Diari NacionalDILLUNS · 27 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14471 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13341 - EL PUNT

1,20€

1820

59-1

1771

38®

1215

03-1

1363

83w

FICCIÓ · L’unionisme culpaCatalunya d’una situació senseindicadors catastròfics i obvia lacrisi del deute espanyol

econòmicaREALITAT · Les dades i elsexperts asseguren que la situaciótranscendeix el procés i que no se solucionarà amb el 21-D

P6-8

L’ESPORTIU

Error arbitral i punt d’orAlba marca l’empat a un a València. Abans Messi havia marcat un gol claríssim que l’àrbitre no va concedir ■ REUTERS

Nacional P16

Sáenz de Santamaría n’explicaràl’aplicació al Senat el 4 de desembre

El Suprem admet atràmit dos recursoscontra l’article 155

‘L’illa de Robinson’, a les 19 horesI retransmissió dels premis Butaca, a les 20.30 hores

“No podemdir als nensque l’1-0 vaser cosa delsReis d’Orient”

Entrevista Ramon Font P15Portaveu del sindicat Ustec-STEs

La venjança pel 9-NEls presidents represaliats P12-13

Artur Mas ha estat inhabilitat per haverimpulsat la consulta independentista

EUROPA-MÓN P24,25

Els autòcrates que s’eternitzen enel càrrec marquen el continent

Àfrica, sotal’ombradictatorial

L’acord per ala frontera aIrlanda, clauper evitar unvet al ‘Brexit’Alerten que Dublínpreveu jugar-hi fort

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

les eleccions del21-D es presen-

ten disset candidatu-res –prop de milcinc-centes perso-nes–, llistes tanca-des de les quals

n’han de sortir els cent trenta-cincescons que conformen el Parlamentde Catalunya. Per molts ciutadansaquestes eleccions seran “sentimen-tals”. Per d’altres, un veritable refe-rèndum per comptar els indepen-dentistes i els unionistes. Pel governespanyol, que les convoca, desprésd’aplicar l’article 155, seran uneseleccions “netes, lliures i legals” queserviran per “restaurar la legalitat”.En resum, hi ha interpretacions detota mena i es presenten formacionsde tot signe per poder-hi participar iper poder-les votar.

És curiós i també lloable que ambaquest mar de fons a la política his-pano-catalana –un panorama d’em-presonats, exiliats, sancionats, em-bargats, psicoanalitzats i afectats dedanys múltiples...– encara hi hagi ve-ritables cops de colze per ser a lesllistes i participar-hi. De sempre, el

pitjor moment que tenen els caps deles files polítiques al llarg de la sevatrajectòria és l’hora d’escollir les per-sones que han d’entrar a les llistes.N’hi ha que porten molt malamentquedar fora d’un lloc de sortida i sóncapaces de vendre l’ànima al diableper poder ser-hi. En ocasions hi hahagut personatges que han “com-prat” l’escó a preus caríssims comara el de pagar-se la campanya o ava-lar la d’alguns companys o bé pagarel que calgui. Ara, la qüestió milloraprogressivament. Ha millorat amb elvist i plau que han d’obtenir els can-didats a les llistes de la majoriad’agrupacions locals i territorials. Unvot de proximitat abans d’accedir a lallista.

Penso en els polítics que amb eltemps s’han professionalitzat i queara han anat a parar a la presó. Pro-venien de les bases del partit. La ma-joria, del món local, un pas impres-cindible i necessari abans d’accedir al’alta política retribuïda. I ara, a lapresó. Val la pena? Doncs, semblaque sí pel nombre de persones quevolen un escó.

A

Keep calmLluís Falgàs

L’escó

Penso en els polítics que ambel temps s’hanprofessionalitzat i que arahan anat a parar a la presó

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

ha cridat l’atenció la unani-mitat creada al voltant del’Agència del Medicament.

Des de feia mesos s’havia impulsat,imposat, un estat d’opinió que veniacom a absolutament benefactora lainstal·lació de la seu d’aquest organis-me a Barcelona. No hi havia cap dubteque l’Agència seria un remei de podersincalculables que posarien fi als mal-decaps de la ciutat. I enlloc apareixienels nous maldecaps que podia crear,com ara la pujada dels preus dels pisosi del cost de la vida. Un cop s’ha sabutque l’Agència se’n va a la capital delscoffee shops, ha semblat que els ciuta-dans havíem de compartir una menade pena per aquest dictamen, com siBarcelona no hagués estat escollidaper fer unes noves Olimpíades. PotserBarcelona hauria de treure’s les pu-nyetes –la temptació perpètua– d’em-mirallar-se pels segles dels segles en elsomni olímpic, sense ser veritable-ment creatius i autèntics.

No em trec del cap la idea –manlle-vada de la Naomi Klein i el seu darrerllibre, No n’hi ha prou amb dir no–que anem de xoc en xoc i així, a través

M’

dels electroxocs i dels estats d’opinióplenament interessats que ens apli-quen, ens sumeixen en un desconcertimmobilitzador. I els moviments quehaurien de ser progressistes i articularuna crítica queden parlant del sexedels àngels o errant l’objectiu i les cau-ses dels problemes. Després del supo-sat fiasco de l’Agència del Medica-ment, qui es podrà negar a l’aterratgede qualsevol altre projecte global, derepercussions encara més dubtosesque un cataplasma? Qui diu que noaplanaran el camí al primer projecte apreu de saldo que vulgui venir? El ma-teix em pregunto sobre tot el discurstergiversat o fals sobre la fugida d’em-

preses. Què hi ha al darrere d’aquestsincentius per marxar, més enllà de lacreació del papus de la por, i de totsels discursos perquè ara tornin? Ambaixò vol dir que deixaran fer i desfer ales empreses només perquè prometinduros a quatre pessetes si venen?

La desregulació i la cursa cap al mí-nim cost regnen arreu. I no només alsEstats Units de Trump. Si seguim mi-rant aquest senyor com un ninot ex-cèntric, o Rajoy com el president deplasma que s’embarbussa, seguiremerrant el tret. S’ha imposat la virtuali-tat que l’Estat espanyol surt de la crisii si hi torna a entrar serà, a sobre, perculpa de l’independentisme i dels cata-lans, utilitzats de boc expiatori, com eltub d’escapament de la particular ver-sió de la doctrina del xoc constitucio-nal. Quan, en canvi, és un fet quel’únic que hi ha sortit guanyant, ambla crisi, ha estat la precarietat, ambuna panxa cada vegada més inflada.Veurem engreixar més papus i mésnotícies inventades perquè, quan elscalgui, quan tot s’hagi acabat, tinguinuna catifa vermella per a les seves me-sures “extraordinàries”.

“Anem de xocen xoc i aixíens sumeixenen el desconcert

Anna BallbonaTu rai

Quan s’ha acabat

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/mmej7k

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Les cares de la notícia

Els menors que arriben, sols, a Catalunya ho fandesprés d’haver passat per centres de menorsd’arreu de l’Estat on no se’ls ha tutelat, com mar-ca la llei. El govern i l’Ajuntament de Barcelonahan demanat explicacions a la delegació del go-vern. Per ara, no hi ha cap resposta.

MINISTRE D’ECONOMIA

Menors desemparats

El Congrés ha desautoritzat la proposta. El seupropi ministeri ha fet tot els controls però ara, justara, el ministre Montoro reclama sumes milionà-ries a tot d’entitats culturals catalanes, catalanes,en el concepte d’IVA per les subvencions dels dar-rers cinc anys. Persecució política en tota regla.

-+=

-+=

Gran temporadaToni Bach

Ofegant la culturaCristóbal Montoro

-+=

Enric Millo

La temporada castellera i, de nou, les grans collesclouen l’any amb tots els grans castells de la gam-ma extra assolits. Aquesta cara de la notícia ésper al cap de colla dels Castellers de Vilafrancaper la seva gran temporada, però podria ser per alresponsable de qualsevol de les altres colles.

CAP DE COLLA DELS CASTELLERS DE VILAFRANCA

DELEGAT DEL GOVERN

Des de l’1-O el govern del PP iels seus aliats del PSOE i Ciu-

tadans no s’han cansat de repetirque el procés està afectant la situa-ció econòmica del país. Aquest capde setmana, aquest ha estat el leit-motiv de la majoria de les interven-cions a la Trobada d’Economia des’Agaró. Barrejant dades certes,mitges veritats i algunes de directa-ment falses, els polítics dels trespartits que han avalat l’aplicació del’article 155 contra el govern legítimde Catalunya han descrit un esce-nari apocalíptic per al país. Les da-des i, sobretot, les anàlisis dels ex-perts que publica avui aquest diaridesmenteixen aquest escenari,sense, però, eliminar la preocupa-ció per la situació política que viu elpaís en els darrers anys.

Catalunya té una economia di-nàmica i potent en què l’exportacióté un pes fonamental, cosa que lasitua en bona posició per lluitarcontra els boicots que es promo-uen des d’Espanya però tambécontra la greu crisi que tots els ex-perts preveuen per l’any vinent, uncop el Banc Central Europeu re-dueixi dràsticament l’aixeta deldeute a l’Estat. I és que en gran partdels atacs contra l’economia cata-lana no hi ha més que un intent detapar els problemes de l’espanyola.La brutal violència de la policia es-panyola contra els votants de l’1-Oha tingut una important incidènciasobre el turisme, igual que elsatemptats de l’agost a Barcelona iCambrils; s’ha empès les empresesa canviar la seu social amb un de-cret exprés; s’han tergiversat lesdades de matriculació o exageratles d’atur, dolentes, com sempre enun mes d’octubre, etcètera. El go-vern de l’Estat seguirà culpant elprocés sobiranista de tots els mals,com va fer per la pèrdua de l’Agèn-cia del Medicament, sense admetrela seva, fonamental, part de culpa.

La incertesano és noméspel procés

EDITORIAL

l Ministeri de l’Interior ha obertun apartat dins del seu web per-què els ciutadans puguin fer de-

núncies per presumptes delictes d’odisota el títol de Situació a Catalunya:protecció de les víctimes. El delicted’odi es va incorporar al Codi Penal es-panyol, després d’una llarga lluita dediversos col·lectius, per protegir dife-rents minories. Concretament, el CodiPenal diu que es poden denunciar elsatacs per “motius racistes, antisemi-tes o altres referents a la ideologia, re-ligió o creences, situació familiar, lapertinença a una ètnia, raça o nació, elseu origen nacional, el seu sexe, orien-tació o identitat sexual, per raons degènere, malaltia o discapacitat”. Vistaixò, la iniciativa del ministeri seriafins i tot lloable, sobretot vist l’aug-ment espectacular d’atacs contra elssobiranistes en els darrers mesos,amb pallisses al final de manifesta-cions, trets de perdigons, pintades i

E “L’Estat hapervertit un concepteque va costar molt d’incloure al nou Codi Penal

tuits amenaçadors, etcètera. El quepassa és que no és això, aquesta és no-més una eina perquè es puguin fer de-núncies contra el veí que penja una es-telada o contra el professor que volparlar de drets humans a l’aula.

