ÈPOCA IV- N.° 74JUNY 1991

Edita: STE País Valencià. Director: Joan Blanco.Alacant: Orense, 3. E. Dcha. 03003 Alacant. Tel. 22 80Castelló: PI. País Valencià, 6, 3.° 12002 Castelló. Tel. 20 68 27.València: Gascó Oliag, 6, A, 10. 46010 València. Tel. 361 52 16.Administració, redacció i publicitat: Gascó Oliag, ò, A, 10.València. Tel. 361 52 16.Imprimeix: BC Artés Graficas, S. A. Cambrils, 8. Tel. 365 04 50.Depòsit legal: 1.454-1981. Tiratge: 9.000 exemplars.

CONGRÉSINTERNACIONAL

Ano 88: El profesorado fue protagonista. Hoy se olvida su opinión. ^Quién ha cambiado?

Durant el mes de juliol, les Fede-racions Internacionals d'Ensenya-ment Primari (FIAI) i d'Ensenya-ment Secundari (FIPESO) celebra-ran a Madrid el seu Congrés In-ternacional.

Les organitzacions d'Ensenya-ment de l'Estat espanyol Confedera-ció de Sindicats de Treballadors del'Ensenyament (STEs) i Federaciód'Ensenyament de ComissionsObreres, membres de les esmentadesFederacions Internacionals, hem es-tat encarregats d'organitzar dit Con-grés.

La importància de tal esdeveni-ment és molt significativa, ja queambdues organitzacions estan inte-grades en la Confederació Mundiald'Organitzacions Professionals del'Ensenyament (CMOPE), i aquestaparticipa directament en els progra-mes de Nacions Unides: ONU,UNESCO, OÏT, etc., i té estatutconsultiu en el Consell d'Europa.CMOPE és, a més a més, l'organit-zació internacional que agrupa a lamajoria d'organitzacions pròpies delprofessorat en els cinc continents.

El tema central del Congrés deFIAI serà: «El funcionament del'Escola Primària. Realitat, presenti propostes per a millorar la qualitatde l'ensenyament i afavorir l'èxit es-colar». EI tema central del Congrésde FIPESO serà: «La contribució del'Ensenyament Secundari al desen-volupament econòmic, social i cul-tural dels països. Problemes i pers-pectives».

Entre els dies 15 i 24 de juliol Ma-drid es convertirà en la capital del'Ensenyament, ja que s'espera unaparticipació en ambdós Congressosd'uns 150 representants de les distin-tes organitzacions mundials de l'En-senyament. A més a més, es tractad'una bona ocasió per a l'intercanvid'idees sobre la situació de l'Ense-nyament arreu del món i ia discus-sió de propostes sobre les perspecti-ves que l'Ensenyament pot aportarde cara a l'any 2000.

ESTENO ESNUESTROACUERDO

La negociación de un sistema re-tributivo especifico para los docen-tes que reconozca y dignifique nues-tro trabajo es una asignatura pen-diente, que tiene sus raíces bastantelejos en el tiempo.

Es evidente que solo una sociedadque valore la cultura y tenga comoobjetivo la superación de las desi-gualdades sociales ha de valorar lafunción docente. Este no era el casodel estado franquista; tras una pri-mera fase de mejoras sustanciales,conseguidas mediante la lucha delmovimiento asambleario, en la tran-sición, se produjo un nuevo estanca-miento superado y roto por la huel-ga del 88. A partir de este aconteci-miento histórico queda patente lanecesidad de afrontar un proceso dehomologación o revalorización de lafunción docente, y ello es reconoci-do por la pròpia Administración quese propone reformar el conjunto delSistema Educativo.

En Canarias se produce un proce-so de movilización abanderado porSTEC, que cristaliza en la presenta-cíón de un proyecto de ley sobre ho-mologación en el Parlamento Cana-rio avalado por 17.000 firmas. Trasun proceso de confusionisme, al quecontribuyeron CC OO y FETE, se

produjo una negociación que fructi-fico en un proyecto de ley aprobadoen el Parlamento Canario por una-nimidad, que garantiza un aumentolineal de 60.000 pesetas para todo elprofesorado, a pagar en 5 anos y conefectos del 1 de enero de 1991. Sinduda estamos ante una referènciaineludible. Es cierto que las circuns-tancias canarias son diferentes yaque existia un decreto de homoge-neización de la Función Pública Ca-nària, el gobierno y el Parlamentoestaban fragmentades y, ademàs,existe una fuerza Sindical mayorita-ria ligada a los trabajadores y traba-jadoras con una fuerte tradición delucha. Desde Madrid la Administra-ción intento presíonar para evitar elprecedente, però este se produjo.

En este contexto se inicia la nego-ciación de Madrid; desde el princi-pio la Administración deja claro quesus propuestas estan muy lejos deCanarias en «cantidad y calidad»,que tiene un pacto autonómico, yque la negociación retributiva ha deir ligada a un compromiso para eldesarrollo de la LOGSE. Todo ellolo plasma en una oferta retributivabasada en el sistema de sexenios,cada seis anos el ensenante vera in-crcmentado el complemento especi-

fico siempre que cumpla algunoscompromisos, y condiciona cual-quier negociación a la aceptación delsistema.

La situación para la Confedera-ción de STEs es comprometïda:nuestro programa electoral es diàfa-no —estamos por la linealidad—, elcompromiso de trabajo es consus-tancial a la profesión por tanto so-bran contrapartidas, y el acuerdo dehomologación de Canarias constitu-ye una conquista irrenunciable; porotra parte somos conscientes de quesolo habría acuerdo si hay unidadSindical, que las circunstancias sonmenos favorables y el tiempo no per-mite un amplio proceso movilíza-dor. Cuando al resto de las Organi-zacíones aceptan el proceso negocia-dor, la Confederación de STEs de-cide entrar en la negociación con unobjetivo: conseguir una cantidad ini-cial para todos y todas (interinos yprivada ïncluidos) de envergadura,reducir el abanico salarial, introdu-cir la negociación de condiciones so-ciolaborales y comenzar un procesomovilizador informando al conjun-to del profesorado, apostando poruna negociación que favoreciese laparticipación. STEs quería y quiereun acuerdo, però no cualquieracuerdo al que se Ilegue a espaldasde los irabajadores y trabajadoras.

A lo largo de la negociación laAdministración mejora progresiva-mente su oferta econòmica y perfilael documento de calidad de Ense-fíanza; los Sindicatos avanzan con-trapropuestas unitarias y la Confe-deración de STEs se ve obligada anegociar dos veces, una con los Sin-dicatos a la búsqueda de propuestasunitarias, y otra en la Mesa de ne-gociación.

En el Pleno Confederal de los días1 y 2 de junio los distintes Sindica-los de la Confederación fijan un mí-nimo, la cantidad inicial y lineal nosupondrà menos del 45% de la finaly los tramos seran de igual cuantía.La última oferta de la Administra-ción es muy inferior económicamen-te y el documento de calidad de en-senanza mejora, però resulta ínsufi-ciente. El Secretariado Confederalde STEs valora negativamente laoferta e inicia un proceso asamblea-rio en todo el Estado, fruto del cualse llega a una decisión unànime: Esteno es nuestro acuerdo.

La situación es dura, ni la Confe-deración de STEs, ni el STE-PVquieren ser el Síndicato del NO, peròtenemos claro que nuestro únicocompromiso es con la Escuela Públi-ca y con el profesorado, no entende-mos o no queremos entender el jue-go de CC OO y UGT que parecen te-nerlo todo ya negociado y solo de-sean arrastrar a los demàs a su cola.No entendemos la prisa por firmarun acuerdo que certifica una dife-rencia de salaries sustancial entre losy las enseftantes en su conjunto, y detodos y todas con el profesorado ca-nario. Es difícil dar una sola razónque justifique esta diferencia sala-rial, y no queremos entender queeste acuerdo sea fruto de la «mayo-ría sindical» de CC OO, porque elacuerdo de Canarias (donde STECgoza de mayoría absoluta en Ense-nanza y en Función Pública) es fru-to del esfuerzo coherente del conjun-to de trabajadores y trabajadoras dela Enseflanza de Canarias, apoyadospor un sindicato capaz de sacar elmejor partido a unas circunstancias,tal vez, mas favorables. Este es el ul-timo eslabón hasta ahora de una ca-dena de acuerdos: jubilaciones, inte-rinos, Acceso del B al A y Acceso ala condición de Catedràticos, que es-tan hipotecando el futuro de la Es-cuela Pública.

El STE-PV exigiran en las nego-cíaciones del País Valencià (conacuerdo en Madrid o sin el) transpa-rència, se comprometerà con los tra-bajadores y trabajadoras en lasAsambleas que convoque e intenta-rà un compromiso unitario acepta-ble con el resto de organizacionessindicales que permíta mejorar elSistema Retributivo de las y de losdocentes de la Generalitat Valencia-na, teniendo siempre presente elcompromiso que supone nuestroprograma electoral y, con la partici-pación de todos y todas, estamos se-guros que lo podemos conseguir. Tudecides.

Acción Sindical STE-PV

A PARTIR Dí

NOU SISTEMA RETRIBUTIU N.° 74-Juny 91

CONSIDERACIONS SOBRE EL ACUERDODISTRIBUCION DEL PROFESORADO DEL TERRITORIO MEC

1. Un nuevo sistema retributivoinsuficiente y con truco:

El nuevo sistema retributivo in-troduce mayores diferencias dentrodel colectivo docente en un concep-

Sexenio

0

1

2

3

4

5

Càtedra

2'65

20'85

24'74

31 '05

14'08

6'57

Agregades

31'04

21 '87

26'45

17 '07

2'88

0'615

Numerari osdeFP

34'87

37'37

20'20

4' 95

l'67

0'99

Macslrosde Taller

34'63

37'28

18'04

4'79

2'52

2'68

Matstros

8 '64

19'50

26'16

18'72

16'68

10'224

Sobre los comentarios referidos a la aplicación habría que anadir la inci-dència de la distribución actual de fa plantilla:

* Mas del 50% del profesorado de EE MM solo tiene acreditado 1 sexenio.* En el període de aplicación apenas un 11% del total de profesorado ac-

tual alcanzarà et 4.° y 5.° sexenios (en EE MM apenas un 3%).

OFERTA DEL MEC (con 6'5% de subida IPC anual)

Grupo

0

1

2

3

4

5

Oci. 91

10.000

10.000

10.000

10.000

10.000

10.000

Oci. 92

5.000

12.000

12.000

12.000

12.000

12.000

Oct. 93

—

—9.000

9.000

9.000

9.000

Oci. 94

—

——

12.000

12.000

12.000

Oct. 95«.

