•

- . , UM. 7. {2 DE CmXER DE 1845.

CONTINUA LA CONVERSASIO ,,1I~ ftuc,l;a lU.'IUlcDt CD la Donsaim. pa.sa- •

da cntJ°c Datistc ?lloscatcll ,. ci Succo. ~Q....----

BATISTE. ¿Poro ~ vosté qué li pareix ... bé n'eixi­ré en sol en la canta esta? • SUECO. Per qué no? .. en esta mon no hia. ras ltnposible mes que engar1ar la fami y si la cosa l'oda

•

o

•

•

•

•

- ~8-

bé, Y tens la fortuna de cara, lo mateix que pots que­dar asperges, poden també deixarte per istam.

-Si no'm parla mes claret, fasa conte que estém iguals d'orella; pues ya sap que tinc les lletres prou groses, y no n'entenc de cumpliments .

- Vullc dirte, home, que tot seri qu'els vinga de toc, y qu'el coixo es meneehe apresa, y s'agarre li bones anelles ...

-Es que també volia dïrli, qu'em fera vosté un poc l'asqueneta, que entre tots ham de dur la carre­ga, y 7wy p or U, y maf'¡,ana pera mí .....

-Con mltcho gusto, Batistet; nC) bis inconvenient; pero 1,Y si s'agravia. el coixo del hostal, y creu que no tens prou eonfiansa en éll, cu ant busques atres ptlll tals'?

-Qué! no hu crega vostél es molt bon pobret, y éll en traure no mes pera sigarros, diu que ya esta content. Eu! y si s'enfada, li trenearém l'atra cama, y en pau: lo que EIS menester es clavar la ungleta, y viva la patria!

-Estic mirant que no t'espliques mal pera el temps que tens, Batiste; pero no mes his un mal, y es que no sabem encara lo que vols, y ya "Veus que pera poder dirichir la punteria en regla, era presis fijarse en una cosa ú atra, perque si no, gastarém la pólvora en salva, y anirém a porrlÍ de sego, com so­len dir ...

-Aixó es lo de manco; yo em contente en euanse­vol eosa qu'em donen, per eixemple, un estanquet ó una pIasa de potecari...

-Cbie, tu esMs ton to? pos &y quins mérits tens tu, ni quins estudis, ni quina practica pera que de

•

•

- 99-

la nit al matí et fasen boticari, tros de c61~ ¡Bones estarien les reseptetes de la teua mal.. .

-Ey! ¡tans ni baud. en lo mon que ban estu­diat manco que yo, y li fan mamar UDa l'0rga al sursum cordal poro per aix6 DO refiirémj qui diu potecari, diu dotor, 6 fie! de hechos, 6 la roma-na .. , 6 ... 6 ...

-o adobador de e6sins y llibrells... vaya, va.ya, pos no tens tú p6e pit! ... y a tot as6 ¿quins docu­ments acomparies al memorialet, y quins servisis a. ]a patria acredites? Vecbam.

-En euant a d'aix6, prou amartellat va el carta­pasi; no es pense que yo em mame el dit y no sé lo

•

•

•

•

- 100-

que fi bullir l'olla. En primer lloc presente la par-· tida de casament cn la meua Salvadora ...

-:M'agni; pa&a avant. -Acompafie també una falsificasi6 de la meua.

conducta, feta per ma de notari. .. -B6: díguesme, ¿y també consta en ella que

t'agrà un poc la mama'l -Eu! ¡que vos té pareix qu'em vacha tirant ma­

sa al viu! ¿Pos y qué té que vore que uu home bega un traguet en euant en euant, sinse agraviar a nin­gú y procure olvidar els seus treballs en tota honra y cortesia'?.. ¡Com si asi en Madrid no feren també lo mateix eixos ti08 dels cocbes y dels galons d'or, que no mes que parixca una gata, ya estan en lo got en la mat ...

-Blasfemasti, Batistet; calla per l'amor de Deu, y no crides; mira que si t'ouen ya bas acabat en los torrODS.

- ¡Atre canari! ¡Conque li ban de tirar a un home en cara a cada trico dos ditets de anisete y cuatra gotes de suc de pampo], batechat lo manco per tres vicaris, y no volen que a ells els nomenen tan sixque­ra les botelles de chanfa.ina, y les copletes de rosa, y els gaudeamus y pringuisl ...

