cooperant 17 (agost 2009) · més d’un milió d’infants arreu del món, especial-ment a...

SUMARI 03

04 EDITORIAL

05 NOTÍCIES

06 ENTREVISTADonato Lwiyando“Em destrossa el cor escoltar lesjoves víctimes de la violència sexual”

08 PROJECTES SUBVENCIONATS· Fundació Liorna· Fundació Deixalles · Associació Entrepobles · Fundació Diagrama IntervencióPsicosocial

12 SENSIBILITZACIÓCòmics des de l’Àfrica

14 JO TAMBÉ COL·LABORO EN......la lluita contra la malària

15 A PEU DE FOTOCompres en nom del progrés

16 DOSSIERPlanificació de la Cooperació alDesenvolupament

24 ACCIÓ HUMANITÀRIAReduir el risc de desastres

28 OPINIÓDecreixement i anticooperació: ajudar el sud decreixent?

30 DIARI DE VIATGEUna experiència peruana

32 TAULER D’ANUNCIS

34 LLIBRES, WEBS...

EditaGovern de les Illes BalearsConselleria d'Afers Socials, Promoció i ImmigracióDirecció General de CooperacióPlaça Drassanes 4, 2n pis - 07012 PalmaTel. 971 17 74 28 - Fax 971 17 64 21http://portalcooperacio.caib.es

Redacció i coordinacióElena Ortega ([email protected])

Traducció al catalàÀngels Àlvarez Garí

Han col·laborat Mª Magdalena Belando, Pere Capellà,Montse Carrillo, Liliana Deamicis, Mª JoséFernández, Antonia García, AsunciónIsasi, Magdalena Tous

Disseny i maquetacióLACOMBA Produccionswww.lacomba.com

Impressió Bahía Indústria Gràfica

Tirada2.200 exemplars

PeriodicitatQuadrimestral

Dipòsit legalPM-590-2004

Subscripció gratuïta / Bústia de suggeriments:Publicacions Direcció General de CooperacióPlaça Drassanes 4, 2n pis - 07012 PalmaTel. 971 17 74 28 - Fax 971 17 64 [email protected] - www.cooperant.org

Núm. 17 - Agost 2009

© Gabriel Lacomba Alumnes de 4t d’Educació Secundàriadel col·legi Sagrat Cor de Palma, com-promesos en la lluita contra la malària

Cyclus Printpaper reciclat lliure de clor

Estucat lleuger reciclat mat dues cares. Fibres 100% reciclades postconsum.Homologat internacionalment amb l’Ángel Azul, Cisne Nórdico i NAPM

© G

abrie

l Lac

omb

a

© P

au d

e V

ílche

z /

DG

C

© V

olun

taris

de

Mal

lorc

a

© G

abrie

l Lac

omb

a

COOPERANT núm. 17 - Agost 2009

04 EDITORIAL

La globalització no és sols econòmica, elsdarrers mesos una nova pandèmia, en aquest casl’anomenada “grip A” (denominada primerament“porcina”), està atemorint el món, i molt especial-ment els països occidentals.

Al mateix temps, conflictes, pandèmies i crisishumanitàries diverses, que de manera gairebécrònica afecten els països empobrits, ocupen poco gens uns mitjans que amb la voluntat de treureprofit de les seves informacions, contribueixen adisparar alarmes que a la vegada poden provo-car reaccions imprevisibles. Hem de recordar,encara que sigui des d’aquestes breus línies, quenomés la malària acaba cada any amb la vida demés d’un milió d’infants arreu del món, especial-ment a Àfrica… És que valen més uns morts queels altres?

De fet, l’anomenada grip “aviària”, que es vaproduir fa només un parell d’anys i que va esclatara la Xina, es va saldar finalment amb el dúmpingdels preus del pollastre a les economies dels paï-sos del Sud, mentre que la Unió Europea es dedi-cava a congelar l’excedent d’aus i a incentivar-nel’exportació a aquests països, més enllà de lesseves garanties sanitàries. Només al Senegal,

segons un informe de Veterinaris Sense Fronteres,varen tancar un 70% de les granges i es varenperdre milers de llocs de treball.

Novament, la hipocresia, que domina les relacionsentre el Nord i el Sud, es fa palesa amb aquesta novapandèmia d’ara, atès que mentre que l’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS) fa les seves recomana-cions, les multinacionals farmacèutiques ja han avi-sat que no pensen regalar ni una vacuna als païsosempobrits, amb l’argument que són els governs delspaïsos rics els que han d’ajudar i no les empresesprivades (…). Mentrestant, els valors borsaris de lescompanyies farmacèutiques pugen dia rere dia, almateix ritme que l’espiral de la por global.

En un món cada cop més multipolar, comdemostren les reaccions de la comunitat interna-cional al cop d’estat a Hondures (fa uns anys, elsEstats Units haguessin recolzat sense cap menade dubte els colpistes), cal no sols un rol media-dor de les instàncies multilaterals, especialmentd’aquelles on també els països empobrits sónrepresentats, com les Nacions Unides. Calen polí-tiques públiques a escala planetària, especialmentper prevenir i abordar problemes globalitzats i pan-dèmies com la de la grip A, d’efectes imprevisibles,

però molt probablement més sag-nants als països del Sud.

El G-8 s’ha reunit a L’Aquila, però elspocs compromisos “globals” adquiritss’han qualificat d’insuficients fins i totper part del secretari general de lesNacions Unides, Ban Ki-moon. Està béreservar 20.000 milions de dòlars per“combatre la fam” al món, però anomés sis anys de la fita dels Objectiusde Desenvolupament del Mil·lenni, hemde recordar que els governs de la UE idels Estats Units ja han donat, elsdarrers mesos, com a resposta a lacrisi financera més de 3,5 bilions d’eu-ros a les entitats bancàries, en la majo-ria dels casos a fons perdut i sensedemanar res a canvi.

Cal globalitzar, doncs, les propostes,però a més cal fer-ho amb coherènciai, sobretot, amb solidaritat. Començarper una política pública global per a ladistribució gratuïta de vacunes contraaquesta darrera i altres pandèmies potser un bon començament.

PANDÈMIES,GLOBALITZACIÓ I SOLIDARITAT

© DISVI for the EC / UNFPA Reproductive Health Initiative for Asia / Nepal

NOTÍCIES 05

Curs de formació per al professorat El Fons Mallorquí de Solidaritat organitza per al proper mes de novembre el curs “Les des-igualtats Nord Sud. Què podem fer dins l’aula?”. Aquest curs semipresencial, de 35 hores,va dirigit al professorat i el seu objectiu és proporcionar les eines per introduir l’educacióper al desenvolupament en el conjunt de les assignatures de la classe. D’aquesta manera,els alumnes poden reflexionar sobre les diferents realitats que imperen en el Nord i en elSud i, des de l’anàlisi, promoure canvis en la seva esfera personal i social.

Per a més informació: Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació / tel. 971 21 97 85 / <[email protected]>

Joc multimèdia i exposició d’educació per aldesenvolupament de Mans Unides Amb el títol Un joc perillós, Mans Unides posa a disposició delscentres d’ensenyament de les Illes Balears un joc en línia i unaexposició enfocada als alumnes del segon cicle de l’ESO i de bat-xillerat. Es tracta d’apropar els estudiants, d’una manera lúdica itambé educativa, als grans problemes que afligeixen la humanitat:la pobresa, la fam, l’analfabetisme, el deteriorament del mediambient, el deute extern, les relacions comercials injustes, etc. Ala vegada, el joc vol promoure entre els alumnes valors solidaris iconscienciar-los sobre el paper actiu que poden tenir amb relacióa aquests temes crucials.

Convocatòria de l’Aliança Balear contra la Pobresa el 17 d’octubre L’Aliança Balear contra la Pobresa convida la ciutada-nia a sumar-se als actes que ha organitzat per al dia 17d’octubre, Dia Internacional per a l’Eradicació de laPobresa. Durant aquest dia, milions de persones i orga-nitzacions a tot el món demanaran als líders mundialsque compleixin la seva promesa d’assolir els Objectiusde Desenvolupament del Mil·lenni. Més informació: tel. 971 76 20 73 / <[email protected]>

El projecte Des de la meva mirada apropa escolarsequatorians i mallorquinsDurant aquest curs escolar, l’organització Metges del Món ha dut a terme, percinquè any consecutiu, el seu projecte d’educació per al desenvolupament Desde la meva mirada. En aquesta edició, 100 alumnes de dos col·legis de Mallorcai altres tants de la província d’Esmeraldas, al nord de l’Equador, s’han conegut

mútuament a través de cartes, dibuixos i fotografies en què han reflectit el seu entorn, la seva vida quotidiana, les sevespreocupacions i les seves aspiracions i il·lusions.

Serveis per realitzar produccions audiovisualssobre projectes de cooperació S’ha constituït, com a entitat sense ànim de lucre, l’Associació deProduccions Audiovisuals Socials de les Illes Balears (APASIB),que vol oferir serveis de realització de produccions audiovisualsa les diferents organitzacions socials, humanitàries i de coopera-ció al desenvolupament que operen a les Illes Balears. Més infor-mació: Juan Enrique Díaz / <[email protected]>

© Ruth Capó

06 ENTREVISTA


“Em destrossa el cor escoltar les jo

S’atribueix a l’abundància de recursos minerals cotitzats,el conflicte que viu la República Democràtica del Congodes de 1998. Per què?

Segons la informació de què disposem, la guerra que pateix elCongo des de fa 11 anys és una guerra econòmica i no una guer-ra civil, com acostumen a presentar-nos-la. Els informes elaboratsel 1998 per una delegació d’experts de l’ONU i les investigacionsrealitzades per organitzacions com Global Witness, InternationalPeace Information Service i Human Rights Watch, proven la res-ponsabilitat d'algunes multinacionals americanes i europees en elconflicte. Aquestes companyies financen forces militars de Ruandai d’Uganda per atacar l’est del Congo i apoderar-se dels seusrecursos minerals. La regió oriental del país, coneguda com a“Congo útil”, és una zona rica en or, coure, cobalt, estany i, sobre-tot, coltà, del qual s’obté el tàntal en pols que s’utilitza en la fabri-cació d’aparells aeronàutics, telèfons mòbils, ordinadors, video-consoles, etc. Els últims 11 anys, la lluita per l’obtenció d’aquestsrecursos ha causat directament o indirecta la mort de 4,8 milionsde persones. Cap conflicte ha estat tan devastador en pèrdua devides humanes des de la Segona Guerra Mundial.

Per què l’explotació d’aquests recursos no afavoreix el des-envolupament socioeconòmic del país i la millora de la qua-litat de vida dels seus habitants, sinó més aviat al contrari?

L’explotació minera a la regió de Kivu, a l’est del país, bene-ficia sobretot tercers països que el venen a empreses occiden-tals. Durant els anys 2000 i 2001, el preu del coltà assolí elmàxim valor. A Bukavu, capital de Kivu del sud, el quilo de coltàes pagava a 20 dòlars, tot i que després Ruanda, que comer-ciava amb el coltà congolès a escala internacional, el podiavendre a 600 dòlars el quilo.

Avui en dia, els preus han baixat. A peu de mina, el coltà i lacassiterita es paguen a 1 ó 2 dòlars el quilo, amb la qual cosaés difícil que amb aquestes misèries es pugui desenvolupar res.

A més, la presència dels militars ruandesos (les milícies inter-ahamwe) i altres faccions armades, fan pràcticament impossi-ble l’activitat agrícola. Durant l’última dècada, la violència exer-cida sobre les comunitats rurals, el pillatge de les seves collitesi els diners obtinguts de l’extracció minera, que encara que moltexigus, són immediats, han desplaçat una majoria de la pobla-ció productiva del nostre país cap a les mines.

Així és que, a pesar de la riquesa en recursos naturals, el Congocontinua sense tenir carreteres, hospitals, subministrament d’ai-gua potable, electricitat... I una bona part de la seva població estroba sumida en la misèria, passa fam i mor de malalties fàcilmentcurables, mentre que altres països, milícies armades i empresesmultinacionals que exploten el coltà, segueixen enriquint-se.

Creu que un sistema com el Kimberley, per lluitar contral’exportació il·legal dels minerals, podria resultar positiu pera la població i les institucions del país?