—

—

—17.000

22.000

Total

18.903

27.358

37.564

50.344

67.344

72.344

TEXTO COMPLETO DEL ACUERDOEl Ministerio de Educación y Ciència

y las Organizaciones Sindicales conside-ran que es necesario adoptar medidas quemejoren la calidad de la ensenanza, en es-pecial en lo que se refiere a los recursoshumanos y materiales con los que debecontar la escuela pública, a las condicio-nes en las que se desarrolla la ensenanzay a los estímulos con que cuentan losprofesores.

Este Acuerdo tiene como finalidad al-canzar dichos objetivos, mediante el es-tablecimiento de un nuevo Sistema Retri-butivo que valore el ejercicio de la pro-fesión docente en un contexto cambianteque requiere una continuada formacióny adaptación profesionaí; la mejora delas condiciones de trabajo que posibiliteuna mejor adecuación a los objetivos quela Reforma Educativa plantea, el impul-so de la formación permanente de! pro-fesorado que facilite una mayor cualifí-cación profesionaí, garantizando unaoferta suficiente y diversificada, asícomo la adopción de otras medidas queen conjunto permitan conseguir el men-cionado incremento de la calidad del Sis-tema Educativo.

En consecuencia, se adoptan los si-guientes acuerdos:

I. NUEVO SISTEMA RETRIBUTIVO

a) Con el fin de dar cumplimiento alo establecido en el número 6 del aparta-do 1 del Acuerdo entre el Ministerio deEducación y Ciència y los Sindicatos deprofesores de noviembre de 1988 los fun-cionarios docentes integrades en losCuerpos a que se refiaren las Disposicio-nes Adicionales Dècima y Decimocuarlade la LOGSE percibiràn a partir de la fe-cha establecida en el presente Acuerdo,como parte de! complemento especifico,un nuevo componente asociado a la per-manència durante pcríodos de seis anoscomo funcionarios de carrera en la fun-ción pública docente, hasta un màximode 30 anos de servicio en los términos quese establecen en el presente Acuerdo. Di-chos períodes se perfeccionaran —unavez completado el calendario de implan-tación del presente Acuerdo— el mismodia en que cada funcionario complete loscorrespondientes seis anos. Los efectoseconómicos del período perfeccionado leseran reconocidos al funcionario en elmes siguiente al que lo completo. A losefectos de dichos períodos podran consi-derarse los servicios preslados en la fun -ción públ ica docente, con anterioridad alingreso en los correspondienles cuerposde funcionarios, en los Icrmínos cstabte-cidos, con caràcter general, en el presen-te Acuerdo. Se consideraran, asimismo,los prestados en la func ión inspec'ora yen aquellos servicios complemenl;irios en!os que así so eslablezca.

b) La implantac ión del. nuevo sistemaretr ibut ivo que se deriva del componentedel complemento especifico referidocn e)pàrrafo an ter ior , se in ic iada el í de ou lu -

bre de 1992. Los incrementes asociadosa cada período de seis afios, expresadosen pesetas corrientes de cada aflo, y su fe-cha de aplicación seran los siguientes:

FECHA EFECTIVIDAD

Ptas./anuales1/10/92 l.*' período ... 84.0001/10/93 2.° período.... 108.0001/10/94 3.«período... 144.0001/10/95 4.° período.... 204.000

5.° período.... 60.000

c) Con fecha 1 de octubre de 1991 lacuantía del complemento especifico queperciben actualmente los profesores a losque se refiere el presente Acuerdo se in-crementarà en 120.000 pesetas anuales.Con fecha 1 de octubre de 1992 dichocomplemento se incrementarà en 60.000pesetas anuales adicionales expresadas enpeselas corrientes de dicho ano.

d) A los funcionaries docentes a quese refiere el preseme Acuerdo les serande aplicación los incremenlos retributi-vos de caràcter general aulorizados porlas Leyes de Presupuestos para los fun-cionarios públicos, así como los que, ensu caso, se deriven de la revisión salarialcompensatòria de la desviación que pue-da producirse entre el IPC previsto y elregistrado en el ejercicio correspondienteen los términos que dispne el Real Decre-to Ley 2/1991, de 25 ade enero. Dichosincrementos se aplicaran, en todo caso,a las cantidades que, establecidas en elpresente acuerdo, hubieren percibido losfuncionarios docentes en los meses de oc-tubre anteriores al ano de vigència de lasreferidas leyes.

e) La implantación del modelo retri-bulivo establecido en los pàrrafos anle-riores se realizarà con atención a lo ex-puesto en el punto 2 del preseme Acuer-do.

2. FORMACIÓN DELPROFESORADO Y EQUIPOSDOCENTESA) De acuerdo con el articulo 56 de

la LOGSE «la formación permanenteconstituye un derecho y una obligaciónde codo el profesorado y una rcsponsa-bilidad de las Administraciones Educati-vas y de los propios centros. Pcriódica-mente el profesorado deberà realizar ac-tividades de actualización científica, di-dàctica y profesional en los centros do-centes, en instituciones formativas espe-cíficas, en las universidades y, en el casodel profesorado de FP, también en lasempresas».

Consccuentemente, el Minislerio deliducación y Ciència concretarà cada anola «feria de formación a través de losPlanes l 'roviïidales. Existirà una comi-sión en cada una de las provincias quepla i i f icarà l;is uc l iv idudes de formaciónde acuL·ido con el l ' Ian AmiaKIel Minis-t e r i o d<; hducación v Ciència y i end ià enciienta las dctr i i r i idas v sujiemicias de los

• Los docentes que a fecha 31-8-91tengan cumplidos

61 anos62 anos63 anos64 anos

• Los docentes que a fecha 1-10-91tengan acreditades servicios por

Hasta 7 anosHasta 13 anos

No alcanzaràn a percibir el sexenioaunque lo tengan o lo adquieran enel desarrollo del proceso.Pierden 4.° y 5.° sexenios.Pierden 3.er, 4.° y 5.° sexenios.Pierden 2.°, 3.er, 4.p y 5.°Pierden parte del O y todo el resto.

Solo percibiràn, durante el plazo deaplicación, el sexenioEl sexenio O (15.000 ptas.).El O y el J (22.000 ptas.).

• Supuesto practico: Los docentes que en octubre de 199i .engan acredita-dos 5 anos de servicios percibiràn (en pesetas de hoy sin actualizar)

El 1-10-1991: Sexenio O 10.000 ptas.EI 1-10-1992: Parle del O y el 1 12.000 ptas. mas.El 1-10-1998: Sexenio 2 9.000 ptas. mas.El 1-10-2004: Sexenio 3 12.000 ptas. mas.El I-IO-2010: Sexenio 4 . 17.000 ptas. mas.El 1-10-2017: Sexenio 5 5.000 ptas. mas.

OFERTA CANÀRIA (con 6'5 de subida IPC anual)

Grupo

M. EGB

M. Ta.

Agre.

Cate.

Ene. 91

12.640

11.686

11.686

11.686

Ene. 92

14.882

14.058

14.058

14.446

Ene. 93

16.976

15.779

15.779

16.191

Ene. 94

19.019

17.672

17.672

18.113

Ene. 95

20.927

19.727

19.727

20.194

Total

84.444

78.922

78.922

80.630

centros, del profesorado y de las organi-zaciones sindicales. Las OrganizacionesSindicales firmantes de este Acuerdo es-taran representadas como miembros na-tos de la comisión provincial que anual-mente propone el plan de formación conel fïn de garaníizar una oferta suficientea todos los profesores.

Las Direcciones Provinciales rèmiti-ràn a todos los centros educaüvos suPlan de Formación a comienzos de cadacurso escolar.

La Comisión de Seguimiento y Eva-luación del Plan Anual de Formación delProfesorado, conslítuida por el Ministe-rio de Educación y Ciència y las Organi-zaciones Sindicales, evaluarà la aplica-

. ción de los planes de formación del pro-fesorado con el fin de garantizar ei de-sarrollo de este Acuerdo.

B) El Ministerio de Educación y lasOrganizaciones Sindicales negociarandurante el ano 1991 otras medidas que es-timen convenientes para facilitar la for-mación de los profesores, desarrollandoen este sentido el articulo 56 de la LOG-SE. Entre otras medidas se induirà laampliación de la oferta de formación es-pecialmente la referida a la formación decentros; el aumento de las ayudas indivi-duales (becas y dietas especialmente paralos profesores que trabajan en las zonasrurales con el fin de hacer posïble el ca-ràcter gratuito de los cursos de forma-ción), y la realización de convenios parala formación profesionaí en la empresa.

C) El Ministerio de Educación y Cièn-cia asegurarà, mediante una oferta sufi-ciente de cursos, a todos tos profesores,el acceso y desarrollo de las aclividadesde formación permanente necesariaspara su actualización, a las que podranoptar los profesores a lo largo del ano yque se realizaràn en instituciones públi-cas (CEPs, Universidades en sus distin-tos cursos y niveles, Escuelas Oficiales deIdiomas, etc.) o prívadas (Sindicatos deProfesores, Movimientos de RenovacïónPedagògica, elc.) que, en cualquier caso,y a los cfectos de lo que se senala en elpàrrafo siguiente, deberàn estar homolo-gadas por el Ministerio de Educación yCiència, así como en tareas investigado-ras y de innovación cuya equivalència encrédilos de formación se determinarà,prèvia discusión entre el Ministerio y lasOrganizaciones Sindicales. Se arbitraranlas medidas oportunas para garantizaresta formación generalizada en zonas ru-rales o de especiales dificultades, favore-ciendo la formación conjunta del profe-sorado que allí desarrolla proyectos dezona.

En todo caso, como desarrollo y con-creción de lo previsto en el articulo 56 dela LOGSE, el profesorado, en orden a suactualización científica, didàctica y pro-fesionaí, deberà acreditar cada seis anosla parlicipación en actividades de forma-ción, de una duración de 100 horas (cré-dilos de al menos 8 horas cada uno) concl fin de obtcncr el complemento especi-fico doccntc al que se rcfierc el apartadoI en sus diversos tramos y cuantías.

Duranlc cl pcríodo de implantaciónde! modelo ret r ibut ivo cstablccido en elpimlo I tic cstc Acuerdo, los fïmciona-rios docent es podran perfeccionar los pc-

ríodos de seis anos con los efectos eco-nómicos recogidos en el presente Acuer-do, síempre que acrediten la realizaciónel número de horas de formación que enfunción de los anos que les falten paracompletar el correspondiente período sedefinen en la siguiente relación:2 anos 20 horas3 anos 40 horas4 afios 60 horas5 anos 80 horas

A partir del .1 de octubre de 1996 se-ran de apíicación las condiciones genera-les, incluidas en este punto 2.

La comisión de seguimiento del piananual de formación establecerà los crite-rios para garantizar una oferta suficientede formación para todos los profesoresque haga posible la realización del com-promiso de formación. De acuerdo conestos criterios las comísiones provincialesestudiaran aquellos supuestos referidos azonas geogràficas, centros o profesores,en los que, en razón de la insuficiènciade la oferta, este compromiso no se pue-da cumplir, y realizaràn, en consecuen-cia, las propuestas necesarias que el Mi-nisterio de Educación y Ciència resolve-rà de acuerdo con los sindicatos fir-mantes.

