com estem afrontant la ciutadania la situació actual ... panel coronavirus onad… · presentació...
TRANSCRIPT
Raval de Jesús, 36. 1ª planta
43201 Reus
977 773 615
www.gabinetceres.com
@GabinetCeres
Com estem afrontant la ciutadania la situació actual provocada pel COVID-19?
9 d’abril de 2020
Informe Onada 3
Índex
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
1. Presentació 3
2. Síntesi 4
3. Metodologia i descripció de la mostra 5
4. Informació 8
5. Confinament 10
6. Nivells de preocupació 13
7. Els infants 15
8. Expectatives 26
PER QUÈ FEM L’ESTUDI?
OBJECTIUS ESPECÍFICS
3
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Presentació
Finalitat i objectius
Volem conèixer com afrontem la ciutadania de Catalunya la situació actual provocada pelCOVID-19 a partir d’un estudi propi, sense clients ni promotors externs, que ens permetiaportar el nostra gra de sorra amb allò que sabem fer, els estudis sociològics i d’opinió.
L’estudi es planteja a nivell evolutiu, tenint previst fer diferents onades setmanals per podersaber com evolucionen les percepcions, els hàbits i els estats d’ànim de la població, així comels canvis que la situació va provocant a les llars.
• Conèixer la percepció, i la seva evolució, entorn la informació que ens arriba.
• Determinar els canvis d’hàbits i l’afectació a les llars provocats per l’estat d’alarma.
• Conèixer quin és el nivell de preocupació entorn la salut i l’economia i les persones queviuen a la llar.
• Analitzar la situació dels infants de les llars durant el confinament.
• Determinar quines expectatives de durada existeixen entorn el confinament.
4
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Síntesi
Principals idees sorgides
Els infantsLes llars amb fills de 6 a 16 anys han organitzat
el dia a dia dels fills/es tot i que no sempre
aconsegueixen complir-la.
En gairebé tots els casos, els centres educatius
han enviat deures als infants i, en menor
mesura, els fan classes online. La meitat de les
llars ajuden als infants a fer els deures.
Els pares i mares diuen que els infants
dediquen 3 hores als estudis i unes 6 hores a
l’oci.
Quant al seu estat d’ànim, no sembla que
s’hagin detectat canvis notables arrel del
confinament, tot i haver-hi certa tendència a
estar més positius.
I gairebé totes les llars amb infants de 6 a 16
anys tenen dificultats per portar el confiament
amb els fills/es, relacionades amb la manca
d’activitat física, la conciliació entre treballar
a casa i tenir cura dels infants o la manca de
relació física dels infants amb els companys.
3
PreocupacióS’han reduït sensiblement tots els nivells de
preocupació per la salut, mantenint-se però
com els més elevats la preocupació per la
salut de familiars i de la societat en general.
D’altra banda, ha augmentat quelcom la
preocupació per la pròpia economia, per la
de les persones de l’entorn i per l’economia
global.
4
01
02
03
04
05
Fonts informacióEs manté el baix nivell de confiança en la
informació publicada a les xarxes socials i la
publicada pel govern d’Espanya..
Les fonts que es perceben més confiables són
l’OMS, el govern de la Generalitat i el
ajuntaments.
1 ConfiamentEs surt 2,3 dies setmanals de mitjana de casa,
una mica menys que a l’onada 2, però es
manté el principal motiu per sortir que seria
anar a comprar.
El 27% de llars tenen alguna persona que
continua treballant fora, augmentant
sensiblement respecte l’onada 2.
El confinament ha comportat que actualment
es cuini més a casa, es mengi més en família,
es netegi i ventili més la casa i es generin més
escombraries.
Per contra, es manté la freqüència en que es
llencen les escombraries i en que es renta
roba.
2
ExpectativesEs manté gairebé igual l’expectativa envers la
durada del confinament, situant-se la seva fi
cap a principis de maig.
5
5
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Metodologia
Fitxa tècnica
Promotor : Ceres, empresa d’investigació sociològica.
Títol de l’estudi: la població catalana davant l’epidèmia de
Covid-19.
