> 9Entrevista amb José AntonioFernández Cabello:

“L’institut és un espai de promoció socialper als fills dels treballadors”

> 6La jornadacontínuas’experimentaràen cinc centresde la Plana

> 5Font de Moraprovoca laindignació de lacomunitateducativa

> 8Els nouscurrículumsd’infantil,a partir delsetembre

AllioliQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 213 · Època IV · Juny 2008

Intersindical

Un curs per a oblidar > 4

Pla Èxit,Ciutadania en anglés,desplegament de la LOE,triennis i complements,jornada...

CONTINUARÀ...

Pendents per al setembre

2 / 213 / JUNY 2008

Sexualitat pensada i viscudaParaules furtadesMaria Lozano Estivalis

PA I ROSES

Jaume Martínez Bonafé

TEATRES DE L’ESCOLA

Les tenia damunt de la meuataula, les guardava en el meu capi de vegades quedavenemmagatzemades en el meu cor.

Les regalava i intercanviava amb elllenguatge. Viatjava amb elles i amb ellesinterpretava els nous paisatges quedescobria. Però un dia em vaig adonar quehavien desaparegut gairebé totes. Pel quesembla, van anar desapareixent a poc apoc, de manera que no me n'adonava. Iara no les trobe per cap banda. No lestenen els meus amics, ni les meuesamigues, ni els meus alumnes, tampoc elsmeus veïns. Ja no estan entre els meusllibres, ni les meues cançons, ni els meuspoemes.

Afortunadament em vaig despertard'aquest malson i encara tinc temps de feralguna cosa. De primer, estaré alerta enles meues vigílies, mai més no em tornaràocórrer. En segon lloc, hauré de moure'm,buscar en altres llocs, en altres territoris.Finalment, encapçalaré —coordinar,potser— un gran diccionari. Serà elDiccionari de les paraules desaparegudes,de les paraules furtades, tal vegada. Ha deser un moviment ampli, i amb un alt nivellde militància. Perquè estic segur que enspassa a molts. A tu no t'ha passat? No t'hapassat, per exemple, que t'hajadesaparegut la paraula capitalisme? A misí, i també imperialisme i emancipació oalienació, i no diguem lluita de classes orevolució social. N’és un exemple, perquèsón moltes les que han desaparegut.

I, d'aquest fenomen o esdeveniment, nose’n salva ni l'escola. També ací handesaparegut paraules: mestre company,educació popular, comunitat escolar, textlliure, cooperació, autogestió. En aquestdiccionari que, ja dic, em compromet acoordinar, hi hauria d'haver un apartat pera les paraules transvestides, aquelles que

són signe, però en van perdre el significat.En la meua facultat anomenen assembleao innovació pràctiques socials que res notenen a veure amb el seu sentit mésradical, amb la seua força original. Aixòpotser és pitjor, perquè u creu que té lesparaules a l'abast de la mà, o de lallengua, però després resulta que ésmentida. “Me’n vaig a un seminari deformació permanent” em va dir u, idesprés va resultar que eixia d'unespectacle depriment que a més havia designar en no sé quin paperet. Un dia vaigfer una conferència en una “casa delpoble”, i va resultar que el poble estava enun altre lloc i que aquella tampoc no era laseua casa. Llavors, què els sembla laidea? Fem el diccionari? A vosté quinesparaules li han furtat?

Segons una enquesta recentrealitzada pel col·lectiu Lambda,dos de cada tres adolescentsvalencians creuen que els

homosexuals estan discriminats en elscentres escolars. El 85 % considerenincorrecte menysprear-los i el 77% esmostren a favor que tinguen els mateixosdrets que els heterosexuals. No obstantaixò, només un 55% de les xiques i un 23%dels xics diu que acceptaria la seua pròpiahomosexualitat.

La tolerància opera sovint en el nivelldel discurs amb una progressiódescoratjadora: “Vull que s'accepte ladiferència, encara que m'incomoderelacionar-me amb l'altre, però nosuportaria ser distint.” Podríempreguntar-nos, en el pla dels discursos,en quines altres coses estaríem disposatsa cedir, però mai en allò que ens travessavitalment.

Des de la posició de les identitatsdominants i normatives al nostre entorn(home, heterosexual, blanc, estèticamentcorrecte, d'edat productiva i capacitat deconsum), acceptaríem ser un altre?

El debat sobre la igualtat de drets i elreconeixement de les diferències se situaen el terreny dels grans principis i així hade ser treballat des de la institucióescolar. No obstant això, l’aprenentatgedels valors i de les condicions bàsiquesper a la convivència hauria de ser unaprenentatge viscut, sentit i processat,amb totes les seues contradiccions.L'escola és un espai on les identitatspensades i viscudes entren en conflicte ion han de negociar-se les condicionsd'igualtat. L’Educació per a la ciutadaniaproposa una reflexió ètica sobre elsprincipis generals que garanteixen laconvivència al mateix temps que ha deservir per a processar el conflicte quesorgisca de les diferents conductesmorals viscudes per l’alumnat. “L'èticacom a moral pensada i la moral com amoral viscuda”, deia Aranguren.

L'obligatorietat d'establir una reflexiósobre temes com les opcions sexuals,l'afectivitat i les identitats de gènere és unrepte per a l'educació formal. Si enspreocupa l'homofòbia haurem de treballarsobre les contradiccions vitals iideològiques que la sustenten. Excloureaquests assumptes de la reflexió, compretén el govern valencià, és unairresponsabilitat i una aposta per ladesigualtat i l'exclusió.

Uniformar la diversitat?Joan Blanco

EL MORTER

EL PARDAL

Mai he dut uniforme. Norecorde cap discussió ambma mare sobre la roba "dediari" o "de mudar" que

havia de posar-me perquè el meurepertori era més aïna limitat. No crectampoc que el meu rendimentacadèmic es vera afectat per aquellllibertinatge indumentari. No vaigtindre problemes per a relacionar-meamb els companys -les xiques estavena l’altra banda del pati- i, per tant, lameua socialització va ser “normal”. Ladesigualació no derivava de la roba sinóde les coses que altres tenien i jo no.

L’uniforme el duia la gent queestudiava en les mongetes. O elsxinesos de la televisió: xiquets, xiquetesi persones majors, fins i tot el grantimoner Mao. Aixó sí que era igualació.Però, de veritat eren iguals?

L’uniforme, que va nàixer amb lesescoles de caritat i les lassallianes delssegles XVII i XVIII, que va guanyaradeptes amb la Revolució Francesa, hatingut al llarg del temps justificacionsdiferents. A Cuba o Xile l’uniforme ésobligatori. Fins i tot el mateixdepartament federal d’Educació delsEUA disposa d’un manual d’uniformesescolars. No negaré que uniformarxiquets i xiquetes té alguns beneficis,relacionats sobretot amb la sensació depertànyer a un sistema educatiudiferent, d’elit, però, a quin preu? Noexisteix cap estudi rigorós quedemostre que l’uniforme millora ladisciplina i l’excel·lència en els estudis.S’invoca l’estalvi, tot i que l’uniformeestà present en escoles queseleccionen l’alumnat pel seu nivelleconòmic.

En els catàlegs d’uniformesescolars, es mostra un repertoriexhaustiu de peces: vestit de cada dia,abric, xandall, roba esportiva, calçat,

camises... Potser l’uniforme evita ladespesa en roba de marca, però al finalla família acaba comprant en els gransmagatzems uniformes confeccionatsper les mateixes empreses “de marca”.

L’uniforme escolar crea una falsaimatge d’igualació que serveix sobretotper a fer ressaltar la desigualtat ambels altres centres. Però educar no ésigualar artificiosament, sinó acceptar iintegrar les diferències, respectar dretsi llibertats i fomentar la responsabilitat.

Però l’uniforme crea problemes.Alguns centres adverteixen alsestudiants que eviten dur “robaindecent”. D’alta banda una mínimapart de centres privats permeten a lesxiques optar entre falda i pantaló. Percert, falda per damunt o per davall delsgenolls? Altres països europeus hanviscut autèntics conflictes quan s’haintentat adaptar l’uniforme oficial a lesdiferents creences religioses.L’uniforme no esborra les diferènciesperquè la societat disposa d’altresreferents potents que mostren lesdesigualtats socials, també en el si del’escola. El sistema educatiu hauria detreballar per reduir les diferències ipromoure la igualtat des del respecte ala diversitat (igualar l’aparença és mésbarat i menys compromés). Posats aigualar, podríem vestir d’uniforme elsmestres i les autoritats educatives.Seria almenys una lliçó de coherència.

U creu que té les paraules al'abast de la mà, o de lallengua, però desprésresulta que és mentida

Josep Herrero

PENSADES

Si ens preocupa l'homofòbiahaurem de treballar sobre lescontradiccions vitals iideològiques que la sustenten

L’uniforme crea una falsaimatge d’igualació queserveix per a ressaltarla desigualtatamb els altres centres

JUNY 2008 / 213 / 3

ÈPOCA IV - Núm. 213 · Juny 2008 · SINDICATDE TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ.INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv) ·DIRECTOR: Joan Blanco · CAP DE REDACCIÓ:Rafa Miralles · COORDINACIÓ: Rosa RoigCOL•LABORADORS: Juan Gonzàlez, PilarGregori, Macu Gimeno, Sònia Ibànyez, JaumeLlopis, Helènia López, Vicent Maurí, DomènecOrtolà, Toni Piera, Albert Sansano .PRODUCCIÓ: Pep Ruiz · DISSENY IMAQUETACIÓ: Gràcia Ausiàs, Jordi Boluda,Amadeu Sanz · CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: ToniSoriano· ADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLI-CITAT: Juan de Mena, 18, baix. 46008 València.Telèfon 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 ·allioli.stepv@intersindical.org · www.intersindical.org/stepv · IMPRIMEIX: · Bronte Graf, S. L. ·Cullerers, 18. Alaquàs. · T. 961515017 · TIRAT-GE: 15.000 exemplars · ISSN: 1576-0197 ·DIPÒSIT LEGAL: V-1.454-1981 · FRANQUEIGCONCERTAT: 46/075· INTERSINDICAL VALEN-CIANA · ALACANT: Glorieta P. Vicente Mogica,5-12. 03005 · T. 965985165 · ALCOI: Oliver, 1-5º. 03802 · T. 966540602 · ALZIRA: Avgda. LuisSuñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 ·BENICARLÓ: Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 ·T. 964465283 · ELX: Maximilià Thous, 121-b.03201 · T. 966225616 · CASTELLÓ: Marqués deValverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GANDIA:Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700 · T. , F.962950754 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 18.46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó,8, 2ª. 46800 · T. 962283067 · UNIVERSITAT D’A-LACANT: Edifici Germà Bernàcer, b. Tel.965909512 · UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ:Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964728812 ·UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: Blasco Ibáñez,21. Tel. 963983018 · UNIVERSITATPOLITÈCNICA DE VALÈNCIA: Camí de Vera,s/n. Tel. 963877046 · UNIVERSITAT MIGUELHERNÁNDEZ (ELX): Maximilià Thous, 121 b.Tel. 966225616 · UNIVERSITAT CARDENALHERRERA - CEU: Alfara del Patriarca. Tel.963877046 · UNIVERSITAT CATÒLICA SANTVICENT FERRER: Godella. Tel. 963877046

A l’inquisidor alcalde de Castallaque, en la cloenda de la Trobadad’Escoles en Valencià de l’Alcoià i el Comtat, va prohibir l’actuacióde dos grups locals de música.

Per a la comunitat de Rojales (BaixSegura), interessada a convertirels centres educatius en llocs detrobada i integració de totes lescultures, les autòctones i les deles persones nouvingudes.

