conÈixer, ajuda a estimar · 2016-04-19 · agraeixo al xarim aresté per col·laborar amb el seu...
TRANSCRIPT
2n de Batxillerat Gener 2015
CONÈIXER, AJUDA A ESTIMAR
DIDACTIEBRE
Pàg
ina2
“L’Ebre m’acompanya
mentre vaig cantant.
I la veu arriba
fins a l’Empordà.”
300 Galetes. Andreu Carranza.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina3
AGRAÏMENTS
Agraeixo l’ajut, el suport i direcció del meu tutor.
Agraeixo la visió pedagògica, les recomanacions didàctiques i el recolzament dels
meus pares i germans.
Agraeixo a la Muntsa, la Vinyet, la Gal·la, la Dafne, la Júlia, la Gisèle, l’Ada, el Marc, el
Pol, el Marc, el Jan, el David, la Carla, la Clara, el Pau, l’Aleix, el Josep, la Mercè, la
Xènia, l’Ariadna, el Guillem, la Maria, la Rosa, la Cristina, la Anastàsia, el Manel Joan,
les Judits, l’Anna i el Lluc el seu granet d’arena aportat, col·laborant amb el vídeo.
Agraeixo a Josep Albiac per encomanar-me l’entusiasme cap a la seva feina i pel
material que m’ha proporcionat.
Agraeixo a la Montse Solé el temps que m’ha dedicat i el que m’ha ensenyat: cada
cop que vegi una potatoes, la recordaré.
Agraeixo als Serveis Educatius comarcals l’atenció dispensada per la seva
Directora Pilar Ardèvol.
Agraeixo a l’Aureli López, el Jaume Masip i el Pau Serrano, el deixar-me compartir
la seva estima per la nostra comarca.
Agraeixo al Xarim Aresté per col·laborar amb el seu talent composant el tema
musical del vídeo publicitari.
T’agraeixo, a tu, el temps que has invertit en la lectura d’aquest treball de recerca.
A tots i a totes, moltes gràcies!
DIDACTIEBRE
Pàg
ina4
ÍNDEX____________________________________________________________________________________________
1 INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 8
2 METODOLOGIA ......................................................................................................................... 10
3 ENQUESTES ............................................................................................................................... 14
4 ENTREVISTES ........................................................................................................................... 25
4.1 Entrevista a Jaume Masip ............................................................................................. 25
4.2 Entrevista a Josep Albiac ............................................................................................... 31
4.3 Entrevista a Pau Serrano .............................................................................................. 36
4.4 Entrevista a Aureli López ............................................................................................. 40
5.1 RIBA-ROJA D’EBRE .......................................................................................................... 47
5.2 FLIX ....................................................................................................................................... 48
5.3 ASCÓ...................................................................................................................................... 49
5.4 LA PALMA D’EBRE .......................................................................................................... 50
5.5 VINEBRE .............................................................................................................................. 51
5.6 LA TORRE DE L’ESPANYOL.......................................................................................... 52
5.7 GARCIA ................................................................................................................................. 53
5.8 MÓRA D’EBRE ................................................................................................................... 54
5.9 MÓRA LA NOVA ................................................................................................................ 55
5.10 MIRAVET......................................................................................................................... 56
5.11 RASQUERA ..................................................................................................................... 57
5.12 BENISSANET ................................................................................................................. 58
5.13 GINESTAR ....................................................................................................................... 59
5.14 TIVISSA ............................................................................................................................ 60
6 ACTIVITATS CLASSIFICADES PER TEMES ..................................................................... 61
7 DIDACTIEBRE ........................................................................................................................... 69
7.1 EXPERIÈNCIA I JOVENTUT .......................................................................................... 69
DIDACTIEBRE
Pàg
ina5
7.2 ON ENS PODEU TROBAR? ............................................................................................ 69
7.3 QUÈ US OFERIM? ............................................................................................................. 70
7.4 LES NOSTRES INSTAL·LACIONS ................................................................................ 70
7.5 DIDACTIEBRE A LA XARXA ......................................................................................... 72
8 ALLOTJAMENTS ....................................................................................................................... 73
8.1 CA MANXOL ....................................................................................................................... 74
8.2 ALBERG RURAL VILAR RIU DE BAIX ....................................................................... 76
8.3 ALBERG TIVISSA .............................................................................................................. 78
8.4 EL MAS DE LA COIXA...................................................................................................... 80
9 ELS PACS ..................................................................................................................................... 82
9.1 PAC 1 DIA ............................................................................................................................ 82
9.1.1 DEL RIU A CASA ....................................................................................................... 82
9.1.2 EL SECRET DELS TEMPLERS .............................................................................. 83
9.1.3 CAVALLS I CIGONYES ............................................................................................ 85
9.1.4 RIU AMUNT! .............................................................................................................. 86
9.1.5 FEM VIA ...................................................................................................................... 88
9.1.6 ANEM AL TROS! ....................................................................................................... 89
9.2 PAC 2 DIES .......................................................................................................................... 91
9.2.1 GORRAPTES .............................................................................................................. 91
9.2.2 XARCUMS ................................................................................................................... 94
9.3 PAC 3 DIES .......................................................................................................................... 98
9.3.1 VINGALIS .................................................................................................................... 98
9.3.2 VEREMUSSES ..........................................................................................................103
9.4 PAC 4 DIES ........................................................................................................................108
9.4.1 FONTXINXELLA .....................................................................................................108
9.4.2 VALLDEQUEIX ........................................................................................................114
DIDACTIEBRE
Pàg
ina6
9.5 PAC 5 DIES ........................................................................................................................121
9.5.1 MUTXOLA .................................................................................................................121
9.6 AUBACS ..............................................................................................................................132
9.6.1 PRIMER DIA: Descobrim Flix ............................................................................132
10 EL DESENVOLUPAMENT DEL PAC ..............................................................................140
11 LA WEB ..................................................................................................................................141
12 VÍDEO ......................................................................................................................................143
12.1 RIBA-ROJA D’EBRE ...................................................................................................144
12.2 FLIX .................................................................................................................................144
12.3 LA PALMA D’EBRE ....................................................................................................145
12.4 ASCÓ ...............................................................................................................................145
12.5 VINEBRE .......................................................................................................................146
12.6 LA TORRE DE L’ESPANYOL ...................................................................................146
12.7 GARCIA ..........................................................................................................................147
12.8 MÓRA LA NOVA ..........................................................................................................147
12.9 MÓRA D’EBRE .............................................................................................................148
12.10 BENISSANET ...............................................................................................................148
12.11 MIRAVET.......................................................................................................................149
12.12 GINESTAR .....................................................................................................................149
12.13 RASQUERA ...................................................................................................................150
12.14 TIVISSA ..........................................................................................................................150
13 CONCLUSIONS .....................................................................................................................151
14 WEBGRAFIA .........................................................................................................................155
15 ANNEXOS ...............................................................................................................................157
Annex 1. Correus electrònics ......................................................................................................157
Annex 2. Enquesta de valoració docents ................................................................................162
DIDACTIEBRE
Pàg
ina7
Annex 3. Enquesta valoració alumnes ....................................................................................164
Annex 4. Dossier d’activitats .......................................................................................................166
DIDACTIEBRE
Pàg
ina8
1 INTRODUCCIÓ___________________________________________________________________
“Ja va sent hora d’acceptar que la Ribera d’Ebre ha deixat de ser una comarca
industrial, amb la qual cosa hem d’apostar pel turisme”.
Aquestes paraules de Jaume Masip, Exregidor de Cultura i actual President de
l’Associació Cultural “La Cana”, són una evidència dels canvis que està
experimentant la Ribera d’Ebre en les darreres dècades.
Des del punt de vista turístic, la nostra ha estat una comarca oblidada: lluny dels
grans nuclis de població i mal comunicada. Per això, durant anys, forasters i
autòctons no hem sabut apreciar les seves possibilitats turístiques. Ha estat el
declivi industrial i la necessitat de reinventar-se, així com l’exemple d’altres
comarques, el que ens ha obert els ulls per tal d’adonar-nos del seu potencial
turístic.
He estat i sóc alumna. Els meus pares, fins i tot un dels meus germans, són mestres.
El fet d’estar envoltada les 24 hores del dia per mestres, des de ben petita m’ha
despertat admiració cap a aquesta professió i, malgrat la meva actual indecisió, no
descarto de tot dedicar-m’hi en un futur proper. És per això que he centrat el meu
treball en l’aprofitament didàctic del potencial turístic de la nostra comarca, la
Ribera d’Ebre.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina9
El meu treball de recerca gira al voltant de la creació d’una empresa fictícia,
dedicada a organitzar sortides i estades de diferents durades, adreçades a
l’alumnat d’Educació Infantil, Primària, ESO i Batxillerat, en les quals es
desenvolupin activitats que aprofitin el valor didàctic que poden oferir els
atractius turístics de la nostra comarca.
Com a empresa necessitaré una ubicació, unes instal·lacions, un material i un
aparador on mostrar la meva activitat, donar-la a conèixer, així com inversió i
tindré despeses. Tot i aquesta darrera afirmació, en cap moment parlaré ni de
pressupostos, ni de costos, sí que tindré en compte com minimitzar-los. Per
exemple, buscant la manera de compartir i aprofitar instal·lacions, serveis i
recursos ja existents. Pel que fa a donar-me a conèixer i promocionar-me també
faré servir mitjans de comunicació de costos força reduïts: web i xarxes socials.
No és el meu un projecte altruista, ben al contrari, cerca un benefici econòmic que
col·labori en la dinamització econòmica de la comarca d’una manera immediata i a
mig termini. Adreçant la nostra activitat al públic en edat escolar, vull aconseguir
petits i petites consumidores de comarca, els i les quals, si marxen amb bon gust
de boca, desitjaran tornar per assaborir-la acompanyats del seus pares i familiars.
Aleshores, els objectius del meu treball de recerca són els següents:
1. Recollir sabers i parers de riberencs i riberenques d’arreu de la comarca.
2. Elaborar un dossier d’activitats adaptat a una estada d’un centre educatiu.
3. Utilitzar el potencial que ofereixen les noves tecnologies per difondre el
projecte a trave s d’Internet i de les xarxes socials.
4. Utilitzar el llenguatge audiovisual per tal de donar publicitat, difondre el
projecte i atreure l’atencio del pu blic potencial.
Aprendre per poder ensenyar és el fil conductor del meu treball. Aconseguir
elaborar un conjunt de materials didàctics, senzills, atractius, innovadors i útils per
conèixer i estimar la nostra comarca, al temps que ajudi al creixement personal de
l’alumnat i del professorat que ens visiti.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
0
2 METODOLOGIA_________________________________________________________________
Per iniciar el meu treball de recerca vaig fer un estudi de quina era la situació
actual de la Ribera d’Ebre pel que fa al turisme, per tal de poder valorar d’una
manera objectiva la viabilitat del meu projecte.
La meva recerca va començar amb la visita de les dependències del nostre Consell
Comarcal, concretament, les del seu Departament de Turisme on em van
proporcionar tríptics informatius sobre diferents atractius turístics d’algunes de
les poblacions de la comarca i, finalment, em van adreçar al seu espai web.
http://www.riberaebre.org/
Paral·lelament, vaig crear una enquesta online que vaig enviar a tots els centres
educatius de les Terres de l’Ebre per tal de copsar les seves preferències pel que fa
a sortides, amb una referència especial a la nostra comarca i les seves possibilitats
didàctiques.
Amb la informació recollida vaig crear una taula que, per una banda recollia els
noms de totes les poblacions i, per altra, els seus punts d’interès turístics. Aquesta
informació la vaig reorganitzar per crear una segona taula que organitzava aquests
atractius per categories: natura, història, lleure, etc.
Fins aleshores, totes les fonts d’informació havien estat en suport paper i digital.
Havia arribat el moment d’encetar un veritable treball de camp. Copsar opinions
de primera mà, opinions de persones de reconegut prestigi a la nostra comarca per
la labor que hi desenvolupen o hi han desenvolupat: Jaume Masip Exregidor de
Cultura de l’Ajuntament de Flix i actual President de l’Associació Cultural “La
Cana”, Josep Albiac President del Grup Natura Freixe, mestre i Director de l’Entorn
d’Aprenentatge Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, Pau Daniel Serrano
Regidor de Turisme de l’Ajuntament d’Ascó i, finalment, l’Aureli López guia i
botiguer del Racó del Temple a la vila de Miravet.
Pel que fa al vessant més didàctic, vaig visitar les dependències dels Serveis
Educatius del Departament d’Ensenyament a Móra d’Ebre, on la seva directora, la
Sra. Pilar Ardèvol, em va presentar un excel·lent recull de materials didàctics,
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
1
elaborats específicament per a treballar la comarca, al temps que em va guiar en la
reorganització i triatge de la informació de què ja disposava.
Tot seguit vair tornar-me a reunir amb Josep Albiac, qui, de totes les persones
entrevistades és qui té més experiència pel que fa a l’organització d’estades
educatives a la comarca. Amb ell vaig parlar d’objectius, metodologia, organització
i funcionament de les estades.
Analitzat i valorat tot plegat, vaig arribar a la conclusió que a la Ribera d’Ebre hi
havia una manca de serveis professionals que gestionessin d’una manera eficient,
el potencial didàctic dels seus atractius turístics, fent-lo atractiu als centres
educatius de la comarca i comarques veïnes.
Tot plegat em va animar en la meva idea de crear Didactiebre.
Didactiebre és una empresa fictícia ubicada a la Ribera d’Ebre, creada amb la
finalitat d’organitzar estades d’1 a 5 dies, al llarg dels quals, es realitzin visites
guiades farcides d’activitats que aprofitarien les possibilitats educatives,
didàctiques i lúdiques que ofereixen els atractius turístics i els paratges naturals de
la nostra comarca. Pacs de diferent durada, adaptables a diferents nivells
educatius, que permetin treballar d’una manera directa, activa i competencial
temàtiques relacionades amb la història, cultura, fauna i flora del nostre País.
Didactiebre ofereix un ventall de pacs caracteritzats per la flexibilitat, de manera
que es poden reprogramar, introduint o combinant activitats segons les necessitats
curriculars i interessos de cada centre en particular.
Per tal d’il·lustrar la meva idea he desenvolupat una proposta d’estada de 3 dies
adreçada a alumnat del cicle superior d’Educació Primària, que ve acompanyada
d’un dossier d’activitats com a material de suport.
L’estada rep el nom d’un indret de la nostra comarca, concretament el d’una
partida del terme municipal de Flix: Les Veremusses o les Beremusses. La portada
conté una fotografia que ens suggereix què s’hi conrea, una breu explicació de les
característiques de la partida que ens serveix d’excusa per donar a conèixer la
climatologia de la comarca i, el lema de l’empresa, que vol transmetre valors.
L’obrim i ens anima a començar! De bon començament planteja un primer repte:
Fer un grup de 2 o 3 amb companys i companyes amb qui habitualment no es fa
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
2
pinya per tal que aquella sigui una experiència diferent. Tot i que cadascun dels o
de les membres del grup tindrà el seu dossier, aquests, han de contenir el nom de
tots i totes les components del grup, així com una fotografia: vull que sigui més que
un dossier, vull que sigui un petit dietari que amb el temps ajudi a recordar i sentir
enyorança d’aquella estada.
Al llarg de l’estada, el grup, més d’un cop, s’haurà de fer fotografies, la idea és que
en acabar la jornada el monitor o la monitora les imprimeixi i les reparteixi per tal
que tothom les enganxi al seu dossier i, que de mica en mica, agafi personalitat
pròpia.
Si feu un cop d’ull al meu dossier veureu que no parlo d’activitats, el que proposo
són proves, perquè vull que l’estada sigui una juguesca continuada.
Les primeres proves (1, 2 i 3) pretenen centrar l’atenció sobre la comarca, que
l’alumnat prengui consciència d’on està. No són activitats de gran dificultat, fins i
tot, si han visitat la nostra web ja hauran treballat alguns aspectes a la secció Calaix
d’activitats, la qual conté 4 activitats desenvolupades amb el programa Hot
Potatoes que cerquem aconseguir un primer contacte amb la comarca.
No és un dossier pensat perquè l’alumnat l’estigui treballant constantment. El
dossier se sol treballar al principi i al final de l’activitat. Al principi fem prediccions,
formulem hipòtesis. Al final, amb el que hem après comprovem l’encert o
desencert valorant positivament tant l’un com l’altre.
Totes les activitats tenen una autoavaluació i/o una coavaluació, vull que sigui el
mateix alumnat qui tingui el control total del seu procés d’aprenentatge.
Al principi de les activitats hi ha un petit requadre que recull alguns consells.
Consells referits a tècniques de treball com no fer faltes d’ortografia, organitzatius
com repartir-se la feina i actitudinals com respectar les decisions acordades
democràticament pel grup o altres com respectar l’entorn on es desenvolupa
l’activitat.
He procurat que el dossier s’adeqüi als nous corrents pedagògics que centren la
seva atenció en el treball competencial.
Pel que fa a la difusió de l’empresa, he dissenyat un web on em dono a conèixer
com a empresa de serveis educatius. Presento els meus productes i informo sobre
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
3
com contactar-nos. A més a més, tal i com he esmentat anteriorment, s’hi poden
trobar materials de treball previs que permet preparar la sortida des del centre i
treure’n, posteriorment, més profit: www.didactiebre.com.
Com a empresa de joves emprenedors i emprenedores, Didactiebre utilitza els
recursos que li ofereixen les xarxes socials per donar a conèixer la seva activitat.
Disposa d'un compte a Facebook on afegeix a aquelles persones que ja han fet
estades a les seves instal·lacions o aquelles que estan interessades en la seva
activitat. Al perfil de Didactiebre es comparteixen fotografies, anècdotes de les
sortides, ofertes i novetats. L'empresa també és molt activa a Twitter, on publiquen
informacions instantànies adreçades a tothom qui el segueixi.
Finalment, volem millorar i per tal de valorar el seu servei, Didactiebre ha creat
unes enquestes online, que tots els centres educatius, un cop acabada l’estada,
responen valorant metodologia, continguts, atenció, tracte i, a més a més, poden
afegir directament propostes de millora.
Tot i els entrebancs que m’he trobat al llarg del treball, al final he aconseguit
elaborar un projecte, tot i que fictici, que compleix els meus objectius i que, en cas
de voler-ho dur a la pràctica, seria del tot executable.
Finalment, cal puntualitzar que totes les fotogràfiques, excepte aquelles que
s’indica, formen part del meu arxiu fotogràfic familiar.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
4
3 ENQUESTES________________________________________________________________________
Ja he comentat que per tal de conèixer les preferències pel que fa a sortides
didàctiques dels centres de les Terres de l’Ebre, vaig adreçar-los-hi una enquesta
que calia contestar online a través de la pàgina Survio Crear encuestas online gratis.
En total van contestar un total de 21 centres.
http://www.survio.com/es/
1. M’adreço:
El 54,55% de les respostes corresponen a escoles d’Educació Infantil i Primària,
seguides de les dels instituts amb 40,91% i, finalment, tenim un 4,55% que
correspon als instituts-escola, unes dades lògiques si tenim en compte el seu
número dins el mapa escolar del nostre territori.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
5
2. Realitzeu sortides amb el vostre alumnat?
Tots ells són centres que fan sortides amb el seu alumnat, preferentment amb la
finalitat d’enriquir el currículum treballat a l’aula.
En cas afirmatiu responeu les preguntes següents.
3. Quina n’és la freqüència?
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
6
Les respostes mostren que el nombre de sortides anuals per centre és molt baixa.
Lamentablement, la freqüència de les sortides realitzades al llarg del curs és al
voltant de 3. Hi ha escoles que aposten per realitzar-ne 2 i només un centre realitza
1 sortida amb els seu alumnat durant el curs.
4. Quina és la durada?
Pel que fa a la durada, moltes de les sortides encaixen en l’opció d’1 dia.
El segon lloc correspon a l’opció de 3 dies, ja que molts instituts les aprofiten per
enllestir el crèdit de síntesi, el qual consisteix a desenvolupar un projecte en un
espai diferent a l’aula. La resta de durades es consideren menys importants.
Malgrat no preguntar sobre estades de 4 dies, gràcies a l’enquesta, he descobert
que hi ha força centres interessats en aquesta opció.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
7
5. Si no en féu de més d’1 dia, quina és la causa?
He esmentat anteriorment que els centres es decantaven majoritàriament per
realitzar sortides d’una durada d’1 dia, però, quins són els seus motius? Segons les
opinions recollides, els centres apuntaven que la raó principal per la qual realitzen
sortides de curta durada és degut a la situació econòmica de les famílies,
actualment, força precària a ran de la crisi que travessa el nostre País, per la qual
cosa, no es poden permetre organitzar sortides que suposin costos alts, difícils
d’assumir per la majoria d’economies familiars. Per altra banda, els centres també
comenten la poca motivació que el professorat té a l’hora de fer sortides,
possiblement, per l’increment de responsabilitats que suposa l’activitat o, en part,
fruit de les retallades que han sofert els seus sous.
Pel que fa als cursos més baixos, segon cicle d’Educació Infantil i cicle inicial
d’Educació Primària, molts cops, són les mateixes famílies les que es neguen a
autoritzar pernoctacions fora de casa, perquè consideren que la canalla encara és
massa petita. També hi ha centres que comenten que han acordar, ja sigui en
reunió claustre o de ZER, que només farien excursions d’1 dia per motius
personals.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
8
A tot això, la majoria de centres consideren molt importants excursions com la de
final de curs de 4t d’ESO i la de 6è d’Educació Primària, les quals, pel general, solen
tenir una durada mínima de 3 dies.
6. Quin tipus de sortides soleu realitzar?
El centres, principalment, aposten per les sortides territorials, seguides de sortides
comarcals i locals. A destacar, l’existència de 3 centres que ofereixen a l’alumnat
sortides d’àmbit internacionals.
7. En soleu realitzar a la Ribera d’Ebre?
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
9
Sorprenentment, 3 del total dels centres als que m’he adreçat, no realitzen sortides
a la Ribera d’Ebre, és a dir, hi ha centres que no visiten la comarca on estan ubicats
o la comarca que tenen més pròxima.
8. En cas afirmatiu. Generalment, quin tipus de sortida soleu realitzar?
El Castell de Miravet ocupa el primer lloc com a espai més visitat, en segon lloc hi
trobem la Reserva Natural de Sebes i, finalment, el Centre d’Interpretació de la
Batalla de l’Ebre.
Una altra aposta dels centres són les sortides lúdiques i d’aventura, com els
recorreguts a través del riu (piragües, llaüts, barca...).
Em crida l’atenció que el Centre d’Interpretació de l’Energia d’Ascó solament el
visiten 2 centres, la qual cosa em permet deduir que unes instal·lacions tant
recents i ben equipades, amb un bon ventall d’ofertes educatives, tant pel que fa a
nivells educatius, com el referent a materials didàctics, inexplicablement, no estan
gens aprofitades ni pels centres de la comarca, ni pels de les comarques veïnes.
Aleshores seria bo plantejar-se les raons per les quals no se’n fa ús.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina2
0
De la mateixa manera, ho podríem dir del Castellet de Banyoles a Tivissa, un
atractiu turístic excel·lent i també poc visitat.
Finalment, en l’apartat de comentaris, molts centres destaquen l’interès del Castell
Nou, la Colònia de la Fàbrica i el Refugi Antiaeri, tot plegat de Flix, i, afegeixen
Rasquera com a població on realitzar sortides amb pernoctació.
9. Indiqueu si coneixeu els següents equipaments de la Ribera d’Ebre?
Tots els centres coneixen, almenys, dos equipaments de la Ribera d’Ebre. En
primer lloc destaca Can Manxol a Rasquera, seguit del Mas de la Coixa a Móra la
Nova, a distància queden el Vilar Riu de Baix a Flix i l’Alberg de Tivissa.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina2
1
10. Heu estat en alguns d’aquests equipaments amb el vostre alumnat?
Cal destacar que almenys els i les alumnes dels centres han fet estada algun cop en
algun dels equipaments anteriorment esmentats.
11. Amb quins cursos preferiblement feu sortides?
La preferència dels centres a realitzar sortides és indistinta, malgrat tot,
majoritàriament aposten per fer-ho els cursos més alts.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina2
2
12. Realitzeu sortides relacionades amb temàtiques treballades al currículum escolar
d’aquell curs?
Gairebé la totalitat de centres aposta per relacionar les sortides amb temàtiques
treballades al currículum escolar d’aquell curs, tot i això, no descarten sortides
d’altra tipologia.
13. En cas que la resposta sigui un dels últims casos. Creieu que és perquè els esplais,
centre d’aprenentatge, empreses, etc... No ofereixen un conjunt d’activitats
didàctiques relacionades amb el temari?
