CONTRACORRENT

JULIOL AGOST SETEMBRE 2009n.14

20.000 exemplars gratuïts

Pujada de Sant Domènec 9, baixos

17004 Girona · PPCC

www.girona.cup.cat

ae: girona@cup.cat

Dos anys després de començar la

legislatura ha arribat el moment

de posar els punts sobre les is. És

per això que durant aquests da-

rrers mesos, a més de fer la tasca

política habitual, la CUP de Girona

ha estat elaborant, de manera el

més àmplia possible, aquest but-

lletí. Aquí hi trobareu textos que

intenten recollir la crítica que bona

part de la ciutadania de la ciutat fa

de la gestió de l’actual govern mu-

nicipal i del status quo que des de

fa tants anys impera a la ciutat. És

moment, doncs, d’alçar la veu i co-

mençar a fer-nos sentir per dir que

Girona necessita un canvi.

CCR

especial

DOS ANYS DE LEGISLATURAla Girona que estan fent; la Girona que volem

Els articles aquí signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s’hi expressen no reflec-teixen necessàriament el punt de vista del consell editorial d’aquesta publicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà a les editorials i als articles que així s’indiqui.

Coordinació:

Josep Jovani

Redacció:

Mireia Fillol, Toni Lecha, Anna Pujolàs,

Cesc Pons, Lluc Salellas, Lluís Sales,

Marçal Terrades, Dani Xavier.

Correcció:

Biel de Montserrat

Il·lustracions:

Carla Soler

Disseny i maquetació:

Browdepeix

Han col·laborat en aquest número:

Martí Carreras, David Casellas,

Susanna Fulcarà, Josep Lites,

Miquel Llop, Maite Malaxetxebarria,

Alícia Martínez, Xavier Merino,

Anna Mora, Quim Rovira.

editorial una mirada críticaDos anys de legislatura: una mirada crítica

Volem? Podem! Girona necessita un canviAra fa justos dos anys que es va iniciar la vui-tena legislatura a Girona, i justos dos anys en que es va reeditar la fórmula del tripartit per a governar la ciutat. Així, els grups mu-nicipals d’ERC i ICV-EUiA segellaven un nou pacte que permetria la continuïtat al govern municipal del PSC, un partit que es manté al poder des de fa ja tres dècades. De la mà de l’omnipresent Joaquim Nadal, el PSC ha forjat un nucli de poder que li ha permès governar a Girona durant una pila d’anys, i han creat un model de ciutat que penso que s’ha esgotat. El pòsit de tants anys de govern conservador es fa notar, i avui la ciutat demana a crits una sotragada, un canvi de rumb que ens aju-di a totes les gironines i gironins a superar el model obsolet que ha creat aquest partit de poder amb tuf de resclosit.

La llista de greuges és llarga i no en faré pas una llista perquè seria inacabable. No-més esmentaré alguns exemples per provar d’il·lustrar que el model de ciutat forjat al llarg d’aquest temps pels governs del PSC no dóna per més. Afers com ara el projecte de construcció d’un pavelló a la Devesa, amb l’oposició frontal del teixit veïnal del barri afectat, és l’exemple d’una imposició antidemocràtica a l’estil nadalista, malgrat que es facin tants processos participatius teledirigits com es vulguin. També n’és un exemple el retard imperdonable en la crea-ció d’una sala de concerts de format mitjà,

Tot just un dia després de les passades elec-cions municipals i havent donat les gràcies a les prop de mil persones que van recolzar-nos amb el seu vot, el 28 de maig del 2007 els i les membres de la CUP de Girona vam comprometre’ns a seguir de la vora l’acció política de l’equip de govern municipal. En-teníem que els vots de tantes gironines i gi-ronins ens encomanaven el repte de fer una oposició valenta i decidida. Seriosa i ambi-ciosa. Però, sobretot, que digués les coses pel seu nom. L’oposició compromesa i des de la base que durant tants anys no han sabut ni volgut fer els partits amb representació que han quedat fora del govern municipal. I així ho hem fet. Durant aquests dos anys hem estat al peu del canó. Hem fet la feina insti-tucional de presentar mocions i al·legacions, de fer propostes i crítiques davant les inicia-tives de l’equip de govern, sempre escoltant i treballant de costat amb les entitats, els col·lectius organitzats i la gent compromesa de Girona. Tot, per assolir una manera de fer

política més propera i popular a la ciutat.I aquí en teniu el resultat, de tot això. En motiu dels dos anys de legislatura, hem ela-borat una edició especial del nostre butlle-tí trimestral en què es repassa, fruit de tot aquest treball constant, l’acció de l’actual equip de govern i la manera com nosaltres estem responent a la seva gestió. És un do-cument crític, com és crítica la nostra valo-ració d’aquests dos anys de tripartit. Dos anys més de govern del PSC, ICV-EUiA i ERC amb Anna Pagans al capdavant, que un cop més ha demostrat la seva actitud tancada i les formes de governar allunyades del que nosaltres entenem que ha de ser el munici-palisme. Un equip de govern que, altre cop, s’està mostrant incapaç de solucionar els dèficits històrics dels barris de la ciutat, així com de gestionar una situació econòmica i social que requereix, ara més que mai, una acció valenta i frec a frec amb la ciutadania. Llegiu, penseu i opineu vosaltres mateixos/es!