OLI

ALL

Al cap de dos anys del’aprovació de la LleiOrgànica d’Educació (LOE)l’educació, en la majoria de

comunitats autònomes, està en peude guerra. Les polítiques neoliberalsi de privatització del servei educatiu,els desplegaments de la LOE ol’estatut bàsic de l’empleat públichan provocat la resposta delsafectats, independentment del colorpolític dels governants. Al maig hantingut lloc mobilitzacions arreu del’estat. També hi ha hagut acords ales Balears, la Regió Murciana,Castella-la Manxa i Cantàbria.Durant la tramitació de la LOE, STESva alertar sobre la gravetat d’algunsdels seus epígrafs per a la xarxapública i el professorat, el granabsent dels debats durant latramitació al Congrés. Llevat delsSTES, les organitzacions sindicalsvan fer costat al govern barata res. El20 d’octubre de 2005 firmaven unacord, que es va presentar com lasolució als problemes del sector. Apunt de complir-se el terceraniversari de la signatura, encaraestà per veure, entre altrespromeses incomplides, el pagamentdels famosos 60 euros. Algunsgoverns autonòmics com Catalunya iAndalusia han desplegat la LOEmitjançant lleis pròpies i altres, comCantàbria o el País Valencià, les hananunciades. La llei d’educació deCatalunya introdueix en els centrespúblics el model de gestióempresarial, privatitzacions de

serveis incloses, i la municipalització.A Andalusia, amb la col·laboraciód’altres sindicats i el rebuig del 70%del professorat, els plans “dequalitat” promouen la diferenciaciósalarial per objectius de rendimentacadèmic, que serveixen per aassenyalar el professorat com aresponsable de les taxes elevades defracàs escolar. Com a Castella i Lleóo Extremadura, amb permanènciespagades, com es feia en els anyssetanta, sense cap acord amb elprofessorat. A Canàries, el govern haaconseguit una deshomologacióbrutal amb la resta del funcionariat.A Cantàbria i Galícia, el professoratha protestat per les reduccionshoràries en batxillerat. A Madrid, lesmobilitzacions han respost a lesradicals polítiques de privatitzaciód’Esperanza Aguirre que ja, a més delliurar sòl públic a l’empresa privada,entrega també el centre complet. Perprivatitzar que no quede. D’autènticavergonya cal qualificar el casd’Astúries, on l’oposició a la carreraprofessional s’ha acompanyat de laindignació pel desmantellament deldepartament d’Educació. Ambaquesta mesura, el govern asturiàdilueix l’educació entre el conjunt delsector públic.

I, mentrestant, la nostraConselleria segueix fent passos en laseua particular escala privatitzadorade barraqueta. S’acaba el curs peròno ens estranyarem de trobar-nosmés sorpreses al setembre. Alerta!

EDITORIALL’ensenyament, en flamesQuina escola, quina societat Cap a on anem?

Carme Miquel

A LA PORTA DE L’AULA

Tudi Torró

DES DEL SUD VALENCIÀ

El mes de juny, als centreseducatius, es caracteritza perles presses, l’ansietat i l’angoixade no arribar. I a mi cada vegada

em passa el temps més de pressa, com siestigués en una roda de fira veloç quem’impedeix gaudir del paisatge. Ara tocalliurar-ho tot: informes, seguiments,avaluacions, memòries, projectes..., totbarrejat amb l’admissió d’alumnes i lesconsegüents reunions, baremacions,reclamacions, matriculacions. A més,enguany, amb noves eines tecnologies.

Quan escric aquesta columna encarano sé com haurà quedat l’aplicació delprograma Ítaca que potser ens facilite eltreball, tot i que costarà d’assimilar.Aquesta bogeria és impensable enqualsevol altre país d’Europa, peròComunitat Valenciana/Spain is different! Notenim temps d’assimilar tot l’allau decanvis “administratius” en uns terministan breus. Em recorden els supositorisadministrats l’un darrere l’altre… Jasabeu, si no se’ls dóna temps perquèfacen el seu camí, tornen a sortir per on

han entrat, però fets malbé i senseaconseguir l’efecte desitjat.

Cap a on anem? On queda lapedagogia, la metodologia, la reflexió il’avaluació del que fem a l’aula? On sónles persones objecte del nostre treball?On la relació amb les famílies? D’ontraurem el temps per a assimilar tot elque ens emboteixen i ens forcen a engolirapressadament?

En els centres necessitemadministratius per a gestionar lesqüestions burocràtiques. En un món tancanviant com el que ens ha tocat viure,això ens permetria dedicar-nos aensenyar, ser docents competents,organitzar la tasca pedagògica del centre,reflexionar sobre el treball i respondre ales necessitats de l’alumnat, les famílies inosaltres mateixos. Com diu EduardPunset, en El viatge a la felicitat, “Elsistema educatiu actual reflecteix elsvalors i els criteris organitzatius de lanostra societat però, en realitat, ¿és útilper a la societat crear un modelcompetitiu i no col·laboratiu? (...) Moltsdocents i pares intueixen que hi haproblemes greus en el model educatiu,del qual desconfien (...) Cal idear unsistema educatiu capaç de fomentar elsvalors de la col·laboració, cosa que noméss’aconsegueix si els nens arriben a confiaren els altres i en el fet que a llarg terminiels resultarà més beneficiós col·laborarque competir”. Són unes reflexions queintuïsc molt llunyanes del quefer quotidiàde les nostres escoles, per la dinàmicaimposada per una administració que nosap cap a on es dirigeix. O sí?

Apunt d’acabar el curs, la realitatdels resultats obtinguts al llarg denou mesos de treball, s’imposaper damunt d’altres

consideracions i són dues, bàsicament, lespreguntes que hom hi sol fer: a) s’haimpartit la totalitat de contingutsprogramats? b) l’alumnat ha assolit el nivellprevist? És molt probable que hi haja unpercentatge de respostes negatives més altdel desitjable i, segurament, amb l’informePisa planant sobre el món del’ensenyament, algú sentirà sensació defracàs.

Però el món educatiu és molt més queuns resultats acadèmics i la complexitat dela societat actual obliga a unreplantejament total sobre el paper del’escola i altres institucions i grups socials.Perquè les dues preguntes anteriors fanreferència només a uns coneixements, queés allò susceptible d’avaluar amb xifres,però als centres educatius es deuen haverfet —o s’hi haurien d’haver fet— moltesmés coses. A tall d’exemples:

-Activitats per a afavorir eldesenvoluament personal, necessàries pera lluitar contra contra tot tipus de violència—almenys sis articles de la llei contra laviolència de gènere fan referència al’educació—. És a dir activitats per aafavorir l’autoestima, la convivència, la

capacitat de prendre decisions i la resoluciópacífica de conflictes, entre d’altres.

-Activitats per a promoure l’interéscultural, com ara l’animació lectora, lesvisites a museus, etc.

-Activitats per a l’educació ambientalque, a més de coneixements, ha de recollirla sensibilització. I per a l’educació com aconsumidors i per a l’educació viària i per al’educació per a la salut. I per a utilitzar béles noves tecnologies. I…

I les institucions d’ensenyament nodisposen de temps (segurament tampoc demitjans) per a tot. Per això és ben importantreplantejar-se quines funcions han decomplir sense oblidar que xiquets i joves nonomés han de ser instruïts sinó que tambéhan de ser educats. Però ens trobem davantel fet que la societat cada vegada redueixmés els espais educatius (el familiar, perexemple) alhora que introdueix méselements que interfereixen negativament enl’educació. Per tot això, pense que l’escola,des d’infantil fins a la universitat, ha de feruna crítica important a la societat on vivim(sistema econòmic, política, mitjans decomunicació..) i exigir-li que assumisca seruna societat educadora. O no s’hi valdràparlar de futur.

La societat cada vegada redueixmés els espais educatiusalhora que introdueix méselements que interfereixennegativament en l’educació

D’on traurem el temps per aassimilar tot el que ensemboteixen i ens forcen aengolir apressadament?

PENSADES

Amb la seua dèria d’instrumentalitzar l’ensenyamentvalencià al servei de les polítiques partidistes, la Conselleriadecideix no aplicar la llei. Alhora, promou una intensacampanya propagandística del bo-llibre.

El curs comença amb les aules d’infantil i primàriamassificades, sovint amb alumnes per damunt de les ràtiosestablides per la mateixa Conselleria. STEPV plantejatambé la qüestió retributiva: el professorat interí continuasense cobrar sexennis, els equips directius valencians sónels més mal pagats de l’estat. L’administració, per fi, pagaen la nòmina d’octubre els 30 euros que deu des del maig.

Set inspectors i quatre directors de cada deu,respectivament, són nomenats a dit per l’administració,obviant els procediments democràtics i els controlssindicals. Mentrestant, els centres segueixen patint lamanca de personal i tornen a advertir de la necessitat quetenen de tindre, en les plantilles, educadors i educadores i personal d’administració i serveis.

Els pressupostos de la Generalitat per a 2008 no assignencap partida al desenvolupament de la Llei d’Educació perpart del departament que presideix el conseller Font deMora. Les escoles oficials d’idiomes i els centres d’educacióespecial estan abandonats a la seua sort.

La nòmina dels funcionaris públics puja un 2% mentre quel’IPC s’encaramalla al 4,1%. Un any més, les treballadores iels treballadors al servei de la Generalitat tornem a perdrepoder adquisitiu.

STEPV recorre contra l’ordre de concertació dels batxilleratsi la Conselleria, seguint la seua estratègia favorita dedesviar fons públics a les butxaques particulars, privatitzal’atenció psicològica als centres educatius. El consellescolar valencià insta l’administració a modificar el decretde drets i deures.

Quan semblava que s’havia mamprés una dinàmicanegociadora positiva, l’antull del conseller del pla Èxit, quepretén que el professorat impartisca repassos durant l’estiubarata cap remuneració, frena tota possibilitat d’acordsglobals entre l’administració i els representants delprofessorat. Mentrimentres, la llei de FPA compleix 13 anyssense desplegament. L’administració ignora la Llei integralcontra la violència de gènere.

La impossibilitat de gran part de l’alumnat per a continuarels seus estudis en valencià en el trànsit de la primària a lasecundària, n’ofega el creixement. En aquestes condicionsés difícil la recuperació i normalització del valencià.L’informe de STEPV sobre l’ensenyament en valenciàdenuncia la creació d’una doble xarxa, pública i privada. Enaquesta última, la presència de l’idioma propi com a llenguavehicular és pràcticament testimonial.

Els continus desficacis del conseller –l’últim, impartirl’Educació per a la ciutadania en anglés– provoquen laindignació de la comunitat escolar, que mamprénmobilitzacions. El pla Èxit, l’aprovació del decret de drets ideures, el deute amb les universitats públiques, la fallidadel programa Ítaca són botons de mostra del menyspreu deFont de Mora pel sistema educatiu del qual és màximresponsable.

STEPV creu necessari el relleu del conseller més incompetent de la història

4 / 213 / JUNY 2008

AUGMENTA EL DESCONTENTAMENT AMB LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

2007/08: Un curs per a oblidar

SETEMBRE

Conselleria retarda l’aplicació de la LOE

OCTUBRE

Les aules d’infantil i primària, massificades

NOVEMBRE

Més inspectors i directors nomenats a dit per Conselleria

DESEMBRE

Les escoles d’idiomes i l’educació especial, abandonades

GENER

Els preus pugen més i els treballadors perden diners

FEBRER

Contra la concertació dels batxillerats

MARÇ

Pla Èxit, l’últim antull de Font de Mora

ABRIL

Conselleria ofega l’ensenyament en valencià

MAIG

Els destrellats del conseller mobilitzen l’escola pública

IPC 4,1%

AllioliEl curs 2007/08 va començar amb el regust amarg que haviadeixat al juliol l’anunci de la concertació dels batxillerats.Tanmateix, la decidida intenció del govern valencià de fer

l’oposició al govern de l’Estat, sumada al gust pel gesthistriònic de Font de Mora, han convertit el curs en una filade desgavells i destrellats que han provocat la indignació dela comunitat escolar. El conseller, el pitjor de la història, ha

merescut, per això, ser batejat com a Alejandro I elOcurrente. Per tot això, STEPV ha considerat que Font deMora ha acumulat mèrits suficients per a demanar la seuadimissió immediata.

Les últimes actuacions de Font de Moraprovoquen la indignació de la comunitat

Les protestes del 10 de juny denuncien la negativa del conseller a negociar

AUGMENTA EL DESCONTENTAMENT AMB LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

AllioliEl 21 de maig milers de persones es vanconcentrar en les tres capitals del PaísValencià per denunciar la reducció dellibertats, les imposicions unilaterals i lesmodificacions no pactades de les condicionslaborals. Aquella cita obria un calendari

d’accions contra la política educativa delConsell. Les mobilitzacions anunciades per al10 de juny pels sindicats STEPV, CCOO, UGT iCSI-CSIF, amb el suport de la Federaciód’APA Gonzalo Anaya, denuncien la manca denegociació i la negació de la llibertat decàtedra que suposen les últimes mesures

aprovades pel conseller Font de Mora. Elconseller ha obtingut, d’aquesta manera, laresposta contundent i la unitat d’acció delssindicats, un fet desconegut des de fa anys.STEPV ha denunciat de manera reiterada lamanca de inversions en educació i el fet queel conseller “utilitza el professorat i els

centres educatius per a fer política contra elgovern central”. “El sistema educatiu —haadvertit el Sindicat– no és cap broma, encaraque Font de Mora crega que sí”.

El Sindicat ha demanat la dimissió delconseller d’Educació perquè “se situa almarge de la llei i actua de formairresponsable”. L’STEPV ha anunciat querecorrerà contra l’ordre d’Educació per a laciutadania perquè “vulnera tres principisreconeguts en normes superiors. Primer,l’autonomia organitzativa dels centreseducatius i el respecte a les llengüesreconegudes en l’Estatut d’autonomia,valencià i castellà. En segon lloc, només la

llengua estrangera s’ha d’impartir enl’idioma corresponent. I tercer, és el ReialDecret del Ministeri d’Educació el que fixa elcurrículum”.

