corpore sano
DESCRIPTION
Treball de Síntesi: Corpore Sano - Dieta mediterràniaTRANSCRIPT
OO RRPP OO RREE AANN OONº20
CC SS22 de març del 201 3
Alicia Foundationleading gastronomicresearch
Cuina Maresmenca enla seva maximaexpressió
DDIIEETTAA MMEEDDIITTEERRRRÀÀNNIIAA,, LLAANNOOSSTTRREE HHEERRÈÈNNCCIIAA
Article de fons sobre la Dieta Mediterrània
STAFF
Cap de grup: Tomas Güell Barnils
Segon cap de grup: Emil i Bel lot
Maquetador: J.Dario Solis Sayago
Secretari: Alex Hidalgo Conde
Portaveu: Arnau Barri
4
16
10
13
18 2013
2513
EDITORIAL
Estimats lectors:
L'any 2011 vam publicar les nostres primeres existències, i amb aquest acte, el vintè primer volum de la història de
la CORPORE SANO amb el seu número d'obertura.
La descripció de la dieta mediterrània segueix ocupant l'interès dels nostres nutricionistes, i per això, no ha
d'estranyar que aquest tema domini les contribucions originals incloses al número de la Revista que redactem en
aquestes línies. Podrem trobar doncs, descrita, una de les dietes més saludables del món, reconeguda com a
patrimoni de la humanitat, i que per sort, la vivim.
Donem una ullada també a la Fundació Alicia, un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, a la
millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari que ens han deixat els nostres
avantpassats amb aliments típics de la nostre terra.
I al restaurant Sangiovese situat al centre de Mataró, on hem pogut parlar amb el personal sobre la organització d’un
restaurant destacat per la seva qualitat i el seu prestigi entre fogons, amb productes provinents de les terres
catalanes, països orientals i sud americà.
Inclou també un apartat que cada cop ens dóna més conversa i es que, hem entrevistat diferents persones per saber
el seu coneixement i la seva opinió sobre si és saludable menjar ecològic, o és un mite per escurar les butxaques
dels seus consumidors. És sostenible importar productes de l’altre punta del món, quan aquí els tenim a un tir de
pedra? I hem comparat dos entrevistes entre un comerciant ecològic i un altre de convencional. Tot això i molt més
a la nostre revista.
3
CORPORE SANODIETA MEDITERRÀNIA,
LA NOSTRA HERÈNCIALa dieta mediterrània és la major herència que elshabitants dels països que rodegen aquest marpodran tenir, ja que és una dieta equilibradaconsiderada com la millor del món, tot i que avegades nosaltres no la valorem massa.
a dieta
mediterrània
tradicional és una
valuosa herència
cultural que, a
partir de la simplicitat i la varietat,
ha donat lloc a una combinació
equilibrada i completa d’aliments,
gens renyida amb el plaer
gastronòmic.
La dieta mediterrània es defineix
com un model d’alimentació molt
variat, basat
principalment en productes frescos,
locals i de temporada. Aquestes són
les principals característiques en
comú:
-Consum abundant d’aliments
vegetals: verdures, fruita,
llegums,fruita seca i cereals com la
pasta, el pa i l’arròs
-Ús de l’oli d’oliva com a principal
font de greix, tant per cuinar com
per amanir.
-Baix consum de productes animals
i un consum moderat d’aviram i de
derivats lactis. En canvi, més
consum de peix vinculat a la
proximitat del mar.
-Un altre component en els hàbits
mediterranis el constitueix el
consum majoritari de fruita com a
postres, i un consum moderat de vi,
en els àpats.
Són moltes les característiques de la
dieta mediterrània que la
converteixen en una de les opcions
més saludables:
-La varietat de productes vegetals i
el seu consum elevat per sobre dels
aliments d’origen animal
-la riquesa vitamínica (aportada per
les fruites i verdures)
-la riquesa d’hidrats de carboni
complexos i fibra
-la presència d’oli d’oliva
S’han fet diversos estudis sobre la
dieta mediterrània i s’ha observat
que: la baixa incidència de malalties
del cor i de la
circulació, així
com una major
esperança de vida
entre les
poblacions del
voltant de la mar
Mediterrània.
A més a més dels
aspectes
alimentaris, l’estil
de vida
mediterrani es caracteritza per la
pràctica regular d’exercici físic
integrat en la vida quotidiana, la
NUTRICIÓ‐DIETAMEDITERRÀNIA
L
4
de la nostra salut, fent d'ella un
excel•lent model de vida saludable.
