta, el del seu saxo. El seu cantant vaposar la nota romàntica a la nit de SantValentí dedicant una balada a allò quemés estima, la seua al·lota. Els encarre-gats de tancar aquesta darrera ronda vanser els Señor Búho, una formació molt re-cent (porten menys d’un any junts), peròque està batallant i bé als directes per total’illa.

Allà estaven tots els membres del jurat,professionals de la música com Paco Fer-nández, Alfredo Marí, Esteban Cabezos,Toni Bonet o Javi Box. Però no es van pro-

nunciar dissabte. Van esperar fins la nitde dilluns per reunir-se i anunciar qui pas-sava a la final. La grabació d’un CD i uncontracte per actuar a festes organitzades

per l’Ajuntament són el premi que es dis-putaran Morbo, Señor Búho, Messor, LaMala Hierba i Occultum Lapidem.

Aquests cinc són els que millor varen

SANTA EULÀRIA. RAQUEL SÁNCHEZ

2 ||| MOLADIMECRES, 18 DE FEBRER DE 2009 | DIARIO de IBIZA

Tales of Gloom es portaren el públic cap a l’obscuritat LORENA PORTERO

Señor Búho va passar a la final amb aquesta actuació L. PORTERO Stone Corners va obrir la darrera ronda L.P.

> VE DE LA PORTADA

Señor BúhoVila. Pop-rock. Juan Antonio Nogue-ra, Antonio Manuel Delgado, DavidSerra, Diego Esteban Aires, Toni Rie-ra i Paco. La Mala HierbaSanta Eulària. Rock&Blues. BenitoSoler, Simon Day, David Tur, LucasReyes i Jorge Rodríguez.Tales of GloomVila. Rock alternatiu. Javier Riera,Roberto Planells, Jordi Rodríguez,Joshua Félix Ockes i Débora Vaquer.Morbo

Sant Antoni. Metal. José M. Reyes,Álex Botella, Lucho Kroppen i Ma-nuel Guerra.Del ValleVila. Hip-hop. Gorka Marí, Aaron delValle i Julio López.ComplotSanta Eulària. Rock. Serena Martín,Marcos Riera, Albert Juan, David To-rres, Marilina Yern i Lorena Monte-jano.EsferaSant Joan. Pop-rock. Moisés Krauel,Jordi Freixedas, David Tur, Miquel

Palau i Adonai González.Stone CornersSant Antoni. Rock. Javier Roig, ToniMoya, Santiago Blanes, Juan Anto-nio Ramón i Ricardo Núñez.Silencio AparteSanta Eulària. Rock. Carlos Mayans,Mariano Costa, Juan Costa, LuisCarlos Iglesias i Óscar Ferrer.Azido the Black Cat and DJSOMEVila. Hip-hop. David Lacasa i ManuelFuentes.Occultum Lapidem

Sant Antoni. Black Metal. Juanjo Fé-nix, Germán Escandell, David Rome-ro, Vicente Roig i Jose M. Cardona.MessorVila. Symphonic death metal. Ga-briel Omar Ibn Husien, Vicente Roig,Jaime Tur, Óscar Mateos i BartoloTorres.Kin BlauSant Antoni. Rock. Juan Antonio Ra-món, Antonio Ripoll, Manuel Guerrai Javier Torres.MagnamVila. Rock-metal. David Pacheco,

Juan Ernesto Almansa, VicenteRoig, Vicente Clemente i Óscar Ma-teos.MalasanyaVila. Pop-rock. Antonio Torres, Anto-nio Serra, Antonio López, AntoniRiera i David Riera.I sex my cowenRock. Juan Ernesto Almansa, DavidPacheco i Jose M. Ribas.Toss the GrassVila. Pop-rock. David Riera. RubénEdgardo Yafa, Carlos Baena i ToniRiera.

ELS PARTICIPANTS

aprofitar els seus 30 minuts sobre l’esce-nari. Tots ho han tenit una mica més di-fícil que l’any passat perquè les bases delconcurs s’han endurit i estava penalitzatfer versions o incloure al repertori can-çons que no fossin originals del grup.

