CONTRACORRENT

ABRIL MAIG JUNY 2010n.15

20.000 exemplars gratuïts

Pujada de Sant Domènec 9, baixos

17004 Girona · PPCC

www.girona.cup.cat

ae: girona@cup.cat

Lluites veïnals a la Gironade postal!

Els anys de nadalisme i paganisme han netejat la cara a la nostra ciutat. L’han convertit un esplèndid aparador per al turisme. Avui tenim una ciutat de pos-tal. Però tot això ho han fet descui-dant els barris, que són la peça més dinàmica de la ciutat. Als barris hi ha vida, però també necessitats que no poden quedar en segon terme. Avui, els veïns i veïnes fan sentir els greu-ges històrics. Uns greuges que gene-ren malestar i amb els quals correm el risc de fragmentar la ciutat. A la CUP posem fil a l’agulla per escoltar a la Girona de la gent i fer d’aquesta ciutat un lloc més amable per viure-hi.

CCRESPECIAL

BARRIS

Parlem?

“Ajuntamentde Girona”

Els articles aquí signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s’hi expressen no reflecteixen necessàriament el punt de vista del consell editorial d’aquesta publicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà a les editorials i als articles que així s’indiqui.

Coordinació:Josep Jovani

Redacció:Mireia Fillol, Toni Lecha, Anna Pujolàs, Cesc Pons, Lluc Salellas, Lluís Sales,Marçal Terrades, Dani Xavier.

Correcció:Biel de Montserrat

Disseny i maquetació:Browdepeix

Han col·laborat en aquest número:Salvador Llorente, Alícia Martínez,Elisabet Punset, Montserrat Vinyetsi Joan Martí

editorial

Els barris es fan sentir

Un clam per la participació ciutadana!Portar la paraula dels barris als Plens. El març del 2009 diverses associacions de veïns gironi-nes van entrar una moció al registre municipal, per tal d’aconseguir que els ciutadans puguin participar als plens municipals. En aquella oca-sió cap partit amb representació al consistori va voler que aquest text es debatés al Ple. Ara, un any després, les mateixes associacions de veïns han reprès la iniciativa, i han tornat a reclamar que aquesta moció, que preveu una modificació del ROM (Reglament Orgànic Municipal), sigui debatuda pels regidors de l’Ajuntament.

La CUP, per la democràcia directa. En aquest sentit, els successius programes polítics que la CUP ha presentat en les dues darreres eleccions municipals (2003 i 2007), ja incorporaven la proposta que els ciutadans puguin participar als plens, i en més d’una ocasió hem presentat mocions i propostes en aquest sentit. Igual-ment, la CUP fa temps que proposa diverses mesures vinculades a la participació ciutadana, amb l’objectiu d’innovar i millorar els canals i mecanismes existents. Són propostes com ara que els plens municipals es retransmetin a tra-vés d’internet i se celebrin de forma rotativa als diferents barris, o que es posi en marxa un pro-jecte de pressupostos participatius, per tal que la ciutadania pugui decidir com s’inverteixen els recursos municipals.

Santa Eugènia, la Devesa, Sant Narcís, Vila-Ro-ja, Campdorà, les Pedreres, el Pont o el mateix Barri Vell, en ple cor de la Girona de postal, fa mesos que fan sentir les seva veu en múltiples conflictes veïnals. La manca d’equipaments, els projectes pensats d’esquenes als barris i una desatenció progressiva a les principals deman-des ciutadanes són manifestacions inequívoques d’un model de ciutat i, sobretot, d’una manera de fer política que s’està revelant nefasta per als interessos de les veïnes i veïns dels nostres barris. No deixa de ser, en el fons, l’esclat d’un descontentament, d’un malestar envers l’oblit i les falses promeses que els consecutius governs del PSC (sol, o amb ERC i ICV-EUiA) fa més de trenta anys que practiquen.

Des de la CUP de Girona celebrem la força amb què aquests moviments veïnals estan emergint. Demostren la vitalitat, l’energia dels barris, i serveixen per parar els peus a uns gestors mu-

nicipals massa acostumats a fer i desfer al seu gust. És per això que hem cregut necessari de-dicar aquest número del nostre butlletí trimes-tral a aquestes lluites veïnals que viuen avui els barris gironins. Cal que la veu d’aquestes reivindicacions arribi arreu de la ciutat; que

aquests conflictes que avui poden ser encara aïllats entre si, s’articulin al voltant d’un au-tèntic moviment cívic i popular que afavoreixi un canvi polític i de model a la ciutat. La CUP, ara i aquí, s’ofereix per ser-ne l’altaveu i el dina-mitzador. Aquest és el nostre compromís, i amb aquest horitzó fixat treballarem intensament els propers mesos.

Girona Decideix dir-hi la seva. El proper 25 d’abril Girona viurà una experiència partici-pativa sense precedents. Si tot va bé, milers de persones es mobilitzaran convocades a una consulta popular organitzada des de societat civil. A més de la seva innegable importància a nivell nacional (es pregunta a la ciutadania sobre la independència dels Països Catalans), aquesta iniciativa pot tenir un gran transcen-

dència a nivell local. Així, la consulta del 25 d’abril ha de servir com a plataforma i mesura de pressió per fer sentir totes aquestes deman-des de participació a nivell municipal i exigir, d’una vegada, la celebració de consultes ciuta-danes a Girona, que permetin les veïnes i veïns opinar sobre aquells temes que els afecten en el dia a dia.

