ESPAVILA 15

GENER - FEBRER 201412 de gener [6 tarda] 3G Kiut - Terrassa

19 de gener [6 tarda] MADAME MELVILLE El Centre de Gràcia - Barcelona

26 de gener [6 tarda] POLÍTICAMENT INCORRECTE Inestable Ceretana de Teatre - Puigcerdà

2 de febrer [6 tarda] BURUNDANGA Entre Cametes - Castellar del Vallés

9 de febrer [6 tarda] FLOR DE NIT, el musical Cultural Mossèn Cinto Verdaguer - Viladecans

16 de febrer [6 tarda] MISTERI DE DOLOR Círcul Catòlic - Badalona

23 de febrer [6 tarda] LA GRAN VIA, sarsuela Patronat Parroquial - Esparreguera

patronat parroquialesparreguera

concurs de teatre

Organitzen: Col·laboren:CASA CUSCÓelectrodomèsticsmobles i regals

MASIPproductes

de perruqueria i estètica

ferreteria masip

quart certamen

eulàlia balaguer

16 ESPAVILA

3G Kiut Teatre - Terrassa

De tant en tant, i segons com bufa el vent, es

perd la cobertura, la connexió. La distància, en

l’espai i el temps, fa que, massa sovint, anem

perdent el contacte… el contacte amb les per-

sones, per properes que siguin. Però a voltes,

una música, una olor, el gust d’una magdalena,

fan ressorgir els records i torna la connexió, la

cobertura, la ratlleta que faltava al 3G… A les

3G! I cal estar connectades i en sintonia, so-

bretot si s’han de donar notícies importants.

MADAME MELVILLE de Richard Nelson

Centre de Gràcia

BarcelonaMadame Melville és una obra que explica les

ganes de viure i de sentir en llibertat. Dos per-

sonatges que es troben en dos moments vitals

ben diferents i que lluiten en contra de les se-

ves circumstàncies, per compartir íntimament

un dia d’estiu. No tot el que s’ha d’aprendre a

la vida es pot ensenyar a l’Institut.

POLÍTICAMENT

INCORRECTE

de Ray Cooney

Inestable Ceretana de Teatre

Puigcerdà Un Ministre del Govern, planeja passar la

nit amb una diputada de l’oposició; el desas-

tre comença quan descobreixen el cos d’un

desconegut atrapat a la fi nestra de l’habitació.

Desesperat, el Ministre truca al seu ajudant, el

qual arribarà a una crisi d’identitat per culpa

de les mentides del Ministre.

12 gener

[6 tarda]

19 gener

[6 tarda]

26 gener

[6 tarda]

concurs de teatrecertamen eulàlia balaguer

ENTRADESVenda d’entrades anticipades aBOGADERIA NET-NET

(c/ Taquígraf Garriga 34) i a la taquilla del teatre una hora abans de la representacióEntrades numerades

S’inicia aquest any el quart certamen del Concurs de Teatre organitzat pel

Patronat Parroquial. En aquesta quarta edició l’equip d’organització ha vol-

gut fer un homenatge a Eulàlia Balaguer, per la seva dedicació al teatre es-

parreguerí, a La Passió i al Patronat Parroquial.

Com podeu veure la proposta d’obres és molt variada i n’hi ha per a tots

els gustos, cal remarcar però el bon nivell de totes les companyies, pel que

podem pensar que gaudirem amb aquest certamen teatral.

PATRONAT

PARROQUIAL(c/ Tomàs Cabeza 1)a les 6 de la tarda.

Preu: 10 €

(socis 8 €)

ESPAVILA 17

FLOR DE NITmusical de Manuel V. Montalban

Cultural Mn. Cinto Verdaguer

ViladecansLa història de la ciutat de Barcelona a través

de la metàfora d’una noia que es veu obliga-

da a conviure entre dos móns. De dia, en una

Barcelona exaltada per la prosperitat de l’Ex-

posició Universal del 29 i pels diferents mo-

viments previs a la Guerra Civil del 36. I de nit,

en una Barcelona agitada, representada al ca-

baret Flor de Nit.

MISTERI DE DOLOR d’Adrià Gual

Círcul Catòlic - BadalonaMariagna, una dona de quaranta-tres anys,

atractiva i poc convencional, que es casa en

segones núpcies amb Silvestre, un home molt

més jove. La parella viu amb Mariagneta, la

fi lla del primer matrimoni d’ella, una noia de

vint-i-dos anys que manté una intensa relació

d’amor-odi amb la seva mare. En un espai do-

mèstic petit i claustrofòbic, s’encendran pas-

sions de conseqüències imprevisibles.

LA GRAN VÍAsarsuela de Chueca i Valverde

Patronat Parroquial

EsparregueraÉs un exponent del típic ‘género chico’ por-

tat al món de la revista, on s’exposaven amb

bon humor i sentit satíric, les preocupacions

socials i polítiques del moment. El llibret del

Felipe Pérez i González, un autor festiu, retra-

ta amb habilitat i sàtira, les notícies del mo-

ment, mostrant en escena una gran desfi lada

de tipus i situacions còmiques de gran efecte.

BURUNDANGA de Jordi Galceran (Metòde Gronhölm)

Entre Cametes

Castellar del VallésDues amigues que comparteixen pis, el xi-

cot d’una d’elles i l’amic del xicot i un cinquè

personatge. Elles, per conèixer les intencions

d’ells, els preparen un parany que els portarà

a una situació imprevisible. Ells, que per solu-

cionar un problema que tenen, utilitzen les no-

ies. Tot pegat, un combinat d’embolics que fa-

rà esclatar les rialles del públic.