Ús de les dades: La informació inclosa en aquest informe és
propietat de Ceres. S’autoritza la còpia, reproducció total o
parcial sempre i quan es citi la font de procedència. UNIVERS I MOSTRA
PROMOTOR I TÍTOL DE L’ESTUDI
Metodologia: Administració online a través del Panel Ceres i de la incorporació de nous participants a través de inscripció en xarxes socials.
Instrument: Qüestionari semiestructurat. En el qüestionari s’ha emprat un llenguatge totalment neutre i s’han utilitzat escales equilibrades amb tantes categories per a la resposta positiva com per la negativa.
Durada: 6 minuts de mitjana.
TREBALL DE CAMP
Onada: 3
Dates Onada: Del 3 al 7 d’abril de 2020.
EINA RECOLLIDA D’INFORMACIÓ
Univers de treball: Població major de 16 anys resident a Catalunya usuària d’internet.
Grandària de la mostra: 801
Distribució de la mostra:
Procés de ponderació: La distribució de la mostra presenta una clara sobrerrepresentació de Tarragona i de determinats perfils d’edat.
S’han restituït els pesos de la mostra segons sexe, edat i província segons la distribució de la població a Catalunya en base a dades d’IDESCAT, de manera que els resultats puguin ser representatius del conjunt de Catalunya.
Tots els resultats es mostren una vegada restituïts els pesos.
Error mostral: El marge d’error mostral seria d’un +/-3,5% per a dades globals, en el supòsit de mostreig aleatori, i en el cas de màxima indeterminació (p=q=50%), amb un nivell de confiança del 95.5%,
Segons província
Barcelona 227
Girona 47
Lleida 106
Tarragona 421
Total 801
Segons edat
Fins a 35 anys 139
36-50 anys 366
+ 50 anys 300
Total 801
6
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Metodologia
Distribució de la mostra segons variables sociodemogràfiques
25%30%
45%
Fins a 35 anys 36-50 anys Més 50 anys
Edat
48% 52%
52%
48%
Sexe
11%
73%
6%
11%
Província
Grandària de municipi
45%
32%
12%
8%
3%
Més 100.000 habitants
10.001-100.000 habitants
5.001-10.000 habitants
1.000-5.000 habitants
Menys 1,000 habitants
7
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Metodologia
Distribució de la mostra segons variables sociodemogràfiques
Estudiant
6%
Aturat
6%
Jubilat
14%
Ocupat
70%
Tasques de la llar
3%
Situació laboral
Empresaris/àries
3%
Autònoms/es
9%
Treballadors/es contracte fixe
35%
Treballadors/es contracte temporal
9%
Característiques de les llars
Tenen fills/es a la llar
40%
Funcionaris/àries
14%
Tenen balcó, terrassa o jardí
84%
Equipaments de les llars
Disposen d’ordinador
de sobretaula
100%
Disposen de mòbil
100%
Disposen de portàtil
100%
Disposen de tauleta
67%
Disposen de
connexió a internet
100%
Disposen de TV
100%
Disposen de TV de
pagament
100%€
8
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Gens
Poca
Bastant
Molta1,8
Gens
Poca
Bastant
Molta
2,6
Gens
Poca Bastant
Molta
2,4
Gens
Poca
Bastant
Molta
2,4
Informació i actuacions/decisions preses
Canals d’informació entorn el Coronavirus
Quin nivell de confiança et donen les següents fonts en relació a la informació que publiquen sobre elCOVID-19?
Organització Mundial de
la Salut (OMS)
Govern d’Espanya Govern de la GeneralitatUnió Europea
Mitjans de comunicació(premsa, ràdio, televisió...)
Xarxes socials(no oficials)
Persones del seu entornEl teu Ajuntament
L’OMS segueix sent la font que ofereix més confiançaentre les persones consultades, seguida del govern dela Generalitat i dels ajuntaments. Per contra, tambésegueixen sent les xarxes socials i el govern d’Espanyales que menys confiança inspiren.
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• En general, tenen més confiança les dones en totes les fonts que elshomes.
• Els més joves tenen menys confiança que la resta amb les persones delseu entorn, mentre que en tenen és en el govern d’Espanya i en elsAjuntaments.