3. DESARROLLO DE LASACTIVIDADES DEPROGRAMACIÓN DOCENTE,ATENCIÓN A LOS ALUMNOS EINNOVACIÓN EDUCATIVAEl Ministerio de Educación y Ciència

estima de gran importància para la cali-dad de la ensenanza que el equipo de pro-fesores planifique y realice el conjunto deactividades educativas que contribuyan acompletar la formación y educación delos nlumnos. Entre estàs actividades—incorporadas a la programación gene-ral del centro— conviene destacar la pro-gramaciún didàctica y la participacïón enla elaboración de los proyectos curricu-lares del centro, la atención a los alum-nos y la realización de actividades educa-tivas complementarias o extraescolares.Todos los profesores habràn de partici-par en la realización de estàs aclividades,quedando constància de tal hecho en laMemòria Anual del Centro.4. OTRAS MEDIDAS PARA

MEJORAR LA CALIDAD DE LAENSENANZAA) El Ministerio de Educación y

Ciència negociarà con los sindicatos an-tes del comienzo del curso próximo lascondiciones para ta implantación del se-gundo cicló de la educación infant i l , quedeberà organizarse de acuerdo con los si-guientes principios:

— Se pr-oducirà a lo largo de tospróximos cuatro aflos.

— Se ofrccerà un programa de for-mación específica a los profesores de estaclapa.

— Se adecuaràn los cspacíos c insta-lacioncs escolares.

— Se incrementaran los recursos hu-manos y materíales.

B) El Ministerio de Educación y Cièn-cia y los sindicalos negociaran el calen-dari o de incorporación de profesores es-peeialislas a los l'iiluros eenlros de edu-aición primària. Igualmente, se aborda-

to salarial que, hasta ahora, había-mos conseguido que fuera lineal ygeneralizado.

Este sistema retributivo, ademàs,tiene truco. Trae consigo contrapar-tidas que vyiculan el pago de sexe-nios a la acreditación de 100 horasde formación sin compromiso deque se realicen en horario lectivo (re-nunciando a una reivindicación his-tòrica),

2. Hemos rcalizado cl màximo es-fuerzo u ni t ari o y negociador:

En esta línea y en la intención depropiciar un acuerdo lo mas favora-ble posible, potenciamos un marcosindical unitario, flexibilizandonuestras posturas hacia el modeloretributivo del MEC y con el com-promiso de todos los sindicatos endefensa de unos mínimos (documen-to unitario del 13 de mayo): MÀXI-MA LINEALIDAD, MÍNIMA Dl-FERENCIACIÓN Y MEJORASPRIORITARIAS.

3. Coherència sindical: la partici-pacïón del profesorado.

La Confederación de STEs, en co-secuencia, durante las últimas sema-nas ha llevado a cabo un amplio pro-ceso asambleario en todo el Estado,proponiendo la celebración deClaustros Extraordïnarios y asam-bleas donde el profesorado mayori-tariamente se ha pronunciado porNO FIRMAR.

rà ia dotación de recursos para la educa-ción física, la educación musical, la len-gua extranjera y personal administrativoa los centros de Educación Primària, asícomo el calendario de implantación delas ratios profesoràlumnos. En estàs me-didas se tendra especialmente en cuentalos centros situados en zonas rurales.

C) A lo largo del curso próximo elMinisterio de Educación y Ciència pro-porcionarà materíales y orientación di-dàctica y pedagògica para que todos losprofesores que van a impartir la Educa-ción Primària puedan alcanzar la forma-ción necesaría.

D) El Ministerio de Educación y:Ciència dotarà progresivamente y a par-tir deí próximo curso, de departamentode orientación a todos los centros de edu-cación secundaria. Estos departamentosestaran constituidos por un profesor es-pecializado y, al menos, dos profesorescon fuciones de apoyo y orientación.Igualmente se ampliaran los servicios deorientación para atender a los centros deeducación primària.

E) El Ministerio de Educación y Cièn-cia negociarà con los sindicatos la ofertade ciclos formativos de formación profe-sional, así como los contenidos y dura-ción horària de cara a su aplicación enlos próximos cursos.

F) Et Ministerio de Educación y Cièn-cia establecerà con las Universidadesconvenios de colaboración con el fin deque estàs ofrezcan nuevas plazas de pro-fesores asociados a los profesores deRducación Secundaria, especialmentepara la impartición de los créditos de di-dàctica del nuevo titulo de especializa-ción que la LOGSE establece para los fu-turos profesores de Educación Secunda-ria. Se crearà una comisión en la que par-ticipen las Organizaciones sindicales re-presentativas del profesorado que super-visaràn la aplicación de este compromi-so, y su posibte ampliación a otros colec-tívos docentes.

G) El Minister io de Educación yCiència desarrollarà a partir del cursopróximo un nuevo programa de apoyo alos centros docenies. Para ello, y entreotras medidas, llevarà a cabo una evalua-ción de los eenlros que lo solícíten. Estaevaluación tendra como objetivo princi-pal conocer como se està realizando elproceso educativo y proporcionar aque-llos medios Inimanos, maleriales, de for-mación o de geslión que contribuyan amejorar el funcionarniento de los centrosdocentes.

5. COMISIÓN DE SEGUIMIENTO

De conformidad con lo previsto en elarticulo 35 de la Ley 9/1987, las pariesfirmantes del presente Acuerdo constitui-ran en el plazo de 15 días una Comisiónde Seguimiento, cuya composición, fun-ciones y procedimienlo de actuación seestablecerà en un protocolo adicional.

Con la firma de cstc acuerdo ambasparles, Ministerio de Educación y Cièn-cia y los Sindicatos de Profesores coinci-dcn que, en lo que se rcfierc a tos temasobjeto del mismo, se propiciat! condicio-nes para la implantación de la reformaeducativa.

N. ° 74-Juny 91 SUPRESSIONS: F. PUBLICA I PRIVADA 17

Supressions d'unitats en EGB

UNA RECONVERSIÓ ENCOBERTAAl llarg del curs, tant a nivell sin-

dical com de les Juntes de Personal,hem estat demanant a la ConselleriaÍ als Serveis Territorials la negocia-ció del Mapa Escolar. La respostaha estat el silenci i l'ocultació de lainformació fins que tot el procés desupressions d'unitats ha estat moltavançat.

EI dia 27 de març, dins del marcde la Mesa Sectorial d'Educació, laConselleria ens presenta un docu-ment que titulen: «Criterios genera-les y normativa a utilizar en la mo-dificación de unidades y plantillas delos centros públicos de EGB, Prees-colar y Educación Especial». Aquestdocument i la seua aplicació se'nsdóna el mateix dia 27, ta qual cosaés una mostra del talant negociadorque mostra la Direcció General deCentres. Com es pretén negociar unscriteris si al mateix moment ens in-formen que es van a suprimir més de300?

La postura de l'STE-PV ha estatclara des d'un principi: mentre no esnegocie el Mapa Escolar a nivell delPaís Valencià no ha d'haver cap su-pressió d'un lloc de treball. 1 volemencetar des d'ara aquesta negocia-ció. Aquesta postura no sols és lanostra, sinó també de la resta de les

organitzacions sindicals, de les As-sociacions de pares i mares, de lesorganitzacions estudiantils, de la to-talitat dels Consells Escolars Muni-cipals i del Consell Escolar Valencià.Però l'Administració educativa va-lenciana no vol arreplegar allò quetota la Comunitat educativa està de-manant i continua endavant en elprocés de reconversió de l'Ensenya-ment. "•

Després d'un procés d'assembleesi concentracions, la Conselleria esveu forçada a convocar-nos a unareunió, però continua negant-se anegociar els criteris, sols ens dóna elllistat dels centres afectats i els mo-tius de les supressions. L'actitud dela Direcció General és no negociarres, sols que li manifestem la nostrapostura sobre com han aplicat elsseus criteris.

Per contra, de si hem pogut nego-ciar la recol·locació del professoratafectat per les supressions en la líniaque us expliquem en aquest ALL-I-OLL

De cara els cursos proper, tant desdels sindicats com des de les juntesde personal i dels centres, hauremd'estar vigilants i redoblar esforçosper a garantir la negociació de la re-conversió del sector.

Recolocación del profesorado de unidades suprimidesPublicadas en el «DOGV» las su-

presiones para el próximo curso, laAdmón. convoco a las organizacio-nes síndicales para consultariescómo resolver el problema del pro-fesorado afectado, siempre dentrodel marco legal.

En este caso la Admón. estaba in-teresada en resolver el problema lomejor posible, puesto que así tendramenos problemas en caso de supre-siones; nosotros pensamos, aunquepor otras razones, que han de darsetodas las facilidades posibles a quie-nes ven su plaza suprimida y con ellovariar sus condiciones sociales.

En todo caso os damos las líneasmas importantes de la normativaque se aplicarà antes del inicio delpróximo curso:

— Cuando en un centro se supri-ma una plaza y simultàneamente se

cree otra se entenderà como modifi-cada y por tanto la persona adscritaa la plaza suprimida podrà adscribir-se a la creada si posee habilitación yrequisito lingüístico para ello.

— En todo caso las personas pro-cedentes de supresión podran acce-der a plazas en su centro, zona oPaís Valencíano para las que no tie-nen habilitación con caràcter pro-visional.

— La supresión se aplicarà a lasplazas, teniendo en cuenta sus carac-terísticas, habilitación y requisitolingüístico.

— EI profesorado procedente deescuela suprimida que no modifiquesu situación en el centro, pedíràcomo provisional a principies deseptiembre.

Para mas información, la ordencompleta està publ icada en el«DOGV».

Profesorado decentros concertados

HOMOLOGACIÓNSÍ finalmente el MEC aplicarà la

última oferta realizada en la MesaSectorial de Educación complicariamuchísimo el desarrollo de nuestroAcuerdo de Analogia Retributiva, ylo complicaria por varias razones:

— En primer lugar porque al li-gar las subidas del nuevo sistema re-tributivo de los funcionarios docen-tes a la justificación de 100 créditoshorarios de formación, solo nos se-ria de aplicación inmediatamente elllamado sexenio O, es decir, 15.000ptas., que cobraríamos entre losaflos 92 y 93.

— En segundo lugar porque lapropuesta del MEC solo es paraterritorio MEC, mientras que nues-tro Acuerdo de Analogia Retributi-va y nuestro convenio colectivo sonde àmbito estatal. Así por ejemplo,en Canarias, donde el acuerdo es li-neal para todos los funcionarios do-centes (60.000 en 5 anos de incre-mento salarial medio) a los trabaja-dores de privada concertada les se-ria de apíicación toda la subida,mientras que en el territorio MECsolo les seria de aplicación las 15.000ptas. del sexenio 0.

