com planificar els projectes de custÒdia per adaptar … › mm › file › cdr › guia...

MAYO DE 2018

MAIG DE 2018

Amb el suport de:Una iniciativa de:

GUIA PRÀCTICA

COM PLANIFICAR ELS PROJECTES DE CUSTÒDIA PER ADAPTAR-SE AL CANVI CLIMÀTIC A LES REGIONS VULNERABLES D'ESPANYA

1 INTRODUCCIÓ

GUIA PRÀCTICACOM PLANIFICAR ELS PROJECTES DE CUSTÒDIA PER ADAPTAR-SE AL CANVI CLIMÀTIC A LES REGIONS VULNERABLES D'ESPANYA

MAIG DE 2018

Aquest document s'ha realitzat gràcies al projecte “Adaptació al canvi climàtic en els projectes de custòdia del territori“, amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica.

AUTORS Sílvia Castañé (Lavola), Núria Asensio (Lavola), Oriol Baena (XCT), Víctor Fàbrega (Lavola), Alberto Navarro (FRECT) i Pau Carnicero (XCT).

Publicació digital inèdita de la Xarxa de Custòdia del Territori. Us animem a utilitzar i difondre els continguts d'aquesta publicació, citant sempre la font d'informació.

CITA RECOMANADACastañé, S., Asensio, N., Baena, O., Fàbrega, V., Navarro, A. & Carnicero, P. (2018). Guia pràctica: Com planificar els projectes de custòdia per adaptar-se al canvi climàtic a les regions vulnerables d'Espanya. Xarxa de Custòdia del Territori.

DISSENY I MAQUETACIÓMireia Luna · NATURAL

CRÈDITS FOTOGRAFIESPàgina 46: Associació HàbitatsPàgina 47: SEO/BirdlifePàgina 48: Fundació Catalunya la PedreraPàgina 49: Fundación Naturaleza y HombrePàgina 50: Fundación Lurgaia

Les opinions i documentació aportades en aquesta publicació són d'exclusiva responsabilitat de l'autor o autors del mateix, i no reflecteixen necessàriament el punt de vista de les entitats que recolzen econòmicament el projecte.


ÍNDEX

RESUM EXECUTIU 04

1. INTRODUCCIÓ 05

1.1. LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI 07

1.2. OBJECTIUS DE LA GUIA 08

2. IMPACTES DEL CANVI CLIMÀTIC I MESURES D’ADAPTACIÓ 09

2.1. EL CANVI CLIMÀTIC 10

2.1.1. CLIMA ACTUAL I PROJECCIONS CLIMÀTIQUES 10

2.1.2. PROJECCIONS CLIMÀTIQUES FUTURES 10

2.1.3. VULNERABILITAT I IMPACTES SOBRE LA BIODIVERSITAT A ESPANYA 12

2.1.4. MATRIUS RESUM 15

2.2. MESURES D'ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC 18

2.2.1. BENCHMARKING D'ACCIONS D'ADAPTACIÓ A ESCALA

INTERNACIONAL, NACIONAL I LOCAL 18

2.2.2. FITXES D'ACCIÓ D'ADAPTACIÓ PER A PROJECTES DE CUSTÒDIA 18

3. ADAPTACIÓ DELS PLANS DE GESTIÓ DELS PROJECTES DE CUSTÒDIA 38

3.1. IMPORTÀNCIA DE L'ADAPTACIÓ EN ELS PROJECTES DE CUSTÒDIA 39

3.2. CRITERIS PER A LA INCORPORACIÓ DE L'ADAPTACIÓ ALS PROJECTES DE CUSTÒDIA 40

4. CASOS PRÀCTICS 43

4.1. CAS PRÀCTIC 1 46





5. PROVES PILOT 51

6. CONCLUSIONS 57

7. REFERÈNCIES 59

03

GUIA PRÀCTICA: COM PLANIFICAR ELS PROJECTES DE CUSTÒDIA PER ADAPTAR-SE AL CANVI CLIMÀTIC A LES REGIONS VULNERABLES D'ESPANYA 04

RESUM EXECUTIU

El canvi climàtic és ja una realitat que s'està manifestant de diferents maneres i a la qual s'haurà de fer front al llarg del segle xxi. Les projeccions climàtiques preveuen un increment de les temperatures mitjanes anuals, una major duració, freqüència i intensitat dels períodes de sequera, així com un increment del nivell del mar, entre d'altres.

El canvi climàtic es considera una de les cinc pressions principals que impulsen la pèrdua de la biodiversitat en el món, i alguns dels seus impactes en la biodiversitat inclouen canvis en la distribució i el cicle vital d'es-pècies, tant animals com vegetals, reduccions en el creixement d'espècies forestals o propagació de plagues i espècies invasores.

A Espanya, un dels instruments amb l'objectiu de conservar els recursos naturals i la biodiversitat és la custòdia del territori, i entre les seves actuacions s'hi troben accions directament relacionades amb l'adaptació al canvi climàtic, com millorar la connectivitat ecològica, regular la problemàtica de les espècies invasores que poblen alguns espais valuosos i generar hàbitats favorables per a les espècies més afectades, entre moltes altres.

Així doncs, atès el paper potencial de la custòdia del territori en la lluita contra el canvi climàtic i l'adaptació d'aquest, és important que els projectes de custòdia en el territori espanyol s'adaptin prenent mesures per adaptar els seus projectes al canvi climàtic.

Aquesta guia té com a objectius principals incentivar les entitats de custòdia a adoptar mesures per adaptar els seus projectes al canvi climàtic i donar les pautes i la informació necessària per tal que es pugui realitzar correctament i s'obtinguin resultats satisfactoris.

La Guia consta d'un primer capítol on es facilita informació bàsica sobre el canvi climàtic i els seus principals impactes en la biodiversitat a les zones més vulnerables de l’estat espanyol. Es presenten unes matrius on es resumeixen els principals impactes segons les zones més vulnerables: regió mediterrània i regió muntanyosa, i segons els principals àmbits dels espais de custòdia, agrícoles, espais forestals (inclosa la superfície poblada d'arbres amb espècies forestals, prats, pastures, matollars), riberes i aiguamolls i espais marins i litorals.

D'altra banda, a partir d'aquesta informació prèvia i d'un benchmarking d'accions realitzat a escala internaci-onal, nacional i local es desenvolupen 14 fitxes d'acció susceptibles de ser aplicades en projectes de custòdia.

En el segon capítol s'explica com incorporar l'adaptació al canvi climàtic en els plans de gestió dels projectes de custòdia. Es proposa el desglossament del contingut d'un document de planificació i com s'ha de tractar i incorporar el canvi climàtic i l'adaptació en aquest document.

En el tercer capítol s'analitzen 5 casos pràctics de projectes de custòdia a l’estat espanyol on s'ha incorporat l'adaptació al canvi climàtic. Primer es descriuen els objectius del projecte en qüestió, els agents implicats, el cost, com s'ha finançat, entre altra informació general del projecte, i per una altra banda s'analitza en detall a quina fase o fases del projecte s'han incorporat elements d'adaptació al canvi climàtic.

GUIA PRÀCTICA: COM PLANIFICAR ELS PROJECTES DE CUSTÒDIA PER ADAPTAR-SE AL CANVI CLIMÀTIC A LES REGIONS VULNERABLES D'ESPANYA

1

INTRODUCCIÓ

1

05

1 INTRODUCCIÓ


El canvi climàtic és ja una realitat que s'està manifestant de diferents maneres i a la qual s'haurà de fer front al llarg del segle xxi. Les projeccions climàtiques preveuen un increment de les temperatures mitjanes anuals, una major duració, freqüència i intensitat dels períodes de sequera, un augment de la torrencialitat, així com un increment del nivell del mar, entre d'altres.


Segons l'últim informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), una de les regi-ons més vulnerables als efectes del canvi climàtic és la regió mediterrània; Espanya, a més, és un dels països amb l'índex de vulnerabilitat més elevat d'Europa. A la Figura 1-1 es pot observar la major vulnerabilitat d'Es-panya i la regió mediterrània al risc d'incendis forestals, comparat amb la resta d'Europa.

Aquests efectes derivats del canvi climàtic posen en risc els serveis ecosistèmics que aporten els recursos naturals i la biodiversitat, serveis bàsics com aigua i aliments i funcions de regulació atmosfèrica, climàtica i del cicle de nutrients, així com de control de l'erosió del sòl, protecció contra incendis forestals i inundacions.

A Espanya, un dels instruments amb l'objectiu de conservar els recursos naturals i la biodiversitat és la custò-dia del territori, però, a causa del context actual de canvi climàtic, aquest objectiu de conservació dels serveis i beneficis que ens aporten els espais naturals i la biodiversitat es converteix en un repte encara més difícil.

FIGURA 1-1 RISC D'INCENDI FORESTAL A EUROPA PER AL PERÍODE 2041-2070. NIVELL DE RISC MOLT ALT (VERMELL),

ALT (TARONJA), MITJÀ (GROC), BAIX (VERD CLAR), MOLT BAIX (VERD FOSC) I NO ANALITZAT (GRIS).

FONT KOVATS ET AL. (2014)


El canvi climàtic és ja una realitat que s'està manifestant de diferents maneres i a la qual s'haurà de fer front al llarg del segle xxi. Les projeccions climàtiques preveuen un increment de les temperatures mitjanes anuals, una major duració, freqüència i intensitat dels períodes de sequera, un augment de la torrencialitat, així com un increment del nivell del mar, entre d'altres.


Segons l'últim informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), una de les regi-ons més vulnerables als efectes del canvi climàtic és la regió mediterrània; Espanya, a més, és un dels països amb l'índex de vulnerabilitat més elevat d'Europa. A la Figura 1-1 es pot observar la major vulnerabilitat d'Es-panya i la regió mediterrània al risc d'incendis forestals, comparat amb la resta d'Europa.

Aquests efectes derivats del canvi climàtic posen en risc els serveis ecosistèmics que aporten els recursos naturals i la biodiversitat, serveis bàsics com aigua i aliments i funcions de regulació atmosfèrica, climàtica i del cicle de nutrients, així com de control de l'erosió del sòl, protecció contra incendis forestals i inundacions.

A Espanya, un dels instruments amb l'objectiu de conservar els recursos naturals i la biodiversitat és la custò-dia del territori, però, a causa del context actual de canvi climàtic, aquest objectiu de conservació dels serveis i beneficis que ens aporten els espais naturals i la biodiversitat es converteix en un repte encara més difícil.

1.1 LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI

La custòdia del territori és un conjunt d'estratègies i instruments que pretenen implicar als propietaris i usu-aris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Per aconseguir-ho, promou acords i mecanismes de col·laboració contínua entre propietaris, entitats de custòdia i altres agents públics i privats.

La principal font d'informació sobre la custòdia del territori a Espanya procedeix de l'Inventario de Iniciativas de Custodia del Territorio de España. L'inventari va sorgir el 2008 com una eina per recopilar i sistematitzar les dades existents sobre l'activitat de les entitats de custòdia del territori a Espanya. Segons l'informe del 5è i més recent inventari, publicat el maig de 2018, la superfície terrestre total dedicada a la custòdia del territori a Espanya ascendeix a 762.000 ha, i augmenta en unes 112.000 ha respecte a les xifres de 2015. La superfície dedicada a la custòdia ha tingut un creixement continu a tot el territori espanyol (excepte Ceuta i Melilla) des de l'any 2008.

D'altra banda, l'inventari comptabilitza l'any 2018 un total de 166 entitats amb acords de custòdia i 2.487 acords de custòdia a tot el territori espanyol, que representen un lleuger descens respecte a l'any 2015. Des-taca el nombre d'acords a les comunitats de Catalunya, Regió de Múrcia, Castella - la Manxa i la Comunitat Valenciana.

La següent Figura 1-2 mostra la distribució actual dels acords de custòdia a Espanya.

Respecte a la tipologia d'espais de custòdia, aquests es divideixen principalment segons siguin espais agríco-les, boscos i espais forestals, riberes i aiguamolls, espais marins i litorals i entorns urbanitzats. D'altra banda, els elements d'interès o valors de conservació principals corresponen als hàbitats d'interès inclosos a la Directiva d'Hàbitats 1, seguits dels espais en els quals viuen espècies amenaçades o en perill d'extinció i les

FIGURA 1-2 DISTRIBUCIÓ DELS ACORDS DE CUSTÒDIA A ESPANYA.

FONT INFORME DEL 4T INVENTARI D'INICIATIVES DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI (2016)

1 INTRODUCCIÓ


diverses categories d'espècies animals incloses als annexos de les directives d'Aus i Hàbitats 2. Seguint aques-ta línia, entre els objectius finals dels acords, hi predominen la conservació d'espècies de fauna i la recuperació, restauració i conservació d'hàbitats d'interès.

Tenint en compte l'anteriorment exposat, i en el context actual de canvi climàtic i la necessitat d'actuar per adaptar-s'hi i evitar d'aquesta manera majors impactes, la custòdia del territori, com a estratègia complemen-tària als altres mecanismes de protecció existents, pot servir com un instrument important per fomentar el paper dels agents privats en la implementació de mesures d'adaptació.

Algunes de les característiques que fan de la custòdia del territori una eina interessant i activa en la lluita con-tra el canvi climàtic són la generació d'acords entre persones i organitzacions amb interessos molt diferents, així com la participació ciutadana i el seu paper mobilitzador. D'altra banda, el fet que el seu objectiu principal es centri en terrenys privats, que habitualment queden exclosos d'altres polítiques de conservació, permet que es conservin aquests espais amb valors ambientals i naturals igualment importants.

Entre les actuacions de la custòdia del territori, s'hi troben accions directament relacionades amb l'adaptació al canvi climàtic, com millorar la connectivitat ecològica entre espècies, eliminar les espècies invasores que po-blen alguns espais d’interès i restaurar hàbitats favorables per a les espècies més afectades, entre moltes altres.

Així doncs, atès el paper destacat de la custòdia del territori en la lluita contra el canvi climàtic i la seva adap-tació, és important que les entitats de custòdia en el territori espanyol prenguin mesures per adaptar els seus projectes al canvi climàtic.

1.2 OBJECTIUS DE LA GUIA

Aquesta guia té com a objectius principals facilitar que les entitats de custòdia adoptin mesures per adaptar els seus projectes al canvi climàtic i donar les pautes i la informació necessària per tal que es pugui realitzar correctament i s'obtinguin resultats satisfactoris.

La guia consta de tres capítols: • Un primer capítol on es facilita informació bàsica sobre el canvi climàtic, els seus principals impactes en

la biodiversitat a les zones més vulnerables d'Espanya, i on es donen pautes sobre mesures d'adaptació susceptibles de ser adoptades en projectes de custòdia.

• Un segon capítol on s'explica com incorporar l'adaptació al canvi climàtic en els plans de gestió dels projectes de custòdia.

• Un tercer capítol on es descriuen 5 casos pràctics com a exemple de projectes de custòdia que incorpo-ren l'adaptació al canvi climàtic.

1 Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Diari Oficial núm. L 206 de 22/07/1992).

2 Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell de 30 de novembre de 2009 relativa a la conservació de les aus silvestres.

GUIA PRÀCTICA: COM PLANIFICAR ELS PROJECTES DE CUSTÒDIA PER ADAPTAR-SE AL CANVI CLIMÀTIC A LES REGIONS VULNERABLES D'ESPANYA

1

IMPACTES DEL CANVI CLIMÀTIC I MESURES D’ADAPTACIÓ

2

09


2.1 EL CANVI CLIMÀTIC

2.1.1 CLIMA ACTUAL I PROJECCIONS CLIMÀTIQUES

A causa de la variada orografia i la seva situació geogràfica, Espanya té una notable diversitat climàtica, ja que s'hi troben quatre grans tipus de clima: atlàntic, mediterrani, subtropical i de muntanya.

Per aquest motiu, els rangs de temperatura i precipitació a Espanya poden arribar a variar molt segons la zona. Els valores mitjans anuals de la temperatura mitjana de l’aire a la península Ibèrica (i les illes Balears) varien entre valors inferiors a 2,5º a les àrees de més altitud (Pirineus) i valors superiors a 17º que es produeixen essencialment a les províncies espanyoles de Huelva, Sevilla, Cadis i part de la franja costera entre Màlaga i Alacant. Respecte a la precipitació, podem trobar zones de clima atlàntic humit amb precipitacions anuals superiors als 2.500 mm i zones de clima mediterrani desèrtic amb precipitacions inferiors als 200 mm.

La Figura 2-1 mostra el mapa de temperatura i precipitació mitjana anual a la península Ibèrica.

2.1.2 PROJECCIONS CLIMÀTIQUES FUTURES

Per poder determinar la vulnerabilitat i els impactes del canvi climàtic futurs en la biodiversitat i, posterior-ment, desenvolupar les mesures d’adaptació pertinents, és necessari conèixer, a part de les condicions climà-tiques actuals, els riscs climàtics futurs derivats de les projeccions climàtiques.

FIGURA 2-1 MAPA DE TEMPERATURA MITJANA ANUAL (ESQUERRA) I DE PRECIPITACIÓ MITJANA ANUAL (DRETA) A LA PENÍNSULA IBÈRICA (1971-2000).

FONT AGÈNCIA ESTATAL DE METEOROLOGIA (AEMET)

11GUIA PRÀCTICA: COM PLANIFICAR ELS PROJECTES DE CUSTÒDIA PER ADAPTAR-SE AL CANVI CLIMÀTIC A LES REGIONS VULNERABLES D'ESPANYA

2 IMPACTES DEL CANVI CLIMÀTIC I MESURES D’ADAPTACIÓ

Els escenaris regionalitzats de canvi climàtic són projeccions del clima futur sobre una regió geogràfica de-terminada. A Espanya existeixen nombrosos grups d'investigació en el camp de la generació d'escenaris de canvi climàtic regionalitzats; l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) és la institució que, en el marc del Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC), coordina els esforços en aquest camp per sumar resultats i oferir una col·lecció unificada d'escenaris de canvi climàtic per a Espanya.

Els canvis en les variables climàtiques són més acusats com més elevats són els nivells d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) a l'atmosfera i, en aquest sentit, en el Cinquè Informe de l'IPCC (IPCC 2013), s'hi han desenvolupat diferents escenaris segons la concentració de GEH a l'atmosfera, anomenats RCP (per les seves sigles en anglès, Trajectòries de Concentració Representatives). A l'escenari RCP 2.6, més optimis-ta, els esforços en mitigació condueixen a una concentració de GEH més baixa l'any 2100 (de 421 ppm); dos escenaris d'estabilització (RCP4.5 i RCP6.0), on la concentració de GEH l'any 2100 arribaria als 538 ppm i 670 ppm respectivament i, finalment, l'escenari més pessimista (RCP8.5), on la concentració de GEH augmentaria fins als 936 ppm.

En general, els principals riscs climàtics derivats del canvi climàtic esperats a Espanya són l'augment de temperatures, l'augment de sequera (derivat de la disminució mitjana de les precipitacions sobretot estivals), l'augment de torrencialitat (major freqüència dels dies amb pluges molt intenses) i l'augment del nivell del mar (a causa, fonamentalment, del desglaç i de l'expansió tèrmica de l'aigua per l'increment de temperatura atmosfèrica i, com a conseqüència, l'augment de la temperatura de l'aigua del mar) (IPCC 2013; Kovats et al. 2014; Losada et al. 2015; Morata 2014).

Respecte al risc d'increment de temperatura, s'espera un augment de les temperatures màximes i mínimes al llarg del segle XXI, així com un augment dels esdeveniments d'onades de calor. Es projecta que aquesta pujada de temperatures serà més important en el quadrant sud-oest peninsular i afectarà especialment les màximes dels mesos d'estiu. Com a conseqüència, es preveu un escalfament progressiu de l'aigua, tant a l'Atlàntic com al Mediterrani, que podria rondar els 0,2° - 0,3°C per dècada, i que causaria l'acidificació de l'aigua.

A la regió mediterrània, una de les més vulnerables d'Espanya, es projecta per a l'escenari més pessimista i l'any 2100, un increment mitjà de temperatura de 3,8°C i de 6,0°C en els mesos hivernals i estivals respectivament.

D'altra banda, respecte a la disminució de les precipitacions, se n'espera un descens general, més intens a la zona septentrional d'Espanya. Per a l'escenari més pessimista i l'any 2100, es projecten reduccions mitjanes de precipitació del 12% i el 24% durant els mesos hivernals i estivals respectivament. A causa d'aquesta dis-minució, i també afectat per l'increment de temperatures, s'espera un augment de la durada, la freqüència i la severitat dels períodes de sequera.

La Figura 2-2 i la Figura 2-3 mostren respectivament les projeccions de canvi de temperatura i precipitació a Espanya per a diferents escenaris i horitzons temporals.

2.1 EL CANVI CLIMÀTIC

2.1.1 CLIMA ACTUAL I PROJECCIONS CLIMÀTIQUES

A causa de la variada orografia i la seva situació geogràfica, Espanya té una notable diversitat climàtica, ja que s'hi troben quatre grans tipus de clima: atlàntic, mediterrani, subtropical i de muntanya.

Per aquest motiu, els rangs de temperatura i precipitació a Espanya poden arribar a variar molt segons la zona. Els valores mitjans anuals de la temperatura mitjana de l’aire a la península Ibèrica (i les illes Balears) varien entre valors inferiors a 2,5º a les àrees de més altitud (Pirineus) i valors superiors a 17º que es produeixen essencialment a les províncies espanyoles de Huelva, Sevilla, Cadis i part de la franja costera entre Màlaga i Alacant. Respecte a la precipitació, podem trobar zones de clima atlàntic humit amb precipitacions anuals superiors als 2.500 mm i zones de clima mediterrani desèrtic amb precipitacions inferiors als 200 mm.

La Figura 2-1 mostra el mapa de temperatura i precipitació mitjana anual a la península Ibèrica.

2.1.2 PROJECCIONS CLIMÀTIQUES FUTURES

Per poder determinar la vulnerabilitat i els impactes del canvi climàtic futurs en la biodiversitat i, posterior-ment, desenvolupar les mesures d’adaptació pertinents, és necessari conèixer, a part de les condicions climà-tiques actuals, els riscs climàtics futurs derivats de les projeccions climàtiques.

FIGURA 2-2 EVOLUCIÓ DEL CANVI DE LA TEMPERATURA MÀXIMA ANUAL A ESPANYA FINS EL 2100 PER ALS ESCENARIS CLIMÀTICS RCP4.5, RCP6.0 I RCP8.5.