Gens
Poca
Bastant
Molta
2,3
Gens
Poca
Bastant
Molta
2,9
Gens
Poca
Bastant
Molta
1,9
Gens
Poca
Bastant
Molta
2,7
Nota: les puntuacions mitjanes s’han calculat en base a l’escala 1 = gens – 4 = molta
9
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Informació i actuacions/decisions preses
Canals d’informació entorn el Coronavirus
Nota per poder fer la comparativa, s’han unit els canals oficials analitzats, tenint en compte que a l’onada 1 es preguntaven de forma agrupada, no desagregada com en les posteriors onades.
Evolució del nivell de confiança mitjà envers els diferents canals
Evolutivament, els nivells de confiança no mostren cap alteració en relació a l’anterior onada.
3,1
2,5 2,52,6
2,42,4
1,8 1,8 1,8
2,52,4 2,4
1,0
2,5
4,0
Onada 1 Onada 2 Onada 3
Canals
oficials
Mitjans de
comunica
ció
10
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
83%
19%
11%
10%
8%
6%
4%
4%
2%
3%
87%
19%
12%
1%
2%
9%
4%
4%
1%
1%
Comprar coses bàsiques
Treballar
Passejar el gos
Fer la compra a familiars/coneguts
Visita/tractament mèdic
Cuidar persona dependent
Comprar premsa
Comprar tabac
Alimentar animals
Altres
Onada 3
Onada 2
Confinament
Motius per sortir de casa
Nota: les preguntes referents als motius i les accions permetien resposta múltiple i, per tant, els % no han de sumar 100, i els resultats estan calculats sobre el total persones consultades que ha sortit algun cop de casa durant els últims 7 dies (77% del total)..
Quantes dies has sortit de casa en els últims 7 dies?
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Les dones han sortit menys de casa que els homes i ho han fet més peranar a cuidar una persona dependent, mentre que els homes surten mésper anar a treballar o a una visita/tractament mèdic.
• També els més joves han sortit menys, mentre que els de 35 a 50 anyshan sortit més que a nivell global, principalment per anar a treballar o apassejar el gos.
S’ha reduït una mica la freqüència en que s’hasortit al carrer en relació a l’anterior setmana,passant de 2,4 dies a 2,3 dies de mitjana.
Segueix sent el fet d’anar a comprar cosesbàsiques la principal motivació per sortir,augmentant la freqüència en que es surt enaquest cas a 2,6 dies.
Però ha augmentat el fer la compra afamiliars/coneguts i les visites o tractamentsmèdics com a motius per sortir.
11%
5%
4%4% 8% 18% 28% 23%
Tots els dies 6 dies 5 dies 4 dies 3 dies 2 dies 1 dia Cap dia
Per quin motius has sortit de casa?
= 2,3
Onada 3Onada 2
= 2,4
11
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Confinament
Canvi d’hàbits
En més de la meitat de casos, hanaugmentat accions com cuinar,menjar en família, netejar o ventilarla casa i generar escombraries,sent les dues primeres les accionsque més ho han fet.
D’altra banda, llençar lesescombraries o rentar la roba sónaccions que gairebé es mantenenigual que abans del confinament.
A la teva llar, han augmentat o s’han reduït lessegüents accions arrel del confinament?
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Les persones consultades més jovescuinen més, però renten menys laroba.
• Les de 36 a 50 anys han augmentatla freqüència en que mengen enfamília i la quantitat d’escombrariesque generen.
• I les de més de 50 anys, han reduït lafreqüència en que cuinen, mengenen família i la quantitatd’escombraries que generen.
29%
28%
18%
15%
15%
10%
7%
36%
32%
42%
42%
39%
27%
23%
34%
32%
36%
41%
41%
48%
45%
1%
3%
4%
1%
5%
11%
20%
4%
1%
3%
5%
2%
1%
Cuinar
Menjar en família
Netejar la casa
Ventilar la casa
Generar escombraries
Llençar escombraries al
contenidor
Rentar la roba
Molt més Més Igual Menys Molt menys Ns/Nc
0,9
0,8
0,7
0,7
0,6
0,3
0,1
Nota: l’indicador de variació s’ha calculat en base a l’escala: -3 = s’ha reduït molt – 0 = es manté – 3 = ha augmentat molt
INDICADOR
VARIACIÓ
12
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
25% 27%
75% 73%
Onada 2 Onada 3
No
Sí
Confinament
Mesures de protecció dels que van a treballar fora
A la teva llar, algun dels membres segueixen treballant fora de la llar?