Es decir, si queremos mantenerlas expectativas de homologación

con nuestros companeros de la pú-blica, tendremos que negociar aquíen el País Valencià un acuerdo quesustituya al actual con el MEC y quese adapte al futuro sistema retribu-tivo de los funcionarios docentes

PRIVADA: REDUCCIÓNDE JORNADA

Para dar cumplimiento al articu-lo 21 del VII I Convenio General, enel que se prevé que en las CC AAcon compctencias se constituyan co-mïsiones de negociación para aplicaren su territorio la reducción de jor-nada, los sindicatos convocamos a lapatronal con el fin de negociar lo ci-tado anteriormente.

En la primera reunión los repre-sentantes de las patronales se nega-ron a constituir la citada comisiónde negociación, aduciendo que nohabían tenido tiempo de consultarlocon sus órganos directivos.

El dia 17 de junio nos volvimos areunir para llegar a un acuerdo dereducción horària, para el curso91-92. LÍI documentación que seaporto para su ratificación quedopendientc por ambas patronales deconsultarlo con sus aseson'as jurídi-cas y sus órganos directivos, que-dando para cl próximo dia 26 de ju-nio la firma o no del acuerdo; espe-rerhos que esta reunión sea la últimay se llcgue a un acuerdo satisfac-torio.

Tras la concentración ante Conse-lleria del pasado dia 4, en la que seconsiguió abrir la Mesa de Centrosen Crisis para recolocar a los 114afectades de este curso, el pasadodia 14 tuvimos la primera reunión.

Tras escuchar todas las posicionessindicales, la Administración fue re-chazando todas las propuestas enbase a criterios meramente económi-cos, así fueron desestimadas las si-guientes posibilidades de recoloca-ción:

— Recolocar en centros concerta-dos como hasta ahora. Argumenta-ran que en este momento el presu-•puesto de sustituciones en centrosconcertados (3'68°/o del modulo) es-taba sobrepasado incluso para cu-brir los salarios de las personas has-ta ahora recolocadas, aunque secomprometían a seguir manteniendolos compromisos adquirides.

— Todas las propuestas que sehicieron respecto a adaptar las plan-tilías y la jornada a los requisitosque establece la LOGSE. Argumen-taren que la LOGSE aún no se esta-ba aplicando y que por lo tanto notenían presupuesto para ello, y queen todo caso según se fuera aplican-do a lo largo de los 10 anos estable-cidos se irían tomando las medidasadecuadas.

Tan solo aceptaron la creación deuna comisión tècnica que estudiaràla fórmula de acceso a interinos,però sin compromiso alguno de ga-rantizar el trabajo de estàs personasel curso próximo.

El acceso como interinos siempreestaria limitado por los compromi-sos de estabilidad firmados por Con-selleria y por las necesidades del sis-tema educativo. El posible acuerdotendría que ser ratificado en la MesaSectorial de Pública.

Estamos en un momento muy de-licado: K

— A corto plazo està claro que larecolocación como interinos en elmarco que propone Conselleria noes una solución adecuada , ya queno garantiza el trabajo a los 114afectados pues no se crearían nuevospuestos de trabajo, sinó que se reco-locarían según las necesidades del

• ' • " : . • ] ] ' & ' " - •

LOS OÍDOS SORDOS DELAADMINISTRACIÓN

sistema. Ademàs al respetar losAcuerdos que sobre estabilidad delos actuales interinos Conselleria tie-ne asumidos, se corren dos gravesriesgos: uno que se queden sin tra-bajo todos los interinos contratadosdurante el curso 90/91 a los que laAdmón. no les reconoce compromi-so alguno (no es justo que para ves-tir un «santó» se desnude otro) yotro el que al entrar «los últimos»las posibilidades de trabajar serían,como reconocíó Conselleria, a dos otres anos vista.

— A medio y largo plazo porquesi Conselleria consigue romper la di-nàmica de negociar Acuerdos deCentros en Crisis, y la propuesta de

Conselleria conlleva la desapariciónde los Acuerdos, la situación de lostrabajadores de cara a afrontar la re-conversión que va a suponer la apli-cación de la LOGSE, seria absoluta-mente dramàtica puesto que, al nohaber Acuerdos, ya no existiria ga-rantia de recolocar a los afectados.

Pensamos que la única alternati-va pasa por negociar unos Acuerdosamplies, capaces de absorber toda lareconversión que va a implicar laLOGSE y flexibles en cuanto a sudesarrollo en el tiempo de forma quese aplicaran paralelamente a la apli-cación de la LOGSE posibilitando laadaptación de los Centros a la Re-forma, nuestra propuesta es:

Privada: Alternatives para una Reconversión1. RECOLOCACIÓN DENTRODEL SISTEMA EDUCATIVO

1.1. En los Centros de Tituiari-dad Pública:

— Creación de una bolsa de tra-bajo específica para Profesores deApoyo en Centros Estatales. La ba-remación para acceder a esta bolsatendría un apartado especifico conpuntuación adicional para los traba-jadores de Centros en Crisis.

— Ante la apertura de nuevasbolsas de interinos, puntuación adi-cional para los trabajadores de Cen-tros en Crisis.

— Creación de Centros Públicosde EPA en todos los municipios queaún no disponen de ellos. Recoloca-ción de los trabajadores de Centrosen Crisis en estos puestos de trabajode nueva creación.

— Acceso, con puntuación adi-cional, a las bolsas de trabajo quepara cubrir puestos de similar cate-goria abra cualquier AdministraciónPública (otras consellerias, diputa-ciones, ayuntamientos).

1.2. En los Centros Concertados:Entendemos que ahora es el mo-

mento oportuno para ir preparandolos Centros Concertados al futuromodelo de Centro que propugna laLOGSE, tanto en plantillas como enjornada del profesorado, lo que per-mitiría durante el período de aplica-ción de la misma absorber gran par-te de la Reconversión, las vías con-cretas serían:

— En cuanto a plantillas, la reco-locación debería ir encaminada a ga-rantizar, como prevé el «Libro Blan-

co para la Reforma», los profesoresespecialistas (E. Física, Música eIdioma), asj como el profesor deapoyo. Esto conllevaría que una vezrccolocados en los Centros, la Ad-ministración organizaría los Cursosde Formación Permanente que per-mitirían al profesorado asumir estàsfunciones.

— En cuanto a la reducción dejornada lectiva, especíalmente en se-cundaria, habría de aprovecharse larecolocación para ir haciendo posi-ble la reducción de jornada lectivaprevista ya en el actual Convenio (2horas a partir de septiembre de1992).

— También, en aras a homologarel funcionamiento de los Centros Es-tatales y el de los Concertados, la re-colocación debe ser utilizada parareducir la jornada lectiva de los Car-gos Unipersonales proporcional-mente al tamano de los Centros.

— Evidentemente todas estàs me-didas comportarían la redefiniciónde las actuales funciones del profe-sor de apoyo/sustituciones, de for-ma que quedarà integrado en laplantilla con un reparto integral deltrabajo que se recogería en el Plande Centro.

— Recolocación de los trabaja-dores de Centros en Crisis en las va-cantes que se generen cada curso enel sector, bien sea por jubilaciones,bien sea por salidas del Sistema Edu-catïvo.

2. SALIDAS DEL SISTEMAEDUCATIVO

Aunque no debería ser la finali-dad del «Acuerdo» la de posibilitarlas salidas del sistema, es previsible

que en casos determinados esta seauna posibilidad y que por lo tantodebe ser contemplada. Así deberíancontemplarse las siguientes posibi-lidades:

— Indemnizaciones incentivadasa aquelles trabajadores que decidanabandonar el sistema educativo, in-demnizaciones que deberían girar al-rededor de:

a) 4'5 millones para los menoresde 50 anos.

b) 5 millones para los mayores de50 anos.

— Jubilaciones antícipadas, conei 100% del saíario hasta la edad dela jubílación real:

a) A partir de los 55 anos para to-dos los trabajadores afectados porreducción de unidades o cicrre deCentros.

b) A partir de los 60 afios paracualquier trabajador del sector queasí lo desee, siendo estàs vacantesocupadas por los profesores afecta-dos por las reducciones de unidadeso cíerre de Centros.

c) Reducción de jornada lectivacon contratos de relevo para mayo-res de 55 aflos, ocupando estàs va-cantes los profesores afectados porla reconversión.

Todo este conjunto de propuestasque realizamos desde el STE-PV alconjunto de los trabajadores, al res-to de Sindicatos, a la Administra-ción y a las Patronales, creemos queson las necesarias para garantizaruna solución global a la Reconver-sión del sector de la Ensefianza Con-certada de forma que se permitiriauna aplicación no traumàtica de laLOGSE y una salida laboral digna atodos los afectados.

81 BREUS N. ° 74-Juny 91

ENTREPOBLESCUBA, 56, 1."

16006 VALENCIÀTelí! 34I5517FAX 3Só 07 09

SOLIDARITAT EN LACOOPERACIÓ AMBNICARAGUA

A ENTREPOBLES treballemcom organització no guvernamental,sense ànim de lucre, per la coopera-ció amb els països de Guatemala, EISalvador i Nicaragua.

Dins dels nostres objectius es tro-ba el fet de cercar Tons econòmiquesper dur a terme projectes de desen-volupament, així com adreçar-se a lagent per manifestar la situació gene-ral dels problemes del desenvolu-pament.

ENTREPOBLES vol unir es-forços per avançar en la consecuciód'un món més just. Per això és fo-namental contribuir, juntament ambaltres organitzacions que tenen tre-balls amb la mateixa línia, en laconstrucció d'unes relacions socialsinternacionals basades en una èticasolidària: l'ètica de la no-índiferèn-cia, de la defensa de la sobirania delspobles i les seues cultures, de label·ligerància contra el racisme i ladiscriminació sexista, de la repulsade qualsevol opressió Í repressió.

ENTREPOBLES, amb l'STE-PV, CGT i CC OO, busquem fonseconòmics per al Projecte de Recol-zament a la sobrevivència del CDI(Centre de Desenvolupament Infan-til) Esteli Heroico de Nicaragua,ubicat a Esteli, Dpt. d'Esteli, RegióI, «Las Segovias», que té un pressu-post de 5.896 dòlars USA i del queseran beneficiaris I50 xiquets i xi-quetes menors de sis anys.

Els Centres de DesenvolupamentInfantils són accions preventives delbenestar de la infància. Donen su-port al desenvolupament harmònicdel menor, amb atenció pedagògica,sanitària i alimentació equilibrada.

El CDI Esteli Heroico començà afuncionar el 4 de novembre de 1980en un antic local que s'arreglà peratendre a 60 xiquets entre els 45 diesi els 6 anys.