La piràmide tradicional de la Dieta
Mediterrània s'ha posat al dia per
adaptar-se a
l’estil de vida
actual. Per
iniciativa de la
Fundació Dieta
Mediterrània i
en col•laboració
amb nombroses
entitats
internacionals,
un ampli grup
d'experts
pertanyents a disciplines diverses ha
consensuat un nou esquema que
enriqueix la representació gràfica
amb la incorporació d'elements
qualitatius. La nova piràmide
segueix la pauta de l'anterior: situa a
la base els aliments que han de ser
bàsics a la dieta, i situa als estrats
superiors, gràficament més estrets,
aquells que s'han de consumir amb
moderació. Però a més s'afegeixen
indicacions d'ordre cultural i social
íntimament lligats a l'estil de vida
mediterrani, des d'un concepte de la
dieta entesa en un sentit ampli. No
es tracta només de donar prioritat a
un determinat tipus d'aliments, sinó
a la manera de seleccionar, de cuinar
i de consumir. També reflecteix la
composició i nombre de racions dels
àpats principals.
Els beneficis de la Dieta
Mediterrània sobre la salut i el seu
paper en la prevenció de moltes
socialització durant els àpats, etc.
Tots aquests aspectes, en conjunt,
estan vinculats a la prevenció de
malalties.
Des de novembre de 2010, la dieta
mediterrània és Patrimoni Cultural
Immaterial de la
Humanitat. Així ho
va declarar el
comitè
intergovernamental
de la UNESCO,
després d'examinar
la candidatura
presentada per
Espanya, Itàlia,
Grècia i el Marroc
i inscriure-la en la
seva llista
representativa.
La Dieta Mediterrània és un estil de
vida, no només un
patró alimentari
que combina
ingredients de
l'agricultura local,
les receptes i
formes de cuinar
pròpies de cada
lloc, els àpats
compartits,
celebracions i
tradicions
completen aquest
estil de vida que la
ciència moderna
ens convida a
adoptar en benefici
NUTRICIÓ‐DIETAMEDITERRÀNIACORPORE SANO
5
malalties cròniques són ara per ara
una evidència científica. La
piràmide que la representa inclou
tots els grups d'aliments. Que una
dieta sigui saludable o perjudicial
depèn de la proporció de cada un
d'aquests grups i de la freqüència de
consum.
La piràmide situa a la base els
aliments d'origen vegetal, que
proporcionen nutrients molt
importants i altres substàncies que
contribueixen al benestar general i
aconseguir una dieta equilibrada.
Per aquestes raons, haurien de ser
consumits amb més proporció i
freqüència que els aliments situats
en els nivells centrals i en el vèrtex.
Aquests últims s'haurien de
consumir en quantitats moderades, o
de manera ocasional, reservant-los
per ocasions festives i excepcionals.
La piràmide estableix pautes
alimentàries de compliment diari,
setmanal i ocasional, per aconseguir
una dieta saludable i equilibrada,
que és pel que es caracteritza la
Dieta Mediterrània.
Diàriament
Els menjars principals no poden
prescindir de tres elements bàsics:
-Cereals. Una o
dues racions per
menjar, en forma
de pa, pasta, arròs
o altres. Han de ser
preferentment
integrals ja que
alguns nutrients
(magnesi, fòsfor,
etc) i fibra es
poden perdre en el
procediment.
-Verdures: Haurien d'estar presents
tant en el menjar com en el sopar,
aproximadament dues racions a cada
àpat. Almenys una d'elles ha de ser
crua. La varietat de colors i textures
aporta diversitat d'antioxidants i de
substàncies protectores.!
-Fruites:Una o dues racions per
menjar. Han de ser les postres
habitual.
S'ha de garantir l'aportació diària
d'entre 1 ,5/2 litres d'aigua. Una
correcta hidratació és essencial per
mantenir un bon equilibri d'aigua
corporal, si bé les necessitats varien
segons l'edat de les persones, el
nivell d'activitat
física que es
realitzi, la situació
personal i les
condicions
climàtiques. A més
de beure aigua
directament,
l'aportació de
líquid es pot
completar amb
infusions d'herbes
amb sucre moderat i vins baixos en
greix i sal.
-Productes lactis: Preferiblement en
forma de iogurt i formatge baixos en
greix. El seu consum hauria de ser
moderat (al voltant de dues racions
diàries); contribueixen a enfortir els
ossos, però poden ser una important
font de greixos saturats.
-L'oli d'oliva, situat al centre de la
piràmide, hauria de ser la principal
font de greix per la seva qualitat
nutricional. S'ha d'utilitzar per
amanir i cuinar ja que la seva
composició única li dóna una alta
resistència a les temperatures de
cocció.
-Les espècies, les herbes, les cebes i
l'all són una bona manera d'introduir
una varietat d'aromes i sabors als
plats i una bona estratègia per reduir
l'ús de la sal.