Pel que fa a l’ensenyament de Ciutadaniaque vol establir Font de Mora, ha denunciatl’STEPV, “l’alumnat valencià no podràconéixer les causes que provoquen la violaciódels drets humans, la pobresa i ladesigualtat" o no es podrà "reconéixer com amembre d’una ciutadania global", ni tampoc

podrà estudiar “els fonaments del mode devida democràtic", perquè aquests contingutsn’han sigut suprimits. Les noves disposicions“vulneren la normativa d’avaluació del’alumnat i representen una intromissió en lallibertat de càtedra, ja que permet lapossibilitat d’aprovar l’assignatura amb untreball”.

“La inversió que el conseller ha anunciaten la seua particular batalla amb el governespanyol hauria de destinar-se a cobrir

necessitats estructurals que arrossegal’ensenyament valencià, com ara lessubstitucions i les baixes en els centres”.L’STEPV considera que la política de Font deMora “deixa sense resoldre els grans temespendents del sistema educatiu valencià”. ElSindicat ha advertit que la publicació del’ordre anunciada “complicarà l’organitzaciódels centres de secundària i condicionaràgreument els horaris de l’alumnat i elprofessorat”.

La Direcció General de Personal ha donatinstruccions a la inspecció educativa perquèarreplegue informació en els centres sobreles disponibilitats i titulacions del professoratde Filosofia, i Geografia i Història perimpartir en anglés Educació per a laciutadania. Com han denunciat docentsafectats, la inspecció ha practicat en algunsinstituts “interrogatoris de dubtosa legalitatque podrien vorejar el xantatge”. Algun

inspector ha arribat a insinuar quedeterminades comissions de serveis podrienresoldre’s favorablement amb la bonadisposició del professorat per a impartirl’assignatura.

L’STEPV ha recordat que “laresponsabilitat de la inspecció educativa noés fiscalitzar la informació particular ipersonal del professorat, sinó detectar lesmancances dels centres educatius, donar

suport a la tasca docent i ajudar a laplanificació educativa”. El Sindicat ha posat ala disposició de tot el professorat afectat perl’actuació inspectora els seus serveis jurídicsi ha demanat la retirada de la instrucció quepermet practicar interrogatoris. Finalment,ha exigit que es destruïsca tota la informacióarreplegada.

Des de 1997, la Conselleria d'Educacióselecciona amb absoluta discrecionalitat els

docents que s’incorporen al servei de laInspecció, ignorant els procedimentslegalment establits. L’STEPV ha demanat lanegociació urgent d’un decret que regule lesfuncions de la inspecció, la convocaciód’oposicions transparents i un sistema deproveïment accidental “que respecte elsprincipis d’igualtat, mèrit i capacitat”.

Un estudi elaborat per l’STEPV calcula que laimpartició d’Educació per a la ciutadania enanglés costarà a la Generalitat uns tresmilions d’euros en salaris per al’ensenyament públic i 900.000 euros per alprivat concertat. El Sindicat ha reclamat alconseller que explique d’on eixiran els diners

que necessita per a aplicar la seua proposta,i quines partides retallarà del pressupost.L’estudi del Sindicat planteja que els centreseducatius no disposen de professorat per aimpartir Ciutadania en anglés, ja que lacompetència lingüística que requereixaquesta matèria no és l’exigida per a

ingressar en el sistema educatiu valencià.“Aquest professorat —subratlla el Sindicat—ha d’estar disposat a itinerar per distintscentres, ja que amb una hora setmanal pergrup no es completa l’horari lectiu d’undocent de secundària”. D’altra banda, a lesempreses editorials no els resulta atractiva

la proposta de Font de Mora: “Fer llibres enanglés d’una assignatura que es farà envalencià o castellà no és una inversiórendible”, ha indicat una font del sectoreditorial valencià.

JUNY 2008 / 213 / 5

STEPV demana la dimissió del conseller “per situar-se al marge de la llei”

La inspecció realitza interrogatoris al professorat que pot impartir Ciutadania

El govern valencià necessitarà quatre milions d’euros per a impartir Ciutadania en anglés

Concentració a València contra la política del conseller, el 21 de maig davant el Palau de la Generelitat / FOTO: A.S.

AllioliÉs la primera vegada que unadisposició oficial de la Conselleriad’Educació autoritza la jornadacontinuada en centres d'infantil iprimària. El Diari Oficial (DOCV)del 8 de maig publica unaresolució de la SecretariaAutonòmica que "autoritza, en elmarc del programa experimentalaprovat per esta resolució lajornada contínua i la realització detallers i altres activitats en horaride 15 a 17 h oferits per l'Excm.Ajuntament de Castelló en algunscentres CAES”. Els centresautoritzats per a implantar lajornada en el curs 2008/09 són elscol·legis públics Illes Columbrets,Sant Agustí i Guitarrista Tárrega, il’institut Bovalar, tots de la capitalde la Plana. Altres centres de laciutat intenten ara presentar elsseus projectes, avalats pelsconsells escolars i una partmajoritària de les famílies.L’STEPV considera que la mesuraconfirma les seues anàlisis sobre

la qüestió. “Amb la normativavigent l'administració no potnegar-se a autoritzar un projecteparticipat democràticament ques’adapta a les necessitats realsdels centres educatius. LaConselleria ha d'autoritzarexperimentalment totes lespeticions que es presenten abansde finalitzar el curs 2007/08”. ElSindicat, que ha sol·licitat unamesa de negociació per debatreles noves propostes, “anima elscentres a convocar consellsescolars i a consultar els pares iles mares per sol·licitar lamodificació de la regulació legalde la jornada”.

La normativa permet que es presenten projectes abans de l'acabament del curs 2007/08

La jornada contínua s’implanta de manera experimental en cinccentres educatius de Castelló de la Plana

6 / 213 / JUNY 2008

ENSENYAMENT

ADÉS I ARA

Pel març de 1980, els ensenyantsanaven de vaga. Feien front al'anomenat Estatuto de centros, laregulació del funcionament dels

centres, és a dir, les possibilitats d'instal·lar ono la democràcia. La democràcia és una formasempre complexa de funcionarcol·lectivament. I on hi ha professorat, alumnati pares i mares, amb interessos directes, ho ésmés. L'Allioli d'aquell més reproduïa untreball, signat per Lluís Navarro i Maria Micó,titular “Autoorganitzar-se. Una manera mésde rebutjar l'Estatut de Centres”. Ja es veuque es tractava d'oposar-se, en la pràctica, auna concepció autoritària de la gestió en elcentre educatiu. Era l'experiència de moltagent, concretament, del CP Obispo Amigó, deMassamagrell.

En aquesta escola, a més dels òrgansunipersonals i col·lectius actuals, hi haviacomissions mixtes (pares-mestres) iassemblees generals, igualment mixtes. A

més, aleshores hi havia el “problema” d'haverd'elegir la direcció del centre, avui“solucionat” per la via digital i/o la de lesaparences democràtiques. Els autorsacabaven l'article fent referència a les“dificultats, que mai no en manquen”: la pordel que és desconegut (la democràciaparticipativa), la primera; que el professoratno visqués al barri, ni tan sols al poble, uncondicionant per a les relacions personals;que les comissions no foren paritàries, unamostra de desconfiança; la manca de pràcticaen gestió d'equip; i, és clar, els entrebancs del'administració. Entre les perspectives, “la decontinuar, malgrat tot, un projecte propi de

democratització de l'escola”, afirmaven, “totcoratjosos”.

Uns marcians, els de Massamagrell? Nogens. Recentment, el director de l'escolad'Almoines ha estat desqualificat perl'administració, que ha intentat impedir lapròrroga en el seu càrrec, a què té dret. Eltroben culpable de respondre contínuament ales decisions preses democràticament pelsòrgans de l'escola: claustre, equip directiu,consell escolar, òrgans que li donen suportper unanimitat. Al frau democràtic que suposaque la direcció d'un centre la trie una comissió“mixta” (escola-administració) numèricamentdecantada cap al costat de l'administració, sesuma la desqualificació directa i efectiva de quihi té darrere tota la comunitat educativaperquè, ara igual que abans, és l'expressiómés genuïna de la seua capacitatd'autoorganitzar-se.

Autoorganitzar-se

Vicent Esteve

Al director de l’escolad’Almoines el troben culpable derespondre a les decisions presesdemocràticament

AllioliL’associació de funcionaris interinsdocents (AFID-CV) i l’STEPV hansignat una carta de relacions perintensificar la cooperació entre lesdues organitzacions, compromeses“en la defensa del professorat interí,el conjunt del professorat i la milloradel sistema educatiu”. Els dossindicats han acordat participarconjuntament en els òrgans denegociació i representació, iconcórrer junts, amb la sigla del'STEPV, en les eleccions de 2010.Ambdós sindicats consideren que “elprofessorat interí, que demostra

cada dia la seua capacitatprofessional, forma part del sistemaeducatiu”. Per això, exigeixen que“el lloc de treball que ocupa aquestpersonal, deixe de ser temporal i estransforme en fix”. Per fer-hopossible, reclamen la negociaciód’”un nou acord que reculla lesreivindicacions històriques delcol·lectiu docent interí, i critiquen “laparàlisi de la negociació durant elsdarrers anys dels assumptes referitsal professorat interí, així coml'impagament dels triennis previsten l'Estatut Bàsic de l'EmpleatPúblic. La carta de relacions signada

entre AFID i STEPV consolida eltreball unitari dels últims anys, en elquals ambdues organitzacions hancompartit la mateixa visió de lapolítica educativa, les alternativessindicals i les respostes a laproblemàtica laboral del professorat,particularment l’interí. Durantaquest període han impulsatmobilitzacions i actes unitaris contrala Llei de Qualitat i la Llei d'Educació(LOQE) i d’altres a favor del'ensenyament públic, l'accés delprofessorat interí i la millora de lesseues condicions de treball. AFID i STEPV també van convocar demanera conjunta la jornada de vagaen l’ensenyament del 29 de març de2007.

STEPV i AFID signen una carta de relacions

AllioliLa Conselleria d’Educació preténreduir, en una tercera part, lacàrrega lectiva de l’assignatura deFilosofia que s’imparteix enprimer de batxillerat. Tantl’assemblea de professorat desecundària com l’assemblead’estudiants de Filosofia, en lareunió conjunta del 9 de maig, vanmanifestar la seua oposició a laretallada que conté l’esborranysobre el curriculum de batxilleratelaborat per la Direcció General

d’Ensenyament. La qualitat del’ensenyament de la Filosofia i del’educació pública, indiquen en uncomunicat, es veuran afectades siprospera el pla de la Conselleria.STEPV ha manifestat el seu suporta les mobilitzacions acordadespels col·lectius afectats.

Educació vol retallar la tercera partdels continguts de Filosofia enprimer de batxillerat

FOTO: TANIA CASTRO

ENSENYAMENT

JUNY 2008 / 213 / 7

Els nous currículums d’Infantil s’implantaran a partir del setembre de 2008

Les escoles de 0-3 anys seran ‘centres educatius’, en aplicació de la LOE

Caràcter educatiu dels dos cicles. Consideració de les escoles de 0-3 anys com a “centres educatius”.

Acostament de l’alumnat a les tecnologies de la informació i lacomunicació.

Iniciació al coneixement d’una llengua estrangera, especialment enl’últim curs.

Iniciació en la lectoescriptura. L’aula com a context alfabetitzadorque facilita el descobriment i l’ús dels codis oral i escrit, d’acordamb les possibilitats de l’alumnat. Activitats d’animació lectora.Organització de biblioteques d’aula i de centre.

Nous objectius relacionats amb noves realitats: convivència,resolució pacífica de conflictes, respecte envers altres cultures...

Reorganització dels continguts en tres àrees: coneixement de simateix i autonomia personal; medi físic, natural, social i cultural;llenguatges: comunicació i representació.

Les principals exigències del’STEPV en relació amb l’educacióinfantil són: � Suport a mestres d’altresespecialitats quan elsensenyaments impartits horequerisquen, com ara la iniciacióen l’aprenentatge d’una llenguaestrangera (article 92.2 LOE iarticle 2.4 del D/38).� Traspàs de tot el personal delscentres d’Infantil a la Conselleriad’Educació.� Incorporació del personal docenten les plantilles d’aquests centres.

En primer cicle, una persona quefarà les funcions de direcció, unaeducadora per grup/aula i unaeducadora més de suport per cadatres grups. En els centres de segoncicle, una mestra per cadagrup/aula i una mestra més desuport per cada tres grups.� Elaboració d’un reglamentorgànic i funcional per als centresd’Infantil.� Publicació immediata de la novaordre d’avaluació de l’educacióinfantil.