Els centres consideren que gran part dels centres d’aprenentatge, empreses,
equipaments museístics, etc... ofereixen un conjunt d’activitats didàctiques
relacionades amb el temari, tot i que, hi ha alguna excepció.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina2
3
14. Imagineu que realitzeu una excursió, quin seria el o els temes que més us
interessaria o agradaria tractar?
La cultura, les ciències naturals i la història són les temàtiques que atreuen més
interès dels centres educatius a l’hora de planificar una sortida. Tot i això, les
sortides lúdiques també gaudeixen d’una gran acceptació. Pel que fa a les
temàtiques de literatura i matemàtiques se’n descarta la seva viabilitat.
Un dels centres comenta que les sortides són una mirada al món. Aquest valora per
sobre de totes les activitats la importància de les sortides sense importar-li la seva
temàtica, amb tot el que suposa, relació entre els alumnes i professors,
experiències...
DIDACTIEBRE
Pàg
ina2
4
15. Considereu que les sortides són importants per l’aprenentatge de l’alumnat?
16. En cas afirmatiu. Per què?
Tots els centres coincideixen amb la idea de que les sortides són imprescindibles i
importants per un bon desenvolupament del currículum escolar. Tot i això, alguns
comenten que les excursions sovint es veuen afectades per la crisi i, un altre factor
destacable és l’administració, denuncien que aquesta no té en compte l’esforç
suplementari que li suposa al professorat.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina2
5
4 ENTREVISTES_______________________________________________________________________
En principi vaig tenir una idea molt clara, que volia conèixer gent apassionada per
la comarca. Gent que ha invertit part de la seva vida a donar vida al que és o que
pot ser un atractiu turístic de la meva comarca i, fent aquest treball, me n’he
adonat que n’hi ha i no pas poca. Tot i això, vaig haver d’escollir 4 persones.
Simplement vaig considerar que 4 era una mostra significativa. Un dels
determinants de l’elecció va ser el lloc on vivien, volia que visquessin a diferents
punts de la comarca, Ribera Nord i Ribera Sud. El segon, la tasca que
desenvolupaven. La tercera, la seva passió en parlar de turisme a la comarca.
4.1 Entrevista a Jaume Masip
Jaume Masip, flixanco i enamorat del patrimoni històric del seu poble. Primer
Regidor de la Regidoria de Cultura de Flix i actual, President de l’Associació
Cultural La Cana, formada per un grup de gent que potencia el turisme i estima el
seu entorn. Jaume, persona involucrada i orgullosa de la seva terra, assegura que si
la gent valorés el turisme com una opció de treball i aprofités tot el potencial, la
Ribera d’Ebre pot ser un destí turístic prioritari de Catalunya.
Imatge 1. Amb Jaume al Bar L’Escala de Flix.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina2
6
M’agradaria parlar sobre el turisme.
Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, Façana Fluvial, Refugi, Castell,
Molí d’Oriol... a qui consideres que Flix li ho ha d’agrair i, quan dic Flix, parlo de
la gent, del flixenc i de la flixanca de peu de carrer?
Se li ha d’agrair a molta gent. En totes les reformes ha participat moltíssima gent.
Malgrat tot, si hagués d’anomenar una sèrie de responsables de les reformes,
primer penso que se li ha d’agrair a l’Associació “Riu de la Cana”. En segon lloc,
penso que sense l’ajuda, la complicitat i els diners que l’Ajuntament de Flix ens ha
anat oferint res seria igual. I bé, també són importants les agrupacions culturals,
el Ministerio de Cultura i la Generalitat, per exemple en la reconstrucció del castell.
Per últim, i crec que la més important, és la gent. Sí, la gent, perquè si no hi ha un
determinat nombre de gent interessada a potenciar aquestes reformes les nostres
administracions no destinen diners a la cultura. Per tant, el principal ingredient
perquè es realitzin reconstruccions o modificacions en l’àmbit de la cultura és
l’interès i rere tot interès hi ha gent.
Per posar final a la meva resposta m’agradaria destacar que molta gent es pensa
que jo sóc el responsable de tot això perquè sóc el President de l’Associació “Riu de
la Cana”, però, realment no és així. Hi ha molta gent darrera. Gent que es manté
oculta, la qual és molt important també. Una persona sola mai pot fer res. Al final,
em penso que ens podríem donar a tots les gràcies d’haver aconseguit això.
D’iniciatives turístiques genuïnament privades a Flix, que jo conegui, només
n’hi ha dos: Rogles Aventura i el Vilar Riu de Baix, que n’opines d’aquestes
iniciatives?
Molt interessant! Rogles Aventura és una empresa que feia falta aquí. Hem de
pensar que un dels nostres trets més característics, de Flix, és el riu, entre altres
coses. Per això era important que hi hagués una empresa que pogués explotar el
riu Ebre turísticament o en esports d’aventura. Rogles Aventura no és important
per tractar lo tema del riu Ebre, sinó com empresa per tractar tota la comarca. Jo
sempre he dit que Flix és petit turísticament, però tenint en compte que està al
centre del Priorat i la Terra Alta, i enmig dels Ports i el Montsant, és
importantíssim.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina2
7
D’altra banda el Vilar Riu de Baix era imprescindible. Sense tenir un lloc on la gent
es pogués quedar a dormir... parlar de turisme a Flix era absurd, perquè
l’interessant és que la gent que vingui a fer turisme a Flix tingui llocs on dormir,
menjar i s’hi pugui quedar més d’un dia.
Per exemple, pel que fa a l’oferta que tenim ara a Flix, a nivell de natura, ja és per
quedar-s’hi aquí uns dies. Per tant, si no tenen un lloc on quedar-se a dormir molts
cops ja no vindrien.
Cal destacar que la importància del Vilar Riu de Baix és deguda a que
urbanísticament es va poder construir en una zona molt propera al riu, i també les
instal·lacions que el formen, per exemple l’alberg, que és molt més barat i pot
acollir a grups escolars que després visiten l’Entorn d’Aprenentatge de Sebes.
L’altre dia vaig parlar amb Josep Albiac, mestre i Director de l’Entorn
d’Aprenentatge de Sebes i comentava que el passat curs l’entorn va atendre 5.000
alumnes, els quals, van fer estades d’una mitjana de 3 dies.
Un volum de 5000 alumnes que passen per un entorn d’aprenentatge és genial, i
més pensant que fa uns anys això era impensable. Això té un efecte multiplicador
perquè no només seran els alumnes els que sentin parlar de Flix, sinó els familiars
d’aquests alumnes, els quals crearan una possibilitat que tornin en estades
familiars a fer turisme a la nostra comarca.
Penso que és important, ja sigui per la Reserva Natural de Sebes i pel patrimoni
històric, com per exemple el Castell i el Refugi i ara, el Molí d’Oriol.
Quins altres elements turístics té Flix que encara no pot oferir perquè cal
rehabilitar, netejar la cara...?
En termes de patrimoni cultural o patrimoni històric està molt avançat. Pensa que
ara ja oferim visites guiades al Castell, al Refugi, al Molí d’Oriol, al Nucli Antic, a les
Façanes Fluvials, i, a partir del setembre oferirem visites guiades a la Colònia de la
Fàbrica. Però, cal destacar que falta la segona fase de reformes del castell, el camí,
el fossat. El Molí d’Oriol ha estat una actuació de diners, falta un centre
d’interpretació del oli, un cobert, una premsa reconstruïda...
DIDACTIEBRE
Pàg
ina2
8
I, d’altra banda, hi ha una assignatura pendent, els poblats ibèrics, que és un procés
molt lent, però, no menys important. El de Sebes és molt petit, la necròpolis és
visitable. Malgrat tot, però, a la zona dels Castellons hi ha un poblat d’uns 1000m2
formats per un poblat, un barri i dos cementiris, a més, és una potència
arqueològica molt important perquè va ser destruït, per tant, hi ha una gran
quantitat de restes arqueològiques colgades sota aquelles terres, perquè els ibers
que habitaven en aquella zona no van tenir temps a emportar-se totes les seves
pertinences, a diferència del poblat de Sebes.
D’altra banda tenim l’Ermita del Remei que s’hauria de reconstruir les restes
romàniques. Hi ha molts llocs, però, personalment penso que hem fet grans passos
fins a dia d’avui, tot el que queda són petits detalls.
Flix, avui per avui, sembla tenir oferta turística, l’Ajuntament en té una
regidoria... què consideres que caldria fer per treure’n un bon profit?
Tenir una regidoria de turisme és molt important perquè no n’hi havia. A més hi ha
una Comissió de Turisme on hi participem l’Associació “Riu de la Cana” i
l’Agrupació Grup Natura Freixe i alguns empresaris del poble com per exemple
Antonio Rey, propietari del molí d’Oliflix, Josep Rius, Raül Sabaté de Rogles
Aventura... Malgrat tot això, com tot, va amb diners i de diners a Flix n’hi ha pocs
dedicats al turisme. El que ha aconseguit que avui en dia Flix sigui visitables en
molts aspectes és la voluntat de la gent. Pel que fa a l’Ajuntament, els diners són els
que hi ha i pel que fa a la pressió popular doncs tampoc és favorable perquè la gent
tampoc proposa destinar més diners a turisme. Es podrien haver fet moltes més
coses? Sempre es pot fer més però això també depèn de les prioritats de la gent i
de l’interès dels regidors i de tothom. L’ajuntament sovint destina diners a arreglar
carrers i no pas al turisme, perquè clar, estem parlant de destinar diners a una
necessitat bàsica o a un tema lúdic. Tot i això, jo sempre he pensat que Flix era un
poble industrial, malgrat tot, hi ha una minoria de gent, la qual podria viure del
turisme a la nostra població, però, aquesta afirmació sovint ha estat discrepada
entre un col·lectiu de gent.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina2
9
A nivell comarcal, Déu n’hi do l’oferta turística! Qualsevol població podria
optar a capital turística de la comarca. Creus que el Consell Comarcal n’és
conscient?
El Consell Comarcal sovint té diners finalistes, és a dir rep diners els quals ja tenen
un objectiu on s’han d’invertir. A nivell organitzatiu hi ha un projecte que
s’anomena 7 Comarques que és important pel que fa turisme. També tenen un
pàgina web interessant reformada fa poc, malgrat tot hi ha coses les quals
s’haurien de millorar. Nosaltres per exemple, des del “Riu de La Cana” hem enviat
un grup de millores que caldria fer pel que fa a Flix, tot i això, aquest lloc web és
molt actual i està molt bé. Des del Consell Comarcal s’impulsen coses, però, no és
pot invertir molt, com he dit abans al projecte 7 Comarques, en el qual hi ha gent
treballant. Cal destacar que en turisme és important l’impuls les entitats públiques,
però, a l’hora d’invertir diners sempre és feina de les entitats privades. Si no hi ha
empreses privades, les quals tenen la finalitat d’explotar el turisme, no té sentit
impulsar el turisme. Per tant això és feina d’aquestes empreses privades, no de
l’administració.
Creu que si féssim una anàlisi hi hagut un increment considerable pel que fa al
turisme escolar al nostre territori?
Pel que fa a Flix per suposat que sí, a la resta de poblacions n’estic una mica
desinformat. De 0 a 5000 alumnes és un increment molt important i genial. En
aquestes dades podem veure el resultat de tots els petits passos que s’han realitzat
a Flix en aquests últims anys.
Pel que fa a la Generalitat, creu que considera igual d’important el turisme del
nord de Catalunya que el de les Terres de l’Ebre?
No. Ara comencen a descobrir que existim. Fa un temps vaig tenir un company de
feina, el qual va anar al Palau Robert, on hi ha el Centre de Turisme i va preguntar
per la Ribera d’Ebre. Allí, van ser incapaços de donar-li un tríptic o algun paper
informatiu sobre les Terres de l’Ebre. La gent de Barcelona sempre té tendència a
visitar Girona, però, el Delta de l’Ebre i el tema de les vegueries amb el tripartit han
DIDACTIEBRE
Pàg
ina3
0
permès que se’n comenci a parlar, de nosaltres a la capital. Tortosa comença a
despertar, ja que és una ciutat importantíssima. Ara comença a celebrar festes com
la del Renaixement, a invertir diners en les reformes... La Terra Alta és important
pel vi i pels esports d’aventura. Podria destacar mil coses de les Terres de l’Ebre
que ningú valora i penso que són molt importants.
En resum, nosaltres hem començat a moure’ns també perquè se’ns valori.
Hem fet molt, però encara ens queda moltíssim per fer.
Pel que fa al turisme d’oci i familiar vostè creu que per exemple la nostra
població està realment preparada pel que fa a hotels, restaurants, llocs que
visitar, visites guiades, rutes elaborades que serveixin com un model... podrà
fer-me’n 5 cèntims?
Hi ha de tot. No ens ho acabaríem. Però, a Flix hem de canviar una mica de
mentalitat. Sempre ho hem tingut prou fàcil per viure ja sigui tenint un
establiment, un comerç o un bar-restaurant. Per exemple a la pàgina web hi ha tota
l’oferta de Flix, però un nom i un telèfon no dóna cap informació sobre el lloc. Un
suggeriment seria que hi hagués una petita descripció per poder guiar les
prioritats del turista. Torno a dir el mateix, hem fet i tenim molt, ara ens falta
retocar petits detalls i així aprofitar el nostre potencial.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina3
1
4.2 Entrevista a Josep Albiac
Josep Albiac és la persona més relacionada amb el contingut del meu treball de
recerca. Flixanco, mestre, President del Grup Natura Freixe i Director de l’Entorn
d’Aprenentatge de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de
Flix. El seu esforç i la feina ben feta és l’origen de les nombroses visites que rep
l’entorn d’aprenentatge al llarg de l’any. Tot i que, la manca de personal i els costos
de desplaçament fan que només es puguin oferir, prioritàriament, activitats a Flix.
En aquests moments a la Reserva Natural de Sebes s’hi ubica un entorn
d’aprenentatge. Quan es va produir aquest fet?
Al 2008 i 2009 se’ns va reconèixer l’Entorn d’Aprenentatge a la Reserva Natural de
Sebes, per tant, aquest any és el 7è.
Imatge 2. Amb Josep Albiac a casa seva.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina3
2
Realitzeu estades a tota la Ribera d’Ebre o només per la zona nord?
Actualment només ens movem per la Ribera Nord, tot i això si alguna escola o
institut està interessada a visitar algun altre indret de la Ribera nosaltres oferim el
contacte i els hi facilitem la visita, ja que no podem oferir tota la Ribera, quan
solament disposem d’un mestre per organitzar les estades.
Pel que fa a la Reserva Natural de Sebes creu que s’ofereixen totes les
possibilitats o encara en queda alguna per sortir a la llum?
Hem fet molta feina, però, encara en queda per fer. Per exemple, el tema dels ibers,
ja que aquesta temàtica necessita molta imaginació per poder-la oferir, per tant
molt treball al darrera i el temps és escàs.
A més, ens queda potenciar el Molí d’Oriol, que darrerament ha estat reformat i
s’ofereix al públic. Aquest any l’Associació “La Cana”, oferirà visites als monitors de
Sebes i després nosaltres adaptarem la informació a les diferents edats i cursos,
així doncs, esperem que al segon trimestre començarem a oferir aquesta visita.
Pel que fa a la disponibilitat pel curs vinent, és molta?
La disponibilitat és escassa del març al juny, està tot ple. Octubre gairebé tot ple.
Novembre i desembre està força ple realitzant l’estada anomenada “Fent olives”.
Cal destacar però que les visites que tenim al novembre es duen a terme en aquell
període perquè del març al juny està ocupat i, com alternativa, s’utilitza el
novembre. Els mesos com el setembre i gener no es realitzen estades escolars
perquè els centres educatius en aquella època no programen sortides, per tant ens
dediquem a oferir visites a altres col·lectius.
Sóc sabedora que hi hagut un considerable increment de visites al vostre
entorn d’aprenentatge. Per tant la feina ha augmentat també, creus que és
suficient un mestre per poder organitzar les estades?
DIDACTIEBRE
Pàg
ina3
3
Suficient no ho és, ja que als altres camps són 3 mestres i la Generalitat posa un
pressupost destinat al material que s’utilitza en les estades. Cal destacar que molts
d’aquest camps d’aprenentatge tenen menys visites que nosaltres, però les coses
no són fàcils per molt que es reclamin. Nosaltres tenim que contractar amb els
diners que l’ajuntament proporciona a la Reserva Natural de Sebes a una persona
que faci de monitora perquè sinó no donaríem a l’abast.
Creus que encara poden augmentar més les visites en temps futurs?
Ens agradaria que augmentessin, però amb els professionals que hi ha treballant i
les poques dates disponibles que hi ha em sembla que l’increment no serà
considerable. Per tant, un cop més recalco que ens falten més mestres, els quals
puguin realitzar més estades a la temporada alta.
Solament feu estades primavera, tardor i mig estiu, per què? Veus viable
l’organització de temaris a l’hivern dedicats a alguna temàtica de l’entorn?
Les estades les duem a terme en aquesta temporada perquè és quan les escoles
programen sortides. Oferim temàtiques d’energies que es poden realitzar tant
estiu com hivern, i a més, també realitzem unes estades que s’anomenen “Fent
olives” que només es poden realitzar a finals de novembre i principis de desembre.
Per tant, temàtiques que es pugin realitzar als mesos freds ja n’oferim però la
prioritat de les escoles i instituts és venir a les èpoques que fa bon temps, ja que és
més agradable estar a la reserva.
De quina manera transmeteu la informació prèvia a l’estada o excursió al
professorat dels centres educatius?
A principis de setembre realitzen una jornada de coordinació amb tot el
professorat de manera que aquell dia se’ls hi ensenya tota la zona de la reserva.
Expliquem les temàtiques, la metodologia, les activitats que poden afegir en el
temps lliure o a la nit de l’estada... En resum, els hi fem una síntesis del que seran
els dies a Sebes.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina3
4
Quantes i quines temàtiques?
L’oferta educativa és la següent: “Visita a la Reserva Natural de Sebes”, “Itinerari
per Flix i Visita al Refugi Antiaeri”, “Seguiment de rastres”, “Anellament científic
d’ocells”, “Les cigonyes i els cavalls de la Camarga”, “El camí de Sirga”, “Les
papallones”, “Els ecosistemes”, “El cicle de l’aigua”, “El bosc de ribera”, “Fem
olives”, “Descontaminació de l’embassament de Flix”, “El carlisme a Flix” i “Baixada
amb caiacs per l’Ebre”.
Quina és l’estada més demanada, per tant, la que més realitzeu?
La visita que més duem a terme és la de la Reserva Natural de Sebes on mostrem
en general tota la zona, és a dir, les cigonyes, els cavalls, els observatoris, el Museu
del Camí de Sirga, etc.. Seguidament, la segona visita més demanda és la que
anomenem “Cavalls i cigonyes”, aquesta normalment està dedicada als cursos dels
més petits (cicle inicial de Educació Primària i Educació Infantil). Aquestes dues
temàtiques van lligades, perquè els cavalls mengen les canyes de manera que
deixen una zona desallotjada per on aflora l’aigua i els animals que serviran
d’alimentació per les cigonyes són més visibles. Pel que fa al cicle mitja i al cicle
superior, l’estada més demanada és la dels ecosistemes, mentre que a la ESO són
“El cicle de l’aigua”, “Les energies” i “El camí de Sirga”.
Quina és la mitjana de durada de les estades?
Les estades més freqüents són de 3 dies. Després amb ordre són de 1 dia, 4 dies, 2
dies i finalment, 5 dies.
Totes estades dedicades als més petits tenen dues finalitats, que ells aprenguin
el màxim i que tornin a casa amb bon sabor de boca així, doncs, venguin el
producte als seus pares i que visitin amb ells aquell indret.
Creus que aquesta última situació es dóna?
Sí, sobretot aquests darrers anys la recepcionista del hotel de Flix ens comenta que
hi ha força famílies, de les quals, els fills havien fet estada amb la seva escola a
DIDACTIEBRE
Pàg
ina3
5
l’alberg. Aquest fet és molt gratificant, perquè és d’aquesta manera com podem
treure’ns l’etiqueta de ser una comarca amb una nuclear i una química, i donar-nos
a conèixer com una comarca amb atractius turístics molt interesants arreu de
Catalunya.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina3
6
4.3 Entrevista a Pau Serrano
Pau Serrano, Regidor de Turisme d’Ascó. Valora la seva legislatura com la primera
on s’inverteix gran part dels pressupostos en el turisme de la població, un fet molt
important i significatiu, ja que Ascó és un poble que fa temps que disposa de
pressupostos elevats. Pau aposta per la cooperació entre tots els pobles de la
comarca per a crear un únic organisme que sumi esforços per tal de potenciar el
turisme comarcal.
Sembla que els pobles de la nostra comarca comencin a despertar des del punt
de vista turístic i Ascó comença a tenir una bona oferta. Degut al treball que
estic realitzant, m’agradaria centrar-me en tot allò turístic que tingui un fort
component didàctic i que pugui ser aprofitable per l’alumnat del nostres País.
La central nuclear ubicada a Ascó disposa d’un centre d’interpretació, quina
opino li mereix?
Positiva, perquè sempre és bo tenir un actiu d’aquestes característiques que pugi
atreure gent cap a la nostra població. Especialment grups de col·legis i docents,
però, també treballem amb ells perquè pugin oferir visites turístics per tot el
públic, això sí, sempre programades. Aquestes visites sempre acaben produint
algun benefici més al poble perquè la gent que el visita o bé es queda a dinar o
alguna cosa.
Imatge 3. Amb Pau Serrano a l'Ajuntament d'Ascó.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina3
7
Ens podria donar dades sobre nombre de visites anuals, sobretot, interessaria
nombre d’escolars?
Uns 4000 alumnes per any.
Un altre dels atractius turístics, potser no tan didàctic com l’anterior, però,
que també podria tenir el seu puntet d’interès dins el món escolar, és el Roget.
Quina és la seva valoració d’aquest element?
Malgrat l’esforç que ens va portar realitzar-lo, en faig una valoració molt positiva.
Nosaltres vam fer un estudi a través de la URV1 dels potencials que tenia el nostre
municipi per poder créixer turísticament. En aquest estudi ens van aconsellar
diferents accions a desenvolupar, com per exemple, crear un Museu de l’Energia,
així va ser com ens vam dirigir amb la Central Nuclear d’Ascó i vàrem aconseguir
fer realitat el centre d’interpretació anteriorment esmentat. D’altra banda, ens va
destacar que el nostre actiu principal és l’Ebre i per tant nosaltres considerant
també que el riu era el nostre reclam principal, vàrem elaborar el Roget. Així és
com mitjançant petites coses, estem aconseguint que la gent visiti la nostra
població i s’hi quedi a passar el dia.
Quins altres elements turístics destacaria d’Ascó?
Bé, aquí tenim actius del COMEBE2, del Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre.
Hem rehabilitat los búnquers dels Reguers i el campament del Quinzè Cos
Republicà que es troba a la Serra de la Fatarella. Després la Generalitat de
Catalunya, a l’any 2010, dels recursos tangibles de Catalunya va destinar un
intangible a Ascó, que correspon a totes les restes morisques de la població. Ascó,
en si, és un centre d’interpretació a l’aire lliure dels moriscos. Per tant, el tema dels
moriscos és molt important. En aquests moment estem reconstruint el castell
d’Ascó d’aquesta època, que malgrat que serà un procés molt costos, considerem
que és un dels símbols més importants de la nostra població.
1 Universitat Rovira Virgili de Tarragona. 2 Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina3
8
Hem parlat del potencial turístic i educatiu d’Ascó, del nombre de visites
escolars, tenint en compte que a escassos 6 km hi ha l’Entorn d’Aprenentatge
de Sebes, en el qual el Departament d’Ensenyament hi té destinat un mestre, i
que el curs passat va rebre la visita del voltant de 5000 alumnes. És evident
que sumant recursos i esforços, Flix+Ascó, Ascó+Flix, es podrien convertir en
l’oferta turístico-educativa més potent de la comarca, fins i tot, en una de les
més potent de les Terres de l’Ebre. S’hi està treballant? No ens n’hem adonat?
Què ens impedeix fer-ho realitat?
Nosaltres pensem que el desenvolupament econòmic de la comarca s’ha de fer
sumant els actius turístics de tots els pobles. Un poble pot oferir una oferta
turística amb una durada d’un dia, però, no molt més. Per tant, la compenetració de
totes les poblacions podria ser una bona opció per oferir estades d’una durada més
prolongada. Però, per fer-ho realitat els pobles s’haurien de posar d’acord o,
potser, el Consell Comarcal hauria de donar forma a aquesta idea d’unitat turística,
ja que és en aquesta institució on està representada la comarca.