I com és que m’atreveixo a feraquesta afirmació? Doncs perquè ésobvi que la policia espanyola i el Minis-

teri de l’Interior han pervertit un con-cepte que, repeteixo, va costar moltd’aconseguir. El ministeri ha tergiver-sat el concepte en usar-lo contra regi-dors, professors, bombers, treballa-dors d’un gimnàs, etcètera, per havercriticat la policia després de les salvat-ges càrregues de l’1-O. Aquesta és unaaberració jurídica ja que no es pot atri-buir una motivació ideològica a qui noté una ideologia definida, la policia. Lamateixa policia que, segons els col·lec-tius que van promoure l’aparició deldelicte d’odi al Codi Penal, no fan prouper perseguir-lo.

Ara, aquesta interpretació lliure deldelicte d’odi gràcies a la força que do-na l’ús de la policia, no ha d’estranyarja que forma part de l’intent de des-trucció del país que es du a terme ambl’article 155 promogut pel PP, el PSOEi Cs. L’escola, la cultura o TV3 n’hanestat altres exemples dels darrersdies, però no en seran els únics.

Odi a la cartaJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

De reüllAnna Puig

Em declaroanormal

ancar TV3 i tornar-la a obrir amb gent normal.Aquesta és la proposta del candidat del PP, Xavier

García Albiol. Ja ho veuen, sembla que la nostra televisiópública està impregnada d’una anormalitat que faferedat. Això de netejar és una mena d’obsessió que téel líder popular, com aquell lema que va presentar a lesdarreres eleccions municipals: “Limpiando Badalona”.La seva estratègia és arraconar o, millor dit, ferdesaparèixer tota discrepància, tot allò que embrut laimpol·luta unitat del regne d’Espanya. O sigui, perquè

ens entenguem, la tàctica del 155.TV3, doncs, es veu que no ésnormal. I això que és líderd’audiència al nostre país,especialment els seus blocsinformatius, i de manera mésdestacada els darrers mesos.Beneïda anormalitat! Què volen queels digui: si no és normal tenir

mitjans de comunicació plurals i on tothom hi tingui veu;si no és normal poder votar per decidir el futur del teupaís; si no és normal defensar que no hi hagi presospolítics; si no és normal considerar que un governdestituït de manera unilateral i manipulant la llei és elteu govern legítim; si no és normal protestar contra laintervenció total de les institucions del teu país; si no ésnormal voler marxar d’un Estat centralitzador, en què lacorrupció hi ha fet arrels, que no accepta els tretsdiferencials ni la discrepància; si no és normal voler unpaís millor... Jo, definitivament, em declaro anormal.

T

Sembla queTV3 estàimpregnadad’unaanormalitatque fa feredat

EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 DE NOVEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

Després d’estar 10 anys retiratde la primera línia, morl’impulsor de la revoluciócubana, considerat un delsúltims símbols del segle XX.

10anys

20anys

Al 80% dels professors elscosta controlar l’aula. Elsdocents se senten competentsen la seva matèria, però noper afrontar conflictes.

La natalitat del 1996 i el 1997 aCatalunya trenca més de 20anys de baixades. El creixementés molt inferior al queesperaven els demògrafs.

Mor Fidel Castro Control de l’aula Lleu recuperacióTal diacomavui fa...

aig deixar deprendre alcohol

fa uns sis anys, comaquell que decideixdeixar de menjarcroissants de xocolata.

Amb el temps em vaig adonar que te-nia més avantatges que inconvenients.Tot i continuar dient bajanades, en deiaunes quantes menys; no havia de patirper agafar el cotxe després d’una cele-bració. I fora les ressaques. Per contra,em perdia plaers com el de la deliciosasobrietat de prendre una copa de viamb un menjar escaient.

Però a poc a poc em vaig adonar delque representava en aquest país dir lafrase “no gràcies, no bec”. Només l’en-tenen els cambrers dels restaurants. Laresta de la humanitat fa una interpreta-ció gens literal. “Però una cervesa sí?”“Només per brindar.” “Aquest vi té pocagraduació.” I has d’insistir que no, que“no bec” és “no bec”. “Ni a casamentsni a batejos.”

Aleshores esdevens un maleït. T’in-viten a festes i vernissatges en què nitan sols hi ha les bombolletes d’un re-

fresc. I tampoc sense gas. Ni un còctelsense alcohol. Quina festa és aquestaon l’únic que t’ofereixen és una ampollade plàstic d’aigua bullent que treuen desota el mostrador mentre corre el cava–fins i tot el xampany–, el vi i els licors.No tenim dret a fer una celebració i abrindar ni que sigui amb un Trina –anti-gament Trinaranjus del doctor Trigo–.Fins i tot he assistit a festes en què lacanalla no tenia ni possibilitat de xuclaruna llimonada quan l’alcohol rajava acor què vols. I per no dir la cara quemolts posen quan dius que no beus. Es-coltes els pensaments i veus en la mira-da: “Un exalcohòlic.” A banda de si hofos o no, per què s’ha de demanar per-dó per no beure? Entenc que hi ha unacultura de l’alcohol que res té a veureamb l’addicció i la disbauxa i sí moltamb el plaer gustatiu i amb la culturade la terra, però que tampoc se’ns cas-tigui si demanem una Coca-Cola ambuna paella. Potser és de tan mal gustcom quan a Segòvia Melanie Griffith vademanar quètxup per menjar un cochi-nillo, però és la nostra opció.

V

Full de rutaJaume Vidal

La societat del’alcohol

Tot sovint està mal vistbrindar amb taronjada, isemblen de poc fiar els quimengem una paella amb unaCoca-Cola, però no beurealcohol és una opció

“ Les simpatiesmexicanes hancrescut moltíssim

uan l’IEC em va afavorir amb el Pre-mi Internacional Catalònia (2009)vaig pensar molt en la conveniència

que els catalans fessin un esforç per fer co-nèixer arreu el seu desig d’aconseguir unestatus polític que permetés un millor des-envolupament de la cultura i de l’econo-mia. No només a Europa, on suposàvem er-ròniament que la difusió es produïa soleta,gràcies a la proximitat. Jo creia que tambés’havia de pensar en certs països d’AmèricaLlatina, malgrat el poc que els aprecien al-guns catalans. Val a dir que aleshores elBarça ja havia fet feina de projecció i quetambé hi han ajudat estudiants que ja fa unquart de segle van començar a trobar ober-tes les portes universitàries, a més d’acadè-mics catalans distingits que han visitat lesnostres institucions. També podem parlarde la Fira Internacional del Llibre de Gua-dalajara, del 2004. Hi ha qui assegura i totque va ser l’antecedent indispensable perdur la cultura catalana a la Fira de Frank-furt.

PERÒ ES PODIA HAVER FET molt més, de ma-nera tal que la vocació nacional catalanahagués quedat més clarament establerta.

Q El passat 1 d’octubre, mentre esquivavacops de porra i em mossegava els llavis deràbia, mentre veia com els rebien dones ivells, davant de l’escola Bruguera de Giro-na, em consolava amb la satisfacció que totallò que esdevenia, tants mòbils que ana-ven amunt i avall ho escamparien per totarreu. És a dir, que els valents policies queagredien d’aquella manera la població in-defensa també li feien un gran favor a lacausa de Catalunya. D’aleshores ençà, heaconseguit retallar tot el que han anatdient cada dia de la situació catalana, sensfallar mai, els dos diaris que arriben cadamatí a la meva llar de Guadalajara. El infor-mador, que és local, i La Jornada, que cir-cula per tota la República Mexicana. Potseralgun dia tot plegat resultarà útil...

EL QUE S’HI NOTA és que les simpaties mexi-canes han crescut moltíssim, malgrat elsesforços de les autoritats espanyoles quehan “alimentat” periodistes i que el nostregovern hagi traït de manera repugnant lallarga i digna tradició de la nostra políticaexterior que antany va posar-se sempre alcostat de la raó i de la legitimitat. Suposoque a qui ens governa actualment li hauriafaltat temps per reconèixer el règim deFranco, la qual cosa mai van fer els gover-nants mexicans des de 1938 fins a 1977.

PEL QUE FA A LA MEVA PERSONA, com queels mitjans de comunicació m’han conside-rat un “expert” en el tema, gairebé cada diahe d’atendre una entrevista de ràdio, acu-dir a un programa de televisió o respondrepreguntes d’algun reporter. Per això m’hatocat sentir moltes bestieses. Com sigui hede dir que La Jornada ha resultat bàsica-ment favorable, sense comptar els dies queem toca col·laborar-hi. En aquest diari hetingut també el goig de llegir-hi opinionsmolt favorables de plomes de gran relleu.Pel que fa a El informador, en el qual hi heabocat tota la meva ràbia, he de reconèixerque fins ara no m’han retallat ni una coma.

José M. Murià. Membre de l’Acadèmia Mexicana de la Història

Catalunya internacionalTribuna

Les pluges que noarribenb Espanya ja és el país mésàrid d’Europa, amb un 75% delterritori susceptible de patirdesertificació, les reserves d’ai-gua embassades amb prou fei-nes arriben al 37% de capaci-tat i van per avall. La sequeraés aquí per quedar-s’hi, i el pro-blema és molt més greu delque sembla. La manca de plu-ges provoca grans pèrdueseconòmiques, riscos sanitaris iproblemes socials a part degravíssims impactes mediam-bientals. Els pagesos no recor-den una situació pitjor des de1992 en els conreus de secà, iels nivells de contaminació at-mosfèrica a ciutats com Ma-drid superen el límit saludableper respirar. Més de 120 muni-cipis a Espanya ja s’estanabastint amb aigua de ca-mions i cisternes, o ja tenenrestriccions d’aigua de boca.