Respecte a l'augment de torrencialitat projectat en escenaris futurs, s'observa un augment en intensitat i freqüència de precipitacions extremes en regions on la precipitació mitjana decreix. En general, a Espanya s'es-pera un augment de la taxa de precipitacions intenses, encara que la tendència no és significativa, i els valors d'incertesa majors es troben a les regions del sud i llevant.

Finalment, respecte al risc de pujada del nivell del mar, algunes de les projeccions regionalitzades d'aug-ment del nivell del mar a les costes espanyoles prediuen una pujada d'entre 0,4 i 0,8 metres per als escenaris RCP4.5 i RCP8.5 en el període 2081-2100 (respecte al període 1986-2005). L'augment projectat és major a les costes de Canàries, especialment a les illes més occidentals, així com a les costes de Galícia i les costes est de l'arxipèlag balear.

2.1.3 VULNERABILITAT I IMPACTES SOBRE LA BIODIVERSITAT A ESPANYA

En aquest apartat es descriuen les zones i sistemes més vulnerables al canvi climàtic a Espanya i es defineixen de manera general els principals impactes, derivats dels riscs climàtics descrits anteriorment (apartat 2.1.2), que afectaran la biodiversitat d'aquestes zones i sistemes, així com la capacitat adaptativa de la biodiversitat davant d'aquests impactes.

2.1.3.1 VULNERABILITAT AL CANVI CLIMÀTIC L'IPCC defineix la vulnerabilitat com el grau en què un sistema és susceptible i incapaç de fer front als efec-tes adversos del canvi climàtic. La vulnerabilitat consta de tres components: exposició, sensibilitat i capacitat d'adaptació:

• Exposició: severitat del canvi climàtic que és probable que experimenti una població o espècie en una determinada localitat o regió, i depèn del percentatge i la magnitud del canvi en el clima.

• Sensibilitat: grau en què el creixement, reproducció, reclutament o supervivència dels individus d'una població (d'una determinada espècie) depenen del clima, particularment de variables climàtiques que probablement pateixin canvis importants en un futur proper (20-50 anys). Pel que fa a l'espècie, la sensi-bilitat es pot definir com el grau en què la persistència de les diferents poblacions que constitueixen una espècie depèn del clima.

• Capacitat adaptativa: capacitat d'una espècie, o de les poblacions que la constitueixen, de fer front al canvi climàtic que persisteix in situ, mitjançant canvis fisiològics o comportamentals, per exemple, ocu-pant microhàbitats locals més apropiats o migrant a regions climàticament més favorables, etc.

FIGURA 2-3 EVOLUCIÓ DEL CANVI DE LA PRECIPITACIÓ ANUAL A ESPANYA EN EL PERÍODE 2045-2065 PER A L'ESCENARI CLIMÀTIC RCP8.5.




Respecte a l'augment de torrencialitat projectat en escenaris futurs, s'observa un augment en intensitat i freqüència de precipitacions extremes en regions on la precipitació mitjana decreix. En general, a Espanya s'es-pera un augment de la taxa de precipitacions intenses, encara que la tendència no és significativa, i els valors d'incertesa majors es troben a les regions del sud i llevant.

Finalment, respecte al risc de pujada del nivell del mar, algunes de les projeccions regionalitzades d'aug-ment del nivell del mar a les costes espanyoles prediuen una pujada d'entre 0,4 i 0,8 metres per als escenaris RCP4.5 i RCP8.5 en el període 2081-2100 (respecte al període 1986-2005). L'augment projectat és major a les costes de Canàries, especialment a les illes més occidentals, així com a les costes de Galícia i les costes est de l'arxipèlag balear.

2.1.3 VULNERABILITAT I IMPACTES SOBRE LA BIODIVERSITAT A ESPANYA

En aquest apartat es descriuen les zones i sistemes més vulnerables al canvi climàtic a Espanya i es defineixen de manera general els principals impactes, derivats dels riscs climàtics descrits anteriorment (apartat 2.1.2), que afectaran la biodiversitat d'aquestes zones i sistemes, així com la capacitat adaptativa de la biodiversitat davant d'aquests impactes.

2.1.3.1 VULNERABILITAT AL CANVI CLIMÀTIC L'IPCC defineix la vulnerabilitat com el grau en què un sistema és susceptible i incapaç de fer front als efec-tes adversos del canvi climàtic. La vulnerabilitat consta de tres components: exposició, sensibilitat i capacitat d'adaptació:

• Exposició: severitat del canvi climàtic que és probable que experimenti una població o espècie en una determinada localitat o regió, i depèn del percentatge i la magnitud del canvi en el clima.

• Sensibilitat: grau en què el creixement, reproducció, reclutament o supervivència dels individus d'una població (d'una determinada espècie) depenen del clima, particularment de variables climàtiques que probablement pateixin canvis importants en un futur proper (20-50 anys). Pel que fa a l'espècie, la sensi-bilitat es pot definir com el grau en què la persistència de les diferents poblacions que constitueixen una espècie depèn del clima.

• Capacitat adaptativa: capacitat d'una espècie, o de les poblacions que la constitueixen, de fer front al canvi climàtic que persisteix in situ, mitjançant canvis fisiològics o comportamentals, per exemple, ocu-pant microhàbitats locals més apropiats o migrant a regions climàticament més favorables, etc.

Com s'ha assenyalat, la península Ibèrica serà una de les regions més afectades pel canvi climàtic d'Europa, on es produiran (i s'estan produint ja) canvis en les distribucions de moltes espècies o migracions cap al nord o altituds més elevades per trobar les condicions adequades per al seu hàbitat. Encara que tota la península Ibèrica és vulnerable al canvi climàtic, hi ha determinades zones o sistemes que són més vulnerables, ja sigui per la seva major exposició als canvis de les variables climàtiques, per posseir més diversitat fitogenètica (és a dir, més quantitat d'informació evolutiva independent en un conjunt d'organismes) i, per tant, ser més sensibles a aquests canvis, o bé per tenir una capacitat adaptativa menor en comparació amb altres zones o sistemes. A Espanya, aquestes zones més vulnerables són la regió mediterrània (tant la zona més litoral com la més continental o interior) i la regió muntanyosa.

Els impactes en la biodiversitat derivats del canvi climàtic a aquestes zones depenen de diversos factors (com els factors limitants en els ecosistemes, ja sigui la temperatura, la disponibilitat de l'aigua o de nutrients) i poden accentuar-se per la interacció amb altres conductors del canvi global i d'origen humà (canvis de l'ús del sòl, contaminació, entre altres pertorbacions).

2.1.3.2 IMPACTES DEL CANVI CLIMÀTIC SOBRE LA BIODIVERSITAT L'IPCC defineix impacte com un efecte específic i quantificable en els sistemes naturals, atribuïble, almenys en part, al canvi climàtic.

Com que Espanya és un territori molt extens, per la seva variada orografia i situació geogràfica, i per la seva biodiversitat tan elevada, resulta impossible incloure en aquesta guia els impactes que afectaran tota aquesta biodiversitat, així com també resulta impossible incloure tota la biodiversitat existent que resultarà impactada, especialment pel que fa al grup taxonòmic i les espècies.

Així doncs, a la guia es descriuen de forma general els principals impactes del canvi climàtic en la biodiversitat de les zones més vulnerables d'Espanya, i es citen en alguns casos exemples d'impactes en determinats grups o espècies concretes segons les zones vulnerables determinades anteriorment.

Existeixen diversos estudis que tracten en detall els impactes del canvi climàtic en la biodiversitat a tot el ter-ritori espanyol, de manera que es suggereix a les entitats de custòdia, i a tots aquells interessats, que consultin aquests documents (vegeu l’apartat 6) per obtenir més informació sobre els impactes sobre hàbitats, grups taxonòmics i espècies en concret.

A l'apartat 2.1.4 es resumeixen els principals impactes en la biodiversitat derivats dels riscs climàtics futurs, segons la regió vulnerable (regió mediterrània i regió muntanyosa) i l'àmbit de custòdia: agrícola, espais fo-restals (incloses superfícies poblades d'arbres amb espècies forestals, prats, pastures i matollars), riberes i aiguamolls i espais marins i litorals.

A continuació, es descriuen, a mode d'exemple, alguns dels impactes en la biodiversitat a Espanya.

Alguns dels efectes dels principals impactes del canvi climàtic en la biodiversitat a Espanya, derivats dels riscs climàtics com l'increment de temperatures o la disminució de precipitació i l'augment dels períodes de sequera, inclouen: avançament de la floració i la fructificació i retard de la caiguda de la fulla en diverses espè-cies arbòries del nord de la península associat a l'increment de la temperatura; alteracions en la fenologia de les migracions de les aus que avancen la seva arribada a la península a la primavera; acceleració de la durada de les fases larvàries en espècies d'insectes, on els adults emergeixen cada vegada més d'hora; decaïment forestal a diversos boscos com defoliacions; reduccions en el creixement i augment en la mortalitat d'algunes espècies forestals (per exemple: coníferes), a causa de la menor disponibilitat d'aigua per la sequera; des-plaçaments altitudinals en espècies vegetals llenyoses i lepidòpters; increment de mortalitat en formacions boscoses per major freqüència d'incendis forestals; o establiment de noves interaccions biòtiques negatives per a diverses espècies.



En general, els vertebrats de grans dimensions, les espècies endèmiques de les illes, les muntanyes i els am-fibis es troben més amenaçats que altres grups.

Entre la biodiversitat vegetal més vulnerable, hi trobem la vegetació de muntanya, els boscos i matollars caducifolis sensibles a la sequera estival, els boscos d’esclerofil·les i laurifolis del sud i el sud-oest peninsular i la vegetació litoral.

Pel que fa a la regió muntanyosa, es prediu una reducció general de la superfície climàticament adequada per als seus hàbitats i espècies característiques, especialment preocupant en el cas d'algunes espècies forestals com el pinsap (Abies pinsapo), l'avet comú (Abies alba), el roure de fulla gran (Quercus petraea) i l'alzina surera (Quercus suber).

Les projeccions futures per a l'avet comú (Abies alba), que actualment apareix entre els 900 i els 2.100 m d'al-titud, mostren una reducció molt significativa d'aquesta espècie a finals d'aquest segle a causa de l'increment de les temperatures mitjanes anuals i la seva escassa capacitat de manteniment i recuperació.

A causa de l'increment de la freqüència i la intensitat de l'estrès hídric, es projecten reduccions de creixement i, fins i tot, mortalitat als rodals de pi roig (Pinus sylvestris) de clima submediterrani, vegetació dominant en algunes àrees dels Pirineus i altres muntanyes ibèriques. La conseqüent disminució de productivitat pot afec-tar molt negativament àrees com Navarra, on la producció mitjana anual de pi roig és de 25.000 m3 de fusta.

D'altra banda, a causa de les reduccions en el gruix de neu acumulada i l'avançament del desglaç per l'aug-ment de les temperatures, s'han produït ja desplaçaments altitudinals de la vegetació arbustiva d'alta munta-nya en detriment de l'herbàcia. Aquesta migració altitudinal podria no ser possible per a algunes espècies en el futur cada vegada més càlid; en primer lloc, en cas que no existeixi més espai disponible i, en segon lloc, en cas que no es pugui desplaçar a la mateixa velocitat amb què ho fan les condicions canviants.

Les sargantanes del gènere Iberolacerta, la majoria aïllades en zones de muntanya (840-3.060 m d'altitud), són molt sensibles a l'escalfament global, especialment a la regió mediterrània, fet que s'associa als canvis a la coberta de neu. A causa de l'augment de temperatures, la pèrdua de condicions biòtiques i abiòtiques adequades causaria a aquestes sargantanes la necessitat de desplaçar-se cap amunt en el seu hàbitat munta-nyenc, tot i que això implicaria una pèrdua de la seva àrea de distribució, que actualment ja és reduïda.

La Serra de Guadarrama al sistema central alberga una gran biodiversitat de lepidòpters que proporcionen importants serveis ecosistèmics com a pol·linitzadors i aporten aliment a altres organismes. A causa de l'aug-ment de temperatura, una gran proporció d'aquestes espècies podria veure's amenaçada en les properes dè-cades. Com d'altres espècies, el desplaçament altitudinal forma part de la resposta al canvi climàtic, fet que suposa la reducció de l'extensió del seu hàbitat.

A causa de la projectada disminució de les fagedes (Fagus sylvatica), rouredes atlàntiques (gènere Quercus), pinedes de pi negre (Pinus uncinata), avetoses (gènere Abies), entre d'altres, es projecta una disminució confor-me a les espècies fúngiques pròpies d'aquestes formacions amb les que tenen una relació simbiòtica.

Entre els ecosistemes aquàtics continentals més afectats, hi trobem els llacs, llacunes, rius i rierols d'alta muntanya (1.600-2.500 m), aiguamolls costaners i ambients que depenen de les aigües subterrànies. Molts d'aquests passaran de permanents a estacionals i alguns desapareixeran, ja que en molts casos la seva capa-citat adaptativa és limitada. Un exemple d'impacte en aquests sistemes és l'augment de quitridiomicosi en amfibis, malaltia causada per fongs patògens del gènere Batrachochytrium. Aquest és un exemple d'impacte en la biodiversitat per canvis o pertorbacions en les interaccions biòtiques (entre éssers vius), en aquest cas en la relació entre patògens i hostes. Existeix el risc que, a causa de l'augment de temperatures, aquest fong pro-liferi a les zones d'alta muntanya i incrementi la mortalitat d'amfibis, sobretot en zones per sobre dels 1.500 m.

Al litoral mediterrani, una de les plantes aquàtiques més vulnerables és la posidònia (Posidonia oceanica),



endèmica de la regió. Els prats de posidònia, de creixement lent, tenen associats grans beneficis ecosistèmics com la captura de diòxid de carboni, la protecció costanera de l'erosió o l'augment de la biodiversitat, ja que éssers vius com la llagosta, l'eriçó i l'estrella de mar necessiten passar alguna fase de la seva vida en aquest hàbitat. A causa de l'escalfament de l'aigua superficial, la seva densitat podria disminuir un 90% a mitjans d'aquest segle. D'altra banda, les praderies també es veuen afectades per la invasió de l'espècie Caulerpa taxifolia, alga marina invasora al Mediterrani, que envaeix el domini de les praderies fins en un 45% en un sol any. A més de per impactes climàtics, les praderies es veuen afectades també per pertorbacions locals com la contaminació o els ancoratges de les embarcacions. Per això, en aquest context d'alta vulnerabilitat, les praderies de posidònia s'han d'adaptar per no desaparèixer, tot i que la seva capacitat adaptativa és baixa, en part a causa de les seves baixes taxes de reproducció sexual i mutació.

Els boscos de macroalgues de la costa atlàntica i de Canàries, espècies d'aigües temperades-fredes, han patit ja una important reducció a causa de l'augment de temperatura. En moltes d'aquestes zones ja estan desapa-reixent i són substituïdes per espècies d'aigües més càlides.

Altres afectacions inclouen els esculls de corall hermatípics (Cladocora caespitosa), de vermètids (Dendropo-ma petraeum) i les praderies de Zostera noltei i Zostera marina, així com els fons de rodòlits i maërl (Phymato-lithon calcareum, Lithothamnion corallioides) principalment de l'Atlàntic, ja que a causa de l'acidificació de les aigües projectada per a finals de segle existeix el risc de la dissolució de les seves estructures carbonatades.

2.1.4 MATRIUS RESUM

Les matrius següents mostren de manera resumida els principals impactes en la biodiversitat a les zones més vulnerables d'Espanya com a conseqüència del canvi climàtic. Les taules resumeixen els principals impactes generals que es poden esperar en la biodiversitat, derivats dels riscs climàtics (apartat 2.1.2) segons les zones més vulnerables: regió mediterrània (Taula 2-1) i regió muntanyosa (Taula 2-2) i segons els principals àmbits dels espais de custòdia, agrícola, espais forestals (inclosa la superfície poblada d'arbres amb espècies fores-tals, prats, pastures, matollars), riberes i aiguamolls i espais marins i litorals.

D'aquesta manera, per a cada zona vulnerable, les taules inclouen:

• ÀMBIT: Corresponent als principals àmbits dels espais de custòdia, agrícola, espais forestals (inclosa la superfície poblada d'arbres amb espècies forestals, prats, pastures, matollars), riberes i aiguamolls. En el cas de la regió mediterrània també s'inclouen espais marins i litorals.

• RISCS CLIMÀTICS: principals riscs derivats dels canvis en les variables climàtiques, com l'augment de temperatura, l'augment de sequera, l'augment de torrencialitat i l'augment del nivell del mar (apartat 2.1.2).

• IMPACTES EN LA BIODIVERSITAT: es descriuen a mode de resum els principals impactes generals (deri-vats dels riscs climàtics) en la biodiversitat dels sistemes i hàbitats de cada àmbit.



TAULA 2-1 REGI REGIÓ MEDITERRÀNIA Ó MEDITERRÀNIA

ÀMBIT RISCS CLIMÀTICS IMPACTES EN LA BIODIVERSITAT

TEM

PER

ATU

RA

SEQ

UER

A

TOR

REN

CIA

LITA

T

NIV

ELL

DEL

MA

R

LITORAL I MARÍ

X X X X

La biodiversitat de sistemes costaners com llacunes litorals o zones intermareals, així com els hàbitats bentònics, resultaran afectats a causa, principalment, de l'increment del nivell del mar, l'augment en la freqüència i la intensitat de temporals i l'increment de temperatures general. Alguns dels possibles impactes inclouen:

• Expansió d'espècies invasores i tropicalització de les espècies en zones marines.• Reducció de la densitat de plantes aquàtiques.• Dissolució d'estructures carbonatades d'esculls i animals marins a causa de l'acidificació de

les aigües per l'increment de la temperatura de l'aigua.• Inundació costanera i erosió de platges, dunes i penya-segats, i altres zones baixes (per

exemple: Delta de l'Ebre, desembocadures dels rius i estuaris i maresmes).• Disminució de la productivitat primària.

AGRÍCOLA X X X

La biodiversitat de sistemes agraris (cultius, bestiar i altra biodiversitat associada) resultaran afectats a causa, principalment, de l'increment de temperatures, la disminució de precipitació i el conseqüent increment de períodes de sequera, així com de l'increment de la torrencialitat i el nivell del mar. Alguns dels possibles impactes inclouen:

• Maduració primerenca de cultius.• Canvis en la productivitat dels cultius, tant en rendiment com en qualitat.• Aparició de malalties i plagues que afectaran la producció agrícola.• Establiment de plantes exòtiques que poden arribar a desplaçar la flora nativa.• Afectació i pèrdua de cultius per episodis de torrencialitat.• Reducció de la producció de pastures i canvis en l'abundància relativa d'espècies associades

a les altes taxes d'evaporació i la conseqüent reducció del període vegetatiu de les pastures.• Reducció de la producció animal (càrnia/làctia) associada a estrès tèrmic i hídric i a l'afecta-

ció de la producció de farratge.• Impactes per l'increment de risc d'incendis forestals sobre les produccions agrícoles, així

com risc d'incendi en els sistemes agraris.• Afectació per increment de salinització de sòls agrícoles litorals/costaners a causa de la

pujada del nivell del mar.

ESPAIS FORESTALS

X X

La biodiversitat d'espais forestals mediterranis resultarà afectada a causa, principalment, de l'increment de temperatures, la disminució de precipitació i el conseqüent increment de perío-des de sequera. Alguns dels possibles impactes inclouen:

• Episodis de decaïment forestal i mortalitat en formacions forestals (per exemple, espècies de Quercus i Pinus).

• Increment de la freqüència d'incendis forestals.• Increment de plagues i malalties forestals i establiment de plantes exòtiques que poden

arribar a desplaçar la flora autòctona.• Ascens de la línia de bosc.• Substitució per espècies més xèriques (requereixen menys aigua).• Canvis en la productivitat forestal.

RIBERES I AIGUAMOLLS

X X X

La biodiversitat de riberes i aiguamolls d'aigües continentals resultarà afectada a causa, prin-cipalment, de l'increment de temperatures, la disminució de precipitació i el conseqüent incre-ment de períodes de sequera, així com de l'increment de la torrencialitat. Alguns dels possibles impactes inclouen:

• Increment de l'estacionalitat del nivell de l'aigua.• Reducció de la vegetació riberenca i la biodiversitat dels rierols per la reducció del volum

d'aigües superficials.• Reducció d'hàbitat a causa de la reducció del cabal i el deteriorament d'aigües superficials.• Alteracions en la fenologia de les migracions de les aus que avancen la seva arribada a la

península a la primavera.• Increment de plagues i malalties.• Augment de l'erosió per desbordaments i inundacions, per increment de variacions del cabal.

FONT Elaboració pròpia



TAULA 2-2 REGIÓN MONTAÑOSA

ÀMBIT RISCS CLIMÀTICS IMPACTES EN LA BIODIVERSITAT

TEM

PER

ATU

RA

SEQ

UER

A

TOR

REN

CIA

LITA

T

NIV

ELL

DEL

MA

R

AGRÍCOLA X X X

La biodiversitat de sistemes agrícoles (cultius, bestiar i altra biodiversitat associada) resultaran afectats a causa, principalment, de l'increment de temperatures, la disminució de precipitació i el conseqüent increment de períodes de sequera, així com de l'increment de la torrencialitat. Alguns dels possibles impactes inclouen:

• Maduració primerenca de cultius.• Canvis en la productivitat dels cultius.• Aparició de malalties i plagues que afectaran la producció agrícola.• Establiment de plantes exòtiques que poden arribar a desplaçar la flora nativa.• Afectació i pèrdua de cultius per episodis de torrencialitat.• Reducció de la producció de pastures i canvis en l'abundància relativa d'espècies associades

a les altes taxes d'evaporació i la conseqüent reducció del període vegetatiu de les pastures.• Reducció de la producció animal (càrnia/làctia) associada a estrès tèrmic i hídric i a l'afecta-

ció de la producció de farratge.• Risc d'impacte per l'increment de risc d'incendis forestals sobre les produccions agrícoles,

així com risc d'incendi en els sistemes agraris.• Matollarització de pastures alpines.• Afectació per fortes pluges i erosió del sòl en cultius en zones de pendent.

ESPAIS FORESTALS

X X

La biodiversitat d'espais forestals en zones muntanyoses (subalpins i alpins) resultarà afectada a causa, principalment, de l'increment de temperatures, la disminució de precipitació i el conse-qüent increment de períodes de sequera. Alguns dels possibles impactes inclouen:

• Ascens de la línia de bosc.• Reducció general de la superfície climàticament adequada en formacions forestals i biodi-

versitat associada.• Reduccions en el creixement i l'augment en la mortalitat d'algunes espècies forestals (per

exemple, coníferes) a causa de la menor disponibilitat d'aigua per la sequera.• Desplaçaments altitudinals d'espècies a causa de les reduccions en el gruix de neu acumu-

lada i l'avançament del moment del desglaç per l'augment de les temperatures (per exem-ple, vegetació arbustiva d'alta muntanya en detriment de l'herbàcia, ascens de lacèrtids, lepidòpters).

