coordinació 2 i efectors - amazon web services...el sistema immunitari és un conjunt format per...

17

2Coordinació

i efectorsCOORDINACIÓ I EFECTORS

Cervell

Cerebel

Bulb raquidi

Escorça

Tàlem

Hipotàlem

Nervis motors

Nervis sensitius

Resposta a

estímuls

SensorialSomàtic

Simpàtic

Parasimpàtic

Hipòfi si

Resposta

hormonal a

estímuls

Moviment i

desplaçament

Muscular

Conjuntiu

Muscular estriada

Muscular llisa

Muscular cardíaca

Llargs o afusats

Plans

Orbiculars

Matriu orgànica

Matriu inorgànica

Osteoblasts

Osteòcits

Osteoclasts

Llargs

Plans

Curts

Zona corticalDefensa

davant

l’entrada

d’organismes

estranys

Macròfags

Limfòcits T

Limfòcits B

Medul·la òssia roja

Tim

Ganglis limfàtics

Melsa

SN central

Motor

Sistema

nerviós

Medul·la espinal

Encèfal

Vegetatiu

SN perifèric

HipotàlemSistema

endocríregulat per

Zona interna

format per

Aparell

locomotor

teixits

fibra

tipus

Músculs

teixits

tipus

parts

Ossos

format per

Cèl·lules d’acció no específica

Cèl·lules d’acció específica

òrgans limfoides

Primaris

Secundaris

Sistema

immunitari

formada per

18

Coordinació i efectors2

El sistema nerviós s’encarrega de recollir i conduir fi ns als centres nerviosos corresponents

els missatges i estímuls que rebem, i d’elaborar i conduir la resposta al múscul o glàndula

corresponent. En el sistema nerviós dels vertebrats podem distingir les estructures següents:

Centres nerviosos. Encèfal i medul·la espinal. Processen i elaboren respostes a la infor-

mació sensorial que reben.

Fibres nervioses. Axons neuronals. Condueixen els estímuls als centres nerviosos i les

respostes a les fi bres motores.

Nervis. Estan formats per la unió de fi bres nervioses.

Masses ganglionars. Són agrupacions de cossos neuronals.

El sistema nerviós està organitzat de la manera següent:

Somatosensorial Motora Auditiva D’associació Visual

Funció Rep i coordina els

estímuls de dolor,

tacte, gust, i tempe-

ratura.

Controla i coordi-

na el moviment,

actuant sobre els

músculs esque-

lètics.

Rep i coor-

dina els es-

tímuls sonors.

Coordina i elabora

les funcions supe-

riors del cervell,

com la memòria,

el llenguatge, les

emocions…

Rep i

coordina

els estímuls

lluminosos.

Localització Part superior del

lòbul parietal.

Lòbul frontal. Lòbul tempo-

ral.

Lòbuls occipital,

frontal i parietal.

Lòbul occi-

pital.

Taula 2.1. Tipus d’escorça cerebral.

El sistema nerviós central (SNC) el formen l’encèfal i la medul·la espinal. Hi podem observar

la substància grisa (cossos neuronals) i la substància blanca (beines de mielina).

El principal centre nerviós del SNC és el cervell, on són fàcilment distingibles els dos hemis-

feris cerebrals, dues masses simètriques separades per un solc anomenat cissura inter-

hemisfèrica. La superfície del cervell, on es localitza l’escorça cerebral, és plena de plecs

o circumvolucions, per tal de maximitzar la pròpia superfície i reunir així el major nombre

possible de cossos o somes neuronals. Aquí hi tenen lloc les funcions conscients i les més

desenvolupades:

Sistema

nerviós

Encèfal i medul·la espinalSN

central

Sensorial

Cap als músculs

esquelètics

Parasimpàtic

Simpàtic

Motor

SN perifèric

Cap als músculs llisos,

el múscul cardíac

i les glàndules

Somàtic

Autònom o

vegetatiu

19

Coordinació i efectors 2

Sota l’escorça trobem altres estructures:

Tàlem. Connecta les funcions sensitives i motores del cervell.