El professorat de lesescoles d’idiomes segueixexigint el nivell màxim delmarc europeu Per tal de certificar el nivell C1establit pel marc de referènciaeuropeu en l'ensenyament reglat deles llengües, equivalent al nivellavançat de les escoles d’idiomes(EOI), el Sindicat ha sol·licitat a laConselleria Educació que inste elMinisteri d'Educació a modificar lanormativa que fixa els aspectesbàsics del currículum delsensenyaments d'idiomes de règimespecial. L’administració valenciana,que preveu oferir cursos monogràficsde nivell C1 en funció de la demanda

d’aquestes activitats, no ha respost ales demandes del professorat de lesEOI, que exigeixen la certificació delnivell C1 en el nivell avançat. La Conselleria d’Educació té previstinaugurar en 2008/09 nou centresd'ensenyament d'idiomes de règimespecial, entre seus principals iextensions, tot i que encara no hainformat de les poblacions ons’ubicaran aquests centres. TantLlíria com Elda podrien comptar alsetembre de 2008 amb una novaescola d’idiomes.

Els centres de FPA podrandisposar d’un reglamentespecífic

El plenari de la mesa dels agentssocials per la Formació de lesPersones Adultes (FPA) ha aprovatuna proposta de reglament orgànic ifuncional (ROF) específic per aquestscentres que serà presentat al'administració en la mesa sectoriald’educació. El document, elaboratper una comissió mixta de docents,alumnes i representants sindicals,arreplega aspectes com la dimensióterritorial de la FPA, la tipologia delprofessorat, la participació del'alumnat en la gestió i els programesformatius que es desenvolupen en

aquests centres específics. El ROFdels centres de FPA pretén resoldreels desajustos organitzatius originatsper la manca d'una normativaespecífica i la dispersió de lesdisposicions vigents.

La mesa de l’FPA demana negociar ambl’administració

La mesa d’agents socials per l’FPAha demanat la constitució d’unamesa de negociació que aborde elsprincipals problemes que pateixenaquests centres:

- Anàlisi, negociació itransformació de les places noocupades, catalogades actualmentcom a 1er nivell del cicle II, per talque puguen ser cobertes de formadefinitiva pel professorat del cos demestres.- Dotació de personal administratiuen tots els centres de més de 500alumnes- Establiment d’un calendari denegociació d’un ROF propi.- Negociació dels horaris delprofessoratLa mesa també ha demanat uninforme detallat sobre la situaciódel personal docent que hademanat transformar la seuaplaça, del cos de mestres al deprofessorat de secundària.

Durant els últims anys, l’STAPV ha

treballat de valent per implementar

un ventall de propostes orientades a

vertebrar i cohesionar el personal

de suport educatiu, una condició

prèvia per a abordar la delimitació

del perfil professional del col·lectiu

d’educadors i fisioterapeutes de la

Generalitat, que mereix un espai

propi dins del sistema educatiu.

Les concentracions del 20 de

maig a les tres capitals del País

Valencià van palesar la vitalitat

d’uns treballadors i treballadores

que no accepten l'immobilisme del

govern valencià que segueix

condemnant-los a malviure a cavall

entre les conselleries d’Educació i la

d’Administracions Públiques.

En la lluita per la dignificació

professional, les companyes i

companys de l’STAPV reivindiquen

l'adscripció orgànica i funcional a

Educació, el ple reconeixement del

caràcter educatiu de la seua tasca,

l'adequació de les retribucions al

nivell de responsabilitat que han

d'assumir i l'equiparació al

calendari i l’horari docents, així com

la millora en les condicions laborals.

STAPV, que sempre ha defés

l’adscripció del col·lectiu a Educació,

va presentar fa dos anys a les dues

conselleries un manifest a què

s’havia adherit vora 90 per cent del

personal. El document exigia

l'adscripció i la classificació docent,

amb la convicció que la proposta, a

més de millorar les condicions

laborals, reforça el dret de l'alumnat

a rebre la millor atenció educativa.

El col·lectiu anuncia la convocatòria

de noves mobilitzacions si

l’administració continua fent cas

omís de les demandes del sector.

El crit delpersonaleducador ifisioterapeuta

Les concentracions del20 de maig exigeixenl’adscripció a Educació

Breus

AllioliEn aplicació de la Llei d’Educació (LOE), el curs escolar 2008/09començaran a implantar-se els nous currículums corresponents als doscicles de l’etapa d’Infantil. A partir del nou marc legal (decrets 37/2008 i38/2008, DOCV, 3/4/2008), tots els centres hauran d’adequar elscurrículums dels seus projectes educatius. També caldrà actualitzar lesprogramacions d’aula.

NOVETATS MÉS RELLEVANTS DEL DESPLEGAMENT NORMATIU

LES REIVINDICACIONS D’INFANTIL

FOTO: TANIA CASTRO

8 / 213 / JUNY 2008

ENSENYAMENT PÚBLIC

La Conselleria empara ladesviació sistemàtica del'alumnat immigrant cap ala xarxa pública

El síndic de greuges de Catalunya,Rafael Ribó, s’ha fet ressò de lesdenúncies sobre el procés desegregació de l'alumnat immigranten el sistema educatiu català,escolaritzat en la immensamajoria en centres de titularitatpública. La xarxa privada, en canvi,registra uns índexs insignificantsde presència d’alumnat nouvingut.La situació ha provocat la respostade l’administració catalana, que

s’ha compromés a reconduir lasituació.Al País Valencià la bretxa escolarentre la xarxa pública i la privadaés encara més acusada i, noobstant això, les autoritatspúbliques no mostren cap interés aredreçar-la. A pesar que les xifresde matriculació en centres públicsen els darrers anys palesen unatendència a l'alça de l’alumnatnouvingut, la Conselleriad'Educació segueix ignorant lasituació. L’administració emparaels interessos de la patronal iprefereix boicotejar una de lesmesures garantistes recollides enla LOE, com la constitució decomissions d'escolarització. ElSindicat considera que la gravetatde la situació exigeix l’obertura

d’“un ampli debat social sobre ladistribució d'alumnat estranger,les mesures efectives d'atenció ala diversitat i el reforç educatiu, iles conseqüències del desviamentsistemàtic d'alumnat sobrevingut,majoritàriament immigrant, cap acentres públics”. STEPV i CAT handifós un comunicat públic enaquest sentit.

Contra la política delconseller, ‘instituts deguàrdia’

Més de dos centenars de docentsd’Elx (Baix Vinalopó) s’han sumat ales protestes contra la política delconseller Font de Mora deixantoberts els instituts durant lavesprada i la nit del 3 de juny, untemps en què el professorat vaoferir classes de repàs a totl’alumnat, entre el qual hi ha elque estudia les proves d’accés a launiversitat. Durant aquest temps,els equips docents que treballavenen els instituts de guàrdia vanmantindre contactes amb lesfamílies i van confeccionar

pancartes de rebuig a la políticaeducativa del Consell, “una políticaque pretén deteriorar la imatge del’ensenyament públic per tal dejustificar la creixent privatització,palesa en la decisió de concertarl’educació infantil i elsbatxillerats”. El tractament donat al’Educació per a la ciutadania, elpla Èxit, el decret d’optatives o lesreduccions horàries en Filosofiasón les principals mesures quehan provocat la resposta delcol·lectiu docent il·licità. ”Elsinstituts de guàrdia —indica en uncomunicat la Plataforma endefensa de l’esnenyament públic—són una mostra que no ens hanvençut, són la mostra de que hi haresistència i hi haurà futur.

Breus

AllioliEl conseller d’Economia segueixsense ordenar que s’abonen elstriennis a tot el personal interí quetreballa en els centres dependentsde la Generalitat. Aquest col·lectiurepresenta vora un 18% del totaldel professorat valencià. Fernandode la Rosa, exconsellerd’Administració Pública, vaassegurar ara fa un any que laGeneralitat pagaria d'ofici elstriennis del personal interí. ElSindicat ha denunciat quel’administració “va passant-se laresponsabilitat del pagament de laConselleria d’Educació a lad’Economia, i segueix senseabonar el deute”. STEPV insisteix adenunciar la Generalitat, que“incompleix l’Estatut bàsic del’empleat públic”. L’aplicaciód’aquesta norma legal, aprovadaara fa un any, possibilita elreconeixement i el pagament detriennis al professorat interí.

La negativa de l’administracióvalenciana “provoca unadiscriminació afegida als interins iles interines, perquè tampoc nocobren els sexennis”. STEPV ha

reivindicat des de semprel’abonament dels triennis a tot elprofessorat interí.

Equips directiusLa mesa sectorial d’Educació delmes de febrer va acordar establirun increment anual de 15 milionsd’euros a distribuir entre els equipsdirectius dels centres escolars. Endistintes meses de negociació,STEPV ha exigit a la Generalitat elpagament immediat d’aquestsincrements. En vista del retard del’administració, el Sindicat s’haadreçat als grups parlamentaris deles Corts perquè demanenexplicacions al govern. “El Consellfa una política d’aparador, però esmostra incapaç de complir els seuscompromisos amb els treballadorsi les treballadores”, ha denunciat elSindicat.

Economia deu diners a un de cada cinc docents valencians El Consell segueix incomplint el compromís d’abonar els triennis al professorat interí

AllioliA mitjan maig, les tres direccionsterritorials d’Educació vancomunicar als centres educatiusque deixen d’enviar professoratinterí per cobrir les baixes docentsque es produïsquen fins a final decurs. La disposició administrativaha motivat la protesta de STEPVque, fent-se ressò del malestargenerat en diversos centres –elsinstituts de secundària la Nucia;Llopis Marí, de Cullera; Enric Valor,del Campello; Luis García

Berlanga, de Sant Joan; PareArques, de Cocentaina; VicentCastell, de Castelló de la Plana,entre d’altres- la considera“especialment irresponsable”.

“La situació no és nova”, haadvertit el Sindicat. “El seguimentpuntual que es fa de les baixes enels actes d’adjudicació permetconstatar que tarden una mitjanade 10 dies a cobrir-se. Perexemple, en l’adjudicació del 25d’abril, existia una baixa de 130dies. Un total de 41 baixes havien

tardat 10 dies o més a ser cobertesi només 23 es van resoldre en elscinc dies posteriors a produir-se”.

Substitucions per comarquesEl Sindicat planteja que, per agarantir el bon funcionament delscentres, “les baixes s’han de cobriren els tres dies següents a lacomunicació a la DireccióTerritorial corresponent, unamesura que permetrà avançar enla solució dels problemes que aradiu pretendre el pla Èxit”. STEPVexigeix a l’administració que façapúbiques les estadístiques de leshores lectives no impartides,“perquè la Conselleria arriba tard imalament a cobrir les baixes”, i

assumisca la seua responsabilitaten el fracàs escolar“La comarcalització de lessubstitucions pot millorar unasituació com la que s’ha produït”.El Sindicat ha denunciat que des de2004 l’administració obri cada cursla negociació sobre les condicionslaborals del professorat interí,“però es manifesta incapaç detancar un acord que comarcalitzeles substitucions, millore la gestióde les borses de treball i façaatractiu el treball a un col·lectiuque darrerament ha vistempitjorada la seua situaciólaboral”.

L’administració educativa anuncia al maig que noenviarà més professorat substitut als centres

FOTO: ARXIU

El Sindicat exigeix queles baixes laborals escobrisquen en tres dies

JUNY 2008 / 213 / 9

ENTREVISTA

Rafael Miralles LucenaLa pràctica totalitat del claustre de l’institutVerge del Remei d’Alacant, més d’uncentenar de docents, ha aprovat undocument on manifesta el “rebuig mésrotund” a l’Educació per a la ciutadania quepretén implantar el govern valencià. Elclaustre recorda “el dret que té elprofessorat per a adoptar les mesures legalsi de pressió necessàries per a evitar lapublicació de l’esmentada Ordre“.

José Antonio Fernández Cabello (Alacant,1946), un dels fundadors de l’STEPV a lescomarques del Sud, abandonarà en dosmesos la seua carrera professional en ladirecció d’aquest institut que atén més de900 estudiants. A més del seu tarannàreivindicatiu, l’IES Verge del Remei estàreconegut com un centre de referència pelseu compromís amb l’atenció a la diversitat ila innovació educativa.

L’institut té, a més de les cinc línies d’ESO—una d’aquestes en valencià—, amb tresmodalitats de batxillerat, dos ciclesformatius de grau mitjà i tres de superior.També s’hi imparteix un mòdul experimentalde biblioteconomia.

