consum conscient estÀs gaire peix? · al principi de la p. 27, l’adreça on trobar més...

C M Y CM MY CY CMY K

Graticiclar: reutilitzaciói noves tecnologies

Informació per a un consum conscient i transformador23 tardor 2007

Mercat social:intercooperar,

connectar...

Mercat social:intercooperar,

connectar...


Consum conscient

de peixConsum conscient

de peix

Guia pràctica percomprar peix

Guia pràctica percomprar peix

ESTÀS GAIRE PEIX?ESTÀS GAIRE PEIX?


23 TARDOR 2007

Pl. Molina 8, 1er · 08006 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 567 05 [email protected] · www.opcions.org

DireccióMontse PeironRedaccióIsabel Atela, Montse Peiron,Álvaro PorroCol·laboracionsPedro Gómez, Pablo Llobera,Martina Marcet, Beti Nieto, Jordi Panyella,Rubèn SuriñachFotografiaBetty Navarro, Ecodesarrollo Gaia, IsabelAtela, Beti NietoIl·lustracionsXavi Bayle, Mirjana Farkas, JavierMontellanoDisseny gràficMuntsa Busquets, Pep Sansó, IsidreRebenaque, Pau RicartMaquetacióNoe Lavado [Comcom, s.c.c.l.]ImpressióGramagraf, s.c.c.l.AgraïmentsAntonio G. Allut, Ferran García, SebastiánLosada, Marta G. Rivera

Dipòsit Legal: B-17766-2002ISSN: 1579-9376

Imprès en paper 100% reciclatAquesta revista també s’edita en castellà.

2

EDITORIALVols associar-te a Arç Cooperativa?Arç Cooperativa és una de les empreses més antigues i actives en el món cooperativistacatalà. Un dels pilars del seu treball és promoure el mercat social, tal com ens explica ala secció Mirades d'aquest número. Això es tradueix, entre altres coses, en facilitar alsseus socis l'accés a tot un ventall de béns i serveis oferts des de l'economia social.

Arç ens va proposar associar gratuïtament a Arç tots els subscriptors d’Opcions, com unafórmula més per potenciar aquest mercat social. Al CRIC hem donat moltes voltes a laproposta i finalment hem vist que una bona opció és donar-vos la possibilitat, i quecadascun de vosaltres decideixi si es vol acollir a l'oferta. A l'anunci de la p. 30 trobareucom fer-ho.

Amb aquest número adjuntem un catàleg amb els serveis que Arç ofereix i aquells alsquals facilita l'accés. Tenim clar que no volem enviar-vos juntament amb Opcionsinformacions que no estan incloses en el nostre tracte amb vosaltres, però en aquest casens ha semblat bé adjuntar el catàleg perquè no es tracta de propaganda sinó de l'einaque us serà més útil per fer-vos bé a la idea de què us aportaria associar-vos a Arç.

Atenció: l'oferta és només per als subscriptors de Catalunya, que és on Arç desenvolupala seva activitat.

Seguim buscant!En la nostra línia de recerca constant de millors formes de transmetre la informació, hemincorporat dos canvis a la secció central d'aquest número. D'una banda, hem distribuïtels resums dels diferents punts calents, que posàvem en una pàgina doble, de maneraque ara cadascun és al principi del text corresponent. I d'altra banda, hem reunit en unaGuia Pràctica les informacions més concretes que podem usar en anar a comprar, juntamentamb les idees bàsiques que traiem de tot l'estudi (el que ja anomenàvem Queda't ambaixò). Què us sembla?

SUBSCRIPCIONS I COL·LABORACIONSNom i cognoms

Domicili

Codi postal

Adreça electrònica o telèfon

Població

Vull subscriure’m a Opcions: en català en castellà a partir del número Data

FORMA DE PAGAMENT:

Domiciliació bancària:

Titular del compte

Número de compte: Entitat

Transferència al compte corrent del CRIC:

Caixa d’Enginyers

Sisplau, indica al teu banc qui es l’ordenant

Entitat: 3025 Oficina: 0001 DC: 11 Número: 1433230889

Com he conegut la revista:

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant

Copia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRICPl. Molina 8, 1er08006 Barcelona

També pots subscriure’ta través del web:

www.opcions.org

Preu de la subscripcióper 6 números(un any i mig): 20 euros

Per a entitats i institucions,es fan descomptes persubscripcions massives.

Oficina D.C. Núm. llibreta o CC


[email protected]é per correu postal:Revista OPCIONSPl. Molina 8, 1er · 08006 Barcelona

Envieu-les a:Cartes a Opcions

23 TARDOR 2007

SUMARI

OpcionS

Idees

Mirades

Consum conscient de peix:estàs gaire peix?


Mercat social: enllaçar-se,intercooperar, connectar...

4

Recursos de consumconscient

Productes ecològicsBarcelonaReykjavik

Economia socialArç Cooperativa

Inversions ètiquesMaderas Nobles

de la Sierra de Segura

Joguines i articles per a bebèsBebés Ecológicos

PublicacionsGuies d'Educació Ambiental

Fires ecològiquesBiocultura, Ecoviure

7

30

30

30

9

32

CARTES DELS LECTORS

26

24

31

ERRATES AL NÚM. 22 D’OpcionsAl principi de la p. 27, l’adreça on trobar més programes lliures havia de ser alts.homelinux.net.I a la primera taula, com a programes privatius per compartir P2P hi hauríem d’haver posat eDonkeyi kazaa.

Voldria informació sobre la banca ètica, imés concretament sobre les possibilitatsactuals a Catalunya. He vist el número 14 dela vostra revista, però entenc que sobre elque m’interessa (bancs ètics a Catalunya)pot estar desfasat.

Ciro Llueca

Des del nostre número 14, Triodos Bank(www.triodos.es) ha obert una sucursal aBarcelona (ja en tenia una a Madrid), i Fiare(www.fiare.org) n’ha obert a Bilbo, Donosti,Gasteiz, Pamplona-Iruña, Madrid i obrirà aBarcelona abans de finals d'any. Ambdós estanorientats sobretot a l'estalvi (amb diferentsfórmules de dipòsits) i als préstecs. TriodosBank també ofereix servei de compte correntamb la limitació que encara no s’hi pot operara través de caixers.

Vull proposar com a tema per a la revista,tot i que suposo que no donarà per fer-neun estudi central, els brous concentrats.Sóc aficionat a la cuina i m’he fixat quecom més modern és un llibre de cuina mésutilitza concentrats de brou de carn, deverdures o del que sigui.

A. Matías GámezJaén

Sóc membre d'un sindicat d'estudiants (AEP).No ens agrada la política ni la manera de ferde l'entitat on ara tenim els diners (La Caixa)i hem decidit canviar. Volem triar una entitatque potenciï uns valors i una societat méssemblant a aquella per la qual lluitem. Noméshem trobat una banca ètica que ens ofereixicomptes corrents, Triodos Bank, però pertreure diners necessitem alguna entitat ambcaixers. Ens agradaria saber què us va ferdecantar per Caixa d'Enginyers, i què opineusobre Triodos Bank.

Eduard Nus GarrellLes Borges Blanques (Lleida)

A l'hora d'escollir entitat bancària vam buscarentre les caixes petites, locals i amb formacooperativa (vegeu-ne els avantatges al núm.14, és a www.opcions.org). De les poquesopcions disponibles a Barcelona, Caixad'Enginyers era la que ens convenia més permotius de proximitat física. De totes maneres,poc després va obrir la possibilitat de podercomprar més d'un títol de soci, cosa que anul·lala fórmula cooperativa un soci un vot. Pel quefa a política d'inversions, promoció del'economia financera irresponsable (sense quela persona que posa els diners en un fons sàpigaa què està donant suport) o inducció al consumi a l'endeutament, no li coneixem cap tretdistintiu respecte a la banca convencional. Anivell econòmic té alguns avantatges (perexemple cobra poques comissions). Per nosaltresté alguns aspectes que li fan ser un “mal menor”dintre de les possibilitats que tenim a l'abast.

A www.unacc.com hi ha una llista de totesles cooperatives de crèdit de l'Estat.

No ens hem passat a la banca ètica (TriodosBank va obrir posteriorment una oficina aBarcelona) perquè encara no ofereix algunsdels serveis que necessitem per al dia a dia.Pensem que és una bona cosa tenir almenysl'opció d'un banc ètic, encara que de momentno ofereixi tots els serveis bancaris, pero tambépensem que l'envergadura de Triodos Bankpot portar-li dificultats de cara a mantenir unagestió ètica.

Economia AlternativaSense ànim de lucre

Us volia preguntar si teniu alguna dada sobreempreses que venen parquet i si n’hi ha capque compleixi criteris de sostenibilitat, tantpel que fa a la fusta com als materials pertractar-la (coles, vernissos, etc.). Sé quealgunes tenen segell FSC o altres segells decertificació forestal.

Antonio Scotti

No tenim resposta a aquesta pregunta. Heminvestigat els mobles (número 10, el podeuconsultar a www.opcions.org), però no elsparquets. Una reflexió: de vegades segona màés l'opció més sostenible, i hem sentit dir quees ven parquet de segona mà. Per a parquetnou amb fusta certificada et recomanemaquestes fonts: www.greenpeace.es,www.terra.org. Ambdues tenen llistats defabricants i importadors certificats.

A www.opcions.org hi trobareu íntegres totsels números de la revista publicats fins fa unany i totes les opcions de consum conscient

que hem anunciat des del primer número.

Més recursos al web

23 TARDOR 2007 3


23 TARDOR 20074

Consum conscientde peix

Ens ho diu el metge, el govern... tothom: cal menjar peix, que és molt sa. Tan brutsque tenim els mars!, i pot ser tan bo de veritat? Quan visitem un poble de costaens atreu anar al moll i contemplar com els pescadors descarreguen. Té res a veureun cayuco amb una ració de pop? Si els oceans s'esgoten, com és que diàriamenttrobem tanta abundància a la peixateria? I al súper, i als congelats... En el tema delpeix molts notem que naveguem. Amb aquest estudi volem mirar de trobar-nosuna mica més en terra ferma.

ESTÀS GAIRE PEIX?ESTÀS GAIRE PEIX?


23 TARDOR 2007

a són les 2, avui no he portat menjarde casa; surto a buscar un menú i de

passada em passejo una miqueta. Gaspatxo,crema de verdures, espaguetis amb cloïsses,paella de marisc. Els segons: llom, man-donguilles amb sípia, tonyina a la planxa.Caram, quant peix! Ah, veig que ésl’especialitat de la casa. Al vidre hi tenenescrit un poema:

¿Qué harás, pescador de oro,allá en los valles saladosdel mar? ¿Hallaste el tesorosecreto de los pescados?

Rafael Alberti

El tresor secret dels peixos... El peix:justament és un tema en què, mai mésben dit, vaig molt peix. L’altre dia vaigcomprar lluç al mercat; tot cuinant-lo esva anar tornant de color rosa, i no valiares. I aquest nou que trobava tan ideal pera les criatures perquè va en filets grossosi sense espines, resulta que ve d'unesexplotacions horribles al llac Victòria.Escolti, puc demanar dos pr imers?

EL QUE HEM PESCAT DESD’OPCIONSComencem la capbussada, en el primerpunt (p. 6), veient com ens alimenta elpeix però indagant també sobre això queno es diu en veu alta de les toxines quepot dur, tant el de piscina com el salvatge.En el segon punt (p. 8) analitzem quinessón les característiques dels diferents tipusde pesca, i constatem que la de petita omitjana escala té avantatges per a l'eco-

sistema i també conforma un tipus d’eco-nomia més humana i controlable.

En el tercer punt (p. 14) mostrem eldebat sobre l'exhauriment dels oceans.N’hi ha que conclouen que la situació ésalarmant; d’altres, que estem prenentmesures suficients per sanejar-la. Tambéentrem a debatre, en el Context (p. 21),la gestió mundial dels recursos pesquersi les moltes implicacions que té sobrerealitats socials del nostre temps (immigra-ció, desnutrició, precarietat laboral...).

En el quart punt (p. 17) ens preguntemsi és igual comprar el peix en un lloc oen un altre; veurem que, si busquem peix

fresc i de no gaire lluny, hem d'optar perles peixateries i els mercats. Finalment, enel cinquè punt (p. 20) volem donaralgunes indicacions i trucs per, un cop acasa, gaudir de tot el que el peix ens potaportar.

Tot un oceà de coneixements, idees,dades, debats... A la Guia Pràctica (p.24) recopilem el que ens anirà bé tenirpresent quan anem a comprar per poderescollir el peix més bo, sa i sostenible.

QUANT PEIX MENGEMEn els últims 30 anys, el subministramentmundial de peix i la població han crescuta un ritme similar, de manera que lamitjana mundial de consum per càpitas'ha mantingut molt estable, encara que,com podem veure a la gràfica, varia moltsegons el nivell de desenvolupament delspaïsos (d'acord amb les definicions dedesenvolupament de les Nacions Unides).També passa que algunes de les regionsen les quals el peix és un element tra-dicional de la dieta, com ara països cos-taners d'Àfrica i Àsia, són dels que menysen consumeixen. La Xina és el país quen’ha augmentat més el consum en els dosúltims decennis.1

L'Estat espanyol, país de molta costa, ésel 14è del món en consum per cap, 2 i undels països on aquest consum està creixent:de 26 quilos per persona i any el 1981 a37 el 2006. D’altra banda, el 59% del peixque vam consumir el 2006 va ser fresc, el24% congelat i el 17% en conserva o cuit.3

5

J

8,7

10,6

15,5

25,8

29,7

37

Països de baixos ingressos i amb dèficit d’aliments (PBIDA)

Economies en transició (Europa de l’Est, etc.)

Països en desenvoluament excepte els PBIDA

Xina

Països industrialitzats

SUMINISTRAMENT DE PEIX PER CÀPITAQUILOS ANUALS/PERSONA

Font: The state of the world fisheries and aquaculture 2006, FAO.

Espanya

Les autonomies on es consumeixmenys peix són el País Valencià,Múrcia, les Illes Balears i les Ca-nàries.

Madrid té un dels mercats de peixmés grans del món.

CURIOSITATS

1FAO (Organització per a l'Agricultura iAlimentació de les Nacions Unides): The state ofthe world fisheries and aquaculture, 2006.2 FaoStat (estadístiques de la FAO).3 Ministeri d'Agricultura, Pesca y Alimentación(MAPA): La alimentación en España 2006.