Però la culpa de la sequerano tan sols és la manca de plu-

ja, també és la mala gestió i elgreu error de creure que l’ai-gua és un recurs infinit. Un ex-emple és la recent construcciód’una platja artificial, la mésgran d’Europa, a Guadalajara.Durant les darreres setmanesGreenpeace ha viatjat per 30rius, llacs, embassaments i zo-nes humides de 12 provínciesper documentar la desolacióprovocada per aquesta llargasequera. És urgent un canvi enla política hídrica que faci unagestió eficient de l’aigua en llocde centrar-se en les gransobres hidràuliques prevenint imitigant la sequera. Els refu-giats del clima potser no estantan lluny com ens pensem.LOLA ARPA, GreenpeacePeratallada (Baix Empordà)

Demana’m el quevulguisb Les cròniques, seguramentinventades, expliquen que alsegle IV a. de C., Alexandre elGran es passejava per la ciutat

i topà amb el filòsof Diògenesde Sinop, el Cínic, que viviacom un vagabund allotjat dinsd’una bota. En veure’l en un es-tat lamentable, Alexandre li di-gué: “Demana’m el que vul-guis” i el filòsof, que estava aja-çat a terra, li contestà: “Apar-ta’t, que em tapes el sol”, dei-xant Alexandre esparverat da-vant una resposta tan senzilla.Però no, a Diògenes no l’impor-taven les riqueses terrenals, niles prebendes o els reconeixe-ments, volia viure sense pos-sessions que el podrien dis-treure dels seus principis i for-ma de viure. Què voldríemmolts catalans? Per venturaens podem arribar a imaginarque un dia (esperem que no si-gui molt llunyà), des del governespanyol ens diguessin: “De-maneu què voleu!” Com Diò-genes, no demanaríem favorsen diners ni en altres coses queens poguessin distreure de lanostra finalitat, ja sabrem es-pavilar-nos sols per aconseguirtot això. A nosaltres ens faltaria

temps per dir-los: “Aparteu-vos, que ens impediu la nostrallibertat per assolir la indepen-dència.”JORDI LLEAL i GIRALTBadalona (Barcelonès)

Qui?

b Qui vol viure en un estat dis-fressat de democràcia? En unpaís on no existeix la separacióde poders, on governa la cor-rupció. Qui vol un estat mas-clista? Qui vol viure en un paísamb presos polítics? On elshereus del feixisme titllen denazis els nets dels que van mo-rir en mans de Franco. On vo-tar és il·legal però les porressón legítimes. On les lleis hopoden tot i atrinxeren els dretshumans. I el que és pitjor, quiens vol sotmetre a viure-hi? Siho consentim i normalitzemcondemnem la llibertat i la de-mocràcia a cadena perpètua.És a les nostres mans.ADRIANA PONSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-girona@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 5

Elisenda Alamany, NÚMERO 2 DE LA CANDIDATURA DE CATALUNYA EN COMÚ-PODEM

“Un govern [el de la Generalitat] que és incapaç de garantirla vida de la meitat de la població, és un govern negligent”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“L’èxit econòmicxinès i el canvi deposició sobre ellliure comerç quehan fet els EstatsUnits de Trumpdeixen la UE en unaposició delicada

a decisió del Regne Unit d’aban-donar la Unió Europea i les com-plicades negociacions que s’estan

duent a terme han tornat a centrarl’atenció en els principis fundacionalsdel procés d’integració política i econò-mica a Europa iniciat després de la Se-gona Guerra Mundial: les anomenadesquatre llibertats. Ja al Tractat de Ro-ma, al 1957, s’establia que un dels ob-jectius de les aleshores anomenadesComunitats Europees era l’eliminacióde les barreres a la lliure circulació demercaderies, en primer terme, peròtambé posteriorment a la lliure circula-ció de persones, serveis i capitals.

LA LLIBERTAT DE MOVIMENT de mercade-ries, exportacions i importacions, vaser la primera d’implementar-se. Peròles altres s’hi han anat incorporantprogressivament. I la lliure circulacióde persones és fonamental per mante-nir la idea fundacional. Un ciutadà eu-ropeu, en qualsevol país de la Unió Eu-ropea, és ciutadà del seu estat, peròtambé ciutadà de la Unió. I això li donauns drets.

HI HA UNA LÒGICA POLÍTICA i econòmicaper justificar que aquestes llibertatsvagin juntes. Si la primera llibertat quees va aconseguir, la lliure circulació demercaderies, era de naturalesa econò-mica, calia afegir-hi un component po-lític i social. La Unió Europea es pot en-tendre com una entitat mediadora deconflictes. Conflictes entre estatsgrans i estats petits, entre productors iconsumidors, entre empresaris i treba-lladors. Però és també una font d’opor-tunitats per a empreses i persones. Lallibertat de moviment de persones con-cedeix la possibilitat que una personaque estigui disposada a canviar de país,pugui fer-ho per tal de millorar, amb elseu treball, el seu nivell de vida.

LES ENQUESTES INDIQUEN que la raó prin-

L cipal per la qual els votants del Brexitvan prendre aquesta opció va ser la pre-ocupació per les conseqüències d’unaimmigració que perceben com perillo-sa i descontrolada. A partir d’aquí, elgovern britànic intenta negociar unacord en el qual es mantinguin la lliber-tat de moviments de mercaderies, ser-veis i capitals, però en canvi es puguirestringir substancialment la llibertatde moviments de persones. Amb aixòels ciutadans de la resta de països de laUE no tindrien els mateixos drets labo-rals que els britànics. És una opció res-pectable, però cal entendre que impli-carà també restriccions en les altres lli-bertats, les que el govern britànic i lamajoria de la població voldria mante-nir. La duresa de les negociacions res-pon a la voluntat de la part continentalde fer evident aquesta renúncia.

L’ACORD ENTRE EL GOVERN britànic i lesautoritats europees és, en realitat, unadecisió sobre quin grau de mobilitat de

mercaderies, serveis i capitals es potmantenir donada una reducció de lamobilitat de persones. I lamentable-ment sembla que no serà possible asso-lir aquest acord.

PERÒ LA DURESA de les negociacions nohauria de fer oblidar a les autoritats eu-ropees que a Europa no li interessa unRegne Unit massa allunyat de la UE. Ai-xò podria allunyar-ne altres païsosmembres. Alguns països nòrdics i espe-cialment Polònia, que probablementesdevindrà aviat la frontera entrel’àrea d’influència d’Europa i els seusvalors, i l’àrea d’influència de Rússia iels seus, que s’estan intentant eixam-plar cap a l’oest.

A TOT AIXÒ CAL AFEGIR-HI que Europas’està quedant sola, en el món, en la de-fensa d’un model econòmic, polític i so-cial que representa, en realitat, la sevamateixa naturalesa. Un model basat enaquestes quatre llibertats i en la demo-cràcia parlamentària representativa.Aquest model està fortament contes-tat per la gran potència emergent queés la Xina. L’enfortiment dels podersde l’actual president mostra que la Xi-na no es dirigeix, en absolut, cap a unrègim polític d’estil europeu. I alhora ésinnegable l’èxit econòmic xinès.Aquest èxit i la debilitat política euro-pea podria fer més atractiu el model xi-nès a àmplies zones del planeta.

L’ÈXIT ECONÒMIC XINÈS i el canvi de posi-ció sobre el lliure comerç que han fet elsEstats Units de Trump deixen la UE enuna posició delicada. És l’únic pol mun-dial que defensa simultàniament el lliu-re comerç i la democràcia representati-va. Tot un repte. I per poder-ho fer ambèxit li cal disposar, d’alguna manera, dela força política, econòmica i diplomàti-ca del Regne Unit. Cal que els negocia-dors europeus no oblidin aquesta qües-tió.

Josep M. Comajuncosa. Professor d’economia d’Esade

Europa i les quatre llibertatsTribuna

u i jo tenim unamor pendent, pe-

rò n’hi direm dinar quefa menys cangueli. Elsnostres personatgessón amables l’un ambl’altre, i cada dos per

tres posen més llenya al foc. Fonen elsploms, trenquen esquemes, fan minutsde silenci i es claven a la retina en un pri-mer pla etern. S’abriguen de tot menysde l’altre. Saben que potser ja no cal. Afora, les fulles giravolten furioses comllengües àvides de desglaç. A cada lletraque passa, tenen més clar que no cal dirgran cosa, que tot està escrit. Ja fatemps que saben on és el premi. L’ascen-sor del desig es precipita com una atrac-ció de fira prohibida a moltes parts del

món. Els nostres personatges es fasci-nen de perfil. Quan són cara a cara, pro-ven de no mirar-se els llavis per esquivarla descàrrega elèctrica. La bellesa és ara iaquí: en aquestes boques que s’eviten,habitant converses que frenin la tempta-ció. En silenci, busquen amb desfici xe-ringues mentals per inocular el verí de lanostàlgia que sentiran a l’hora del co-miat. L’amor, com tot, només és drogadura quan es fa imprescindible. Ells hanaprès a no necessitar-se en veu alta, adeixar d’expectar miracles, a penjar lesales al rebedor de casa. Que un porti unasamarreta nova, d’un groc mimosa, noés cap casualitat. Que l’altra estreni unjersei de llana, comprat a la mateixa illaque la samarreta d’ell, tampoc. Equilibris-tes a la corda de la prudència, us abo-queu a fondàries inconegudes. Desme-sura, repte, disbarat. Aquí l’única drogaque hi ha ets tu. I el dinar pendent encaraem regalima del forn.

T

De set en setAnna Carreras

Droga dura

Quan són cara a cara, provende no mirar-se els llavis peresquivar la descàrregaelèctrica

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2017

La DGAIA detectades del gener 38nenes estrangeresque no estan acàrrec d’adults

“Volen que deixemd’educar en l’esperitcrític, en l’escolacatalana i que noparlem de política”

Entrevista aRamon Font,portaveud’Ustec-STEs

Creixl’arribadade més nenesmenors solesNacional

Més de 2.700 empreseshan traslladat la seva seusocial de Catalunya des del’1-O fins al passat 23 denovembre, segons els càl-culs dels registradors. Ésuna dada molt matisable,per fins on arriba l’impac-te real d’aquests movi-ments, però és sens dubtela més visible, la que haqüestionat més l’efecte delcontext polític a Catalu-nya derivat del referèn-dum sobre la marxa de laseva economia. Altres in-dicadors com l’augmentde l’atur o el descens de lespernoctacions hoteleres al’octubre han servit per ali-mentar el discurs de lapor, que la independènciaenfonsa l’economia delpaís, i en tot cas han posatsobre la taula el principalproblema del context ac-tual: la incertesa.

Aquest no saber quèpassarà s’allargarà, però,més enllà del 21-D passi elque passi amb els resul-tats. Així ho preveuen elsexperts, els mercats fi-nancers i les empreses.Per al professor d’econo-mia de la UPF i director del’Escola Superior de Co-merç Internacional ESCI,Xavier Cuadras, el proble-

ma deriva de la poca visibi-litat de la resolució delconflicte polític per la viaque sigui: “Un gestord’una empresa avui veu ai-xò, perquè en un escenarion les posicions es repar-teixen al 50% es fa moltcomplicat preveure quèpassarà.” També estemlluny de la situació escoce-sa, explica l’economista dela UB Miquel Puig. I aques-ta és una peça clau en elque ha passat en el darrermes i mig perquè “el grau

de violència de l’1-O perpart de l’Estat ha estatl’element més sorprenenti el que ha actuat com adesencadenant”, afirma.Entre altres coses, perquè“va posar de manifest quela policia no se’n va sortir,és a dir, que es podia donarla lectura que la situacióestava fora de control”. I ésper això, per exemple, quea partir d’aquell momentla borsa espanyola es co-mença a mirar el que pas-sa amb Catalunya ambmés atenció.

