LEstenedorNmeros de l1 al 78Desembre 2001 - desembre 2010

Publicaci de lAjuntament de Mollet del Vallsi del Servei Local de Catal de Mollet del Valls

(Centre de Normalitzaci Lingstica del Valls Oriental)

Contactemollet@cpnl.catgarimon@molletvalles.cat

LEstenedorNm.1

Desembre de 2001

1

Salutaci

Em plau saludar-vos des daquestapgina de LEstenedor, la revista virtualde llengua, que us arribarperidicament per correu electrnic.

Desprs de laprovaci del Llibre destilde lAjuntament de Mollet del Vallslany passat, i resolts els problemestcnics per poder tenir-lo al nostre PC,encetem una nova etapa que, de fet, slaprofundiment de la primera.

Amb aquesta revista electrnica, posemal vostre servei un element per debatre,rebre consultes i opinions en relaciamb el desenvolupament del Llibre i de

tots els temes que puguin sorgir al llargde la nostra feina sobre la llengua cata-lana.

Ens agradaria que fos un instrumenttil, gil i denriquiment mutu.Montserrat Pocurull i Glria Arimon,responsables de LEstenedor, esperenrebre suggeriments i propostes de se-guida.

Volem que a LEstenedor hi puguempenjar tota la roba, i estendre-hi,doncs, tots i cadascun dels elementsdel Llibre destil, i, per extensi, de lallengua, eina imprescindible per comu-nicar-nos.

Oriol Fort i MarrugatRegidor de Cultura

Adreces web (recordeu que web s mscul)Xarxa de centres, serveis i oficines del Consorci per a la Normalitzaci Lingsticahttp://www.cpnl.cat/index.html

Servei Local de Catal de Mollet del Valls: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental

Servei de consultes i documentaci del TERMCAT: http://www.termcat.cat

Institut dEstudis Catalans http:/www.iec.cat

LeuroAmb quin smbol representem leuro?Com lhem dabreujar?Com hem descriure la paraula euro al teclat delordinador?Com lhem de pronunciar?

Les respostes, a la pgina segent

http://www.cpnl.cat/index.htmlhttp://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesorientalhttp://www.termcat.cathttp://www.iec.catmollet@cpnl.catgarimon@molletvalles.cat

Leuro

Com hem descriure laparaula euro?Podem utilitzar el smbol (tecla Alt Gr + E) o escriure lesparaules euro o euros senceresi en minscula: 2,70 euros.La ISO ha aprovat el smbolEUR, que es pot fer servir per ales relacions interbancries i lesoperacions transnacionals.LInstitut dEstudis Catalans haaprovat els termes que desig-nen la unitat monetria i la sevasubdivisi: leuro i el cntim ocent (recomana demprar,preferiblement, el termecntim). Per tant, el mot centes considera un sinnimcomplementari de

Com hem de pronunciar-la?

En la llengua oral hem de tenir en compte les diferncies fontiques derivades de ladiversitat dialectal del catal, que afecten les vocals daquest mot. En el cas delcatal central la e es pronuncia oberta (com la de cinqu) i la o final es pronuncia u(com la de la paraula duro, que pronunciem /dru/); s a dir, en catal central el moteuro (en plural, euros) es pronuncia /uru/ (en plural /urus/).

cntim, que s el termepreferent. Labreviatura s: ct.(singular) i cts. (plural).

LEstenedor Nm. 2Gener de 2002

2

Majscules i minscules rebelsArran de consultes sobremajscules o minsculesque ens fan ballar el cap,hem intentat recollir ca-sos dubtosos que noapareixen en el Llibredestil per tal daclarir

criteris. Ens referim a lapartat de Nomsdinstitucions, organismes i entitats.

Nom propi de la instituci, organisme,entitat, empresa o establiment

Les denominacions genriques sescriuenen majscules inicials quan entren en lacomposici del nom duna entitatformalment constituda (com el nostre nom icognom). Si penseu en la Guia dentitats deMollet hi trobareu exemples per donar i pervendre. Quan es tracta dun pluralaglutinador sescriuen sempre enminscula, per.

Policia Municipal de MolletRegistre Civil de MolletAssociaci de Vens del Barri Riera SecaColles de Morats i Torrats

En cas de dubte, poseu-vos a la pell duncapell/ana i penseu com batejareu lainstituci, lorganisme, lentitat, lempresa olestabliment. El nom que li poseusescriur sempre en majscula inicial. Encanvi, quan parlem dajuntaments, grupsecologistes, policies municipals... en plural,sense especificar quins o quines, ser comparlar de joans, maries o montserrats, enminscula.

Designacions dentitatsjuridicopbliques i religioses

La mateixa norma anterior saplica aaquestes designacions. Els adjectius i elscomplements del nom, per, sescriuen enminscula:

Administraci local/pblicaEstat espanyolEsglsia parroquial de Sant VicenPle municipal

Penseu que aquests casos sn bencomptats; per tant, llevat daquests, lamajoria aniran en majscula inicial.

Designacions drgans de gesti

La mateixa norma de les institucionssaplica als rgans de gesti dorganismesi entitats oficials i no oficials. Per tant,escriurem majscula inicial (nom icognoms) en:

la Junta Directiva del Club Atltic Vallsla Comissi de Seguiment del Reglamentds de Mollet del Valls, la ComissidEstudi (alerta que al Llibre destil surtendues opcions. La correcta s ambmajscula inicial les dues).

el Consell de Direcci de lempresala Secretaria General del Departamentde...la Conferncia Episcopalla Vocalia de la Colla Gegantera

per parlarem dels rgans de gesti, de lessecretaries generals, dels comits centrals,de les reunions de vocalia, dels consells,dels serveis..., en minscula.

LEstenedorNoms de carrers i placesSi escrivim el nom sencer s carrer (o plaa o baixada...) de Llus Duran. Si lescrivimabreujat:c. (o pl. o bda.) Llus Duran (ens estalviem la preposici de.)

El Ple del 29 de mar denguany va aprovar nous noms i en va corregir daltres. El criteri sque no figuri en la denominaci la professi, lofici o el crrec. Tot i aix, alguns companys enshan comentat que encara observen fora incorreccions. Per aix, us recordem:

Abans AraDr. Robert carrer de Bartomeu RobertDr. Fleming carrer dAlexander FlmingGimbernat carrer dAntoni GimbernatMestre Vias carrer dArcadi ViasAbat Escarr carrer dAureli Maria EscarrCan Flaquer carrer de Can FlequerNostra Sra. Carme carrer del CarmeBatlle Tura carrer de Feliu TuraGermans Morat carrer dels germans Moret PratDr. Llus Duran carrer de Llus DuranDr. Turr carrer de Ramon TurrPl. M. Aurlia Campmany plaa de Maria Aurlia Capmany

LarrovaPer designar el signe @, que sutilitza coma separador en les adreces de correuelectrnic, el Consell Supervisor delTERMCAT proposa ls dels mots arrova irova, que sn les mateixes denominacionsque t aquest smbol en lmbit mtric,tenint en compte que sn les formes quesestan generalitzant en ls, tant en catalcom anlogament en castell (arroba) i enfrancs (arrobas, arobas).Sha considerat innecessari dintroduiraltres alternatives amb menys s en

aquesta rea, com ara ad o can, formesdescriptives del tipus a encerclada o bnoms populars creats per metfora ambla forma del signe, com per exempleensamada, ms propis dun registre in-formal. Ah! i e-mail, s angls.

El pernilVam prometre sortejar un pernil entre totesles persones que es baixessin el Llibre destilal PC o el fotocopiessin en paper. Com queaix del sorteig ens ha semblat complicat, ivist lallau de participants, hem decidit queus envivem, a tothom, un pernil virtual (aLlibre destil virtual, correspon pernil virtual).Hem complert. Que vagi de gust!

LEstenedor

Preposicions rebels

Nm. 3Febrer de 2002

3

Carnaval o CarnestoltesCarnaval ve de litali carnevale,procedent de lantic carnelevare, formatper carne i levare, que vol dir llevar, treure,pel fet de celebrar-se al comenament deldejuni i labstinncia quaresmals.

Carnaval s el perode de divertimentspblics que precedeix lpoca dausteritat ide penitncia de la Quaresma, mentre queCarnestoltes ve del llat carnes tollitascarns llevades el darrer dia abans de laQuaresma.

Segons el DIEC, s el nom habitual del car-naval als Pasos Catalans i, msprpiament, el ninot de palla vestit ambroba que hom penjava per finestres,balcons i places pbliques durant elCarnestoltes i era cremat el darrer dia.Fixeu-vos com sintercanvien els termes.

Us heu fixat mai que les preposicionssn com les corbates? Cal triar la quesadiu ms, perqu, altrament, no hi hamanera de casar- les , gr inyo len .Aprofitarem aquest nmero per dir-vosqui va amb qui. s molt important no fercombinacions estranyes per evitarmalentesos.

En cas de desesperaci, un truc que fun-ciona en la majoria dels casos: quanparlen en castell, per es diu por i per asacostuma a dir para. Us direm quan fantrampa.

PERAquesta preposici sempre fa parella ambels infinitius, adverbis i conjuncions.

InfinitiusTot i que trobareu manuals que tenen altresparers, per consens majoritari i per no equi-vocar-nos mai, posarem sempre la corbata

per amb els senyors infinitius:

Reuni de Comissi per aprovar elpressupost daquest any

Acord per signar el contracte decompravenda

Documents necessaris per tramitar ladocumentaci de catalanitzaci denom

Aprofito lavinentesa per saludar-vosatentament

Cursos de nivell bsic per entendre i par-lar la llengua catalana

Adverbis

Per dem, per divendres, per Nadal, per laFesta Major, pel maig...per en locucions en qu sindica un terminifix referit al futur, escriviu per a (aqu hem decanviar la corbata s un cas tramps).

Pressupost per a lany 2003Programaci de teatre per al mes de marEls pagaments shan fixat per al dia 15

No volem deixar escapar la fraseologia queacompanya la festa: anar fet un carnestoltes, quevol dir anar vestit duna manera ridcula, amb malgust i sser un carnestoltes, que vol dir sser unbaliga-balaga, un poca-solta, una persona quehom no pot prendres seriosament.

LEstenedor

Anem al teatre alvespre o a la nit?

Webs

No us confongueu amb els noms que indi-quen parts del dia i no pas un termini fix, jaque en aquests casos seria incorrecte dirpel mat, per la tarda, per traducciincorrecta por la maana/tarde. Sempre enaquests casos, agafeu la corbata a sola: almat, al migdia, a la tarda, al vespre, etc.

ConjuncionsHas de tenir-ho preparat per quan vingui

Ttols, eslgans, etc. amb significat afavor de: Cultura per la pau i el dileg.Sigueu coherents i feu servir sempre per.

PER o PER A?per a = finalitat, destinaci

* Recordeu el cas tramps que us hemesmentat en lapartat PER adverbis

per = resta de casos

Cursos de formaci ocupacional per aaturats

Us adoneu que si posssim per aturats, elprofessorat seria gent aturada i no paslalumnat? Sn cursos destinats a gent queest a latur.

Deixalleria de Can Ros, servei gratut pera tots els ciutadans

Catal per a persones daltres pasosActivitat fsica per a gent granPer a ms informaci, truqueu al Club

Atltic MolletNo apta per a menors de 18 anys

PERUn viatge musical per la Terra del FocGrcies per la confianaPasseu per SecretariaPer ordre de lalcaldessa

*BraguesSovint sentim a parlar deposar-te la *braga abans noagafis un refredat. Daraendavant, utilitzeu la formatapaboques per referir-vos ala pea de roba en forma detub que susa com a abrigall del coll i que espot collocar de maneres diverses.