2 febrer

[6 tarda]

9 febrer

[6 tarda]

16 febrer

[6 tarda]

23 febrer

[6 tarda]

EULÀLIA BALAGUER i SOLER (1905-2000)

Una enamorada del teatre

Va néixer a Esparreguera l’any

1905. A 10 anys els seus pares van ac-

ceptar de dur-la a Manresa, a casa d’un

seu oncle major (ara en diem oncle avi),

canonge de la seu d’aquella ciutat, que

la va inscriure en un col·legi de monges

on va rebre un bon bagatge cultural i

una formació acurada en tots els àm-

bits, especialment en el musical, aspec-

te que li va afi nar la sensibilitat. L’en-

tusiasmava tocar el piano i no va esca-

timar sacrifi cis per millorar-ne l’apre-

nentatge; així, aconseguí no solament

un nivell remarcable pel que fa a la tèc-

nica pianística, sinó també un gran vir-

tuosisme en la interpretació.

Van ser, sens dubte, els anys més

feliços de la seva vida.

Malauradament, a 18 anys, da-

vant la penúria econòmica de la famí-

lia, agreujada per la mort prematura del

seu pare, l’Eulàlia és reclamada per sa

mare: ha d’ajudar a tirar endavant la fa-

mília. Tot i que no se’n va queixar mai,

el retorn a Esparreguera havia de ser

traumàtic de debò: passar de viure en

un ambient agradable, culte, respectuós,

en una ciutat on tothom l’estimava i era

ben considerada, on anava rebent una

bona formació –en aquell temps enveja-

ble i poc freqüent per a una noia– anava

a parar de cop a la fàbrica, a repartir llet

pels carrers de la vila, a fer de mainade-

ra de les seves dues germanes petites...

I és en aquesta època quan co-

mencen les seves activitats teatrals.

De manera intermitent, va anar re-

presentant el paper de Mare de Déu a

La Passió, des de l’any 1928 fi ns a l’any

1940 (ofi cialment, segons documents

de La Passió), per bé que ens consta,

per unes fotos, que l’any 1945 encara

feia (potser esporàdicament) aquest

paper tan entranyable en el magne es-

pectacle esparreguerí.

Fins al 1948 va col·laborar en di-

ferents obres teatrals tant a La Passió

com al Patronat Parroquial com, per

exemple, en la representació d’El cor

del poble (1947), en ocasió de l’home-

natge que la vila li va dedicar.

Unes col·laboracions que s’acaben

bruscament quan «l’oncle capellà de la

família», l’esparreguerí mossèn Josep

Balaguer, vicari benefi ciat de la parrò-

quia de la Bonanova de Barcelona, la

reclama perquè li faci de majordona.

Estarà 10 anys més –fi ns al 1958– fo-

ra d’Esparreguera.

Novament incorporada a la vida

esparreguerina, reprèn les activitats

teatrals que tant estimava i fa papers

en una colla d’obres: Niu d’àligues, A cal

notari, etc.). L’any 1962 és guardonada

amb la «Medalla d’Honor de La Passió».

Sembla que la darrera represen-

tació en què va participar va ser l’any

1970, arran de les celebracions que Es-

parreguera va organitzar en homenat-

ge als avis.

L’Eulàlia Balaguer va ser una dona

de cap a peus, en el millor sentit de la

paraula. Creient i profundament cris-

tiana com era, li escau l’elogi de la do-

na virtuosa que podem llegir en el llibre

dels Proverbis: «Una dona virtuosa, qui

la trobarà? És més valuosa que les pe-

dres precioses» (31,10) [...]. «Parla amb

sensatesa, els seus llavis instrueixen

dolçament» (31,26). Prudent, assenyada

i comprensiva; amable, humil, modesta

i lúcida; serena i equànime; compassiva

i generosa; sempre amb posat seriós,

discret i digne; honesta, pacient i cari-

tativa; íntegra, lleial i bona consellera...

Però, per què no deixem parlar als

seus companys i amics de teatre, vells

coneguts de la vila i personatges en-

tranyables de la vida esparreguerina

del segle passat? No hem pogut resis-

tir-nos a esmentar-ne alguns de prou

signifi catius (que hem trobat entre els

documents que guarda la família) com,

per exemple, els següents:

«A la senyoreta Eulàlia Balaguer,

exemple i model de constància i d’en-

tusiasme.» (RAMON TORRUELLA)

«Eulàlia: tu i jo ja fa molts anys

que teatralment ens coneixem, i sem-

pre hem sigut uns bons amics. Déu fa-

ci que per molts anys ens puguem anar

reunint tots els amics.» (ANDREU BADIA)

«A l’Eulàlia Balaguer, com a recor-

dança dels primers temps de les nostres

actuacions teatrals. Et dedico aquest re-

trat per agermanar els temps passats

i els presents. (Dedicatòria que l’ANDREU

BADIA li va escriure en un retrat seu.)

«A Eulàlia Balaguer, com a penyora

de la meva admiració per la teva perso-

na, tan entusiasta del teatre. Amb molt

sincera estimació i respecte.» (ROSA MO-

RAGAS)

«A Eulàlia Balaguer, que tants di-

es de glòria ha donat al nostre teatre.

Record del meu homenatge.» (LLUÍS MI-

LLARET)

«A la gentil amiga Eulàlia Balaguer,

en prova d’amistat i afecte. Una artista

perfecta en totes, en totes, les interpre-

tacions dels personatges que se li han

confi at.» (JOAN FORNS)