COMPTE GENERAL 2015AJUNTAMENT DE GIRONA

[Dossier explicatiu]

CUP-Crida per GironaJuny de 2016

IntroduccióEl Compte General està regulat per la llei estatal d’hisendes locals, i serveix per posar de manifest la gestió realitzada per part de l’Ajuntament durant un exercici concret en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari.

El calendari de tramitació del Compte General és el següent:

Abans de l’1 de març s’ha d’aprovar per decret la liquidació del pressupost de l’Ajuntament i dels seus organismes autònoms, i s’ha de sotmetre a informació del Ple. Posteriorment, s’inicia un procés de control extern, primer per part dels diferents grups polítics del Ple, i en segon terme per l’òrgan competent, que en aquest cas és la Sindicatura de Comptes.

Abans del 15 de maig s’ha de formar el Compte General, integrat pels estats i comptes de l’Ajuntament corresponents a l’exercici anterior, així com els dels organismes autònoms i les societats amb capital íntegrament municipal. Tambés’ha de constituir la Comissió Especial Comptes, que està formada per representants dels diferents grups polítics del Ple i que té la finalitat d’estudiar, a partir d’aquesta data, els estats que es proposen aprovar.

A partir de la seva constitució i durant un primer període, els representants polítics que formen part de la Comissió Especial de Comptes tenen dret a consultar tots els estats i documents justificatius (factures i liquidacions d’ingressos ) que els suporten. Abans de l’1 de juny la Comissió Especial Comptes ha d’haver dictaminat els comptes.

Aquest dictamen s’ha d’exposar al públic durant 15 dies durant els quals i 8 més (a partir de la data de publicació al BOP) es poden presentar reclamacions, al•legacions o observacions, que hauran de ser resoltes per un nou informe de la Comissió Especial Comptes.

Abans de l’1 d’octubre s’ha d’haver aprovat definitivament pel Ple el Compte General i els informes de la Comissió Especial de Comptes. Finalment, abans del 15 d’octubre el Compte General, juntament amb tot l’expedient administratiud’aprovació, ha de ser tramès a la Sindicatura de Comptes.

Compte General 2015 Fruit de l’anàlisi del pressupost liquidat de l’exercici 2015, la CUP-Crida per Girona ha detectat diverses partides que s’han tancat amb un grau d’execució molt diferenciat delprevist inicialment, o bé que presenten despeses que requereixen algun tipus de justificació política.

A continuació es fa una relació explicativa dels casos més rellevants que s’han identificat, amb les propostes de la CUP-Crida per Girona per a cadascun d’ells.

Càrrecs de confiança del model Puigdemont

AnàlisiEl 2015 es van gastar 108.000€ més dels previstos en personal eventual, com a conseqüència de l’augment del nombre de càrrecs de confiança aprovat en el cartipàs de juny 2015.

PropostaReducció dels càrrecs de confiança i de la despesa que s’hi destina, i creació de mecanismes de control de la tasca que realitzen.

Creixement no previst en diverses partides

AnàlisiEs detecta un augment molt destacat de múltiples partides respecte al que s’havia pressupostat inicialment, sense que hi hagi un motiu aparent que ho justifiqui. Les mésrellevants són les següents:

L’àrea de comunicació ha gastat 35.000€ no previstos en material de comunicació. Cal tenir en compte que durant l’any 2015 es produeixen fins a tres processos electorals (municipals, autonòmiques i estatals).

La despesa dedicada a control de plagues es multiplica per 5 respecte a les previsions inicials.

La societat TRAGIRSA i les partides de residus acaben tenint despeses d’entreun 30 i un 40% més del previst al pressupost.

La partida de vestuari per a la Policia Municipal passa dels 97.800€ previstos a 182.000€, als quals finalment encara s’hi ha de sumar 76.000€ més de sobrevinguts.

Per a les dietes que es paguen des de Recursos Humans, s’havien pressupostat 13.000€ que finalment han augmentat fins gairebé 60.000€.

PropostaMillorar la previsió de les partides destinades a àrees estratègiques així com evitar despeses controvertides en anys electorals.