La muntanya russa delsdarrers dos mesos ha aga-fat a molts desprevinguts,perquè més enllà de serimpensable la reacció deviolència de l’Estat, tam-poc ho era que en aquesttemps més de 2.000 em-preses optessin per portarla seva seu fora de Catalu-nya, i entre elles algunesde les principals firmes enfacturació i ocupació [ve-geu gràfic]. A pesar que,com explica Cuadras, enmolts casos “han estat pu-res operacions de màrque-ting per canviar el que hiposa a l’etiqueta i evitarboicots”, i a pesar que nohan suposat en cap mo-ment pèrdua d’activitat od’ocupació, i fins i tot a pe-sar que el govern del PPcom a mínim les va animara fer el pas amb un decretexprés per a l’ocasió, elcert és que l’impacte psi-cològic que han tingutaquests moviments ha es-tat brutal.

És veritat que han estatmolts els qui han recordatel que va passar al Quebecper dir que les que hanmarxat no faran el camí detornada, però el catedràticd’economia de l’IQS, San-tiago Niño Becerra, recor-da també l’exemple d’Eslo-vènia, “d’on van marxarmoltes empreses amb la

independència però unany després el país n’haviaguanyat un miler, entreles retornades i les noves”.

De fet, per al catedràticde l’IQS qui ha de preocu-par-se més per la incertesaeconòmica l’any que ve ésl’economia espanyola,“que patirà i de valent apartir del gener, quan elBCE rebaixi a la meitat lacompra de deute”. Per aNiño Becerra el 2018 i el

2019 seran anys moltcomplicats per a les econo-mies europees en general,“i en tot cas qui menys pa-tirà serà qui més exportiels seus productes cap a fo-ra”, però alerta que el go-vern del PP aprofita el con-flicte català per desviar lesculpes: “Això és el que in-tentarà vendre el governespanyol, que l’economiava malament per Catalu-nya, com han fet amb la

decisió de l’EMA”, destaca.En tot cas el que ha que-

dat en dubte aquestes set-manes és la viabilitat eco-nòmica d’una Catalunyaindependent. Les fuguesde seus, el repunt de l’atura l’octubre, la davallada deles pernoctacions en esta-bliments hotelers el mespassat... Hi ha indicadorsque no són bons. En el casdel turisme, per exemple,és evident que és una acti-

Exportacions catalanes

Reacció de l’economia a l’escalada de la tensió política actual

+8,4% (52.677 milions)del gener al setembre del 2017 respecte al mateix període del 2016

+5,7% (6.073 milions)setembre del 2017 respecte al setembre del 2016Un 26,1% del total estatal

ANDALUSIA

MADRID

LA RIOJANAVARRA

ARAGÓ

PAÍSVALENCIÀ

Variació interanual

Any 2018

Pernoctacions turístiques

Previsions de creixement del PIB

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2017 Gen. Febr. Març Abr. Maig Juny Jul. Ag. Set. Oct.

3,7% 1,1%

-8,5%

23,2%

3,6%

12,4%

2,8% -0,5%

3,3%

-2,7% -4,5 milions d’euros

Del PIB català

FUNCAS:a la meitatfins el 1,7%Cambra de comerç: -2 dècimesfins el 2,5%BBVA: -7 dècimesfins el 2,1%

Del PIB espanyol

CEOE:-3 dècimesfins el 2,5%BBVA: -3 dècimesfins el 2,5%Govern espanyol: -3 dècimesfins el 2,3%

a causa de Catalunya

ECONOMIA · Els experts admeten la dificultat de predir quèpassarà pel context polític CAP ALARMA · Els indicadors nodibuixen ara per ara un escenari catastròfic ESPANYA · Lacrisi del deute, molt més perillosa per al PIB que Catalunya

Berta RoigBARCELONA

Incertesamés enllàdel procés

“És evident ques’estan precipitant lesrevisions a la baixa delPIB perquè ningú sapquè passarà”Miquel PuigECONOMISTA DE LA UB

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Serà quan les dadesd’inversió i deproducció baixin quanes pugui posar enentredit la viabilitat dela independència”

“En un escenari onles posicions esreparteixen quasi al50% és complicat ferprevisions”Xavier CuadrasPROFESSOR D’ECONOMIA DE LA UPF

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La fuga de seus ha generat ungran impactepsicològic

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2017

Un llop anomenatcrisi del deute

L’APUNT decret) i la caiguda de les borses (a les quals la vio-lència policial als carrers es veu que els va fer pessi-golles). “Com que han vist les orelles al llop, el llopno vindrà”, va dir De Guindos, que amaga amb inte-rès electoral un llop anomenat crisi del deute. Si apartir de l’1 de gener el BCE redueix a la meitat lescompres de deute, Espanya rebrà.Eva Garcia Pagán

Diu el ministre d’Economia, Luis de Guindos, que laconvocatòria d’eleccions per al 21 de desembre i l’apli-cació de l’article 155 de la Constitució han tingut ungran efecte en l’economia catalana i han aconseguitfrenar el que el sobiranisme, la defensa de la democrà-cia i el dret a decidir han provocat, és a dir, la fugad’empreses (que ells van propiciar a través d’un reial

vitat molt sensible a la si-tuació política d’un país i ales imatges de violència,que han fet estralls sobre-tot entre els turistes nord-americans, però la caigu-da del 2,7% no ha estat ca-tastròfica com es preveia iels experts avisen que elque ha passat a l’octubreno ha de repetir-se en al-tres mesos. Les dadesd’exportacions, de mo-ment fins al setembre,

també mostren un dina-misme fort de l’economiacatalana, amb xifres de rè-cord, i en tot cas la hiper-sensibilitat que s’ha deixatveure a les accions de mo-viments de seus i als mer-cats financers “no s’estàveient a les fàbriques”, diuPuig. Com afegeix Cua-dras, “serà quan les dadesd’inversió i de produccióbaixin quan es pugui posarrealment en entredit laviabilitat de la indepen-dència, però això ara ma-teix no està passant”.

Respecte a l’atur, els ex-perts demanen una micade marge per valorar si elrepunt d’octubre, un mestradicionalment dolent,és simptomàtic, “però re-alment ara cal fer un es-forç molt gran per dir quela dada és més negativa a

Catalunya que a la restad’Espanya”, diu Puig.

En tot cas el problema,afegeix Niño Becerra, ésde com es concep el calen-dari: “No sé qui va inven-tar el concepte de procés,però és molt encertat, per-què això no dura ni un dia,ni un mes, hem de tenir alcap un horitzó de com amínim un any.” En esperade veure què passa des-prés del 21-D, de momentno hi ha elements que fa-cin pensar que les elec-cions puguin ser un puntd’inflexió real a aquesta si-tuació d’incertesa. L’Estatno té ganes d’aixecar la in-tervenció financera passiel que passi i la reacció delfront republicà tampocsembla clara en el casd’una més que possiblevictòria. ■

fins al 22 de novembre havien traslladat

la seu social fora de Catalunya

2.682 empreses

Principals empreses que han traslladat la seva seu fora de Catalunya

A Madrid

Gas Natural

Agbar

Torraspapel

Segurcaixa Adeslas

A València

Idilia Foods

A Alacant

Banc Sabadell

A Haro

Codorniu

A Osca

Ordesa

A Pamplona

La Bruixa d’Or

MRW

CaixaBank

Divina Pastora

Bimbo

Planeta

Colonial

Abertis

Cellnex Telecom

Catalana Occident

Applus

Dogi

eDreams

Indukern

Ciments Molins

A Còrdova

Pastas Gallo

2015

Gen

.Fe

br.

Mar

ç

1,18

%

0,9

0%

1,36

%2,

02%

0,4

7% 1,27

%1,

62%

1,0

0%

1,0

0%

0,0

6%

2,6

0%

0,7

5%3,

67%

-0,3

6%

-1,1

5%

-1,5

1%-2

,02%

-2,0

1%

-2,7

7%-3

,27%

-4,2

8%

-2,0

2% -0,3

5%-1

,40

%-4

,54

%-3

,82%

-4,4

2%

-0,2

8%-1

,63%

-3,2

7%-3

,81%

-3,9

4%

-1,7

9%

Abr

.M

aig

Juny

Jul.

Ag.

Set.

Oct

.N

ov.

Des

.G

en.

Febr

.M

arç

Abr

.M

aig

Juny

Jul.

Ag.

Set.

Oct

.

Gen

.Fe

br.

Mar

çA

br.

Mai

gJu

nyJu

l.A

g.Se

t.O

ct.

Nov

.D

es.

2016 2017

ANDALUSIA

MADRIDMADRID

LA RIOJANAVARRA

ARAGÓ

PAÍSVALENCIÀ

ANDALUSIA

LA RIOJANAVARRA

ARAGÓ

PAÍSVALENCIÀ

G

In

L

Un 62,89%dels comerciantsenquestats per Pimec reconeixen afectació en les vendes a l’octubre

Un 4,60% més de vehicles (15.505)s’han matriculat a l’octubre del 2017 respecte a l’octubre del 2016

-30% van caure les vendes en el petit comerç a l’octubre, segons la Confederació Espanyola de Comerç

L’atur a Catalunya Variació mensual

2015

Gen

.Fe

br.

Mar

ç

-4,5

4%

-4,4

2%-1

,04

%

Abr

.M

aig

Juny

Jul.

Ag.

Set.

Oct

.N

ov.

Des

.G

en.

Febr

.M

arç

Abr

.M

aig

Juny

Jul.

Ag.

Set.

Oct

.

Gen

.Fe

br.

Mar

çA

br.

Mai

gJu

nyJu

l.A

g.Se

t.O

ct.

Nov

.D

es.

2016 2017

Comerç

Matriculació de vehicles

FONT: ANFAC / PIMEC /MINISTERI D’ECONOMIA / FUNCAS / CEOE / BBVA / CAMBRA DE COMERÇ / FOMENTGRÀFIC: EVA HDEZ. /EL PUNT AVUI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

En les darreres setmanes quimés qui menys ha revisat a labaixa les seves previsions decreixement del PIB, especial-ment per a l’any que ve.BBVA, Cambra de Comerç,CEOE, govern espanyol... Totsesperen que Catalunya passifactura al creixement, tant alpropi com a l’espanyol. Qui haanat més lluny en aquest pro-nòstic és el servei d’estudisde les caixes, Funcas, per aqui Catalunya passarà a créi-xer un 1,7% l’any que ve (desdel 3,1% d’enguany) i es po-sarà a la cua, amb economiescom l’extremenya i l’asturia-na. Tot pot passar, però si re-alment Catalunya creix no-més un 1,7% l’any que ve,imaginem el panorama a l’Es-

“L’economiaespanyola patirà acompte del BCE peròvendrà que és perculpa de Catalunya”Santiago Niño BecerraCATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE L’IQS

tat (només per agafar una va-riable, Catalunya representael 25% de les exportacions).En tot cas, els experts coinci-deixen a destacar que fer avuiun pronòstic com aquest éscom a mínim agosarat. Per aMiquel Puig, “és evident ques’estan precipitant perquèningú sap què passarà”. Tam-bé el professor de la UPF Xa-vier Cuadras creu que encarano es tenen prou dades perestablir un diagnòstic així,“perquè a més hi ha indica-dors clau com les exporta-cions que no han mostrat capfrenada”. Per això el catedrà-tic Santiago Niño Becerracreu que per tenir una radio-grafia acurada de l’impacteconcret de la situació a Cata-

lunya caldrà esperar encarauns mesos.

