constitucions espanyoles del segle xix i xx
TRANSCRIPT
CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL SEGLE XIX Constitució Sobiranía Corts
1812
Monarquia
Parlamentària
Nacional Unicamerals Congrés dels Diputats Elegits per sufragi universal indirecte.
ESTATUTO REAL
DE 1834
Monarquia
Parlamentària
Rei i las Corts Bicamerals Estament de Procuradores Cámara d’ elección popular (16.000 electores)
Estament de Próceres Grandes de España (miembros natos) y otro grupo de
nomenament reial i condició vitalicia.(Alts càrrecs de l’
Administració, intel·lectuales de prestigi)
1837
Monarquia
Parlamentaria
Nacional Bicamerals Congres dels Diputats Elegidos por tots els contribuentes (1 milió d’ electors)
Senat Nomenats `pel Rei , pero dels previament elegits perl poble
en un número tres vegades superior al de Senadores.
1845
(Monarquia
Parlamentària)
Rei i les Cortes Bicamerals Congres dels Diputatats Elegits entre els españoles que pagasen 400 reales d’
impostos o determinades capacitat que pagasen la meitat.
(150.000 electores). En 1864 O´Donnell aprobó una nueva
Ley Electoral (400.000 electores)
Senat Tots nomenats pel Rei amb carácter vitalici
NONATA DE 1856
(no llegó a entrar en
vigor)
Nacional Bicamerals Congres dels Diputats Elegits pel poble. No es va aprovar LLei electoral, pero se
suposa que el dret a vot s’ampliaria a tots els contribuents.
Senat Elegit pel poble.
1869
(Monarquia
Parlamentària
Nacional Bicamerals Congres dels Diputats Sufragi Universal Masculino. 1 Diputado por cada 40.000
electores
Senat 4 Senadores por Provincia amb independència de la seua
població
REPUBLICANA
DE 1873.
(no va entrar en
vigor)
Nacional Bicamerals Congres dels Diputats
Sufragi universal masculino. 1 Diputado per cada 50.000
electors.
Senat 4 Senadores per Estat amb independència de la seua
població.
1876
(Monarquia
Parlamentaria)
Rei i les Cortes Bicamerals Congres dels Diputats Elegits pel poble . En un principi la Llei electoral estabblia el
sufragir censatariel , pero en 1890 es va establir
definitivament el sufragi universal masculi en España.
Senat Tres tipos de senadores: por dret propi, nomenatas pel Rei i
altre grup nomemat pels majors contribuents
CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL SEGLE XX
Constitució Sobirania Corts
Constitució
Republicana de
1931
Nacional Unicamerals Congrés dels Diputats El sufragi seria per primera vegada en la historia d’Espanya
universal (masculí i femeni)
Constitució de 1978
Monarquia
Parlamentaria
Nacional Bicamerals Congrés dels Diputats 350 diputats elegits per províncies en funció de la población
de cadascuna.
Senat Senadors elegits pel poble. 4 senadors per provincia amb
independencia de la seua población i altres nomenats com a
representants de les Comunitats Autònomes.