A Lycos http:www.lycos.com, la principal novetat s la possibilitat de restringir lesrecerques a pgines escrites en catal. Aquesta opci tamb es pot trobar a laversi espanyola de Lycos, o ja es pot buscar en catal utilitzant els motor de cerca.Per la seva banda, AltaVista ofereix versions en catal de la seva interfcie: http://www.altavista.com i tamb Google http://www.google.com/preferences?hl=ca. Elfebrer sespera la posada en marxa de la versi catalana Yahoo http://ct.yahoo.com

Fem memria de les fraccions horries queseguim dacord amb el Llibre destil.Parlem de vespre des de les 19.01 a les21.59 h. Per tant, a les 22, hora en qucomencen normalment les representacionsal Teatre Municipal Can Gom de Mollet,parlarem de nit. Farem un parntesi a les12 o a la mitjanit i continuarem parlant denit fins a les 2.59. A les 3 ja parlarem dematinada.Esperem resoldre aquest petit dubte quesovint ens fa ballar el cap. Us recordemtamb que passem a la tarda a partir de les14 fins a les 18.59. I s que el temps passatan de pressa...

http:www.lycos.comhttp:www.altavista.comhttp://www.google.com/preferences?hl=cahttp://ct.yahoo.com

LEstenedor Nm. 4Mar de 2002

4

El mant de ManilaArran dels comentaris a LEstenedor 3, ondiem les preposicions sn com lescorbates: cal triar la que ms sadiu, alg esva estranyar de la comparaci i ens vasuggerir que parlssim de peces msnostrades, com el xal, la mantellina o elmant de Manila. Li hem fet cas i aqu hoteniu:

XalPea generalment de llana o de seda, deforma quadrangular que, posada a lesespatlles, serveix dabric o dadorn a lesdones.

MantellinaPea de roba fina de seda, tul, blonda orandes que porten les dones per cobrir-seel cap i lesquena.

Mant de ManilaPea de roba dadorn femen vinculada alartesania sevillana, tot i que lorigen delmant de Manila s anterior i estrany a latradici dels brodats espanyols.

La denominaci fa referncia al lloc precsdes don arribava, la ciutat de Manila. Enlpoca de les colnies, el tabac arribava aSevilla de Filipines empaquetat en fardellsmolt pesats, embolicats en grans quadratsde seda. Es tractava de peces de teixitque, per ser de menys qualitat o per teniralgun desperfecte no es podien vendre i esfeien servir com a embolcall dels fardells, jaque la fulla de tabac necessitava aquestteixit per conservar la humitat. Un cop aSevilla, les cigarreteres tallaven aquestespeces de seda en quatre trossos i hiafegien serrell. Aix van sortir els mantonsde Manila. El nom de mant de Manila, tot ique s originari de la Xina, sexplicaperqu va ser a Filipines on elscomerciants espanyols van veure per pri-mera vegada unes meravelloses peces deseda brodada, que les van importar. Manilaes va convertir en el centre receptor de lesmercaderies que els comerciants xinesostransportaven fins al port, des don les nausespanyoles les recollien i duien cap aEspanya, Sevilla, com a destinaci final.

Alada. alria, altitud o altura?Alada per a personesAlria per a edificis (dimensi dun cos endirecci vertical)Altitud per a un punt de la terra en relaciamb el nivell del marAltura per a distncies verticals dun punt ala superfcie de la terra o a qualsevol altreterme de comparaci (Vocabulari de dubtesdel Llibre destil)

Recordeu aquests exemples i deixareu dedubtar:La geganta Marineta de Mollet fa 3,75 mdaltura i la Guillema, 3,45 m.Ledifici del nou Ajuntament tindr unaalria duns 40 m.Mollet est situat a una altitud de 65 msobre el nivell del mar.A laltura de Mollet el trnsit rodat s lent.

LEstenedorEl corrector del Word no s Pompeu Fabra

Webswww.ub.es/slc/cilaj s el web de la CILAJ (Comissi Interuniversitria de Llenguatge

Administratiu i Jurdic), que substitueix, en part, la desapareguda CALA (ComissiAssessora de Llenguatge Administratiu). Hi podeu trobar recursos lingstics, legislaci,apunts i enllaos dinters (com per exemple diccionaris bilinges en castell, angls ifrancs).

www.puntbarra.com Pgina dinformaci general en catal, amb especial atenci al mntecnolgic, escrita pels mateixos visitants. Aquest tipus de webs (lequivalent angls s:slashdot.org i el castell barrapunto.com), van associades a ideologies obertes, s a dir,hi apareixen moltes notcies sobre programari lliure (linux), tot el que es relaciona amb lallibertat informtica i tamb temtica social. Shi poden enviar notcies i lnic requerimentper aparixer publicades s que estiguin ben redactades i documentades.

www.nitium.com/rebedor Portal til sobre llengua. En una sola pgina hi trobareu de tot:cercadors, llistes, ms portals, directoris, recursos, diccionaris i tot exclusivament encatal. Cal, per, agafar una llanterna perqu la pantalla s un xic fosca

El corrector no detecta totes les paraules incorrectes o en detecta com a incorrectesalgunes de correctes perqu apareixen noves paraules o es decideixen noves grafies iell no ho sap. Per nosaltres s! Quan tingueu clar que una paraula s correcta, nomscal que premeu el bot dret del ratol i li digueu, a la paraula marcada, agregar. Aquestseria el cas deuro.En el cas de mots com infraestructura o autoescola tamb li heu de demanar que usles agregui, tot i que continuar donant com a bones les formes antigues infrastructura,autoscola.

Aquestes tecles...

Observem que moltes vegades que cal posar un nmero de superndex, no es fa. Perexemple: aix ocupa 300 m2.

Noms cal que premeu, en el Word, Format Font Efectes Superndex.Resultat: 300 m2. Aix s una altra cosa, oi?

Quan us interessi que us surti el gui llarg, heu de prmer Control + Alt i el gui delteclat numric. Mal exemple: *El dossier -si el tenim acabat dem- us el passaremper c/e.

Bon exemple: El dossier si el tenim acabat dem us el passarem per c/e.

Recordeu que per posar el punt de la ela geminada, cal prmer Majscula + 3, perqus incorrecte el punt a baix: cal.ligrafia. De fet, el corrector de Word ja ens indicaque la paraula no s correcta. En canvi, si ho feu b, calligrafia, la paraula surt netade culpa (i per qu deu ser que sassocia el vermell a la dolenteria?).

NO CAL A davant dinfinitiu: per a actuar subsidiriament per actuar subsidiriamentAQU CAL A: visites guiades per escolars - visites guiades per a escolars

Per als que no heu llegit lapartat PER i PER A del darrerEstenedor...

www.ub.es/slc/cilajhttp://www.puntbarra.comhttp://www.slashdot.orghttp://www.barrapunto.comwww.nitium.com/rebedor

LEstenedor Nm. 5Abril de 2002

5

Gerundi: ni posterioritat niconseqnciaQuan tingueu un dubte amb un gerundi, fixeu-vos b si lacci s anterior o simultnia a ladel verb principal. Si no s aix, no us en refieu!

Les frases segents sn exemples de ls incorrecte, encara massa freqent en catal,del gerundi.

El Ple acorda aprovar el Plec de condicionsjurdiques, *disposant que es publiquilanunci corresponent.Primer cal aprovar el Plec i desprsdisposar-ne la publicaci. Parlem deposterioritat i no pas de simultanetat. Pertant s incorrecte. Haurem de dir: i disposarque es publiqui lanunci corresponent.

Us cito perqu comparegueu a la Secreta-ria de lAjuntament *manifestant el queconsidereu convenient.Primer cal comparixer a la Secretaria idesprs es pot fer la manifestaci quecalgui. Parlem de posterioritat i no pas desimultanetat. Per tant s incorrecte. Hauremde dir: i manifesteu el que considereuconvenient.

La Comissi dUrbanisme va examinarlexpedient, *considerant-lo conforme a lanormativa vigent.Primer cal examinar lexpedient abans devalorar-lo. Parlem de posterioritat i no pasde simultanetat. Per tant s incorrecte.Haurem de dir: i el va considerar conformea la normativa vigent.

Can Besora. Antiga masia que quedavasituada a la part de ponent del terme muni-cipal, vena i propera a can Borrell va serenderrocada, *urbanitzant-se tota la zonade lentorn (Els noms de lloc i de personade Mollet del Valls, per Enric Garca-Pey).Primer cal enderrocar can Besora per poderurbanitzar la zona. Parlem de posterioritat ino pas de simultanetat. Per tant, s

incorrecte. Haurem de dir: i desprs es vaurbanitzar tota la zona de lentorn.

Com a regla prctica, es pot collocar alcomenament de loraci que complemen-ta. Si no sen perd ni sen modifica el sentit,s correcte. Normalment s correcte si tun valor causal (perqu...) o condicional(si...).

Hem pogut donar feina a un gran nombrede persones aturades, *concentrant(perqu hem concentrat) els esforos enprogrames dinserci.Concentrant els esforos en programesdinserci hem pogut donar feina a un grannombre de persones aturades.Els molletans i les molletanes han estatuns promotors actius, *participant (perquhan participat) en les activitats, els cursosi els tallers de Diversos sn els pobles,diverses les persones.Participant en les activitats, els cursos iels tallers de Diversos sn els pobles,diverses les cultures, els molletans imolletanes han estat uns promotorsactius.

Diem trtora tant per al mascul com per alfemen i hi ha ocells i ocelles, com podreucomprovar a lobra de teatre dirigida perMarta Busquets. Tenim caderners icaderneres, per els caderners no sn elssenyors de les caderneres sin que sn unhbrid entre canaris i caderneres. Encastell la cadernera s un senyor, eljilguero. I no us heu preguntat mai per qutenim orenetes o golondrinas ?

Curiositats ocellaires

LEstenedor

Can Besora

WebsAneu al web www.festes.org/primavera/ per trobar la histria, els orgens, lactualitat o la simbologia de la festa, Sant Jordi al mn, webs especials de Sant Jordi, Sant Jordi per municipis (no hi trobareu Mollet, de moment) i moltes altres informacions sobre el Dia del Llibre i de la Rosa, sobre Moros i Cristians a Alcoi, sobre jocs o fins i tot podeu aprendre a fer roses de paper si aneu al webwww.avvi.cat Qui no la regali, no t excusa!

Hem consultat la grafia del terme CanBesora a lInstitut dEstudis Catalansperqu tenem duplicitat de grafies i enshan confirmat que sescriu amb e. Aquests un nom molt ben documentat, i aix eltrobem des de lany 885 amb la formaBisaura, que a partir del segle XI conviuamb la forma Besaura. Independentmentdel significat primigeni, que avuidesconeixem, daquest topnim prerom,la documentaci demostra que inicialmenti durant molts segles aquest nompresenta una e pretnica, mentre que laforma amb a, Basora, correspon a unagrafia prenormativa com a conseqnciade la confusi entre les ee i aa en posicitona en el catal oriental. En aquest cas,per, la riquesa documental no permet tenircap dubte de la correcci de la formaBesora, amb levoluci regular de i a e niamb la reducci del diftong tnic au>o.

Sigles especialsLa sigla s la lletra o les lletres,generalment inicials, del nom de persones(nom i cognoms), dempreses,dassociacions, de publicacions,dinstruments, de documents i daltresentitats concretes i abstractes que usem

per comoditat en comptes del nom sencer.Sescriuen en lletra rodona i en majscules,sense punt al final de cada mot escurat niespais entremig.Pel que fa a la duplicaci dinicials com amarca de plural en algunes sigles: CCOO(Comissions Obreres), PPCC (PasosCatalans), EEUU (Estats Units dAmrica),creiem que val ms bandejar aquestesgrafies innecessries. Tanmateix, ha de sercada organisme, entitat, etc., qui ha de de-cidir com vol que sigui la sigla que lha derepresentar, i, un cop fixada, sha de res-pectar. Les que no han estat fixades perlentitat mateixa que les porta, srecomanable descriure-les sense duplicarinicials, sempre que no puguin induir aconfusi (com seria el cas de PPCC si laredum a PC). Aix, hem descriure, doncs,CCOO (amb UGT ja ho tenim clar) iPPCC, per, en canvi, EUA.