L’actual director ja va encapçalar l’equipdirectiu que va accedir al càrrec en 1986. “Laprioritat d’aquell grup, explica, va seraglutinar les distintes sensibilitats existentsen el claustre”. En aquell mateix any, quancomençaven els debats sobre la reformaeducativa, l’institut s’hi va entregar a fons:“Vam ser un dels pocs que vam posar enmarxa els treballs experimentals, una tascaen què ens vam implicar prop de 40professors i professores”. El centre, immers

en un barri d’immigrants, té la seua història.El director conta que pels anys seixanta,abans de construir-se l’institut, “la majoriade la població que hi arribava procediad’Andalusia, Múrcia i Castella, il’administració volia crear un institut d’FP,uns estudis llavors molt estigmatitzats, enquè solien acabar els fills de les famíliestreballadores”. “L’associació de veïnsd’aquella època”, prossegueix FernándezCabello, “era molt lluitadora i no ho vaacceptar perquè volia per al barri un centrede batxillerat”. “Abans i ara aquest institut”,sosté el director, “és un espai per a lapromoció social dels seus alumnes,majoritàriament fills de treballadors”. ¿Tots

els estudiants són d’extracció social humil?“No tots”, puntualitza. “A més dels queestudien en valencià, molts d’ells fills deprofessors i funcionaris, tenim el batxilleratartístic, que es nodreix d’alumnat de totAlacant”.

José Antonio reconeix que, en els anysnoranta, quan l’institut va acollir els nousensenyaments de l’ESO amb els mestresprocedents de col·legis de Primària, “hi vahaver resistències”. “Vam passar de treballaramb estudiants diguem-ne “seleccionats enorigen” a fer-ho amb alumnes més joves,alguns amb retards acadèmics, absentistes iamb problemes de convivència. A més,alguns companys veien els nous professorsprocedents de les escoles com a intrusosque podien llevar-los el lloc de treball, noestaven preparats per a un canvi tan fort”.

Però el centre, relata, va saber reaccionar:“El treball dels mestres en els departamentsva desterrar les suspicàcies en tots elssentits. De fet, els antics docents desecundària hem aprés molt d’ells, estan moltpreparats per a atendre la diversitat delnostre alumnat”.

L’arribada dels primers cursos de l’ESO alVerge del Remei, a la fi dels anys noranta,coincideix amb la segona onada d’immigracióque s’instal·la al barri, joves procedentsmajoritàriament d’Amèrica Llatina, elMagreb, l’Est europeu i l’Àfrica subsahariana.“A l’institut hi ha ara estudiants procedents de36 països que han vingut a viure ací. Moltsd’ells, resideixen en pisos pastera amb quatrehabitacions on conviuen quatre famílies, perabaratir el lloguer”.

José Antonio explica que, a pesar de no

disposar de recursos específics, l’institutsempre ha tractat de respondre a aquestarealitat. “Molt abans que sorgiren lesrespostes promogudes des del’administració, vam impulsar un programad’acompanyament, equivalent al que desprésseria el Proa”. Amb una quinzena de docentsimplicats i uns 130 alumnes atesos, desd’aquest àmbit “s’escolta els xiquets, se’lsorienta i se’ls ajuda a resoldre els problemesque presenten en les àrees bàsiques. Cadadia, amb l’orientació del professorat, esqueden a fer els seus deures en el centre.Aquesta activitat contribueix a millorar laseua autoestima, cosa que implica que l’èxitque obtenen és molt superior al que tindriensi estigueren sols a casa o al carrer, comocorria abans”.

Els nombrosos rètols en àrab, xinés,romanés o rus fixats en els corredors delcentre són testimonis visibles de lasensibilitat cap als nouvinguts. Per afavorirla seua integració, funcionen tallers depercussió, teatre i dansa, entre altres, i espotencia l’ús de la biblioteca com ainstrument de compensació educativa:“Oferim més recursos a les persones quetenen més necessitats, els que són mésvulnerables”. Cada any s’hi organitzen tambétres festes impregnades de les cultures delMagreb, Llatinoamèrica i l’Est d’Europa, onels principals protagonistes són elsimmigrants d’aquestes àrees.

Però la diversitat de l’alumnat no esmanifesta només en la procedènciageogràfica o les identitats ètniques iculturals. “Des de 1990, assenyala JoséAntonio, tenim matriculats molts alumnessords que necessiten atencions educativesespecials”.

Previndre l’absentismeL’últim dels programes que s’ha posat enmarxa és el de prevenció de l’absentismeescolar. “Es un programa pioner al PaísValencià, per a respondre a la constatacióque hi ha alumnes als quals no els agradaestudiar i que deixen de vindre a classe, ambun risc greu d’abandonar el sistemaeducatiu. Els ajudem a assolir d’una altramanera uns continguts mínims de llengüa,matemàtiques o ciències, amb tallers que elsacosten al món del treball amb vista a laseua futura inserció. Per exemple, per a feruna paella han d’anar al mercat, preguntar ala gent, buscar en Internet o calcular laquantitat d’arròs que han de posar-hi”.Actualment funcionen quatre tallers adscritsa aquest programa, reparaciód’electrodomèstics, coneixement de la ciutat,paneteria i rebosteria i jardineria ihorticultura.

¿Com es viu la professió després de 30anys d’ofici? “Ho faig tan bé com sé fer-ho, isi hi ha algun mèrit és ser l’animador,impulsar i descentralitzar responsabilitats,canalitzar el que altres companys fan. I sialguna cosa no ix bé no passa res perquèhem aconseguit que s’hi implique moltagent. Quan innoves amb programes nouspots topar amb problemes i conflictes, peròl’important és no perdre de vista l’objectiu.Ací, l’equip directiu no ens tanca en elsdespatxos, sinó que procurem estar prop delprofessorat, que és el que fa la tasca mésdura. Jo preferisc passar més temps en elscorredors, parlant i escoltant la gent”.

José Antonio Fernández Cabello, director de l’IES Virgen del Remedio, d’Alacant

“L’institut és un espai de promoció socialper als fills dels treballadors”

José Antonio Fernández Cabello / FOTOS: A. S.

Els antics docents desecundària hem aprés moltdels mestres, estan moltpreparats per a atendre ladiversitat del nostre alumnat

L’equip directiu no ens tanquemen els despatxos. Jo preferiscpassar més temps en elscorredors, parlant i escoltant lagent”.

XXXIII ESCOLA D'ESTIU DE LES TERRES DEL SUDMoviment de Renovació Pedagògica del País Valencià

UNED, Elx, de l'1 al 4 de juliol de 2008

10 / 213 / JUNY 2008

Un centre, un coordinador de prevenció

AllioliCom en anys anteriors, els

moviments de renovació

pedagògica (MRP) del País Valencià

van celebrar la trobada anual.

Enguany, la reunió, organitzada pel

Col·lectiu d'Ensenyants de la

Ribera (CODERI) va tindre lloc a

Cullera (Ribera Baixa). Les

anomenades “competències

bàsiques” van centrar la majoria de

les intervencions. A partir de

l’anàlisi dels documents que situen

les competències bàsiques en el

marc les polítiques neoliberals, els

membres dels MRP van estudiar el

desenvolupament i la implantació

d’aquestes competències a tot

l’Estat espanyol. Els debats van

abordar l'estat de la qüestió al País

Valencià i van responsabilitzar la

Conselleria d’Educació de dificultar

qualsevol acostament a les

propostes constructivistes del

Ministeri.

Els MRP critiquen i denuncien la

concepció de l’educació com a

capital humà i l’organització de

l’educació com un mercat, i

defenen la introducció, en els

processos d’ensenyament, de

continguts que qüestionen l’ordre

econòmic, social i cultural del

neoliberalisme.

En aquesta línia, “cal garantir

l’autonomia dels centres educatius

i del professorat. En comptes de la

propaganda per a consumir

‘productes educatius’, cal

desplegar projectes cooperatius

que racionalitzen els serveis i

mantinguen un compromís social”.

En les jornades també es va dur

a terme un taller sobre “la

intel·ligència emocional com a

competència de competències”, es

va presentar la plataforma Cullera

Laica i es va informar sobre el

desenvolupament de l’Educació

per a la ciutadania i el treball portat

a cap en el si del Consell Escolar

Valencià.

Les jornades van dedicar un

temps al debat sobre els intents de

la Conselleria per posar fi a

l'experiència innovadora i

compromesa de l'escola

d'Almoines. La Federació va decidir

elaborar un manifest de suport a

aquesta comunitat educativa i al

seu equip directiu, i va acordar

impulsar totes les accions

possibles per evitar que es

materialitze l’agressió.

Informació sobre la XXXIII Escola

d'Estiu del País Valencià a:

http://www.fmrppv.org/33escola.htm

STEPV ha qualificat d’“avanç moltimportant” l'acord aconseguit enla comissió sectorial de seguretati salut laboral que dóna via lliure al'ordre que regularà la figura delcoordinador de prevenció deriscos laborals en els centreseducatius. La mesura suposa que,a partir del curs 2008/09,l’estructura organitzativa de totsels centres docents nouniversitaris dependents de laConselleria d'Educacióincorporarà un coordinador o unacoordinadora de riscos.

Les tasques del coordinadorEl coordinador haurà de disposardels recursos preventius establitsper la Conselleria d'Educació itindrà les funcions següents: � Comunicar a la DireccióTerritorial d'Educació els

incidents i accidents que afectenles persones empleadespúbliques del centre, i col·laboraramb el personal tècnic del serveide prevenció de riscos laboralsdel sector docent en la seuainvestigació. � Comunicar a la DireccióTerritorial la presència en elcentre de factors, agents osituacions que suposen un riscrellevant per a la seguretat i lasalut en el treball. � Col·laborar amb el personaltècnic del servei de prevenció enl'avaluació de riscos laborals en elcentre i fer el seguiment del'aplicació de les mesurespreventives planificades. � Col·laborar amb els delegats iles delegades de prevenció i ambel comitè de Seguretat i Salutcorresponent en els aspectesrelatius al mateix centre. � Facilitar la intermediació entre

l'equip directiu i el claustre, o laDirecció Territorial, per ferefectives les mesures preventivesprescrites. � Elaborar i coordinar laimplantació, el manteniment i larevisió periòdica de les mesuresd'emergència i, si és el cas, delpla d’autoprotecció del centre.� Col·laborar amb la direcció delcentre en la realització desimulacres d'evacuació, icoordinar les ajudes externes. � Col·laborar amb l'equip directiuen la comprovació i l’actualitzacióde les dades relatives a lesinstal·lacions escolars i les seuesrevisions periòdiques.� Col·laborar en les activitatsd'informació i formació dirigidesal personal del centre i en lescampanyes de promoció de lasalut o de sensibilització en laprevenció de riscos promogudespel servei de prevenció.

� Col·laborar en la difusió delsvalors, les actituds i elscomportaments de la culturapreventiva en els projecteseducatius i curriculars.

El nomenament delscoordinadors, per dos anysprorrogables, serà a càrrec de laDirecció Territorial, a proposta dela direcció del centre, desprésd’escoltar el claustre. Hi tindràprioritat el professorat ambdestinació definitiva. Per arealitzar les tasques decoordinació es disposarà de dueshores lectives setmanals i dues decomplementàries. A la finalitzacióde cada curs escolar, elcoordinador o la coordinadoraelaborarà un informe sobre lesactuacions realitzades en elcentre, el presentarà al claustre iel remetrà al servei de prevenciódel sector docent. D’altra banda,la Conselleria s’ha compromés a

desplegar un pla específic deformació.

Els coordinadors icoordinadores de centre podenser a partir d’ara una peça clau enl'estructura preventiva. En aquestsentit, el Sindicat ha fet una cridaa totes les persones afiliades pertal que s’impliquen activament enaquest procés.

L’anàlisi de les competències educatives, eix de lajornada de debat dels MRP valencians

Des de 2008/09, la coordinació de prevenció s’incorpora a l’estructura organitzativa

SALUT LABORAL

POLÍTIQUES EDUCATIVES

XXIV Escola d’Estiu Marina-SaforDRETS HUMANS I EDUCACIÓIES Gregori Maians, Oliva, 1, 2 i 3 de juliol

(extracte del programa)Xarrada L’Alcúdia, ciutat educadora, Rosa Martínez.Actuació Dolç Tab Jazz Project.Cloenda Drets humans i educació, Gonçal Anaya.

Grups de treball i seminarisEducació afectivosexual Rosa Cerdà (projecte Trèvol)Danses del món Esteban Navarro (grup Xucurruc)Teatre terapèutic Cristina Abellán (psicòloga).Resolució de conflictes i convivència Rosa Martínez, Fany Miguens,José Manuel López, Olga Ramírez Pilar Cotorruelo, Daniel Climent.Jackson Pollock o l’abstracció gestual lineal Ana Soler.Patrimoni natural a les comarques centrals Xavier RódenasAnimació lectora. Expressió oral i dramàtica Joaquín Lozano.

Més informació i inscripciówww.mestrescomarquescentrals.cat

Cursos

Prevenció de l'estrès docent. Recorrido poético: diez palabras para

sobrevivir a un diluvio. Xenofobia y misoginia a lo largo de la historia.