Amb el temps la demanda pujà ien l'actualitat es funciona amb 200xiquets i xiquetes amb tres àrees d'a-tenció: administració, serveis educa-tius (lactants, infants i pre-escolar) ialimentació.

Des de la seua aparició, el mante-niment del CDI hi era a càrrec del'Estat, per mig de l'Institut Nicara-güense de Segurídad Social y Bienes-tar (INSSBI).

A partir del canvi d'administracióregional i departamental, al Centresols es garanteix la despesa del per-sonal.

És per això que ENTREPOBLES,com organització no guvernamentalque ix del moviment de la solidari-tat, agafa la demanda dels pares imares de família del CDI Esteli He-roico.

Entrepobles

Uno sentència exemplar

Agredir el professoratno trau compte

Les relacions entre els membres dela comunitat educativa d'un centred'Alginet varen resoldre's per laforça. Un magistrat de València hadit que no és així com cal fer-ho,gràcies a un/a fiscal diligent.

Vint-i-cinc de maig de 1990. Unacompanya nostra, aleshores directo-ra d'un col·legi públic d'Alginet, citàel pare d'un alumne a les 12 per in-formar-li i tractar amb ell respecte alcomportament del seu fill.

Es presenta a les 9 i «amb expres-sions airades va aconseguir que ladita directora anticiparà l'entrevis-ta». Es posa nerviós i li «dóna unaespenta i una manotada en el braçesquerre que no aplegaren a tom-bar-la ni a causar-li hematoma olesió».

Com que la inspecció i el jutge depau de la localitat —mestre tam-bé—, sense que mediara la necessà-ria disculpa del pare, pretenien quela companya callarà, l'únic camí que

li quedava era denunciar els fets da-vant el jutjat d'instrucció.

Catorze de gener de 1991. El jut-jat n." I d'Instrucció de Carlet ab-sol el pare. La màquina judicial faque la companya conega fa sentèn-cia fora del temps per a recórrer-la.Però el Ministeri Fiscal, pel caràcterexemplar dels fets, presenta d'oficiel recurs d'apel·lació.

Vïnt-i-sis d'abril de 1991. El pre-sident de la Secció 3.a de l'Audièn-cia Provincial de València sentènciai diu: «...debò condenar y condenoa (pare de l'alumne), como autor deuna falta de malos tratos de obra sincausar lesión, a la pena de dos díasde Arresto Menor y al pago de lascostas procesales causadas en la pri-mera instància, con declaración deoficio de fas causadas en esta ape-lación».

Tenia raó la companya.Bé, senyor magistrat; gràcies, se-

nyor/a fiscal.

1 SETMANA DE JULIOL

UN ANY MES PARTICIPA!

ESCOLA D'ESTIU DEL PAÍS VALENCIÀ

iHASTA CUÀNDO LAMASIFICACIÓN EN EE MM?

Todavía no ha terminado el curso90-91 y ya se amenaza tormenta conla masifícación de los centros deEE MM para el curso próximo. Enla ciudad de Elx, este ano se sobre-pasa la ratio de 40 alumnos y alum-nas por grupo; el próximo curso lacosa aumenta: el ÏFP PolHécnico,que mantuvo un conflicto el cursopasado, ve como se inicia el próxi-mo sin soluciones. Estamos segurosde que no es un caso aislado; es horade que todos y todas los que tene-mos un compromiso con la EscuelaPública denunciemos y luchemospor transformar una 'realidad queconvierte la Reforma en papel mo-jado. Desde aquí os invitamos paraque desde vuestros centros partici-péis con nosotros para transformaresta realidad.

A VUELTAS CON LOSINTERINOS E INTERINAS

Si no fuera poco el ano de esfuer-zo y lucha a que se ha sometido aeste colectivo por parte de la Admi-nistración y algunos sindicatos, aho-ra recibimos la noticia de que no sepiensa pagar el verano a quienes hantrabajado 165 días en el presentecurso escolar.

El STE-PV ha pedido una vez masuna Mesa Sectorial para tratar estaproblemàtica, exigir el cobro del ve-rano y avanzar hacia un compromi-so de estabilidad para un colectivoque garantiza el funcionamiento delSistema Educativo.

ACCIONS URGENTSESCRIU UNA CARTA,

SALVA UNA VIDA

Amnistia Internacional. Colòm-bia: Temor de tortures i desapariciódels sindicalistes Rodrigo NavarroPinto, de 34 anys, i Roberto ValetFuentes , de 27, produïdes el 23 demaig de 1991 al departament deSantander.

Aquestes persones són membresactius de la secció de Puerto Vilchesdel Sindicat Nacional dels Treballa-dors de la Indústria Agropecuària(SINTRAINAGO).

El dia de la seua desaparició, a lazona es duïen a terme operacions mi-litars i existeix el temor d'haver es-tat capturats per un escamot del'exèrcit. Aquesta detenció no ha es-tat reconeguda. Luis F. Vàzquez iÓscar Munoz, detesos per patrullesmil i tars en situacions semblants,aparegueren morts posteriorment,tal i com investigà i denuncià A. I.en el seu dia.

Envieu urgentment telegrames ocartes mostrant la vostra preocupa-ció per aquestes desaparicions i ins-tant a l'apertura d'investigacions a:

Presidente de la República, CésarGavïria. Palacio de Nariflo. Bogotà.D. E. Colombià. Embajada de Co-lombià. A/A de D. Pedró Gómez.C/ Martínez Campos, 48. 28010Madrid.

Dr. Gustavo Arrieta. ProcuradorOral. de la Nación. ProcuraduríaGral. Edificio Banco Ganadero.Carrera 5, n.° 15-80. Bogotà, Co-lombià. .

Gral. Oscar Botero. Ministerio deDefensa. Avda. Eldorado-Carrera52. Bogotà. (Envieu còpia a Cté. So-lidaridad con Presos Políticos. A.A.22803. Bogotà, Colombià).

Gràcies per la teua solidaritat!

UNA VEZ MAS: LAS AFINESEN LAS EE MM

Todos conocéis la larga tradiciónde lucha por la desaparícíón de lasafines.

No pretendemos aquí hacer un re-sumen de este enfrentamiento, úni-camente prever la problemàtica yanimaros a:

1. Que el primer claustro de cur-so valore como fundamental el temay se oponga fírmemente a la asígna-ción de estàs asignaturas.

2. Que en el primer claustro se so-Hcite a la Administración la necesa-ria ampliación de plantillas que im-pida la reiteración de esta pràctica.

Por otra parte, queremos recor-dar al profesorado que el STE-PVpone a vuestra disposición nuestrosservícios jurídicos para toda aquellapersona que desee recurrir la asigna-ción de estàs asignaturas afines en suhorario. En este sentido, es funda-mental ponerse en contacto con elsindícato nada mas saber la posibleasígnación de las mismas.

«EL CORONEL NO TÉ QUIL'ESCRIGA. I ELSINSUBMISSOS?»

Ací tens la relació i les adreces, es-perem que molt provisionals, d'unsjoves que són a la pressó per l'únicdelicte d'oposar-se al Servei Militarobligatori, i els seus succedanis, Í te-nir el coratge de ser conseqüents. Es-criu-los, compa. Anima'ls. Els potdir que esperes veure'ls prompte enllibertat, amb la seua gent, al seulloc.

Gràcies!

València, 9-5-1991.

— Josep Insa, Enrique Blasco iHugo Vila. Centre penitenciari Va-lèncía-2. Mòdul 10. 46220 Picassent.

— Francisco Javier Batres. Cen-tro penitenciario Sevilla-1. C/ Ma-riano Benlliure, 1. Célula 2. 41007Sevilla.

— Antonio García Quesada. Pri-sión Central. S. Antón. 30290 Car-tagena.

«GRAN ENCICLOPÈDIAVALENCIANA»(10 VOLUMS)

Una obra d'especial interès i transcendència pera tota la societat valenciana, amb la col·laboracióde més de 400 professionals de tots els camps

del saber: historiadors, metges, juristes, geòlegs,(lingüistes, esportistes.

OFERTA ESPECIAL PRE-PUBLICACIÓ

Per a més informació: Telèfon (96) 172 45 87Marià Piris. C/ Pintor Sorolla, 85. 46400 CULLERA

EN VALENCIÀ O TAMBÉ CASTELLÀ

VOCABULARI ESPECIALMENT RECOMANAT

PER E.G.B.

DE VENDA EN LLIBRERIES

Juny 91

1. INTRODUCCIÓ1.1. Proposta del CEVper al Calen-

dari Escolar del Curs 91/92

2. UNA NOVA DISTRIBUCIÓ DELSRECURSOS PER A UN NOU SIS-TEMA EDUCATIU2.1. Calendari Escolar

2.1.1. Un Calendari Escolarper a l'actual SistemaEducatiu

2.1.2. Interrogants ai voltantdel Calendari Escolarper al nou Sistema Edu-catiu

2.2. Jornada Escolar2.2.1. Objectius generals prio-

ritaris a tenir en compteen el debat sobre Jorna-da Escolar

2.2.2. De què depèn que un ti-pus de jornada siga mésadequada o inadequadaque un altre?

2.2.3. Jornada partida o jorna-da única?2.2.3.1. Interrogants de

ta jornada par-tida

2.2.3.2. Interrogants dela jornada úni-ca

2.2.3.3. Algunes consi-deracions alrespecte

2.3. Horari Escolar2.3.1. Una proposta d'Horari

Escolar2.3:2. Algunes consideracions

UN CALENDARI ESCOLARPER A LA REFORMA

Jfefffí

1. INTRODUCCIÓDintre el marc de la LOGSE i la Reforma Educativa que

va a implantar-se i des de la perspectiva de la reivindicació delmodel d'escola públical, de qualitat, popular i valenciana, enstrobem a les portes d'un debat sobre l'horari i el calendari es-colar per fer-los més racionals. Debat que ha d'implicar a totala comunitat educativa i que, sens dubte, per les seues impli-cacions ens portarà a abordar molts altres aspectes d'avanç enla millora de la qualitat de l'ensenyament al nostre País. Peraixò, cal partir d'una visió global del temps escolar, per tal dedistribuir els temps lectius i els de descans dins la jornada i alllarg del curs.

L'horari Í el calendari actualment vigents vénen de prouanys enrere; els suficients perquè els hàbits laborals i els cos-tums hagen canviat prou, especialment a les darreres dècades,amb l'evolució de la societat actual, que restringeix les possi-bilitats de contacte entre els xiquets, donada la reducció del'espai de trobada en les ciutats, el creixent accés de la donaal món laboral, la pèrdua del valor educatiu de la família, lavertiginosa arribada de noves tecnologies, l'educació per al'oci, etc. Donat que l'horari i el calendari han de respondrea les necessitats socials, és obvi que les noves necessitats de-manen noves solucions.