• Increment de plagues i malalties i establiment de plantes exòtiques que poden arribar a desplaçar la flora nativa.

• Extinció (local) d'espècies d'alta muntanya.• Increment d'incendis forestals.• Avançament de la floració, la fructificació i el retard de la caiguda de la fulla en diverses

espècies arbòries.• Canvis en la producció forestal.

RIBERES I AIGUAMOLLS

X X X

La biodiversitat de riberes i aiguamolls d'aigües continentals resultarà afectada a causa, prin-cipalment, de l'increment de temperatures, la disminució de precipitació i el conseqüent incre-ment de períodes de sequera, així com de l'increment de la torrencialitat. Alguns dels possibles impactes inclouen:

• Desplaçament o rarefacció d'hàbitats i espècies més exigents en humitat (torberes).• Canvis en la fenologia reproductiva d'aus i papallones.• Increment de l'estacionalitat en alguns ecosistemes aquàtics amb risc de desaparèixer.• Reducció d'hàbitat a causa de la reducció del cabal i el deteriorament d'aigües superficials.• Increment de plagues i malalties.• Risc d'erosió per l'increment de variacions del cabal a causa de desbordaments i inundacions.

FONT Elaboració pròpia


2.2 MESURES D'ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

En base a tota la informació recopilada i analitzada sobre les regions i els sistemes més vulnerables d'Espanya, els impactes del canvi climàtic en la biodiversitat i la seva capacitat d'adaptació, en aquest apartat es deter-minen mesures d'adaptació que s'han d'aplicar potencialment en els projectes de custòdia.

Per determinar algunes d'aquestes mesures d'adaptació, s'ha realitzat un benchmarking d'accions (apartat 2.2.1) com a base per desenvolupar 14 fitxes d'acció per a projectes de custòdia (apartat 2.2.2). L'apartat 2.2.2.1 resumeix algunes de les fonts de finançament que les entitats de custòdia poden sol·licitar per finançar una part o totes les accions d'adaptació dels seus projectes de custòdia.

2.2.1 BENCHMARKING D'ACCIONS D'ADAPTACIÓ A ESCALA INTERNACIONAL, NACIONAL I LOCAL

Com a base per desenvolupar les 14 fitxes d'acció d'adaptació per aplicar en projectes de custòdia, es realitza un benchmarking d'accions, que comprèn la recopilació i l'anàlisi d'accions d'adaptació aplicades a escala in-ternacional, nacional i local, que inclouen, entre d'altres, les següents fonts bibliogràfiques:

• Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) i Plans regionals d'adaptació al canvi climàtic (Estra-tègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic; Pla Andalús d'Acció pel Clima: Programa d'Adaptació, etc.).

• Cinquè informe de l'IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic) - Canvi Climàtic 2014: Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat.

• Plataforma AdapteCCa. • Climate-Adapt (Europa). • Land Trust Alliance (USA): Land Trust Climate Change Initiative. • Fundación Natura (Colòmbia). • BeWater Project (Europa). • National Trust (UK). • The Nature Conservancy (WorldWide).

A partir d'aquest anàlisi, es seleccionen aquelles accions amb resultats més satisfactoris o més innovadores respecte a la reducció de la vulnerabilitat de la biodiversitat i respecte a la conservació i l'adaptació de la biodi-versitat als impactes irreversibles del canvi climàtic. S'han tingut en compte aquelles accions susceptibles de ser aplicades en projectes de custòdia i, per tant, s'ha procurat incloure accions amb un pressupost assequible.

2.2.2 FITXES D'ACCIÓ D'ADAPTACIÓ PER A PROJECTES DE CUSTÒDIA

A partir de la informació recopilada i analitzada en apartats anteriors, especialment del benchmarking d'ac-cions (apartat 2.2.1), es realitzen 14 fitxes d'acció susceptibles de ser aplicades en projectes de custòdia. Així doncs, aquest apartat pretén servir com a base de dades de possibles mesures d'adaptació a adoptar per les entitats de custòdia.

De totes maneres, cal destacar que moltes de les mesures de conservació actualment aplicades per les en-titats de custòdia contribueixen ja a l'adaptació dels objectes de conservació (hàbitats, grups, espècies, etc.): accions com la millora de la connectivitat ecològica entre espècies, l'eliminació d'espècies invasores, la creació d'un mosaic heterogeni d'espècies, entre d'altres.



Les següents mesures pretenen servir d'inspiració no només per continuar el treball de conservació ja desen-volupat per les entitats, sinó per reforçar aquestes accions, i també per servir d'inspiració amb noves accions no aplicades per les entitats en l'actualitat i per aquelles entitats que comencen a treballar amb algun sistema o hàbitat concret.

Finalment, cal destacar que l'adaptació és específica del lloc i el context i que poden existir diferents mètodes per reduir els impactes segons el cas. Per aquest motiu, les actuacions detallades a cada una de les 14 fitxes són orientatives i pretenen servir com a base de dades i font d'inspiració general, per la qual cosa es recomana que, en cada cas i en la mesura que sigui possible, s'estudiï cada una de les possibilitats i es valori i es consulti a experts (per exemple, investigadors) quina opció és l'ideal per al projecte o entitat de custòdia corresponent, així com el mode d'execució de l'acció, etc.

Les 14 fitxes d'acció, que es detallen a continuació, contenen els punts següents:

• ACCIÓ X: Indica el número de l'acció (de l'1 al 14) i el títol, on s'indica la biodiversitat afectada (hàbitats, sistemes, etc.).

• RISCS CLIMÀTICS: s'indiquen els riscs climàtics (increment de temperatura, increment de sequera, aug-ment de la torrencialitat i augment del nivell del mar) que afecten més significativament a la biodiversitat.

• REGIONS POTENCIALS D'APLICACIÓ: s'indica al mapa, com a orientació, aquella regió o regions principals on potencialment es pot aplicar aquesta acció.

• ÀMBIT: indica l'àmbit dels espais de custòdia al qual pertany la biodiversitat afectada: agrari, espais fo-restals (inclosa la superfície poblada d'arbres amb espècies forestals, prats, pastures, matollars), riberes i aiguamolls, i litoral i marí.

• DESCRIPCIÓ: inclou una explicació curta dels principals impactes en la biodiversitat i detalla algunes de les accions d'adaptació que es poden aplicar en projectes de custòdia. En alguns casos, s'inclouen també impactes o accions específiques per a alguns grups, gèneres o espècies rellevants a destacar, ja sigui per la seva major vulnerabilitat dins d'aquest hàbitat o sistema, per ser endèmic de la zona, entre d'altres.

• ESPAIS DE CUSTÒDIA: indica alguns exemples d'espais de custòdia on s'han realitzat les accions detalla-des a la fitxa o similars, o espais de custòdia que treballen per a la conservació d'aquest hàbitat, sistema o espècie.

• DURADA: indica la durada aproximada de l'execució de l'acció (1 o 2 anys, de 3 a 5 anys o 5 anys o més).

• COST: indica, de manera gràfica, el cost aproximat de l'execució de l'acció. A l'apartat 2.2.2.1 es resumei-xen les principals fonts de finançament per executar aquestes mesures.

• MANTENIMENT: indica el manteniment o treball aproximat a realitzar per tal que l'acció perduri una ve-gada executada (manteniment bianual o més freqüent, anual o biennal o menys freqüent).

• FONT: s'indiquen les principals fonts bibliogràfiques utilitzades per a la determinació de les accions. Les referències bibliogràfiques completes es poden trobar a l'apartat 6.



ACCIÓ 1 ADAPTACIÓ DELS CULTIUS

IMPACTE

TEMPERATURA SEQUERAREGIONS

POTENCIALS D'APLICACIÓ

NIVELL DEL MAR TORRENCIALITAT

ÀMBIT AGRÍCOLA

DESCRIPCIÓ

Tot i que l'increment de la concentració de CO2 atmosfèric derivat del canvi climàtic pugui tenir un efecte positiu so-bre les taxes fotosintètiques en els cultius, aquest efecte es pot veure compensat pels efectes negatius de les altes temperatures, les menors precipitacions o l'increment de la torrencialitat, fet que afecta el creixement i la producció dels cultius. Les actuacions d'adaptació o el grau d'aplicació d'aquestes variaran segons el tipus de cultiu i la zona geogràfica on s'està cultivant, entre altres factors, però algunes de les actuacions generals d'adaptació dels cultius que possiblement cal realitzar són:

• Aplicar millores en les pràctiques agrícoles: estratègies de conservació de l'aigua del sòl i emmagatzematge en bas-ses superficials, incorporació de carboni en el sòl, rotacions de cultius i tècniques d'agricultura de precisió en el reg.

• Impulsar el reg de suport en moments de màxima sequera (per exemple, vinya, olivera, etc.).

• Millorar la gestió de l'aigua amb captacions per retenir l'aigua de pluja.

• Revisar el patró de plantació del cultiu: zones més humides, menys exposades a les radiacions, densitat de plan-tació, etc.

• Emprar tecnologies predictives per fer front a les eventualitats: meteorologia (fins i tot amb aparells propis com pluviòmetres, etc.), o altres serveis que informin de l'aigua que es pot utilitzar per regar (per exemple, Ruralcat), o que avisin si les collites s'avancen o es retarden (per exemple, Fenocat).

• Reduir la mecanització del sòl per conservar-ne la fertilitat i evitar la desertificació o desertització.

• Cultivar varietats més adaptades a les noves condicions climatològiques, especialment a majors temperatures i sequera: plantes amb menys fulles que no evapotranspirin tant, varietats que brotin abans, que capturin millor l'ai-gua del sòl, de cicle més llarg per contrarestar l'acceleració del desenvolupament per majors temperatures, etc.

• Recuperar varietats locals de cultiu i races autòctones de bestiar que puguin resistir millor la sequera i les altes temperatures.

• Canviar les dates de plantació dels cultius per respondre al canvi climàtic.

• Avaluar el desplaçament del cultiu en altitud i cap a latituds més elevades buscant temperatures més fredes. Aquest desplaçament s'ha d'avaluar, ja que a l'efecte directe del canvi climàtic sobre una determinada zona s'hi pot unir la pèrdua de competitivitat davant d'altres i accelerar el procés de transformació i abandonament de l'activitat agrícola en zones sensibles.

ESPAIS DE CUSTÒDIA

L'asociación de Naturalistas del Sureste (ANSE) - Reserva Biológica de Malcamino (Mazarrón) / Fundación Oxígeno i Bodegas Marta Maté / IAEDEN (Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura) – GOB Menorca (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa)

DURADA 1-2 ANYS 3-5 ANYS 5 ANYS o MÉS

COST X

MANTENIMENT BIANUAL O MÉS FREQÜENT ANUAL BIENNAL O MENYS FREQÜENT

FONT Enoviticultura (2017) / ESCACC (2012) / Espigall (2017) / Mínguez et al. (2005) / OCCC i Lavola (2017)



ACCIÓ 2 ADAPTACIÓ DE ZONES HUMIDES (AIGÜES CONTINENTALS) – AMFIBIS I RÈPTILS

IMPACTE




ÀMBIT RIBERES I AIGUAMOLLS

DESCRIPCIÓ

El conjunt de rius i zones humides cobreix l'1% de la superfície terrestre però alberga més del 25% de tota la fauna vertebrada i moltes altres espècies. Les condicions climàtiques adverses previstes pels efectes del canvi climàtic, com l'augment de la temperatura i la disminució de la precipitació, provocaran un deteriorament de les aigües superficials i augmentaran el risc de canvis en l'estacionalitat o la desaparició d'aquests sistemes, per tant, actuar sobre aquests hàbitats és clau per reduir els impactes sobre la seva biodiversitat. A aquests impactes climàtics, s'hi afegeix l'impacte existent de destrucció generalitzada d'hàbitats (per canvis en els usos del sòl, contaminació, etc.) i la introducció d'espècies exòtiques amb comportament invasor que competeixen per l'aliment i l'hàbitat. Per això, les entitats de custòdia poden:

• CCrear nous punts d'aigua/basses per incrementar l'hàbitat disponible i augmentar la connectivitat de les pobla-cions fragmentades i fomentar la biodiversitat associada.

• Mantenir i recuperar les antigues basses abandonades.

• Retornar la capacitat d'inundació i la millora de la qualitat de l'aigua (recuperar la vegetació palustre i subaquà-tica i, amb ella, la fauna associada).

• Optimitzar l'ús de l'aigua per evitar que s'assequin les basses (regular l'ús de l'aigua a la zona, per exemple, en el paisatgisme, i promoure la recol·lecció d'aigua a la zona per diferents usos).

• Regular l'accés del bestiar.

• Reforestar el perímetre i recuperar els entorns semiforestals.

• Reduir les amenaces existents, com la destrucció dels hàbitats, mitjançant la identificació i la protecció de les zones considerades refugis (zones que davant del canvi climàtic en les condicions climàtiques poden suposar un refugi per a determinades espècies) i la millora de la connectivitat entre les poblacions locals d'amfibis i rèptils.

• Eliminar les espècies exòtiques invasores de flora i fauna, com per exemple les poblacions exòtiques de tortuga de Florida (Trachemys scripta), mitjançant trampes naturals per capturar els exemplars adults i evitar-ne la reproducció i la proliferació.

• Realitzar un seguiment de la qualitat de l'aigua i del bosc de ribera.

• Eliminar elements degradants com ara enderrocs.

• Promoure la millora de l'ús públic.

• Realitzar un seguiment de diferents poblacions d'amfibis i rèptils per recopilar informació, conèixer el seu estat de conservació i poder aplicar les actuacions més eficients.

Un exemple d'espècie vulnerable en aquests hàbitats és la tortuga d'estany (Emys orbicularis). El futur d'aquesta i altres espècies passa per una protecció efectiva del seu hàbitat, així com per projectes de reintroducció que estabi-litzin les seves poblacions. Algunes accions addicionals que cal realitzar són:

• Monitorejar la biodiversitat associada als espais humits ocupats per la tortuga (principalment amfibis) com a bioindicadors de l'estat de l'hàbitat.

• Realitzar una cria i reforç poblacional i construir plataformes d'insolació per a aquestes tortugues aquàtiques (Emys orbicularis, Mauremys leprosa).



DESCRIPCIÓ

A causa de l'increment de temperatures, i en zones muntanyoses de les zones temperades (sobretot per sobre dels 1.500 metres), el risc de proliferació del fong quítrid patogen en amfibis (Batrachochytrium dendrobatidis) aug-menta, per la qual cosa els amfibis en aquestes zones són més vulnerables a patir la malaltia de la quitridiomicosi. Accions addicionals que cal realitzar en aquests casos:

• Evitar els moviments no naturals d'amfibis a les zones que encara es troben lliures de les soques virulentes del fong.

• Realitzar un seguiment dels efectes del canvi climàtic sobre els amfibis i sobre les espècies sensibles al fong (anàlisis periòdiques a les poblacions afectades i a qualsevol exemplar trobat mort).

• Crear o millorar els mitjans de reproducció dels amfibis considerant que les temperatures altes dificulten el desenvolupament de la malaltia (el creixement òptim del fong disminueix a partir dels 28°C), optant per exem-ple per masses d'aigua temporals que s'assequen a l'estiu (si ho permet la biologia de les espècies d'amfibis en qüestió). Afavorir l'exposició de l'aigua al sol per elevar-ne la temperatura fins que se superin els 20° a l'estiu, mitjançant la reducció de la profunditat de la massa d'aigua.

• Realitzar accions de sensibilització/comunicació sobre els amfibis, la malaltia produïda pel fong quítridi i promou-re la divulgació entre la comunitat científica i l'administració sobre mesures de prevenció.

ESPAIS DE CUSTÒDIA

Grup de Natura Freixe - Finca Mas de Pitoia (Tarragona) / Fundación Global Nature – Tierra De Campos (Palència) / Associació Columbares - Projecte Amphibia / WWF España - Refugi de Rapaces de Montejo de la Vega / Ecoherencia, S.C.A - Projecte “charity pot” / ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ (COMUNITAT VALENCIANA).


COST X


FONT Bosch, J. (2015) / Cobelas et al. (2005) / EC (2018) / Fundació Emys (2018) / Fundación Global Nature (2018) / Fundación Natura (2016) / GOB Menorca (2018) / LIFE Potamo Fauna (2018) / Plataforma Custodia del Territorio (2017) / Plataforma Custodia del Territorio (2015)/ Societat Catalana d’Herpetologia / The Nature Conservancy (2018) / WWF (2013) / Vegeu fitxa acció 3



ACCIÓ 3ADAPTACIÓ DE ZONES HUMIDES

(AIGÜES CONTINENTALS) – AUS AQUÀTIQUES I PEIXOS D'AIGUA DOLÇA

IMPACTE





DESCRIPCIÓ

El conjunt de rius i zones humides cobreix l'1% de la superfície terrestre però alberga més del 25% de tota la fauna vertebrada i moltes altres espècies. Les condicions climàtiques adverses previstes per efecte del canvi climàtic, com l'augment de la temperatura i la disminució de la precipitació, provocaran un deteriorament de les aigües superfi-cials i augmentaran el risc de canvis en l'estacionalitat o la desaparició d'aquests sistemes, per tant, actuar sobre aquests hàbitats és clau per reduir els impactes sobre la seva biodiversitat. Per això, a més de les accions d'adapta-ció dels hàbitats d'aiguamoll esmentats a la fitxa anterior (acció 2), les entitats de custòdia poden:

• Realitzar censos d'aus aquàtiques: durant els mesos de reproducció, realitzar censos d'aus nidificants de les espècies amenaçades com el bitó (Botaurus stellaris), el xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris), la fotja banyuda (Fulica cristata), el fumarell negre (Chlidonias niger), el martinet ros (Ardeola ralloides), l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala) o el morell xocolater (Aythya nyroca) per tal d'estimar el nombre de parelles reproducto-res. De les espècies no amenaçades, prendre'n nota de la presència i fer-ne una estimació de l'abundància.

• Portar a terme actuacions sobre algunes de les espècies de peixos d'aigua dolça més amenaçades com l'esturió (Acipenser sturio), l'anguila (Anguilla anguilla), l’Iberochondrostoma oretanum, el Parachondrostoma arrigonis, la bagra catalana (Squalius palaciosi) o el samaruc (Valencia hispanica) considerades en perill crític, així com moltes espècies de barbs o bogues en situació vulnerable. Algunes d'aquestes actuacions poden ser:

- Construir passos o escales per a peixos o sistemes de transferència com rampes de roques o rius artificials que permetin superar els obstacles físics propis de l'acció humana com ara preses i altres elements per faci-litar-los moviments reproductius i garantir la connectivitat del seus hàbitats.

- Fomentar la pesca selectiva: elaborar una guia de pesca selectiva específica d'espècies exòtiques invasores per tal que les activitats de pesca esportiva afavoreixin la reducció de la pressió que aquestes espècies exò-tiques com el cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i diverses espècies de peixos exòtics, com el silur (Silurus alanis), exerceixen sobre les autòctones i sobre la biodiversitat de l'hàbitat en general.

ESPAIS DE CUSTÒDIA

Entorn fluvial del parc natural Hoces del Río Riaza (Segòvia) - Confederació Hidrogràfica del Duero (CHD) i WWF / conca de l'Ebre, estanys de Basturs (Isona) – Estació Biològica del Pallars Jussà / Confederació Hidrogràfica del Duero - Fundación Tormes-EB (Salamanca)


COST X


FONT BeWater (2017) / BeWater (2016) / Consorci de l’estany (2018) / Junta de Andalucía (2015) / Vegeu fitxa acció 2



ACCIÓ 4 ADAPTACIÓ DE L'ALTA MUNTANYA

IMPACTE




ÀMBIT ESPAIS FORESTALS

DESCRIPCIÓ

L'alta muntanya és probablement un dels sistemes més amenaçats pel canvi climàtic a Espanya. L'increment de temperatura, les reduccions en el gruix de neu acumulada i l'avançament del desglaç estan ocasionant greus alte-racions en els ecosistemes d'alta muntanya (estatge alpí i nival), especialment en aquelles espècies adaptades al fred extrem, com la perdiu blanca (Lagopus muta), l'ermini (Mustela erminea) o el pardal d'ala blanca (Montifringi-lla nivalis), entre moltes altres. Com a conseqüències, juntament als efectes també de l'abandonament dels usos tradicionals de gestió del territori i al descens de la ramaderia, es produeix la matollarització de les comunitats de pastures d'alta muntanya i el desplaçament altitudinal de plantes, fet que redueix de manera important la disponi-bilitat de l'hàbitat per a les comunitats de pasturatges d'alta muntanya. Algunes de les accions d'adaptació que cal realitzar són:

• Recopilar informació sobre com les diferents comunitats (sobretot les més vulnerables) responen al canvi climà-tic, per exemple, la capacitat de dispersió de les plantes, el seu èxit reproductiu (mesurat en grau de mortalitat, abundància/escassetat de flors) i els signes d'estrès (per exemple, pansiment de les fulles), per poder dissenyar mesures d'adaptació específiques per a cada cas.

• Difondre aquests coneixements cap a tots els actors de la conservació i també cap a la població per promoure, d'aquesta manera, l'intercanvi d'informació i la conscienciació de la vulnerabilitat d'aquests sistemes.

• Realitzar accions com desbrossaments manuals per trencar la continuïtat del combustible en cas d'incendi.

• Reintroduir o forçar (segons correspongui) la cabana ramadera, on les comunitats d'alta muntanya es vegin ame-naçades per la matollarització.

• Assegurar la connectivitat a escala local dels prats d'alta muntanya.

• Per a aquelles poblacions d'espècies alpines en situació de perill crític (aquelles en què l'adaptació in situ ja no sigui viable), valorar la migració assistida a hàbitats propers, analitzant-ne prèviament la viabilitat i els possibles impactes que aquesta migració pugui ocasionar al nou hàbitat (ja que pot ser una tècnica invasiva per a les espè-cies locals del nou hàbitat).

• En rius i rierols d'alta muntanya, mantenir la connectivitat al llarg dels llits i eliminar obstacles (com ara resclo-ses, preses, etc.).

• En congestes (zones d'acumulació de neu) prestar atenció estricta a elements singulars com pasturatges psicro-xeròfils, borreguers, torberes, etc.