-Calla, calla, si vols, perque sino et deixe en blanc; pues no mes dc Eentirte estic que no'm toca. Ja roba damunt. No li digues per María Santísima aixó al coixo, perque si t'esmarres per abí, tot se tornarl1 aigua ..•

-:Manco lo que estabem dient, que es ben puret, y no en té una goteta: à fé que os chansal Eul Y bon profit que mos fera, que el que té la bota en l;l ma y no alsa el colse, bon tonto qU'esl Pero tornem

•

- 101 -

al nostre asunte, y eaiga el que caiga, que en este mon li tandaes va el rillre ...

-Mira, saps e'ba pemat, Batiste'? que pots dei­x¡nte vore per ma casa d'así tres 6 cuatre dies, y parlarém d'espaYi perque ara tinc una poqueta )lresa, y me se fa tart. Entrimentres yo teclecharé l'6rgue, y voré l'aire per aón fopla¡ y tú pots vore també el coixo cóm s'esplica, y en vista de tot pararem les perches, y si no cau un coll-ver t, vorém a lo manco de pesigar un sarset ó una bequeruda, que al cap y al fi tota es ebent de ploma.

-Veritat es, poro no aoem afi uixant tant el llas, que agafem un fumarell; perque ya sap vosté qu'els pardals de ploma (esseptuant els notaris) cuant mes greixosets, fan millor caldo ...

-En ff, alla vorem... vaya, adios... Ab! me se olvidaba dirte aon vixc, home. Mira, ¿saps la plaseta dels burros?

-No sinor, poro preguntant preguntant entrope­saré en algú .. , el coixo mateix... m'acompailara, que sap Madrid per la punteta dels dits ... 6 sino, aseríga­meu en un paperet, que por masa pan nunca es mal afio.

-A.bí el tens: no podeu errar Jes seiles ... calle de la Bola Redonda, número 4, ensima d'un sas­tre ...

-Eul pos vosté pesa prou ... conque, adios, basta la vista. Ah! asó volia dirli: si ascriu a Sm'ca, diga que no m'ha vist, pera que no estiguen en cuidado; y d6nels molts reeaos de ma part {t tota ]a euadri1la, espesialment al amigaeho Garrapa, ú los otros tres maestros, li Sebastia, al so Toni el con de, y sobre tot al meu amo Venturt'ta de Sebolla, y dígalí que ya li escriuré una carteta, y que ...

•

•

•

-102 -

-Bien, home, bien: vaya, adios ... que estigues bó, y lo c'ham dit avans.

-Corriente; la. del fum, y hasta la vista. , (Oontinuarú la cantú esta.)

EL SUEoa. .

f

EL MON Y YO. Article traduit del castella. al valensiú, publicat en

un peri6dic que me costa alguns mils da pérdues, y as6 fa. poc honor a. la meua patria, euant al tal perió­dic fon selebrat per atres de Madrid, do Saragosa, de Barselona, de Ma.laga, de Cadis, de Granada y hasta de ú de Paris, manco per els do Valensia, que esta sircunstansia diu molt, diu moltísim, ho diu tot.

Per asó, es dir, per no recordar .el poc favor que esta sircunstansia puga fer al meu pais, no vullc dir él nom del periódic d'aon traduixc l'article siguient, en algunes afechitures:

«Yo no Bé cóm soc, a lo que puc compendre en mí mateix, lector de la meu 'anima; perque, 6 totes les cóses d'este mon estan mal en mí, ó yo estic pichor en elles; dels dos módos m'es igual; el ~esultat es que pera mí no resulta res de bó; lo mateix trac yo del mon, qu'éll de mí; ya dir veritat, no estic ~sí mes que per pura curiositat, com la burra de vitoria, Bin­se pena ni gloria. Ara diran alguns, pos si eixe tros de col viu així, per qué no se mor? Per dos raons:

- 109-

la primera pel'que no vullc, y la segon perque no me dona la gana.

Una c6sa es estar mal en tot, y atra no estar de ningun modo; y com estar bé 6 mal tot es estar, per aix6 estic así, y no tinc per convenient morir me en tota ma vida insufrible, pues en dir que vixc en Es­paria, em pareix que prou se compendra lo insufrible de la meua vida. La meua aversi6, la meua tírria li totes les C6S9S d'est e picaro mOll (eseptuantne p6-ques), ecsedix a tot calcul. Sols Deu y yo sabem lo qu'em costa aguantar les nesetats, els chismes, el charlatanisme, les murmurasions, la. maledisensia, les preocupasions, la guerra, les enemistats, els barbarismes, les burralitats, els des6rdens, els par­tits, les enveches, les venalitats, les traisions, les ambisions, les males crianses, les inchusti~jes, les venganses, les costums vergoíloses, el pago que se dona als que mes honren al seu pais, y atres mil coses, totes tan ¡naIes y tan aborribles com estes; y encara que alguns diran que també tenen prou treball en sufrirme a mí, el meu es incalculable­ment machor, per ser manco pen6s que mol~ BU­

frixquen a ú, que ú li moltfsims. M'aniré esphcant, y suplique als meus lectors que me fasen el favor d'entendrem.

