control de l’estacionament de vehicles a un pàrking...

Control de l’estacionament de vehicles a un pàrking públic

AUTOR: Pere Cullell Cullell

DIRECTOR: Luis Guach Pesquer

Setembre del 2002.

1 Memòria descriptiva

1.1 Objecte del projecte .................................................................................. 2

1.2 Titular ..................................................................................................... 2

1.3 Emplaçament ....................................................................................... 2

1.4 Antecedents ....................................................................................... 3

1.5 Possibles solucions i solució adoptada...................................................... 3

1.6 Descripció general de la solució adoptada ............................................... 3

1.7 Descripció de la instal· lació ...................................................................... 4

1.7.1 Descripció física de la instal· lació.............................................................. 4

1.7.2 Descripció de l’automatització ................................................................... 5

1.7.2.1 Tasques a realitzar per l’automatització.................................................... 5

1.7.3 Software i Hardware .................................................................................. 9

1.7.3.1 Lectors gravadors..................................................................................... 9

1.7.3.2 Targeta de comunicació entre el lector i l’ordenador............................... 11

1.7.3.3 Targetes de banda magnètica.................................................................. 11

1.7.3.4 Programa ..................................................................................... 12

1.7.3.4.1 Llenguatge de programació ............................................................... 12

1.7.3.4.2 Programa ..................................................................................... 15

1.7.3.5 Requeriments informàtics....................................................................... 22

1.8 Planificació i programació...................................................................... 22

1.9 Resum del pressupost ............................................................................. 23

2. Memòria de càlcul

2.1 Introducció....................................................................................................25

2.2 Entrades i sortides ........................................................................................25

2.2.1 Entrades.........................................................................................................25

2.2.1.1 Criteris per la selecció de les entrades escollides ..........................................28

2.2.1.2 Localització de les entrades ..........................................................................30

2.2.2 Sortides ..........................................................................................................31

2.2.2.1 Localització de les sortides...........................................................................32

2.3 Lector, gravador i targeta de comunicacions ..............................................32

2.3.1 Lector ............................................................................................................32

2.3.2 Gravador........................................................................................................33

2.3.3 Targeta de banda magnètica..........................................................................36

2.4 Software ........................................................................................................40

2.4.1 Organigrama .................................................................................................40

2.4.2 Programa (pannells i diagrames)...................................................................40

2.4.2.1 Inici ............................................................................................................41

2.4.2.2 Seguretat contra incendis..............................................................................41

2.4.2.3 Entrada.........................................................................................................42

2.4.2.4 Entrada d’un vehicle al Pàrking ....................................................................43

2.4.2.5 Entrada d’un vehicle abonat .........................................................................47

2.4.2.6 Entrada d’un vehicle no abonat ....................................................................49

2.4.2.7 Assignació de places lliures..........................................................................50

2.4.2.8 Gravació de dades ........................................................................................54

2.4.2.9 Informació sobre el nombre d’usuaris que hi ha al pàrking ...........................57

2.4.2.10 Entrada i sortida de vianants ................................................................57

2.4.2.11 Sortida dels no abonats ........................................................................58

2.4.2.12 Sortida dels abonats .............................................................................60

2.4.2.13 Pagament ............................................................................................61

2.4.2.14 Sistema d’il· luminació del pàrking .......................................................62

2.4.3 Procés de lectura de les dades (de targeta a l’ordinador)...............................63

3. Plànols

3.1 Situació ................................................................................................ 65

3.2 Planta del pàrking................................................................................... 66

3.3 Alçat plaça pàrking................................................................................. 67

3.4 Perfil plaça pàrking ................................................................................ 68

3.5 Indicador número de plaça..................................................................... 69

4 Pressupost

4.1 Quadre de preus ............................................................................ 70

4.2 Amidaments ............................................................................ 72

4.3 Aplicació de preus ............................................................................ 74

4.4 Resum del pressupost ............................................................................ 76

Índex de les figures i taules més importants

Figura 0:Plànol de la població........................................................................... 2

Imatge 1: Planta del plànol............................................................................... .4

Imatge 2: Control............................................................................................ 12

Imatge 3: Diagrama ........................................................................................ 13

Imatge 4: SubIV’s ........................................................................................... 13

Imatge 5: Opcions dels SubIV’s ...................................................................... 13

Imatge 6: Control i funcions del LabVIEW..................................................... 14

Imatge 7: Control i funcions del LabVIEW..................................................... 14

Imatge 8: Paletes de manipulació .................................................................... 15

Imatge 9: Paletes de manipulació .................................................................... 16

Imatge 10: Pannell principal ........................................................................... 17

Imatge 11: Diagrama principal........................................................................ 17

Imatge 12: Pannell entrada vehicles ................................................................ 18

Imatge 13: Pannell lectura abonat ................................................................... 18

Imatge 14: Pannell no abonat .......................................................................... 18

Imatge 15: Pannell grava valors abonat ........................................................... 19

Imatge 16: Pannell lectura vianant .................................................................. 19

Imatge 17: Pannell cobra ................................................................................ 19

Imatge 18: Pannell Comptador........................................................................ 20

Imatge 19: Pannell il· luminació....................................................................... 20

Imatge 20: Pannell contra incèndis.................................................................. 21

Taula 1: Relació d’entrades real. ....................................................................... 6

Taula 2: Relació d’entrades virtuals. ................................................................ 8

Taula 3: Relació de sortides reals. ..................................................................... 9

Taula 4: Relació de sortides virtuals més importants ................................... 9

5. Plec de condicions

5.1 Condicions administratives ............................................................... 78

5.1.1 Condicions generals. .......................................................................... 78

5.1.2 Reglaments i normes. ......................................................................... 78

5.1.3 Materials. ....................................................................................... 78

5.1.4 Execució de les obres. ........................................................................ 79

5.1.4.1 Començament ..................................................................................... 79

5.1.4.2 Plaç d’execució: ................................................................................. 79

5.1.5 Interpretació i desarrollament del projecte........................................ 80

5.1.6 Obres complementaries. ..................................................................... 80

5.1.7 Modificacions. .................................................................................... 80

5.1.8 Obra defectuosa.................................................................................. 81

5.1.9 Mesures auxiliars. .............................................................................. 81

5.1.10 Conservació de las obres. .................................................................... 81

5.1.11 Recepció de les obres. ......................................................................... 81

5.1.11.1 Recepció provisional: .................................................................... 81

5.1.11.2 Plaç de garantia: ........................................................................... 82

5.1.11.3 Recepció definitiva: ...................................................................... 82

5.2 Condiciones econòmiques.................................................................. 82

5.2.1 Abonament de l’obra. ......................................................................... 82

5.2.2 Preus. ....................................................................................... 82

5.2.3 Revisió de preus.................................................................................. 83

5.2.1 5.2.4. Penalitzacions ........................................................................... 83

5.2.4 Contracte. ....................................................................................... 83

5.2.5 Responsabilitats.................................................................................. 83

5.2.6 Rescissió del contracte........................................................................ 84

5.2.1.1 Causes de rescissió.............................................................................. 84

5.2.7 Liquidació en cas de rescissió del contracte. ...................................... 85

5.3 Condicions facultatives ........................................................................ 86

5.3.1 Normes a seguir: ............................................................................... 86

5.3.2 Personal ....................................................................................... 86

5.3.3 Reconeixement i assajos previs .......................................................... 86

5.3.4 Assaigs ....................................................................................... 87

5.3.5 Aparellatge ....................................................................................... 87

5.4 Condicions tècniques............................................................................ 88

5.4.1 Generalitats ....................................................................................... 88

5.4.2 Quadres elèctrics ................................................................................ 90

5.4.2.1 Característiques................................................................................... 91

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Memòria descriptiva

2

1 Memòria descriptiva

1.1 Objecte del projecte

L’objecte d’aquest projecte és portar a terme una modificació en el funcionament d’un pàrking ja existent. Aquesta modificació es realitzarà en una sèrie d’elements tals com el control d’entrada i sortida d’un pàrk ing, el control de la il· luminació així com la protecció contra incendis. A l’hora de fer tot això farem una distinció entre usuaris abonats i no abonats que haurem de tenir en compte al llarg del procés ja que el condicionarà a posteriori.

Tot això consta de la programació i automatització de tots els elements que s’han esmentat anteriorment. Cal dir que no es tindrà en cap cas en compte el material i les seves característiques en tot el projecte.

1.2 Titular

El titular del projecte és l’associació de veïns del bloc de pisos situat al carrer de Tarragona número 5.,el president de la qual és Joan Bosch i Puig amb el DNI 79305368-P.

1.3 Emplaçament

La modificació i per tant l’objectiu final del projecte la realitzaré al pàrking situat al carrer Tarragona número 5, baixos al centre de Sant Hilari Sacalm municipi de 5.000 habitants situat a la província de Girona i que és capital de les Guilleries.

Figura 0:Plànol de la població


3

1.4 Antecedents Abans de l’inici de les modificacions el pàrking en qüestió era d’ús ex clusiu dels

veïns residents a l’edifici del carrer Tarragona, 5 de Sant Hilari Sacalm com ja he apuntat amb anterioritat.

Amb el programa que he elaborat vull establir un sistema que permeti l’aparcament de forma temporal tant amb veïns com amb usuaris externs a l’edifici. Per tant les novetats en aquest cas seran dues: l’aparcament temporal i la introducció d’usuaris externs ja que el funcionament automàtic de les portes es mantindrà intacte. A la nova situació els veïns passaran a tenir la categoria d’abo nats mentre que els usuaris externs podran triar entre la opció d’abonat i no abonat amb la qual pots aparcar de forma temporal pagant pel temps que has utilitzat el pàrking únicament.

L’objecte de totes aquestes modificacions és el major aprofitament del pàrking ja que els veïns no ocupen la totalitat de les places disponibles i de que es tracta d’una zona on hi ha escassetat de places d’aparcament, sobretot els diumenges ja que es fa el mercat municipal molt a prop.

Tots els usuaris que utilitzin el pàrking disposaran d’una targeta. La dels abonats tindrà una caducitat d’un més o d’un període de temps estipulat. La introduiran a l’entrada i a la sortida els vehicles i també ho faran per entrar i sortir peatonalment. La dels no abonats se li lliurarà a l’e ntrada i es retirarà a la sortida, l’hauran d’utilitzar al igual que els abonats per entrar i sortir caminant del pàrking.

1.5 Possibles solucions i solució adoptada Bàsicament podem dir que tenim tres possibles solucions:

¬ Programació d’un PLC que s’encarrega del funcionament, amb la visualització i control mitjançant un programa SCADA

¬ Programació d’un PLC que s’encarrega del funcionament , amb la visualització i control mitjançant un programa d’instrumentació virtual (LabVIEW).

¬ Programació i visualització, es a dir funcionament i control mitjançant un programa d’instrumentació virtual LabView.

1.6 Descripció general de la solució adoptada

La solució que hem decidit adoptar és la última ja que ens permet tenir les mateixes prestacions que la resta d’opcions però implicant un menor cost. La desavantatge en front de les altres és que aquesta depèn totalment del funcionament de l’ordinador ja que és el que controla tot el funcionament de la instal· lació. Les altres ens permeten tot i tenint una avaria a l’ordinador p oder continuar amb el correcte funcionament o almenys amb un funcionament parcial, tot i que qualsevol dels dos casos ens suposaria un cost molt més alt que el tercer. En aquest cas, doncs degut al poc pressupost que teníem a la nostra disposició hem optat per la opció més econòmica malgrat trobar altres inconvenients. Per aquest motiu decidim optar pel tercer dels casos: Programació i visualització, es a dir funcionament i control mitjançant un programa d’instrumentació virtual LabView.


4

1.7 Descripció de la instal· lació

1.7.1 Descripció física de la instal· lació

El pàrking, situat a la població de Sant Hilari Sacalm, al carrer de Tarragona número

5, i té unes dimensions de 210m2 i 2,5 m d’altura. Està repartit amb deu places i un espai reservat per l’entrada sorti da i cabina de control de cobrament situada just al costat de les barreres d’entrada i sortida. Les places tenen unes dimensions 2,5metres d’amplada per 5 de llargada i una alçada màxima de 2,5 metres d’alçada.

A la part frontal de la plaça tenim un rètol indicador del número de plaça. A més tenim dues portes, una destinada per l’entrada i l’altre per la sortida dels vianants. Cal dir que tant l’entrada com la sortida destinades als vehicles tenen una petita pendent.

Pel que fa al tema de la seguretat contra incendis, els extintors i sortides d’emergència estan degudament senyalitzades amb els indicadors corresponents.

Imatge 1: Planta del plànol.

87 109

31 2 54 6


5

Com podem veure a la imatge anterior a l’entrada principal tenim situades les dues barreres (d’entrada i sortida). A la part posterior tenim l’entrada i sortida dels vianants i al costat de cada barrera i de les dues portes tenim un lector.

A sobre de cada plaça de pàrking tenim un rètol que n’indica el número corresponent. Hi ha un altre rètol a l’entrada del pàrking. Aquest ens indica l’estat del pàrking, és a dir si està lliure o ocupat. Un tercer i últim rètol el tenim just a l’entrada o millor dit sobre la barrera d’entrada, i ens reflecteix la plaça on volem que ens aparqui el vehicle

Els sensors més importants estan situats: un a cada plaça per indicar la plaça a ocupar, uns altres al sostre per detectar un possible incendi, uns altres a l’entrada i sortida per detectar si hi ha un cotxe que vol entrar, vol sortir o bé ja ha entrat o sortit. Dins de la cabina de control tenim la resta de controls més importants; per crear un abonat o bé per controlar les llums.

Les barreres tant d’entrada com de sortida, tenen cada una dos sensors. Aquests sensors, són els finals de carrera que para el motor que fa pujar i baixar la barrera.

Per realitzar el pagament utilitzarem la cabina que com ja hem dit es troba situada entre les dues barreres.

1.7.2 Descripció de l’automatització

1.7.2.1 Tasques a realitzar per l’automatització

A continuació faré una descripció de tots els processos d’automatització que formen

el programa com ara el control d’entrada i sortida, la senyalització de la plaça a ocupar, el control de la il· luminació, el control contra incendis, la creació d’un abonat, el control de la lectura així com el control del temps d’estacionament que només afectarà als no abonats.

Control d’entrada i sortida: El control d’entrada i sortida, fa referència tant al control de vehicles com de vianants. Amb aquest control el que volem aconseguir és tenir clar els vehicles que hi ha a l’interior i evitar la intrusió. Això ho aconseguim fent que tant per entrar com per sortir tant l’abonat com el no abonat hagi d’introduir una targeta. Si la lectura no és correcte el procés queda paralitzat.

Senyalització de la plaça a ocupar: Just a l’entrada dels vehicles tenim un rètol que el que ens fa és assenyalar la plaça que hem d’ocupar. Aquesta plaça seguirà sempre un ordre estipulat entre l’1 i el 9. Es a dir sempre s’assignarà la plaça més baixa que estigui lliure, si totes les places estan ocupades ens marcarà ocupar la plaça 0.

Control de la il· luminació: Bàsicament el que es pretén amb el control de la il· luminació és poder encendre i apagar la il· luminació, a més a més el que farem és poder escollir si ens interessa encendre la il· luminació continua (quan s’activa, està tota l’hora en ON) o bé la il· luminació parcial. Aquesta última consisteix en que tan sols funciona quan hi ha algun cotxe o persona dins el pàrking. En aquest cas ens serà útil el control d’entrada i sortida.

Control contra incendis: El control contra incendis consisteix en una sèrie de sensors situats al sostre que en el moment que s’activen posen en funcionament l’alarma, i ruixadors. Una vegada s’ha activat el control contra incendis, haurem de reiniciar el programa i això ho fem amb la finalitat de que quan hi ha l’alarma, no puguem marxar de la pantalla contra incendis fins que estigui tot solucionat.


6

Creació d’un abonat: Per crear un nou abonat, el que farem és des de la cabina de

l’abonat, seleccionar crear un nou abonat. En principi la targeta per l’abonat tindrà durada d’un mes i podrà entrar i sortir, dins aquest període de temps, il· limitades vegades.

Control de la lectura: Bàsicament tenim tres tipus de possibles lectures. La primera és a l’entrada dels abonats. En aquest punt el que es fa és llegir la targeta comprovant a més de tots els caràcters com el d’inici de pista ( %) fi de dades (?) i el codi la data límit. El que es fa és comprovar que la data límit sigui inferior a l’actual.

El segon del tipus de lectura, es dona a l’entrada/sortida dels vianants. En aquest cas comprovem els mateixos valors que en el cas anterior excepte la data límit. L’aspecte més important a controlar és el codi del pàrking (consta d’una sèrie de dades que ens identifiquen que la targeta pertany al nostre pàrking). Aquest tipus de lectura, també el fem servir per la sortida dels abonats.

El tercer i últim tipus de lectura és el que es porta a terme a la sortida dels no abonats. En aquest punt el que fem és llegir el temps que ha estat estacionat amb la finalitat de poder cobrar segons aquest temps

Control del temps d’estacionament: Per realitzar els control del temps d’estacionament, dels no abonats el que farem és gravar el valor d’entrada i a la sortida, compararem aquest valor amb el del temps de sortida. Aquesta diferència serà el temps que cobrarem.

A continuació farem una explicació de les diferents entrades i sortides que tenim

comentant una mica la seva funció

Nom del sensor Tipus Funció

Entrada Entrada Detecta un vehicle a l’entrada del pàrking.

Sortida Entrada Detecta un vehicle a la sortida del pàrking.

Llum Entrada Permet posar en funcionament la il· luminació

Foc Entrada Posa en funcionament el pla contra incendis

Sensor foc Entrada Posa en funcionament el pla contra incendis

Abonat Entrada Sabem que el vehicle que entrarà es abonat

No Abonat Entrada Sabem que el vehicle que entrarà es no abonat

Sensor magnètic Entrada Detecta un vehicle a l’entrada del pàrking.

Sensor fora Entrada Detecta un vehicle a l’entrada del pàrking.

Final de carrera baix Entrada Detecta la posició en que es troba la barrera


7

Final de carrera alt Entrada Detecta la posició en que es troba la barrera

Sens.cotxe dins Entrada Detecta que el cotxe ja ha entrat

Posició porta Entrada Detecta estat de la porta de sortida (vianants)

Sensor magnètic s Entrada Detecta un vehicle a la sortida del pàrking.

Sensor fora s Entrada Detecta un vehicle a la sortida del pàrking.

Final de carrera baix s Entrada Detecta la posició en que es troba la barrera de la sortida

Final de carrera alt s Entrada Detecta la posició en que es troba la barrera de la sortida

Lector entrada abonat Entrada Passa els valors de la targeta al PC

No abonat Entrada Indica que el vehicle és un no abonat

Lector entrada vianant Entrada Passa els valors de la targeta al PC

Lector sortida vianant Entrada Passa els valors de la targeta al PC

Lector sortida abonat Entrada Passa els valors de la targeta al PC

Lector sortida no abonat Entrada Passa els valors de la targeta al PC

Taula 1: Relació d’entrades real.

Diem que les entrades exposades anteriorment són entrades reals perquè les diferenciem de les anomenades entrades virtuals. A continuació presentem el llistat d’aquestes entrades virtuals.


8


Crea abonat Entrada virtual Posem valors de l’abonat.

Crida Entrada virtual Mira diferència de temps entre No abonat

Activa Entrada virtual Permet posar en funcionament la il· luminació

Actualitzar Entrada virtual Posa els valors de la taula a zero

Sumar abonat Entrada virtual Sumen un abonat a la llista d’abonats

Èxit Entrada virtual Per sortir de cada pantalla

Principal Entrada virtual Posa en funcionament la il· luminació

Selector d’enllumenat Entrada virtual Triem el tipus d’il· luminació.

Taula 2: Relació d’entrades virtuals.

Aquestes són les entrades virtuals més importants que són entrades auxiliars que es fan servir perquè funcioni correctament el programa. S’utilitzen quan no es fan servir o bé quan no tenim entrades reals i necessitem una entrada.

Vistes les entrades ens fixarem ara amb les sortides, on també ens fixarem amb les reals i virtuals. En aquest cas les virtuals moltes vegades estan ocultes i es fan servir com a memòries.


Barrera a baix Sortida Indica la posició de la barrera

Barrera a dalt Sortida Indica la posició de la barrera

Puja barrera Sortida Indica que la barrera està pujant

Baixa barrera Sortida Indica que la barrera està baixant

Alarma incendi Sortida Indica que hi ha un incendi

Funcionament enllumenat Sortida Indica que l’enllumenat està funcionant


9

Lector1 Sortida Passa els valors del PC al lector

Indicador de plaça Sortida Il· lumina la plaça

Taula 3: Relació de sortides reals.

Les sortides que es descriuen a continuació són el que també podríem anomenar memòries. Son auxiliars per el correcte funcionament o per activar les sortides reals


Auxiliar baixar barrera Sortida virtual Auxiliar baixar barrera

Auxiliar pujar barrera Sortida virtual Auxiliar pujar barrera

Enllumenat continu Sortida virtual Enllumenat continu

Enllumenat parcial Sortida virtual Enllumenat parcial

Marcador del nº de plaça Sortida virtual Marcador numèric

Plaça ocupada Sortida virtual Auxiliar incendi

Taula 4: Relació de sortides virtuals més importants

1.7.3 Software i Hardware

1.7.3.1 Lectors gravadors

A més de les característiques dels lectors i gravadors que utilitzem, també

s’expliquen les característiques de les targetes, les plaques de comunicació, el programa utilitzat (LabVIEW) juntament amb el programa que em realitzat. S’expliquen les característiques més importants junt amb la situació. En els annexes tenim el manual de funcionament de la placa de comunicació.