Una desatenció progressiva a les principals demandes ciutadanes són manifestacions inequívoques d’un model de ciutat.

l’entrevista

La ciutadania opina

Treballo eternament, perquè sóc El Dimoni. La comunicació tampoc té principi ni final…

“Explica’ns una mica el projecte, si et plau!”, li cridem. S’acosta, caut, fins que ens allar-ga la mà. L’acompanyem en aquest viatge per l’àmbit de la comunicació veïnal.Utilitzem una eina de caràcter global –la in-ternet- constrenyint-la, volgudament, com si fos un cuinat en una olla exprés, en el terreny d’allò local. Una eina que ens serveix per als barris de Santa Eugènia, la Rodona, Sant Nar-cís, Can Gibert del Pla i el Güell-Devesa. Però la potència del “cuinat” ens ha sorprès a nosaltres mateixos!

Li preguntem qui hi pot col·laborar, amb El Dimoni. Ens respon amb una afirmació solem-ne.Pensem que és eugenienc, narcisenc, rodonenc, de cangi, del Güell… tot aquell que viu, treba-lla i s’estima aquest territori! A ElDimoni.com hi tenen cabuda totes les persones que firmen amb el seu nom i cognom; tothom. El 99% de les persones que ens envien material és gent que viu el dia a dia d’aquest sector.

Tot i virtual, ElDimoni.com és un lloc de tro-bada pels veïns i veïnes?Sí, i tant! Però que consti que no m’agrada gens el terme “xarxes socials”, em recorda els mitjans

reciclats del franquisme… En tot cas, els mitjans de comunicació sempre creen comunitat i opinió. D’alguna manera, t’hi sents reconegut perquè s’hi parla dels teus temes o, fins i tot, en algunes ocasions, n’ets protagonista. El Dimoni, al llarg dels sis anys, ha generat “sumes” entre entitats d’un territori concret. N’és un reflex, d’aquesta activitat, de fet. Però cal tenir en compte d’altres reflexos d’aquest tipus, com ara el Pla d’Educació i Convivència (PEiC), els programes socials del Pla de barris i viles, el Carnaval...

Li preguntem pels temes dels quals més sa-tisfet està. Quines qüestions que ha treba-llar ElDimoni.com han ajudat a créixer a la comunitat…Tot és mèrit dels veïns que han tingut ganes de col·laborar-hi: enviant un escrit, una foto, un vídeo… Però et diré que quan vam començar i encara no teníem ElDimoni.com “prou musculat” -tot estava en període de proves- es va produir la trencadissa del trencadís (la destrucció intencionada del mosaic de la casa d’Emília Xargay, al barri de la Rodona, el maig de 2003). Nosaltres vam denunciar el fet en el mateix moment, i el ressò en el veïnat i la premsa va ser molt important. En aquell moment ja vam començar a veure com seria ElDimoni.com, ja que els “periodistes” de la zona -els veïns- ens van ajudar enviant-nos fotos fetes entre la

bastida que recobria la casa... Avui, tot això ho continuem recordant perquè cada dia passem per davant d’aquesta casa i la veiem nua…

Qui s’hauria d’encarregar de tirar endavant un projecte similar per a tot Girona o la seva àrea urbana?Els mateixos que tirem endavant ElDimoni.com: la mateixa tipologia de veïns, la gent amb ganes de comunicar i rebre informació, de tenir un mitjà de comunicació més a Girona. Actualment, a la ciutat, hi ha massa poques ràdios que emeten de forma desconnectada per a Girona! A la xarxa, ElDimoni.com cobreix els nostres barris i ho fa en la mateixa línia: amb un tractament periodístic i estàndard de la informació. I oberts, sempre, a tothom que vulgui dir-hi la seva.

Li donem les gràcies i el deixem fer. El veiem marxar, saltironejant pel barri. Bona feina, di-monis...!

Parla El Dimoni de Santa Eugènia de Ter: una plataforma de comunicació veïnal (www.eldimoni.com)

L’any 1981 un grup d’eugeniencs editaven una publicació feta al barri i per al barri que van decidir d’anomenar El Dimoni. Periòdic de Santa Eugènia de Ter. En aquell moment el projecte no va tenir continuïtat i la capçalera de Vicenç Huedo va ser desada en un calaix durant més de vint anys, fins que ara en farà sis, El Dimoni, va esdevenir .com i va entrar de ple al món de les noves tecnologies. La filosofia continua essent la mateixa: convertir-se en un punt/pont de trobada i referència per al veïnat de l’antic poble de Santa Eugènia de Ter i servir d’altaveu de les temàtiques d’aquesta zona. Ha complert amb escreix. De fet, té tant d’èxit que ha acabat per ser considerada una “agència de notícies del sector”, ja que -a més a més- altres mitjans de comunicació l’utilitzen per cercar informacions dels actual barris del vell municipi. ElDimoni.com és una publicació de caràcter independent, sense suport institucional, “perquè no el busquem ni tampoc el volem”, diuen. La CUP feia temps que volíem parlem asserenadament amb el director del diari, el mateix Dimoni. Intentem atrapar-lo, però ens esquiva. Amagat darrera el pont, treu el cap, ens mira sorneguer i comença ell mateix:

“Lo riu és vida!” [Nota de redacció] Diversos veïns, que han pre-ferit mantenir-se en l’anonimat, ens han fet arri-bar les queixes expressades en aquest article.