No dupliqueu la grafia NNUU per referir-vos a les Nacions Unides. Amb NU nhi haprou.VOSC: aix sescriu versi original subtitu-lada en catal, ja que si escrivim VOSEvolem dir versi original subtitulada enespanyol.AMPA: Associaci de Mares i ParesdAlumnes. Recordeu que les sigles notenen plural. Per tant, parlarem de lesAMPA, sense s.

A lentrada de lOAC hi havia una erradaortogrfica: havien posat *en relaci a encomptes de les solucions correctes ambrelaci a o en relaci amb.

Tamb ens han preguntat com es diu lafusta del parquet del nou Ajuntament: serde jatoba (Hymenaea courbaril).

Consultes

www.festes.org/primavera/http://www.avvi.cat

LEstenedor Nm. 6Maig de 2002

6

Festes i tradicions: fira de Sant PonSegur que aquesta fira dherbes illaminadures no s res de nou per avosaltres, per la seva histria s... foracuriosa. Sant Pon s, des de fa anys,ladvocat contra les xinxes i altres parsits(us imagineu la feinada que devia tenir elsant a la seva poca?). Diuen que posarbranques despgol entre la roba allunyaaquests animalons. Sembla que aquestsant s la cristianitzaci dalgunes divinitatspaganes, com ara Esculapi, du de lamedecina en la civilitzaci grega. Es creuque, de sempre, sacostumaven a fer firesdherbes medicinals a la primavera, ja queles herbes collides en aquest temps delany eren ms propcies que les altres.

Aquesta fira se celebracada any a la rambla deMollet aquest any, eldijous 16 de maig, quesomple de gom a gomde gent que vol comprarels productes queofereixen els alumnes delEscola Municipal CanVila i del Centre Ocupa-cional del Bosc, amb parades dherbes,melmelades, conserves, olis, pastissos,caramels, vinagres, espelmes

Breu vocabulari catal-castell dalgunesherbes:

Alfbrega AlbahacaCamamilla ManzanillaFarigola TomilloFonoll HinojoMarduix MejoramaMariallusa LuisaMenta Menta, hierbanuenaPoliol PoleoRoman RomeroSajolida Ajedrea, hisopoTilla Tila

*Montadito Plurals amb problemes

En qualsevol moment podem tenir ganesde fer un mos en algun bar o taverna basca.En cas que demaneu un *montadito i nosapigueu com dir-ho en catal, feu-vospescadors/ores per un moment i demaneubarquetes.

(b, de fet, ells no els tenen, els problemes; elstenim alguns de nosaltres a lhora descriurels)

Recordeu que els mots acabats en -s, -, -x, -ix, -xt formen el plural afegint os.

annex, annexoscomplex, complexoscrucifix, crucifixosinflux, influxosreflex, reflexostext, textos

Per tant, no digueu *textes, *annexes o*reflexes, sin textos, annexos i reflexos.

Fira de Sant Pon a la Rambla de Mollet

LEstenedor

WebsUna adrea en relaci amb la terra, la literatura i dades del Valls Oriental: http://www.xtec.es

Diligncies i certificats, no els barregeu!Hem comprovat que aquests dos documents fan ballar la memria i que els barregemperqu tots dos certifiquen alguna cosa. Us direm els trucs per distingir-los

DILIGNCIES

La persona que fa constar alguna cosa enuna diligncia sempre va al final, desprsde la data (primer posa el crrec ambarticle: El/la cap/tcnica... i a sota, el nom iels cognoms).

No cal afegir cap expressi abans de ladata.

FAIG CONSTAR:Que ...

Mollet del Valls, 2 de maig de 2002

La tcnica(Signatura)

Merc Camps i Ventura

CERTIFICATS

La persona que certifica alguna cosa en uncertificat sempre es posa al principi, ambnom, cognoms i crrec, abans del CERTI-FICO i sacaba amb la data i, si cal, elvistiplau de lalcaldessa al marge dret.

Els certificats tenen una frase caractersticaabans de la data: I, perqu consti,expedeixo/lliuro aquest certificat a peticide la persona interessada/amb el vistiplaude lalcaldessa.

Mollet del Valls, 2 de maig de 2002

Vist i plauLalcaldessa

(Signatura)

Montserrat Tura i Camafreita

Recordeu, per tant, que sn parents, per que es vesteixen diferent: la signatura queuns porten al cap, els altres la porten als peus.

Una altra, http://pagina.de/catalans, on podeu trobar diccionaris, correctors i traductorsper a Word i altres programes

http://www.xtec.cathttp://pagina.de/catalans

LEstenedor Nm. 7Juny de 2002

7

El sexisme en el llenguatgeEl llenguatge tun paperfonamental enla formaci dela identitatsocial ireflecteix,sovint, la noigualtat entre

dones i homes. No s, doncs, un conjunt desmbols neutres, sin que representa unsubstrat ideolgic molt important.

El llenguatge sha dadaptar a lestransformacions de la societat. Aix, parlemdels drets humans i no dels drets delhome, perqu es considera que ls delmascul no representa el conjunt dhomes idones, i fem servir el tractament de senyor isenyora, per mai senyoreta. Tampoc nohem de suposar una relaci directa entre laprofessi o el crrec i el sexe de lespersones (els directors poden ser senyoresi les secretries, senyors). Per tant, cal ferservir la forma femenina de les professionssi les exerceixen dones: directora general,tcnica de so, enginyera, notria,arquitecta, advocada, etc.No parlarem de les dones de la neteja iels homes que netegen?, sin delpersonal de la neteja. Si volem parlar demetges i infermeres podem dir el personalmdic; si parlem de professors iprofessores parlarem del professorat. Hi haalternatives amb significats collectius oabstractes: agrupaci, alumnat,ciutadania, conjunt de, equip, gerncia,personal docent, personal dadministraci,venat

s ls social el que fa admetre lafeminitzaci dalguns mots que no tindriencap altra dificultat gramatical ms que ladafegir-hi una a. Proposem, doncs:

Acabats en ent. Si diem president/presi-denta o tinent/tinenta, tamb podem dir:agenta, gerenta, suplenta.

Acabats en ant. Si diem ajudant/ajudanta,tamb podem fer el femen amb -anta:delineanta, vigilanta.

Acabats en -al. Si diem general/generala,tamb podem dir caporala, fiscala.

A lAjuntament de Mollet hi ha una altarepresentaci del gnere femen en tots elsdepartaments, rees i empreses municipals, imoltes dones en crrecs de responsabilitattcnica i poltica.

Si fa anys es discutia si havem de dir alcaldeo alcaldessa (perqu en el segle passat, quanera impensable que una dona exercs elmxim crrec municipal, lalcaldessa era ladona de lalcalde), ara passa una cosa similaramb altres crrecs com el dels gerents. Fins fapoc, noms lexercien homes, per ja fa unsquants anys que fora dones tenen aquestaresponsabilitat i en aquest Ajuntament nhi haunes quantes: al Museu Abell, a lIMSD, aEMFO Cal anar fent lesfor de dir-los/dir-nos gerenta i no gerent. Si diem president/presidenta, per qu no gerent/gerenta?

Coco Chanel

LEstenedor

Sabeu que...

Adrea webwww.sanjoan.orh/index.asp Hi trobareu informaci sobre la simbologia de la revetlla,receptes i una foguera virtual curiosa.

El mot verbena (tamb dita el gram negre)ens arriba de la planta del mateix nom quesoferia com a ofrena antigament als dus ide la qual es feien corones votives? La ver-bena (en castell berbena) escampa unaolor profunda, a la qual tamb satribueixenpoders afrodisacs.La revetlla, en canvi, s la celebracifestiva que dura des que samaga el sol deldia 23 de juny fins al punt dalba del dia 24.

Algunes professions amb les duesterminacionsadvocat/advocadaajudant/ajudantaaparellador/aparelladoraarquitecte/arquitectabomber/bomberacapit/capitanacomissari/comissriaenginyer/enginyerageneral/generalagerent/gerenta

gestor/gestoraintendent/intendentajutge/jutgessametge/metgessaministre/ministramosso/mossa desquadranotari/notriaoficial/oficialasergent/sergentatcnic/tcnicatinent/a dalcaldia

Consultes i aclariments*acs de rebutHavem donat per bona la forma avs derebuda (Llibre destil de lAjuntament deMollet), que s acceptable, per les formesaprovades com a preferents i que usrecomanem demprar en comptesdaquesta sn justificant de recepci,acusaci de recepci o acusament derecepci.De la mateixa manera, en comptes de

*acusar rebutpodem dir justificar recepci oacusar recepci.

En el men del sopar del personal a Can Gom, veiem que hi ha Gall dindi. Encara que-den indis, en aquest mn? I el Gall en majscula, s perqu potser sha criat a Gallecs?En fi, que si ens referim al gall dindi, ho escrivim en minscula i la segona paraula, senseapstrof.

Al butllet de la UGT larticle de la portada ens parla del superhbit de la Seguretat Social.Es refereixen als nostres hbits quotidians? Creiem que el que volien dir era supervit.No patiu, per, per aquests errors minsculs perqu fins i tot les grans campanyespublicitries fan relliscades. Un exemple proper s leslgan de CCOO en relaci amb lavaga del 20 de juny. Diu que no tels treguin (els drets). Aix ens ha fet dubtar i hem fetla consulta pertinent. Que no tels treguin o que no tels prenguin? En aquest cas,ambdues formes sn correctes. O lanunci dAriel, que ens parla dun blancor increble. Lihan canviat el sexe perqu no acaba amb a com en castell, per tamb hi ha dones queporten pantalons i no deixen pas de ser dones. Recordeu que blancor s un mot femen.

Fins i tot Jlia Otero, en la dedicatria als cursos de catal per a adults, ens va posar Pelsalumnes de catal per adults de Mollet. Un pet per tots i grcies per la vostra visita. Jlia.Estimem molt i molt aquesta dedicatria tan especial i tan bona per repassar el per i el per a.

Algunes relliscades

www.sanjoan.orh/index.asp

LEstenedor

Consultes

Nm. 8Juliol de 2002

8

CanEn els poblets encara trobareu moltes cases que es diuen can, ca l, ca la, ca n i el nomque toqui, sempre en minscula, perqu sn noms de cases particulars, com en direu decasa vostra si en comptes de carrer i nmero us digussiu ca lOriol, can Jaume, ca laIsabel, ca lEnric, per exemple. A ciutat, per, s ms probable que ens trobem Can i lesvariants corresponents en majscula (l, la, n en minscula, per), perqu acostumen adesignar llocs institucionals, vies pbliques, llocs pblics o establiments. Aix tenim:

Parc de Can MulCentre Cvic de Can PantiquetLudoteca infantil Ca la Laia (fixeu-vos que larticle va en minscula)Rostisseria Can DanielRestaurant Can Joan de Palau de PlegamansComplex Esportiu Ca nArimon (fixeu-vos que la ena va en minscula)Escola dEducaci Especial Can Vila

Imagineu doncs que viviu a can Juliol, perqu us en dieu i s casa vostra, i que decidiutransformar casa vostra en un restaurant. Llavors us direu Restaurant Can Juliol. Si a msa ms viviu al carrer de Can Mollet, ladrea del restaurant ser Restaurant Can Juliol,carrer de Can Mollet. Si no feu el restaurant i noms s casa vostra, ladrea ser canJuliol, carrer de Can Mollet.