Atès que és un tema que afecta el conjunt de la societat,les administracions han d'actuar tenint en compte les circums-tàncies i interessos de les parts implicades, mitjançant lanegociació.

Encara que el resultat ha d'ésser fruit d'aquesta negocia-ció, hi ha alguns eixos pels quals, segons tots els indicis, hade discórrer aquest procés.

En primer lloc, sembla evident que poden i han de coexis-tir diverses alternatives d'horari en la mesura que s'adeqüen ala realitat de cada zona.

Quant el calendari, sembla raonable no condicionar el re-partiment de dies festius a l'evolució del calendari litúrgic i,sense entrar en confrontacions des d'un punt de vista laic ambels qui desitgen que siguen respectades les festes religioses mésassenyalades, es pot fer un calendari semblant al francès, quecontempla, a més a més dels mesos de juliol i agost, unes set-manes a la tardor (Tots Sants), les vacances de Nadal, una al-tra setmana pel febrer (Carnestoltes) i la Setmana Santa.

Un altre aspecte important de l'horari escolar és la neces-sitat que té el professorat de reduir el seu horari lectiu per po-der tenir temps per desenvolupar aquelles activitats de forma-ció, preparació i coordinació que implica un ensenyament ac-tiu. La incorporació progressiva d'especialistes afavorirà quetot el professorat tinga més temps no lectiu, el qual ha d'ésserben estructurat i recollit a la programació del centre i serà va-lorat igualment com les altres variables de la memòria de fi decurs per treure'n conclusions operatives.

Per abordar la problemàtica que té avui l'ensenyament en-tenem que les vies de millora passen per fer front comú de totsels sectors de la comunitat educativa, fugint dels enfronta-ments estèrils i de base corporativista, en la línia d'anar supe-rant la separació o enfrontament. En aquest sentit és impor-tant ressaltar l'altíssim grau de consens alcançat per tots elssectors que composen el CEV en l'elaboració i aprovació dela primera proposta sorgida al voltant de la racionalització delcalendari escolar per al curs 91-92. És una primera aproxima-ció que deu considerar-se com a punt de partida.

Juny 91

1.1. Proposta del ConsellEscolar Valencià per alcalendari escolar delcurs 91/92 (maig 1991)

El CEV està portant a termeun estudi per proposar ia rees-tructuració profunda del calen-dari escolar per a la ComunitatValenciana, d'acord amb unadistribució racional dels períodeslectius i els descansos.

Tenint com a referència els ca-lendaris elaborats per la DireccióGeneral de Centres, el Grup Re-dactor de la Comissió de Calen-dari ha elaborat una propostaper al curs 91-92. En dita pro-posta sols s'arrepleguen les mo-dificacions presentades a algunesde les disposicions marcades perla Direcció General de Centresen matèria de Calendari Escolar,considerant implícitament laconveniència i oportunitat demantindré la resta de les ma-teixes.

La proposta pren com a basede distribució del temps lectiu elstrimestres, inclou dos períodesde descans intertrimestrals de 4dies (dissabte i diumenge inclo-sos) en els dos primers, situatsaproximadament a la meitat deltrimestre, després de sis setma-nes lectives.

Després d'haver realitzat unestudi comparat sobre calendarisescolars de distintes comunitats ipaïsos europeus, s'ha observatque el corresponent a la CV pre-senta certa rigidesa, per la qualcosa seria desitjable flexibilitzar-lo. En aquest sentit, proposemque els descansos intertrimestralses traslladen, en la mesura delpossible, i sempre que la seuaproximitat ho aconseíle, als diesde festes locals que determinel'Administració local.

La proposta de Calendari Es-colar per al curs 91-92 presenta-da pel Grup Redactor comprènbàsicament els següents aspectes:

1. El curs acadèmic per alscentres docents d'Educació Fre*escolar, Educació General Bàsi-ca i Educació Especial hauria decomençar I'l de setembre del1991 i finalitzar el 31 d'agost del1992.

Per a la resta dels centres do-cents no universitaris el curs aca-dèmic començaria I'l d'octubredel 1991 i finalitzaria el 30 de se-tembre del 1992.

2. EI professorat dels nivellsafectats per aquest calendarihauria de realitzar activitats aca-dèmiques en els centres des del 2de setembre del 1991 fins el 30 dejuny del 1992, llevat d'aquellesactivitats que pel seu caràcters'haurien de desenvolupar du-rant el mes de juliol.

Durant els mesos de setembrei juny la jornada lectíva podriadesenvolupar-se al llarg del matí,de 9.00 h. a 13.00 h.

3. Les classes haurien d'im-partir-se, excepció feta dels diesfestius i vacances que s'indiquena continuació, en els períodessegüents:

a) Per a Educació Pre-escolar,EGB i Educació Especial, de di-lluns a divendres durant els diescompresos entre el 16 de setem-bre del 1991 i el 19 de juny del1992.

b) Per a la restad'Ensenyaments, de dilluns a di-vendres durant els dies compre-sos entre I ' l d'octubre del 1991 iel 12 de juny del 1992.

4. Serien festius:— 9 d'octubre, dimecres, Dia

de la Comunitat Valenciana.— 1 de novembre, divendres,

Festivitat de Tots Sants.— 6 de desembre, divendres,

Dia de la Constitució Espanyola.— 19 de març, dijous, Festivi-

tat de Sant Josep.— 1 de maig, divendres, Fes-

tivitat del Treball.5. A més a més de les vacan-

ces d'estiu, serien períodes va-cacionals:

a) En Nadal, des del 23 de de-sembre del 1991 fins el 6 de ge-ner del 1992, ambdós inclosos.

b) En Pasqua, des del 16 al 27d'abril del 1992, ambdós inclo-sos.

6. Descansos intertrimestrals:Constituirien dos períodes de

quatre dies consecutius cap ameitat de cada trimestre, si bécom es pot veure, dels dits dies,sols un o dos, respectivament,afecten a dies lectius.

a) Exclusivament per EGB. Elcorresponent al primer trimestrecomprendria els dies:

— 31 d'octubre, dijous.— 1 de novembre, divendres,

Tots Sants.— 2 de novembre, dissabte.— 3 de novembre, diumenge.b) Per tots els ensenyaments

no universitaris, el descans quecorrespondria al segon trimestrecomprendria els dies:

— 22 de febrer, dissabte.— 23 de febrer, diumenge.— 24 de febrer, dilluns.— 25 de febrer, dimarts.Seguiran vigents les facultats,

atorgades a les corporacions lo-cals, per proposar un màxim detres dies festius, recollit en l'ar-ticle cinquè de l'Ordre del 12 defebrer del 1990.

2. UNA NOVADISTRIBUCIÓ DELSRECURSOS PER A UNNOU SISTEMAEDUCATIU

2.1. Calendari escolarAbans de parlar de la raciona-

lització del calendari escolar boseria que recordàrem quina és laproposta, segons el projecte deReial Decret pel qual s'ha d'a-provar el calendari d'aplicacióde la nova ordenació del SistemaEducatiu amb caràcter generalit-zat, perquè ha d'ésser un altreelement a tindré present a l'horadel seu estudi.

A la vista d'aquest calendarid'aplicació de la Reforma delSistema Educatiu es fa necessariun estudi en dues vessants.

La primera serà la racionalit-zació de l'actual calendari, ambuna vigència que oscil·larà entreels 4 i els 8 anys (segons la im-plantació dels nous cicles i ni-vells).

La segona ha d'anar encami-nada a l'estudi del calendari pera quan el nou Sistema Educatiuestiga totalment implantat o enprogressiva implantació.

Lògicament, el primer estudiens ha de servir per extraure con-clusions que posteriorment po-drem aplicar al segon.

2.1.1. Un calendari escolarper a l'actual sistemaeducatiu

Prenent com a base els trimes-tres naturals, caldria fer un des-cans intertrimestral, que seria alvoltant de la meitat del trimes-

CURSACADÈMIC IMPLANTACIÓ NOU S. E. DESAPARICIÓ DE L'ACTUAL

91-92 2on. cicle EI92-93 ler. cicle Primària93-94 2on. i 3er cicle Primària94-95 ler. cicle ESO95-96 Ser. curs ESO

96-97 4rt. curs ESO

97-98 ler. BatxilleratFP específica de grau mig

98-99 2on. Batxillerat

Educació Pre-escolarler. i 2on. EGB3er., 4rt., 5é. i 6é. EGB.7é. i 8é. EGBler. BUPler. FP de ler. grau2on. BUP2on. FP de ler. grau3er. BUPler. FP. 2on. grau en règimensenyaments especialitzats.Curs ensenyamentscomplementaris accés deler. a 2on. grau de FP.COU2on. FP. 2on. grau en règimensenyaments especialitzats.ler. FP. 2on. grau règimgeneral.

L'FP específica de grau superior s'implantarà progressivament al llargdel calendari a què es refereix el Reial Decret. En tot cas, en l'any aca-dèmic 1999-2000 deixarà d'impartir-se el 3er. curs de l'FP de segon grauen règim d'ensenyaments especialitzats i el 2on. d'FP de segon grau derègim general.

tre, després d'unes 6 setmanes detreball.

Uns criteris generals serien noperdre dies lectius i racionalitzarels períodes de treball-descans.

Inici de curs en Primària— Per ai professorat: El pri-

mer dia laboral de setembre.— Per a l'alumnat: El segon

dilluns de setembre.Durant els primers dies de se-

tembre el professorat faria lestasques de claustre, reunions d'e-quips de cicle, de nivell, distribu-ció de cursos i professorat, s'es-tudiarien les possibilitats de per-manència d'alumnes en el cursque fos més convenient, contac-tes amb els pares i mares, i es do-narien les línies mestres del plade centre que s'ha d'elaborar iconcloure al llarg de tot el mesde setembre.

Inici de curs en Secundària— Per al professorat: El se-

gon dilluns de setembre.— Per a l'alumnat: El tercer

dilluns de setembre.Durant la primera setmana

que no van els alumnes el profes-sorat faria les tasques de claus-tre, reunions de seminaris/de-partaments, horaris, distribucióde professorat i cursos, contac-tes amb els pares ï mares, i es do-narien les línies mestres del plade centre que s'elaboraria al llargdel primer mes de curs.

Primer descans intertrimestral— 5 dies entre finals d'octu-

bre i principis de novembre,fent-lo coincidir amb la festivitatde Tots Sants i agafant un cap desetmana.

La setmana d'abans d'aquestdescans intertrimestral es dedica-ria a avaluar les tasques desen-volupades en aqueix període detemps.

Primer descans trimestral— Del 22 de desembre al 6 de

gener (ambdós inclosos).La setmana d'abans d'aquest

descans trimestral es dedicaria aavaluar les tasques desenvolupa-des en aqueix període de temps ies revisaria com es du endavantel pla de centre.