Cal destacar que dins del Consell Comarcal s’està duent a terme un projecte
anomenat 7 Comarques on s’està treballant per la dinamització econòmica de la
comarca i un dels pilars és mitjançant el turisme. Ells estan realitzat una política
d’unificar actius turístics i promocionar-los conjuntament. Per tant, jo crec que és
la millor opció, no és només Flix i Ascó, sinó que s’haurien de sumar la resta de
pobles per tal de donar una visió de comarca.
Estic assabentada d’una reforma al castell. Vostè creu que es podria
organitzar una jornada per les visites de l’alumnat que fa estada a la Ribera?
Per suposat, a hores d’ara hem organitzat dos jornades de visites guiades al Castell
i per tant, no hi hauria cap problema si algun centre educatiu s’hi mostrés
interessat a visitar-lo, al contrari, nosaltres estem disposats i esperem que sigui
així de cara al futur.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina3
9
Ascó disposa d’un elevat pressupost a diferencia de la resta de població vostè
creu que se’n destina el suficient al turisme?
Jo crec que no, no obstant cal destacar que som la primera unitat de govern que
aposta per aquest sector. Malgrat tot hi ha un gran col·lectiu que considera que
Ascó és una població nuclear i jo, no ho discuteixo, tot i això, penso que el turisme
podria ser una alternativa més a la nostra economia encara que fos amb una
proporció més petita.
Pel tema d’albergs, hotels, llocs on dormir.... Creu que són necessàries?
Actualment estem duent a terme un projecte on un dels pilars principals és la
creació d’un alberg a l’entrada de la població. Malgrat tot, hem tingut un seguit
d’inconvenients, amb la qual cosa, se’ns ha complicat aquest nou projecte. Tot i
això, no descartem la seva viabilitat en els propers anys.
Imagini, és un dimarts laborable i es presenta un grup de alumnes a la vostra
població. Creu que Ascó té una persona, la qual, li podria fer una visita guiada
d’algun atractiu turístic? I si la visita es programada?
Sí, en els últims mesos hem estat formant joves asconers per tal que actuïn de guies
en temps futurs. Tot i això, en aquests moment ja posseïm persones que fan
aquesta funció al poble.
Mirem cap al futur. Tot tenim clar que Ascó viu de la Central Nuclear, veu una
possible via per viure del turisme no al 100%, però si una petita part de la
població?
Com he dit anteriorment, jo aposto pel turisme perquè crec que Ascó té molts
potencials dels quals en pot obtenir beneficis. Solament és necessari que la gent
valori apostant per aquest sector i, n’estic ben segur que una part de la població
podrà viure del turisme.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina4
0
4.4 Entrevista a Aureli López
L’Aureli López, una visió diferent i innovadora. Les seves paraules ens deixen
entreveure les directius del turisme del segle XXI. Un turisme que defuig dels grans
atractius turístics del segle passat i cerca retrobar-se amb l’entorn d’una manera
pausada, sentint-se formar part d’ell. Coneix, utilitza i ens descobreix una manera
diferent d’utilitzar les noves tecnologies: les noves tecnologies al servei de les
emocions. Emocions amagades al vell mig d’un paisatge, emocions mudes dins un
silenci, emocions transmeses amb una abraçada... És l’emoturisme.
A banda de l’entrevista, l’Aureli ens va fer un regal: Gaudir durant 54 minuts de la
seva conversa. Evidentment, la totalitat de la conversa no està recollida en aquesta
entrevista.
El Pas de Barca, El castell, Les Terrisses… Miravet és una font de turisme.
Vostè creu que el poble ho aprofita?
No, no hi ha les infraestructures necessàries per aprofitar el que podria ser un pilar
econòmic, no solament per a Miravet, sinó per tota la comarca. Aquesta mancança
es deu també a la visió de futur o a la iniciativa pròpia de les persones que viuen en
un territori en funció de la seva història present o passada. I el nostre, és un
Imatge 4. Amb l'Aureli López a la Plaça l'Arenal de Miravet.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina4
1
territori que ha patit molts conflictes bèl·lics. En primera instància la Guerra de
Successió va comportar un gran desgast territorial, immediatament el succeeix un
segle, el segle XIX, on predominaran les Guerres Carlines i s’acabarà amb la Guerra
Civil Espanyola i, més concretament, la Batalla de l’Ebre. Tota aquesta misèria
acumulada, conflicte rere conflicte ha comportat que les persones del territori que
han pogut desenvolupar una carrera universitària hagin marxat i, escassos hagin
tornat.
I aquí voldria arribar, em sembla que ens hauríem de replantejar que no estem
potenciant suficient a la comarca, perquè aquestes persones no aposten per tornar
al seu lloc d’origen.
I Catalunya, creu que des de la Generalitat es potencia per igual el turisme de
Barcelona o l’Empordà que el de les Terres de l’Ebre?
No, i et diré perquè: les Terres de l’Ebre comencen a prendre consciència de si
mateixes com a entitat a partir de tot el moviment del transvasament del Riu Ebre.
Aquest va el punt d’inflexió necessari per a que la població es mobilitzés i
comencés a tenir aquell sentiment de pertinença de territori.
Jo sempre dic que si la pròpia gent del territori no es mou, no ho farà ningú més. A
nosaltres ens fa falta agafar consciència del valor patrimonial que posseïm.
D’altra banda, jo personalment, vaig coincidir amb un sociòleg que m’explicava que
en un territori on s’ha patit una gran guerra, com podria ser la Batalla de l’Ebre,
calen vuit generacions perquè les persones d’aquell territori s’hi sentin novament
arrelats sentimentalment.
També trobem l’afegit de la imposició de la Central Nuclear, fins i tot hi ha un pacte
polític per intentar no esmentar Ascó quan es parla de la Ribera d’Ebre.
Cal esmentar, però, que la mobilització de l’Associació de Turisme de la Ribera
d’Ebre, entitat de recent creació, és la que esta forçant que l’engranatge del Consell
Comarcal es comenci a moure en l’àmbit del turisme.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina4
2
La feina de vostè és fer de guia per Miravet, té moltes visites o són més visites
improvisades?
Jo tinc molt poques visites, cada any menys. No és per qüestió de crisi sinó perquè
jo mateix he anat acotant el meu ventall d’oferta. Quan tinc una visita és una visita
concreta que s’ha conegut pel boca-orella o per una referència. En cas que alguna
visita no em motivi el suficient la delego als mateixos guies del Castell o bé a una
empresa privada.
Quina mitjana de visites anuals ofereix vostè?
Exactament la xifra de visites que ofereixo no la conec, però et puc dir que Miravet
rep uns 40.000 visitants a l’any.
Si no vaig mal entesa, vostè es dedica completament al turisme. No creu que és
molt atrevit dedicar-se al turisme en un poble d’uns 778 habitants?
No, em dedico a cultivar el meu esperit, la meva part emocional... No al turisme. Per
mi la feina és un modus vivendi i un estil de vida, no és una feina a la que m’hi he de
dedicar en exclusiva. Jo no sóc guia, ni agent turístic, no em considero com a tal. No
sóc d’aquí, i aquesta sensació que em transmet el territori, m’agradaria compartir-
la amb les persones que vinguin a visitar-lo. La meva passió i al que dedico el meu
temps lliure és a la fotografia creativa. I no visc d’això, sinó que és el turisme el que
m’alimenta.
No és atrevit, en la vida hem d’arriscar... Mira, quan inicies una activitat tens dos
opcions. Una és aquella en la que necessites invertir en personal, maquinària, has
d’anar a un banc i fer una hipoteca, etc.. I l’altra, en la que el teu potencial és l’únic
que has d’invertir. Per oferir un servei de guia, no és necessària cap gran inversió
econòmica per començar a realitzar aquesta feina, sinó que és el temps, la il·lusió
de transmetre uns sentiments i també, la sort.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina4
3
No creu que amb la quantitat de llocs emblemàtics que té Miravet, hi hauria
d’haver un alberg perquè fos més fàcil que s’hi fes estada directament?
Ho veu viable?
Possiblement, si jo exclusivament o en bona part fos una empresa orientada al
turisme escolar i ofertes aquest tipus d’estades ho creuria necessari. Tot i això, com
que no és el cas, penso que Miravet pot prescindir d’un alberg. A més a més, fora
del meu cas particular, a la comarca hi ha 4 allotjaments i, com que disposem d’un
autocar, és molt fàcil desplaçar-se per la Ribera d’Ebre.
Miravet està totalment explotat o encara queden coses per descobrir?
Per suposat que queden coses per descobrir, queda molt per descobrir... Només hi
ha una pinzellada de lo que podria donar de si mateix Miravet. Com ara el refugi
que hi ha a l’altra banda del pas de barca, que és un refugi de pontoners i és un
espai que no ha entrat dins del COMEBE3, però, que si hi estigués seria de primer
ordre juntament amb el refugi que teniu a Flix.
Com valoraria el suport que dóna l’ajuntament per potenciar i mantenir els
atractius turístics de Miravet?
Personalment, jo crec l’Ajuntament de Miravet no està apostant pel turisme. Però,
jo també crec que és una acció del mateix equip de govern el no apostar pel
turisme a Miravet, com una mena de deixar el poble en estat verge que mantingui
el caliu de poble. És veritat que és per una manca de recursos a l’hora d’invertir en
infraestructures que podien condicionar el camí de pujada al castell. Però hi hagut
períodes en els que s’ha demostrat que sense diners es poden fer moltes coses com
ara la Ruta dels Templers o vincular-los amb Veniu a la Ribera. A més s’han fet
concerts al castell, activitats teatrals i presentacions de llibres. Però això depèn de
les persones que estan al cap de govern, la seva manera de ser i els seus objectius.
3 Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina4
4
Què va passar amb el “Setge de Miravet”?
Allò va ser una activitat que es va realitzar durant 9 anys i va demostrar el que pot
arribar a aconseguir una comunitat quan està ben avinguda. Però, quan això no
succeeix, doncs, tot s’acaba i després ve l’enyorança: quan reflexionem sobre tot
allò que ha passat. Finalment, ve el “ho hem de tornar a fer”. Però, qui posa en
marxa tot l’engranatge? Tot i així, t’he de dir que no es va potenciar. No es va saber
veure com un fenomen que captava turisme, ni com un pilar, no sols de Miravet
sinó de la comarca. No va haver cap recolzament de cap institució cap a Miravet, ni
es va fer pinya. Va ser una llàstima...
Li agrada la seva feina o si ara pogués tirar enrere hauria escollit un altre
treball?
La meva feina m’agrada, però, també t’he de dir que ja estic enfocant la meva feina
en un altra direcció. Per una única raó, el meu cartutx a Miravet ja s’està esgotant.
He esperat molt temps que l’administració em fes costat, no ha estat així.
En un principi em vaig marcar un objectiu. Em vaig donar 10 anys per veure si els
polítics eren capaços de condicionar el camí que va des del poble fins al castell.
Llavors vaig fer un projecte amb tots els pressupostos i el vaig presentar. Doncs bé,
després de 10 anys encara no ha estat possible. Per tant, el que passa és que si
després de més de 10 anys veus que no has aconseguit la teva fita perds motivació.
Malgrat tot, si em preguntessis: Aureli tornaries a apostar pel turisme? Sí, hi
tornaria. Però amb una visió personal més íntima. De fet ja estic fent-ho, la meva
nova iniciativa està enfocada cap als turistes de Canada i se centra en el paisatge de
Miravet i, en aquest cas, el castell és un afegit. Venc la panoràmica del riu i està
centrat amb el turisme de parelles.
D’on venen les escoles que visiten Miravet?
Doncs bé, de tot arreu menys de la comarca. De Tarragona, Castelló, Lleida,
Saragossa, de la Franja i no venen de la Terra Alta, ni de la Ribera d’Ebre...
DIDACTIEBRE
Pàg
ina4
5
Tenim aquest problema. Si nosaltres no ens interessem per descobrir la Ribera
d’Ebre, que com a molt ens distancien uns 30 km, no podem pretendre que vinguin
els altres a fer-ho.
Primer l’hem d’estimar nosaltres i ser nosaltres qui ensenyi a enamorar-se de la
Ribera d’Ebre.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina4
6
5 POBLE A POBLE_____________________________________________________________________
Cercant a les webs i els tríptics cedits pels ajuntaments i pel Consell Comarcal de la
Ribera d’Ebre he elaborat un recull dels diversos atractius turístics de cadascuna
de les poblacions de la comarca.
En primer lloc, els trobarem organitzats per pobles i, després, classificats per la
temàtica més adient al tipus d’activitat didàctica que s’hi pot desenvolupar.
Imatge 5. Mapa per municipis de la Ribera d'Ebre.
Font: www.municat.gencat.cat
DIDACTIEBRE
Pàg
ina4
7
5.1 RIBA-ROJA D’EBRE
Punts d’interès turístic:
Pantà de Riba-roja.
Nucli Antic de Riba-roja
d’Ebre.
Església de Sant Bartomeu.
Ermita de Berrús
(Romànica).
Ermita de Santa Madrona.
La Garita.
Espai d’Interès Natural Riba-
roja.
Mirador de la Ribera.
Rebosteria tradicional de
Riba-roja.
Rutes:
Ruta del Mirador de Riba-roja.
Ruta de les Modorres – Valldebelles.
Sender de Gran Recorregut GR-99.
Ruta de l’Ermita de Santa Madrona.
Imatge 6. Vista general de Riba-roja d'Ebre.
Font: Arxiu fotogràfic de JMFranch.
GO
DIDACTIEBRE
Pàg
ina4
8
5.2 FLIX
Punts d’interès turístic:
Rutes:
GR-99, el Camí de l'Ebre.
Meandre de Flix (itineraris de natura).
Refugi Antiaeri de Flix.
Castell Nou.
Pas de Barca.
Colònia de Fàbrica.
Nucli Antic.
Ermita del Remei.
Façanes fluvials.
Centre d'Interpretació
Museu del Camí de Sirga.
Reserva Natural de Fauna
Salvatge de Sebes i Meandre
de Flix.
El Molí d’Oriol.
El Molí d’Oliflix.
Polígon industrial Ercros SA
Factoria de Flix.
Sèquia del Portell.
Central hidroelèctrica de Flix.
Imatge 7. Vista general de Flix.
Font: Arxiu fotogràfic JMFranch.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina4
9
5.3 ASCÓ
Punts d’interès turístic:
Casc Antic.
Lo Roget.
Centre d’Interpretació de
l’Energia.
Cal Cavaller.
Ca Estisora.
La Moreria.
El Balcó de l’Ebre.
El Castell.
Ca Pere Sans.
Església de Sant Joan Baptista.
El Pou de Neu.
Ermita Mare de Déu del Carme.
Ermita de Santa Paulina.
Ermita de Sant Miquel.
Tenda del Senyor.
Roca del Moro.
Casa del Comanador.
Imatge 8. Vista general d'Ascó.
Font: Arxiu fotogràfic de JMFranch
DIDACTIEBRE
Pàg
ina5
0
5.4 LA PALMA D’EBRE
Punts d’interès turístic:
El Pi del Pino.
Embassament de la Palma d’Ebre.
Església Romànica (S.XII-XIII).
Església Parroquial de l'Assumpció.
Antiga Presó.
Mural de la Font Vella.
Imatge 9. Vista general La Palma d'Ebre.
Font: Arxiu fotogràfic JMFranch.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina5
1
5.5 VINEBRE
Punts d’interès turístic:
Establiment ibèric de Sant Miquel.
Ermita de Sant Miquel.
Ca Don Joan.
Casa natal Sant Enric d’Ossó.
Col·legi de les Teresianes.
Imatge 10. Vista general de Vinebre
Font: Arxiu fotogràfic de JMFranch
DIDACTIEBRE
Pàg
ina5
2
5.6 LA TORRE DE L’ESPANYOL
Punts d’interès turístic:
Ermita de Sant Antoni.
Església Parroquial de Sant Jaume.
L’Ermita de Sant Antoni.
La Font de n’Horta.
La Font del Torrent.
El Centre Històric de la Torre de l’Espanyol.
Rutes:
La Bruixeta-Cantarranes.
Camí de Garcia.
Lo Tormo.
Imatge 11. Vista general de la Torre de l'Espanyol.
Font: Arxiu fotogràfic de JMFranch.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina5
3
5.7 GARCIA
Punts d’interès turístic:
Pont de l’Ull de l’Asmà.
Ermita de Sta. Magdalena.
Església Parroquial.
Església Vella.
La Barca de Garcia.
Rutes:
Ruta de l’Ull de l’Asmà.
Camí dels Gobians.
Ruta de l’ermita de Santa Magdalena.
Imatge 12. Vista general de Garcia.
Font: Arxiu fotogràfic de JMFranch.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina5
4
5.8 MÓRA D’EBRE
Punts d’interès turístic:
Mirador del Castell.
Escultura dedicada a Julio
Antonio.
Convent de les Mínimes.
Església Prioral.
Castell de Móra.
Casa Montagut de l’Era.
Ermita de Santa Magdalena.
Centre Històric.
Pont d’Arcades.
Antiga Plaça de Braus.
Convent de les Carmelites.
Entorn del riu Ebre, entre el
que destaca l’Aubadera i l’Illa.
Paratge de Sant Jeroni amb
les ermites de Sant Jeroni i
Santa Madrona.
Ermita del Calvari.
Rutes:
La Punta de l’Estel.
La Picossa.
Imatge 13. Vista general de Móra d'Ebre.
Font: Arxiu fotogràfic de JMFranch.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina5
5
5.9 MÓRA LA NOVA
Punts d’interès turístic:
Centre d´Interpretació del Ferrocarril Móra la Nova:
L’Enclavament.
Església de Nostra Senyora del Remei.
Ermita de Sant Pau.
Estació de tren.
Embarcador.
Pavelló Firal.
Imatge 14. Vista general de Móra la Nova.
Font: Arxiu fotogràfic de JMFranch.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina5
6
5.10 MIRAVET
Punts d’interès turístic:
Cap de la Vila (poble vell).
El Castell de Miravet.
L’Església Vella.
El Pas de Barca.
Ceràmica dels Canterers del Poble.
Escalada a la Covalta.
Imatge 15. Vista general de Miravet
Font: Arxiu fotogràfic de JMFranch.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina5
7
5.11 RASQUERA
Punts d’interès turístic:
Punts d’interès turístic:
El Perxe de ca Blai o Escaletes de ca Blai.
La Presó.
El Castell.
Vila Closa.
Balneari de Cardó.
Ermita de Sant Domingo.
L'Església de Sant Joan Baptista.
El Perxe de la Presó o carrer del Pou.
La Font del Teix.
Nucli Antic.
Rutes:
La Creu de Santos.
Imatge 16. Vista general de Rasquera.
Font: Arxiu fotogràfic de JMFranch.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina5
8
5.12 BENISSANET
Punts d’interès turístic:
Lo Refugi Antiaeri de la Font Gran.
Ceràmica Popular J. Avante.
Ruta Literària “Benissanet paisatge literari”.
La Torre de Cervelló.
El Cap de la Vila.
Imatge 17. Vista general de Benissanet.
Font: Arxiu fotogràfic de JMFranch.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina5
9
5.13 GINESTAR
Punts d’interès turístic:
La Font de l'Aiguadí.
Barranc de Gàfols.
Barranc de Sant Antoni.
Casa Màquines.
Caseta de Xerravia.
Caseta del Flaquet o Flaqueret.
Daimús – Travessera de les Sorts.
Església Vella.
Església Parroquial de Sant Martí.
Ermita de Sant Isidre.
Les Deveses.
Les Gavarreres.
Granges de Ginestar.
Sant Vicenç.
Imatge 18. Vista general de Ginestar.
Font: Arxiu fotogràfic de JMFranch.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina6
0
5.14 TIVISSA
Punts d’interès turístic:
Església Arxiprestal de Sant Jaume.
Poblat Ibèric del Castellet de Banyoles.
Nucli Antic de Tivissa.
Rentadors de la Sèquia del Camí.
Ermita de Sant Blai.
Pintures Rupestres de Font Vilella de Tivissa.
La Cova del Ramat, la del Cingle i la del Pi.
Imatge 19. Vista general de Tivissa.
Font: Arxiu fotogràfic JMFranch.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina6
1
6 ACTIVITATS CLASSIFICADES PER TEMES
TEMA ATRACTIU TURISTIC POBLACIÓ
Natura Reserva natural de Fauna
Salvatge de Sebes i
Meandre de Flix
Flix
Espai d’Interès Natural Riba-roja
El Pi del Pino La Palma d’Ebre
Entorn del riu Ebre, entre
el que destaca l’Aubadera
i l’Illa
Móra d’Ebre
Paratge de Sant Jeroni
amb les ermites de Sant
Jeroni i Santa Madrona
Móra d’Ebre
La Font de l’Aiguadí Ginestar
La Font del Teix Rasquera
Artesania Rebosteria tradicional de
Riba-roja
Riba-roja d’Ebre
Ceràmica dels Canterers
del Poble
Miravet
Ceràmica Popular J.
Avante
Benissanet
Patrimoni Arqueològic
La Garita Riba-roja d’Ebre
El Pou de Neu Ascó
Establiment de Sant
Miquel
Vinebre
DIDACTIEBRE
Pàg
ina6
2
Barranc de Gàfols. Ginestar
Barranc de Sant Antoni Ginestar
Casa Màquines Ginestar
Caseta de Xerravia Ginestar
Caseta del Flaquet o
Flaqueret
Ginestar
Les Sorts / Les Pedres /
Partida de Sant Vicenç
Ginestar
Sant Vicenç Ginestar
Granges de Ginestar Ginestar
Daimús – Travessera de
les Sorts
Ginestar
Les Deveses Ginestar
Les Gavarres Ginestar
Poblat Ibèric el Castellet
de Banyoles
Tivissa
Rentadors de la Sèquia
del Camí
Tivissa
La Cova del Ramat, la del
Cingle i la del Pi.
Tivissa
Patrimoni Arquitectònic Església de Sant
Bartomeu
Riba-roja d’Ebre
Ermita de Berrús
(Romànica)
Riba-roja d’Ebre
Ermita de Santa Madrona Riba-roja d’Ebre
Ermita del Remei Flix
Casc Antic Ascó
DIDACTIEBRE
Pàg
ina6
3
Ermita Sant Miquel Ascó
Ermita Santa Paulina Ascó
Ermita Mare de Déu del
Carme
Ascó
Cal Cavaller Ascó
Ca Estisora Ascó
La Moreria Ascó
Ca Pere Sans Ascó
Església Sant Joan
Baptista
Ascó
Casa del Comanador Ascó
Església Romànica (s.XII-
XIII)
La Palma d’Ebre
Església Parroquial de
l'Assumpció
La Palma d’Ebre
Ermita de Sant Miquel Vinebre
Ca don Joan Vinebre
Casa Natal Sant Enric
d’Ossó
Vinebre
Col·legi de les Teresianes Vinebre
Ermita de Sant Antoni La Torre de l’Espanyol
Església Parroquial de
Sant Jaume
La Torre de l’Espanyol
L’Ermita de Sant Antoni La Torre de l’Espanyol
Ermita de Sta. Magdalena Garcia
Església Vella Garcia
Església Parroquial Garcia
DIDACTIEBRE
Pàg
ina6
4
Escultura dedicada a Julio
Antonio
Móra d’Ebre
Convent de les Mínimes Móra d’Ebre
Església Prioral Móra d’Ebre
Convent de les Carmelites Móra d’Ebre
Església de Nostra
Senyora del Remei
Móra la Nova
Sant Pau Móra la Nova
Casa Montagut de l’Era Móra d’Ebre
Ermita de Santa
Magdalena
Móra d’Ebre
Pont d’Arcades Móra d’Ebre
Antiga Plaça de Braus Móra d’Ebre
Església Vella Miravet
El Perxe de ca Blai o
escaletes de ca Blai
Rasquera
Vila Closa Rasquera
Església de Sant Joan
Baptista
Rasquera
Balneari de Cardó Rasquera
Pintures rupestres de
Font Vilella
Tivissa
Ermita de Sant Blai Tivissa
Església Arxiprestal de
Sant Jaume
Tivissa
Església Vella Ginestar
Església Parroquial de Ginestar
DIDACTIEBRE
Pàg
ina6
5
Sant Martí
Ermita de Sant Isidre Ginestar
Esport i aventura Sender de Gran Riba-roja d’Ebre
Recorregut GR-99
Ruta de l’ermita de Santa
Madrona
Riba-roja d’Ebre
Ruta del Mirador de Riba-
roja
Riba-roja d’Ebre
Ruta de les Modorres –
Valldebelles
Riba-roja d’Ebre
GR-99, El Camí de l'Ebre Flix
Meandre de Flix
(itineraris de natura)
Flix
El Pic de l’Àliga Ascó
Sender de Gran
Recorregut GR-99
Ascó
La Bruixeta - Cantarranes La Torre de l’Espanyol
Camí de Garcia La Torre de l’Espanyol
Lo Tormo La Torre de l’Espanyol
Ruta del l’Ull de l’Asma Garcia
Camí dels Gobians Garcia
Ruta de l’ermita de Santa
Magdalena
Garcia
La Picossa Móra d’Ebre
La Punta de l’Estel Móra d’Ebre
Escalada a la Covalta Miravet
DIDACTIEBRE
Pàg
ina6
6
La Creu de Santos Rasquera
La Mola Tivissa
Patrimoni Històric Nucli Antic de Riba-roja
d’Ebre
Riba-roja d’Ebre
Refugi Antiaeri Flix
Castell Nou Flix
El Moli d’Oriol Flix
Nucli Antic Flix
El Castell Ascó
La Tenda del Senyor Ascó
Antiga Presó La Palma d’Ebre
El Centre Històric de la
Torre de l’Espanyol
La Torre de l’Espanyol
Pont de l’Ull de l’Asmà Garcia
Centre d´Interpretació del
Ferrocarril Móra la Nova:
L’Enclavament.