Últimament hem detectat abocaments d’aigües de formació al curs del riu Güell provinents de les obres del TAV. Segons sabem, el marc le-gal preveu que aquests residus es facin passar per diversos filtres, abans d’abocar-los directa-ment als cursos fluvials. Tot i així, sembla ser que tant per part d’ADIF com pel gran nombre d’Unions Temporals d’Empreses (UTE) encarre-

gades de les obres del TAV al pla de Girona, poc importa aquest detall. Aquesta intranquil·litat veïnal es va fer arribar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i a l’Ajuntament de Girona, amb la qual cosa vam aconseguir suprimir aquests abo-caments durant alguns dies, però el fet és que aquests episodis es tornen a repetir recurren-tment, i el Güell torna a baixar turbulent inde-pendentment de la meteorologia. Com a veïns i ciutadans afectats, demanem a les autoritats competents que apliquin sense vacil·lar les me-sures sancionadores reservades per aquests ca-sos d’incompliment de la normativa. És cert que el riu Güell no és un curs fluvial amb una gran

qualitat ambiental, però ens l’estimem com qualsevol altre i ens fem nostra aquella famosa frase dels companys i companyes de l’Ebre: “Lo riu és vida!”.

Pla de Barris de Santa Eugènia:un nyap monumentalEn els darrers mesos l’Associació de Veïns de Santa Eugènia de Ter ha tornat a fer sentir les seves crítiques sobre la gestió del Pla de Barris, ja que segons ells s’ha estat negligent en el compliment dels terminis previstos. Per posar-nos en situació cal dir que el Pla de Barris és un projecte que neix arran de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya. Aquests plans, que van acompanyats de subvencions, s’apliquen en àrees urbanes que necessiten atenció especial pel que fa a aspectes socials o urbanístics.Els veïns denuncien que molts dels projectes previstos en el pla encara no s’han realitzat. Citen molt especialment la urbanització de la frontissa de Santa Eugènia i l’aparcament soterrat, les obres de la Marfà (tot just començades, no sense dificultats), la reforma de la plaça del Barco (també començada, però que sembla que va per llarg), el Centre de Dia, la placeta de l’antic Mercat, la reconversió de la Biblioteca Salvador Allende o la dinamització comercial del carrer Maçana. Déu n’hi do!Cansats de la falta de resposta per part de l’Ajuntament, el mes de febrer passat els veïns han decidit abandonar el Consell del Pla de Barris. També expliquen que se’ls té molt poc en compte en la presa de decisions, i que l’equip de govern municipal els utilitza per justificar la seva pròpia ineficàcia. Ara esperen que el consistori els respongui una carta pública en què demanaven responsabilitats pels retards.

Aparcar el cotxe a Sant Narcísesdevé un luxeAmb l’inici de les obres del TAV a Girona, l’empresa ADIF (promotora de les instal·lacions ferroviàries), va ocupar gairebé 700 places públiques i gratuïtes d’aparcament. Sumat a les modificacions fetes al carrer Emili Grahit, l’Associació de Veïns (AV) de Sant Narcís va denunciar el passat mes de febrer que en total unes 1.000 places d’aparcament han estat eliminades en aquesta zona de la ciutat. A més, la recent arribada de les instal·lacions d’Hisenda al barri (que només han aportat 63 places noves d’aparcament públiques però, en canvi, generarà una gran afluència de vehicles) podria agreujar la situació de mobilitat. La metxa va encendre’s definitivament amb la instal·lació del passat desembre (2009) de les zones blaves a l’Avinguda Sant Narcís i rodalies.L’Ajuntament ha actuat amb total discrecionalitat (sense consultar els veïns) en relació a aquesta qüestió, i per això l’AV de Sant Narcís es planteja ara iniciar un seguit d’accions. En aquest sentit, demanaran a l’Ajuntament que assumeixi la seva responsabilitat de pressionar ADIF perquè rehabiliti els aparcaments presos al barri. Els veïns proposen que la plaça Comtessa Ermessenda

es converteixi en una zona per aparcar, però l’Ajuntament ha respost que el cost de les obres ho faria inviable. Tampoc les zones verdes, també proposades per l’Ajuntament, satisfan els veïns, que les consideren igualment un greuge.Des de la CUP de Girona creiem que cal apostar perquè s'apliquin mesures que incentivin l'ús de transport sostenible enfront del vehicle privat, com està passant a molts països europeus. Entenem, però, que en el cas de les zones blaves a Sant Narcís, ni aquest era el moment d'implantar-les (degut a les molèsties de mobilitat i la gran manca de places d'aparcament que han suposat les obres del TAV), ni tampoc la manera (sense el diàleg amb les parts afectades). En aquest sentit, la CUP dóna suport a les reivindicacions veïnals, perquè destapen que rere el projecte de zones blaves/verdes no hi ha una aposta estratègica per la mobilitat sostenible, com argumenta l’Àrea de Mobilitat, sinó una important manca de planificació i diàleg, així com una incapacitat manifesta de l'Ajuntament per defensar els interessos del barri davant d’ADIF.

Els dèficits històricsde Les PedreresEl barri de Les Pedreres pren el seu nom de les antigues explotacions que treballaven la pedra de Girona, avui totalment abandonades. Se situa en els turons que envolten la ciutat per la banda est, i constitueix un formidable mirador panoràmic de la ciutat en plena natura, que va ser aprofitat a partir dels anys cinquanta per construir-hi edificacions unifamiliars. Actualment, el barri s’ha consolidat com una zona exclusivament residencial i d’equipaments: l’institut Vicens Vives, l’escola Annexa, les dependències de Sanitat i l’Hotel AC-Palau de Bellavista en són exemples clars.Un teixit de petits carrers s'articula a través de dues vies arterials que són la Pujada de les Pedreres i el Passeig Fora Muralla, fins arribar al seu punt més alt: el Parc de les Pedreres. L’històric dèficit d’inversió de l’Ajuntament en aquest barri fa que pateixi greus mancances urbanístiques, mediambientals i de mobilitat. En són mostres