1 Lector fa referència a tots els lectors que tenim


10

Situat a l’entrada del pàrking tenim un lector d’inse rció model 3S4YR-SBRN de la

marca Omron. Hem escollit aquest lector perquè és un dels que ens recomana la marca per realitzar els controls d’accés. Les característiques més importants d’aquest model són les següents:

¬ Longitud efectiva: 46.6 mm màxim. ¬ Velocitat d’inserció de 10 a 100 cm/seg. ¬ Vida útil 300000 insercions el cap magnètic i PCB 50000 hores ¬ Tensió d’alimentació 5 Vcc ± 10% ¬ Consum en funcionament 3mA mitja, en standby 1 mA de mitja. ¬ Pot treballar entre uns temperatures de –10 ºC a 55 ºC ¬ Humitat del 30% al 85% de HR sense condensació. ¬ Dimensions 78 x 60 x 21.5 mm ¬ Pes aproximat de 500g.

També situat a l’entrada tenim un lector gravador motoritzat el qual té les seves targetes a l’interior i les dona quan arriba un no abonat gravant els valors que ens interessen i li hem dit al programa. Hem decidit que sigui també lector, apart de gravador perquè si ens trobéssim amb un problema amb el lector dels abonats, es podria utilitzar el mateix. Quan el no abonat polsa el polsador, ens surt la targeta del no abonat amb els valors que ens interessen. El model és el 3S4YR-MKW-PC de la marca Omron

¬ Motor de corrent continua. ¬ Vida útil 1200000 operacions mimin ¬ Tensió d’alimentació 24 Vcc ± 10% el amplificador i motor i circuits lògics 5Vcc±

10%. ¬ Consum en funcionament 3mA mitja, en standby 1 mA de mitja. ¬ Pot treballar entre uns temperatures de –5 ºC a 55 ºC ¬ Humitat del 45% al 85% de HR sense condensació. ¬ Dimensions 247 x 106 x 92 mm ¬ Pes aproximat de 1.9 kg.


11

A la sortida de vehicles tindrem el mateix que ha l’entrada de vehicles abonats, es a dir el lector d’inserció model 3S4YR -SBRN de la marca Omron. Tindrem dos aparells iguals, un per els abonats i l’altre pels no abonats. Aquest estarà situat dins la cabina de la persona encarregada de cobrar. El programa li indicarà al responsable el que ha de cobrar. El programa no fa referència a la caixa registradora. Les característiques més importants són les mateixes que en el cas anterior.

Finalment tenim dos lectors més, un situat a la sortida dels vianants i l’altre a l’entrada de la mateixa. Aquests dos lectors seran del mateix model. Són uns lectors de passada del model 3S4YR-HKS. I de la marca Omron. La finalitat d’aquests lectors és la de controlar l’accés peatonal a l’interior del pàrking d’aquesta forma ajudarem a disminuir el risc d’intrusió. Les característiques més importants són:

¬ Velocitat de passada de 10 a 100 cm/seg. ¬ Vida útil 1000000 passades ¬ Tensió d’alimentació 5 Vcc ± 10% ¬ Consum en funcionament 300mA mitja. ¬ Pot treballar entre uns temperatures de 0 ºC a 70 ºC ¬ Humitat del 30% al 85% de HR sense condensació. ¬ Dimensions 110 x 32 x 100 mm ¬ Pes aproximat de 200g.

1.7.3.2 Targeta de comunicació entre el lector i l’ordenador.

L’interface que utilitzarem és al igual que els lectors de la marca Omron i es tracta d’unes plaques intel· ligents que permeten la lectura i targetes de banda magnètica a través de comandaments d’alt nivell. Aquest interface es del model 3S4YR -ILMOX.

El sistema de comunicació o el que és el mateix el protocol de comunicacions és el següent: es dona un comandament i aquest passa al buffer d’emmagatzemat de comandaments i d’aquí al buffer per la manipulació de les dades.

1.7.3.3 Targetes de banda magnètica

Utilitzem cintes de banda magnètica ja que es tracta d’un sistema barat segur i flexible, es a dir que permet mantenir informació que ha de ser modificable.

Les targetes que nosaltres utilitzarem contindran un material magnètic combinat amb enquadernat , subjecte a un camp magnètic que permet llegir o escriure la informació.

La informació a la targeta està escrita com a codi binari, la qual transformarem a ASCII per analitzar-la.

Cal dir també que les targetes estaran fetes de PVC per aconseguir que siguin molt resistents i pel que fa a les dimensions utilitzarem mides estàndards per evitar tenir conflictes a l’hora de llegir -la. Les dimensions estan estandarditzades per l’ANSI (American National Standard).


12

Utilitzarem tan sols la pista 1 ja que amb el número màxim de caràcters per pista en fem prou per tots els casos que tenim.

¬ Les característiques de les la primera pista són: ¬ El caràcter d’inici de dades és: % (ASCII) ¬ El caràcter de fi de dades és:? (ASCII) ¬ El nombre de bits per caràcter és: 6 bits per caràcter. ¬ El nombre màxim de caràcters per pista és: 79 (inclòs inici i fi)

1.7.3.4 Programa

En aquest apartat, s’explica una mica tot el que fa referència al llenguatge de programació i al programa que s’ha realitzat.

1.7.3.4.1 Llenguatge de programació El programa ha estat realitzant amb el llenguatge de programació de l’empresa

National Instruments i s’ anomena LabVIEW 4.1. El LabVIEW, és un llenguatge de programació gràfica. que és un llenguatge que ens

aporta les prestacions d’un llenguatge de programació com podria ser el Pascal o el C. amb una sèrie d’avantatges enfront aquests. L’ avantatge més impor tant que podem destacar és bàsicament la possibilitat de fer el programa en dues parts per separat. Una seria on es fa el programa en si i l’altre el pannell de control, on tenim els indicadors i controls. La primera pantalla, s’anomena diagrama i la segona rep el nom de control.

Al poder fer el programa amb dues parts per separat, ens permet tenir el programa fet en la finestra diagrama i controlar-lo en la de control. A l’hora que entrem en mode run el que tindrem és tan sols la finestra de control per actuar, o tan sols supervisar el correcte funcionament.

Aquest llenguatge de programació, és molt utilitzat per o a l’hora de realitzar programes d’instrumentació virtual, ja que amb una sèrie de targetes d’entrades i sortides podem treballar amb els valors enregistrats.

A continuació tenim un exemple d’un programa:

Imatge 2: Control.


13

Imatge 3: Diagrama

Tant el diagrama com el pannell de control que tenim anteriorment corresponen a la pantalla inicial del programa.

Fixant-nos amb el diagrama, podem plantejar un altre aspecte o avantatge, que consisteix en la possibilitat de subprogrames o millor dit SubIV’s en el cas del LabVIEW. Un exemple de SubIV pot ser fixant-nos amb el cas anterior per exemple Foc, valor, entra, surt. Això significa que quan entrem dins aquest quadre s’activa el SubIV.

Imatge 4: SubIV’s

Aquest SubIV té una sèrie de possibilitats per exemple que s’obri la pantalla principal

quan es crida el subIV entre d’altres.

Imatge 5: Opcions dels SubIV’s


14

A continuació farem una explicació de les diferents controls i funcions que ens

possibilita el LabVIEW.

Imatge 6: Control i funcions del LabVIEW

Aquestes funcions les podem manipular i utilitzar amb una sèrie de prestacions que ens dona el llenguatge de programació

Imatge 7: Control i funcions del LabVIEW


15

Seguidament s’indiquen les tres paletes de manipulació més importants: La principal, la de control, i la de funcions, d’esquerra a dreta.

Imatge 8: Paletes de manipulació

1.7.3.4.2 Programa

En un dels Annexes tenim l’explicació completa del programa per bé que en aquest apartat farem un petit resum del seu funcionament.

El programa en qüestió consta de dos nivells el primer dels quals està format per quatre parts: la entrada, la sortida, el contra incendis i l’enllumenat.. Cap d’aquestes té prioritat sobre una altra és a dir la primera que es polsa s’activa. El segon nivell consta d’una sèrie de subprogrmes dels quals com passava al primer nivell cap no té prioritat sobre els altres sinó que funciona el que primer s’activa.

El que hem de tenir en comte és que encara que en el organigrama de jerarquia no hi estigui representat, en cada una de les noves que ens apareixen tenim la possibilitat d’activar el sensor que ens indica que hi ha un incendi. En el cas que es produeixi un incendi en qualsevol moment del procés i ens trobem en la part que ens trobem del programa si es detecta un incendi s’activa la pantalla que ens indica que tenim l’incendi. En el cas de que hi hagi hagut un incendi haurem de reiniciar el programa.

La forma amb que tenim bàsicament estructurada és amb quatre blocs. D’aquests passem a un altre blocs o ens activa directament un subVI2

A la següent pàgina tenim la representació jeràrquica del programa.

2 SubVI és el nom que rep el subprograma del LabVIEW


16

Jera rq u ia d el p rog ram a

C on tro l d e lec tu ra

A b on at

C on tro l d e b arrera


N o ab on at

V eh ic le


V ian an t

E n tra


A b on at

C on tro l d e b arre ra

P ag am en t


N o ab on at

V eh ic le


V ian an t

S u rt P rot.c on tra in c en d is

C on tin u D is con tin u

E n llu m en at

S u m ar ab on at

C rea n ou ab on at

In ic i

Imatge 9: Paletes de manipulació


17

Per començar a fer l’explicació el que farem és anar seguint pas a pas cada una de les entrades o blocs principals. Aquí podem veure la pantalla principal. Començarem per l’entrada.

Imatge 10: Diagrama

Entrada. L’entr ada, se’ns selecciona quan un cotxe es vol disposar a entrar dins del pàrking. Llavors la pantalla principal es canvia per la que ens permet escollir entre vianant i vehicle.

Imatge 11: Diagrama

Com es pot veure ara tenim dues opcions: entra un cotxe o un vianant. Si seguim l’organigrama, veiem que el vehicle pot ser abonat o no abonat. En el cas de que es tracti d’un vianant directament ens fa el control de la targeta. El que indicarem tot seguit, serà la pantalla de control de la barrera, on podem observar els punts que hem dit anteriorment.

A la pantalla el que veiem directament és el control de l’entrada o control de barrera. Si seleccionem abonat o no abonat, anem a un altre SubIV que s’encarrega de, en el cas de l’abonat la lectura de la targeta, i e n el cas del no abonat, s’encarrega de donar la targeta.


18

Imatge 12: Diagrama

Ara, si ens fixem en els dos únics SubIV’s possibles, abonat o no abonat, tenim els següents pannells de control.

Imatge 13: Diagrama


19

Imatge 14: Diagrama

Ara, ens trobem com ja hem dit en el cas del no abonat, i com podem veure tenim dues opcions. La primera que hem de cridar és ocupar plaça i després la de gravar valors on el que farem és gravar els valors a la plaça que ens ha indicat el ocupar plaça. El que podem veure a continuació és el que fa referència a gravar valors, ja que el d’ocupar plaça ja el mostrarem posteriorment, ja que consisteix amb el assignar plaça.

Imatge 15: Diagrama

Aquest pannell ens serveix per altres coses apart de per gravar valors. Quan sigui necessari ja ho indicarem. Ara el que comentarem és el que fa referència en aquest punt. A l’entrada del vehicle el que farem és al número de la plaça indicat, i on ens indica entrada/sortida posem 0 que significa entrada. Per posar el temps actual polsem activar. Actualitzar ho utilitzem per posar tots els valors a zero i crida serveix per saber la plaça que hem d’assignar. Coincideix amb el ocupar plaça.

Ara el que farem és fixant-nos amb l’organigrama fins al punt de entrada de l’entrada de vianants.


20

El que tenim en comte a l’entrada de vianants és que passem directament a la lectura de la targeta.

Imatge 16: Diagrama

Ara tornarem a tirar enrere per l’organigrama fins al principi. Seleccionem un dels altres punts principals. En aquest cas seleccionarem la sortida. La sortida és igual que el cas anterior (que l’entrada), es a dir podem escollir entre vehicles i vianants, abonats i no abonats i si els valors o paràmetres són correctes, realitzem el control de barrera. L’única diferència amb el cas ant erior, podríem dir que és a la sortida dels no abonats. En aquest cas, els no abonats, hauran de pagar abans de sortir. Llegiran la targeta i si els valors són correctes, llegirem el temps actual. Aquest temps el gravarem a la plaça que correspon (al mateix pannell de control que hem tingut abans amb el nom de crida o taula) però en aquest cas com a sortida. Farem la diferència de temps i a continuació tindrem el preu seleccionant cobrar. Tot el procés de lectura es farà dins la cabina de control del pàrking

Imatge 17: Diagrama

Ara seleccionem cobrar i el pannell que ens apareix és el que em dit anteriorment com a taula a fi d’enregistrar els valors. Aquest pannell com que ja l’hem vist ja no el mostrarem. Tan sols hem de saber que un cop som a la taula i hem obtingut la diferència de temps, si polsem èxit tindrem el preu que ha de pagar el client.


21

L’únic aspecte que ens manca en l’estudi dels dos casos descrits anteriorment, (entrada i sortida) és el comptador i descomptador respectivament. El que hem de tenir en compte és que és el mateix SubIV que fa les dues funcions.

Imatge 18: Diagrama

Un altre dels subprogrames principals és el de crear un abonat. Aquest és el proper que analitzarem. En aquest cas no mostrarem cap pannell frontal ja que tots els hem comentat. El primer que apareix és el que em anomenat anteriorment taula o crida. Aquí el que seleccionem és sumar un abonat i el que ens apareix és el pannell comptador, on tenim la possibilitat d’afegir un abonat.

Els dos últims casos que ens queden per analitzar són també de jerarquia principal, l’enllumenat i la protecció contra incendis. Tots dos casos tenen una pantalla de control. I la de l’enllumenat és la següent:

Imatge 19: Diagrama


22

Les possibilitats que tenim en aquest pannell són bàsicament dues. Engegant i apagant amb l’interruptor general tenim la il· luminació continua, o il· luminació quan hi ha una persona o cotxe a l’interior del pàrking.

La protecció contra incendis, de la forma que actua és que quan s’activa el sensor l’alarma s’acti va, ens queda fix aquest pannell fins que fem un reset del programa i comencem de nou. La protecció contra incendis amb el seu sensor anomenat foc és present a tots els pannells principals i secundaris, amb la finalitat que en qualsevol moment es pot activar aquesta protecció.

A continuació us mostro el pannell principal de la protecció contra incendis:

Imatge 20: Diagrama

1.7.3.5 Requeriments informàtics

El software que utilitzem LabVIEW ens dona una sèrie de requeriments per tal de tenir un correcte funcionament del programa. Aquests requeriments seran els que tenim en comte a l’hora de fer l’elecció de l’ordenador.

National Instruments ens diu que el sistema operatiu que necessitem és el Windows 2000/NT/Me.

Al tenir aquests requeriments el que seleccionarem és un Pentium IV amb un processador d’1GB. Aquest ordinador estarà sobre dimensionat però ens interessa per possibles actualitzacions futures.

1.8 Planificació i programació A l’hora de fer la planificació el què tindrem en compte és tan sols el muntatge i

posada en marxa de l’automatització. S’ha estipulat en dos treballadors qualificats. S’estipularà que tindrà una durada de tres dies.


23

1.9 Resum del pressupost El pressupost del programa del pàrking situat al carrer Tarragona número 5 de la

població de Sant Hilari Sacalm. i encarregat per l’associació de veïns del mateix bloc, ascendeix a la quantitat de: El pressupost ascendeix a un total de: 20495,96 •

VINT MIL QUATRE CENTS NORANTA CINC EUROS amb NOARANTA SIS CÈNTIMS

Sant Hilari Sacalm, 9 de setembre del 2002.

L’ENGINYER TÈCNIC INDUSTRIAL ELÈCTRIC

PERE CULLELL CULLELL

MEMÒRIA DE CÀLCUL

Memòria de càlcul

25

2. Memòria de càlcul

2.1 Introducció El que bàsicament s’explica en aquesta memòria de càlcul, és la relació d’entrades i

sortides que tenim en tot el pàrking, explicant de manera detallada de les seves funcions, la seva naturalesa, és a dir de quin tipus d’entra da o sortida parlem (polsador, motor, etc...),situació. També es fa una breu explicació del perquè s’ha escollit la entrada o sortida determinada i no una altra.

Un altre dels aspectes que tracto és la explicació del funcionament del programa mostrant els diagrames i pannells de control.

S’explica també el protocol de comunicació entre el lector i l’ordinador i el perquè utilitzem el protocol de la targeta de comunicació o millor dit d’adquisició de dades, ILMOX. També es fa una descripció detallada dels lectors i gravadors utilitzats en qualsevol de les seves aplicacions.

Per acabar es fa una breu explicació de les targetes utilitzades, tant de les dimensions físiques com de les pistes que utilitzarem. A més del codi ASCII utilitzat per la codificació dels valors i la disposició d’aquestes dades a la targeta.

2.2 Entrades i sortides

2.2.1 Entrades

Nom de l’entrada Tipus Naturalesa Funció

1 Entrada Entrada Sensor magnètic Detecta un vehicle a l’entrada del pàrking.

2 Sortida Entrada Sensor magnètic Detecta un vehicle a la sortida del pàrking.

3 Llum Entrada Polsador Permet posar en funcionament la il· luminació

4 Foc Entrada Sensor de fum Posa en funcionament el pla contra incendis

5 Sensor foc Entrada Sensor de flama Posa en funcionament el pla contra incendis

Memòria de càlcul

26

6 Abonat Entrada Shutter del lector Sabem que el vehicle que entrarà es abonat

7 No Abonat Entrada Polsador Sabem que el vehicle que entrarà es no abonat

8 Sensor magnètic Entrada Sensor

magnètic Detecta un vehicle a l’entrada del pàrking.

9 Sensor fora Entrada Sensor

òptic Detecta un vehicle a l’entrada del pàrking.

10 Final de carrera

baix Entrada Final de

carrera Detecta la posició en que es troba la barrera

11 Final de carrera alt Entrada Final de

carrera Detecta la posició en que es troba la barrera

12 Sens.cotxe dins Entrada Sensor

òptic Detecta que el cotxe ja ha entrat

13 Posició porta Entrada Final de

carrera Detecta estat de la porta de sortida (vianants)

14 Sensor magnètic s Entrada Sensor

magnètic Detecta un vehicle a la sortida del pàrking.

15 Sensor fora s Entrada Sensor

òptic Detecta un vehicle a la sortida del pàrking.

16 Final de carrera baix s

Entrada Final de carrera

Detecta la posició en que es troba la barrera de la sortida

17 Final de

carrera alt s

Entrada Final de carrera

Detecta la posició en que es troba la barrera de la sortida

Memòria de càlcul

27

Taula 5: Relació d’entrades real descrites.

18 Lector entrada abonat Entrada Shutter Passar els valors de la targeta al PC

19 No abonat Entrada Polsador Indica que el vehicle és un no abonat

20 Lector entrada vianant Entrada Shutter Permet passar els valors de la targeta al

PC

21 Lector sortida vianant Entrada Intern lector Permet passar els valors de la targeta al

PC

22 Lector sortida abonat Entrada Intern lector Permet passar els valors de la targeta al

PC

23 Lector sortida no abonat Entrada Shutter Permet passar els valors de la targeta al

PC

23 Sensor plaça Entrada Sensor magnètic

Detecta un vehicle aparcat a la plaça que li correspon

Memòria de càlcul

28

2.2.1.1 Criteris per la selecció de les entrades escollides

A continuació podem veure els criteris adoptats a l’hora d’escollir les entrades més adients per cada una de les aplicacions. Per tal d’identificar el sensor li hem assignat un número a cadascun tal i com es pot veure a la taula. A la segona columna de la taula es pot veure els motius pels quals hem escollit cada sensor.

Número de

sensor Motiu de l’elecció del sensor.

1 Es tracta d’un sensor magnètic perquè volem que ens detecti la presencia d’un cotxe, no volem que ens detecti o doni cap senyal si no es tracta d’un cotxe, per

aquest motiu ja està calculat degudament.

2 Es tracta d’un sensor magnètic perquè volem que ens detecti la presencia d’un cotxe, no volem que ens detecti o doni cap senyal si no es tracta d’un cotxe, per

aquest motiu ja està calculat degudament.

3 Es tracta d’un polsador general. Volem que ens doni 1 quan polsem i després ens tornarà a 0, per això és un polsador i no interruptor.