Hipotàlem. Regula la fi siologia i l’estat general del cos mitjançant el sistema nerviós

vegetatiu.

Altres òrgans del SNC són:

Cerebel. Entre d’altres funcions, regula la coordinació de

moviments i el manteniment de l’equilibri i de la postura.

Bulb raquidi. Controla els refl exos respiratoris i cardiovas-

culars.

Medul·la espinal. Té forma cilíndrica, s’allotja a l’interior de

la columna vertebral i es connecta a la base del cervell. Es

tracta d’una via sensorial que connecta el cerebel amb la

resta de l’organisme, mitjançant dos tipus de nervis:

– Nervis sensitius. Formats per fi bres aferents, que con-

dueixen la informació fi ns a l’encèfal.

– Nervis motors. Formats per fi bres eferents, que trans-

meten l’ordre des de l’encèfal fi ns a l’organ efector (un

múscul o una glàndula).

En certs casos, com en els actes refl exos, la pròpia medul·la actua com un centre generador

de respostes, sense la intervenció de l’encèfal.

Els sistema nerviós perifèric representa el conjunt de nervis encarregats d’establir la con-

nexió entre l’efector o el receptor i el corresponent centre nerviós.

Dins el sistema nerviós perifèric trobem el sistema nerviós autònom o vegetatiu, que

bàsicament s’encarrega del control dels òrgans interns. Es tracta d’un control involuntari

(contraccions i secrecions gàstriques, bufeta de l’orina…). Aquest sistema és doble, ja que

presenta dos conjunts nerviosos, el simpàtic i el parasimpàtic, que produeixen efectes

contraposats sobre un mateix òrgan. Els nervis del sistema simpàtic se situen a l’àrea central

de la medul·la espinal, mentre que els del parasimpàtic es concentren en els extrems de la

medul·la, la zona cervical i la zona sacra.

Fig. 2.1. Estructura externa de l’encèfal.

Hemisferi dretHemisferi esquerre

Circumvolucions

cerebrals

Cissura

interhemisfèrica

Escorça motora

Escorça

somatosensorial

Escorça

d’associació

Escorça

visualEscorça

auditiva

Fig. 2.2. Tall longitudinal de l’encèfal.

Hipòfi si

Bulb raquidi

Medul·la espinal

Cerebel

Hipotàlem

Tàlem

Escorça cerebral

Cos callós

20


El sistema nerviós no és l’única via de resposta ni coordinació davant dels estímuls sensorials.

Sovint actua conjuntament amb el sistema endocrí. Les glàndules endocrines alliberen al

torrent sanguini uns missatgers químics coneguts com a hormones. L’acció hormonal triga

més en produir-se que l’acció nerviosa, però els seus efectes duren més. El conjunt format

per l’hipotàlem i la hipòfi si, situat a la base de l’encèfal, és l’encarregat de la regulació del

sistema hormonal.

L’aparell locomotor s’encarrega d’executar el conjunt de moviments i desplaçaments del

cos, mitjançant l’acció coordinada de músculs i ossos. Els músculs estan constituïts per unes

cèl·lules altament especialitzades, les fi bres musculars, que es poden contreure i relaxar-se

sota el control de l’impuls nerviós. Les fi bres musculars s’agrupen formant feixos musculars, i

el conjunt d’aquests feixos musculars forma el múscul. En qualsevol vertebrat podem trobar

tres tipus de fi bres musculars:

Fibra muscular estriada. És de contracció ràpida i control voluntari. Forma la muscula-

tura esquelètica, ja que està unida als ossos. L’aparell locomotor humà compta amb uns

400 músculs esquelètics.

Fibra muscular llisa. És de contracció més lenta i involuntària, sota el control del sistema

nerviós autònom. Correspon als òrgans interns, com l’estómac.

Fibra muscular cardíaca. Constitueix les fi bres musculars del cor. És de control involuntari,

però la contracció és més ràpida que la de la musculatura llisa.

