Ins Manolo HuguéCiències per al Món Contemporani

La informació Les xarxes de comunicació Analògic i digital

› Digitalització, compressió i filtratge› Tecnologies de les telecomunicacions

Els satèl·lits› GPS: Global position system

Internet Globalització i comunicació Riscos i perills

Un senyal és una magnitud física, variable amb el temps, que porta associada una determinada informació o missatge.

Per enviar sons, imatges, text …a distància cal transformar-los en senyals electromagnètiques.

Convertidor Transmissió Convertidor Les xarxes de comunicació envien i reben

senyals entre diferents llocs de la Terra.

Característiques físiques dels senyals electromagnètics:

› Freqüència (f). Es mesura en Hertz (Hz)› Període (T). Es mesura en segons (s)› Amplitud (A). Es mesura en metres (m)› Longitud d’ona (λ). Es mesura en metres (m)

Espectre electromagnètic

Els elements bàsics d’una xarxa de (tele) comunicació són:› Ruta: sense fil (ràdio, wi-fi, bluetooth, mòbils)o

cablejada› Emissor› Receptor› Encaminador: centrals telefòniques, routers…

Serveis que ofereixen les xarxes:› Telefonia› Ràdio› Televisió terrestre› TDT› Internet

Els senyals digitals s’han imposat als analògics perquè són menys sensibles al soroll.

En un senyal analògic els valors transmessos són constants o continus, mentre que en un senyal digital són discrets, només hi ha dos valors representats per 0 i 1.

La lletra A, per ex es representa per 100 0001 i la Z per 101 1010. Cada dígit és un bit, 8 bits formen un byte.

MÚLTIPLES DEL BYTE› kilobyte (kB) = 1 024 bytes› megabyte (MB) = 1 048 576 bytes› gigabyte (GB) = 1 073 741 824 bytes› terabyte (TB) = 1 099 511 627 776 bytes

El so i les imatges, en principi són senyals analògiques, s’han de digitalitzar prèviament, una vegada s’ha fet la transmissió s’han de convertir un altre cop en analògiques, doncs tant la oida com l’ull no poden processar fitxers digitals.

Conversió analògic –digital (A) i digital -analògic (B)

Les imatges i els sons ocupen una gran quantitat de matèria, per això s’han desenvolupat diferents tècniques de compressió.› LZW, RAR, ZIP: no es perd informació› JPEG, MPEG,MP3,MP4: es perd informació (irrellevant)

Filtratge: per mitjà de tècniques matemàtiques és possible separar les diferents freqüències d’un so o una imatge. Modificant-les separadament es poden modificar substancialment les característiques concretes del so i la imatge.

Electrònica de buit: al final del segle XIX, són dispositius anomenats vàlvules de buit com díode, tríode. Van provocar el naixement de la ràdio, la televisió i els primers ordinadors.

Semiconductors (transistors): mitjan segle XX, tecnologia que permet miniaturitzar, abaratir, reduir consum d’energia. Van millorar moltíssim la ràdio, telèfon, televisió, ordinadors... Dos avenços clau:› 1960, circuits integrats (microxip): avui en dia

milions de components electrònics integrats en una superfície d’1 cm2. Poden ser digitals o analògics.

› 1970, microprocessador: circuit integrat acompanyat d’un programa informàtic per fer una tasca. Van permetre la fusió entre electrònica i informàtica amb moltíssimes aplicacions.

Optoelectrònica: permet transformar senyals electrònics o electromagnètics en senyals òptics. Es pot transmetre per fibra òptica.

A partir de 1970 es produeix un gran esclat de les comunicacions, el control polític, la publicitat van potenciar l’ús de la radio i la televisió i es van crear grans infraestructures de comunicació.

Els satèl·lits de comunicació permeten una millor transmissió que les comunicacions terrestres.

La evolució tecnològica permet la transmissió per satèl·lit inclús sense antena parabòlica: dispositius GPS. Hi ha diferents tipus de satèl·lits:› LEO: d’orbita baixa( 160-200 km), s’usen per

GSM› MEO: orbita mitjana (~10000 km), per GSM i

televisió› GEO: geoestacionaris (~35000 km),estan

sempre en el mateix punt. Són per meteorologia.

› HEO: tenen òrbites el·líptiques, s’usen per cartografiar la Terra.

A partir d’un sistema de referència, la posició d’un objecte queda definida per mitjà de tres valors X,Y, Z. Permet conèixer la latitud, altitud i altura.

El Departament de Defensa dels Estats Units en té la propietat. És una xarxa de 27 satèl·lits a 20200 km amb trajectòries sincronitzades per cobrir tota la superfície de la Terra.

Té moltes aplicacions com conducció, orientació en la muntanya, aixecament topogràfic, guiatge automàtic de coets i míssils, fins militars...

Hi ha alternatives com: Glonass (24 satèl·lits, 19100 km, Rússia). Galileo (30 satèl·lits, 23000 km, Unió Europea)

La prehistòria d'Internet es basa en una xarxa de caràcter militar creada pel Departament de Defensa dels Estats Units. (ARPANET, 1969).

Tècnicament el naixement d'Internet, es produí l’any 1983, amb la primera xarxa de llarg abast (WAN) ,posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa s'obrí als interessos comercials.

