còmics històrics 2011

Oriol Garcia i Quera

Autor especialitzat en dibuixos de temàtica històrica, comença

a publicar els seus treballs l’any 1987 a la revista Cavall Fort.

Els anys noranta dibuixa la col.lecció de còmics Temps

d'espases: L’Exèrcit Errant (1993), Gorja Mortal (1994),

L’Amenaça Sarraïna (1995) i Revenja (1996). Col.labora en

diverses obres d’investigació i divulgació històrica i en projectes

museogràfics, d’entre els quals destaquen l’exposició

permanent del Museu d’Història de Catalunya o el Parc

Arqueològic de les mines de Gavà. Fidel als còmics però,

segueix treballant en obres com Rocaguinarda (2003, premi

Serra d'Or) o Trilogia Medieval (2006).

Amb el propòsit d'oferir-nos més obres que popularitzin amb

rigor la nostra història, inicia una nova col.lecció amb l'Editorial

Casals: Barcelona 1714, Corpus 1640, Guifré 897,

Pallars 1487 i Mallorca 1229.

“Els paisatges, l’heràldica, el vestuari... tot ho trec de fonts històriques coetànies”

Oriol Garcia i Quera, Sàpiens (gener 2011)

“...us farà posar la pell de gallina!” Cavall Fort (gener 2011)

Viu la nostra històriaEls còmics de CasalsBarcelona 1714 L’onze de setembre

Corpus 1640 La revolta dels segadors

Guifré 897 L’origen de la nació

Pallars 1487 El darrer comtat

Mallorca 1229 Jaume el ConqueridorNOVETAT

Atenció al clientTel: 902 107 [email protected]

Pallars 1487 El darrer comtatGuió Núria Garcia i Querail.lustració Oriol Garcia i Quera

Hug Roger III, emparat pels Pirineus, fou l’únic noble que no es va sotmetre a la monarquia, i el Pallars fou l’únic comtat independent de Catalunya durant més de 160 anys.

Guifré 897 L’origen de la nacióGuió i il.lustració Oriol Garcia i Quera

L’any 878, Guifré rep la major part dels comtats catalans. Més enllà de la llegenda, el comte Guifré emprèn la tasca de cohesionar aquestes terres i posar els fonaments d’una nació.

Corpus 1640 La revolta dels segadorsGuió i il.lustració Oriol Garcia i Quera

El 1640, un grup de segadors va encapçalar la revolta dels catalans contra les tropes de Felip IV. Aquest és l’origen del nostre himne nacional, Els Segadors.

Barcelona 1714 L’onze de setembreGuió i il.lustració Oriol Garcia i Quera

El 1714, el poble de Barcelona va defensar la ciutat, en una lluita desigual i finalment perduda, contra les tropes de Felip V. Avui, l’Onze de Setembre és la Diada Nacional de Catalunya.

60 pàgines22 x 30 cm

PVP 12,70 €

ENMIG DE TANT ESFORÇ I PATIMENT,

LA TEMPTACIÓ DE TORNAR A LES

MEVES TERRES DE L’EMPORDÀ ÉS

CADA VEGADA MÉS FORTA.

QUANT TEMPS PODREM

MANTENIR AQUEST SETGE...?

SENYOR...

COMENÇA A FER

FRED, PLOU DES

DE FA DIES I ENS

MANQUEN LES

FORCES. ELS HOMES

JA NO TENEN ESMA

DE RES...

POTSER HAURÍEU

DE REPRENDRE ELS

TRACTES AMB ABU

YAHYIA I CONSIDERAR

L’OFERTA DE

RENDICIÓ QUE...

JA NO PESEN

PROU, EL BOTÍ

I EL SAQUEIG,

PER A MANTENIR

LA MORAL

DELS VOSTRES

CAVALLERS? SI ARA

INICIÉSSIM TRACTES

DEMOSTRARÍEM

FEBLESA. SI EL VALÍ

EM PROPOSA RES,

L’ESCOLTARÉ. PERÒ

NO SERÉ JO QUI EL

VAGI A BUSCAR.

PERÒ NO

RESISTIREM... NOMÉS TINC

UNA PARAULA.

I JA L’HE

DONADA.

EN HONOR A LA VERITAT, LA FERMESA DEL REI ÉS EL QUE ENS PERMET MANTENIR EL SETGE. LA SEVA

PERSEVERANÇA S’ENCOMANA A TOTA LA HOST I FA AVANÇAR ELS TREBALLS A UN RITME FRENÈTIC.

AQUESTA OBSTINACIÓ TÉ UN PUNT DE FOLLIA. PERÒ TOTHOM SAP QUE SI ARRIBEM AL COR DE L’HIVERN

ESTEM PERDUTS. AMB FRED O PLUJA NO S’ATURA NINGÚ. I ELL, QUE FA DIES QUE NO DORM, NO DEIXA

D’ENCORATJAR TOTHOM.