23 TARDOR 20076

ELS PUNTS CALENTS DEL PEIX

4 Jesús Contreras: El consumo de pescado: tradicionesy modernidades. III Jornades sobre la comercia-lització i el consum de peix Promediterrània2006.5 Vegeu la p. 17 del núm. 16 d’Opcions.6 Vegeu l'estudi central del núm. 19 d’Opcions.7 Autoritat Europea en Seguretat Alimentària:Background note on EFSA risk assessment related tothe safety of wild and farmed fish, 2005.

El peix ha estat més o menys apreciat segonsles circumstàncies de cada moment. Lacultura cristiana demanava substituir, els diesde Quaresma, la carn pel peix com a formade penitència. Quan es va instaurar aquestprecepte la majoria de la població noméstenia accés a peixos magres, fumats o ensalaó. En zones no marítimes com els Pirineusel peix formava part dels banquets de lesfestes, com els casaments.4 Avui, amb lesfacilitats de transport i les tècniques derefrigeració podem accedir fàcilment desde tot arreu a peix variat i fresc, i a tothomli ha arribat el missatge que el seu greixinsaturat és molt convenient per contrarestarels desequilibris que ens causa la dieta quehem adoptat els últims decennis. Potserdurant els anys vinents ens explicaran tambéque és convenient no menjar massa peix acausa de les toxines que du.

EL QUE TÉ DE BO...El peix ens aporta proteïnes, greixos,vitamines i minerals.

Les proteïnes del peix contenen totsels aminoàcids essencials, per la qual cosales aprofitem molt bé.

Els greixos es troben en l’anomenatpeix blau; el marisc i el peix blanc en tenenmolt pocs.

La major part dels greixos del peix sóninsaturats. Són especialment beneficiososen cas de tenir un excés de colesterol dolent(el que aporten els greixos saturats de lacarn i derivats i d'aliments processatsindustrialment). Entre aquests greixosinsaturats hi ha el famós Omega3 (Ω3),necessari per regular certes funcions

circulatòries i per al desenvolupament delcervell i la retina, sobretot durant la gestaciói la infància. A la natura, d’Ω3 només ensintetitzen el fitoplàncton, les algues i lesherbes i altres vegetals; la resta d'éssers viusl’obtenim dels aliments que mengem.

Avui es parla molt de la necessitatd'ingerir Ω3, però no és tant perquè ennecessitem molta quantitat com perquèen la dieta actual hi ha massa Ω6 respectea l’Ω3; una de les causes és que la carn,els ous i els lactis que mengem majorità-riament provenen d'animals criats demanera intensiva, i per tant mengen pocaherba.5 Així, tan important com ingerirΩ3 ho és menjar aliments amb una relacióΩ6/Ω3 equilibrada (per exemple carn decria extensiva i derivats).6

El peix de piscifactoria té més greixque el salvatge perquè fa menys exercicii té una dieta rica en greixos, però el seugreix conté menys Ω3 perquè menjamenys fitoplàncton.

El peix també duu vitamines (A i B)i minerals (iode, zinc, fòsfor, calci, ferro...).Aquests nutrients els aprofitem sobretotdel brou de peix i dels peixos petits quemengem sencers.

...I DE NO TAN BOMolts dels contaminants que general'activitat industrial humana acaben al mar,ja sigui per l'aire, per les aigües que hidesemboquen o per abocaments delsvaixells. Els més abundants són les dioxines,els PCBs i els metalls pesats (mercuri,plom, arsènic, cadmi...). Quan els animalsn’ingereixen, aquests contaminants queden

fixats en el seu cos (les dioxines i els PCBsen el greix). Els peixos que només mengenplàncton ingereixen els tòxics que hi haa l'aigua, els que es mengen aquests peixosingereixen els de l'aigua més els acumulatsen les seves preses, i així successivament(això és el que es coneix com a bioacumu-lació en la cadena alimentària).

Així, els peixos que duen més tòxicssón els més grassos, els de vida més llarga,els que estan més amunt en la cadenaalimentària i els que viuen en les àreesmés contaminades (per això es desaconsellala pesca recreativa en zones pròximes afocus de contaminació, com certes indús-tries o grans ciutats). També, hi ha espèciesque acumulen més tòxics que d'altres, perexemple els mol·luscs pel fet ques'alimenten filtrant aigua contínuament.En la tonyina el nivell màxim de mercuripermès per poder comercialitzar-la és eldoble que el de la resta d'espècies.7

El peix d’aqüicultura pot acumular méstòxics que el salvatge, ja que se l’alimentaamb peixos del seu mateix nivell en lacadena alimentària. La diferència ésimportant sobretot en el cas del salmó,perquè viu més anys.

1

Què ensaportael peix

EL PEIX: BO, PERÒ NO TANT

S'insisteix que el peix és ric en proteïnes;i el blau en greixos, inclòs el famósOmega3.

El que ja no es diu tant és que precisamenten el greix s’hi acumulen contaminantsque abunden en el mar.

El peix de piscifactoria pot dur tambérestes d’antibiòtics i additius.

OPCIONS

Amb tantes lloances del peix sembla quecom més en mengem millor. Però tampocés això, com més en mengem més toxinesse'ns van acumulant.

Serà millor menjar-ne menys sovint delsmés grassos, dels que acumulen més tòxicsi dels de piscifactoria. A la guia de la p. 24trobarem quins són de cada tipus.

Dels peixets que ens mengem sencersn’aprofitem totes les vitamines i minerals.


23 TARDOR 2007 7

D’altra banda, també pot dur altreselements nocius: antiparàsits, antibiòtics(com que en viuen molts de junts,emmalalteixen amb facilitat) i additiuscom ara colorants. A les piscifactories depaïsos no europeus (d'on vénen la majoriade llagostins) s’hi fan servir antibiòticsprohibits a Europa.8

Nosaltres també anem acumulantaquestes toxines durant tota la vida (i lesque duen altres aliments, les querespirem...). Si arriben a un cert grau deconcentració (que varia per a cadaindividu) poden facilitar l'aparició d'algunscàncers i de diverses malalties del sistema

nerviós (incloent-hi el cervell i les malaltiesmentals), immunitar i, hormonal ireproductor.

Les autoritats sanitàries aconselleningestes mínimes de peix per raons denutrició (per exemple, l'Agència Catalanade Seguretat Alimentària aconsella menjarcom a mínim una ració de peix diària).9

No obstant això, les recomanacionsd'ingestes màximes per raons de toxicitat

són encara molt tímides i raramentapareixen en les informacions adreçadesals ciutadans. Per exemple, l'OrganitzacióMundial de la Salut diu en un informeintern que el límit recomanat d'ingestade dioxines i PCBs no es depassariamenjant dues porcions de salmó depiscifactoria a la setmana, però que caltenir present que aquests tòxics es trobentambé en altres aliments.10 La Unió Euro-pea recomana que els nens i les donesembarassades o en edat reproductivamengin com a màxim dues porcions depeix a la setmana, i que una d'elles nosigui de cap peix de les últimes baules dela cadena alimentària.7

8 Organización de Consumidores y Usuarios,revista Compra Maestra n. 314, abril 2007.9 Agència Catalana de Seguridad Alimentària:Guia pràctica per al consum de peix i marisc, 2007.10Organizació Mundial de la Salut: Organochlo-rine contamination of salmon, gener 2004.

No és veritat que com méspeix mengem millor. Convéno abusar-ne


23 TARDOR 2007

Durant segles els pescadors han estatbuscadors, en la duresa i la solitud del mar,del tresor secret dels peixos. Però la incertesadel buscador de tresors no casa fàcilmentamb els nostres temps. Radars i satèl·litsla minimitzen, tant que generen una altraincertesa: queda gaire tresor per trobar?Llavors la “ramaderia de peixos” (l’aqüicul-tura) es planteja com a solució. Però elmar no és la terra...

El peix que consumim pot provenir depesca marina o d’aqüicultura; la pesca

continental (rius i llacs) és marginal a casanostra (bàsicament és recreativa) i pocimportant al mercat internacional (7% deltotal),11 però és primordial per a l’alimen-tació a certes parts del món.

Quant a la pesca marina, la flotapesquera pot classificar-se en tres grupssegons l'escala a la qual treballin els vaixells.A la taula fem un resum de les caracterís-tiques diferencials de cada grup, queinclouen aspectes tècnics, mediambien-tals i socioeconòmics. Molt en general

podem dir que la pesca industrial i lasemiindustrial utilitzen arts de pescasemblants, i l’impacte de l’una i de l’altradifereix bàsicament en la magnitud (majorcom més gran sigui l'escala), mentre quela pesca artesanal fa servir arts bendiferenciats. No obstant això, les fronteresentre grups no són precises, i lescaracterístiques varien segons les zones

8

CARACTERÍSTIQUES I IMPACTES DELS DIFERENTS TIPUS DE PESCA

Tipus de pesca

Artesanal(petita escala)

Industrial(gran escala)

Semiindustrial(escala mitjana)

Zona i jornades

Litoral(menys de 12 milles de lacosta).

Tornen cada dia a port

Alta mar (aigües d’altrespaïsos i aigües internacionalsdistants a tots els oceans).

Poden passar uns quantsmesos a mar

Litoral (excepte menys de3-5 milles de la costa) i altamar (aigües europees,internacionals properes iSahara).

Poden tornar cada dia o estar-se fins a un mes a mar

Pes a Espanya1

80% dels vaixells.

20% de la potència2

3-5% dels vaixells.

30% de la potència.

12-17% de l’ocupació.

Té una de les flotesd’aigües distants mésgrans del món

15-17% dels vaixells.

50% de la potència2

Arts i impacte ecològic

Arts menors, molt selectives.

Impacte pràcticament nul sobre el fons marí.

Interès per la sostenibilitat del seu litoral.

Menor consum energètic

L’art més usat (poc més de la meitat) és el ròssec,molt poc selectiu i de gran impacte sobre el fons marí.

Deslligada d’un entorn concret, tendència a lasobreexplotació.

Gran consum energètic (3-7 vegades més quel'artesanal i 2-3 vegades més que la semiindustrialper tona de peix)

Palangre i cercle (majoritaris al Cantàbric) bastantselectius i d'impacte sobre el fons baix o nul.

El ròssec (majoritari al Mediterrani) pot tenirmenor impacte que en la pesca industrial, segonsl'escala.

Major o menor sobreexplotació segons l'escala.

Consum energètic mitjà

Aspectes socioeconòmics

Màxima ocupació per quilo de peix.

Costos baixos, millor rendibilitat.

Distribució més homogènia delsingressos entre la comunitat.

Preserva la cultura pesquera

Mínima ocupació per quilo de peix.

Requereix inversions molt fortes,rendibilitat baixa, subvencionsimprescindibles.

Ingressos repartits verticalmentde forma desigual

Barreja aspectes d'ambdues enfunció de l'escala


1 Elaboració pròpia a partir de MAPA: La Agricultura, la Pesca y la Alimentación en España 2001, R. Franquesa: Las cofradías en España: papel económico y cambios estructurales (12th Conference of theInternational Institute of Fisheries Economics and Trade, juliol 2004) ; B. O'Riordan: Las comunidades de pescadores artesanales en el siglo XXI (revista Ecología Política n. 32, 2006) i A. García-Allut: Procesos de producción pesquera e incertidumbre: la comercialización de los productos pesqueros en la pesca artesanal de Galicia, revista La Comercialización del Pescado fresco: alternativas de Futuro, 2002.2 La pesca artesanal i la semiindustrial sumen al voltant del 83% de l'ocupació; no hem pogut escrutar el pes de cadascuna.

2

Tipus depesca

LA PESCA DE PETITA ESCALATÉ MOLTS AVANTATGES

La gran majoria de pescadors del móntreballen a petita o mitjana escala, enaigües litorals. Les grans flotes d'alturapesquen a tots els oceans.

Cada vegada es cria més peix enpiscifactories. Hi ha qui diu que és la solucióde l'exhauriment del mar, però... l’alimentper a aquest peix també s'ha de pescar!

OPCIONS

La pesca artesanal o d'escala moderadaés la més sostenible i rendible, i mantévives la cultura i les localitats pesqueres.Però, com en reconeixem el peix? No ésfàcil. Al punt 4 veurem on podem comprar-ne.

De peix d’aqüicultura val més menjar-ne poc.A la guia (p. 24) veurem com distingir-lo.

Demanem a les institucions suport a lapesca artesanal.

11 FAO: Review of the state of world marine fisheriesresources, 2007.


23 TARDOR 2007

(per exemple, al Mediterrani la flotasemiindustrial és “menys industrial” queal Cantàbric).

IMPACTE SOBRE EL MEDI MARÍLa interacció de la pesca amb l'ecosistemamarí pot ser més o menys respectuosa osostenible segons l’escala a la qual es treballii l'art de pesca utilitzat. La pesca artesanalusa els anomenats arts menors (rastell,nanses, hams, curricà, petits palangres ixarxes de diversos tipus: volanta, rall...), iles industrials els arts majors (ròssec, cerclei palangre); en la més industrial l'artmajoritari és el ròssec.

Els paràmetres que marquen lesdiferències són essencialment quatre:Selectivitat És la capacitat d'un art depesca per seleccionar el que captura, enfunció de dos criteris:

la mida: poden pescar-se peixos imma-durs (els que no s'han reproduït almenysuna vegada). Encara que està prohibit

per llei, es venen de manera habitualjuntament amb els madurs, i de fet devegades són més valorats.l'espècie: juntament amb l'espècieobjectiu de la pesca, es poden atraparaltres peixos o altres animals (tortugues,dofins, aus...); és el que se’n diu capturesaccessòries. Poden ser utilitzats per elaborarfarines de peix, o simplement (cas méscorrent) es llencen per la borda; enaquest darrer cas se’n diu rebuig. Lesestimacions sobre rebuig de la FAOoscil·len moltíssim: entre un 8% i un20% de les captures.12

En termes generals l'art menys selectiués el de ròssec. Segons la FAO la pesca deròssec de gambes al Carib és la menysselectiva, amb una mitjana de 13 quilos derebuig per cada quilo de gambes capturades(la gamba és una de les espècies el consumde les qual creix més).13 Els altres arts majors(palangre i cercle) poden ser bastantselectius, llevat d’excepcions. Els arts menors

són els més selectius, i els pescadors artesanalssolen aprofitar les captures accessòries.

D’altra banda, un mateix vaixell artesanalusa diferents arts i varia les espècies quecaptura, per exemple segons l’època del’any.Impacte sobre el fons En l'art deròssec, la xarxa duu uns pesos que fan quees mantingui al fons. En arrossegar, aquestspesos van malmetent el fons marí. Aixòprovoca greus danys a l'ecosistema, perexemple fa malbé les zones on els peixosponen els ous i tenen els amagatalls contraels depredadors. Els arts menors són elsde menys impacte sobre el territori marí.Sobrepesca Val a dir, en primer lloc,que amb qualsevol art es pot pescar una

9

12 FAO: A global assessment of fisheries by-catch anddiscards (1994), Reevaluation (1998) i Discards inthe world's marine fisheries: an update (2005).13 FAO: Review of the state of world marine fisheriesresources, 2007.