L’enduriment del confinament no ha comportatvariacions entre les persones consultades enrelació als membres de la llar que segueixentreballant fora, fet que pot suposar que lamostra es centri en membres que treballen enserveis essencials o que, tot i les restriccions,segueixen anant a treballar.
13
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Nivell de preocupació
Envers la salut
Ara mateix, fins quin punt estàs preocupat/da per...?
Evolució de l’indicador de preocupació sobre la salut
Tots els nivells de preocupació s’han reduïtsensiblement respecte l’onada anterior, així comtambé ho ha fet l’índex de preocupaciógeneral.
No obstant, segueix sent la salut dels familiars ide la societat en general la que més preocupa.
3,0 3,0 2,9
0
1
2
3
4
Onada 1 Onada 2 Onada 3
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Les dones manifesten un nivell de preocupació méselevat per la salut de la societat que els homes.
• Els més joves estan menys preocupats per la sevasalut i obtenen un indicador global per sota de lamitjana, mentre que els de 36 a 50 anys mostren justla tendència contrària.
...la meva salut Gens
Poca Bastant
Molta
2,4
...la salut dels
meus familiarsGens
Poca
Bastant
Molta
3,2
...la salut dels
meus amics/gues,
companys/es,
veïns/es
Poca
Bastant
Molta
2,8
...la salut de la
societatPoca
Bastant
Molta
3,2
Nota: les puntuacions mitjanes s’han calculat en base a l’escala 1 = gens – 4 = molta
14
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Nivell de preocupació
Envers l’economia
...la meva
economia
...l’economia dels
meus familiars
... l’economia dels
meus amics/gues,
companys/es,
veïns/es
... l’economia de
la societat
Ara mateix, fins quin punt estàs preocupat/da per...?
Respecte l’onada 2, ha augmentat sensiblement lapreocupació per la pròpia economia i la depersones de l’entorn, i de forma més important lapreocupació per l’economia global, que és d’altrabanda, el nivell que més preocupa, seguint latònica de les anteriors consultes.
Evolució de l’indicador de preocupació sobre l’economia
2,9 2,95 3,0
0
1
2
3
4
Onada 1 Onada 2 Onada 3
Gens
Poca
Bastant
Molta
2,8
Gens
Poca
Bastant
Molta
2,9
Gens
Poca
Bastant
Molta
2,9
Gens
Poca
Bastant Molta
3,5
Nota: les puntuacions mitjanes s’han calculat en base a l’escala 1 = gens – 4 = molta
15
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Els infants
Presència d’infants entre 6 i 16 anys a les llars
Aquest apartat s’ha preguntatúnicament a aquelles persones quetenien fills/es d’entre 6 i 16 anys vivintamb elles a la llar.
En els casos en que es tenia més d’unfill/a de 6 a 16 anys, s’han centrat lespreguntes en el més gran d’aquestinterval.
Així doncs, la consulta de lespreguntes següents s’ha realitzat a untotal de 182 persones, que corresponal 23% de la mostra total.
Sí
44%
No
56%
Tens fills/es vivint amb tu a la llar?
Quina edat tenen?
8%
15%
14%
22%
56%
Menys de 6 anys
Entre 6 i 11 anys
Entre 12 i 16 anys
Més de 16 anys
No tenen fills/es
Nota: es % del gràfic de l’edat dels fills/es no suma 100 donat que en cada llar pot haver-hi més d’un fill/a de diferents edats
23%de la mostra que tenen
fills d’entre 6 i 16 anys a
la llar
16
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Els infants
Organització del dia a dia23%
de la mostra
Nota: els % de la segona pregunta estan calculats sobre el total de persones consultades que tenen infants d’entre 6 i 16 anys que han fet algun tipus d’organització del dia a dia dels seus fills/es (74% de les llars amb fills de 6 a 16 anys)
Heu fet algun tipus d’organització del diaa dia del vostre fill/a?