Projecte viure la mirada: Aproximació a l'art per a xiquets i xiquetes.

Intel·ligència emocional.

Tallers i experiències

Prevenció de l'estrès docent. 25 documentos para comprender la

discriminación y la violencia de género. Vive tu viva voz. Instrumentos

musicales del mundo, fabricación y ejecución. Taller d'experiències.

Aules debat

Competències bàsiques. Coeducació hui. Mujer y arte. Infància i

adolescència. Nuevas miradas.

Altres

Lliurament del Premi Melchor Botella

Actuació de Carlos Blanco

Més informació i inscripció:

http://www.eets.cat/

Miquel CalatayudL’acció sindical en l’ensenyamentprivat té una columna bàsica en eltreball diari: la consulta telefònica iel correu electrònic. És un tempsque es dedica a la investigació, lareflexió i la capacitat de veure ientendre els signes i els senyals.Perquè no sols ens arribenconsultes de convenis sinó de salutlaboral, seguretat social, comitésd’empresa, promoció professional,conflictes, etc. Informem sobrealguns convenis, encara quenosaltres no els hàgem signat. Isegons la pregunta, la resposta:• La disciplina i organització del

treball és facultat específica del’empresari i s’ajustaran a al queestà previst en les disposicionslaborals. (Conforme és el burro lifan l’albarda).

• Contractes que tenen com aobjecte la realització d’una obra oservei amb autonomia isubstantivitat pròpia, de duracióincerta, dins de l’activitat del’empresa. Són els contractesd’obra i servei; pareixia queil·legals, però... (Lo que u no vol unaltre ho agafa al vol).

• La jornada anual total serà de

1.180 hores, de les quals esdedicaran a activitat lectiva com amàxim 850 hores i la resta a nolectives. Però qui organitza ésl’empresari i... (El diumenge quetinc ganes no me deixen treballar).

• Es podran utilitzar fins a unmàxim de 40 hores per activitatsno lectives, en un període màximdels huit primers dies de juliol oels huit darrers d’agost. (Una figano fa estiu).

• Les mares de bessons tenen 18setmanes de maternitat i dosmesos de lactància, així es recullen les instruccions o resolucionsadministratives dictades a aquestefecte. (Les millors peres són lesregalades). Quantes mares hancriat els fills i filles sense permísde maternitat i lactància curada!Tot un homenatge a les donesmés grans.

• Durant el temps d’excedència noes comptarà l’antiguitat altreballador, el qual solsconservarà el dret a reingressar sien el centre de treball hi haguerauna vacant de la seua especialitato categoria laboral. (Les penessón no tindre sou, morir-se el boui la llocada).

• Els treballadors i lestreballadores que complisquen 25anys d’antiguitat en l’empresatindran dret a una única pagal’import de la qual seràl’equivalent a una mensualitatextraordinària per cadaquinquenni complit. Darrerament,però, ningú no l’està cobrant. Quèdeu passar? (Sense masclets,dolçaina i tabalet, la festa no ésfesta ni res).

• Les malalties neurològiquescròniques, patologiesotorinolaringològiques, malaltiesinfectocontagioses, al·lèrgiescròniques... són malaltiesprofessionals. Sí però... (Nosaltrestenim raó però el gall negre té elbastó).

• Els delegats i les delegadessindicals, amb previ avís, podranabsentar-se del treball, amb dreta remuneració, per acomplirfuncions sindicals, en els termesestablits legalment. (Amics, bonsfins en l’altre món).Un somriure de final de curs i

bon estiu a totes les companyes itots els companys. Salut i avant.

JUNY 2008 / 213 / 11

ENSENYAMENT PRIVAT

Segons la pregunta, la respostaNotes en clau d’humor sobre l’acció sindical en privada

Educació reconeix la insuficiència dels pressupostos de 2008 per a l’homologació salarial amb l’ensenyament públic

AllioliEn la comissió de seguiment del'Acord del 19 de maig, elsresponsables de la Conselleria vanconfirmar que els mòdulspressupostaris de 2008 per al'ensenyament concertat resulteninsuficients per a arribar fins alcent per cent de l’homologació ambl'ensenyament públic. La dotacióprevista per l’administracióvalenciana no permetrà que elssalaris del sector s’equiparen ambels dels centres públics. Laretallada del pressupost delConsell també impedirà aplicarl’acord del 8 de maig que preveial’increment de les retribucions en25 euros a partir del juny, 25 més apartir del setembre, i 25 més apartir del desembre.

La Conselleria, que reconeix eldeute, no n’assegura el pagamenten 2008. Com que no estanpressupostades les quantitatsdegudes, indiquen els seusportaveus, “ara depén d’Hisenda,que hauria de transvasar els dinersdes d’altres partidespressupostàries”. Educació tampocno ha informat de la data en quèabonarà els endarrerimentscorresponents a 2007 i la paga de25 anys (Quadre 1).

Cooperatives sense pagamentdelegatPel que fa a les cooperatives sensepagament delegat, entitats quereben el mòdul salarial delsdocents i l’abonen directament,Conselleria va confirmar que en elsmòduls “no figuraven les quantitats

per a poder pagar elsendarreriments de 2006 i 2007”.L’administració reconeix queaquest col·lectiu “té dret a percebreel mateix que els docents depagament delegat” i s’hacompromés a estudiar una solucióque passa també per la Intervenció

de la Conselleria d’Hisenda, que had’indicar si fa efectives aquestesquantitats fora del mòdul a lescooperatives (Quadre 2).

Centres en crisiD’altra banda, l’STEPV va instar laConselleria a convocar ambcaràcter d’urgència la comissió deseguiment per a tractar l’acord derecol·locació dels docentsprovinents de centres en crisi, quefa tres anys que està paralitzat.L’acord afecta docents que enmolts casos no cobren la prestacióper atur i d’altres que encara nos’han pogut incloure en la borsa derecol·locació. Al professorat que harenunciat a estar en la borsa i haoptat per la indemnitzacióincentivada no se li reconeix lapossibilitat de sol·licitar-la.

Els responsables de l’avinguda de Campanar desvien la responsabilitat a la Conselleria d’Hisenda

2007* 2008**

Infantil i Primària 210,14 699,92

Mestres 1r Cicle d'ESO 0 0,68

Llicenciats/des 1r Cicle d'ESO 186,76 533,12

2n Cicle d'ESO i Cicles Formatius 188,02 534,52

Batxillerat 188,02 699,93

* Quantitats pendents de 2007 (en euros) ** Quantitats que no figuren en els mòduls de salaris de 2008 (en euros)

2006 2007 Total endarreriments 2006-2007* 2008**

Infantil i Primària 292 210,14+130=340,14 632,14 699,92

Mestres primer cicle d'ESO 292 0+130=130 422 0,68

Llicenciats/des primer cicle d'ESO 314,62 186,76+130=316,76 631,38 533,12

Segon cicle d'ESO i cicles formatius 314,62 188,02+130=318,02 632,64 534,52

Batxillerat 314,62 188,02+130=318,02 632,64 699,93

* Quantitats pendents de 2006 i 2007 (en euros)** Quantitats que no figuren en els mòduls de salaris de 2008 (en euros)

DESHOMOLOGACIÓ SALARIAL DEL PROFESSORAT DE L’ENSENYAMENT CONCERTAT

DESHOMOLOGACIÓ SALARIAL DEL PROFESSORAT DE COOPERATIVES

QUADRE 1

QUADRE 2

FOTO: TANIA CASTRO

12 / 213 / JUNY 2008

POLÍTIQUES D’IGUALTAT

PETJADES DE DONA

La donzella plorada, la nocturna rosa,la del no mai més, des de la neu fins a la mort, surava.

Durant els anys de la postguerra unageneració d'escriptors, entre els qualshi havia Joan Valls, Santiago Bru iVidal, Carmelina Sánchez-Cutillas,

Matilde Llòria o el mateix Estellés, va haver detancar amb clau el desig de dir-hi la seua en veualta, i amagà darrere d'un simbolisme hermèticuna literatura carregada d'angoixa existencial.El seguit de factors socials i polítics que vanmarcar el País Valencià per a una llarga i crueltemporada —que encara cueja—, han fet de laploma d'aquesta valenciana de 83 anys un poude laments, un redós de dolor i de silenci, alqual retorna una vegada i una altra. La carreraliterària de Maria Beneyto ha estat llarga,intensa i difícil.

També la consciència que ser dona en aquestpanorama desolador no hi suma cap avantatge,ans al contrari: un univers construït i definit pelshomes, amb una total absència de referentsfemenins, necessita veus que tracen novessendes. Tanmateix, aquesta dona fortas'autoimposa l'àrdua empresa de reinventar elllenguatge: Dejé el hogar con apagados troncos /cansada de ser sólo estela de humo. Poquespoetes han escrit la feminitat com ella. En elsllibres de poemes que ha publicat en català, per

exemple, des del llunyà Altra veu (1947) fins aBressoleig a l'insomni de la ira (2003), hitrobarem un afany conscient de ser l'eco de ladiferència i de buscar les imatges que un mónfal·locèntric ha ignorat: Després de soterrada latendresa / vàrem llençar els pètals de la neu,que afegia / més gel, al que amagava la glaçadadisfressa / on l'au del vidre congelat vivia. És aixícom l'autora desvetla un somni que madura icreix amb les seues paraules, al costat delrecord constant de la mare, símbol de lainfantesa i també de la terra, del dolor, ladesesperança i el plany dels qui pateixen.

Que el temps i la crítica no hagen fet justíciad'aquesta escriptora no deixa de ser una notíciasorprenent. El conjunt de la seua obra, unatrentena de llibres de poesia i de prosa, hauriade ser, ara per ara, un referent clar del nostrepanorama literari.

Maria Beneyto,reprendre silencisBegonya Mezquita

Un univers construït i definit pelshomes, amb una total absència de referents femenins, necessitaveus que tracen noves sendes

Sindicalistes valencianes van assistir als debats sobre els estereotips sexistes

La imatge de les dones, a debat en unes jornades a les Canàries AllioliUna delegació de sindicalistes de la

Intersindical Valenciana va participar

en les jornades Estereotipos sexistasen la imagen de las mujeres,celebrades a l’abril a Santa Cruz de

Tenerife. Les jornades estaven

organitzades per l’organització de

dones de la Confederació

Intersindical, STES i la Secretaria de

la Dona de l’STEC-Intersindical

Canaria. Les jornades pretenien

oferir un espai per a la reflexió i la

formulació de propostes respecte a

la reproducció i representació

tendenciosa i estereotipada de les

imatges de les dones. Els debats van

mostrar que els estereotips sexistes

condicionen i impedeixen la

representació igualitària de les

dones i els homes, a més d’afectar

la convivència en igualtat i el

respecte mutu entre els sexes.

En la ponència La imagen de lamujer en las artes plàsticas,Francisca López Carreño, de la

Universitat de Múrcia, va fer un

recorregut per l’obra de dones

artistes, com ara Artemisa

Gentileschi, Lucy Lippard, Judy

Chicago, Georgia O’Keeffe, Eva

Hesse, Mary Kelly o Rose Marie

Troquel, entre d’altres. Per la seua

banda, la representant de la

Secretaria de la Dona de la

Intersindical Canaria va presentar un

estudi sobre les dones en el món

laboral, que palesava l’exclusió que

pateixen en determinats sectors,

com el portuari o la construcció.

Miguel Ángel Arconada va

abordar amb nombrosos exemples

el tractament que reben les dones

en els mitjans de comunicació. La

seua aportació va posar l’accent en

el món de la publicitat, on és palés

l’androcentrisme, el discurs sexista i

la masculinització hegemònica.

Arconada va presentar materials

que analitzen de manera crítica la

normativa reguladora i els reptes

pendents en els camps de la

comunicació i l’educació. Amb “Els

materials curriculars com a

dinamitzadors del canvi coeducatiu”,

Mª Carmen Bolaños va plantejar un

debat sobre la funció social dels

llibres de text. Bolaños va advertir

que la seua gratuïtat marca la

pràctica educativa: “Amb els llibres

perdem gran part de la nostra

autonomia professional, perquè els

coneixements afectius i els socials,

que són tan importants, resten fora

dels textos”. L’experiència educativa

Volver a empezar, presentada per

Marta Elena Beiro, directora de l’IES

Cuenca del Nalón, abordava el seu

pla de prevenció de la violència de

gènere basat en la formació del

professorat i en la sensibilització i

modificació de conductes i actituds

de l’alumnat, el professorat i les

famílies.

Les jornades també van incloure

tallers, entre els quals va destacar el

presentat pel col·lectiu

Harimaguada, amb un projecte

multimèdia dirigit a l’educació

afectivosexual, premiat el 2007 pel

Ministeri d’Educació.