Móra la Nova
Centre Històric Móra d’Ebre
El Castell de Móra Móra d’Ebre
Cap de la vila (poble vell) Miravet
La Presó Rasquera
El Castell Rasquera
Ermita de Sant Domingo Rasquera
Nucli Antic Rasquera
Lo Refugi Antiaeri de la
Font Gran
Benissanet
DIDACTIEBRE
Pàg
ina6
7
La Torre de Cervelló Benissanet
El Cap de la Vila Benissanet
Nucli Antic Tivissa
Energia Pantà de Riba-roja Riba-roja d’Ebre
La central hidroelèctrica Flix
Complex industrial
d’Ercros SA factoria de
Flix
Flix
Centre d’Interpretació de
l’Energia
Ascó
Turisme Fluvial Mirador la Ribera Riba-roja d’Ebre
Façanes Fluvials Flix
Lo Roget Ascó
El Balcó de l’Ebre Ascó
Roca del Moro Ascó
Pas de Barca Flix
Barca Garcia
Embarcador Garcia
Embarcador Móra la Nova
Mirador del Castell Móra d’Ebre
Pas de Barca Miravet
Altres Embassament de la
Palma d’Ebre
La Palma d’Ebre
Moli d’oli Flix Flix
Sèquia del Portell Flix
Mural de la Font Vella La Palma d’Ebre
DIDACTIEBRE
Pàg
ina6
8
La Font de n’Horta La Torre de l’Espanyol
La Font del Torrent La Torre de l’Espanyol
L’estació de tren Móra la Nova
El Pavelló Firal Móra la Nova
Ruta Literària
“Benissanet paisatge
literari”
Benissanet
DIDACTIEBRE
Pàg
ina6
9
7 DIDACTIEBRE_____________________________________________________________________
7.1 EXPERIÈNCIA I JOVENTUT
Didactiebre neix el setembre de 2013. Una empresa capficada a donar a conèixer
la Ribera d’Ebre com un indret farcit de recursos i possibilitats didàctiques. Tot i la
nostra joventut tenim una bona formació, volem fer-nos grans en el món del lleure
educatiu, caracteritzant-nos per l’ampli ventall de la nostra oferta i la qualitat del
nostre servei.
7.2 ON ENS PODEU TROBAR?
La seu de DidactiEbre s’ubica al Centre d’Empreses La Ribera, a la població de Flix,
al nord de la Ribera d’Ebre. Ens trobem a 1km del centre de la vila compartint
instal·lacions amb les oficines d’un nombrós grup d’empreses, la qual cosa, facilita
la nostra feina a l’hora de contactar-hi per tal de programar visites didàctiques a
les seves instal·lacions industrials.
Imatge 20. Logo de Didactiebre
DIDACTIEBRE
Pàg
ina7
0
7.3 QUÈ US OFERIM?
Didactiebre ofereix un ampli i variat ventall d’activitats adaptades a les diferents
etapes escolars per tal de realitzar sortides o estades de diferents durades a la
Ribera d’Ebre.
Habitualment el desenvolupament de les activitats va a càrrec dels nostres
professionals, tots ells monitors i monitores del lleure, tot i que, de vegades
comptem amb la col·laboració de guies especialitzats en temes específics i
concrets.
És la nostra voluntat aprofitar cadascun dels recursos de la comarca i oferir
estades peculiars: lúdiques, didàctiques, econòmiques i de qualitat.
7.4 LES NOSTRES INSTAL·LACIONS
L’empresa actualment disposa de dues sales polivalents equipades amb ordinadors
multimèdia, projector, pantalla tàctil, micròfon i altaveus per presentar les nostres
activitats.
Imatge 21. Entrada principal del Centre d'Empreses La Ribera.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina7
1
Una de les aules té un aforament de 60 places amb cadires amb pala, tant a la dreta
com a l’esquerra, i és en aquesta sala on habitualment es realitzen tant les
presentacions com les exposicions d’aquells continguts teòrics que afavoriran
l’aprofitament didàctic de les diferents activitats. Disposem també d’una segona
aula dotada amb quatre taules per a treballs en grup, és la que fem servir per
realitzar diferents tipus de tallers.
Les instal·lacions disposen de lavabos a l’entrada principal i d’una zona de pícnic
amb taules, cadires i equipada amb màquina de cafè, aigua, sucs, refrescos, dolços i
una altra expenedora de fruites.
Per gaudir d’estones d’esbarjo tenim un patí interior on s’hi pot organitzar jocs i
activitats ludicoesportives.
Finalment, disposem d’una gran zona d’aparcament amb places per autocars,
cotxes i bicicletes.
Imatge 22. Instal·lacions de Didactiebre.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina7
2
7.5 DIDACTIEBRE A LA XARXA
A la nostra web, www.didactiebre.com, trobareu una extensa informació sobre la
nostra empresa, així com l’oferta d’activitats agrupades en pacs permanentment
actualitzats, consells i propostes de sortides i estades de durada des d’1 a 5 dies.
I si la nostra relació vol anar més enllà, podreu fer-vos amics del nostre Facebook o
seguir-nos a través del nostre Twitter
Imatge 24. Twitter de Didactiebre. Imatge 24. Facebook de Didactiebre.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina7
3
8 ALLOTJAMENTS____________________________________________________________________
La comarca disposa de 4 a allotjaments al llarg de la seva geografia per acollir
específicament escolars. Un a la banda nord, Villar Riu de Baix a Flix, i tres al sud,
El Mas de la Coixa a Móra la Nova, Can Manxol a Rasquera i l’Alberg de Tivissa.
Nosaltres presentem els pacs amb estada a l’Alberg Riu de Baix de Flix per ser el
lloc de referència més propera a la nostra oficina. Tanmateix, depenent del tipus
d’activitats i preferències dels centres, no hi ha cap problema a gestionar
l’allotjament en qualsevol dels altres establiments de la comarca.
Tots i cadascun dels allotjaments compten amb un excel·lent equipament, tant per
treballar continguts de la pròpia sortida, com per omplir les estones lliures (sala de
jocs, camp de futbol, pista poliesportiva...)
Imatge 25. Mapa de la Ribera d'Ebre amb la ubicació dels allotjaments.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina7
4
8.1 CA MANXOL
Ubicació
La casa de colònies o alberg se situa a
la població de Rasquera, al sud de la
Ribera d’Ebre, al peu de la Serra de
Cardó. Can Manxol es troba al poble i
prop dels amplis espais naturals de la
zona, la qual cosa ens permet gaudir
d’una estada caracteritzada per les
activitats en plena natura.
Adreça
C/ Firal s/n
43513 Rasquera (Tarragona)
Contacte
Telèfon: 690 84 92 96
Correu electrònic: [email protected]
Com arribar-hi
Imatge 26. Logo Ca Manxol
Font: Web Ca Manxol.
Imatge 27. Mapa de Rasquera
Font: Google Maps.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina7
5
Instal·lacions
Ca Manxol té una capacitat de 82 places, 2 de les quals estan adaptades per a
minusvàlids. Pel que fa a la seva disposició 7 habitacions són de 8 places, 3 de 6
places, 1 de 4 places i 1 de 2 places. A l’habitació de 2 places, adaptada per
minusvàlids, es troba la infermeria. Cal destacar que totes les instal·lacions tenen
calefacció.
L’alberg també ofereix servei de menjador amb capacitat per a 96 persones i, per al
temps lliure, disposa d’una sala d’estar amb sofàs i televisió on l’alumnat pot
descansar i relaxar-se després de les menjades o durant la seva estada. De la
mateixa manera que ho poden fer a l’ala de natura o a la sala polivalent d’uns,
aproximadament, 120 m2.
Pel que fa a les instal·lacions exteriors amb caire lúdic, Ca Manxol compta amb un
camp de futbol, cistelles de mini-bàsquet, zona de tallers al porxo del patí, parc
infantil i té accés a les piscines i pista de mini-bàsquet municipal, a 250 m de la
casa.
Els espais naturals amb que compta la casa de colònies són la zona enjardinada i
jardí-mostrari de plantes remeieres de la zona, de les esplanades i dels boscos
pròxims a les instal·lacions.
Imatge 28. Instal·lacions Ca Manxol.
Font: http://www.camanxol.com/
DIDACTIEBRE
Pàg
ina7
6
8.2 ALBERG RURAL VILAR RIU DE BAIX
Ubicació
El Vilar Riu de Baix es troba a la Vila de Flix, al nord
de la comarca, al bell mig d’un espectacular
meandre vorejat d’un frondós bosc de ribera.
L’alberg està situat a 400 metres del poble, la qual
cosa permet aïllar-se de la vida urbana, al mateix
temps que amb 15 minuts a peu ens trobem al
centre de la població.
Adreça
Camí Illes s/n
43750, Flix (Tarragona)
Contacte
Telèfon: 977265372
Fax: 977265373
Correu electrònic: [email protected]
Com arribar-hi
Imatge 29. Logo Vilar Riu de Baix.
Font: http://www.vilarriudebaix.com/
Imatge 30. Mapa de Flix.
Font: Google Maps
DIDACTIEBRE
Pàg
ina7
7
Instal·lacions
L'alberg de Vilar Riu de Baix disposa d’un bon equipament, permetent fer estades
de curta i llarga durada.
Pel que fa al servei de nit compta amb 48 places, les quals es distribueixen en
habitacions de 2, 4, 6 i 8 places. Ofereix servei menjador amb cuina casolana de
productes de proximitat.
La casa de colònies està equipada amb instal·lacions com la sala de jocs de grans
dimensions, on s’hi poden realitzar tot tipus d’activitats relacionades bé amb el
lleure, bé curriculars.
Ofereix serveis complementaris com bugaderia i infermeria.
Pel que fa a l’exterior l’alberg disposa d’una amplia zona ajardinada amb plantes
autòctones i hort ecològic, d’altra banda, trobem un gran pati on l’alumnat pot
gaudir del contacte amb natura ebrenca. Aquest espai ofereix excel·lents
possibilitats per a realitzar jornades de multiesports, activitats nocturnes o
competicions de jocs tradicionals de la zona com són les de bitlles catalanes.
Finalment, té un parc infantil amb gronxadors i tobogans pels més petits.
Imatge 31. Instal·lacions Vilar Riu de Baix.
Font: http://www.vilarriudebaix.com/
DIDACTIEBRE
Pàg
ina7
8
8.3 ALBERG TIVISSA
Ubicació
L’alberg Tivissa es troba, com el seu
nom indica, molt prop del nucli urbà
de Tivissa. Tot i trobar-se a un indret
cèntric, les instal·lacions, estan
envoltades d’unes muntanyes
característiques pel fascinant paisatge del sud de la comarca, més fresc i humit que
el del nord.
Adreça
C/ Foig, 3
43746 Tivissa (Tarragona)
Contacte
Telèfon: 977417316
Correu electrònic: [email protected]
Com arribar-hi
Imatge 32. Logo Alberg Tivissa.
Font: http://www.albergcampingtivissa.cat/
Imatge 33. Mapa Tivissa.
Font: Google Maps.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina7
9
Instal·lacions
L’alberg Tivissa disposa de 8 habitacions amb 8 llits a cadascuna, les quals
comparteixen banys, a més, hi ha 3 habitacions amb 2 llits pels monitors i bany
propi, oferint un total de 70 places.
Per les estones lliures disposa d’una sala polivalent amb projector, una altra on hi
ha una televisió, jocs i zona wifi, equipades amb màquines distribuïdores de
begudes fredes i calentes, una nevera i un microones.
Pel que fa a les instal·lacions de l’exterior disposen d’una pista pavimentada,
terrassa, piscina infantil i per adults, només en el cas que l’estada es faci a l’estiu o
primavera.
Imatge 34. Instal·lacions Alberg Tivissa. Font: http://www.albergcampingtivissa.cat/
DIDACTIEBRE
Pàg
ina8
0
8.4 EL MAS DE LA COIXA
Ubicació
El Mas de la Coixa, que forma part de la Xarxa d'Albergs de la Generalitat de
Catalunya, se situa a la població de Móra la Nova. Per tant, es troba a 2 km de Móra
d’Ebre, la capital de la comarca, amb la qual cosa disposa d’un bon ventall de
serveis.
Adreça
Rotonda de l'eix de l'Ebre, s/n
43770 Móra la Nova (Tarragona)
Contacte
Telèfon: 934838363
Correu electrònic: [email protected]
Com arribar-hi
Imatge 35. Mapa Móra la Nova.
Font: Google Maps.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina8
1
Instal·lacions
L’alberg té una capacitat d’un total de 56 places, les quals es distribueixen en
habitacions de 6 llits i, en cas que sigui convenient, 2 places adaptades. Cal
destacar que les habitacions tenen televisió i DVD.
Pel que fa a les instal·lacions, hi ha diferents tipus de sales totalment equipades
amb projectors i pissarres digitals, com per exemple la sala de reunions i sala
d’actes. Cal destacar el jardí-pati polivalent on l’alumnat pot gaudir del seu esbarjo
a l’aire lliure.
El Mas de la Coixa ofereix servei de menjador per totes les menjades i, fins i tot,
màquines automàtiques expenedores de begudes fresques les 24 hores.
Imatge 36. Instal·lacions Mas de la Coixa.
Font:http://www.xanascat.cat/showhostel.tjc?id=237&in
dex=26
DIDACTIEBRE
Pàg
ina8
2
9 ELS PACS__________________________________________________________________________________
Per tal de facilitar la feina als centres educatius interessats en les nostres activitats,
la nostra empresa oferta un variat ventall de pacs.
Pacs d’activitats concretes, durada fixa i adreçades a un alumnat determinat, per
altra banda, també oferim informació sobre altres activitats que poden sumar-se o
substituir les existents, fent que els pacs adquireixin versatilitat i flexibilitat de
manera que puguin adaptar-se a necessitats didàctiques concretes dels centres.
Tots els pacs s’inicien amb una presentació d’una durada aproximada d’una hora,
en la qual s’exposa breument com es desenvoluparà la jornada, s’introdueixen els
continguts teòrics necessaris per tal d’un bon aprofitament didàctic de les
activitats i, finalment, s’incideix sobre els aspectes actitudinals que es consideren
més rellevants: puntualitat, respecte de l’entorn...
9.1 PAC 1 DIA
Dissenyats pensant en centres educatius situats a menys de dues hores de viatge,
atès que, per tal d’un millor aprofitament la sortida, preveu l’inici d’activitats entre
les 9 i 10 del matí.
9.1.1 DEL RIU A CASA
Pac adreçat a alumnat d’institut amb jornada intensiva, amb l’objectiu de que
coneguin un dels orígens de l’energia que consumeixen a casa.
9 del matí. Arribada a les nostres instal·lacions ubicades en el
Centre d’Empreses “La Ribera” de Flix.
2/4 de 10 del matí. Benvinguda i presentació amb suport audio-
visual de les activitats que es desenvoluparan i, introducció de la
teoria bàsica i necessària per un bon aprofitament dels seus
continguts.
10 del matí. Inici de les activitats amb la visita a la central
hidroelèctrica de Flix.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina8
3
Planta de generació hidroelèctrica que explota les aigües del riu
Ebre, amb la curiositat de que les capta a través d’un túnel d’uns
280m que la comunica amb el pantà que també té per nom el de la
població.
¼ de 12 del migdia. Trasllat a les nostres instal·lacions per
esmorzar.
12 del migdia. Visita del parc fotovoltaic de Flix.
Al voltant de 40 ha. de parc solar fotovoltaic el van convertir en el
seu moment en el més gran de l’Estat espanyol, a banda de conèixer
els aspectes més destacables d’aquesta instal·lació, gaudirem d’un
taller de construcció de vehicles accionats a partir d’una placa solar.
2 de la tarda. Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de
satisfacció i comiat.
9.1.2 EL SECRET DELS TEMPLERS
Ideat per a grups d’alumnes de cicle superior d’Educació Primària o ESO.
Programa d’activitats:
9 del matí. Arribada a la població de Miravet.
Punt de trobada: Plaça Major.
Imatge 37. Parc fotovoltaic de Flix.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina8
4
¼ de 10 del matí. A la mateixa plaça, amb suport visual (plafons) i
abillats amb vestimentes de l’època, benvinguda i presentació de les
activitats que es desenvoluparan, i introducció de la teoria bàsica i
necessària per un bon aprofitament de la visita.
2/4 de 10 del matí. Visita del Castell de Miravet.
El guia ens oferirà tastets d’història, al temps que conduirà i guiarà
en la visita al castell. Castell d’origen templer, situat sobre un turó,
d’on, envoltat per una muralla de 25m d’alçada, domina el curs del
riu Ebre i les terres del voltant.
2/4 de 2 de la tarda: Visita al casc antic de Miravet.
Continuant amb la companyia del guia tindrem l’oportunitat de
contemplar cases que s’enfilen des del riu per la paret de la
muntanya rocosa, sota el castell, l’antic embarcador, el molí
medieval, els porxos, l’antiga aljama morisca-jueva, el carrer de
jueria, les muralles de tancament...
2 de la tarda. Dinar a la plaça Major de Miravet.
3 de la tarda. Visita del pas de barca de Miravet.
La barca de Miravet és un dels pocs transbordadors que queden per
creuar el riu Ebre i, únic pel que fa a funcionament sense motor,
aprofitant solament la força de l’aigua i confiant en la perícia del
barquer.
2 /4 de 5 de la tarda. Taller a les terrisses de Miravet.
Imatge 38. Nens disfressats de templers al Castell de Miravet.
Font: Blog Escola de Miravet.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina8
5
Gaudir del tacte amb l’argila i convertir-se per una entona en
aspirant a terrissaire en un intent de modelar plats i gots.
¼ de 6 de la tarda: Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de
satisfacció i comiat.
9.1.3 CAVALLS I CIGONYES
Pensat inicialment per als cicles inicials i infantil, pot adaptar-se, fins i tot, a
l’alumnat més petit, com és de les guarderies i les escoles bressol.
Per un millor aprofitament de les activitats d’aquest pac, és recomanable realitzar-
lo aprofitant l’esclat dels mesos de la primavera, en què podrem gaudir d’una fauna
i flora en el seu punt més àlgid.
Programa d’activitats:
9 del matí. Arribada a les nostres instal·lacions ubicades al Centre
d’Empreses “La Ribera” de Flix.
1/4 de 10 del matí. Presentació de les activitats que es
desenvoluparan al llarg de la jornada a càrrec de la cigonya Coni.
10 del matí. Desplaçament amb carruatge fins al Mas del Director
(recepció de la reserva), en arribar, esmorzar.
3/4 d’11 del matí. Visita guiada per la Reserva Natural de Sebes.
Bosc de ribera, passeres per sobre dels aiguamolls, aguaits, cavalls,
Imatge 39. La cigonya Coni.
Imatge 40. Cavalls de la Camarga a Sebes
DIDACTIEBRE
Pàg
ina8
6
cigonyes... en permetran gaudir d’una jornada farcida d’elements
naturals.
1 del migdia. Dinar amb pícnic al Mas de Director.
2/4 de 2 del tarda. Jocs, tallers de construcció d’una cigonya,
audiovisuals i contes.
5 de la tarda. Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de
satisfacció i comiat (l’autocar recollirà l’alumnat al Mas del Director).
9.1.4 RIU AMUNT!
Adreçada a l’alumnat de secundària, cicle superior i cicle mitjà, partint de la capital
de la comarca ens endinsarem i visitarem algunes de les principals poblacions del
nord de la comarca.
Programa d’activitats:
2/4 de 10 del matí. Arribada a la plaça del Riu de la capital de la
comarca, Móra d’Ebre.
10 del matí. Visita guiada al Castell de Móra d’Ebre a càrrec dels
Amics del Castell que ens ajudaran a descobrir els secrets d’una
antiga edificació militar d’origen islàmic, situat sobre un turó que ens
permetrà gaudir del pas del riu travessant una cubeta natural que
rep el nom de la població.
Imatge 41. L'interior del Castell de Móra d'Ebre.
Font: Ajuntament de Móra d’Ebre
DIDACTIEBRE
Pàg
ina8
7
2/4 de 12 del migdia. Esmorzar a la plaça del Riu.
12 del migdia. Navegació amb Lo Roget de Móra d’Ebre a Ascó.
Lo Roget, embarcació turística que agafa el seu nom d’un bandoler
morisc, ens permetrà remuntar el riu al temps que gaudir del
paisatge des del bell mig de les aigües de l’Ebre.
2 de la tarda. Dinar a la zona de pícnic d’Ascó.
3 de la tarda. Sortida amb autobús d’Ascó cap a Flix.
2/4 de 4 de la tarda. Visita del Refugi Antiaeri de Flix a càrrec de
l’Associació Cultural La Cana.
Just entrant, parets excavades a la muntanya a cops de pic, llums
parpellejant al so de les sirenes, simulacre de l’esclat de bombes que
cauen del cel... ens posen la pell de gallina fent-nos reviure per uns
instants, una de les situacions més angoixoses de la passada Guerra
Civil Espanyola: Els bombardejos.
5 de la tarda. Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de
satisfacció i comiat.
Imatge 42. Interior del Refugi Antiaeri de Flix.
Font: Jaume Masip.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina8
8
9.1.5 FEM VIA
Adreçada a l’alumnat de secundària, cicle superior i cicle mitjà, amb el pac Fem via
ens endinsarem i visitarem un dels atractius turístics més importants de Móra la
Nova i també de la comarca.
Programa d’activitats:
10 del matí. Arribada a l’estació de Móra la Nova.
2/4 d’11 del matí. Visita guiada al Museu del Ferrocarril de Móra la
Nova a càrrec d’un treballador del centre d’interpretació que ens
guiarà pel museu mentre ens explicaran la història, el funcionament i
les curiositats dels ferrocarrils.
12 del migdia. Esmorzar a la plaça del Riu.
2/4 d’1 de la tarda. Taller de construcció d’una maqueta de
ferrocarril. Ens organitzarem dividint-nos en diferents grups d’unes
6 persones aproximadament i cada grup tindrà unes instruccions.
Seguint aquestes instruccions construiran amb les peces de Lego una
petita maqueta de ferrocarril que s’enduran de record cap al seu
centre.
En cas que els nens siguin massa petits, realitzaran un taller on
pintaran un mural amb un ferrocarril on escriuran el seu nom i que
també s’enduran al seu centre de record.
Imatge 43. Visita guiada pel Museu d'interpretació del ferrocarril.
Font: Escola 3 d’Abril
DIDACTIEBRE
Pàg
ina8
9
2 de la tarda. Dinar a l’estació de Móra la Nova.
3 de la tarda. Jocs dinamitzats per la monitora de Didactiebre.
¾ de 4 de la tarda. Viatge amb el tren de Móra la Nova fins a Flix.
1/4 de 5 de la tarda. Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de
satisfacció i comiat (l’autocar recollirà l’alumnat a l’estació de Flix).
9.1.6 ANEM AL TROS!
Adreçat a l’alumnat de cicle inicial i cicle mitjà, els nens i les nenes podran gaudir
d’una jornada diferent convertint-se en pagesos per un dia!
Programa d’activitats:
9 del matí. Arribada a les nostres instal·lacions ubicades en el
Centre d’Empreses “La Ribera” de Flix.
2/4 de 10 del matí. Benvinguda i presentació amb suport audio-
visual de les activitats que es desenvoluparan i introducció de la
teoria bàsica i necessària per un bon aprofitament dels seus
continguts.
10 del matí. Desplaçament al Vilar Riu de Baix.
1/4 d’11del matí. Inici de les activitats. Taller l’Olivera. En aquest
taller els alumnes aprendran curiositats sobre l’olivera com els
diferents tipus d’olives, la forma de la fulla....