És el que els congolesos desitgem. No demanem res més queaixò. Que puguem vendre el nostre coltà en un mercat legal, aun preu legítim, en coneguem exactament el lloc d’extracció isapiguem que beneficia els habitants d’aquesta regió.

De tota manera, no vull fer-me il·lusions. Sé molt bé que lesmultinacionals que comercien amb els nostres recursos mine-rals el volen obtenir a baix cost per seguir enriquint-se desme-suradament. No cal sinó fixar-se en la trajectòria de la compa-nyia AngloGold Ashanti, que explota l’or a Ituri. Aquestaempresa, durant la transició al Congo, col·laborava amb grupsarmats: extreia l’or, el feia passar per Uganda i des d’allà el veniaa Suïssa, i amb els beneficis comprava armes destinades a lesseves bandes afins. Mentrestant, el Govern congolès no gosa-va denunciar la situació per por d’una nova guerra.

Donato LwiyandoArribat de la seva parròquia del barri de

Cahi, a la ciutat de Bukavu (República

Democràtica del Congo), per participar

en l’edició anual del Diàleg IntraRuandès,

que va tenir lloc el passat mes de maig a

Palma, el missioner javerià, Donato

Lwiyando, féu referència a la situació

actual a l’est del Congo i als patiments

que ha anat sofrint la seva població al

llarg de la darrera dècada.

© Gabriel Lacomba

oves víctimes de la violència sexual”

ENTREVISTA

Banro Corporation, una altra companyia amb seu al Canadà,explota or pels voltants de Bukavu i actua com si estàs en unpaís conquistat. De manera que, en vista de la debi-litat del Govern, no veig cap altra alternativa més quesigui la població la que consideri que ja n’hi ha proui es negui a acceptar aquesta situació. Tot i que peraixò seria necessari conscienciar la gent sobre elsseus drets, la qual cosa implica arriscar la vida ja que,massa caps de comunitats, sacerdots i líders d’opi-nió han estat eliminats per les milícies armades ambla finalitat de sotmetre la població local.

El conflicte als Grans Llacs ha incrementat i agreujat la vio-lència sexual i per motius de gènere contra les dones i lesnines congoleses. Desenes de milers han estat violades,contagiades amb el VIH i/o embarassades, a més delsgreus danys físics i psicològics que patiran tota la vida. Sihi afegim la marginació de què són objecte per la comuni-tat mateixa, o que l’avortament no és acceptat socialmenten el país, quina sortida tenen?

En primer lloc s’ha de dir que és molt difícil estimar el nom-bre de nines i de dones que han sofert violència sexual durantl’última dècada. A vegades passen mesos i anys abans que esprodueixi la denúncia; si és que es produeix. Moltes temen quesi ho fan, els seus marits les abandonaran o quedaran margi-nades a les comunitats d’origen.

Habitualment, només les que han resultat infectades amb elVIH o altres malalties, han sofert danys interns o han quedatembarassades, recorren a l’assistència mèdica. En aquest sen-tit, m’agradaria esmentar un programa de la Unió Europea, al’hospital de Panzi (Bukavu), que funciona molt bé i que pro-

porciona atenció mèdica i psicològica a aques-tes dones. Tot i que trobo a faltar un seguimentfinal, quan surten de l’hospital i no volen tornar ala inseguretat dels seus llogarets.

Al barri de la nostra parròquia, a Bukavu, veigmoltes vegades nines i joves que s’han escapatdel camp, marginades per la violència sexual dequè han estat víctimes, i que quan arriben a la ciu-tat acaben en cases de tolerància. Em destrossael cor escoltar aquestes joves, veure tot el quehan sofert, en quina situació viuen i les poquesperspectives de futur que tenen.

A la nostra parròquia hem creat l’AsociaciónÁfrica Tuimani, a través de la qual els proporcio-nem allotjament, menjar i formació professionalperquè puguin forjar-se un futur.

Vull cridar l’atenció també sobre la impossibili-tat que els nins orfes o simplement pobres puguinaccedir als estudis o a algun tipus de formació.Al Congo, els pares que volen escolaritzar elsseus fills han de pagar als professors i totes lesdespeses que es deriven dels estudis. Què seràdel nostre país d’aquí a 10 anys, amb una majo-ria de joves que no han estat escolaritzats?

Creu que la interlocutòria del jutge Fernando Andreu téalgun impacte a la regió?

Sens dubte. Des que sortí la interlocutòria del jutge Andreu,al país es respira una alegria continguda, un sentiment d’espe-rança en veure que per fi es castigaran les barbaritats quecometeren els militars ruandesos.

La violència deshumanitzà els militars ruandesos. Quan arri-baren al Congo posaren en pràctica les atrocitats que haviensofert a Ruanda; tenien la sensació que si no mataven ells, elsmatarien. De manera que per dur a terme la seva estratègia,crear una terra de ningú on establir-se i apoderar-se dels recur-sos minerals, terroritzaren la població local i eliminaren tot aquellque oposés resistència. Una vegada que aconseguiren el con-trol de les mines començà l’espoliació il·legal dels nostres recur-sos, que continua avui en dia, amb la connivència i el lucre dedeterminades companyies multinacionals.

07

La impunitat envers els criminalsdebilita encara més la víctima i lasumeix en un estat d’impotència“ ”

© ICRC / W. Lembryk / Hospital de Panzi (Bukavu) / República Democràtica del Congo

08 PROJECTESsubvencionats

Malgrat tot, durant la darrera dècada,diversos programes empresos per VeïnsSense Fronteres (VSF) –en el camp delsdrets humans, l’ajuda alimentària i el desenvolupament sostenible, en algunscasos en col·laboració amb la FundacióLiorna, especialment en matèria d’accésa l’aigua potable i pel que fa a aquestprojecte de construcció d’habitatges–han millorat considerablement les condi-cions de vida d’aquesta comunitat deVyegwa-Gika. Probablement, un delsmajors èxits de VSF, juntament amb elsoci local, és haver obtingut per part deles autoritats, en favor de les 144 famíliesque aquell moment habitaven sobre elturó de Vyegwa-Gika, els títols de propie-tat del terreny, el document d’identitat perals ciutadans del poblat i el fet de podercontreure matrimoni legalment.

El present projecte, concedit perl’Agència de Cooperació Internacional deles Illes Balears a la Fundació Liorna i exe-cutat en xarxa juntament amb VeïnsSense Fronteres i el soci localAbazimyamuriro Bazira Imbibe, té unadurada prevista de 12 mesos i va sorgirdel desig, manifestat de manera reiteradaper part de la comunitat pigmea deVyegwa, de millorar les condicions d’ha-bitatge. Habitualment, les seves llarsestan fabricades amb materials poc resis-tents i que molt aviat es deterioren, ambla qual cosa els deixen exposats a lesinclemències atmosfèriques i als perillsd’incendis, atès que cuinen dins les caba-nes on dormen. Disposar d’un habitatge

La comunitat twa (pigmea), queconstitueix prop de l’1% de la poblacióde Burundi, és el poble més antic de quèhi ha constància a la zona de l’ÀfricaCentral. Actualment, una gran part d’a-quest grup ètnic habita en zones ruralsapartades i improductives, sumit en lapobresa extrema i marginat de la socie-tat moderna africana. Dedicats a l’agri-cultura de subsistència i a la terrisseria,els batwa (pigmeus) tenen grans dificul-tats per accedir a la formació i al mercatde treball.

Al poblat de Vyegwa-Gika viuen 930 per-sones de la comunitat twa, organitzadesen 155 famílies. Fins fa molt poc temps,no disposaven de documents d’identi-tat, ni de terres ni d’altres mitjans perguanyar-se la vida, no tenien accés al’aigua potable ni podien escolaritzar elsseus fills.

en condicions, a més del confort i la pro-tecció que atorga als seus beneficiaris,també significa una passa endavant pelque fa al reconeixement dels seus dretsde ciutadania i a la seva integració socialdins la societat burundesa.

La construcció de les cases es du aterme amb materials resistents, durables irespectuosos amb el medi. En la sevaconstrucció, s’hi ha implicat la comunitatmateixa. Aquesta participació té un caireformatiu i un caire productiu al mateixtemps. Per això hi ha 50 persones de lacomunitat que aprenen a fabricar totxanescomprimides, a fer fonaments, pujarparets, fer encavallats, col·locar teules...,de manera que, un cop acabat el projecte,puguin aplicar els coneixements adquirits.

Els habitatges que es construeixentenen una superfície útil de 35 metresquadrats i consten de cuina millorada,dos dormitoris i un porxo. La cuina millo-rada permetrà incrementar el poder calò-ric emprant menys llenya, eliminar elsfums de l’interior de la casa i reduir el riscd’incendis. Això permetrà minvar la pres-sió sobre les dones i els infants pel quefa a la tasca d’anar a cercar llenya.

Al mateix temps, la població rep forma-ció sobre l’aprofitament de recursos ener-gètics, la desforestació, el funcionamentde les cuines millorades, i també sobredrets humans, salut, equitat de gènere iparticipació democràtica, aprenentatgesque constituiran per a aquesta poblacióunes eines fonamentals per relacionar-seamb els seus conciutadans.

FUNDACIÓ LIORNA

Con este proyecto se construyen 25 casas familiares

para la comunidad pigmea de Vyegwa, y se proporciona

formación a 50 de sus miembros en técnicas de

construcción, prevención de enfermedades, desarrollo

sostenible y derechos humanos.

Projecte: Autoconstrucciód’Habitatges a la Comunitat Pigmeade Vyegwa-Gika

País: BurundiSubvenció: 107.978 €Beneficiaris directes: 123 dones i 102 homes

En els darrers temps, cada vegadamés, organitzacions no lucratives, funda-cions o entitats locals, promouen la recu-peració, la reutilització i el reciclatge d’ar-ticles usats amb propòsits socials iambientals. D’aquesta manera, se sub-ministren roba, mobles, electrodomès-tics i altres estris, a un preu assequible,a les persones més humils, es generenllocs de treball i, a la vegada, es promo-ciona el consum responsable i la cura delmedi ambient.

Són els mateixos principis als qualss’atén l’economia social i solidària: si esrecuperen i intercanvien objectes usats,se’ls allarga la vida i no s’afavoreix elmodel insostenible de consum i produc-ció característic dels països industrialit-zats. A més, l’aprofitament de residussòlids urbans (cartó, paper, plàstic, alu-mini i vidre) disminueix les seves reper-cussions sobre el medi ambient i contri-bueix a crear noves ocupacions. Elreciclatge dóna lloc a múltiples tasques:recol·lectar, classificar, manipular i vendreels objectes i materials provinents delsresidus sòlids urbans.

Amb aquests criteris, la FundacióDeixalles a Espanya i l’Equipo deFormación, Información y Publicaciones(EFIP) a Veneçuela, ambdues amb unaàmplia experiència en el sector del reci-clatge i la creació de llocs de treball pera persones desfavorides socialment, hanemprès aquest projecte. L’objectiu éscomprovar la viabilitat d’un programad’inserció sociolaboral de joves, mitjan-çant la recuperació i la reutilització deproductes, i l’establiment d’una botigasolidària a Veneçuela.

El projecte, amb una durada de 12 mesos (gener-desembre 2009), s’hainiciat amb la realització d’un estudi demercat sobre els productes de segonamà, la recerca d’ubicació per al localcomercial i una primera identificació delsbeneficiaris. Es tracta de persones, d’en-tre 15 i 24 anys, en risc social d’exclusió oen situació de pobresa (desocupats, maressolteres, persones amb discapacitat), deles parròquies civils de San Juan i Paraíso,a la ciutat de Caracas, municipi Libertador(Districte Capital), Parroquia Domitila Floresdel municipi San Francisco a l’estat Zulia,i Parroquia Macuto del municipi Vargas al’estat Vargas.

A continuació, s’han dut a terme accionsde sensibilització ciutadana sobre la impor-tància del reciclatge dels electrodomèstics,amb relació a la cura del medi ambient, isobre com la reutilització pot afavorir la cre-ació de llocs de feina. Perquè, amb aquestprojecte, es vol comprometre tot l’arcsocial: des de la persona que cerca feinaperquè té escassos ingressos i un baixnivell educatiu (pel fet d’haver quedatexclosa molt prest del sistema escolar), finsa persones susceptibles de donar mobilia-ri, electrodomèstics, roba, etc., o empre-ses que puguin subministrar articles arra-conats dels seus magatzems però queencara estan en bon estat.