Fig. 2.3. Estructura del sistema nerviós simpàtic (a) i parasimpàtic (b).

1: dilata la pupil·la i inhibeix la salivació; 2: accelera el cor; 3: relaxa els bronquis; 4: inhibeix l’activitat

de l’estómac i el pàncrees, estimula el fetge i la glàndula suprarenal; 5: relaxa la bufeta urinària;

6: estimula els òrgans sexuals; 7: contrau la pupil·la i estimula la salivació; 8: alenteix el cor; 9: contrau

els bronquis; 10: estimula l’activitat de l’estómac, el pàncrees i la vesícula biliar; 11: contrau la bufeta

urinària; 12: estimula l’erecció.

a)1

2

3

4

5

6

b)7

8

9

10

11

12

21


Molts d’aquests músculs actuen conjuntament, com a antagonistes en un mateix movi-

ment, ja que quan un es contrau l’altre es relaxa. És, per exemple, el que passa amb la parella

bíceps-tríceps en els moviments de fl exió i extensió del braç.

Esternoclidomastoïdal

Múscul

pectoral

Bíceps

Recte major

de l’abdomen

Quàdriceps

Tibial anterior

Deltoide

Tríceps

Múscul dorsal

Múscul

gluti major

Esternoclidomastoïdal

Múscul semitendinós

Els músculs s’insereixen en els ossos mitjançant unes perllongacions del teixit conjuntiu que

envolta el feix muscular, que s’anonemen tendons.

Els ossos són òrgans endurits que constitueixen el nostre esquelet i desenvolupen diverses

funcions, com proporcionar sosteniment i moviment a l organisme, protegir els òrgans interns,

actuar com a dipòsit de minerals i, fi ns i tot, produir cèl·lules sanguínies.

El nostre esquelet està format per més de 200 ossos i els podem classifi car en 3 categories:

ossos llargs, ossos plans i ossos curts.

Fig. 2.4. Esquema de l’anatomia muscular humana.

Omòplat

Costelles

Ilíac

Falanges de la mà

Columna vertebral

Crani

Húmer

Radi

Fèmur

Peroné

Falanges del peu

Fig. 2.5. Esquema del sistema esquelètic humà.

Trapeci

Esternó

Sacre

Pubis

Isqui

Cúbit

Ròtula

Tíbia

Mandíbula inferior

Clavícula

22


En el teixit ossi podem diferenciar dues parts:

Matriu inorgànica, que és la que li dóna duresa, i on s’acumulen les reserves minerals,

fonamentalment de calci i fòsfor.

Matriu orgànica, formada per tres tipus de cèl·lules diferents:

– Osteoblasts: produeixen làmines de col·lagen i formen la substància osteoïde.

– Osteòcits: es formen a partir dels osteoblasts i donen suport a l estructura de l os.

– Osteoclasts: renoven l estructura òssia i permeten el creixement de l os.

Observant l’interior d’un os llarg distingim:

Zona interna. És ocupada per la cavitat medul·lar (recoberta de teixit ossi esponjós).

En l’extrem de l’os (epífi si) conté medul·la roja, que forma les cèl·lules de la sang, i en la

part central (diàfi si) hi té un teixit greixós, la medul·la groga.

Zona cortical. Formada pel teixit ossi compacte, envolta la cavitat medul·lar. La part més

externa és el periosti.

El creixement dels ossos es produeix a partir de cartílag, del qual està format tot l’esquelet

durant l’etapa embrionària i fetal de l’individu. A mesura que l’individu es va desenvolupant,

té lloc el procés d’ossifi cació cartilaginosa, que consisteix en la substitució del teixit cartila-

ginós per teixit ossi. Hi ha certs cartílags, com és el cas del septe nasal, algunes articulacions

i part de les costelles, que mai no s’arriben a ossifi car.

El cos té unes defenses que el protegeixen d’agents infecciosos: la pell, secrecions mucoses

i el sistema immunitari.