4 Sensor. Iònic per poder detectar les flames o la calor Ens dona 1, i no podrem posar a 0 fins que reiniciem el subIV

5 Sensor Iònic per poder detectar les flames o la calor que ens actua com un interruptor. Ens dona 1 fins que no despremem

6 Shutter del lector ens dona un 1 quan s’acosta la targeta de banda magnètica. Com que els abonats ja tenen la targeta no ens cal un polsador com en el cas dels

no abonats

7 Es un polsador que al accionar-se el que fa és que surti la targeta pel no abonat

8 Sensor magnètic perquè volem saber que hi ha el cotxe situat correctament

9 Sensor òptic per poder detectar que el cotxe està fora de la barrera.

10 Final de carrera per saber si la barrera de l’entrada està situada a baix

Memòria de càlcul

29

Número de

sensor Motiu de l’elecció del sensor.

11 Final de carrera per saber si la barrera de l’entrada està situada a dalt

12 Sensor òptic que ens detecta que el cotxe ja està a l’interior del pàrking

13 Final de carrera per saber si la porta de sortida de vianants està oberta o tancada

14 Sensor magnètic perquè volem saber que hi ha el cotxe situat correctament per sortir

15 Sensor òptic per poder detectar que el cotxe està dins de la barrera

16 Final de carrera per saber si la barrera de la sortida està situada a baix

17 Final de carrera per saber si la barrera de la sortida està situada a dalt

18 Shutter del lector ens dona un 1 quan s’acosta la targeta de banda magnètica. Com que els abonats ja tenen la targeta no ens cal un polsador com en el cas

dels no abonats

19 Es un polsador que al accionar-se el que fa és que surti la targeta pel no abonat


dels no abonats

21 Sensor intern que s’activa al comprovar que els valors són correctes. Així no ens fa falta un sensor real.


dels no abonats

23 Sensor inductiu per comprovar que les places estan ocupades o no

Taula 6: Selecció del les entrades.

Memòria de càlcul

30

2.2.1.2 Localització de les entrades

Número de sensor

Motiu de l’elecció del sensor.

1 Fora la zona d’aparcament, just a l’entrada

2 Davant la barrera de sortida

3 Dins la cabina de control

4 Al sostre del pàrking


6 Entrada del lector. El lector abans de la barrera d’entrada

7 Junt amb el lector de no abonat i al costat del lector de l’entrada de l’abonat

8 Just abans de la barrera d’entrada al pàrking

9 Just al costat de la barrera d’entrada p er la part de fora

10 Dins la barrera

11 Dins la barrera

12 Al costat de la barrera per la part de dins

13 A la porta de sortida dels peatons

14 Abans de la barrera de la sortida.

15 Al costat de la barrera de sortida per la part de fora del pàrking

16 Dins la barrera

Memòria de càlcul

31

Número de sensor


17 Dins la barrera

18 Dins el lector de l’entrada al costat de la barrera i indicat com abonat

19 Junt al lector destinat com a no abonats.

20 Dins el lector al costat de la barrera i indicat com abonat

21 Dins el lector situat prop de la porta de sortida i entrada dels peatons

22 Dins el lector al costat de la barrera i indicat com abonat

23 En cada una de les places que tenim.

Taula 7: Situació de les entrades.

2.2.2 Sortides

Nº Nom de la sortida Tipus Naturalesa Funció

1 Barrera baix Sortida Pilot indicador Indicar que la barrera està situada a baix

2 Barrera dalt Sortida Pilot indicador Indicar que la barrera està situada a baix

3 Puja barrera Sortida Motor Motor que fa que pugi la barrera

4 Baixa barrera Sortida Motor Motor que fa que baixi la barrera

5 Alarma incendi Sortida Pilot indicador Indicar que hi ha un incendi

6 Enllumenat Sortida Fluorescents Il· luminen el pàrking

Taula 8: Relació de sortides descrites.

Memòria de càlcul

32

2.2.2.1 Localització de les sortides

Número de sensor


1 Dins la cabina de control i al costat de les dues barreres

2 Dins la cabina de control i al costat de les dues barreres

3 Dins la barrera

4 Dins la barrera



Taula 9: Situació de les sortides.

2.3 Lector, gravador i targeta de comunicacions

2.3.1 Lector

Per realitzar la modificació del pàrking, utilitzarem 5 lectors, que seran de dos tipus: un dels tipus serà un lector d’inserció de la Marca O mron model 3S4YR-SBRN i l’altre és l’anomenat lector de passada model 3S4YR -HKS de la marca Omron també.

El primer d’aquests lectors serà utilitzat per l’entrada, sortida dels abonats i dels no abonats i per tant estaran situats a l’entrada (abans de la ba rrera) i a la sortida (abans de la barrera). Utilitzem aquests lectors ja que l’abonat ja posseeix la targeta i així a l’entrada i sortida tan sols l’ha d’introduir perquè es comprovin els valors. És d’inserció i no de passada perquè es considera que suposa una major comoditat insertar la targeta des de dins del cotxe que no passar-la per un lector de passada.

El segon d’aquests lectors també conté dues unitats, un situada a la sortida i l’altre a l’entrada dels vianants. Aquests lectors seran del tipus de passada ja que apart de que són més econòmics suposen una gran comoditat a l’hora de passar la targeta. Aquest tipus de lector disposa d’un “display” que indica el resultat de la lectura un cop s’ha passat la targeta. Mentre no efectua cap lectura, en “standby” ens indica la data i hora actuals. Les característiques tècniques d’ambdós lectors es poden trobar a l’annex del final.

Memòria de càlcul

33

2.3.2 Gravador

En aquest cas necessitarem dos .gravadors ,un estarà situat a l’entrada, per donar la targeta als no abonats i l’altr e dins la cabina de control per crear les targetes dels abonats. El gravador que hem escollit és un lector gravador motoritzat del model 3S4YR-MVF.de la marca Omron A més a més de gravador és lector perquè si s’avaries el lector de l’entrada d’abonats, aqu ests podrien fer servir el mateix. El de la cabina també és lector pel mateix motiu a la sortida. Les característiques tècniques d’aquest lector gravador estan a l’annex del final

2.3.3 Targeta d’adquisició de dades

La targeta de comunicacions, comunica lectors de la marca Omron amb un PC o PLC si fos necessari. Aquests interfaces, són unes plaques intel· ligents de referència genèrica 3S4YR-ILMOX. En tot moment, tant per la lectura com per la escriptura es segueixen estrictament les normes ISO dictades per aquesta comunicació.

Les normes ISO ens dicten des de com han de ser les targetes, fins la forma que han de comunicar les dades i com han de ser codificades. Aquestes normes estan referides a les normes ISO 3554 –ISO 4909 –ISO 7816.

Alguns dels aspectes més importants que hem de seguir són els següents(Descrivim tan sols els de la pista que ens interessa, que en aquest cas és la pista 1)

¬ Caràcter d’inici de pista: %

¬ Caràcter de fi de dades ?

¬ Número de bits per caràcter 6 bits/caràcter

¬ Número de caràcters per pista 79

A continuació us mostraré una breu explicació del protocol de comunicacions. A l’annex del final tenim el manual de funcionament complert

El format de comunicació que segueix l’interface amb l’ordinador o dispositiu intel· ligent és el següent:

COMANDAMENT[informació];[informació] Return

El significat del següents camps és:

COMANDAMENT: Ordre que volem executar.

[informació]: camp que depèn del comandament

; Fi de comandament.

Les respostes que podem obtenir són les següents:

ACK (Comandament acceptat)

NACK (Comandament no acceptat)

E (comandament no vàlid)

O (comandament executat correctament)

Exyz (error al executar el comandament)

Memòria de càlcul

34

Aquest interface es comunicarà amb el port RS485.

La informació que tenim (comandaments), passa al buffer d’emma gatzemat de comandaments.

Un altre tipus de buffers que te l’interface n’és un per la manipulació de les dades. Aquest buffer és imprescindible ja que totes les operacions de lectura i escriptura es fan a través d’aquest buffer intermedi associat a la band a corresponent.

Quan realitzem una lectura, els passos que seguim són els següents:

¬ Llegim les dades emmagatzemades a las targeta.

¬ Es transfereixen al primer buffer on queden emmagatzemats.

¬ Mitjançant uns comandaments determinats transferirem les dades a l’ordenador.

En el cas de realitzar una escriptura, fem pràcticament el mateix. La única diferència és que seguiríem el procés invers, és a dir escriuríem els valors a un buffer intermedi i d’aquí es transferiran.

Quan arriben els valors a l’ordinador, tamb é ens queden emmagatzemats a un altre buffer. A la sortida d’aquest ja podrem manipular els valors

El llistat de comandaments que utilitzarem és el següent:

¬ Sincronització de la comunicació Text enviat : ;

Missatge rebut: NACK(sincronitzat)

E(no sincronitzat)

¬ Reset interface: Text enviat : C ;

Missatge rebut: O CR

¬ Selecció del model del lector

Text enviat : O [model lector]

Missatge rebut: ACK O CR (Comandament acceptat)

NACK CR (comandament no acceptat)

E CR (comandament no vàlid)

¬ Lectura de dades d’una pista

Text enviat : R [codi de la pista]

Missatge 1 rebut: ACK CR (Comandament acceptat)



Missatge 2 rebut: O CR (lectura correcte)

Exyz CR (lectura incorrecte)

Memòria de càlcul

35

¬ Lectura del buffer de dades

Text enviat : L [codi de la pista]

Missatge rebut: ACK DATOS O CR



¬ Escriptura de valors al buffer

Text enviat : E [codi de la pista] ; DATOS

Missatge rebut: ACK CR (Comandament acceptat)



¬ Escriptura a la banda magnètica

Text enviat : W [codi de la pista]




Missatge 2 rebut: O CR (escriptura correcte)

Exyz CR (escriptura incorrecte)

¬ Expulsió de la targeta

La targeta serà expulsada quedant-se a la ranura del lector, tot i que hem de tenir altres opcions, com per exemple expulsar-la per la part frontal fora del lector o per la part posterior del lector.

Text enviat : Y;




Missatge 2 rebut: O CR (expulsió correcte)

Exyz CR (expulsió incorrecte)

¬ Posició de la targeta dins del lector

Text enviat : D;

Missatge rebut: ACK Posició O CR

¬ Control del shutter

Text enviat : S; [ACCIÓ]

Missatge rebut: ACK O CR

Memòria de càlcul

36

La acció que indica al control del shutter pot ser varies opcions:

[ACCIÓ] = O obertura manual del shutter

[ACCIÓ] = T tancament manual del shutter

[ACCIÓ] = A Control automàtic del shutter per detecció de banda magnètica

[ACCIÓ] = D Desactivació del control automàtic del shutter

Als lectors que tenim situats a l’entrada i sortida dels via nants, tenen els següents missatges al display

¬ Passi la targeta

¬ Lectura correcta

¬ Lectura incorrecte

¬ Hores

Aquests són els comandaments que nosaltres farem servir. Un altre de molt útil, però que nosaltres en aquest cas no fem servir és el que ens memoritza l’hora junt amb el codi de la targeta

A l’annex del final es poden trobar i consultar tots els codis necessaris.

2.3.4 Targeta de banda magnètica

Les targetes de banda magnètica tenen una sèrie de possibilitats de disseny o determinació de paràmetres determinats entre uns límits màxims i mínims establerts per l’ANSI (American National Standard) i per l’ISO (International Standards Organitation )

La targeta de banda magnètica, consisteix en un material magnètic combinat amb pintura o enquadernació, que està subjecte a un camp magnètic. Aquest camp alinea els pols magnètics del material magnètic, i ho fa adequant-se a la lectura i escriptura. La cinta magnètica pot ser laminada o estampada en una superfície llisa com per exemple una targeta de crèdit.

La informació és llegida o escrita de la cinta o a la cinta per un lector. El lector consisteix amb un capçal de gravació magnètica el qual pot llegir i gravar informació magnètica de la cinta o a la cinta. La informació de la targeta consisteix amb un codi binari. Des d’aquesta forma de baix nivell podem passar a una forma d’alt nivell com per exemple ISO BDC o ALPHA, que són utilitzats per convertir el codi binari a caràcters alfa numèrics.

Avui en dia aquestes targetes són molt utilitzades per exemple a bancs, bitllets de trens, aerolínies i d’altres com ara el control d’accés a un espai restringit com ara el pàrking..

Les característiques de la targeta que hem escollit són les següent. En primer lloc serà de PVC i amb la banda magnètica enquadernada (seguint les normes ISO), a més ens permet la utilització de tres pistes. La pista 1 té una densitat de 210 bpi (bits per polsada) amb paraules de 6 bits més 1 per a paritat imparell. La codificació de 6 bits és un subconjunt del codi ASCII. Tenint la targeta 3.375”i sent reservades 0.293” al començament i 0.273 al final per a sincronia pot contenir 84 paraules d’informació ((3.375” -0.293” -0.273”)*210 bpi)/7bits/paraules=84.27 paraules. La pista 2 té una densitat de 75 bpi amb paraules de 4 bits més i per a paritat imparell. La codificació de 4 bits

Memòria de càlcul

37

permet la formació de sols 10 caràcters numèrics més 6 de codis. El nombre màxim de paraules es de 42 en una targeta: ((3.375” -0.293” -0.273”)*75 bpi)/5bits/paraules=42.13 paraules. El començament i el final de la pista també estan reservats per a sincronia. La pista 3 té una densitat de 210 bpi com la pista 1 i paraules de 4 bits més 1 de paritat imparell com a la pista 2. En aquest cas, el numero màxim de paraules possibles per emmagatzemar és de 117: ((3.375” -0.293” -0.273”)*2 10bpi)/5 bits/paraula. Malgrat la existència de tres pistes, nosaltres tan sols utilitzarem la primera de les pistes ja que amb l’espai que ens permet ja en tenim suficient.

La coercitivitat1, que és un altre de les característiques, serà de 3.000 oersteds i podem dir que això es tracta d’alta coercitivitat, però tot i això ens permet fàcilment llegir o gravar valors a la banda magnètica.

A continuació podem veure un exemple dels valors que tenim a una de les nostres targetes d’abonat, primer amb binari, he xadecimal i llavors en forma de caràcters.

Figura 21: Cadenes de dades

La primera de les figures ens indica la cadena de dades que compren la targeta de l’abonat amb codi binari, la segona ens ho indica amb decimal i la tercera, la figura amb el nom tots els valor ens ho indica amb forma de caràcters.

El primer dels caràcters ens indica l’inici de pista % i l’últim és ? i ens indica fi de dades. Entre aquests dos valors i podem posar tot el que necessitem respectant les dimensions descrites anteriorment. Els valors que nosaltres hi hem posat són el codi que ens ocupa sis caràcters o dígits (240600) i a continuació la data o millor dit temps límit amb una longitud de 4 caràcter més. Amb això podem dir que tenim una longitud de 12 paraules, molt inferior al límit màxim permès per les normes.

1 Resistència de la cinta magnètica al ser alterada o esborrada per altres camps magnètics.

Memòria de càlcul

38

Com ja hem dit anteriorment, la manipulació de les dades es realitza mitjançant un codi binari. El màxim de cada paraula és de 6 bits, per poder complir això el que s’ha fet és que d’un codi ASCII normal utilitzar tan sols el que ens permet treballar amb 6 bits que és el símbol de principi de pista % el símbol de fi de dades ? i finalment per escriure el codi mitjançant els números del 0 al 9. Tot això es pot veure a la taula següent.

ASCII Binari ASCII BINARI

0 0011 0000 6 0011 0110

1 0011 0001 7 0011 0111

2 0011 0010 8 0011 1000

3 0011 0011 9 0011 1001

4 0011 0100 % 0011 1111

5 0011 0101 ? 0010 0101

Taula 10: Taula codi ASCII codi binari que utilitzem

Memòria de càlcul

39

2.4 Software

2.4.1 Organigrama O rg an ig ram a g en era l


A b on at

S u m ar u n a en trad a"d e l com p tad or"


G rava va lo rs

O cu p ar p laça

N o ab on at

V eh ic les

V ian an ts

E N TR A D A


A b on at

S u m ar u n a sortid a"d e l com p tad or"

con tro l d e b arrera

C ob ra

A g afar va lo rs

N o ab on at

V eh ic les

V ian an ts

S O R TID A

E N L L U M E N A T

C O N TR O L C O N TR A IN C E N D IS

C R E A R A B O N A T

IN IC I

Figura 22: Organigrama general

La jerarquia, en aquest cas ens va d’esquerra a dreta. Al final d’un dels processos, tornem sempre a l’inici encara que s’hagi acabat el procés en una fase intermèdia.

Cada un dels diferents blocs ens indica un SubIV. Si un bloc està lligat amb un bloc superior i un xic més a l’esquerra, ens indica que aquest depèn de l’anterior.

L’únic que no és un IV 2 és el bloc que diu inici ja que tan sols ens indica on comencem el procés i que es compleixen les condicions inicials.

2 Ens indica que es tracta del programa principal

40

2.4.2 Programa (pannells i diagrames)

Tot seguit, podem veure una relació de pannells de control i diagrames del programa que hem realitzat pel funcionament del control de l’automatització

2.4.2.1 Inici

El programa, com ja hem dit està fet amb el programa LabVIEW de National Instruments.

A continuació farem una descripció de les parts del programa, però no del seu funcionament

Figura 23: Pannell principal o inicial

Figura 24: Diagrama inicial

Aquesta, és la pantalla inicial. i com es pot observar al pannell principal, consta de cinc possibilitats:

¬ Crear abonat (per fer un nou abonat)

¬ Entrada (Ens entra un cotxe o una persona)

¬ Sortida (surt un cotxe o persona)

¬ Llum (entrem al pannell principal de la il· luminació)

¬ Foc (entrem a la pantalla d’incendi)

Memòria de càlcul

41

Si ens fixem amb el diagrama veiem que el primer que s’activi serà el primer d’entrar en funcionament.

En el diagrama veien que tots els case estan en True i no presenten el case del False perquè no hi tenim res. Això ens indica que si qualsevol dels polsadors es posa en ON entra aquest en funcionament cridant el SubIV que hi ha indicat dins el case corresponent. Mentre no tenim cap dels cinc blocs en ON tenim aquesta pantalla

2.4.2.2 Seguretat contra incendis

Figura 25: Pannell incendi

Figura 26: Diagrama incendi

Memòria de càlcul

42

2.4.2.3 Entrada

Figura 27: Pannell d’entrada

Figura 28: Diagrama d’entrada 1

Figura 29: Diagrama d’entrada 2

Memòria de càlcul

43

Si ens fixem amb el pannell podem veure que podem escollir entre la entrada d’un vianant o un vehicle.

Fixant-nos amb el diagrama podem veure que tenim dues opcions, Diagrama d’entrada 1 i Diagrama d’entrada 2. Aquestes dues opcions depenen del sequence. La primera opció de la sequence ens activa la pantalla d’incendi si el sensor de foc està en On. La segona opció ens permet fer la selecció entre entrada de vianants o vehicles.

En qualsevol de les tres opcions, foc, vehicles, vianants en Of ens quedarem a la pantalla actual. Això ens indica que tots els case False no tenen cap programa.

2.4.2.4 Entrada d’un vehicle al Pàrking

Figura 30: Pannell control de barrera d’entrada

En aquest pannell com es pot veure tenim la possibilitat d’escollir entre abonat i no abonat. Aquest és el primer pas perquè si no la resta del pannell queda inutilitzable. És a dir no podem fer que pugi la barrera si no ha entrat en On abonat o no abonat i per tant és una condició a priori necessària pel funcionament a posteriori

Com es pot veure al pannell podem controlar dos aspectes. Un és la selecció del vehicle i l’altre el control de barrera.

Podem veure en el diagrama el sequence té en aquest cas 5 possibilitats.

¬ Selecciona no abonat

¬ Control de barrera

¬ Crida el comptador

¬ Selecciona abonat

¬ Dona tiquet al no abonat

¬ Detector d’incendi

Tots els punts anteriors, criden a un altre subIV, com es pot veure al diagrama, excepte el control de barrera que actua directament.

Memòria de càlcul

44

Figura 31: Diagrama crida no abonat

Figura 32: Diagrama control barrera

Memòria de càlcul

45

Figura 33: Diagrama crida comptador de vehicles

Figura 34: Diagrama crida abonats

Memòria de càlcul

46

Figura 35: Diagrama crida donar tiquet

Figura 36: Diagrama crida alarma incendi.

Memòria de càlcul

47

2.4.2.5 Entrada d’un vehicle abonat

Figura 37: Pannell tractament de dades de l’abonat

Una vegada estem a dintre de l’opció abonat, tan sols tenim un subIV, tots els altres comandaments, tenen la finalitat de fer les comprovacions pertinents.

Memòria de càlcul

48

Figura 38: Diagrama abonat.

Memòria de càlcul

49

2.4.2.6 Entrada d’un vehicle no abonat

Figura 39: Pannell tractament de dades del no abonat

Figura 40: Diagrama del no abonat.

En aquest pannell de podem veure que tenim tres SubIV. Aquests han de seguir un ordre a diferència dels comentats anteriorment. Primer s’activarà el ocupar plaça i després gravar valors Igual que en tots els altres pannells podem veure que hi ha la possibilitat de que s’activi l’alarma d’incendi

Memòria de càlcul

50

2.4.2.7 Assignació de places lliures

Figura 41: Pannell d’assignació de places

Com podem veure en el diagrama aquest SubIV tan sols té un altre SubIV i és el de cridar l’alarma d’incendis. Tota l’altra part del programa és amb la finalitat d’assig nar la plaça, indicar el número i dir si està lliure o ja complet.