Mestrs de casaLes dones que fan lesfeines de casa sn lesmestresses de casa,per, i els homes quetamb fan aquestesfeines? Doncs unhome que renti, planxi,

vagi a comprar, cuini i faci rentadores (noel deixeu escapar!) s un mestrs decasa. I el plural (perqu nhi ha ms dun),s mestressos de casa.

SantfostencCom es diu un habitant de Sant Fost de

Campsentelles? santfostenc/a

Pil Una consulta de Seguretat Ciutadana: unpil s un pilar petit, fix o mbil,generalmentmetllic i de formacilndrica o detronc de con o depirmide, que escolloca en lnia alllarg duna voreraper impedir-hilaccs olestacionament devehicles. Aixdoncs, res de *pivot o *pilona, com algunavegada hem sentit.

*Mocho?Dins de lmbit de la llar, ens van preguntarcom es deia *mocho i *mopa, tanimportants per a la neteja diria.Mestresses i mestressos de casa, a partirdara, netegeu en catal: per a la *mopafem servir el tirs i per al *mocho, la baietade pal.

LEstenedorVacances

WebsDecret 162/2002, de 28 de maig de modificaci del Decret 107/1987, de 13 de mar,pel qual es regula ls de les llenges oficials per part de lAdministraci de laGeneralitat de Catalunya, amb lobjecte de promoure ls dun llenguatge simplificat ino discriminatori i de la terminologia catalana normalitzada. http: www.gencat.es/diari/3660/02144148.htmOrdre CLT/197/2002, de 12 de juny sobre els ttols, diplomes i certificats equivalentsals certificats de coneixements de catal de la Direcci General de Poltica Lingsti-ca. http://www6.gencat.net/llengcat/certific/Consulteu el vostre nom o cognom a: http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Enaquesta base de dades es pot consultar la freqncia dels diferents noms i cognomsdels homes i dones residents a Catalunya.

Recordeu que per escriure el perode devacances sempre fem servir la correlacides del/des de l (escrit separat i no juntcom en castell) fins al/fins a l (i no pas*fins el) i que els mesos els escrivim enminscula.Aprofitem tamb per dir-vos que elTERMCAT ha desestimat la forma *vaca-cional a favor de la correcta de vacances.

VACANCES

des del 31 de juliol fins al 31 dagostdes de l1 dagost fins a l1 de setembre

Esperem que la vostra agncia de viatgesno faci una reserva de places per sobre dela capacitat real amb la intenci de cobrirles possibles anullacions i no-presentacions i aconseguir, aix, unaocupaci plena, perqu, altrament, hi hauruna sobrereserva de places i us haureu desortejar seients.

Com es diu *overboo-king en catal?

http://www.gencat.cat/diari/3660/02144148.htmhttp://www6.gencat.cat/llengcat/certific/http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm

LEstenedor Nm. 9Setembre de 2002

9

Les convocatries: comissions degovern, plens, consells municipals...Amb la intenci dhomogenetzar la documentaci que generem, volem parlar-vos de les convocatriesdactes, perqu constatem que es redacten amb estructures diferents i seria bo recordar un seguit depautes i intentar seguir un model de convocatria per a tothom. Recordeu el model de convocatriaincls al Llibre destil? Doncs s el punt de partida! I ara, entrem ms en matria

1. Nom de lentitat o organisme que convoca (sovint apareix a la capalera)2. Destinatari/ria (sota les dades de la capalera)Si la persona convocada assisteix a la reuni pel crrec que t, cal fer-hi constar elcrrec. Altrament, cal posar-hi el nom i els cognoms amb el tractament de senyor osenyora.3. Identificaci de lrgan collegiat i del carcter de la sessi (ordinari, extraordinari)4. Ordre del dia

Recordeu que aquest apartat sinicia amb el punt Lectura i aprovaci de lacta de la sessianterior i que el darrer punt de lordre del dia s el Torn obert de paraules o Precs ipreguntes (depn de lrgan que convoca).

Els punts de lordre del dia, en les comissions de govern i els plens, provenen dels ttols que cadadepartament ha posat a la proposta dacord. Aqu s on detectem maneres infinites de redactar. Usposem uns quants exemples i comentem com millorar-los:

En lloc dinfinitiu, hem de fer servir el substantiuTot i que en la proposta dacord va en infinitiu, a la convocatria no podem dir-ho eninfinitiu: *Aprovar lacta de la sessi anterior, sin: Aprovaci...No ens podem menjar els articles ni les preposicions: Aprovar la despesa delcontracteHem de vigilar ls de les majscules*Aprovar un pla de seguretatUn pla o projecte comena en majscula si sha definiti concretat; per tant, no s pla (en minscula), sin que parlem daprovar el Pla deseguretat.Hem de vigilar els articlesSi s una cosa concreta, ha de ser determinat: aprovar el Pla i no un PlaHem deliminar paraules o fraseologia sobreres: Denegar/atorgar *diversessubvencions, Denegar/atorgar subvencions...; *Donar-se per assabentat/ada delatorgament de lajut sollicitat al FSE, Atorgament de lajut sollicitat al FSESignatura de qui convoca (crrec, signatura, nom i cognoms)La persona que convoca ha danar introduda per larticle determinat corresponent,ats que figura en primer lloc i el nom va en aposici, en minscula.

Lalcaldessa i no pas *AlcaldessaMontserra Tura i Camafreita Montserra Tura i Camafreita

LEstenedor

Recordeu!

Adrea webUn cop acabades les vacances, ens tornem a posar a la feina. Per a aquest comenamentde curs, hem pensat que pot ser bo conixer una adrea dInternet on podeu trobar plantillesi models de documents molt tils per a les AMPA (associacions de mares i pares dalumnesde les escoles). http://www.cpnl.cat/recursos/dd/recEntitats.htm

Hem descriure Firamollet oMercamollet en lloc de Fira Mollet oMerca Mollet.

Consultes gastronmiquesSi parlem degastronomia, caltenir en comptesi fem refernciaal mtode decocci, cas enqu fem servir ellligam al/a la:

carn a la brasa, arrs a la cassola,musclos al vapor, patates al caliu... o alacompanyament del plat o al seuingredient caracterstic, cas enqu, en catal, fem servir la preposiciamb i no pas (*a la, al, als, a les). Aix diemespinacs amb crema i no pas *espinacs ala crema; perdiu amb porto i no pas*perdiu al porto; filet amb xampinyons i nopas *filet als xampinyons; pollastre ambametlles i no pas *pollastre a les ametlles.

Vistiplau , vist i plauLes expressions vistiplau i vist i plau tenenel mateix significat, per es fan servir encontextos diferents.Vistiplau s sinnim de lexpressiverificaci i conformitat. Per exemple:Aquest certificat ha de dur el vistiplau delgerent o Aquest certificat ha de dur laverificaci i la conformitat del gerent.Fixem-nos que, en aquest cas, comqualsevol nom, pot portar, per exemple, unarticle: el vistiplau, un vistiplau.En canvi, vist i plau sn dos verbscoordinats que shan convertit en unalocuci o expressi fixa, sinnima deverificat i conformat. Sol anar al finaldalguns documents, a peu de pgina i deforma allada, per introduir la signatura delcrrec que hi dna laprovaci.Per exemple:

Vist i plauEl director general

(signatura)Joan Fortuny i Ros

A LEstenedor delmes de juliolexplicvem que elmascul demestressa de casas mestrs de casa.Havem fet la consultaal TERMCAT i ensho havien confirmattelefnicament. Pocs

dies desprs, per, ens van dir que, de fet,era una soluci provisional i que ja tenien ladefinitiva: mestre de casa. Aix, dentrada,sens va fer estrany, perqu mestre tconnotacions educatives, i no diem pas*mestra de casa per al sector femen.

Continuarem informant de les actualitatsterminolgiques i de lacceptaci daquestterme, perqu, al capdavall, tot depn delsparlants. El mot fond, per exemple, es vacatalanitzar i difondre, per com que no vatenir prou acceptaci, es va tornar arecomanar el motfondue com a motds general.

Alg ens va dirque si el masculde mestressa samo, per qu noen diem amo decasa?

El mascul de mestressade casa encara cueja

http://www.cpnl.cat/recursos/dd/recEntitats.htm

LEstenedor

En relaci amb, amb relaci a

Nm. 10Octubre de 2002

10

Les convocatriesAl darrer nmero de LEstenedor parlvem de les convocatries de reunions i de com re-dactar lordre del dia. Com que algunes persones ens han fet consultes sobre si el fet deposar lordre del dia en substantiu afectava els acords, fem extensiva la consulta i diemque no: lnic canvi que proposem s el ttol dels punts de lordre del dia. No sha de fercap canvi a les propostes dacord. Per fer-ho ms grfic, en el programa de Secretaria,on diu Entrada rgan de Resoluci de la Proposta, a Ttol, hem de posar, doncs:Aprovaci Atorgament Nomenament en comptes de *Aprovar *Atorgar*Nomenar

Fixeu-vos b en aquestes locucions,perqu ens fan dubtar ms dunavegada i a vegades les barregem i enssurten combinacions estranyes com *enrelaci a. Una bona soluci per evitarerrors s traduir-la en castell i fixar-nosen les preposicions con relacin aequivalent a amb relaci a i enrelacin con equivalent a en relaci

amb. Fcil, ara, oi? Vegeu-ne unsexemples:

Amb relaci a la inauguraci del nouAjuntament, us podem dir que espreveu per al proper mes denovembre.

En relaci amb el projecte deconstrucci dhabitatges, shan deposar en contactes amb...

No confonguem donar i fer fer ( passos, salts, petons, abraades, rbia, la impressi, un volt, vergonya, fstic,

por, calor, fred...)Em fa la impressi que el nmero de loteria daquest any tocar (i no pas *em dna laimpressi).

engegar (la rdio, la calefacci, laire condicionat)Aviat haurem dengegar la calefacci en comptes de laire condicionat, perqu ja som ala tardor (en comptes de *donar la calefacci).

encendre (el llum, el gas)Hem dencendre el gas (i no pas *donar el gas).

tocar (el sol en un lloc)En aquesta placeta hi toca un sol! (i no pas *hi dna el sol!).

pitjar (un bot, una tecla), picar (amb un instrument, una eina)Has de pitjar la tecla (i no pas *donar-li a la tecla).

Tot i que en catal, doncs, donem poques coses (ve daqu la fama de gasius?), sha defer servir el verb donar i no pas *fer amb lexpressi donar un cop dull.

LEstenedorTots Sants

Webswww.softcatala.org/traductor/ Des daquesta pgina dInternet podeu accedir al traductorautomtic gratut del castell al catal amb les seves variants dialectals. Un cop entreu enla pgina de traducci podeu: introduir directament el text o importar-lo des dunprocessador de textos.http://www.cpnl.cat/recursos/propis/.htm Hi podeu consultar des del Lxic de lofertaimmobiliria, el Lxic de la fusteria, el Vocabulari de bars i restaurants, el Diccionari delvi, diccionaris generals o trobar enllaos a diccionaris tcnics, com el Diccionari visualde la construcci, que us poden ser molt tils.

Tots Sants, la festa dels morts, ens arriba en un moment clau de lany, en qu la mateixanatura sembla morir. Ha passat el temps de labundor, de les collites de lestiu i de laverema... Les fulles de molts arbres cauen i la terra sembla esmorteda. s el temps de lasembra; els camps, per, restaran erms fins que amb la primavera retorni la vida.Comena el temps fred i les nits sn ms llargues. Tot plegat, la idea de la mort es fapresent en un perode concret que, dels celtes als egipcis, dels romans fins a nosaltresmateixos, ha estat celebrat com el temps dels difunts. Sembla que la nostra festa deriva,en concret, de la festa celta dels morts, anomenada Samain o Samhain en elsllenguatges galics. El culte als difunts era una part molt important de la religi dels anticsceltes.Malgrat la seva cristianitzaci, la festa de Tots Sants ha conservat en el seu costumari totauna srie delements que corresponen a creences anteriors al cristianisme.