Serà amb el temps quanes pugui veure l’evolució mésenllà d’una davallada puntuali limitada de les nits d’hotel,per exemple. Si es té encompte que Alstom acaba dereforçar la seva aposta perSanta Perpètua, o que altresmultinacionals com Lidl oZeiss mantenen les sevesapostes per créixer a Catalu-nya, potser esperar un anynegre per a l’economia és es-perar massa. Però les incerte-ses, com explica Niño Becer-ra, poden venir també de foraper la crisi del deute, i alesho-res el ball del PIB serà encaramés animat per a tots. Tempsal temps.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Jocs de mans amb les previsions del PIB

EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 DE NOVEMBRE DEL 20178 | Nacional |

o compartim el mis-satge que, per ferpressió, han llançatorganitzacions

d’autònoms estatals assegurantque l’independentisme ha fet queCatalunya perdés a l’octubre 1.259autònoms, és un titular oportunis-ta perquè la inestabilitat política es-tà afectant, segur, però no és l’únicmotiu.” Així de clar s’expressa Mi-quel Camps, el president d’Autò-noms Pimec. El mes passat i res-pecte a l’anterior, el nombre d’afi-liats al règim especial de treballa-dors autònoms va baixar a totes lesdemarcacions catalanes excepteBarcelona, tot i que, com recordaCamps, s’explica en part per les mi-llores que es posaran en marxa apartir de l’any que ve. El Congrés vaaprovar una reforma que, entre al-tres mesures, amplia la tarifa planaper a nous emprenedors de sis adotze mesos, així que “hi ha perso-nes que estan esperant el gener perfer el pas, ja que és quan els canvisentraran en vigor”, assenyalaCamps. És per això que –perquè“equiparar tot el que passa nomésal context polític no és adequatquan hi ha moltes més variables”–la Pimec convida “a fugir d’alarmis-mes” i valorar les dades “amb objec-tivitat”.

És, de fet, el missatge que inten-ten transmetre tots els agents eco-nòmics, ja siguin sindicats o empre-saris. Hi ha preocupació, sí, peròtambé es confia en el fet que leseleccions del 21 de desembre –esconsideri o no legítima la seva con-vocatòria– serveixin per tornar auna relativa normalitat. Segons laCecot, els sectors manufacturers iels sectors auxiliars vinculats a laindústria “continuen l’activitat abon ritme de creixement”, com hodemostra per exemple l’evolució deles exportacions. Són les activitatsrelacionades amb el comerç i el tu-risme les que més han notat l’im-pacte de la crisi: “Hi ha divergènciaen funció de les ubicacions i els ti-pus de productes o serveis, però síque han notat un decreixement delconsum i un alentiment en les deci-sions de compra”, relata AntoniAbad, president de la Cecot. Però,com destaca Abad, precisamentper minimitzar l’impacte, “els sec-tors econòmics i els de representa-ció empresarial hem d’estar totsunits i alineats traslladant màximanormalitat i evitant que des de capàmbit, ja sigui de comunicació, polí-tic o empresarial, s’enviïn missat-

“N

ges alarmistes amb intencions dub-tosament constructives”. “La políti-ca està interferint –resumeix– pe-rò les fortaleses i les debilitats del’economia catalana avui són lesmateixes que les de fa cinc o sis me-sos enrere.” Tot i que és molt difícilfer prediccions i més en momentscom els actuals, la Cecot creu queCatalunya tancarà el 2017 “amb unmillor indicador interanual de crea-ció d’ocupació” i que la tendènciade recuperació es mantindrà.

Estabilitat necessàriaFoment del Treball acaba de presen-tar el seu vuitè Informe del mercatlaboral i la negociació col·lectiva. Al’estudi, la patronal constata que elpitjor de la crisi econòmica ja hapassat –continua creixent l’ocupa-ció i es redueix, en canvi, l’impactedels ERO–, tot i que destaca que “lesdarreres dades són especialmentnegatives”. Per a la patronal, “la si-tuació política actual obliga a estarexpectants en els pròxims mesosper valorar si s’està produint uncert alentiment del creixement eco-nòmic” i saber fins a quin punt la in-estabilitat pot repercutir en l’ocupa-ció. “No convé generar alarmismesperquè la tendència interanual con-

tinua sent positiva, però és urgentgenerar un clima d’estabilitat insti-tucional i seguretat jurídica com arequisits indispensables per garan-tir el creixement econòmic i del’ocupació”, assegura Foment.

De moment, els esforços estan fo-calitzats en la campanya de Nadal,que s’espera que sigui bona. Segonsles previsions d’Adecco, el nombrede contractacions entre novembre icomençaments de gener serà rè-cord a Catalunya: més de 187.000contractes, gairebé un 19% més queel 2016. Infojobs també mou dadespositives. Segons el grup, a l’octubrees van recollir 88.555 vacants pertreballar a Catalunya, un 45% mésrespecte al mateix període del 2016.Com recorda Infojobs, el turisme, lainformàtica i les telecomunicacionssón “des de fa temps clau en la gene-ració de llocs de treball”. Segons Oli-via Fontela, directora de màrque-ting del portal,“el que reflecteixenles dades és que aquests sectorscontinuen sent el motor de l’econo-mia catalana i que la inestabilitatpolítica no ha afectat directament lageneració d’ocupació”. En els últimsdos mesos (amb consulta, declara-ció d’independència i desfeta del go-vern inclosa), el nombre de vacants

en turisme ha crescut un 12% i eldel sector tecnològic, un 11%. Entresetembre i octubre, Infojobs ha re-collit 167.198 ofertes de feina a Ca-talunya, un 34% més que l’any pas-sat.

Diners i activitat bloquejadaEls sindicats estan a l’expectativa.Laura Pelay, vicesecretària generalde la UGT, també és de l’opinió que“a curt termini la inestabilitat polí-tica no està afectant” l’ocupació,tot i que “preocupa a mitjà i llargtermini, sobretot si es comencen aparalitzar inversions”. A horesd’ara, Madrid té intervinguts elscomptes catalans i l’activitat de laGeneralitat està sota mínims, fetque té paralitzats pagaments al ter-cer sector i entitats juvenils, entred’altres, i congelats concursos ioposicions. S’ha de veure què passasi el bloqueig persisteix. Barcelonaacaba de perdre l’Agència Europeadel Medicament i hi ha qui n’ha cul-pat la causa catalana però Pelay re-flexiona: “Sembla que hi ha pesatmolt el tema del hub, les conne-xions internacionals, que Amster-dam té millor que Catalunya, i aixòté molt a veure no amb el procés si-nó amb Aena i l’Estat.” ■

FUTUR · La inestabilitat no ha afectat el mercat laboral però preocupa quin impacte pot tenir a mitjà termini XIFRES · Elsagents econòmics demanen objectivitat a l’hora de valorar les dades COMERÇ · S’espera una bona campanya de Nadal

Laia BrugueraBARCELONA

19per cent més de con-tractes que l’any pas-sat es faran a Catalu-nya per Nadal, segonsAdecco.

88.555ofertes de feina harecollit Infojobs els dosúltims mesos, fet quesuposa un avenç del45% respecte al ma-teix període del 2016.

12per cent ha pujat elnombre de vacants enel sector turístic entresetembre i octubre,mentre que en el sec-tor tecnològic la puja-da ha estat de l’11%.

Consigna: fora alarmisme

Una noia comprant diversos articles relacionats amb el Nadal en una botiga de Barcelona ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 DE NOVEMBRE DEL 201710 | Nacional |

1543

05-1

1769

29®

Carles Puigdemont és par-tidari del manteniment deCatalunya a la Unió Euro-pea i en l’euro, però és moltcrític amb l’actuació actualdel club. Després del blin-datge que les institucionseuropees han fet amb Ma-riano Rajoy amb relació al’1-O i a la declaració d’in-dependència, el presidentde la Generalitat va argu-mentar que els catalans“haurien de decidir si volenpertànyer a aquesta UE” ien quines condicions. Aixího va defensar en una en-trevista al canal israeliàCanal 1 Kan, recollida perLa Vanguardia. Les decla-racions del president vandesencadenar la crítica deC’s i el PP, mentre que elPSC va optar per “acomia-dar” tant Puigdemont comOriol Junqueras, en presópreventiva a Estremerades del 2 de novembre,“per haver fet molt mala-ment la seva feina”.

Puigdemont, que facampanya i rep els mitjansde comunicació a Brussel-les, va assenyalar que pot-ser hi ha molts catalans queno volen formar part de laUE “dels senyors Junckeri Tajani”. Tant el presidentde la Comissió Europeacom el president del Par-lament Europeu han estatmolt crítics amb els in-

dependentistes catalans ihan fet pinya amb Rajoy.Per Puigdemont, aquestclub de 28 socis és “insen-sible a l’atropellament delsdrets humans i dels dretsdemocràtics d’una part delterritori només perquèuna dreta postfranquistaté interès que sigui així”.Per això va advertir que noes pot donar per fet que lapoblació acceptarà la per-tinença a la UE “sense capmena de crítica” i sols per-què convingui als “gransinteressos”. Davant de les

amenaces del govern espa-nyol i dels representantsde les institucions comuni-tàries que una Catalunyaindependent seria expul-sada de la Unió Europea,Puigdemont al·lega que elsque han de prendre aques-ta decisió són els catalans.

El president de C’s, Al-bert Rivera, va considerarque a Puigdemont li havia“caigut la careta” i el vacomparar amb la líder delFront National, Marine LePen. “Populisme i nacio-nalisme són dues cares

d’una mateixa moneda”,va etzibar. Segons Rivera,les eleccions del 21-D “de-mostren que la batalla deCatalunya és també la ba-talla d’Europa”. Aquestaés una carta que C’s pre-veu jugar durant la campa-nya; en aquest cas, com-parant una hipotètica vic-tòria de C’s amb el triomfd’Emmanuel Macron con-tra Le Pen. També emfa-titzaran indirectament elcaràcter plebiscitari delscomicis. Ara sí [que] vota-rem és el seu lema de cam-panya. El van presentaren un acte a La Farga del’Hospitalet de Llobregat.