• Reduir altres impactes i pertorbacions sobre els ecosistemes, com la pressió humana derivada del turisme. Mini-mitzar els impactes de l'ús públic, regulant i zonificant usos i activitats.

ESPAIS DE CUSTÒDIA

Asociación Galega de Custodia del Territorio - Projecte de millora de l'hàbitat del gall fer al Mont Agulleiro a la Reserva de la Biosfera d'Os Ancares de Lugo i els Monts de Navia, Cervantes i Becerreá / Asociación Profesional de Agentes Forestales y Medioambientales de Palencia (AFYM) – Projecte de millora d'hàbitat en zones d'especial protecció i àrees crítiques de gall fer cantàbric als monts de Velilla del Rio Carrión (Palència)


COST X


FONT CENEAM (2016) / Escudero et al. (2015) / OPCC (2013)



ACCIÓ 5 ADAPTACIÓ DE LLACUNES I ESTUARIS COSTANERS

IMPACTE




ÀMBIT LITORAL

DESCRIPCIÓ

Els efectes del canvi climàtic més severs sobre llacunes i estuaris costaners deriven de la pujada del nivell del mar. Aquests inclouen inundacions i alteracions en la distribució d'espècies per l'augment de la salinitat, entre d'altres. Algunes de les accions que cal realitzar per fer front als impactes del nivell del mar i la degradació dels hàbitats són:

• Delimitar i inventariar les àrees afectables per l'augment del nivell del mar, l'onatge i la marea per tal de definir on aplicar estratègies de protecció d'hàbitats.

• Restablir la connectivitat hidrològica entre la llacuna costanera i el mar per tal que s'incrementi l'entrada de sediment cap a la llacuna durant les tempestes marines.

• Crear illes per recuperar la nidificació d'aus aquàtiques que actualment no es reprodueixen per falta de vegetació a les riberes de les llacunes i també per l'escassetat d'aliment (a causa que moltes aus avancen la migració per l'augment de temperatures), fet que posa en risc l'èxit de l'època de cria.

• Eliminar, si és possible, aquelles infraestructures (agrícoles, piscifactories, etc.) i restablir-les al seu estat natural com a aiguamoll per tal que les aus les utilitzin com a zona d'alimentació i repòs.

• Delimitar físicament la zona de vegetació entre la platja i la llacuna per a la seva protecció i restauració (per exemple, amb vegetació natural com matollars costaners de càdec [Juniperus oxycedrus] o altres formacions arbustives d'ambients salins).

• Eliminar les espècies exòtiques invasores i substituir-les per espècies autòctones.

• Limitar l'accés per terra en algunes zones per reduir l'impacte per depredadors i humans.

• Identificar, tenint en compte les prediccions climàtiques locals, aquelles àrees més favorables en el futur per a l'expansió d'hàbitats existents i crear zones tampó per protegir-les de l'arribada d'espècies.

• Restaurar o crear corredors i nous hàbitats per fomentar el moviment natural entre hàbitats de les espècies.

• Ajudar en el flux per promoure la variabilitat genètica que serà vital per augmentar la capacitat adaptativa de les espècies.

• Plantar espècies vegetals autòctones més adaptades a la salinitat.

• Establir perímetres de protecció a l'entorn de les llacunes costeres que en permetin la connectivitat amb altres ecosistemes (terrestres i/o aquàtics) naturals adjacents, especialment aquells que estan ubicats dins d'un LIC.

• En els estuaris, determinar un règim d'aportacions d'aigua dolça per mantenir els gradients de salinitat dins del rang natural de variació.

• Restaurar els aiguamolls propers amb l'objectiu de recuperar la diversitat biològica i millorar la qualitat de l'aigua de l'estuari.

ESPAIS DE CUSTÒDIA

Asociación de Naturalistas del Sureste (ANSE) – Projecte de conservació d'arenals i llacunes costeres al sud-est de la península Ibèrica


COST X


FONT ANSE (2018) / Centrero Uceda et al. (2005) / CLIMATE-ADAPT (2015) / Ibañez et al. (2009) / Land Trust Alliance (2008) / LIFE Delta Lagoon (2014) / Soria et al. (2009)



ACCIÓN 6 ADAPTACIÓ DELS HÀBITATS COSTANERS

IMPACTE




ÀMBIT LITORAL

DESCRIPCIÓ

A causa dels impactes del canvi climàtic, especialment els derivats de la pujada del nivell del mar i l'augment de la torrencialitat, juntament amb la ja existent pressió antròpica, el hàbitats costaners espanyols són molt vulnerables a la degradació i la pèrdua de biodiversitat dels seus ecosistemes, com els ecosistemes dunars. Algunes actuacions d'adaptació que s'han de poder executar en aquest sentit són:

• Instal·lar esculls marins artificials per reduir l'efecte dels temporals.

• Eliminar altres causes d'alteració com les provinents d'activitats humanes.

• Establir un sistema de control i prevenció per preveure possibles plagues i malalties que afectin la productivitat piscícola o marisquera segons correspongui.

• Adaptar el sistema dunar, que consta de les fases següents:

- Reconstruir la morfologia de la duna costera mitjançant captadors passius de sorra, habitualment de vímet o espartina però també amb estaques de fusta.

- Revegetar. Clau per a la restauració ecològica i sostenible del sistema dunar. Per això, encara que totes les espècies exerceixin la seva funció dins de l'equilibri dinàmic, existeixen espècies clau que exerceixen un paper fonamental sobre la dinàmica eòlica d'un cordó dunar, mentre que, per a altres, aquest paper constructor és molt menor. Per aquest motiu, les espècies prioritàries que cal introduir són el jull de platja (Elymus farctus) i el borró (Ammophila arenaria).

- Eliminar la flora i la fauna exòtica invasora.

- Instal·lar sistemes de protecció, que solen ser tancaments de fusta i malla metàl·lica, de fusta plàstica o de fusta i corda, juntament amb la instal·lació de passarel·les i cartells i altres sistemes de comunicació.

• Realitzar un manteniment de la reconstrucció dunar i els ecosistemes afectats i un seguiment dels impactes de-rivats de la pujada del nivell de mar i la torrencialitat que afectin els hàbitats costaners i els ecosistemes objecte de conservació, per gestionar i adaptar les accions que cal executar de manera eficient.

ESPAIS DE CUSTÒDIA

Platja de Merón, Parc Natural d'Oyambre - Asociación Cambera (Cantàbria) / Platja de la Paella (Tarragona) - Grup de Treball de Custòdia Marina i Litoral de la XCT / Costa del Mont Candina - Ajuntament de Liendo (Cantàbria) / Paisatges Vius – Ajuntament de Vandellòs (Barcelona)


COST X


FONT Ley et al. (2007) / Martín Prieto et al. (2016) / National Trust (2015) / Sanjaume y Gracia (2011)



ACCIÓ 7 ADAPTACIÓ DE L'ARBRATGE URBÀ I PERIURBÀ

IMPACTE





DESCRIPCIÓ

La vulnerabilitat al canvi climàtic de la diversitat de la vegetació i l'arbratge urbà i periurbà, que es deu principalment a l'increment de temperatures i períodes de sequera, així com l'increment d'onades de calor, es pot reduir mitjançant les següents accions d'adaptació:

• Incrementar la diversitat interespecífica: els boscos mixtos són més resistents a les pertorbacions per sequeres o tempestes, així com a les plagues. Per això, sobretot en àmbits periurbans, realitzar actuacions (per exemple aclarides) a masses forestals denses que permetin l'entrada al sistema de llavors d'altres espècies i promoguin el creixement del banc de plàntules de les espècies de la comunitat madura, fet que n'incrementarà la resiliència.

• Seleccionar espècies de vegetació i arbratge urbà adaptables a nous escenaris climàtics: basar la selecció en paràmetres de tolerància a condicions de temperatura ambiental creixent, menor disponibilitat d'aigua, la salinitat (segons la zona geogràfica), així com de resistència a plagues i malalties. Considerar la referència dels jardins botànics o centres d'investigació especialitzats on es cultiven espècies ben adaptades a climes secs.

• Escollir, preferiblement, espècies autòctones, ja que algunes espècies no autòctones no toleren o suporten amb dificultats els condicionants biogeogràfics i climàtics del clima mediterrani i, a més, d'aquesta manera, es redueix la competència d'espècies al·lòctones. Exemples d'arbres autòctons: el lledoner (Celtis australis), l'auró blanc (Acer campestre) o el freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia).

• Realitzar un inventari dels arbres i altra vegetació i revisions periòdiques per evitar situacions de risc.

• Identificar adequadament les exigències de cada arbre (per exemple, la quantitat i el tipus determinat de sòl, l'es-pai per desenvolupar-se, altres condicions agronòmiques del medi urbà i periurbà, etc.) per optimitzar la dedicació i els costos de manteniment i augmentar els serveis ambientals i culturals que ofereix.

• Fer una gestió sostenible de l'aigua de reg, ajustant la dosi i la freqüència de reg per a cada espècie. Prioritzar l'ús d'aigües alternatives a la potable. Valorar la construcció de dipòsits pluvials.

ESPAIS DE CUSTÒDIA

Associació de veïns d'Ulía (Sant Sebastià)


COST X


FONT Ajuntament de Barcelona (2017) / Belloch Forestal (2018) / CLIMATE-ADAPT (2016) / Matías et al. (2015)



ACCIÓ 8 ADAPTACIÓ D'HÀBITATS DE LA ZONA BENTÒNICA

IMPACTE




ÀMBIT MARÍ

DESCRIPCIÓ

L'augment de la temperatura, la pujada del nivell del mar i l'augment de la torrencialitat augmenten la vulnera-bilitat de comunitats bentòniques (formades pels organismes que habiten el fons dels ecosistemes marins), com les praderies de posidònia del Mediterrani (Posidonia oceanica), els boscos de macroalgues de la costa atlàntica i de Canàries (d'aigües temperades-fredes), els esculls de corall hermatípics (Cladocora caespitosa), de vermètids (Dendropoma petraeum) i les praderies de Zostera noltii i Zostera marina, així com els fons de rodòlits i maërl (Phymatolithon calcareum, Lithothamnion corallioides), principalment de l'Atlàntic, ja que a causa de l'acidificació de les aigües projectada per a finals de segle, existeix el risc de la dissolució de les seves estructures carbonatades. Algunes actuacions generals d'adaptació que cal executar són:

• Ampliar la connectivitat entre les localitats dels hàbitats i els sistemes objecte de conservació.

• Restaurar les zones més degradades dels hàbitats mitjançant la neteja de deixalles del fons marí.

• Controlar la qualitat de l'aigua a primera línia de costa.

• Controlar i eradicar les espècies d'algunes algues invasores com Caulerpa taxifolia, Caulerpa racemosa i Lopho-cladia lallemandii.

• Realitzar estudis d'inventaris locals a petita escala que millorin el coneixement de la biocenosi d'aquestes comu-nitats biòtiques.

• Realitzar accions de tipus comunicatives i preventives d'impactes no climàtics, com ara influir en l'administració competent per tal que consideri incompatible la pesca d'arrossegament a totes les àrees on aquests hàbitats (per exemple, la posidònia) són presents, així com per tal que reguli l'ús públic de les àrees on n'hi ha presència (tant regulació de l’ancoratge, com pràctica de submarinisme, etc.)

• Elaborar material divulgatiu en funció del grup de població objectiu (escolars, pescadors, navegants, bussejadors, administracions).

ESPAIS DE CUSTÒDIA

Associació Posidònia 2021 / Projecte Posidònia-Escola del Mar – ANSE (Asociación de Naturalistas del Sureste)


COST X


FONT Junta de Andalucía (2018) / Kersting (2016) / Posidònia 2021



ACCIÓ 9 ADAPTACIÓ DELS BOSCOS MEDITERRANIS

IMPACTE





DESCRIPCIÓ

El dèficit hídric causat per l'augment de temperatures i la sequera afectarà a mig termini els boscos i les masses forestals de tota la península Ibèrica: episodis de decaïment forestal i mortalitat en diverses espècies, com les dels gèneres Quercus i Pinus, i major incidència de plagues o incendis, entre altres. La silvicultura per a l'adaptació és una resposta tècnica als impactes observats i esperats del canvi climàtic sobre els boscos. Algunes d'aquestes intervencions silvícoles inclouen:

• Incrementar la diversitat interespecífica: els boscos mixtos són més resistents a les pertorbacions per sequeres o tempestes, així com a les plagues.

• Incrementar la diversitat estructural, amb individus de diferents mides i edats, per reduir la vulnerabilitat del bosc.

• Potenciar les espècies autòctones més ben adaptades al rang futur de condicions climàtiques (més xeròfiles, etc.).

• Disminuir el risc de grans incendis forestals reduint la biomassa o amb pasturatge de conservació, si és possible.

• Pi pinyer (Pinus pinea): aplicar règims de clares des d'edats primerenques (10-15 anys) mitjançant una aclarida intensa de valors d'entre 250-400 peus/ha.

• Pi blanc (Pinus halepensis): promoure la generació d'estructures de menor risc (els regenerats després d'un in-cendi d'alta densitat són molt vulnerables a la incidència de nous focs i plagues) i augmentar-ne el creixement i el vigor mitjançant aclarides primerenques sobre els regenerats naturals de menys de 10 anys, areals, mecanitzats i de forta intensitat (eliminació de més del 80-90% dels peus, fins a densitats de 1000-1600 peus/ha). Acompanyar d'una neteja de matollar existent del sotabosc.

• Quercus: aplicar afavoriments vegetals (tallades a muntanyes baixes en què es deixen en peu alguns individus) de moderats a forts, seleccionant el brot més vigorós de cada soca, que puguin anar acompanyats d'altres mesures com la poda o l'acotament al bestiar.

Per a l'aplicació de mesures de silvicultura per a l'adaptació al canvi climàtic, és necessari conèixer els impactes i considerar els escenaris de canvi climàtic, així com definir els objectius de gestió (productius, ambientals, etc.) i monitorejar de manera continuada l'efecte d'aquestes pràctiques.

ESPAIS DE CUSTÒDIA

Amics de La Trapa - Finca la trapa (Reserva Natural)


COST X


FONT Bravo-Fernández and Serrada (2012) / Consell insular de Menorca (2015) / Cotillas et al. (2009) / Gordo et al. (2009) / IEFC (2018) / Millar et al. (2007) / ORGEST (2018) / Rodríguez-Soalleiro et al. (2009) / Serrada et al. (2011) / The Nature Conservancy (2011)



ACCIÓ 10 ADAPTACIÓN DE LA VEGETACIÓN DE RIBERA

IMPACTE





DESCRIPCIÓ

L'augment de temperatura i la disminució de la precipitació provocaran un menor subministrament d'aigües super-ficials, que afectarà la vegetació de ribera i la biodiversitat dels rius i rierols. Aquestes noves condicions climàtiques afavoriran l'aparició d'espècies exòtiques invasores que poden afectar greument la biodiversitat d'aquests ecosiste-mes. Per adaptar la vegetació riberenca es poden dur a terme les actuacions següents:

• Eliminar parets laterals o estructures laterals dures que permetin un millor desenvolupament morfològic per reperfilat i ampliació de la secció fluvial. També es poden reforçar o construir noves illes fluvials que ajudin a aquesta finalitat.

• Plantar vegetació de protecció, prioritàriament arbres autòctons caducifolis que, a més de poder albergar altres espècies animals i vegetals, serveixin de protecció contra els efectes del vent i redueixin l'evaporació i l'asseca-ment o la pèrdua d'aigua dels sols riberencs i la invasió d'espècies exòtiques.

• Augmentar la vegetació i recuperar les diferents franges de vegetació de ribera per regular el cabal.

• Substituir espècies exòtiques d'arbres com acàcies i plataners i altres espècies vegetals invasores com la canya americana (Arundo donax), la falguera d'aigua (Azolla filiculoides) o la canya d'Índia (Canna indica) per espècies autòctones com el vern, els salzes, els freixes o altres plantes pròpies de l'hàbitat, com per exemple el canyís (Phragmites australis) i la boga (Typha sp.).

• Construir passarel·les i ponts, així com punts d'albirament que permetin l'ús recreatiu i divulgatiu de l'espai fluvial i l'activitat quotidiana de la població sense perjudicar la conservació de l'espai.

• Col·locar cledes protectores i abeuradors per a bestiar fora de la zona riberenca per fer compatible aquesta acti-vitat agrària amb la correcta conservació (si fos el cas).

• Optimitzar l'ús de l'aigua a les explotacions properes.

• Eliminar preses, assuts, guals i altres obstacles i infraestructures en desús.

• Eliminar residus sòlids i altres residus o elements contaminants perjudicials.

• Reconstruir antics meandres i recolzades del riu que permetin l'estabilitat dinàmica, incrementar la biodiversitat i augmentar la capacitat d'autodepuració de l'ecosistema aquàtic. Amb aquesta actuació, també s'aconsegueix retenir les onades d'inundació i prolongar els escolaments prevenint d'aquesta manera desperfectes riu avall.

ESPAIS DE CUSTÒDIA

Riu Millars (Almassora i Borriana) – Bq Oil España i Fundació Limne, riu Cànyoles (Canals) – Acdema i Fundació Limne, Estany de Nules (Castelló) – Fundació Telefónica i Fundació Limne, Riera de Molinàs (Colera), Riera de Llançà (Llançà), riu Congost (Les Franqueses del Vallès i Canovelles) i Projecte Riberes del Ter (Osona)


COST X


FONT BeWater (2016)



ACCIÓ 11 ADAPTACIÓ DE LA RAMADERIA

IMPACTE




ÀMBIT AGRARI

DESCRIPCIÓ

La vulnerabilitat de la ramaderia al canvi climàtic es deu a diversos factors: consum directe d'aigua i requeriments hídrics de pastures, que es poden veure afectats per la disminució de precipitació projectada i, d'altra banda, la re-producció dels animals, el seu estat sanitari i el seu benestar general també es poden veure afectats per la variació de temperatures, l'increment d'onades de calor i la reducció de les precipitacions, fet que com a conseqüència afec-tarà en major o menor grau la producció càrnia/làctia. Es poden dur a terme les actuacions següents:

• Optimitzar l'ús de l'aigua a les instal·lacions ramaderes.

• Fomentar l'ús d'animals especialitzats segons les zones geogràfiques: conservar les races autòctones per millo-rar l'adaptació dels animals als recursos disponibles i a les característiques del medi. Els animals autòctons són més eficients en l'aprofitament de les pastures d'un territori i, a més, constitueixen l'opció més rendible en molts casos i són part de la diversitat associada als sistemes pastorals.

• Seleccionar els ramats/individus que presenten un comportament i caràcters fisiològics, metabòlics i hormonals més adaptats al medi.

• Ajustar els cicles productius segons els recursos pasturables disponibles.

• Disposar d'un pla de maneig del bestiar per reduir la predisposició dels animals a patir hipertèrmia. Cal tenir en compte que:

- Els animals han de tenir accés a fonts d'aigua (l'addició de sals a l'aigua de beguda, com el clorur de potassi o l'hidrogencarbonat de sodi, és molt recomanable en situacions d'estrès tèrmic).

- Reduir la densitat dels animals en l'explotació i adaptar les càrregues a la capacitat de les pastures.

- Evitar tot el possible el moviment del bestiar en hores de molta calor o fer-ho en les hores més fresques del dia.

- Realitzar canvis en la dieta (per exemple, l'alimentació humida millora la ingesta de pinso en èpoques de calor) i en els horaris d'alimentació (per exemple, menjadores automàtiques per tal que els animals puguin menjar en les hores del dia més fresques o durant la nit).

- Adequar les instal·lacions dels animals per ajustar les necessitats de ventilació i incrementar la massa fores-tal a les pastures, per exemple, als límits.

ESPAIS DE CUSTÒDIA

Projecte Naturaleza y Hombre en la Montaña Pasiega - Fundació Naturaleza y Hombre / Asociación de Ciencias Ambientales (ACA) - Finca Prado de la Virgen


COST X


FONT Junta de Andalucía (2012) / Rubio y Roig (2017)



ACCIÓ 12 ADAPTACIÓ DELS BOSCOS SUBALPINS

IMPACTE





DESCRIPCIÓ

La vulnerabilitat dels boscos subalpins d'Espanya, formats per fagedes (Fagus sylvatica), rouredes (gènere Quercus), bedollars (gènere Betula), avetoses (gènere Abies), pinedes de pi negre i roig (Pinus uncinata i Pinus sylvestris) al canvi climàtic es deu a l'increment de temperatures i l'increment de la freqüència i la intensitat de períodes secs projectats, que pot afectar el creixement i la productivitat d'algunes espècies forestals, així com la supervivència d'altres espècies de flora i fauna d'aquests sistemes. Algunes de les accions d'adaptació que cal dur a terme són:

• Protegir els espais actuals: gestionar l'abandonament de terres agrícoles per garantir-ne la colonització per espè-cies autòctones i evitar la invasió d'espècies exòtiques. Mediar per evitar l'explotació forestal amb espècies amb potencial invasor i que l'explotació no es realitzi en parcel·les properes a zones vulnerables a la fragmentació.

• Incrementar la diversitat interespecífica: els boscos mixtos són més resistents a les pertorbacions per sequeres, així com a les plagues. Considerar els escenaris climàtics futurs per a l'elecció d'espècies més xeròfiles i resis-tents a futures plagues.

• Potenciar la introducció de varietats més ben adaptades al rang futur de condicions climàtiques i utilitzar vari-etats locals d'espècies autòctones sempre que sigui possible per preservar els caràcters genètics locals i per garantir l'èxit de les plantacions.

• Incrementar la diversitat estructural, amb individus de diferents mides i edats, per reduir la vulnerabilitat del bosc.

• Observar i fer un seguiment dels canvis que experimenten les espècies forestals (per exemple, canvis fenològics) per poder adaptar les accions de gestió segons les respostes adaptatives naturals.

• Permetre i facilitar la migració altitudinal natural de plantes i animals cap a àrees climàtiques més favorables sense perjudicar altres comunitats) Gestionar els espais de connexió entre hàbitats i eliminar impediments físics i/o biòtics.

• Realitzar accions d'intervenció com tales durant les èpoques que no pertorbin els períodes de reproducció de les principals espècies de fauna presents, o fer-les coincidir amb l'època de disseminació de llavors.

• A l'hora de planificar actuacions a diferents masses forestals, cal tenir molt en compte el temperament diferent de les espècies arbòries. En aquest sentit es diferencien entre espècies de temperament robust o de llum, que es desenvolupen bé en espais oberts i lluminosos, i espècies d'ombra que reaccionen malament a grans obertures del terreny. Si es volen afavorir espècies d'ombra com els faigs o els avets, s'hauran de fer tractaments moderats d'obertura de les masses o curts de regeneració progressiva.