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• L’organització del dia a dia s’ha fet més a les llars ambinfants de 6 a 11 anys, però s’ha aconseguit complir mésentre les que tenen infants de 12 a 16 anys.
Tres de cada quatre llars amb fills/es de 6 a 16 anyshan fet algun tipus d’organització del dia a dia delsinfants, i una gran majoria han aconseguit seguir-laencara que no sempre.
Esteu seguint aquesta organització que heu fet?
20%
68%
8%3% Encara no ho hem
aconseguit mai
Només algun dia, però
poc
Sí, però no sempre la
complim
Sí, del tot i cada dia
Sí
74%No
26%
17
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Els infants
Seguiment escolar23%
de la mostra
49%
44%
30%
3%
5%
4%
Envien deures telemàticament
de totes les assignatures
Envien deures telemàticament
d'algunes assignatures
Fan classes online de totes les
assignatures
Fan classes online d'algunes
assignatures
Altres
Cap mesura
Quines de les següents mesures ha posat en marxael centre educatiu del vostre fill/a arrel delconfinament?
45%
40%
26%
22%
11%
10%
4%
2%
Ordinador de
pares/germans
Ordinador seu
Mòbil seu
Tauleta seva
Tauleta de pares/germans
Mòbil de pares/germans
No hi manté cap contacte
Ns/Nc
Amb quins dispositius mantenen elcontacte amb l’escola?
El més habitual és que les escoles estiguin enviant deures de toteso algunes de les assignatures, sent només el 30% que estan fentclasses virtuals.
El contacte amb l’escola es realitza a través d’ordinadors familiarsperò també propis dels infants i, en menor mesura, a través detauletes o mòbils dels infants.
Tot i ser reduït, cal esmentar que en un 4% dels casos els infants noestan mantenint cap contacte amb l’escola.
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• A les llars amb infants de 6 a 11 anys els han enviatmés deures d’algunes assignatures des del’escola, mentre que a les llars amb infants mésgrans els han enviat deures de totes lesassignatures o fan més classes online.
• Els infants més petits utilitzen dispositius de la llar,no propis, mentre que els més grans fan servir elsseus dispositius, principalment ordinadors i mòbils.
Nota: ambdues preguntes permetien resposta múltiple. Per aquest motiu, la suma dels percentatges no dona 100.
18
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Els infants
Seguiment escolar23%
de la mostra
Nota: els % de la segona pregunta estan calculats sobre el total de persones consultades que tenen infants d’entre 6 i 16 amb deures(96% de les llars amb fills de 6 a 16 anys)
El vostre fill/a té deures per fer?
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Les llars amb infants de 12 a 16 anys, els deures els hanposat majoritàriament només l’escola, mentre que a lesllars amb infants més petits els hi ha posat l’escola peròtambé els pares.
• Com sembla lògic, els pares i mares han d’ajudarprincipalment als fills/es de 6 a 11 anys, mentre que elsmés grans necessiten menys ajuda, tot i que també enreben.
En el 66% dels casos, les escoles han posat deures alsinfants de forma telemàtica, mentre que en un 27% aaquests deures s’hi afegeixen altres que posen elspares i mares.
En la meitat de llars on els infants tenen deures, elsprogenitors acostumen a ajudar-los a fer-los, tot i queen un 41% s’afirma que no necessiten ajuda doncs elssaben fer sols.
Ajudeu al vostre fill/a a fer els deures que tenen?
Sí, els hi posa
l'escola
66%
Sí, de l'escola i dels
pares/mares
27%
Sí, els hi posen
els pares/mares
4%
No
3%
En
general, sí
55%
No cal, els
fan sols
41%
Puntual
ment
4%
19
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Els infants
Seguiment escolar23%
de la mostra
Mentre que en el 64% dels casos esmanifesta una preocupació important percom acabarà el curs escolar, el 30% de llarsamb fills de 6 a 16 anys estan pocpreocupades i el 6% gens per aquest tema.
Com a pares i mares, esteu preocupats percom acabarà aquest curs escolar?