En aquests moments, ja s’ha aconseguittota la informació i es va dissenyant i ela-borant el projecte de manera participativa.Una vegada que s’hagi concertat, es redac-tarà per ser difós el desembre de 2009.

09

PROJECTES subvencionats

Projecte: Estudi per al Disseny d’unProjecte d’Inserció Sociolaboral de Joves,mitjançant la Recuperació, Reutilització deProductes i una Botiga Solidària

País: VeneçuelaSubvenció: 33.632 €Beneficiaris directes: 150 dones i homes; beneficiarisindirectes 750 persones

FUNDACIÓ DEIXALLES

El objetivo de este proyecto es la realización de un

estudio para comprobar la idoneidad de un programa de

inserción laboral de jóvenes socialmente desfavorecidos,

de diversos municipios de Venezuela, a través del

reciclaje y la reutilización de artículos usados.


10 PROJECTESsubvencionats10 PROJECTESsubvencionats

Tradicionalment, la dona marroquinaafronta una situació de gran discriminació:ni veu respectats els seus drets humans nies troba en situació d’igualtat amb l’home.Aquesta situació, materialitzada en el Codide la Família, ha sotmès la dona a la tute-la d’un membre masculí de la família. El2004 es produí una reforma legal del codique atorgà nous drets a les dones, tot i quela reforma no ha colpit la societat marro-quina. Serà necessari un canvi en la con-cepció que es té de la dona, com tambéen l’actitud envers ella i, fonamentalment,que pugui disposar d’una major autonomiai poder de decisió.

Una condició indispensable per evitarl’exclusió de la població femenina de lavida social i laboral és la lluita contra l’anal-fabetisme. A les zones rurals assoleix el86,9% de les dones, mentre que el percen-tatge d’escolarització de les nines nosobrepassa el 20%.

Amb la finalitat de promoure la igualtatd’oportunitats entre les dones de la pro-víncia de Tetuan, l’Associació Entrepoblesemprengué el 2002, en col·laboració ambel soci local Al-Mahron, la construcciód’un centre d’atenció integral a la dona almunicipi urbà de F’nideq. Aquesta inicia-tiva sorgí de la demanda de les dones del’associació Al-Mahron envers les dificul-tats que passa aquest sector de la pobla-ció en aquesta regió: discriminació,absència d’assistència sanitària i legalespecialitzada, analfabetisme, manca d’o-portunitats laborals, etc.

Avui en dia, el projecte assoleix lasegona fase i cerca consolidar el funcio-nament del centre de dones de F’nideq.Amb aquesta finalitat, aporta el finança-ment necessari per poder dur a termeles diferents activitats i prepara elsmecanismes per conduir el centre capa l’autosostenibilitat.

Les activitats que es desenvolupen en elcentre, dirigides principalment a la pobla-ció femenina de F’nideq i dels municipis

propers, consisteixen en cursos formatiusi ocupacionals per millorar les seves con-dicions socials i econòmiques. En l’exerci-ci actual (setembre-juny), 350 dones assis-teixen a cursos d’alfabetització i deformació cívica (que els ajuden a conèixerels seus drets); 20 dones segueixen cursosd’informàtica i 30 dones acudeixen al tallerde costura per confeccionar caftans, ambvista a la seva inserció al mercat laboral.D’altra banda, aquest projecte inclou lagestió del restaurant del centre, com unainiciativa microempresarial gestionada perdones, que s’espera que en un futur dedi-qui part dels seus beneficis a finançar lesseves activitats.

El centre disposa, a més, d’un àrea quepresta assistència jurídica diàriament adones que sofreixen amenaces o violèn-cia de gènere, o que tenen problemesrelacionats amb el divorci, la pensió ali-mentària, etc. Existeix, també, un espaique proporciona informació sobre qües-tions sanitàries que afecten les dones isobre salut sexual i reproductiva. D’altrabanda, periòdicament, es duen a termecampanyes de sensibilització i de denún-cia sobre temes referents a la situació dela dona marroquina.

L’objectiu últim d’aquest projecte és ser-vir de model per a la fundació de centressemblants a la regió, crear xarxes de donesi fomentar el debat entre la població local,les institucions públiques i les organitza-cions socials sobre el paper de la dona enel desenvolupament del país.

ASSOCIACIÓ ENTREPOBLES

Con este proyecto,

2.150 mujeres tienen

acceso a cursos de

alfabetización y de

formación profesional,

y a asistencia sanitaria

y jurídica especializada.

Projecte: Suport al Centre de Dones de F’nideq.Reforç de les Capacitats de les Dones iEstudiants en l’Àmbit dels Drets Humans,Jurídics, Sanitaris, Culturals i Econòmics. 2a fase

País: MarrocSubvenció: 50.125 €Beneficiaris directes: 2.150 beneficiàriesdirectes i 10.000 beneficiaris indirectes

Als greus problemes socials queafronta la població d’El Salvador –altsíndexs d’analfabetisme, de pobresa i dedesocupació–, s’hi ha d’afegir l’elevat nivellde violència que assola el país. Els expertsde l’Observatorio Centroamericano para laViolencia assenyalen que la incapacitat del’Estat per proporcionar seguretat als ciu-tadans, la violència heretada del conflictebèl·lic de la dècada dels anys vuitanta (i lesnombroses armes que circulen il·legalmental país), així com l’exclusió social, el mas-clisme i la deportació d’immigrants ambantecedents penals des dels Estats Units(que comporten altres models de crimina-litat), són els causants d’aquesta situació.

Atès que, a més, la infància i la joven-tut d’El Salvador no té opcions clares d’e-ducació, recreació i treball, cada vegadasón més els joves reclutats per les maras.Es calcula que, avui en dia, prop de35.000 joves salvadorencs són membresd’alguna banda. Segons els experts, s’hade contraposar a la repressió –materialit-zada en els diversos plans Mano Dura delGovern–, més programes de prevenció,reinserció i rehabilitació.

La Fundació Diagrama, i la seva contra-part local Funsalprodese, té una àmpliaexperiència en iniciatives destinades amillorar les condicions de vida de la infàn-cia i l’adolescència més desfavorida a SanSalvador. Aquest projecte, localitzat a lamunicipalitat de San Martín, qualificat comun dels més violents de l’Àrea Metropolita-na de San Salvador, es dirigeix a 150 nins ijoves, en situació d’alta vulnerabilitatsocial, que no tenen satisfetes les sevesnecessitats bàsiques i veuen conculcats adiari els seus drets fonamentals.

El projecte, iniciat el novembre de2008, i amb una durada de 12 mesos, esdesenvolupa en tres nivells. D’una banda,es perfila la política pública municipalamb enfocament de gènere per a l’aten-ció a la infantesa i la joventut del Municipide San Martín, en la qual participen elsinteressats mateixos, les seves famílies,els líders comunals i les organitzacionspúbliques i privades del municipi.

D’altra banda, s’ha procedit a l’adapta-ció i equipament del Complex MunicipalCencalli, dedicat a la infància i a la joven-tut, als locals d’un edifici municipal. Enaquest espai s’ha instal·lat un Centre deDesenvolupament Infantil (del qual es bene-ficien 50 nines i nins de menys de 6 anys),una Casa Taller de Suport a la Infància (quebeneficia 50 menors, d’entre 6 i 15 anys) iun Programa de Formació per a la InsercióSocioprofessional (en què participen 50 adolescents i joves, dels quals almenysel 40% són dones).

Paral·lelament, s’han dissenyat els pro-grames dels serveis que es prestaran alComplex Municipal: tallers de suportescolar, activitats formatives extraesco-lars i activitats d’oci i temps lliure (cultu-rals, esportives i participatives), i unaescola de pares i mares amb la finalitatd’integrar-los en el procés de prevencióo inserció dels seus fills. El projecte hainclòs també la formació, en matèria d’in-tervenció psicosocial, a 10 funcionaris dela municipalitat responsables del treballd’atenció a menors i joves.

11

PROJECTES subvencionats

Projectes: Suport a la Creació i alDesenvolupament de Polítiques Públiques iServeis per a l’Atenció a Menors i Joves delMunicipi de San Martín i Comunitats Veïnes

País: El SalvadorSubvenció: 101.143 €Beneficiaris directes: 150 nins i joves

FUNDACIÓ DIAGRAMA INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL

Mediante este proyecto se ha creado un centro para la infancia

y juventud en el municipio de San Martín, donde 150 niños,

adolescentes y jóvenes asisten como beneficiarios a las

actividades programadas. Además, el proyecto ha impulsado la

creación y prestación de servicios públicos y de políticas

especializadas destinadas a este sector de población.

12 SENSIBILITZACIÓ


A Àfrica, el còmic és un mitjà d’expressió molt popular quesorgí durant l’època de la descolonització. No obstant això, noha estat fins fa poc temps, amb una major obertura política i lairrupció del multipartidisme, que ha emergit una generaciód’historietistes que poden publicar la seva obra i reflectir-hi elsseus universos personals.

Gràcies a la seva capacitat per plantejar qüestions comple-xes a través d’un llenguatge clar i expressiu, el còmic és unaeina ideal en determinades zones d’Àfrica on hi ha alts índexsd’analfabetisme. És habitual que s’editin revistes i fullets o quees llancin campanyes que utilitzen el llenguatge del còmic perinformar la població sobre temes fonamentals: l’emigracióil·legal, el VIH/sida, els hàbits d’higiene, la mutilació genitalfemenina, la màgia, la corrupció o els drets humans.

Els artistes de còmic africà supleixen amb

creativitat l’absència de formació artística

professional, la inexistència de

publicacions de bona qualitat editorial, la

falta de mecanismes consolidats de

distribució de llibres i revistes, i el baix

poder adquisitiu del públic

CÒMICSDES DEL’ÀFRICA“Còmics des de l'Àfrica”, l’exposició ques’exhibí a Palma durant els passats mesosde maig i juny fou una excel·lent ocasió perconèixer la realitat diversa i palpitant delcontinent africà des d’una perspectivaoriginal: la de la il·lustració. L’obra dels 19 artistes africans representats al’exhibició mostrava diferents aspectesrelatius a la societat, la política o la culturadels seus països d’origen: Algèria, Benín, laRepública Democràtica del Congo, la Costad’Ivori... i fins a 17 nacions del continent.Una percepció ben allunyada de la imatgeestereotipada que tenim d’Àfrica.

© Gabriel Lacomba

Còmics des de l'Àfrica

SENSIBILITZACIÓ

A més de la funció educativa, elcòmic a Àfrica té, com a la resta delmón, l’objectiu de distreure. Les his-tòries, dirigides al públic africà jove oadult, tenen estils molt diversos i sónvariadíssimes: costumistes, fantàsti-ques, de gènere policíac, de ciènciaficció, d’aventures, crítiques amb elpoder econòmic o polític, que denun-cien les injustícies del continent, ques’inspiren en la tradició oral o entemes i personatges històrics.

Als no africans, aquestes històriesens proporcionen una visió allunyadade l’estereotip d’un continent assolatper la fam, els conflictes bèl·lics o elVIH/sida, i ens donen l’oportunitatd’acostar-nos a la realitat quotidianadels seus habitants i al seu riquíssimpatrimoni cultural.

A la mostra “Còmics des de l'Àfri-ca” hem pogut contemplar dibuixosoriginals i planxes d’artistes comFarid Boudjellal, autor de Petit polio,que narra les vivències d’un nin alge-rià a França; la ivoriana MargueriteAbouet, coneguda pel seu personat-ge Aya de Yopougon; el senegalèsAlfhonse Mendy, àlies T. T. Fons,autor de Goorgoorlu, molt popular ales bidonville de Dakar; ThembaSiwela, sud-africà i col·laborador depublicacions patrocinades per orga-nitzacions no governamentals sobreeducació, sida o seguretat; a més d’al-tres autors. També hem tingut l’ocasió

d’escoltar Mohammed Nadrani i TayoFatunla a les xerrades que mantin-gueren durant la mostra.