Equipaments, oci i culturaFa dos anys (i més) que des dels barris i col·lectius més oblidats es reclama la cons-trucció d’equipaments i infraestructures adequades a les seves necessitats culturals, esportives i d’oci. Fa dos anys que sentim com Sant Narcís es queixa que un sol centre cívic, com únic equipament del barri, per a 14.000 veïns és una vergonya. Fa anys que sentim col·lectius de músics demanant es-pais per a la producció i l’assaig. Fa anys que sentim el jovent de la ciutat exigint un centre d’oci i cultura juvenil, i encara en fa més que els clubs esportius dels barris recla-men més inversió per a l’esport de base. Els mateixos anys que fa que l’Ajuntament està invertint carretades d’euros en construir equipaments d’elit com l’Auditori-Palau de Congressos, i programant multitudinaris esdeveniments com el Temporada Alta o el Festival de Músiques Religioses i del Món.

Sense entrar a qüestionar la conveniència d’aquests espectacles, que no és l’objectiu d’aquest article, queda clar que l’Ajuntament està potenciant un model cultural d’oci i d’equipaments gens arrelat a Girona i la gent, més pensat per a la projecció exterior

de la ciutat que no pas per a la satisfacció dels qui, els agradi o no, som Girona i la fem viva. Mentrestant, les entitats gironines patim per organitzar les nostres activitats, perquè a la manca d’equipaments s’hi ha de sumar les traves administratives per a rea-litzar actes a l’aire lliure, o les grans picossa-des que s’han de pagar per utilitzar segons quines infraestructures.

Política d’habitatge: les ARE de l’Avellaneda i Mas MarrocLa política d’habitatge del consistori gironí en aquests dos primers anys de mandat s’ha caracteritzat pel manteniment de les bases que havien regit els anteriors governs socia-listes o tripartits de la ciutat. Una política que no ha destinat prou esforços per aca-bar amb l’especulació immobiliària ni està servint per assolir una taxa d’emancipació juvenil comparativament millor que la res-ta del país, per exemple. I que no ha seguit cap de les diverses fórmules aplicables per fer entrar el mercat els centenars de pisos buits que hi ha a la ciutat, com les borses pú-bliques de lloguer o mesures de tipus fiscal.

un equipament llargament reivindicat i que hauria de ser un revulsiu per a la cultura. O la progressiva degradació i abandonament d’alguns barris com ara Sant Narcís i Santa Eugènia, que engloben junts gairebé 30.000 habitants i que pateixen un dèficit escanda-lós d’equipaments: biblioteca, instal·lacions esportives, CAP... Igualment, ho és la manca de places públiques d’escoles bressol que es repeteix cada any i que deixa un bon nombre de gironins i gironines sense opcions. A Giro-na calen noves propostes, necessitem explo-rar noves potencialitats que ajudin a cercar un concepte de ciutat nou, a crear un espai comunitari en el qual fruit de les sensibilitats es pugui desenvolupar un projecte compartit. Necessitem donar més veu als joves, als artis-tes, a les entitats de la ciutat. Cal incremen-tar substancialment l’atenció a les persones en situació d’atur i de precarietat a la gent gran, fent un exercici proactiu en favor de la cohesió social, superant el paradigma neoli-beral que condemna als més febles a la mar-ginació i el menyspreu. Necessitem encetar un nou model de ciutat basat en la descen-tralització, creant noves figures de participa-ció col·lectiva, fent sessions plenàries als ba-rris, cedint protagonisme als representants veïnals en la presa de decisions i la gestió d’afers col·lectius localitzats als barris. L’art, la cultura, la música o la comunicació han de ser la columna vertebral d’un nou model d’oci que una part substancial de gironins està re-clamant des de fa molts anys. Ens cal descen-tralitzar l’oferta d’oci, diversificar-la, donant oportunitats d’expressió als més joves i no

L’Ajuntament tampoc ha fet prou per evitar la imposició de les dues Àrees Residencials Estratègiques (ARE) previstes per la Genera-litat. Les ARE són una eina impulsada a ni-vell de Catalunya per fomentar la construc-

ció de nous blocs de pisos sota la bandera de la protecció oficial tot i que, la majoria de vegades, no esdevenen una alternativa real per les classes treballadores de la ciu-tat. De fet, podem concloure que la política d’habitatge de l’Ajuntament de Girona en els darrers anys no ha servit en cap cas per plantejar alternatives reals i justes que va-gin encaminades a ajudar a transformar un mercat, el de l’habitatge, basat únicament en l’especulació, la construcció i la compra i venda de pisos i cases. A Girona, doncs, con-tinuem lluny de garantir el dret a l’habitatge recollit a les màximes normes jurídiques que ens regeixen.

Un equip de govern lluny de les lluites popularsDes que va començar la legislatura cente-nars de gironines i gironins han emprès cam-panyes de mobilització en defensa de drets socials i polítics. Des dels companys encau-sats per cremar fotos del rei a la plaça del Vi, passant pels diversos col·lectius de tre-balladors que s’han declarat en vaga o han patit acomiadaments massius. Com també les desenes de persones que han estat de-tingudes, multades i jutjades pels Mossos d’Esquadra i el Departament d’Interior pel fet d’organitzar manifestacions o partici-par en accions de caràcter polític. En tots aquests casos l’Ajuntament de Girona ha

mantingut una actitud ambigua, o directa-ment s’hi ha posicionat en contra. Segura-ment el cas més paradigmàtic és el de les fotos del rei, en què els Mossos gravaren les

imatges que després utilitzaren per identifi-car els inculpats des del mateix despatx de l’alcaldessa. Així, en comptes de sortir a de-fensar amb valentia els ciutadans que han viscut situacions injustes, l’Ajuntament s’ha alineat amb els estaments polítics, judicials i econòmics que han dut a terme aquests pro-cessos. Poc més es podia esperar d’un equip de govern que viu a l’esquena de les classes

tan joves, facilitant la participació d’entitats i col·lectius en l’organització de concerts, es-pectacles de teatre, esdeveniments culturals transgressors, que tenen potencialitats per a cohesionar i lligar els barris i els seus habi-tants.