La pell constitueix una barrera protectora molt important. A més, la secreció greixosa que la

recobreix té un efecte antisèptic, és a dir, combat el desenvolupament de gèrmens. Aquesta

capa greixosa actua també com a repel·lent de l’aigua i, per tant, dels possibles microorga-

nismes que pugui contenir.

A les zones d’entrada al cos, com són la boca, els orifi cis nasals, l’anus o la vagina, s’hi fan

secrecions mucoses, que contenen enzims que combaten els gèrmens patògens.

Os compacte (zona cortical)

Os esponjós (zona interna)

Vasos sanguinis

Fig. 2.6. Estructura interna d’un os llarg: el fèmur.

Epífi si

Diàfi si

(medul·la groga)

Epífi si

(medul·la roja)

23


El sistema immunitari és un conjunt format per diferents tipus de cèl·lules i substàncies

proteiques que també defensen l’organisme de microorganismes patògens o substàncies

tòxiques. Són cèl·lules sanguínies del grup dels glòbuls blancs.

N’hi ha dues categories:

Els macròfags actuen absorbint o destruint gèrmens o partícules estranyes mitjançant

un procés de digestió interna anomenat fagocitosi. També actuen destruint cèl·lules del

propi organisme, envellides o bé cancerígenes o infectades per virus.

Els limfòcits actuen contra els elements reconeguts com a estranys per l’organisme, els

antígens, fabricant substàncies específi ques per a cada cas, els anticossos. L’anticòs és

una proteïna del grup de les immunoglobulines fabricada pels limfòcits B.

Cèl·lules

del sistema

immunitari

Limfòcits B

Macròfags

Limfòcits T4

Estimulen els macròfags

i els limfòcits B

L’avenç de la ciència ha permès descobrir

processos que creen immunitat artifi cial

com ara:

Vacunes. Consisteixen a introduir en un

organisme sa l’antigen afeblit o mort d’un

determinat germen patogen. Això provo-

ca en l’organisme una reacció immuni-

tària, de manera que comença a produir

anticossos específi cs contra l’agent inva-

sor. D’aquesta manera, estarà preparat per

donar resposta immediata si es produeix

una veritable infecció.

Sèrums. S’utilitzen per combatre la in-

fecció un cop aquesta ja s’ha produït. Es

tracta d’injectar al malalt sèrum d’algun

altre organisme que hagi estat infectat

pel mateix antígen, que contindrà una

gran concentració d’anticossos específi cs

contra l’antigen que es vol combatre.

Limfòcits T8

Destrueixen les cèl·lules

infectades pels virusLimfòcits

Limfòcits T

Fan front als agents patògens

mitjançant fagocitosi

Fabriquen els anticossos

específi cs contra cada

antígen

VirusAntigen

víric

Cèl·lula B inactiva

Antigen víric

unit a l’anticós

Receptor de

cèl·lula TAnticòs

Cèl·lula de memòria

Anticossos

Limfòcit T

Activació de

cèl·lules B

Limfòcit T

Cèl·lula

plasmàtica

Diferenciació

de cèl·lules B

Fig. 2.7. Resposta del sistema immunitari.

24


1. En la il·lustració següent del cervell humà, indica el nom i descriu breument la funció

principal d’aquestes parts: tàlem, hipotàlem, cerebel, bulb raquidi.

2. Completa el paràgraf amb els termes següents: substància blanca, substància gris, axons,

mielina, còrtex.

Els cossos neuronals formen la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . , mentre que els axons mielínics

constitueixen la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les beines de .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . són les

responsables d aquesta coloració blanca. A l encèfal, els cossos neuronals es troben a

la zona del . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .i els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . a l interior.

3. Cerca la informació necessària per completar la taula següent: escriu el nom de la glàn-

dula encarregada de secretar cadascuna de les hormones que hi fi guren.

