Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d'Estrac, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataro, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar

com ens diem al Maresme?guia de recursos / biblioteques municipals del maresme

com ens diem al Maresme?

Les biblioteques municipals del Maresme ja fa temps que trobàvem a faltar als nos-tres fons locals algun document que par-lés en conjunt de l’origen dels malnoms de les poblacions de la nostra comarca, un tema molt popular, però amb una biblio-grafia escassa i molt dispersa. Enguany amb aquesta guia de recursos volem om-plir aquest buit.

La nostra intenció era recollir en un sol do-cument l’explicació sobre l’origen del mal-nom de cada una de les poblacions, però un cop posada en comú la informació vam veure que algunes poblacions no tenien malnom, o potser s’havia perdut o oblidat amb els anys. Llavors hem optat per posar l’origen del nom de la població.

També trobareu a faltar l’explicació de malnoms tan coneguts com el d’Argento-

na (repica-truges) i Sant Pol (quina hora és?) i alguna població més. Això és perquè la guia és una iniciativa de la biblioteca pública de cada població i en aquestes concretament no n’hi ha.

Veureu també que la bibliografia recull els documents que parlen dels noms geogrà-fics o topònims de cada població.

Com sempre, podreu gaudir d’aquesta do-cumentació a la vostra biblioteca i, a tra-vés del servei de préstec interbibliotecari, podreu arribar al fons documental de les altres biblioteques municipals que treba-llen a la Xarxa de Biblioteques de la Dipu-tació de Barcelona.

Finalment transcrivim aquí el fragment d’una cançó de remar publicada en diver-sos estudis (J. M. Pellicer i Amades, entre

d’altres), en la qual figuren els diferents malnoms dels pobles de la costa.

“...a Montgat són calciners,venen la calç a fornades.A Alella són cargolers,que els cargols en treuen banya;al Masnou són palangrers,que al ponent van a palangre.A Premià són gafarrons,a Vilassar pengen ases,i a Mataró caps de boude les senyores bissarres.A Caldes en són nansers,i a Arenys se’n porten la palma.A Canet són figueters,a Sant Pol són gent de manta,a Calella són cadells,i a Pineda males cares.A Malgrat són carboners,venen carbó a la platja.”

Biblioteques municipals de MaresmeBiblioteca cap de zona

Tordera

Palafolls

Malgrat de MarSanta Susanna

Pineda de MarCalella

Canet de MarArenys de Mar

Caldes d’Estrac

Sant Andreu de LlavaneresMataró

Vilassar de Mar

Premià de MarEl Masnou

Montgat

Tiana

Alella

Premià de Dalt

Vilassar de DaltCabrilsCabrera de Mar

Sant Vicenç de Montalt

Arenys de Munt

Teià

Biblioteca Ferrer i Guàrdia Ajuntament d’AlellaBiblioteca Pare Fidel Fita Ajuntament d’Arenys de MarBiblioteca Sant Martí Ajuntament d’Arenys de MuntBiblioteca de Cabrera de Mar Ajuntament de Cabrera de MarBiblioteca de Cabrils Ajuntament de CabrilsBiblioteca Can Milans Ajuntament de Caldes d’EstracBiblioteca Can Salvador de la Plaça Ajuntament de CalellaBiblioteca P. Gual i Pujadas Ajuntament de Canet de MarBiblioteca Joan Coromines Ajuntament del MasnouBiblioteca La Cooperativa Ajuntament de Malgrat de MarBiblioteca Pompeu Fabra Institut Municipal d’Acció Cultural. Ajuntament de MataróBiblioteca Tirant lo Blanc Ajuntament de MontgatBiblioteca Enric Miralles Ajuntament de PalafollsBiblioteca M. Serra i Moret Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca del Poblenou Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca Jaume Perich i Escala Ajuntament de Premià de DaltBiblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras Ajuntament de Premià de MarBiblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Andreu de LlavaneresBiblioteca La Muntala Ajuntament de Sant Vicenç de MontaltBiblioteca de Santa Susanna Ajuntament de Santa SusannaBiblioteca de Can Llaurador Ajuntament de TeiàBiblioteca Can Baratau Ajuntament de TianaBiblioteca de Tordera Ajuntament de TorderaBiblioteca Pau Piferrer Ajuntament de Vilassar de DaltBiblioteca Ernest Lluch i Martín Ajuntament de Vilassar de Mar