2/4 de dotze del matí. Esmorzar a la zona pícnic del Vilar Riu de
Baix.
Imatge 44. Alumnes viatjant amb tren.
Font: Escola 3 d’Abril.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina9
0
12 del migdia. Taller Fem olives! Els alumnes es distribuiran en
grups de 6 persones aproximadament i es repartiran en diferents
oliveres per collir les olives.
2 de la tarda. Dinar pícnic del Vilar Riu de Baix.
3/4 de 3 de la tarda. Torneig de Bitlles a l’esplanada del Vilar Riu de
Baix.
3/4 de 4 de la tarda. Desplaçament al moli d’Oliflix.
4 de la tarda. Taller Fem oli. L’alumnat moldrà les olives que ha
collit pel matí al moli d’Oliflix i embotellaran l’oli en unes ampolletes
de vidre que s’enduran cap a casa.
2/4 de 6 de la tarda. Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de
satisfacció i comiat.
Imatge 45. Alumnes atenent l'explicació de l'Olivera.
Font: Escola Enric Grau Fontseré.
Imatge 46. Alumnes collint olives.
Font: Escola Enric Grau Fontseré.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina9
1
9.2 PAC 2 DIES
La Ribera d’Ebre és una comarca allargada, travessada longitudinalment per l’Ebre,
que entrant pel nord, en arribar al congost conegut amb el nom de Pas d’Ase,
s’endinsa al sud de la comarca.
Els pacs de 2 dies ens permeten gaudir d’activitats a banda i banda del Pas de l’Ase,
descobrint riqueses culturals de poblacions del nord i del sud de la comarca.
9.2.1 GORRAPTES
9.2.1.1 PRIMER DIA: De les guerres carlines a la Batalla de l’Ebre
2/4 de 12 del migdia. Arribada a les nostres instal·lacions ubicades
al Centre d’Empreses “La Ribera” de Flix.
Benvinguda i presentació amb suport audio-visual de les activitats
que es desenvoluparan al llarg del dia, i introducció de la teoria
bàsica i necessària per un bon aprofitament del contingut de les
activitats.
1/4 d’1 del migdia. Desplaçament cap a l’alberg Vilar Riu de Baix,
distribució de les habitacions i temps lliure fins l’hora de dinar
(l’alberg disposa d’instal·lacions esportives pròpies i parc infantil
dotat d’elements homologats).
2/4 de 2 de la tarda: Dinar al mateix alberg.
Imatge 47. Arribada dels alumnes al Vilar Riu de Baix.
Font: Escola Enric Grau Fontseré
DIDACTIEBRE
Pàg
ina9
2
3 de la tarda: Visita al Refugi Antiaeri de Flix a càrrec de membres
de l’Associació Cultural La Cana.
Just entrant, parets excavades a la muntanya a cops de pic, llums
parpellejant al so de les sirenes, simulacre de l’esclat de bombes que
cauen del cel... ens posen la pell de gallina fent-nos reviure per uns
instants, una de les situacions més angoixoses de la passada Guerra
Civil Espanyola: Els bombardejos.
5 de la tarda. Berenar a la plaça Major.
1/4 de 6 de la tarda. Vista al Castell Nou de Flix a càrrec de
membres de l’Associació Cultural La Cana.
Recentment restaurat el Castell de Flix és una fortificació carlista
situada sobre el turó més elevat del meandre de Flix, d’allí estant, en
panoràmica de 360º podem veure com l’Ebre dibuixa un fantàstic
meandre, cap al sud la població i cap a l’est la factoria química
centenària, la presa i, convivint amb tot plegat, la Reserva Natural de
Sebes.
2/4 de 8 de la tarda: Tornada a l’alberg.
2/4 de 9 de la nit: Sopar.
2/4 de 10 de la nit: Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
o Orientació nocturna.
Imatge 48. Alumnes al interior del Castell Nou.
Font: EDA-de Sebes
DIDACTIEBRE
Pàg
ina9
3
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
o Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si
coincideix amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix,
baixada a càrrec de Rogles Aventura.
9.2.1.2 SEGON DIA: El secret dels templers
8 del matí. Esmorzar i recollida del pícnic de dinar.
9 del matí. Sortida cap a Miravet amb autocar.
¾ de 10 del matí. Arribada a la plaça Major de Miravet.
A la mateixa plaça, amb suport visual (plafons) i abillats amb
vestimentes de l’època, presentació de les activitats que es
desenvoluparan i introducció de la teoria bàsica i necessària per un
bon aprofitament de la visita.
10 del matí. Visita del Castell de Miravet a càrrec de l’Aureli, agent
turístic i promotor d’iniciatives de Lo Racó del Temple.
L’Aureli ens oferirà tastets d’història al temps que conduirà i guiarà
en la visita al castell. Castell d’origen templer, situat sobre un turó,
d’on, envoltat per una muralla de 25m d’alçada, domina el curs del
riu Ebre i les terres del voltant.
Imatge 49. Nens disfressats de templers
al Castell de Miravet.
Font: Escola de Miravet
DIDACTIEBRE
Pàg
ina9
4
2/4 de 2 del migdia. Baixada fins la plaça Major de Miravet per
dinar de pícnic.
3 de la tarda. Visita al Pas de Barca de Miravet. L’alumnat
travessarà el riu tal i com ho feien els nostres avantpassats.
4 de la tarda. Visita a les terrisses de Miravet. Durant la visita a la
terrisseria l’alumnat tindrà l’oportunitat de convertir-se en
terrissaires i elaborar objectes tradicionals.
1/4 de 6 de la tarda. Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de
satisfacció i comiat.
9.2.2 XARCUMS
9.2.2.1 PRIMER DIA: La vida del bosc de ribera
A les 9 del matí. Arribada a les nostres instal·lacions ubicades al Centre
d’Empreses “La Ribera” de Flix.
Benvinguda i presentació, amb suport audio-visual, de les activitats que
es desenvoluparan al llarg del dia i introducció de la teoria bàsica i
necessària per un bon aprofitament del contingut de les activitats
A les 10 del matí. Visita per la Reserva Natural de Sebes.
Bosc de ribera, passeres per sobre dels aiguamolls, aguaits, cavalls,
cigonyes... ens permetran gaudir d’una jornada farcida d’elements
naturals.
Imatge 50. Alumnes a la Reserva Natural de Sebes.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina9
5
2/4 de 2 de la tarda. Desplaçament cap al Vilar Riu de Baix on
realitzarem la distribució de les habitacions i dinarem.
2/4 de 4 de la tarda. Baixada amb caiac pel meandre de Flix a càrrec de
Rogles d’Aventura.
El vessant lúdic i esportiu quedarà complementat amb recollida d’aigües
per desenvolupar posteriorment un taller d’anàlisi a càrrec de personal
qualificat del la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix.
7 de la tarda. Retorn a l’alberg.
2/4 de 9 de la nit. Sopar.
2/4 de 10 de la nit: Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si coincideix
amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Imatge 51. Alumnes gaudint de la baixada amb caiacs.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina9
6
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.2.2.2 SEGON DIA: A contracorrent
1/4 de 9 del matí. Esmorzar i recollida pícnic que inclou un segon
esmorzar i el dinar.
9 del matí. Desplaçament fins Móra d’Ebre, capital de la comarca, amb
autobús.
2/4 de 10 del matí. Arribada a la plaça del Riu de Móra d’Ebre.
Presentació de les activitats que es desenvoluparan al llarg del dia i
introducció de la teoria bàsica i necessària per un bon aprofitament dels
seus continguts.
10 del matí. Visita guiada al Castell de Móra d’Ebre a càrrec dels Amics
del Castell que ens ajudaran a descobrir els secrets d’una antiga
edificació militar d’origen islàmic, situada sobre un turó que ens
permetrà gaudir del pas del riu travessant una cubeta natural que rep el
nom de la població.
2/4 de 12 del migdia: Esmorzar a la plaça del Riu.
Imatge 52. El Castell de Móra d'Ebre des del riu.
Font: Biel Pubill
DIDACTIEBRE
Pàg
ina9
7
12 del migdia. Viatge amb lo Roget de Móra d’Ebre – Ascó. L’alumnat
gaudirà del paisatge ebrenc mentre es desplaça pel riu amb aquesta
singular embarcació, un llagut.
2 del migdia. Dinar a la zona de pícnic específicament habilitada d’Ascó
dotada amb serveis de lavabos.
3 de la tarda. Recollida i sortida cap a fins a Flix.
¼ de 4 de la tarda. Arribada a la plaça del Mercat de Flix.
3 de la tarda. Visita al Refugi Antiaeri de Flix a càrrec de membres de
l’Associació Cultural La Cana.
Just entrant, parets excavades a la muntanya a cops de pic, llums
parpellejant al so de les sirenes, simulacre de l’esclat de bombes que
cauen del cel... ens posen la pell de gallina fent-nos reviure per uns
instants, una de les situacions més angoixoses de la passada Guerra Civil
Espanyola: Els bombardejos.
5 de la tarda. Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de satisfacció i
comiat.
Imatge 53. Lo Roget.
Font: www.llautloroget.com
DIDACTIEBRE
Pàg
ina9
8
9.3 PAC 3 DIES
Amb els pacs de 3 dies afegim tradició i més esport i aventura a la nostra oferta
cultural. Els pacs de 3 dies conten una bona dosi del que més defineix la comarca,
el riu Ebre.
9.3.1 VINGALIS
9.3.1.1 PRIMER DIA: Riu a banda i banda
2/4 d’11 del matí. Arribada a l’alberg Vilar Riu de Baix i distribució de les
habitacions.
11 del matí. Desplaçament fins el Centre d’Empreses “La Ribera” a Flix.
1/4 de 12 del migdia. Benvinguda i presentació amb suport audio-visual
de les activitats que es desenvoluparan i introducció de la teoria bàsica i
necessària per un bon aprofitament dels seus continguts.
12 del migdia. Tornada a l’alberg i lleure dirigit: Jocs tradicionals (bitlles
catalanes, cursa de pedres o sacs, salts de corda...).
1 del migdia. Dinar.
2 de la tarda. Sortida amb bicicleta cap al Castell Nou de Flix (tots els
desplaçament de les activitats es realitzaran amb bicicleta).
3 de la tarda: Visita al Castell Nou a càrrec de l’Associació Cultural La Cana.
Recentment restaurat el castell de Flix és una fortificació carlista situada
sobre el turó més elevat del meandre de Flix, d’allí estant, en panoràmica de
360º podem veure com l’Ebre dibuixa un fantàstic meandre, cap al sud la
població i cap a l’est la factoria química centenària, la presa i, convivint amb
tot plegat, la Reserva Natural de Sebes. En finalitzar l’activitat ens
desplaçarem fins el marge esquerre de la zona anomenada Riu de Dalt,
concretament amb marge fluvial situat sota la depuradora.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina9
9
5 de la tarda: Baixada amb caiacs pel meandre de Flix a càrrec de Rogles
Aventura.
Al voltant d’uns 6 km d’aigües tranquil·les dibuixen el meandre (flexus) que,
hi ha qui creu, dóna nom a la població. La seva navegació ens porta a una
antiga pedrera, de la qual, es va extreure pedra per a la construcció
d’importants edificis com la catedral de Tortosa. Veurem l’Almoauec, mot
d’origen àrab que dóna nom al penya-segat originat per anys i anys d’acció
erosiva del riu. Més endavant, des de dalt dels turons, poblats i necròpolis
ibèriques, silents acompanyaran la nostra baixada, arribant al pas de barca.
Barca que caldrà flanquejar per arribar a l’embarcador del Club Nàutic Flix,
punt d’arribada de la nostra baixada pel meandre.
7 de la tarda. Tornada al alberg.
2/4 de 9 de la nit: Sopar.
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
Imatge 54. Castell de Flix.
Font: Jaume Masip.
Imatge 55. Baixada amb caiacs.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
00
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
o Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
o Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si coincideix
amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.3.1.2 SEGON DIA: De la fissió nuclear al secret dels templers
2/4 de 9 del matí. Esmorzar.
2/4 de 10 del matí. Desplaçament fins Ascó amb autocar.
3/4 de 10 del matí. Visita al Centre d’Interpretació de l’Energia Nuclear.
De la fissió del nucli de l’àtom d’urani a la llum dels nostres habitatges.
Una visita interessant on podrem descobrir tots els detalls sobre l’energia
nuclear.
3/4 d’12 del migdia: Desplaçament fins l’embarcador d’Ascó.
12 del migdia. Excursió amb Lo Roget fins a Miravet.
Imatge 56.
Edifici del Centre d'Interpretació de l'Energia.
Font: Biel Pubill
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
01
Lo Roget, embarcació turística que agafa el seu nom d’un bandoler morisc,
ens permetrà remuntar el riu al temps que gaudir del paisatge des del bell
mig de les aigües de l’Ebre.
2 de la tarda: Dinar a la vora del riu a Miravet.
2/4 de 4 de la tarda: Visita del Castell de Miravet a càrrec de l’Aureli, agent
turístic i promotor d’iniciatives de Lo Racó del Temple.
L’Aureli ens oferirà tastets d’història al temps que conduirà i guiarà en la
visita al castell. Castell d’origen templer, situat sobre un turó, d’on, envoltat
per una muralla de 25m d’alçada, domina el curs del riu Ebre i les terres del
voltant.
5 de la tarda. Berenar.
1/4 de 6 de la tarda. Visita al casc antic.
Continuant amb la companyia de l’Aureli tindrem l’oportunitat de
contemplar cases que s’enfilen des del riu per la paret de la muntanya rocós,
sota el castell, l’antic embarcador, el molí medieval, els porxos, l’antiga
aljama morisca-jueva, el carrer de jueria, les muralles de tancament...
Imatge 57. Interior del Castell de Miravet.
Font: Escola de Miravet.
Imatge 58. Alumnes pel casc antic de Miravet.
Font: Escola de Miravet.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
02
2/4 de 7 de la tarda. Recollida i transport de l’alumnat amb autobús
fins l’alberg.
2/4 de 9 de la nit. Sopar.
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes:
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
o Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
o Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si coincideix
amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.3.1.3 TERCER DIA: La vida a l’Ebre
2/4 de 9 del matí. Esmorzar i recollida del dinar: pícnic.
2/4 de 10 del matí. Visita de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de
Flix (EDAR).
1/4 de 12 del migdia. Trasllat a les nostres instal·lacions per esmorzar.
12 del migdia. Taller d’anàlisi d’aigües i identificació de macroinvertebrats.
A l’inici del meandre de Flix es realitzarà l’anàlisi de diferents tipus d’aigües
amb l’ajuda d’un kit per fer-ne una comparació i extreure’n conclusions. La
Imatge 59. Alumnes analitzant les mostres d'aigua.
Font: EDA-Sebes i Meandre de Flix.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
03
primera part d’una activitat que consisteix a recollir macroinvertebrats amb
un material especial i poder-los classificar.
2/4 de 2 de la tarda. Dinar a la zona de pícnic propera al polígon industrial
de Flix.
3 de la tarda. Recorregut d’un tram del GR99, camí de Sirga, amb bicicletes
a càrrec de Rogles d’Aventura.
2/4 de 5 de la tarda. Taller d’Identificació de macroinvertebrats. Al tram
final del meandre de Flix tornarem a recollir i classificar els
macroinvertebrats característics d’aquella zona. Per finalitzar realitzarem
una activitat comparativa i valorarem l’estat d’ambdues zones.
6 de la tarda. Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de satisfacció i
comiat. (l’autocar ens recollirà la a la zona del Club Nàutic de Flix).
9.3.2 VEREMUSSES
9.3.2.1 PRIMER DIA: Descobrim Flix
9 del matí. Arribada a les nostres instal·lacions ubicades al Centre
d’Empreses “La Ribera” de Flix.
Benvinguda i Presentació, amb suport audio-visual, de les activitats que es
desenvoluparan al llarg del dia, i introducció de la teoria bàsica i necessària
per un bon aprofitament del contingut de les activitats
10 del matí. Visita per la Reserva Natural de Sebes.
Bosc de ribera, passeres per sobre dels aiguamolls, aguaits, cavalls,
cigonyes... en permetran gaudir d’una jornada farcida d’elements naturals.
11 del matí. Taller de l’anellament d’ocells.
Imatge 60. Ocell anellat.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
04
2/4 d’1de la tarda. Taller Construcció d’una caixa niu.
Per grups i seguint les instruccions de la monitora l’alumnat construirà
una caixa niu la qual col·locaran a una zona de la Reserva Natural de Sebes.
2 de la tarda. Dinar pícnic al Mas del Director (àpat que l’alumat es durà de
casa).
2/4 de 4 de la tarda. Trajecte GR-99 amb bicicleta a càrrec de Rogles
d’Aventura.
5 de la tarda. Retorn a l’alberg.
1/4 de 6 de la tarda. Berenar.
6 de la tarda. Distribució d’habitacions.
2/4 de 7 del vespre. Concurs de bitlles a l’esplanada del Vilar Riu de Baix.
L’alumnat s’organitzarà per grups de 5 aproximadament i cada grup es
diferenciarà pel nom d’una planta aromàtica típica de la zona. L’equip
guanyador serà aquell que aconsegueixi més punts!
2/4 de 9 de la nit. Sopar.
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
Imatge 61. Alumnes creuant la barca amb bicicleta.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
05
Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si coincideix
amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.3.2.2 SEGON DIA: El secret dels templers
1/4 de 9 del matí. Esmorzar i recollida pícnic que inclou un segon
esmorzar i el dinar.
9 del matí. Desplaçament fins Miravet amb autobús.
Punt d’arribada: Plaça de l’Arenal.
2/4 de 10 del matí. A la mateixa plaça, amb suport visual (plafons) i
abillats amb vestimentes de l’època, benvinguda i presentació de les
activitats que es desenvoluparan i introducció de la teoria bàsica i
necessària per un bon aprofitament de la visita.
10 del matí. Visita del Castell de Miravet.
L’Aureli ens oferirà tastets d’història al temps que conduirà i guiarà
en la visita al castell. Castell d’origen templer, situat sobre un turó,
d’on, envoltat per una muralla de 25m d’alçada, domina el curs del
Imatge 62. Castell de Miravet.
Font: Escola de Miravet.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
06
riu Ebre i les terres del voltant.
1/4 de 12 migdia. Esmorzar a l’exterior del Castell de Miravet.
3/4 de 12 del migdia. Concurs Dibuixem la panoràmica de Miravet.
Després de contemplar les magnifiques vistes del Castell de Miravet,
l’alumnat haurà de dibuixar el paisatge simbòlic d’aquest indret.
2 del migdia: Dinar pícnic a la plaça de l’Arenal.
3 de la tarda. Taller a les terrisses de Miravet.
Gaudir del tacte amb l’argila i convertir-se per una entona en
aspirants a terrissaires en un intent de modelar plats i gots.
2/4 de 4 de la tarda. Desplaçament fins Móra d’Ebre.
5 de la tarda. Viatge amb lo Roget de Móra d’Ebre fins Ascó.
7 de la tarda. Retorn a l’alberg.
2/4 de 8 del vespre. Temps lliure.
2/4 de 9 de la nit. Sopar.
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
o Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
o Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
Imatge 63. Vistes des del Castell de Miravet.
Foto: Escola de Miravet.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
07
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si
coincideix amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.3.2.3 TERCER DIA: Fem via
10 del matí. Arribada a l’estació de Móra la Nova.
2/4 d’11 del matí. Visita guiada al Museu del Ferrocarril de Móra la
Nova a càrrec d’un treballador del centre d’interpretació que ens
guiaran pel museu mentre ens explicaran la història, el funcionament
i les curiositats dels ferrocarrils.
12 del migdia. Esmorzar a la plaça de l’Estació.
2/4 d’1 del migdia. Taller de construcció d’una maqueta de
ferrocarril. Ens organitzarem dividint-nos en diferents grups d’unes
6 persones aproximadament i cada grup tindrà unes instruccions.
Seguint aquestes instruccions construiran amb les peces un petit
circuït de ferrocarrils que s’enduran de record cap al seu centre.
En cas de que els nens siguin massa petits, realitzaran un taller on
pintaran un mural amb un ferrocarril on escriuran el seu nom i que
també s’enduran al seu centre de record.
2 del migdia. Dinar a l’estació de Móra la Nova.
3 de la tarda. Jocs dinamitzats per la monitora de Didactiebre.
3/4 de 4. Viatge amb el tren de Móra la Nova fins a Flix.
Imatge 64.
Alumnes al Museu d'Interpretació del Ferrocarril.
Font: Escola 3 d’abril.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
08
1/4 de 5 de la tarda. Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de
satisfacció i comiat (l’autocar recollirà l’alumnat a l’estació de Flix).
9.4 PAC 4 DIES
Els pacs de 4 dies són excel·lents combinacions de cultura, lleure i aventura. El
variat ventall d’activitats fa que fàcilment es converteixi en complement ideal dels
continguts treballats a classe o que aquests continguts s’imparteixin en el
desenvolupament de la sortida amb una metodologia més activa i experimental.
9.4.1 FONTXINXELLA
9.4.1.1 PRIMER DIA: Riu a banda i banda
2/4 d’11 del matí. Arribada a l’alberg Vilar Riu de Baix i distribució
de les habitacions.
11 del matí. Desplaçament fins el Centre d’Empreses “La Ribera” de
Flix.
1/4 de 12 del migdia. Benvinguda i presentació amb suport audio-
visual de les activitats que es desenvoluparan i introducció de la
teoria bàsica i necessària per un bon aprofitament dels seus
continguts.
12 del migdia. Tornada a l’alberg i lleure dirigit: Jocs tradicionals
(bitlles catalanes, cursa de pedres o sacs, salts de corda...).
1 del migdia: Dinar.
2 de la tarda. Sortida amb bicicleta cap al Castell Nou de Flix (tots
Imatge 65. Nenes en bicicleta.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
09
els desplaçament de les activitats es realitzaran amb bicicleta).
3 de la tarda: Visita al Castell Nou a càrrec de l’Associació Cultural
La Cana.
Recentment restaurat el Castell de Flix és una fortificació carlista
situada sobre el turó més elevat del meandre de Flix, d’allí estant, en
panoràmica de 360º podem veure com l’Ebre dibuixa un fantàstic
meandre, cap al sud la població i cap a l’est la factoria química
centenària, la presa i, convivint amb tot plegat, la Reserva Natural de
Sebes. En finalitzar l’activitat ens desplaçarem fins el marge esquerre
de la zona anomenada Riu de Dalt, concretament amb marge fluvial
situat sota la depuradora.
5 de la tarda: Baixada amb caiacs pel meandre de Flix a càrrec de
Rogles Aventura.
Al voltant d’uns 6 km d’aigües tranquil·les dibuixen el meandre
(flexus) que, hi ha qui creu, dóna nom a la població. La seva
navegació ens porta a una antiga pedrera, de la qual, es va extreure
pedra per la construcció d’importants edificis com la catedral de
Tortosa, l’Almoauec, d’origen àrab que té el penya-segat originat per
anys i anys d’acció erosiva del riu, més endavant, des de dalt dels
turons, poblats i necròpolis ibèriques silents acompanyaran la nostra
baixada, arribant al pas de barca, barca que caldrà flanquejar per
arribar a l’embarcador del Club Nàutic Flix, punt d’arribada de la
nostra baixada pel meandre.
Imatge 66. El Castell de Flix des del riu.
Font: EDA-Sebes i Meandre de Flix.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
10
7 de la tarda. Tornada al alberg.
2/4 de 9 de la nit: Sopar.
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
o Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
o Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si
coincideix amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.4.1.2 SEGON DIA: Marxicolins
2/4 de 9 del matí. Esmorzar.
2/4 de 10 del matí. Desplaçament amb bicicletes fins al Centre
d’Empreses “La Ribera” de Flix on aparcarem les bicicletes. A
continuació desplaçament amb carruatge des l’entrada de la Reserva
Natural de Sebes a 100m del Centre d’Empreses, fins al Mas del
Director.
10 del matí. Visita per la Reserva Natural de Sebes.
Bosc de ribera, passeres per sobre dels aiguamolls, aguaits, cavalls,
Imatge 67. Alumnes atents a l'explicació del monitor.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
11
cigonyes... ens permetran gaudir d’una jornada farcida d’elements
naturals.
2/4 de 2 de la tarda. Desplaçament cap al Vilar Riu de Baix on
realitzarem la distribució de les habitacions i dinarem.
2/4 de 4 de la tarda. Desplaçament amb autocar fins les nostres
instal·lacions.
3/4 de 4 de la tarda. Desplaçament amb carruatge fins el Mas del
Director.
2/4 de 5 de la tarda. Taller de ratpenats a càrrec de l’empresa
Diürna. En aquesta primera part de l’activitat s’explica una breu
teoria amb la qual podrem realitzar l’activitat nocturna.