El PP va carregar pertres bandes contra les de-claracions de Puigdemont

en un acte a Lleida. Tantla secretària general delspopulars, María Doloresde Cospedal, com la vice-secretària d’estudis i pro-grames, Andrea Levy, amés del candidat al 21-D,Xavier García Albiol, esvan agafar a les paraules dePuigdemont per intentar-lo erosionar. “Quin dirigenteuropeu estaria disposat aseure en una taula a nego-ciar amb Puigdemont sa-bent que ens vol fer sortird’Europa?”, va preguntarAlbiol. De Cospedal va car-regar contra el presidentde la Generalitat dient queell “s’escapa” a Europa i, encanvi, pretén que els cata-lans quedin “sense les aju-des europees”. ■

Puigdemont defensa que elscatalans votin sobre la UE

O.A.-E.BARCELONA

a Rivera titlla el president de la Generalitat de “populista” i el compara amb Le Pen a García Albiolassegura que cap dirigent europeu hi voldrà negociar encara que guanyi les eleccions el 21-D

El PSC va presentar ahir laplataforma Amics i amiguesd’Iceta, que aglutina 219 sig-nants, amb personalitats dediversos sectors. En formenpart l’expresident espanyolJosé Luis Rodríguez Zapate-ro; el president de la UGT aCatalunya, Matías Carnero;l’exdiputat convergent IgnasiGuardans; els escriptors Ja-vier Cercas i Eduardo Mendo-za; els actors Núria Espert,

Miquel Iceta, amb Eva Granados, Juan José López Burniol, Rosa Maria Sardà i Juan Ignacio Marín ■ ACN

Albert Folk i Mònica Randall,i els artistes Javier Mariscal iPerico Pastor, entre d’altres.En l’acte de presentació, hivan intervenir l’actriu RosaMaria Sardà, el notari Juan Jo-sé López Burniol i Juan Igna-cio Marín, secretari general deCCOO del Metall. Iceta va ad-vocar per la construcció d’un“tercer espai”, apostant peruna reconciliació entre cata-lans per “sumar i multiplicar”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

‘Amics i amigues d’Iceta’

“[La UE] És un clubde països decadents,obsolescents, en quèmanen uns quants”

Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 DE NOVEMBRE DEL 201712 | Nacional |

a nit del 9 de novembre del2014, quan Artur Mas i Joa-na Ortega van comparèixerper donar compte dels resul-

tats de la consulta sobiranista, esfeia difícil imaginar que, algunsanys després, ambdós s’asseurienal banc dels acusats juntamentamb altres membres del govern.Malgrat la divisió generada entre elbloc sobiranista i les dificultats lo-gístiques, la consulta s’havia dut aterme sense incidents remarca-bles. I, a més a més, amb un èxit departicipació incontestable. Malgratla precarietat de mitjans i les ame-naces del govern espanyol,2.344.828 persones van participar-hi, de les quals 1.897.274 van op-tar pel doble sí. L’èxit de la consul-ta, que es va convertir en l’envitmés important a l’Estat, va donarempenta a Artur Mas per reclamara l’executiu de Mariano Rajoy laconvocatòria d’un referèndum deveritat; però el líder del PP no no-més no va moure’s ni un mil·líme-tre en la seva negació sistemàticadel diàleg, sinó que va emprendre

Lun assetjament judicial sense trevacontra els màxims responsables dela consulta, amb el president de laGeneralitat al capdavant i la restade membres de l’executiu que ha-vien participat en la logística.

Fins a tres dies abans de la con-sulta, el govern espanyol havia as-segurat que la votació no es duria aterme. De fet, estaven convençutsque Mas no creuaria el Rubicó i nos’atreviria a desafiar els tribunalsde manera oberta. Però, en les dar-reres hores, quan es va instal·lar elconvenciment que no hi havia atu-rador possible, l’estratègia del go-vern espanyol va canviar de dalt abaix. El dijous abans, quan ja sem-blava evident que Mas estava fer-mament decidit a impulsar la con-sulta, el ministre de Justícia, Ra-fael Catalá, va comparèixer per dirque el govern espanyol no intervin-dria per evitar la votació, sempreque es tractés d’un simple exerciciciutadà de “llibertat d’expressió” ino hi hagués una participació di-recta de la Generalitat. De fet, ni lafiscalia va actuar, malgrat haverobert una investigació d’ofici la nitanterior, ni tampoc els jutges vanordenar tancar locals ni requisar

urnes, tal com demanaven expres-sament algunes denúncies (fins a24) que van arribar als jutjats deguàrdia. Tampoc els Mossos d’Es-quadra van sol·licitar una llista delscentres on s’havien dut a terme lesvotacions ni les dades dels seus res-ponsables per fer-les arribar a lafiscalia tal com demanava el minis-teri públic.

El govern espanyol, doncs, no vaaplicar-se a fons per impedir el 9-N(contràriament a allò que va fer l’1d’octubre, quan va utilitzar tots elsmecanismes al seu abast), sinó queva centrar la seva estratègia a des-legitimar la consulta, a remarcarque era un exercici “inútil i antide-mocràtic”. El dia abans, el mateixMariano Rajoy havia declarat sobrela convocatòria: “Ni és un referèn-dum ni una consulta i no té capefecte.” I, durant la jornada electo-ral, La Moncloa insistia que la vota-ció no tenia cap garantia legal nitan sols des del punt de vista opera-tiu, ja que suggerien que el mètodeper participar-hi era un campi-qui-pugui; una idea que es va difondrea través de la premsa de Madrid,obsedida a trobar votants repetitso altres anomalies que permetes-

sin desprestigiar la consulta. Des-prés de rebaixar durant tot el dial’abast públic de la resposta al 9-N,aquella nit el ministre de Justícia,Rafael Catalá, va comparèixer pervalorar el “simulacre” de consulta,que va qualificar de “pura propa-ganda”, i per emfasitzar el “fracàs”d’Artur Mas per no haver pogutexecutar el seu decret del 27 de se-tembre. El ministre, però, tambéva aprofitar l’avinentesa per recor-dar que la Fiscalia Superior de Ca-talunya estava recollint informacióper dirimir si hi havia responsabili-tats penals. Es tractava d’un pri-mer avís que el govern del PP pas-saria de la inacció a l’assetjamentjudicial. Al capdavall, la jornada del9-N va obrir la guerra de la politit-zació de la justícia i algunes ten-sions en la cúpula del poder judi-cial, sobretot a la fiscalia, que vaacabar pendent al fiscal general del’Estat i esquerdant la unitat delsfiscals catalans. En tot cas, es trac-tava d’un peatge que el govern delPP estava disposat a pagar per talde no perpetuar la imatge de feble-sa que alguns sectors li retreien.

La persecució es va iniciar benaviat. Set dies després de la consul-

A l’esquerra, Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega, durant el judici; a la dreta, Francesc Homs sortint del Tribunal Suprem després de declarar ■ ANC / AGÈNCIA

CÀSTIG · El 13 de març, el TSJC va condemnar a dos anys d’inhabilitació l’expresident Artur Mas i a penes lleugeramentinferiors l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau CONSEQÜÈNCIES · Malgrat el maltràngol que han hagut d’assumir els encausats, l’èxit del 9-N va representar un impuls decisiu per al procés sobiranista

La solidaritatde la societatUn fil conductor delsepisodis de repressiócontra els presidentsha estat la solidaritatde la societat civil, ex-pressada de forma di-versa. En el cas del’empresonamentd’Enric Prat de la Riba,el món de la premsa iels representants polí-tics van reaccionaramb rapidesa. Tambévan rebre mostres desolidaritat Lluís Com-panys i la resta de re-presaliats del 6 d’octu-bre del 1934, amb col-lectes populars que esvan organitzar arreudel país. En el cas deJordi Pujol, malgrat larepressió franquista,els carrers es van om-plir de pintades i undels partits més impli-cats va ser el PSUC.

La venjança pel 9-N

Pere Bosch i CuencaBARCELONA

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2017

ta, el fiscal superior de Catalunya,José María Romero de Tejada, perordre del fiscal general de l’Estat,va presentar una querella contraMas, Ortega i Rigau per desobe-diència, prevaricació i malversacióde fons públics. El 2 de febrer del2016 la fiscalia també va demanarinvestigar l’exconseller FrancescHoms. La inculpació va generaruna onada de solidaritat sense pre-cedents, amb més de 6.000 autoin-culpacions de persones que mani-festaven haver participat en la con-sulta i que, això no obstant, no vanser admeses pel TSJC. En la inter-locutòria, els magistrats considera-ven que “la simple participació enel 9-N per expressar una opinió so-bre les diverses opcions polítiquesplantejades pels organitzadors no

constitueix infracció penal de capmena”.

La persecució judicialEl judici, que es va celebrar el

mes de febrer passat, va represen-tar una prova de força més del sobi-ranisme. A l’exterior de l’edifici ju-dicial, milers de persones es con-centraven per tal de donar suportals acusats. A l’interior, tots tresvan argumentar que no havien re-but cap aclariment del TribunalConstitucional sobre com s’haviade suspendre la consulta i van criti-car que la fiscalia hagués canviatde criteri “per raons polítiques”

després que els fiscals catalans nodetectessin indicis de delicte. En elcas concret d’Artur Mas, a més amés, va assegurar que “la iniciativapolítica de la consulta” va ser seva“com a president que era”.

Finalment, el 13 de març el Tri-bunal Superior de Justícia de Cata-lunya va donar a conèixer la sen-tència i va condemnar a dos anysd’inhabilitació l’expresident ArturMas i a penes lleugerament infe-riors l’exvicepresidenta Joana Or-tega i l’exconsellera d’Ensenya-ment Irene Rigau. La decisió, adop-tada per unanimitat dels tres ma-gistrats, suposava acceptar unapart de l’argumentari del ministerifiscal. Pocs dies després, es va do-nar a conèixer la sentència a Fran-cesc Homs, que en aquest cas vaser d’un any i un mes d’inhabilita-ció i 30.000 euros de multa. Mal-grat la reacció irada de la premsaespanyola, que se sentia insatisfetaconsiderant que la sentència eraexcessivament “benèvola”, la qües-tió és que resultava especialmentsorprenent si tenim en compte elmenysteniment sistemàtic i la pas-sivitat del govern espanyol enversla consulta. En tot cas, el càstig haestat especialment dur des d’unpunt de vista econòmic. Artur Mass’ha vist obligat a satisfer una fian-ça de 5,2 milions d’euros, que li vaimposar el Tribunal de Comptesper la despesa de diners públics enla consulta, després de consignar2,9 milions d’euros i diversos im-mobles com a garantia. És evident,doncs, que el govern del Partit Po-pular es va sentir ferit amb el resul-tat de la consulta del 9-N i ha utilit-zat la justícia per ordir la seva ven-jança.