Aquesta exposició, comissariada perJoost Pollmann, és una iniciativa de l’or-ganització holandesa Comitè Nacionalper a la Cooperació Internacional i elDesenvolupament Sostenible (NCDO),dedicada a la presa de consciència aescala internacional. Al marge de l’ex-posició, NCDO recull a la seva pàginaweb una exhaustiva base de dadessobre el panorama actual del còmic aÀfrica, des d’on es pot accedir a cente-nars de fitxes bibliogràfiques i de mos-tres de treballs per països i autors.

http://www.picha.nl

L’exposició ofereix una

imatge de la diversitat i

de la riquesa de la cultura

del còmic a Àfrica

Mohammed Nadrani (Muntanyes del Rif,1954), empresonat per les seves ideespolítiques durant els ‘anys de plom’ delregnat de Hassan II, Nadrani veié néixer elseu esperit artístic durant el seu arrest a“el complex”, un dels centres de detencióde la Direcció de Seguretat Territorial. Untros de carbó, un pinzell fet amb bocins deles seves robes i cafè com a tinta, forenels primers instruments que utilitzà perexpressar-se. D’aquella tremenda expe-riència publicà anys després LesSarcophages du Complexe, que relata lestortures, les desaparicions i les penosescondicions en què vivien els reclusos.Nadrani és conegut, així mateix, per laseva obra L'Émir, que fa un retrat llegen-dari de Ben Abdelkrim, dirigent del pobleamazigh al qual pertany.

Tayo Fatunla (Nigèria, 1961), il·lustradori caricaturista, és conegut principalmentper la seva obra Roots, en què a travésde dibuixos i textos presenta personat-ges i grups ètnics que han contribuït ala història del continent africà. Aquestautor, a més, manté un gran compromísamb la situació de milions d’africans iaborda molt sovint problemes com lapobresa, l’absència de llibertat, la faltad’atenció sanitària, d’educació... És uncrític agut amb la política dels païsosoccidentals i les repercussions que té ala resta del món.

13

© Carmen Ortega

© Gabriel Lacomba

14 JOtambéCOL·LABOROen...


“Ja a les primeres classes vérem que el seu estil d’en-senyament era diferent: molt actual, dinàmic, participatiu…”;és el que diuen les alumnes i els alumnes de Mónica Martínez,professora de Ciències Socials de l’ESO. Quan el passat mes de juny ens reunírem amb aquest grup d’es-tudiants de 15 i 16 anys, i amb la seva professora Mónica, ensexplicaren la seva experiència. A principis de curs començarena documentar-se sobre la malaltia de la malària i sobre el treballde Pedro Alonso al Centre d’Investigació en Salut de Manhiça(CISM) a Moçambic. Al cap de molt poc temps es plantejaren lapossibilitat de contribuir a la causa i s’organitzaren per sensibi-litzar els companys, els familiars i les amistats sobre les reper-cussions de la malaltia, i començaren a recollir fons.Durant el curs, havien intercanviat diversos correus electrònics ambels responsables del CISM; tot i que recorden, sobretot, l’emociódel dia en què Mónica els projectà sobre la paret de la classe lacarta que els adreçava Alonso, on els agraïa la seva col·laboració. El termòmetre que dibuixaren per registrar l’aportació de fonssobrepassa, en aquests moments, la marca dels 1.700 €; unaquantitat molt petita si la comparem amb els milions d’eurosque lliuren els grans donants a la investigació sobre la malària.I, això no obstant, l’exercici que ha realitzat aquest grup d’es-tudiants –d’anàlisi, de coneixement d’altres realitats, de sensi-bilització de les persones del seu entorn sobre les greus con-seqüències de la malaltia–, val un imperi.

“Ens féu visionar dues notícies que havia gravat de la televisióaquells dies (octubre). La primera, l’estratosfèrica inversió enla construcció d’un hotel de luxe a Dubai; la segona, la rodade premsa que féu Pedro Alonso després de rebre el PremiPríncep d’Astúries de Cooperació Internacional. I ens propo-sà que hi reflexionéssim”. Així evoca aquest grup d’estudiantsde quina manera Mónica els féu prendre contacte amb la pro-blemàtica de la malària. Després arribà la immersió en eltema, les ganes de tenir-hi un paper actiu i, al mateix temps,els dubtes sobre la utilitat de la seva acció, serviria per a algu-na cosa? Es documentaren, redactaren escrits i debateren sobre el temaa classe, col·locaren vidrioles a l’aula i a casa seva, estampa-ren el lema Yo colaboro con el CISM en la lucha contra la mala-ria en polseres de tela blanca que després varen vendre, difon-gueren entre els seus companys i famílies la realitat de lamalària i els estralls que causa principalment a Àfrica… En unaparaula: actuaren.L’endemà de la nostra reunió, Pedro Alonso, que era a Palmaper firmar un conveni de col·laboració amb la Conselleriad’Afers Socials, Promoció i Immigració, s’entrevistà amb elsestudiants. La trobada estigué carregada d’emoció. Els alum-nes no imaginaven que Alonso pogués ser una persona tanpropera, que mostrés el seu interès tant per ells com per laseva acció.

Al llarg del curs 2008-2009, la classe de 4t B d’Educació Secundària del col·legi SagratCor de Palma dedicà part de l’assignatura de Ciències Socials al tema de la malària i,particularment, a l’impacte que aquesta malaltia provoca en els països on és endèmica. El que no s’havia programat és que aquest grup d’estudiants s’implicàs tan activament.

...LA LLUITA CONTRA LA MALÀRIA

© Gabriel Lacomba

APEUdefoto 15

Amb la iniciativa “Compres en nom del progrés” (P4P), elPrograma Mundial d’Aliments (PMA) de les Nacions Unides haemprès una política de compra d’excedents a agricultors ambingressos baixos dels països en desenvolupament.

És un fet que la majoria de la gent més pobre del planeta viuen àrees rurals i que depèn per complet de l’agricultura per ala seva supervivència. Amb la posada en marxa del pla P4P,centenars de milers d’agricultors de països empobrits podranaugmentar la seguretat alimentària de les seves famílies i des-tinar part dels guanys a millorar la producció de les seves colli-tes; així ho asseguren els promotors d’aquest pla, que asse-nyalen també que el P4P propiciarà la connexió entre elsproductors petits i els mercats locals i regionals, la qual cosaajudarà a enfortir la fràgil economia d’aquestes regions.

A diferència d’altres projectes del PMA d’adquisició d’ali-ments als agricultors dels països en desenvolupament a preusbeneficiosos, aquesta iniciativa destaca pel compromís a nivellpolític de compra directa a associacions de petits agricultors.D’aquesta manera, els adherits al P4P poden vendre els seusproductes a un preu més avantatjós que el que els solen oferirels intermediaris i, a més, fer-ho en mercats segurs.

S’espera que durant el primer any d’aplicació del P4P, elPMA adquirirà 40.000 tones d’aliments a associacions depetits productors. Aquests productes es destinaran, preferent-ment, a la població afectada per la fam dels països on s’hagiefectuat la compra.

El sistema, que s’estendrà durant els propers 5 anys a 15 paï-sos africans (Burkina Faso, Etiòpia, Ghana, Kènia, Libèria,Malawi, Mali, Moçambic, República Democràtica del Congo,República Unida de Tanzània, Ruanda, Sierra Leone, el Sudan,Uganda i Zàmbia), a 4 països de Llatinoamèrica (El Salvador,Hondures, Guatemala i Nicaragua) i a la República DemocràticaPopular de Laos i l’Afganistan, afectarà 350.000 agricultors ambingressos baixos.

De moment, la primera transacció del P4P –la compra de 45 tonesd’arròs a productors petits del districte de Kisumu (Kènia)– habeneficiat 550 pagesos i una comunitat de 20.000 persones.

Segons l’opinió d’Arben Caslli, director del PMA a Kènia,amb aquesta iniciativa tothom hi surt guanyant: “Es dónasuport als agricultors locals, i l’arròs que creix en aquesta regióserà utilitzat pel PMA per assistir la població de Kènia afecta-da per la sequera”.

Compres en nom del progrés

© Agustí Torres / Etiòpia


16 DOSSIER

LES ESTRATÈGIES GEOGRÀFIQUES

PLANIFICACIÓ DE LA COOPERA

DOSSIER

17

S, EL PLA MARROC 2009-2011

ACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

© Pau de Vílchez / Direcció General de Cooperació


El Govern de les Illes Balearscreà l’any 1999 la Direcció Generalde Cooperació (DGC) amb la missióde ser l’estructura del Govern des-tinada a assumir les competènciesrelatives a la cooperació al desen-volupament i la solidaritat amb elspobles del Sud. Als inicis, les prin-

cipals activitats es concentraren en la disposició de recursos eco-nòmics, a través de convocatòries de subvencions anuals, per talque les entitats sense ànim de lucre poguessin realitzar projectesi programes de desenvolupament.

Progressivament, s’anaren desenvolupant nous instruments de ges-tió i organització i s’obriren noves línies d’ajuts i noves modalitats. Unesdeveniment destacat va ser la creació l’any 2000 del Consell deCooperació per al Desenvolupament com a òrgan assessor, consultiui no vinculant de les polítiques en matèria de cooperació al desenvolu-pament, amb l’objectiu de promoure i impulsar la participació de lesentitats socials de cooperació al desenvolupament de les Illes Balears.L’any 2006, es creà l’Agència de Cooperació Internacional de les IllesBalears (ACIB) com a instrument per a l’execució de la política de cooperació i l’agilitat en la gestió dels ajuts.

En vista d’aquests canvis, era necessari dotar la cooperació al des-envolupament de les illes d’un marc legal i de la categoria pròpia depolítica autonòmica. L’aprovació, el mes de juny de 2005, de la Llei auto-nòmica de cooperació per al desenvolupament permet regular el con-junt d’actuacions, iniciatives, capacitats i recursos que l’Administracióposa al servei dels pobles més desfavorits.

El capítol II de la Llei 9/2005 és clau per fer una política de coopera-ció de qualitat. Aquest punt estableix com s’ha de planificar, avaluar ifer el seguiment de la política de cooperació, així com les modalitats i instruments per dur-la a terme.

El Pla Director de la Cooperació de lesIlles Balears 2008-2011 és el primer ins-trument de definició política de la nos-tra comunitat en l’àmbit de la coopera-ció i té com a prioritats: la defensa delsdrets humans, la promoció de la igual-tat entre homes i dones, la sostenibilitatambiental i la participació democràtica.

l Pla Director de la Cooperació de les Illes

Balears marca la trajectòria de la cooperació de la

nostra comunitat autònoma durant el període

2008-2011. En aquest pla s’estableixen els objec-

tius, criteris i prioritats que s’han de seguir per ele-

var l’impacte de l’actuació de la nostra administra-

ció en matèria de cooperació al desenvolupament

i ajuda humanitària. En l'àmbit geogràfic, es des-

plegaran tres plans regió que comporten accions

integrals o sectorials en determinades àrees geo-

gràfiques de l’Amèrica Central i del Sud, el Magrib

i l’Àfrica Occidental.

E18 DOSSIER

DOSSIER

19

El cicle de planificació ens possibilita garantir l’o-portunitat, la coherència, l’eficàcia i l’eficiència de lapolítica autonòmica de cooperació al desenvolupa-ment, mitjançant els mecanismes de planificació,seguiment i avaluació adients. Aquests tres elementsestan integrats dins un mateix cicle que s’autoalimen-ta permanentment. El cicle s’inicia amb el Pla Directorque defineix la política de cooperació de les illesdurant un període de quatre anys i estableix el marcen el qual s’han de vehicular les diferents actuacionsde la cooperació de les illes. Es tracta d’un documentsintètic i clar, que les classifica i les ordena entornd’un gran objectiu i de diferents prioritats transver-sals, estratègiques i geogràfiques. I és a la vegadavinculant, concret i transparent, ja que exposa clara-ment el marc teòric i estableix compromisos quanti-ficables i definits. El Pla s’aprova pel Consell deGovern de dia 25 d’abril de 2008.

En el nivell de planificació estratègica següent hi haels plans regió, que són els documents que fixen les

estratègies de treball en un país o en una zona deter-minats segons les línies marcades pel Pla Director.

No podem oblidar que som una comunitat petita,que els recursos disponibles són limitats i, per tant,hem d’aprofitar al màxim les actuacions que imple-mentem amb la finalitat de millorar les condicions devida de la població dels països del Sud. Per evitar ladispersió i la desconnexió de les accions que des deles illes es desenvolupen en un territori, aquestsplans estableixen –seguint les necessitats pròpiesdel país– quins sectors d’actuació i a quines zonesdel territori es treballarà.