Som una ciutat europea i la nostra posició geogràfica i territorial, així com la nostra his-tòria passada i recent esdevenen una opor-tunitat per a la nostra projecció com a ciutat que explora nous horitzons de futur. Aprofitem-ho, doncs, i treballem tots plegats per aquesta nova Gi-rona que estic ben segur que emergirà en un futur no gaire llunyà. En aquest nou esce-nari, el moviment polític i popular que conforma la CUP hi pot ju-gar un paper des-tacat. Entre tots i totes podem acon-seguir que el nostre missatge combatiu i trencador aporti l’espurna que Giro-na necessita per encendre la fla-ma del futur.

populars i les seves lluites, així com d’aquells ciutadans i col·lectius de la ciutat que treba-llen des de la base per construir una ciutat i un país més democràtic i just. Així, cínica-ment, l’Ajuntament de Girona es vanta del seu caràcter catalanista i d’esquerres, men-tre permet i atia l’actual situació.

El TAV: per a què? Per a qui?La problemàtica del Tren d’Alta Velocitat (TAV) a Girona fa anys que dura. Mentre s’estava redactant el projecte, decidint el traçat, i enmig d’una certa oposició ciutada-na organitzada, l’Ajuntament de Girona va donar suport al seu pas per la ciutat, enlloc

de fer pressió i treballar conjuntament amb els altres municipis veïns afectats per aques-ta obra per evitar-ne la construcció. Ja en aquell moment se sabia que aquest projecte serviria per a la projecció exterior de la ciu-

tat, el turisme i el benestar d’uns pocs, però mai per a satisfer les necessitats de mobili-tat dels milers de ciutadans. Aquests, la ma-joria treballadors, es desplacen diàriament a Girona i veuen com el seu principal mitjà de transport (el tren de les línies de RENFE), és objecte d’un servei deficient i insuficient, precisament per la manca d’uns recursos que s’inverteixen en la construcció del TAV. Anys després, i ja en el marc d’aquesta legislatura, l’Ajuntament ha tornat a actuar inadequada-ment. Embrancat en unes obres que tindran paralitzada mitja ciutat durant els propers anys, l’equip de govern ha estat incapaç de planificar correctament la reestructuració viària i circulatòria de les zones afectades, i tampoc s’ha molestat a habilitar els meca-nismes d’informació i participació adequats per tal que les obres causin el mínim impacte al veïnat afectat. Les entitats veïnals han ex-pressat reiteradament que no s’estan com-plint els compromisos presos a les diverses re-unions que han mantingut amb l’Ajuntament i les altres administracions implicades, i han calgut molts mesos i pressió perquè s’acabi instal·lant el punt físic d’informació sobre el TAV que el consistori va prometre fa més d’un any. Davant d’una infraestructura com aquesta, amb les molèsties i alteracions que significa la seva construcció per a la ciutat i per molt que l’Ajuntament no en sigui el principal responsable, és tasca ineludible de l’equip de govern l’esforç de coordinació i planificació per garantir el mínim impacte per a Girona i la seva gent.

“l’Ajuntament està potenciant un model cultural d’oci i d’equipaments gens arrelat a Girona i la gent”

“la política d’habitatge de l’Ajuntament darrerament no ha servit en cap cas per plantejar alternatives reals i justes”

“En comptes de sortir a defensar els ciu-tadans, l’Ajuntament s’ha alineat amb els estaments polítics, judicials i econòmics”

“No han habilitat els mecanismes d’informació i participació perquè les obres causin el mínim impacte al veïnat”

“El pòsit de tants anys de govern conserva-

dor es fa notar, i avui la ciutat demana a

crits una sotragada”

“Calen noves propostes, necessitem explo-

rar potencialitats que ajudin a cercar un

concepte de ciutat nou”

Jordi Navarroportaveu de la CUP de Girona

Ells han fet...

1. L’Ajuntament de Girona du dos anys inten-

tant imposar una remodelació del Parc de la

Devesa que és contrària als interessos i als

usos dels veïns. El projecte central és un po-

lèmic pavelló esportiu , el “New niu”, que ha

de costar més de quatre milions d’euros i que

amenaça en desvirtuar un espai verd, molt

emblemàtic per a la ciutat. Al llarg del 2008

l’Ajuntament va organitzar un procés parti-

cipatiu, que constà de quatre tallers sobre el

Pla d’Usos de la Devesa, una Comissió de Se-

guiment i una enquesta electrònica. Malgrat

l’oposició frontal que s’expressà en contra

del pavelló i les 5.000 signatures recollides

en aquest mateix sentit, el govern municipal

va decidir no fer-ne cas i tirar endavant el

projecte. El teòric procés participatiu s’ha

demostrat un engany. I a l’Ajuntament se li

ha vist el llautó: la seva pretensió és dividir

la Devesa en dues parts per tal d’utilitzar-

ne una com a annex al Palau Firal. És a dir;

l’Ajuntament pretén privatitzar una part de

la Devesa.