L’educació ambiental al teu abast!

Nil Fabra, 20 baixosTel. 93 237 47 43

[email protected]

www.bcn.es/agenda21

Guies d’educació ambiental


espècie concreta en més quantitat que lasostenible. No obstant això, la intensitati capacitat de la pesca industrial (hores,volum, mobilitat, profunditat...) generenuna inèrcia molt més forta de sobrepesca.

D'altra banda, la pesca artesanal estàlligada a les comunitats costaneres quedepenen, generació rere generació, delsrecursos pesquers, cosa que constitueixun motiu per preservar-los. Els vaixellsindustrials tenen capacitat per moure'scap als caladors amb més abundància depeix, de manera que no estan tan con-dicionats per uns recursos concrets, i encanvi sí que ho estan per la necessitat derendibilitzar la inversió (que no és fàcil,com veurem a l'apartat següent). Per tant,l'incentiu per evitar la sobrepesca és menoren el cas de la pesca industrial.Consum energètic És un altre granfactor d'impacte ambiental, encara que notan directament lligat a l'ecosistema marí.La despesa prové sobretot dels motors quemouen els vaixells recorrent milers i milersde milles arrossegant quilòmetres de xarxa,i dels congeladors. Evidentment és mésgran com més gran sigui l’escala de lapesca.

ASPECTES SOCIOECONÒMICSDe vegades s’alenteixen o es dificulten lesmesures a prendre en pro d'una pesca méssostenible amb l'argument que comportadesavantatges de tipus econòmic o social.Però això no ha pas de ser necessàriamentaixí. La pesca de menor escala, que comhem vist és més favorable a la sostenibilitat,té més avantatges socioeconòmics.Ocupació La pesca artesanal fa servir elsarts més manuals, per la qual cosa genera

molta més ocupació per quilo de peix.En la captura de bacora (comercialment,tonyina del nord) un arrossegador dónafeina a 5 o 6 pescadors, mentre que en elcurricà hi poden treballar fins a 15 personescapturant menys peix però de midaadequada i sense rebuig.14

Rendibilitat Sorprenentment la pescaindustrial és poc rendible: necessita invertirmolts diners en grans vaixells, combustiblei tecnologia i els resultats no compensenprou. Els arrossegadors mediterranisespanyols, per exemple, van tenir als anys90 una rendibilitat negativa del -8,5% (ésa dir, no van arribar a cobrir despeses).15

Les subvencions permeten que aquestasituació es mantingui; segons un estudipublicat pel Banc Mundial, les subvencionsvan constituir l’any 1997 al voltant del23% dels ingressos de les empresespesqueres a escala mundial.16

En la pesca artesanal, els costos són moltmenors, el producte es paga més bé (pelfet de ser més escàs i de més qualitat) i elscomptes surten millor. Segons un estudide la Unió Europea, d'entre les explo-tacions pesqueres de les quals es disposavade dades de rendibilitat, la més alta era lade la pesca artesanal italiana (37%): la in-versió per treballador d'un superarrosse-gador holandès era 15 vegades més grani la rendibilitat 18 vegades més petita.15

Distribució de la riquesa Els pescadorsartesanals solen ser autònoms, i els tri-pulants de les embarcacions solen serfamiliars i veïns. Els ingressos es distri-bueixen entre els pescadors “a la part” (lameitat per al propietari del vaixell, que hiposa els recursos materials, i l'altra meitata parts iguals entre la tripulació).

Els bucs industrials pertanyen a societatsanònimes, i la tripulació té salaris moltdesiguals segons el lloc que ocupa en lajerarquia laboral. En la pesca, en general,cada vegada hi treballen més immigrants,sobretot en els llocs més baixos dels vaixellsindustrials, en els quals les condicions sóndures i el salari petit.Identitat cultural La pesca artesanalestà lligada a les identitats culturals de leszones costaneres i preserva coneixementsvivencials dels ecosistemes costaners, menyslligats a la tecnologia. Per exemple, aGalícia els espelleiros (pescadors de marisc)saben que si no poden veure les cabres(centollas) és perquè estan amagades entreles roques, i saben que s’hi amaguen pocsdies abans d'un temporal.17

LA PESCA ARTESANAL ÉS LASOLUCIÓ?En resum, veiem que la pesca artesanal ésen general més fàcilment sostenible,constitueix una economia més igualitàriai rendible i té valors socioculturals im-portants. No s’ha de pensar que ésminoritària a manera de relíquia del passat:la majoria dels pescadors i la immensamajoria de les embarcacions del món sónartesanals, i en el món pesquer espanyolté una gran importància social i productiva,sobretot al Cantàbric. La industrial ésmenys sostenible, requereix l’aportació degrans capitals i arriba a ser econòmicamentviable –i encara amb prou feines– gràciesa ajudes estatals, molt superiors a les delsector artesanal (entre el 2000 i el 2006només el 0’13% de la despesa pesqueraeuropea va anar a la partida de pescacostera de petita escala).18 No obstantaixò, la pesca artesanal no pot arribar atot arreu; per tant, el camí cap a la

23 TARDOR 200710

14 Govern Basc: La pesca del bonito del Norte. Azti-Sio 1987.15 Comissió Europea: Libro verde sobre el futuro dela política pesquera común, 2001.16 Matteo Milazzo: Subvenciones a pesqueríasmundiales, un nuevo examen. Nota d’estudi tècnicdel Banc Mundial n. 406, 1998.17 Antonio García-Allut: La pesca artesanal, elcambio y la patrimonialización del conocimiento.Boletín del Instituto Andaluz del PatrimonioHistórico n. 44, 2003.18 Word Wildlife Fund: Subsidios pesqueros europeosy medio ambiente marino. Caso español, setembre2003.



23 TARDOR 2007

sostenibilitat probablement ha derevaloritzar la pesca artesanal i buscar elcomplement dels subsectors de la pescaindustrial i semiindustrial que tinguinl’escala i les pràctiques més sostenibles.Buscant equilibris L’organització MSC(Consell de Gestió Marina) ha creatl’ecoetiqueta MSC, que garanteix que elproducte prové d'una pesqueria ben gestionadai que no provoca problemes mediambientalsd’explotació excessiva. Se li critica que hacertificat alguna explotació industrial desostenibilitat dubtosa i que té poca capacitatper certificar la pesca de petita escala. Detota manera no deixa de ser un intentinteressant de fornir eines per a un consumconscient de peix. A l’Estat el segell ésgairebé inexistent ara com ara. Mésinformació a www.msc.org.

La iniciativa Slow Fish, integrada en elmoviment Slow Food,19 dóna suport a lapesca costanera a petita escala i promouel consum de peixos que formin part dela nostra identitat cultural. Organitzaactivitats educatives i pressiona lesinstitucions perquè impulsin una gestiómés sostenible dels mars. Per a mésinformació podem contactar amb els con-vivia espanyols a través de www.slowfood.es.

L 'a l t ra g ran font de peix ésl’aqüicultura. En les últimes dècades laquantitat de peix que traiem dels marss 'ha estancat, de manera que elsubministrament ha augmentat gràcies aldesenvolupament de l’aqüicultura. El 1970aportava un 4% de la producció mundial,i el 2006 ja va aportar-ne un 21% si nohi comptem la Xina; a la Xina, on comveurem es dóna en bona part unaaqüicultura de tipus extensiu, el 83% delpeix és de cultiu.

Es cultiven algues i unes 240 espèciesde peixos i mariscs. Hi ha dos grans tipusd’aqüicultura.

AQÜICULTURA DE MOL·LUSCOSEls mol·luscos bivalves són animalsimmòbils que s'alimenten dels nutrientsque hi ha a l'aigua que els envolta(zooplàncton i fitoplàncton). Per això espoden criar sense alterar gaire la sevaforma de vida natural i sense necessitatde gaire tecnologia (poden estarsimplement enganxats a una corda a dinsel mar), i tampoc no cal donar-los menjar.Els peixos herbívors (els que mengenalgues i plàncton, com les carpes) i algunsd’omnívors també es poden cr iaralimentant-los amb restes de l'agriculturao d'animals domèstics, per la qual cosa lacria pot ser senzilla i de petita escala.

D’aquest tipus d’aqüicultura se’n potdir extensiva (fent un símil amb laramaderia extensiva).23 És la majoritàriaal món i s'ha practicat des de tempsancestrals per a l’autoconsum o per abastirmercats locals, sobretot a l'Àsia iespecialment a la Xina (on avui se situael 70% de la producció aqüícola mundial).

A l’Estat hi ha molta aqüicultura demol·luscs; de fet, el musclo és el principalproducte aqüícola (80%) i també es criencloïsses, escopinyes, ostres... Solen serpetites explotacions, sobretot a Galícia.

11

19 Vegeu la secció Eines al n. 21 d’Opcions.23 Vegeu els números 4, 16 i 19 d’Opcions.

PESCANOVA: UN GEGANT MARÍ 20

Pescanova és sens dubte l'empresa pesquera més coneguda del nostre país. Téla flota privada més gran del món, amb la qual ens proporciona el 27% del peixcongelat i el 62% del preparat que consumim a Espanya.21

Va ser pionera a establir empreses pesqueres en altres països, cosa que li permetdisposar de matèria primera pròpia i de treballar sota legislacions més favorablesal seu lucre en qüestions laborals, fiscals i mediambientals. Per exemple, aNamíbia, on hi ha una de les pesqueries més grans del món, l’empresa és elprincipal inversor estranger.

Té 8 piscifactories a Espanya (inclosa la més gran d'Europa en cria de turbot,la construcció de la qual ha estat denunciada pel fet de no tenir llicència) i 2 aXile, on juntament amb Mitsubishi i altres multinacionals és una de les principalspropietàries de piscifactories.

L’any 2004 era, de totes les empreses espanyoles, l’onzena en ordre d'ingressos,22

encara que no tots procedeixen de la venda dels seus productes: la Xunta deGalicia li va concedir un crèdit a fons perdut per evitar que fos absorbida.

20 Informació extreta sobretot d'un informe de Kiko Ortiz, de l'Observatorio Galego de laDeuda y la Globalización . Es pot trobar, juntament amb més estudis sobre Pescanova, awww.noetmengiselmon.org.21 Informe Alimarket d’alimentació perible 2006.22 Alicia Langreo: El sistema alimentario español desde la perspectiva de los sectores productivos. RevistaDistribución y consumo núm. 82, juliol-agost 2005.

La pesca de litoral generamés ocupació i és mésrendible que la industrial


23 TARDOR 200712

AQÜICULTURA DE PEIXOS ICRUSTACISCriar peixos carnívors o crustacis(s'alimenten de peixos, larves, cucs...) ésuna altra història: cal donar-los peix permenjar. Perquè això surti a compte calcriar-ne molta quantitat, de manera queles explotacions de petita escala no sónvàlides. Al contrari, la cria d’aquest tipusde peixos és una activitat complexa: caleninstal·lacions (piscines a terra o gàbies almar) amb un cert nivell de tecnologia(l'aigua ha d'estar en condicions controladesd’oxigen, pH, temperatura, etc.), cal fabricarel pinso (consistent sobretot en farines iolis de peix i cereals), es fa una selecciógenètica per obtenir varietats que s'adaptinbé a la cria en captivitat o que tinguincertes característiques desitjades... Se’npot dir aqüicultura intensiva (serial'equivalent de la ramaderia intensiva enel cas d'animals terrestres).23

L’aqüicultura intensiva s'ha desenvolupatmolt en les últimes dècades (a Espanya hacrescut un 40% aquest darrer any), sobretota conseqüència de l'estancament en lapesca marina. Es crien espècies com elsalmó, la truita, l’orada, el llobarro, el turbot(la variant cultivada del rèmol) o els lla-gostins. La forma de vida dels peixos (quede natural corren pel mar) es veu moltalterada. Com que hi ha molts peixos queviuen junts, emmalalteixen fàcilment, perla qual cosa se'ls han de donar medicamentscom antiparàsits, vacunes o antibiòtics.També se'ls donen additius com aracolorants (en la vida salvatge agafen elcolor dels nutrients marins).

Com que les explotacions requereixeninversions fortes, només són viables siabasteixen mercats de països que paguinprou com per compensar la inversió; delNord, doncs. A l’Estat l’aqüiculturaintensiva produeix una desena part delvolum aqüícola, però més de la meitat

dels ingressos. Les explotacions pertanyenmajoritàriament a grans empreses delNord però poden ser a països del Sud, jasigui perquè es crien espècies d'aigüescàlides (és el cas dels llagostins)24 o perquèl’explotació hi podrà ser més rendible(vegeu el requadre Històries de color salmó).Efectes sobre els ecosistemesmarins Tot i que viuen confinats, la criade peixos origina alteracions importantsdel medi marí. Els residus de les piscinesi gàbies (pinso, medicaments, excrements...)causen concentracions de matèria orgànicamolt superiors a les normals. A més, hi hapeixos que s'escapen de les gàbies (el 90%dels salmons lliures dels fiords noruecss’ha escapat de piscifactories) i propaguenles seves malalties i alteren la diversitatgenètica.25

Les instal·lacions també tenen un impacteimportant sobre les àrees costaneres. AGalícia hi ha grups ecologistes i veïnalsque s'oposen a la construcció de diversespiscifactories pel seu impacte sobre zonesprotegides i per la contaminació que hipoden provocar.

L’AQÜICULTURA ÉS LA SOLUCIÓ?La FAO preveu que per al 2030l’aqüicultura (de tots els tipus) aporti lamajor part del peix que consumim. Sovintés presentada com la solució a l'estancamento a la disminució de la pesca, i fins i totcom una peça clau per abastir el món deproteïna animal. No obstant això, per al’aqüicultura que necessita farines de peix(la intensiva, un 35% del volum aqüícolamundial),28 que és la que creix més, hi hauna gran limitació: actualment la matèriaprimera per produir farines s’emporta unterç de les captures marines, i no semblapas que aquest volum de peix hagi depoder créixer, sinó més aviat al contrari.

Com alimentarem els peixos criats?Els que tenen una visió optimista respecteal desenvolupament de l’aqüicultura ensexpliquen que els salmons salvatges hande menjar més peixos que els criats perarribar al mateix pes.29 La visió crítica vamés enllà dels quilos ingerits, i ens fa saberque a l'ecosistema marí la població desalmons (com de qualsevol altra espècie)evolucionarà proporcionalment a lapoblació dels peixos dels quals s'alimenta.El cert és que, en el cas de l’anxoveta,l'espècie més usada per fer farina de peix(57%), dues de les principals pesqueriesestan sobreexplotades; i de les següents 5espècies més usades, 4 també estansobreexplotades.