Àpats “de treball” amb presència de polítics i personal

AnàlisiEs detecta el pagament d’aquest tipus d’àpats en diverses ocasions. Es destaquen els següents:

Dinar amb Lluís Bassat i membres de la seva fundació (7 persones) amb un cost de 33€ per persona.

Dinar del Gerent, el Cap de Cultura i el Cap de l’Arxiu amb dos membres de la família Santos amb un cost de 57€ per persona.

Dinar del regidor d’Urbanisme, el cap d’Urbanisme i el president del Col·legi d’Arquitectes amb un cost de 55€ per persona.

Aperitiu i dinar per valor de 6.000€ per la Festa de la Policia. Aquesta despesa iàpat només la tenen els cossos policials i cap altre tècnic de l’Ajuntament.

PropostaCrear un protocol amb criteris per regular i limitar la despesa pública en àpats de treball.

Desequilibri territorial i promoció econòmica

AnàlisiEs detecten diverses despeses de promoció territorial i econòmica que denoten distribució errònia i excessivament centralitzada dels recursos en aquest àmbit. Se’n detallen els següents casos:

Despesa de 150.000€ per netejar grafits situats exclusivament al Barri Vell, sense que s’hi destinin recursos específics a la resta de la ciutat.

Només s’han gastat 2000€ de la partida de promoció de festes majors dotada amb 26.000€.

Manca d’inversió en el desenvolupament dels Plans Especials dels barris previstos per al 2015.

Dotació d’una partida extra de 2000€ a Manaies perquè actualitzin la tecnologiadels passos de Setmana Santa com a element de “promoció econòmica”.

Dotació de 2000€ per subvencionar premis de l’Associació de Joves Empresaris com a partida de “promoció econòmica”.

PropostaRevertir la situació de centralització de la despesa a l’entorn del Barri Vell i dels sectorsmés afavorits, i apostar per enfortir el teixit social i veïnal dels barris.

Cultura i Festival Mapping

AnàlisiEl Festival Mapping ha generat una despesa desorbitada que ha superat amb escreix els 125.000€ previstos, i que ha generat un impacte més que limitat. Entre d’altres, el festival té múltiples directors i caps de producció amb un salari destacable. Altres exemples d’aquestes despeses del festival que s’han assumit de forma injustificada des de l’Ajuntament són:

Esmorzar diari per a 140 persones Dinar diari per a 75 persones 22 allotjaments a l'Hotel Ultònia Viatge del jurat i participants (11 persones) Dinar de gala amb un cost de 3.369€

Altres partides de Cultura presenten nivells de despesa totalment desproporcionats en relació amb els resultats que han generat i amb les demandes del sector cultural de la ciutat. A continuació se’n detallen alguns exemples:

El projecte “Girona Cultura”, amb uns resultats pobres a final d’any, ha significatuna despesa de més de 74.574€.

La inversió per al Fons Santos Torroella i el projecte museístic han hipotecat gran part de la inversió cultural, com ja es s’advertia en la previsió de pressupost.

Joc de Trons ha significat un cúmul de despeses assumides per l’Ajuntament tan a nivell de recursos humans com de diversos serveis o pagaments. Entre d’altres, l’Ajuntament va assumir despeses de servei d’ambulància, de neteja d'espais i del lloguer de Fira de Girona. A més, l'esdeveniment final a l'hotel AC va costar 10.000€. A tot això caldrà afegir-hi els costos assumits el 2016 arran de la presentació de la nova temporada de la sèrie.

L’encàrrec i la col·locació del polèmic monument a Manaies va suposar un cost de 12.000€ per a les arques municipals.

PropostaHi ha una gran part de la gestió i les inversions culturals a la ciutat que prioritzen el centre i un model de festivals que, en molts casos, no tenen el retorn esperat i signifiquen una despesa desproporcionada. És urgent una planificació estratègica de tots aquests esdeveniments a partir de les demandes i necessitats del sector, així com un sistema d’avaluació a través d’indicadors de l’impacte i el retorn que generen per a la ciutat. Així mateix cal fer un esforç per diferenciar els projectes culturals d’allò exclusivament destinat a la promoció turística o a l’entreteniment.