• Mantenir els arbres vells i els arbres que presenten cavitats, plataformes de nius, quiròpters i altra fauna d'interès.

• Afavorir la presència de fusta morta, caiguda i en peu, com a refugi i alimentació de diverses espècies forestals, xilòfagues i saprofítiques.

• Restaurar zones potencials futures en què els models climàtics projectin una millora de la idoneïtat en el futur per a les espècies forestals objecte de conservació. Encara que actualment aquestes zones no siguin idònies per a la presència d'aquestes espècies, preparar les zones per facilitar-ne no només la colonització natural si fos possible, sinó la translocació artificial d'individus.

Un exemple d'espècies vulnerables en aquests sistemes és el mussol pirinenc (Aegolius funereus), que a causa de l'increment de temperatures pot patir un determinat estrès fisiològic associat a les altes temperatures estivals. Accions específiques que cal realitzar:

• Instal·lar caixes niu per a mussol pirinenc en aquells territoris ocupats per l'espècie en què la densitat de cavitats en arbres, essencials per a la seva reproducció, és baixa.



ESPAIS DE CUSTÒDIA

Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos (FCQ) - Departament de Medi Ambient del Govern d'Aragó / Roureda d'Aulàs (Tremp) / Fundació Lurgaia (Euskadi) / Projecte Boscos de Muntanya - Bergwaldprojekt Catalunya


COST X


FONT Araújo et al. (2011) / Camprodon (2013) / Felicísimo, A. M. (2011) / Fundación Natura (2016) / Madroño, A. et al. (2004) / Millar et al. (2007) / ORGEST (2018)



ACCIÓ 13 ADAPTACIÓ DELS RÈPTILS IBÈRICS ENDÈMICS

IMPACTE





DESCRIPCIÓ

Alguns rèptils ibèrics han vist desplaçat el seu límit de distribució cap a latituds més altes i altres han estès el seu període d'activitat a causa del canvi climàtic. Les espècies muntanyenques podrien ser les més afectades pel canvi climàtic, a causa de la pèrdua d'hàbitat i del desplaçament per altres espècies de zones més baixes.

La taxa d'extinció d'espècies dels rèptils ibèrics com a conseqüència del canvi climàtic podria ser menor que la previs-ta pels models de distribució d'espècies si es realitzen senzilles mesures de gestió per a la seva adaptació, com ara:

• Mantenir i restaurar els hàbitats actuals per reduir l'estrès dels rèptils i adequar hàbitats potencials tenint en compte les projeccions futures. Considerar el tipus de substrat idoni, si necessiten estructures rocoses com a refugi de depredadors, basses d'aigua, exposició al sol, etc.

• Crear corredors ecològics en el paisatge actual per actuar contra la fragmentació d'hàbitats, fet que facilitarà la migració dels rèptils en el seu ajustament a les noves condicions climàtiques.

• Eliminar la vegetació exòtica invasora als hàbitats actuals i als nous hàbitats potencials segons les projeccions futures, ja que aquesta vegetació pot alterar l'hàbitat i el microclima adequat per als rèptils.

• Monitorejar les poblacions d'espècies de rèptils ibèrics muntanyencs, ja que la seva àrea possible d'ocupació, que es desplaçarà cap a majors altituds, anirà disminuint.

• Monitorejar les comunitats de rèptils a les zones de contacte entre la regió mediterrània i l'eurosiberiana és tam-bé una mesura molt útil per mesurar la biodiversitat, tot i que pot comportar costos majors.

• Observar i analitzar el que ja s'està produint en algunes espècies pel que fa a la resposta poblacional, fisiològica i comportamental per tal de poder dissenyar mesures específiques d'adaptació en cada cas.

ESPAIS DE CUSTÒDIA

Fundación Global Nature - serres de La Almenara i La Carrasquilla (Madrid) / Projecte Tortuga mora - Asociación para la Custodia del Territorio y el desarrollo sostenible (ACUDE)


COST X


FONT Land Trust Alliance (2008) / Olson and Saenz (2013) / Pleguezuelos (2015)



ACCIÓ 14 ELIMINACIÓ D'ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES DELS BOSCOS

IMPACTE





DESCRIPCIÓ

El canvi climàtic podria afectar la dinàmica de les invasions de plantes alterant les relacions interespecífiques a tots els nivells i podria arribar fins i tot a implicar la pèrdua d'espècies clau o grups funcionals de plantes que podria influir profundament en el grau de vulnerabilitat de les comunitats natives a les invasions. El canvi climàtic afavorirà els trets biològics individuals de moltes espècies exòtiques que suporten millor l'augment de les temperatures, els canvis en els patrons de les precipitacions i de l'evapotranspiració i l'augment de CO2, amb la qual cosa poden expandir-se ràpidament i minvar la biodiversitat de moltes comunitats i ecosistemes del nostre territori. Alguns exemples d'espècies exòtiques invasores als boscos són la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) o l'ailant (Ailanthus altissima). Aquesta última, originària de la Xina, es considera una de les 100 espècies exòtiques invasores més peri-lloses a Europa. A causa del seu ràpid creixement, la seva adaptació a una gran varietat de condicions i tolerància a la sequera i als seus efectes al·lelopàtics, desplaça la vegetació natural pròpia del lloc i arriba a causa una disminució significativa d'espècies vegetals i una disminució de la cobertura arbòria. Per evitar els efectes d'aquesta i altres espècies exòtiques invasores, les entitats poden realitzar les actuacions següents:

• Identificació primerenca: algunes de les espècies invasores són molt difícils d'eliminar una vegada que s'han esta-blert, les quals persisteixen de vegades fins i tot després de la tala, la crema o el tractament amb herbicides, per la qual cosa és vital una identificació primerenca de la seva invasió.

• Retirada física: retirar manualment les plàntules com més aviat millor i preferentment quan el sòl estigui humit per tal de facilitar l'extracció de tota l'arrel. Per als individus adults (per exemple, l'ailant), cal efectuar tales peri-òdiques que no garanteixin la mort de l'arbre però sí que evitin que se segueixin produint llavors.

• Tractaments amb herbicides: aplicar fitocides, foliars o mitjançant l'empastament de les soques, necessari en combinació amb la retirada física. Realitzar l'aplicació al final del període d'activitat vegetativa.

• Lluita biològica: presenten una certa capacitat per ser utilitzats com a bioagents de control diversos fongs fitopa-tògens com ara Verticillium dahliae i Fusarium oxysporum.

ESPAIS DE CUSTÒDIA

Escuela Actividades de Naturaleza Maestrazgo (Castellote, Teruel) - Finca EANA / Parc Natural del Túria - Associació Cultural 9 d’Octubre (Vilamarxant) / Bosque de Valdenazar (Yebes-Valdeluz, Guadalajara) - Asociación Micorriza


COST X


FONT Capdevila-Argüelles et al. (2011) / MAPAMA (2018)



2.2.2.1 FONTS DE FINANÇAMENTA continuació es presenten les principals fonts de finançament a les quals les entitats de custòdia poden sol·licitar finançament per desenvolupar les accions d'adaptació en els seus projectes de custòdia. Existeixen moltes oportunitats de finançament de fons europeus per a les entitats de custòdia i, en aquest sentit, es recomana a les entitats que consultin el document elaborat per la Fundació Biodiversidad Guía sobre oportu-nidades para la custodia del territorio en los Fondos Europeos 2014-2020 en España y la Unión Europea, que té per objectiu informar i orientar a les organitzacions i iniciatives relacionades amb la custòdia del territori per tal de facilitar-ne l'accés a fons europeus del període 2014-2020. A la guia es detallen les diferents oportunitats de finançament per a les entitats de custòdia, així com referències a documents rellevants en aquest sentit.

Principals fonts de finançament (amb major potencial) per a les entitats de custòdia:

• Fundación Biodiversidad: Fundació del sector públic pertanyent al Ministeri d'Agricultura i Pesca, Ali-mentació i Medi Ambient. Les entitats de custòdia poden presentar-se a la Convocatòria de concessió d'ajudes de la Fundació Biodiversidad, en regim de concurrència competitiva, per a la realització de pro-jectes en matèria d'adaptació al canvi climàtic.

Seran objecte d'aquestes ajudes aquelles activitats que contribueixin a la conservació dels objectius del Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) i el seu tercer Programa de Treball, instrument marc que persegueix la integració de l'adaptació al canvi climàtic en la planificació i la gestió dels sec-tors, sistemes, recursos i territoris vulnerables al canvi climàtic a Espanya. Les ajudes estan destinades a la realització d'activitats en l'àmbit de la biodiversitat terrestre, marina i litoral, el canvi climàtic i la qualitat ambiental.

D'altra banda, encara que no específicament vinculada a l'adaptació al canvi climàtic, també pot ser d'interès la convocatòria d'ajudes per a la realització d'activitats en l'àmbit de la biodiversitat terrestre, marina i litoral, el canvi climàtic i la qualitat ambiental.Més informació a fundacion-biodiversidad.es

• Projectes LIFE+ de la Unió Europea: El Programa LIFE és l'únic instrument financer de la Unió Europea dedicat, de forma exclusiva, al medi ambient. El seu objectiu general per al període 2014-2020 és contri-buir al desenvolupament sostenible i a l'assoliment dels objectius i metes de l'Estratègia Europea 2020 i de les estratègies i plans pertinents de la Unió en matèria de medi ambient i clima.

Les ajudes LIFE+ s'estructuren en dos subprogrames: per al medi ambient i per al clima, cada un amb tres àrees prioritàries:

— LIFE+ Medi Ambient: LIFE Medi Ambient i Eficiència dels Recursos; LIFE Natura i Biodiversitat; LIFE Governança mediambiental i Informació.

— LIFE+ Clima: LIFE Mitigació del Canvi Climàtic; LIFE Adaptació al Canvi Climàtic; LIFE Governança Climàtica i Informació.

Més informació a ec.europa.eu/environment/life/

Un dels dos instruments financers que ha posat en marxa la Comissió Europea i el Banc Europeu d'Inversió dins del Programa LIFE és el Mecanisme de finançament de capital natural (NCFF). En el marc del Fons per al finançament de capital natural (NCFF), el Banc Europeu d'Inversions (BEI) concedirà préstecs per donar suport a projectes que promouen la conservació del capital natural, inclosa l'adaptació al canvi climàtic, als Estats membres.



Més informació a: http://www.mapama.gob.es/es/ministerio/servicios/ayudas-subvenciones/programa-life/instru-mentos-financieros/ncff.aspx y http://ec.europa.eu/environment/life/funding/financial_instruments/ncff.htm

Altres ajuts i subvencions del Ministeri (biodiversitat): http://www.mapama.gob.es/es/ministerio/servicios/ayu-das-subvenciones/lista.asp?tipcons=2&tipo=10.

Altres: Fonts de finançament autonòmic i subvencions locals http://tramites.administracion.gob.es/comuni-dad/tramites/tramites

Altres enllaços rellevants: Principals exemples de finançament climàtic d'Espanya i a escala internacio-nal http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/publicaciones/publicaciones/informe-principales-ejem-plos-financiacion-climatica-espana_tcm7-407056.pdf


1

ADAPTACIÓ DELS PLANS DE GESTIÓ DELS PROJECTES DE CUSTÒDIA

3

38


3.1 IMPORTÀNCIA DE L'ADAPTACIÓ EN ELS PROJECTES DE CUSTÒDIA

Tenint en compte que els impactes del canvi climàtic ja són demostrables, la conservació del patrimoni natural i cultural no pot obviar-los i, a més a més de la mitigació, l'adaptació al canvi ha de ser una de les prioritats de la seva gestió. Com s'ha vist al capítol anterior, el canvi climàtic s'està convertint en una de les amenaces més rellevants a escala mundial i local i, tal com posen de manifest diverses publicacions tècniques adreçades a la gestió de la biodiversitat (per exemple, Guidelines on Climate Change and Natura 2000, European Commission 2013), la seva gestió ha de formar part de qualsevol estratègia de conservació.

Tot i així, i segons la informació recopilada durant l'elaboració del Manual 13 d'Europarc (2017), són molt pocs els instruments de planificació dels espais naturals protegits que consideren el canvi climàtic de forma explí-cita, els quals apareixen només en alguns de posteriors a 2013.

La custòdia del territori es recolza en l'actuació d'entitats sense ànim de lucre i en el compromís actiu dels propietaris i usuaris del territori i, per tant, pot oferir un gran ventall d'opcions interessants i eines potents a l'hora de fer front al procés de canvi climàtic i millorar la capacitat d'adaptació de la societat i els ecosistemes.

Segons la bona pràctica 10 de la Guía de buenas prácticas para entidades de custodia (Asensio et al. 2013), Selección y evaluación de iniciativas de custodia, l'entitat selecciona i avalua de forma adequada les seves ini-ciatives de custòdia per garantir-ne la viabilitat i la implicació (Figura 3-1).

Només s'aconseguirà aquest objectiu si es tenen en compte els reptes i les amenaces del canvi climàtic i es proposen mesures d'adaptació en cada un dels passos definits i en les eines de planificació i avaluació. I, a la vegada, es contrasten els resultats obtinguts a través del seguiment per poder observar com la custòdia és una eina útil per a l'adaptació al canvi climàtic.

Només si els plans de gestió i l'acció de custòdia del territori tenen en compte els impactes, riscos i amenaces del canvi climàtic, es podrà fer front a la conservació del patrimoni i al gran repte mundial que representa el canvi climàtic.

FIGURA 3-1 ESQUEMA DELS PASSOS DE SELECCIÓ I AVALUACIÓ DE LES INICIATIVES DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI.

FONT ADAPTAT A PARTIR DEL MANUAL DE IMPLEMENTACIÓN DE BUENAS PRÁCTICAS DE LAS INICIATIVAS DE CUSTODIA DEL TERRITORIO (ASENSIO ET AL. 2015). ELS CODIS 10.A, 10.B, 10.C, 10.D I 10.E PROVENEN DE LA GUÍA DE BUENAS PRÁCTICAS (ASENSIO ET AL. 2013).


3 ADAPTACIÓ DELS PLANS DE GESTIÓ DELS PROJECTES DE CUSTÒDIA

3.2 CRITERIS PER A LA INCORPORACIÓ DE L'ADAPTACIÓ ALS PROJECTES DE CUSTÒDIA

El canvi climàtic, els seus reptes, impactes i amenaces s'han de tenir en compte des de les primeres fases de disseny de la iniciativa de custòdia i de manera més rellevant en els instruments de planificació i gestió dels projectes (Figura 3-2).

A continuació, es proposa el desglossament del contingut d'un document de planificació i com s'ha de tractar i incorporar el canvi climàtic i l'adaptació.

FIGURA 3-3 ÍNDEX TEÒRIC DE LA PLANIFICACIÓ DELS PROJECTES DE CUSTÒDIA I ASPECTES D'ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC QUE CAL CONSIDERAR I INCORPORAR EN CADA FASE.

FONT ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE PLANS DE GESTIÓ FACILITATS PER L’XCT I EUROPARC (2017) *EINA DE GESTIÓ D'ACORDS DE CUSTÒDIA: EINA EN LÍNIA DESENVOLUPADA PER L'XCT PER FACILITAR LA GESTIÓ DELS ACORDS DE CUSTÒDIA

FIGURA 3-2 ESQUEMA DE LA RELACIÓ DELS PROJECTES DE CUSTÒDIA AMB ELS IMPACTES I LES AMENACES.

FONT ADAPTAT A PARTIR DEL MANUAL DE IMPLEMENTACIÓN DE BUENAS PRÁCTICAS DE LAS INICIATIVAS DE CUSTODIA DEL TERRITORIO. EL CODI 10.E.1 PROVÉ DE LA GUÍA DE BUENAS PRÁCTICAS (ASENSIO ET AL. 2013).



1. DESCRIPCIÓ DE L'ESPAI I DIAGNÒSTIC GENERALS'aconsella revisar la normativa, les estratègies o els plans d'adaptació, a escala nacional i regional, així com els instruments de gestió dels espais naturals, per tal de poder identificar els seus objectius i accions i garantir la coherència del Pla de custòdia i identificar els agents rellevants.

En la fase de descripció del clima actual, cal tenir en compte la bibliografia relacionada per identificar tendèn-cies registrades i projecció d'escenaris climàtics i la seva potencial afecció a la finca. S'ha d'arribar a fer una valoració del clima com a factor de canvi dels valors en el projecte. Així mateix, i en la mesura que existeixi, s'ha de consultar informació bibliogràfica sobre el canvi climàtic i els seus impactes en la regió, espècies re-llevants, activitats econòmiques, etc.

2. IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS DE CONSERVACIÓEntre els criteris d'identificació (fragilitat, raresa, naturalitat, tipicitat, naturalitat, etc.) s'han d'incloure la sen-sibilitat, l'exposició o la capacitat adaptativa al canvi climàtic (d'espècies, hàbitats, serveis dels ecosistemes, etc.), sempre segons la informació bibliogràfica existent. Es recomana incloure els elements més vulnerables i també els més resilients.

3. ANÀLISI DE FACTORS LIMITANTS I AMENACES Es recomana incloure el canvi climàtic i els seus impactes com a factor imitant extern i d'origen humà als objectius del pla. Per poder avaluar-ho, es proposa l'elaboració d'una matriu de vulnerabilitat i impactes del canvi climàtic similar a les de l'apartat 2.1.1, però adaptada als elements de conservació del projecte i la finca concrets. Per poder analitzar la vulnerabilitat de forma àmplia, es recomana identificar els serveis proporcio-nats pels ecosistemes a la finca i els processos ecològics clau en el seu funcionament i veure com aquests es veuen afectats pel canvi climàtic.

4. DEFINICIÓ D'OBJECTIUSSi s'han realitzat els passos anteriors amb suficient informació i de manera estricta, a la definició dels objectius sorgiran elements que treballin l'adaptació al canvi climàtic. Segurament molts dels objectius destinats a la millora dels ecosistemes comporten la millor adaptació al canvi climàtic, però, tot i així, es recomana vetllar per a la inclusió d'objectius explícits o implícits amb clara vinculació amb l'adaptació al canvi climàtic.

5. MESURES DE GESTIÓS'han d'avaluar diferents opcions d'adaptació entre els criteris de gestió i les mesures d'intervenció. A conti-nuació, s'exposen criteris per a la inclusió de l'adaptació al canvi climàtic en les diferents mesures propostes pels plans de gestió:

• Incloure mesures específiques d'adaptació seguint els exemples d'aquesta pròpia guia.

• Posar en relleu els efectes esperats de totes les accions previstes sobre la capacitat adaptativa i la vulnerabilitat al canvi climàtic dels elements de conservació. Posar especial èmfasi en els serveis ecosistèmics.

• Si es pot afrontar en el projecte, resulta interessant estudiar l'anàlisi cost-benefici de les accions d'adaptació i així es podrà avaluar la seva efi-càcia de forma prèvia.

3.2 CRITERIS PER A LA INCORPORACIÓ DE L'ADAPTACIÓ ALS PROJECTES DE CUSTÒDIA

El canvi climàtic, els seus reptes, impactes i amenaces s'han de tenir en compte des de les primeres fases de disseny de la iniciativa de custòdia i de manera més rellevant en els instruments de planificació i gestió dels projectes (Figura 3-2).

A continuació, es proposa el desglossament del contingut d'un document de planificació i com s'ha de tractar i incorporar el canvi climàtic i l'adaptació.



• Preveure zones tampó que permetin una major capacitat d'adaptació.

• Incloure mesures d'investigació concreta sobre el canvi climàtic i els seus efectes en els elements de conservació.

• Tenir en compte la comunicació i la divulgació com a eina de suport a les mesures d'adaptació i per divulgar-ne la necessitat.

• Identificar instruments financers/fonts de finançament específics de canvi climàtic i adaptació.

• Incloure mesures de pressió a les administracions públiques en allò que sigui rellevant per a la gestió de la finca i l'adaptació al canvi climàtic.

6. SEGUIMENT I AVALUACIÓPer poder verificar l'efectivitat de les mesures de gestió, cal un seguiment adequat que ha d'incloure indicadors relacionats amb el canvi climàtic (per exemple, variables fenològiques, climàtiques, etc.) i pot ser interessant que el projecte passi a formar part de les xarxes de seguiment climàtic (com Fenocat a Catalunya o el Progra-ma de Seguimiento Fenológico de la Red Española de Reservas de la Biosfera).

Les eines específiques de seguiment de les finques i els acords de custòdia del territori, com pot ser EGAC (Eina de Gestió d'Acords de Custòdia) a Catalunya, han d'incloure dades climàtiques, la seva evolució i la seva afectació sobre els valors de la finca.

1

CASOS PRÀCTICS

4

43


4 CASOS PRÀCTICS

En aquest capítol s'analitzen 5 casos pràctics de projectes de custòdia a Espanya on s'ha incorporat l'adaptació al canvi climàtic. Els projectes de custòdia que cal analitzar en aquesta guia com a casos exemplars han estat seleccionats per la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) i el Fòrum de Xarxes i Entitats de Custòdia del Territori (FRECT) després d'una convocatòria oberta.

Les entitats de custòdia responsables d'aquests projectes van omplir un qüestionari amb informació general relacionada amb el projecte (títol, descripció, cost, agents implicats, etc.) i amb informació sobre com s'ha incorporat en les diferents fases del projectes (identificació d'objectes de conservació, definició d'objectius, se-guiment de les accions executades, etc.) l'adaptació al canvi climàtic, així com fotografies del projecte. Poste-riorment, es va realitzar una entrevista amb cada una de les entitats per aprofundir una mica més en els detalls del projecte i la incorporació d'elements del canvi climàtic.

A continuació, es descriu cada un dels 5 projectes de custòdia en format fitxa, cada una de les quals inclou els apartats següents:

• TÍTOL: Indica el títol del projecte de custòdia analitzat.

• ENTITAT: Indica l'entitat de custòdia responsable del projecte de custòdia i amb la qual s'ha contactat per completar aquest capítol.

• ÀMBIT: Indica l'àmbit dels espais de custòdia al qual pertany el projecte analitzat: agrari, espais fores-tals (inclosa la superfície poblada d'arbres amb espècies forestals, prats, pastures, matollars), riberes i aiguamolls o marins i litorals.

• HORITZÓ: Indica la durada o horitzó temporal del projecte.

• COST: Indica de manera aproximada el cost total del projecte de custòdia. En aquells casos en què el projecte encara no hagi finalitzat, s'indica el cost o la inversió prevista.