També es parla de substituir les farinesde peix per farines i olis vegetals, com elde soja. Però fins avui s'ha vist que moltesespècies no aguanten bé aquest canvi dedieta, que d’altra banda ens portaria a laproblemàtica del cultiu intensiu de la sojai altres vegetals.30


L’aqüicultura intensivarequereix pescar perfabricar farines de peix, ino es preveu que el volumd’aquesta pesca puguicréixer

24 Vegeu la secció Trampes al n. 13 d’Opcions.25 Salvador Arijo: La acuicultura: una actividad muyalejada de la sostenibilidad. Revista El Ecologista,primavera 2005.26 Ferran García: Salmones en Chile. El negocio decomerse el mar. Veterinaris sense Fronteres 2005.Disponible a www.noetmengiselmon.org >Salmó.27 Brian O’Riordan: La pesquería de harina depescado ¿Una gallina de huevos de oro o de latón?Report Samudra n. 46, març 2007.28 F. Piferrer: Las dos caras de Jano de la acuicultura:necesidad de recursos marinos y riesgos ecológicos.Conferència d’apertura del X Congreso Nacionalde Acuicultura.29 Parlament Europeu: The fishmeal and fish oilindustry. Its role in the common fisheries policy. Do-cument de treball, març 2004.30 Vegeu la secció Viatges al n. 19 d’Opcions.


23 TARDOR 2007 13

HISTÒRIES DE COLOR SALMÓ

No fa gaires anys, el salmó era un peixmolt poc conegut, reservat a la gentd'estatus o per a ocasions molt especials.A mesura que la producció s'ha anatindustrialitzant, el preu ha anat baixanti el consum s'ha anat generalitzant. Lagràfica reflecteix aquesta evolució en elcas de Catalunya.

A la fi dels 80 es va produir un estan-cament del salmó salvatge i de la pro-ducció aqüícola a les zones tradicionals(països nòrdics), però la demanda ja hiera i la indústria per abastir-la també.Com podem aprofitar aquest mercatpotencial? Anem a Xile a criar salmó.Però si a Xile no hi ha salmó! Tant se val,hi ha molt peix per alimentar-lo, màd'obra a bon preu i facilitats per a lesinversions estrangeres. De passadamillorarem la situació socioeconòmicadel país.

Avui Xile és el primer productor de salmó,i l’exporta quasi tot (98%) als EstatsUnits, Europa i Japó. El 71% del negociel controlen 12 empreses, de les quals 6són xilenes. De cada 100 dòlars ques'ingressen per l’exportació de salmó, 4es destinen a salaris i 40 a beneficiempresarial. La regió del salmó de Xileha passat durant els 90 de ser la sisena

en ingressos familiars a ser la penúltima(la dotzena); és la que té més dificultatsen educació i més vulnerabilitat socialdel país.26

El Perú és, amb molta diferència, elprincipal productor mundial de farina depeix. Un estudi del 2006 encarregat pelBanc Mundial afirma que aquestaactivitat econòmica comporta consi-derables pèrdues de renda i elevats cos-

tos ambientals i socials a l'Estat peruà,i que genera grans ingressos de divisesque beneficien una fracció mínima de laindústria. Per exemple, l'Estat ingressa5 dòlars per cada tona de farinaexportada, quan el preu al mercat estàentre 600 i 1.400 dòlars. Els beneficisde tan sols una empresa (la mésimportant del Perú) multipliquen per 10els ingressos per a l'Estat generats pertota la pesca del país.27

El peix criat ens podria prendre elnostre peix? El sectors pro aqüiculturasostenen que el 90% de les espècies utilitzadesper a farines no tenen mercats alternatiussignificatius per a consum humà. A mésafirmen que, com que bona part de la pescaper a farines es fa en països perifèrics,exportar-la els aporta ingressos valuosos peral seu desenvolupament. Els sectors críticssostenen que aquests peixos sí que tenenconsums humans alternatius.

Al Perú, la flota que pesca anxoveta estàtan sobredimensionada (la seva capacitatmultiplica per 5 la captura màxima permesaen anys d’abundància, i la capacitat de lesplantes transformadores la multiplica per20), que envaeix la zona de 5 milles reservadaa la pesca artesanal que aporta peix a la

població local, les captures de la qual s'hanreduït en un 40% en només sis anys. Avui,un quart de les captures artesanals és decrancs de senyal, una espècie que no esconsumia gaire i que representa per alspescadors menys ingressos que el lluçtradicional, la població del qual ha disminuït;casualment s'alimenta d’anxoveta. Un decada cinc nens peruans pateix malnutrició,indicador que podria reduir-se a la meitatsi es dediqués només un 10% de l’anxovetaa l’alimentació humana.27

A la vista d'aquests dilemes, potser és mésrealista pensar en l’aqüicultura, no com asolució, sinó com a complement, i buscarformes d’explotació sostenibles que sensdubte han de ser de tipus extensiu, com lade mol·luscs.

Hi ha explotacions que, tot i criar peixoscarnívors (i alimentar-los, per tant, ambfarines de peix), n’intenten fer un tractamentmenys intensiu. A Granada, per exemple, hiha una piscifactoria de truita i esturió deproducció ecològica;31 per il·lustrar ladiferència respecte a la truiticulturaconvencional, expliquen que el període perarribar a la mida comercial és el triple dellarg. També és possible trobar a Espanyasalmó ecològic, però s'importa des d'Irlanda.La patronal del sector aqüícola ha creat unamarca de qualitat (Crianza del Mar) sensecriteris gaire rellevants; podríem dir és unentremig entre l’ecològica i la convencional.

Preu que va tenir

9’00

8’00

7’00

6’00

5’00

4’00

3’00

2’00

1’00

0

4000

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

TONES EUROS/KG

Volum de salmó que va passar per Mercabarna

31 www.caviarderiofrio.com.

1985 1990 1995 2000

MÉS SALMÓ, MÉS BARAT


23 TARDOR 200714

Ens estem carregant el planeta? Entrats alsegle XXI, si més no el temor és més omenys generalitzat. En el cas de l’explotaciódels mars fa anys que les autoritats ensenvien senyals d'alerta, com ara el de nomenjar “pezqueñines”. El mar no té límits,és l’eslògan publicitari d'un fabricant demotors per a vaixells pesquers i és tambéla sensació que se’ns desvetlla contemplantla immensitat dels oceans. Però veient laquantitat de tones de peix que un granarrossegador pot pescar en un sol dia ensassalta el dubte: aquesta font “il·limitada”de peixos és realment “inesgotable”?

La pesca no produeix peix, sinó quel’extreu del medi; seria l'equivalent de lacaça d'animals terrestres, avui ja pràctica-ment desapareguda. De fet, la quantitatde peix que extraiem dels mars estàestancada des del final dels anys 80; desde llavors, l'augment en el subministramentmundial es deu al desenvolupament delcultiu de peixos: l’aqüicultura.

S'ACABA EL PEIX?La gràfica mostra les estimacions de laFAO respecte a l'estat d’explotació dediferents espècies de peixos; en resum, lameitat estan al nivell màxim d’explotació,una quarta part hi estan per sota i l’altraquarta part estan ja sobreexplotades oesgotades. Després d’anys d’empitjoramentfort, la situació s'ha estabilitzat en els últims10 anys, encara que augmenta lleugeramentla proporció de poblacions que estan almàxim d’explotació. Segons la ComissióEuropea, a les aigües comunitàries moltespoblacions han depassat ja els límits biològicsde seguretat o estan a punt de fer-ho [..] Si

es mantenen les tendències actuals, moltespoblacions baixaran dràsticament, per la qualcosa és urgent millorar-ne la situació.32

La tardor passada un grup de 14 científicsmarins de diferents països va publicar, enla influent revista Science, un estudi dut aterme durant 4 anys en el qual vaticinavenque, si se segueix el ritme actual, d’aquí a40 anys les captures de les espècies marinesque consumim habitualment es reduiran amenys d'un 10%.33 Massa alarmista segonsalguns, raonablement realista segons altres;la qüestió sobre si “el peix s'acaba” trobarespostes diferents segons a qui es pregunti.

Els més optimistes (alguns governs, elsector pesquer industrial i algun àmbitcientífic) recalquen la incertesa científicai que, segons la FAO, la tendència s’ha

estabilitzat.34 Creuen que hi ha alarmismei un excés de precaució, i subratllen elsaspectes positius de la pesca en el pla so-cioeconòmic (ocupació, riquesa generada,demanda de proteïna del mercat...); encaraque, com hem vist al punt anterior, algund'aquests aspectes es veu més perjudicatamb les formes més industrialitzades depesca.


3

Quantpeix

DE PEIX, NO GAIRE

Fa anys que anem sentint que el peixs'acaba. D’opinions n’hi ha per a tots elsgustos, però també hi ha consens en unpunt: la situació és molt delicada.

Les grans flotes del món tenen capacitatper pescar més del que els mars podendonar. Tothom reconeix que cal reduiraquesta capacitat, però això no s'acabade posar en pràctica.

OPCIONS

A l’Estat consumim molt peix:moderem-nos.

Donem suport als que lluiten per una millorgestió dels mars.

32 Comissió Europea: Libro verde de la pesca. Elfuturo de la política pesquera común, 2001.33 Boris Worm i altres: Impacts of biodiversity losson ocean ecosystem services. Revista Science vol. 314,novembre 2006.34 Revista Pesca Internacional n. 73, desembre 2006.

S’estan recuperant

7 %Esgotades

3 %Infraexplotades

20 %Moderadament explotades

17 %Sobreexplotades

52 %

Font: FAO.

1 %

ESTAT DE LES POBLACIONS DE PEIXOS EL 2004

Totalment explotades


Els més crítics (organitzacions ambienta-listes, científics i alguns governs i institucions)consideren que, si bé les dades de la FAOja són preocupants, la realitat potser és moltpitjor. D'una banda perquè les dades sónproporcionades per governs que de vegadesestan interessats a no reconèixer deter-minades situacions o que simplement nodisposen de bons estudis (cosa que lamateixa FAO reconeix indirectament); id'altra banda perquè la metodologia delsestudis és reduccionista (un dels que la vaelaborar actualment la desaconsella),35 jaque estudia les espècies aïlladament i no lasituació dels ecosistemes en conjunt.

Fer un diagnòstic definitiu de la situacióde la pesca és probablement impossible. Unacosa en què sí que tothom està d'acord ésque la situació és d’alerta i que demana unesforç conjunt de gestió. Podem observarsímptomes que aquesta font il·limitada depeix comença a trobar topalls:

Durant els últims 50 anys ha anataugmentant la proporció de peixoscapturats de nivells mitjans de la cadenaalimentària, ja que la població de peixosdels nivells alts, menys nombrosa, hadisminuït per l'impacte de la pesca.36

Queden només el 10% dels grans de-predadors que hi havia en l'era preindustrial.Hi ha espècies que abans no tenien valorcomercial i que ara en comencen a tenir,i això fa que de vegades el peix no sigui

de l'espècie que ens diuen perquè no hiha prou captures per abastir el mercat. Perexemple, ens venen congre com a lluç,halibut com a llenguado o rèmol, crancde senyal com a calamars... Això és méshabitual en el peix filetejat, en el qual ésdifícil de detectar l’engany.Creix la proporció de peix que ens arribacongelat (en 10 anys ha passat del 30% al67% a Espanya i del 28% al 36% a escalamundial),37 perquè cada vegada ha devenir de més lluny.

Es pesquen peixos com més va més petits,perquè per mantenir el volum de capturesno es pot esperar que creixin. El peixespasa, que s’hauria de pescar amb 30 cm.de gruixària, ara es captura amb 7.Cada vegada cal fer més esforç pesquer (anara zones noves, a aigües més profundes...)per pescar el mateix o menys. Per a algunesespècies ja surt més a compte criar-ne–encara que sigui molt costós– que pescar-ne.

SOBRA CAPACITAT!Per què aquesta baixada de les poblacionsmarines? Sens dubte perquè pesquem comsi el mar, en efecte, no tingués límits, i ensservim de tecnologia que constantment enspermet superar els nostres límits. Cada copés més fàcil localitzar els bancs de peixosmitjançant radars, satèl·lits, avions..., arribar-hi més de pressa, pescar-los més ràpidamenti durant més temps... Actualment elssuperarrossegadors són bucs gegantins (124metres d'eslora) amb una potència capaçd'arrossegar xarxes en les quals cabrien 16avions Boeing 747.

ALTO AL RÒSSEC

Fa uns quants anys, les confraries de tota la costa cantàbrica (principal àreapesquera espanyola amb una majoria clara de pescadors artesanals) s'han unitper denunciar l'efecte devastador dels vaixells semiindustrials de ròssec litoral.Han reeditat en diverses ocasions un document –la Carta de Cedeira, nom dela confraria que va impulsar la iniciativa– en què alerten que no volen que ambel lluç i el verat passi el mateix que ha passat al golf de Biscaia amb l'anxova(està en estat de total sobreexplotació). Demanen que es controli més estrictamentl'ús del ròssec, que es revisin les mides mínimes de les captures, que s’ampliïnles vedes de 4 a 6 mesos i que es creïn reserves marines per protegir zones dereproducció. Des de la primera carta del 2000 alguna de les seves peticions haestat escoltada i posada en pràctica, i la situació de les poblacions de lluç hamillorat notablement.Una campanya de pescadors artesanals i grups ecologistes va aconseguir quel’any 2000 la Unió Europea prohibís les xarxes de deriva al Mediterrani i alCantàbric, amb la qual cosa en tres anys la situació de la bacora va millorarmolt. De totes maneres, segueixen lluitant perquè encara es permet pescar-neamb el ròssec.

23 TARDOR 2007 15

35 El 1992, Ray Beverton reavalua críticament lamanera com s'utilitza la seva pròpia metodologiaMSY (Rendiment Màxim Sostenible), creada el1957 i actual base dels sistemes de gestió i avaluaciógovernamentals.36 D. Pauly i altres: Fishing down marine food webs.Revista Science vol. 279, 1998.37 Consultora Ceinsa: Plan Galego de Acuiculturade la Xunta de Galicia.