28%
36%
30%
6%
Gens
Poc
Bastant
Molt
20
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s? Fer deures
2,4
Veure pel·lícules/sèries
1,8
Jugar a videojocs
1,5
Jugar a altres jocs
1,4
Xatejar amb amics/gues
1,2
Llegir
0,8
Veure dibuixos animats
0,7Fer classes online
0,6
Els infants
Distribució del temps
Quantes hores al dia aproximadament dedica el vostre fill/a a les següents accions?
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Els infants de 6 a 11 anys dediquenmenys hores a deures, classes online,videojocs, pel·lícules/sèries i axatejar, però més hores a jugar aaltres jocs i a veure dibuixos animats.
• Els més grans mostren tendènciestotalment contraposades a lesanteriors.
Els infants passen 2,4 hores depromig al dia fent deures, entre 1,8 i1,2 hores de promig veientpel·lícules/sèries, jugant a videojocso a altres jocs, xatejant amb els seusamics/gues, entre d’altres activitats,i menys d’una hora de promig allegir, veure dibuixos animats i ferclasses online.
Per tant, es pot dir que passen unes3 hores dedicades a l’àmbit delsestudis i unes 6 hores al de l’oci.
23%de la mostra
Resta del dia
21
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Els infants
Distribució del temps23%
de la mostra
Quantes hores al dia aproximadament dedica el vostre fill/a a les següents accions?
Fer deures
5%
20%
36%
39%3 o més hores
2 hores
1 hora
0 hores11%
32%
39%
18%
Veure pel·lícules/sèries
43%
17%
19%
21%
Jugar a videojocs
26%
36%
19%
19%
Jugar a altres jocs
Xatejar amb amics/gues
35%
36%
16%
14%3 o més hores
2 hores
1 hora
0 hores 30%
62%
6%3%
Llegir
56%
27%
11%6%
Veure dibuixos animats
59%
29%
8%4%
Fer classes online
Amb més detall, s’observa que més de la meitat no dediquen cap hora a veure dibuixos animats ni a fer classesonline, mentre que el 43% tampoc no juga en tot el dia a videojocs.
Per contra, els deures són els que ocupen més hores.
22
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Els infants
Estat d’ànim
4,80
4,20
4,00
5,70 ,00
2,00
4,00
6,00
8,00
10,00
Més nerviós/osa, irritable
Més enfadat/da
Més apagat/da, trist
Més alegre
Segons els pares i mares, elsinfants no han manifestat canvisnotables en els seus estats d’ànimsen relació a abans delconfinament.
No obstant, s’observa unatendència a que els infantsestiguin més alegres, menysnerviosos, enfadats i apagats.
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Els pares i mares dels infants de 6 a 11anys perceben que estan mésnerviosos/es i enfadats/des que nopas els dels infants de 12 a 16 anys.
23%de la mostra
Nota: les puntuacions mitjanes s’han calculat en base a l’escala 0 = “molt menys” – 10 = “molt més”
23
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Els infants
Estat d’ànim
“Està
nerviós/osa,
irritable”
“Està
enfadat/da”
“està
apagat/da,
trist/a”
“Està
alegre”
23%de la mostra
Podríeu valorar l’estat d’ànim actual del vostre fill/a en relació a abans del confinament, en unaescala de 0 a 10, sent 0 “molt menys” i 10 “molt més”?
MÉS ARA
MENYS ARA
MÉS ARA
MENYS ARA
MÉS ARA
MENYS ARA
MÉS ARA
MENYS ARA
Observant els resultatsmés a fons, esconfirma que lamajoria depuntuacions es trobenentre el 4 i el 6, és adir, en una estabilitatdels estats d’ànims enrelació als que tenienels infants abans delconfinament.
24
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Els infants
Dificultats del confinament amb fills/es23%
de la mostra
Si en teniu, quines són les 2 principals dificultats o problemes que usprovoca el confinament dels vostres fills/es a casa?
