COMPOSICI

Qu s la composici?s la ordenaci dels elements de la imatge tenint en conte les relacions que s'estableixen entre ells i amb el quadre (el fons).L'ordre s la disposici dels elements de manera que cada un estigui situat al joc que li correspn en funci de la jerarquia.Quan els elements estn equilibrats segons les lleis compositives es diu que hem aconseguit una unitat armnica.

EQUILIBRI ESTTIC: quan es disposen els pesos visuals en una situaci de simetria.

EQUILIBRI DINMIC: quan, tot i el dinamisme dels elements o l'assimetria, les diferents formes en moviment es compensen mutuament.

EQUILIBRI: s el nostre estat natural i, per aix mateix, no el percebem quan hi s, per si desapareix automticament tenim una sensaci de molstia i distorsi.

FACTORS QUE INTERVENEN EN L'EQUILIBRI COMPOSITIU

1.PES VISUAL: Els colors foscos pesen ms que els clarsUna forma o grup de formes pesen ms si sn de major tamanyLa mateixa forma pesa ms si esta ubicada a la part superior dreta del format

2. POSICI: Sempre que la zona de mxima atenci es desplaada del centre geomtric s'obt major dinamisme. En general a la dreta de l'espai les figures tenen ms pes visual.

3. TAMANY: A major tamany ms pes visual.Les figures humanes ms petites sn enteses com ms allunyades.

4. COLOR, FORMA I TEXTURA

Els tons freds pesen ms que els clids per en sser els clids ms cridaners compensen el menor pes amb una major PROXIMITAT.

Les formes geomtriques pesen ms per tamb s'allunyen. Les irregulars incrementen el pes visual apropant-se a l'espectador.

Un acabat texturat pesa menys que un homogeni, per s'aproxima ms a l'espectador.

ADOLF GOTTLIEB

ALTRES FACTORS A TENIR EN COMPTE A L'HORA DE COMPOSAR:

DIRECCI VISUAL: s la manera d'ordenar els elements compositius produnt moviment i dinamisme. Les lnies horitzontals suggereixen estabilitat i reps ;les oblqes suggereixen dinamisme. Existeixen dos tipus de direccions: COMPOSITIVES i de LECTURA.

a) Compositives. Poden ser de dos tipus, representades (per vectors grfics de direcci a partir de la collocaci dels elements) o induides (per la mirada dels personatges que apareixen a la obra).

b) de Lectura. Des de la zona de mxima atenci (punt de partida de la observaci) s'anir recorrent la obra en funci de la jerarquia establerta.

MOVIMENT: En sentit horitzontal (estabilitat, tranquilitat)En sentit vertical (equilibri, ordre, espiritualitat)Lnia oblqua (dinamisme, tensi, desordre)Moviment ondulat, sinus (suggereix continuitat,plenitud, totalitat)Moviment quebrat regular s menys dinmic que el quebrat irregular.Concntric (concentraci, reuni de pensaments)

RITME: s una successi regular i armnica de formes visuals, i representa un element actiu i dinmic.

Ritme uniforme (la mateixa forma repetida de manera regular). Si l'espai entre les formes s ample el ritme s lent, si disminueix s'accelera..

Ritme altern (combinaci de diverses formes). s un ritme ms viu i dinmic. Dues formes ritme binari, tres formes ritme ternari, etc.

Ritmes creixents o decreixents: per variacions de tamany, gruix, alades o colors. Es poden combinar (OSCILACI ONDULADA). Tamb es pot produir variant la distncia interespaial de forma progressiva.

Ritme Modular: un mdul s una forma lliure o geomtrica que es pot repetir respecte a criteris d'acoplament establerts per a obtenir composicions rtmiques dividint l'espai en parts iguals i compostes (XARXA MODULAR)

Ritme radial i concntric: crea un efecte d'expansi en sorgir els elements d'un punt central que s'obre cap a l'exterior com si fossin radis.

SIMETRIA: s el sistema d'ordenaci espaial que es fonamenta en la concentraci regular de formes iguals o semblants en torn a un punt, lnia o pla.

TIPUS DE SIMETRIA:

1. Simetria RADIAL o CENTRAL. Les formes sn simtriques respecte d'un punt (centre de simetria). Hi ha, llavors, mltiples eixos de simetria.

2. SIMETRIA AXIAL: respecte d'un eix (quan aquest s la mediatriu del segment que uneix els punts que es corresponen generant un efecte de reflexi). Aquest eix pot esser vertical, horitzontal o oblic. Al llarg de la histria el ms utilitzat ha estat el vertical en ser el ms senzill per a percebre i entendre el concepte d'equilibri i ordre.

El rey jugando con la reina, escultura de Max Ernst

LA LLEI DE LA BALANA s un bon exemple de simetria axial. A la zona central (eix de simetria) se sita sempre la zona de mxima atenci. Si les formes situades als extrems sn iguals la jerarquia s senzilla, regular, convencional i montona. Per aconseguir varietat i dinamisme es pot situar a un extrem una forma ms grossa i a l'altre dues o ms formes de pes visual menor per que en grup compensen la grossa.

Pantocrato

En les arts visuals com la pintura, fotografia i disseny, la regla dels teros s una forma de composici per ordenar objectes dins de la imatge. Aquesta regla divideix una imatge en nou parts iguals, utilitzant dues lnies imaginries paralleles i equiespaciadas de forma horitzontal i dues ms de les mateixes caracterstiques de forma vertical, i recomana utilitzar els punts d'intersecci d'aquestes lnies per distribuir els objectes de l'escena. La regla dels teros s'usa amb freqncia en tot tipus d'escenes com a retrats, paisatges o bodegons.

Els pintors solen utilitzar els quatre punts d'intersecci per situar en ells el centre d'atenci de la composici i aix crear una imatge estticament agradable i equilibrada. Normalment el punt d'atenci o el subjecte principal es colloca en qualsevol dels quatre punts i si exists un segon punt d'atenci, aquest se situaria al costat oposat diagonalment, s a dir, el punt oposat.

ESPIRAL UREA A LA NATURA