23 TARDOR 200716

Fins al punt que, segons ens diuen lesinstitucions encarregades de la gestió de lapesca, incloses la FAO i la Unió Europea, laflota pesquera de la qual ens hem proveït técapacitat per pescar més del que els ecosistemesmarins poden donar de forma sostenible. Alsanys 80 la capacitat pesquera mundial vacréixer gairebé el doble que els desem-barcaments de peix. Al voltant de les tresquartes parts d'aquesta capacitat corresponenal sector industrial de gran escala.38 En elsúltims anys s’intenta frenar aquestasobrecapacitat, però no de manera eficaç:segons la FAO un vaixell nou pot capturartant com tres d’anteriors a 1980.

ESGOTEM O PRESERVEM?Hi ha diversos exemples en la història recentde caladors que s'han explotat fins a arribara l’extinció comercial d'una espècie (nodesapareix totalment però ja no se’n pescaperquè n’hi ha tan pocs exemplars que caldriadedicar-hi massa esforç). Un dels casos mésemblemàtics és el del bacallà de Terranova,que va arribar a ser el calador més importantdel món. Des dels 50, amb la industrialitzacióde les flotes, va començar una etapa de pescadesmesurada (cosa que va ajudar al fet queel bacallà, espècie que mai ha viscut alMediterrani, fos tan popular a casa nostra)

que a mitjans dels 60 ja va començar a fer-se notar. Malgrat els advertiments, sobretotde pescadors locals, es va continuarsobreexplotant i a la dècada dels 90 ja no hiquedaven reserves. L’any 1992 el Canadà vahaver de tancar totalment el calador de maneraindefinida, amb la qual cosa 40.000 personesvan perdre la feina i la seva forma de vida.Els pescadors locals no van poder mudar-sea altres bancs de bacallà, com sí que ho vanfer els bucs industrials que van esgotar elrecurs. Ja han passat més de 10 anys i el caladorencara no s'ha recuperat.39

També hi ha arreu del món casos en elsquals unes restriccions a temps han aconseguitrevertir una situació de potencial esgotament(vegeu el requadre Alto al ròssec, a la pàginaanterior).

NO NOMÉS LA PESCACom va dir algú, agafem massa dels marsperò també hi deixem massa. La nostra activitat

pesquera té un gran impacte sobre el medimarí, però també la contaminacióatmosfèrica, els abocaments des de terrai des dels vaixells, el canvi climàtic, laurbanització de les costes, els dragatgesdels fons... Tots aquests elementsdesequilibren els ecosistemes marins igeneren efectes diversos i de vegadesinesperats com les plagues de meduses ala costa, de les quals aquest estiu els mitjanss’han fet ressò perquè constitueixen unaamenaça per al turisme.

La importància de l'aliment de qualitat queens proveeixen els oceans i els milions depersones que viuen del mar podrien ser raonssuficients per replantejar-nos seriosament larelació que hi tenim. Com a consumidorsconscients i transformadors podem moderarel consum de peix i donar suport a la lluitad'organitzacions que treballen per una altragestió dels mars, o participar-hi directament(www.greenpeace.org, www.iscf.org,www.wwf .org, www.oceana.org,www.ecologistesenaccio.org).

38 A. Platt: La promoción de una pesca sostenible, aLa situación el mundo 1998 (informe del World-watch Institute sobre Medi Ambient i Desenvo-lupament). Icaria editorial 1998.39 Sights & sounds of global fisheries. NationalGeographic Magazine, abril 2007.


Als anys 80 la capacitatpesquera mundial vacréixer gairebé el dobleque els desembarcamentsde peix

PESCA SEMIINDUSTRIALPeix fresc i semicongelatde litoral i d'algunes aigüesinternacionals

PESCA ARTESANALPeix fresc de litoral

PESCA INDUSTRIALPeix congelat isemicongelat d'alta mari d'arreu del món

SUPERS,HIPERS i

CADENES DECONGELATS

Les cadenes més grans compren directament a les flotes d'altura

LLOTJA MERCATSCENTRALS

distribuïdors

molt ocasional

MAJORISTES IDISTRIBUÏDORS

DE GRANS VOLUMS

VENDADIRECTA

< 3%

51 %

46 %

PEIXATERIES iMERCATS

MUNICIPALS

minoritari

AQÜICULTURAPeix fresc cultivat

50%

molt minoritari però en expansió actualment

50%


23 TARDOR 2007 17

Arribo a la peixateria i trobo la cua desempre. Nerviosa per les presses d'undivendres a la tarda, em poso a rumiar sideixar-ho per a la compra de demà al matíal súper. La peixatera em desperta al critde Mira que preciós, el llucet que m'acaba d'arri-bar de la llotja! No entenc bé què vol dir,però em quedo...

En aquest punt mirem d’explicar quèsignifica aquesta frase. Com veureu, quedar-se a la peixateria és la millor decisió si usagrada el peix saborós i creieu que és bodonar suport a una economia d'escalamoderada perquè la podem controlarmillor.

PEIXATERIA O SÚPER?Com podem veure al dibuix, hi ha duesvies principals de comercialització: la queabasteix les peixateries i la que abasteix lescadenes de supermercats i de congelats.De peixateries (incloses les parades alsmercats municipals) n’hi ha moltes icadascuna mou relativament poc volum.La majoria compren al mercat central(Mercabarna, Mercavalència...), siguidirectament o a través de distribuïdors; hitroben peix de tots els orígens: pescat aprop i de lluny, i criat. N’hi ha que tambécompren directament a les llotges, on arribael peix de les flotes locals (artesanals i semi-industrials no gaire grans).40

Les cadenes de súpers i hipermercatspertanyen a poques empreses que mouengrans volums (ja que cadascuna té moltsestabliments). Els proveïdors són gairebéexclusivament les flotes industrials i lespiscifactories, el producte de les qualss'adapta molt bé a la dinàmica dels súpers:grandària estàndard, lliuraments regulars...

Les cadenes més grans41 els comprendirectament (de fet els fan encàrrecs apriori), i les no tan grans se serveixen demajoristes especialitzats en grans volums(independents dels mercats centrals).Aquesta és la via que abasteix també lescadenes de peix congelat, com La Sirenaa Catalunya. Algunes cadenes petites desupermercats, d'abast local, no usen aquestavia sinó la de les peixateries.

Així, tenim que en qualsevol tipus decomerç trobarem peix d'alta mar, tantfresc com congelat (les peixateries ensolen vendre poc, de congelat). Avui mésde la meitat del peix és importat, en bonapart de Sud-àfrica i Namíbia. Si al punt

2 hem vist que és el menys sostenible, arapodem afegir-hi tres inconvenients més:

El fresc està semicongelat ja que espesca uns quants dies abans que arribia la botiga (fins a 8 o 10); perquè esconservi se li treuen les vísceres (devegades també el cap) en el moment depescar-lo i es manté entre 0 i 3 graus.

4

Oncompremel peix

EL PEIX MILLOR ÉS A LESPEIXATERIES

Tant a la peixateria com al súper hi ha peixde mars llunyans, congelat o poc fresc, ipescat de la manera menys sostenible.També n’hi ha de piscifactoria.

Les grans cadenes de supermercatsformen part d'un model econòmiccentralitzat.

OPCIONS

El peix de litoral, el més fresc, el trobaremnomés a les peixateries i mercats, o percanals de venda directa.

La peixateria també té la gràcia que enspoden preparar bé el peix i donar-nosconsells.

Les botigues i mercats donen vida alsbarris.

40 El peix de les flotes industrials també passa perles llotges, però només per ser registrat; tot i quesembla que aquesta “formalitat” s'incompleix ambcerta freqüència.41 La famosa gran distribució: Carrefour, Día,Mercadona, Eroski, Caprabo, Supersol, Alcampo,Hipercor...


23 TARDOR 200718

És considerable l'impacte del transportdes de molts indrets del món. En el casde Mercabarna el 21% del peix d'im-portació arriba per avió.42

També s’ha de sospesar el cost energèticde mantenir el fred durant tota la cadenade comercialització.També a tots els comerços trobarem les

espècies de piscifactoria. N’hi ha que entindran també d'origen salvatge, a un preuentre dues i quatre vegades superior.43

Quins són, doncs, els trets que di-ferencien les peixateries de les cadenesde súpers:

També tenen peix de litoral. En generalen tenen poc, i es diu que algunes entenen només com a reclam (fa més bonaspecte).44 Però n’hi ha que venen noméspeix de costa (típicament en poblespesquers, encara que no únicament). Detot el peix consumit a Catalunya, nomésun 20-30% és de litoral.45

El peix de costa pot haver estat pescatel mateix dia o el dia abans, a tot estirartres dies abans de comprar-lo; i això voldir que pot ser fresc de debò. A la guia(p. 24) expliquem com distingir-lo.

Els comerços independents conformenuna economia menys centralitzada,donen vida als barris...Ens atenen peixaters i peixateres queens poden netejar i arreglar el peix,explicar-nos com cuinar cada espècie,etc.Les peixateries estan perdent pes enfront

dels súpers; de vendre un 70% del peix el1997 han passat a un 51% el 2005.46 Cadacop hi ha més proporció de peix que passapels majoristes que treballen al marge delsmercats centrals. 47

VENDA DIRECTAHi ha una tercera via per la qual ens arribael peix, i és la venda directa des de lesconfraries. És molt minoritària, peròactualment està en plena expansió perquèla comercialització a través de la llotja éscada cop menys convenient per alspescadors de litoral, sobretot per als d'artssemiindustrials.

A les llotges els preus no vénen jaestipulats sinó que els acorden en elmoment de la compra-venda els actorsque hi intervenen. La manera de fer-ho

(subhasta a la baixa) està pensada perquèambdues parts aconsegueixin el preu quemés els convé segons les circumstànciesde cada moment... sempre que tinguin elmateix poder negociador.

Això últim ha canviat molt ambl'arribada de les noves tecnologies i laglobalització. Els majoristes que hi ha enuna llotja tenen informació sobre els preusque s'estan donant a d’altres llotges, i amés també compren peix d'importació apreus molt baixos (pel fet de pescar-se engran quantitat i sota legislacions més laxesque les europees). De mitjana, el peixd’importació a l'engròs val la meitat que


42 Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institutd’Estadística de Catalunya.43 Mercabarna: Informació setmanal i acumulada perproductes: preus mitjans, 2007.44 Moltes en diuen peix de platja.45 Ramon Franquesa, comunicació personal.46 MAPA: La alimentación en Espña 2006.47 Fondo de Regulación y Organización delMercado de los Productos de la Pesca y CultivosMarinos (MAPA): Estudio sobre la comercializaciónmayorista de productos pesqueros en España a travésde la red de mercas y de otros canales alternativos.


23 TARDOR 2007 19

el de litoral; per a algunes espècies i orígenspot arribar a ser cinc vegades més barat.48

Això els atorga més poder negociador sobreels pescadors, que des de ja fa uns quantsanys es veuen obligats a acceptar preusper sota de les seves necessitats. És peraixò que moltes confraries de pescadorss'estan organitzant, sigui per unir-se iguanyar poder negociador davant elsmajoristes, sigui per diferenciar el seu peixmitjançant segells de qualitat o per vendre'ldirectament al consumidor estipulant-neells mateixos el preu.49

Els pescadors artesanals no tenentanta necessitat d'obrir nous canals devenda: el seu peix es diferencia molt deld'altura per la qualitat, i per això se segueixcotitzant bé a les llotges; a més, la sevamanera de pescar és menys costosa quela dels vaixells semiindustr ials. AlMediterrani és difícil trobar peix artesanalperquè n’hi ha poc (menys d'un 10% dela pesca litoral)45 i la major part es vendirectament a restaurants o altres clients

fixos; si de cas en trobarem en peixateriesde pobles pesquers, o en algunes llotgesamb punt de venda al consumidor final.En canvi al Cantàbric és majoritari.

Hi ha diverses fórmules de venda directa:punt de venda a la llotja, servei a domicili,peixateries pròpies... Aquesta mena devenda pot donar al consumidor l'oportunitatde conèixer més coses sobre el peix i,potser, de comprar-lo més barat (tot i queel pescador en cobri més; això és degut alfet que el preu, a les peixateries, és demitjana el triple que el de les llotges).51

Cal dir que hi ha iniciatives de venda directaque associen el seu peix amb qualitat, cosaque suggereix enganyosament la idea queés de pesca artesanal.

Part del sector comercialitzador de petitsvolums (mercats centrals i peixateries) veuamb recel aquestes iniciatives a causa de lacompetència que els pot representar. Tot iaixò, fins ara és el sector comercialitzadorde grans volums el que se’ls ha menjat mésterreny.

48 Elaboració pròpia a partir de dades del MAPAi de Mercabarna.49 Congrés de la Pesca Marítima a Catalunya,octubre 2005. Actes disponibles a www.gencat.net/darp/c/pescamar/congpesc/ccop00.htm.50 www.lonxanet.com.51 Elaboració pròpia a partir de dades del MAPA.

El peix importat fa caureel preu del peix de litorali posa les coses difícils alspescadors locals

LONXANET: VENDA DIRECTA I ARTESANAL

L’any 2001, quatre confraries gallegues de pesca artesanal (ara ja en són set) es vanunir per crear l'empresa Lonxanet, amb l'objectiu de donar sortida al peix pescat demanera artesanal a un preu real i, al mateix temps, de fer conèixer el rerefons culturalque hi ha darrere aquesta pràctica centenària. Treballa pel suport entre pescadorsartesanals de diferents països, gestiona dues àrees marines protegides, ofereixturismo marineiro i ha creat una fundació per la sostenibilitat de la pesca.50

La venda directa de Lonxanet funciona amb comanda: els clients, el dia abans o elmateix dia al matí, demanen el peix que volen abans que sigui descarregat al port;així, l’empresa informa els diferents pescadors de les vendes estimades perquè esfacin una idea del que caldrà, de manera que s’estalvien un sobreesforç pesquerinnecessari.

En arribar a les diferents llotges, el peix és comprat pel mateix personal de Lonxaneti transportat a un centre de recepció i distribució d’A Coruña, on serà embalat icarregat per distribuir-lo als clients (sobretot particulars i restaurants).

Lonxanet és potser l'única iniciativa de venda directa que té només pescadorsartesanals, encara que, en les temporades baixes per a la seva pesca, s'abasteixend'altres flotes gallegues.


23 TARDOR 2007

El peix es fa malbé de seguida. Una bonaconservació ens permetrà gaudir al màximde les seves qualitats i evitar haver dellençar-ne. Del peix se’n pot aprofitargairebé tot. Si aprenem com fer-ho, ensen poden sortir tres plats en comptes d'un!

REFRIGERARA la nevera ens pot durar 2 o 3 dies. Peròno l’hi deixem descobert. Podem allargar-ne la vida un parell de dies més si elcobrim amb gel i amb un drap humit, osi l’envasem al buit. O fins i tot, si el posemen escabetx, en llimona o vinagre, potdurar més d'una setmana (una propostarefrescant per a l'estiu).