Hormona Glàndula

Adrenalina

Testosterona

Glucagó

Estrògens

Oxitocina

Tiroxina

Activitats

25


4. Digues quines són les principals diferències entre les fi bres musculars llises i les estriades.

Dóna un exemple de cadascuna.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Saps què són els músculs antagonistes? Explica-ho breument i posa alguns exemples.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6. Què passaria si les fi bres musculars no tinguessin elasticitat? Raona la teva resposta.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

26


7. Esbrina per què després d’una activitat física intensa, si no estem prou entrenats, podem

patir els típics cruiximents a la nostra musculatura.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8. Observa les il·lustracions i localitza les parts següents: coxal, radi, omòplat, columna

vertebral, húmer, costelles, peroné, falanges de la mà, fèmur, falanges del peu, frontal,

bíceps, deltoide, tríceps, dorsal, esternoclidomastoïdal, pectoral, recte de l’abdomen,

extensor dels dits, soli, quàdriceps, semitendinós i gluti major.

27


9. Digues si l’afi rmació següent és certa o falsa, i justifi ca la teva resposta:

«Podem conèixer amb força precisió l’edat d’una persona gràcies al percentatge

d’ossifi cació que presenta el cartílag nasal.»

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10. En aquesta seqüència es descriuen de forma desordenada les principals fases del procés

mitjançant el qual el limfòcit T pot reconèixer un determinat antigen, gràcies a l’actuació

d’un macròfag. Indica quin és l’ordre correcte:

a) El macròfag comença a digerir l’antigen fi ns que el descompon en fragments.

b) El receptor de la membrana del limfòcit T reconeix el fragment de l’antigen.

c) El macròfag ingereix l’antigen.

d) L’antigen penetra en l’organisme a través de les vies respiratòries.

e) Fragments de l’antigen passen a situar-se a la membrana del macròfag.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

28


11. Descriu la diferència entre antigen i anticòs i dóna un exemple de cada cas.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12. Busca informació sobre les malalties infeccioses següents i digues, en cada cas, quin

germen les produeix: còlera, tètanus, poliomielitis, tos ferina, diftèria i tuberculosi. Esbrina

si hi ha vacuna per a cadascuna d’aquestes malalties i, en cas afi rmatiu, digues quina

durada té la seva efectivitat.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

29


13. Explica els avantatges i desavantatges que presenta la resposta hormonal en relació

amb la resposta nerviosa.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

14. Defi neix breument els termes següents:

Substància grisa: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Substància blanca: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Glàndula endocrina: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Glàndula exocrina: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vacuna: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Sèrum: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Limfòcit: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

30


Activitats fi nals d’avaluació

1. Les fi bres eferents:

a) Condueixen la informació a l’encèfal.

b) Actuen només sobre glàndules.

c) Constitueixen els nervis motors.

2. Els plecs de l’escorça cerebral:

a) Augmenten amb l’edat.

b) Maximitzen la superfície de l’escorça cerebral.

c) Són deguts a la manca d’aigua.

3. L’hipotàlem:

a) És un múscul del coll.

b) Està format per teixit nerviós.

c) És un òrgan limfoide.

4. La fi bra muscular cardíaca:

a) Només es troba al cor.

b) És voluntària i de contracció ràpida.

c) És involuntària i de contracció lenta.

5. La cèl·lula del teixit ossi s’anomena:

a) Condròcit.

b) Osteòcit.

c) Limfòcit.

6. El cartílag:

a) Forma l’esquelet extern dels artròpodes.

b) És la forma embrionària dels ossos.

c) És el resultat d’una malaltia del teixit ossi.

7. El periosti:

a) És la capa més externa i que embolcalla l’os.

b) És un os del crani.

c) És un tipus de cèl·lula del teixit ossi.

8. Els limfòcits B:

a) Fabriquen anticossos contra els antígens.

b) S’encarreguen de la coagulació de la sang.

c) Eliminen els agents patògens mitjançant la fagocitosi.

9. Els anticossos:

a) Poden produir infeccions.

b) Són fabricats pels limfòcits T.

c) Són proteïnes del grup de les immunoglobulines.

coordinació 2 i efectors - amazon web services...el sistema immunitari és un conjunt format per...

Documents