2. L’equip de govern va aprovar un pressu-

post municipal per a l’any 2009 que és clara-

ment insuficient per pal·liar els efectes de la

crisi entre la ciutadania. Les partides socials

no han experimentat cap increment desta-

cable i algunes, com les de les polítiques de

gènere, han estat retallades fins a un 8%.

3. L’Ajuntament de Girona demostra poca

sensibilitat envers el patrimoni històric i

la memòria col·lectiva dels gironins. L’estat

que presenten el cementiri i la fossa dels

republicans afusellats, la tardança amb la

qual es van eliminar les plaques feixistes del

Pont Major o la poca cura en les retolacions

del patrimoni històric del Barri Vell en són

alguns dels exemples.

4. L’Ajuntament demostra molt poca capa-

citat previsora en matèria de mobilitat. La

progressiva implantació de les zones blaves

a l’Eixample i la degradació i massificació

dels aparcaments públics i gratuïts (Vista

Alegre, Montilivi, Devesa-Copa i Les Àli-

gues) estan convertint tot Girona en un coll

d’ampolla. El nou sistema integrat del trans-

port urbà metropolità que s’està implan-

tant, tot i que és un incentiu per a la mobili-

tat sostenible, té encara moltes mancances

i per si sol no es demostra suficient per des-

congestionar la ciutat.

5. L’Ajuntament pretén importar un model

de civisme i convivència semblant al què

s’ha imposat en d’altres pobles veïns (Salt,

Sarrià) o a Barcelona. Les ordenances de

convivència restringeixen la llibertat de les

persones i intenten normativitzar exces-

sivament l’ús cívic dels espais públics. Així

mateix, donen via lliure a les empreses pri-

vades perquè s’aprofitin dels equipaments.

Un bon exemple n’és la problemàtica dels

plafons informatius a la ciutat. Fa molts

anys que les entitats ciutadanes reclamen

a l’Ajuntament que habiliti i multipliqui els

plafons per tal que hi puguin clavar informa-

ció de les seves activitats. Avui, els pocs pla-

fons que hi ha, són permanentment ocupats

per cartells d’empreses privades.

6. A Girona tenim un problema amb el model

policial. La Policia Municipal està caient en

descrèdit, ja que s’apropa més a un model

militaritzat, que efectua tasques que no són

pròpies d’un cos de proximitat (com ara els

seguiments de paisà als activistes socials

o els controls ferris durant la setmana de

Fires). La Policia Municipal, a més, disposa

d’alguns comandaments i agents que s’han

vist involucrats en denúncies per excés

d’autoritat i agressions. Aquest any mateix,

dos agents han estat jutjats i condemnats

per l’agressió a dos joves que van venir a

la ciutat per Fires de l’any 2005. Els agents

han estat condemnats i obligats a indem-

nitzar la víctima.

1. La CUP, de la mà de totes les entitats cí-

viques que s’hi han pronunciat en contra,

exigeix que no es dugui a terme la construc-

ció del pavelló. Proposem la reubicació de

la Fira i, en canvi, la instal·lació d’un pavelló

en aquest indret. De fet no neguem la neces-

sitat de construir un pavelló a Girona per a

usos esportius, però mai a costa de la Deve-

sa. Així mateix exigim la preservació d’altres

espais de la Devesa que també estan ame-

naçats: el Camp de Mart i el frontó. Propo-

sem que s’habilitin les actuals instal·lacions

però que no s’enderroquin – tal i com preveu

l’Ajuntament -, ja que són centres de lleure

i socialització molt importants. De forma

destacada, també exigim a l’Ajuntament

que tingui més cura del manteniment de la

Devesa, ja que actualment es troba bruta i

degradada. No és tolerable que l’estat ac-

tual de la Devesa serveixi de pretext per im-

posar la construcció del pavelló.

2. La CUP va proposar d’ampliar el pressu-

post un 12% per sobre del de l’any 2008 per

tal de finançar un pla de xoc local contra

la crisi. A través d’un plec d’al·legacions, la

CUP va intentar augmentar el pressupost

fins als 109.230.975 euros. Hi proposàvem

que el finançament d’aquest pla de xoc es

fes augmentant l’endeutament, tot afegint

una nova partida a l’apartat “d’ingressos

passius financers / préstec a llarg termini” i

emplaçant a l’Estat espanyol que n’assumís

el pagament, per tal de començar a posar

fi a l’espoli fiscal que patim els catalans i

catalanes. També proposàvem retallades

dels sous de l’alcaldessa, dels membres de

la corporació i dels càrrecs de confiança.

El pla de xoc consistia en reforçar amb

1.000.000 d’euros els programes de reinser-

ció social, amb 400.000 euros les polítiques

de gènere, amb 600.000 euros les polítiques

d’habitatge, amb 1.000.000 d’euros els pro-

grames d’inserció laboral i econòmica i amb

2.000.000 d’euros les inversions per a barris

com ara Sant Narcís, Santa Eugènia o Can

Gibert del Pla, que pateixen greuges i dèfi-

cits en equipaments; o, en un altre ordre de

mancances, zones com Vila-roja o Font de la

Pólvora.