No ens oblidem que el tenim a la nevera!Si es comencés a fer malbé, l’hem denetejar amb aigua per treure’n els bacterisde la superfície i cuinar-lo, o bé assecar-lo bé i embolicar-lo amb paper de cera ofilm plàstic abans de tornar-lo a guardar.

CONGELAR I DESCONGELARSi no ens l’hem de menjar aviat, convécongelar-lo com més aviat millor.

Com més ràpidament es congeli, mésbé es conservarà (evitarem que perdi aiguai que s’hi formin cristalls que tallen lacarn). Ens caldrà, doncs, un congeladorpotent; ha d'arribar almenys a -18ºC. Comquedarà millor és embolicat amb un paperde plàstic (per a ús alimentari) ben premutperquè no estigui gens en contacte ambaire. És pràctic congelar-lo per racionssegons ens l’hàgim d’anar menjant després.

En canvi, convé descongelar-lolentament perquè perdi el mínim d'aigua(on hi ha moltes de les vitamines i sals).Posem-lo a la nevera 24 hores abans decuinar-lo, tapat i amb una reixeta a sota

perquè el seu suc no el mulli. Un altraopció bona és submergir-lo (sensedesembolicar-lo) en aigua freda ambglaçons unes hores abans de menjar-se’l.

Un cop descongelat és important notornar a congelar-lo, tret que l’hàgimcuinat.

APROFITARAmb les parts que no ens mengem (cap,cua i espines):

Podem fer excel·lents brous per a sopa,arrossos o fideuàs, i de passada aprofitemal màxim els nutr ients del peix.Congelades, es conserven molt bé. Sino en tenim prou quantitat, les podemcongelar dintre d'una bossa i anar-n’hiafegint cada vegada que fem peix, finsque en tinguem prou per fer el brou.Les podem donar per menjar a gats ogallines.

Les podem deixar assecar i despréstriturar-les fins a fer-ne farina, quepodrem utilitzar com a adob per a lesplantes.Les podem llençar amb la resta delsresidus orgànics.

LES SOBRESAmb el peix que hem cuinat i no enshem acabat podem fer algun plat més:

Croquetes i coses similars.Trossejat en amanides d'estiu: amb

cigrons i herbes fresques, amb pebrots iceba...

Truites de peix saltat amb all i julivert...Si ens n’ha quedat poc, podem anar

acumulant sobres al congelador fins queen tinguem prou per fer algun d'aquestsplats.

20

Algunes fonts d’informació que hem consultatOrganitzacions gremials (Asociación Empresarial de Productores de Cultivos Marinos de España,confraries de pescadors de L'Escala, l’Ampolla, Cambrils i Cedeira (Galícia), Federación Nacional deCofradías de Pescadores, Federació de Confraries de Tarragona, Confederación Española de Pesca(patronal de pesquers i armadors), Cooperativa de Armadores de Vigo, Fòrum Mundial de Pescadors,Gremi de Peixaters de Catalunya); empreses del sector (Frigorífics Ferrer, La Sirena, Llotja de Blanes,Lonxanet, Mercabarna, Mercasa, Riofrío, diverses peixateries); centres acadèmics (Àrea de Toxicologiade la Facultat de Veterinària i Grup de recerca en Patologia i Immunologia en Aqüicultura de laUniversitat Autònoma de Barcelona, Institut de Ciències del Mar de Barcelona – Consell Superiord’Investigacions Científiques, Instituto Oceanográfico Español, Programa Ribepeix de la UniversitatRovira i Virgili, Sociedad Española de Acuicultura); experts (Joan Lluís Alegret (antropòleg social),Eduard Azuaza (cuiner), Ramon Franquesa (economista especialitzat en pesca), Antonio García-Allut(antropòleg pesquer), Alicia Langreo (enginyera agrònoma), José Luis Sánchez-Lizaso (científicmarí), Rosa Solà (gastrònoma); administracions (Departament de Pesca de la FAO, Fondo deRegulación i Organización del Mercado de los Productos de la Pesca i Cultivos Marinos - MAPA);llibres (H. McGee: On food and cooking. The science and lore of the kitchen, World ConservationUnion - IUCN: Interacciones entre la acuicultura y el medioambiente, Worldwatch Institute: Situaciódel món 1996, 1999 i 2003; revistes (Distribución y Consumo, El Ecologista, Industrias Pesqueras,Pesca Internacional); organitzacions (Asociación Itsas Geroa, Col·lectiu Internacional de Suport alPescador Artesanal, Ecodesarrollo Gaia, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Observatorio Galego dela Deuda y la Globalización, Puresalmon, Veterinaris sense Fronteres, Word Wildlife Fund-Adena) iles que surten referenciades com notes al peu.

5

Abans idesprésdel plat

CONSERVAR-LO BÉ IAPROFITAR-LO TOT

El peix es fa malbé si no es guarda ràpidi bé.

OPCIONS

En arribar de la peixateria, la primera cosaés guardar bé el peix

Congelar-lo de pressa, descongelar-lolentament.

Una compra dóna per a molt: avui lluçarrebossat, la setmana que ve croquetes,el mes que ve sopa de peix...



23 TARDOR 2007 21

ÉS LÒGIC!Amidou Fall forma part des de fa tres anysde la tripulació d'un petit pesquer artesanald’A Coruña; hi va trobar la feina amb l'ajudade l'organització gallega Ecodesarrrollo Gaia.1

Abans havia tingut altres ocupacions, com lade venedor ambulant a la platja, però l'activitatlaboral que des de nen havia conegut, allà alSenegal, és al mar: Amidou pertany a l'ètnialebou, que mil·lenàriament ha desenvolupatla seva vida, la seva cultura i la seva economiaal voltant de la pesca.

Parlant sobre la creixent escassetat depeix, el representant de la Generalitat enun congrés del món pesquer català pro-posava, com una de les mesures a prendre,que les confraries limitessin les capturesen funció de la demanda del mercat.

I la demanda creix, com sempre. Comhem vist en el gràfic de la p. 5, aquestademanda ve sobretot dels països indus-trialitzats, que consumeixen entre el doblei el triple de peix per capita que la restadel món (la Xina a part). Vegem compodem satisfer-la.

El sistema legal mundial d'aigüesnacionals estableix que a les frangescostaneres, en general fins a 200 milles dela costa, cada país té sobirania peradministrar la pesca cenyint-se als nivellsmàxims d'extracció que els seus propiscomitès científics estableixin de cara a lasostenibilitat.

Els caladors de les aigües europees (laUnió Europea forma una sola jurisdiccióen matèria de pesca) estan al seu nivellmàxim d'explotació (o més aviat perdamunt) des de fa ja dècades. En canvi,molts països del Sud no han consumithistòricament tot el peix que hi ha a lesseves aigües.2

Què podem fer? Resposta “lògica”:establim unes regles del joc per les qualspuguem portar cap aquí el que allà no esconsumeix.

Això és el que va fer la Convenció delMar, del 1982, que estableix que qualsevolpaís ha de posar a la disposició de flotesestrangeres el peix que la seva flota pròpiano arribi a pescar, sempre que no sesobrepassi el màxim d'explotació sostenible.Mitjançant les famoses negociacions

pesqueres, locals i estrangers es posarand'acord en les quantitats de peix i dinersque bescanviaran. Cada país reservarà lafranja més pròxima a la costa, fins a 5 o12 milles segons el cas, només per a lesseves flotes locals.

Una altra via per la qual ens arriba peixdes de la perifèria són les exportacions,cada cop més fàcils amb la progressivaliberalització dels mercats internacionalsvia Organització Mundial del Comerç.Molt sovint les empreses pesqueres queexporten són de capital estranger o mixt.

Tot aquest marc es veu com una lògicaon tots guanyen: si el Sud exporta o deixapescar aquest peix en comptes de deixar-lo allà, obtindrà a canvi uns diners que lianiran molt bé per sortir del sub-desenvolupament que comporta, entrealtres coses, que la seva gent hagi d'emigrar.

Vegem com s'ha materialitzat aquestalògica, per exemple, a l'Àfrica subsahariana,una de les pesqueries més importants delmón. Allí els vaixells europeus capturensis vegades i mitja més peix que les flotes

EL CONTEXT: Les regles del joc

Ho sap tothom: un cayucoés una barca en la qualpersones subsaharianesemigrants arriben (o noarriben) a les costescanàries. No tenen feina alsseus països pelsubdesenvolupament ivénen a provar sort aEuropa. Tan senzill comaixò?En aquest text trobaremexplicacions que no solensortir als telenotícies. Comara que un cayuco és labarca tradicional delspescadors del Senegal iMauritània, o que aquestscayucos tenen alguna cosaa veure amb l'abundantaprovisionament de lesnostres peixateries.

1 www.ecodesarrollogaia.org/proyectomarineros.htm2 També es pesca a les aigües internacionals, peròhi ha poc peix en comparació amb les aigües méspròximes als continents.

Amidou Fall amb companys gallecs al vaixell en elqual treballen.


23 TARDOR 2007

locals.3 La Unió Europea (UE) es gastaen els acords un terç del pressupost depesca; a canvi tenim totes les peixateriesben abastides d'aquest element tan propide la dieta mediterrània que ens proporcionaOmega3 per contraatacar els nostres nivellsde colesterol. D'altra banda les exportacionsdes de països en desenvolupament s'hanmultiplicat per cinc entre 1984 i 2004, iels ingressos que els aporten superen ambmoltíssima diferència el que ingressen peraltres exportacions tradicionals (cafè,cautxú, sucre...).4 Al Senegal i Mauritàniagairebé la meitat de totes les exportacionssón de peix.

Cal tenir present que aquests fluxosSud–Nord es donen en un context depoder desigual a diferents escales (pressionspaís ric-país pobre, falta de control iinvestigació pesquera, corrupció dintre deles elits locals...). Per exemple, la temptaciód'entrar en aquesta sucosa lògica és granper a alguns governs, tant que allò del límitd'extracció sostenible pot quedar oblidat.Líbia ha ofert a la UE per a l'acord pesquer10 vegades més peix que el recomanat pelsbiòlegs. Europa ho ha rebutjat; com explicael comissari d'acords pesquers, és la primeravegada que es rebutja un acord en què s’ofereixmés del que es demana.5

ALGUNA COSA FALLAAquí a Europa, com hem vist al punt 4(p. 19), l'entrada de peix llunyà té l'efectecol·lateral de fer caure els preus a les nostresllotges, on venen els pescadors de litoral,cosa que els posa difícil arribar a fi demes. Això pot comportar un incrementdel seu volum de captures, i això implicamés pressió sobre unes aigües que, comhem vist, ja estan molt explotades.

En qualsevol cas, Europa està importantun 60% del peix que consumeix6 i lesflotes litorals no poden abastir aquestesquantitats ni de bon tros; dintre de lalògica del joc, cal assumir aquest efectecol·lateral.

Quant als fruits que el Sud treu d'aquestesregles de joc, tampoc tot són bonesnotícies. Trobem, per exemple, aquestadada: en alguns països de l’Àfrica, ladisponibilitat de peix per capita ha disminuïtentre els anys 70 i els 90.4 En un delsinformes del Banc Mundial se'ns dóna un

diagnòstic més general: que la pressiópesquera internacional ha empobritalarmantment els caladors [africans] finsa produir escassetat de peix als mercatslocals.3

Als mercats locals? El tracte era que noméses portaria el que la demanda local nonecessités! Què falla? Sobre el paper, laConvenció del Mar pot ser un bon marcde gestió dels recursos marins davantl'expansió històrica de les flotes d'alturai de la pesca il·legal,7 i una gestió públicaés preferible a acords privats que poguessinsignar directament les multinacionalspesqueres. No obstant això, a la pràcticala situació és complexa i apareixendificultats.

D'una banda hi ha el fet que al mar nohi ha barreres, de manera que les abundantscaptures dels bucs industrials estrangersafecta les poblacions de peix de la franjareservada a les flotes locals; en només cincanys (del 92 al 97) la captura de pop a lazona del Senegal i Mauritània es va reduirgairebé a la meitat (de 35.000 a 20.000tones). Una caiguda com aquesta pot deixarsense feina molts pescadors; a Mauritània,dels 5.000 pescadors de pop que havia el1996 es va passar a 1.800 el 2001.3

Els grans arrossegadors apareixen a l'horitzói amb ells, a poc a poc, desapareixen els peixosque Amidou i els seus pescaven gairebé a màjust a tocar de casa seva.

En un moment determinat, Amidou es vaadonar que, ja definitivament, com a pescadorno hi havia futur al seu país i es va enrolar enels mateixos vaixells industrials que exhaurien

la seva costa. Allí va veure amb els seus ullscom centenars de tones de peix suposadamentno comercial es llançaven per la borda. Una deles vegades que el vaixell va tocar port espanyol,el va abandonar.

Altres companys seus s'aventuren en unperiple de dotze a quinze dies en els cayucosfins a Angola, on els bancs de peixos encaraabunden. Uns altres opten per un recorregutigualment perillós però que es recorre en lameitat de temps: 2.000 quilòmetres fins a lailles Canàries. Potser trobaran feina en algunarrossegador que, qui sap, potser anirà a pescaral Senegal...

D'altra banda, també passa que algunsvaixells estrangers penetren il·legalmenten les franges reservades als locals, cosaque origina una tensió diària entre lesflotes; en dos anys, 50 pescadors artesanalssenegalesos han mort per “accidents”amb la flota industrial.8

22


3 Álex Aguilar: Sobrepesca y migración en el Áfricasubsahariana. Diari Le Monde Diplomatique, setembre2007.4 FAO: The state of the world fisheries and aquaculture2006. Els ingressos per l'exportació de peixmultipliquen per 4 els de la segona major expor-tació (cafè) i per 7 els de la tercera (cacau).5 Revista Industrias Pesqueras n. 1991, febrer 2006.6 Greenpeace: Guía consumo responsable de pescado.7 Flotes que pesquen sense llicència, captures nodeclarades... El govern britànic estima que unterç de tota la pesca és il·legal. En un seguimentque va fer Greenpeace durant dos mesos, la meitatdels vaixells industrials que pescaven a GuineaConakry cometien il·legalitats.8 FAO: Poachers routed by community patrols. FAONewsroom Focus, 2003.


23 TARDOR 2007

PROU DE CONTRADICCIONSL’any 2001, la Comissió Europea sensdubte havia llegit aquest informe, peròno el va atendre. En les seves negociacionsamb Mauritània, va condicionar la sevaajuda al fet que el país africà deixés pescaren les seves aigües l’Atlantic Dawn, unmastodòntic pesquer irlandès de 144metres d'eslora dotat d'una xarxa de ròssecde 600 x 100 metres, l'activitat del qualhavia estat prohibida en aigües comu-nitàries; allà ha capturat cada dia tant peixcom 3.000 piragües locals. La tardor passadava ser multat amb gairebé 100.000 dòlarsper pescar en una zona prohibida. Elvaixell, per cert, s'havia construït ambsubsidis europeus.