Els principis que fonamenten l’elaboració dels plansregió són:

• L’apropiació i l’alineament segons les polítiquesde desenvolupament del país objecte del pla.

• La concentració i la focalització per obtenir unmàxim impacte en la lluita contra la pobresa.

• La coordinació i la complementarietat de tots elsactors implicats.

ls plans regió fixen les estratègies de treball en un país o en una zona determinats, recullen lesprioritats dels actors implicats i concentren i coordinen els esforços per aconseguir millorar els resultats



20 DOSSIER

La Llei de cooperació per al desenvolupament deles Illes Balears fixa que es prioritzaran el països ambels quals hi ha relacions de tipus històric i cultural, odels quals, en l’actualitat, les Illes Balears són recep-tores d’immigració. La Direcció General deCooperació està elaborant un pla per a tres païsosprioritaris: l’Equador, el Marroc i el Senegal.

Pla Regió Marroc 2009-2011La primera de les estratègies geogràfiques que es

publica és el Pla Regió Marroc. El nord del Marroc ésuna zona prioritària per a la cooperació de les illesatès que reuneix els tres requisits bàsics que fixa el

nostre Pla Director: un baix índex de desenvolupa-ment, presència de població d’origen a les nostresilles i ser un país amb un nombre important d’expe-riències de cooperació.

Tant les entitats públiques com les organitzacionsde la societat civil han anat establint relacions decooperació al llarg del temps. La Mediterrània és, haestat i serà un espai d’intercanvi amb problemes ireptes comuns.

Recentment, el fenomen de la immigració ha generatnous lligams i noves dinàmiques de col·laboració ambles comunitats d’origen des d’una perspectiva del co-desenvolupament. Amb l’objectiu de millorar les seves

ctualment, la Direcció General de Cooperació elabora un pla per a tres països prioritaris: l’Equador, el Marroc i el Senegal


DOSSIER

21

condicions de vida i les de les seves famílies, molta ciu-tadania marroquina ha deixat els pobles d’origen i s’hainstal·lat entre nosaltres. Segons dades de l’any 2007,sumen un total de 17.935 persones, que representen un13,8% del total de població immigrada i són el col·lec-tiu més nombrós a les Illes Balears.

Cal que es millorin les capacitats de gestió encodesenvolupament de les associacions d’immi-grants i que s’enforteixin les xarxes de solidaritattransnacional, com també que es facilitin espais dediàleg i participació per canalitzar els coneixements,l’experiència i la implicació de les marroquines imarroquins en la contribució per la millora de les con-dicions de vida de les seves comunitats d’origen.

Aquest document respon a la necessitat, per unabanda, d’armonitzar i alinear les actuacions a les man-cances del Marroc i, per l’altra, d’aprofundir en la coor-dinació i la planificació de la cooperació al desenvolupa-ment que des de les illes es dirigeix cap al país magribí.El Pla Regió vol sintetitzar i recollir les prioritats dels actors

implicats amb la fita comuna de concentrar i coordinarels esforços per aconseguir millorar els resultats.

Amb aquesta finalitat, durant cinc mesos s’han fetreunions de treball tant amb entitats de les IllesBaleares com del Marroc. Els diversos esborranysque s’han generat s’han enviat als actors implicats,que han pogut fer les aportacions que han conside-rat adients. Finalment, després de recollir les darre-res aportacions dels actors interessats, la DireccióGeneral de Cooperació elabora el document definitiude l’estratègia geogràfica de cooperació al Marrocper als propers tres anys.

L’estratègia prioritza les actuacions a tres de lesprovíncies del nord del Marroc –Alhucemas, Xauen iTetuan– i a la ciutat de Tànger. Dins el context sociali econòmic del país, les províncies del nord presen-ten un perfil molt negatiu en la pràctica totalitat delsindicadors, les infraestructures bàsiques pateixend’una falta històrica d’inversions i destaquen negati-vament sobre la resta.



22 DOSSIER

Respecte als sectors d’actuació, partint de lesnecessitats marroquines de desenvolupament iden-tificades i de les capacitats i l’experiència dels actorsde les Illes Balears, es prioritzen quatre grans sectorsd’actuació: cobertura dels drets socials bàsics, suporta l’economia productiva local, millora de les condi-cions de vida i apoderament de les dones i sosteni-bilitat ambiental.

Com no podia ser d’altra manera, també s’han decomplir les prioritats horitzontals fixades al PlaDirector: defensa integral dels drets humans, pers-pectiva de gènere, sostenibilitat ambiental, participa-ció democràtica i enfortiment del teixit social.

Aquest Pla vol ser un marc de referència per alsactors de les Illes Balears que desenvolupin accionsde cooperació amb el nord del Marroc. Cada entitat,d’acord amb el seus procediments, utilitzarà els ins-truments que li siguin propis per obtenir els resultatsque contribueixin a millorar les condicions de vida dela població.

El Govern de les Illes Balears, mitjançant la DGC il’ACIB, donarà suport a diverses actuacions que contri-bueixin a millorar les condicions de vida de la població

marroquina. Les modalitats per desplegar el Pla com-prenen tant les que estableixi el Govern directament comla que s’executi per iniciativa de les entitats socials mit-jançant convocatòries públiques de subvenció.

A més, el Pla estableix els mecanismes de comu-nicació, coordinació i alineament, tant al Marroc coma les Illes Balears, per promoure la coordinació i com-plementarietat de tots els actors implicats. Emmarcatdins el cicle de planificació, el darrer capítol estableixcom es farà el seguiment i l’avaluació de l’estratègiageogràfica de cooperació amb el Marroc. Aquest pro-cés serà fonamental per extreure les conclusions ibones pràctiques que ens permetin millorar el ciclede planificació següent.

Durant aquest any 2009 es presentaran els plansestratègics per a l’Equador i el Senegal, amb la qualcosa es completarà, així, la planificació geogràficaprevista per al període 2008-2011. L’aprovació de lestres estratègies geogràfiques de cooperació repre-sentarà un augment significatiu dels recursos econò-mics dirigits a aquests tres països, especialment enles actuacions de cooperació directa impulsades pelGovern de les Illes Balears.


DOSSIER

23

El Plan Director de la Cooperación de las IllesBalears marca la trayectoria de la cooperaciónbalear durante el período 2008-2011. En estePlan se establecen los objetivos, criterios yprioridades a seguir para elevar el impacto dela actuación de nuestra Administración enmateria de cooperación al desarrollo y ayudahumanitaria. Además, el Plan designa losmecanismos de planificación, seguimiento yevaluación que se articularán para garantizarsu coherencia, eficacia y eficiencia. Desde la constitución, en 1999, de laDirección General de Cooperación como orga-nismo encargado de asumir las competenciasen materia de cooperación al desarrollo y soli-daridad con los pueblos del Sur, el Govern delas Illes Balears ha venido creando nuevos ins-trumentos de gestión y de organización, ydotando de órganos consultivos y de unmarco legal a la cooperación balear; culminan-do en 2008 con el Plan Director de laCooperación de las Illes Balears 2008-2011.Este Plan, de caracter cuatrianual, es un docu-mento claro y sintético, que clasifica y ordenalas diferentes actuaciones de la cooperaciónen torno a un gran objetivo y diferentes priori-dades transversales, estratégicas y geográfi-cas. Dentro del proceso de planificación estra-tégica figuran los Planes Región, que fijan lasdirectrices de trabajo en un país o zona deter-minada, recogiendo las prioridades de losactores implicados y concentrando y coordi-nando los esfuerzos para conseguir los mejo-res resultados.No hay que olvidar que somos una comunidadpequeña, con unos recursos disponibles limi-

tados y, por tanto, debemos evitar la dispersióny la desconexión de las acciones desarrolladasdesde nuestras islas. Durante el periodo 2008-2011 van a desple-garse tres Planes Región, que comportaránacciones integrales o sectoriales en Ecuador,Marruecos y Senegal; tres países prioritarios,según la Ley de cooperación para el desarro-llo de las Illes Balears.

Plan Región Marruecos 2009-2011El norte de Marruecos es una zona prioritariapara la cooperación de nuestras islas pues,según los requisitos fijados en el Plan Director,presenta un índice de desarrollo humano bajo,comparte numerosas experiencias de coope-ración al desarrollo con entidades de nuestracomunidad autónoma y concentra poblaciónde origen en las Illes Balears.Muchos ciudadanos y ciudadanas marroquíesse han instalado entre nosotros con la espe-ranza de mejorar sus condiciones de vida y lasde sus familias. Según datos del año 2007,constituyen el 13,8% del total de poblacióninmigrada de las Illes Balears. En la redacción de este Plan Región, que inclu-yó aportaciones de entidades de las IllesBalears y de Marruecos, se ha tratado dearmonizar y alinear las actuaciones conformea las necesidades de Marruecos y, a la vez,profundizar en la coordinación y la planificaciónde la cooperación al desarrollo que desde lasIlles Balears se dirige hacia el país magrebí. El documento final, define la estrategia para lacooperación al desarrollo con Marruecos hastael año 2011 y da prioridad a las actuaciones en

tres provincias del norte de Marruecos–Alhucemas, Chefchauen y Tetuán– y en la ciu-dad de Tánger. Esta región, que carece, histó-ricamente, de falta de inversiones en infraes-tructuras básicas, en relación al resto del país,presenta datos muy negativos en los indicado-res sociales y económicos. En cuanto a lossectores de actuación, primarán los destina-dos a la cobertura de los derechos socialesbásicos, al apoyo de la economía productivalocal, a la mejora de las condiciones de vida yal empoderamiento de las mujeres y a la sos-tenibilidad ambiental. Por supuesto, se incluyen también las priori-dades horizontales fijadas en el Plan Director:defensa integral de los derechos humanos,perspectiva de género, sostenibilidad ambien-tal, participación democrática y fortalecimien-to del tejido social.Con este Plan Región se proporciona unmarco de referencia a los actores de las IllesBalears que ejecutan proyectos de coopera-ción al desarrollo en el norte de Marruecos.El seguimiento y la evaluación de la estrate-gia geográfica de cooperación conMarruecos será un proceso fundamental paraextraer las conclusiones y buenas prácticasque nos permitan mejorar el siguiente ciclode planificación.A lo largo del año 2009 se presentarán los

planes estratégicos para Ecuador y Senegal,completando así la planificación geográficaprevista para el periodo 2008-2011 y quesupondrá un aumento significativo de losrecursos económicos de nuestra comunidaddirigidos a estos tres países.

Resumen informativo

PLANIFICACIÓN DE LA COOPERACIÓN AL DESARROLLOLas estrategias geográficas: el Plan Marruecos 2009-2011

© P

au d

e V

ílche

z /

Dire

cció

Gen

eral

de

Coo

per

ació


24 ACCIÓhumanitària

Cada any, desenes de milions de persones s’enfronten ainundacions, sequeres, terratrèmols, ciclons o incendis fores-tals. La pèrdua de vides –235.816 persones moriren el 2008a causa de les catàstrofes naturals–, les pèrdues materials ide les fonts d’aliment, podrien reduir-se molt si s’observes-sin algunes actuacions per minimitzar-ne l’impacte: alertar lapoblació abans que es produeixi el fenomen, no edificar enàrees de risc, no desforestar els vessants, mantenir els man-glars i els esculls de coral que actuen com a barreres protec-tores, implantar sistemes d’alerta primerenca, disposar deplans d’evacuació i d’emergència, etc.

El terratrèmol de Sichuan (Xina) i el cicló Nargis (Birmània)foren els successos que causaren un nombre més elevatde víctimes el 2008. Però, segons Sálvano Briceño, direc-tor de l’Estratègia Internacional de Reducció de Desastres(ISDR), “les pèrdues humanes i econòmiques haguessinpogut ser molt inferiors si els edificis a la Xina, sobretot lesescoles i els hospitals, s’haguessin construït de manera queresistissin millor els sismes”; i, pel que fa al Nargis, “Un sis-tema d’alerta precoç (dels ciclons), així com una bona pre-paració de la població, també hagués pogut salvar moltesvides a Birmània”.