3/4 de 7 de la tarda. Retorn a l’alberg.
7 de la tarda. Temps lliure i activitats esportives dirigides.
2/4 de 9 de la nit. Sopar.
Activitats nocturnes: Activitat nocturna sobre ratpenats. En aquesta
activitat s’observen els ratpenats, s’enregistren sons amb uns
aparells especials...
9.4.1.3 TERCER DIA: El secret dels templers
8 del matí. Esmorzar i recollida del pícnic de dinar.
9 del matí. Sortida cap a Miravet amb autocar.
3/4 de 10 del matí. Arribada a la plaça Major de Miravet.
Imatge 68. Ratpenat o marxiculí.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
12
A la mateixa plaça, amb suport visual (plafons) i abillats amb
vestimentes de l’època, presentació de les activitats que es
desenvoluparan i introducció de la teoria bàsica i necessària per un
bon aprofitament de la visita.
10 del matí. Visita del Castell de Miravet a càrrec de l’Aureli, agent
turístic i promotor d’iniciatives de Lo Racó del Temple.
L’Aureli ens oferirà tastets d’història al temps que conduirà i guiarà
en la visita al castell. Castell d’origen templer, situat sobre un turó,
d’on, envoltat per una muralla de 25m d’alçada, domina el curs del
riu Ebre i les terres del voltant.
2/4 de 2 de la tarda. Baixada fins la plaça Major de Miravet per
dinar de pícnic.
3 de la tarda. Visita al Pas de Barca de Miravet. L’alumnat
travessarà el riu tal i com ho feien els nostres avantpassats.
4 de la tarda. Visita a les terrisses de Miravet. Durant la visita a la
Imatge 70. Elaborant objectes a les terrisses.
Font: Terrisses Papasseit.
Imatge 69. Castell de Miravet.
Font: Escola de Miravet.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
13
terrisseria l’alumnat tindrà l’oportunitat de convertir-se en
terrissaires i elaborar objectes tradicionals.
6 de la tarda. Concurs de bitlles a la plaça de l’Arenal. Per una banda,
gaudirem d’un indret excepcional, ubicat a la part baixa del municipi
on es pot gaudir de l’ombra dels arbres i del paisatge típic de
Miravet, les cases suspeses sobre el riu, el perfil de l’església Vella i el
castell al capdamunt. D’altra banda, D’altra banda les bitlles, un joc
típic i tradicional de les Terres de l’Ebre, amb el qual organitzarem
concursos per equips.
9.4.1.4 QUART DIA: A contracorrent!
1/4 de 9 del matí. Esmorzar i recollida pícnic que inclou un segon
esmorzar i el dinar.
9 del matí. Desplaçament fins Móra d’Ebre, capital de la comarca,
amb autobús.
2/4 de 10 del matí. Arribada a la població de Móra d’Ebre a la plaça
del Riu. Presentació de les activitats que es desenvoluparan al llarg
del dia i introducció de la teoria bàsica i necessària per un bon
aprofitament dels seus continguts.
10 del matí. Visita guiada al Castell de Móra d’Ebre a càrrec dels
Amics del Castell que ens ajudaran a descobrir els secrets d’una
antiga edificació militar d’origen islàmic, situat sobre un turó que ens
permetrà gaudir del pas del riu travessant una cubeta natural que
rep el nom de la població.
2/4 de 12 del migdia: Esmorzar a la plaça del Riu.
Imatge 71.
Castell de Móra d'Ebre des del riu.
Font: Biel Pubill.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
14
12 del migdia. Viatge amb lo Roget de Móra d’Ebre a Ascó.
L’alumnat gaudirà del paisatge ebrenc mentre es desplacen pel riu
amb aquesta singular embarcació, un llagut.
2 del migdia. Dinar a la zona de pícnic específicament habilitada
d’Ascó dotada amb serveis de lavabos.
3 de la tarda. Recollida i sortida cap a fins a Flix.
3 i 10 de la tarda. Arribada a Flix a la plaça del Mercat.
3 de la tarda. Visita al Refugi Antiaeri de Flix a càrrec de membres
de l’Associació Cultural La Cana.
Just entrant, parets excavades a la muntanya a cops de pic, llums
parpellejant al so de les sirenes, simulacre de l’esclat de bombes que
cauen del cel... ens posen la pell de gallina fent-nos reviure per uns
instants, una de les situacions més angoixoses de la passada Guerra
Civil Espanyola: Els bombardejos.
5 de la tarda. Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de
satisfacció i comiat.
9.4.2 VALLDEQUEIX
9.4.2.1 PRIMER DIA: El primer contacte amb la Ribera d’Ebre
2/4 d’10 del matí. Arribada a l’alberg Vilar Riu de Baix i distribució
de les habitacions.
10 del matí. Desplaçament fins el Centre d’Empreses “La Ribera” a
Flix.
1/4 de 11 del matí. Benvinguda i presentació amb suport audio-
visual de les activitats que es desenvoluparan i introducció de la
teoria bàsica i necessària per un bon aprofitament dels seus
continguts.
11 del migdia. Tornada a l’alberg i lleure dirigit: Jocs Tradicionals
(bitlles catalanes, cursa de pedres o sacs, salts de corda...).
1 de la tarda: Dinar.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
15
2 de la tarda. Sortida amb bicicleta cap a la Reserva Natural de
Sebes (tots els desplaçament de les activitats es realitzaran amb
bicicleta).
3 de la tarda. Inici de les activitats. Visita per la Reserva Natural de
Sebes.
Bosc de ribera, passeres per sobre dels aiguamolls, aguaits, cavalls,
cigonyes... ens permetran gaudir d’una jornada farcida d’elements
naturals.
5 de la tarda. Berenar al Mas del Director.
2/4 de 6 de la tarda. Taller de creativitat: Dibuixem la Reserva
Natural de Sebes.
Després de la visita guiada toca plasmar al full un dels millors
moments a la Reserva Natural de Sebes.
2/4 de 7 de la tarda. Retorn a l’alberg.
3/4 de 7 de la tarda. Temps lliure i activitats dirigides esportives.
2/4 de 9 de la nit. Sopar.
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
o Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
o Jocs de nit.
Imatge 72. Bicicletes preparades per realitzar el GR99.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
16
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si
coincideix amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.4.2.2 SEGON DIA: El secret dels templers
8 del matí. Esmorzar i recollida del pícnic de dinar.
9 del matí. Sortida cap a Miravet amb autocar.
3/4 de 10 del matí. Arribada a la plaça Major de Miravet.
A la mateixa plaça, amb suport visual (plafons) i abillats amb
vestimentes de l’època, presentació de les activitats que es
desenvoluparan i, introducció de la teoria bàsica i necessària per un
bon aprofitament de la visita.
10 del matí. Visita del Castell de Miravet a càrrec de l’Aureli, agent
turístic i promotor d’iniciatives de Lo Racó del Temple.
L’Aureli ens oferirà tastets d’història al temps que conduirà i guiarà
en la visita al castell. Castell d’origen templer, situat sobre un turó,
d’on, envoltat per una muralla de 25m d’alçada, domina el curs del
riu Ebre i les terres del voltant.
Imatge 73. Nens jugant amb els arcs al Castell de Miravet.
Font: Escola de Miravet.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
17
2/4 de 2 de la tarda. Baixada fins la plaça Major de Miravet per
dinar de pícnic.
3 de la tarda. Visita al Pas de barca de Miravet. L’alumnat
travessarà el riu tal i com ho feien els nostres avantpassats.
4 de la tarda. Visita a les terrisses de Miravet. Durant la visita a la
terrisseria l’alumnat tindrà l’oportunitat de convertir-se en
terrissaires i elaborar objectes tradicionals.
6 de la tarda. Concurs de bitlles a la plaça de l’Arenal. Per una banda,
gaudirem d’un indret excepcional, ubicat a la part baixa del municipi
on es pot gaudir de l’ombra dels arbres i del paisatge típic de
Miravet, les cases suspeses sobre el riu, el perfil de l’església Vella i el
castell al capdamunt. D’altra banda, D’altra banda les bitlles, un joc
típic i tradicional de les Terres de l’Ebre, amb el qual organitzarem
concursos per equips.
2/4 de 8 del vespre. Retorn a l’alberg.
2/4 de 9 de la nit. Sopar.
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
o Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
Imatge 74. Alumnes visitant les terrisses de Miravet.
Font: Terrisses Papasseit.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
18
o Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si
coincideix amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.4.2.3 TERCER DIA: Descobrim Flix
1/4 de 9 del matí. Esmorzar i recollida pícnic que inclou un segon
esmorzar i el dinar.
9 del matí. Desplaçament fins el centre de la població de Flix.
2/4 de 10 del matí. Arribada a la població de Flix a la plaça del
Mercat. Presentació de les activitats que es desenvoluparan al llarg
del dia i introducció de la teoria bàsica i necessària per un bon
aprofitament dels seus continguts.
10 del matí. Visita al Refugi Antiaeri de Flix a càrrec de membres de
l’Associació La Cana.
Just entrant, parets excavades a la muntanya a cops de pic, llums
parpellejant al so de les sirenes, simulacre de l’esclat de bombes que
cauen del cel... ens posen la pell de gallina fent-nos reviure per uns
instants, una de les situacions més angoixoses de la passada Guerra
Civil Espanyola: Els bombardejos.
2/4 de dotze. Esmorzar a la zona pícnic del Riu de Dalt.
12 del migdia. Visita al Castell Nou de Flix.
Recentment restaurat el castell de Flix és una fortificació carlista
situat sobre el turó més elevat del meandre de Flix, d’allí estant, en
panoràmica de 360º podem veure com l’Ebre dibuixa un fantàstic
meandre, cap al sud la població i cap a l’est la factoria química
centenària, la presa i, convivint amb tot plegat, la Reserva Natural de
Sebes. En finalitzar l’activitat ens desplaçarem fins el marge esquerre
de la zona anomenada Riu de Dalt, concretament amb marge fluvial
situat sota la depuradora.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
19
2/4 de 2 de la tarda. Retorn a l’alberg.
2 de la tarda. Dinar a l’alberg.
2/4 de 4 de la tarda. Baixada amb caiacs pel Meandre de Flix.
Al voltant d’uns 6 km d’aigües tranquil·les dibuixen el meandre
(flexus) que, hi ha qui creu, dóna nom a la població. La seva
navegació ens porta a una antiga pedrera, de la qual, es va extreure
pedra per la construcció d’importants edificis com la catedral de
Tortosa. L’Almoauec, nom d’origen àrab que té el penya-segat
originat per anys i anys d’acció erosiva del riu. Més endavant, des de
dalt dels turons, poblats i necròpolis ibèriques silents acompanyaran
la nostra baixada, arribant al pas de barca. Barca que caldrà
flanquejar per arribar a l’embarcador del Club Nàutic Flix, punt
d’arribada de la nostra baixada pel meandre.
6 de la tarda. Retorn a l’alberg.
2/4 de 7 de la tarda. Temps lliure i activitats dirigides esportives.
2/4 de 9 de la nit. Sopar.
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
o Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
Imatge 75. Caiacs al riu.
Font: www.rogles.org
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
20
o Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si
coincideix amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.4.2.4 QUART DIA: A les dues bandes del pont
1/4 de 9 del matí. Esmorzar i recollida pícnic que inclou un segon
esmorzar i el dinar.
9 del matí. Desplaçament fins Móra d’Ebre, capital de la comarca,
amb autobús.
2/4 de 10 del matí. Arribada a la població de Móra d’Ebre a la plaça
del Riu. Presentació de les activitats que es desenvoluparan al llarg
del dia i introducció de la teoria bàsica i necessària per un bon
aprofitament dels seus continguts.
10 del matí. Visita guiada al Castell de Móra d’Ebre a càrrec dels
Amics del Castell que ens ajudaran a descobrir els secrets d’una
antiga edificació militar d’origen islàmic, situat sobre un turó que ens
permetrà gaudir del pas del riu travessant una cubeta natural que
rep el nom de la població.
2/4 de 12 del migdia: Esmorzar a la plaça del Riu.
12 del migdia. Desplaçament cap a Móra la Nova amb autocar.
1/4 d’1. Visita guiada al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova a
càrrec d’un treballador del centre d’interpretació que ens guiaran pel
museu mentre ens explicaran la història, el funcionament i les
Imatge 76. El Museu d'Interpretació del Ferrocarril.
Font: Escola 3 d’Abril.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
21
curiositats dels ferrocarrils.
2/4 de 2 de la tarda. Dinar a l’estació de Tren de Móra la Nova.
3 de la tarda. Taller de construcció d’una maqueta de ferrocarril.
Ens organitzarem dividint-nos en diferents grups d’unes 6 persones
aproximadament i cada grup tindrà unes instruccions. Seguint
aquestes instruccions construiran amb les peces de Lego una petita
maqueta de ferrocarril que s’enduran de record cap al seu centre.
*En cas de que els nens siguin massa petits, realitzaran un taller on
pintaran un mural amb un ferrocarril on escriuran el seu nom i que
també s’enduran al seu centre de record.
5 de la tarda. Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de
satisfacció i comiat.
9.5 PAC 5 DIES
Per una banda, 5 dies a la nostra comarca us permetran un aprofitament didàctic
envejable, adaptable a qualsevol necessitat que pugui tenir el centre, ideal per
desenvolupar activitats lligades a un projecte de treball o iniciar-lo a partir de les
activitats realitzades al llarg de l’estada.
Per altra banda, gaudireu d’un ventall d’activitats de lleure que faran que la nostra,
des d’aleshores, també sigui una mica la vostra comarca.
9.5.1 MUTXOLA
9.5.1.1 PRIMER DIA: Riu a banda i banda
2/4 d’11 del matí. Arribada a l’alberg Vilar Riu de Baix i distribució
de les habitacions.
11 del matí. Desplaçament fins el Centre d’Empreses “La Ribera” de
Flix.
1/4 de 12 del migdia. Benvinguda i presentació amb suport audio-
visual de les activitats que es desenvoluparan i introducció de la
teoria bàsica i necessària per un bon aprofitament dels seus
continguts.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
22
12 del migdia. Tornada a l’alberg i lleure dirigit: Jocs Tradicionals
(bitlles catalanes, cursa de pedres o sacs, salts de corda...).
1 de la tarda: Dinar.
2 de la tarda. Sortida amb bicicleta cap al Castell Nou de Flix (tots
els desplaçament de les activitats es realitzaran amb bicicleta).
3 de la tarda: Visita al Castell Nou a càrrec de l’Associació La Cana.
Recentment restaurat el castell de Flix és una fortificació carlista
situat sobre el turó més elevat del meandre de Flix, d’allí estant, en
panoràmica de 360º podem veure com l’Ebre dibuixa un fantàstic
meandre, cap al sud la població i cap a l’est la factoria química
centenària, la presa i, convivint amb tot plegat, la Reserva Natural de
Sebes. En finalitzar l’activitat ens desplaçarem fins el marge esquerre
de la zona anomenada Riu de Dalt, concretament amb marge fluvial
situat sota la depuradora.
5 de la tarda: Baixada amb caiacs pel meandre de Flix a càrrec de
Rogles Aventura.
Al voltant d’uns 6 km d’aigües tranquil·les dibuixen el meandre
(flexus) que, hi ha qui creu, dóna nom a la població. La seva
navegació ens porta a una antiga pedrera, de la qual, es va extreure
pedra per la construcció d’importants edificis com la catedral de
Tortosa. L’Almoauec, nom d’origen àrab que té el penya-segat
originat per anys i anys d’acció erosiva del riu. Més endavant, des de
Imatge 77. El Castell de Flix.
Font: Jaume Masip.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
23
dalt dels turons, poblats i necròpolis ibèriques silents acompanyaran
la nostra baixada, arribant al pas de barca. Barca que caldrà
flanquejar per arribar a l’embarcador del Club Nàutic Flix, punt
d’arribada de la nostra baixada pel meandre.
7 de la tarda. Tornada al alberg.
2/4 de 9 de la nit: Sopar.
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
o Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
o Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si
coincideix amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.5.1.2 SEGON DIA: Marxicolins
2/4 de 9 del matí. Esmorzar.
Imatge 78. Baixada amb caiac pel riu.
Font: Rogles Aventura.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
24
2/4 de 10 del matí. Desplaçament amb bicicletes fins al Centre
d’Empreses “La Ribera” de Flix on aparcarem les bicicletes. A
continuació desplaçament amb carruatge des l’entrada de la Reserva
Natural de Sebes a 100m del Centre d’Empreses, fins al Mas del
Director.
10 del matí. Visita per la Reserva Natural de Sebes.
Bosc de ribera, passeres per sobre dels aiguamolls, aguaits, cavalls,
cigonyes... ens permetran gaudir d’una jornada farcida d’elements
naturals.
2/4 de 2 de la tarda. Desplaçament cap al Vilar Riu de Baix
realitzarem la distribució de les habitacions i dinarem.
2 quarts de 4 de la tarda. Desplaçament amb autocar fins les
nostres instal·lacions.
3 quarts de 4 de la tarda. Desplaçament amb carruatge fins el Mas
del Director.
2 quarts de 5 de la tarda. Taller de ratpenats a càrrec de l’empresa
Diürna. En aquesta primera part de l’activitat s’explica una breu
teoria amb la qual podrem realitzar l’activitat nocturna.
Imatge 79. Nenes treballant a la Reserva Natural de Sebes.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
25
3/4 de 7 de la tarda. Retorn a l’alberg.
7 de la tarda. Temps lliure i activitats dirigides esportives.
2/4 de 9 de la nit. Sopar.
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes: Activitat nocturna sobre
ratpenats. En aquesta activitat s’observen els ratpenats, s’enregistren
sons amb uns aparells especials...
9.5.1.3 TERCER DIA: La vida de l’Ebre
2/4 de 9 del matí. Esmorzar i recollida del dinar: pícnic.
2/4 de 10 del matí. Visita de l’Estació Depuradora d’Aigües
Residuals de Flix (EDAR).
1/4 de 12 del migdia. Trasllat a les nostres instal·lacions per
esmorzar.
12 del migdia. Taller d’anàlisi d’aigües i identificació de
macroinvertebrats. A l’inici del meandre de Flix es realitzarà l’anàlisi
de diferents tipus d’aigües amb l’ajuda d’un kit per fer-ne una
comparació i extreure’n conclusions. La primera part d’una activitat
consisteix en recollir macroinvertebrats amb un material especial i
poder-los classificar.
Imatge 80. Taller de Ratpenats.
Font: Empresa Diürna.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
26
2/4 de 2 de la tarda. Dinar a la zona de pícnic propera al polígon
industrial de Flix.
3 de la tarda. Recorregut d’un tram del GR99, camí de Sirga, amb
bicicletes a càrrec de Rogles d’Aventura.
Imatge 81. Noi realitzant el taller d'anàlisi d'aigües.
Font: EDA- Sebes i Meandre de Flix.
Imatge 82. Alumnes amb bicicleta apunt de realitzar el GR99.
Font: Rogles Aventura.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
27
2/4 de 5 de la tarda. Identificació de macroinvertebrats. Al tram
final del meandre de Flix tornarem a recollir i classificar els
macroinvertebrats característics d’aquella zona. Per finalitzar
realitzarem una activitat comparativa i valorarem l’estat d’ambdues
zones.
2/4 de 7 de la tarda. Retorn a l’alberg.
7 de la tarda. Tarda lúdica: Tir amb arc a càrrec de Rogles
d’Aventura.
2/4 de 9 de la nit. Sopar.
2/4/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
Imatge 83. Mostres d'aigua recollides.
Font: EDA-Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix.
Imatge 84. Nena tirant amb arc.
Foto: Rogles Aventura.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
28
o Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
o Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si
coincideix amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.5.1.4 QUART DIA: El secret dels templers
8 del matí. Esmorzar i recollida del pícnic de dinar.
9 del matí. Sortida cap a Miravet amb autocar.
3/4 de 10 del matí. Arribada a la plaça Major de Miravet.
A la mateixa plaça, amb suport visual (plafons) i abillats amb
vestimentes de l’època, presentació de les activitats que es
desenvoluparan i introducció de la teoria bàsica i necessària per un
bon aprofitament de la visita.
10 del matí. Visita del Castell de Miravet a càrrec de l’Aureli, agent
turístic i promotor d’iniciatives de Lo Racó del Temple.
L’Aureli ens oferirà tastets d’història al temps que conduirà i guiarà
en la visita al castell. Castell d’origen templer, situat sobre un turó,
d’on, envoltat per una muralla de 25m d’alçada, domina el curs del
riu Ebre i les terres del voltant.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
29
2/4 de 2 de la tarda. Baixada fins la plaça Major de Miravet per
dinar de pícnic.
3 de la tarda. Visita al Pas de barca de Miravet. L’alumnat
travessarà el riu tal i com ho feien els nostres avantpassats.
4 de la tarda. Visita a les terrisses de Miravet. Durant la visita a la
terrisseria l’alumnat tindrà l’oportunitat de convertir-se en
terrissaires i elaborar objectes tradicionals.
Imatge 85. Alumnes visitant el Castell de Miravet.
Font: Escola de Miravet.
Imatge 86. Alumnes a les terrisses de Miravet.
Font: Terrisses Papasseit
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
30
6 de la tarda. Concurs de bitlles a la plaça de l’Arenal. Per una banda,
gaudirem d’un indret excepcional, ubicat a la part baixa del municipi
on es pot gaudir de l’ombra dels arbres i del paisatge típic de
Miravet, les cases suspeses sobre el riu, el perfil de l’església Vella i el
castell al capdamunt. D’altra banda, D’altra banda les bitlles, un joc
típic i tradicional de les Terres de l’Ebre, amb el qual organitzarem
concursos per equips.
2/4 de 8 de la tarda. Retorn a l’alberg.
2/4 de 9 de la nit. Sopar
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
o Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
o Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
Imatge 87. Nens jugant a bitlles.
Font: Escola de Miravet.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
31
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si
coincideix amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.5.1.5 CINQUÈ DIA: A contracorrent!
1/4 de 9 del matí. Esmorzar i recollida pícnic que inclou un segon
esmorzar i el dinar.
9 del matí. Desplaçament fins Móra d’Ebre, capital de la comarca,
amb autobús.
2/4 de 10 del matí. Arribada a la població de Móra d’Ebre a la plaça
del Riu... Presentació de les activitats que es desenvoluparan al llarg
del dia i introducció de la teoria bàsica i necessària per un bon
aprofitament dels seus continguts.
10 del matí. Visita guiada al Castell de Móra d’Ebre a càrrec dels
Amics del Castell que ens ajudaran a descobrir els secrets d’una
antiga edificació militar d’origen islàmic, situat sobre un turó que ens
permetrà gaudir del pas del riu travessant una cubeta natural que
rep el nom de la població.
2/4 de 12 del migdia: Esmorzar a la plaça del Riu.
Imatge 88. El Castell de Móra d'Ebre des del riu.
Font: Biel Pubill.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
32
12 del migdia. Viatge amb lo Roget de Móra d’Ebre – Ascó. Els
alumnes gaudiran del paisatge Ebrenc mentre es desplacen pel riu
amb aquesta embarcació singular, un llagut.
2 de la tarda. Dinar a la zona de pícnic específicament habilitada
d’Ascó dotada amb serveis de lavabos
3 de la tarda. Recollida i sortida cap a fins a Flix.
¼ de 4 de la tarda. Arribada a Flix a la plaça del Mercat.
3 de la tarda. Visita al Refugi Antiaeri de Flix a càrrec de membres
de l’Associació La Cana.
Just entrant, parets excavades a la muntanya a cops de pic, llums
parpellejant al so de les sirenes, simulacre de l’esclat de bombes que
cauen del cel... ens posen la pell de gallina fent-nos reviure per uns
instants, una de les situacions més angoixoses de la passada Guerra
Civil Espanyola: Els bombardejos.
5 de la tarda. Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de
satisfacció i comiat.
9.6 AUBACS
9.6.1 PRIMER DIA: Descobrim Flix
9 del matí. Arribada a les nostres instal·lacions ubicades al Centre
d’Empreses “La Ribera” de Flix.
Benvinguda i Presentació, amb suport audio-visual, de les activitats
que es desenvoluparan al llarg del dia, i introducció de la teoria
bàsica i necessària per un bon aprofitament del contingut de les
activitats
10 del matí. Visita per la Reserva Natural de Sebes.
Bosc de ribera, passeres per sobre dels aiguamolls, aguaits, cavalls,
cigonyes... ens permetran gaudir d’una jornada farcida d’elements
naturals.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
33
2/4 de 2 de la tarda. Desplaçament cap al Vilar Riu de Baix on
realitzarem la distribució de les habitacions i dinarem.