Des de temps remots, diferents culturesi civilitzacions, allunyades en lageografia i en el temps, han celebratels primers dies del mes de novembre,una festa dedicada al record i a larelaci amb els difunts. Les raons

daquesta coincidncia sn inherents ala mateixa dinmica de la majoria defestes del calendari tradicional: elseguiment del cicle natural, el curs vitalde la natura i els perodes estacionalsde fred/calor, llum/foscor, etc.

www.softcatala.cat/http://www.cpnl.cat/recursos/propis/.htm

LEstenedor Nm. 11Novembre de 2002

11Consultes

rgan i orgue

Un rgan (i no pas *orga) s: agrupaci de diversos teixits que

formen una unitat estructuralencarregada de lacompliment dunafunci determinada en el si dun vegetalo dun animal (rgans de la visi, delolfacte... )

mitj que serveix per acomplir unaacci (rgan instrumental).

mitj de difusi portaveu de les idees

dun grup, partit, entitat,societat, etc. (rgans delgovern, rgan judicial...).

Un orgue, en canvi, s uninstrument musical ambjocs de tubs que, polsadesunes tecles, sonen al bufdel vent generat per

manxes o per ventilador elctric. AlAjuntament, normalment parlaremdrgans i no pas d*orgues, tot i quecolloquialment potser direm fraseologiaamb la paraula orgue.Orgue de gats: discussi en qu tothomenraona i ning no sentn.Aquesta reuni sembla un orgue de gats(tothom crida i ning escolta).No estar per orgues: es diu del qui no volembolicar-se en una discussi, etc.No mempipis que no estic per orgues elsdilluns.

Us recordem que les fulles, senyores, noms sn alsarbres o a terra, ara (rgan de les plantes). Quetenim les dafaitar, les dun ganivet (lmines tallants duninstrument), o les duna porta o finestra (batents), perexemple.

Quan parlem de paper, per, hem de parlar de fulls, senyors. Per tant, escrivim enfulls i no pas en *fulles. En aquest llibre, li falta un full. En sentit figurat, tamb es potutilitzar la paraula full en expressions com: El seu full de serveis s excellent. Hanrepartit el full parroquial. Tamb parlem de fulls en blanc, fulls informatius, fullsdinscripci o de sollicitud, fulls de matriculaci, etc.

El full/la fulla

LEstenedor

Webshttp://www6.gencat.net/lleng/publicacions/linia.htm: abreviacions, majscules i minsculeshttp://www6.gencat.net/llengcat/certific: informaci sobre els certificats de llengua catalanawww.gencat.net/darp/c/agroalim/dop/cdop00.htm: informaci sobre denominacions dorigeni geogrfiques catalanes protegides (encara no hi ha el Pa de Gallecs)www.totnadal.com: web molt complet amb receptes de cuina nadalenca, punt de creunadalenc, vincles, postals electrniques... Cliqueu lapartat Curiositats. Hi podeu trobarenllaos per escriure Bon Nadal i bon 2003 o brindis en diferents idiomes, per fer un caganerde paper...

ConsultesTal com/tal i com?Estalvieu-vos tinta i feu servir sempre talcom en comptes de lexpressi incorrecta*tal i com, que a vegades escrivim: Talcom ha dit el representant del partit delgovern La i s sobrera.

Juvenil, jovent, joventutDe vegades encara dubtem a lhoradescriure o o b u en paraules com jo/juventut, ju/ovenil, jo/uvent. Recordeu quelnica que va amb u s jUvenil. La restade derivats sescriuen amb o: jovent,jovenvol, joventut.

Cremes refermants o *reafirmants?Si ens posem crema, segurament srefermant, s a dir, que referma la pell,perqu el verb reafirmar, tornar a afirmar, tms aviat un altre sentit. s potser una cre-ma que va dient que s, que s (?).Segurament dubtem perqu en castell sreafirmante. Recordeu, per, que en catalparlem de cremes, gels... refermants i nopas *reafirmants.

Grans, granissada i calamarsadaAra que ve el temps de tempestes icalamarses, us recordem que calamarsa,granissada i grans sn sinnims(popularment pedra).

Com sescriu caniche?Lescrivim amb grafia castellana. Coses!

Com tradum el puesto de la Gurdia Ci-vil?Encara que us resulti estrany, la soluci spost de la Gurdia Civil.Qestions de terminologia militar.

http://www6.gencat.net/lleng/publicacions/linia.htmhttp://www6.gencat.net/llengcat/certificwww.gencat.net/darp/c/agroalim/dop/cdop00.htmhttp://www.totnadal.com

LEstenedor

Errors ms freqents

Nm. 12Gener de 2003

12

A la recerca dels orgensBorrego

Us convidem a tastar una especialitat vena i a esbrinarlorigen daquest dol tan especial. El borrego s unaespcie de carquinyoli. s el mateix mot que borrec,aplicaci comprensible per la consistncia daquest dol,tan dur de rosegar, comparada amb la tossuderia quasiinvencible que s prpia de lovella mascle quan ja no sben jove; la terminaci indica un mot creat per pastissers

del Migjorn o per allusi a un terme de pastors aragonesos.

COROMINES, J. Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana

Buscar-li tres peus al gat

Es diu dels qui proven la pacincia duna persona amb risc dirritar-la i saplicaimprpiament a les persones que tracten de provar all que s impossible amb mentides.Buscar-li tres peus al gat s una dita corrompuda, perqu la dita veritable s buscarcinc peus al gat, ms prpia, segons Correas, perqu trobar tres peus a qui en t quatres cosa fci i res especial, mentre que trobar-ne cinc s impossible. A ms, a aquestafrase original shi afegia no, que sn cinc amb la cua.Antigament aquesta expressi semprava per alludir al xai i no pas al gatNo busquis cinc peus al xai, ja que s ben sabut que noms en t quatre.

IRIBARREN, J. M. El porqu de los dichos

En gastronomia parlem de tastar i no pas de *provar

Recordeu que sempre que parlem dapreciar el gust dunaliment, parlem de tastar i no pas de *provar. Aix tastemaliments o plats nous per saber si ens agraden o no.

No confongueu aquest verb amb el verb emprovar,reservat per a peces de roba.

Heu tastat mai elscalots? Si no s aix,parleu amb en Santi.

Mhe emprovat unspantalons, per latalla no era la meva.

LEstenedor

Un parell dexpressions

Webs

Recordeu que tant lexpressi ha, ha(satisfacci, triomf) com ha, ha, ha!(imitant una rialla), les heu descriure ambh, pronunciada aspirada, i no pas amb j.

Alerta amb l*ojo/*oho!Feu servir les locucions ep! compte!,alerta!, atenci, ei!, cap/ull viu! per cridarlatenci a alg i no pas les incorrectes*ojo, *ull!

De ben segur que per interferncia amb laparaula en castell pelo a vegades diemerrniament que ens hem tallat el *cabell,en comptes dels cabells, com hauria deser, ja que no creiem que us nhgiu tallatnoms un.

Recordeu, doncs, que cabells shadescriure en plural si ens referim a la matade cabells o cabellera. Expressions:Agafar/prendre (una cosa) per la puntadels cabells Considerar versemblant unacosa basant-se en punts de vista moltrelatius.Estar amb els cabells de punta/fer posarels cabells de punta Estar espaordit enuna gran manera/Esborronar.Estirar-se els cabells Penedir-se en altgrau dhaver fet alguna cosa.Fer sortir els cabells blancs Fer passarpenes, provar la pacincia.

* Terme acceptat al DIEC2 (2007)

Cabell o cabells?*

Reserveu els pronoms ell, ella, ells, ellesper fer referncia a persones i no els feuservir per referir-vos a ssers inanimats.

Cal explicar les condicions en qu sha designar el conveni, perqu *elles sn labase de cooperaci entre les dues entitats(perqu sn la base...).

El problema ja el sabem, per no sabemqui socupa d*ell (se nocupa).Hi havia tres ofertes. Una d*ellessajustava molt al projecte inicial (una deles quals).

T recursos econmics i confia en *ellsper obrir el centre (hi confia).

Hi ha dos models de sollicitud. D*ells,nhas de triar un (daquests).

s abusiu dell, ella, ells, elles

Si us cal consultar equivalncies de certificats, aneu a la pginahttp://www6.gencat.net/llegcat/certific

Portal molt interessant amb tot tipus dinformaci i de recursos en catalhttp://www.grec.net/llivirt/HOMENETB.pgm?NUM=000669286&F=SUBP

Curs gratut dautoaprenentatge, nivells C i D de catalhttp://www.gencat.cat/justicia/llengua/autoaprenentatge/nivellcd.htm

Portal dInternet on podeu descarregar gratutament logos i melodies en catal per alvostre mbilhttp://www.smscatala.com

http://www6.gencat.net/llegcat/certifihttp://www.grec.net/llivirt/HOMENETB.pgm?NUM=000669286&F=SUBPhttp://www.gencat.cat/justicia/llengua/autoaprenentatge/nivellcd.htmhttp://www.smscatala.com

LEstenedor

Carnaval

Nm. 13Febrer de 2003

13

Irak, Iraq o Irac

Aquests dies que sen parla tant a causade la guerra, suposem que heu vist que,segons els mitjans, lescriuen de maneradiferent. La tercera opci s segurament laque ens fa ms mal dulls per us exposemels arguments dels seus partidaris.Fins fa pocs anys, el nom daquest passescrivia, sens dubte per influncia de

langls, Irak. Aquesta grafia era estranya alcatal, per no impossible.

Irac s el nom propi (dorigen persa?) dunpas que t lrab per llengua oficial idominant, i lrab usa un sistemadescriptura propi (alifat), diferent delalfabet llat, que fa servir el catal.

Segons el sistema ortogrfic propi delcatal la lletra q nicament es fa servirdavant u (o ), seguida de vocal. Llevatdaquest cas, el so corresponent dels noms(propis o no) manllevats de lrab shi re-presenta, tradicionalment, per c: alcsser,alcassaba, etc. Per qu no Irac?

Tanmateix, la forma Iraq s la que esrecomana.

Per o per a la pau?

Recordeu que si voleu dir a favor de, saconsella escriure per i no pas per a. Escriurem,doncs, un manifest per la pau.

Com que aquestasetmana comencem elCarnaval, us recordemque el dijous s el queanomenem Dijous Graso dia de la truita,perqu sacostuma amenjar truita ambbotifarra dou.Originriament, laqesti era atipar-se

daliments greixosos, per preparar-se per alabstinncia de la Quaresma.

Cuina de CarnavalCom que durant els quaranta dies que durala Quaresma no es podia menjar carn, isobretot carn de porc, la gent es reunia encolla per celebrar pats comuns presidits

per la gresca, la disfressa i la grolleria quedirigeix el senyor Carnestoltes, abans deQuaresma. Evidentment, el gremi decansaladers, que no tenia res a fer, buidavala botiga fent botifarres dou, consumia elsllardons en coques, mentre que laparrquia cuinava truites econmiques imacarrons amb cansalada i botifarra.Xats, truites, merengues, coques dellardons... sn part dun receptari en qutrobem plats tpics de Carnestoltesbarrejats amb altres que caracteritzen lacuina de Quaresma. El bacall amb truitans un exemple.

Si voleu ms informaci, cliqueu

http://www.tvc.es/cuines/http://www.lamalla.net/especials/carnaval

http://www.tvc.es/cuines/http://www.lamalla.net/especials/carnaval

LEstenedor

Lendevinalla

DubtesDecret dalcaldia, decret de lalcaldia, decret dAlcaldia?Com que ens referim a departaments, com a genrics, escriurem Decret dalcaldia. Si sun decret duna regidoria concreta, llavors direm Decret de la Regidoria dEsports.