REDUIR EL RISC DE DESASTRES

Des de temps remots, la humanitat ha atribuït un significat fatalista i apocalíptic a les catàstro-fes causades per fenòmens naturals. Amb tot, aquesta percepció comença a canviar, ja quecada vegada hi ha més consciència que és possible fer front a aquestes amenaces si ens pre-parem. Durant les darreres dues dècades, la comunitat internacional s’ha mobilitzat i ha adop-tat mesures en matèria de prevenció de desastres. Encara que tot això no s’ha traduït en unadisminució del nombre de catàstrofes ni del de persones afectades, que pertanyen, la granmajoria, a la població més pobre del planeta, la més vulnerable envers aquests fenòmens.

© EC / ECHO / Raphaël Brigandi / Santo Domingo

Tot i que és veritat que cada vegada es dediquen mésesforços, tant a nivell nacional com per part de la coope-ració internacional, a la gestió de desastres, particularmenta la prevenció, preparació i mitigació, també, com recalcaBriceño, els efectes dels desastres són cada vegadamajors, entre altres motius perquè ha augmentat molt lapoblació que viu en àrees urbanes d’alt risc: tres de cadaquatre habitants del planeta viuen en àrees que experimen-ten almenys un terratrèmol, cicló tropical, inundació osequera des de 1980.

A l’augment de la densitat de la població, cal afegir-hi lapobresa, la degradació ambiental i l’escalfament global, coma factors que augmenten l’impacte de les amenaces naturals.Així ho corroborava, el passat mes de maig, el Primer Informede Evaluación Global Bianual de Reducción del Riesgo deDesastres (RRD) 2009, que estudia les tendències internacio-nals en matèria de desastres i de reducció del risc. L’informedestacava l’efecte del canvi climàtic sobre aquests fenòmens,així com les relacions entre el desencadenament i la trans-cendència dels desastres amb la pobresa i, especialment,amb l’extrema pobresa. Aquest informe proposava un con-junt de vint mesures que haurien d’adaptar-se tant com espugui; algunes adreçades a frenar el canvi climàtic, respon-sable de l’escalfament global i que incrementa la freqüènciai la potència d’esdeveniments naturals extrems.

Els països més rics, els que han contribuït sobre mane-ra a provocar l’escalfament global, no seran els més perju-dicats pels efectes de l’augment de les temperatures,almenys els primers anys. Seran les poblacions de lesregions més pobres les que resultaran més intensament imés ràpidament afectades per l’increment d’huracans, tem-pestes, inundacions, sequeres i l’augment del nivell de lamar. Els efectes del canvi climàtic es deixaran sentir tambésobre l’agricultura, de la qual aquestes poblacions depe-nen enormement, així com sobre els seus recursos natu-rals. A més, a causa dels seus ingressos baixos, a aques-tes persones els serà més difícil adaptar-se als nousescenaris climàtics.

Els últims trenta anys, prop de 7.500 desastres naturals hanllevat la vida a més de dos milions de persones a tot el món,la gran majoria habitants de països pobres. Aquests païsosestan mancats dels recursos financers i de la infraestructura(plans d’emergència, serveis sanitaris, carreteres, telecomu-nicacions) que es necessiten per prevenir les catàstrofes i pera les tasques posteriors de socors i reconstrucció.

La Declaració de Hyogo (2005), sorgida de la ConferènciaMundial sobre Reducció de Desastres i acordada per 168 paï-sos, subratllà l’estreta relació que té la reducció de desas-tres amb l’impuls del desenvolupament sostenible i l’eradi-cació de la pobresa. També advocà per tal que la comunitat

25

ACCIÓ humanitària

Els països en desenvolupament són més vulnerables davant delsfenòmens naturals extrems, perquè tenen menys mecanismes de previsió i d’informació, per les seves infraestructures precàries i perl’escassa capacitat financera i tècnica per recuperar-se d’una catàstrofe“ ”

© E

C /

EC

HO

/ P

hyus

in N

gwet

haw

/ B

irmàn

ia

26 ACCIÓhumanitària

internacional treballés en equip i s’establí un Pla d’Accióamb cinc accions prioritàries per reduir considerablementles pèrdues que ocasionen els desastres en termes de videshumanes i béns socials, econòmics i ambientals de lescomunitats i els països per al 2015:

1. Aconseguir que la reducció del risc de desastres siguiuna prioritat.

2. Millorar la informació sobre els riscos i les alertes primerenques.

3. Crear una cultura de seguretat i resiliència.4. Reduir els riscos en sectors clau.5. Enfortir la preparació per a una resposta eficaç.

Tot i que, tal com assenyala Francisco Rey Marcos, codi-rector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i AccióHumanitària (IECAH), els efectes de la crisi financera glo-bal han estat demolidors en matèria de mesures de preven-ció envers desastres i els governs han interromput la dedi-cació de fons a millorar els sistemes de reducció de riscos,tal com es proposava a Hyogo.

Reduir el risc de desastres requereix la col·laboració i lacooperació dels estats, dels ens i de les institucions regio-nals i les organitzacions internacionals, amb la participacióde la societat civil, els voluntaris, la comunitat científica, elsmitjans de comunicació i les empreses privades.

Els països rics, per la seva responsabilitat en el canvi cli-màtic i pel poder econòmic que tenen, haurien d’aplicar-semés en la reducció de desastres per mitigar les pèrdueshumanes, socials, econòmiques i ambientals, i augmentarla resiliència de les comunitats proclius a sofrir fenòmensnaturals extrems. I, sobretot, perquè s’ha constatat, a més,que hi ha mesures simples per minorar el risc i la vulnera-bilitat: planificar els assentaments humans, implantar nor-mes de construcció per protegir escoles, hospitals i llars,salvaguardar els ecosistemes que actuen com a barreresnaturals davant els fenòmens hidrometeorològics, establirsistemes d’alerta per informar la població vulnerable i tenirprevistos plans d’emergència, així com disposar de meca-nismes de seguretat social i econòmica per a les poblacionsque han resultat afectades pel desastre.


L’informe El derecho asobrevivir, d’IntermónOxfam, alerta del fet que elsafectats per desastresrelacionats amb el climasumaran aproximadament375 milions el 2015

“”

© EC / ECHO / Raphaël Brigandi / Haití

ACCIÓ humanitària

27

Jacobo Ocharan impartirà el proper mes de setem-bre a Palma el seminari “Gestió de riscos: prevenció, miti-gació i preparació davant de desastres”. Aquest curs ofe-reix una panoràmica sobre les bones pràctiques en lamatèria i les tendències entre els organismes humanita-ris i de desenvolupament.

Ocharan és autor de la Guía práctica de reducción delriesgo de desastres para organizaciones humanitarias y dedesarrollo, editada per la Fundació ‘la Caixa’ en col·labo-ració amb l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i AccióHumanitària (IECAH).

-Al llarg de la darrera dècada s’ha progressat en matè-ria de prevenció, preparació, mitigació i reconstruc-ció, i malgrat això ha augmentat el nombre de desas-tres naturals i el de persones afectades, què passa?

Hi ha una tendència general a anomenar naturals aquellsdesastres que l’home no ha provocat d’una manera clarai directa. Però no hi ha desastres purament naturals.

Perquè es produeixi un desastre han de donar-se dosfets: un esdeveniment que el provoqui (un moviment sís-mic, l’absència o l’excés de pluja, un corriment de terra,etc.) i una població que sigui prou vulnerable per noaguantar el cop del desastre. Com a exemple, pot servirla comparació de dos terratrèmols. El 1989 un terratrè-mol a San Francisco de 6,9 graus a l’escala de Richtercausà 63 morts, mentre que el 2001 el primer sisme a ElSalvador fou de 6,6 graus a l’escala de Richter i en pro-vocà 700. Si el terratrèmol a San Francisco fou mésintens que a El Salvador, per què generà menys morts?Perquè la població i les infraestructures del país deCentreamèrica eren més dèbils davant del terratrèmol. Espot considerar el sisme a El Salvador quelcom natural?Sí. Es pot considerar el desastre que provocà el terratrè-mol, els 700 morts, quelcom natural aliè a l’obra de l’és-ser humà? No. La construcció sense control, els proces-sos econòmics que provoquen l’aglomeració de població

en zones urbanes i altres moltes coses són culpa de l’ho-me i provoquen el desastre.

Els desastres, els esdeveniments, que continuen crei-xent són aquells que anomenem hidrometeorològics (inun-dacions, sequeres, huracans, etc.), mentre que els geolò-gics (com ara els terratrèmols) romanen estables. La causamés evident que fa que els primers augmentin és el canviclimàtic. Ja s’ha demostrat que la incidència de l’ésserhumà sobre el medi genera una sèrie de processos quecondueixen a incrementar els desastres. Per exemple,l’augment de la temperatura mitjana de l’aigua dels oce-ans (un fet documentat) afavoreix que els huracans siguind’una intensitat major i que abastin zones més àmplies.

Aquest augment del nombre de desastres suposaria persi mateix un augment del nombre de persones afectades.Però, a més, també tenim evidències que la vulnerabilitatde les persones als diferents fenòmens s’incrementa.Factors com el creixement de la població, l’aglomeracióen àrees urbanes, l’explotació dels recursos naturals finsa l’extenuació o la falta de governabilitat i els conflictes,disminueixen la capacitat de les societats que pateixenels desastres de poder-los afrontar amb èxit.

-Què proposa per millorar la gestió del risc de desastres? Hi ha infinitat de mesures per reduir el risc, que han de

realitzar-se des del nivell estatal fins al nivell comunitari.El 1970, el cicló Bhola deixà prop de mig milió de morts aBangladesh. El 2007, el cicló Sidr, de característiquessimilars, en provocà 2.580. Tot i que les xifres continuensent molt altes, els més de 30 anys de plans de preven-ció del govern de Bangladesh han fructificat. A tota lacosta del país hi ha refugis per a ciclons, sistemes d’aler-ta primerenca per avisar que s’apropa el fenomen i plansd’evacuació constantment assajats. També hi ha una nor-mativa de construcció més estricta i una política d’ús delterritori que té en compte els ciclons. Tot això redueix elrisc i salva vides.

JACOBO OCHARAN, responsable de reducció de riscosdavant de desastres d’Oxfam Amèrica

© Mani Kumar / Oxfam GB / Índia © Emily Farr / Oxfam Amèrica / Perú

28 OPINIÓ


Què és l’anticooperació?Anticooperació deriva de “cooperació al desenvolupament”, un concepte que el saber popu-

lar associa a totes aquelles accions del Nord que ajuden el Sud d’una manera o de l’altra. Senseentrar en si això últim és encertat o no, és intuïtiu definir el contrari, “anticooperació”, com totaaquella acció, sigui quina sigui, que es genera al Nord i que interfereix negativament en el Sud(indistintament del canal i l’àmbit o l’origen i la destinació en els quals es produeixi)1.

En realitat, l’”anticooperació”, com un hub, és un concepte que n’interconnecta d’altres, comel pagament del deute il·legítim, l’impagament del deute ecològic, el comerç injust, la guerra ola venda d’armes, l’aculturació, l’erosió de la sobirania alimentària, etc. Cerca integrar en un solnom tots els (aparentment) molt diversos greuges d’arrel externa soferts pels col·lectius i lessocietats empobrits. Fenòmens que habitualment apareixen desconnectats i als quals se’ls atri-bueix sovint un origen intern. L’anticooperació sorgeix de demanar-se com i quantes interferèn-cies negatives reben els pobles del Sud Global del Nord Global; quina és la lògica que compar-teixen aquestes interferències i que del ‘viure bé’ i de l’autodeterminació del Sud quedendeterminats des del Nord i pel Nord.

Així doncs, podrem parlar d’anticooperació tecnoproductiva quan es faci referència a la quees produeix a través de la concurrència entre la tecnologia i la distribució transnacional de la pro-ducció mundial; d’anticooperació comercial, quan es transmeti a través del comerç internacio-nal; d’anticooperació financera, quan utilitzi mecanismes financers; d’anticooperació militar, quanes produeixi mitjançant guerres, amenaces o venda d’armes; d’anticooperació ambiental, quanes distribueixin les càrregues i els costos del metabolisme de les societats riques sobre les empo-brides; d’anticooperació diplomàtica, quan s’utilitzin els mecanismes de la diplomàcia exterior,les organitzacions internacionals incloses; d’anticooperació simbòlica, quan es transmeti via ino-culació cultural o ideològica, educativa o religiosa; d’anticooperació migratòria, quan es restrin-geixin selectivament les migracions i, finalment, d’anticooperació solidària, quan es produeixi através d’algunes pràctiques de l’‘ajuda internacional’.