Biblioteques Municipals del Maresme

Alella

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Hort de la Rectoria, s/n08328 ALELLAtel.: 935 559 055a/e: b.alella.fg@diba.catweb: www.alella.cat/fitxa.php?id=313

Biblioteca Ferrer i Guàrdia

A Alella pa amb olo i al Masnou se’l mengen solo

Diu el diccionari que un malnom és un “nom que es posa a algú, prenent-lo d’algun defecte, vici o qua-litat”. El malnom és i ha estat, en definitiva, una eina per promoure la comunicació entre pobles (o per moure raons entre veïns, segons com es miri). Els motius que des del segle XIX han designat la gent d’Alella són dos, per bé que el primer no va ar-ribar a popularitzar-se i cal considerar-lo més aviat “de llibre”. Es tracta de cargolers, un qualificatiu que apareix a la bibliografia de finals del segle XIX i que prové d’una cançó popular anomenada “Tota la vora de mar fins a la ratlla de França”. Segons Josep M. Pellicer (Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, Mataró, 1887) hauria estat “dictada per un pilot de Mataró”, un home de mar que resseguí les poblacions costaneres des de la seva barca i en batejà els habitants segons els costums. Alella hi apareix en aquests termes: “A Alella són cargo-lers, / que els cargols en treuen banya.” Josep Reig i Vilardell (Monografies de Catalunya, Barcelona, 1890) apunta que Cels Gomis ja recollia aquesta tonada l’any 1882 a l’Anuari de l’Associació d’Ex-cursions Catalana. Gomis, doncs, hauria estat el primer, que sapiguem, a deixar-ne testimoni escrit. Segons les seves paraules els orígens de la melodia es remuntarien al segle XVIII. El cert és, però, que almenys per al cas d’Alella el motiu que la cançó proposava no va anar gaire més enllà del paper, i que els municipis veïns es referien als alellencs i les alellenques amb la frase: “A Alella pa amb olo” (per “pa amb oli”). Són molts els qui ho recor-den encara, però pocs els que saben el perquè de Dibuix original realitzat per l’artista local Núria Campmajó.

la denominació. Pel que sembla, deien els nostres veïns que a Alella no sabíem parlar i, per no saber, no sabíem dir ni oli. Però la llengua sempre l’hem tinguda un bon xic llarga, i quan els masnovins ens burxaven amb “A Alella pa amb olo” es veu que els etzibàvem un “I al Masnou se’l mengen solo”. I tan amples.

Cristina ArmengolCol·lectiu Cerquem les Arrels

Arenys de Mar

(estiu -1 juliol/15 setembre)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancat (setembre de 10 a 14 h)dg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Bonaire, 208350 ARENYS DE MARtel.: 937 923 253fax: 937 922 856a/e: b.arenysma.pff@diba.catweb: www.arenysdemar.cat/bibliotecabloc: www.bibliotecarenysdemar.blogspot.com

Biblioteca Pare Fidel Fita

Il·lustració al·legòrica als malnoms d’Arenys de Mar. UllDistret

Tothom és igual, poc més, poc menys

Avui que escric aquesta petita col·laboració és di-jous, i els dijous, a casa nostra, parlem en caste-llà. M’explicaré: pel que sembla en temps d’ahir a Arenys de Mar, que som un poble de senyors i que tenim partit judicial, registre, notaria i un munt de professions liberals, tothom tenia al seu servei alguna chacha i, és clar, els dijous a la tarda les minyones tenien festa, i quan es trobaven totes omplien els carrers del poble i parlaven en castellà. Els de fora d’Arenys no entenien el que passava i per això deien que “els d’Arenys els dijous parlen en castellà”. Una altra versió és que els dijous s’organitzava al poble el mercat del suro. Baixaven aquest material que produeixen les alzines de les muntanyes del Montnegre i del Montseny i el venien al mercat. Com que de compradors venien de tot l’Estat, evidentment els tractes es feien en castellà.