19%
16%
15%
10%
9%
9%
8%
7%
4%
4%
4%
3%
3%
3%
3%
3%
3%
2%
2%
2%
2%
2%
2%
2%
2%
1%
1%
1%
1%
12%
2%
5%
Sedentarisme, manca activitat física, esports
Combinació teletreball - dedicació fills/es
No poder estar amb companys, família
No poder sortir
Deures (allau, dificultats, manca de rutina)
Abús pantalles
Baralles (entre germans, amb els pares...)
Entretenir-los
Alteració del son (van a dormir tard, dormen molt...)
Avorriment
Dificultats per concentrar-se
Apatia
Manca d'intimitat, desconexió, espai personal
Seguiment dels estudis
Horaris descontrolats
Nerviosisme
Agobiats, irritables, canvis d'huor, malestar
Dificultats per crear i seguir rutines
Mala gestió del temps
No col·laboren amb les tasques de la llar
Dedicació
Manca d'espai
Manca d'hores de sol
Rutines trencades
Costa que facin cas
Adolescència
Mengen més
Problemes de convivència
Tenir més cura de la seva higiene
Altres
Cap dificultat
Ns/Nc
El 93% de la mostra consultada que téfills/es entre 6 i 16 anys afirmen tenir alguntipus de dificultat amb el confinament delsfills/es a casa, principalment en relació ala necessitat que tenen els infants de feralgun tipus d’exercici físic, a lacombinació del treball a casa(bàsicament teletreball) amb ladedicació i cura dels fills/es o al fet queenyoren relacionar-se de tu a tu sobre totamb les seves amistats i companys/esd’escola.
En menor mesura, també es destaca elsproblemes que comporta que no puguinsortir al carrer tant pels infants com pelsprogenitors, les dificultats amb els deures,ja sigui per poder-los fer o per crear unarutina per realitzar-los, l’abús de pantallesprincipalment per jugar, les barallesprincipalment amb germans/nes i lanecessitat però també incapacitat delspares i mares per entretenir-los tanteshores.
25
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Els infants
Necessitat de sortir a l’aire lliure dels infants
Quina necessitat penseu que tenen elsinfants de sortir a l’aire lliure actualment?
35%
47%
11%
5%2%
Ns/Nc
Gens
Poca
Bastant
Molta
Penseu que caldria flexibilitzar elconfinament per a les famílies ambinfants a casa?
47%
42%
11%
Ns/Nc
No
Sí
DIFERÈNCIES SEGONS COL·LECTIUS
• Les persones consultades més joves són les que méscreuen que caldria flexibilitzar el confinament per a lesfamílies amb infants a casa, mentre que les de 36 a 50anys són les que hi estarien més en contra.
El 82% de les persones consultades perceben que elsinfants tenen molta o bastant necessitat de sortir al’aire lliure, però encara no la meitat valorarienpositivament que es flexibilitzés el confinament per ales famílies amb infants a casa.
Nota: aquestes dues qüestions s’han plantejat al total de la mostra, per tant, els resultats estan calculats sobre aquest total.
26
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Expectatives
Expectatives en relació al confinament
Fins quan creus que durarà el confinament?
La meitat de les persones consultades pensen que el confinament durarà un màxim de 30 dies més, mentre queel 36% ho allarguen entre 30 i 45 dies més.
D’altra banda, es redueixen respecte les anteriors onades els que pensen que durarà més de 45 dies.
5%
Més 60 dies
8%
Entre 46-60 dies
36%
Entre 30-45
dies
50%
Fins a 30 dies
27
Est
ud
i Ce
res
-C
om
afr
on
tem
la
ciu
tad
an
ia la
pa
nd
èm
ia d
el C
oro
na
viru
s?
Expectatives
Expectatives en relació al confinament
Evolució de la durada mitjana percebuda del confinament
S’observa que ha baixat sensiblement la durada mitjana percebuda del que resta de confinament, tot i que esmanté la data d’acabament cap a principis de maig.
58
37
32
23-mar. 30-mar. 6-abr. 13-abr. 20-abr. 27-abr. 4-may. 11-may. 18-may. 25-may. 1-jun. 8-jun.
Onada 1
Onada 2
Onada 3
Abril JunyMarç Maig
Raval de Jesús, 36. 1ª planta
43201 Reus
T. 977 773 615
www.gabinetceres.com
@GabinetCeres