Decreixement i anticooperació focalitzen aspectes distints de la nostra realitat globalcontemporània. Això no obstant, parteixen de la necessitat imperiosa d’aturar unalocomotora que ens dirigeix a una velocitat exponencial cap a un precipici i que, a més, hofa atropellant la població que no cap dins el tren perquè no pogué comprar el bitllet.L’anticooperació és un concepte nou i útil per als moviments socials que lluiten per lajustícia global. Però, en què consisteix? Què té a veure amb la noció de decreixement?

DECREIXEMENT iANTICOOPERACIÓ:

AJUDAR EL SUD DECREIXENT?

L’”anticooperació” és un concepte que n’interconnecta d’altres,com el pagament del deute il·legítim, l’impagament del deuteecològic, el comerç injust, la guerra o la venda d’armes,l’aculturació, l’erosió de la sobirania alimentària, etc.“ ”

OPINIÓ

29

Per què es produeix l’anticooperació?Prenguem com a exemple algunes interferències transnacionals objectivament negatives (però

aparentment distintes), com ara els suports financers a la internacionalització de l’empresa que podengenerar deute extern il·legítim, la pressió que generen els nous objectius dels EUA i la Unió Europeaen l’ús d’agrocombustibles sobre els pagesos que habiten les terres fèrtils tropicals, i el suport a unrègim autoritari per motius geoestratègics amb la venda d’armes i la reprensió consegüent –mortinclosa– de milions de civils. Observem que parteixen de decisions polítiques preses al Nord Global,clarament vinculades amb la necessitat dels actors del sistema capitalista d’expandir-se (creixe-ment) i d’autoconservar-se (seguretat) en un ambient hostil d’alta competitivitat. És a dir, són unamena d’efectes col·laterals de decisions i actituds la lògica dels quals és perdurar i, sobretot, créi-xer materialment i energèticament en una espècie de competició, per sobre dels drets de tercers.

Per “ajudar” el Sud és necessari decréixer (crematísticament) En realitat, si analitzéssim tot allò que pot qualificar-se d’anticooperació, descobriríem que es pro-

dueix justament a conseqüència d’aquesta lògica crematística, d’aquesta cultura del creixement ide la competitivitat en què ens trobem submergits empreses privades, estats capitalistes i consu-midors/treballadors.

Existeixen també interferències transnacionals negatives que no són fruit de la necessitat creixentde seguretat i creixement dels metabolismes de les societats riques. Per exemple, accidents con-taminants que afecten un país del Nord i superen les seves fronteres, pandèmies que es difonen pla-netàriament, cracks a les borses, modes que s’exporten a través d’Internet... Fenòmens fortuïts, elleitmotiv dels quals no ha estat el creixement sinó altres com l’atzar, fins i tot la nova complexitatassociada a la globalització i el canvi tecnològic. Naturalment, la suposada ‘accidentalitat’ és, casper cas, subjecte a discussió, atès que hi ha accidents que poden considerar-se com a passius pre-visibles d’una activitat crematística.

Això no obstant, la proporció d’interferències negatives que es donen fora de la lògica del creixe-ment i la seguretat és gairebé marginal. Per tant, aquells/es que opten per abolir els desequilibris entreel Nord i el Sud, o aquells/es que formen part dels moviments socials per la justícia global –la justíciaambiental inclosa–, acabaran enfrontant-se als mecanismes i als actors de l’anticooperació. Una espè-cie de xarxa de xarxes per l’abolició de l’anticooperació. La pregunta següent és, doncs, si aquestsmateixos moviments socials hauran també de formar part del moviment pel decreixement.

Hem de partir d’una primera conclusió: l’arrel de l’anticooperació del Nord Global és amb segu-retat el creixement econòmic. Aleshores i de manera simplificada, en un escenari de decreixementpotencial, com el proposat per diversos autors, és de preveure que també decreixi el nombre i laprofunditat d’interferències negatives transnacionals. Tendir, per exemple, envers economies de cir-cuit curt al Nord contribuiria a recuperar la sobirania alimentària al Sud o a evitar una sobreemissióde diòxid de carboni associada a l’agronegoci? Probablement, sí. Altrament dit, abolir l’anticoope-ració ens condueix inevitablement a lluitar per un decreixement del Nord Global i, per tant, a unareorganització radical del nostre sistema econòmic mundial.

David Llistar, Observatori del Deute en la GlobalitzacióArticle publicat a la Revista Ecología Política, núm. 35, ed. Icaria (juny 2008)

1 Vegeu D. Llistar, “Anticooperación: losproblemas del Sur no se resuelven conmás ayuda”, 2007 (a la xarxa), o D. Llistar, Anticooperación (en premsa),ed. Icaria, Barcelona, 2008.

© Nano / Humoroteca ¿La Deuda Externa? ¿Y eso qué es? (IEPALA editorial, 2001)

30 DIARIdeviatge

“Avui, un dia més, m’aixeco amb el sol i,amb la mateixa roba en què me’n vaig a dor-mir, em dirigeixo amb l’ase al relleno sanitario(abocador El Milagro, Trujillo).

“Si hi ha sort, podré menjar alguna cosa quetrobi entre les restes de les escombraries,abans d’anar a l’escola. Després de dues horesde treballar cercant coses per després vendreo menjar, vaig a l’escola, que és a la base delrelleno, on m’he de rentar les mans i la cara, talcom m’han ensenyat, perquè si no, no em dei-xen entrar. A l’escola aprenc a llegir, a escriu-re, a comptar… A més, allà em donen menjar ipuc estar i jugar amb els meus amics.

“Quan surto, passo a buscar els meus ger-mans més petits i els deixo a casa amb lameva germana, que té dos anys menys que jo,i torno al relleno, on treballaré de nou mentrehi hagi llum…”

Així són les jornades de Marcelo, tal com ensles contà ell.

Tinguérem l’ocasió de pujar al relleno ambMarcelo. És impossible descriure l’olor amb pa-raules i les fotografies tampoc no poden repro-duir-la. Ens impactà sobre manera la quantitatde nins que hi treballaven i les famílies quepràcticament hi vivien.

L’escola a la qual fa referència Marcelo, elCentro Sociocultural “El Milagro”, és un delsprojectes realitzats per l’ONG Voluntaris deMallorca. La contrapart que gestiona aquestcentre, ens havia informat de l’alt grau de para-sitosis intestinals i d’anèmies infantils, i enssol·licità ajuda per pal·liar tant com es poguésel problema. Aquest fou el principal objectiu delnostre viatge l’agost-setembre de 2008.

Mantinguérem algunes reunions amb profes-sionals sanitaris de Trujillo, per conèixer-ne lavisió sobre el tema, i visitàrem algunes de lescases dels afectats: sense llum, aigua o sane-jament adequat i compartint espais amb elsanimals (conills d’Índies, porcs, etc.). El quevérem impressionà els nostres sentits, però elque més ens impactà fou la desprotecció i lamanca d’estimació envers els nins.

El nostre viatge començà a Lima, on pogué-rem veure diferents zones de la ciutat i com-provar les grandíssimes diferències entre lesunes i les altres. El Callao i Pamplona Alta sónllocs en què la pobresa, la fam i la delinqüèn-cia es palpen a l’ambient, mentre queMiraflores o Barranco són barris de “gent decasa bona” semblants als de qualsevol ciutatdel nostre país.

Visitàrem la Casa de Acogida, situada a ElCallao, on viuen algunes persones sense recur-sos i on donen una menjada diària als nins quehi acudeixen de les escoles dels voltants, jaque els seus pares no disposen de mitjanseconòmics i d’aquesta manera se’ls asseguramenjar i educació. Molts dels nins que assis-teixen a aquest menjador estan becats per

UNA EXPERIÈN


Fotos: © Voluntaris de Mallorca

Tres cooperants de l’ONG Voluntaris de Mallorca relaten la seva experiència a la ciutatde Trujillo (Perú), on viatjaren per analitzar la marxa del seu projecte a l’assentamenthumà denominat “El Milagro”, en el qual 400 famílies treballen reciclant escombrariesa l’abocador de la ciutat. Aquesta organització ha construït en aquell lloc un centresociocultural i manté un programa de beques per escolaritzar un centenar de nins.

DIARI DE VIATGE

31

Voluntaris de Mallorca, que a través d’aportacions privadesrecapta fons per dotar les beques d’estudis.

Als diferents llocs que visitàrem, mantinguérem reunionsamb grups de dones per conèixer-ne de primera mà elsproblemas i inquietuds, la qual cosa ha donat lloc, perexemple, a la posada en marxa d’un nou projecte i a esta-blir més contactes que esperem que donin fruit en un futurno molt llunyà.

El viatge no és còmode. Les hores d’avió fins a la desti-nació al cap i a la fi no tenen importància. Desplaçar-se d’unlloc a l’altre, ja sols a Lima, pot costar més d’una hora; ensresulta difícil fer-nos una idea de les dimensions d’aquestaciutat. El mitjà de transport elegit, almenys en el nostre cas,ha estat l’autobús, però l’estat de les infraestructures con-verteixen un viatge que als nostres països podria durar treshores en tota una aventura de més de vuit.

Segons les dades oficials, el Perú és un país jove, encreixement, que millora els indicadors socioeconòmics anyrere any, però en el qual, sens dubte, encara hi ha molt perfer en els nivells més bàsics. En aquest aspecte, per anosaltres sobretot, ha estat molt important verificar lesganes que té la gent amb la qual hem treballat de sortird’aquesta situació.

Antonia García Mayol, Asun Isasi Rivas iM. José Fernández Vilumbrales,

cooperants del projecte “Anàlisi El Trujillo, 2008” subvencionat pel Govern de les Illes Balears

NCIA PERUANA

A l’escola aprenc a llegir,a escriure, a comptar… A més, allà em donenmenjar i puc estar i jugaramb els meus amics (Marcelo)

“”


32 TAULERd’anuncis

Acord de col·laboració amb l’Associació Solidària (AES)Aquest acord de col·laboració entre l’Agència deCooperació Internacional de les Illes Balears (ACIB) il’entitat Associació Solidària promou dues de les gransprioritats contemplades pel Pla Director de laCooperació de les Illes Balears 2008-2011: el dret uni-versal a l’educació i l’enfortiment del teixit social.L’acord dóna suport a la realització del “SeminarioInternacional Trabajo Docente y Educación para Todos:Nuevos Retos, Nuevas Respuestas”, que tindrà lloc elmes d’agost de 2009 a l’Uruguai, i per a l’organitzaciódel qual es destinen 20.000 €. Aquest seminari constadels eixos temàtics següents: Avaluació docent, Treballdocent, Descentralització, Context polític i Coalicionspro educació pública.

Cursos de formacióAl llarg del proper trimestre, la Direcció General deCooperació i l’Agència de Cooperació Internacional deles Illes Balears han programat els cursos de formaciósegüents:- “Gestió i reducció de riscos en l'àmbit de les emergèn-

cies i l'Acció Humanitària”, impartit per JacoboOcharan, responsable de reducció de riscos davant dedesastres d’OXFAM Amèrica (del 9 al 12 de setembre).

- Taller de Seguiment i Avaluació de Projectes deCooperació (del 7 al 10 d'octubre).

- “Llei general de subvencions. Justificació econòmicade projectes i Pla General Comptable per a Entitats NoLucratives”, a càrrec dels Serveis Jurídics i ÀreaEconòmica de la Conselleria d'Afers Socials i laUniversitat de les Illes Balears (del 20 al 23 d'octubre).

- “El gènere des d'una perspectiva de Drets Humans”, acàrrec d'Irene López Mendez, consultora especialistaen Cooperació Internacional i Polítiques de Gènere (del9 al 12 de novembre).

- “Elaboració de Projectes de Cooperació. L'Enfocamentdel Marc Lògic” (del 16 al 19 de novembre).

- Seminari sobre l'Àfrica de l'Oest i el Senegal, a càrrecdel Grup d'Estudis Africans (del 2 al 4 de desembre).