els accessos difícils, les voreres intransitables i les barreres arquitectòniques; o l’aparcament incontrolat de vehicles, la mala connexió en transport públic, els abocadors il·legals, els risc d’incendi forestal, i el barraquisme.Des de l’associació de veïns s’ha denunciat públicament aquesta situació, i s’està treballant

perquè en un futur immediat es destinin tots els recursos públics necessaris al barri per assolir tres fites bàsiques. Que els seus carrers siguin dignes pel trànsit de vianants propis i forans; que el recorregut del trànsit rodat i els llocs d’estacionament estiguin regulats sota senyalització vertical i/o horitzontal en tots els espais del barri; i, finalment, que els formidables espais de natura de la part més alta d’aquest barri siguin també vies verdes de passeig i àrees d’esbarjo en la natura, pel gaudi de tota la ciutat.

El Pont, entre la pols i la fressaEnmig de Pedret i Campdorà, seguint l'antiga carretera i la via del tren, un barri s’obre pas entre la riba del Ter i els estreps de Montjuïc, acompanyant el pont que li dóna nom. És un barri allargassat i desgavellat; un veïnat que ja aplega una població de més de tres milers de persones, i que s'enfronta a un seguit de projectes, amb un futur i unes conseqüències incertes. La construcció d'un nou pont (com a prolongació de l’avinguda Terradellas) sobre el riu Ter per unir la vella carretera, que és l'eix del barri, amb la zona de Sant Ponç-Sarrià; les repercussions de les obres (gens definides) a la línia fèrria existent; l'anunciada reconversió de la vella presó en un nou establiment penitenciari de règim obert; o els diversos projectes de requalificació urbanística. Tot plegat, amanit amb les reiterades i repetides promeses electorals, de cada quatre anys, que s’incompleixen mentre persisteixen els dèficits habituals.D’aquestes problemàtiques existents, però, n’hi ha dos que són remarcables perquè han esdevingut, malauradament, emblemàtiques. D’una banda, la pols de les pedreres de can Rubau, que enfarina el barri quan bufa (i sovint, de retruc, el poble veí de Sarrià de Ter). De l'altra, la fressa de can Boadas, que de forma persistent porta anys turmentant les persones que viuen als habitatges de la zona. Aquestes són dues problemàtiques que s'arrosseguen de fa anys i que no hi ha manera que s'arreglin. Com en altres llocs, sembla que al Pont també hi ha poders que

estan per sobre de qualsevol norma, legislació o decisió política presa per vetllar per la salut dels ciutadans. Cal continuar, amb els veïns del barri, tractant aquests temes i lluitant per la seva justa resolució. Els veïns i les veïnes del Pont han de poder decidir, de debò, com volen viure i quin ha de ser el futur del seu barri.

especial barris

especial barris

“Reviu de nou, el barri vell”Una de les imatges més típiques de la ciutat de Girona és la de les característiques cases del barri vell penjades sobre el riu Onyar al seu pas per la ciutat. Totes elles presenten les seves façanes fluvials pintades seguint una paleta cromàtica ideada per Enric Ansesa, Jaume Faixò i els arquitectes J. Fuses i J. Viader. Si penseu en aquesta imatge aviat us vindrà al cap la immensa bastida que recobreix part de les façanes sota l’eslògan de “Reviu de nou, el barri vell”. Amb aquest joc de paraules l’Ajuntament de Girona ha impulsat un pla de reformes d’aquestes façanes que es portarà a terme en diferents fases i sectors. El cost d’aquestes reformes (encara desconegut) es preveu elevat

degut al fet que els materials a emprar i les característiques de la reforma en si han de complir uns cànons molt estrictes, tal i com dicta el projecte. Mentre que un 5% d’aquestes despeses seran cobertes per l’Institut Català del Sòl (Incasol), els veïns hauran d’assumir-ne un 90% del total. L’Associació de Veïns de la Rambla i el carrer Argenteria s’ha reactivat per tal d’articular una resposta a aquest conflicte fent una crítica clara a com s’ha dut tot el procés, la manca d’informació que han tingut des d’un principi i, evidentment, el que comporta haver d’assumir aquest import en un context de crisi econòmica com és l’actual. Per tal d’evitar que propietaris i llogaters hagin de marxar de les seves llars proposen aturar o, en tot cas, rebaixar la magnitud del projecte fent una reforma més modesta. Una vegada més l’Ajuntament aposta per polítiques enfocades de cares al turisme enlloc de vetllar pel benestar dels veïns de la ciutat.

La Devesa: els veïns contrael pavellóEl 2007, a l’inici de la legislatura, l’Ajuntament va projectar un pavelló al mig del parc de la Devesa que va posar en estat d’alerta aquest barri. Durant més de tres anys, la lluita d’aquests veïns contra la construcció del pavelló, encapçalada per l’Associació de Veïns (AV) de la Devesa-Güell, ha posat de manifest l’oposició de tot un barri a aquest projecte municipal. Un procés participatiu manipulat, la decisió de la Comissió de Patrimoni de desestimar el projecte i una moció al Ple municipal que no es va aprovar pels vots en contra d’ERC i PSC han estat els episodis més recents d’aquest polèmic projecte, que encara no se sap com acabarà. Mentrestant, l’AV continua defensant la

necessitat que el barri es doti dels equipaments que actualment hi manquen (també un pavelló), sense la necessitat de malmetre la Devesa, el parc urbà més gran dels Països Catalans.