3. La CUP de Girona va tirar endavant una

campanya per tal d’intentar salvar les res-

tes de l’antic Centre d’Unió Republicana de

Girona. Ubicat al carrer del Carme, número

23, aquest espai havia estat molt dinàmic

entre 1908 i el 1939, i molta gent gran encara

el recorda. La CUP proposava que es man-

tinguessin els elements arquitectònics que

encara hi quedaven per tal que se’n fes una

valoració històrica. També proposàvem que

s’habilités un jardí municipal amb una placa

commemorativa. Malauradament, tot fou

enderrocat durant el mes de febrer d’aquest

2009.

4. La CUP de Girona ha proposat des de fa

anys que s’acceleri el planejament i execu-

ció d’un tramvia interurbà al Pla de Girona:

Un transport públic i de preus accessibles

que faciliti l’accés a la ciutat des de l’entorn.

També hem plantejat l’adequació i amplia-

ció dels aparcaments dissuasoris a l’entrada

de la ciutat (AP-7/Salt, zona del Trueta, Vista

Alegre...). Per altra banda, donem suport a

les alternatives de mobilitat que plantegen

l’ús de la bicicleta com una forma de trans-

port sostenible. Per això cal implementar

una xarxa densa de carrils bici, més zones

30 i un sistema de bicicletes públiques no

comercial i que sigui suficient atenent al

nombre de desplaçaments que ja ara es rea-

litzen per la ciutat.

5. La CUP, juntament amb d’altres organis-

mes, participa d’una plataforma que vol

remoure consciències a l’entorn del concep-

te de civisme. La CUP defensa la necessitat

d’articular una societat activa, crítica, que

utilitzi el carrer i els espais públics per a ma-

nifestacions populars, festives o d’oci. Som

reticents davant de la consolidació d’una

“ciutat-aparador” –penseu en el Niu de la

Rambla-, feta per a les empreses i en canvi

poc disposada a cedir espais per als seus

ciutadans.

6. Durant l’anterior campanya electoral a

les eleccions municipals, la CUP ja va pre-

sentar una proposta per a remodelar el

cos. Parlem de la necessitat d’incrementar

la formació dels agents amb protocols pre-

ventius (sobre violència de gènere, riscos

laborals...), que permeti restringir la seva ac-

tivitat reactiva, és a dir, aquelles situacions

en les quals duen a terme accions punitives

contra els ciutadans. De la mateixa manera,

exigim més transparència pel que fa a les

activitats de la policia (per exemple, sobre

les decisions que es prenen a la Junta Local

de Seguretat). També s’ha de replantejar el

Comitè d’Ètica de la Policia Municipal per tal

que l’activitat dels agents sigui controlada

per la societat civil.

i nosaltres proposem:

€

En aquesta primera part de la legislatura municipal (des del maig del 2007 fins al maig del 2009), la CUP de Girona ha dut a terme una bona colla

d’actes. Hem endegat moltes iniciatives, algunes de les quals han contribuït a millorar la nostra ciutat. Altres, és clar, no han estat recollides

pels gestors municipals o bé no han obtingut suficient acollida de part de la ciutadania i de les entitats veïnals. Tal i com podreu observar, els

àmbits d’incidència de la CUP són prou diversos (medi ambient, defensa dels i les treballadores, defensa de la plena catalanitat, política de

barris, participació ciutadana...). Aquí, per qüestions d’espai, no hem pogut recollir tot allò que hem fet en els darrers dos anys. Això sí; hem

volgut reflectir els aspectes més significatius.

maig 2007 Vam fer una proposta d’agermanament de

Girona amb Perpinyà, Fraga, Maó i Alacant,

quatre punts cardinals dels Països Catalans

amb els quals la nostra ciutat hi hauria de

mantenir millors i més intenses relacions.

agost 2007Vam criticar els acords de les remunera-

cions dels càrrecs electes a les administra-

cions locals (i en especial vam esmentar

l’astronòmica nòmina del cap de la Diputa-

ció de Girona, en mans d’ERC).

Vam participar en als actes d’homenatge a

Lluís M. Xirinacs, que va morir durant aque-

lles dates.

setembre 2007Vam fer un acte públic a la Casa de Cultura

sobre la “nova ciutadania” i els fluxos migra-

toris, amb la participació d’en Josep-Maria

Terricabras, en Sebastià Salellas i en Mous-

tafà Shaimi.

Vam ser en els actes de protesta contra la

presència dels reis espanyols (les cremes de

fotografies), que al cap dels mesos acabarien

duent a més de vint persones a l’Audiència

Nacional. La CUP va dur a terme la campan-

ya “Escac al rei, escac a Espanya, construïm

la república dels Països Catalans”.

desembre 2007Vam exposar les nostres propostes i críti-

ques sobre el Pla de Mandat del tripartit

municipal, que si bé respon a les exigències

de la CUP perquè hi hagi un Pla d’Acció Mu-

nicipal, es féu sense participació ciutadana

i de forma precipitada.

