I.-COMUNICACIÓTècniques eficients de comunicació en xarxa per a persones i organitzacions

Fa 30 milions d’anys,un primat va decidir baixar dels arbres. Al cap de 15 milions d’anys, els orangutans es van separar de la línia taxonòmica inicial. 9 milions d’anys més tard, ho van fer els goril.les. Des d’aleshores, ximpanzès i éssers humans vam compartir encara 3 milions d’anys d’evolució.

Fa 50.000 anys sembla haver-hi hagut un període evolutiu d’expansió i d’adaptació, i de progrés en l’elaboració d’eines, que alguns experts (Cavalli-Sforza) relacionen amb l’adquisició del llenguatge articulat i, en conseqüència, amb l’increment de la cooperació i l’intercanvi.

Tots els éssers humans pertanyem a la mateixa espècie, l’Homo sapiens sapiens.

• Grans primats (goril.la, ximpanzè, orangutà) i humans compartim una gran activitat social, l’elaboració d’eines i (probablement) la capacitat d’elaborar un llenguatge simbòlic .

• L’evolució del cervell, el bipedisme, la fabricació d’eines, el domini del foc, l’adquisició del llenguatge i la coordinació eficaç entre tots aquests elements han estat claus en el procés d’hominització.

• Robin Dunbar va calcular que 150 (el número de Dunbar) és el nombre màxim d’individus amb els quals el neocòrtex d’un cervell humà té capacitat per relacionar-se. Aquesta és la dimensió dels poblats neolítics, les unitats militars romanes…

• Segons Dunbar, no podem recordar més de 1.500 rostres.

• Els grans simis s’agrupen en comunitats petites i dediquen el 42% del temps a cultivar les relacions amb els membres del seu grup.

http://www.youtube.com/watch?v=BwDHzl48jsw

LLENGUATGE HUMÀ

En els humans, la capacitat de comunicar pensaments o sentiments a un interlocutor, mitjançant un sistema o codi articulat de signes interpretables, va ser essencial per a l’evolució de la tecnologia. Al mateix temps, les nostres habilitats lingüístiques (expressades a través de diverses llengües) amplien la nostra capacitat d’interactuar i d’establir vincles amb els altres, sense necessitat de dedicar tant de temps com els grans simis (42%) al manteniment dels vincles dins del grup. Segons diverses experiències, els grans simis tenen la capacitat de comunicar-se a través d’un sistema simbòlic, però no disposen d’una laringe i una faringe tan desenvolupades com les nostres, que els permetin “parlar”.

CAPACITAT COMUNICATIVA EN ELS HUMANS

• 7% correspon al llenguatge verbal

• 38% correspon a l’aportació informativa de la veu (parallenguatge)

• 55% correspon a la comunicació no verbal

• DAVIS, Flora. “La comunicación no verbal”. Alianza Editorial

• POYATOS, Fernando. “La comunicación no verbal”. Istmo.

• SACKS, Oliver. “Veig una veu”.Proa.

•http://www.youtube.com/watch?v=tL7DJtprLw8

LA COMUNICACIÓ A TRAVÉS DELS SEGLES I DE LA TECNOLOGIA

La tecnologia ( del grec τέχνη) inclou els instruments, artefactes, procediments… i també la manera d’aconseguir una determinada finalitatEntre 1440 i 1450, Johannes Gutenberg va completar definitivament les bases de la tipografia i de la impremta de tipus mòbils. L’any 2013 es calcula que hi ha, en el món, 2.000 milions d’usuaris d’internet i 4.800 milions d’usuaris de mòbil. La ràdio va trigar 40 anys a assolir els 50 milions d’usuaris, la televisió en va trigar 13 i internet els va aconseguir en 4 anys. http://www.timetoast.com/timelines/de-gutenberg-al-web-2-0

SO

CIE

TA

T D

EL C

ON

EIX

EM

EN

T O

DE L

A

INFO

RM

AC

IÓ

La societat de la informació o del coneixement, que també podem anomenar SOCIETAT XARXA gira a l’entorn dels mecanismes de producció, processament i distribució de la informació, i també de la infraestructura necessària per utilitzar-la en tots els àmbits de la vida dels éssers humans (economia, educació, medicina, cultura, entreteniment…)

La internet de la primera generació oferia llocs web rígids on els usuaris es limitaven a mirar passivament la informació que se’ls proporcionava, sense interacció ni possibilitats de modificació. La segona generació de la web es basa en comunitats i en serveis d’allotjament, s’associa habitualment amb les aplicacions que faciliten la compartició interactiva d’informació, té un disseny centrat en l’usuari i afavoreix la col.laboració entre usuaris. La web 3.0 es caracteritzarà per l’aplicació de tecnologies d’intel.ligència artificial, nous llenguatges, l’ús sistemàtic de la geolocalització… La web 3.0 serà semàntica i intel.ligent, i seleccionarà els continguts d’acord amb el perfil de l’usuari i farà les dades més accessibles i enllaçables.