Fontajau, un barri en evolució(malgrat tot)A tocar del riu Ter i arrecerat a la vora dels turons de Taialà s’obre un barri viu i actiu, que és Fontajau. Un barri, tanmateix, abandonat pel govern municipal, amenaçat pel trànsit rodat, cada cop més agressiu i sorollós, i amb un comerç dinàmic, però amb dificultats per sobreviure. D’ençà de fa uns anys, la fesomia de Fontajau s’ha anat degradant mica en mica. La rambla Xavier Cugat, enterrada sota el quitrà, és avui una via poc amable, que no convida a passejar-hi. Espais bruts, com els entorns de la fàbrica d’embotits i l’antiga fundició, la deixadesa dels quals ja forma part del paisatge urbà. I enmig, la provisionalitat de l’antic parc, reservat per a ubicar-hi l’arxiu provincial i reconvertit, ara, en centre d’operacions de les obres del TAV. Unes obres, les del TAV, que han arribat amb el col·lector a la rambla, embrutant els carrers i omplint-los de soroll. Aquesta és la realitat d’un barri que sembla que l’Ajuntament no tingui en compte però que, malgrat tot,

treballa amb ganes d’avançar i fer-se, dia a dia, un lloc millor per viure.

La nova incineradora, a CampdoràA Campdorà hi ha rebombori amb projecte de construcció de la nova planta de gestió de residus, de 54.000 metres quadrats i que suposarà una inversió superior als 100 milions d’euros. Per donar llum verd al projecte, s’ha hagut de modificar el Pla General d’Ordenació Urbana, la qual cosa ha provocat la indignació dels veïns, que portaven anys reivindicant canvis urbanístics sense obtenir cap resposta per part del consistori.Tot i les “bones” intencions que tenen el tripartit i l’Agència de Residus de Catalunya perquè la macroinstal·lació sigui de les més avançades d’Europa; tot i la integració paisatgística que ha promès el Sr. Enric Pardo; i tot i les compensacions que l’alcaldessa ha assegurat per als veïns de la zona, hem de denunciar que no s’ha destinat prou esforç a analitzar alternatives per a emplaçar aquesta planta. Altre cop, a més, el veïnat de Campdorà ha topat amb la falta d’informació i el modus operandi als quals tan acostumats ens té aquest equip de govern.

Una vegada més l’Ajuntament aposta per polítiques enfocades de cares al turisme enlloc de vetllar pel benestar dels veïns de la ciutat.

La CUP es reuneix amb l’equipde governDurant els darrers sis mesos la CUP ha contactat amb diferents entitats ciutadanes (veïnals, culturals, juvenils, etc.) de Girona per tal d’intercanviar opinions sobre l’actual model de ciutat, així com recollir les principals demandes del teixit associatiu gironí envers la situació de Girona i la gestió del govern municipal del PSC, ERC i ICV-EUiA. Així, amb un extens llistat de reivindicacions i crítiques fruit d’aquests contactes, la CUP iniciarà, el proper mes d’abril, una ronda de reunions amb les principals regidores i regidors de l’equip de govern. Aquestes reunions tenen l’objectiu de fer arribar les principals valoracions que la CUP ha recollit sobre la gestió de les diferents àrees de govern, i demanar explicacions en relació a aquelles actuacions o polítiques que, tot i constar al Pla de Mandat 2007-2011 o haver estat promeses pels regidors als ciutadans dels diferents barris, no s’han dut a terme. Entre les principals crítiques i demandes destaquen el dèficit generalitzat d’equipaments, especialment a barris com Sant Narcís o Santa Eugènia, la manca d’informació per part de l’Ajuntament en relació a diverses actuacions o projectes municipals, o la inexistència de mecanismes efectius de participació ciutadana en l’elaboració de polítiques o la presa de decisions.

Cal un debat ciutadà sobre el model de mobilitatLa gestió de la mobilitat a Girona està generant controvèrsia des de fa mesos a la ciutat. Les queixes que ens arriben des de molts barris en qüestions com els aparcaments de les Pedreres, les zones blaves de Sant Narcís, la manca de cobertura territorial de la Girocleta o la dificultat per arribar en transport públic a la Creueta i al nou Parc científic i tecnològic denoten que cal iniciar un debat ciutadà envers el model de mobilitat que necessitem per a la ciutat.Semblava que aquest debat es podria dur a terme en el marc del procés de redacció del Pla de Mobilitat Urbana de Girona, que l’Ajuntament va iniciar el 2006. En motiu d’aquest procés, el

consistori va posar en marxa l’anomenada Taula de Mobilitat, que havia de reunir “tècnics i representants de les administracions i entitats civils locals” per tal de debatre sobre el model de mobilitat i fer el seguiment del procés. Malgrat que el 2007 l’Ajuntament va prometre aprovar i implantar aquest Pla de Mobilitat, però, la Taula de Mobilitat no s’ha convocat en els tres anys que portem de legislatura, i el procés d’elaboració d’aquest Pla està totalment encallat.Des de la CUP reclamem la necessitat d’afrontar un debat ciutadà sobre el model de mobilitat, que culmini amb l’aprovació i implementació d’un Pla de Mobilitat que permeti posar fi a l’actual descontentament i ens permeti avançar, amb la participació de tots els actors implicats, cap a un model de mobilitat sostenible a Girona.