Memòria de càlcul

51

Memòria de càlcul

52

Figura 42: Diagrama anterior es el diagrama assigna plaça complert.

Figura 43: part 1 del diagrama assigna plaça.

Memòria de càlcul

53

Figura 44: part 2 del diagrama assigna plaça.

Memòria de càlcul

54

2.4.2.8 Gravació de dades

Figura 45: Pannell gravar temps a la plaça assignada

Memòria de càlcul

55

Figura 46: Diagrama gravar valors.

Figura 47: Sequence 0 del diagrama gravar valors

Memòria de càlcul

56




Memòria de càlcul

57

2.4.2.9 Informació sobre el nombre d’usuaris que hi ha al pàrking

Figura 51: Pannell sumar/restar vehicles

Figura 52: diagrama sumar/restar vehicles

Memòria de càlcul

58

2.4.2.10 Entrada i sortida de vianants

Figura 53: Pannell entrada/sortida de vianants

Figura 54: Diagrama entrada/sortida de vianants

Memòria de càlcul

59

Sortida dels no abonats

Figura 55: Pannell sortida de vehicles no abonats

Figura 56: Diagrama sortida de vehicles no abonats

Memòria de càlcul

60

2.4.2.11 Sortida dels abonats

Figura 57: Pannell sortida de vehicles abonats

Figura 58: Diagrama sortida de vehicles abonats

Memòria de càlcul

61

2.4.2.12 Pagament

Figura 59: Pannell Cobrar no abonats

Figura 60: Diagrama Cobrar no abonats

Memòria de càlcul

62

2.4.2.13 Sistema d’il· luminació del pàrking

Figura 61: Pannell Cobrar no abonats

Figura 62: Diagrama Cobrar no abonats

Memòria de càlcul

63

2.4.3 Procés de lectura de les dades (de targeta a l’ordinador)

Les parts o passos que seguim per la lectura de les dades són els següents:

Primer llegim els valors de la targeta amb el lector. Després, passem els valors de la targeta al buffer d’adquisició de dades (placa ILMOX).

Una vegada tenim les dades al buffer, ja podem manipular els valors llegits, és a dir comprovar els valors.

Manipulats els valors, abans de llegir una altra targeta, hem de fer un reset dels valors anteriors

La comunicació entre el buffer de la placa intel· ligent i el PC la realitzarem pel port sèrie.




PLÀNOLS

PRESSUPOST

Pressupost

70

4 Pressupost

4.1 Quadre de preus

Nº Ordre Unitats Designació Preu

1 U PROGRAMA LabVIEW

Llenguatge utilitzat per fer el programa i programa realitzat

9323,75

Puja el preu total de la partida a l’esmentada quantitat de CINC MIL TRES CENTS VINT -I-TRES EUROS amb SETANTA CINC CENTIMS


2 U ORDENADOR PERSONAL

Ordenador personal pentium IV a 1 GHz i 540 de memòria RAM.

1081,82

Puja el preu total de la partida a l’esmentada quantitat de MIL VUITANTA UN amb VUITANTA DOS CÈNTIMS


3 U LECTOR D’INSERCIÓ 3S4YR -SBRN

Lector de l’entrada i sortida de l’abonat i sortida del no abonat

210,35

Puja el preu total de la partida a l’esmentada quantitat de DOS CENTS DEU EUROS amb TRENTA CINC CÈNTIMS.


4 U LECTOR DE PASSADA 3S4YR-HKS

Lector per l’entrada i sortida dels vianants 167,08

Puja el preu total de la partida a l’esmentada quantitat de CENT SEIXANTA SET EUROS amb VUIT CÈNTIMS.


5 U LECTOR/GRAVADOR MOTORITZAT 3S4YR-

MKW-PC Lector-gravador per l’entrada dels no abonats

288,49

Puja el preu total de la partida a l’esmentada quantitat de DOS CENTS VUITANTA VUIT EUROS amb QUARANTA NOU CÈNTIMS

Pressupost

71


6 U

TARGETA D’ ADQUISICÓ DE DADES 3S4YR-Ilmox

Per la comunicació de les dades, lector gravador amb el PC

532,14

Puja el preu total de la partida a l’esmentada quantitat de CINC CENTS TRENTA DOS EUROS amb CATORZE CÈNTIMS.


7 U INTERFACE COMUNICACIÓ

LECTOR/GRAVADOR AMB L’ORDENADOR Per la comunicació

55,73

Puja el preu total de la partida a l’esmentada quantitat de QUINZE EUROS amb SETANTA TRES CÈNTIMS

Pressupost

72

4.2 Amidaments NºOrdre Unit Designació Part L A H SubTOTAL TOTAL

1 U PROGRAMA LabVIEW Llenguatge utilitzat per fer el programa i programa realitzat

1 1 1

NºOrdre Unit Designació Part L A H SubTOTAL TOTAL

2 U ORDENADOR PERSONAL Ordenador personal pentium IV

a 1 GHz i 540 de memòria RAM.

1 1 1


3 U LECTOR D’INSERCIÓ 3S4YR-SBRN


3 3 3


4 U LECTOR DE PASSADA 3S4YR-HKS

Lector per l’entrada i sortida dels vianants

2 2 2


5 U LECTOR/GRAVADOR MOTORITZAT 3S4YR-

MKW-PC Lector-gravador per l’entrada

dels no abonats

1 1 1


6 U TARGETA D’ADQUISICÓ DE DADES 3S4YR-Ilmox Per la comunicació de les

dades, lector gravador amb el PC

6 6 6

Pressupost

73



LECTOR/GRAVADOR AMB L’ORDENADOR

Per la comunicació

1 1 1

Pressupost

74

4.3 Aplicació de preus NºOrdre Units. Designació Preu Amidament TOTAL

1 U PROGRAMA LabVIEW

Llenguatge utilitzat per fer el programa i

programa realitzat

9323,75 1 9323,75

NºOrdre Units. Designació Preu Amidament TOTAL

2 U ORDENADOR PERSONAL

Ordenador personal pentium IV a 1 GHz i

540 de memòria RAM.

1081,82 1 1081,82


3 U LECTOR D’INSERCIÓ 3S4YR-SBRN


210,35 3 631,05


4 U LECTOR DE PASSADA 3S4YR-

HKS Lector per l’entrada i sortida dels vianants

167,08 2 334,16


5 U LECTOR/GRAVADOR MOTORITZAT

3S4YR-MKW-PC Lector-gravador per

l’entrada dels no abonats

288,49 1 288,49

Pressupost

75


6 U TARGETA D’ADQUISICÓ DE

DADES 3S4YR-Ilmox Per la comunicació de

les dades, lector gravador amb el PC

532,14 6 3192,84



LECTOR/GRAVADOR AMB L’ORDENADOR

Per la comunicació

55,73 1 55,73

Pressupost

76

4.4 Resum del pressupost

Pressupost d’execució material (PEM)

Programació i programa:............................................................................ 9323,75 •

Material per la lectura:............................................................................... 4386,54 •

Ordinador i interface.................................................................................. 1137,55 •

TOTAL (PEM)................................................................................ 14847,84 •

Pressupost d’execució per contracta:

Total pressupost d’execució material (PEM) ......................................14847,84 •

Despeses generals (13% sobre PEM) ......................................1930,22 •

Benefici industrials (6% sobre PEM) ......................................890,87 •

Total pressupost d’execució per contracta 17668,93 •

PRESSUPOST DE LICITACIÓ:

Total pressupost d’execució per contracta ......................................17668,93 •

IVA (16% sobre pressupost de licitació) ......................................2827,03 •

Total pressupost de licitació 20495,96 •

El pressupost total, ascendeix a una quantitat de:

VINT MIL QUATRE CENTS NORANTA CINC EUROS amb NORANTA SIS CÈNTIMS


L’ENGINYER TÈCNIC INDUSTRIAL ELÈCTRIC PERE CULLELL CULLELL

PLEC DE CONDICIONS

Plec de condicions

78

5. Plec de condicions

5.1 Condicions administratives

5.1.1 Condicions generals.

El present Plec de Condicions té por objecte definir al contractista l’assoliment del treball y la execució qualitativa del mateix.

El treball elèctric consistirà en la instal· lació i verificació complerta pel correcte funcionament del programa.

5.1.2 Reglaments i normes.

Tots els passos d’obra s’executaran complint les prescripcions indicades als Reglaments de Seguretat i Normes Tècniques d’obligat compliment per aquest tipus d’instal· lacions, tant d’àmbit nacional, autonòmic com municipal, així com, totes les altres que s’estableixin a la Memòria Descriptiva del mateix.

S’adaptaran a més, a les presentes condiciones particulars que complementaran les indicades pels Reglaments i Normes citades.

5.1.3 Materials.

Tots els materials empleats seran de primera qualitat. Compliran les especificacions i tindran les característiques indicades en el projecte i a les normes tècniques generales.

Tota especificació o característica de materials que figuren en un tan solos dels

documents del Projecte, tot i sense figurar en els altres és igualment obligatòria.

En cas d’existir contradicció o omissió en els documents del projecte, el Contractista obtindrà l’obligació de posar -lo de manifest al Tècnic Director de l’obra, qui decidirà sobre el particular. En cap cas podrà suplir la falta directament, sense l’autorització expressa.

Plec de condicions

79

Una vegada adjudicada l’obra definitivament i abans d’iniciar -se aquesta, el Contractista presentarà al Tècnic Director els catàlegs, cartes mostres, certificats de garantia o d’homologació dels materials que s’utilitzaran. No podrà utilitzar -se materials que no hagin estat acceptats pel Tècnic Director.

5.1.4 Execució de les obres.

5.1.4.1 Començament

El contractista donarà començament a l’obra en el plaç que figura al contracte establert amb la Propietat, o a defecte als quinze dies de l’adjudicació definitiva o de la firma del contracte.

El Contractista esta obligat a notificar per escrit o personalment de manera directa al Tècnic Director la data de començament dels treballs.

5.1.4.2 Plaç d’execució:

L’obra es realitzarà amb el plaç que s’estipula en el contracte subscrit amb la Propietat o en el que figura en las condiciones d’aquest plec.

Quan el Contractista, d’acord, amb algun dels extrems con tinguts en el present Plec de Condicions, o bé en el contracte establert amb la Propietat, sol· licita una inspecció per poder realitzar algun treball ulterior que aquest condicionat per la mateixa, vindrà obligat a tenir preparada per a dita inspecció, una quantitat d’obra que correspon a un ritme normal de treball.

Quant el ritme de treball establert pel Contractista, no sigui el normal, o bé a petició d’una de les parts, es podrà convenir una programació d’inspeccions obligatòries d’acord amb el pla d’ obra.

Plec de condicions

80

5.1.5 Interpretació i desarrollament del projecte.

La interpretació tècnica dels documents del Projecte, corresponen al Tècnic Director. El Contractista està obligat a sotmetre a aquest qualsevol dubte, aclariment o contradicció que sorgeixi durant la execució de l’obra per causa del Projecte, o circumstancies alienes, sempre amb la suficient antelació en funció de la importància de l’assumpte.

El contractista es fa responsable de qualsevol error de la execució motivada per la omissió d’aquesta obliga ció i conseqüentment haurà de refer a costa seva els treballs que corresponguin a la correcta interpretació del Projecte.

El Contractista està obligat a realitzar tot quant sigui necessari per la bona execució de l’obra, tot i quan no es trobin explícita ment expressats en el plec de condicions o als documents del projecte.

El contractista notificarà per escrit o personalment de manera directa al Tècnic Director i amb suficient antelació les dates en que quedaran preparades per la inspecció, cada una de las parts d’obra per les que s’ha indicat la necessitat o conveniència de la mateixa o per aquelles que, total o parcialment han de posteriorment quedar ocultes. De les unitats d’obra que han de quedar ocultes, es prendran abans d’ell, les dades precises per la seva mediació, als efectes de liquidació i que siguin subscrits pel Tècnic Director de trobar-los correctes. De no complir-se aquest requisit, la liquidació es realitzarà a una base de dades o criteris de mediació aportades per aquest.

5.1.6 Obres complementaries.

El contractista té l’obligació de realitzar totes les obres complementaries que siguin indispensables per executar qualsevol de les unitats d’obra especificades en qualsevol dels documents del Projecte, tot i que en ell, no figurin explícitament mencionades tals obres complementaries. Tot això sense variació de l’import contractat.

5.1.7 Modificacions.

El contractista està obligat a realitzar les obres que se li encarreguen resultant de modificacions del projecte, tant en l’augment com disminució o simplement variació, sempre i quan l’import de les mateixes no alteri en més o menys d’un 25% el valor contractat.

Plec de condicions

81

La valoració de les mateixes es farà d’acord, amb els valores establerts en el pressupost lliurat pel Contractista i que ha estat pres com a base del contracte. El Tècnic Director d’obra està facultat per a introduir les modificacions d’acord amb el seu criteri, en qualsevol unitat d’obra, durant la construcció, sempre que es compleixin les condiciones tècniques referides al projecte i de forma que no varií l’import total de l’obra.

5.1.8 Obra defectuosa.

Quan el Contractista trobi qualsevol unitat de l’obra que no s’ajusti al especificat en el projecte o en aquest Plec de Condiciones, el Tècnic Director podrà acceptar-lo o refusar-lo. En el primer cas, aquest fixarà el preu que crea just amb arreglo a las diferencies que hi haguessin, estant obligat el Contractista a acceptar dita valoració, en el altres casos, es reconstruirà a expenses del Contractista la part mal executada sense que ell sigui motiu de reclamació econòmica o de l’ampliació del plaç d’execució.

5.1.9 Mesures auxiliars.

Seran a compta del Contractista tots els medis i maquines auxiliares que siguin precises per l’execució de l’obra. En l’ús dels mateixos estarà obligat a fer complir to ts els Reglaments de Seguretat en el treball vigents i a utilitzar els medis de protecció als seus operaris.

5.1.10 Conservació de las obres.

És obligació del Contractista la conservació en perfecte estat de les unitats d’obra realitzades fins la data de la recepció definitiva per la Propietat, i corren al seu càrrec les despeses derivades d’ell.

5.1.11 Recepció de les obres.

5.1.11.1 Recepció provisional:

Una vegada acabades les obres, tindrà lloc la recepció provisional i per això es practicarà a elles un detingut reconeixement pel Tècnic Director i la Propietat en presencia del Contractista, aixecant acta i començant a córrer des d’aquest dia el plaç de garantia si es troben en estat de ser admeses.

Plec de condicions

82

De no ser admesa s’haurà de constar a l’acta i es donaran instruccions al Contractista per subsanar els defectes observats, fixant-nos un plaç per ell, el qual es procedirà a un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional.

5.1.11.2 Plaç de garantia:

El plaç de garantia serà com a mínim d’un any, contant des de la data de la recepció provisional, o bé el que s’estableixi en el contracte també contant des de la mateixa data. Duran aquest període queda a càrrec del Contractista la conservació de les obres i arreglo dels desperfectes causats por construcció dolenta.

5.1.11.3 Recepció definitiva:

Es realitzarà després de transcorre el plaç de garantia d’igual forma que la provisional. A partir d’aquesta data finalitzarà l’obligació del Contractista de conservar i reparar al seu càrrec les obres. Si bé subsistiran les responsabilitats que puguin tenir per defectes ocults i deficiències de causa dubtoses.

5.2 Condiciones econòmiques

5.2.1 Abonament de l’obra.

En el contracte s’haurà de fixar detalladament la forma i plaç que s’abonaran les obres. Las liquidacions parcials que puguin establir-se tindran caràcter de documents provisionals a bon compte, subjectes a las certificacions que resulten de la liquidació final. No suposant, dites liquidacions, aprovació ni recepció de las obres que comprenen.

Acabades les obres es procedirà a la liquidació final que s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el contracte.

5.2.2 Preus.

El contractista presentarà, al formalitzar-se el contracte, relació dels preus de les unitats d’obra que integren el projecte, els quals de ser acceptats tindran valo r contractual i s’aplicaran a les possibles variacions que puguin sofrir.

Plec de condicions

83

Aquests preus unitaris, s’entén que comprenen la execució total de l’unitat d’obra, incloent tots els treballs encara els complementaris i els materials així com la part proporcional d’imposició fiscal, las càrregues laborals i altres despeses repercutibles.

En cas d’haver de realitzar -se unitats d’obra no previstes en el projecte, es fixarà el seu preu, entre el Tècnic Director y el Contractista abans d’iniciar l’obra i es present arà a la propietat per la seva acceptació o no.

5.2.3 Revisió de preus

En el contracte s’establirà si el contractista té dret, revisió de preus i la fórmula a aplicar per a calcular. En absència d’aquesta última, s’aplicarà a judici del Tècnic Director algun dels criteris oficials acceptats.

5.2.1 5.2.4. Penalitzacions

Per retard als plaços de lliurament de les obres, es podran establir taules de penalització les garanties i retards de la qual es fixaran en el contracte.

5.2.4 Contracte.

El contracte es formalitzarà per mitjà d’un document privat, que podrà arribar a ser una escriptura pública a petició de qualsevol de les parts. Comprendrà l’adquisició de tots els materials, transport, mà d’obra, mitjans auxiliars per l’ execució de l’obra projectada als plaços estipulats, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de les obres complementaries i les derivades de les modificacions que s’introduiran durant l’ execució, aquestes últimes als termes previstos.

La totalitat dels documents que componen el Projecto Tècnic de l’obra seran incorporats al contracte i tant el contratista com la Propietat hauran de firmar-los en testimoni de que els coneixen i accepten.

5.2.5 Responsabilitats.

El Contractista és el responsable de l’execució de les obres en les c ondicions establertes en el projecte i en el contracte. Com a conseqüència d’això estarà obligat a la seva reconstrucció correctament sense que serveixi d’excusa el que el Tècnic Director hagi examinat i reconegut les obres.

Plec de condicions

84

El contractista és l’únic res ponsable de totes les contravencions que ell o el seu

personal cometin durant la execució de les obres o operacions relacionades amb les mateixes. També es responsable dels accidents o danys que per errors, inexperiència o utilització de mètodes inadequats es produeixin a la propietat als veïns o tercers en general.

El Contractista es l’únic responsable de l’incompliment de les disposicions vigents en la matèria laboral respecte el seu personal y per tant els accidents que puguin sobrevenir i dels drets que puguin derivar-se d’ells.

5.2.6 Rescissió del contracte.

5.2.1.1 Causes de rescissió

Es consideraran causes suficients per la rescissió del contracte les següents:

• Primer: Mort o incapacitació del Contractista.

• Segona: La fallida del contractista.

• Tercera: Modificació del projecte quan produeixi alteració en més o menys 25% del valor contractat.

• Quarta : Modificació de les unitats d’obra en número superior al 40% de l’original.

• Cinquena : La no iniciació de les obres en el plaç estipulat quan sigui per causes alienes a la Propietat.

• Sisena : La suspensió de les obres ja iniciades sempre que el plaç de suspensió sigui major de sis mesos.

• Setena: Incompliment de les condicions del Contracte quan impliqui mala fe.

• Vuitena : Terminació del plaç d’execució de l’o bra sense haver arribat a completar aquesta.

Plec de condicions

85

• Novena : Actuació de mala fe en la execució dels treballs.

• Desena: Destacar o subcontractar la totalitat o part de l’obra a tercers sense l’autorització del Tècnic Director i la Propietat.

5.2.7 Liquidació en cas de rescissió del contracte.

Sempre que es rescindeixi el Contracte per causes anteriors o bé per acord d’ambdues parts, s’abonarà al Contractista les unitats d’obra executades i els materials a preu d’obra i que reuneixin les condicions i siguin necessar is per la mateixa.

Quan es rescindeixi el contracte portarà implícit la retenció de la fiança per obtenir les possibles despeses de conservació del període de garantia i els derivats del manteniment fins la data de nova adjudicació.

Plec de condicions

86

5.3 Condicions facultatives

5.3.1 Normes a seguir:

El disseny de la instal· lació, tot el muntatge i material es realitzarà mitjançant les exigències o recomanacions exposades a l’última edició dels següents codis:

¬ Reglament electrotècnic de baixa tensió i instruccions complementaries.

¬ Normes UNE

¬ Publicació del comitè electrotècnic Internacional (CEI)

¬ Pla Nacional i Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball

¬ Normes ANSI

¬ Normes ISO

¬ Lo indicat en aquest plec de condicions amb preferència de tots els codis i normes

5.3.2 Personal

El contractista tindrà al capdavant de l’obra un encarregat amb autoritat sobre els altres operaris i coneixements acreditats i suficients per l’execució de l’obra.

L’encarregat rebrà, complirà i transmetrà les instruccions i ordres del Tècnic Director de l’obra.

El Contractista tindrà a la obra el numero i tipus d’operaris que facin falta pel volum i naturalesa dels treballs que es realitzin els quals seran de reconeguda aptitud i experimentats en l’ofici. El contractista estarà obligat a separar de l’obr a a aquell personal que a judici del Tècnic Director no compleixi amb les seves obligacions, realitzi el treball defectuosament bé per falta de coneixements o per obrar de mala fe.

5.3.3 Reconeixement i assajos previs

Quan ho estimi oportú el Tècnic Director podrà encarregar i ordenar l’anàlisi, assaig o comprovació dels materials, elements o instal· lacions bé sigui en fàbrica d’origen, laboratoris oficials o en la mateixa obra segons es cregui convenient encara que aquests no estan indicats en aquest plec.