Criteri rockEs Riu Sona és un concurs per a gent jove.La meitat dels components de cada ban-da havien de tenir menys de 35 anys i, ésclar, cap vinculació amb discogràfiques.Han de ser novells!

Cap problema. Alguns ja tenen algunamaqueta, feta per ells mateixos i que no

es comercialitza. La majoria ha participatamb l’esperança d’aconseguir més direc-tes, que és el que més agrada als músics.

L’elecció del jurat va sorprendre al-guns. S’esperaven que enguany estiguésentre els finalistes algun dels grups de hip-hop que es varen presentar. No ha estataixí. Tot és rock i hi ha molt metal entreels seleccionats.

El criteri ha esta variat. Entre els esco-

llits hi ha formacions que no es podenconsiderar gens comercials. D’altres eraevident que aconseguien fer reaccionar elpúblic que va acudir a les rondes classifi-catòries. Tots han d’assajar ara per no de-cebre a la final de maig. On, un altre cop,disposaran de mitja hora per demostrarcom poden fer sonar els seus instruments.

Aquesta iniciativa que s’ha posat enmarxa a Santa Eulària no existeix a altres

municipis illencs, potser per això la res-posta a aquesta convocatòria (oberta finsi tot als grups de Formentera) ha estat tanbona.

Tant que no pot perillar la seua conti-nuïtat donada la bona acollida entre elsmúsics de l’illa i la constant aparició denous grups, ja que Eivissa (sempre hospi-talària amb els artistes) viu ara un mo-ment d’efervescència musical.

MOLA ||| 3DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 18 DE FEBRER DE 2009

La Mala Hierba, classificats el 14 de febrer D.I. Morbo, classificats a la tercera ronda D. I. Messor, únics supervivents de la segona ronda D. I.

Señor Buho, classificats en la darrera fase L. P. Occultum Lapidem, classificats a la tercera ronda, la del 3 de gener D. I.

Esfera va posar la nota reivindicativa dissabte L. P- La Mala Hierba es classificà a Santa Eulària, el seu poble L. P.

Morbo, Señor Búho, OccultumLapidem, Messor i La Mala Hierbasón els cinc finalistes que esdisputaran en maig la grabació d’un CD i un contracte per actuar

Entre els escollits hi ha formacionsque no es poden considerar genscomercials. D’altres era evident queaconseguien fer reaccionar el públicoque va acudir a les classificatòries

ELS PAPERS

Per Ben Clark

Llibres i consum

El Nadal 2008 ha deixat com a re-sultat un augment d’aproximadamentun 4% de la venda de llibres. Significaaixò que llegim més? Tempta dir que sí,tanmateix tot sembla indicar que el lli-bre, com objecte, ha set una solució ele-gant per a uns dies blancs sense blanca.Cal tenir en compte que un incrementen la venda de llibres pot tenir una sèriede conseqüènciespositives: méspresència delllibre dinsde la socie-tat —enca-ra que siguiuna societat deconsum—, méssuport institu-cional al ser unmercat cada ve-gada més impor-tant, més dinersi per tant més in-dependència per alsautors —en teoria—, méseditorials i per tant més pluralitat edi-torial -també en teoria. Però no és or totel que resplendeix: que el llibre sigui unasortida 'fàcil' en temps de crisi —sem-pre suposant que aquesta ha estat la ver-dadera raó per la qual s’han venut mésllibres— no deixa de donar-li al llibrecertes connotacions negatives, d'infra-valorar-lo. Hi ha clar que el llibre no hade ser considerat un objecte prohibitiu,un producte de luxe, però tampoc no ésnecessàriament positiu que es disparinles vendes perquè la gent regala menysnintendos. O sí?

EM VA MARCAR...

DE SALAMANCA

Per Xicu Lluy

«Els Led Zeppelin tenen encara avui un so modern»EL MÚSIC PERE CARDONA EXERCEIX D’AMANT DE L’EMBLEMÀTIC GRUP BRITÀNIC, QUE VA COMENÇAR A ESCOLTAR QUAN NOMÉS TENIA QUINZE ANYS.DES D’ALESHORES, S’HA CONVERTIT EN UN DELS SEUS REFERENTS: «NO HAN PERDUT VIGÈNCIA. ANS AL CONTRARI, SÓN ACTUALS I FRESCOS.S’AVANÇAREN AL SEU TEMPS». EL BATERIA DE POTA LAIT NO ES DECANTA PER CAP DISC EN CONCRET. «M’AGRADEN TOTS», ASSEGURA.

4 ||| MOLADIMECRES, 18 DE FEBRER DE 2009 | DIARIO de IBIZA

JORDI SALEWSKI

Uns amics m’han deixat una sèrie de la televisió americana en DVD, diuen que és molt bona i que m’enganxarà. No vull ser aficionat ales sèries, però vist l’èxit de la programació televisiva actual, potser serà millor tirar-se al riu. Primer no em feia el pes, tot ho veia amb ullsexcessivament crítics, però he apostat pel criteri dels qui me la varen recomanar, i sí, després d’uns capítols ja estic submergit en la trama.

Una de les grans satisfaccions és no haver d’aguantar els eterns anuncis, que et fan perdre elfil i acabes sense saber en quin món vius. El proper repte és entrenar amb la versió original,parlen massa accelerats pel meu nivell d’anglès i no segueix els diàlegs. Intentaré provar ambels subtítols a veure si m’ajuden una mica. Quina llàstima perdre’s les versions originals deles pel·lícules i no poder conèixer les veus autèntiques dels actors, a la vegada que el nostrenivell d’idiomes millora. Falta cultura de versió original, ja sigui amb subtítols o sense, als

nostres cinemes només podem veure cintes originals un cop per setmana i amb sort. Ja que la crisi escanya, per què no proven de captarun públic nou, oferint més cartellera d’originals i no programant sempre el fàcil i comercial? Si no tens costum de veure pel·lícules en ver-sió original, les entens poc i acabaries per matar al que ha escrit els subtítols, és així, però en cultura també es poden entrenar els costums.

EL SOROLL DE LES COSES PETITES Per Jordi Salewski Pascual

Lletres sobre pantallaNo estam avesats i ens fan peresa

Quina llàstima perdre’s les versionsoriginals de les pel·lícules i no poderconèixer les veus autèntiques delsactors

Led Zeppelin (1968-1980) fou una de les ban-des britàniques més importants dels seixanta iels setanta. Van marcar època i també van mar-car els gustos de Pere Cardona, el bateria del grupeivissenc Pota Lait. «Vaig començar a escoltar-los quan només tenia quinze anys i des de sem-pre m’han agradat moltíssim. No sabria triar undisc en concret, m’encanta tota la seva produc-ció, especialment pel que fa als seus quatre pri-mers treballs. Són magnífics», afirma el músic,que es guanya la vida com a comercial a SantaEulària. «Crec que s’avançaren al seu temps. Nohan perdut vigència. Ans al contrari, són mo-derns, actuals i frescos», afegeix.

‘Led Zeppelin’ (1969), ‘Led Zeppelin II’(1969), ‘Led Zeppelin III’ (1970) i ‘Led Zeppe-lin IV’ (1971) estan considerats, de fet, els mi-llors discos d’aquesta llegendària formació, en-cara que la seva intensa trajectòria inclou tam-bé altres títols rellevants, com ara ‘Physical Graf-fiti’ (1975) i ‘Presence’ (1976). «Em sembla unagent molt original, amb un so distint, especial ipotent. I, a més, amb sensibilitat. La veritat ésque els poso sovint. M’impactaren molt. Pensoque foren innovadors», insisteix Pere Cardona,qui esmenta altres grups de diferents estils: Dire

Straits, Queen i, dels espanyols, Marea. «La bonamúsica mai no passa de moda», explica el per-cussionista.

Els Led Zeppelin reberen nombroses influèn-cies, des del rock & roll clàssic i el blues fins alsoul, el ritmes cèltics, les músiques índia i àrab,el folk, el country i el reggae. Són de difícil clas-sificació. Feren hard rock, rock psicodèlic, he-avy metal i rock progressiu. Potser per aquestacircumstància, la barreja de gèneres, ens capti-ven. Seria una explicació lògica.

BATERIA DEL GRUPEIVISSENC POTA LAIT

És un gran aficionatals bocates de cala-mars i li agrada «fo-tre massades a totallò que faci remor»,diu el bateria de PotaLait, els màxims ex-ponents del rock pa-gès d’Eivissa. Viu aSanta Eulària i treba-lla de comercial.

DI

PERE CARDONA,37 ANYS

ELS MEMBRES

Quatre estrelles JIMMY PAGE (GUITARRISTA I FUNDADOR),JOHN PAUL JONES (BAIX I TECLATS), ROBERT PLANT (VOCALISTA) I JOHN BONHAM(BATERIA) VAN SER ELS COMPONENTS DE LAMÍTICA FORMACIÓ DE LONDRES. TOT I QUE VADESAPARÈIXER EL 1980, HAN VENUT MÉS DETRES-CENTS MILIONS D’ÀLBUMS AL LLARGDELS DARRERS QUARANTA ANYS.

Sí, ja ho sabem: l’assassí de la primera part de ‘Viernes 13’ no és Jason, el nen que morofegat al llac Crystal, sinó la seva mare, la senyora Vorhees. Després d’onze capítols te-rrorífics del llegendari, i criminal, personatge, torna aquest psicòpata aficionat a carre-gar-se adolescents amb poc cervell i moltes corbes. El nou lliurament, que també portaper títol ‘Viernes 13’, ha estat dirigit per Marcus Nispel i, així mateix, els actors Danie-lle Panabaker, Jared Padalecki, Aaron Yoo, Amanda Righetti, Travis Van Winkle, De-rek Mears i Julianna Guill són alguns dels seus protagonistes. La pel·lícula ja es projec-ta a Eivissa. Emperò, hem de dir que no es tracta d’un remake. És una història original,tot i que Jason Vorhees segueix massacrant sense pietat els joves que s’acosten al boscde Crystal Lake. La pàgina que aconsellem us permetrà refrescar la memòria. Ofereixles sinopsis dels anteriors productes, d’entre els quals destaquen precisament els més an-tics. El director Sean Cunningham va signar l’entrega inicial, on tenia un petit paper elfamós intèrpret Kevin Bacon. Ens crida l’atenció la banda sonora, inquietant de debò,a cura de Harry Manfredini. Després arribarien versions tan estranyes com el zombi (si-sena) i l’extraterrestre (onzena). Disposem-nos a patir una mica!

EIVISSA | XICU LLUY

Torna Jason VorheesUN DELS ASSASSINS EN SÈRIE MÉS FAMOSOS DE LA HISTÒRIA DEL CINE, ELPROTAGONISTA DE ‘VIERNES 13’ I LES SEVES SEQÜELES, RETORNA A LA GRANPANTALLA AMB UNA BONA DOSI DE SANG I FETGE. TREMOLEM.

ENGANXATS.COM

www.portalmix.com/cine/jasonxUna pàgina imprescindible per conèixer el protagonista de ‘Viernes 13’

MOLA | ‘El joven Lovecraft’, en anglèsEl primer volum del còmic del dibuixant Bart Torres serà publi-cat als Estats Units el proper mes de juny, segons ha confirmatl’editorial Diábolo. D’aquesta manera, l’artista eivissenc podràveure complit un dels seus grans somnis professionals.

NO MOLA | Dèficit de pistes de ‘skate’Els joves eivissencs, sobretot els de Vila i Sant Antoni, reclamenla construcció, o habilitació, de noves pistes de skate a l’illa, ate-sa la mancança existent d’aquesta mena d’instal·lacions esporti-ves i lúdiques. Han encetat una campanya de recollida de firmes.

AMUNT I AVALL

El popular cantant britànic James Bluntva oferir recentment un concert a Riga, lacapital de Letònia. I va actuar sobre l’es-cenari amb aquesta pinta, potser per mordel fred ambiental.

James Blunt fa ganyotesdurant un concert a Riga

La guapa cantant Beyonce va assistir a l’-última edició del partit de les estrelles de laNBA, disputat a Phoenix. Veient aquestafoto, sembla que va gaudir del joc.