La Intersindical, per ladespenalització del'avortament

Intersindical Valenciana haexpressat el rebuig davant lesactuacions judicials contra lespersones que van participar en lacampanya per a la despenalitzacióde l'avortament i que han derivaten la seua imputació i declaraciódavant els jutjats. El Sindicat es vasumar a la concentració del 28 demaig davant la Ciutat de la Justíciade València, quan estava citada adeclarar una de les donesacusades. Intersindical ha exigit, demanera urgent, l'eixida del’avortament del Codi Penal.

Concentració del 28 de maig / FOTO: ALLIOLI

FENT CAMÍ

JUNY 2008 / 213 / 13

EN EIXIR DE CLASSEAlmoines, un projected’escola pública injustament qüestionat

El projecte d’escola públicarepresentat pel CP El Castelld’Almoines (Safor) és de tota lacomunitat educativa. Pares i mares,alumnat, professorat, institucionsdel poble. Pocs centres del PaísValencià poden presumir de tantaunanimitat i grau de compromísamb la societat a qui representa i aqui serveix. I no és d’ara. Als anyssetanta, l’escola va ser pionera enl’adopció del valencià com a llenguad’ensenyament. A Almoines sempres’ha treballat de valent peresdevindre punt de trobada de lacomunitat.En tot aquest temps, l’equippedagògic ha realitzat una tasca queidentifica aquesta escola com unade les capdavanteres en l’educació,la participació responsable,l’exercici de la democràcia il’autonomia de tots els sectors. Sóntrets que també s’han traduït enl’edició de materials i llibresreconeguts molt favorablement enl’àmbit de la renovació pedagògica.El col·legi d’Almoines ha estatreiteradament visitat perprofessionals d’altres centresdesitjosos de conéixer i compartirexperiències d’organització iinnovació pedagògica, també persuccessives promocions d’alumnesde Magisteri que hi han fetpràctiques. L’escola d’Almoines, amés, ha obtingut importants premisi reconeixements d’entitatspúbliques i privades, pel seucompromís amb l’educació, amb elmedi ambient, l’escola valenciana.Els professionals i el mateix projected’Almoines han estat protagonistesreiterats en reportatges, entrevistesi altres treballs en les revistesespecialitzades més importants delsector educatiu.Ara, però, la Inspecció educativa haconsiderat que la tasca directiva és

mereixedora d’una avaluaciónegativa i, així, la Direcció Territorialde València ha dictat una resolucióque ordena no prorrogar l’exercicide la direcció al seu titular actual,Batiste Malonda.Aquesta valoració unilateral iinjustificada de la Conselleriad’Educació ignora la comunitat delcentre, responsable de fer elseguiment del projecte educatiu,que sempre ha valoratfavorablement el treball realitzat. Lamesura d’Educació té unainequívoca intencionalitat política,que pretén qüestionar i llançar unavís al professorat i els centres méscompromesos amb l’escola públicavalenciana.La comunitat educativa d’Almoines—i de molts altres centres del PaísValencià mobilitzats solidàriament—ha reaccionat amb unes al·legacionsa la resolució de la DireccióTerritorial. L’administració potrectificar encara. És de justícia.

ALLEGRO MA NON TROPPO

En realitat res no acaba definitivament.Acaben moltes coses, però encomencen d’altres. Enfront d’una visióanquilosada i impersonal de l'acció

educativa, que prové en molts casos de lamateixa administració, cal cercar la reflexió,estimular-nos per continuar treballant. Aquestmón educatiu, infravalorat però determinant pera una gran part del professorat i l'alumnat, hade renàixer de les seues cendres, mitjançantl’autoanàlisi de les seues pràctiques i unaprojecció social més forta i decidida.

Compartim la vida amb els nostres xiquets iadolescents, per a bé i per a mal. Una vida quecreix i que podem regar amb les nostres idees ivivències. El paisatge rural o urbà, replet dereferències culturals i socials, urbanístiques ipolítiques, forma part d'aquesta realitatquotidiana que integra l'aula cada dia. Ací esforgen l'esperit de pertinença, les dimensionscol·lectiva i individual. El professorat exerceix

una influència encara notable com a vincle entrela societat, l’alumnat i les seues famílies. Totaixò permet reelaborar un significat canviant dela comunitat, la identitat i la interculturalitat.Aprendre i créixer no és fàcil, menys en un móncom el nostre, globalitzat, fragmentat iaparentment buit, almenys el dels països delNord.

L'empatia que recorre la relació professorat-alumnat, hauria de recordar-nos quina va serl'última vegada que els estudiants ens vancontar els seus problemes o els de les seuesfamílies, i no només ens van consultar per les

seues eixides acadèmiques. O quan vamrealitzar l'última excursió amb la participaciódels pares i mares. O quan les seues preguntes,des de la confiança intel·lectual i moral quedepositaven en nosaltres, els van servirrealment per a raonar. O quan ens van eixir béles dinàmiques de classe diferents i paral·leles,plantejades per a respectar les diferències enels seus ritmes d'aprenentatge i en les seueshistòries de vida personals. O quan els vamexplicar la importància que té l'esforç i laresponsabilitat. O quan vam saber barrejar ambencert el joc, la diversió, les habilitats i lanecessitat de compartir…

L'espai escolar pot convertir-se en una cosaviva que ens ajuda a aprendre i a escoltar. Tots'entremescla en aquest comiat emocionat ambquè es converteix cada any el final de curs.

Un altre final de trajecte

José Antonio Antón Valero

L'empatia amb l’alumnat hauria de recordar-nos quina vaser l'última vegada que els estudiants ens van contar els seus problemes

En la dècada dels seixanta i setantadel segle passat, unes jovesgeneracions de professionals del’ensenyament eixien de les escolesde Magisteri i de les facultatsdisposades a fer del seu treballdiari alguna cosa més queguanyar-se dignament un salari.

Venien carregats d’il·lusions id’esperances, no els agradaval’ensenyament que coneixien,volien fer coses noves. Amb mitjanssenzills —la planxa de coca, lacorrespondència escolar, leseixides de les escoles, la música, lacultura popular, els mètodes del’escola activa... —, volien despertarxiquetes i xiquets de la llarga nit delnacionalcatolicisme, la Dictadura,les camises blaves, prietas las filas,montañas nevadas enmig d’undesert cultural i social.

No ho van tindre gens fàcil. Caliarenovar l’escola. Però no solsl’escola perquè tot estava per fer.Volien una escola activa idemocràtica i volien també unasocietat democràtica. Aspiraven a

construir una escola popular i ferdel valencià una llengua de prestigi,d’ensenyament arrelat al medi.

Va ser un període ric enexperiències i en la recerca desolucions. Aquelles dones i aquellshomes fins i tot hagueren deconstruir les seues pròpiesorganitzacions. Van ser elsimpulsors dels moviments unitarisd’ensenyants, el pas previ a laconstitució dels sindicats detraballadors i treballadores del’ensenyament, els moviments derenovació pedagògica i les escolesd’estiu, les associacions icoordinadores per l’EscolaValenciana...

Es van implicar de valent en totamena d’organitzacionssociopolítiques que lluitaven peraconseguir una societatdemocràtica, els primersmoviments de defensa del territori,les plataformes per l’alliberamentde les dones, els col·lectiusimpulsors de la solidaritat ambaltres pobles... Del no-res,

aquestes companyes i aquestscompanys han fet realitat el queera un somni combatiu i il·lusionat.I s’han mantingut actius fins al’últim dia que han xafat l’escola ol’institut. I el sindicat, el col·lectiu,l’associació…

Una xicoteta mostra d’aquestatrajectòria ens la brinda elcompany Agustí Bel, de Castelló,que en l’últim any de treball, abansde la jubilació, no ha dubtat aacceptar la invitació d’ocupar unaplaça de permanent, perquè elsindicat el requeria perquètrasmetera la seua valuosaexperiència.

De nord a sud del País, dellevant a ponent, el llistat depersones com Agustí ésextensíssim. L’Escola Valenciana téun deute amb totes elles i l’STEPV,el sindicat de l’ensenyamentanuncia el seu compromís per areconéixer públicament la seuatasca.Secretariat Nacional-STEPV

A vosaltres, mestres “d’un país que ja anem fent”Reconeixement del Sindicat als hòmens i dones que es jubilen

Amiga: quin curs d'emocions irecords t'espera! Som afortunadesperquè podem oferir-te el nostrereconeixement. I explicar qui ets i quèha significat per a nosaltres saber detu. Et recordem per haver treballatdurant 30 anys a Montcada i sembrarjunt amb altres persones la llavor del’STEPV. Et recordem per serrepresentant sindical durant moltsanys, per la teua obstinació adistribuir informació, convocar idefensar l'escola pública. Per la teuaparticipació activa en assemblees imobilitzacions. Perquè en l'últimavaga, vas ser l'única del teu claustreque va respondre… Les teuescompanyes i amigues volem deixar

constància pública de la teuadedicació, tolerància, inconformisme,companyonia, comprensió i afecte al’alumnat, que és per a tu “el mésimportant, el primer de tot!”. Són centenars les persones per lesquals t’has preocupat, les persones aqui has educat i has ajudat a convertiren bona gent. Ara desitgem que lamateixa força i passió que has oferit al'escola pública te la dediques a tumateixa. T'ho mereixes. Estemorgulloses de tu i t’estimem. Ets, pera nosaltres, un gran referentprofessional, i tenim la sort quesigues amiga nostra. Les teues amigues-companyes deMontcada

Concha Durán Mansilla, professional i sindicalista

Batiste Malonda / FOTO: ARXIU

Concha Durán / FOTO: ARXIU

Noves tendències a educació físicahttp://www.retos.org/

Jornada continuadahttp://www.ampacolegioalhambra.org/rubrique.php3?id_rubrique=26

14 / 213 / JUNY 2008

CobardesDirecció i guió: José Corbacho, Juan Cruz.Repartiment: Eduardo Espinilla, EduardoGaré, Ariadna Gaya Lluís Homar, ElviraMínguez, Paz Padilla, Antonio de la Torre,Javier Bódalo. Fotografia: David Omedes.Gènere: Drama. Espanya 2008.

Els títols de les pel·lícules en defineixenl’essència. En Cobardes el tema central ésl'assetjament escolar o bullyng, però, a més, lacovardia. Si no, ¿per què aquest títol? ¿Qui sónels covards? Sembla que són, d'una banda, elsescolars adolescents: el grup d’assetjadors,amb Gabi al capdavant, i l'acorralat adolescentGuille, el pastanaga, al costat de l'amiga deGuille. I, de l’altra, els adults: els pares, l'amodel restaurant, els mestres, els psicòlegs. Totscondemnats a patir i resoldre un problemad'assetjament escolar. ¿I com posiciona latrama de Cobardes els adults respecte alproblema de l'assetjament escolar? Empregunte pels adults, ja que a ells se'ls suposael saber de l'experiència per a assumir laresponsabilitat d'abordar i resoldre elproblema.

En l'espai familiar, el bullyng mostra laimpotència per a actuar, la incomunicació, elsilenci, la por de perdre la família, els fills. Al’escola, l'assetjament mostra una impotènciaque es trasllueix en una retirada per part delsmestres, i una falta de saber per a llegir elsilenci de Guille o la manipulació lacrimògenade Gabi, per part dels psicòlegs.

Per tant, als adults d'aquests dos àmbits nose'ls atorga cap credibilitat de saber, perquèels adolescents implicats confien en ells. Detal manera, que tant l'acorralat coml’assetjador només responen amb la mentida iel silenci a les seues preguntes.

A Cobardes, però, hi ha Chape, l'amo derestaurant al qual se li atorga tota lacredibilitat. És, tot i que la trama ens mostraràuna altra cara ben distinta del personatge,l'únic home representat amb una miradacapaç d’observar més enllà del seunarcisisme. La seua paraula és l’única que, enno atabalar-se per la por de la vida, pot oferiruna solució.

Els dos adolescents centrals, l'acorralat il’assetjador, s’identifiquen amb un mateixsentir: veure com els seus pares són silenciatsfins a la humiliació pels seus caps, el laboral iel polític. I en vista d’això, l’únic que fan elsjoves és abaixar el cap. ¿Com poden confiar enels seus pares?

Hi ha un sentiment clarament perceptibleen l'assetjament: la por. De fet, un dels jovesho sap i ho diu. Així doncs, només els quedacercar la resposta al problema fora de la llar. Iparadoxalment, la resposta arribarà de la màd’un personatge situat fora de la llei. Per aixòCobardes només pot acabar amb un intercanvide papers entre els dos personatges centrals.Un cercle tancat, sense futur.