Ullets

Us proposem un joc en qu calendevinar el significat duna paraula.En el proper nmero de LEstenedor usdonarem la resposta correcta i laprimera persona que lha trobada. Usassegurem que la paraula corre perles dependncies municipals i que anosaltres, tamb ens va sobtarmoltssim. Endavant, doncs!

Definici de la paraula erogaci1. Augment normal o patolgic dun rgan

per causes extrnseques.2. Pregria efectuada per una muni de

fidels.3. Acci i efecte de distribuir bns, cabals.4. Exposici dun cos a lacci trmica

dun altre.

La pista:Anar fet un carnestoltes (vestir demanera cridanera, vistosa)Si vols bon aller, plantal pel febrerNeu de febrer, aigua en un panerAigua al febrer, bona pel sementerEl febrer, de cap o de cua lha de ferSi el febrer no febreja, tot lany boigejaPel mes de febrer, un dia dolent i elsaltres tamb

Frases fetes, refranys idites de febrer

Qui ho diu que no hemarribat a Enlloc?Els companys i companyes de Finestral javan donar la notcia. Ara el nostre Llibredestil forma part del web www.enlloc.com,que aplega el mxim nombre de recursosde llengua catalana que hi ha ara mateix alabast.

Foradets rodons, generalment reforats amb un anellet de metall, que es fan a la roba deles pancartes per passar-hi un cord (en castell, ojetes).

http://www.enlloc.com

LEstenedor

Dubtes telemtics

Nm. 14Mar de 2003

14

El calendari dels quaranta diesHi ha cicles litrgics i festius que sestableixen seguint un nmero particular, el quaranta, jaque duren quaranta dies o se celebren quaranta dies abans o desprs dalguna altraefemride particular.

Aix, per exemple, sestableixen ambfreqncia perodes despera de quarantadies anomenats quarantenes, tant per a laprevenci de contagis com per a laregeneraci dels teixits desprs del part.En definitiva, el quaranta apareix com areferent en nombroses manifestacionsculturals relatives a la mesura del temps,generalment associat a perodes desperao a lanunci de canvis.

Un exemple clar s el temps que dura laQuaresma (nom que prov del llatquadragesima, que vol dir quaranta:realment sn quaranta-sis dies naturals, toti que, com que es tracta de fer dej i elsdiumenges no compten, el total quedaredut a quaranta dies).

(font: article de Daniel Climent)

http://www.cervantesvirtual.com/historia/TH/40dias.shtml

Lalmohadilla (tecla del telfon #)La tecla dels aparells telefnics i daltresaparells electrnics, amb diverses funcionssegons la programaci, que sidentificaamb dues lnies paralleles verticals oinclinades que es creuen amb dues lniesparalleles horitzontals, es diu coixinet.

Per tant, direm premeu zero, coixinet, zero,si voleu activar el contestador automtic ino pas *almohadetes o almohadillas.

EstoretaPer no s pas cap coixinet la pea decautx, tova o semirgida, amb una baseantilliscant, sobre la qual es fa desplaar elratol. En aquest cas parlem destoreta.Havia pensat fer estoretes per aordinadors amb la font de Mollet al mig,que servissin de calendari.

Ratol, mouse i mousseRecordem que no s correcte dir mouse(cal dir ratol) i encara menys, mousse.Perqu en catal, mousse significa unaaltra cosa: s un terme dorigen francs perdesignar el plat cuinat fet amb diferentsingredients que es quallen desprs debarrejar-los amb clara dou batuda, natabatuda o gelatina.Per referir-nos al dispositiu de dileg delordinador farem servir el terme ratol.

http://www.cervantesvirtual.com/historia/TH/40dias.shtml

LEstenedor

Lendevinalla

Consultes

Soluci a lendevinalla del nmero anterior:Erogaci significa acci i efecte de distribuir bns, cabals. Daqu deriva la paraulaerogatori, can distribudor del lquid que hi ha en un vas, dipsit, etc.La pista que us donvem era la fotografia del que surt en una mquina de caf que hi ha ales dependncies de la Policia Municipal.La guanyadora s la Loli Muoz, del Departament dEconomia de lAjuntament de Molletdel Valls. Felicitats!La definici daquest mes:

Carallet

a) Bolet de la famlia de les cantarellcies propi de la zona subalpina.b) Persona mancada desperit, poc espavilada.c) Membre poc viril.d) Dit de lequ de cos fosc i cap blanc.

Decrets dalcaldia, encara

En el nmero anterior diem que caliaescriure: Decret dalcaldia i no pas*Decret de lalcaldia o de lalcaldessa.Hem rebut algunes consultes en relaciamb altres decrets o resolucions. El criterique hem de seguir s el mateix. Aix, direm,per exemple, Decret de gerncia. En elcas de les regidories, com quehabitualment es diu el nom del crrec, hemde dir: Decret del regidor delegat/ de laregidora delegada.En definitiva, cal que siguem coherents ique unifiquem frmules.

EUANo escriviu *USA ni *EE.UU., jaque ens referim als Estats UnitsdAmrica (potser amb la novabandera, caldr buscar una novasigla). No a la guerra!

Qu fem amb els envasos de Tetra Brik?Llenar-los als contenidorsgrocs!Tetra Brik s una marca regis-trada. Per referir-nos aqualsevol envs de lletdaquestes caracterstiques endirem bric i el podem definircom un envs de cart

impermeabilitzat, generalment de formaparallelepipdica, per a productesalimentaris lquids. Aix, tenim estris amb es-tructura adaptada per contenir un bric, quereben el nom de portabrics o taps de bric ofins i tot brocs de bric.

Sabeu que podeutrobar Primulaveris (primavera) ala Mola, aMontserrat o alPedraforcamateix?

Nom com: prima-vera, prmula,papagalls. Nomcientfic: Primulaveris. Famlia de les primulcies. s unaplanta perenne, que fa de 9 a 30 cmdalada. Habita en rouredes, fagedes,prats i clarianes de la muntanya mitjana. Lafulla s roseta, ovalada, ms estreta cap alpecol i dentada. Les flors sn de color grocviu amb taques taronges, amb un tub msllarg al calze. Desprn un perfum suau.

LEstenedor

Consultes

Demandant i oferentLa persona fsica o jurdica que fa una ofer-ta pblica duna feina, dun producte o dunservei s un/a oferent o un/a ofertor/a. Encanvi, si sou la persona quesolliciteu una feina o unproducte, sou un/ademandant.

Fullet i fulletA vegades els follets, aquestsssers entremaliats iimaginats per la supersticipopular, ens confonen i ens

Nm. 15Abril de 2003

15

AbrilEl nostre quart mesde lany era enrealitat el segonper als romans.A bona part delmbit de la culturacatalana, elsprimers dies dabrilsn coneguts

popularment com a dies manllevats,perqu, segons es diu, no eren diesdaquest mes, sin que eren els dies msdurs del mes de mar. Hem de dir, per,que altres creences afirmen que aquestsdies manllevats es troben a mitjan mesdabril, per un favor que li va demanar elmar per venjar-se duna vella pastora quefeia befa dell i del seu temps dur i inesta-ble.

Creences sobre el sol i la lluna dabrilEs creia que el sol dabril era tan fort, queera dolent i que calia fugir-ne (actualmentamb la problemtica mediambiental quepatim convindria fer extensiva la segonadaquestes dites a bona part dels mesosde lany).

Crema ms el sol dabril, que tot lestiu.

El sol que labril far, deixal passar.

La lluna dabril es considerava dolenta pera la salut, i si era tardana, tamb esconsiderava portadora de pluja.

La lluna dabril, malures mil.La lluna dabril tardana, pags ni deixis tacabana.

Si la lluna daquest mes pren un to rogenc,porta gelades que malmeten les collites,perqu tenyeixen de vermell els brots de lesplantes i les maten. s lanomenada llunaroja.Lluna roja dabril, porta gran perill.

Lluna roja, gelada forta.Al voltant de la lluna creixent o del plenilunidaquest mes se sembren certes varietatsdalls i de cebes; aix en part s aixperqu abans es pensava que si es feiadurant la lluna minvant naixerien cap peravall.

Font: Lluc Mashttp://www.mallorcaweb.net/spaais/celavis/0004.html

fan repartir fulletons o textos literaris,generalment de novella, ens comptes defullets o prospectes informatius (dptics,trptics...). Alerta, doncs, que els follets no ensemboliquin. Per fer-ho fcil: recordeu que unfullet s un full petitet (+ -et).

Tarja o targetaAl nou edifici de la Casa de la Vilasestan posant uns aparells de control peranar dun departament a laltre. El que calintroduir-hi s la targeta i no pas la tarja.Ho explicvem al Llibre destil (Vocabularide dubtes). La tarja s una obertura,escut militar o placa amb un nom. Encanvi, hem de dir: targeta de fitxar,targeta de crdit, etc.

http://www.mallorcaweb.net/spaais/celavis/0004.html

LEstenedor

Lendevinalla

Webs

Lendevinalla del mes passat era carallet,que significa una persona mancadadesperit, poc espavilada. La guanyadoras Montserrat Badia, del Museu Abell.Felicitats i grcies a tothom per laparticipaci.

Aquest mes us proposem la paraulasegent:Arramir

1. Tallar arran.2. Acostar-se erticament a una persona.3. Provocar a un combat.4. Fer rams de residus de poda.

Des de fa poc es pot consultar el Diccionari catal-valenci-balear Alcover Moll enlnia: http://dcvb.iecat.net. Busqueu la paraula gegant. Hi trobareu dites i frases fetesben curioses http://dlc.iec.catAdrea on podeu trobar informaci sobre el possible origen dels gegantshttp://www.somiserem.org/gegants/htmDes daqu ens afegim a la festa de Ciutat Gegantera de Mollet i felicitem la Colla!

Fontaner, lampista ollauner?

Mousse i *mouse

No s el mateix parlar de fontanero encastell que parlar de fontaner en catal.El mot fontanero es pot traduir per fontanersi es refereix a loperari/ria que t cura delbon funcionalment de les fonts i de ladistribuci de laigua, o per lampista ollauner si fa referncia a la persona queinstalla o adoba les installacionselctriques, conduccions daigua, de gas...Aix doncs, s incorrecte parlar de fontanercom a persona que installa o adoba lesinstallacions elctriques, les conduccionsdaigua o de gas, etc.; en aquest cashaurem de recrrer al terme lampista ollauner.En les fitxes descriptives dels llocs detreball de lAjuntament de Mollet hi figura unoficial llauner, les funcionsbsiques del qual sn ferel manteniment de lesxarxes i les boques de reg,de les fonts, etc. Ladenominaci msadequada seria, en aquestcas, la de fontaner/a.

Alg shaestranyat que elmes passatcomparssimdos termes quesescriuendiferent:mousse, que

designa un plat i que es pronuncia /ms/i *mouse, estrany al catal i que hemde substituir sempre per la paraulacatalana ratol i no pas per langlicismepronunciat no noms a langlesa /mows/-,sin de vegades amb la pronunciaci delnom del plat /mus/, daqu la reflexi. Elque volem s que sempre diguem ratolal dispositiu de dileg que transmet lainformaci necessria per aldesplaament de la busca per la pantalladun ordinador. Bandegem barregesestranyes, que ens fan confondre termes.Altrament, qualsevol dia podem trobar-nos un ratol dordinador a la nevera i unamousse per activar lordinador.

Amb vista a o de cara a?*Ens podem posar de cara a la paret si noens hem portat b, per no podem dir quees treballa *de cara al projecte daquestany; ms aviat volem dir que es treballapensant en el projecte o amb la intencidaconseguir fer el que diu el projectedaquest any. Per tant hem de fer servirlexpressi amb vista al projecte daquestany i no pas *de cara a.