La gent d’Arenys, que som uns “sardinetes” —som veïns de la mar—, tenim una particularitat ben cu-riosa, “dormim amb les ulleres posades”. Resulta que som tan intel·lectuals, tan savis, allò que co-neixem com uns veritables setciències, que sempre ens posem al llit amb un llibre a les mans i ens fem un tip de llegir i, és clar, ens agafa son, ens rendim als llençols i ens adormim sense tenir temps ni de treure’ns les ulleres. Vet aquí!

Som llaminers com cap altre, ens agraden les ametlles, les d’Arenys i ben ensucrades, aquelles grosses com ous de gallina que en el moment de menjar-nos-les ens queden les galtes inflades com si tinguéssim un flemó. I què me’n dieu de les co-quetes, les postres més adequades després d’un bon àpat? Les delicadeses, els petit-fours de l’hora del cafè.

És evident que “tothom és igual, poc més, poc menys, però quina gent, la gent d’Arenys!”, que deia el frare Venanci.

Pep Quintana

Arenys de Munt

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv., de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Antònia Torrent MartoriRial Bellsolell, 508358 ARENYS DE MUNTtel.: 937 938 448a/e: b.arenysmu.sm@diba.catbloc: www.bibsantmarti.blogspot.com/

Dibuix original realitzat per Patrick Fodere. Febrer 2011

De boies i patacots

Els malnoms són tan imprevisibles com fugissers. Responen més al context d’una època en què les diferències entre poblacions eren molt més accen-tuades que no pas actualment. La facilitat de co-municació, tant física com virtual, especialment en el món dels joves, fa que aquests “insults” locals hagin anat agafant pàtina d’antiguitat, d’atuell propi de temps reculats, que s’utilitza més per a decorar que no pas per a la finalitat per a la qual va ser fet. Almenys aquesta sembla la tònica a Arenys de Munt. En un primer treball de camp, preguntant a algú del poble de baix a mar com els deien als de munt, la resposta va ser patacots. Però jo mateixa havia sentit moltes vegades els meus avis, i d’al-tres, referir-se justament a la gent de marina amb aquest mateix qualificatiu, cosa que no ha d’estra-nyar, ja que, com que tot va riera avall, segurament els devia atrapar la condició ancestral de patacots dels primitius arenyencs. No és que el terme estigui gaire viu en els escrits actuals, però al Diccionari català-valencià-balear es pot trobar que un pata-cot és una “persona mal vestida, apedaçada, mal girbada”. Una escena escrita per Salvador Espriu, l’any 1922, gairebé al començament del seu relat Laia, quan els vailets de mar i els de munt s’en-vesteixen a cop de malnoms, diu: “‘Patacots!’”, llançaven els de mar. ‘Calderins!’, responien els de munt!” Però, curiosament, no he trobat ningú que recordi a Arenys de Munt aquesta denominació i, en canvi, remenant per la memòria en treuen una altra: els boies. De nou una paraula estranya, desa-pareguda ja del nostre vocabulari habitual. I és que una boia era una “ovella molt vella, llanuda, amb una carn que feia molta fortor”, i que sembla que els arenyencs de Munt solien menjar-se per Sant Martí, segurament vestits de patacots!

Mercè Colomer BartrolíArenys de Munt, febrer de 2011

Cabrera de Mar

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Sant Joan, 808349 CABRERA DE MARtel.: 937 542 949fax: 937 542 950a/e: b.cabreram.i@diba.cat