L'agost de 1991, el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i HTTP.

Internet com a mitjà de comunicació es va començar a generalitzar en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l'han anat fent els «internautes», tot creant serveis majoritàriament gratuïts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els serveis de pagament i el comerç electrònic hi tenen una presència cada vegada més gran.

Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.

Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador, un telèfon mòbil o bé consoles.

Un dels serveis que utilitza Internet com a mitja de transmissió i que ha tingut més èxit és la World Wide Web (WWW, o "la Web"), fins al punt que és habitual la confusió entre els dos conceptes. La WWW és un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d'arxius d'hipertext.

Altres serveis també molt populars són l'enviament de correu electrònic (protocol SMTP), la transmissió d'arxius (FTP i P2P), les converses en línia (IRC), la missatgeria instantània i presencial (p.ex. XMPP), la transmissió de contingut i comunicació multimèdia-telefonia (VoIP), televisió (IPTV), els butlletins electrònics (NNTP), l'accés remot a altres dispositius (SSH i Telnet), i molts altres protocols que no segueixen un estàndard sinó que són privats, com per exemple els que puguin usar els jocs en línia.

Normalment es paga a un proveïdor d'accés a Internet en forma de tarifa plana per poder accedir a la xarxa..La connexió gratuïta també és força típica en el Wi-Fi, servei comú en biblioteques, hotels, aeroports i alguns bars. Aquesta connexió es pot fer de diferents formes:

› Connexió telefònica convencional Mòdem: estan limitats a una velocitat màxima de connexió de 56 Kbps ADSL: entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada. Per tant permet navegar a molta més

velocitat que la connexió amb mòdem estàndard› Connexió per satèl·lit: Poc comuna en usuaris domèstics. Ofereix altes velocitats de baixada.

Mentre que la retransmissió de pujada s'ha de fer mitjançant una connexió telefònica.› Connexió mòbil

GSM (2G) ⇒ GPRS UMTS (3G)

› PLC: Utilitza els cables d'electricitat per a transmetre les dades. Els mòdems PLC es connecten a una presa de corrent i a l'ordinador. Solució per a llocs rurals on la centraleta és prou allunyada per poder rebre ADSL

› Wi-Fi: desenes de metres. Hi ha problemes de seguretat i interferències amb altres aparells.› WiMax: similar al Wi-Fi a distàncies de 50-60 km, facilitarà banda ampla sense fils a preus baixos.› Bluetooth: sense fils a petites distàncies. Pensat per connectar diversos electrònics propers.

En una xarxa hi ha dos àmbits de protecció: l’ordinador i la informació que viatja per la xarxa.

Amenaces:› Virus: associats a un fitxer, es repliquen i propaguen quan s’obra el

fitxer.› Cucs: es propaguen sols, molt més perillosos.› Troians: no es repliquen , van camuflats en programes que

semblen útils. Seguretat a nivell d’ordinador: antivirus , tallafocs, antispyware Seguretat a la xarxa:

› xifratge o encriptació de missatges, consisteix a modificar les seqüències de 0 i 1 per una altra codificada. Ex.: Signatura digital

http://www.elimparcial.es/tecnologia/el-problema-de-la-privacidad-en-internet-50150.html

GRID› http://circuitoaleph.net/2010/06/16/internet-10-mil-veces-mas-rapido-the-grid-nuevo-

proyecto-del-cern/› http://andreanaranjo.wordpress.com/2008/04/15/el-lhc-del-cern-pondra-en-marcha-

the-grid-la-nueva-internet-nos-espera/

Bilbao web summit› http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/congreso/internacional/futuro/Internet/

abre/puertas/Bilbao/elpeputec/20110517elpeputec_2/Tes

Aïllament social El fet de passar-se moltes hores connectat a internet pot acabar per produir un aïllament social en les persones. La persona acaba per tenir una addicció a l’ordinador, és a dir, té una malaltia. Tot i això, si la persona se’n dóna compte i està disposada a anar al psicòleg o si fa falta al psiquiatra, es pot curar i tornar a fer una vida normal.

Amenaçar i difamar en l’anonimat El fet d’insultar a una persona per Internet, deixar-ho escrit als fòrums o a les xarxes socials com per exemple el Facebook és un delicte ja que té la mateixa gravetat que si es digués a la cara. La diferència és que és una manera més covarda de dir-ho. Per tant, la persona insultada o amenaçada ho pot denunciar a la policia, a la qual no li resultarà molt difícil saber des de quin ordinador s’ha fet gràcies a la IP que té cadascun.

La bretxa digital: actualment les tecnologies de la informació i la comunicació són el motor de l’economia. Els països que no tenen accés estan en clara inferioritat.

La censura: alguns governs, de nacions tals com Iran, Aràbia Saudita, Cuba, Corea del Nord i la República Popular de la Xina restringeixen els continguts, polítics i religiosos, que persones dels seus països poden veure a Internet, considerats contraris al seus criteris. No obstant això, molts usuaris d'Internet poden burlar aquests filtres, doncs la majoria del contingut d'Internet està disponible a tot el món, sense importar on estiguis, sempre i quan es tingui l'habilitat i els medis tècnics necessaris.