*Expressi acceptada al DIEC2 (2007).

http://dcvb.iecat.nethttp://www.somiserem.org/gegants/htmhttp://dlc.iec.cat

LEstenedor

ConsultesNo confongueu una taula amb una mesa

Nm. 16Maig de 2003

16

Sant Joan i la ratafiaSacosta lestiu, Sant Joan i les revetlles. La mgica nit de Sant Joan ensrecorda la creena del poder curatiu que tenen les herbes aquesta nit.Per aix us fem un petit recordatori de la ratafia, una beguda que t molta veure amb la nit de Sant Joan.

Qu s la ratafia?Mn. Jacint Verdaguer la

defineix com un aiguardent adobat amb untros de pell de llimona, quatre o cincclavells, una nou moscada, una pell de nouverda partida a tallets, i un boc de canyelladHolanda, a la qual alguns afegeixen unbrot de menta i de mariallusa, segons elgrau daroma que se li vulgui donar. Tot aixes posa uns dies a sol i serena.La tradici oral i escrita de Catalunya ensha transms les propietats guaridores demoltes de les herbes que neixen i creixen ales nostres valls i muntanyes. Segons lesherbes remeieres que posem a macerar

hom suposa que la beguda final adquirirles propietats curatives o guaridores quetenen aquestes herbes. Aquesta tradiciescull la nit de Sant Joan com la millor peranar al bosc a recollir les herbes, en elsolstici destiu, portador de mgiquesvirtuts, encantaments i esoterisme, quearriben fins al mn vegetal. Joan Amades,en el Costumari Catal, ha recollit aquestatradici. Daqu la dita popular: Les herbesde Sant Joan tenen virtut tot lany.

http://www.webgipal.net/stacolomaf/ajuntament/linkats2.asp?Id=918&Id_Context=1880

Recordeu que quan parlem duna mesa enreferim al conjunt de persones quedirigeixen un parlament, una corporaci osimilar. Per tant, parlarem de mesa electo-ral quan ens referim a una secci o zonaelectoral. La mesa electoral es reuniraquest divendres a la Sala de Plens. Lataula que hi ha a la sala s a punt? S quelhavien denvernissar.

La taula s un moble que serveix permenjar, escriure, treballar, jugar, etc. Ensentit figurat, parlem de posar (un proble-ma, un tema) damunt la taula, quansuscitem resoldre o considerar una qesti,per exemple. Recordem que tamb endiem taules a les de multiplicar.

http://www.webgipal.net/stacolomaf/ajuntament/linkats2.asp?Id=918&Id_Context=1880

LEstenedor

LendevinallaAl nmero anterior us proposvem endevinar el significat de la paraula arramir. Doncs sig-nifica: provocar a un combat. La pregunta que us fem aquest cop s:Qu significa bigalot?

1. Bloc de fusta rectangular, acassolat dun costat, emprat pels sabaters per picar damuntseu la sola i donar-li, aix, flexibilitat.

2. Natural de Bigues (Valls Oriental).

3. Persona que ha coms dues vegades pecat de suprbia.

4. Biga de fusta amb reforos metllics.

GentilicisCom es diuen els qui viuen a...?

Caldes de Montbui calder-inaCanovelles canovell-inaCardedeu cardedeuenc-aCentelles centellenc-aCerdanyola del Valls cerdanyolenc-aFranqueses del V., les franques-inaGarriga, la garriguenc-aGranollers granoller-inaLlagosta, la llagostenc-aLli dAmunt o de Vall llianenc-aLlinars llinassenc-aMartorelles martorellenc-aMollet del Valls mollet-anaMontcada i Reixac montcadenc-aMontgat montgat-ina.Montmel montmelon-inaMontorns del Valls montornesenc-aPalau-solit i Plegamans palauenc-aParets del Valls paret-anaPoliny polinyanenc-aTagamanent tagamanent-ina.Sant Antoni de Vilamajor vilamajor-inaSant Celoni celon-inaSant Esteve de Palautordera santestevenc-aSant Fost de Campsentelles santfostenc-aSt. Eullia de Ronana santaeulalienc-aSanta Perptua de M. perpetuenc-a

SACOSTEN VACANCES

Crdoba o Crdova?Crdoba s la ciutat i provncia delArgentina. En canvi Crdova s la ciutat iprovncia dAndalusia. El gentilici scordovs-esa.

IstanbulSi anem de vacances a Turquia s proba-ble que visitem Istanbul i no pas *Estambul.

Munic i ZuricRecordeu que hem de fer laccent a la i i nopas a la u.

Shara (sahrau o sahari-ana)El Shara, pronunciat amb accent a la pri-mera a s el desert del nord de lfrica.El gentilici s sahari-ana. En canvi, elShara Occidental s el territori del nord-oest de lfrica. El gentilici s sahrau,tant per al mascul com per al femen. Siacolliu mainada daquesta banda, snsahrauins.

Nosaltres anem a *TnezRecordeu que hem de dir Tunsia i que lacapital s Tunis.

LEstenedor

Consultes

Nm. 17Juny de 2003

17

A lestiu tota cuca viuMosques i mosquits

La naturadiligent ens procurauna bstiaper a cada molstia.Si a les fosquesja no piquen lesmosques,hi ha els mosquitsque treballen de nits.

Joan Oliver (1899-1986)Bestiari

Us hem aplegat una srie de cuques que acostumen a venir-nos a veure lestiu. Recordeuque no en diem pas *bitxos:

Borinot i no pas *abejorroCuca de llum o lluerna i no pas *lucirnagaGripau i no pas *sapoLibllula (amb ela geminada)Saltamartins o llagostes i no pas *saltamontes o langostas

Ens han preguntat com es diu *polilla en catal. Arna. Tot i que les arnes ms comunes snles de la roba i les de les estores, tamb hi ha larna del pa, la del farratge, de la farina, deltabac o de la cera.

Donants de medulla dos i no pas* mdulaHem de dir medulla, pronunciada amblaccent a la u i escrita amb ela geminada, ino hem de posar mai laccent a la o dos.Altrament ens referirem a donants demedulla danimals peluts, els ssos, i elpblic donant ser de la mateixa espcie.

Tresc i no pas *trekkingFer una excursi o un viatge organitzat isovint amb guia, a regions extiques o dedifcil accs, sen diu fer tresc o trescar.

Trucar-liEl verb trucar s intransitiu. Per tant, hem

de dir. Ha dit en Joan que li truquis.

Armariet i no pas *taquillaSi aneu al Complex Esportiu Ca nArimon ivoleu guardar les claus o la bossa, de bensegur que disposeu darmariets.

Va desconsLes cadires on seuen els diputats i lesdiputades sn uns bancs llargs i derespatller alt, com el que solia haver-hi a lescuines de pags o a lesglsia. Ve del llatscamnum, banc, i abans es deia escon.

Coalitzar-se o coaligar-se?Coalitzar-se s formar una coalici.

LEstenedor

LendevinallaAl nmero anterior preguntvem qu significava bigalot. s un bloc de fusta rectangular,acassolat dun costat, emprat pels sabaters per picar damunt seu la sola i donar-li, aix,flexibilitat. La guanyadora s la Noem. La pregunta que us fem aquest cop s:Qu significa agostar?

1. Planta herbcia perenne, de la famlia de les gramnies, de la qual hom fa cabassos,catifes, etc.2. Espantar, fer fugir amb amenaces, gests violents, etc.3. Moneda siciliana dor del rei Pere II el Gran.4. Dit del nad nascut a lestiu.

Lexcursi a Castellcir

La gent que va anar a lexcursi delAjuntament preguntava com esdiuen els habitants de Castellcir:castellcirencs-enques. I els deCastellterol? Castellterolencs-lenques

Parlant dex...I parlant dexcursions, a vegades pronunciem la ex dexcursi amb essa. Recordeu quehaurem de pronunciar-la /ks/, com taxi, extensiu...

En canvi, els excrrecs, els hem de pronunciar /gz/, s a dir, sonors: exalcalde, si segueixuna vocal i /ks/ si segueix una consonant, exconsellera. S, s, sense guionet. Recordeuque noms el mantenim en paraules compostes, la segona de les quals comenci per r, s,x. A la resta de casos, les escrivim en un sol mot: vicepresidenta, sotsdelegada,examant...

Com hem descriureEls ttols dels llibres, obres teatrals, pellcules de cinema, conferncies, xerrades,quadres, exposicions, programes de TV i rdio.

En cursiva

Els ttols darticles, poemes, captols, canons (de llibres, revistes o discos, perexemple) i ttols de colleccions

Entre cometes dobles ..

Exemples:

Recomanem larticle El nou autobs mollet, al nmero 75 de Quatre Cantons.La fotografia Autoretrat de Judit Vizcarra sexposa al Museu Abell.La collecci Vicen Plantada del Centre dEstudis Molletans.

LEstenedor

El mes de juliol es van fer els CampionatsMundials de Nataci i, de ben segur que novau veure cap participant sense casquet.Si ens referim a la pea de roba, nil,plstic, etc., que serveix per cobrir el capde la persona que neda, parlem de casqueti no pas de *gorro de bany.Si en canvi ens referim a la lligadura detela, pell o punt, sense ales ni copa, ambvisera o sense, parlem de la gorra.

En sentit figurat, diem de gorra, que signifi-ca anar a despeses daltri, especialmentabusant-ne, i fer una gorra (a alg), ensentit daprofitar-se daltri fent-se convidar

Nm. 18Setembre de 2003

18

Noves professionsAmbientleg loga Personaespecialitzada en cincies ambientals.

Auxiliar de cuina Persona que fatasques de suport a la cuina dun restaurant,com ara netejar els estris i la maquinria de lacuina, netejar i tallar verdures i determinatstipus de carn, peix i marisc, ajudar a fer platssenzills, etc.

Formes desestimades: *pinxo

Expenedor -a de gasolina Persona queatn el subministrament de carburant i els altres serveisduna gasolinera o estaci de servei, i socupa delmanteniment i la neteja de les installacions.

Gestor -a dinformaci Persona que socupa de gestionar, dissenyar idesenvolupar els sistemes dinformaci en unaorganitzaci, especialment en lmbit deles noves tecnologies.

Llister -a Persona que socupa de controlar el compliment de lhorari laboral del per-sonal duna organitzaci, especialment les entrades isortides del lloc de treball. A lAjuntament de Molletpodrem parlar de la Mari, la Mati, lOlga

Pizzer -a Persona que, en lmbit de la restauraci, socupa de fer pizzes. Perextensi, tamb saplica la forma pizzer -a a la personaque reparteix pizzes a domicili.

Per a ms informaci: http://www.termcat.net/termgia/termnorm/index_a.html

Casquet i gorra

per ell/a, fent-li pagar una despesa, etc.

Ja que parlem de campionats, aprofitemper felicitar Jos Mediavilla i FranciscoCastaeda, membres de la Policia Munici-pal de la nostra ciutat, per haver guanyat lamedalla de bronze en lespecialitat de pes-ca de canya als Campionats de Policies iBombers de Barcelona de juliol.

http://www.termcat.net/termgia/termnorm/index_a.html

LEstenedor

LendevinallaEn el nmero anterior preguntvem qu significa agostar. No s fer el gos tot lagost, comalguns es pensaven, sin una moneda siciliana dor del rei Pere II El Gran. La guanyadoradel concurs s la Marta Busquets, de Cultura.

La pregunta que us fem aquest cop s:Qu significa estopeta?

1. Dispositiu per amortir els cops entre dos vagons, o entre dos vagons i la locomotora,durant la marxa.

2. Castellanisme habitual a la guerra del francs per avisar de la imminncia dunaexplosi.

3. Teixit molt fi i gaireb transparent, fet generalment destopa crua de cnem.

4. Arma de foc porttil dun can, especialment preparada per disparar perdigons.

Consultes

Pronncia de leuroRecordeu que, de lamateixa manera quepronuncivem duro,amb /u/, hem de pronun-ciar euro, tamb amb /u/i no pas amb /o/. Pertant, parlarem que unimpost puja molts eur/u/s o que una multaper mal aparcament t un cost dunsquants eur/u/s. Reserveu la o per alescriptura i prou.