-Les olives, els fruits secs i les
llavors són una bona font de greixos
NUTRICIÓ‐DIETAMEDITERRÀNIACORPORE SANO
6
ESQU EM A I L•LU STRATI U DE LES PROPI ETATS DELSVEGETALS PELS COLORS
saludables, proteïnes, vitamines,
minerals i fibra. Un grapat d'olives i
fruits secs poden ser un excel•lent
aperitiu.
Sempre que les creences religioses i
socials ho permetin, es recomana un
consum moderat de vi o altres
begudes fermentades (com a
referència, una copa al dia per les
dones i dos per als homes).
Setmanalment
Consumir proteïnes tant d'origen
animal com d'origen vegetal. Els
plats mediterranis no solen contenir
aliments proteics d'origen animal
com a ingredient principal, sinó que
són afegits a altres preparacions per
fer-les més gustoses.
El peix (dues o més racions), la carn
magra (dues racions) i l'ou (2-4
racions) són fonts de proteïna d'alta
qualitat d'origen animal. El peix i el
marisc són, a més, fonts de greixos
saludables. El consum de carn
vermella (menys de dues racions,
preferentment talls magres) i de
carn processada (menys d'una ració)
ha de ser reduït tant en quantitat
com en freqüència.
-Estacionalitat. Els aliments de
temporada, frescos i mínimament
processats, contenen més nutrients i
substàncies bones per a l’organisme.
Sempre que sigui possible, s'ha de
donar prioritat als productes
tradicionals, locals, respectuosos
amb el medi ambient i la
biodiversitat. D'aquesta manera es
contribueix a la preservació del
medi ambient i els paisatges.
A Catalunya s’ha pogut observar
que els hàbits alimentaris es
tradueixen en un consum força
favorable, propi dels països
mediterranis, que cal conservar i,
en alguns casos, recuperar,
especialment entre els col· lectius
de població més joves.
Altres estudis efectuats a l’Estat
espanyol presenten una marcada
coincidència amb les dades
obtingudes en
els estudis de
Catalunya. Els
experts de
l’àmbit de
l’alimentació i
de la nutrició
consideren que,
per tal de poder
mantenir i
promoure el
perfil alimentari
de la Mediterrània, hem de ser
capaços d’adaptar l’AM als canvis
sociològics i culturals que s’han
produït en les darreres dècades, així
com als que es vagin produint.
NUTRICIÓ‐DIETAMEDITERRÀNIACORPORE SANO
7
REVISTA
M APA DELS PAÏSOS M EDI TERRAN I S AM B LA CAPI TAL, LA SU PERFÍCI E, L'ESPERAN ÇA DEVI DA, EL RÈGI M POLÍTI C I ELS ALI M EN TS BÀSI CS DE LA SEVA ALI M EN TACI Ó
NUTRICIÓ‐DIETAMEDITERRÀNIACORPORE SANO
8
REVISTA
GRAELLA AM B N OMDELS PAïSOS,BAN DERES I PLATSTÍPI CS
NUTRICIÓ‐DIETAMEDITERRÀNIACORPORE SANO
9
REVISTA
agricultura
ecològica és el
tipus de conreu en
el qual no
s'utilitzen
productes químics per tal de ser
ambientalment sostenible. El conreu
ecològic implica l'adopció d'una
sèrie de criteris i tècniques generals
que podem resumir en:
-S'han de prendre totes les mesures
necessàries per a evitar que es
produeixin contaminacions
accidentals de la finca i dels seus
productes, establint, quan sigui
necessari, mecanismes per a evitar-
ho, com per exemple l'establiment
de cledes o tanques vegetals
separadores, etc.
També s'han d'implantar mesures
orientades a l'increment o
manteniment de la vida i la fertilitat
natural del sòl, prevenint i
combatent la seva compactació i
erosió.
L'elecció de les pràctiques de
conreu es realitzarà, en general,
atenent als equilibris ecològics
locals.
La producció ecològica recorrerà a
les pràctiques de conreu i cultiu que
mantinguin o incrementin la matèria
orgànica de sòl, reforcin l'estabilitat
i la biodiversitat, i previnguin la
compactació i l'erosió del sòl.
L'elecció de les espècies i les
varietats a cultivar, entre d'altres
factors, ha de
realitzar-se en
funció del
manteniment de la
salut dels conreus,
escollint-ne
aquelles que millor
resisteixin als
paràsits i a les
malalties i que
millor s'adaptin a
les condicions
locals.
EL CONREU ECOLÒGIC:
UN ESTIL DE VIDALa dieta mediterrània és la major herència que elshabitants dels països que rodegen aquest marpodran tenir, ja que és una dieta equilibradaconsiderada com la millor del món, tot i que avegades nosaltres no la valorem massa.