La ramaderia extensiva coma eina de prevenció d’incendisforestalsQue els nostres boscos estan abandonats, ningú en dubta. Que la ramaderia tradicional està en pe-rill d’extinció, tothom ho sap. Per tant, cal afrontar aquestes qüestions per donar-hi respostes. Una pos-sible solució pot ser la ramaderia com a prevenció d’incendis forestals, tal i com es proposava al progra-ma de la CUP de Girona a les municipals del 2007, per tal de donar resposta a la problemàtica dels nostres boscos. L’objectiu final d’aquesta proposta és la re-ducció del sotabosc per tal de transformar la biomas-sa vegetal en biomassa animal i, així, reduir el risc d’incendis forestals. Aquest fet, alhora, permet incidir de forma positiva en la conservació de determinats hàbitats i incrementar la biodiversitat, entre d’altres la florística, gràcies a les femtes del bestiar i la seva alta aportació de nitrogen. La pastura també permet aprofitar recursos (sotabosc) que d’altra manera no s’utilitzarien, i també permet un manteniment (prèvia estassada) de la discontinuïtat vertical del combusti-ble, cosa que dificulta el pas d’un incendi de sotabosc a capçades, reduint-ne la seva probable magnitud i perillositat.

Cal tenir en compte però, que la dieta de l’animal no només prové de la fibra que aconsegueix del so-tabosc, sinó que també necessita proteïna, ja sigui provinent de prats naturals o de zones conreades amb aquest fi. És per això que cal dissenyar molt bé les zones pasturables per tal de cobrir les necessitats bàsiques del bestiar, per aconseguir un mosaic pai-satgístic de camps i bosc, així com solapar les àrees prioritàries del Pla de Prevenció d’Incendis per com-batre qualsevol incendi forestal.

En un moment en que la ramaderia sobreviu gràcies a les polítiques agràries, cal trobar mecanismes que compatibilitzin la conservació del medi natural amb les activitats tradicionals.

Participació: només calque s’ho creguinUn cop el mandat municipal ha superat el seu equador ha arribat l’hora de fer valoracions. Pel que fa a par-ticipació ciutadana, ens veiem obligats a assenyalar que el consistori es mereix un clar i rotund suspens. Des de la CUP trobem preocupant que l’Ajuntament continuï utilitzant banalment conceptes com el de participació ciutadana sense creure-se’ls de debò. El pla de mandat aprovat ara fa dos anys, posava les bases per promoure la participació en aquells grans

gener 2008Vam organitzar una xerrada sobre La Deve-

sa amb la col·laboració de l’Associació de

Veïns i Veïnes Devesa-Güell. La CUP donà su-

port a la Plataforma ciutadana en defensa

de la Devesa.

febrer 2008Vam intentar entrar al ple municipal una

moció en homenatge a la cantautora i acti-

vista gironina Maria Dolors Laffitte, que ens

va deixar aquells dies.

Vam realitzar una xerrada sobre el movi-

ment associatiu, amb la participació de les

Associacions de Veïns de Sant Narcís, del

Devesa-Güell i de Germans Sàbat.

març 2008Vam organitzar una xerrada contra el trans-

vasament del Ter, amb la participació d’en

Manolo Tomàs (Plataforma en Defensa de

l’Ebre) i de la Maria Lloveras (Plataforma

d’Oposició als Transvasaments).

La CUP participà a la gran manifestació con-

tra la MAT que es va dur a terme a Girona.

abril 2008Vam presentar una moció sobre les propos-

tes de la CUP per a desenvolupar la partici-

pació ciutadana (veu als plens, òrgans par-

ticipatius i consultes populars). Al mateix

temps, vam criticar les deficiències del pro-

cés participatiu per a l’elaboració del Pla de

Joventut.

maig 2008Vam ser en els actes d’homenatge a Sebas-

tià Salellas, advocat i lluitador polític que

ens deixà en aquelles dates.

Vam presentar una moció de la CUP contra

l’anomenat “procés participatiu” municipal

sobre la Devesa, reafirmant-nos en les rei-

vindicacions de la plataforma en defensa

d’aquest espai.

projectes abans de la seva aprovació. Segons aquest criteri, l’Ajuntament considera que ni l’arribada del TAV, ni l’estat lamentable dels pàrquings de la ciutat, ni els 100.000 euros gastats en el Tour, són temes prou importants perquè els i les ciutadanes ni tant sols hi puguem dir res. Tenir reserves sobre la capacitat dels i les gironines a participar dels afers públics ja sa-bem on ens està duent: cap a l’abstenció creixent a les eleccions i cap a l’anomenada desafecció.

Cal que l’Ajuntament confiï en les aptituds dels seus habitants i se n’aprofiti pel bé comú. Per aquest mo-tiu considerem que per acostar la participació a la ciutadania de Girona, caldria:- GARANTIR LA CAPACITAT D’INICIATIVA: Que la ciu-tadania marqui les prioritats de l’Ajuntament durant els quatre anys de legislatura.- TRANSPARÈNCIA: Els i les ciutadanes han de poder convocar un debat públic per aquelles actuacions que consideri oportunes.- QUE VINGUIN I ENS HO EXPLIQUIN: Realització dels plens municipals de manera rotativa pels diferents barris de la ciutat, amb dret a participar directament dels debats.- PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS: Engegar processos de debat on la gent pugui decidir en què s’han de gas-

tar part dels diners públics de la ciutat.