COMUNITAT VIRTUALInternet constitueix una comunitat virtual de milions d’usuaris en tot el món. Més ben dit, constitueix una xarxa de milers de milers de comunitats virtuals que es poden connectar, compartir informació, cooperar i coordinar-se socialment. De la mateix manera que en la vida quotidiana hi ha un espai per al bé i per al mal, també a internet hi ha riscos i perills, però també oportunitats per facilitar les relacions entre les persones, viure la diversitat, compartir recursos, facilitar l’accés a l’educació i reforçar la lliure circulació d’informació.

Els catalans i catalanes i les TIC 96% usen el mòbil75’7% tenen ordinador69’4% usen diàriament internet57’2% consulten webs de les administracions50’8% han comprat alguna vegada per internet

99’6% habitatges on hi ha almenys un ordinador96’9% habitatges on hi ha almenys un mòbil99’2% habitatges amb televisor77’6% habitatges amb ràdio

Quina és la dieta comunicacional dels catalans i les catalanes de 14 anys i més?

VEU LA TELEVISIÓ 91’8% (una mitjana de 3 hores 56’ diaris)UTILITZA INTERNET 69’4% (74’4% Gironès,68’8% Segrià)ESCOLTA LA RÀDIO 57%LLEGEIX DIARIS 44’3%

AQUEST 69’4% D’USUARIS D’INTERNET LLEGEIX MÉS, ESCOLTA MÉS LA RÀDIO I MIRA UNA MICA MENYS LA TV.EN EL GRUP D’EDAT DE 25 A 34 ANYS, EL CONSUM D’INTERNET (14’4 HORES SETMANALS) S’IGUALA AMB EL DE TV. ENTRE 14 I 29 ANYS, S’UTILITZA MAJORITÀRIAMENT INTERNET PER VEURE SÈRIES DE TV, ESCOLTAR MÚSICA, JUGAR, LLEGIR, COMPRAR…EL 41’6% (2.675.000 PERSONES) SÓN USUARIS DE XARXES SOCIALS I SÓN ELS MÉS ACTIUS EN CONSUMS CULTURALS (CINEMA, CONCERTS, VIATGES, ESPORT, IDIOMES…)

QUINA ÉS LA PRESÈNCIA DEL CATALÀ A LA XARXA?

13.600.000 habitants11.000.000 de parlants88ª llengua més parlada en el món (6.909)El domini .cat és el 72 entre 316 dominis existentsSegons Google, està situat entre els llocs 10è i 15è del rànquing de presència de les llengües occidentals, a internetEl seu índex de penetració (s’obté dividint els nombre d’usuaris d’internet pel d’habitants) és la vuitena comunitat mundial, darrere de l’anglesa i per davant de la francòfona i l’alemanyaAssoleix la posició 26na en nombre absolut de pàgines web i la 19ª, en pàgines web per parlant

EL LLENGUATGE ARTICULAT DELS ÉSSERS HUMANS

El llenguatge articulat (fonemes, morfemes, lexemes, mots, sintagmes…) fa que en els humans prevalguin les conductes apreses sobre les instintives. Té 3 funcions essencials: -comunicar (descriure la realitat i comunicar-se)-definir (estructurar la realitat)-simbolitzar (a partir de la diversitat individual, territorial i social dels recursos lingüístics) L’ésser humà és l’única espècie que a banda d’un codi de comunicació exterior, disposa d’una veu privada, interna. Aquest diàleg interior és allò que ens diem a nosaltres mateixos.

La informació, el coneixement, la comunicació, la salut…

La naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat, sinó també del llenguatge no verbal. En l’àmbit de la salut hi ha enormes necessitats, exigències i oportunitats relacionades amb la comunicació, sobretot a l’hora d’encaixar les possibilitats dels coneixements biomèdics i els mitjans tècnics i terapèutics que està a la disposició del personal mèdic i d’infermeria al projecte de vida subjacent en la persona que necessita tractament, sense oblidar el projecte de vida dels professionals.

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

Sense limitar-nos, però, a les funcions dels especialistes, cal que tinguem ben present com la naturalesa humana ha realitzat, al llarg de la història de l’evolució, una gran inversió en les nostres capacitats comunicatives, i no només a través del llenguatge articulat. He procurat, en aquesta sèrie, subratllar la importància i la influència de la comunicació no verbal sobre les societats humanes, l’interès que ha desvetllat en els pensadors i en els científics, i, finalment, presentar resumidament les diverses vies d’anàlisi científica d’aquest tipus específic de comunicació. En cloure la sèrie, m’agradaria fer-ho amb una eloqüent sentència de l’escriptor francès Víctor Hugo: “Comprendre és el primer pas; viure, el segon.”

http://www.comunicarsalut.blogspot.com.es/

CONSULTEU BIBLIOGRAFIA, ENLLAÇOS, ARXIUS I D’ALTRES RECURSOS, EN EL BLOG DEL CURS.