EL PORTAL DE BAB AL-QUFUL JA ÉS ARRANAT, EL SEGON MUR ESBOTZAT I EL TERCER, MINAT. EL

FOSSAT JA ÉS REBLAT AMB PEDRES, FEIXINES, LLENYA I TERRA PER TAL DE PERMETRE’NS L’ASSALT

A LA CIUTAT A PEU PLA, SENSE OBSTACLES... PERÒ EL REI NO DÓNA L’ORDRE. SEMBLA COM SI

ESPERÉS ALGUNA COSA...

…MOLT DELEROSOS.

NO SÓN GAIRES. NO CAL ES-

PERAR LA INFANTERIA. COMTE

HUG, VÓS I ELS CAVALLERS

DEL TEMPLE ATAQUEU EL

CAMPAMENT, ELS ALTRES

AMB MI…!

FET, GUILLEM. JA ENS

REPARTIREM EL BOTÍ.

SANTA MARIA! SANTA MARIA!

A L’ATAC!

AQUELLS

FUGEN!

SEGUIM-LOS!

UNS QUANTS CAVALLERS

AMB MI…! QUE NO EN

QUEDI NI UN!

SE N’HAN ANAT

TOTS… NO HI HA

NINGÚ QUE DE-

FENSI EL CAM-

PAMENT…

SEMBLA

COM SI

VOLGUESSIN

QUE…

DÉU MEU!

TOTHOM

ENRERE!

TORNEM

AL CAMP!

Reis, papes i croats

A partir de l’any 1137, arran de l’acord de casament

de Peronella d’Aragó i el comte de Barcelona, Ramon

Berenguer IV, els aragonesos i els catalans són

governats per la mateixa família: els descendents

del llinatge comtal de Barcelona. Governaran amb

els títols de reis d’Aragó i comtes de Barcelona,

i cadascun dels territoris conservarà les seves lleis,

les seves institucions i la seva pròpia moneda.

Els comtes de Barcelona ampliaran els seus territoris,

conquerint Tortosa i Lleida a l’Al-Andalus i incorporant

els comtats de Rosselló i Pallars Jussà, i aniran establint

vincles feudovassallàtics amb molts senyors occitans

de l’altra banda dels Pirineus.

L’any 1208, però, el papa Innocenci III proclama

una croada contra la doctrina càtara, que s’ha estès

per Occitània, i l’aleshores comte-rei Pere el Catòlic

es veu obligat a defensar els seus vassalls occitans.

Enmig d’una llarga guerra, l’any 1213 el rei Pere mor

a la batalla de Muret. El mateix any mor també la seva

muller, Maria de Montpeller. El seu fill Jaume, l’hereu

de la corona, només té cinc anys.

Monòlit commemoratiu de la batalla

de Muret, França. El text, en occità, diu:

En coummemouraciou ded VII centenari

dera Batalho de Muret ount dab ed

arrei em Peire Aragounes Catalas

Lengadouscias e Gascous cayonn per

a defeso deras Libertats ded Dio.Territoris de Jaume I en rebre la corona.

Segell de Pere el Catòlic.

Abans de la conquesta

REGNE DE FRANÇA

REGNE DE

CASTELLA

REGNE DE

NAVARRA

Pamplona

IMPERI

ALMOHADE

COMTAT

D’EMPÚRIES

COMTAT DE

ROSSELLÓ-CERDANYA

COMTAT

D’URGELL

COMTAT

DE PALLARS

PRINCIPAT DE

CATALUNYA

REGNE D’ARAGÓ

Perpinyà

SENYORIA DE MONTPELLER

Girona

Barcelona

Tarragona

Tortosa

Lleida

SaragossaFraga

Montsó

La Seud’Urgell

Balaguer

Territoris de Jaume I

Feudataris de Jaume I

MontpellerNovetat!

Mallorca 1229 Jaume el ConqueridorOriol Garcia i Quera

5 de setembre de l’any 1229. L’estol del rei Jaume I salpa des de Salou, Cambrils i Tarragona. Més de 150 embarcacions transporten uns 4.000 peons i prop de 1.000 cavallers. El seu objectiu: conquerir l’illa de Mallorca als almohades.

Enmig de la host viatja Bernat de Santa Eugènia, senyor de Torroella de Montgrí, disposat a entrar en combat quan convingui per tal d’honorar i enriquir el seu llinatge.

NOU FORMAT80 pàgines20 x 27 cm

PVP 13,90 €

PVP 12,70 €

9 788421 847268

9 788421 8368429 788421 835173

9 788421 8309189 788421 827239