Projectes Europeus

AnàlisiHi ha diversos programes o projectes previstos amb finançament europeu que no s’han desplegat o no se’n coneix el retorn. Els més destacats són els següents:

L’EnterHub ha tingut un cost de 16.000€. El projecte europeu Mobility Management Over previst per al 2015 no s’ha

arribat a fer, i no se n’han explicat els motius. S’adverteix que es fa poca difusió de la tasca i dels resultats aconseguits

generalment a través de subvencions europees.

PropostaCal un esforç per teixir més complicitats en aquest àmbit així com comprovar l’impacte dels projectes europeus i divulgar-los.

Promoció Turística

Anàlisi S’han destinat 40.000€ per a l’acolliment de la Ryder Cup. Es detecta que dels 300.000€ de promoció, 80.000 van destinats a mitjans de

comunicació. S’identifiquen diversos contractes amb INCATIS perquè gestioni la presència

de la ciutat a Fires.

PropostaCal una planificació estratègica de la promoció turística pública i consensuada amb el conjunt del teixit social, en què es defineixin clarament quins objectius es persegueixeni s’acordin quines són les millors mesures per assolir-los. És important racionalitzar la despesa identificant i prioritzant projectes i línies clau, i descartant-ne de supèrflues o que no generen un retorn social prou satisfactori.

Contractes Externs

Anàlisi S’ha destinat 36.000€ en advocats externs tot i disposar d’un equip jurídic

propi. Tot i disposar d’equipaments i personal propi, és molt habitual la contractació

d’equips de so i tècnics de comunicació en esdeveniments organitzats per l’ajuntament.

PropostaPer tal d’aprofitar al màxim els recursos propis i reduir la despesa que comporta la contractació externa, apostem per centralitzar aquestes contractacions i fixar criteris clars per a l’externalització, limitant-les a quan sigui estrictament necessari.

Regals i pagaments a visitants

Anàlisi Es detecta el pagament de diverses visites guiades sense que es coneguin uns

criteris clars respecte en quins casos s’assumeix aquest servei. S’han pagat 803€ a mitjans de comunicació catalans per pernoctar a Girona, i

més de 5.000€ per fer venir periodistes francesos a la ciutat.

PropostaCal establir quines són les accions protocol·làries i serveis que es dispensen a les persones visiten la ciutat, i s’ha d’aclarir en quines ocasions s’assumeixen des de l’Ajuntament. Per a cada ocasió, caldria fer una previsió justificada i un pressupost.

Per un control democràtic dels comptesA continuació s’exposen un seguit de mesures i instruments que proposa la CUP-Cridaper Girona per tal de garantir el control democràtic de la gestió financera de l’Ajuntament:

Dades obertes: Cal que tant el pressupost com la resta de documents referents a la gestió econòmica, patrimonial i financera de l’Ajuntament estiguinpublicats i siguin accessibles a partir del sistema de dades obertes.

Ple monogràfic: Per garantir un debat en profunditat i dotar la liquidació del pressupost i el Compte General del protagonisme polític que es mereixen, convindria celebrar un Ple extraordinari i monogràfic per tractar aquest assumpte, de la mateixa manera que es fa en l’aprovació del pressupost.

Audiència Pública: Per sotmetre el Compte General a informació i debat públic, caldria organitzar anualment una sessió oberta a la població i el teixit associatiu, en què l’equip de govern donés compte de la gestió econòmica i financera.

Exposició pública accessible: Un cop dictaminat el Compte General per part de la Comissió Especial de Comptes, cal que el període d’exposició pública compti amb la difusió adequada i que s’estableixin els mecanismes per tal de promoure que el conjunt de la ciutadania pugui accedir-hi de forma efectiva.

Sistema d’indicadors d’execució: S’han d’establir indicadors que, de forma objectiva i permanent, permetin tant als representants polítics com al conjunt dela ciutadania conèixer l’estat d’execució dels comptes municipals, de manera entenedora i realment accessible.

Òrgan Ciutadà de Seguiment: Caldria crear un organisme de participació ciutadana, com ara un Consell de Ciutat, que comptés amb representació del teixit social gironí (tant dels barris com dels diferents àmbits sectorials d’actuació) i que de forma periòdica anés fiscalitzant l’execució dels comptes municipals.