Com acostuma a succeir, la premsa espanyola vareaccionar d’una manera molt diferent de l’estran-gera en donar-se a conèixer la sentència del 9-N.Mentre que en el primer cas van carregar amb du-resa, els mitjans de Madrid van considerar que lacondemna era “baixa”, “benèvola”, “generosa” i“escassa” i van lamentar que haver posat les urnesquedés en “una condemna testimonial”. L’ABC vatreure a portada la cara de l’expresident de la Ge-neralitat amb una estelada de fons i remarcavaque “el 9-N li surt més car a les restes de Conver-gència que a Artur Mas”. La Razón, per la seva ban-da, considerava que la sentència havia estat “es-cassa” tenint present que Mas és “un polític que

La insatisfacció de la premsa espanyola

Per saber-ne mésQuan es va donar a conèixer queseria el relleu de Jordi Pujol, al-gunes veus del seu partit vanassegurar que Artur Mas (Bar-celona, 1956) era un “productede màrqueting”. Havia estat unfidel escuder, tant quan va exer-cir de regidor a l’Ajuntament deBarcelona (1987-1995) comquan va assumir la conselleriade Política Territorial (1995-1997) com quan va fer-ho d’Eco-nomia i Finances (1997-2001).Molt probablement, en aquellsmoments ni els més visionarispodien imaginar-se que quinzeanys després, aquell presiden-ciable “sense ànima” trencariaamb l’autonomisme i l’estratègiadel “peix al cove” que havia ca-racteritzat el seu marmessor iassumiria el lideratge del procéssobiranista fins al punt d’asseu-re’s al banc dels acusats i veu-re’s inhabilitat per aquest motiu.També és veritat, però, que el 20de novembre del 2007, al Palaude Congressos de Catalunya,

Els llibres dedicats alprocés són molt nom-brosos. I, entre aquests,disposem de dues crò-niques excel·lents delspreparatius de la con-sulta del 9-N, a càrrecdels periodistes VicentPartal i Pere Martí.

Duescròniquesdel 9-N

Mas havia traçat el seu propidestí, un full de ruta que propo-sava construir “la casa gran delcatalanisme” i integrar el dret adecidir.

Després d’una llarga traves-sia pel desert de l’oposició, ban-dejada una vegada rere l’altramalgrat aconseguir guanyar en

no només va cometre un delicte de desobediènciaa una resolució judicial quan exercia com a repre-sentant ordinari de l’Estat a Catalunya, sinó que haimpulsat un procés que constitueix un atac frontala la Constitució i al principi de sobirania nacional”.El diari El Mundo qualificava de “perillós prece-dent” la sentència per no haver atribuït a Mas, Or-tega i Rigau delictes de prevaricació. Finalment, ElEspañol lamentava que “desafiar l’Estat no potsortir tan barat” i sostenia que “els ha sortit baratdesafiar l’Estat”, a banda de considerar que els tres“acusats” han “tret profit de la pressió exercida pelTSJ català des que van anar a declarar acompa-nyats d’una multitud”.

vots, Mas va accedir a la presi-dència de la Generalitat el 23 dedesembre del 2010. El seu pri-mer mandat va estar marcat perles retallades i la decepció d’ungovern que, a l’hora de la veritat,no va ser “el dels millors”. Però lamanifestació multitudinària del’11 de setembre del 2012 li vacapgirar de dalt a baix l’escenarii el va fer erigir-se en el líder delprocés. Pocs dies després desolemnitzar el fracàs del pactefiscal, Mas convocada eleccionsal Parlament. El líder de CiU nova aconseguir els resultats queesperava, probablement perquèen aquells moments no era unlíder prou creïble per l’etapa ques’obria. Però va saber bastir unacord de governabilitat i portarla consulta del 9 de novembrefins al final. Paradoxalment,mentre assumia més riscos polí-tics i judicials es mantenia elqüestionament en el món delsobiranisme, un fet que va aca-bar provocant la seva retirada.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La premsa espanyola vaconsiderar que la sentènciaera “benèvola”, un fet queobvia el càstig econòmic

i 9ELS PRESIDENTS REPRESALIATS. Artur Mas

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2017

Ramon Font Portaveu nacional del sindicat Ustec-STEs

IMMERSIÓ · “Els mestres vetllarem perquè els nens amb pocs recursos tinguin les mateixes oportunitats d’aprendre catalàque Arrimadas” ADOCTRINAMENT · “Estan passant coses inversemblants a les escoles per la por dels docents de seracusats d’adoctrinar”INTERVENCIÓ · “Esperem que el PP no s’apropiï del sistema educatiu de Catalunya amb el 155”

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

Ramon Font i al sindi-cat Ustec-STEs els estàtocant aquests dies de-fensar els pilars del sis-

tema educatiu català amenaçatpel 155. La setmana passada di-versos agents de la comunitateducativa van anar a Brussel·lesa veure’s amb la consellerad’Ensenyament, Clara Ponsatí.

Què hi van anar a fer, a Brus-sel·les?Vam anar a solidaritzar-nosamb el govern a l’exili. Per sort,la nostra consellera no és a lapresó i la vam poder anar a veu-re en unes circumstàncies mésbones. Sap greu, però, veure ungovern a l’exili.

De què van parlar?Li vam transmetre un missatgede solidaritat i li vam dir que noens pensem reunir amb el mi-nistre Méndez de Vigo, ni ambningú que ens enviï. No volemaltres interlocutors. També livam dir que, tot i que la Ustec ésun sindicat que no es casa ambningú i que mai no ha estat cò-mode per a les administracions,nosaltres estem amb les institu-cions catalanes i amb la demo-cràcia. Li vam plantejar com ve-iem la situació, que ella segueixdes de la distància.

I com la veuen?Vam parlar dels tres atacs bà-sics que s’estan donant: als sím-bols, com aquell formulari quediu que no es poden penjar nipancartes de Somescola, les de-núncies i el model lingüístic.Vam fer un paral·lelisme amb elque va passar a les Illes Balearsel 2013. Allà van començar ambels símbols. No es podien penjarels llaços d’enllaçats per la llen-gua. També hi va haver repres-sió. Es van expedientar tres di-rectors i aquí hi ha denúncies,contra mi mateix i contra altrescompanys i companyes. Una al-tra cosa que va passar a les Illes

A

“La nostra interlocutora ésnomés la consellera a l’exili”

és que es va qüestionar la políti-ca lingüística, cosa que tambés’està qüestionant aquí, tal comhem vist al Congrés.

A les Illes Balears hi va haveruna mobilització de tres setma-nes de vaga. Es plantegen mo-bilitzacions?Ja hem dit que ens estem plan-tejant mobilitzacions. Amb eltema de la llengua tenim moltclar que no descartem la vaga i,de fet, estem treballant amb al-tres sindicats a veure si podemfer una unitat sindical en defen-sa d’aquest tema.

Perilla l’escola en català?Vaig sentir Rajoy parlant a laCope i no hi ha cap tema delqual l’hagi vist parlar amb tanpoca fatxenderia i tan poca pre-potència. Deia que en aquest te-ma s’ha d’anar amb molt decompte, respectar els drets detothom i generar consensos.Ell entén que és molt complicatamb la força social que tenen aCatalunya acabar fent que elsistema educatiu sigui com ellsvolen.

Albert Rivera és molt més bel-ligerant.

Ell ha arribat més lluny, però nosé si el seu electorat realmentho comparteix. De fet, la im-mersió lingüística va ser una de-manda de famílies castellano-parlants. Si Inés Arrimadas éscap de l’oposició és perquè parlacatalà. Si no fos així, ni Ciuta-dans la proposaria com a cap dellista. Ella és una persona ambrecursos que amb les seves ha-bilitats culturals i socials haaprès català i nosaltres hemde vetllar perquè els nens ambmenys recursos tinguin les ma-teixes oportunitats que Arrima-das.

També els acusen d’adoctrinar.Vostè mateix ha estat denun-ciat.M’han portat a la fiscalia per de-licte d’odi i incitació a la sedició.Volen que deixem de fer la feinaque fem sempre, que és educaren l’esperit crític, en l’escola ca-talana i que no parlem de políti-ca a classe, però s’ha de poderparlar del que va passar l’1 d’oc-tubre. No podem dir als nensque va ser cosa dels Reisd’Orient o del Ratoncito Pérez.

Què han deixat de fer els mes-tres per por de ser assenya-lats?Estan passant coses inversem-blants. En un centre de forma-ció d’adults deien que potser noera un bon moment per pregun-tar en un examen sobre el cop

d’estat del 23-F i en un centrede Gavà van arrencar els fullsde l’agenda on es parlava de pre-sos de consciència. Hem dema-nat a Ensenyament que prenguimesures per garantir la llibertatde càtedra.

Quin escenari preveu per a des-prés del 21-D?Controlar el sistema educatiud’aquí al desembre és molt com-plicat. Esperem que el PP no sen’apropiï amb el 155 si no s’hoguanya a les urnes i apliqui elpla de Wert d’espanyolitzar elsnens catalans. ■

DiscursadaptatAcostumat areclamar mésrecursos per al’educació i unesmillors condi-cions per alsmestres, Ra-mon Font hahagut d’adaptarel seu discursper reclamar co-ses que es do-naven per fetes:l’escola en cata-là i la llibertat decàtedra.

Ramon Font a la seu del sindicat Ustec-STEs, a Barcelona ■ DANI RÍOS

❝No podem dirals nens que l’1-Ova ser cosa dels Reisd’Orient o delRatoncito Pérez

EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 DE NOVEMBRE DEL 201716 | Nacional |

1328

08-1

1762

87®

La sala tercera del conten-ciós administratiu del Tri-bunal Suprem ha admèsa tràmit els dos recursosque van presentar a mitjannovembre, per una banda,un grup de diputats del Par-lament de Catalunya i, perl’altra, un grup de 200 ju-ristes i ciutadans, entre elsquals hi ha el Col·lectiu Pra-ga i l’Associació Drets, pervulneració de drets fona-mentals i per reclamar quees restauri el Parlament.

En concret, en els recur-sos s’acusa el govern espa-

nyol d’una vulneració “fla-grant” del dret dels ciuta-dans a participar en políti-ca i del dret dels diputats amantenir-se en els càrrecspúblics (article 23.2 de laConstitució) amb la disso-lució del Parlament a tra-vés d’un reial decret empa-rant-se en l’article 155 dela Constitució, acció que nopreveuen ni la mateixa car-ta magna ni l’Estatut, se-gons sostenen els juristes.També es demana a la salaque plantegi una qüestiód’inconstitucionalitat con-tra l’acció del govern del PPdavant del Tribunal Consti-tucional (TC), tal com ja va

fer el govern català, si bé vaser desestimada pel mateixTC perquè s’havia presen-tat abans d’hora, ja que, se-gons el tribunal, la inter-venció de l’autonomia vaser a la tarda i el recurs es vapresentar al migdia. DavidBonvehí i Germà Gordó, ennom d’un grup de diputats,i el degà del Col·legi d’Advo-cats de Manresa, Abel Pié,en nom dels juristes, vansignar divendres passat elsseus poders, i avui es pre-sentaran la resta de signa-tures. Per tant, el Supremaviat haurà de determinarsi aquests recursos tenenfonamentació i si demana

al govern espanyol una cò-pia de l’expedient adminis-tratiu aplicat contra Cata-lunya per estudiar-lo.