Beyonce anima les estrellesde la NBA

Un mural de Caracas, la capital de Vene-çuela, representa les figures de l’alliberadorSimón Bolívar i el president Hugo Chávez.Enmig, un guàrdia posa la nota simpàtica.Són dos personatges per a la història.

Simón Bolívar i Hugo Chávez,sempre junts de la mà

MIRA QUE ET VEIG

Per Xicu Lluy

Criticar és saFicar-se amb els superiors ha esdevin-

gut un esport nacional. Posar a parir elscaps de l’oficina, de la fàbrica o de qual-sevol lloc de feina representa una acti-vitat saludable, sempre i quan no se’nsescapi del control. S’ha d’anar ambcompte per no irritar-los massa. Tal ve-gada per això, perquè els treballadorscritiquen sense parar, agrada tant el pro-grama ‘Camera Café’, que emet Tele-cinco, ara en horari de tarda. La fórmulafunciona bé des de 2005. Per aconse-guir-ho, es necessiten actors solvents,cosa molt important. I aquest popularespai humorístic, ple d’ironia, ha fitxatintèrprets d’absoluta confiança: el vete-rà Luis Varela (director gerent de l’em-presa), Arturo Valls, César Sarachu,Carlos Chamarro, Carolina Cerezuela,Esperanza Felipe, Juana Cordero (lafantàstica Choches, la dona de la nete-ja), Ana Ruiz, Joaquín Reyes, Ana Mi-lán i, sobretot, la magnífica EsperanzaPedreño (l’entranyable Maricarmen Ca-ñizares), una de les protagonistes de lapel·lícula ‘Una palaba tuya’, dirigida perla madrilenya Ángeles González Sinde.Una altra excel·lent actriu, Malena Al-terio, li fa costat.

Doncs s’ha de reconèixer que ‘Came-ra Café’ enganxa. I ho fa perquè mostrapersonatges quotidians i força creïbles,de carn i os. Hi ha diàlegs més o menysafortunats, com resulta lògic en el gène-re sitcom, però el conjunt és molt posi-tiu. L’equip de guionistes destil·la ima-ginació a cada episodi, que té una dura-da d’entre quatre i sis minuts. La càme-ra oculta garanteix que els divertits cu-rrantes puguin parlar amb llibertat. I,clar, l’espifien sovint.

MÓN INSÒLIT

[Ho trobem a l’Enciclopèdia] La ràdio de tota la vida LA PRIMERA EMISSORA DE LES PITIÜSES VA COMENÇAR LES SEVES ACTIVITATS EL 30 DE SETEMBRE DE 1959

Ràdio Popular SOC. Societat de radiodifusió d’àmbit estatal, que utilitza com a nom de presentació el de COPE(Cadena de Ondas Populares Españolas). A Eivissa emet a través de dues emissores [...]. Fetes les proves necessàries,el 30 de setembre de 1959 s’inaugurà el nou mitjà de comunicació, que sortí en antena com a Radio Ibiza. La cober-tura que permitia l’emissora era petita, pràcticament el que es diu el pla de Vila, amb Jesús, es Puig d’en Valls, SantRafel i Sant Jordi, però quan el senyal havia de passar les muntanyes que l’envolten, la recepció era prou deficient. Laprogramació era bastant simple, especialment música i notícies locals, amb alguna entrevista. El personal que hi tre-ballava eren tots col·laboradors afeccionats, i la majoria sense cobrar res. Cal recordar-ne el primer director, Joan

Marí Cardona. La part comercial, la portava Baldomero Botella, a la gestoria que tenia al carrer de Riambau, lloc on s’havia d’a-nar per sol·licitar un disc o per posar un anunci [...]. Els locutors eren Vicente Valero Riera, que donava les notícies locals, ManuelHidalgo les internacionals, Cosme Vidal els esports i Emilia Ramírez la resta de programació. [JBM]

«La fórmula del programa ‘CameraCafé’ funciona bé des de 2005. Per aconseguir-ho, es necessiten, en primer lloc, actors solvents,cosa molt important. EsperanzaPedreño sempre ens convenç»

