CONSTRUCCIÓ D’UN ESPAI URBÀ. CASTELLÓ

Hallan los PRIMEROS RESTOS ROMANOS DE CASTELLÓ EN VILLAMARGO. Las excavaciones arqueológicas de lasobras de encauzamiento del barranco de Fraga han sacado a la luz los primeros hallazgos romanosdocumentados en la ciudad de Castelló. Se trata de una villa romana datada entre los siglos I y III d.C.encontrada en el Camí Villamargo.

Levante-emv.comEl mercantil valenciano26/11/2009

La construcción hallada enVillamargo, en el entorno delCaminàs, refuerza la tesis deque la Vía Augusta discurrió poresta calzada de origen íberoque conecta con otrosemplazamientos romanoslocalizados en la provinciacomo la villa de Benicató enNules, Vinarrajell en Burriana oel Mas d´Aragó en Traiguera.

VIA AUGUSTA

Miliari Carcaixent

Miliari Borriol

Arc Romà de Cabanes

CASTELLÓ de la Plana, segle XIII

TORRE DELS ALÇAMENTS

Les restes de la Torre dels Alçaments són l’ únic vestigi significatiu de la fortificació medieval de la ciutat.Corresponen a la base d’una de les portes de la muralla del s. XIV.Avui són aula-museu soterrani.

CASTELLÓ SEGLE XVII

El 1459 comença la construcció delCampanar, separat de l’església.

LA LLOTJA DEL CÀNEM

EL CREIXEMENT URBÀ

CREIXEMENT DESORDENATAl llarg del segle XVII i el segle XVIII que portarà a

ENDERROC DE LES MURALLES: En els inicis de la dècada dels anys 90 del segle XVIII

PLANIFICACIÓ URBANA: PRIMER: A càrrec d’Antonio Bermúdez de Castro (Cases en el lloc de la muralla i construcció de la Plaça Nova o del Rei).DESPRÉS: Planificació mitjançant EXAMPLES (1914)

PGOU de Vicent Traver 1928

CASC VELL; ZONA D’AMPLIACIÓ I, ZONA D’EXTENSIÓ (tipus ciutat jardí de baixa densitat

PGOU de Vicent Traver 1928

CASC VELL; ZONA D’AMPLIACIÓ I, ZONA D’EXTENSIÓ (tipus ciutat jardí de baixa densitat)

EDIFICIS/ESPAIS NOUS PER A NOVES NECESSITATS I NOUS SERVEIS

Enllumenament públic, escorxador, telègraf...

Escorxador. Cementiri. Estació de ferrocarril València-Castelló. Teatre. Passeigs Ribalta. Plaça de bous. Hospital. Algunes fàbriques. Les cases barates. Edifici de Correus

El panyet (cases barates). Plaça de bous...

1900-1915

1792: construcció pel bisbe Climent del Palau del carrer Governador.1798: finalització de les obres de la Plaça Nova (del Rei), el primer mercat de dilluns es va realitzar el 28 d’octubre de 1800.1832: inauguració de la Plaça de bous (en l’avinguda del Rei, on està l’institutRibalta)1833: inauguració de l’enlluernament públic d’oli (en 1863 es va instal·lar el de petroli; en 1871 el de gas i en 1899 l’elèctric)1833: Castelló es declarada capital de província.1834: construcció de l’escorxador públic (al final del carrer Governador)1847: construcció del passeig de Campoamor.1846: creació de L’institut de segon ensenyament (en el convent de les monges de Santa Clara).1855: s’inaugura el telègraf1861: inauguració del nou cementiri.1862: inauguració del ferrocarril de València a Castelló.1869: es construïa en el lloc de l’antic cementiri, un passeig al qual es va denominar de Ribalta.1880: creació de l’Ateneu obrer.1882: primera pedra de l’Hospital Provincial.1890: primera pedra del teatre de la Plaça de la Pau1892: comencen les obres del port.1899: inauguració del nou telèfon urbà, el concessionari serà Joaquin Carpí Marmaneu.

Habitatges burgesos

CREIXEMENT URBÀ (1960-1980)

Fins 1955 Castelló havia crescut lentament, de forma espontània o dirigida, però sempre en compacte.Als anys 60 l’èxode rural farà que l’extrarradi de la ciutat aglutine gran quantitat de població: de un

5% en 1940 es passarà a un 15% en 1975.

“El Plan de 1963 no pudo contener este desorbitado crecimiento, consecuencia de un alud inmigratorio que fluía constantemente. La permisividad fue su principal filosofía…Los resultados fueron desmembración en grupos periféricos, y también el crecimiento en altura, especialmente en el centro histórico, sin normas ni relación entre altura de edificios y anchura de calles.” (ORTELLS,1987)

RONDES

Universitat