Després que la població de pop caiguésgairebé a la meitat en cinc anys, Europava exigir al Senegal, en el següent acordpesquer, que autoritzés un augment del60% en les seves captures.3

A la vista dels fets, la intuïció ens diuque alguna cosa falla des de l'arrel en elplantejament. Tornem al principi: I lademanda creix, com sempre. No seria millorreduir aquesta demanda? Durant la nostrainvestigació hem sugger it aquestapossibilitat a un dels experts consultats.La seva resposta va ser, de nou, “lògica”:Per què reduir el consum? No entenc quin

benefici se’n trauria, hi hauria una baixadadels preus que causaria l'efecte contrari.

Efectivament, la conseqüència imme-diata seria que els pescadors augmentarienencara més la seva pressió sobre els mars.Tot i això, seguir dintre d'aquesta lògicaés sens dubte insostenible i injust, i la crisiper al sector arribarà tard o d'hora. Hemde mirar més enllà de les dificultats a curttermini i buscar altres maneres d’organit-zar-nos.

Per exemple potenciar aquella flota que,a més de ser socialment molt important,genera menys sobreexplotació: la de petitaescala, com hem vist al punt 2. Però lessubvencions no semblen anar per aquestcamí: Europa ha gastat el tr iple ensubvencions a la construcció de vaixellsgrans que a la de vaixells petits. El 30%dels grans arrossegadors rep subvencions;en canvi, dels vaixells artesanals moder-nitzats només en subvencionem un 7%.

El Fòrum Mundial de Pescadors aglutinapescadors artesanals de tot el món. Ellsplantegen les respostes des d’una altralògica, la de la sobirania alimentària:partir de com satisfer necessitats localsamb els recursos locals. No és una respostaabsoluta, però sí que canvia el punt departida i les prioritats.

En el cas de la pesca, una gestió globalés especialment difícil: els mars no sónestancs, l’alta mar és molt lluny... Lescomunitats pesqueres –les confraries enel cas espanyol– tenen eines per fer unaexplotació sostenible dels seus recursos,tal com han fet eficaçment al llarg delssegles. Amb la industrialització, que hi-pertrofia la nostra capacitat, cal repensarcom aplicar el mateix mètode a la novarealitat. El coneixement directe i profunddel mar i les seves poblacions, l’autore-gulació de les hores de pesca o els atursestacionals, el control dels uns sobre elsaltres, el paper que hi té la llotja on totshan de vendre (a Catalunya, per exemple,l'últim que desembarca és l'últim que ven,cosa que ajuda a no pescar més estona delcompte), els vincles socials... són elementsque tenen una eficàcia que difícilmentpoden igualar les administracions des deBrussel·les, Madrid o Barcelona.

23

Amidou, com altres, va veure desaparèixerun dels seus germans abordat per un immensarrossegador mentre dormia embolicat amb lesxarxes per no caure del cayuco. L’arrossegador,que havia penetrat il·legalment a la franjareservada a la pesca artesanal, anava pescanta marxa lenta i amb els llums apagats perquèla seva presència no fos detectada.

I finalment tenim el fet que la tendènciaa exportar el peix pot deixar senseproveïment les poblacions locals. És el cas,per exemple, de les poblacions pesqueresque envolten el llac Victòria i que viuengairebé exclusivament de pescar perca delNil per ser exportada al Nord. En aquestcas, la part de peix que es queden per aells són milers d'espines amb alguna resta

de cua i cap assecades al sol i condimen-tades per un eixam de mosques, tal comens va mostrar el documental El malsonde Darwin que va recórrer Europa igualque ho fa la perca diàriament en avions.

Què podem dir quant al “desenvolupa-ment” facilitat pels ingressos derivats detotes aquestes vendes de peix? Hi ha serio-sos dubtes sobre el benefici que puguinaportar al gruix de la població, si s'ha dejutjar per testimoniatges com el del docu-mental que esmentàvem o els exemplesque hem vist al requadre Històries de colorsalmó (p. 13). D'altra banda, està establertque els acords pesquers incloguin unapartida específica d'ajudes al desenvolu-pament pesquer local (millora de la flota,

recerca, capacitat de control i seguimentde les seves aigües, etc.) però són marginalssobre la suma total: a Guinea Bissau un6%, a Mauritània un 2%.9

Segons un informe encarregat pel Parla-ment Europeu el 1997, els acords no con-tribueixen en res al desenvolupament de laindústria autòctona de la pesca ni afavoreixenl'arrencada econòmica. [..] De fet, contribueixena la inestabilitat econòmica, als conflictes lligatsa l'accés als recursos i a l’emigració forçada delstreballadors de la pesca.

Les confraries depescadors tenen einesper fer una explotaciósostenible dels seusrecursos

9 Inés Moreno: Las subvenciones de la políticapesquera comunitaria. Revista Ecología Política n.32,2006.

CANVIANT LES REGLES, CANVIANT LA LÒGICA



23 TARDOR 2007

GUIA PRÀCTICA

PER ANAR A COMPRAR PEIXQueda’t amb a

24

ETIQUETAPer llei, tots els comerços hande posar una etiqueta al costatde cada peix amb el nom, laforma d'obtenció (extracció,aqüicultura o marisqueig), laregió d'origen i la presentació(eviscerat, filetejat, desconge-lat...). El món pesquer fa tempsque reclama que s'hi afegeixil'art usat en la pesca.

Molts comerços no posen lesetiquetes, i alguns les posenamb mentides. És importantque les reclamem, ens caltransparència per promoureuna cultura de consum cons-cient.

Fonts: Greenpeace: Guía de consumoresponsable de pescado, MAPA: Hábitos decompra, conservación y consumo de los productospesqueros en la población española, www.portal-gastronomico.com, El_Rebost/Pes-cados.htm,www.wwf.ch/it /fare/consigli-pratici/cucina/pesce/pesce/index.cfm,www.fishbase.org, www.iucnredlist.org.

DE PISCIFACTORIA VAL MÉS COMPRAR-NE POCperquè el cultiu no és sostenible. El dels musclos i altres closques (cloïsses,escopinyes, ostres...) sí que ho és.

CADENA ALIMENTÀRIAPer sostenibilitat i per toxicitat, millor com més avall. Al gràfic podem veure elspeixos que hi ha a cada nivell.

Els mol·luscos bivalves per la seva naturalesa acumulen bastantes toxines, malgratque són al nivell més baix de la cadena. Al contrari que el lluç i el llenguado, quen’acumulen poques malgrat ser als nivells alts.

DELS MÉS GRASSOS, NO N’ABUSEMCom més gras és el peix, més greixos insaturats (en particular Omega3) ingerim.Però també més tòxics pot haver acumulat.

Al gràfic: d'esquerra a dreta, de menys a més grassos.

PRIORITZEM LES ESPÈCIES MENYS EXPLOTADESL'estat d'explotació varia moltíssim segons l'origen del peix i segons la varietatque sigui dintre d'una mateixa espècie.

Al gràfic donem algunes indicacions amb un fons groc o blau.

ELS MÉS JOVES, A VIURE!No escollim els que ens sembli que són molt petits.

TEMPORADAVaria molt segons l'origen i la varietat. Alguna indicació genèrica:Sardina, primavera i estiu. Sorell, tardor i hivern.

QUE S'HAGI PESCAT A PROPPistes per saber-ho, en aquest ordre:

1. Comprem en una peixateria de confiança que tingui peix de llotja.

2. El peix serà fresc.

3. A l'etiqueta ha de dir d'on ve.

4. Al gràfic distingim les espècies mitjançant negretes i cursives segons laprobabilitat que vinguin de prop o de lluny.

5. El més habitual és que el peix congelat i el processat vinguin de lluny.

SOBRE EL PREUVal més de pesca artesanal de tant en tant, que de pesca industrial sovint.El mateix pels salvatges versus els criats, en el cas d'espècies que es cultiven.Els peixos herbívors que hem escrit en negreta, a més de ser els més barats sónlocals i saborosos.


23 TARDOR 2007 25

Comer pescado es bueno, pero no cuanto más mejor.La pesca de pequeña escala del litoral es más sostenible ecológica y socialmente.La encontraremos sólo en pescaderías y mercados o por venta directa.Es difícil elaborar una lista de especies sin ningún inconveniente. Quizás elconsejo sería escoger menos a menudo las más problemáticas.

Menjar peix és bo, però no com més millor.La pesca de petita escala del litoral és més sostenible ecològica i socialment. Latrobarem només a peixateries i mercats o per venda directa.Al gràfic hi trobarem força opcions de peixos locals i herbívors. Les espèciesmés problemàtiques, deixem-les per de tant en tant.

això

COM RECONÈIXER EL MÉS FRESCUlls negres, transparents, no enfonsats.Ganyes vermelles i brillants, no marronoses.Els petits s'han de mantenir rígids en agafar-los (amb algunes excepcions, com la maire o la bròtola). En els més grans, pitjantamb un dit la carn ha de tornar a lloc sense deixar marca (excepte en el cas del roger o moll).Les escates han d'estar ben agafades a la pell, que no saltin fàcilment (excepcions: sardina, seitó i similars).Que estigui sencer. El semicongelat arriba sense vísceres.El marisc, que es mogui (antenes, potes, closques que s'obren i es tanquen...).Olor fresca de mar, no d'amoníac (excepte alguns com la rajada, que en pot fer olor de natural).Escollim un cop allí, no ens quedem amb una opció presa per endavant.Els dilluns al matí no hi ha peix fresc.

Espècies de piscifactoría (és difícil trobar-les d'origen salvatge).

cursiva Espècies majoritàriament importades o pescades en aigües llunyanes.

negreta Més del 40% prové de cultius o pesqueries properes.

normal No tenim informació sobre l'origen de la pesca.

Població estable al Mediterrani.

Població estable en general.

Estat de sobreexplotació al Mediterrani.

Estat de sobreexplotació en general.

De la resta d'espècies no tenim informació sobre l'estat d'explotació.

CARACTERÍSTIQUES DELS PEIXOS MÉS COMUNS

Calamars,bruixa, mol·luscos bivalves,maire, bròtola (o mòllera),

palaia, esparrall, peix de sopa1

Sorell,sardina, seitó

Zooplàncton, petits crustacis, ous i larves de totes les espècies

Fitoplàncton

Grans

carnívors

Carnívors

Filtradors

i herbívors

Nivell 1

Nivell 0

Peix blanc Peix semigras Peix blau

CA

DE

NA

AL

IME

NT

ÀR

IA

Lluç, bacallà,rajada,

rap

Llagostí,turbot, gamba,

escamarlà, sípia, pop,abadejo

Bacora (o tonyina blancao bonito del Norte)

Llenguado,orada, llobarro, truita,

besuc, sarg, pagre

Salmó, tonyina,peix espasa, anguila,

congre, tauró

Verat,moll (o roger)

Arengada

1 Peix de sopa (o morralla) es refereix a un conjunt de peixos de la nostra costa que són poc apreciats perquè tenen moltes espines (moltes vegadeses llencen al mar), però en canvi són molt saborosos. Se solen usar per fer brou, encara que alguns també es poden menjar fregits. Inclouen escórpora,aranya de mar, cinta, rata, moixina, boga, mabre, popets de roca, galeres, cranc... Juntament amb la resta d'herbívors en negreta (excepte els mol·luscos)conformen les opcions més locals i barates.

CONTINGUT EN GREIX

OPCIONS 23-pag26-32-cat 25/9/07 18:08 Pgina 1

Composicin


23 TARDOR 2007

Mitjançant pàgina webHi sol haver una pàgina amb les ofertes i una altra amb les demandes(algunes iniciatives no admeten demandes), i en general es podenveure ordenades per ordre d'arribada i per temes (mobles, joguines,llibres, etc.). Poden funcionar de maneres diferents:

En algunes cal registrar-se com a usuari per enviar ofertes idemandes, en altres en pot enviar qualsevol.En algunes qui està interessat en una oferta o demanda contactadirectament amb l'oferent (les adreces electròniques poden servisibles o no), en altres hi ha un moderador que posa en contacteles dues parts.N’hi ha que permeten recollir ofertes i satisfer demandes a canvide no res; en d’altres cal intercanviar un objecte per un altre.

Unes quantes webs de graticiclatge: www.reutil.net, www.vols-tens.unmicroclima.com, www.deixalleriadegirona.org/ofer-tes_i_demandes, www.intercanvis.org. Algunes amb publicitat:www.truekalo.com, www.loregalo.com.

Amb llistes de distribucióEls apuntats a la llista reben i envien missatges amb ofertes i demandesa tota la llista, i els interessats escriuen a l’oferent o demandant ambqui volen contactar. Es pot escollir rebre només un resum periòdico cap missatge, ja que també es poden consultar els anuncis en unapàgina web.Així funciona una de les iniciatives pioneres en graticiclatge, Freecycle,que té grups locals per tot el món (el de Catalunya és aes.groups.yahoo.com/group/Barcelona-Freecycle). Usa com aplataforma les llistes de distribució de Yahoo!, una empresa ambpràctiques que encaixen poc amb el decreixement del consum. Dosexemples: l'opció de rebre de forma ocasional [..] ofertes [..] de Yahoo!i/o de tercers està activada per defecte; i en navegar per la web de lesofertes i demandes es visualitzen pàgines amb publicitat.

26

Ide e s

Per consumir d’una altra ma

nera

GraticiclarReutilització i

noves tecnologies

Allò tan lògic defer servir una cosaque un altre ja no

vol... ara ambinternet encara és

més fàcil!

COM FUNCIONAGraticiclar1 és un neologisme que sorgeix perdenominar l'aparició de xarxes o iniciatives queconjuguen l'acció (social) de la donació i l'acció(ecològica) de la reutilizació a través d'internet,2

ja sigui mitjançant llistes de distribució o d'unapàgina web.

El principal objectiu del graticiclatge és, desd'un enfocament plenament d'acord ambl’ecologisme social, satisfer necessitats materialsproduint un baix impacte ecològic, en aquestcas donant una nova vida a objectes quehan caigut en desús. Així, aquestes iniciativesofereixen i demanden objectes materials ipropicien que passin gratuïtament d'unes mansa altres.