El cantant britànic, en acció EFE

La guapa intèrpret, al pavelló EFE

El mural de Caracas REUTERS

MOLA ||| 5DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 18 DE FEBRER DE 2009

LA CONSELLERIA D’INDÚSTRIA A LA SIMM

Roba amb vistes al mar i el camp pitiús

Més blanca que mai. Més colorida quemai. Més estampada que mai. Així és la-moda Adlib que ens proposen per aquestestiu els dissenyadors d’Eivissa i Formen-tera, segons han pogut apreciar les milersde persones que la passada setmana varenvisitar els stands dels creadors pitiüsos queparticipaven a la fira de la Semana Inter-nacional de la Moda de Madrid. En total,varen ser 25 les firmes eivissenques i for-mentereres que varen viatjar a Madridgràcies a la conselleria balear de Comerç,Indústria i Energia, que es fa càrrec de gai-

rebé tot el cost de l’stand.Una de les principals característiques de

l’expedició d’aquest mes de febrer ha es-tat l’elevat número de firmes noves que hihan participat. Entre els més joves es tro-ben els germans Piné, Neus i Ángel, quehan presentat la que és la segona col·leccióde la seua firma, Bomb Diamond, la quesegurament és la proposta més juvenil demoda feta a les Pitiüses que es pot trobarara mateix a les botigues. Les seues pren-des estan plenes de color, tendència que esrepeteix a totes les propostes. José Manuel

Pego, de Zarabanda, per exemple, mos-trava algunes prendes d’un color turque-sa tan encès que semblaven tenyides a l’ai-gua d’alguna petita cala. Els que veien laroba de Charo Ruiz, en canvi, podien pen-sar que els seus vestits estaven confeccio-nats amb trossos del camp pitiús, per lamar de flors de coloraines que els ador-nen. Les germanes Diana i Raquel, de lafirma Dira, aposten pels colors forts, comel morat intens o el verd gespa per algu-nes de les seues creacions. Mapamundi,especialitzada en roba més encaminada a

la festa i la nit, va posar el punt brillant al’expedició pitiüsa amb els lluentons i pe-dres brillants que decoren els vestits, pan-talons, samarretes… Algunes firmes, comSweetdreams o Ibiblue continuen donanta la seua roba el toc hippy i asiàtic que tantes veu al carrer a les illes durant l’estiu.

Tot i això, que els més clàssics no des-esperin, el blanc segueix estan present atotes les col·leccions. És el protagonistad’Adlib, els creadors ho saben i tot i ques’arrisquin amb morats, verds, blaus, ver-mells, grocs, roses i taronges segueixen mi-

La consellera balear de Comerç, Indústria i energia, Francesca Vives, mira la roba d’un dels dissenyadors de les illes a la fira de Madrid FOTOS: MARGARIDA CARRIÓ

6 ||| MOLADIMECRES, 18 DE FEBRER DE 2009 | DIARIO de IBIZA

UNA VINTENA DE DISSENYADORS D’EIVISSA I FORMENTERA PARTICIPEN A LA SEMANA INTERNACIONAL DE LA MODA DE MADRID,ON VAREN REBRE LA VISITA DE LA CONSELLERA BALEAR DE COMERÇ, INDÚSTRIA I ENERGIA, FRANCESCA VIVES

Una de les propostes de Mapamundi Vives, a l’stand de la conselleria a IfemaLes joves Diana i Raquel (Dira) aposten pel color

mant el color blanc, l’únic capaç de re-flectir la llum especial de les Pitiüses. És elcas de Luis Ferrer, Francisca Ferrer, Jua-nita Díaz, Bianca, Pepa Bonett, Ibimodao Eva Cardona. El toc més sexi el segueixposant Piluca Bayarri tant amb la seuacol·lecció de bany com amb la de carrer.