EGOLOGIA‐CONREUECOLÒGICCORPORE SANO
L'
10
REVISTALes llavors i el material de
reproducció vegetativa emprat ha de
procedir, en principi, de conreu
ecològic, però com que encara hi ha
moltes varietats que no estan
disponibles d'origen ecològic en el
mercat, existeix la
possibilitat
d'utilitzar llavors i
altre material que
no provingui de
cultiu ecològic
certificat,
preferentment
llavors i material no
tractat amb
productes no permesos en producció
ecològica.
Per a poder comprovar si la varietat
que desitgem utilitzar està
disponible d'origen ecològic
certificat, cada estat membre
disposa d'una base de dades on es
pot consultar quines espècies i
varietats estan disponibles d'origen
ecològic i qui són els seus
proveïdors.
La fertilitat i l'activitat biològica del
sòl hauran de ser mantingudes o
incrementades mitjançant la rotació
de cultius que comprengui les
lleguminoses i altres cultius d'adobs
verds i l'aplicació de fems animals o
matèria
orgànica.
Els materials
fertilitzants
s'haurien de
produir en la
pròpia finca, o a
base de matèries
primeres d'origen
conegut i lliures de
contaminació de
productes
agrotòxics, ja sigui
perquè procedeixen
de finques ecològiques, o bé perquè
han rebut un procés fermentatiu
suficient per degradar aquest
possible contingut en contaminants.
La fertilització mineral es considera
com a complementària a l'orgànica,
per tal d'aconseguir uns adequats
equilibris entre els diferents
nutrients necessaris. Aquests
elements minerals s'aplicaran en la
seva forma natural, sense haver
sofert cap tractament químic de
solubilització.
El reciclatge dels materials de
rebuig i dels subproductes d'origen
vegetal i animal és una de les fonts
de recursos fertilitzants utilitzables.
Només es podran utilitzar
fertilitzants i condicionadors del sòl
que hagin estat autoritzats per a la
seva utilització en agricultura
ecològica.
Les aportacions de fertilitzants
s'hauran de gestionar correctament,
per tal d'evitar conseqüències
adverses sobre la salut i la qualitat
de les collites, així com sobre el
medi ambient.
El fet de que un producte fertilitzant
disposi d'una certificació privada
que el declari apte per al seu ús en
producció ecològica no significa
necessàriament que ho sigui. Abans
de comprar qualsevol producte
comercial, cal haver dissipat
qualsevol dubte sobre el seu ús.
Sanitat vegetal
La prevenció de danys causats per
plagues i malalties es basarà
fonamentalment en la protecció dels
enemics naturals, l'elecció
d'espècies i varietats apropiades, la
rotació de conreus i les tècniques de
EGOLOGIA‐CONREUECOLÒGICCORPORE SANO
11
EGOLOGIA‐CONREUECOLÒGIC
cultiu.
Respecte a l’etiquetatge dels
productes ecològics ha d’aparèixer:
En primer lloc, es realitza una petita
introducció sobre els productes
ecològics, la seva implantació a
Catalunya.
Seguidament, es realitza un repàs de
la legislació vigent en matèria
lingüística en l’etiquetatge dels
productes ecològics analitzats. En
tercer apartat
s’expliciten els
mètodes
emprats per
dissenyar la
mostra, així com
els establiments
analitzats i les
variables
recollides. El
quart apartat ens
permet situar el nombre i les
principals característiques dels
productes recollits, els segments de
productes que representen (grups d
aliments) i les empreses que els han
elaborat. Al cinquè apartat, entrem
en l’estudi de les llengües d ús en
l’etiquetatge dels productes
analitzats, així com la presència del
català i l’acompliment de la
normativa legal vigent.
Hi ha cada vegada més consumidors
catalans que volen consumir
verdures i fruites cultivades a
Catalunya, i carn de bestiar engreixat
a Catalunya. I si poden conèixer i
comprar-ho directament al pagès o
ramader que ho ha produït, encara
molt millor.
Hi ha un volum creixent de
consumidors que volen retrobar el
contacte amb la natura i amb els
productes naturals, que volen
consumir aliments sans i acabats de
collir, que volen saber qui, com i on
els ha produït, i que estan disposats a
establir un llaç de confiança i un
compromís amb aquests productors.
Ja hi ha un petit nombre
d’agricultors i ramaders que han
entrat en aquesta dinàmica de venda
directa, però encara molt insuficient
per satisfer la demanda creixent.