Segons descans intertrimestral— 5 dies a mitjans de febrer,

que es podrien fer coincidir ambles Carnestoltes.

Els dies d'abans es dedicariena avaluar les tasques desenvolu-pades des del darrer descans tri-mestral.

Segon descans trimestral— De Dijous Sant a dilluns de

Sant Vicent (ambdós inclosos).Els dies d'abans es dedicarien

a avaluar les tasques desenvolu-pades des del darrer descans;també caldria revisar com es duendavant el pla de centre.

Tercer descans intertrimestral— 5 dies entre finals de maig

Í principis de juny, agafant uncap de setmana.

En finalitzar aquest descansintertrimestral acabaria el cursnormal per a Secundària; el dePrimària s'allargaria fins al pe-núltim divendres del mes de junyamb l'alumnat.

Els dies abans d'aquest des-cans també s'hauria dedicat a feravaluacions.

En Primària, el professoratdurant l'última setmana de junyes dedicaria a ficar les notes definal de curs, parlar amb els pa-res Í les mares i confeccionar lamemòria de final de curs.

La matriculació de l'alumnatper al curs següent ja s'ha fet alllarg dels mesos de maig i juny.

En Secundària, en la darrerasessió d'avaluació abans del ter-cer descans intertrimestral, lajunta d'avaluació haurà establertquins alumnes hauran d'assistirobligatòriament a les classes finsl'últim dilluns de juny, que serande recuperació i que tractarandels conceptes bàsics que els se-minaris/departaments hi hauranfixat com a mínims per superar

Juny 91

l'assignatura. L'avaluació d'a-questes classes i aquests concep-tes es farà a l'última setmana dejuny i equivaldrien als exàmensde setembre, que desapareixe-rien.

El procés selectiu d'accés a lafunció pública per al professoratmai no començaria abans del dia1 de juliol, perquè ni el profes-sorat interí que es presentés aaquestes proves ni els membresdels tribunals podrien realitzarles tasques nomenades anterior-ment.

S'hauria d'arbitrar una tandad'elecció de destinacions durantla primera setmana de juliol peral professorat que després delconcurs de trasllats ha quedat enexpectativa o provisional.

Com a juliol ja es sabria ambquin alumnat es contaria enEE MM per al curs següent, i lessecretaries dels instituts funcio-nen durant el mes de juliol, seriaaquest mes l'indicat per procedira la matriculació de dit alumnat(del ' l al 15 de juliol).

L'Administració durant la 3.a

setmana de juliol pot arbitrar lesnoves places que necessitarà peral curs següent, les quals podràoferir i cobrir pel professorat depràctiques Í el professorat interídurant la primera setmana de se-tembre o la quarta de juliol.

Cal dir també que per a l'a-lumnat d'ensenyaments mitjansque ja ha superat el curs a l'ava-luació del mes de maig, els semi-naris/departaments podran esta-blir exercicis de desenvolupa-ment que podran resoldre indivi-dualment, sense l'obligació d'as-sistir a classe, per facilitar lesclasses a F altre grup que recupe-ra, i que presentaran al profes-sorat al final de juny perquè elssupervise. També es pot fer unnou reagrupament de l'alumnatsegons els nivells aconseguits du-rant el curs, per dedicar-se'n arecuperació o desenvolupamentde coneixements.

S'ha de valorar també l'avan-tatge que representa avançar elsexàmens de setembre al mes dejuny, perquè són una continuïtatde la tasca desenvolupada duranttot el curs. Les classes de recupe-ració del mes de juny permetriencorregir deficiències de l'alum-nat sota la guia del mateix pro-fessor o professora.

A més a més, durant el mes dejuliol l'alumnat ja sabria què ésel que hauria de fer al curs se-güent, sense les impaciènciesd'última hora de setembre.

2.1.2. Interrogants al voltantdel calendari escolarper al nou sistemaeducatiu

En l'actualitat el calendarid 'EGB i d 'EE MM no sóniguals. En el moment que vajaimplantant-se el nou sistemaeducatiu és obvi que ha d'anaradaptant-se el calendari escolar ales noves etapes d'Educació In-fan t i l , Primària, SecundàriaObligatòria i Secundària Post-O-bligatòria (Batxillerat i FormacióProfessional de 2on. grau), i ésal contemplar aquesta nova dis-tribució on haurem d'anar acla-rint incògnites. Veiem algunes:

— Seria convenient que totesles etapes del nou Sistema Edu-catiu (llevat els mòduls de 2on.grau d'FP per a la seua estructu-ració pròpia) tingueren el mateix

calendari o que continuarencoexistint distints segons etapes?

— Quins avantatges hi hauriaen la unificació del calendari es-colar per a totes les etapes?

— Quins avantatges hi hauriaen la diferenciació de calendarisper alguna o algunes etapes?

— En cas d'unificació de ca-lendaris en el nou sistema educa-tiu, cap a quin hauríem d'apro-par-nos, cap al d'EGB o cap alde Mitges? Per què?

— En cas d'optar-se per ca-lendaris diferents:

• L'Educació Infantil i Pri-mària haurien de tindré el mateixcalendari escolar? Per què?

• En cas que l'Educació In-fantil i la Primària tingueren elmateix calendari, podria ser và-lida la distribució que es fa per aEGB al punt 2.1.1?

• Si no es considera la mésidònia la distribució que es fa alpunt 2.1.1, què caldria modi-ficar?

• En cas d'optar-se per calen-daris diferents per a EducacióInfantil i Primària, quines serienles diferències a introduir encada etapa?

— EI Batxillerat hauria de tin-dré el mateix calendari que FE-ducació Primària? Per què?

• En cas d'optar-se per un ca-lendari diferent per al Batxille-rat, podria ser vàlida la distribu-ció que es fa per a EE MM alpunt 2.1.1?

• Si no es considera la mésidònia la distribució que es fa alpunt 2.1.1, què caldria modi-ficar?

— L'Educació SecundàriaObligatòria, quin calendari esco-lar hauria de tenir:

• EI mateix que l'EducacióPrimària? Per què?

• El mateix que el Batxillerat?Per què?

• Un diferenciat de tots dosanteriors? Per què? Amb quinesdiferències respecte al de Primà-ria i al de Batxillerat?

2.2. Jornada escolar

2.2.1. Objectius generalsprioritaris a tenir encompte en el debatsobre jornada escolar

Donat que el tipus de jornadano és un fi educatiu, sinó un mit-jà, que pot beneficiar o no, a lamajoria de l'ensenyament, convédeterminar quins són els objec-tius a tenir en compte en el mo-ment d'analitzar i valorar els dis-tints aspectes que estan relacio-nats amb la jornada escolar.

Entre d'altres objectius, es po-den destacar els següents:

— Millorar els aspectes deplanificació i coordinació delprofessorat i d'aquest amb elspares, i amb l'administració en elcentre.

— Superar l'actual situació defracàs escolar en el sistema edu-catiu valencià.

— Promoure la participació iconvivència democràtica, aixícom l'autogestió dels centres.

— Potenciar l'escola com fac-tor corrector de desigualtats so-cials.

— Millorar els serveis d'asses-s o r a m e n t i r e c o l z a m e n t al'ensenyament (equips psicope-dagògics, professorat especialit-zat, etcètera).

— Eixamplar i millorar ser-veis Í infrastructura complemen-tària de qualitat (transport, men-jadors, instal·lacions, centres derecursos, etcètera), així com arri-bar a una oferta pública d'acti-vitats d'oci i temps lliure per alsxiquets i xiquetes.

— Garantir una formació in-tegral de l'alumnat, que com-prenga un desenvolupament in-tel·lectual, afectiu, social i cultu-ral. Possibilitar activitats ex-traescolars i complementàriesper la recuperació de les àreesdeficients.

— Adequar la formació edu-cativa a la identitat i necessitatsde la realitat valenciana.

— Seleccionar continguts méssignificatius, motivadors i realis-tes, que connecten l'escola i lasocietat; dotant aqueixa dels mit-jans suficients per afrontar lestransformacions socials i tecno-lògiques, proporcionant unaflexibilitat que garantesca la seuaadaptació amb un projecte defutur.

— Posar els mitjans per afa-vorir l'autoformació de l'alum-nat, fora de la situació regladaescolar.

— Aconseguir una millora isatisfacció de l'alumnat en laseua qualitat de vida.

— Millorar la situació delprofessorat, possibilitant-li unamajor realització personal i pro-fessional.

— Promoure el perfecciona-ment i formació permanent delprofessorat, preferentment din-tre els plans de centre.

2.2.2. De què depèn que untipus de jornada sigamés adequat oinadequat que unaltre?

La jornada es pot considerarmés adequada en la mesura quepossibilite la consecució dels ob-jectius educatius anteriormentassenyalats.

Açò pot dependre de les con-dicions específiques que es res-salten en una jornada front a al-tra, segons les circumstàncies decada comunitat educativa (socio-lògiques, econòmiques, contex-tuals, psicopedagògiques, cultu-rals, climatològiques, d'infras-tructura, etcètera).

Per tant, convé analitzar elsaspectes favorables i problemà-tics que té cada tipus de jornadaen funció de les distintes varia-bles pertinents, procurant sugge-rir condicions que possibiliten elsobjectius educatius prioritaris,prèviament enumerats. En qual-sevol cas, s'ha d'evitar que qual-

sevol modalitat de jornalMRco-lar exagere la dicotomia treball-vida, en lloc de ser una interre-lació harmoniosa d'ambdós.

En base a això, s'estima opor-tú considerar les següents va-riables:

a) Coordinació, organització iperfeccionament del professorat.

b) Nivell sòcio-econòmic i so-ciocultural.

c) Edat i nivell educatiu.d) Rendiment escolar i quali-

tat educativa.e) Estructuració de tasques i

distribució de temps.f) Menjador i transport.g) Horaris, costums, convi-

vència familiar i social.h) Condicions geogràfiques i

climatològiques.i) Infrastructura i responsabi-

litat administrativa de centres,ajuntaments, etcètera, i activi-tats extraescolars i complemen-tàries.

j) Cost econòmic addicional.

2.2.3. Jornada partida ojornada única?

Durant els últims anys ens heminterrogat sobre les relacions quehi ha entre els objectius que de-fensem i els distints models dejornada escolar possibles.

Els interrogants fonamentalsque ens plantegem són els se-güents:

— Hi ha una jornada escolarideal? Amb quin model de jor-nada s'assoleixen millor els nos-tres objectius? Pot afirmar-seamb rigor que un tipus de jorna-da escolar presente més inconve-nients que no altra?

— Qui Í com ha de decidir-sela jornada escolar de cada co-munitat?

— El debat sobre jornada es-colar, quines deficiències del sis-tema educatiu deixa al descoberti quines reivindicacions bàsiquesde qualitat de l'ensenyamenthem de plantejar?