Com a bona amant de la moda, la con-sellera balear de Comerç, Indústria i Ener-gia, Francesca Vives, no es va voler per-dre la fira. S’ha de recordar que Vives ésuna gran amant de la moda Adlib, que co-neix des de ja fa molts anys i que ha lluiten moltes i molt variades ocasions. Du-rant tot un matí, Vives va admirar les no-ves propostes dels creadors, que va con-templar amb detall, tocant la roba i inte-ressant-se per la seua manufactura. Laconsellera va parlar amb tots ells sobrel’estat en què es troba el sector de la modaa les illes i va recordar als empresaris quela direcció general de Promoció Industrialha convocat ja la línia de subvencionsadreçades a les petites i mitjanes empre-ses, amb un pressupost de 3,5 milionsd’euros. Els va apuntar a tots que el ter-mini per presentar-ne les sol·licituds ja estàobert i finalitza el 3 de maig.

Vives estava molt contenta per l’elevatnúmero de participants de les illes a aques-ta darrera edició de la fira. «Es pot consi-derar una bona notícia en aquests mo-ments que moltes fires registren menysparticipació degut a la conjuntura econò-mica», afirma. Als dissenyadors de les illessembla que no els fa por això de la crisi.Bé, potser una mica, però la majoria con-fessa que precisament la difícil situació hafet que s’esforcin molt més a l’hora de ima-ginar les seues noves col·leccions per feruna roba tan meravellosa que ningú no espugui resistir a tenir-la al seu armari. Ibiblue va omplir el seu racó de color i estampats

MOLA ||| 7DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 18 DE FEBRER DE 2009

Sweetdreams proposa color i Zarabanda, lAdlib més pur Les creacions de les illes es mostraren amb la roba d’estiuTres Ibiza proposa, a més de roba, complements

La dissenyadora Eva Cardona, de Formentera, visita per primer cop la fira

Francesca Vives admira les creacions de la marca Ibimoda

Els joves ángel i Neus Piné presentaren la segona col·lecció de la seua firma Bomb Diamond

Els dissenyadors:Anthony de Bois, Catalina Bonet, ClaudieNoëlle, Piluca Bayarri, De los Ángeles, DiezLunas, Dira, Lola G., Kathia Alves, JuanitaDíaz, Eva Cardona, Morocha, Francisca Fe-rrer, Gipo, Hippy Chick, Bianca, Ibimoda,Tres Ibiza, Kolor de Luna, Licencies moda inatura, Luis Ferrer, Mapamundi, Pepa Bo-nett, Ibiza Sweetdreams, Zarabanda i Zu-lema Jara.

LA CLAU

8 ||| MOLADIMECRES, 18 DE FEBRER DE 2009 | DIARIO de IBIZA

ENTREVISTA

CÉSAR SÁNCHEZMEMBRE D’ÀNGELS GUARDIANS-APM

Els Àngels reivindiquen una vida sana iresponsable sobre les dues rodes. Potser enhorari laboral algun dels seus membres etposaria una multa, però no és el cas de Cé-sar, ex oficial de l’Exèrcit i mestre. Això sí,com els seus companys de cavalcades, ésdels que trenca amb la imatge de nens do-lents que tenen els motoristes. Contra elsrebels Àngels de l’Infern, els policies es con-verteixen, a sobre una chopper, en els Àn-gels Guardians.—Com es creen els Àngels Guardians?—Sorgeixen fa deu anys a València, dinsla Policía Nacional. Es va crear l’Asocia-ció de Policies Motoristes (APM), de fet lanostra insígnia té un casc de la policia en-tre les ales dels àngels, una espasa que sim-bolitza la justícia i, bé, el sol d’Espanya.Estava pensada pels integrants de les For-ces de Seguretat però es va anar amplianti començaren a entrar apadrinats pelsmembres que ja hi eren. Jo no sóc ni guàr-dia ni policía, sóc professor, però m’ha apa-drinat un agent, el president del club, Ja-quin Rosauro.—I com arriba l’associació a l’illa?—El president, a concentracions de mo-tos, va conèixer l’associació i alguns co-neguts li explicaren de què anava. Amb tresguàrdies més ho portaren aquí, fent el pri-mer grup. Celebrarem el segon aniversariel passat desembre.—Això de les motos és una cosa de nensdolents. Els Guardians sembleu un con-trasentit.—Sí, tens tota la raó. A veure com t’ho dic.Hi ha molta llegenda. Hi ha gent bona,mitg bona, regular... com a totes bandes.Però nosaltres compartim amb la resta declubs i associacions el que gaudim sobreuna moto. És el més semblant que hi ha amuntar a cavall, que és un esport car, ambla sensació de llibertat que et proporcio-na, per parar on et dóna la gana, de des-cobrir. Gaudir-la de manera sana, ens mo-vem en un àmbit de policies, Guàrdies Ci-vils, estam contra les drogues, els excessosamb l’alcohol, respectam les normes de cir-culació. A les nostres concentracions potsdeixar qualsevol cosa sobre la moto queno desapareix. Ens podem aplegar 350moteros de fora i més de 200 de l’illa, coml’any passat, i tens un esperit que, ens po-dem ficar tots a un local i no hi ha barallesni mal rotllos.—El fet d’anar amb policies i guàrdies comho dus? T’han posat alguna multa?—Sí que te la poden posar, però si t’agradagaudir la moto d’una manera sana, no hi haproblema. Jo també he estat oficial de l’E-xèrcit i hi ha punts en comú. Hi ha gent detota mena ja entre els 17 membres de l’as-sociació, després hi ha simpatitzants i aspi-rants, que han de superar un any d’adapta-ció per ser admesos com a membres. —Teniu rituals?—Un aspirant participa en tot, excepte enles reunions del club, que té la seu al Clubde Camp. Allà quedam tots els diumengesde l’any, a més de les tres o quatre sortidesanuals a la península o la Volta Mototu-