2 quarts de 4 de la tarda. Baixada amb caiac pel Meandre de Flix a
càrrec de Rogles d’Aventura.
El vessant lúdic i esportiu quedarà complementat amb recollida
d’aigües per desenvolupar posteriorment un taller d’anàlisi d’aigües
a càrrec de personal qualificat del la Reserva Natural de Sebes i
Meandre de Flix.
7 de la tarda. Retorn a l’alberg.
2/4 de 9 de la nit. Sopar.
2/4 de 10 de la nit: Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
o Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
o Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si
coincideix amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
Imatge 89. Nens observant els ocells.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
34
9.6.1.1 SEGON DIA: Marxicolins
2/4 de 9 del matí. Esmorzar.
2/4 de 10 del matí. Desplaçament amb bicicletes fins al Nàutic de
Flix on aparcarem les bicicletes.
2/4 d’11 del matí. Visita guiada al molí d’Oriol on els alumnes
podran descobrir l’antic funcionament d’aquest molí d’oli.
2/4 d’1 de la tarda. Retorn a l’alberg.
2/4 de 2 de la tarda. Dinar.
3 de la tarda. Desplaçament amb bicicleta fins la Reserva Natural de
Sebes.
4 de la tarda. Taller de ratpenats a càrrec de l’empresa Diürna. En
aquesta primera part de l’activitat s’explica una breu teoria amb la
qual podrem realitzar l’activitat nocturna.
3/4 de 7 de la tarda. Retorn a l’alberg.
Imatge 91. Taller de Ratpenats.
Imatge 90. Molí d'Oriol
Font: Jaume Masip.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
35
7 de la tarda. Temps lliure i activitats dirigides esportives.
2/4 de 9 de la nit. Sopar.
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes: Activitat nocturna sobre
ratpenats. En aquesta activitat s’observen els ratpenats, s’enregistren
sons amb uns aparells especials...
9.6.1.2 TERCER DIA: El secret dels templers
8 del matí. Esmorzar i recollida del pícnic de dinar.
9 del matí. Sortida cap a Miravet amb autocar.
3/4 de 10 del matí. Arribada a la plaça Major de Miravet.
A la mateixa plaça, amb suport visual (plafons) i abillats amb
vestimentes de l’època, presentació de les activitats que es
desenvoluparan i introducció de la teoria bàsica i necessària per un
bon aprofitament de la visita.
10 del matí. Visita del Castell de Miravet a càrrec de l’Aureli, agent
turístic i promotor d’iniciatives de Lo Racó del Temple.
L’Aureli ens oferirà tastets d’història al temps que conduirà i guiarà
en la visita al castell. Castell d’origen templer, situat sobre un turó,
d’on, envoltat per una muralla de 25m d’alçada, domina el curs del
riu Ebre i les terres del voltant.
2/4 de 2 de la tarda. Baixada fins la plaça Major de Miravet per
dinar de pícnic.
Imatge 92. Lo Raco del temple i l'Aureli.
Font: www.ebreguia.com
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
36
3 de la tarda. Visita al Pas de Barca de Miravet. L’alumnat
travessarà el riu tal i com ho feien els nostres avantpassats.
4 de la tarda. Visita a les terrisses de Miravet. Durant la visita a la
terrisseria l’alumnat tindrà l’oportunitat de convertir-se en
terrissaires i elaborar objectes tradicionals.
6 de la tarda. Concurs de bitlles a la plaça de l’Arenal. Per una banda,
gaudirem d’un indret excepcional, ubicat a la part baixa del municipi
on es pot gaudir de l’ombra dels arbres i del paisatge típic de
Miravet, les cases suspeses sobre el riu, el perfil de l’església Vella i el
castell al capdamunt. D’altra banda, D’altra banda les bitlles, un joc
típic i tradicional de les Terres de l’Ebre, amb el qual organitzarem
concursos per equips.
2/4 de 8 de la tarda. Retorn a l’alberg.
2/4 de 9 de la nit. Sopar
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
o Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
o Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
Imatge 93. Nens jugant a les bitlles.
Font: Escola de Miravet.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
37
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si
coincideix amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.6.1.3 QUART DIA: Anem al tros
2/4 de 9 del matí. Esmorzar i recollida del pícnic de dinar.
2/4 de 10 del matí. Presentació amb suport audio-visual de les
activitats que es desenvoluparan i, introducció de la teoria bàsica i
necessària per un bon aprofitament dels seus continguts a l’aula de
treball de l’alberg.
1/4 d’11 del matí. Inici de les activitats. Taller l’Olivera. En aquest
taller els alumnes aprendran curiositats sobre l’olivera com els
diferents tipus d’olives, la forma de la fulla....
2/4 de dotze del matí. Esmorzar a la zona pícnic del Vilar Riu de
Baix.
12 del migdia. Taller Fem olives! Els alumnes es distribuiran per
grups de 6 persones aproximadament i es repartiran en diferents
oliveres per collir les olives.
2 de la tarda. Dinar al alberg.
3/4 de 3 de la tarda. Torneig de multiesports a l’esplanada del Vilar
Riu de Baix.
3/4 de 4 de la tarda. Desplaçament al molí d’Oliflix.
Imatge 94. Alumnes jugant amb les olives.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
38
4 de la tarda. Taller Fem oli. Els alumnes moldran les olives que han
collit al matí al molí d’Oliflix i embotellaran l’oli en unes ampolletes
de vidre que s’enduran cap a casa.
6 de la tarda. Retorn a l’alberg.
1/4 de 7. Temps lliure.
2/4 de 9 de la nit. Sopar
2/4 de 10 de la nit. Activitats nocturnes (a escollir-ne una).
o Nit de festa a l’alberg.
Música i llums de colors fins 2/4 de 12 de la nit.
o Orientació nocturna.
Gimcana a la llum de la lluna. Imprescindible l’ús de la brúixola i
llanterna.
o Jocs de nit.
Dues hores de jocs tradicionals sota les estrelles.
o Baixada amb caiacs (només alumnat d’ESO i Batxiller i, si
coincideix amb nit de lluna plena, període primaveral o estiuenc).
Riu avall des de l’alberg fins a l’embarcador del Club Nàutic Flix, a
càrrec de Rogles Aventura.
9.6.1.4 CINQUÈ DIA: Fem via
2/4 de 9 del matí. Esmorzar i recollida del pícnic de dinar.
Imatge 95. Molí d’Oliflix.
Font: Jaume Masip.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
39
2/4 de 10. Desplaçament amb autocar cap a Móra la Nova.
10 del matí. Arribada a l’estació de Móra la Nova.
2/4 d’11 del matí. Visita guiada al Museu del Ferrocarril de Móra la
Nova a càrrec d’un treballador del centre d’interpretació que ens
guiaran pel museu mentre ens explicaran la història, el funcionament
i les curiositats dels ferrocarrils.
Imatge 96. Edifici de l'Enclavament.
Font: www.afergodella.es
12 del migdia. Esmorzar a la plaça de l’Estació.
2/4 d’1 del migdia. Taller de construcció d’una maqueta de
ferrocarril. Ens organitzarem dividint-nos en diferents grups d’unes
6 persones aproximadament i cada grup tindrà unes instruccions.
Seguint aquestes instruccions construiran amb les peces un petit
circuït de ferrocarrils que s’enduran de record cap al seu centre.
En cas de que els nens siguin massa petits, realitzaran un taller on
pintaran un mural amb un ferrocarril on escriuran el seu nom i que
també s’enduran al seu centre de record.
2 del migdia. Dinar a l’estació de Móra la Nova.
3 de la tarda. Jocs dinamitzats per la monitora de Didactiebre.
3/4 de 4 de la tarda. Viatge amb el tren de Móra la Nova fins a Flix.
1/4 de 5 de la tarda. Fi de les activitats, lliurament d’enquestes de
satisfacció i comiat (l’autocar recollirà l’alumnat a l’estació de Flix).
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
40
10 EL DESENVOLUPAMENT DEL PAC________________________________
Didactiebre proposa un ampli ventall de pacs adaptables segons la demanda dels
centres educatius. Malgrat tot, he desenvolupat una proposta d’un pac de 3 dies
dirigit al cicle superior.
El pac escollit s’anomena Veremusses. Les Veremuses és una partida del terme de
Flix. Tot i que l’Ebre recorre la comarca de nord a sud, les seves terres pertanyen a
l’anomenada Catalunya seca, hi plou poc. Les Veremuses en són un exemple, on, com
a la major part del terme, s’hi conrea prioritàriament l’olivera i l’ametller. Conreus
que sovint trobem envoltats de garrigues empobrides, amb plantes llenyoses de fulla
petita com el timó o farigola, de fulles estretes com el pi blanc o dures i punxenques
com l’argelaga. Si volem arbres i mates de fulla ampla hem d’anar a les vores del riu
on a la primavera es pot gaudir d’un esplendorós bocs de ribera.
Aquest és el text que encapçala el dossier de treball que trobareu com annex al
final del treball.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
41
11 LA WEB__________________________________________________________________________________
La creació d’una web era un dels meus principals objectius. Personalment
considero que per una bona difusió del projecte, actualment és necessari tenir un
bon potencial tecnològic i un dels pilars és una web.
He elaborat una web amb el Macromedia Dreamweaver MX, un programa que
coneixia anteriorment per haver-lo treballat a Primària.
La web té una estructura pròpia, és a dir no està organitzada a partir de cap patró
sinó que el disseny és original i personal, en cap moment s’ha fet servir una
plantilla.
Dins la pàgina principal hi trobem 3 grans blocs que divideixen la web en tres
apartats: Pacs, Calaixera d’activitats i Poble a Poble.
El contingut que trobem en aquests apartats és diferent. En el primer, Pacs, hi
trobem les diferents mostres dels pacs que Didactiebre proposa als seus clients,
classificats segons la seva durada. Excepte els pacs d’un dia que s’anomenen amb
una frase o paraula relacionada al contingut del pac, la resta de pacs com que
engloben un conjunt d’activitats de diferents temàtiques porten el nom d’un
topònim dels terrenys de Flix, Ascó i Vinebre. Aquests noms me’ls han dit familiars,
per aquesta raó tots corresponen al nord de la Ribera.
En la secció Calaixera d’Activitats hi trobem 4 activitats sobre la comarca. Aquestes
activitats estan elaborades amb el Hot Potatoes que és un programa que permet
crear activitats interactives de relacionar, de resposta múltiple i de verdader o
fals... En les activitats apareixen les tradicions i cultura de la Ribera d’Ebre i els
indrets més emblemàtics.
A Poble a Poble, apareix un mapa de la comarca interactiu amb els seus municipis.
Les siluetes dels municipis contenen els enllaços a les webs corresponents. És en
aquestes webs on els potencials clients trobaran la informació de cada atractiu
turístic i podran decidir quin és el més adient per la seva sortida.
A la capçalera de la web hi trobem 4 seccions més: Inici, Nosaltres, Vídeo i Contacta.
El botó d’Inici ens retorna a la pàgina principal. En segon lloc a Nosaltres hi trobem
una petita descripció de què és, què pretén i qui forma Didactiebre. A Vídeo, hi
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
42
trobem l’anunci enregistrat per publicitar la Ribera d’Ebre. I, finalment, Contacta,
informa del lloc on ens trobem i com diu la paraula, les dades per contactar amb
nosaltres.
He intentat aconseguir un projecte senzill, atractiu i complet.
Imatge 97. www.didactiebre.com
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
43
12 VÍDEO__________________________________________________________________________________
Òbviament la millor manera de donar a conèixer i promocionar un projecte és a
través de la publicitat. Actualment la clau de l’èxit de tot gran projecte porta
associada una bona campanya publicitària ja sigui a través de la televisió, ja sigui a
través de les diferents xarxes que han aportat les noves tecnologies, sense deixar
de banda la publicitat estàtica: cartells, tríptics...
Aquesta va ser la raó per la qual des del primer moment vaig tenir clar que un
element multimèdia havia de formar part del meu treballs de recerca.
Falca publicitària, vídeo... Finalment hem vaig decidir fer un vídeo.
L’elaboració d’un vídeo actualment està a l’abast de tothom. Amb una simple tablet
pot enregistrar-lo i a la xarxa pots trobar nombrosos programes per editar-lo. Vaig
tenir la sort de disposar d’un iPad amb micròfon extern que tenia instal·lat el
programa iMovie. Actualment els iPads són els aparells fàcils de fer servir, dotats
d’applets força intuïtius que permeten enregistrar i crear vídeos amb efectes
senzills, de resolució i sonoritat força acceptables. Un altre factor a tenir en compte
és la facilitat de publicació i transmissió a través de la xarxa a cost O.
De bon principi tenia clar que el meu treball volia que girés al voltant de tres eixos:
canalla, atractius turístics i projecte comú: comarca.
Finalment vaig decidir elaborar un vídeo farcir d’espots breus, on La Canalla
esmentés allò que més li cridava l’atenció de la seva població, però, em faltava el
tercer eix, alguna cosa que transmetés la idea de projecte en comú, de comarca i
penso que la vaig trobar fent que totes les intervencions comencessin amb les
mateixes paraules: La Ribera d’Ebre m’agrada tant com... Llavors, són ells i elles qui
acaben la frase amb la particularitat que han escollit del seu poble, ja sigui
monument, espai natural, festa, menja..
El vídeo el podeu trobar a la meva pàgina web (apartat de vídeo), al CD de la
contraportada del treball o en aquesta adreça:
https://www.youtube.com/watch?v=VrCGp51NGZg
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
44
12.1 RIBA-ROJA D’EBRE
La Dafne:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant com l’entrada
de l’Ebre a Catalunya per Riba-roja d’Ebre.
La Gal·la:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant com els
correfocs dels Figots satànics la nit del foc.
12.2 FLIX
Imatge 99. A l'enregistrament del vídeo de l'Ada, la Gisèle i la Júlia.
La Júlia: La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com el Castell de Flix.
L’Ada Ballesteros: I tu, ja saps què és el
que t’agrada de la Ribera d’Ebre? Vine i
descobreix-ho.
La Maria: La Ribera d’Ebre m’agrada
tant com creuar la barca.
El Marc: La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com cantar a les caramelles de Flix.
La Gisèle: La Ribera d’Ebre m’agrada
tant com la Reserva Natural de Sebes.
Imatge 98. Enregistrament del vídeo de la Dafne i Gal·la.
Imatge 101. A l'enregistrament del vídeo del Marc.
Imatge 100. Enregistrament del vídeo
de la Maria.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
45
12.3 LA PALMA D’EBRE
Imatge 103. Enregistrament del vídeo del Jan, el Marc i el Pol.
El Jan:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com pujar al Castell d’Ascó.
El Marc:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com les curses dels rucs de Sant
Antoni.
El Pol:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com un viatge en lo Roget riu avall.
Imatge 102. Enregistrament del vídeo de la Muntsa i la
Vinyet.
12.4 ASCÓ
La Muntsa:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com la vida i les tradicions que hi
ha pintades al mural de la Font
Vella.
La Vinyet:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com les vistes de la Palma d’Ebre
des del Pi Pino.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
46
12.5 VINEBRE
La Carla:
La Ribera d’Ebre m’agrada
tant com quan veig el
Convent de les Monges des de
la carretera quan entro al
meu poble.
El David:
La Ribera d’Ebre m’agrada
tant com menjar la truita de
carxofa a l’Ermita per Sant
Miquel.
12.6 LA TORRE DE L’ESPANYOL
Imatge 105. Enregistrament del vídeo de la Clara.
La Clara:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com pujar al Tormo de bon
matí.
Imatge 104. Enregistrament del vídeo la Carla i el David.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
47
12.7 GARCIA
Imatge 106. Enregistrament del vídeo de la Jana.
La Jana:
La Ribera d’Ebre m’agrada
tant com la barca de Garcia.
12.8 MÓRA LA NOVA
L’Aleix:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant com la
Fira de Móra la Nova.
El Pau:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant com el
Museu d’Interpretació del Ferrocarril
de Móra la Nova.
Imatge 107. Enregistrament del vídeo de l'Aleix i el Pau.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
48
12.9 MÓRA D’EBRE
Imatge 108. Enregistrament del vídeo del Josep i la Mercè.
El Josep:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant com el
record de la batalla de l’Ebre al Castell
de Móra d’Ebre.
La Mercè:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant com
veure les curses de muletes des del pont.
12.10 BENISSANET
Imatge 109. Enregistrament del vídeo l'Ariadna i la Xènia.
L’Ariadna:
La Ribera d’Ebre m’agrada
tant com tocar a la banda
de Benissanet.
La Xènia:
La Ribera d’Ebre m’agrada
tant com els llibres de
l’Artur Bladé i Desumvila.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
49
12.11 MIRAVET
Imatge 110. Enregistrament del vídeo de la Maria i el Guillem.
Guillem:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com les terrisses de Miravet.
Maria:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com el Castell de Miravet.
12.12 GINESTAR
Imatge 111. Enregistrament del vídeo de la Cristina i la Rosa.
Cristina:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant com
l’Església Parroquial de Sant Martí.
Rosa:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant com
l’Ermita de Sant Isidre.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
50
12.13 RASQUERA
Imatge 112. Enregistrament del vídeo de l'Anastàsia i el Manel Joan.
Manel Joan:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant com
els pastissets de Rasquera.
Anastàsia:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant com
el mirador de Rasquera.
12.14 TIVISSA
Imatge 113. Enregistrament del vídeo de la Judit.
Imatge 114. Enregistrament del vídeo de l'Anna, la Judit i el Lluc.
Anna:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com la plaça la Boranova.
Judit:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com les capsetes de Tivissa.
Judit:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com el Castellet de Banyoles.
Lluc:
La Ribera d’Ebre m’agrada tant
com el Portal d’Avall.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
51
13 CONCLUSIONS____________________________________________________________________
De nord a sud, tenim un Empordà que enamora a qui el trepitja o es banya a les
seves aigües, Barcelona és un referent del turisme internacional, el Delta de l’Ebre
constitueix un paradís pels ornitòlegs i, entremig, altres petites perles entre les
quals està una Ribera d’Ebre per descobrir.
Si una cosa caracteritza la Ribera d’Ebre dels darrers decennis és el retorn als seus
orígens, ajuntaments, pressupostos i ideals polítics força diferents, cadascú en la
seva justa mesura, han anat i estan recuperant patrimoni i espais naturals.
Darrerament, encara que de forma tímida, a la comarca es comença a parlar i
apostar pel turisme com a mitjà d’aconseguir un reconeixement a nivell de País i
com a mitjà de dinamització econòmica comarcal.
Les empreses amb fort arrelament a la comarca, sacsejades per la crisi tanquen o
simplement resisteixen a força d’aplicar EREs (Expedientes de Regulación de
Empleo). Cada cop hi ha menys feina i la que hi ha és més precària. La població
s’envelleix i el jovent fuig. Però, malgrat aquest panorama, certament desolador,
molts dels seus habitants comencen a creure i apostar pel potencial turístic de la
comarca, ja sigui recuperant patrimoni o espais naturals o bé creant serveis que
permetin visitar i gaudir d’aquest patrimoni i d’aquests espais.
De tot plegat podem treure’n les primeres conclusions. La Ribera d’Ebre ha
començat a recuperar el seu patrimoni i reconèixer el valor del seu entorn natural
i, fins i tot, hi ha qui ha començat a plantejar-se la seva explotació a nivell turístic,
la qual cosa aniria bé per tal de diversificar l’economia d’una comarca tan
necessitada d’inversions empresarials a l’hora de generar llocs de treball. En una
tasca comuna la idea d’unitat és la clau de l’èxit. Flix no és res sense Ascó, ni a
l’inrevés. Móra d’Ebre no és res sense Benissanet, ni a l’inrevés. Les 14 poblacions
de la comarca han de cooperar, s’han de vendre com un únic producte: La Ribera
d’Ebre.
Aquest principi el comparteixen les 4 persones entrevistades: Josep Albiac, Aureli
López, Jaume Masip i Pau Serrano. Tots i cadascun d’ells representen el gruix de
persones que conformen entitats privades, sense ànim de lucre, que es distingeixen
pel seu esforç a recuperar i conservar els atractius patrimonials i naturals de la
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
52
nostra comarca. De sumar esforços hem passat a parlar d’entitats privades.
Existeix a la comarca algun organismes que sumi aquests esforços? No.
Associacions, o grups donen a conèixer la seva tasca a través de webs i blocs
particulars on s’ofereix únicament i exclusivament allò seu.
I els ajuntaments, què fan al respecte? Si fem un cop d’ull a les seves webs trobem,
pel que fa a disseny i estructura de continguts, notables diferències, la qual cosa,
per una banda dóna personalitat pròpia, però per l’altra dificulta la cerca. Hi ha
webs força elaborades, ben organitzades, atractives i completes com la web de
turisme d’Ascó. D’altres, a part de l’originalitat els hi manca molta informació.
Personalment considero que seria bo que les webs tinguessin la mateixa estructura
la qual cosa facilitaria la cerca de continguts i donaria una bona imatge
corporativa, fins i tot podríem parlar de segell turístic propi i diferenciat del Costa
Dorada, amb el qual, dubto que s’identifiqui cap riberenc ni riberenca. La nostra és
una comarca amb mar?
Un altre aspecte a observar és la manca de projectes turístics comuns entre les
poblacions. Les poblacions es promocionen individualment. Actualment no hi ha
cap empresa que proposi vacances o ofereixi estades que incloguin visites
d’indrets d’interès turístic de diferents poblacions de la comarca. D´aquí en podem
treure noves conclusions: s’està treballant molt individualment, tant associacions
com ajuntaments, però caldria un projecte que donés forma i unís esforços.
Possiblement, a hores d’ara hi ha qui ha pensat: I el Consell Comarcal de la Ribera
d’Ebre? Evidentment per de buscar informació sobre el meu treball de recerca em
vaig adreçar a les oficines del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i,
dissortadament, l’únic que em van oferir van ser tríptics. Però no de totes les
poblacions. Per aconseguir informació de cadascuna d'elles em van adreçar a la
seva pàgina web, concretament a l’apartat que parla dels pobles.
Efectivament, a la secció La Comarca, no a primera vista, sinó ben al contrari, a peu
de pàgina, trobem el títol Turisme Ribera d’Ebre que enllaça amb la web que el
Consell Comarcal dedica a aquest tema. Hi trobem tots els pobles i, entre altra
informació, força atractius turístics. Però no tots. Hi va haver entrevistats i
ajuntaments que em van comentar que consideraven que hi havia hagut una falta
de comunicació alhora d’elaborar els continguts de la web, que hi havia persones
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
53
interessades a col·laborar i oferir informació i no ho van poder fer, la qual cosa ens
fa pensar que, possiblement, la informació s’ha elaborat d’oficina a oficina en lloc
de ser fruit d’un exhaustiu treball de camp. Personalment, una altra cosa que hi
vaig trobar a falta van ser imatges atractives i textos engrescadors, la qual cosa ens
permet imaginar que ha estat més dissenyada per informar que no pas per donar
publicitat.
Aleshores, una altra de les conclusions és que trobo a faltar aquella unitat de què
parlàvem al principi. Actualment a la nostra comarca s’està desenvolupant el
projecte Treball a les 7 comarques. Una de les seves actuacions, concretament l’any
2011, era la de potenciar el desenvolupament del sector turístic per tal d’assolir un
adequat posicionament dins del mercat i, més concretament, un dels seus objectius
específics era el de generar dinàmiques positives i les bases per a la cooperació i el
treball en xarxa entre els agents locals a través de la interacció, el treball pràctic i
l’anàlisi de casos. Han passat 3 anys i cap dels agents locals amb qui hem parlat
esmenten ni una sola actuació en concret, ni de dinàmiques, ni de bases, ni de
xarxes... En algun lloc ho altre hi ha un forat negre.
Finalment i tenint en compte les enquestes realitzades a les escoles, vull destacar
que hi ha 3 escoles que no fan cap sortida a la comarca i, la major de la resta les fan
però no sempre per conèixer concretament la comarca, és a dir, tenen caràcter de
trobada, ja sigui de les escoles de la zona, esdeveniments esportius o culturals com
teatre. El fet m’interessà. Gràcies a les xerrades informals mantingudes amb
mestres vaig saber que el Consell Comarcal ofereix un servei d’autobús per
realitzar un nombre molt limitat, no arriba a una per escola, de sortides a la
comarca, i que habitualment el servei no pot allargar-se més tard de les dues de la
tarda. A més, el preu de contractació d’un autobús per sortir tota una jornada per
la comarca o per anar a Barcelona gairebé era el mateix. Per tant, moltes escoles
optàvem generalment per les sortides fora comarca.
