Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès

EFICIÈNCIA DEL THROMBOEXACT VERSUS

EDTA K3 I CITRAT SÒDICElisa Vilalta Arolas, Maria Dolors Circuns Boix, Sara Casals Comellas, Pilar Garcia Soler, Jaume Vima Bofarull

Paraules clau: Agregats plaquetaris, EDTA K3, citrat sòdic, thromboexact, pseudotrombocitopènia.

Objectiu: Comprovar que l’ús del Thromboexact pot evitar qualsevol resultat anormal en les determinacions de plaquetes.

Introducció: La pseudotrombocitopènia in vitro, provocada per la presència d’agents agregants plaquetaris en EDTA K2 i K3, és una de les causes d’incidència preanalítica i analítica en la determinació del paràmetre hemograma en laboratorisd’atenció primària i consultes externes hospitalàries. L’agregació plaquetària es produeix als pocs minuts de l’extracció sanguínia si la mostra no es processa de forma immediata. La presència d’agregats plaquetaris és irreversible i no permet entregar ni el resultat de plaquetes ni del volumplaquetari mig (VPM), generant la petició de proves innecessàries com els anticossos antiplaquetaris, i la repetició de l’extracció de sang en el mateix pacient una o més vegades per comprovar el resultat de plaquetes. Sovint origina també derivacions a l’especialista en Hematologia Clínica, qui només pot certificar que la causa de l’agregacióplaquetària és l’ús d’anticoagulants inadequats en aquest tipus de pacient.

Material i mètode: Durant l’any 2010 s’han processat un total de 36.881 mostres sanguínies de pacients procedents de l’atencióprimària i hospitalària de la comarca del Berguedà.Els anticoagulants utilitzats, en tubs d’extracció al buit, han estatmajoritàriament l’EDTA k3 i el citrat sòdic. En els casos que la patologia plaquetària constava en l’orientació diagnòstica com a motiu de la petició analítica, s’ha utilitzat un nou anticoagulant: THROMBOEXACT de la marca comercial SARSTEDT. L’equipamenthematològic utilitzat és el LH-750 de Beckmann-Coulter ( IZASA). En l’hemograma es determina la fórmula leucocitària automàtica, amb identificació de 5 poblacions leucocitàries, per la qual cosa ésnecessari deixar la sang en repòs i posterior agitació durant 30 minuts aproximadament.

Resultats: De les 36.881 mostres d’hemograma obtingudes i processades en EDTA K3, en 164 casos es va obtenir també mostra en citrat sòdic i en 121 casos es va fer l’extracció en Thromboexact. Es van entregar resultats d’agregats plaquetaris en 59 casos, en cap cas, però, coincidia amb la utilització del nou anticoagulant sotmès a estudi.En 64 mostres es va sol.licitar també la determinació d’ac. antiplaquetaris, amb un sol resultatpositiu i 63 de negatius.En els 121 tubs d’anticoagulant thromboexact, es va poder determinar sense cap problema tantel resultat de plaquetes com VPM, estables durant les properes 24-48 hores, sense variacionssignificatives en els resultats de la mateixa mostra.Els tubs d’EDTA K3 dels mateixos pacients presentaven agregats plaquetaris ipseudotrombocitopènia in vitro als 5 minuts de l’extracció de sang . En 42 tubs obtinguts en citrat sòdic també es va observar el mateix fenomen, impedint l’entrega del resultat de plaquetes i VPM.

Conclusions: La utilització d’EDTA K3 i citrat sòdic , en la majoria de casos, no serveix perpacients amb pseudotrombocitopènia in vitro, originant costos afegits i segones extraccions de sang totalment evitables.L’ús generalitzat del Thromboexact evitaria, pràcticament al 100 %, qualsevol resultat anòmal en les determinacions de plaquetes i VPM, motiu de pseudotrombocitopènies in vitro.Si les extraccions del paràmetre hemograma es fessin només amb l’ús de l’anticoagulantThromboexact , qualsevol resultat disminuït de plaquetes es podria relacionar immediatamentamb patologia clínica com aplàsies, hepatopaties severes, púrpura trombocitopènica idiopàtica, etc. I en totes elles, el diagnòstic i tractament d’urgència , si fos el cas, serien immediatsdesprés de la derivació del pacient.

Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès

SENSIBILITAT ANTIMICROBIANA EN MOSTRES D’ORINA

Mireia Canal Aranda 1, Ester Tarrés Caldaré 1, Jaume Vima Bofarull 1, Margarida Curriu Sabatés 2 i Meritxell Castellanos Alsina 2.

Paraules clau: bacils gram negatiu (BGN), cocs gram positius (CGP), antibiograma,sensibilitat, antibiòtics.