rística a l’illa.—Com serà la Volta d’aquest any?—Ho hem limitat a un màxim de 400 par-ticipants de fora. El primer any varen ser200. L’any passat organitzàrem la primeraconcentració dels Àngels Guardians i arri-bàrem als 600. Aquesta serà la tercera i elsparticipants en la concentració estaran qua-tre dies, a més del centenars d’eivissencs queparticipen en la volta a l’illa. Estaran a unhotel de Platja d’en Bossa que obre per no-saltres. Venen fins i tot de Portugal, Frànciai Alemània, perquè ja som prop de 2.700membres. He calculat que deixarem uns300.000 euros d’ingresos a l’illa.

—I què fareu?—Anirem a un criador de cavalls que hemlocalitzat i moltes altres coses, per a cadadia hi ha una ruta totalment diferent, ambjocs per a motoristes que no tenen res aveure amb les curses. Les custom no sónper a córrer. Un dels jocs premia el que vamés a poc a poc.—No és avorrit donar-li voltes a Eivissa?—Porto aquí vint anys i encara descobrei-xo llocs pels que no havia passat. Et potsperdre pels seus camins. Dona per a totauna semana complerta de rutes per distintsparatges. També sortim i llavors feimd’embaixadors de l’illa, amb productes

que ens dóna el Consell.—I perquè no hi ha gaires joves als clubsde moteros?—El més jove dels nostros té 35 anys. Noho sé, suposo quan ets més jove, t’agra-den les motos més ràpides. Nosaltres nosom de córrer. Una moto esportiva es ca-lenta molt si va a 50 km/h, que és com po-dem marxar, i les nostres custom són llar-gues i baixes, així que si entres ràpid auna corba pots caure, –i més amb l’asfaltd’aquí–. Gaudim de la vista i no importaqui arriba abans d’aquí a allà. Sí que vealgun jove, de tant en tant. No és el nor-mal.

EIVISSA | ALBERTO FERRER

César llueix l’emblea dels Àngels Guardians, que només s’aconsegueix després de passar un any com aspirant A. F. F.

«Hi ha molta llegenda sobre els nens dolents dalt una moto»

És dels pocs ‘civils’ dins una organització creada per policies i Guàrdies Civils, però és un dels seus membres més actius. Els ÀngelsGuardians es formaren a València fa deu anys i en fa tres que varen arribar a Eivissa de la mà d’un agent de la Benemèrita, Jesús, que és el

padrí de Cèsar. Ell dóna classe a un institut i també és mestre de l’Escola de Turisme. Diu que la moto és el més semblant a muntar a cavall.