Així va ser que a l’hora d’enregistrar el vídeo promocional de la meva empresa,
vaig dedicar-me a fer una darrera enquesta improvisada i a viva veu, preguntava
que m’aconsellaven visitar al seu poble i al del costat i al d’una mica més lluny,
poques vegades vaig arribar al d’una mica més lluny, el desconeixement
començava al poble del costat.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
54
Una darrera conclusió, necessitem conèixer la comarca per tal de donar-la a
conèixer i aquesta tasca ha de començar a les escoles, potser dins l’aula, però s’ha
de complementar trepitjant territori, pujant al més amunt del Castell de Miravet,
visitant el Centre d’Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova, comprant
pastissets a Rasquera, pedalant pels camins de Sebes...
En resum, tenim una gran comarca amb un gran i desconegut potencial turístic i
educatiu que cal donar a conèixer a la comarca i fora de la comarca. Hi ha molta
feina feta, però, ens fa falta algú, institució, empresa... que lideri el procés, que sigui
capaç de donar cohesionar i aconseguir el naixement de la marca Ribera d’Ebre.
La meva empresa és una proposta, humil, però proposta basada en tots aquest
principis que acabo d’esmentar, li vaig estar temptada d’anomenar-la DidactiFlix,
però no, volia un nom que tota la comarca es sentís com a seu: DidactiEbre. L’Ebre
dóna nom a la comarca i l’Ebre ha de ser l’element fonamental de la marca que ha
de donar a conèixer arreu del País la nostra comarca.
Resumint, proposo una empresa que impulsi el turisme comarcal. Una empresa
que crec que és factible, s’adequa a les necessitats dels centres educatius. Tot
aquest afany queda reflectit a la web de Didactiebre que podeu trobar en el CD de
la contraportada del treball.
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
55
14 WEBGRAFIA___________________________________________________________________________
1. http://www.riberaebre.org/ Web creada pel Consell Comarcal de la Ribera
d’Ebre on hi trobem els tríptics de la comarca. 20-05-14
2. http://www.turismeriberaebre.org/ Web especialitzada amb el turisme
creada pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. 20-05-14
3. http://www.ebreguia.com/miravet/catala/lo_raco.htm Web de turisme a
Miravet creada per l’Aureli López. 15-06-14
4. http://www.ebreguia.com/inici/index.htm Web de turisme a Miravet
creada per l’Aureli López. 16-06-14
5. http://www.vegueries.com/asp/comarcaverESP.asp?NC=Ribera%20d%27
Ebre Web de Vegueries amb informació de la Ribera d’Ebre. 20-07-14
6. http://riba-roja.cat/ Web de Riba-roja d’Ebre. 21-07-14
7. http://www.flix.cat/index.php/ Web de Flix. 21-07-14
8. http://www.asco.cat/ Web d’Ascó. 21-07-14
9. http://www.ascoturisme.com/ Web especialitzada amb el turisme d’Ascó.
21-07-14
10. http://www.vinebre.cat/ Web de Vinebre. 21-07-14
11. http://www.tespanyol.altanet.org/ Web de la Torre de l’Espanyol. 21-07-14
12. http://www.palma.altanet.org/ Web de la Palma d’Ebre. 21-07-14
13. http://www.garcia.cat/ Web de Garcia. 21-07-14
14. http://www.moralanova.cat/ Web de Móra la Nova. 21-07-14
15. http://www.moradebre.cat/ Web de Móra d’Ebre. 21-07-14
16. http://www.ginestar.cat/ Web de Ginestar. 21-07-14
17. http://www.tivissa.altanet.org/ Web de Tivissa. 22-07-14
18. http://www.miravet.altanet.org/ Web de Miravet. 22-07-14
19. http://www.rasquera.altanet.org/ Web de Rasquera. 22-07-14
20. http://www.benissanet.cat/ Web de Benissanet. 22-07-14
21. http://www.terresdelebre.travel/esp/TerresDelEbre/OnTAturenElsDetalls
/Comarques_RiberaDEbre.php Web de les Terres de l’Ebre. 1-10-14
22. http://blocdejaume.blogspot.com.es/ Bloc de Jaume Masip amb referencies
al turisme a Flix. 1-10-14
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
56
23. http://associaciolacana.blogspot.com.es/ Bloc de l’Associació La Cana
especialitzada amb el turisme arqueològic i històric a Flix. 1-10-14
24. http://www.idescat.cat/emex/?id=30&lang=es Web amb dades de la
Ribera d’Ebre. 2-10-14
25. http://www.viulebre.com/ Web de turisme, activitats, escapades, pacs i
experiències a les Terres de l’Ebre. 2-10-14
26. http://www.albergcampingtivissa.cat/ Web del alberg Tivissa. 9-10-14
27. http://www.xanascat.cat/showhostel.tjc?id=237&index=26 Web del alberg
Mas de la Coixa. 9-10-14
28. http://www.vilarriudebaix.com/ Web del Vilar Riu de Baix. 9-10-14
29. http://www.camanxol.com/ Web de l’allotjament Can Manxol. 9-10-14
30. http://www.recercaenaccio.cat/turisme-cientific/centre-dinterpretacio-
del-ferrocarril-de-mora-la-nova/ Web amb informació curioses sobre el
Centre d’Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova. 10-10-14
31. http://www.rogles.org/ Web d’activitats lúdiques de l’Empresa Rogles
Aventura. 10-10-14
32. http://www.oliflix.com/ Web d’Oli Flix. 10-10-14
33. http://www.reservanaturalsebes.org/joomla/ Web de la Reserva Natural
de Sebes. 10-10-14
34. http://blocs.xtec.cat/edaflix/ Bloc de l’Entorn d’Aprenentatge de la Reserva
Natural de Sebes i Meandre de Flix. 11-10-14
35. http://mhierro.blogspot.com.es/2012/02/entorn-daprenentatge-sebes-i-
meandre-de.html Bloc de Marià on hi trobem una publicació molt
interessant sobre el projecte Eda-Flix. 6-11-14
36. http://usuaris.tinet.cat/freixe/ Web del Grup Natura Freixe amb
informació, noticies i particularitat de la Reserva Natural de Sebes. 15-11-
14
37. http://www.flixgie.cat/ Web del Centre d’Empreses de la Ribera d’Ebre.
16-11-14
38. http://blogdepere.blogspot.com.es/ Bloc amb articles interessants sobre la
Ribera d’Ebre. 25-11-14
39. http://rol-riberaonline.blogspot.com.es/ Web de noticies de la Ribera
d’Ebre. 12-12-14
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
57
15 ANNEXOS
Annex 1. Correus electrònics
Enviat 9-10-14 18:20
Assumpte Treball de recerca
Hola,
em dic Laia Ferrús Vicente i sóc de Flix, estic realitzant el meu treball
de recerca, el qual consisteix a organitzar estades a la ribera d'Ebre.
La meva idea és crear una empresa fictícia la qual elabori pacs
d'activitats didàctiques d'1 fins a 5 dies a la nostra comarca. Per tant
m'adreço a vosaltres perquè sou un dels pocs llocs que tenim a la
comarca on els alumnes poden instal·lar-s'hi durant la seva estada. He
estat tafanejant la vostra web i em sembla que tinc informació
suficient, però necessària saber si tinc el vostre permís per
referenciar-vos com a alberg en funcionament a la Ribera d'Ebre.
Moltes gràcies!
Enviat 10-10-14 10:20
Assumpte Treball de recerca
Bon dia Laia,
Tens el nostre permís per a referenciar-nos com a casa de colònies en
funcionament a la Ribera d'Ebre. Molta sort en el teu treball.
Salutacions
Núria Benaiges
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
58
Enviat 9-10-14 18:40
Assumpte Treball de recerca
Hola,
em dic Laia Ferrús Vicente i sóc de Flix, estic realitzant el meu treball
de recerca, el qual consisteix a organitzar estades a la ribera d'Ebre.
La meva idea és crear una empresa fictícia la qual elabori pacs
d'activitats didàctiques d'1 fins a 5 dies a la nostra comarca. Per tant
m'adreço a vosaltres perquè sou un dels pocs llocs que tenim a la
comarca on els alumnes poden instal·lar-s'hi durant la seva estada. He
estat tafanejant la vostra web i em sembla que tinc informació
suficient, però necessària saber si tinc el vostre permís per
referenciar-vos com a alberg en funcionament a la Ribera d'Ebre.
Moltes gràcies!
Enviat ________________________________
Assumpte Treball de recerca
NO HAN CONTESTAT
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
59
Enviat 9-10-14 18:36
Assumpte Treball de recerca
Hola,
em dic Laia Ferrús Vicente i sóc de Flix, estic realitzant el meu treball
de recerca, el qual consisteix a organitzar estades a la ribera d'Ebre.
La meva idea és crear una empresa fictícia la qual elabori pacs
d'activitats didàctiques d'1 fins a 5 dies a la nostra comarca. Per tant
m'adreço a vosaltres perquè sou un dels pocs llocs que tenim a la
comarca on els alumnes poden instal·lar-s'hi durant la seva estada. He
estat tafanejant la vostra web i em sembla que tinc informació
suficient, però necessària saber si tinc el vostre permís per
referenciar-vos com a alberg en funcionament a la Ribera d'Ebre.
Solament volia fer-vos una pregunta. Oferiu servei de menjador?
Moltes gràcies!
Enviat 11-10-14 11:46
Assumpte Treball de recerca
Bon dia Laia,
Sí que tens el nostre permís.
I si que fem menjar però ho fem quan tenim grups a partir de 8
persones que ens ho demanin , fem allotjament i esmorzar, M.P i P.C.
Salutacions
Mercè
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
60
Enviat 9-10-14 18:40
Assumpte Treball de recerca
Hola,
em dic Laia Ferrús Vicente i sóc de Flix, estic realitzant el meu treball
de recerca, el qual consisteix a organitzar estades a la Ribera d'Ebre.
La meva idea és crear una empresa fictícia la qual elabori pacs
d'activitats didàctiques d'1 fins a 5 dies a la nostra comarca. Per tant
m'adreço a vosaltres perquè sou un dels pocs llocs que tenim a la
comarca on els alumnes poden instal·lar-s'hi durant la seva estada. He
estat tafanejant la vostra web i em sembla que tinc informació
suficient, però necessària saber si tinc el vostre permís per
referenciar-vos com a alberg en funcionament a la Ribera d'Ebre.
Moltes gràcies!
Enviat 11-11-14 16:30
Assumpte Treball de recerca
Hola Laia,
No tenim cap problema en que ens posis de referència.
Si necessites algun tipus d’ informació no dubtis en posar-te en
contacte amb nosaltres.
Molta sort amb el treball,
Salutacions.
Ingrid Pallejà
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
61
Enviat 10-11-14 18:15
Assumpte Treball de recerca
Hola Aureli,
Sóc Laia Ferrús Vicente una noia de 17 anys de Flix. T’envio aquest
missatge perquè estic fent el famós treball de recerca i bé, vaig decidir
fer-lo sobre la Ribera d’Ebre. El meu treball consta d’un recull
d’activitats didàctiques que es poden realitzar a la nostra comarca. El
meu tutor em va comentar que hauria de fer un seguit d’entrevistes i
vaig pensar que sobre el turisme a la comarca sud series tu la persona
adequada. M’agradaria poder quedar un dia i parlar una estona per tal
de comentar-te un seguit de qüestions. Espero la teva resposta.
Moltes gràcies!
Enviat 11-11-14 11:32
Assumpte Treball de recerca
Hola Laia,
Perfecte! Una tarda que no faci fred… Jo ara estic treballant a casa i
fins setmana santa no obriré la botiga. T’envio el meu mòbil i
contactem.
Salut
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
62
Annex 2. Enquesta de valoració docents
Un cop de nou a la rutina de les aules, Didactiebre us demanem que ens dediqueu
uns minuts per, amb les vostres valoracions, puguem millorar i donar encara més
qualitat als nostres serveis. A continuació trobareu un seguit de preguntes que ens
ajudaran a millorar perquè... volem millorar!
Identificació. Nom del centre i lloc de procedència: 1.-Quin curs imparteixes? 2.-Quina és la temàtica que heu tractat a la vostra sortida?
Fem Via
El Secret dels Templers
Del riu a casa
Riu avall
Marxicolins
Anem al tros
A contracorrent
Altres:
3.-Quina ha estat la durada de la vostra sortida? 1 dia
2 dies
3 dies
4 dies
5 dies
4.- Indiferentment de la durada de la vostra estada, quina hagués estat la durada ideal de la vostra sortida?
1 dia
2 dies
3 dies
4 dies
5 dies
5.- Valora de l’1 al 5 el tracte dels monitors?
1 2 3 4 5
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
63
6.- Quina d’aquestes característiques creus que corresponent al alberg on as fet estada?
Nefast, el personal era molt distant i mancava d’alguns serveis. Mediocre, el persona i les instal·lacions eren bàsiques i adequades. Atractiu, el personal era molt amable i els serveis eren fantàstics.
7.- Pel que fa a l’entorn, atractius turístics i la zona on heu fet estada, quina valoració en faries?
Poc original i escassament didàctiques Comuna i poc atractiva Interessant i productiva Altres:
8.- Consideres que els continguts eren suficientment adaptats al curs?
Sí No Altres:
9.- Penses que és correcte el percentatge d’activitats d’aprenentatge i les activitats lúdiques?
Sí, per mi és la proporció ideal. No, penso que s’haurien de realitzar més activitats amb un caire lúdic. No, penso que les activitats d’aprenentatge no són suficients. Altres...
10.- Com has vist els alumnes?
Dispersos i avorrits. Resignats amb l’estada. Interessats i divertits amb el temari.
11.- Valora el que tu consideres que han après?
Gens Poc Suficient Força Molt Altres:
12.-Repetiries l’estada ja sigui com a docent o amb la teva família?
Sí No Ns/Nc
13.- Utilitzant un adjectiu descriu la vostra sortida: Observacions:
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
64
Annex 3. Enquesta valoració alumnes
Un cop de nou a la rutina de les aules, Didactiebre us demanem que ens dediqueu uns minuts per, amb les vostres valoracions, puguem millorar i donar encara més qualitat als nostres serveis. A continuació trobareu un seguit de preguntes que ens ajudaran a millorar perquè... volem millorar! Identificació. Nom del teu centre i lloc de procedència: 1.- Quin curs realitzes? 2.- Quina és la temàtica que heu tractat a la vostra sortida?
Fem Via El Secret dels Templers Del riu a casa Riu avall Marxicolins Anem al tros A contracorrent Altres:
3.- Quina ha estat la durada de la vostra sortida?
1 dia 2 dies 3 dies 4 dies 5 dies
4.- Valora de l’1 al 5 el tracte dels monitors? (5 correspon a la màxima puntuació).
1 2 3 4 5
5.-Quina d’aquestes característiques creus que corresponent a l’alberg on has fet estada?
Nefast, el personal era molt distant i mancava d’alguns serveis. Mediocre, el persona i les instal·lacions eren bàsiques i adequades. Atractiu, el personal era molt amable i els serveis eren fantàstics.
6.-Valora el que tu consideres que has après?
Gens Poc Suficient Força Molt
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
65
7.-Pel que fa a conceptes, com els has considerat? Inadequats Gens originals Poc atractius Divertits i interessants
8.-Quina ha estat la teva activitat preferida: 9.-I ara, aquella que no t’agradaria repetir: 10.-Tornaries a fer estada a la Ribera d’Ebre, ja sigui amb els teus pares o amb l’escola?
Sí No Altres
11.-Defineix amb un adjectiu la teva estada: Observacions:
DIDACTIEBRE
Pàg
ina1
66
Annex 4. Dossier d’activitats
D I D A C T I E B R E
S o r t i d e s
d i d a c i c o t u r í s t i q u e s
a l a R i b e r a d ’ E b r e
C o n è i x e r a j u d a e s t i m a r
Les Veremuses és una partida del terme de Flix.
Tot i que l’Ebre recorre la comarca de nord a sud,
les seves terres pertanyen a l’anomenada Catalunya
seca, hi plou poc. Les Veremuses en són un exemple,
on, com a la major part del terme, s’hi conrea
prioritàriament l’olivera i l’ametller. Conreus que
sovint trobem envoltats de garrigues empobrides,
amb plantes llenyoses de fulla petita com el timó o
farigola, de fulles estretes com el pi blanc o dures i
punxenques com l’argelaga. Si volem arbres i mates
de fulla ampla hem d’anar a les vores del riu on a la
primavera es pot gaudir d’un esplendorós bocs de
ribera.
2015
VEREMUSSES
2
Comencem!
Hem de fer grups de tres o quatre persones, però, penseu que aquesta ha de ser una
experiència inoblidable, diferent... Aleshores, per fer el grup busqueu companys i
companyes amb qui mai o gairebé mai heu treballat plegats.
Ei, això ha de ser ràpid! Un parell de minuts a molt estirar.
Ja està? Doncs, comencem a emplenar el següent qüestionari. Sense faltes
d’ortografia que estem a cicle superior!
Nom i cognoms dels i de les integrants del grup per ordre alfabètic.
................................................................................................................ .
................................................................................................................ .
................................................................................................................ .
................................................................................................................ .
Nom de l’escola: ................................................................................................................................. .................................................................................................................... ...
Població (Comarca): ................................................................................................................................. ......................................................................................................
Data de les estades: ................................................................................................................................. ........................................................................................................
Al llarg tot el dia visitarem llocs molt atractius, quan en trobeu un que us agradi demaneu a la monitora si tindria a
bé fer una fotografia al grup. Un cop a l’alberg la imprimirem i la podreu enganxar en aquest espai. Recordeu
donar les gràcies quan us facin la fotografia.
3
Ha arribat l’hora de posar-vos a prova!
Uns consells: Parleu, intercanvieu parers,
respecteu el torn de paraula, resoleu els
desacords democràticament, votant, i respecteu
les decisions.
Prova 1
Si consultem la Viquipedia veurem que ens diu que la Ribera d'Ebre és una de
les comarques de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, i que s'estén a banda i banda del
riu Ebre entre l'embassament de Riba-roja i el poble Miravet. Pertany a la província
de Tarragona i la seua capital és Móra d'Ebre.
Limita al nord amb el Segrià i les Garrigues, a l'est amb el Priorat i el Baix Camp, al
sud amb el Baix Ebre i a l'oest amb la Terra Alta i la Matarranya.
Sabríeu identificar les comarques numerades? Per si de cas no ho teniu clar, al sud-est
teniu una pista.
Imatge1. Modificada per l’autora del dossier. Font: http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/catcom3.html
1
2
3
4
Prova 2
Si abans de venir heu fet el deures, haureu fet un cop
d’ull a la pàgina web del Consell Comarcal de la Ribera
d’Ebre, d’allí hem extret el text que us presentem a
continuació.
Intenteu emplenar el buits.
La Ribera d’Ebre és una comarca del ....... del Principat de Catalunya. S’estén al llarg
de 40 km a banda i banda del riu ........, en la seva entrada a Catalunya. Està formada
per ..... pobles agrupats en 14 municipis, que ocupen una extensió de 825,29 ........,
amb una població de 23.867 .........................
Prova 3
Vet aquí la llista de municipis, però, em fa l’efecte que en sobre 2, tenim intrusos!
Cerca i encercla els pobles intrusos.
Ascó
Benissanet
Flix
Garcia
Ginestar
La Palma
d’Ebre
La Serra
d’Armos
Maials
Miravet
Móra
d’Ebre
Móra la
Nova
Rasquera
Riba-roja
d’Ebre
Roses
Tivissa
Torre de
l’Espanyol
Vinebre
I ara per ara ja n’hi ha prou. El darrer dia de l’estada podreu repassar les vostre
respostes tenint en compte tot el que haureu après, emplenareu aquest quadre amb la
valoració del que sabíeu i del que sabeu i, afegireu una petita conclusió.
AUTOAVALUACIÓ Valoració 1r dia Valoració 2
n dia
Prova 1
Prova 2
Prova 3
Conclusió:
Imatge 2. Font: http://www.riberaebre.org/logosnous/logo_CCRE.jpg
5
L’ANELLAMENT CIENTÍFIC
Un altre consell: Sou al vell mig de la
Reserva Natural de Sebes, respecteu
l’entorn, parleu fluixet, respecteu les
plantes i recolliu les vostres deixalles.
L'anellament científic és un mètode d'estudi basat en el marcatge individualitzat dels ocells.
http://www.ornitologia.org/ca/quefem/anellament. Institut Català d’Ornitologia
Prova 4
Comencen les dificultats! Com a bones i bons científics, abans de començar hem de
formular hipòtesis.
Observeu les imatges i marqueu l’afirmació que, hipotèticament, per vosaltres és
la correcta.
A. A la bosseta hi ha desat l’esmorzar de
l’anellador.
B. A la bosseta hi ha desades les eines
que es faran servir per anellar.
C. A la bosseta hi ha els ocells
capturats.
A. L’anellador està comprovant el sexe
de l’ocell.
B. L’anellador està pesant l’ocell.
C. L’anellador li tapa el sol per tal que no
s’enlluerni i s’espanti.
A. Les anelles són de diferent grandàries
com els ocells.
B. Totes les anelles són iguals i es fan
servir unes estenalles per ajustar-les
a la mida de les potes dels ocells.
C. No hi ha anelles per als ocells més
petits.
Imatge 3. Fotografies cedides de l’arxiu fotogràfic personal de Joan-Ramon Ferrús Terré
Ara sí. Silenci que ja podem començar el taller!
6
Prova 5
De ben segur que heu escoltat amb atenció.
A continuació, recordeu i escriviu el nom de dos dels ocells que s’han anellat.
................................................................................................................
................................................................................................................
Bé, repasseu i si cal rectifiqueu les respostes de la prova 3 i empleneu la taula
d’autoavaluació.
AUTOAVALUACIÓ Abans del taller Després del taller
Prova 4
Prova 5 ----------------------------
A continuació anoteu allò que a cadascú de vosaltres us hagi cridat més
l’atenció.
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
Data i signatura
7
CONSTRUIM UNA CAIXA NIU
Més consells: Abans de començar
planifiqueu, repartiu-vos la feina, la
col·laboració és fonamental quan es treballa
amb grup. Finalment, compliu vigileu amb
les eines i treballeu tenint molt en compte
les mesures de seguretat que us ha
enumerat la monitora.
En acabar la vostra caixa niu, expliqueu breument el procés de construcció: quins
materials heu fet servir, quines eines, quins passos heu seguit... Per acabar, demaneu
que la monitora us faci una fotografia amb la vostra caixa niu, en arribar a l’alberg
les imprimirem i les enganxarem al nostre dossier.
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
Escriviu el vostre nom i valoreu de 1 al 5 els següents aspectes i, si creieu convenient
escriviu alguna observació.
AUTOAVALUACIÓ
COAVALUACIÓ Planificació de la
feina Col·laboració
El producte final:
La caixa niu
Nom:
Nom:
Nom:
Observacions:
Fotografia del grup i la seva caixa niu.
8
ELS SECRET DELS TEMPLERS
Esperem que us hagi agradat la visita al castell, de ben segur heu vist raconets
encisadors, fins i tot heu fet un bon grapat de fotografies, doncs ara toca: Concurs de
dibuix ràpid.
Busqueu un bon racó, un bon angle i feu el vostre dibuix del Castell de Miravet.
Som-hi, només tens 45 minuts!
En arribar al l’alberg tindreu una estona per retocar el vostre dibuix, tot seguit farem
votacions.
AUTOAVALUACIÓ
COAVALUACIÓ
Nomb
Nombre de vots Sí em sembla just.
No em sembla just.
9
FEM VIA
Bé, ja heu fet la darrera visita de la vostra estada, el centre d’interpretació del
Ferrocarril de Móra la Nova. Per acabar posarem a prova el vostre domini del món
ferroviari.
Prova 6
No tots els municipis de la comarca tenen estació de tren, només 3.
Encercleu els pobles que tenen estació de tren.
Ascó
Benissanet
Flix
Garcia
Ginestar
La Palma d’Ebre
La Serra
d’Armos
Miravet
Móra d’Ebre
Móra la Nova
Rasquera
Riba-roja d’Ebre
Tivissa
Torre de
l’Espanyol
Vinebre
Prova 7
Veritat o fals?
V F
Hem visitat l’edifici de l’enclavament
El pon giratori té una llargada de 23 km
A la nova cotxera es restauren i conserven alguns exemplars de locomotores.
AUTOAVALUACIÓ Puntuació
Prova 6
Prova 7
10
.
Punt i final! I fins aquí la nostra proposta Vermusses o Bermusses. Ho podeu trobar escrit de les
dues maneres.
Confiem que us hagi quedat ganes per tornar a venir i compartir comarca amb
nosaltres, la qual cosa voldrà dir que us ha agradat, que heu après i us ho heu passat
bé.
Recordeu que podeu continuar amb nosaltres compartint Facebook i Twitter.
Didactiebre us desitja un bon retorn a casa.
Una afectuosa abraçada