Suponguen vostés que sense saber cóm ni cóm no, sinse dirme ningú 10 qu'el'a este mon, ni pendres el treball de consultar la meua lliure y santa voluntat preguntantme si volia 6 no volia nítixer, m'encontre en este valle de llagrimesj y dic de llagrimes, perque apenes acabí de D<iixer, comens! li plorar com un des­atinat, sinse saber per qué; ploraba com si plorara per algo; ploraba, en fi, com una criatura; y no puc atribuir aquells plors 6. atra cosa, sino 6. lo molt que despues m 'habia de penar haber naixeut.

Deixém ara a una vora lo qu'em feu patir la bestia

•

•

,

•

•

•

- 104-•

de la meua dida ú ama euant me volcaba ~ puf1aes, euant s'empei1aba en que dorguera l!inse tindre s6n, 6 que estiguera despert cuant mes volia dormir 6 s'empefíaba en que mamara cuant no tenia fam, y em deixaba sinse üna mama cuant de fam me s'apegaba el meliquet al espinas, y atres coses.

Rodaren els dies com si tingueren presa de no tornar, corrien els mesos y els afís, y Mtem asi fet un fadrinet, y volent tirarJa ya de home. Qué her­m6s me pareixia tot! Qué dolsetes les dones! Qué bons els homens! Vea que se parlabeJ:!. com a cher­mans; se rien tratantse en molta franquea; que se do­naben les mans d'amics uns a atres co"m si encha­may els haguera de enemistar la envecha, el inte1"és, la vanitat y l'amúisió. CJlant m'amostraben una pin­tura, em dia a mí mateix, yo també seré pintòr, y m'alabaran; si llecbia nna comedia, em dill, yo també seré poeta, y guaflaré fama y dinés; si vea qne al­guns saludaben a algun chuche, em dia, yo també aplegaré a sero y em rflspetanin. A.ixí pensaba 6 ensomiaba yo, p6bre de mí! sobre totes les coses del mon, creent de molt bona fé que al aplegar fi. ser home tot hu encontraria tan bonico y tan bó com ho pensaba. Esto es el primer ens6mit del que naix en bon cori el primer ens6mit del h6me despert; el pri­mer ens6mit de la vida. No tardí en despertar ~ mochicons; y encara així em costa molt eixir dols meus ensómits, perque enchamay em podia imacbinar qu'ols homens foren lo que SOD.

I (Se conduira.)

N.

-- }f'5 -

LOS MISTERIOS · DE PATRAIX,

Els nostres lectors s'enrecol'daran (si tenen bona memoria) d'aquella carteta tan apetitosa y provo­eaora, qu l e1 gni1opo tort de marres li envia p'el cor­reu del mistcrio p1'imcro li su {1dw'o SUCg1'O, con vi­dantlo a entonar en bona pau y armonia el gloria in excclsisj y si tenen curiositat d!! saber en )0 que para la festa, poden mampenrlre atra volta el fil de]a historia, que mos la cOlltinúa l'agüe]o Mentireta en estos termes:

MISTER10 SEGUNDO. LA CARTA Y LES MONDONGUJT.LES.

L'A ve María acababa de tocar en la parroquia de Benimaclet, poble de poca cbent y manco persone~, que amostra en prou vergof'la el cap entre els calle­mars y moreres de la volta del Rosifl.ó], a una mich­hora escasa de la gran patria de Sen Visent Ferrer, cuant re~ibí el bon tio Pere la con sabuda esquela de convit, 6. temps que ]a Sargantaneta li posaba el sopar en taula.