En cas de discrepància els assaigs o proves es realitzaran en el laboratori oficial que el Tècnic Director d’obra designi.

Plec de condicions

87

Les despeses ocasionades per aquestes proves i comprovacions seran per costa de Contractista.

5.3.4 Assaigs

1. Abans de la posada en servei del sistema elèctric, el Contractista haurà de fer els assaigs adequats per provar, a la plena satisfacció del tècnic Director d’obra, que tot l’equip, aparells i cablejats han siguts instal· lats correctament d’acord amb les normes establertes i estan en condicions satisfactòries del treball.

2. Tots els assaigs seran presenciats per l’enginyer que representa el Tècnic Director d’obra.

3. Els resultats dels assaigs seran passats en certificats indicant data i nom de la persona a càrrec de l’assaig, així com categ oria professional

4. Els cables, abans de posar-se en funcionament es sotmetran a un assaig de resistència d’aïllament.

5.3.5 Aparellatge

1- Tot relé de protecció que sigui ajustable serà calibrat i assajat utilitzant comptador de cicle, caixa de carrega, amperímetre, segons sigui necessari.

2- Tots els interruptors automàtics es col· locaran en posició de prova i cada interruptor serà tancat i disparat des de la seva posició de control. Els interruptors han de ser disparats per accionament manual i aplicant corrent als relés de protecció, es comprovaran tots els enclavaments.

3- Es comprovarà la posada a terra per determinar la continuïtat dels cables a terra i les seves connexions i es mesurarà la resistència dels elèctrodes a terra.

Plec de condicions

88

5.4 Condicions tècniques

5.4.1 Generalitats

L’of erent serà el responsable del subministrament dels equips i elements elèctrics. La mínima protecció serà IP54, segons DIN 40050, gramatitzant-se una protecció contra dipòsits nocius de pols i esquitxos d’aigua; garantia de protecció contra derivacions.

A fi de no deixar descendir la temperatura a l’interior dels quadres elèctrics per sota de la condensació, se preveurà calefacció amb termòstat 30ºC amb potencia calorífica aproximada de 300 W/m3, garantint una distribució correcta del calor en aquells de gran volum. Mínima temperatura 20ºC.

Es preveuran prensaestopes de ventilació a les parts inferiors dels armaris. En els armaris grans, a la part inferior i superior, per a garantir millor la circulació de l’aire.

Així mateix no es deixarà pujar la temperatura a la zona dels quadres elèctrics i d’instrumentació per sobre dels 35oC pel que l’oferent haurà d’estudiar dita condició i els mitjans indicats en el projecte, ventilació forçada i termòstat ambiental, per que si no els considera suficients preveurà acondicionamient d’aire per refrigeració, integrada en els quadres o ambiental per la zona on estan situats.

Així doncs, tots els armaris incorporaran a més com elements auxiliars propis, els següents accessoris: - Ventilació forçada i independent del exterior. - Resistència de calentament.

- Refrigeració, en cas que es requereixi. - Dispositiu químic passiu d’absorció de la humitat. - Il· luminació interior. - Seguretat d’intrusisme i vandalisme. - Accessibilitat a tots els seus mòduls i elements.

Es tindran en compte les condiciones ambientals d’ús. Per això, s’aplicarà la classificació 721-2 de pols, sorra, boira, salina, vent, etc. segons norma IEC 721.

Per a determinar els dispositius de protecció a cada punt de la instal· lació s’haurà de calcular i conèixer. a) La intensitat que s’utilitzarà anirà en funció del cos. fi, simultaneïtat, utilització i factors d’aplicació previstos i imprevistos. D’aquest últim se fixarà un factor, i aquest s’expressarà en l’oferta. b) La intensitat del curtcircuit. c) El poder de tall del dispositiu de protecció, haurà de ser més gran que la ICC (intensitat de curtcircuit) del punt en el qual està instal· lat. d) La coordinació del dispositiu de protecció amb l’aparellatje situat aigües avall.

Plec de condicions

89

e) La selectivitat a considerar en cada cas, amb altres dispositius de protecció situats aigües amunt.

Es determinarà la secció de fases i la secció de neutre en funció de protegir-los contra sobrecarregues, verificant-se: a) La intensitat que pot suportar la instal· lació ser major que la intensitat de d’ús, prèviament calculada. b) La caiguda de tensió en el punt més desfavorable de la instal· lació serà inferior a la caiguda de tensió permesa, considerats els casos més desfavorables, com per exemple tenir tots els equips en marxa amb les condicions ambientals extremes. c) Les seccions dels cables d’alimentació general i particular tindran en compta els consums de les futures ampliacions.

Es verificarà la relació de seguretat (Vc / VL), tensió de contacte menor o igual a la tensió límit permesa segons els locals MI-BT021, protecció contra contactes directes i indirectes.

La protecció contra sobrecarregues i curtcircuits es farà, preferentment, amb interruptors automàtics d’alt poder de curtcircuit, amb un po der de tall aproximat de 50 KA, y temps de tall inferior a 10 ms. Quan es prevegin intensitats de curtcircuit superiors a les 50 KA, es col· locaran limitadors de poder de tall majors que 100 KA temps de tall inferior a 5 ms.

Aquests interruptors automàtics tindran la possibilitat de rearmament a distancia a ser manats pels PLC del telemando. Així mateix posseiran blocs de contacte auxiliars que discriminen i senyalitzen el disparo per curtcircuit, del tèrmic, així com posicions del mando manual.

Idèntica possibilitat de rearmament a distancia tindran els detectors de defecte a terra.

Les corves de disparo magnètic dels disjuntors, L-V-D, s’adaptaran a les diferents proteccions dels receptors.

Quan s’utilitzin fusibles com limitadors de corrent, aquests s’adaptaran a les diferents classes de receptors, fent servir els més adequats, ja siguin aM, gF, gL o gT, segons la norma UNE 21-103.

Tots els relés auxiliars seran del tipus endollables en base tipus undecal, de tres contactes inversores, equipats amb contactes de potencia, (10 A. Per a carrega resistent, cos. fi=1), aprovats per UL.

La protecció contra xoc elèctric serà prevista, i es complirà amb les normes UNE 20-383 y MI-BT021.

Plec de condicions

90

La determinació de la corrent admissible en les canalitzacions i el seu emplaçament serà, com a mínim, segons l’establert en MI BT004. La corrent de les canalitzacions serà 1.5 veces la corrent admissible.

Les caigudes de tensió màximes autoritzades seran segons MI BT017, sent el màxim, en el punt més desfavorable, del 3% en il· luminació i del 5% en força. Aquesta caiguda de tensió es calcularà considerant alimentats tots els aparells d’utilització susceptibles de funcionar simultàniament, en las condiciones atmosfèriques més desfavorables.

Els conductors elèctrics utilitzaran els colors distintius segons normes UNE, i seran etiquetats i numerats per a facilitar la seva fàcil localització i interpretació als plànols i a la instal· lació.

El sistema d’instal· lació serà segons la instrucció MI BT018 i altres per interiors i receptors, tenint en conta les característiques especials dels locals i tipus d’indústria.

L’oferent ha de detallar a la seva oferta tots els elements i equips elèctrics oferts, indicant el nom del fabricant.

A més de les especificacions requerides i ofertes, s’ha d’incloure a l’oferta: a) Memoràndum de càlculs de càrrega, d’il· luminació, de terra, proteccions i altres que ajuden a classificar la qualitat de les instal· lacions ofertades. b) Dissenys preliminars i plànols dels sistemes ofertats.

Als plànols s’utilitzarà simbologia normalitzada S/UNE 20.004 Es tendirà a homogeneïtzar el tipus d’esquema, numeració de borneros de sortida i

entrada i en general tots els elements i mitjans possibles de forma que faciliti el manteniment de les instal· lacions.

5.4.2 Quadres elèctrics

Als quadres elèctrics s’inclouran polsadors frontals de marxa i parada, amb

senyalització de l’estat de cada aparell (funcionament i avaria).

El concursant raonarà el tipus escollit, indicant les següents característiques: - Estructura dels quadres, amb dimensions, materials utilitzats (perfils, xapes, etc...), amb les seves seccions o espessors, protecció antioxidant, pintures, etc ... - Compartiments en que es divideixen. - Elements que es troben als quadres (embarrats, aïlladors, etc...), detallant els mateixos. - Interruptors automàtics.

Plec de condicions

91

- Sortida de cables, relés de protecció, aparells de mesura i elements auxiliares.

- Proteccions que, com a mínim, seran: - Mínima tensió, a l’interruptor general automàtic. - Sobrecarrega en cada receptor. - Curtcircuits en cada receptor. - Defecte a terra, en cada receptor superior a 10 CV. En menors reagrupats en conjunt de màxim 4 elements. Aquests elements han de ser funcionalment similars. - Desequilibri, en cada motor.

Es projectaran i raonaran els enclavaments als quadres, destinats a evitar falses maniobres i per a protecció contra accidents del personal, així com al sistema de posada a terra del conjunt de les cabines.

La distribució del quadre serà de tal forma que l’alimentació sigui la cel· la central i a ambdós costats es vagin situant les cel· les o sortides quan sigui necessari.

A les tapes frontals s’inclourà un sinòptic amb l’esquema unipolar plastificat incloent els aparells d’indicació, marxa, protecció i títol de cada element amb rètols també plastificats.

S’indicaran els fabricants de cadascun dels elements que componen els quadres i el tipus dels mateixos.

5.4.2.1 Característiques

- Fabricant: A determinar pel contractista.

- Tensió nominal d’utilitzaci ó: 380 V. - Tensió nominal d’aïllament: 750 V.

- Tensió d’assaig: 2.500 V durant 1 segon. - Intensitats nominals a embarrado horitzontal: 500, 800, 1.000, 1.250, 2.500 ampers.

- Resistència als esforços electrodinàmics de curtcircuits: 50 KA. - Protecció contra agents exteriors: IP-54, segons IEC, UNE, UTE y DIN. - Dimensiones: varies, amb longitud màxima de 2000 mm.




Referències1 [1] HTTP://www.omron.es [2] HTTP://www.siemens.es [3] HTTP://www.Nationalinstrument.com [4] Làzaro, Antonio Manuel, Manual del Laview. Editorial Paraninfo.1998 [5] National Instrument, Laview Hands-On Seminar Manual, 2002,pàg 1-69. [6] National Instrument, The measurement and automation Catalog, 2002, pàg 1-768.

1 Per la naturalesa d’aquest projecte no he utilitzat molts llibres ni revistes com a guia de treball, sinó que bàsicament he fet servir el manual que m’explicava el funcionament del programa amb el qual es basa el projecte.


(Annex)



Setembre del 2002.

Annex

1

1 Funcionament del programa1

A continuació farem una explicació sobre el funcionament del programa. El farem pas a pas suposant totes les possibles opcions en què ens podem trobar.

1.1 Entrada Quan polsem entrada en el pannell principal, ens apareix un altre pannell el qual

ens permet escollir entre dues opcions: la primera, és la entrada de vehicles i la segona la entrada de vianants. Aquestes són les dues principals opcions que trobem en aquesta pantalla, però també hem de dir que tenim la possibilitat d’escollir l’opció incendi (foc). Diem escollir, però realment se’ns selecciona automàticament mitjançant el sensor d’incendis.

Suposem ara que triem la primera opció, aquesta com hem dit anteriorment és la d’entrada de vehicles. Aquesta opció es selecciona automàticament quan es detecta un vehicle a l’entrada del pàrking. El pannell que apareix seguidament de nou ens permet diferents opcions: la primera és escollir entre vehicle abonat i no abonat i la segona seria el control de la barrera en qualsevol dels casos anteriors.

Si es tracta d’un abonat, (ho detectem perquè introdueix la targeta al lector d’abonat) passem a la pantalla de control de lectura d’aquesta targeta. Si aquesta lectura ha esdevingut correcte el que farem és passar el punt descrit anteriorment com a control de barrera. En cas de que no sigui correcte, s’expulsarà la targeta ignorant el control de barrera.

En el cas del no abonat el procés és el següent: al arribar davant la barrera d’entrada prem un polsador a fi del lliurament d’una targeta. Al prémer aquest polsador, ens apareix un nou pannell en el qual hem de gravar els valors de temps i plaça del vehicle que vol entrar a la plaça assignada. Gravats els valors se li lliurarà la targeta ja gravada i es passarà el control de barrera com en el cas de l’abonat.

Abans d’entrar dintre del pàrking en el cas dels no abonats se’ls hi assignarà la plaça a ocupar.

L’opció del pannell anterior, vianants, consisteix en un control a l’hora de disposar-se a entrar al pàrking peatonalment. Consisteix en la lectura de la targeta en un lector de passada que hi ha situat al costat d’aquesta porta d’entrada.

1.2 Enllumenat L’enllumenat és un altra de les opcions principals presents al pannell principal. La

forma d’entrar dins aquest subprograma és prement el polsador determinat per tal fi (polsador virtual). La finalitat d’aquest nou pannell que ens apareix és posar en funcionament el sistema d’il· luminació. Per posar en marxa la il· luminació tenim dues opcions: la continua, que al posar-se en marxa deixa en funcionament la il· luminació fins que es para l’interruptor general i la discontinua que ens permet que només funcioni quan hi ha un cotxe o una persona a l’interior del pàrking. Aquesta última opció està destinada al funcionament nocturn en el que passen varies hores sense que ningú entri o surti.

1 Tots els pannells dels que parlem es poden veure a la memòria descriptiva.

Annex

2

1.3 Protecció contra incendis La protecció contra incendis és present en tots els pannells en forma del sensor foc

ja que considerem que aquesta opció ha de ser prioritària pel perill que comporta. Quan el sensor foc es posa en 1ens apareix el pannell d’alarma d’incendis, la funció del qual és posar en marxa l’alarma i avisar als usuaris de que cal evacuar el pàrking. Aquesta opció implica que s’hagi de posar en Stop el programa i tornar -lo a executar ja que no podem marxar d’aquest pannell.

1.4 Crear un nou abonat La opció crear un nou abonat (també present al pannell principal) té la funció de

gravar els valors a la targeta de l’abonat els valors determinats de temps límits i codis.

1.5 Sortida En el cas de la sortida tenim les mateixes opcions que a l’entrada. Podem dir que

la única diferencia important és dona en el cas del no abonat i consisteix en què abans d’entrar al control de barrera s’ha de pagar. Un cop realitzada aquesta opció ja podem passar al control de barrera on el cotxe ja podrà disposar-se a sortir.

L’opció també present en el pannell sortida és la sortida de vianants. Aquesta opció és exactament igual que la que s’ha explicat en el cas d’entrada de vianants.


(Annex)



Setembre del 2002.

Annex

1













Annex

2









(Annex)



Setembre del 2002.

Annex

1













Annex

2








INTRODUCCIÓN Los interfaces de referencia genérica 334YR-ILMOX Son unas placas inteligentes que permiten al usuario la lectura y grabación tanto de tarjetas de banda magnética como de tarjetas de Cl a través de comandos sencillos de alto nivel. Estos interfaces sólo son acoplables a los lectores de la marca Omron. EL interface realiza todas las operaciones de bajo nivel, facilitando, de este modo, el control del lector. Tanto la lectura corno grabación se realiza en todo momento siguiendo, de una forma estricta, las normas que ISO dicta para tal fin. Cualquier banda que no haya sido grabada según dichos normas no podrá ser leída utilizando estos interfaces. Normas 180 La organización ISO (International Standards Orgar,ization) ha publicado una serie que describen tanto como deben ser fabricadas las tarjetas (banda magnética y de C.I.) corno la forma que los datos deben ser codificados). Dictas normas se recogen en: ISO 3554 - ISO 4009.ISO 7816. Como recordatorio se escriben, a continuación, diferentes parámetros definidos por ISO para la codificación de los datos escritos en las bandas magnéticas. Pista ASII HEX DEC 1 % 25 37 2 ; 3B 59 3 ; 3B 59 Carácter de inicio de pista Pista ASII HEX DEC 1 ? 3F 63 2 ? 3F 63 3 ? 3F 63 Carácter fin de datos. Pista Bits Por carácter 1 6 sin paridad 2 4 sin paridad 3 4 sin paridad Número de bits por carácter. Pista Carácter por pista 1 79 (incluyendo inicio, fin y paridad)

2 40 ( “ ) 3 107( “ )

Número máximo de carácters por pista.

Protocolo de comunicaciones El formato de mensaje pera comunicar el interface 3S4YR-ILMOX con un ordenador o dispositivo inteligente es el siguiente. Sistema con un solo inlertace: COMANDO [Información];[Información] Return Sistema con varios interfaces:

COMANDO DIRECCIÓN [lnformación] ;[Infomación] Retum El significado de cada campo es el siguiente: COMANDO: Orden que se quiere ejecutar DIRECCIÓN: Dirección del interface a la que se envía el Comando. Deberá enviarse en formato Decimal. [lnformaciónI Campo opcional que depende del Comando Fin del Comando Retum Carácter de retorno de carro (opcional) Tipos de Comandos; • Comandos de ejecución directa el interface no tiene que estor conectado al lector>. • Comandos de ejecución retardada (el interface necesita estar conectado al dispositivo lector para ejecutarse.. Respuesta al Comando enviado • La respuesta <para am~s tipos de Comandos> puede ser: AC K Return (Comando aceptado> NACK Return (Comando no aceptado> E Return (Comando no válido> • En el caso de que el Comando enviado sen de ejecución retardada y si ha respondido en el primer caso ACK ejecutará a continuación, el comando (por ejemplo leer tarjeta>. Cono resultado de la ejecución se podrán tener dos posibles respuestas: O Retum (Comando ejecutado correctamente) Exy, Retuni (ErTnr al ejecutar el Comando> Ver Apéndice C Códírs de enor

Si el interface esté trabajando en un sistema multipunto (varios interfaces conectados vis RS465 solo puerto de comunicaciones> después de las respuestas ACK!NACK! O y E envía formato decimal. BUFFERS Los interfaces SS4YR-ILMOX tienen los siguientes tipos de bulto,,. • Buffers de almacenamiento de Comandos. Los interfaces pueden almacenar hasta seis comandos de ejecución retardada para poder ser ejecutados secuencialmente con posteridad. • Bufters para el trasiego de datos cuando se trabaja con tarjetas de banda magnética. Es muy importante para el posterior conocimiento de la forma de trabajo el comprender este concepto. Las operaciones dc lectura y escritura sobre banda magnética se realizan siempre a través de un buffer intermedio asociado a cada banda magnética. Cuando se realiza una operación de lectura los datos contenido en la banda magnética se transfieren primero al buffer asociado quedando almacenados allí y con posterioridad (mediante el comando correspondiente> se podrán transferir dichos datos al ordenador. Lo mismo sucede en una operación do escritura primero se deberán escribir los datos correspondientes en el buffer <mediante un Comando) se escribirán los datos contenidos en el buffer en la banda correspondiente. DESCRIPCIÓN DE LOS COMANDOS Se describen, a continuación, los Comandos implementados en los interfaces 3S4YR-ILMOX. En el Apéndice se encuentra una tabla en la que se muestra los Comandos implementados en cada modelo de interface. Sincronismo de la Comunicación

Sincroniza la comunicación.

Texto enviado: ; Mensaje recibido: NACI< E (sincronizado) E (no sincronizado) Si el interface recibe caracteres diferentes a los que debe recibir se desincroniza y a partir de ese momento no acepte nuevos caracteres. El comando anteriormente descrito restablece la sincronización para que acepte nuevas caracteres.

Reset del lnterface

Realiza un reset del interface Texto enviado: C; Mensaje recibido: O CR

Este comando realiza un RESET por software del interface. Las consecuencias al realizar un RESET son diferentes dependiendo del continuación se describen las mismas: En el ILMO 1: Inicialización de su memoria interna Restablecimiento de las comunicaciones Borrado de los buffers de pistas Borrado del Modelo de Lector seleccionado. En el ILMO2-5-7: inicialización de su memoria interna. Restablecimiento de las comunicaciones Borrado de las buffers de información de pistas. Borrado del comando lectura constante Borrado del comando activación de las salidas. Borrado del Modelo de Lector seleccionado. Conviene diferenciar las consecuencias de realizar el RESET por software a realizarlo por hardware (interrumpir y reanudar la alimentación al interface). En el caso del LMOI las consecuencias son las mismas a las ya descritas. En el caso de los ILMOZ-5- 7, al realizar un RESET por hardwarn:

Se reinicializa la memoria interna Se restablecen las comunicaciones Se borran los buffers de información de pistas.

Selección del modelo de lector

Selecciona el modelo del lector al que está conectado el interface. Texto enviado: Q fmodelo de Lector]

Mensaje recibido: ACK O CR NACK CR (Comando no aceptado) E CR (Comando no válido>

La codificación para cada modelo de lector se encuentra en el Apéndice existente al final de este Manual. Debido a que el interface puede estar conectado a diferentes tipos de lectores Cada uno de ellos con unas características eléctricas y mecánicas diferentes , se le deberá enviar este Comando para que haga uso de las subrutinas de proceso correspondientes a cada lector.