No és res gaire nou per a persones i grupsconscienciats en qüestions socioambientals: abansde comprar alguna cosa solem pensar si algú ensla podria deixar o donar, i abans de llençar capobjecte que alguna vegada ens hagi estat valuóspensem a qui li podria interessar. Internet ensajuda a ampliar el cercle de persones a lesquals preguntar.

Convé tenir present que el graticiclatge i altresformes de reutilizació d'objectes de vegades sónvistes com a “redempció” als nostres impulsosconsumistes: ja puc comprar mobles nous cada pocsanys perquè algú altre farà servir els que jo rebutgi.Si ho veiem així, els intercanvis ens ajudarana incrementar el consum en comptes dereduir-lo… Algunes iniciatives fins i tot ensempenyen descaradament a consumir: Ja no teniumés excuses per no canviar perquè a cambia.es sortegemun fantàstic pack per als canviadors [..] cada setmana.El podràs gaudir i després canviar-lo per un altre denou.

1 Als països anglosaxons se’n diu freecycle.2 També hi ha moltes iniciatives amb el mateix objectiuque funcionen sense l'ajuda d'internet, com els mercatsd'intercanvis. En parlarem en algun altre article.

PABLO LLOBERAés educador ambiental.

PABLO LLOBERA


Composicin


23 TARDOR 2007 27

Roba, calçat, bicicletes (objecte molt interessant: pera qui no la fa servir és una veritable nosa i per a quila farà servir és una veritable benedicció), mobles,carregadors de mòbil, jocs, instruments... La llista ésinterminable, les possibilitats que s'obren amb elgraticiclatge també ho són.

Entre els objectes més oferts hi ha els que femservir durant poc temps, sigui perquè la necessitatés temporal (roba i estris per a bebès, crosses...) siguiperquè corresponen a aficions o modes passatgeres(aparells de gimnàstica, algun petit electrodomèstic...).Això ens recorda que, quan vulguem un d'aquestsobjectes “passatgers”, val especialment la pena mirard'evitar de comprar-ne un de nou.

QUÈ S'OFEREIX, QUÈ ES DEMANA

COSTA GAIRE?

A la nostra cultura ens fa cosa accep-tar una cosa que un altre no vol. Ono donem valor a quelcom que re-bem gratuïtament, per això devegades s'incompleixen els compro-misos de recollida.La tasca de moderar requereix tempsde dedicació.No és rar que webs de graticiclatgedeixin de funcionar al cap d'un temps,no estem acostumats a participar re-gularment.Publicar una web que manejarà dadespersonals dels visitants té uns re-quisits legals.

Satisfem necessitats o desitjos.Estalviem diners i recursos materialsi energètics.Allarguem la vida útil dels objectes,generem menys residus.Aprenem a valorar els objectes perla seva utilitat.Ens relacionem amb altres persones,formem vincles socials i d'ajuda.

QUÈ HI GUANYEM?

Un espai web o una llista de distribució. Es poden gestionar automà-ticament les llistes d'ofertes i demandes i els contactes entre els participants.Acordar unes condicions d'ús. Per exemple, s'admetran transaccions ambdiners o només gratuïtes? Es prohibiran les ofertes/demandes de determinatsobjectes (il·legals, no apropiats per a totes les edats, animals...)?Algú que actuï com a moderador: per posar en contacte oferents idemandants si es decideix funcionar així, per filtrar les ofertes d'objectesque s'hagi decidit excloure de la iniciativa…És convenient comptar amb un grup promotor inicial de persones,famílies, entitats etc. que dotin de vida la iniciativa per fer-la així mésatractiva a altra gent.

QUÈ NECESSITEM PER MUNTAR-NE UNA


Composicin


23 TARDOR 200728

Ec o

n om

iaa l t e rnativ a

Valors que transformen

Sense ànim de lucre

JORDI PANYELLA

Sense ànim de lucre, sisè idarrer tema d’aquestslliuraments d’EconomiaAlternativa, valors quetransformen. Han estat siscol·laboracions basades enels sis principis que inspirenl’economia solidària, socialo alternativa —diguem-necom ens resulti mésagradable. L’important ésque són diàlegs entrepràctiques i teories queconflueixen i parteixend’això: valors quetransformen.

JORDI PANYELLAés periodista especialitzat en economia solidària.Ha coordinat la revista Parrac, és redactor delsetmanari Directa i membre del consell de redaccióde Nexe.

Ateneu Popular de Nou Barris L’Ateneu Popular de Nou Barris té perobjectiu principal fomentar la participació social i cultural al barri. Neixd’una okupació que fa el veïnat d'una antiga planta de producció d'asfaltque contaminava el barri, l’any 1977. Des d’aleshores, de les tasques que hadesenvolupat en destaca l’aposta pel circ. Però el més important és, comdiu en Sergi, que hi ha un reconeixement polític, i la nostra proposta estàlegitimada pel barri.L'Ateneu està gestionat per l'entitat Bidó de Nou Barris, que es finança enpart amb l'activitat pròpia i en part amb subvencions públiques. En aquestcas, també, els recursos econòmics són un mitjà per acomplir l’objectiuprincipal. Creiem que els diners públics no són propietat de l’Ajuntament ique hem demostrat que podem gestionar recursos públics i que lesaportacions impositives que fa la gent del barri han de retornar al barri.Com ens expliquen: Les parets de l’equipament són del Districte de NouBarris, però la gestió és del Bidó de Nou Barris, que es responsabilitza autò-nomament de tot.Des d’un punt de vista organitzatiu funcionen a través de comissions: Quanalgú es vol implicar es demana responsabilitat i continuïtat. Amb els anysl’Ateneu ha sabut regenerar-se bastant bé i ha sabut mantenir en un mateixespai gent nova, amb idees noves i gent amb experiència amb una visiómés conservadora; el fet d’unir experiència i aire fresc és una de les clausde l’èxit d’un projecte.


Composicin


23 TARDOR 2007 29

Sense ànim de lucre Quan una organització (sigui empresa, associació ocol·lectiu) es defineix com a organització sense ànim de lucre, simplement estàanunciant la seva renúncia a repartir els beneficis entre les persones sòcieso propietàries. Un dels objectius pot ser fer molts diners, però aquests nopodran anar a les persones, sinó que s’hauran de destinar a altres coses. Comexplica la Dori d’Ona Nova: Nosaltres podem tenir beneficis econòmics,lògicament, però sempre es reinvertiran en projectes de l’associació.El benefici no és un fi en si mateix, sinó un mitjà a partir del qual s’assoleixenels objectius principals de l’entitat. Generar benefici o almenys no tenir pèrduesés fonamental, ja que amb aquests diners s’acompleixen els objectius dereinserció social o laboral que té Ona Nova.

Ona Nova Ona Nova és una associacióde dones que va néixer l’any 1998 albarri de la Marina (Zona Franca deBarcelona). Com diu la Dori: Al barrino hi havia cap altra associació quetreballés amb dones i per la igualtat,i les circumstàncies i les necessitatsdel territori ens van portar a entraren el tema de la inserció laboral dedones. Des d’aleshores, han desen-volupat la seva activitat econòmicaen els serveis de proximitat (neteja dedomicilis, cangurs, cuidar i acom-panyar persones...). Vam començar adonar feina a un grup de dones delbarri perquè deixessin l’economiasubmergida, tinguessin un contractei poguessin cotitzar per tenir finalmentuna jubilació i els mateixos drets i deu-res que qualsevol altra treballadora.Actualment, disposen d’un forn de paon donen feina a dones més grans de45 anys i acaben d’inaugurar la cafe-teria de la Biblioteca Francesc Candel.

Riquesa La riquesa no seria la mera acumulació de capital, sinó la consecució d'uns objectius que una organització es marcai que pel fet de disposar d’uns beneficis econòmics pot anar assolint.La Dori ens explica que la seva feina incideix en dues vessants: La individual, que el que fa és augmentar l’autoestima deles dones, que siguin reconegudes com a treballadores, i la social, ja que quan una persona està bé motiva tota la família, iaixò es transmet a tot el barri, vull dir que estàs creant riquesa i autoestima al barri. En el cas d’en Sergi, veu que elsmecanismes de participació a l’Ateneu generen una riquesa que fa que diverses visions puguin arribar a consensuar-se, inormalment es tradueixen en decisions força acurades i rigoroses.El concepte de riquesa acostuma a anar associat a uns beneficis econòmics que sovint ni tan sols són visibles ni beneficienles persones. En el cas dels estats, per exemple, es parla de riquesa o bonança econòmica quan puja la borsa o quanaugmenta el PIB. Ni una cosa ni l’altra tenen efectes reals sobre la majoria de la ciutadania, ja que la borsa es basa enl’especulació financera d’un valor atorgat a l’acció d’una empresa i el PIB es basa en l’augment de la facturació global d’unpaís. Com diu l’Arcadi Oliveres: Sempre miraré amb admiració aquell ministre d’Economia d’un país ric que un dia digui quel’any següent baixarem un 2% el PIB perquè estem malbaratant els recursos. La idea que la bonança econòmica, que elcreixement ha d’anar aparellat, any rere any, amb la nostra activitat econòmica, em sembla horrorosa.

Avui en dia, acceptar que les nostrestasques diàries parteixin d’uns valors i nod’una inèrcia, no és fàcil. Aquest sisèprincipi, la manca d’ànim de lucre, n'ésun exemple especia lment c lar.

El no-ànim de lucre és una opciómés que es pot tenir en compte a l’horade planificar la nostra activitat econòmica,per situar els valors allà on vulguem.

A la pel·lícula Invisibles, quan una ongsuggereix a una indústria farmacèuticaque fabriqui certa medicina per a lapoblació pobra de l’Àfrica, un responsabled’aquesta indústria els respon: No ésil·legítim que nosaltres cerquem el màximbenefici. Nosaltres diríem: depèn. És legítimnomés si no ho fas a costa d'explotar algú,de perjudicar-lo o privar-lo dels seusdrets. Malauradament no és el casmajoritari.

Si buscar el màxim benefici és el nordque guia més persones avui al nostre món,des de l'economia alternativa creiem que

hi ha altres nords que poden ser mésenriquidors, tant a nivell personal comsocial, i sorgeixen de la voluntat de posarels valors que ens omplen com a personesen el primer lloc de la llista de prioritats.Aturem-nos un moment a pensar: quèentenc jo per enriquir-me? En definitiva,què és la riquesa?

Actualment, moltes organitzacions quetreballen per la transformació social tenenactivitat econòmica, ja sigui perquè hancontractat una persona, ja sigui perquèorganitzen un concert o tenen un serveide cafeteria al seu local. Generar aquestaactivitat econòmica no vol dir cercar-neel benefici, normalment és una conse-qüència que va després de la primera.

Per exemple, la manca d’ànim de lucrepermet a una organització com OnaNova practicar un valor de l’economiaalternativa. Un altre exemple serial’Ateneu Popular de Nou Barris.


Composicin


23 TARDOR 200730


Composicin


23 TARDOR 2007 31

El món cooperatiu sempre ha anat generantiniciatives per transformar les dinàmiquesdel mercat capitalista i crear noves maneresde fer economia.

PERÒ... QUÈ ÉS EL MERCAT SOCIAL?Mercat significa un conjunt d'activitats de comprai venda de mercaderies dutes a terme per duescategories de subjectes econòmics, oferents idemandants. El mercat social no deixa derespondre a aquesta definició, però amb ladiferència que es fonamenta en una basede valors socials i que els resultats no noméses compten a partir de diners.

El mercat social és, doncs, un mercat enquè cadascú fa la seva funció —consum,producció, comercialització, finançament iintercanvi— segons criteris d’economiasocial i solidària. Aquests criteris es basenen el que anomenem el triple excedent.

El triple excedent són les destinacions quel’economia social i solidària considera quehan de prendre els resultats de l’empresa.Aquests resultats poden ser tant econòmics(la salut dels quals és imprescindible per ala supervivència) com socials. I les tresdestinacions que han de tenir són: lapersonal, destinada a millorar la satisfaccióindividual dels treballadors i cooperativistes;la societària, destinada a enfortir l’empresa,millorar les condicions laborals, etc.; i lasocial, destinada a millorar la societat en laqual es desenvolupa la iniciativa econòmica.

La redistribució dels resultats segons eltriple excedent sempre s’ha de realitzar,evidentment, d’acord amb principisd’igualtat, equitat i solidaritat

No cal dir que entre les cooperatives ialtres organitzacions que estem teixint aquestmercat social hi ha diferències de criterisi valoracions, però creiem que el que ésessencial és poder dialogar, establir ponts,treballar conjuntament per optimitzar

recursos, ampliar els espais on es pot treballar,etc. I és des d’aquesta diversitat que es podengenerar alternatives econòmiques mésàmplies i que arribin cada vegada a méspersones.

Com a consumidors, el nostre paper dinsdel mercat social no es limita només ald’intercanviar diners per productes oserveis, sinó que hi podem tenir un papermolt més actiu. Realitzar un consumconscient, informar-nos o consumir deforma col·lectiva a través d’una cooperativaja són maneres d’eixamplar l’economiasocial. Però és que, a més, hi podem tenirun paper gens menyspreable com aconnectors d’experiències: seguramentconeixem altres col·lectius i experiènciesdiverses, o nosaltres mateixos som petitsproductors, o participem en espais que noestan interrelacionats en aquesta xarxa...,de manera que podem ajudar a establirponts, connexions i col·laboracions.

Es tracta, doncs, de revertir la dinàmicadel mercat capitalista, que busca generarconsumidors aïllats i independents. Fent-nos conscients de què consumim, a quiho fem i de quina manera, podem variaralgunes de les nostres activitats i esdevenirpetits promotors de l’economia socialdeixant enrere la imatge del consumidorpassiu que només s’interessa per la sevasatisfacció personal.

A Catalunya, la Xarxa d’EconomiaSolidària (www.xarxaecosol.org) agrupadiferents organitzacions que promouenl’economia social i solidària. Té com aplantejament explícit la promoció delmercat social, i especialment de laintercooperació i col·laboració entre elsseus membres. Es tracta d’un àmbit onenllaçar diferents espais, col·lectius ipersones, i fer difusió dels principisd’economia social i solidària.

Mir

ad e s

De gent, sobre coses

Mercat socialEnllaçar-se, intercooperar, connectar…

El mercat social promouxarxes de productors iconsumidors actius,conscients i que col·laborenamb l'objectiu comú degenerar un benefici tant pera l'empresa com per alstreballadors i la societat enla qual es desenvolupal'activitat.

MARTINA MARCET FUENTES

MARTINA MARCET FUENTESés sòcia treballadora d’Arç Cooperativa, i laresponsable de comunicació i publicitat de lacooperativa.


Composicin


consum conscient estÀs gaire peix? · al principi de la p. 27, l’adreça on trobar més...

Documents