Tragué nostr'home les ulleres de la ruanega del al­ruaor de pana, ~e les clava en ]0 nas (que entre pa­réntesis era prou respetable), y sinse fer cis de les instansies de sa filla, que babia ya pres asiento molt formal davant de una gran casola de obra de Mani-

•

•

,

-105 -

ses, en euyo sentro ballaben el bolero unes euantes dots6nes de pilotes de carn de cuixa, al complis de un disforme cullerot, que s'habia esgolat en mich del baU, al deixar en la taula aquell potaje, es posa a llechir molt sério y en molta parsimonia la epístola. en cuestion.

-Sit'l.or pare, aném, qu'es cheladn les mondon­guilles-li dia. la p6bra ehica, que al pareixer tenia també prou ganes de tastaries; perque, siga dit 8inse animo de ofendre a ningú, despedia el tal guisadet una oloreta de canella, cho1i vert y pebre negre, capas de tentar li un mestre d'escola, que es cuant se pot dir en esta materia.

Pero el tio Pere, sort als erit:i de Marieta y a la olor de les mondonguilles, y acostantse un poc mes a. la llanterna que peuchaba en mich la cuina, lligada al estrem do Ull cordellet de espart plé de nucs y es­guitaes de mosca, asegurat al trespol en un clau de gancho, cuya cabota mic.:h emblanquinada podia 805-tindre lo manco cuatre barselles de forment, torna li llechir y rellechir la carta... li dona en seguid,a un sisó colunari al portador, que per meR sefles era una chicota d'eixes que van per lo mon descalses y en les trenes soltes, y despues de tot as6, y lo que no es diu, pega uu bot d'alegría, alsa els ulls al sél per vore si estaba núgol, y esclama: ~isixquera que no plogal»

-¿Qué es aix6, silIor pare? (torna ~ dirli la sar. gantaneta) de qué esM tan content~ que li ha eixit la lotería1

-No, filla meua, no; pero ... (y repetí atra volta en gran fervor la mateixa esclamasi6: «jsixquera que no ploga!»)

• - 107-

-Vosté s'enten y balla asoles; pero ... sopem, si li pareix, y vinga lo que Deu vullga ...

El consejo sargantanil fon seguit en esta ocasió al péu de la lletra.

Les mondonguilles y varios agregados desapare­gueren poc é. poc de la casola y atres puestos.

La ampolla, que tenia honors de marraixa, queda sinse una goteta.

Yper últim, s'apaga la llanterna ... y a dormir," caballers, que ya es hora.

Que despues de post el sol, Y haber omplit bé el perol, El mistcrio mes barato Es agarrar el cresol, Y anarsen a tindre un rato El bulto baix lo 11aosol.

(Al número que vé 'zm trosct mes.)

•

•

s.

•

•

,

- 10B-

•

SEMENTERI DE CANTA CUCOS.

EPITAFIOS.

Así esta cllbert de terra Com una rata en ]0 cau, U que fon mort en la guerra, A pesar de dir1i. .. Pau.

Morí unfla com una seba Esta chica de Torrent, Que li dicn Quc -no-bcba, Y sempre est.aba bebent.

Entre mich d'estes dos coves Sinse tabacs ni paneres, Varen soterrar dos Peres, Que pesaben deu arrobes.

Esta es la fosa d'un sastre, Que cusint una levita

• - 109-

Li entra. el mal de la Pe pita, Y es qued3. com un pollastre.

EL SUECO •

. EL TABALET . . _--...;.....-

i,Quí sera un tal T6fol Safanoria, que mos ha en­viat p'el correu uu c:utapasi de dos fulls, fentmos lo manco trenta sine petisions diferents? Eul que no s'ha quedat curt en demanar! y al últim ha eixit en la d'éll, si no en tot, en la continuasi6 de la I::largantaneta, y en lo cuel1to pera la chica de Mol­vedre.

jTofolet! molts recaos ú la misma, y ~ la de Sot de Ferrer, y 2. la del devantal arrugat; y no te canso mas y hast(~ la otra, y acuérdate de franquearla, que mos ha costat un dihuité.

S •

• En lo (Diari Mercantil/) de Valensia y en atres

!)eri6dics d'esta cort ham vist anunsiada tres 6 cuatre voltes una obra que diu qu'es titula

ARTE DE ROBAR 10 quillsets

PER D. DIMAS CAMANDULA.

En poc es contenta el autor; sera algun ratoneret

•

•

• I

- 110-

d'eixos de la primera vo]aeta; pero al cap y al fi ... qui furta un ou, furta un bou.

A prop6sit de robos; un corresponsal, queixant se de la poca seguritat individual que hi¡\ per la seua terra, mos emboca la siguient Dotisia:

Encontrantse el tio Pere (1) Fent no sé fJ.ué entre dos peííes, Li ha sampat les espardefl.es Una agüela per darrere.