Si no i sinNo confongueu sin, conjunci adversativao distributiva, amb si no, conjunt format perla conjunci condicional si i la negaci no.No s lAnna qui li ha trucat, sin en Pep.Si no pots venir, cal que excusis la tevaabsncia.

Plnol i planellRecordeu que s difcil donar un *planellde Mollet a alg, perqu s un indret pla ielevat, i que, tot i que us el demanin,segurament el que vol la gent que ve alOficina dAtenci Ciutadana s un plnol,s a dir, un mapa de Mollet.

Vist i plau Labreviatura s VP.

La perfrasi venir + gerundi * Us ho vincdient des de fa temps s un calc castell is sempre incorrecta. Cal dir: fa tempsque us ho dic.

La perfrasi portar + una expressitemporal + gerundi *Porto vint anys aMollet s incorrecta. Cal dir: fa vint anysque visc a Mollet o fa tres mesos quetreballo en aquest projecte (i no pas*porto tres mesos treballant en aquestprojecte).

Recordeu que el temps no es porta.

Va del temps

Tinent-a dalcaldiaDiem tinent/a dalcaldia i no pas *tinent/adalcaldessa o dalcalde al regidor o a laregidora de lAjuntament nomenat/ada perlalcadessa, en el nostre cas, per exercirfuncions delegades.

LEstenedor Nm. 19Octubre de 2003

19

La CastanyadaDon vnen les castanyes i elspanellets?

Una suposici curiosa quehem trobat diu que tal vegada

la tradici es va iniciar durant la nit de TotsSants. En temps antics, els campaners,durant aquesta vetllada, no paraven de fersonar les campanes de les esglsies peravisar el venat de la diada en qu espregava pels difunts. El cansament queaix els produa feia necessari refer forces,servint-se de la fruita del temps, lescastanyes, perqu era el que msabundava. Les acompanyaven dalgunstraguets de vi blanc per fer-les mspassadores.

El nombre de campaners en aquells tempssembla que sempre senyorsera moltelevat. Per tant, no s estrany que shisumessin altres que, sense ser-ho, hivolguessin tamb participar . El cas s quea les acaballes del segle XVIII, el costum de

menjar castanyes en aquesta diada shaviageneralitzat extraordinriament, de tal ma-nera que les venedores daquesta fruita detardor sesforaven a servir-les torrades.Aix va fer que apareguessin lescastanyeres, procedents de les poblacionsvenes, que venien a torrar castanyes.

Al mateix temps, els forners van comenara fer panellets, per acompanyar lescastanyes, fets amb pasta agradosa unidaa substncies dolces. Daix nha derivat,segurament, la uni de les castanyes i elspanellets.http://www.solblau.net/08800/octubre99/13.htm

ConsultesSobre protector Recordeu que hem de dir sobre protector i no pas *sobre acolxat.Si us referiu, en canvi, a una jaqueta, no li podeu pas dir *jaqueta protectora. En diremjaqueta enconxada. Tot s qesti dacostumar-shi.

Escriptura de poder o escriptura dapoderament?Els dos termes sn sinnims, tot i que el primer potser ens resulta ms familiar que elsegon. Grcies per la consulta, Josep Maria!Us recordem que una bona font per buscar termes de lmbit jurdic i administratiu s elJustiterm : http://www3.gencat.net:81/justicia/justiterm/index.htm

Pantalons *chesterDes de Compres ens van dir que shavien de demanar pantalons chester per a la Policia.Es tracta dun teixit de cot de lligament sarga o tafet, amb fils de colors, que imiten elsteixits de llana. Com que el teixit rep el nom dorigen ciutat anglesa de Chestermantenim la grafia amb ch, per en minscula. Recordeu que chester fa referncia alformatge originari precisament de Chester.

http://www.solblau.net/08800/octubre99/13.htmhttp://www3.gencat.net:81/justicia/justiterm/index.htm

LEstenedor

El guionet i el no

LendevinallaAl nmero anterior preguntvem qu significa estopeta. Doncs s un teixit molt fi i gairebtransparent, fet generalment destopa crua de cnem.

Qu significa ficologia? Tcnica per desenvolupar els ficus. Habilitat per ficar-se on no toca. Part de la botnica que estudia les algues. Cincia que estudia els amagatalls dels batracis.

PDA/ ordinador de butxacaUn PDA s un organitzador personal.Aquesta s la forma normalitzada pelTERMCAT per fer referncia a aquest tipusdordinador de butxaca que es destina afuncions de gesti de tasques personals ide comunicaci, i en el qual, generalment,les dades sintrodueixen amb un llapis

Informtica i llengua

Cuidador-as qui t al seu crrec altres persones quedemanen una atenci especial. En lmbitde latenci social, parlem de cuidador-ageritric-a per designar la persona que, enuna residncia o domicili particular,sencarrega de tenir cura de la gent granamb problemes de dependncia fsica opsquica.

FAQ?Utilitzeu la sigla PMF (preguntes msfreqents) per referir-vos al conjunt dedubtes sobre un tema especfic, aplegatsen una pgina web amb les solucionscorresponents. Eviteu, doncs, langlicisme*FAQ.

En el substantiu no-res i en els compostosformats amb el prefix no i un substantiuescrivim sempre el guionet : no-violncia,no-belligerncia...En canvi, el mot no sescriu com a motindependent quan precedeix un adjectiu:els pasos no alineats...Quan un adjectiu fa la funci de nom escomporta com si fos un adjectiu i no duuguionet: els no fumadors, els no creients,els no catalanoparlants...

Formatar i no *formatejarRecordeu que de lacci dadaptar unsuport a un format determinat perqu el sis-tema hi pugui llegir i escriure dades endiem formatar i no pas *formatejar.

electrnic. PDA (de langls personaldigital assistant) s la sigla internacionalper referir-shi.Sovint, per, els termes PDA i ordinadorde butxaca sintercanvien, tot i queestrictament un PDA s un tipus especficdordinador de butxaca.

Implementar*En informtica significa posar en prctica,materialitzar, convertir una idea en unprocs informtic. En altres contextos,per, Cal substituir-lo per: aplicar, establir,reglamentar, administrar, complir, fercomplir, fer arribar, executar, equipar,organitzar, complementar. Segons el Llibredestil, hem de dir: el tcnic aplica elprograma dajuts solidaris i no: *el tcnicimplementa el programa dajuts solidaris.

*Terme acceptat amb aquest significat pel DIEC2(2007)

LEstenedor

Errors ms freqents (EMF)

Nm. 20Novembre de 2003

20

Nadal

A determinats llocs del mn elsarbres sengalanaven i sels presentavaalhora com a font de joia i dalegria, donsortien llaminadures, torrons, begudesdolces... que desprs, durant els dies deNadal, sanirien consumint.

El ti, la tronca, o la soca de Nadalja es triava el dia de Santa Llcia, i durant

aquests dies se labrigava i se li donava demenjar. Fer cagar el ti s una cerimniadomstica o de petita comunitat (escola,colla damics), que consisteix en el cantduna o ms canons caracterstiques peracabar finalment colpejant el tronc ambfora.

24 de desembre, caga ti

Aquesta s una de les nits mgiques delany, especialment per a la mainada. Perentendre aquesta festa cal recordar queantigament larbre era la font i matria pri-mera per a tota mena deines (mnecs dedestrals, de pales, de martells, bigues per ales cases, pals de paller, bastons perajudar a caminar, troncs per fer foc i donarescalfor, taules, cadires, armaris, llits, por-tes, escales...). Per tot aix, calia fer unafesta on larbre fos el protagonista.

Plurianual i pluriennalNo hem de confondre el significat delsadjectius acabats en -anual i en -ennal.Plurianual t el significat que recull elDIEC i que es correspon amb el delsadjectius acabats en anual: que t llocdiverses vegades lany.En canvi, pluriennal, de la mateixamanera que els altres adjectius queacaben en -ennal (com biennal,triennal, quadriennal o quinquennal),vol dir que dura diversos anys o b quet lloc cada cert nombre danys.

Collegislar i collegislador-aMalgrat que els diccionaris no inclouencollegislar ni collegislador-a, aquestsmots sn correctes.El prefix col- s la variant del prefix con-que significa en com, conjuntament. Pertant, collegislar vol dir legislarconjuntament i collegislador-a, que legislajuntament amb una altra persona.

Barri del CalderEscrivim barri del Calder i no pas *barridEl Calder.

Braos plegatsNo digueu *de braos creuats. En catalels pleguem: de braos plegats.

LEstenedor

Lendevinalla

Webshttp://www.boe.es/g/ben/boe-catalan/anyos/2007.php El BOE en catal ja es pot consul-tar a Internet en format PDF.

http://www.correucatala.com Servei gratut de correu electrnic en un entorn completamenten catal.

Al nmero anterior preguntvem qu signifi-ca ficologia. s la part de la botnica queestudia les algues. La guanyadora s laCarme Simn, que va ser la ms rpida, toti que hi va haver ms gent que va encertarlendevinalla. Aquest cop us fem aquestapregunta:

Qu significa escriny?

Escrit realitzat amb enginy. Insecte colepter que habita

normalment en alzinars i rouredes. Reny que fa una persona en un to de

veu molt alt. Cofret per guardar-hi joies.

Consultes

Compostos i derivatsEls compostos formats per dos nomssescriuen amb els dos mots separats isense guionet. Per tant, cal escriure:

informe proposta; conferncia colloqui alcaldessa presidenta; magistrat jutge

escola taller; bar restaurant;llar residncia

Euros i cntims. Escriptura en lletresQuan hem descriure en lletres una quantitaten euros amb decimals, separem la partcorresponent als euros i la corresponent alscntims amb la conjunci i o la preposiciamb. Aix tenim 36,27 (en xifres) i trenta-siseuros amb vint-i-set cntims o trenta-siseuros i vint-i-set cntims (en lletres).A lhora demplenar un xec ens trobem queapareix impresa lexpressi euros seguidaduna ratlla per collocar-hi al damunt laquantitat que vulguem. En aquest cas no caltornar a escriure euros i sutilitzen lesfrmules segents:

Pagueu per aquest xec a qui el porti/al por-tador. Euros trenta-sis amb vint-i-setcntims

Va de ramDel ram o dels grans de ram que resten ala vinya desprs de la verema en diemgotim o bagot. Tamb fem servir gotim perreferir-nos a una porci de ram. A vegadessentim tamb carrs per referir-nos alpenjoll o grup de fruits que pengen plegatsi formen un pom. Per extensi, la mateixaparaula ram tamb serveix per anomenarun conjunt de fruits, flors, etc., agrupats a lamanera dels grans de ram. Aix parlemdun ram de dtils, per exemple. Tant sicompreu el ram desgranat o el compreu enpenjolls, us desitgem un bon any 2004!

CotillBossa amb serpentines, barrets, confeti,etc. Apareix als diccionaris amb elsignificat de dansa antiga i que en la sevallengua dorigen, el francs, designava unareuni collectiva que anava acompanyadade danses i de jocs amb petits accessoriscom els descrits. Si ens referim a la festade Cap dAny, us proposem les formesgenunes revetlla de Cap dAny, festa deCap dAny o nit de Cap dAny.

http://www.boe.es/g/ben/boe-catalan/anyos/2007.phphttp://www.correucatala.com

LEstenedor

Expressions

Nm. 21Gener de 2004

21

Senyors i senyoresTots som molt senyors i senyores, per nocal passar-nos quan redactemdocumentaci administrativa. Si us fixeuen els exemples dinformes, ac