El conreu convencional és el
dominant a Catalunya, es recriminat
per molta gent ja que s’està veient
que alguns no són òptims per a la
salut i que com venen de molt lluny
la qualitat és més baixa. En canvi, el
conreu ecològic és recolzat per una
gran part de la població ja que els
productes es conreen a terres
pròximes i es poden comprar
directament al pagès. Amb aquesta
avantatge pots saber com estant
conreats, amb quins adobs, etc, però
en un conreu convencional no pots
saber com s’ha conreat aquest
producte i si ha estat de la millor
manera per a la salut.
El projecte de futur és que el conreu
ecològic predomini a Catalunya, es
caracteritzarà, d’una banda, per les
tècniques de gestió en la producció
de cultius hortofrutícoles, vinya i
cereals ecològics a Catalunya, i de
l’altra, s’ identificaran les necessitats
i els condicionants que limiten el
desenvolupament del sector
ecològic.El conreu ecològic
simplement és natural, sense
productes artificials, i és per això
CORPORE SANO
12
REVISTABOTIGA L'ESPERANÇA, JORDI, 52 anys. Regenta una botiga tradicional al centre deMataró de queviures amb una àmplia secció de verdura i fruita. El seu objectiu bàsic ésatendre i preocupar-se al màxim pels seus clients. Intenta garantir la qualitat dels seusproductes, que tot i que no tenen segell ecològic, majoritàriament són productes deproximitat.
Ens podries dir qui sou i què feu?Mira, jo sóc en Jordi i estic al meuestabliment on venem productes.Quins productes?Una mica de tot.Fa quant temps que us dediqueu aaixò? Us ve de família? Què us vaportar a fer el que feu?Concretament ara farà 35 anys, i si,em ve de família, i jo vaig seguiramb la tradició.D'on procedeixen els vostresproductes? Alguna comarca opoble? Què té d'especial el lloc?Principalment de fruites i verduresdel Mercabarna, la gran majoria, laresta, els comprem, a cadenesalimentàries com la cadena Aliment.Què us diferencia d'altres
comercials de productes similars?Esteu acollits a algun segell dequalitat o Denominació d'Origen?El petit es diferencia del gran, potserpel tracte més personalitzat i, laatenció i els gustos. Potser d’aixòens diferenciem del gran. Tenimmolts productes que tenen unadenominació d’origen, però,intentem portar una línia de qualitat.Quantes persones treballeu? Comus organitzeu la feina?Bàsicament jo; haig de venir moltaviat i programar tota la feina a fer.¿Què és el més dur del vostretreball? I el més satisfactori?Bé, la satisfacció com qualsevol altretreball, fer la feina ben feta i això etdóna una gran satisfacció. Carregar i
descarregar productes, potser és elmés sacrificat, però bé és part de lameva feina.Si haguéssiu de recomanar un solproducte de la vostra botiga, quinseria? Per què?Bé, recomanaria els productesfrescos de proximitat, dels qualspodem garantir més la qualitat.Quins són els productes mésconsumits?Ara, en aquest moment de fruites iverdures, pues mira els cítrics i deverdures les carxofes i tot això.Què hauria de saber sobre labotiga els clients de l'Esperança?Que intentem donar una bona línia,una bona i un bon producte i unservei; tot això va unit. I apart,intentar millorar cada dia, que es unbon objectiu que no només pernosaltres, si no, per tots.I per últim, perquè creieu quehauríem de comprar a una botigaconvencional en comptes de a unaecològica, si els productes de laecològica són més saludables?Bé, suposo que a la llarga s’ intentaràadonar una línia més ecològica,però, jo ara estic molt lluny delsproductes ecològics, ja que són mescars.Gracies per la vostracol•laboració, esperem que us vagibé el negoci.
"El petit comerciant es diferencia del gran, potser per el tracte méspersonalitzat i, la atenció i els gustos."
L'ENTREVISTA‐BOTIGAL'ESPERANÇA
CORPORE SANO
13
REVISTABOTIGA EL PI, ASSUMPCIÓ, 61 anys. És l'encarregada d'una botiga ecòlogica a la Plaçade Cuba on ven productes ecològics i alternatius. El seu objectiu bàsic és poder aconsellar imillorar la salut dels seus clients mitjançant productes ecològics de proximitat. Intenta sabertots els processos que s'han dut a terme per a elaborar els productes que ven.
Ens podries dir qui sou i què feu?Nosaltres som venedors de productesecològics i alternatius, noproductors.Fa quant temps que us dediqueu aaixò? Us ve de família? Què us vaportar a fer el que feu?No, no, això ho vam començar a ferjo i el meu marit. Ho vam fer perquècreiem en això.D'on procedeixen els vostresproductes? Alguna comarca opoble? Què té d'especial aquestlloc?Normalment de molts llocsd'Europa, ja que el producte ecològicestà poc estès per Catalunya respectealtres països.Què us diferencia d'altresproductors de productes similars?Esteu acollits a algun segell de
qualitat,ecològic oDenominaciód'Origen, IGP,etc.?Ens diferencia,que els nostresproductes sóntotalmentecològics, itenim la garantiaque són elsmillors delmercat. Tenim elsegell ecólogicde Catalunya.Quantespersones sou?Com usorganitzeu lafeina?