• LOCALITZACIÓ: S'indica on es realitza el projecte i s'inclou la localitat aproximada de forma gràfica en un mapa.

• FINANÇAMENT: S'indiquen les principals fonts de finançament del projecte.

• AGENTS IMPLICATS: S'indiquen els principals agents implicats en el projecte a part de l'entitat de cus-tòdia.

• DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE: Inclou una explicació curta dels principals objectius del projecte.

• ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC: En aquest apartat es descriuen aquelles fases del projecte on s'ha in-corporat l'adaptació al canvi climàtic.

Les fases on s'ha pogut incorporar són:

— Elements de conservació: S'indiquen els elements objecte de conservació que són sensibles al canvi climàtic (per exemple, limitada capacitat de colonització de zones noves o més favorables, espècies amb dependència d'un hàbitat o un microhàbitat especialitzat, sistemes o espècies més vulnerables a determinats riscs climàtics, etc.).

— Diagnòstic inicial: Es detallen les fonts documentals o experts consultats sobre els efectes del canvi climàtic o els estudis de vulnerabilitat al canvi climàtic realitzats o consultats sobre els elements de conservació o si es tinguessin en compte projeccions climàtiques futures en el diagnòstic inicial del projecte.


4 CASOS PRÀCTICS

— Objectius: Es descriuen aquells objectius explícits o implícits de l'adaptació al canvi climàtic definits en el projecte.

— Mesures d'actuació: Es detallen algunes de les accions d'adaptació al canvi climàtic executades en el projecte.

— Resultats: Es descriuen, en els casos en què hi hagi resultats, els resultats derivats de les accions d'adaptació aplicades (hagin estat efectives o no).

— Seguiment: S'assenyalen els indicadors de seguiment relacionats amb el canvi climàtic (per exemple, variables climàtiques, fenològiques, etc.).

— Comunicació: Es descriuen els continguts de comunicació del projecte relacionats amb el canvi cli-màtic i la seva adaptació.

Els enllaços web de cada entitat i altres enllaços rellevants facilitats per l'entitat es poden consultar a l'apartat 6.


4.1 CAS PRÀCTIC 1

TÍTOL ADOPCIÓ DEL RIU CONGOST I DE LA RIERA DE CARBONELL A LES FRANQUESES DEL VALLÈS I CANOVELLES LOCALITZACIÓ

ENTITAT ASSOCIACIÓ HÀBITATS


Les Franqueses del Vallès / CanovellesHORITZÓ 2013-2017

COST 120.200 €

FINANÇAMENTFons estatals (Fundació Biodiversidad), regionals ((Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona) municipals (ajuntament).

AGENTS IMPLICATS

Ajuntament de les Franqueses del Vallès, Ajuntament de Canovelles, Consorci del Besòs, persones voluntàries (unes 180 persones de mitjana anuals que participen en el projecte).

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

L'objectiu principal del projecte és recuperar i conservar els valors ecològics del hàbitats fluvials autòctons del riu Con-gost i la riera de Carbonell, així com millorar-ne l'estructura i la connectivitat a través del voluntariat, la participació i la custòdia del territori.

ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

ELEMENTS DE CONSERVACIÓ. El bosc de ribera i els ecosistemes fluvials mediterranis es consideren ecosistemes especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic (el canvi en el regim pluviomètric, la desertització i la tempora-litat de les rieres tenen efectes directes sobre els ecosistemes fluvials i, com a conseqüència, sobre les espècies que els habiten). Alguns dels documents de canvi climàtic consultats són el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic de Catalunya, les publicacions de l'IPCC i altres articles científics en relació amb els efectes del canvi climàtic sobre els rius mediterranis, així com publicacions més divulgatives.

OBJECTIUS. S'han inclòs objectius explícits o implícits de l'adaptació davant el canvi climàtic, com potenciar el mosaic d'hàbitats típic de les riberes mediterrànies, combatre'n la fragmentació i intentar reforçar-los davant de les pertorba-cions que es podrien veure afavorides pel canvi climàtic, protegir les riberes de l'erosió a causa de crescudes i reduir la pressió que exerceix la vegetació exòtica invasora sobre les comunitats de ribera. Un altre objectiu és divulgar els efectes del canvi climàtic sobre els rius mediterranis i les actuacions que es poden implementar per mitigar-ne els efectes i adaptar-se a la nova situació.

MESURES D'ACTUACIÓ. S'han inclòs actuacions d'adaptació, planejades conjuntament amb experts en bioenginyeria i botànica per assegurar actuacions efectives i adaptades a l'entorn local. Alguns exemples d'aquestes actuacions són l'eli-minació d'espècies exòtiques invasores, la plantació de vegetació higròfila autòctona per protegir les riberes de l'erosió, de manera que s'augmenti la resiliència reduint els efectes més extrems d'aquest tipus de pertorbació i la creació de refugis per a fauna. Una de les actuacions considerades més satisfactòries i, a més, econòmiques, és la plantació de bosquines de vegetació autòctona mitjançant la tècnica d'estaques vives per augmentar la connectivitat entre els nuclis ja existents o amb altres ecosistemes naturals contigus.

RESULTATS. Després de tres anys, encara que han arribat noves espècies exòtiques, les bosquines estan estabilitzades i en creixement. La dinàmica natural del bosc de ribera és expandir-se i augmentar l'heterogeneïtat i la continuïtat.

SEGUIMENT. S'han utilitzat indicadors de seguiment com l'índex de supervivència de les plantacions, les espècies exòti-ques eliminades, els exemplars plantats i altres indicadors com el nombre d'activitats realitzades.

COMUNICACIÓ. El projecte ha abordat el canvi climàtic des de la divulgació i l'educació ambiental. S'ha incorporat aques-ta perspectiva en el conjunt d'activitats periòdiques participatives i de voluntariat realitzades en el marc del projecte (unes 7 o 8 anuals) on, mitjançant l'experiència, els participants entenen els problemes de la conservació i es tracten proble-màtiques ambientals tant globals com locals. Durant tot el projecte, s'han anat publicant notícies i informacions d'interès sobre les actuacions realitzades (webs pròpies, blogs, xarxes socials, revistes, webs externes).

IMATGES DEL PROJECTE


4.2 CAS PRÀCTIC 2

TÍTOL RESERVA ORNITOLÒGICA SAN MIGUEL LOCALITZACIÓ

ENTITAT SEO/BIRDLIFE

ÀMBIT AGRARI / RIBERES I AIGUAMOLLS

Finca San Miguel, Belver de Cinca (Osca)HORITZÓ 2007- PRESENT

COST 30.000 € (2.500 € anuals)

FINANÇAMENT Finançament dels propietaris, fons propis de SEO/BirdLife, micro founding i altres fons privats.

AGENTS IMPLICATS

Propietaris de la finca, voluntaris.


L'objectiu és doble: reduir la petjada de carboni que suposa l'explotació agrària i augmentar la biodiversitat. La finca compta amb un pla de revegetació de límits entre parcel·les, reducció de consums de combustible i optimització del transport del producte agrícola.


ELEMENTS DE CONSERVACIÓ. Els elements de conservació en aquest projecte són elements sensibles al canvi cli-màtic, especialment les aus migratòries. Algunes de les aus amenaçades objecte de conservació són: el bitó (Botaurus stellaris), l'agró roig (Ardea purpurea), el martinet ros (Ardeola ralloides), el milà reial (Milvus milvus), la trenca (Lanius minor) i la gralla (Corvus monedula). S'ha consultat informació pròpia sobre aus i canvi climàtic (vegeu l'apartat 6) i s'ha comptat amb informació de la Fundació Ecodes.

DIAGNÒSTIC INICIAL. S'ha analitzat la vulnerabilitat de dues espècies: guatlla (Coturnix coturnix) i tórtora (Streptopelia turtur), encara que es fa el seguiment de tota la població d'espècies d'aus.

OBJECTIUS. S'han inclòs objectius d'adaptació davant del canvi climàtic amb l'increment de la superfície reforestada.

MESURES D'ACTUACIÓ. S'han inclòs actuacions d'adaptació, concretament la diversificació de la producció agrícola cap a varietats que consumeixen menys aigua i són més rendibles, com el cirerer. Així doncs, s'ha incrementat la superfície de cirerer (Prunus cerasus) i s'ha disminuït la del blat de moro (Zea mays) i l'alfals (Medicago sativa), que són més consu-midors d'aigua. Respecte a les accions en aus, es va invertir en un pla de reducció de plaguicides, es va reduir l'afectació per talps amb sistemes naturals (caixes) i es van instal·lar diverses caixes niu per a òliba (Tyto alba) i gaig blau (Coracias garrulus), entre d'altres.

SEGUIMENT. S'utilitza l'indicador d'aus agrícoles estandarditzat a Europa que utilitza la Política Agrícola Comuna (PAC). És un índex que mesura l'evolució de la mida, expressat com a abundància relativa, de les poblacions d'aus. És un in-dicador d'estat de la biodiversitat, que permet als gestors avaluar i respondre davant dels canvis en l'ambient i revisar l'efectivitat de les seves accions al llarg del temps.

COMUNICACIÓ. Es desenvolupen accions de comunicació tots els anys en diferents mitjans com, per exemple, la tele-visió.



4.3 CAS PRÀCTIC 3

TÍTOL LIFE MONTSERRAT LOCALITZACIÓ

ENTITAT FUNDACIÓ CATALUNYA LA PEDRERA (FCLP)

ÀMBIT AGRARI / ESPAIS FORESTALS Muntanya de Montserrat i 14 municipis del seu voltant (Província de

Barcelona)

HORITZÓ 2014-2019

COST 3.500.000 € (inversió total prevista)

FINANÇAMENT 49,5% fons europeus (programa LIFE) i 50,5% socis del projecte

AGENTS IMPLICATS

Diputació de Barcelona (soci coordinador), Patronat de la Muntanya de Montserrat, Bombers de la Generalitat (Departament d’Interior), Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Associació Propietaris Forestals Entorns de Montserrat


Amb el projecte es pretén crear una infraestructura verda de protecció per evitar grans incendis i afavorir la conservació del patrimoni natural. L'instrument per aconseguir-ho és la gestió silvopastoral: treballs forestals per millorar l'estruc-tura del bosc i crear espais oberts i, a continuació, utilitzar la ramaderia extensiva de vaques i cabres per mantenir el nou paisatge en mosaic.


ELEMENTS DE CONSERVACIÓ. Els ecosistemes forestals de Montserrat i tota la seva biodiversitat associada són els principals objectes de conservació del projecte. Es tracta d'ecosistemes clarament sensibles al canvi climàtic. El projecte planteja una gestió activa d'aquestes masses forestals per incrementar-ne la resiliència i l'estabilitat davant dels escena-ris futurs marcats pel canvi climàtic i, en especial, davant dels incendis.

DIAGNÒSTIC INICIAL. Es té en compte el treball de planificació dels Bombers de la Generalitat (que formen part de l'equip tècnic del projecte), que incorpora les dades i el coneixement que aquest personal tècnic té sobre els principals efectes previstos a la zona del projecte vinculats al risc d'incendis, i que es concreten en: períodes de risc més prolongats al llarg de l'any, intensitat de foc més extrema per situacions de sequera més agudes, episodis meteorològics més severs i vegetació forestal a determinades localitzacions que actualment és més vulnerable a malalties i pertorbacions com el foc.

OBJECTIUS. Transformació del paisatge cap a estructures més ben adaptades als escenaris climàtics de futur, amb un estat de les masses forestals i una relació d'espais oberts que generi una major resiliència i estabilitat dels ecosistemes, en especial davant l'increment previst del número de dies anuals amb condicions climàtiques d'alt risc d'incendi forestal.

MESURES D'ACTUACIÓ. Treballs forestals sobre regenerats, cremes controlades (sobretot en matollars), recuperació d'espais oberts i prats secs d'espècies anuals per incrementar la biodiversitat d'espècies com l'àguila cuabarrada (Aquila fasciata), el mussol comú (Athene noctua), la llebre (gènere Lepus), etc. i la introducció de ramaderia extensiva.

RESULTATS. És un projecte amb objectius a mitjà i llarg termini. Els resultats actuals garanteixen una disminució d'in-tensitat, alçada de flama i velocitat d'avançada del foc en cas d'incendi, comprovat mitjançant modelització i, malaurada-ment, en cas real durant l'incendi d'Òdena de l'estiu de 2015.

SEGUIMENT. Tots els projectes LIFE compten amb un conjunt d'accions de seguiment que garanteixen un bon control del desenvolupament del propi projecte. El seguiment s'estructura mitjançant una sèrie d'indicadors que s'avaluen en diferents moments de l'evolució del projecte i permeten validar-ne la correcta implantació. En aquest cas es preveu mo-nitorejar: l'eficiència i el compliment del Pla de gestió pastoral, les accions de gestió forestal i les accions de conservació de la biodiversitat (vegeu l'apartat 6 per a la referència amb la llista d'indicadors complets).

COMUNICACIÓ. El canvi climàtic i els seus efectes són subjacents al conjunt d'objectius i accions del projecte, per tant, s'esmenten de manera recurrent en notícies i articles de difusió del projecte. Així mateix, el treball que es desenvolupa amb els centres educatius de la zona, dins de les accions de difusió a la comunitat local, incorpora el canvi climàtic com un dels continguts vinculats al projecte.



TÍTOL LIFE+ CLUB DE FINQUES PER A LA CONSERVACIÓ DE L'OEST IBÈRIC LOCALITZACIÓ

ENTITAT FUNDACIÓ NATURALEZA Y HOMBRE

ÀMBIT RIBERES I AIGUAMOLLS Oest Ibèric: Portugal (centre) i

Espanya (Extremadura, Castella i Lleó)

HORITZÓ 2013-2018

COST 2.103.209 €

FINANÇAMENT Fons Europeus (Programa LIFE)

AGENTS IMPLICATS

Associação Transumância e Natureza, Universitat de Salamanca; propietaris de finques en l'àmbit geogràfic d'actuació del projecte; Subdirecció del Medi Natural del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Conselleria de Foment i Medi Ambient de la Junta de Castella i Lleó, Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Medi Ambient i Energia de la Junta d'Extremadura, Instituto de Conservação da Natureza e das Florestas, WWF España, Centre de Coo-peració del Mediterrani de la UICN, Asociación para la Defensa de la Naturaleza y los Recursos de Extremadura (ADENEX), Parc Natural del Tajo Internacional.


Aquest projecte transnacional té com a objectiu general la millora de la connectivitat i de l'estat de conservació i demo-gràfic/superfície dels principals hàbitats i espècies de l'oest ibèric dels estatges bioclimàtics mesomediterrani i suprame-diterrani. S'intervé en un total de 10 espais Natura 2000 amb diferents accions de millora d'aus (a les ZEPA) i hàbitats (als LIC) a propietats subjectes a acords de custòdia.


ELEMENTS DE CONSERVACIÓ. Entre els hàbitats i les espècies objectiu particularment sensibles al canvi climàtic s'inclouen els petits aiguamolls característics de la regió semiàrida objecte del projecte i espècies dependents d'aquests com la cigonya negra (Ciconia nigra).

DIAGNÒSTIC INICIAL. S'han consultat diversos documents del MAPAMA que tracten de manera específica els hàbitats i espècies objectiu del projecte (VV.AA 2009, vegeu l'apartat 6). Aquests documents contenen informació sobre les ame-naces a les que aquests elements estan exposats, inclòs el canvi climàtic quan és pertinent.

OBJECTIUS. Entre els objectius del projecte, se'n troben alguns de relacionats amb l'adaptació al canvi climàtic, com la restauració de 5 km de boscos de ribera i de 26 aiguamolls ja presents a les finques, així com la creació de 34 nous aigua-molls. D'altra banda, objectius de millora de l'estat fitosanitari i nivell de conservació de 1.110 ha de deveses de quercus. Cal destacar també el compromís d'evitar el desenvolupament d'accions que comprometin els objectius de conservació del projecte durant els 20 anys següents a la seva consecució.

MESURES D'ACTUACIÓ. Respecte al maneig forestal, es realitzen accions com ara millorar l'estructura d'edats mit-jançant repoblació, afavorir l'estructura general en mosaic, així com la regeneració disminuint la pressió ramadera (mit-jançant tanques perimetrals completes o parcials) i seleccionant els millors brots amb un potent sistema radicular i protecció física. Per a la restauració d'hàbitats a les zones ripàries amb menor densitat arbòria i major risc d'erosió, es creen nous boscos de ribera a partir de la plantació amb espècies característiques, com el vern (Alnus glutinosa), el frei-xe (gènere Fraxinus), el salze blanc (Salix alba), l'om (Ulmus minor), el pollancre (gènere Populus), etc. Altres mesures inclouen l'eliminació d'espècies al·lòctones com l'Azolla filiculoides i el trasllat de postes d'amfibis des d'altres basses. Quant a la millora fitosanitària dels Quercus, es realitza una poda per facilitar la ventilació del ramatge, millorant també l'estructura de l'arbrat i enfortint-lo davant d'amenaces com la sequera, els incendis forestals, etc.

RESULTATS. A partir dels resultats obtinguts fins el moment, es conclou que el cost-efectivitat dels treballs forestals ha estat molt baix a causa de la sequera dels últims anys i al fet que el terreny és molt arenós i evita la retenció d'aigua (a les plantacions de Quercus), mentre que les accions de restauració i creació d'aiguamolls han tingut èxit.


4.4 CAS PRÀCTIC 4


4.5 CAS PRÀCTIC 5

TÍTOL RECUPERANT ELS NOSTRES BOSCOS AUTÒCTONS CANTÀBRICS LOCALITZACIÓ

ENTITAT FUNDACIÓ LURGAIA FUNDAZIOA

ÀMBIT ESPAIS FORESTALS I FLUVIALS Reserva de la Biosfera d’Urdaibai (Biscaia,

Comunitat Autònoma del País Basc)

HORITZÓ 2003 - PRESENT

COST 40.000 € anuals de mitjana

FINANÇAMENT Subvencions ordinàries del Govern Basc, empreses i fons propis.

AGENTS IMPLICATS

Ajuntaments locals (Busturia i Muxika).


Restauració forestal basada en la substitució de masses forestals de producció (pi insigne i eucaliptus) per boscos autòc-tons (rouredes, fagedes) al voltant de la Xarxa Fluvial d'Urdaibai (RN2000). Per això, és fonamental l'ús de, com a més importants, dues eines: la custòdia de territori i el voluntariat ambiental.


ELEMENTS DE CONSERVACIÓ. Els boscos ibèrics són un dels ecosistemes sensibles al canvi climàtic i, encara que els boscos caducifolis eurosiberians siguin menys sensibles en comparació amb els mediterranis, el seu creixement i la seva productivitat pel que fa a les llavors es veuran afectats per la disminució de les precipitacions i l'augment de la sequera projectada.

DIAGNÒSTIC INICIAL. S'han consultat fonts documentals sobre canvi climàtic com el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic i diversos documents de la FAO i de l'IPCC (vegeu l'apartat 6).

OBJECTIUS. Un dels objectius és augmentar la diversitat amb espècies autòctones dels boscos del Cantàbric oriental, molt empobrits en espècies a causa de l'afavoriment que s'ha fet de pins (gènere Pinus) i d’eucaliptus (gènere Eucalyptus) per motius industrials i al llarg dels segles. Les espècies de pins i eucaliptus actualment presents a la zona generen un ambient d'extrema sequedat, la qual cosa afecta directament a l'estat de les conques, i substituint aquestes masses al·lòctones per espècies autòctones s'influirà també en el recurs de l'aigua. Un altre objectiu és minimitzar l'efecte que el canvi climàtic pugui tenir sobre algunes espècies concretes com, per exemple, d'amfibis i algunes espècies d'aus i papallones.

MESURES D'ACTUACIÓ. Per complir aquests objectius s'han realitzat mesures d'adaptació com la plantació del major número d'espècies possible (fins a 35 d'arbres i arbusts), utilitzant varietats locals d'espècies autòctones per tal de pre-servar els caràcters genètics locals i per garantir l'èxit de les plantacions. Encara que les espècies locals siguin més cares que les que el mercat ofereix (provinents de països del nord d'Europa), són clarament més adaptables les espècies locals, fet que garanteix l'èxit de les plantacions. La massa forestal prèvia es recol·lecta amb la tècnica de la tallada arreu (tala de tots els arbres de la parcel·la) i, a partir de la parcel·la desforestada, es realitza la reforestació d'espècies autòctones.

SEGUIMENT. Es realitza un seguiment dels treballs realitzats en la reforestació i el principal indicador de seguiment és l'èxit de les reforestacions (quantificació de l'èxit i presa de mesures com l'alçada i el diàmetre a un metre d'alçada per comprovar el creixement interanual). Es preveu fer revisions quinquennals de l'evolució de les masses, un seguiment que permetrà comprovar els efectes a les masses reforestades (per espècies) respecte a les condicions climàtiques anuals (prestant especial atenció a les sequeres estivals).



4 CASOS PRÀCTICS

1

PROVES PILOT

5

51


5 PROVES PILOT

En aquest apartat presentem quatre proves pilot que han redactat nous plans de gestió o adaptat versions anteriors per incloure accions d'adaptació al canvi climàtic. Les quatre entitats que han desenvolupat els plans de gestió van ser seleccionades a través d'una convocatòria oberta a la qual es van presentar deu entitats de custòdia de tot l'estat espanyol. Les entitats seleccionades s'han beneficiat de suport econòmic i assessora-ment per part de la XCT durant el procés d'elaboració dels plans de gestió. Tot això en el marc del projecte "Adaptació al canvi climàtic en els projectes de custòdia del territori", que ha comptat amb la col·laboració del FRECT i el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica.

A continuació es presenten unes breus descripcions de les entitats i el projecte, així com unes breus obser-vacions respecte al pla de gestió a càrrec de l'equip redactor de la guia. Els plans de gestió complets poden trobar-se en forma d'apèndixs a la present guia.


5.1 CAMPO DE LAMAS

5.1.1 DESCRIPCIÓ DE LA ENTITAT

La Comunitat de Frojám és una entitat consuetudinària que té sota la seva responsabilitat 100 hectàrees de muntanya veïnal en mà comuna a l'ajuntament de Lousame (A Corunha, Galiza). Els seus orígens documentats es remunten a la carta foral de 1527 que defineix el seu territori, mentre que la seva actual forma legal s'acon-segueix en 1978. Des de 2017 forma part del Registre d'Àrees conservades per Pobles Indígenes i Comunitats Locals (ICCA). Col·labora amb la Sociedade Històrica i Cultural Coluna Sanfins, entitat sense ànim de lucre creada per veïnes de Frojám per recuperar el patrimoni cultural i natural de la localitat.