Biblioteca Ilturo

Ajuntament deCabrera de Mar

El nom de CabreraIgnoro qui i quan van posar el nom de Cabrera a Cabrera de Mar. D’on li ve, qui l’hi va posar, qui se’l va inventar, no ho sé. Grecs, romans, Polibi, Estrabó, algun senyor feudal o un propietari que hi tingués un corral de cabres? No ho puc dir. Veig, això sí, que el nom de Cabrils, Cabrera, Mont Cabrer és un nom molt comú en aquests indrets: uns topònims on hi ha i hi creixen les plantes que alimenten aquests ruminants que anomenem cabres, d’una naturalesa semimuntanyosa molt adequada perquè hi puguin viure i alimentar-se; roques, pedres i petits cingles, una vegetació de planta mitjana d’al-zines, garrics, ginebres i herbes comestibles. Tot plegat fa un conjunt de circumstàncies que unides a un clima suau facili-ten la vida d’aquesta classe de mamífers poc exigents i amb una alimentació curosa. El nom de Cabrera, “lloc de cabres”, s’adapta molt bé a aquests llocs del nostre terme municipal. Totes aquestes circumstàncies poden ésser el motiu del nom de Cabrera, o Capraria en llatí. Però per anomenar Cabrera a aquest terme ens caldria saber altres coses que també són interessants. Fa temps el nostre poble es va dir Sant Feliu de Cabrera, que és el nom que encara conserva la parròquia i que de tan vell que és tampoc no en sabem 1’origen.Sabem que se’n deia Sant Feliu perquè apareix en un docu-ment d’una visita pastoral un xic tempestuosa que tingué el bisbe de Barcelona Pons de Gualba el 13 de gener de 1305, que el cita textualment en un llatí molt pobret; aquest docu-ment està al Bisbat de Barcelona. Això no obstant, el document d’erecció de l’Ajuntament de Ca-brera fet a Toledo per Ferran II d’Aragó el 31 de juliol de 1480 no parla de Sant Feliu, sinó de Cabrera solament.De fet, el nom de Sant Feliu de Cabrera consta ja al segle XVI en un mapa francès editat aquest segle, del qual jo he vist una reproducció, i pel que es veu el nom del poble Sant Feliu de Cabrera va persistir fins a la meitat o finals del segle XIX.El nom de Sant Feliu és important per a nosaltres perquè al-guns personatges com sant Medi, sant Iscle, sant Cebrià i sant Feliu són cristians vinguts d’Àfrica, i podem deduir que van iniciar en la fe els habitants d’aquestes terres pels vol-tants del segle IV.Podem dir que al segle XVII, i segurament molt abans, el nom de Sant Feliu precedia el nom de Cabrera, com tants pobles de Catalunya, que ostenten i ostentaven el nom d’aquest màrtir sacrificat a Girona. Per tant, podríem parlar de Sant Feliu de Cabrera, Sant Feliu de Codines o del Llobregat o de molts al-tres pobles petits i grans.Després d’haver perdut aquest nom al davant i haver-se que-dat només com Cabrera, de seguida ens preguntem quina Ca-brera és, perquè a la província de Barcelona n’hi ha almenys tres. Com distingir-ho? La Cabrera que és a prop d’Igualada, Cabrera d’Igualada; la que és a prop de Mataró, Cabrera de Mataró, i a nosaltres a partir de 1937 un decret de la Gene-

ralitat republicana ens va etiquetar com Cabrera de Mataró. De la mateixa manera, els de Sant Andreu de Palomar i Sant Vicenç de Sarrià actualment són Barcelona, i els de Chamar-tín són Madrid.Va ésser Mn. Pau Pou que pel 1925 va començar a parlar de la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar i va desterrar el nom de Mataró, una idea a la qual es van afegir els seus successors Mn. Moisès Geli i Mn. Josep Arenas d’una manera tranquil·la i pacífica. Fortiter in re et maviter in modo, van anar infiltrant aquesta nova nomenclatura, fins que el Bisbat de Barcelona va batejar la parròquia amb el nom de Cabrera de Mar. Però aquest fet va crear certa confusió, de manera que a partir de 1940 diferents segells d’entitats dependents de l’Ajuntament del poble empraven els dos noms, de Mataró i de Mar.Finalment, com que hi havia ganes d’aclarir-ho d’una vegada, el secretari Artur Cambó, en l’època en què Josep Rocabert era l’alcalde de la vila, va fer una petició on constava que, de temps immemorial, segons el dret, el poble ja era anomenat per l’Església Cabrera de Mar, i així va quedar definitivament establert el nom del nostre poble. D’aquesta manera, no hi havia lloc per una Cabrera de Dalt i una Cabrera de Baix, i quedava definitivament separada de Mataró.Sabem de sobra que el peix gros es menja el petit, sobretot si el petit no s’espavila!