Som el meu marit, la meva filla i jo. Normalment el meumarit porta la caixa i jo aconsello.¿Què és el més dur del vostre treball? I el méssatisfactori?Dur.. . .(riures). . . No et sabria dir res dur, més aviat elsatisfactori, veure la gent que ajudes, els fas dietes. . .També vinc amb la il· lusió del primer dia.Si haguéssiu de recomanar un sol producte de lavostra gamma, quin seria?, Per què?(Contestant abans de acabar la pregunta). . . El tofu, sensedubte, es el que te més èxit i el més econòmic.A part de la vostra activitat professional en relació ala venda de productes ecològics teniu alguna altrapassió? Què us agrada fer?No no, (riures). M’agrada anar amb bicicleta.Què hauria de saber sobre vosaltres la gent quecompra a El Pi?Que si el que volen es menjar s’ha i pensar amb el mediambient que compri ha qui.Gràcies per la vostra col· laboració, esperem que úsvagi bé el negoci.
"Ens diferencia que els nostes productes són totalment ecològics, itenim la garantia que són els millors del mercat."
Després de entrevistar a dos persones de dos diferentsmodels de botiges, podríem dir que s’ha de repartir lescompres.Les dos ens argumenten perquè i com, però nosatreshem arribar a la conclusió que les botigues ecològiquessón molt millor per la salut però també són més cares iactualment es més econòmic comprar productesconvencional.També em vist que a les botiges ecològiques hi ha carnde tofu i etc. Una part del grup en divisió, pensa que perel cos humà el tofu que substitueix la carn no te lesmateixes propietats nutritives i no ens alimenta prou.El millor es fer la dieta mediterrània amb variació deproductes ecològics, semi ecològics i convencionals.
L'ENTREVISTA‐BOTIGA EL PICORPORE SANO
14
REVISTA
REVISTAEL CONSUMO,
NUESTRAFUERZA
La exposición de consumo instalada en Mataró haceque conozcamos nuestros derechos y nuestrasobligaciones, para saber y poder comprar productosque sean seguros y decidir que productos son losmejores.el día 15 de marzo
al 31de marzo de
2013 se ha
instalado en
Mataró una
exposición sobre el consumo, que
trata los procesos de cambio de las
personas consumidoras, dibujando
una trayectoria positiva. La
exposición, situada en la plaza Santa
Ana habla sobre los proyectos de
futuro de Catalunya relacionados al
consumo. Estos proyectos de futuro
apuestan por un modelo de consumo
que tiene por filosofía hacer del
consumo un punto de encuentro. Es
decir, un encuentro entre todas las
partes que intervienen en los
procesos del consumo: las personas
consumidoras, las empresas y las
administraciones.
Esta exposición pretende transmitir
las claves de este modelo
consumista, para que los
consumidores y las empresas puedan
realizar sus relaciones de consumo
de manera satisfactoria. Se ha
instaurado en Catalunya, una nueva
normativa que especifica las
responsabilidades de las personas
consumidoras, las empresas y las
administraciones. El hecho que se
delimiten los derechos de todas las
partes implicadas hace que este
Código de Consumo un instrumento
muy útil para mejorar el nivel de
protección de las personas
consumidoras.
La característica principal de un
producto, sin duda, es la seguridad
de éste. Los productos no pueden
comportar ningún tipo de riesgo
para la salud. En este caso el
responsable de la seguridad son los
fabricantes, a los cuales se les exige
unos requisitos básicos, además de
que el vendedor del producto sepa
estos requisitos para no cometer
infracciones sanitarias que
perjudiquen a la salud del
consumidor.
El principio básico de cualquier acto
CONSUMORESPONSABLECORPORE SANO
D
16
REVISTAde consumo es la información. Estar
bien informados de los productos
que consumimos evitará situaciones
de mal gusto de cara al producto
consumido. Cada productor o
empresa está obligado a facilitar la
información relacionada a los
productos para que el consumidor
sepa todo en relación a éstos.
Si somos personas consumidoras,
tenemos que practicar un consumo
que nos resulte satisfactorio también
leer atentamente las instrucciones de
éstos.
En cambio si somos una empresa
debemos facilitar de manera
entendedora toda la información de
los productos y servicios, además de
considerar las quejas de los
consumidores como un valor para
mejorar nuestro servicio.
