EXERCICIS DEL FRAGMENT DE SIGNES, LLENGUA I CULTURA DE SEBASTIÀ SERRANO.

 2. ESQUEMA1.      L'espai comunica: és un signe de status social.

1.1. En una classe:-El professor té més espai que els alumnes i els veu a tots-Si es posen en cercle, sembla que perdin autoritat.-Identificam el professor per l'espai que ocupa.

1.2. A l'església: -Abans estava ben distribuïda:

-El rector: gran espai i bona cadira.-Els escolans: menys espai i cadires diferents-Els feligresos: homes i dones separats i espai reservat a les famílies riques.

-Avui en dia ha socialitzat l'espai.-Només a les grans celebracions, distribució en classes: autoritats, rics...

1.3. L'espai que ocupa cadascú és un signe d'allò que és cadascú. 2.      Normalment creiem que aquests signes són "naturals"

2.1. Els percebem de manera inconscient2.2. Però els nins els aprenen com s'aprèn a parlar:

-Que no poden seure a segons quins llocs-Que han de mantenir certes distàncies entre nins i nines

2.3. Són manifestacions culturals, no naturals.

3. RESUM:

L'espai comunica, ja que és un signe de status social. Per exemple, en una classe el professor té més espai que els alumnes i els veu a tots, i alguns professors es neguen a posar-se en cercle perquè els sembla que perden autoritat. A més a més, en entrar a una aula tot d'una identificam el professor per l'espai que ocupa. Un altre exemple seria l'església, sobretot abans, en què estava ben distribuïda: el rector ocupava un gran espai i una bona cadira; els escolans, en canvi, el tenien més reduït i les cadires eren diferents; en el cas dels feligresos, els homes i les dones havien d'estar separats i les famílies riques tenien un espai reservat. Avui en dia, però, ha socialitzat l'espai i només a les grans celebracions es conserva la distribució en classes: autoritats, rics, militars... És evident, per tant, que l'espai que ocupa cadascú és un signe d'allò que és cadascú.

Normalment creiem, erròniament, que aquests signes són "naturals", ja que els percebem de manera inconscient. Però els nins, de fet, els aprenen amb tota naturalitat com s'aprèn a parlar; per exemple, que no poden seure a segons quins llocs o que han de mantenir certes distàncies entre nins i nines. Hem d'admetre, per tant, que aquestes manifestacions o signes són productes culturals, no naturals.

RESUM.

Aquest text tracta de l’espai i d’allò que significa. A l’escola podem veure com els professors gaudeixen de molt més espai que els alumnes i poden controlar tota la classe. Fins al punt que alguns rebutgen qualsevol alternativa que els prengui d’alguna manera aquest poder. En l’àmbit de l’església, antigament també existia una divisió de l’espai, en la qual el rector era el que tenia l’espai més gran, seguidament es trobaven els feligresos, dividits també per classes socials. Finalment, l’autor afirma que aquestes percepcions ens semblen naturals i inalterables, ja que formen part de la nostra cultura i de la nostra educació des de petits, però no ho són.

5. RECURSOS ESTILÍSTICS

5.1. -Argumentatiu: exposa idees pròpies i les argumenta. -Divulgatiu: utilitza exemples per defensar i explicar els seus arguments.-Recursos: Registre estàndard, entenedor, amb alguns col·loquialismes (Compte!, Si ho pensem..., famílies riques...). Lèxic senzill i frases curtes i simples

5.2. -Didàctic.

Propòsit: acostar-se al lector: 1ª. Persona: subjectiu, implicació del lector (nosaltres)

-Irònic Complicitat amb el lector (Però, compte!, el dimoni)

4. TÍTOL:

1. L’espai, un mirall social.

2. L'espai: sistema de comunicació i símbol de poder