La CUP considera un ‘despropòsit’el pressupost municipalCom ja ha fet en els darrers anys la CUP de Girona s’ha mostrat molt crítica amb el pressupost municipal que l’Ajuntament de Girona ha aprovat per al 2010. D’una banda, la CUP al·lega qüestions de procediment en la seva elaboració, que considera absolutament opaca, en el sentit que no permet que els ciutadans accedeixin a la documentació prèvia, a les dades econòmiques bàsiques ni al debat dins l’equip de govern. Per això, la CUP reafirma la seva aposta per un procés d’elaboració dels pressupostos més transparent, que compti amb mecanismes efectius perquè els ciutadans puguin participar en la definició de les principals línies mestres que han de guiar el pressupost, i la forma com després els representants públics hauran de gestionar els recursos municipals.Quant als números, la CUP troba un despropòsit el fet d’aprovar un pressupost regressiu respecte a l’any anterior (es passa d’un volum total de 104.587.547 € de l’any 2009 a un total de 99.378.055 € previstos per al 2010) tenint en compte l’actual context econòmic. En aquest sentit, es considera totalment inadequat que la partida d’inversions, una de les eines bàsiques per a combatre la situació de crisi, hagi disminuït un 32% en les previsions per aquest any. Per això la CUP reclama que, sigui

a través de la modificació del Pressupost o amb actuacions posteriors, s’aconsegueixi un augment acceptable d’aquesta despesa.En l’apartat d’ingressos, la CUP és recelosa amb el volum d’ingressos que es carrega directament a la ciutadania (Impostos Municipals i Taxes), que creix un 2% respecte a l’any 2009, mentre els ingressos derivats de les transferències de l’Estat baixen més d’un 23%. Per la CUP, aquest és un reflex clar de l’agreujament de la situació d’espoli fiscal que continua patint el nostre país, per la qual cosa demana una actitud més valenta per part del consistori municipal per fer-hi front.

Atur i exclusió a GironaLa taxa d’atur a la ciutat de Girona ha experimentat un creixement important els darrers anys, coincidint amb l’eclosió de la crisi econòmica que ens afecta. La xifra actualment frega les 6.500 persones, la qual cosa indica que un significatiu nombre de ciutadans pateixen dificultats econòmiques, i que àmplies capes socials es troben en risc d’exclusió social. Per això ens cal articular respostes contundents que ens ajudin a pal·liar aquesta situació. En aquest sentit, proposem diverses línies d’actuació que cal explorar amb urgència. D’una banda, el serveis socials de l’Ajuntament han de destinar els recursos necessaris per garantir l’atenció a aquestes bosses de població afectades per la pobresa o en risc d’exclusió. Igualment, el govern municipal ha de reforçar els dispositius d’inserció laboral (formació i intermediació), a través d’eines ja existents com el Servei Municipal d’Ocupació, el qual ha d’incrementar els recursos disponibles per tal de millorar la cobertura. Finalment, és urgent apostar per l’assoliment d’un teixit productiu local fort i respectuós amb l’entorn, dotat de mecanismes cooperatius de control democràtic, i allunyat de les dinàmiques neoliberals que ens han abocat a l’actual situació de crisi. Per tot això fem una crida a recuperar i reforçar les xarxes solidàries entre veïns i ciutadans, perquè considerem que només amb els valors de la solidaritat, la fermesa i la cooperació podrem afrontar amb esperança el futur aquests moments difícils.

lluita municipal

ATURATURATUR

ATURATURATURATUR ATU

RATUR

ATURATUR

ATURATURATUR

ATUR

ATUR

ATUR ATU

RATU

R

ATUR

ATURATU

R

ATUR

ATUR ATURATURATURATUR ATUR

ATURATURATUR ATUR ATURATURATUR ATUR ATURATURATURATURATURATUR ATURATUR ATUR ATUR

Àrees Residencials Estratègiques: diguem no.

nacional

comarcal

antirepressiu

Revés a les denúncies per l’ús de fitxers policials il·legals

Els activistes que van cremar fotografies del rei d’Espanya i que van denunciar els cossos policials per l’ús de fitxers policials il·legals, veuen ara com diferents instàncies oficials rebutgen l’acció que volia esclarir els fets.Entre el setembre i l’octubre del 2007 la ciutat de Girona va ser l’epicentre d’un terratrèmol que sacsejar tot el país: la crema de fotografies del rei d’Espanya. Vint-i-tres persones van ser processades per un delicte d’injúries a la corona, per bé que al llarg del temps la majoria d’aquestes causes van acabar essent arxivades o bé l’Audiència Nacional en va dictar l’absolució. Només dues persones, l’Enric Stern i en Jaume Roure, encara avui continuen pendents d’un recurs que demana que s’empari el seu dret a manifestar-se.Durant el procés, els activistes es van adonar que el cos dels Mossos d’Esquadra utilitza fitxers de militants politics. Aquestes bases de dades no estan previstes per la Llei de Protecció de Dades. Els imputats recorden com es van fer les primeres citacions per comparèixer a l’Audiència Nacional, que van ser comunicades telefònicament des de la comissaria de Vista Alegre. Joan Pujolàs, un militant independentista, ho descriu per al Contracorrent (CCR): “Ens van trucar al mòbil de cadascú, sense que haguéssim mai proporcionat els telèfons a la policia per a res. La majoria eren telèfons de targeta, sense contracte! Fins i tot un company, que aquells dies duia el de la seva mare, va rebre les trucades allà. Tot era força sospitós”. Arran d’aquests fets i de les identificacions i seguiments que van patir aquells dies, els activistes van adreçar queixes contra la fiscalia, el Síndic de Greuges i l’Agència Catalana de Protecció de Dades (ACPD). Cap d’aquestes denúncies ha prosperat.

Núria llibertat!!