Conclusions: L’ E. Coli és el microorganisme més freqüent, de la bateria d’antibiòtics cal destacar la sensiblitat davant la Fosfomicina, que és superior a la de la Ciprofloxacina. El següent microorganisme més freqüent es el E.faecalis amb una sensibilitat elevada tant per l’ Ampicilina com per la Penicil.lina G. Pel que fa a la P.Aeruginosa, microorganisme multiresistent, s’observa que la sensibilitat a Ciprofloxacina ha baixat molt en els útlims anys, igualant la sensibilitat obtinguda per la Levofloxacina.

Resultats : Els BGN Enterobacteris són els microorganismes més habituals presents en orina, tot i que també s’hi troben CGP però en un percentatge clarament inferior. De BGN destaquem: E.Coli(58.7%), K.Pneumoniae (7.29%), P.Mirabilis (3.97%), P. Aeruginosa (1.63%) i K.Oxytoca (1.22%), i de CGP, E.Faecalis (14.4%), S.agalactiae (1.32%) i S.aureus (0.41%).

Observant quin és l’ antibiòtic més sensible que es pot utilitzar en la pràctica diària per cada microorganisme en concret, sense considerar aquells antibiòtics reservats per casos en els que sorgeixen complicacions, trobem per E.Coli la Fosfomicina (S:97%), per K.Pneumoniae la Cefuroxima (S:94%), per P.Mirabilis la Cefuroxima (S:97%), per P. Aeruginosa la Ciprofloxacina (S:84%) o la Levofloxacina (S:81%), per K.Oxytoca la Cefuroxima (S:100%) o el Ciprofloxacino (S:100%), per E.Faecalis l’Ampicilina (S:93%) i la Penicil.lina G (S:93%), per S.agalactiae la Penicil.lina G (S:100%) i per S.aureus el Trimetroprim/Sulfametoxazol (S:100%).

Material i mètode: Es tracta d’un estudi transversal i retrospectiu. S’estudien els resultats obtinguts, durant el 2010, d’urocultius positius en l’ àmbit dels EAPs Alt Berguedà, Baix Berguedà i Berguedà Centre.Per una part s’identifiquen els microorganismes aïllats i per l’altra s’estudia la sensibilitat d’aquests, mitjançant els antibiogrames realitzats en el Servei de Laboratori Clínic Berguedà.

Objectius: Identificar els microorganismes (CGP i/o BGN) aïllats més freqüentment en les mostres d’orina amb resultat de cultiu positiu i conèixer les sensibilitats antimicrobianes d’aquests.

1 Laboratori C.A.P. Berguedà; 2 Laboratori Hospital Sa nt Bernabé

Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès

VALORACIÓ DEL SERVEI DEL LABORATORI PER PART DE METGES I LLEVADORES (CLIENTS)

Ester Tarrés Caldaré, Mireia Canal Aranda, Jaume Vima Bofarull i Elisabet Malo TomàsLaboratori Clínic Berguedà

Paraules clau: satisfacció, client, qualitat, enquesta.

Objectius: Determinar el grau de satisfacció dels clients (clínics) en els an ys 2007 i 2009 , a partir de la valoració de la fiabilitat i el temps de lliurament dels informes analítics per una banda, i per l’altra, referent a l’accessibilitat a les consultes clíniques i a la qualitat de les respostes obtingudes del servei de laboratori.

Material i mètode: Estudi descriptiu longitudinal.L’enquesta consta de 12 preguntes de valoració numèrica (0 a 10). S’envia bianualment a tots els metges i llevadores de primària de l’àrea. D’aquestes 12, en aquest treball, només es contemplen les més significatives per a la millora del servei, comparant els resultats de les enquestes realitzades els anys 2007 i 2009. Es fa l’anàlisi estadística de promig i desviació corresponent.La pregunta sobre la percepció de la qualitat global del laboratori serveix pel càlcul d’indicadors dins del sistema de gestió de la qualitat per la norma ISO 9001:2008.

Resultats:L’any 2007 es van enviar 41 enquestes, i s’obtingué una participació del 56%. L’any 2009 , d’un total de 54 enquestes enviades, s’obté un 65% de respostes .

La millor puntuació en l’enquesta del 2009 s’obté en la pregunta sobre el temps d’entrega habitual dels informes analítics (9,17) , i la pregunta millor valorada l’any 2007 fou el temps d’entrega dels resultats analítics que requereixen una actuació urgent (crítics) amb 9,74 .

La qualitat global del servei del laboratori percebuda pel clínic l’any 2007 és de 8,9 amb una desviació de 0,76. L’any 2009 és de 9,1 amb una desviació de 0,84.

Conclusions: La qualitat global percebuda pel client ha estat mo lt satisfactòria i invariable al llarg dels períodes estudiats. Per a les altres preguntes (fiabilitat resultats, lliurament d’informes, entrega de result ats crítics i consultes clíniques) s’observa la mateixa tendència.