2.2.3.1. Interrogants de lajornada partida

— Afavoreix aquesta jornadaincloure en els centres activitatsextracurriculars?

— Les sessions de matí i ves-prada, suplixen les activitatscomplementàries Í d'oci necessàrríes en els centres?

— Es garanteix un òptim ren-diment i aprofitament escolar enla sessió de vesprada, desprésd'esmorzar?

— Fatiga el doble desplaça-ment als centres, quan no hi hao no es pot utilitzar el menjadorescolar?

— S'adapta aquesta doblesessió a tots els horaris laboralsdels pares?

— Per què es fa coincidirl'horari del centre, del professo-rat i de l'alumnat? No estaremfront una visió d'escola guarde-ria o lloc d'aparcament de xi-quets i xiquetes?

— Amb la jornada partida, esgaranteix el funcionament il'existència de menjadors esco-lars on es demanen?

— Afavoreix l'organitzacióde l'oci l'autoformació i les acti-vitats lúdiques extraescolars del'alumnat?

— Sobrecàrrega a l'alumne?— La jornada partida, és més

econòmica?— Afavoreix l'organització

més racional del treball i la reno-vació del professorat?

Juny 9 7

2.2.3.2. Interrogants de lajornada única

— Provoca en els nivells ini-cials més cansament i, per tant,major fracàs escolar?

— Hi ha menys rendiment es-colar en jornada única?

— Disminueix el temps d'a-tenció i treball escolar?

— Disminueix la qualitat deltreball escolar?

— Es discrimina els sectorsmes desfavorits en les activitatsextraescolars pel fet de canviarde jornada?

— Augmenten els riscs de de-linqüència i desarrelament socialper tenir el temps lliure jun t?

— Perjudica la jornada contí-nua l'organització familiar?

— Desapareixen els menja-dors escolars i altres serveis com-plementaris en la jornada con-tinuada?

2.2.3.3. Algunesconsideracions alrespecte

— Cap organisme científic in-ternacional, UNESCO, CEE, hamanifestat baix cap aspecte queun sistema de jornada escolarsiga millor que un altre.

— No existeix investigaciócientífica que aporte argumentsdes de la psicologia, pedagogia osociologia per inclinar-se per unmodel de jornada.

Les comunitats educatives, va-lorant les seues circumstànciesconcretes de jornada laboral delspares, organització de les matè-ries, distribució dels descansos,disponibi l i ta ts de menjadors,distàncies geogràfiques, són lesque poden i han d'elegir el mo-del de jornada escolar més es-caient per a la majoria. Aquestescircumstàncies són molt diversesi impedeixen la generalitzaciód 'un model únic.

La implantació d'una jornadaqualsevol no pot fer-se per ReialDecret, ni de forma simultània iuniforme. Cada comunitat edu-cativa, analitzant els seus pros icontrcs, ha de tenir la suficientautonomia per elegir la jornadaque considere més convenient,garantint totes les condicions de-mocràtiques en la presa de deci-sions dels tres sectors. No hi hasolució transportable d'un centrea un altre.

— Darrere del debat sobre lajornada i l'organització escolarentenem que estan ocültant-se elstemes següents:

Negativa de l'AdministracióAutonòmica a afrontar una po-lítica de benestar social que in-cloga, entre altres coses, activi-tats i infrastructura d'oci i tempslliure infant i l i juvenil, així commillores curriculars.

Temor de l'Administració a ladescentralització del sistemaeducatiu i a la conquesta d'auto-nomia real de les comunitatseducatives.

En qualsevol tipus de jornadaaquestes mancances són moltgreus. Amb qualsevol tipus dejornada s'ha d'organitzar i ofer-tar un servei públic que compen-se la desigualtat cultural que pa-teix gran part de la població es-colar de l'escola pública.

— Sembla, doncs, evident queel model de jornada és un aspec-te important però secundari deí'organit/ació escolar, sense rela-ció directa amb el rendiment es-colar de l'alumnat per si mateix.

Pel contrari, aquest debat su-

bratlla com a factors decisiusque ha de resoldre una adequa-da política educativa els se-güents:

— Gestió i democratització decentres.

— Autonomia real de les co-munitats.

— Òrgans paritaris de parti-cipació.

— Suficiència econòmica i ca-pacitat de decisió.

— Millora de l'oferta educa-tiva.

— Introducció de noves acti-vitats i programes educatius.

— Renovació de metodolo-gies i recursos didàctics.

— Programació d'activitatsd'oci Í temps lliure.

— Formació Í renovació delprofessorat.

— Dret i obligació a realitzar-la dintre l'horari laboral.

— Projectes col·lectius de re-novació. Suport als MRPs.

— Implicació del professorat,principal agent de canvi, en totel procés de la reforma educa-tiva.

— Generalització dels serveiseducatius.

— Menjadors on se sol·liciten.— Transport per les escoles

infantils.— Extensió i coordinació de

serveis concurrents.— Administratius en els cen-

tres.— Augment de plantilles dels

centres.— Perfeccionament generalit-

zat. , . . .— Disminució de la ràtio.— Atenció a l'alumnat amb

deficiències. • • '— Diversitat de programes i

activitats.— Disminució de l'horari lec-

tiu del professorat.— Dret del professorat a un

horari continu de treball sensecondicionar els drels de la restade sectors.

— Augment dels pressupostosper funcionament dels centres.

Transferència de recursos alsajuntaments. Perquè aquests pu-guen afrontar les demandes deles comunitats educatives ambcriteris de preferència per els mésdesafavorits.

2.3. Horari escolar

Sembla evident que la iescolar de l 'alumnat r*1 rc ~ ™ rquè coincidir amb la jornada luboral del professorat. La coir-'-dència d'ambdós col·lectius c^més convenient des del punt devista econòmic, ja que no exigeixincrement de plantilla.

El punt de partida obligat perabordar l 'horari ha d'ésser lanova configuració del sistemaeducatiu que ha d'implantar laLOGSE amb els nous nivells ietapes i les diferents concrecionstant curriculars com d'objectius,que s'han de traduir en horarisdiferents per cadascú dels nivellsi etapes anteriorment citats.

Amb aquestes dues premissespodem situar la jornada lectivade l'alumnat entre 20 hores set-manals en l'Educació Infantil iles 30 en la Secundària. I l'hora-ri de permanència en el centre delprofessorat (que constituirà laseua jornada laboral completa)en 30 hores setmanals, de lesquals 15 seran lectives per al pro-fessorat d'Educació Infanti l i Se-cundària Í 20 per al de Primària.

A tal efecte seran consideradescom a hores lectives el treballamb els i les alumnes en labora-toris, biblioteques i tutories, de-finint el seu contingut perquè noimpliquen tasques que no siguentreball docent. Per tant, les tuto-ries seran computades a tots elsefectes dintre l'horari lectiu dedocència directa.

S'ha de contemplar, així ma-teix, la reducció de l 'horari lec-tiu per a coordinació, formaciópermanent, professorat major de55 anys, període de lactància, ac-t iv i t a t s educatives permanentsfora del pla d'estudis (revista,teatre...}, estudis, estat físic iembaràs.

Aquest horari laboral del pro-fessorat, junt a un increment ge-neral de plantilla, ha de possibi-litar, entre altres qüestions:

— Els departaments d'orien-tació i coordinació.

— La tasca tutorial i el con-tacte amb pares i mares.

— El seguiment individualit-zat dels i les alumnes.

— L'atenció a la diversitat i laflexibilitat dels grups.

— La formació permanent delprofessorat.

— L'organització dels cen-tres.

— Els serveis de biblioteca,laboratoris, audiovisuals, etc.

— Funcions d'animació inter-na, social i institucional.

— Les agrupacions a l'escolarural.

Un altre aspecte important aconsiderar en una proposta glo-bal ha d'ésser l'agrupament del'alumnat. Donada la reduccióen l'actual taxa de natalitat, sem-bla raonable que les ràtíos alum-nat/aula s'adeqüen a les que re-comana la UNESCO per a cadanivel l educatiu:

0-1 anys: 5 alumnes/aula.1-2 anys: 10 alumnes/aula.2-3 anys: 14 alumnes/aula.4-8 anys: 20 alumnes/aula.8-16 anys: 25 alumnes/aula.16-18 anys: 25 alumnes/aula.En el cas de centres i/o aules

que atenguen alumnes amb ne-cessitats d'atenció especial la re-lació d'alumnes/aula haurà dereduir-se, així com en els casosen què es donen agrupacions denivel ls a la mateixa aula.

2.3.1. Una propostad'horari escolar

'. '•' '-••>'?•'y SM-**;*!*!i

2.3.2. Algunes altresconsideracions

— S'ha de contemplar una su-ficient reducció d'hores lectivesper a tots els càrrecs directius.En tot cas, la reducció no podràeliminar totalment l 'horari lec-tiu.

— Computar en l'horari lec-tiu el temps de desplaçamentsper al professorat itinerant.

— Supressió d'impartició dedisciplines afins en EE MM sen-se desplaçaments obligatoris nimerma de retribucions. Mentres-tant, una comissió Sindicats-U-niversi tat de te rminarà quinesdisciplines afins està preparatper impartir el diferent profes-sorat.

— Eliminació de l'ús dels cen-tres en doble torn diürn, impe-dint que la jornada continuadaservesca per eixamplar aquestadoble utilització.

- Manteniment dels tornsnocturns com a servei públic, fo-namental per a una sèrie decol·lectius (treballadors, majorsde 18 anys, persones amb proble-mes específics...) que no tenenal t ra possibilitat d'escolaritza-ció. Fent dels nocturns un serveide qualitat amb dotació de per-sonal i pressupostària, inclourerecuperacions, etc.

STE-PVPaís Valencià, maig del 1991

l·lapiï

0-6

6-12

12-16

16-18

Ki'ilio

5-1215-20

20-25

25

25

Horesli·i·l.

alumna!

20

25

27-29

30

HoresllTl.pro f.

15

20

15

15

Hortsperman

cu n Irépruf.

30

30

30

30

Funcions professoral

• Assistència individual• Preparació treball« Relacions amb pares i ma-

res• Organització• Formació permanent• Activitats complementàries

• Impartició classes• Preparació treball• Seguiment individual• Coordinació pedagògica

dels equips• Tutories• Relacions amb famílies• Activitats complementàries• Activitats de formació per-

manent

• Les de l 'anterior etapa mésorientació acadèmica i pro-fessional

• Les de l'anterior etapa

Serveis

• Dormitori• Menjador« Ludotcca

LaboratorisBibliotequesMenjadorsEsportsLudotequesAules-taller

• Els de l'anterioretapa més Salesd'Informàtica

• Els de l'anterioretapa

Recursos

• Mestres espe-cialistes

• Pediatres• Etc.

• Mestres• Monitors• Especialistes

• Hlsde l 'anter ioretapa

* Els de l 'anterioretapa