Per obtenir més informació, dirigiu-vos a Sonia de Wulf:<[email protected]>

Suport al programa sobre la malària dirigit per Pedro Alonso

La Conselleria d’Afers Socials finança amb 250.000 €una de les línies d’investigació sobre la malària des-envolupada pel Centre de Recerca en SalutInternacional de Barcelona (CRESIB), dirigit pelmetge investigador Pedro Alonso. Aquest Programad’Immunopatologia de la Malària permetrà una millorcomprensió d’aquesta malaltia, que és una de lesamenaces més greus per a la salut dels països envies de desenvolupament. Pedro Alonso, premiPríncep d’Astúries a la Cooperació Internacional2008 per la seva lluita contra la malària, es va reunirel passat mes de juny amb la consellera d’AfersSocials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, i ambel conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs.

Conveni entre l’Agència de CooperacióInternacional de les Illes Balears (ACIB) i el

Consorci “Cáritas-Deixalles por la Cooperación”L’ACIB i el consorci “Cáritas-Deixalles por laCooperación” han acordat un conveni instrumental perdur a terme el projecte “Codesenvolupament i migra-cions”. Aquest projecte s’adreça a la població immi-grada extracomunitària i es desenvoluparà al llarg delsanys 2009 i 2010, amb un cost total d’1.250.000 €. Elprojecte, que consta de quatre eixos de treball: ciuta-dania, desenvolupament, comunicació i sostenibilitat,té per objectiu millorar les condicions de vida d’aquestcol·lectiu, particularment la població immigrada en riscd’exclusió social i “sense papers”, resident a Mallorca,Menorca, Eivissa i Formentera. Les accions previstesal projecte són:1. Serveis d’atenció primària a la població immigrada2. Serveis d’orientació laboral i recerca de treball3. Serveis de formació4. Assessoria jurídica5. Serveis d’assessorament a l’autoocupació6. Treball comunitari i cohesió social7. Sensibilització, interculturalitat i codesenvolupament8. Assessorament i recolzament a les associacions

d’immigrants en materia de codesenvolupament

TAULER d’anuncis

Jornades “Mitjans de comunicació i el Sud”Amb la idea de promoure i debatre la situació actual dela informació als països del Sud, l’Agència de CooperacióInternacional de les Illes Balears ha organitzat per als pro-pers 28, 29 i 30 d'octubre les Jornades “Mitjans de comu-nicació i el Sud”.La primera jornada, titulada “El Sud vist des del mitjansde comunicació del Nord”, confirma la presència deGervasio Sánchez, fotògraf, Javier Erro, professor de laUniversitat de Navarra i expert en comunicació d'ONGD,Xavier Giró, professor de la Universitat Autònoma deBarcelona, i Ali Lmrabi, periodista marroquí represaliat.A la segona jornada, anomenada “El Sud vist des delSud”, intervindran, Omar Diallo, creador i director deWanfrica, Edmundo Sepa, del programa “Afrocatalónia”de Radio Algarabía, Chiara Saez, sociòloga i doctora en

Comunicació, i Seidik Abba, director de l’AgencePanafricaine d'Information (PANAPRESS) a París.A la darrera jornada, titulada “Una visió de gènere”, hi par-ticiparan Eloísa Nos Aldás, directora del màster interna-cional en Estudis de Pau, Conflictes i el Desenvolupament-Universitat Jaume I (UJI) de València, la periodista i docu-mentalista Carmen Sarmiento, Shoushan Dedeyan, de lacadena Al Jazeera, i Idoia Romano, de l’emissora RadioDeseo (Bolívia). Les jornades tindran lloc a la Fundació ‘la Caixa’ i vanadreçades a periodistes, ONGD, estudiants universitarisi públic interessat en el tema. Paral·lelament a la celebra-ció d’aquestes jornades s’exposarà la mostra VidasMinadas, del fotògraf Gervasio Sánchez.Per obtenir més informació dirigiu-vos a Carmen Ortega:<[email protected]>

La convocatòria de projectes de cooperació en països empobrits 2009: una aposta per la qualitat

En el marc del procés de millora qualitativa de la feina del’Agència de Cooperació Internacional de les Illes Balears(ACIB), les convocatòries de subvencions ocupen un espaicentral. De totes, la convocatòria de projectes de coopera-ció en països empobrits és, per quantia i per impacte sobreel terreny, la més important.Així, a la convocatòria d’enguany, l’ACIB partí de tres premis-ses. En primer lloc, la simplificació de les sol·licituds, amb lareducció de la documentació administrativa exigida i la intro-ducció d’un formulari lliure per a la descripció del projecte.En segon lloc, la introducció de criteris qualitatius en la valo-ració dels projectes, per tal d’afavorir aquelles iniciatives ambmés participació dels beneficiaris i amb millors perspectivesde sostenibilitat. I, finalment, la previsió d’una dotació pres-supostària suficient per finançar tots aquells projectes quesuperin el llindar de punts establert a la convocatòria.Un altre aspecte qualitatiu que s’ha intentat tenir encompte és el de la participació. Des del punt de vista dela definició de la convocatòria, en la redacció, s’hi hanimplicat totes les àrees de l’ACIB. Un cop acabat el tre-ball de baremació, s’ha dut a terme una jornada d’ava-luació interna de tot el procés, amb la participació del’ACIB i de la DGCOOPER, per tal de millorar les eines i

els mecanismes. Finalment, es preveu fer, els propersmesos, una altra jornada d’avaluació amb la participa-ció de les ONG i les associacions, que permeti identifi-car les correccions i millores que caldrà incorporar a laconvocatòria de l’any que ve.Amb relació als projectes presentats, la comissió avaluado-ra es va reunir el passat dia 18 de juny de 2009 i va aprovaruna proposta provisional que inclou la subvenció de 74 pro-jectes, amb una aportació de l’ACIB de 6.087.217,60 €.Aquesta quantia suposa gairebé el doble del total subven-cionat per a la convocatòria de 2008.Si desagreguem els projectes aprovats, comprovem queel 74% d’aquesta quantia total, 5.287.159,58 €, s’ha con-cedit als països prioritaris de la cooperació balear. Als paï-sos preferents s’han destinat 620.395,18 € i a la resta depaïsos de la llista del CAD, 179.662,44 €.

La majoria de projectes amb proposta de subvenció són demodalitat B (56) i la resta es divideixen a parts iguals entre pro-jectes de modalitat A i de modalitat C (9 i 9, respectivament).Des del punt de vista de la distribució geogràfica, al’Amèrica del Sud li correspon un 41,86% de la propostade subvencions, a l’Amèrica Central i Carib un 32,20%, al’Àfrica subsahariana un 13,68%, a l’Àrea mediterrània un8,53% i a Àsia un 3,74%.

33


Género y cultura en la planificación al desarrollo. Roxana Volio. Fundación Canaria para el Desarrollo Social, 2008.

Aquesta guia pretén ajudar a inserir la categoria degènere en el procés de formulació delsprojectes de cooperació per al desenvo-lupament. Als diferents capítols es tractala desigualtat de la dona envers l’homearreu del món, quins conceptes són mésútils per a la planificació dels projectes al’hora d’integrar la categoria de gènere, aixícom algunes recomanacions perquè l’im-pacte del projecte recaigui també en lesdones de la comunitat on es du a terme. Laguia pot descarregar-se a “publicaciones”,a la secció “cooperación al desarrollo” de lapàgina <http://www.fundescan.com>.

¡En qué mundo vivimos! Infórmate, piensa y actúa.Arcadi Oliveres. Icaria editorial, 2009.L’economista Arcadi Oliveres pren eltítol d’una de les seves conferènciesper explicar com les grans disparitatsi injustícies del nostre planeta tenenmolt a veure amb les relacions econò-miques desiguals entre els països delNord i del Sud. Aquest autor advoca afavor de transformar el model econò-mic i el model comunicatiu (que ensimposen els mitjans de comunicació demasses), per a la qual cosa, ens diu,serà imprescindible introduir canvis enel terreny polític. Oliveres suggereix aaquelles persones que volen millorarl’actual estat de coses que s’informin,pensin i actuïn pressionant aquells quiretenen el poder.

Mejor con menos. Necesidades,explosión consumista y crisis ecológica. Joaquim Sempere. Editorial Crítica, 2009.En aquesta obra, l’autorproposa una reflexiósobre l’estil de vida i elsnivells de consum delshabitants dels països ricsi convida a un canvi d’hà-bits per reduir la petjadaecològica i millorar lescondicions de vida decentenars de milions depersones. Alimentar-seamb productes agrícolesde l’entorn, compartir vehi-cles, realitzar més treballsde manera manual, aixícom altres mesures, ajuda-rien a adoptar una manerade viure més sostenible i menys desigualsocialment, que garantiria, al mateix temps, lasupervivència de les generacions futures.

http://cd2.uib.esEl portal CD2 és un centre de documentacióen cooperació al desenvolupament que s’a-dreça a institucions, ONGD, personal investi-gador i a aquelles altres persones que treba-llen, estudien o actuen en el camp de lacooperació en l’àmbit balear o nacional.Disposa d’un catàleg d’obres impreses espe-cialitzades, d’una biblioteca digital amb docu-ments electrònics en català, castellà, anglès ifrancès, així com d’una base de dades i unasecció de revistes electròniques. El centrefacilita la consulta i el préstec domiciliari dedocuments, realitza recerques documentals ibibliogràfiques i dóna suport a la documenta-ció de projectes. La seu del CD2 es troba a l’e-difici Ramon Llull del campus de la UIB.Telèfon: 971 25 96 16.

http://www.portalfio.orgPortal de la web de laFederación Iberoamericanade Ombudsman (FIO), coor-dinada per la Universitatd’Alcalá, que reuneix elsdefensors del poble de 19 països iberoamericans.Serveix de canal de difusióper a les activitats de pro-tecció i promoció dels dretshumans i l’intercanvi d’in-

formació entre els seus membres. El portal publica els informesde la FIO i una revista electrònica semestral. A més, ofereix ungestor documental temàtic i la realització d’un màster virtual sobredrets humans, estat de dret i democràcia a Iberoamèrica.

34 LLIBRES,webs...

Els desastres naturals-massa vent, pluja o sequera-encomanen la ploreraen provocar tants de mals.

Sols en resten, al paisatge,desolació i la fam,mentre nosaltres estamsatisfets de l’equipatge.

Sovint fugen de la guerra,l’ànima més que ferida.Donem-los la nova vidapossible a la nostra Terra.

Llegim la seva miradaon, potser, qualque somriuredigui que volen reviureun pic i una altra vegada.

N’hi ha que arriben cos corcati, el pitjor, amb el cor eixut.Tant de bo que els doni ajutla nostra societat.

Per a tots serà millorque assumeixin la culturaper assolir la venturade la integració.

El bon poble sempre ha estatobert de cor i mà estesa.Oferim-los, sens peresa,la gran SOLIDARITAT.

Jaume Frontera

Solidaritat

Marc Masmiquel

www.cooperant.org

laMIRADA

Marc Masmiquel (Palma, 1972). S’inicià en el camp de la cooperació aldesenvolupament el 1995 en projectes per a Bòsnia i Hercegovina. Més endavantparticipà en diversos projectes al Paraguai, on treballà dos anys en comunitatspageses, a Canindeyú. Des de l’any 1998 s’encarrega de la gestió i l’assessoria deprojectes per a l’ONGD Nou Sud, a Colòmbia, l’Equador i l’Argentina. Ésdissenyador gràfic, però ha treballat com a corresponsal en mitjans informatiusinternacionals com Democracy Now! a Nova York, Noticias del Sur–Observatorio dePolítica Latinoamericana i col·labora com a assessor extern de l’organització Avaaz.

La foto es realitzà en vigílies de les eleccions generals del 20 d’abril de 2008, a laPlaza de la Independencia, a Asunción, el Paraguai. Els comicis electorals marcarenla derrota històrica de les forces conservadores del Partido Colorado –en el poderdes de feia sis dècades, amb el dictador Strossner fins al 1989.

Els dies previs, una barreja d’entusiasme, por i esperança continguda inundavenl’ambient. Gràcies a una immensa participació a les urnes, i a un contingent de 300observadors internacionals, es gestà el canvi polític. El Paraguai despertà de la sevallarga letargia i ara un nou horitzó social s’obre, alhora que a tot el continent, is’orienta envers incipients canvis socials.

Elecciones y esperanza (Paraguai, 2008)

cooperant 17 (agost 2009) · més d’un milió d’infants arreu del món, especial-ment a...

Documents