Precisament, avui escompleix un mes de l’apli-cació de l’article 155, que vaescapçar l’autogovern ca-talà. La vicepresidenta del’executiu espanyol, SorayaSáenz de Santamaría, enfarà el primer balanç enuna compareixença a la co-

missió del Senat el 4 de de-sembre, segons va avançarahir l’agència Efe. Paral·le-lament, en el ple del Senatde demà es tornarà a parlarde la situació política a Ca-talunya, amb dues pregun-tes parlamentàries i amb laproposta que es creï, a peti-ció d’Units Podem, una co-missió d’investigació perles càrregues policials du-rant l’1-O, que van provo-

car un miler de ferits. Perla seva banda, el portaveudel PDeCAT al Senat, JosepLluís Cleries, qüestionaràla defensa dels interessosde Catalunya per part delgovern arran de la pèrduade la seu de l’Agència Euro-pea del Medicament. I Lau-ra Castel, d’ERC, pregunta-rà a l’executiu si “garantiràel dret a vot dels ciutadanscatalans a l’estranger”. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

El Suprem admet atràmit dos recursoscontra l’article 155a Diputats i juristes denuncien vulneració de drets a Sáenz deSantamaría avaluarà la intervenció de l’Estat el 4 de desembre

Juristes promotors dels recursos al Suprem, en l’acte a favor de la llibertat dels presidentsde les entitats sobiranistes, al Col·legi d’Advocats de Barcelona, dimarts passat ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La número dos de la llista deCatalunya en Comú-Podem(CatECP), Elisenda Alamany,va reclamar el vot útil per a laseva formació per fer avançarels programes a favor delsdrets de les dones i del col-lectiu LGTBI. En un acte con-tra la violència masclista, Ala-many va criticar les polítiquesde gènere de la Generalitat iva arribar a assegurar que “lapolítica de blocs ha impedit lalluita contra les violènciesmasclistes”. ■ REDACCIÓ

La Junta Electoral Central haprohibit als membres de lesmeses del 21-D que portin elllaç groc de suport als presospolítics. La mesura es fa ex-tensiva als interventors i apo-derats dels partits. L’organis-me justifica la decisió perquèhan de “mantenir una posicióde completa neutralitat”, en laresolució feta arran de la peti-ció que li havia fet el PSC.Tampoc no podran portar“símbols de caràcter partidis-ta” a les samarretes. La JuntaElectoral també ha ordenat al’Ajuntament de Barcelona laretirada de la pancarta de “Lli-bertat presos polítics” que hiha penjada al balcó del con-sistori i tots els eslògans i car-tells d’aquest tipus que esti-guin penjats als edificis muni-cipals. La decisió arriba arrand’un recurs de Cs i l’Ajunta-ment l’acatarà. ■ REDACCIÓ

El PP farà venir més de 100afiliats del PP de la provínciade Castelló el 21-D perquè re-forcin la presència d’apode-rats i interventors a les mesesde la demarcació de Tarrago-na. Aquesta demarcació és undels llocs clau per al vot delpartit de Rajoy. Això aniràacompanyat de la duplicacióde la bustiada electoral en al-gunes ciutats de l’àrea metro-politana de Barcelona, que ésl’altre gran espai on té diposi-

Rebategen carrersde Barcelona ambnoms dels presos

El 21-D el PP farà venirafiliats de Castelló

Diversos carrers de Barcelonavan aparèixer rebatejats ahiramb el nom dels consellersempresonats i de Jordi Sàn-chez i Jordi Cuixart. “Els car-rers seran sempre nostres iavui també els hem fet vos-tres. No defallirem fins que noestigueu lliures”, va apuntar,en una piulada al Twitter, elCDR (Comitè de Defensa dela República) de Sant Antoni.Els carrers Calàbria, Tamarit,Sepúlveda i Urgell són algunsdels rebatejats. ■ REDACCIÓ

Els comuns cridenal vot útil per alsdrets de les dones

Els membres deles meses nopodran lluir el llaç

tades esperances electorals.En ciutats com Castelldefels,Santa Coloma de Gramenet iBadalona, el PP farà, doncs,dos enviaments de les pape-retes i sobres. Aquest segonenviament ja no el subvencio-na l’administració, així que elpagarà directament el partit.D’aquesta manera, busquenposar les màximes facilitatsper decantar el vot indecís,que xifren en un 25-30% del’electorat. ■ REDACCIÓ

EL PUNT AVUIDILLUNS, 27 DE NOVEMBRE DEL 201732 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 06.00 Jazz a l’estudi. 08.00 Els matins. S’entrevista Xavier

García Albiol, cap de llista del Partit Popular Català a les eleccions del 21-D. Així mateix, pocs dies abans que es comencin a aplicar les restriccions de circulació als cotxes més contaminants de l’àrea de Barcelona, s’aborda la qüestió amb Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona; Bénédicte Jacquemin, investigadora de l’Institut de Salut Global Barcelona, i Antoni Poveda, vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona .

12.00 Notícies 3/24. 13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. 15.45 Cuines . Romescada de corball . 15.55 Com si fos ahir. Col·locant la Pilar: La Marta demana

al Quim si la Pilar podria passar uns dies a casa seva. Ell diu que sí, però s’haurà d’empescar alguna cosa perquè no té casa i no vol que se sàpiga. Per la seva banda, l’Andreu es veu obligat a quadrar el Marcos i la Roser, que han tornat a tirar pel dret amb els nens.

16.40 Tarda oberta. Amb Vador Lladó i Ruth Jiménez. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. 22.00 Merlí. Heidegger: El Joan s’assabenta que

el seu pare està a punt de morir. El Merlí l’anima a fer-li companyia, però el Joan no sap com acostar-s’hi. El Gerard, per la seva banda, ha de prendre una decisió sobre el seu futur.

22.55 Merlinari. Els grans temes de la sèrie Merlí tenen continuïtat en aquest programa en format documental d’entreteniment. També inclou continguts com el making of i entrevistes a l’equip de rodatge .

23.35 Més 3/24 . Amb Xavier Grasset. 01.15 Gran reserva. 02.20 Ritmes a l’estudi. 03.35 Jazz a l’estudi. 04.20 Blues a l’estudi.

SUPER 3 / 33 06.01 Mic . Inclou Megaminimals . 06.32 Espies de veritat . 07.22 Doraemon. 08.12 Prodigiosa . 08.39 Nils Holgersson . 09.00 L’hora del Timmy . 10.00 Calimero . 10.40 Les noves aventures de Peter

Pan . 11.30 La Supermots . 11.57 Els Dalton . 12.50 Kung Fu Panda. 13.15 El detectiu Conan . 14.11 Shin Chan. 15.00 Bola de drac Z . 15.50 Olivia . 16.23 Lulú Brum-brum . 17.08 Noddy, un detectiu al País de

les Joguines . 17.35 Misha, la gata violeta . 17.50 Raa Raa, el lleó escandalós . 18.10 El Mic i els seus amics. 18.35 Pat, el carter: Servei

d’entregues especial . 19.05 Kung Fu Panda. 19.30 Info K. 19.42 Info eKonomia. 19.45 Pat, el gos . 20.04 Els germans Kratt . 20.55 El detectiu Conan. 21.25 Com si fos ahir. 22.05 Latituds. 22.35 Fora de sèrie. Enric Calpena i Tortell

Poltrona. 23.30 Còmics. Mary Santpere. 00.40 La cuina de Rachel Khoo:

Londres . 01.30 Latituds. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals. 09.00 L’entrevista. Amb Mònica Hernández.

Convidada: Laia Sanz, pilot de motos.10.00 Ben trobats. Amb Clara Tena. Tertúlia

amb Iu Forn, periodista; Pere Gurt, periodista,i Adela Genís, periodista d’El Punt Avui.

12.00 Notícies locals. 13.00 En joc. Reemissió. 14.30 Notícies locals. 15.30 Dosos amunt! Reemissió. 16.30 Notícies locals. 17.00 L’hora d’anglès (English Hour). ◗ Going Native. Neil Stokes entrevista l’actor

Tony Corvillo.17.30 Religions. Amb Mireia Rourera. Per parlar

de llibres que fan referència al Nadal i d’altresque són apropiats per regalar durant aquestesdates, passen pel Religions Marcel·lí López,director editorial de l’Editorial Claret, i JosepMaria Alentà, un dels responsables de laLlibreria Claret de Barcelona.

18.00 Notícies locals. 19.00 L’illa de Robinson. Programa d’anàlisi de

l’actualitat conduït per Igor Llongueres. ◗ Tertúlia. Amb la col·laboració de Jordi Grau,

Vicent Partal, Xavier Torrens, Teia Bastons iJaume Marfany.

◗ La Pissarreta d’en Partal. Amb VicentPartal.

23.35 Notícies locals.

Jordi Grau, Vicent Partal, Xavier Torrens, Teia Bas-tons i Jaume Marfany són els convidats de la taulad’anàlisi del programa informatiu que presenta IgorLlongueres.

L’actualitat política, a ‘L’illa’

19.00 L’ILLA DE ROBINSON

La televisió

La gala dels Premis de Teatre deCatalunya

20.30 XXIII PREMIS BUTACA

Des del Mercat de les Flors de Barcelona, transmissióde la gala d’entrega dels Premis Butaca de Teatre deCatalunya 2017, els guardons que atorga el públic alsmillors actors i espectacles de la temporada anterior.A continuació s’emetrà un programa especial durantel qual s’entrevistarà els guanyadors de la nit.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45 De dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1174462L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTESPER AL PARTIT

FC BARCELONA –CELTA DE VIGO

Camp Nou, a Barcelona,dissabte 2 de desembre,

a la 1 del migdia

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dia 28 de novembre, a la 1 del migdia. Molta sort!

VALENTINATitelles - Cia. Forani Teatre

Teatre Lluïsos de Gràcia,

diumenge 17 de desembre, a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 9 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

CANT CORAL

Cantades de Nadales

Sala Gran del Casino deCaldes de Montbui,

diumenge 17 de desembre, a 2/4 de 7 de la tarda

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al diumenge 10 de desembre. Molta sort!

ESCAPADA HOTEL CLASS VALLS + PORT AVENTURA

+ FERRARI LANDPg. President Tarradellas.

Ctra. N-240 de Valls (Alt Camp)

El paquet inclou:1 nit d’hotel a Valls - Esmorzar

bufet - 1 entrada a Ferrari Land i aPort Aventura Park el mateix dia

OFERTA LIMITADAPreu des de: 99 euros per persona

Per a reserves, cal trucar al telèfon 977 608 090.Cal identificar-se com a subscriptor d’El Punt Avui en el

moment de fer la reserva i presentar la targeta

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU PAU CASALS

Av. de Palfuriana, 67del Vendrell

Preu de l’entrada: 6 €

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU DE LAMOTO DE BASSELLA

Ctra. C-14, km 134(entre Ponts i Oliana)

Preu de l’entrada: 9 €

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros