constitucions espanyoles del segle xix i xx

2
CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL SEGLE XIX Constitució Sobiranía Corts 1812 Monarquia Parlamentària Nacional Unicamerals Congrés dels Diputats Elegits per sufragi universal indirecte. ESTATUTO REAL DE 1834 Monarquia Parlamentària Rei i las Corts Bicamerals Estament de Procuradores Cámara d’ elección popular (16.000 electores) Estament de Próceres Grandes de España (miembros natos) y otro grupo de nomenament reial i condició vitalicia.(Alts càrrecs de l’ Administració, intel·lectuales de prestigi) 1837 Monarquia Parlamentaria Nacional Bicamerals Congres dels Diputats Elegidos por tots els contribuentes (1 milió d’ electors) Senat Nomenats `pel Rei , pero dels previament elegits perl poble en un número tres vegades superior al de Senadores. 1845 (Monarquia Parlamentària) Rei i les Cortes Bicamerals Congres dels Diputatats Elegits entre els españoles que pagasen 400 reales d’ impostos o determinades capacitat que pagasen la meitat. (150.000 electores). En 1864 O´Donnell aprobó una nueva Ley Electoral (400.000 electores) Senat Tots nomenats pel Rei amb carácter vitalici NONATA DE 1856 (no llegó a entrar en vigor) Nacional Bicamerals Congres dels Diputats Elegits pel poble. No es va aprovar LLei electoral, pero se suposa que el dret a vot s’ampliaria a tots els contribuents. Senat Elegit pel poble. 1869 (Monarquia Parlamentària Nacional Bicamerals Congres dels Diputats Sufragi Universal Masculino. 1 Diputado por cada 40.000 electores Senat 4 Senadores por Provincia amb independència de la seua població REPUBLICANA DE 1873. (no va entrar en vigor) Nacional Bicamerals Congres dels Diputats Sufragi universal masculino. 1 Diputado per cada 50.000 electors. Senat 4 Senadores per Estat amb independència de la seua població. 1876 (Monarquia Parlamentaria) Rei i les Cortes Bicamerals Congres dels Diputats Elegits pel poble . En un principi la Llei electoral estabblia el sufragir censatariel , pero en 1890 es va establir definitivament el sufragi universal masculi en España. Senat Tres tipos de senadores: por dret propi, nomenatas pel Rei i altre grup nomemat pels majors contribuents

Upload: benienge

Post on 23-Jul-2015

937 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: Constitucions espanyoles del segle xix i xx

CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL SEGLE XIX Constitució Sobiranía Corts

1812

Monarquia

Parlamentària

Nacional Unicamerals Congrés dels Diputats Elegits per sufragi universal indirecte.

ESTATUTO REAL

DE 1834

Monarquia

Parlamentària

Rei i las Corts Bicamerals Estament de Procuradores Cámara d’ elección popular (16.000 electores)

Estament de Próceres Grandes de España (miembros natos) y otro grupo de

nomenament reial i condició vitalicia.(Alts càrrecs de l’

Administració, intel·lectuales de prestigi)

1837

Monarquia

Parlamentaria

Nacional Bicamerals Congres dels Diputats Elegidos por tots els contribuentes (1 milió d’ electors)

Senat Nomenats `pel Rei , pero dels previament elegits perl poble

en un número tres vegades superior al de Senadores.

1845

(Monarquia

Parlamentària)

Rei i les Cortes Bicamerals Congres dels Diputatats Elegits entre els españoles que pagasen 400 reales d’

impostos o determinades capacitat que pagasen la meitat.

(150.000 electores). En 1864 O´Donnell aprobó una nueva

Ley Electoral (400.000 electores)

Senat Tots nomenats pel Rei amb carácter vitalici

NONATA DE 1856

(no llegó a entrar en

vigor)

Nacional Bicamerals Congres dels Diputats Elegits pel poble. No es va aprovar LLei electoral, pero se

suposa que el dret a vot s’ampliaria a tots els contribuents.

Senat Elegit pel poble.

1869

(Monarquia

Parlamentària

Nacional Bicamerals Congres dels Diputats Sufragi Universal Masculino. 1 Diputado por cada 40.000

electores

Senat 4 Senadores por Provincia amb independència de la seua

població

REPUBLICANA

DE 1873.

(no va entrar en

vigor)

Nacional Bicamerals Congres dels Diputats

Sufragi universal masculino. 1 Diputado per cada 50.000

electors.

Senat 4 Senadores per Estat amb independència de la seua

població.

1876

(Monarquia

Parlamentaria)

Rei i les Cortes Bicamerals Congres dels Diputats Elegits pel poble . En un principi la Llei electoral estabblia el

sufragir censatariel , pero en 1890 es va establir

definitivament el sufragi universal masculi en España.

Senat Tres tipos de senadores: por dret propi, nomenatas pel Rei i

altre grup nomemat pels majors contribuents

Page 2: Constitucions espanyoles del segle xix i xx

CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL SEGLE XX

Constitució Sobirania Corts

Constitució

Republicana de

1931

Nacional Unicamerals Congrés dels Diputats El sufragi seria per primera vegada en la historia d’Espanya

universal (masculí i femeni)

Constitució de 1978

Monarquia

Parlamentaria

Nacional Bicamerals Congrés dels Diputats 350 diputats elegits per províncies en funció de la población

de cadascuna.

Senat Senadors elegits pel poble. 4 senadors per provincia amb

independencia de la seua población i altres nomenats com a

representants de les Comunitats Autònomes.