5.1.2 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE DE CUSTÒDIA

Camp de Lamas és un aiguamoll higroturbós amb signes de degradació derivats de la realització d'un rasa de drenatge i pista forestal en els anys 1970 i la presència d'elements forestals al·lòctons. Actualment es carac-teritza principalment per la presència d'hàbitats de bruguerar humit atlàntic (4020*) i prats amb Molinia caeru-lea sobre sòls humits (6410), encara que la persistència dels factors de degradació i les alteracions potencials del règim hídric associades al canvi climàtic suposen una amenaça per a la seva continuïtat.

La Comunitat Veïnal i Coluna Sanfins treballen per a la seva restauració, recuperant els valors naturals, serveis ecosistèmics (en particular la regulació hídrica de les deus d'ús comunitari, la defensa contra incendis i el se-grest de carboni) i elements del patrimoni cultural associats a aquest paratge singular de la muntanya veïnal.

El pla de gestió complet es troba disponible a l'apèndix A1.

COMENTARIS DE L’EQUIP REDACTOR DE LA GUIA. La Comunidad de Frojám ha escollit el model de pla de ges-tió més exhaustiu i amb major nombre de subapartats. El resultat és un pla de gestió molt complet amb una anàlisi molt ben detallada del sistema i les seves necessitats. Segons el nostre criteri, aquest model resultarà excessiu per a la majoria d'entitats de custòdia del nostre país, que solen executar mesures de gestió molt concretes sobre una superfície limitada, sovint centrada en algun element concret d'interès i no la finca sen-cera. Útil per casos de grans espais amb elevada diversitat espacial i d'elements a conservar. Seria el típic cas d'espais públics protegits, com parcs nacionals, parcs naturals, espais de la xarxa Natura 2000, etc. No obstant això, sempre que l'entitat disposi del temps i els recursos necessaris, un pla de gestió a aquest nivell de detall no li farà cap mal, al contrari, l’ajudarà a conèixer a un nivell de detall molt elevat el seu sistema, i per tant a definir accions de conservació que tinguin en compte tots els elements que interaccionen.

L'adaptació al canvi climàtic es tracta aquí com un tema transversal que apareix en tot moment al llarg del pla de gestió, com un element més que afecta el sistema a conservar. Poden ser d'especial interès, pel que fa a canvi climàtic, els apartats (1.2) clima; (1.8) context legal, on es té en compte la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic; (3.2) incendis forestals; (3.4) episodis de sequera; i (3.9) matriu de vulnerabilitats i impactes, amb una completa i pràctica taula resum de vulnerabilitats i impactes identificats.


5.2 VULNERABILITAT DE LA TORTUGA D’ESTANY AL CANVI CLIMÀTIC: CUSTÒDIA DEL TERRITORI COM A ESTRATÈGIA CONSERVACIONISTA


GREFA (Grupo de Rehabilitación de la Fauna Autóctona y su Hábitat) és una organització no governamental sense ànim de lucre, que neix el 1981 com a associació per a l'estudi i conservació de la natura. Des de la seva creació, GREFA ha mantingut un creixement constant i el seu Hospital de Fauna constitueix actualment un referent a nivell nacional i europeu, en el qual es brinda atenció veterinària a multitud d'animals salvatges autòctons. GREFA desenvolupa diferents projectes de conservació d'àmbit local, nacional i internacional, amb espècies com l'àguila cuabarrada, el voltor negre, el xoriguer petit i la tortuga d'estany, entre d'altres..


La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una espècie de tortuga d'aigua dolça catalogada com "En perill d'extin-ció" a la Comunitat de Madrid. Una de les amenaces a què s'enfronta és sens dubte el canvi climàtic, el qual té implicacions per a la pròpia espècie i per el seu hàbitat: zones d'aigües lèntiques poc profundes, amb abundant vegetació, com ara petites llacunes i basses.

Per això, des de l'any 2012, GREFA lidera un conjunt d'accions encaminades a la recuperació de l'espècie en aquesta regió, incloent la custòdia del territori com a eina conservacionista de gran utilitat en finques privades. GREFA actua com a entitat de custòdia per més de 300 ha situades al Parc Regional de la Cuenca Alta del Man-zanares (Comunitat de Madrid), a través de la signatura d'acords de suport a la gestió, a llarg termini, els quals figuren per escrit per a una major seguretat jurídica. Tots els acords es centren en la conservació del tortuga d'es-tany i el seu hàbitat, ja que aquestes finques es troben situades en una zona històrica de presència de l'espècie, per la qual cosa es tracta d'un hàbitat molt adequat per a escometre els treballs de conservació.


COMENTARIS DE L’EQUIP REDACTOR DE LA GUIA. En aquest cas, l'entitat GREFA ha escollit un model de pla de gestió simplificat, totalment apropiat al cas que els ocupa. Si bé és cert que no fa una descripció exhaustiva de tots els possibles elements presents al sistema, se centra de manera molt adequada en aquells que tenen rellevància per als seus objectius. Aquest model pot ser d'especial interès per a la majoria de les entitats de custòdia del nostre país, una versió plàstica dels models més exhaustius i més adaptable als objectius de l'en-titat i la seva capacitat d'elaborar el document de gestió. D'altra banda, pren una perspectiva interessant per parlar de tot el projecte sencer i no només d'algun espai en particular. Aquest enfocament és especialment interessant per a aquelles entitats que duguin a terme accions similars en diferents espais sota un mateix ob-jectiu (projecte de custòdia). Així doncs, caldria complementar-lo amb documents específics per a cada espai, que poden ser molt concisos i fer referència al pla de gestió del projecte per qüestions generals.

L'adaptació al canvi climàtic es tracta en diversos apartats, de manera especialment detallada en el subapar-tat "Clima com a factor de canvi", on es citen dades rellevants i es mostren figures de projecció de les condici-ons climàtiques futures sota diferents escenaris. Especialment rellevant és l'exhaustiva recerca bibliogràfica que hi ha darrere d'aquest apartat. Al llarg del document, l'adaptació al canvi climàtic va apareixent com un tema transversal, com ara en descriure les vulnerabilitats del tortuga d'estany o en l'anàlisi de factors limi-tants i amenaces.


5.3 LA RESERVA BIOLÒGICA D'ARIANT, UNA FINCA DE MUNTANYA A LA SERRA DE TRAMUNTANA DE MALLORCA


La Fundación Vida Silvestre Mediterránea (FVSM) trabaja desde 2003 para la preservación de los ecosistemas mediterráneos a través del seguimiento ecológico, la educación ambiental, el voluntariado y la custodia del territorio. Su objetivo principal es la conservación del buitre negro y su hábitat en Mallorca, es decir, la Serra de Tramuntana y su biodiversidad, hábitats y las actividades rurales tradicionales que en ella tienen lugar. Además, trata de implicar a la sociedad en su conservación, dando a conocer cómo las personas pueden hacer su contribución positiva y, en general, fomentando el buen uso y cuidado del patrimonio natural y cultural de la Serra de Tramuntana.


Ariant és una finca d'alt valor patrimonial, tant natural com cultural. Per exemple, en ella cria el voltor negre, l'àguila peixatera (o pescadora) i el falcó marí (o de la reina), i al seu torn es troben nombroses poblacions d'es-pècies vegetals endèmiques o rares. A més, conflueixen diverses figures de protecció, tant a nivell local com internacional.

El 2012 va ser cedida a la FVSM pels seus antics propietaris, amb els quals es tenia ja un acord de Custòdia del Territori. Aquest fet va atorgar la màxima seguretat jurídica al projecte, garantint la continuïtat de les activitats que es duen a terme i permetent un horitzó temporal ampli. L'objectiu general del projecte és garantir la conser-vació del patrimoni natural i cultural a aquesta Reserva Biològica, per al que es mantenen diverses línies d'acció:

• Protecció de la biodiversitat i els hàbitats de la zona, especialment del Voltor Negre. • Manteniment i diversificació de l'activitat agrosilvopastoral, de caràcter tradicional i ecològic. • Conservació del patrimoni cultural i etnològic. • Educació, comunicació i sensibilització ambiental tant amb la població local com amb la visitant. • Millora de la implicació social en projectes ambientals a través de la promoció del voluntariat ambiental.


COMENTARIS DE L’EQUIP REDACTOR DE LA GUIA. La Fundació Vida Silvestre Mediterrània ha elaborat aquest document a partir del pla de gestió integral d'Ariant elaborat per al període 2013-2018. Ara es troba en procés d'actualització del pla de gestió i han aprofitat aquesta ocasió per incloure una anàlisi de l'impacte del canvi climàtic i mesures d'adaptació. El document que es presenta aquí és una versió simplificada de pla de gestió, centrada en els aspectes més rellevants del canvi climàtic a la finca d'Ariant i els seus objectius conservacio-nistes més emblemàtics. No obstant això, atès que la finca és de dimensions importants i compta amb una alta heterogeneïtat d'espais i usos, requereix d'un document ampli, que segurament sobrepassa les dimensions dels acords més habituals.

L'adaptació al canvi climàtic es tracta especialment en el subapartat "Clima com a factor de canvi" i a partir d'aquest el pla se centra especialment en vulnerabilitats, impactes, objectius i accions que tenen a veure amb el canvi climàtic, deixant altres aspectes més generals per a la versió completa del pla de gestió en què estan treballant.


5.4 LLAGOSTERA


Paisatges Vius és una entitat dedicada a la conservació d’hàbitats i espècies amenaçades a Catalunya amb la participació dels habitants del territori. L’objectiu és fer compatible la conservació de la natura amb aquelles activitats econòmiques que es desenvolupen al territori: l’agricultura, la ramaderia, el turisme, l’explotació forestal, etc.

Els principals aliats de Paisatges Vius per assolir els objectius són els propietaris i pagesos amb qui es mante-nen acords de custòdia per dur les actuacions i projectes de conservació a la pràctica, sobre el terreny.


La finca de Llagostera de Dalt està ubicada a Taradell, a la comarca d’Osona (Barcelona), té una superfície de 30 hectàrees i es troba fora de qualsevol figura legal de protecció ambiental. Es tracta d'una finca forestal que conforma un bosc illa enmig de la matriu agrària de la Plana de Vic, i presenta gran quantitat de masses d’aigua i cursos fluvials de gran interès per a la fauna.

L’acord es va signar el setembre de 2017 amb els seus propietaris, que es mostren sensibles a la conservació de la natura, i prioritzen aquest objectiu per sobre qualsevol altre ús que pogués tenir la finca (agrari, ramader o forestal). Els objectius de l'acord de custòdia, que té una vigència de 10 anys prorrogables, són:

• Promoure la biodiversitat en general, afavorint les espècies de més interès: amfibis, rèptils i ocells forestals.

• Mantenir la superfície i l’estructura del bosc, gestionant-lo com un bosc madur d’evolució natural.

• Millorar l’estat de conservació dels hàbitats aquàtics i de les zones obertes. • Reduir o eliminar la presència d’espècies exòtiques de la finca. • Incorporar mesures d’adaptació al canvi climàtic en la gestió de la finca.


COMENTARIS DE L’EQUIP REDACTOR DE LA GUIA. Paisatges Vius és una entitat amb una àmplia experiència en la gestió d'acords de custòdia, i han desenvolupat el seu propi document de pla de gestió. En essència segueix els mateixos punts proposats en aquesta guia, amb algun canvi en els títols de les seccions. El document és molt complet, segurament més del que pugui ser estrictament necessari per a la majoria d'entitats i acords. No obstant això, la finca presenta diversos espais i elements que mereixen la seva atenció des de la gestió que pot desenvolupar l'entitat que requereixen d'aquest nivell de detall. Especialment destacables, i pràctiques, re-sulten les fitxes de les actuacions a desenvolupar, que poden consultar-se en l'apartat 5, Programa d'actuació.

L'adaptació al canvi climàtic apareix transversalment en tot el pla. Es tracta especialment en els apartats (1.1.5) sobre clima, tant a nivell de tendències com en conseqüències cap als elements a conservar; (2.2) en la descripció de les possibles problemàtiques dels elements de conservació; (3) Factors limitants i amenaces; i (5.1) Avaluació i objectius.


6 CONCLUSIONS

1

CONCLUSIONS

6

57


6 CONCLUSIONS

En el context actual de canvi climàtic i la pressió negativa que exerceix sobre la biodiversitat, sobretot a les zones i sistemes més vulnerables, la custòdia del territori és un important instrument en la conservació i l'adaptació al canvi climàtic dels recursos naturals i la biodiversitat, i per fomentar el paper dels agents privats en la implementació de mesures d'adaptació al canvi climàtic.

Moltes de les mesures de conservació actualment aplicades per les entitats de custòdia contribueixen ja a l'adaptació al canvi climàtic de la biodiversitat i, en aquest sentit, aquesta guia pretén donar valor a l'esforç i el treball realitzat per les entitats en la lluita contra el canvi climàtic i l'adaptació a aquest.

El capítol 1 d'aquesta guia ha descrit els riscs climàtics futurs i els principals impactes en la biodiversitat en diferents zones i sistemes vulnerables a Espanya, i ha proporcionat referències bibliogràfiques que cal que les entitats consultin. És necessari que les entitats i els agents implicats en els projectes de custòdia tinguin un bon coneixement dels riscs climàtics futurs a la seva zona d'estudi i quins impactes derivats afectaran la biodi-versitat objecte de la seva conservació, per poder aplicar les mesures específiques més adequades.

En aquest sentit, el capítol 1 inclou també una bateria d'accions susceptibles de ser aplicades en els projec-tes de custòdia i, per tant, serveix de font d'inspiració per aplicar mesures per fomentar l'adaptació al canvi climàtic de la biodiversitat. A més, el capítol 2 proporciona les eines i els passos necessaris que cal que les entitats segueixin per poder incorporar l'adaptació al canvi climàtic en els seus projectes de custòdia de ma-nera efectiva.

Els 5 casos pràctics de projectes de custòdia a Espanya analitzats al capítol 3 pretenen donar valor a la tasca realitzada per aquestes entitats i també servir de font d'inspiració per a altres entitats per tal que incorporin el canvi climàtic i l'adaptació en els seus projectes.

Per últim, és important destacar la cerca d'informació contrastada sobre canvi climàtic per a cada zona a la que es realitzaran les actuacions d'adaptació, així com la consulta d'experts o investigadors sobre les mesures de gestió seleccionades o potencials que millor s'adeqüin a les necessitats de conservació que es tinguin.


6 CONCLUSIONS

1

REFERÈNCIES

7

59


7.1 IMPACTES DEL CANVI CLIMÀTIC I MESURES D'ADAPTACIÓ

7.1.1 CUSTÒDIA DEL TERRITORI I PROJECCIONS CLIMÀTIQUES

AEMET (Agència Estatal de Meteorologia) - Projeccions climàtiques per al segle XXI.Disponible a: http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/cambio_climatico

Atlas Climático Ibérico i Atlas climático de los archipiélagos de Canarias, Madeira y Azores (AEMET).Disponible a: http://www.aemet.es/ca/serviciosclimaticos/datosclimatologicos/atlas_climatico

Informe del 5è Inventari d'iniciatives de custòdia del territori (2018).Disponible a: http://custodia-territorio.es

IPCC (2013): Summary for Policymakers. In: Climate Change 2013: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Stocker, T.F., D. Qin, G.-K. Plattner, M. Tignor, S.K. Allen, J. Boschung, A. Nauels, Y. Xia, V. Bex and P.M. Midgley (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA.

Losada, I., Izaguirre, C. & Diaz, P. (2014). Cambio climático en la costa española. Oficina Española de Cambio Climático, Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Madrid, 133 pág.

Morata, A. (2014). Guía de escenarios regionalizados de cambio climático sobre España a partir de los resulta-dos del IPCC-AR4. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente y Agencia Estatal de Meteorología.Disponible a: http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Guia_IPCC/Guia_IPCC.pdf

Proyecto MEDACC. Adaptando el Mediterráneo al cambio climático. LIFE ENV/ES/000536 - Demonstration and validation of innovative methodology for regional climate change adaptation in the Mediterranean area.Disponible a: http://medacc-life.eu/es

Kovats et al. (2014). Kovats, R.S., R. Valentini, L.M. Bouwer, E. Georgopoulou, D. Jacob, E. Martin, M. Rounsevell, and J.-F. Soussana, 2014: Europe. In: Climate Change 2014: Impacts, Adaptation, and Vulnerability. Part B: Regional Aspects. Contribution of Working Group II to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Barros, V.R., C.B. Field, D.J. Dokken, M.D. Mastrandrea, K.J. Mach, T.E. Bilir, M. Chat-terjee, K.L. Ebi, Y.O. Estrada, R.C. Genova, B. Girma, E.S. Kissel, A.N. Levy, S. MacCracken, P.R. Mastrandrea, and L.L. White (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA, pp. 1267-1326.

7.1.2 ESTUDIS SOBRE LA VULNERABILITAT, IMPACTES I CAPACITAT ADAPTATIVA DE LA BIODIVERSITAT

Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC). Oficina española de cambio climático, s. g. para la preven-ción de la contaminación y del cambio climático, Ministerio de Medio Ambiente.

Araújo, A., F. Guilhaumon, D. Rodrigues, I. Pozo, R. Gómez. (2011). Impactos, vulnerabilidad y adaptación al cambio climático de la biodiversidad española. 2. Fauna de vertebrados. Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino.


7 REFERÈNCIES

Capdevila-Argüelles L., B. Zilletti y V.A. Suárez Álvarez. 2011. Cambio climático y especies exóticas invasoras en España. Diagnóstico preliminar y bases de conocimiento sobre impacto y vulnerabilidad. Oficina Española de Cambio Climático, Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Madrid, 146 Pp.

Centrero Uceda, Antonio y Sánchez-Arcilla Conejo, Agustín y Zazo Cardeña, Caridad y Bardají Azcárate, Teresa y Dabrio, Cristino J. y Goy Goy, José Luis y Jiménez, J.A. y Mösso, C. y Rivas, V. (2005). Impactos sobre las zo-nas costeras. En Evaluación preliminar de los impactos en España por Efecto del Cambio Climático. Centra de Publicaciones, Secretaría General Técnica. Ministerio de Medio Ambiente, pp. 469-524. ISBN 84-8320-303-0.

CEDEX. (2012). Efecto del cambio climático en el estado ecológico de las masas de agua. Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas, Madrid.

Cobelas, M.A, et al. (2005). Impactos sobre los ecosistemas acuáticos continentales. A: Evaluación preliminar de los impactos en España por Efecto del Cambio Climático. Proyecto ECCE - INFORME FINAL. Ministerio de Medio Ambiente y la Universidad de Castilla-La Mancha.Disponible a: http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptaci-on/03_ecosistemas_acuaticos_2_tcm7-12419.pdf

Felicísimo A., J. Muñoz, C.J. Villalba, R.G. Mateo. (2011). Impactos, vulnerabilidad y adaptación al cambio climático de la biodiversidad española. 1. Flora y vegetación. Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino.

Herrero A, Zavala MA, editores. (2015). Los bosques y la biodiversidad frente al cambio climático: Impactos, Vulnerabilidad y Adaptación en España. MAGRAMA, Madrid, España.

IPCC (2014). Cambio Climático 2014: Impactos, Adaptación y Vulnerabilidad (WG2.Disponible a: https://www.ipcc.ch/report/ar5/wg2/

MAPAMA. Especies exóticas invasoras.Disponible en: http://www.mapama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/especies-exoti-cas-invasoras/default.aspx

MAPAMA. Proyecto ECCE 2005. Evaluación preliminar general de los impactos en España por efecto del cam-bio climático»

Observatorio Extremeño de Cambio Climático (2018). Las praderas de posidonia, en peligro por el calentami-ento global. Un estudio del CSIC prevé la extinción funcional de esta especie en el Mediterráneo.Disponible a: http://www.observatorioclimatico.es/index.php?option=com_content&view=article&i-d=96:las-praderas-de-posidonia-en-peligro-por-el-calentamiento-global-un-estudio-del-csic-preve-la-extinci-on-funcional-de-esta-especie-en-el-mediterraneo&catid=1:latest-news&Itemid=18

OPCC (2014). Acción Biodiversidad- Primera parte. Atlas florístico de los pirineos y selección de las especies más vulnerables al cambio climático.Disponible a: https://opcc-ctp.org/images/images_2014/actions/memoriafinal_ATLAS_FLORA.pdf

Serrada, R., M.J. Aroca, S. Roig, A. Bravo, V. Gómez. (2011). Impactos, vulnerabilidad y adaptación al cambio climático en el sector forestal. Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino.

Kersting, D. (2016). Cambio climático en el medio marino español: impactos, vulnerabilidad y adaptación. Mi-nisterio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, Madrid.


7 REFERÈNCIES

7.1.3 BENCHMARKING DE MESURES D'ADAPTACIÓ PER A PROJECTES DE CUSTÒDIA

Plan Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC).Disponible a: http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptacion/plan-nacional-adaptacion-cambio-climatico/

IPCC. Cambio Climático 2014: Impactos, Adaptación y Vulnerabilidad (WG2).Disponible a: https://www.ipcc.ch/report/ar5/wg2/

AdapteCCA.Disponible a: http://www.adaptecca.es/

Climate-Adapt – European Climate Adaptation Platform.Disponible a: http://climate-adapt.eea.europa.eu/sat

Land Trust Alliance (USA): Land Trust Climate Change Initiative.Disponible a: http://climatechange.lta.org/

Fundació Natura (Colòmbia).Disponible a: http://www.natura.org.co/corpochivor-5219701/

BeWater Project (Europa).Disponible a: http://www.bewaterproject.eu/final-results/adaptation-plans

National Trust (UK).Disponible a: http://www.nationaltrustconservatories.co.uk/

The Nature Conservancy (worldwide).Disponible a: https://www.nature.org/?intc=nature.tnav.logo

7.1.4 FITXES D'ACCIÓ

7.1.4.1 ACCIÓ 1 - ADAPTACIÓ DELS CULTIUS Enoviticultura (2017). La movilidad del cultivo de la vid, ¿una adaptación al cambio climático? Disponible a: http://medacc-life.eu/sites/medacc-life.eu/files/docuemnts/enoviticultura.pdf

ESCACC (2012) - Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic. Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Ge-neralitat de Catalunya.Disponible a: http://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/home/actualitat/docs/escacc.pdf.

Espigall (2017). Creació d'un model de planificació i gestió de finques agràries que permeti obtenir productes d'alt valor afegit compatibles amb la conservació i la millora del patrimoni natural.