Des de Viles i ciutats construïmla Unitat PopularL’àmbit municipal permet captar les inquietuds ciu-tadanes, des de la base, i ha de ser una eina per im-pulsar projectes i experiències d’autoorganització orientades als canvis socials i polítics. Així, els muni-cipis –tot i la seva inevitable dependència adminis-trativa de l’estructura estatal- poden esdevenir es-pais crítics, amb referents d’identitat col·lectiva que s’escapin de les lògiques oficials. Partint d’aquesta base, i assumint la dosi de desobediència que repre-senta emprendre aquestes dinàmiques, apostem perquè l’Ajuntament de Girona es posicioni de mane-ra crítica i valenta, defensant els valors populars i els drets socials i nacionals de les catalanes i catalans. Per això apostem per la retirada de la simbologia es-panyola dels nostres espais municipals. Igualment, ja n’hi ha prou de places de la Constitució, avingudes de la Hispanitat o fundacions Príncep de Girona. Les nostres places i carrers han de representar els nostres referents del passat i els nostres anhels pel futur. I les

nostres regidores i regidors, participar activament en iniciatives per a la construcció social i nacional com l’Assemblea de Regidors dels Països Catalans o els projectes d’agermanament i intercanvi cultural entre les viles i ciutats de les diferents àrees del país. Considerem que gestos d’aquest tipus són manifesta-cions democràtiques de sobirania popular que s’han de fomentar, entenent-los com un gra de sorra més a favor de la Girona i els Països Catalans pels quals es-

tem treballant.

juny 2008 Vam expressar el nostre suport a la manifes-

tació dels treballadors i treballadores de les

empreses de neteja de les comarques gironi-

nes, en defensa d’un conveni just.

setembre 2008 Durant la diada nacional, uns militants de la

CUP i de Maulets penjaren per primer cop en

molts anys una senyera estelada al balcó de

l’Ajuntament de Girona.

novembre 2008

Vam mostrar el suport a les lluites contra la

deslocalització d’empreses com ara Torres,

Hostenc, Aconda...

febrer 2009Vam donar suport a la plataforma per un

bon servei ferroviari i a les protestes pel mal

funcionament de la línia Portbou-Barcelo-

na.

març 2009Amb motiu de la diada de la dona treballa-

dora, vam organitzar un acte d’homenatge

a les treballadores de Girona (amb la

col·laboració de l’historiador Josep Clara)

a l’espai que abans havia ocupat la fàbrica

Grober.

maig 2009Vam realitzar les Primeres Jornades Me-

diambientals a la Casa de Cultura, amb èxit

de difusió i participació. S’hi van tractar dife-

rents aspectes, com ara les energies renova-

bles o la política de preservació de boscos.

Sabem que ens queda molt per fer. Però cal

que ho fem amb tu. T’hi apuntes ?

en marxa per l’educaciói la cohesió social

A finals del desembre passat, militants de

la CUP i independents que volem sumar

esforços sota el paraigües de la unitat po-

pular vam crear la comissió d’educació i co-

hesió social de la CUP de Girona per a reco-

llir informació, testimonis vius de la ciutat

i dels seus barris, reflexionar i, a partir del

debat assembleari, poder oferir propostes

pel conjunt de la població. Estem oberts a

més participacions, a la pròpia formació,

al debat i a la reflexió interna. Ens mou el

compromís amb la funció pública i amb els

altres, i no amb la “cadira i el farciment del

càrrec”. Les persones som representatives

dels projectes i, per tant, en la mesura que

fem de transmissors i acompanyants som

prescindibles en l’acció i en el temps. Els

projectes tenen la intencionalitat de trans-

formar, canviar i ser per si mateixos una

finalitat pel benestar de la nostra gent, de

tota la gent.

Traçat un punt de partida ens hem posat xi-

no-xano a treballar, sense cap pressa però

amb l’ambició d’avançar i progressar. Qui-

nes són les nostres prioritats? L’educació

formal; l’educació que es promou des dels

Serveis Socials amb els centres oberts per

a infants i adolescents; també conèixer la

nova llei de serveis socials del principat de

Catalunya i la llei de dependència d’àmbit

estatal; conèixer les entitats socials o del

tercer sector que estan en el dia a dia fent

molta feina; seguir l’evolució del Consell

de Cohesió Social municipal i de la Comis-

sió Ciutat Igualtat; aprofundir en l’estudi

“Territori, exclusió social i polítiques

d’inclusió” a la ciutat de Girona; en les ex-

periències d’altres nuclis de la CUP que ens

porten una sana avantatge en els temes

que tractem; la precarietat de les persones

amb pensions i ajudes públiques mínimes

que queden excloses dels beneficis de les

noves polítiques públiques d’habitatge…

Tanmateix, som conscients que hi ha un dia

a dia municipal ara molt determinat per

l’actual crisi econòmica (i social?) que ens

demanaria un treball de molta més dedica-

ció que el que podem oferir en aquests mo-

ments. El plantejament, però, és començar

a caminar i sumar persones i idees que aju-

din l’assemblea de la CUP a prendre part

públicament de les qüestions educatives i

socials de Girona. Apa! Us hi esperem amb

els braços oberts!

“Cal trobar mecanismes que compatibilitzin la

conservació del medi natural amb les activitats

tradicionals”

“Cal que l’Ajuntament confiï en les aptituds dels

seus habitants i se n’aprofiti pel bé comú”

“L’Ajuntament ha de defensar els valors populars

i els drets socials i nacionals de les catalanes i

catalans”

“Ens mou el compromís amb la funció pú-

blica i amb els altres, i no amb la cadira i

el farciment del càrrec”

“Cal començar a caminar i sumar perso-

nes i idees que ens ajudin a prendre part

públicament de les qüestions educatives i

socials de Girona”

2007-2008-2009la CUP, dos anys sense parar

una mirada constructiva

2 0 0 7 · 2 0 0 8 · 2 0 0 9 . . .

Alícia Martínezmembre d’Orella Activa

La cultura musical a Girona és minsa.

