LUNES, 14 dE SEPTIEMBRE dE 20091 0 M o N o g R á f I c o E S P E c I a L

¿Puede describir la actividad principal de empresa?Single Consulting es una organiza-ción de consultoría que ayuda a las empresas a mejorar su productividad a través del cambio en sus procesos, organización y sistemas. La clave del éxito es su equipo de profesionales, que dispone de más de 15 años de ex-periencia en Europa y Latinoamérica y además tiene un profundo conoci-miento del sistema SAP, que hoy en día es una tecnología que soporta los procesos de gran parte de las organi-zaciones más importantes del país.

Explique cómo surgió la ideaSingle nació hace casi 3 años para cubrir un hueco del mercado. Los clientes inmersos en grandes proyec-tos de transformación necesitaban servicios de asesoría independientes para su puesta en marcha. En la mayo-ría de los casos, las grandes empresas consultoras estaban más focalizadas en el desarrollo de las soluciones téc-

nicas que en el soporte a la gestión de cambio de sus clientes. Además, en muchas ocasiones, se primaba más la necesidad de incrementar la venta que las necesidades reales de los clien-tes. Por todo ello, pensamos que una empresa como Single podía aportar, además de su experiencia, su inde-pendencia “real” y una visión global e integradora para acometer grandes proyectos de transformación.

¿Cómo plantearon los temas financie-ros para su puesta en marcha?Single está financiada por 100% por capital propio aportado por los accio-nistas que son en parte los socios que desarrollan negocio y a los consultores que mejor contribuyen al crecimiento de Single. No hay ningún socio finan-ciero, la estrategia en los tiempos ac-tuales es la de crecer orgánicamente, reinvirtiendo el beneficio obtenido. La entrega de proyectos con la calidad y las expectativas previstas por los clientes, nos lleva a que repitan y a que

se conviertan en referencias para los nuevos. Esto nos permite autofinan-ciar el crecimiento.

¿Qué barreras han encontrado para su puesta en marcha?El negocio de la consultoría es en gran parte un negocio de confianza. Si empiezas con una empresa nueva el conocimiento del mercado es nulo, por este motivo nuestros inicios fue-ron los de trabajar oportunidades de negocio conjuntamente con personas y empresas que conocían nuestras aptitudes y actitudes en el desarrollo de nuestra profesión. Las referen-cias actuales de Single nos permiten transmitir la seguridad que el cliente necesita.

¿Dígame tres aspectos positivos de la innovación en Catalunya y cuáles los débiles?A la numerosa presencia de empre-sas añado la disponibilidad local de recursos de consultoría con vocación

internacional debidamente forma-dos y experiencia. La mentalidad continua de mejora, superación y en estos momentos de supervivencia de muchos empresarios catalanes hacen de Catalunya un territorio abonado para la consultoría. El punto débil es la pérdida de decisión de empresas ubi-cadas en Catalunya en favor de otros territorios.

¿Ha decidido seguir creciendo en Ca-talunya?Los servicios que prestamos creemos que son diferenciales y por lo tanto van a seguir creciendo en Madrid, en Catalunya y en Latinoamérica. Single tiene actualmente también presencia en México y Perú.

“El negocio de la consultoría es en gran parteun negocio de confianza”Hablamos con Jordi Solé, director de desarrollo Negocio Single consulting, para conocer de primera mano la experiencia de esta empresa y su una visión global e integradora para acometer grandes proyectos de transformación.

Jordi Solé, director de Desarrollo Negocio Single Consulting

Barcelona, impulsada pels Jocs Olím-pics de 1992, Gaudí i el modernisme, Dalí, el romànic, el Barça, Ferran Adrià, Lloret i la Costa Brava, Port Aventura i la Costa Daurada...

Tradicionalment, Catalunya, com moltes altres àrees geogràfiques costaneres, s’havia posicionat bàsi-cament amb el turisme de sol i platja. Darrerament, però, fruït d’una aposta emprenedora, innovadora i antici-pant-se a d’altres mercats competi-dors, s’ha explotat molt eficientment tota una sèrie de marques, localitats, institucions i personalitats referents a Catalunya, i s’ha comunicat al món que aquí hi ha un turisme de qualitat, ricament diversificat –on la cultura, l’art i el lleure tenen un pes específic important- amb l’objectiu de col·locar el nostre país en el punt de mira del circuit turístic internacional.

Cal prendre nota d’aquest notable èxit del turisme a Catalunya per ex-portar-lo i aplicar-lo a d’altres àmbits, com per exemple, el de la captació d’emprenedors i d’inversors interna-cionalment.

No són temps fàcils, tots ho sabem. Segons indiquen estudis de conjuntu-ra econòmica d’IESE, la recuperació econòmica global, en el millor dels casos, serà lenta i tindrà lloc al llarg del 2011 i el que queda clar és que el tur-isme, per si sol, tan sensible als cicles econòmics, no podrà compensar la

pèrdua de riquesa que ha suposat la davallada del sector immobiliari, que fins fa poc actuava com a pols d’atracció de capital internacional (el conegut efecte Florida), en especial entre particulars del nord d’Europa, i sobretot a les zones costaneres.