En el 3S4YR-lLMlOX 1 habrá que enviarte este comando s~emfwe que se retonoe le alimentación, en los 3S4Y~-lLMO2, iL.M05 e ILMO7 sólo será necesario enviárselo una vez ya ~ue dIcha información quedará grabada permanentemente en la memoria (EEPROM o RAM con bateria dependiendo del modelo>. Sólo en caso de realizar un RESET por soflware al interface deberá enviarso de nuevo. Lectura de los datos contenidos en une plata.

Lee los datos grabados en una p~sta. Texto enviado: R[códigr, de pista):

Mensaje n~ 1 recibido: AC~< CR (Comando aceptado) NACK CR (Comando no aceptado)

E GR (Comando no válido) Mensaje n~ 2 rec~t~do: O GR (Lectura correcta)

Exyz GR (Errorde lectura) Mediante este Comando se efedt)a la lectura de los datos grabados en cualquiera de las bandas magnéticas, en el caso de detectar algún tipo de error en la lectura, el interface devolverá el tipo de error codificado. Los datos contenidos en la banda magnética serán transferidos el bcffer correspondiente en caso de que ej inteitace encuentre el carácter centinela de inicio se9ún norma SO. Si no encontrara dicho carácter, aparte de devolver el código de error correspondiente, no transferirá ningún dato al buffer y en éste permanecerán los datos antedornente almacenados. Por esta rezan es recomendable realizar un Nitrado del bufíer correspondiente previo a la lectura. Las codificaciones tanto del código de pida cuino del código de enor se encuenlra en el Apéndice al final de este Manual. Lectura de los datos coetenidos en una piste utilizando dos lectores conectados e 1311 ,uieeiO mi te rfa’ e Lee los datos grabados en una pista cuando tenemos dos lectores conectados a un mismo intertace (Sólo ILMO7). Texto enviado: ilcúdigo de pista]:

Menseje n0 1 recibido: ACK CR <Comando aceptado) NACK CR <Comando no aceptado)

E CR Comando nc válido) Mensaje n0 2 recibido: O CR (Lectura correcta)

Ex~z CR (EÇTOr de lectura) Mediante este Comando se efectúa la lectura de os datos grabados en cualquiera de las bandas magnéticas, en el caso de detectar aloún tipo de erTor en la lectura, el Lnterface devolverá el tipo de error codificado. Los datos contenidos en la banda magnética serán transferidos al butfer correspondiente en el caso de que cl interface enouentre el carácter centinela de inicio seoún norma SO. Si no encontrara dicho carácter, aparte de devolver el ctdigo de enur correspondiente, no transferirá ningún dato al buffer y en éste perrnanecer~n los datos anteriormente almacenados. Por esta ra?on, es recomendable realizar un borrado del buffer correspondiente previo a la lectura.

Pág.

4 Las codificaciones tanto del código de pista como del código de error se encuentra en el Apéndice al final de este Manual.

Lectura del buhar de datos

Lee los datos presentes en el buffcr. Texto enviado: Llcódigc de pistal;

Mensaje recibido: ACK DATOS

NACK CR E CR

o (Comando no (Comando no

CR aceptada) válido)

Mediante este Comando podemos leer los datas presentes en cada uno de los tres buffers de memoria asociados a cada una de las tres bandas magnméticas. La codificación del código de rtsta se encuentra cii el Apéndice al final de este Manual.

Escritura de datos en el bulTer

Escdbe los datos en el burfer que, a posteriori, se grabarán en la banmda maonética. Texto

envladc: E código de pistal DATOS Mensaie recibido: ACK O CR Comando aceptado) NACI< CR (Comando no aceptado) E CR <Comando no válido) El interface aceptará el número má,cimo de caracteres permitidos, en función del número do pisto, según las correspondientes normas SO. En el caso de que se desee escribir un número menor de caracteres que el pemiitido, se deberá enviar el carácter “r al flnal de la secuencie. El interface entenderá que no se le va a enviar ningún carácter más. Si no se le envio didia carácter al interface, éste entenderá que se le van a enviar ,tiás caracteres y se quedará a la espera de recibidos.

Como se ha comentado en el apañado de lectura de piste es recomendable efectuar un borrado del buffer previo a la lectura. Para realizar dicho borrado utilizaremos “Fin pista];r Escritura de datos en la banda magnética. Transfiere los datos contenidos en el buffer a la cor’~spandiente banda magnética. Texto enviado: Mensaje recibido: Mensaje r recibido: W [código de pistaj; ACI< CR t4ACK CR E CR (Coma mido (Comando (Comando aceptado> no aceptado) no válido) O CR (tscntura correcta) Exyz CR (Error de escrilura) Mediante este Comando se graban en la tanda niagnética de las tarjetas Loe date& contenidos en Cl correspondiente buffer. El interface efectuará, de forma automática: Lina lectura posterior a la grabación y comprobará ~ue lo leído cor,~sponde con lo que se quena grabar, si esto no es así nos devolverá un mensaje de error codificado Las codificaciones tanto del código de pisln como del posibLe error se encuentra en el Apéndice al final de este Manual.

P~o. 5

Expulsión de la tarjeta Expulsa te tarjeta localizada en el interior del lector motorizado hacia el exterior. Existen tres Comandos diferentes de expulsión:

Expulsión de la Iarjeta por la Texto enviado:

Mensaje ~O recibido:

Mensale r recibido: O

Expulsión de la tarjeta por la

Texto enviado:

Mensaje ø rucibido:

Mensaje r recibido:

Expulsión de la ta,jeta por la

Texto enviado:

Mensaje ~ recibido:

Mensale r recibido: parte frontal fuera del lector

x.

ACK CR (Comando aceptado) NACK CR (Comando no aceptado)

E CR (Comando no válido) CR (Expulsión real,zada> E C~ (Error en la expulsión)

parte frontal quedando en la ranura de inserción del lector

Y; ACI< GR NACK GR

E GR O CR Exyz CR

parte posterior <Comando ac~ptadø) <Comniando rio aceptado) <Comando no válido)

<Expulsión realizada)

<Error en la expulsión)

del lector <en aquérlas mncdelos que lo perTTlitan>:

ACK GR <Comando aceptado) NACI< GR (Comando no aceptado)

E GR (Comando no válido)

O CR (ExpulsIón realizada) Exyz CR (Error en a expulsión) N.~mero de versión del flnnware Devuelve el número de versión del firmware.

Texto enviado- y Mensaje redbddo: ACK Ver x.n Fecha CR Posición de la tarjeta dentro del lector Este comando indica cuál o cuáles de los sensorDs situados en el inlerior del lector correspondiente están activados. De este manera se puede saber en todo rTmmento. a situación de a tamjeta dentro del lector.

Texto enviado: D; Mensaje recibido: ACI< Posición o en

La codificación de la “Posición” se encuentra en el Apéndice a l final del Manual. Ordenes pendientes de ejecutar

Pág. U

Este Comando devuelve el número de órdenes pendientes de ejecutar. Texto enviado: B; Mensaje redWdo: ACI< rf O GR El interface tiene un buffer donde se acumulan órdenes que están pendientes de ejecotar. Este buffer tIene una capacidad máxima de almacenamiento de seis ór~enes. Si se intentare almacenar una séptima orden el interface no lo aceptaría y devolverla NACI< OP. Anulación de órdenes pe.idientes de ejecutar Anula las 6rdenes que estén pendientes de ejecutar.

Texto enviado: A~

Mensaje recibido: ACI< O CR Control del shutter Este Comando controla el shutter que pudiere estar conectado al lector.

Texto enviado: 5; [ACCIÓN! Mensaje recibklc: ACK O GR Las posibies acciones a realizar son: LACCIONj = O apertura manual del sbutter LACCJONj = T cierre manual del shutter LACCION! = A çontrnl automático del shutter por detección de banda magnética LACCIONj M control automática del shutter por detección del microsvfltth AOOiONj = D desactivación del centro> automático El shutter dispone de una cabezo magnética y de ufi mlcros’nitch ¡ la función de la pñmern es detectar presencia de banda magnética (con la tarjeta en movImiento) ¡ en cuanto al segundo nos inddca (cuandc se activa) que une tarjeta de Ñnchura según norma SO está siendo introducida. En el control automático del shuttes éste se abre cuando se deteda bien presencia de banda magnética o bien se activa e! ¡nicroswilch presente en la mnura de inson~ión del lector. Una vez r4ue la cuela es introducida en el interior del lector se cierTa el shutter y permanece cerrado hasta que so dé una orden de expuLsión, nonienlc en que se abre para permitir la salida de la tarjeta. tina vez se extrae esta áltirna de a ranura de inserción del lector se cierra de nuevo y permanece cerrado hasta que no se detecte de nuevo presencia de banda magnética yfo activación del microswitct de entrada. Fxisto un último Comando en relacionado con el shutter y es el Comando de EStADO Si (ACCION) = E le respuesta dará el posible estado del shutter (cariado o abieuto), si existe o no presencia de banda magnética y si el rnicroswitch de entrada esta, o no activado. Texto enviado: S;E Mensaje recibido: ACK [ESTADO] O ÓR donde: ESTADO Sr,utter abierto Presencia B.Magnética Switch activado P NO NO NO O NO NO SI R NO SI NO 5 NO SI SI T SI NO NO U SI NO SI

Pág. 7

y SI SI NO w

SI St

SI La detección de presencia de banda magnética s~!o se lleva a cabo si la tarjeta CSt~ en movimiento frente a la cabeza magnética incorporada en el shutter. Activación del perforador Realiza una pertoración en la tarjeta PET) en la posición indicada.

Texto enviado: P posición]:

Mensaje 1” recibido:

Mensaje r recibido: O E El número máximo de perforaciones que se pueden> se encuentra en el Apéndice al fin’al del Manual. ACI< GR (Comando aceptado) t4ACK GR (Comando no aceptado) E GR (Comando no válido) CR (Perforación correcta)

CR (Perforación incorrecta) realizar es de ~4. Lo cediticaclón de las posiciones

aojar IC(J> Baja el cabezal de contactos iC(Jy. Texto enviado: u; Mensaje 1 recibido: Mensaje r recibido: ACK CR Comando aceptado) NACK GR (Comando no aceptado) E GR (Comando no válido) O CR (cabezal bajado) El CR (cabezal no bojado-enur de posicionamiento de la tarjeta> Este Comando baia el cabezal 0(J) sin efectuar ningún vovimitnto sobre a ta.jeta. El usuedo deberá tener cuidado al utIlizar este Comando ya que el cabezal se baja sin tener en cuenta que la tarjeta esté posicionada o no por lo tanto, si se baia el cabezal sin estar la taijeta bien posicionada se corre el iesoo de cortocírouitar Icsterminales de la tarjeta de 0.1. que redundaria en a inutilizaddn dala misma Si transcurrido un cierto tiempo desde la ejecución de Iaonden el cabezal nr, ha bajado se genera un mensaje de error. Realmente este Comando no es necesaria ys que dicha bajada se produce de forma automática cuando se utilizan Los Comandos de Lectura-Esaitu’a sobre arieta de Cl.

Subir IC(J) Sube nl cabezal de contactos ‘LC(J).

Texto enviado: U;

Mensaje l@ recibido: Mensaje r recibido: ACK GR (Comando aceptado> NACK CR (Comando no acaptado) E GR (Comando no válido)

O GR (cabezal bajado> El GR cabezal no sutido) Pá0. 8 Este Comando sube el cabezal 0(J) sin efectuar ningñn movimiento sobre la tarjeta. Si transcurrido un nierto tiempo después de ejecutar la onien el cabezal >0 ha subido se genera el mensaje de error. Realmente este Comando no es necesano ya que dicha subida se produce de forma automática cuando se utilizan los Comandos de lectura-Escritura sobre tarjeta de Ci. Lectura constante de una o vartas pistas Permite la lectura continuada de las pistas seleccionadas sin necesidad de enviar el Comando de lecltira (Rn;) cada ver que se desee leer una p~sta. Texto enviado: Mensaje V recibido: Mensaje r recibido: y [cádigo de pista3; ACK GR (Comando aceptado) NACK CR (Comando no aceptada) E GR (Comando no vélido) O GR (Lectura correcta) Exyz dR (Lectura incorroda) Una vez que ha sido enviado, cada vez que se efectúe la lectura de lina tarjeta el contenido de la p~sta o pistas seleccionadas se enviará al buffer correspondiente. El usuaria deberé tener en cuenta que cuando se efectúe una nueva lectura, los datos almacenados anteriormente en el Wffer serán reemplazados por los datos contenidos en la nueva tarjeta por lo que habré que procesarlos entes de cada nueva lectura para ev,tar que se pierdan. Este Comando queda almacenado an la memoria del interface (EEPROM 6 RAM con bajada se~ún modelos) por la que no es necesario enviado cada vez que se alimente de nuevo al sIstema. Solamente ante un RESET del sistema ~,or soflware o hardware) dicho Comando dejará de estar almacenado por lo que barrA que reenviarlo de nuevo. Para anular el proceso de lectura constante so deberá hacer un RESET 6 envIar la secuencia

yo. Lectura constante de una o varias ~,istas utilizando dos lectores conectados a un mismo iu~ te nf a o e Permite la lectura continuada de las pistas seleccionadas sin necesidad de enviar el Comando de Lectura (in;) cede vez que se desee leer una pista , cuando tenemos dos lectores conectados a un mismo interface (sáb 1LM07). Texto enviado: Mensaje recibido: (cOdigo de ,ista]: ACK GR (Comando aceptado) NACK GR (Comando no aceptado) E GR (Comando no válida)

Mensaje ? mcibido: 010 GR (~ectura 001 GR (Lectura Exyz GR (Lectura correctaieotor 1) correcta-lector 2)

incorrecta) Lina ver que ha sido enviado, cada vez que se efectúe la lectura de una tarjeta el contenido de la p4sta O pistas seleccionadas se enviará al bufter correspondiente. El usuario deberá tener en cuenta que cuando se etectúe una nueva lectura, os datos almacenradas anteriormente en el biiffer serán reemplazadas por

P~o. n

los datos contenIdos en la nueva tarjeta por lo que habrá que prooesarlos antes de cada nueva lectura para evitar que se pierdan. Este Comando queda almacenado en la modelos) ¡ por lo que no es necesario Solamente ante un RSSET del sistema almacenado por lo que habrá que reenviado para anutar el proceso de lectura constante

lO: nn~moria del interfaoe (EEPROM 6 RAM con bater[a según enviarlo cada vez que se alimente de nuevo al sistema. (por software o handware> dicho Comando dejará de estar de nuevo. se deberá hacer un RESET 6 enviar la secuencia

Este comando activa de tonva autoniática la función de entrada-salida. Esta función consiste en que una vez que se efectúa una lectura por el color nún,ero 1 (entrada) , el sistema no pernutirá un nuevo acceso por este lector hasta que no se realice uno lectura de ese nMsmo cédiqo por el lector número 2 (salida>, por condicionamientos de seguridad el acceso a través del lector número 2 se pennitirá siempre. Además de grabar el correspondiente código en la zona de memoria reservada a cádigos leídos el ILMO7 pondrá el carácter de posidén número 17 a f 6 0 según la lectura haya sido de entrada o de salida. Eliminación de la función Entrada-Salida. Elinnina la funcidn entrada-salida asoc,ada al comandojn.

Texto enviado: k-n GR

Mensaje recibido:

donde: O GR (Comando aceptado) ACI< GR (Comando no aceptado> E CR (Comando no válido) = O desdijo función entrado - salido 1 actIva función entrada - salida

Anulación de la respuesta a la ectura en Los comandes de lectura constante. Anula la respuesta a la lectura (0 6 Eryr> en los comandos de lectura constante (Vn - jn). Teto enviado:

Mensaje r recl~do: ACK

NACK

donde

t fdir}; x

GR (Comando aceptado) CR (Comando no aceptado)

E GR (Comando no válido> ro anula la respuesta n4 habilita la respuesta Cuando tenemos vados lnterfaces conectados vía R540$ & sólo en este Caso) podemos anular la respuesta a la lectura (correcta o errónea) de una tarjeta para evitar que puedan existir ctioquas en la linee debido a repuestas simultáneas de diferentes lecturas en diferentes lectores. Estado de las entradas digItales

Devuelve el estada en eh que estuvieran las entradas digitales del interface. Texto enviado: Mensaje recibido: ACK El E2 E3 E4 O GR (C.acoptado) E GR (Comando aceptado>

PáQ. 10 ~I E2 ES E4 serán 1 ó0 en punción de que la entrada correspondiente esté, ono! activada. Aztivación de salidas digitales Activa has salidas digitales del inLerface.

Texto enviado: S: SI 52 SS 54 (ILMO2) S: SI S2 SS 54 55 36 37 38 (ILMO7)

Mensaje recibido:

ACK O E GR (Comando aceptado) GR (Comando no aceptado) El 334YR-ILMO2 posee cuatro salidas dIgItales mientras el 3$4YRILMO7 posee ooho. Dependiendo que se quieran activar o desactivar las salidas correspondientes los Si’ serán ó

“O’. Es muy mportante enviar cuatro dlgltos binados (en el caso del ILMOZ, ocho en el caso del lLM~) después de los caracteres ‘S:’ ~a que el intertace qutdar~ a a espera de recibir dicho número dc digitos. Activacióa de solidas por detección de banda magnética Adiva las salidas digitales (solo las de relé) durante un tiempo deteminado por el simnr~e hecho de detectar banda magnética.

Texto enviado: 5; ST GR

Mensaje recIbIdo:

ACI< O donde:

CR (Comando aptado> E C~ Comando no aceptado) 3 salida o salidas a activar (ver codificación en Códigos ILMO2) tiempo en segundos de activación de las solidaa anteriores Orabación de códigos válidos en la memoria Oraba los códigos que, a posteriori se compararán, en la memona del intertaoe. Texto enviado: Mensaje recibIdo:

P,clc2...c16 p;clc2... c32

(1 LMO2> ILMO 7>

O GR (Código grabado) En C~ (Error en la grabación)

n~1 indica que dicho ~dioo ya existe n2 indica que no hay más espacio en Ea memorha

El usuario tendré ~ue tener en cuenta que el intertace espera redb~r ~6 caracteres en ti caso del LLMO2 (52 caracteres en el caso del ILMO7) por lo que habrá que enviarle dicho número, en caso contrario el interface se quedará a la espera basta completar dicho n~ruero. Las caracteres válidos como códigos son los siguientes: 0l23,45,67,89 =

pág. 11

Estos códigos son los que se utilizarán a posteriori, opcionalnnente. para realizar una comparación entre los datos contenidos en la banda magnética de la tarjeta y dichos códigos para que, en el CaSO de que alguno de ellos coinclda. se active una salida (o conmjunto de ellas) durante un tiempo predeterminado. De los 18 caracteres que componen el código <en el ILMO2, S2 en el ILMO7) sólo se comparan los 12 primeros. Si no se desea compa~r algún ( o algunos) caracteres, a la hora de

enviar la secuencio de grabación habrá que poner un espacio en blanco en ariuntlas posiciones en las que el carácter no quiers ser comparado. Serrado selectivo de códigos válidos de la inemnona.

Efectúa un bonado selectivo de aquéllos códigos 0rabados previamente en la memoria del

interface. Texto enviado: 0, código Mensaje recibido: O GR (~digo bcmndo) El GR (Código no existe) El usuario tendrá que tener en cuenta el tipo de interface conm el que está trabajando (ILMO2 ó ILMO7) a la hora de enviar los caracteres del código a enviar. Debeni recondar que en el ILMO2 los códkgos son de 16 caracteres mientras que en el ILMO7 los códigos son de 32 caracteres. El interface espera recibir dicho número de caracteres, y se quedará en espera basta que no los reciba en su totalidad. Códigos en ILMO2. En el ILMO2 podrán sor almacenados hasta 1000 códigos de 16 caracteres. Los caracteres a comparar serén los 12 primerOs. El carácter número 15 indica la selida , o grupo de salidas, que se desea activar en el caso deque la comparación de los 12 primeros cnracteres ieidos de la banda magnética de la tarjeta coincidan con el código grabado en la memoria del interfacc. El carácter número le indica el tiempo (en segundos) que la salida o salidas anteriores estarán acfivedas. Su valor estará comprendido entre O y 9. La codificación del carácter 15 se puede ver en la tabla siguiente: Carácterls SI 32 33 34 o o o 2 0 0 1 0 a o o 4 0 4 0 0 5 0 1 0 6 0 1 1 0 7 0 1 8 1 0 0 0 9 1 0 0 0 4 0

Pág. 12

c

o

1 0 1 1 0 1 0 1 1 1 1 1

o o

Códigos ea lLMO7 En el LLM0I podrán almacenarse hasta 15000 códIgos de 32 caracteres. Como en el LMO2 los caracteres a comparar serán los 12 primeros. La descTipción de los restantes se realiza a continuación, para una mayor Información de cada una de las funciones habrá que consultar los comandos correspondientes:

Carácter 13: Carácter 14: Carácter 15: Carácter 16: Carácter 17:

Carácter 19: Carácter 19-22: Carácter 23-20: Carácter 29-30: Carácteç 1342: inhibe las salidas código de activación salidas 5 a B mismo código ILMO2) código de activación salidas 1 a 4 mismo código ILMO2) tiempo de activación de las salidas (valor de O a 9) función entrada-solidad (ver comando libre clave horas pendientes número de mensaje pe,sonalizado (ver Comando ~rnJ libre InhIbición de solidas: debido a que en el ILMO7 existrni odio salidas debemos utilizar dos posiciones 14 y 15 para realizar la codificación de todas las posiNes combinaciones de las mismas. Si no se desea activar ninguna salida de uno de los grupos se utiliza esta posición.

Carácter Carácter Carácter Carácter

13 = 0 se habilitan todas las salidas 13 = 1 se inhiben las salidas 1 a 4 13 = 2, se inhiben las salidas Sa 13 = 3, se inhiben todas las salidas (equivale a poner como tiempo de

activación de salidas cero).

Entrada-sondo: si el carácter 17 1 se ha efectuad,, una entrada 54 el carácter 1 7~ O se ha efectuado Lina salida * Clave: cuando se desee para, mayor seauridad. que las solidas se acliven apane de por comparación de códigos por la iritrnducoión mediante teclado de una clave, ésta última se

tendrá que almacenar en estas posiciones. Horas pendientes: si el carácter 23 es ~ indica horas positivas sj el carácter 23 es ~ indica horas neoativas

Pág. 13

caracteres 24—25-28 indican horas caracteres 27-28 indican minutos

Número de mensaje personalizado: valor entre ley 64.

Es muy importante el destacar que en el caso de que no se desee utilizar ninguna de las

funciones asociadas a los grupos de caracteres 17 a 32 éstos deberán reilenarse con ceros.

Actuación de salidas de toare automática Activa de forma automática las salidas seleccionadas si el los datos ieidos de la banda magnética coincide con alguno de los códigos gradados en a mamona. texto enviado: 0:1 Mensaje recibido: (habilitación salidas 14)

C;2 (habilitación salidas 5-8) 0:3 (habiiitaoión salIdas 1-8) 0,0 (deshabiiitaoión salidas)

O CR (Comando aceptado) E CR (Comando no aceptado) Este Comando queda almacenado en Memoria (EEFROM o R~M con baterla) , por lo que no es necesario reenviarlo cada vez que se reanude la alimentación, sólo en el caso de realizar un RESET habrá que reenviado de nuevo. partición de la memoria Realiza una partición de la memoria en dos zonas una para el almacenamiento de códigos válidos y otra pare el almacenamiento de os códiocs que se vayan leyendo.

Te,<tc enviado: 0; n

O CR (Comando aceptado) E CR (Comando no aceptado) El parámetro ~rÇ expresa (en formato ASCII en el ILMO2 y en formato decimal de registros de 16 bytes (en múltiplos de 100) que se reservan en la almacenamiento de códigos válidos. El resto de los registros - diferendo entre memoria y el número de registros reservados paro códigos válidos- serán el pueden ser utiIizadcs para el airTlacenarTliento de lecturas. en el 1LMO7) el número memoria paro posible la capacidad total de la número de reolstros que

1LMO2 n(ASCLL>

2 3

9 O Códigos válidos

loo 200 300

900 1000

1LMO7 n(Dec.) Códigos váiidosLecturas ÇI} 100 j2} 200 (3> 300

Lecturas 900 800 700

loo O

14900 14800 14700

Mensaje redNdo. Pá0. 14

Visualización de los códigos válidos grabados en a memoria

Devuelve todos los códigos válidos grabados previamente en la Memoria. Texto envIado: 1; Mensaje recibido: código 1 CR c~igo2 CR código n-1 CR códigon OR ACK O CR (Comando aceptado~ E CR (Comando no aceptado) Este comando va devolviendo secuøndalrnente todos los códigos que estuvieran grabados en la memoria. Después de cada código envía un carácter >etorno de carro’.

Visualización de los çódigoe leidos almacenados en la memoria Devuelve todos los códigos leídos.

Texto enviado:

Mensaje recibida: código leído 1 CR código leído 2 CR código leído n-l CR código leído o CR ACI< O

E OP (Comando aceptado> CR Comando no aceptado)

Borrado total de los códigos vhlidos grabados en la memoria

Barra la totalidad da os códigos válidos grabados en la memoria con antelación Texto

envtado: U;

Mensaie recibido: ACK O

El 00 CR (Borrado efectuado) CR Borrado no etec,uado)

Borrado total de los códigos leidos almacenados en la memotia Borra la totalkiad de los

códigos leídos almacenados en la memoria.

Texto enviado- u

Mensaje recibido: ACK O CR (Borrado efectuado)

Pág. 15

El0O CR (Borrado no efectuado) Control del Dispiay

Derlne tanto el tipo de Display LCD que está conectado como la actuación del mismo. Texto

enviado: d: Tipo Modo CR Mensoie recibtdo: ACK O CR (Comando aceptado) E Cf~ Comando no aceptado)

Tipo : define el tipo de Display T,pu Disp4ay

2 X 20 2 2X40

Modo define el modo de trabajo del Dispaly Modo Función O Manual Automático {tiempo} Manual con retomo tcni~odzado a Automático En el modo do runcooam’ento Manual. los posibles textos que aparezcan en el Disp4oy se envlan a través de un Comando. En ej modo de funcionamiento automático existen unos mensajes praprograrrados (por defecto) flue aparecerán en el Dlsplay incluso en caso de funcionamiento autónomo del interface. En el modo de funcionamiento Manua~ con retomo temporizado a Automático dosoués del carácter 3 habrá que poner (en formato decimal) el tiempo en segundos pasado el cual el Oisplay retornará a modo automático. Los mensajes preprogramados (por defecto) son:

Mensaje t: PASE TARJETA Mensaje 2: LECTURA CORRECTA MensajeS: LECTINCORRECTA Mensaje 4: CODIGO JNVALIDO

Mensaje 5. NO ACEPTADO MensajeS: INTRODUZCA CLAVE Mensaje 7: HO~S MensajeS: CLAVE INCORRECTA Mensaje 9: CÓDIGO INCIDEN.

En el ILMO2 sólo están programados Los mensajes números 1 al 4, en el ILMOI están Qrograolados todos. Estos mensajes aparecen como consecuencia de ‘aher enviado un determinado Comando y ante un suceso ocurTído. En concreto: • PASE TARJETA: aparece cuando se activa la función lectura constantet • LECTU~ CORRECTA : aparece cuando estando activada la ~unoión lectura constantC, a lectura de la tarleta es correcta. • LECTURA INCORRECTA: aparece cuando, estando activada la función lectura

Consiente, SC detecta algún tipo de enor en la lectura de una tarjeta. • CÓDIGO INVALIDO: aparece cuando estando activadas las funciones lectura constante’ y actlvaclón automática de salidas~, el código leído no coincide con ninguno de los grabados en memona.

Pá

g. 1~

• NO ACEPTADO: aparece cuando estando activada la tunción entrada-salida~ se intents realizar una lectura de entradas sin haber realizado anteriormente una ieçturn de salida> • INTRODUZCA CLAVE: aparece cuando en los caracteres lO a 22 de un código válido grabado en memoria existen otros caracteres diferentes de cero y os doce primeros caracteres de dicto código coinciden con los primeros doce caracteres del código grabado en la banda magnética de la tarjeta. • -lORAS: los caracteres ‘a a 28 de un código válido grabado en memoria se para esrsibir las horas reales trabajadas (por exceso o defecto), en función de las horas teóricas. Este mensaje aparece cuando existe algún carácter distinto de cern en alguna de las mencionadas posiciones y los doce primeros caracteres del código válido grabado en memoria coinciden con los doce primeros caracteres del código grabado en la banda magnétloa de la taljeta. • CLAVE INCORRECTA: este mensaje aparece cuando se introduce por medio del teclado una clave que no es la que figura en los caracteres lOa 22 deI código correspondiente. • CÓDIGO INCIDEN.: este mensaje aparece cuanldo se activa la función Incidencias’ y se pulso alguna teda antes de efectuar la lectura de la tarjeta. Todos estos mensajes tienen un tiempo de p’8sentación de tres segundos programados por defecto, en el csso deque se quiera variar el tiempo de p,esentación en el Dispaly de los mensajes anteriores habrá que utilizar el sIguiente comando:

Texto enviado: d; 3 (tiempo) CR Mensaje rucibido: ACK O CR (Comando aceptado) E CR (Comando no ace~ado

donde tiempo es la duración en segundos de los mensajes (expresado en formato decimal). Programación de mensajes en nodo automático

Programa mensajes para poder visLJalizarlos con posterioridad deforma automática. Texto

enviado: m Ln] MENSAJE CR

Mensaje reci~do: ACI< O CR (Mensaje programado)

E CR (Mensaje no aceptado)

En donde n es el número de mensaje que deberá envian~e en formato hexadecimal. El

interface SS4YR-ILMO7 permite memorizar dos grupos diferentes de mensajes:

• Mensajes que se visualizan de forno automática arando aiguna ~unc~ón esté activada.

Mensa~es personalizados asociados o uno (o unos) determinados códigos que so visualizan al efectuar la lectura de la taijeta con cuyo códIgo está asociado. Sn el primer caso podemos programar nueve mensajes numerados dcl 1 al Q> y en el segundo caso podremos programar hasta cuarenta y ocho mensajes (numerados del lO al 04). SI número de mensaje personalizado asociado a un determinado código se escnibe en los caracteres 29 y SO del código válido grabado en la ~TIemona. Todos los mensajes tienen una longitud máxima de 16 caracteres que deberán enviarso en su totalidad. En el caso de ~ue la longitud del mensaje sea menor de lO habrá que enviar espacios en blanco hasta completar los ,e caracteres.

Habilitación de mensajes nogramados selecc]ona el tipo de mensajes a visualizar (mensajes por defecto o prooramados).

Pág. 17

Texto enviado: n;1 CR (Habilito mensajes programados) n;O CR (Habilito mensajes por defecto) I~ensaje recibido: ACI< O GR (hatiiitación rualizada) E GR (Comando no aceptado) Este Comando se puede ¡slilizar para cambiar los mensajes por detecto a otro idioma . En este caso los mensajes que aparecerían en el Dispaly serian: Mensaje en Display Mensaje al que substituye Mensaje n~1 PASE TPd~JETA n~2 LECTURA CORRECTA Ii~3 LECTU~ INCORRECTA Pro~amaci6n de mensajes en modo manual Visualiza en el Ois~ay mensajes enviados por medio de un Comando. Texto enviado: p llnea mensaje fin mensaje Mensaje recibido: ACK O CR (Mensaje enviado) E CR (Comando no aceptado) • - lineo : indica el número de la línea a visualizar el mensaje (1 6 2) • - mensaje: el número de caracteres viene determinado ppr el Display (206 40). • - Nn de mensaje: carácter 255 decimal indica al interface el firia~ del mensaje. Lectura de los mensajes >rogramados Permite leer todos os mensajes programados Texto enviado: o; 1 GR (Devuelve mensajes 1 al 9) o; 2 CR (Devuelve mensajes 1$ al 04) Mensaje recIbido: número mensaje] mensaje OR número mensojej mensaje CR número mensajel mensaje CR O OR (Mensajes enviados) E OP (Comando no aceptado) El número de mensaje se env[a en formato hexadticimal. Activación-deseotivación del código de incidencias Activa o desactivo la memorización del código de incidencias

Texto enviado: z :1 (Activación memorización) (Desadivación memorización) Mensaje recibido: ACK O CR (Ant-Dos. realizada) E CR (Comando no aceptado)

Pág. 18

Cuando se activa la función memorización del código de IncIdencias, cuando se pulse la primera tecla para ingresar el código de incidencia aparecerá en el Disptay el mensaje CODIOO INCIDEN.’ Corno dicho código puede tener basta tres digitos se introduc irán el resto de los caracteres (si htihiern lugar) y por únimno se pulsará a tecla ENTER, momenlo nn que aparecerá el mensaje PASE TARJETA’, una vez elda ¡ y si la lectura es correcta, qUedará grabado en Ja memoria del interface el nL~n1Cto de> código de incidencia junto con el código de la tarjeta leida nn las posiciones ao31 y 32. Programación del rtloj Ajusta a fecha y hora del reloj interno del ILMOe. Texto enviado: Mensaje recibido: ACK E h,HHMMSSDDMMM O

CR (Comando aceptado) GR (Comando no aceptado) La codificación es la s.guiente: HM M~4 SS DD MM AA Hora

Minuto Segundos

Dla Mes Año

(des dígitos)

Lectura del reloj

Devuelve la fecha y hora marcada en el reloj del ILMOB. Texto enviado:

Mensaje recibido: ACI< HHMMSSDDMMAA

(Comando aceptado) E CR (Comando no aceptado) MemorIzacIón dc la hora

Almacene la fecha y hora unto con el código de la tarjeta en la memoria del ILMOB.

Texto enviado: cl

Mensaje ruoibidc: <Activa memorización) c;O (Desactiva m~xnodzaclón>

ACK O e

CR <Comando aceptado) GR (Comando no aceptado>

Cuando se activa a memorización de a fecha y hora ésta quedará almacenada en la memoria

del

IL@406 junto con el código leído de Ja tarjeta.

Las posiciones del código en el que quedarán alrnacemxadns los datos anteriores son:

Ség. 19

O CR cara cte es - caracteres caracteres - caracteres - caracteres - caracteres

Memorización de las entradas Memorizo el estado de las entradas digitales leida.

Texto enviado: a:l

Mensaje recibido: en la memona del ILMO6 junto con el código de la taljeta

(Adiva memorización) a;0 (flesactiva memorización) ACK E Al activar la función de memorlzaclon se almacenará el del código. La coditicación Manual.

O CR (Comando aceptado) GR (Comando no aceptado) estado de las entradas en el carácter número 2G en función de as entradas activadas se encuentra en el Apéndice al final de este Oetlnioión del código de altas eraba en memoria el código que, a

puerto sede.

Texto enviado: posteriori ¡ se utilizará para grabar códigos en memoria sin utilizar el

N; cl 02.016 N; cl 02 ...c32

(1 LMO2) (ILMOI)

Mensaje recibido:

ACK O E

CR (Código grabado) GR (Frror en grabación) Existe un procedimiento para grabar códigos en la memoria sin uluizar el comando ~ cl Para ello p<inlero se tiene que de<inir un tódigo de altas’ mediante el procedimiento anterior. Dicho código se grabará también en una tarjeta (taijeta de altas). A partir de ese momento cada vez que se %iiera grabar un código en memoria (código que deberá estar grabado co una tarjeta) primero se efectuará una lectura con la tarjeta de altas’ (el LED rojo empezará a parpadear) y a continuación se erectuará une lectura con la tarjeta cuyo código se desea grabar en memoria el LED rojo dejará de parpadear) ¡ después de efectuada dicha cperacido el código se habrá grabado en Ja memoria. Deberá tenerse cuidado en almacenar el código de altas en algún lt~ar seguro yo que, por motivos de seguridad, dicho código . tina vez grabado . no puede ser leído por ningún procedimiento. Definición del código de bajas eraba en memona el código que, a posteriori , se utilizará para borrar códigos pesantes en la memoria sin utilizar el puerto sane. Texto enviado:

H; cl c2 cIa H: 0102 ...c32

17-te:

19-20: 2 1-22: 22-23: 23-24: 24-2S:

HM MM SS DD MM AA

(Hora) (Minuto)

(Segundo) (DIo) (Mes>

(1 LMO2) lLMO~) Pág. 20

Mensaje recibido: ACI< O CR(Códigograbado) E GR (Error en grabación) Existe un procedimiento para borrar códigos presentes en la memoria sin utilizar el comando

O: cl Para ello primero S8 tiene que deflnir un código de bajas mediante el procedimiento anterior. Dicho código se grabará también en una tarjeta (tarjeta de balas). A partir de ese momento cada vez que so quiera borrar un código presente en la memela (código que también deberá estar grabad» previamente en una tai)eie) ¡ primero se e<ectuaré una lectura con la tai~tia de baja< (el LEO Tojo empozará parpadear) y a continuación se efectuará una lectura con la taijeta cuyo código se desea borrar de la memoria (el LEO rojo dejará de parpadear> , después de eteotuada dicha operación el código se babré borrado. Deberá tenerse cuidado en almacenar el código de bojas en algún lugar seguro ya que, seguridad, dicho cM~ao ¡ una vez grabado , no puede ser leído por ningón procedimiento

po; motivos de

Prooramación parámetros de comunicación.

Selecciono los parámetros de comunicación grabándolos en memorIa. Tedo enviado: J

Velocidad Paridad Núni.Bits Núm.Stop Elts Mensale recibido: O GR (Comando aceptado> E CR (Comando no válido) Lina vez ejeciátado el comando los parámetros permanecen almacenados en memoria (EEPROM o RAM con botella dependiendo del modelo de lenioi). por lo que no es necesar,n reprogamanios” cada vez que so alimente el intertace. Los caracteres asociados a cada parámetio se muestran e continkieotrjn:

Velocidad

~600 4000 2400 1200 600 $00 150

19200 30400

ASCII o

2 3 4 5 6 6 9

DEC 48 49 so 51 52 SS 54 se 57

MEX 30 31 32 33 34 35 38 38

39 * sólo en ILMO5 e ILMO7

Paridad NO

PAR IMPAR

Longitud O bits 7 bits

ASCII

o

2

ASCII o

DEC 48 49 50

DEC

48 49

]EX 30 31 32

MEX

30 31

Pág. 21

Bits stop ASCII DEC HEX 2

o 48 49 30 SI

Si iriterface viene , por defecto . con los siguientes parámetros de comunicación 9600 bps -

No Paridad - 8 bits - 1 stop

Cuando se realiza un Reset del interface los parámetros de comuniicación que

automáticamente se

seleccionan son os que vienen de Fábrica, pordefecto.

Activación de los diodos LSD

Adiva os diodos LEO de la familia de lectores SFRJ (lLMO2~ o adiva los diodos LED

incorporados en el ILMO7.

Texto enviado: 1<; LEDI LED2

Mensaje recibldo: O GR Comando ejecutado) E GR (Comando no válido)

En función de que el valordo LEDI y LED2 sea 1” ó0~~ activará los diodos LEO

correspondientes.

Posición de la taijeta en el interior del lector

Determina los sonsores activados en el interior del lector.

Texto enviado: D

ACK POSICIÓN O GR E GR Comando no vMido) En función del sensor o sensores que estén activados el parámetro diferentes. En el Méndice se podrá encontrar la correlacrnn caructer

activado(s). POSICIÓN tomará valores en POSICIÓN - sensor(es)

Reset de la comui,icación Desbloquea las comunicaciones.

Texto enviado: Carácter *End Transmision BiocY Mensaje recibido:

O CR Se utiliza citando por las causas ~ue sean, so bloquean las comunicaciones entre el intertace y el supervisor. Lina vez realizado dIcho reset se restablecen las comunicaciones. No hay que confundir este resef con el Comando Re,et por software C:~ ni con el reset* por hanjware. En estos últimos aparte de restablecer las comunicaciones se realizan otra sede de funciones mientras que en el primero lo único que se realizo es el desbloqueo de las comunicaciones. El carácter Efl es DEC.23 6 MEX. 17.

Pág. 22

Mensaje recIbido: TARJETAS DE Cl.

El manejo de las tarjetas de CircLlitn Integrado (IC Card) o través de los iriterfacas serie de re<erencia genérica 354YR-IIAOOX sigue el mismo criterio que el de las tarjetas de banda magnética en el sentido de que se han impleirentado una serie de Comandos mediante los cuales podiernos acceder la lectura-esciituía de datos almacenados en dicho tipo de tarjetas. teniendo en cuenta que, diferencia de las tarjetas de banda maunética en las que la forma de grabar datos en la banda esl~ deflnida seoún una serie de nomlas ‘SO, en las lO Caid, desaíortuitadamenle, esto no ha ocurrido así al p.incipio de la aparición de e~4e tipo de tarjetas - Cada abricante <y dentro de cada fabricante dependiendo del modelo) implementaba su propio protocolo para acceder a le información contenida en el circuito integrado. 130 emitió con posterioridad una sene de normas (número 7816) , en las que define criterios con el fin de estabdecar un protocolo genérico para el acceso a la información de las IC Card. Los fabricantes están empezando a seguir dichos criterios pero no han modificado el acceso a la inforTraci6n de las tarjetas que ya tenían Fabricadas (prácticamente todas tarjetas de MEMORIA). En los lnterfaces de referencia genérica 3$4YR-ILMOX, están implementados lOS protocolos de comunicación de una sede de tarjetas de MEMORIA y los pmotocolos de comunicación (1=0 y T1) para tarjetas INTELIGENTES. Se han imp~ementado de una norma abierta en el sentida de que parte del Comando es fijo (como en la de banda magnética) y otra palle del Comando es variable en función de la definición del comando propio de cada fabricante. En el coso de que se quiera manejar alguna tarjeta de MEMORIA contacte con OMRON ELEOTRONICS para informarle si el protocolo de dicha tarjeta ya está implementado. Es posible modiricsr el software, en nuevas versiones, para poder leer y esaibir nuevos tipos de tarjeta que utilicen otros protocolos. El interface imita de modo automático el tiempo máximo de operación sobre una IC CARD a 10 minutos. El principio de funcionamiento de la transferencia de intontación entre la O Oard y el dispositivo inteligente sigue el mismo criterio que con las tarjetas de banda magnética y se realiza Siempre a través de un Wffer intermedio. Es decir, en las operaciones de escitura primero se esciiben los datos en el buffer <mediante el comando correspondiente) y luego se efecfla la escritura de los mismos (contenidos en el buffer) en a tarjeta. En el proceso de lectura el procedimiento es al opuesto, primero se transfieren los datos al buffer <mediante su correspondiente comando> y a continuación se leen los datos contenidos en el butfer. Ordenes iniplernentadas pan. tarjetas dc Uemoda Para la leotura-esonitura de ICCARD tipo MEMORIA se han imnplementado 4 funciones . estas 4 funciones se dividen en $ de esriitura y una de lectura. En los siguientes apartados se realiza una descripción detallada de las órdenes iniplementadas. Lectura IC CA*O Texto enviado: E:; PIPO ICCARDI [LEC CI IDIREC2I[DIRECII LNUM CARI CRI Mensaje 1 recibido: ACK O CR (Comando aceptado)

NACK CR (Comando no aceptado> E CR (Comando no válido~ Mensaje r recibido O CR (Lectura correcta) E CR (Lectura incorrecta)

Pá0. 23

El significado de los ryaracteres que se transmiten en la o<den de lectura de It CARD es el

siguiente:

R - Orden de lectura de pista

* : - ~digo de pista de lO CAED (Ver tabla 3-S). • ; - Carácter de final de orden

[TIPO ICCARDJ - tipo de lO CARD utilizado según la codificación de la tabla 1-1. Los

comentarios USA

y tAPAN tracen referencia a la posición del It sobre la tarjeta. LEO lO] - Código SO do lectura de IC CAED, su valor es ~0 Nex (176 Dcc). [DIREC2] [DIREOII - Dinecdón de lectura dala lo CAED, posicIón de memona del primer byte flue se quiera leer. DIREC2 es el b~ie de peso alto de la dirección y DIRECI es el byte de peso bajo. Su valor debe enviarse en formato bexadecimal. [NUM OANj - Nurneço de bytes que se quielen leer.

Ejem r~ o: Si se quieren leer 4 bytes empezando en la posición 16 Hex de una tarjeta de mnemnoria tipo EPROMPROTEGIDK5e deberá enviar la siguiente sect’encia dc car acteres al intertace R c ,- S1(hCX) SO(hex) O~fltx) 16(hex) 0401CXj Tipo lO CARD ASCII HEX DEC OEMPLUS OPM 806-Y 31 49 TIPO USA 2 32 50 TIPO JAPAN 3 33 51 OEMPLLIS GFM4I< 4 34 52 51 1200 (FNMT-250) 7 37 55 SLE 4406 (FNMT-104> 8 36 50 SLE 4442/4432 9 3~ 57

Tabla 1-1 Piutocolos irnplemnentados Escritura del buttrer interno del interface En el butter interno del intertace se puede almacenar tres tipos de información para grabarla posteriormente en una lO OARD. La información que se puede almacsm’ar es la siguiente:

Escritura de caracteres cm’ una lO OARD Borrado de caracteres de una It CAED

presentación del c.5digo secreto a una It CARD

Todas estas órdenes se enviarán al interface utilizando la arden de esoritiirs da bufter y a

continuación so grabarán en la IC CAED utilizando el corrlandc de grabación de piste.

EscrttuTa de caraderefi srl el buffer

Texto enviado: E:;fTIPO IOOA.RDj ESO 101 DIREC2J [DIRECII [NUMCARI

[OARACTERESI cr Mensaje recibido: AOI< O CE <Comando aceptado~

Pág. 24

N.ACI< CE (Comando no aceptado>

E CE (Comando inválido>

El s~gnlflcado de os caracteres que se transmiten en a orden de escritura de tuffer es el siguiente: E - Orden de escritura de boffer interno

• : - Código de pisto de It CARD -t-Carácterde final de o’de n [TIPO ICCARDI - Tipo de C

CARO utilizado (tabla 1-1).

[ESC CI - Código SO de escritura de lO CAED! su valor es 00 Hex <2C8 Dcc). IDIREC2I [DIRECI] - DirÉeción inicial de escritura de caracteres en la lO CARD. DIREC2 es el byte de peso alto de la dirección y DIEECI es el byte de peso bajo. Su valor debe enviarse en formato bexadecima~ [NUMCARI- Numero de bytes que se quieren escd~ir. CARACTERES3 - Secuencia do caracteres que so almacenará en el butfer interno para su posterior esrsitura a la lO CAED -Debe tenerse en cuenta, que en las tarjetas del tipo FNMT-104 y FNMT-25S, la orden de escritura solo escxibirá un bit cada vez que so ejectAe, aunque el número seleccionado sea mayor que 1.

Ejemnpl o:

Si se quieren escribir los 3 bytes 31. 32 y SS empozando en la posición 22 Hex se deberá enviar la siguiente socuemrcia dc caracteres al inledace: e:; $1(he~Ó D0(bex) O0Q~ex) 22(hex> 03<hex> 31 3232 Borrado de caracteres Texto enviado: E:;[TlPO 100ARDI[BORICIENUMCANI[DIRECI 00(Hnx) cr Mensaje recibido: ACI< O CE Comando aceptado) NAOK CR <Comando no aceptado> E CR (Comando no válido> El significado de los caracteres que se transmiten en la orden de escritura de buffer es cl siguiente:

* E - Orden de escritura de buffer interno

• : - Código de pista de lO CARD.

• ; - Carácter de fimrai de orden

[TIPO IOCARDI - Tipo de lo CARO utilizado. [BORlOj - Código SO de borrado dejo CAED, su valores DE Hex (222 Dcc>. [NUMCARI - Nurnemu de bytes que se quieren borrar

Pág. 25

[DIEECI - Dirección inicial de borrado de caracteres de la O CAED. Su valor debe enviarse en tomate h exadecimal. Debe tenerse en cuenta que les órdenes de borrado siempre atectan a 16 bits, 2 bytes. No es posible realizar el borrado de un solo byte.

Ejemplo: Si se quieren borrar 6 bytes empezando en a posición 22 Hex se deberá enviar la siguiente secuer)cIa de caracteres al interfaoe: E 31 Hex) DE<hex) OO(hex> 22(hex) 00(bcx>

PresentacIón dol cúdigo secreto

Texto enviado: E:;lTlPO ICCAEDI [SECICI [NUMBIT][DIRECJ [NUMCARI

[CARACTERESI [CRI Mensaje recibido: ACK O CR (Comando aceptado) NACK CR <Comando no aceptado> E CR <Comando inválido> El signiticado de los caracteres que se transmiten en la orden de esaitura de buffer es el siguiente: E - Orden de esodtura de buffer interno - Código de pista de lo CARD - Carácter de final de orden mro ICCARDJ - Tipo de IC CAED utilizado.

[SEdO) - Código 150 dc presentación de código secreto, su valor cs 20 He, (32 Dcc>.

jTtJMern - Numero de bits de le lO CAED para contar intentos de presentación del código

secreto.

(DÉEECj - Dirección inicial de la posición de mamada del códIgo secreto de la It CAED. Su valor debe enviemse en formato hoxadecimal. NUMCAEI - Número de caracteres del código secreto [CAEACTEEESI - Caracteres del código secreto Pnra presentar el código secreto a la !C CAED el proceso que sigue el intertace es el siguiente:

Escritura del código secreto reelNdo a partir de la po~ción de memoria indicada en el

comando. Escritura de un bit O en el primer bit 1 después de las posJciones de memoria del

código secreto.

Estas posiciones marcan el número da intentos de desprotección realizados sin éxito. Si so realizan 4 intentos erroneos consecutivos la tai~eta queda definltÑamente Invalidada. Borrado de la zona de marcaje de intentos de desprotecclón. Este borrado so puede realizar si la presentación del código ha sido correcta. A partir de este momento la tarjeta queda abierta para poder realizar cualquier tipo de operación.

Ejemplo

Pá~. 26

Si se quiere presentar el código secreto AB(hex) CD(hex> de dos Mes empezando en la posición DA He~ y con un contador de errores de 4 bits ss deberá enviar fa 5]gLlieflte

secuencia de caracteres al i nterface: E 31 Hex) 20(hex> 04(hex> OA(hex> O2Qiex) AB(hex> CD(hex) Comandos implementados para tarjetas basadas en rnieroproceeador

El interfaca 3S4YR-ILMOX puede leeriescribirtarjetas Inteligentes que utilicen los

protocolos W0 y fi. Para utilizar este tipo de tarjetas se debe enviar al intertaco la orden a

ejecutar y a continuación el

comando de escdbir en la ICCARD. Teniendo en aenta las espedales caracteristicas de este tipo de tarjetas carece de sentido el comando lectura de Tanela” (E:; ...>, ya que toda transferencia de nfomiación (incluyendo le lectura> supone previarrante el envio de un comando específico que se realiza mediante la escriture en buffer y posterior envio (comandos E:; ~xYxa y Wv) y a ta’jeia responde autorfi~tioerfiente elmecenando la respuesta en el bufrer, por lo tanto lo único que se requiere a postCiÉOri es una lectura del bUfe Envio de órdenes al interface Texto enviado: E:;[TlPO DE ORDENI [CLAVE][INSflUCCION~ [DATOS...DATOSI lOE] Texto recibido: ACK O CE (Comando aceptado~ NAOK CE (Comando no aceptado> E CE (Comando no válido> El significado de los caracteres que so transmiten para enviar una orden a la IC CARD es el siguiente: • E - Orden de escritura de buffer interno

- Código de pista de lC CAED. * ; - Carácter de final de oten [TIPO DE ORDENI - Tipo de orden que se envEa a la IC_CARD. El código a enviar se detalla en la LabIa 1-2. [CLAVEl - Clave que se debe enviar a la ICCARD al inicio de un comando. Esta clave depende del tipo do tarjeta (fabricante) que se vaya a utilizar. [INSTRUCCIÓN) - Orden que se quiere enviar a la ICCARD. El número de orden aceplado por la ICCARD deronde d?~ tipo de tarjeta. [DATOSI - Datos asociados a la orden que se envia a la ICCARD. El número de datos depende de la orden que se envía a la 1CCARD. TiDo de Orden ASCII ~EX DEC Orden Entrante 5 35 53 Orden SalIente 6 36 54

Tabla 1-2 : Tipo de Orden

Ejemplo:

Pé0. 27

Si se quieren leer 4 tytes empezando en la poslc,ón 0900 Hex so deberá enviar la siguiente secuenc’a de caracteres al inte,face:

SO<bex> OIfiVF(~Iex> B0(be~> 09Ü1ex> D0(hex) 04(hex> <en este ejemplo se ha supuesto ~ue en la tarjeta con la que estamos tratandr, la r,strucción de lectura es EO(hex> y ~ue su formato [DATOS..] es: dirección mayor peso-dirección nenes peso~n* de bAes leer>. El nlerface almacenará este comando en su butfer interno y esperará la recepción del cscdtuma de p4sta (W antes de enviar la nueva orden a la ICCARIY.

comando de

Escritura de la orden a la ICCARO

Texto envrado W Mensaje 1 recibidc:

ACK NACK

Mensaje r recibido O CR (Comando aceptado)

CR (Comando no aceptadu) E CR (Garuando no valido> O Ef i CR (Escritura correcta> CR (Escritura incorrecta> El interface envla la nueva aten a la ICCARD y espera la respuesta. El interface cerA de medo automático todos los bytes que envie la ICCARD ccmo respuesta ala ejecución de la orden. Resot de la tarieta Para poder trabajar con una ICCARD es necesario enviar la orden de reset a la taijeta como primera orden después de su IntroduccIón y posicionamiento en el lector. Tamttén es necesario realizar este reset si se recibe como respuesta, a una ejecución de orden, que la tarjeta se ha vuelto muda. Texto enviado: E:; [ORDEN SALIENTEI ICIAVEI 1000. INSTRUCCIONI[DATOSI[CR] Mensaje recibido:

ACK NACK

O CR (Corrando CR (Comando E GR (Comando

a c ‘a pta d o>

no nttadc> no válido>

El significado de los camcteres que se tiansrniten para enviar una orden a le lO CARO es el siguiente: E - Orden de escdtura de buffer interno - Código de ptsta de IC CARD - Carácter de ~nal de orden [ORDEN SALIENTE) - Después de realizar un reset sobre la taijeta se recibe como respuesta el ATE (Ansvver To Reset>. [CLAVEl - En la orden de reset se puede enviar como dave cualquier valer. [INSTEUCCIÓNJ - NULL (O Hex> para que el interface interprete la nrden como un reset.

Pág. 28

DATOS - Tres caracteres cualquiera ya que no inteNlenen en el proceso de resoL Al ejeuttar la orden de resol el interface leerá como respuesta los byte, de ATR que le enryie la

1 CCARD - Ejempdc do envío del ATR:

E : S [HEX.00l [HEX 00] [HE» 001 [HEX. 00] [HE» OOj

APÉNDICE A Códigos de Modelo de Lector

Modelo

MkWI MKW3 MKW4 WKW5 MKW6

ASCII LI

HEX. 58 50 40 43

C x

DEC. go Z2 67 50

Pág. 2~

MKW7 MPWS

MPW9B MGR3

MC R4-M CR4N MCRS

MCRÓ MCR7

MCRIN MCROXCB

MZWO ML4W4

4E 60

1<

b

é A 9 u u p p

62 90 OB 83 98 88 SI 96 70 70

APÉNDICE E Códigos de número de banda Número de banda

2 1 3 1

2&3 1.2 & 3

JIS W~term art

lO Genl ASCII

2 3 4 e e 7

e o

HEX 31 32 33 24 35 so 37 39 39 SA

APÉNDICE Códigos da Error

E’ formato del códIgo de erTur es

E xyz

donde:

x enor en bando 1 y erorenbondo2

error en bando $

rlpo de error

No erTor ErTorde paridad embolo de comienzo de datos nc encontrado Error cálculo de LRC Sirntolo de Un de datos no enconirado Error de posición

75 86 98 144 I3e 131 152 139 151 150 112 112

DEC. 49

50 51 52 53 54 55 56 57 58

Código

o

2 a 4 5

Pág. 30 Ejemplo: si como resonado de una operación de lectura el llCnSfijC recibIdo es

E 021

slpnlfico: Ieotu,o x,ríecta de la banda 1 símbolo de comienzo de datos en banda ertor de parklad en banda

2 no encontrado APÉNDICE D

Código — posición de la tarjeta en el interIor de la guía $5 54 $2 S2 SI 50 ASCII 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0 1 1 1 0 0 1 1 1 0 1 1 1 0 0 1 1 0 1 1 1 0 0 1 1 0 1 1 1

o o 7

9 3 7

HEX

3F

3E 3C 3D 39

$4 $7 2C 2F

Si significa los pos~b~es sensores localizados a lo largo de la guía. En funcaón del modelo de lector se tendrá un nómero de sensores diferentes. Cuando no existe tarjeta en el interior de la 0uía todos los sensatas están en estado lógico “1”. Cu ando se inserta uno tarjeta, el sensor que detecte dicha tarjeta cambie al estado lógico rn.

APÉNDICE E Código de posición de la perforación

posición ASCII

HEX Pág. 31

2 3 4 5 e 7 o 9

10 II 12 13 14

15 lo 17 16 19 20

o

2 3 4 5 o 7 o 9

7

A e C

COMANDOS IMPLEMENTADOS

DESCRIPCIÓN ILMOI ILMO2 ILMOS ILMO7 MCRN sI SI sI si si

30 31 32 33 34 $5 $6 $7 $8 39 3A 38 30 3D SE SF 40 41 42

4$ COMANDO

n%ersión pég. 32

reset anulación órdenes Órdenes pendientes posición tarjeto modelo de lector reset corTlurIicocIcrl lectura tarjeta lectura buffer esonturo buffer escntura tadeta e,dracc2óri tarjeta extracción tarjeta extracoén tarjeta nntrol shijtter control perforador lectura taladros levantar cabezal bajar cabezal lectura constante mensajes display control display programación reloj lectura reloj memorización hora rilen, entradas mcm. mensajes hab, mensajes lectura mensajes pmn0mam di recci Órl lectura dos lectores lectconst. dos ccl. habil. Incidencias

sí si Sí si Si si si si si si si sr si si si si sp SI SI nc si no si nc si no SE no SE no si no si no no si no st no si no no no no nc no no no no no no no no no no no no no no no no no SI SI 5’ SI Si SI SI Si si SI SÍ st Si 5’ sI Si Si SI SE si SI sr sí se no 51* se flO no no sI no no sI no no si no no no no no no no no

no no SI no no SI sí sí no no sí no no SI no no SI no no Si no SI no sí no SI no si no sí 110 SI no si no Si no Sí

APENDICE F

Pág. 33

a E

O.

ETE Ex;

Ex; Wx; x. Y: 7: 5- Px F. u. u

Vn - p:n 1:

o: a’ rn•

o y;

110

110 110 no no no no no no no

TARJETAS S1E4442 Para manejar las tarjetas SLE4432;4442 se deben utilizar los siguientes comandos. El formato do envio de órdenes es similar al de estancIas tirio T0 y ~ue la tarjeta SLE4442 dispone de una serle de comandos ya. El formato de envío de orden es el siguiente: E:: TIPO_TARJETAI ORDENJ ¡PAR~METRO1j LPARAMETRO2I [PARAMETROSI... TIPO TARJETA = 9 ASCII (39 Hex) para las tarjetas 5LE443214442 ORDEN: Corresponde a las irrplementatadas en la tarjeta. ORDEN CÓDIOO RESET O Hex Raed Mcm Memory 30 Hex (O ASCII> Update Main Mnmory $8 Hex <8 ASCII) Read Protecticn Memory 34 Hex <4 ASCII) Write Protectlon Memory $0 Hex (< ASCII) Read Secullty Memoly 31 Hez (1 ASCII) Jpdate Seourity Merrory 39 Hex (9 ASCII) Compare ventication Data 53 Hex (3 ASCII) En los siwientes apartados se describen las distintas órdenes ímplementadas. En las siguientes descripciones los caracteres entre corchetes si<jniricsn caracteres decimales t,exadecimales) los <jue estén fuera de los corchetes epresontan caracteres ASCII. Después de enviar la orden de llenado de Euifer E::g,ccr<xx es necesario enviar la orden de escritura a la tarjeta W:;

RES ET Esta orden realiza un RESET a la tarjeta. E:;9 [O! [OJ [O! La respuesta se obtiene con la orden de lectura de lOGAR L:;, esta orden devuelve el siguiente formato: ACK [CAR~CTER1I [CARACTER2] [CARACTER3I [CARACTER4J Oretorno de carro READ MAIN MEMORY Esta orden lee la iiiformadón de la memoria principal desde la dirección indicada hasta el

final dtrección 255. E: 90 [Dirección inicial! [Oj La respuesta se obtiene con la orden de lectura de ICCAR L::. esta orden devuelve el siguiente formato: A0K [CAR~CTERII... [OARACTERNIOReIOmnode carro El [CARAOTERI] conesponde al carácter de la dirección inicial y el [CARACTERN! al do la direccIón

‘SS.

Pág. $4

REAO PROTECTION MEMORY Esta orvten lee los 4 hylns de infnrmación de a memoria prote~ida Ev04 [040! La respuesta so obtiene con la orden de lectura de ICCAR Lg, esta orden devuelve el siguiente formato: AOK [OARACTERI!... [OARACTER4}ORelonic de carro El [CARACTERt corresponde al carácter de la dirección inicial y el [CARACTER4! al de la dirección 3. READ $ECURITY MEMORY Esta orden le, los 4 b~es de intonnacir5ri de la memoria de seguridad. E:;9l fD![O] La respuesta se obtiene con la orden de lectura de IOOAR L::, este orden devuelve el siouiente formato: ACk ECARACTER1I... [CARACTER4IORCtOrTrri de carro El [OARACTER1! corresponde al carécter de a dirección inicial y el [CARACTER4! al de la dirección 3. UPDATE MAIN MEMORY Esta orden permite escribIr datos en la memoria principal. Eu96 [DIRECCIÓN INICIAL!INLIMERO DE SYTES!EDATOI!... iDATON! La DIRECCIÓN INICIAL corTespcnde a la dirección a parir de la cual se escrtblrn los datos.

NUMERO DE BYTES: Número de bytes a escribir en la memoria DATOI -— DATON: Valores a escr’bdr WRITE SECURITY MEMORY Esta orden permite escribir datos en la memoria de seçurldad. E:;Q<[DIREOCIÓN INIOIALj[NUL4ERO DE BYTES][DATOI]... [DATON] La DIRECCIÓN INICIAL corTesponde a la dir~coión a partir de la cual so eso,ibqán los datos. NUMERO DE BYTES: Número de bytes a escribir a la memoria DATO] DATON: Valores a escribir COMPARE VERIFICATION DAlA Esta orden mantiene el protocolo de presentación de PASSWORD con la tarjeta SLE4442. E [DIRECCIÓN INICIAL] [DATO]! [DATO2! [DATOS]

Pág. $5

En este caso, a dirección inicial siempre es coro. CATO] a DATOS corresponden a los tres bytes de PASSWORD ERRORES Sise produce algún erlor en el envío del tipo de orden, la respuesta obtenida es: E668 Si se produce algún error er’la presentación del pessword la resptesta obtenida es: E555

Pág. Se

control de l’estacionament de vehicles a un pàrking...

Documents