L’Ajuntament ha hipotecat el pressupost de

cultura de molts anys per l’Auditori-Palau

de congressos, quan el que realment neces-

sitem són espais més populars on començar

a construir una xarxa musical sòlida on hi

hagi un intercanvi de coneixements entre

artistes. Cal que es desperti l’interès per la

música, una disciplina actualment en deca-

dència, que els nostres governants tenen el

mal vici de tractar com la germana pobra de

les arts.

Martí CarrerasPresident de Associació de Veïns de Sant

Narcís

La Girona del futur s’està fent desorganit-

zadament, sense una línia política clara,

sobretot en mobilitat i urbanisme. S’està ac-

tuant amb una improvisació indecent i sen-

se cap planificació ciutadana que contempli

processos participatius de cap mena. Una

nova oportunitat perduda per recuperar la

“militància social” que cada quatre anys ens

volen fer creure que els preocupa.

Miquel Llopmembre de Mou-te en Bici

Sembla que a algunes àrees no han abando-

nat els tics de quan tenien majoria absoluta.

Encara que, amb gairebé 300 socis, som la

tercera organització de ciclistes urbans de

Catalunya (les altres dues són a Barcelona)

no ens tenen en compte per gaire res. Amb el

tema de bicing, que nosaltres hem reivindi-

cat des del 2007, ho han tornat a demostrar.

Susanna Fulcaràmembre de Maulets

Durant aquests dos anys han continuat

consolidant un model incapaç de donar res-

En aquest apartat, diferents gironines i gironins, membres de diversos col·lectius i entitats de la ciu-

tat, ens fan la seva valoració de la gestió municipal d’aquests dos anys a Girona. Les seves paraules

reflecteixen, cadascuna des de l’àmbit en el qual estan especialitzats i acostumen a treballar, la visió

crítica i l’actitud constructiva que ens cal per començar a crear la Girona que volem.

posta a les necessitats juvenils en matèria

participativa, d’oci, laboral o d’habitatge.

Tot i que no se’l pot considerar l’únic respon-

sable d’aquest fet, l’Ajuntament propicia

l’actual situació juvenil a Girona, marcada

per l’individualisme, la despolitizació i la in-

capacitat de respondre críticament a les re-

tallades de drets i a les dinàmiques socials

que pateix la ciutat.

Xavier Merinomembre de Justícia i Pau

La meva percepció és que tenim un govern

municipal molt preocupat per la façana i

poc atent als petits detalls menys visibles.

Més preocupat pels vots a aconseguir que

per cap altra cosa. No vull, però, estendre

aquesta percepció a tot l’Ajuntament. Hi ha

membres de l’equip de govern que es preocu-

pen realment de fer ben feta la seva feina

encara que hagin de nedar contra corrent

dins de la coalició.

Josep LitesPresident de l’Associació de Veïns de la

Devesa

Girona necessita impregnar-se de l’esperit

de Porto Alegre; el govern de la ciutat ne-

cessita que els ciutadans ens impliquem, i

per fer això és necessari donar veu a les en-

titats per decidir el millor per la ciutat. No

és suficient escoltar si després no és fa res,

i l’única manera és que en quedi constància

als plens.

Quim Roviramembre de Diables de l’Onyar

A vegades sembla que només el fet de venir

de fora et garanteixi les credencials neces-

sàries per engegar certs projectes culturals

a la ciutat. És una llàstima veure com bones

iniciatives sorgides de les associacions giro-

nines a vegades es troben amb tants pals a

les rodes degut a les afinitats socioculturals

d’algunes posicions de poder del consistori.

Maite Malaxetxebarriamembre del Sindicat d’Estudiants

dels Països Catalans (SEPC) a la UdG

Després de tants anys, l’Ajuntament no ha

sabut aprofitar el potencial que significa

tenir milers d’estudiants vivint a Girona. A

més, durant aquest dos anys s’han tornat a

posar de manifest importants dèficits a la

ciutat en qüestions cabdals per al col·lectiu

estudiantil com l’habitatge, la xarxa viària

per a l’ús bicicleta o la connexió dels princi-

pals centres d’activitat en transport públic.

David Casellasmembre de l’Ateneu d’Acció Cultural

(ADAC)

Malgrat la bona voluntat d’alguns membres

de l’Ajuntament, en la defensa de la llengua

i de la cultura catalana s’avança poc, i en

les normatives municipals es tenen més en

compte els criteris estètics que no pas els

lingüístics. El consistori actual s’ha de desin-

hibir de les pors ancestrals i avançar amb

pas ferm cap a una Girona que sigui l’enveja

i el referent de tots els catalans i catalanes.

Anna Moramembre de Batibull

No em crec que els joves no participin a la

ciutat de Girona. Són molts els i les joves que

diuen la seva, que viuen a la ciutat, que la

senten i es mouen per trobar alternatives al

que els envolta. Busquem maneres de can-

viar l’ordre establert, de ser crítics i de ser es-

coltats, però suposo que la Plaça del Vi està

insonoritzada: ni els ciutadans ens adonem

d’allò que fa el nostre ajuntament, ni aquest

és conscient de la ciutadania activa que té

al seu abast, ni coneix la seva paraula i fa

veure que no entén el seu llenguatge.

Veuscrítiques

Suma’t la CUP de Girona!!Envia’ns un correu a girona@cup.cat

o informa’t de la nostra activitat a www.girona.cup.cat

!