És per això que a Catalunya li convé, més que mai, destinar una part sig-nificativa dels seus esforços en la captació d’emprenedors i inversors, una de les poques alternatives que ens queden per continuar generant riquesa. És cert que avui Catalunya gaudeix d’un reconeixement com a motor emprenedor empresarial en el conjunt de l’Estat, però aquesta per-cepció encara queda molt diluïda fora d’Espanya.

Per fer un salt qualitatiu en aquest aspecte calen com a mínim cinc coses. Primerament, com en tota bona estratègia de comunicació, cal una intensa i extensa prospecció de mercat, és a dir, identificar on són els bons emprenedors -així com els “in-

struments” financers que els ajuden a iniciar les seves iniciatives- arreu del món per, sense por, persuadir-los per tal que vinguin i apostin per Catalu-nya com a plataforma competitiva. A on els podem trobar? D’una banda als mercats emergents, allí on pren-guin decisions; però d’altra banda, a aquelles àrees geogràfiques, com ara als països del Nord d’Europa, respecte als quals Catalunya disposa d’avantatges competitius i compara-tius.

En segon lloc, cal dissenyar el mis-satge, que ha ser ambiciós. Cal que siguem prou hàbils per comunicar de forma clara aquells aspectes positius que té Catalunya i que la fan atractiva, per a “vendre-la” com a mercat per innovar i emprendre. Això es tra-dueix en amplificar allò en què som bons i del que ens sentim orgullosos: a Catalunya hi ha talent, bona clima-tologia, bones infraestructures, alta qualitat de vida, disposa d’una situ-ació geogràfica òptima, sense oblidar que som un país on una determinada forma d’emprendre està socialment reconeguda.

En tercer lloc, cal definir els canals que alhora poden actuar de prescrip-tors. És molt important treballar con-juntament amb els principals pilars de l’economia catalana, aprofitant el seu reconeixement internacional, com ara, IESE, ESADE, la Barcelona Business School i la Fira de Barcelona,

entre d’altres. En aquest sentit, ini-ciatives com el saló Hit són positives, però, en la nostra opinió, es queden curtes d’ambició. També cal aprof-itar les eines que ja tenim com ara les delegacions de la Generalitat de Cata-lunya en punts estratègics del món –Londres, Berlín, París, Nova York, entre d’altres– que poden exercir de brúixola a l’hora d’atraure esperit emprenedor arreu del món.

De totes maneres, amb això no n’hi ha prou. En quart lloc, cal demostrar amb fets que Catalunya és realment un bon lloc on emprendre noves activitats empresarials. La nostra ex-periència en comunicació ens porta a la conclusió que és absolutament nec-essari comprometre’ns a trencar totes aquelles traves i principals elements de resistència que tot emprenedor pot trobar-se abans d’embarcar-se en una nova aventura.

Aquí, l’ajuda de l’Administració Pública és fonamental i és en aquest terreny on encara tenim molta feina a fer. En un dels darrers actes que varem organitzar a ESADE, en el marc del projecte CREMA (Creative Management) – iniciativa pensada per dinamitzar el debat de la inno-vació empresarial a Barcelona - em sembla oportú recordar les queixes que un reconegut empresari del sec-tor hoteler de Barcelona va dirigir cap a l’Administració Pública; va denun-ciar la seva excessiva rigidesa i buro-

cratització, màxim si ho comparava amb situacions similars en països del nord d’Europa, amb el conseqüent retard dels projectes i la pèrdua d’oportunitats de negoci.

Finalment, cal ser dinàmics, avançar-se i dissenyar incentius que atreguin aquests emprenedors, i concentrar aquests incentius en aquells sectors estratègics (ja s’està començant a fer) que siguin del nostre interès com la salut, la biotecnologia, les TICS o la indústria cultural.

Tenim, en definitiva, l’experiència, les capacitats, i alguns instruments per fer-ho. Ens cal la consciència clara que hem de millorar tots plegats i l’aposta decidida i ambiciosa de co-municar al món que Catalunya és el millor lloc on emprendre una nova activitat empresarial.

Víctor BertranManager Quarck comunicación

“El negocio de la consultoría es en gran parteun negocio de confianza”Ed magna facil utat, ver sum non et augiam diamconsecte minis nostion sequat. Er secte feum qui exer ipisi bla core cor si. cor se tionsed te faciduis am venis ectem ipisl dunt lum quisl ex eugait augiat. Mag-niamcommy ni Ugait ut et alis et aliquis alit lore tatinit ut utem illan ulluptat wis ex exerat nonsedSan

Iquipisim do od modi-amc onsent volortie minim in hendre do-lore etuer alit ut aute