Respeto a las quejas de los
consumidores, cuando la persona
consumidora cree que no han
respetado sus derechos y ha agotado
la vía de la
queja, tiene que
recurrir a la vía
de la
reclamación.
Consiste en un
medio largo y
dificultoso, pero
es la única
manera de
plantar cara a las malas prácticas del
consumo. Además el ciudadano
tiene el apoyo de la Agencia
Catalana del Consumo que ayuda en
este tipo de reclamaciones
decantándose por el consumidor en
vez de decantarse por el empresario.
La agencia Catalana del consumo
tiene como objetivo principal
informar y formar a las personas
consumidoras y a las empresas para
que puedan ejercer sus derechos y
deberes correspondientes.
La estrategia utilizada está pensada
para despertar el espíritu crítico en
los consumidores, para estimular la
competitividad entre empresas, y así
mejorar la calidad
de los productos.
Lo más importante
de este proyecto es
que se apuesta en
los programas
para un modelo de
consumo que
responde a los
valores de
sostenibilidad y al
respeto al medio
ambiente, cosa que es muy
importante, debido a que
últimamente se está intentando
respetar a éste, pero siempre se
acaba dañando. Este es un gran paso
para empezar a respetarlo y
aprender a reaccionar sin entorpecer
su desarrollo.
Este es un gran paso para empezar a
respetarlo y aprender a reaccionar
sin entorpecer su desarrollo, esto
podría dar un gran paso ya que en
un futuro lo que más se debe
respetar es el medio ambiente. Se
está advirtiendo mucho actualmente
sobre los factores que dañan el
medio ambiente y este proyecto es
la base para empezar a consumir sin
dañarlo.
CONSUMORESPONSABLECORPORE SANO
16 17
REVISTAC U I N A
M A R E S M E N C A E NL A S E V A M À X I M A
E X P R E S S I ÓUn dels millors restaurants de Mataró, el
Sangiovese ens ha acollit a la seva cuina i ensha explicat els càrrecs de la i com funciona el
restaurant.l restaurant
Sangiovese és
impressionant. Es
un dels més
recomanats per
els grans hotel de la zona del
Maresme. Una música relaxant
sona mentre els simpàtics
cambrers et serveixen les
obres mestres dels cuiners. Un
dels membres del grup ha
tingut la gran sort de
provar un plat de la casa i
l’ ha encantat. Ens explica
que es un gran luxe dinar a
aquella sala i aquell
menjar. El restaurant te la
sort de estar molt ben
situat a una zona cèntrica
i això fa que sigui molt
competitiu en aquest
temps.Al visitar un dels
millors restaurants de
Mataró ens han pogut
explicar, d’ on procedeixen els
seus productes. La majoria
procedeixen de Catalunya,tot i
que alguns productes venen
de Xina i de Sud-Amèrica.
No són partidaris de cuina
estrangera, i són fans de la
cuina del Maresme, principal
motivació de la seva cultura
gastronòmica. El kilòmetre 0
EL RESTAURANT‐SANGIOVESECORPORE SANO
E
18
REVISTAés el que intenten aplicar a tots
els seus productes. Actualment
estan treballant amb pèsols de
Llavaneres.
Els productes amb els que
treballen són totalment frescos.
Actualment, està de moda
utilitzar el
mateix
producte per
tots els plats.
Per exemple
fer pèsols de
primer, de
segon carn
amb pèsols i
finalment
confinar un
postre amb
crema de
pèsols amb un
taronja de
Figueres.
També una
gran varietat
de productes a la cuina ajuda a
que el client decideixi amb
facilitat i amb rapidesa.
Per afrontar la crisi és
important comprar barat perà
amb la qualitat digna d'un gran
restaurant. A una cuina és
necessària l'organització per
això trobem els següents
càrrecs:
-Xef: Organitza i dirigeix la
cuina.
-Segon cap de cuina: Col· labora
amb el xef.
-Caps de partida: 1 cap per
cada divisió de cuina.
-Maître: Cap de sala
-Segon maître: Cap de
cambrers
-Sommelier: Ajuda als clients a
escollir vi i licors.
-Cambrers: Prenen nota de les
comandes i porten el menjar a
les taules.
També ens hem concienciat de
la dificultat que pot tenir
treballar a una cuina, j a que
primerament s’ha de fer la
carrera de turisme i hosteleria
especialitzat amb cuina,
després has de començar a
treballar a restaurants de "poca
reputació" i
potser amb un
sou baix, i
després, si ets
bon cuiner,
podràs arribar a
treballar a un
restaurant d'una
qualitat d'una
talla tan alta
com el
Sangiovese.