Mn. Raimón Canalias

Fotografia: López Teixidó

Cabrils

(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg tancat

Domènec Carles, 2108348 CABRILStel.: 937 531 186fax: 937 531 653a/e: b.cabrils@diba.cat

Biblioteca de Cabrils

Església Parroquial Santa Creu finals del S. XIX. Fotografia de Jaume Tolrà

Els peluts

L’origen del motiu peluts, aplicat a la gent de Ca-brils, l’hem de cercar cap a l’any 1700, quan els estira-i-arronsa dels habitants del barri de la San-ta Creu, que es volien separar del terme i de la par-ròquia de Vilassar, estaven a flor de pell. La gent de Vilassar que no era partidària de perdre terreny i que estava cansada de les provocacions dels seus convilatans per separar-se’n els incita-ven amb el crit de: “Guerra als de Cabrils!”. Els que vivien al barri de Cabrils s’ho varen agafar a la va-lenta. Un dia de batalla amb rocs i pedres, aquests, des de la casa que anomenaven Can Francesc Fèlix, dispararen una trabucada que ferí de mort un dels atacants. Amb aquesta excusa les autoritats del municipi redactaren un comunicat notificant al governador el lamentable fet. L’enviaren a través d’un missat-ger a cavall. Però resulta que els cabrilencs tenien un cavall que corria més i quan els unionistes de Vilassar arribaren el governador ja n’estava assa-bentat. El governador volgué acabar amb tantes lluites i provocacions i els féu avinent que tan bon punt els del veïnat de Cabrils tinguessin acabada l’església que estaven construint els concediria la indepen-dència. Aleshores els vilassarencs, que no volien aquesta independència, feren mans i mànigues per fer creure al bisbe que al barri de Cabrils constru-ïen una església sense fonaments. El bisbe envià un delegat per esbrinar la veritat. Els cabrilencs respongueren afirmativament, adduint que no els

en calien perquè l’edifici estava assentat sobre una roca. En no poder treure res en clar les autoritats de Vilassar acceptaren la realitat dels fets, però d’en-çà d’aleshores motejaren els seus conciutadans, que després serien els ciutadans de Cabrils, amb el malnom de peluts, fent referència al fet que són difícils de dominar. I així és com ens coneixen.

Jaume Tolrà

Caldes d'Estrac

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Can Milans

Carrer de l’Esglèsia, 608393 CALDES D’ESTRACtel.: 937 913 025a/e: b.caldese.cm@diba.catbloc: www.bibliotecacanmilans.blogspot.com

Malnoms i dites populars de Caldes d’Estrac

La memòria col·lectiva del poble de Caldes no ha restituït cap denominació negativa, cap malnom pròpiament dit. Les dites recollides són quatre, de les quals dues són elogioses i dues més aviat al contrari.

Caldetes, perletes. Les noies de Caldes volien ser tan fines com les estiuejants.

Caldetes s’emporta la palma. Cal recordar que el 1900 era el poblet més bonic del Maresme.

Si vas a Caldes d’Estrac, tornaràs calçant parrac. Al·lusió al joc i al Casino Colon.

Això sona com l’orgue de Caldes. Apareix al Costu-mari català d’Amades. Es diu que l’orgue tenia tubs de canya i que produïa música dissonant, i sembla que va desaparèixer acabada la Guerra del Francès.

Caldes d’Estrac és l’únic poble de Catalunya cone-gut sobretot pel seu diminutiu, Caldetes. Origen del topònim La presència romana a la comarca ha estat molt estudiada i s’ha pogut identificar l’origen de nom-brosos topònims locals. Caldes, no hi ha cap dubte, prové de la paraula llatina calida (“calenta”), que fa referència a les aigües termals.Estrac, en canvi, segueix sense aclarir-se. Alguns filòlegs i historiadors del XIX (Balaguer, Salarich) afirmen que procedeix de l’iber, però no es pot demostrar. Una altra hipòtesi és la del francès Le Flamanc, que creu que procedeix del cèltic estrac, o sigui, “camí prop de l’aigua”. Una interpretació més recent (Balari, Moll, Coromines) estableix que ve d’asterius, combinat amb el sufix iber -acus (as-taracus, estaracus), que significaria “feu o propie-tat de”, i encara una altra tradueix l’arrel -est per “turó”.