Mínguez Tudela, M.I, Ángel Ruiz Mantecón y Agustín Estrada Peña (2005). Impactos sobre el sector agrario.Evaluación preliminar de los impactos en España por efecto del cambio climático. ECCE - Informe final.

OCCC i Lavola (2017). Diagnosi de vulnerabilitat climàtica de l’Alt Penedès en el marc del projecte LIFE Clinò-mics (LIFE15 CCA/ES/000102).Disponible a: http://lifeclinomics.eu/wp-content/uploads/2017/05/Diagnosi_Alt_Pened%C3%A8s_CC_Clino-mics_DEFINITIVA.pdf


7 REFERÈNCIES

7.1.4.2 ACCIÓ 2 - ADAPTACIÓ DE ZONES HUMIDES (AIGÜES CONTINENTALS) - AMFIBIS I RÈPTILSBosch, J. (2015) Implicaciones del cambio climático en la incidencia de los hongos quitridios patógenos de anfibi-os. A: Herrero A & Zavala MA, editores (2015) Los Bosques y la Biodiversidad frente al Cambio Climático: Impac-tos, Vulnerabilidad y Adaptación en España. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, Madrid.Disponible a: http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptaci-on/cap7-implicacionesdelcambioclimaticoenlaincidenciadeloshongosquitridiospatogenosdeanfibios_tcm7-403983.pdf

Cobelas, M.A, et al. (2005). Impactos sobre los ecosistemas acuáticos continentales. A: Evaluación preliminar de los impactos en España por Efecto del Cambio Climático. Proyecto ECCE - INFORME FINAL. Ministerio de Medio Ambiente y la Universidad de Castilla-La Mancha.Disponible a: http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptaci-on/03_ecosistemas_acuaticos_2_tcm7-12419.pdf

EC (2018). PROJECTE ESTANY - Improvement of the Natura 2000 habitats and species found in Banyoles: a demonstration project. LIFE08 NAT/E/000078. European Comission.Disponible a: http://ec.europa.eu/environment/life/project/Projects/index.cfm?fuseaction=home.createPa-ge&s_ref=LIFE08%20NAT/E/000078&area=1&yr=2008&n_proj_id=3579&cfid=99964&cftoken=663312df0d288b39-D234793A-C9C4-FE9F-153DC2F00E945D0D&mode=print&menu=false#RM

Fundació Emys (2018).Disponible a: https://www.fundacioemys.org/emys/es/

Fundación Global Nature (2018). Humedales.Disponible a: https://fundacionglobalnature.org/que-hacemos/conservacion-de-habitats-y-especies/humedales/

Fundación Natura (Colòmbia).Disponible a: https://www.ecopetrol.com.co/wps/portal/es/!ut/p/z0/04_Sj9CPykssy0xPLMnMz0vMAfIjypNzr-fIzU6zSDExSjY3MknQNzNNMdE0sLCx1LSzNknVNjFONTQ1SLc3TjFP1C7IdFQGq0CSh/ i http://www.natura.org.co/boletin-restauran-bosque-seco-areas-degradadas-la-ganaderia-piedemonte-del-cerro-zamaricote/

GOB Menorca (2018). Territori Emys. Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa.Disponible a: https://www.gobmenorca.com/territori-emys

LIFE Potamo Fauna (2018).Disponible a: http://www.lifepotamofauna.org/es

Plataforma Custodia del Territorio (2017). Acción en río Camesa. El río camesa liberado de un azud en desuso gra-cias a la custodia fluvial. Custodia del territorio, Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente.Disponible a: http://custodia-territorio.es/novedades/el-rio-camesa-liberado-de-un-azud-en-desuso-graci-as-la-custodia-fluvial

Plataforma Custodia del Territorio (2015). Experiencias de custodia del territorio. 2a edició revisada i ampliada.Disponible a: http://custodia-territorio.es/sites/default/files/recursos/fichero_de_iniciativas_de_custodia_0.pdf

Societat Catalana d’Herpetologia (2018).Disponible a: https://soccatherp.org/

The Nature Conservancy (2018). Niveles de agua cambiantes en los grandes lagos USA y Canadá). Climate adaptation case studies. The why and how of climate adaptation.Disponible a: https://www.nature.org/ourinitiatives/regions/northamerica/areas/greatlakes/explore/clima-te-adaptation-case-studies.xml y https://www.nature.org/ourinitiatives/regions/northamerica/areas/great-lakes/explore/climate-change-il-case-study.pdf


7 REFERÈNCIES

WWF (2013) - Prioridades para la conservación de anfibios en España.Disponible a: https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=12&cad=rja&uact=8&-ved=0ahUKEwihg-eBubvYAhWEPBQKHUmYBEIQFghoMAs&url=http%3A%2F%2Fwww.naturalea.eu%2Far-mari%2Fnaturalea%3Anaturalea%2F2%2Fprioridades_conservacion_anfibios.pdf&usg=AOvVaw3XJGm7V6i-D5rxkZDTCisuG

7.1.4.3 ACCIÓ 3 - ADAPTACIÓ DE ZONES HUMIDES (AIGÜES CONTINENTALS) - AUS AQUÀTIQUES I PEIXOS D'AIGUA DOLÇABeWater (2017). Guía para el desarrollo de planes de adaptación participativos a escala de cuenca.Disponible a: https://zenodo.org/record/495584#.Wo7l2ajOXct

BeWater (2016). Adaptation plans. Pla d’Adaptació per la conca de Tordera.Disponible a: http://www.bewaterproject.eu/final-results/adaptation-plans#tordera-spain

Consorci de l’estany (2018). Naturaleza de Mejora de los Hábitats y Especies de la Red Natura 2000 de Banyo-les. Projecte LIFE +Natura (2010-13) (LIFE08 NAT/E/000078).Disponible a: http://www.consorcidelestany.org/index.php?life_2010_13-1

Junta de Andalucía (2015). Plan de recuperación y conservación de aves de humedales (PRCAH) de la Junta de Andalucía.Disponible a: http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/site/portalweb/menuitem.7e1cf46ddf59b-b227a9ebe205510e1ca/?vgnextoid=fc43b2c42f207310VgnVCM2000000624e50aRCRD&vgnextchan-nel=84ab6cbc15e77310VgnVCM2000000624e50aRCRD

7.1.4.4 ACCIÓ 4 - ADAPTACIÓ DE L'ALTA MUNTAYA CENEAM (2016). Seminarios del plan nacional de adaptación al cambio climático. Integración de la adaptación al cambio climático en la planificación y la gestión de las áreas protegidas en España. Centro Nacional de Edu-cación Ambiental (CENEAM).Disponible a: http://www.mapama.gob.es/es/ceneam/grupos-de-trabajo-y-seminarios/seminarioPNACC/adap-tacion-areas-protegidas-resultados-grupos_tcm7-419174.pdf

Escudero, A., R. García-Camacho, A. García-Fernández, L. Giménez-Benavides, J.M. Iriondo, C. Lara-Romero, J. Morente, & D.S. Pescador (2015). A: Herrero A & Zavala MA, editores (2015) Los Bosques y la Biodiversidad frente al Cambio Climático: Impactos, Vulnerabilidad y Adaptación en España. Ministerio de Agricultura, Ali-mentación y Medio Ambiente, Madrid.

OPCC (2013). Observatorio Pirenaico del Cambio Climático. Estudio sobre la adaptación al cambio climático en los Pirineos. Análisis de iniciativas de adaptación en los Pirineos.Disponible a: https://opcc-ctp.org/images/espacedocumentaire/publications/ADAPTATION/analisis_de_inicia-tivas_py_ves%20%20definitiva.pdf

7.1.4.5 ACCIÓ 5 - ADAPTACIÓ DE LLACUNES I ESTUARIS COSTANERSANSE (2018). Conservación de Arenales y Lagunas Costeras en el Sureste de la Península Ibérica. Asociación de Naturalistas del Sureste.Disponible a: http://www.asociacionanse.org/proyectos/arenales-y-lagunas-costeras/3

Centrero Uceda, Antonio; Sánchez-Arcilla Conejo, Agustín; Zazo Cardeña, Caridad; Bardají Azcárate, Teresa; Dabrio, Cristino J.; Goy Goy, José Luis; Jiménez, J.A.; Mösso, C. & Rivas, V. (2005). Impactos sobre las zonas costeras. En Evaluación preliminar de los impactos en España por Efecto del Cambio Climático. Centra de Publicaciones, Secre-taría General Técnica. Ministerio de Medio Ambiente, pp. 469-524. ISBN 84-8320-303-0.


7 REFERÈNCIES

CLIMATE-ADAPT (2015). Adaptive management of natural habitats (2015). European Climate Adaptation Platform.Disponible a: http://climate-adapt.eea.europa.eu/metadata/adaptation-options/adaptive-management-of-na-tural-habitats

Ibañez, C., Caiola, N., Nebra, A. & Wessels, M., (2009). 1130 Estuarios. A: V.V. A.A., Bases ecológicas prelimina-res para la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. 75 p.

Land Trust Alliance (2008). Winyah Bay and Pee Dee River Basin Conservation and Resiliency PlanningLand Trust Climate Change Initiative.Disponible a: http://climatechange.lta.org/case-study/tnc_winyah-bay_sc/

LIFE Delta Lagoon (2014). Restauración y gestión del hábitat en lagunas costeras del Delta del Ebro.Disponible a: http://lifedeltalagoon.eu/lifedeltalagoon/ i http://climate-adapt.eea.europa.eu/metadata/ca-se-studies/habitat-restoration-and-management-in-the-ebro-delta-coastal-lagoons

Soria, J.M. & Sahuquillo, M. (2009). 1150 Lagunas costeras. A: V.V. A.A., Bases ecológicas preliminares para la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. 303 p.

7.1.4.6 ACCIÓ 6 - ADAPTACIÓ D'HÀBITATS COSTANERS Ley, C. et al. (2007). Manual de restauración de dunas costeras. Técnicas. MAPAMA. Disponible a: http://www.mapama.gob.es/es/costas/publicaciones/cap06_tecnicas_de_restauracion_tcm7-198454.pdf

Martín Prieto, J. A. et al. (2016). Roig-Munar, F. X. y Quintana Pou, F. J. (Coords.) (Restauración y Gestión de Sistemas Dunares. Estudio de casos. Colección Recerca i Territori, 8. Cataluña: Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, Parc Natural de Montgrí, Illes Bledes i el Bai. Investigaciones Geográficas, (66), 167-168.Disponible a: https://doi.org/10.14198/INGEO2016.66.11

National Trust (2015). Shifting shores at Formby.Disponible a: https://www.nationaltrust.org.uk/documents/shifting-shores-report-2015.pdf i https://www.nationaltrust.org.uk/formby/features/shifting-shores-at-formby

Sanjaume. E. y Gracia, J. (2011). Las dunas en España. Sociedad Española de Geomorfología.Disponible a: http://www.geomorfologia.es/sites/default/files/Las%20dunas%20en%20Espa%C3%B1a%201.pdf

7.1.4.7 ACCIÓ 7 - ADAPTACIÓ DE L'ARBRATGE URBÀ I PERIURBÀAjuntament de Barcelona (2017). Plan director del arbolado de Barcelona 2017-2037.Disponible a: http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/Pla-director-arbrat-barcelo-na-CAST.pdf

Belloch Forestal (2018). Catálogo de arbolado viario.Disponible a: http://www.belloch.eu/forestal/catalogo/

CLIMATE-ADAPT (2016). Barcelona trees tempering the Mediterranean city climate. European Climate Adaptation Platform. Disponible a: http://climate-adapt.eea.europa.eu/metadata/case-studies/barcelona-tre-es-tempering-the-mediterranean-city-climate

Matías, L., R. Zamora & J. Castro. (2015). Efectos de la variación en el régimen de precipitación sobre la re-generación del bosque montano 15 mediterráneo. A: Herrero A & Zavala MA, editores (2015) Los Bosques y la Biodiversidad frente al Cambio Climático: Impactos, Vulnerabilidad y Adaptación en España. Ministerio de


7 REFERÈNCIES

Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, Madrid.Disponible a: http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptacion/cap15-efectosdelavariacionenelregimendeprecipitacionsobrelaregeneraciondelbosquemontanomediterra-neo_tcm7-403991.pdf

7.1.4.8 ACCIÓ 8 - ADAPTACIÓ DELS HÀBITATS BENTÒNICSJunta de Andalucía (2018). Proyecto LIFE posidonia.Disponible a: http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/site/portalweb/menuitem.220de8226575045b-25f09a105510e1ca/?vgnextoid=0892f7da57ae8410VgnVCM2000000624e50aRCRD&vgnextchan-nel=42907db13a4ef310VgnVCM2000000624e50aRCRD

Kersting DK (2016) Cambio climático en el medio marino español: impactos, vulnerabilidad y adaptación. Ofici-na Española de Cambio Climático, Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Madrid, 166 pág.POSIDÒNIA 2021.Disponible a: www.posidonia2021.org

7.1.4.9 ACCIÓ 9 - ADAPTACIÓ DELS BOSCOS MEDITERRANISBravo-Fernández & Serrada (2012). Resalveos de conversión en montes bajos envejecidos de encina (Quercus ilex subsp. ballota). A: Vericat P, Piqué M, Serrada S, editores. Gestión Adaptativa al cambio global en masas de Quercus mediterráneos. Centre Teconològic Forestal de Catalunya, Solsona, pp.142-145.

Consell insular de Menorca (2015). Directrius per a l’adaptació dels boscos de Menorca al canvi climàtic. Gestió Forestal sostenible a Menorca en un context de canvi climàtic". (LIFE+07ENV/E/000824).Disponible a: http://lifeboscos.cime.es/documents/docs/lifeboscos/e1x0100/rev0.pdf

Cotillas et al. (2009). Growth response of mixed Mediterranean oak coppices to rainfall reduction. Could selec-tive thinning have any influence on it? Forest Ecology and Management 258: 1677-1683.

Gordo et al. (2009). Experiencias de clareos en masas de Pinus pinea L. en la Meseta Norte. A: Actas del 5º Congreso Forestal Español-Montes y Sociedad: saber qué hacer. SECF-Junta de Castilla y León.

IEFC (2018). Proyecto REINFFORCE - REsource INFrastructures for monitoring, adapting and protecting euro-pean atlantic FORests under Changing climatE.Disponible a: http://www.iefc.net/?langue=en&affiche_page=projet_REINFFORCE

Millar, C. I., Stephenson, N. L., & Stephens, S. L. (2007). Climate change and forests of the future: managing in the face of uncertainty. Ecological applications, 17(8), 2145-2151.

ORGEST (2018). Orientacions de Gestió Forestal Sostenible de Catalunya. Centre de la Propietat Forestal. GENCAT. Disponible a: http://cpf.gencat.cat/ca/cpf_03_linies_actuacio/cpf_transferencia_coneixement/cpf_orientaci-ons_gestio_forestal_sostenible_catalunya/

Rodríguez-Soalleiro et al. (2009). Expected climate change and options for european silviculture. Country re-port, Spain. Cost action FP-0703 ECHOES.

Serrada et al. (2011). Impactos, vulnerabilidad y adaptación al cambio climático en el sector forestal. Notas sobre gestión adaptativa de las masas forestales ante el cambio climático. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM).Disponible a: http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptacion/SECTOR_FORESTAL_DOCUMENTO_COMPLETO_tcm7-185468.pdf


7 REFERÈNCIES

The Nature Conservancy (2011). Updating Northeast Minnesota’s Forest Management Strategies.Disponible a: https://www.nature.org/ourinitiatives/regions/northamerica/areas/greatlakes/explore/climate-c-hange-mn-case-study.pdf

7.1.4.10 ACCIÓ 10 - ADAPTACIÓ DE LA VEGETACIÓ DE RIBERABeWater (2016). Adaptation plans. Pla d’Adaptació per la conca de Tordera.Disponible a: http://www.bewaterproject.eu/final-results/adaptation-plans#tordera-spain

7.1.4.11 ACCIÓ 11 - ADAPTACIÓ DE LA RAMADERIAJunta de Andalucía (2012). Estudio Básico de Adaptación al Cambio Climático Sector Ganadería. Consejería de Medio Ambiente.Disponible a: http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal_web/web/temas_ambientales/clima/ac-tuaciones_cambio_climatico/adaptacion/vulnerabilidad_impactos_medidas/informes_basicos/ganaderia.pdf

Rubio, A. & Roig, S., (2017). Impactos, vulnerabilidad y adaptación al cambio climático en los sistemas exten-sivos de producción ganadera en España. Oficina Española de Cambio Climático. Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente, Madrid.Disponible a: http://www.mapama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptacion/informe_ganaderia_extensiva_tcm7-473712.pdf

7.1.4.12 ACCIÓ 12 - ADAPTACIÓ DELS BOSCOS SUBALPINSAraújo, M.B., Guilhaumon F., Neto D. R., Pozo, I., & Calmaestra R. (2011) Impactos, Vulnerabilidad y Adaptación al Cambio Climático de la Biodiversidad Española. 2 Fauna de Vertebrados. Dirección general de medio Natural y Política Forestal. Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino.

Camprodon, J. (2013). Ecologia i conservació dels ocells forestals. Un manual de gestió de la biodiversitat en boscos catalans. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya / Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.Disponible a: http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/fau-na_salvatge_autoctona/gestio-especies/ocells/documents/manual_ocells_forestals.pdf

Felicísimo, A. M. (coord.) (2011). Impactos, vulnerabilidad y adaptación al cambio climático de la biodiversidad española. 2. Flora y vegetación. Oficina Española de Cambio Climático, Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

Fundació Natura (2016). Proyecto que rehabilitó hábitats para fauna silvestre de El QuimboDisponible a: http://www.natura.org.co/termino-proyecto-que-rehabilito-habitats-para-fauna-silves-tre-de-el-quimbo/

Madroño, A., González, C. & Atienza, J. C. (Eds.) 2004. Libro Rojo de las Aves de España. Dirección General para la Biodiversidad-SEO/BirdLife. Madrid. – Mochuelo Boreal

Millar, C. I., Stephenson, N. L. & Stephens, S. L. (2007). Climate change and forests of the future: managing in the face of uncertainty. Ecological applications, 17(8), 2145-2151.

ORGEST (2018). Orientacions de Gestió Forestal Sostenible de Catalunya. Centre de la Propietat Forestal. GENCAT.Disponible a: http://cpf.gencat.cat/ca/cpf_03_linies_actuacio/cpf_transferencia_coneixement/cpf_orientaci-ons_gestio_forestal_sostenible_catalunya/


7 REFERÈNCIES

7.1.4.13 ACCIÓ 13 - ADAPTACIÓ DE RÈPTILS IBÈRICS ENDÈMICSLand Trust Alliance (2008). Winyah Bay and Pee Dee River Basin Conservation and Resiliency Planning. Land Trust Climate Change Initiative (2008).Disponible a: http://climatechange.lta.org/case-study/tnc_winyah-bay_sc/

Olson, D.H. & Saenz, D. 2013. Climate Change and Reptiles. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Climate Change Resource Center.Disponible a: www.fs.usda.gov/ccrc/topics/wildlife/reptiles/

Pleguezuelos, J.M (2015). Capítulo 8; Vulnerabilidad de los reptiles ibéricos al cambio climático. A: Herrero A & Zavala MA, editores (2015) Los Bosques y la Biodiversidad frente al Cambio Climático: Impactos, Vulnerabi-lidad y Adaptación en España. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

7.1.4.14 ACCIÓ 14 - ELIMINACIÓ D'ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES DELS BOSCOSCapdevila-Argüelles L., B. Zilletti & V.A. Suárez Álvarez. (2011). Cambio climático y especies exóticas invaso-ras en España. Diagnóstico preliminar y bases de conocimiento sobre impacto y vulnerabilidad. Documento de síntesis. Oficina Española de Cambio Climático, Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Madrid, 17 pág.

MAPAMA (2018). Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España. Inventario Nacional.Disponible a: http://www.mapama.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/inventario-especi-es-terrestres/inventario-nacional-de-biodiversidad/ieet_flora_vasc_aloct_invas_cientifico_a.aspx.

7.2 ADAPTACIÓ DELS PLANS DE GESTIÓ DELS PROJECTES DE CUSTÒDIA

Asensio, N., Collado, H. & Masó, M. (2013). Guía de buenas prácticas para entidades de custodia. Buenas prác-ticas en gestión de las iniciativas de custodia del territorio. Xarxa de Custòdia del Territori.

Asensio, N., Collado, H & Rodrigo, J. (2015). Manual de implementación de buenas prácticas en gestión de las iniciativas de custodia del territorio. Xarxa de Custòdia del Territori.

Europarc (2017). Manual 13. Las áreas protegidas en el contexto del cambio global. Incorporación de la adap-tación al cambio climático en la planificación y gestión.

European Commission (2013). Guidelines on Climate Change and Natura 2000. European Union.


7.3 CASOS PRÀCTICS

7.3.1 CAS PRÀCTIC 1Associació Hàbitats http://www.associaciohabitats.cat/

Altres referències:Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2016). Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans. ISBN 9788439394488.

7.3.2 CAS PRÀCTIC 2Seo/Birdlifehttps://www.seo.org/

Altres referències:SACINhttps://www.seo.org/2012/10/22/sacin/

SACREhttps://www.seo.org/2012/04/13/sacre/

Censo de aves acuáticashttps://www.seo.org/2012/04/09/censos-de-aves-acuaticas/

7.3.3 CAS PRÀCTIC 3Fundació Catalunya La Pedrera (FCLP)http://lifemontserrat.eu/

7.3.4 CAS PRÀCTIC 4Fundació Naturaleza y Hombrehttp://fnyh.org/

Altres referències:VV.A.A., (2009). Bases ecológicas preliminaries para la conservación de los tipos de hábitats de interés comuni-tario en España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

7.3.5 CAS PRÀCTIC 5Fundació Lurgaia Fundazioa http://www.lurgaia.org/

Altres referències:FAO (2017) La estrategia de la FAO sobre Cambio Climático.http://www.fao.org/3/a-i7175s.pdf

IPCC (2002). Cambio climático y biodiversidad. Documento Técnico V del IPCC.https://www.ipcc.ch/pdf/technical-papers/climate-changes-biodiversity-sp.pdf

1 INTRODUCCIÓ


MAIG DE 2018

GUIA PRÀCTICA

COM PLANIFICAR ELS PROJECTES DE CUSTÒDIA PER ADAPTAR-SE AL CANVI CLIMÀTIC A LES REGIONS VULNERABLES D'ESPANYA


com planificar els projectes de custÒdia per adaptar … › mm › file › cdr › guia...

Documents