Y fortuna que a esta tal Li han donat unes sabates Dos príosips de Portugal Que estaben cullint tomates .

• Segons mos escriuen de Sueca, Cullera, Silla,

Catarrocha y atres puestos limítrofes ¡\ la Albu­fera de VaIensia, fa ya molts alls que no s'han vist tants coll verts per aquell terreno com engUafi. TaJDbé podien els amics enviarrnosne algú pera qualls tastarem .

•

Que una anedeta com esta Ara en lo mes Je chiner,

,

(1) No eS el pare de la Sargantaneta, qu'es un atre •

- 111 -

Li templa molt bé l'orquesta A cuant~vol donsainer.

• •

•

c:! .., .

Vacha 'un cuentet y el dumenc7w que vé sm'a. atre dia; que perà hui prou n'Ma.

POB siflor, una volta diu que en ú dels cuatre 6 sine poblets que eompopen enc~ra huí en ]0 dia la Vila y Honor de Corbera, habla un retor d'aquells <lue s'esti1aben in illo tempore, es dir, de polsera blanca y montera de tersio~eJo, inseparable compa­fiero del jefe de la seua sacmUa (que per forsa de­bien dir1i Peret), amant dels seus feligresos, molt virtu6s y eensillo al mateix temps, y en una parau­la ... , un retor, de cuya vida y milacres es conserven encara en 10 Dostre temps prou reeuerdos per tota aquella contorn!1, .

Pos siflor, com vaeh dient, el tal retor pucM un dumencbe al púlpit, com tenia de costum, li esplicar­los l'Evancbeli als seus parroquians, que solien ascol­tarlo casi semt>re en la boca uberta y ... els ulls tan­cats. Habia pres per tema en lo seu sermó la caritat; y tratant de fer vore cuant apresiable es als ulls de Deu esta virtut, els dia entre atres coses:

«Sí siflores, l'avarisia rompe el saco, Y con el saco roto... ' Se pierde el barco y cI piloto.})

Luego, deixantse e8tar de figures ret6riques, y parlant en llengua mes clareta, pera que tots l'enten­gueren (perqt1e es menester ferse carrec de la clase de aquells sútdadanos oyentes), els pinta a son modo atres varios atributs de h caritat, soltant, per úl­tim, la espresi6 de que «el que tenia dos capes,

•

- 112-

debia don arne una al pobre que no tinguera en qU& taparse.»

Pos siflor, domí ]a casualitat de qu~ en un rinconet de la iglesia babia estat acbopit escoltant el serm6 l'agüelo PElbre Negre, que per falta. de recursos anaba. en !llanegues de camisa, y en uns saragüellets vells de mah6 en Ull temps de tant de fret com aqueU (as6 era p'el mes de chiuer, ara fa afls), y sabent qu'el retor tenia dos 6 tres capes, acabada ]a misa li pega raere, y s'en va tot dret a sa casa. Aplega alIa, y en molta formalitat li diu:-Bon dia, siflor retor, asi vinc a qu'em done una capa.-El retor se queda al empronte un poc parat, pero mamantse en seguida 1:1 partida, li re~poDgué molt sério:-Pues ¿y aix6 per qué'l-Perque no en tinc cap, y vosté en té ]0 man· co dos.-¿ Y qué l'importa a. vosté que yo en tinga dos, ni qu'en tinga. micha dot'5ena'?-Com mos acaba. de dir en 10 serm6, que el que en té de sobra deu donarlin al que va tifitant de tret plel carrer com yo ... -Víngam así, tio Tomas (este era. el nom ver­dader del pobre agüelo), pos vosté DO ha reparat que yo en la meua platica m'ba referit al Evancbeli? - Sí sitlor. - ¿Pos y vosté no sap que el Evancheli diu in illo teml?Ore'l-No entenc masa bé eixa llen­gua, pero qué vol dir aix6'l-A.ix6 vol dir que in illa tempore s'acostumaba a donar capes, pero ara ya DO s'estila.

El pobre agiielo Pebre Negre s'entorna en la ct.a feta, el retor e~ rigué com un tonto un bon rato en aquell entonses, y yo molt sério els dic ara als me US

lectors: «Que es molt 8ert y veritat

Que in illo tempote habia En lo mon mes caritat De la que hia hui en lo dia.»

EL SUECO •