El diminutiu Caldetes: naixement del barri pes-cador A mitjan segle XVIII, al peu del turó dels Encantats es varen construir cases de pescadors; el nucli es denominà Caldes de Baix o Caldetes. Un document de 1726 demostra que els propietaris “del lugar de Caldetas” pagaven l’impost cadas-tral al municipi d’Arenys.A començaments del XX, amb la moda de “prendre les aigües” i amb l’esclat de l’estiueig, Caldetes va ser la denominació preferida de la burgesia es-tiuejant.

Arrels Cultura

Font d’aigua calenta de les termes de Caldes d’Estrac. Banys municipals. 1818.Font: Vila, Francesc. Fotografies antigues de Caldes: 1870-1962. Barcelona: Arrels Cultura, 1995

Calella

horari:dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Can Salvador de la PlaçaPl. de la Constitució, 3108370 CALELLAtel.: 937 690 386a/e: b.calella.csp@diba.catbloc: www.bibliocalella.blogspot.com

“La Llopa” de la colla de geganters/es i grallers/es de Calella. Fotografia: Àngel Badalló

Escorxador de Calella, 1929. Edifici noucentista de Jeroni Martorell on anava a menjar “la Llopa”. Font: Calella. Ajuntament. Memòria de gestió municipal, 1925-1929.

La llegenda de la “llopa”

Un dia en Quico entrà a la taverna de Can Banús i digué: “Avui, en baixar pel torrent d’en Comes, he tingut un fort ensurt. De cop i volta m’ha eixit una bestiassa que hagués dit que era un llop.” Entre els qui el rodejaven es féu el comentari sense donar-hi més importància.No havien passat gaires dies que el fet es repetí, però en lloc d’una bestiola en foren dues. Llavors en Quico ja s’ho prengué més seriosament i ho comu-nicà a l’alcalde de la vila, que convocà una reunió de pagesos. Acte seguit, uns quants que s’hi oferi-ren i uns quants sometents distribuïren les forces capitanejades per en Marquès.Enfilaren riera amunt i, en arribar al lloc on s’ha-vien produït les aparicions, es muntà la guàrdia. No tardaren gaire a adonar-se que, a pocs metres i enmig d’un camp de patates, allà ajagudes, les dues bestioles prenien el sol.Quan en Marquès donà el crit de foc, van ressonar els trets d’unes quantes descàrregues. La punteria fou bona i un dels dos animals morí allà mateix. L’altre pogué escapolir-se, i fugí com un llamp cap a la muntanya.La notícia s’estengué per tot el poble i també pels pobles veïns; no es parlava de res més. En sortir els treballadors de les fàbriques, tots anaven a veure el llop.Mentrestant, a la finca d’en Moré, on vivia la pro-pietària de dos gossos llop, només hi va tornar el gos sense la parella, mostrant una intranquil·litat desacostumada i donant voltes contínuament a l’entorn de la seva mestressa. Aquests gossos anaven a atipar-se de les deixalles que llençaven els carnissers a la vora de l’escorxa-dor de Calella. Al cap d’una estona, comparegué el masover de la finca, que portava la notícia que a Calella havien mort un llop.

Aquella bona senyora féu aparellar la tartana i es dirigí a Calella. No hi havia manera de consolar-la i no parava de tractar-los d’ignorants i d’analfabets.D’aquest fet ve el moteig de “Calella, la lloba!”

Resum de l’article narrat per Josep Andreu i Gay, extret del llibre Calella típica. Anècdotes, fets i personatges

de la Calella antiga. Ajuntament de Calella, 1978

Un altre malnom dedicat a la gent de Calella del qual no hem trobat l’origen és calelluts.

Canet de Mar

(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Pere Gual i Pujadas

Riera de Sant Domènec, 108360 CANET DE MARtel.: 937 956 037fax: 937 943 154a/e: b.canet.pgp@diba.catweb: www.canetdemar.cat/biblioteca

Barri de Sant Roc. Fotografia cedida per: CEC (Centre d’Estudis Canetencs)

A Canet… gitanos!