Però el
principal es
l’ experiència
i el dia a la
cuina. Rebre i
fer les ordres
que et digui el teu superior i
tenir educació
amb els clients
és bàsic per a
poder assolir
una bona
reputació al
món de la cuina
i un bon treball
a un restaurant,
com és el cas de
tots els professionals del
Sangiovese.
PLAT DE PÈSOLS DEL RESTAU RAN T SAN GI OVESE
GU AN YADOR DEL CON CU RS "EL PLAT DE M ATARÓ"
EL RESTAURANT‐SANGIOVESECORPORE SANO
18 19
REVISTARECEPTA DEPÀ CASOLÀ
A continuació trobareu una recepta perelaborar un pà casolà amb els passos i
fotografies de l'elaboració. T'atreveixes afer‐ne un?
INGREDIENTS:
-500 grams de farina per a pà
-10 grams de sal
-300 ml d'aigua
-30 grams de llevat fresc
LA RECEPTA‐PÀCASOLÀCORPORE SANO
20
REVISTA LA RECEPTA‐PÀCASOLÀCORPORE SANO
1 . PESEM ELS INGREDIENTSUN AUN
2. BARREGEM LA FARINA IFEM UNAMASSA LLISA IBARREJADA
3. HO DEIXEM CRÉIXER UNS20 MINUTS
21
REVISTA LA RECEPTA‐PÀCASOLÀCORPORE SANO
4. DIVIDIM LAMASSA ENPORCIONS, SEGONS COMVULGUEM EL PÀ
5. HO DEIXEM REPOSARDURANT 25 MINUTS
6. HO DEIXEM FERMENTARFORA DE CORRENTS FINSQUE DOBLI EL SEU VOLUM
22
REVISTA LA RECEPTA‐PÀCASOLÀCORPORE SANO
7. EL POSEM A COURE'LALFORN A 210ºC DURANT 35MINUTS
8. DEIXEM REFREDAR EL PÀ
9. I JA TENIU EL VOSTREFANTÀSTIC PÀ!
23
ALÍCIA FOUNDATION,LEADING GASTRONOMICRESEARCH
much estimated time. In these badtimes for the cooking world, a bigmajority of the teenagers like thevisitors ofAlícia Foundation’sworkshops never used a pan ordoesn’t knows the meaning of “aldente”. Some of the teenagers that atleast knows how to boil somespaghettis, do an omelette and fry afried egg, must learn to cook someadvanced foods that are notdamaging for our organism, not badflavored, but are healthy for ourbody.This workshop helped us to knowwhat can we do when someday, it’slunch time, you’re at home, there’sno food cooked, and you must cooksome lunch in a maximum time often minutes because you must returnto the school or the job. You havetwo options: make a pizza or cook a
healthy lunch in the same time. Youchoose the second option. Then, youcan make a jacked potato, that is a
boiled potato inthe microwavesfilled with somemeat or Oliviersalad, and a custard ofmashedbeans. Next, you can cook macaroniwith vegetables and soy sauce. Thedessert can be mashed yoghurt withcut fruit. And that’s how you cancook a healthy lunch in 10 minutes.
Alícia Foundation nowadays isleader in research and developmentin gastronomic area, and it will befor more time if keeps helpingpeople to discover new flavors andnew ways to cook healthy with notmuch time.
lícia Foundationwas created in theyear 2003 by thefamous cookerFerran Adrià and
Pere Castells with three main aims:improve our eating habits, improvethe daily rutines of people withalimentary troubles studiyngpossibles solutions, and learn how tocook some healthy food in a fewminutes.Maybe the principal trouble in oursociety is that we don’t have time totake care of our eating habits, andthat’s why Alícia Foundationsimulates culinary practices to teachus to learn how to cook healthy innot much time, but it’s veryimportant too that we research someways to solve the troubles of thepeople with some alimentarytroubles likecoeliac disease oroverweight. Alíciaworks hard tomake us life easier.Alimentation it’ssomething that wedon’t appreciateand we don’t take care of it becauseother things like the job, the familyor the friends requires our very
A
J.Darío Solís Sayago
GASTRONOMICNEWS‐ALÍCIAFOUNDATION
CORPORE SANO
24
1 -Menjar típic del Dijous gras.
2 -Al revés coca que es menja el dijous de
Carnaval.
3 -De què esta feta la botifarra del Dijous
gras? De quin animal es mengen els peus?
4 -Quin és l'animal que s'enterra el dimecres
de cendra?
5 -Quan arriba la Quaresma quin peix es
menjar?
6 -Quines són les postres que es farceixen de
vent?
PASSATEMPSMOTS ENCREUATS
SOPA DELLETRES
LES 7DIFERÈNCIES
PASSATEMPSCORPORE SANO
25