Begoña Siles Ojeda

Fora de la llar, fora de la llei

ENXARXATS

Isabel Ramajo, Joan V. Pérez Albero

Joan Cortés

NATURA VALENCIANAEN PANTALLLA

Les substàncies nootròpiques sónaquelles que actuen sobre lescapacitats cognitives: milloren laintel·ligència, l’aprenentatge, laconcentració i la memorització,sense efectes apreciables sobre elsistema nerviós central. El vocablederiva del grec en el seu doblesignificat: nous (intel·ligència) itropo (moviment).

La vinca és un gènere de plantesherbàcies o subarbustives,coneguda també com avincapervinca o herba donzella, quepertany a la família de lesapocinàcies. La planta conté unalcaloide, la vincamina, que téefectes nootròpics en facilitar lacirculació sanguínia cerebral i, enconseqüència, una majoroxigenació de les cèl·lules delcervell. Les espècies més correntsd’aquest gènere a bona partd'Europa central i occidental són lavinca major i la vinca minor, peròals Països Catalans és mésfreqüent i més estesa lavincapervinca, vinca difformis.

Les flors són de color blau ovioleta, encara que n’hi ha unavarietat que és molt atractiva pelseu perfil blanc. Li agrada l’ombrai els llocs poc assolellats, floreix alcomençament de la primavera i larecol·lecció de les fulles ha de fer-se al març o novembre, que ésquan tenen el major contingut envincamina.

Les plantes d’aquest gèneres’usen en jardineria com aornamentals. Les tigesfreqüentment formen arrels quantoquen terra, i permeten així laseua propagació, d’ací la seuatendència a envair el territori i nodeixar créixer altres plantes. El seunom prové del vocable llatí vincire,que significa “unir, lligar, enllaçar”,en clara referència a aquestaextraordinària capacitatd’arrelament.

La vinca és molt apreciada enhomeopatia. A més de les seuespropietats nootròpiques estàindicada per al mal de cap, lahipertensió i, fins i tot, la fragilitatcapil·lar. Es pren en infusió i lesfulles fresques, aplicades a lesferides, tenen propietatscicatritzants. La vincamina formapart de molts compostosfarmacèutics i és aconsellableutilitzar-la sempre sota controlmèdic.

La vincapervinca

La convivència és un factor clau del’educació de milions de xiquets ixiquetes que omplin les aules cincdies a la setmana. Segurament, noté res a veure amb el rendimentescolar curricular però sí, i molt,amb la qualitat humana de lespròximes generacions adultes.

Convivència escolarhttp://portales.educared.net/convivenciaescolar/

Sovint es parla d’ètica social davantun fenomen protagonitzat pel alguncol·lectiu humà. Les empresestambé són col·lectius humans, ambuna evolució i unes estratègies quehan d’inspirar-se en l’ètica per moltallunyades que estiguen de la seuametròpoli.

Responsabilitat social corporativahttp://es.wikipedia.org/wiki/Responsabilidad_social_corporativa

Algunes qüestions sónemocionalment controvertides perquèno hi ha hagut prou informació. Quanta la jornada continuada, són lesmateixes ampes les que han decontrastar la informació sobre la basede les experiències.

Retos. Nuevas tendencias enEducación Física, Deporte yRecreación ha estat fundada por laFederació Espanyola de Docentsd’Educació Física (FEADEF) alsetembre de 2001. Té com a objectiul’edició d’articles originalsrelacionats amb les ciències del’activitat física i l’esport .

FENT CAMÍ

Senyo, per què no tenim en classe un raconet

de dormitori?

(potser ella encara no sap que els nadons

no vénen de París?)

EL RACONET DE PAU

Xela

Ferran Pastor i Belda

ESCRIT AHIR

Comentant amb l’amic Cèsar Ferrandis comreblar la informació que ens ha oferit acímateix sobre els anys difícils, acordàremaquest reconeixement a la Diputació deValència. El 1947 la Diputació Provincial deValència creava la institució Alfonso elMagnánimo, un centre d’estudis “regional”semblant a d’altres de fundats durant lapostguerra. Val a dir que la nostra corporacióprovincial tenia ja una certa experiència coma promotora d’institucions culturals. En elseu haver figuraven la fundació del Centro deCultura Valenciana (1915), el Serveid’Investigació Prehistòrica (durant ladictadura de Primo de Rivera) i l’Institutd’Estudis Valencians durant la guerra. Entreels prohoms que feren realitat l’Alfonso elMagnánimo cal qualificar de providencialArturo Zabala, arxiver bibliotecari de laDiputació, professor universitari i amic deSanchis Guarner.

Les bones relacions de Zabala amb elvalencianisme cultural dels anys 30expliquen la constància que va aplicar laDiputació en l’edició de publicacions encatalà. Dues col·leccions insígnia, Murta i laBiblioteca de Filologia proveïen els lectorscultes de reedicions, novetats literàries iestudis històrics i filològics, com ara Lesllunyanies suggestives, d’Ernest MartínezFerrando (1952), o Els parlars romànics deValència i Mallorca anteriors a la Reconquista(1961), de Sanchis Guarner. Fuster i Casptambé estaven representats en aquestescol·leccions. Per cert, aquesta diputaciófranquista també editava en els anyscinquanta autors de la resta del dominilingüístic, com ara Tríptic de la Fidelitat(1950), de Josep Maria López Picó, o Vacancespagades (1959 ), de Pere Quart, premiat ambl’Ausiàs Marc de Gandia.

Pel que fa a les publicacions periòdiquesmai es valorarà prou el que va significar per ala continuïtat dels estudis literaris i filològicsen valencià la Revista Valenciana de Filologia,que començà el 1951 sota la direcció delmateix Zabala. Durant tres dècades publicàarticles, estudis i ressenyes de totes lesprimeres espases de la nostra cultura, encatalà i castellà: Martí de Riquer, Josep Mariade Casacuberta, Pere Bohigas, Miquel Dolç,Almela i Vives, Sanchis Guarner, Joan Fuster,Josep Giner...

Acabem aquest reconeixement a aquellailla de cultura institucional amb el PremiValència de Literatura-Poesia de la Diputació,un guardó que descobrí i consolidà un bongrapat de poetes, Rodríguez Bernabeu, Bru iVidal i Estellés, entre d’altres.

Les edicions de la Diputaciódurant la postguerra

ESCRIT AVUI

Rondalles valencianes

Les rondalles, a mésd’entretindre’ns, ens transmetenels valors, les creences i elscostums d’altres generacions.Aquesta acurada edició il·lustradarecopila nou de les més popularsde la tradició oral valenciana, entreles quals hi ha L’home del sac o Elsabater i el dimoni.

ESCRITS

Josep Franco. Dibuixos: Enric SolbesBromera. Alzira 2008. 128 pàgs.

Aprender de la pérdida. Una guíapara afrontar el duelo

Per als docents que intenten ajudarles persones que han patit algunapèrdua, aquest llibre planteja el dolcom un procés actiu de“reconstrucció de significat” i detransformació, i ajuda a mobilitzarels recursos personals i socials pera pal·liar el dolor.

Robert A. NeimeyerPaidós. Barcelona 2007. 280 pàgs.

Al pie de la letra

L’últim treball de Miguel Calatayud,el dibuixant, grafista i historietistad’Asp (Vinalopó Mitjà) reuneix, enuna esplèndida i acurada edició atot color, 28 il·lustracions manuals—sense text— referides a cada unade les lletres de l’abecedari.

Miguel CalatayudKalandraka. Sevilla 2007. 62 pàgs.

Les nostres paraules

L’autor recupera de l’abandó unestres-centes unitats lèxiques ifraseològiques contextualitzadesamb exemples. Reig, alcoià i autortambé de El valencià en perilld’extinció, presenta l’última mostradel seu treball incansable per larecuperació de l’idioma.

Eugeni S. ReigAVL. València 2008. 259 pàgs.

Recull de textos escrits durant laGuerra Civil (un discurs delministre republicà JesúsHernández, un treball de JuanMiguel Romá i quatre articles deJuan Rueda) sobre “el projected’una educació revolucionària”.Completa l’edició un reculllegislatiu sobre educació.

J.M. Fernández Soria, A. Mayordomo UV. València 2007. 267 pàgs.

Comunicando paz

Estudi sobre el tractament pelsmitjans de comunicació delsconflictes bèl·lics i els quecontenen violència directa. Des dela cultura de pau, es presentenactivitats derivades de lespremisses de Johan Galtung,potser el principal referent teòricd’aquests estudis.

María del Carmen GascónEd. Popular. Madrid 2008. 192 pàgs.

Les set competències bàsiques pereducar en valors

Ser un mateix, reconéixer l’altre,facilitar el diàleg, regular laparticipació, treballar en equip, ferescola i treballar en xarxa. La tesicentral d’aquest volum és que elseducadors cal que dominen iaprenguen a millorar aquestescompetències.

X. Martín Garcia, J.M. Puig RoviraGraó. Barcelona 2007. 178 pàgs.

Cómo mejorar tu centro escolardando la voz al alumnado

“Encara hi ha molt per aprendredels alumnes sobre l’ensenyamenti l’aprenentatge en col·legis iinstituts”, diuen els autors enaquest estudi on els estudiantsofereixen visions molt aclaridoressobre les pràctiques docentseficaces que més els ajuden aaprendre.

J. Rudduck, J. FlutterMorata. Madrid 2007. 171 pàgs.

El repte d’ensenyar a escriure

En l’aprenentatge de l’escriptura,una evidència: en acabar elsensenyaments obligatoris, moltsjoves no assoleixen els objectiusdesitjats. L’autora intenta oferirpautes perquè els ensenyants facendels seus alumnes productors detextos reeixits.

Paulina RiberaPerifèric. UV. València 2008. 242 pàgs.

JUNY 2008 / 213 / 15

Educación, guerra y revolución.Valencia, 1936-1939

ESCRIT AHIR ESCRIT AVUI

ESCRITS

Antonio ÑacleHo hem d’admetre, la Conselleria fa bé aixòde crear confusió perquè resulte quasi impos-sible destriar les coses que tenen importànciade les que no en tenen i, a més, són destruc-tives. La tàctica de multiplicar les notíciesnegatives i traure-les a l’espai públic provocadesinformació, desesperança i paralització.

La boutade de l’Educació per a laciutadania —impossible d’aplicar encondicions mínimes de dignitat— és nomésuna manera de fer notar l’oposició al governespanyol, utilitzant les institucions de totes lesvalencianes i els valencians, no només delPartit Popular.

Per això constitueix un atac senseprecedents al dret constitucional a la llibertatde càtedra la possibilitat que les famíliesadeqüen a les seues manies un programa

educatiu i s’establisca una forma alternativad’avaluació. Si aprofundim en la desmesuratenim el pla Èxit. La qüestió és culpabilitzarels docents de les penúries del sistemaeducatiu i, per a resoldre-ho, res de millor quedemanar voluntaris del mateix professoratperquè treballe gratuïtament a l’estiu.Aprofitant, això sí, que hi ha un ampli sectordel col·lectiu que pateix condicions salarials iprofessionals molt precàries —els interins—,que pot sentir-se obligat a participar-hi.Mentrestant, la Conselleria no cobreix lesbaixes dels centres educatius, ni en temps nien forma.

Per si fóra poc, la qualitat democràtica enels entorns educatius està en decadència icada dia hi ha més direccions nomenades perla inspecció, que sol premiar la fidelitat i lasubmissió, ignorant els criteris professionals.

El castic s’aplica a l’esperit crític, com hapassat, recentment, al company BatisteMalonda, director de l’escola El Castell,d’Almoines (Safor).

Entre la ignorància i el victimismeAquests fets no són conjunturals sinó queformen part d’un problema més estructural.El País Valencià, comptant centres públics iconcertats, té una despesa educativa peralumne de 4.259 euros, inferior a la de 14comunitats autònomes, només per davantd’Andalusia i Múrcia. I si considerem elsistema públic, ocupem l’últim lloc del’escalafó. La situació encara empitjora siatenem les inversions en l’ensenyamentpúblic per alumne i els recursos invertits enformació permanent del professorat en elsúltims trenta anys.

Ens posem a tremolar si hem de fer cas delque diu el conseller Font de Mora, qui, en unexercici pervers d’ignorància i victimisme,assegura que tot ho solucionarà eltransvasament de l’Ebre, com si la seua aiguaens haguera de dur el mannà miraculós.Mentre es malgasten els diners en visitespapals i obres faraòniques, els governantsvalencians instrumentalitzen l’ensenyamentpúblic i no deixen d’afavorir l’escola privada.

Enfront de tanta ocurrència i destrellatinstitucionals, cal recordar que les inversionsen educació, investigació i innovació segueixensent les úniques vies que poden fer que elPaís Valencià avance cap a un autèntic modelde desenvolupament, sostenibilitat imodernitat.

16 / 213 / JUNY 2008

L’ÚLTIMAL’ÚLTIMA

Poca broma i més trellatAspecte de les concentracions de passat 21 de maig, a València i Alacant / FOTO: ALLIOLI