A l’espera de la resolució del recurs a la sentència de l’Audiència Nacional sobre el cas de la Núria Pórtulas, fem una crida a tots aquells col·lectius i persones que li han donat suport, per a exigir al Tribunal Suprem la seva llibertat. Hem de continuar fent saber que, tot i la seva política repressiva cap a aquelles idees que poden fer trontollar la seva estructura, no ens aturaran, no ens faran callar. Així doncs, caldrà estar pendents a les properes convocatòries!

Montserrat VinyetsRegidora de la CUP de Sant Celoni

Joan MartíCo-portaveu de No a la MAT

Sens dubte, la política urbanística dels últims trenta anys a casa nostra ha estat un fracàs. De cap manera s’ha aconseguit que la col·lectivitat gaudís de les plusvàlues generades pels processos urbanitzadors, sinó que l’urbanisme ha estat sempre al servei dels promotors immobiliaris que s’han enriquit enormement i han acabat determinant els tipus de creixements de la majoria de viles i ciutats. Per una banda, els ajuntaments, sense recursos econòmics per la seva submissió a la Ley de Haciendas Locales, han apostat per l’urbanisme desenfrenat per aconseguir així l’entrada de taxes derivades de la construcció i per vendre’s les parcel·les municipals resultants d’aquests processos. Per l’altra, la Generalitat s’ha mostrat totalment absent i l’Incasol, ens depenent de la Generalitat, totalment inoperatiu. Com a conclusió n’ha resultat un territori trinxat i sense disponibilitat per donar resposta a les necessitats d’habitatge de la majoria de la població.En el marc d’aquest escenari desolador, sense cap mena de voluntat per apostar per un nou urbanisme i enmig d’una crisi econòmica que fa estralls, el Conseller Nadal continua volent tirar endavant les anomenades Àrees Residencials Estratègiques (ARE), sectors escollits per la Generalitat per

El 8 de març d’enguany restarà gravat en la memòria de molta gent, que ben difícilment l oblidarà. Pensar que en ple segle XXI, i en aquest món occidental, una nevada pugui originar un caos tan gran, fa tremolar. A part de la gestió política de la nevada, cal parlar del trinxament de torres i línies que ja havíem dit i escrit que fallarien.Ha quedat clar, que els milions de beneficis diaris de la companyia, no repercuteixen en el territori. Ni modernització (torres pintades damunt de rovell, tal com han reconegut treballadors d empreses que ho han fet) ni manteniment (empreses subcontractades per fer el manteniment que cal i que no fan). Però, tot això, ho hauria de controlar el Govern, amb el director d energia al davant, i la realitat de fa anys és que tenen mans lliures per fer els protocols “pertinents” per no complir-los. Però hi ha una responsabilitat de tot el Govern en el nomenament d aquest director, Agustí Maure, que, vès per on, havia estat el número 2 de REE, la promotora de la MAT. Cal recordar que després de la gran apagada de l estiu del 2007 a Barcelona (amb multa de 22 milions d euros que encara no han pagat), van decidir que hi hauria una comissió de seguiment pel manteniment, inversions, etc. Ja es veu com s ha planificat. Per això exigim la dimissió fulminant del Sr.Maure.

ser urbanitzats en diversos municipis catalans. En aquestes àrees, que recauen tant en sòl urbanitzable com no urbanitzable, el 50% dels habitatges han de ser de protecció oficial (com si els habitatges de protecció oficial servissin per solucionar la problemàtica de l’habitatge, si són caríssims i queden sense adjudicar!).A les comarques gironines, la Generalitat ha aprovat ARE als municipis de Figueres, Olot, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí, Ripoll i Roses. A Girona, n’ha aprovat dues. Una, a la zona de l’Avellaneda, i l’altra, al Mas Marroc. La de Banyoles, per sort, finalment l’han tirat enrere.Des de la CUP no ens cansarem de recordar que les ARE estan pensades per als promotors (sí, aquells a qui no importa la destrucció del territori), i no pas perquè els col·lectius més desafavorits puguin accedir a un habitatge digne. I per això, la nostra oposició a les ARE serà total, i des de tot arreu. Des del carrer, amb campanyes agitatives, però també des d’altres nivells, com el judicial. Per això, la CUP ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra de l’aprovació de totes les ARE de les comarques gironines. Veurem què passa.

La MAT com a línia de transport pertany a un model energètic centralitzat, que forma part de la doble anella de la Mediterrània. Depèn de poques empreses (lobbies i think-tanks al darrere) que fixen les condicions de tot: també la del preu, per la seva gran missió, la del negoci. No dóna més seguretat al sistema, sinó que el fa més vulnerable. Lenergia que ve d’una altra part d Europa, en qualsevol accident pot deixar d’arribar a molts països, com ha passat en molts exemples recents. Encara que haguéssim tingut la MAT, els problemes no s haurien resolt.La clau de la qüestió és planificar al costat del territori, amb debat, diàleg, dades, transparència...com es fa amb els nostres germans i amics de la Catalunya Nord. Ho hem pogut comprovar tots aquest anys de treballar plegats; fins i tot hem participat i participem en els debats oberts que es porten a terme.Com a ciutadans responsables, cal anar cap a una nova cultura de l’energia, basada en el consum responsable, més eficient: una gestió de la demanda i una generació distribuïda: el foment d’energies renovables, però gestionades per la societat civil, no pas per empreses que abans es dedicaven al negoci del totxo i ara es diuen renovables.

Amb la nevada, tornem-hi amb la MAT

Avui que tant es parla sobre immigració, persones com les que, recent arribats a la ciutat, vam anar a viure a la muntanya de Montjuïc entre els anys 50 i 70 del segle passat podem aportar la nostra visió. Vam viure sense renunciar a les arrels, però respectant i estimant als qui ens van acollir. No vam esperar que ens ho donessin tot o ens subvencionessin; vam procurar contribuir, amb el propi esforç i treball, a millorar la nostra situació i la societat en què vam viure. Tota

aquesta generació ha vist com els seus fills i néts s’han integrat plenament en aquesta terra de Catalunya, i han vist conviure, en la seva pròpia família, dues cultures i llengües unides per uns mateixos sentiments. Els treballs i sacrificis d’aquells anys son incomptables, i només les persones fortes i amb il·lusió per un futur millor pogueren suportar-los. Mil anècdotes poden servir per il·lustrar tots aquests anys i l’experiència que vam viure.

De les tres mil persones que vam arribar a viure a Montjuic, hi havia algun jugador de cartes, algun gandul i, fins i tot, algun confident de la policia; però la majoria eren treballadors responsables. Hi havia paletes, pintors, fusters, guixaires, electricistes, cambrers i treballadors de fàbriques com la Grober, Coma-cros, Torras o Nestlé. I, també, sindicalistes. Sindicalistes d’obra o fàbrica, diferents d’aquests sindicalistes d’ara, la majoria alliberats que fan el sindicalisme

+ 8 punts: Als sindicats COS, CGT i IAC, que el 8 de març (Dia de la Dona Treballadora) d’enguany han organitzat una marxa reivindicativa d’homenatge a la històrica sindicalista Isabel Vilar.

+ 6 punts: A Girona Decideix, la comissió cívica encarregada d’organitzar la consulta popular sobre la independència dels Països Catalans el proper 25 d’abril a Girona.

+ 4 punts: Al Casal Independentista El Forn, espai de dinamització cultural i difusió de la consciència independentista a la ciutat, que enguany celebra el desè aniversari.

+ 2 punts: A la Revista de Girona, que en el seu darrer número dedica un dossier al moviment juvenil alternatiu, d’una manera desacomplexada i allunyada dels tòpics i prejudicis recurrents.

- 8 punts: Al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha avalat l’ús que els Mossos van fer de fitxers polítics per identificar els autors de les cremes de fotos del rei espanyol a Girona el 2007.

- 6 punts: Al Ministeri de Foment espanyol, que no ha respost a la demanda de més informació sobre el Tren d’Alta Velocitat que més de vint entitats gironines van fer el juny del 2009.

- 4 punts: Als mitjans de comunicació gironins, que quan parlen de les eleccions municipals a la ciutat del 2011 s’obliden sistemàticament de la CUP i els altres grups sense representació.

- 2 punts: Al director del Centre Cultural La Mercè, que posà serioses traves per a la celebració del concert de reis de l’associació Orella Activa el passat mes de gener.

des del despatx. Curiosament, sembla que no sorgí cap polític (i no perquè els polítics no siguin treballadors, que hi ha de tot).

Els meus pares van arribar al castell de Montjuïc a l’any 1958, procedents de Cadiar (Granada), amb tres fills (i, més tard, quatre més que van néixer aquí). Quan vam arribar ens van acollir els nostres avis a la seva barraca durant uns mesos, fins que els pares van poder comprar una barraca pròpia. Al cap d’uns anys més en van adquirir una de millor i més gran, amb un corral on teníem conills, pollastres i gallines, i un hort d’on ho collíem tot (patates, faves, mongetes, tomates, pebrots, albergínies i carbassons). L’aigua per regar l’hort la recollíem

de la pluja, amb una cisterna ben grossa, que la mare aprofitava per rentar la roba. Abans que ens arribés la cisterna, que fou un gran avenç, s’anava a rentar la roba al Galligans, o al Pont de la Barca, al Ter. L’aigua per beure la duien de la Font del Bisbe de Sant Daniel, i part dels queviures, de la botiga de la balbina. Era bonic veure com la mainada ajudava a pujar l’aigua amb

garrafes. Recordo que la meva primera garrafa era de quatre litres, fins que al cap d’un temps vaig provar d’agafar-ne una de vuit (la mare em preguntava per què l’agafava tan grossa. Per estalviar-me un viatge, deia jo).

El meu poble sempre ha estat Montjuïc , i en recordo tantes i tantes coses... Com quan una dona em va baixar a coll a l’hospital de Santa Caterina perquè m’havia fet un trau al genoll amb un vidre del terrat del corral. O quan baixava fins al seminari a portar roba al meu germà. També recordo que els seminaristes pujaven al castell i jugàvem junts. Entre nosaltres, ens divertíem jugant a güitos, caniques, cana i boli, palo-mato o a churro, medimanga y mangotero. I quan, per

Nadal, anàvem de casa en casa, cantant nadales perquè ens donessin alguna rosca o galetes. També recordo el col·legi de Montjuïc, quan els mestres ens ensenyaven a jugar a escacs. I, per acabar aquest article, rememoro la Vall de Sant Daniel, sense variant, tan verda a la primavera. Que a prop, i que lluny, que era Girona de Montjuïc a vegades.

Montjuïc:memòries de la barraca Salvador Llorente, membre de l’Associació

d’Amics del Castell de Montjuïc

Carnet per puntsDes d'aquesta secció sancionem o premiem a totes aquelles persones, entitats, empreses, grups polítics, col·lectius, etc. que, segons el nostre parer, s'ho mereixen:

“Quan vam arribar ens van acollir els nostres avis a la seva barraca fins que els pares van poder comprar una barraca pròpia”