A mitjan segle XV els gitanos van assentar-se en els principals territoris comercials i marítims de Catalunya. A Canet, concretament, el poble caló va arribar durant el darrer terç del segle XVI i ben aviat va trobar feina en la incipient activitat marinera. Com a bons artesans del metall, els gitanos van aprofitar els seus coneixements per revestir amb coure batut la base de les barques dels pescadors de la població, una solució eficient per combatre el problema del corcó mariner. I així, aquest ingent col·lectiu va poder assentar-se al sud-oest del po-ble, prop del mar. Durant segles, quan s’entrava a Canet per la banda d’Arenys, el primer que es veia era el poblat caló, que, amb els anys, motivà la dita “A Canet... gitanos”. I, certament, aquesta zona va tenir ja al segle XVI un fort pes demogràfic. Durant la visita pastoral del bisbe de Girona, l’any 1619, aquest ja va considerar el barri dels gitanos com una zona més de la nova estructuració socioreligi-osa del poble, al costat dels abells, budellers, mer-cats i socarrats que envoltaven el turó fortificat de la zona del Castellet.Aquell col·lectiu de gitanos va ser clau per consoli-dar, juntament amb els mestres d’aixa i navegants del poble, les drassanes de Canet, que van conver-tir-se en una de les millors que hi havia a Catalunya al segle XVIII. Però a mitjan segle XIX la força del vapor va anar paralitzant l’activitat de la marina de vela a Canet i molts descendents d’aquells pri-mers gitanos es van desplaçar a Mataró, on molts fundaren el barri de l’Havana. D’altres, però, van seguir arrelats a Canet i avui encara podem tro-bar canetencs amb cognoms de pura arrel gitana, com Ferrer, Pubill, Carbonell i Martí, entre d’altres. També ens queda encara l’essència del primitiu barri dels Gitanos, que en part fou recuperada amb les famoses festes dels barris dels anys quaran-

ta i cinquanta del segle XX, i també sobreviuen, inconscientment, en el nostre vocabulari algunes paraules directes del caló, com ara canguelo, en-dinyar, pispar, jalar o calés, entre d’altres, que ens ajuden a perpetuar l’empremta d’aquells primers gitanos a la història de Canet de Mar.

Carles Sàiz i XiquésHistoriador

Centre d’Estudis Canetencs

El Masnou

(estiu -juliol i agost-)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13 h i de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Joan Coromines

Pujadas Truch, 1 A08320 EL MASNOUtel.: 935 409 056fax: 935 409 175a/e: b.masnou.jc@diba.catbloc: www.bibliotecajoancoromines.blogspot.com

Els geperuts del Masnou

Tots els motius dels pobles tenen el seu origen, sens dubte, en algun fet que quotidianament transcorre amb total normalitat.

Una gepa és una prominència òssia anormal de la columna vertebral. La dita popular diu que “cap ge-perut es veu el propi gep”. És el que deuria passar als nostres avantpassats.

Segons ens contaven els nostres avis, principal-ment els que eren mariners de tradició familiar, ells sabien molt bé per què se’ls havia atribuït el sobrenom de geperuts.

A la majoria de cases de la nostra vila construï-des al segle XIX hi havia una escala interior o, en d’altres, una escalinata, per accedir des de la plan-ta baixa a les dependències de les plantes supe-riors. A l’inici de la barana que acompanya l’escala com a passamà hi lluïen uns grans poms en forma de bola com a ornament vertical, que, segons cada casa, eren més o menys sumptuosos, ja fossin de vidre de color o transparents. També hi havia poms de porcellana ornamentada amb diferents motius florals, d’altres estaven tallats en fustes nobles seguint un estil derivat bàsicament del prerafae-lisme i el simbolisme, caracteritzats pel predomini de la corba sobre la recta i l’ús freqüent de motius vegetals.

En aquests poms de les escales interiors, els ho-mes, navegants la majoria, pescadors o treballa-dors de les drassanes d’altres, en arribar a la seva llar penjaven les jaquetes o els tabards. Com a conseqüència del seu treball a la mar, normalment aquestes jaquetes estaven humides, cosa que feia

que es deformessin i els quedés a l’esquena un gran bony que feia la sensació d’un gep, quan en realitat era la forma de la bola del pom.

Ja veieu de quina manera tan ocurrent ens van penjar el mot geperuts, segons m’explicaven els meus avis.

Carme Giralt i Rosés

Dibuix original realitzat per Núria Fusellas Gaspà. Gener 2011

Malgrat de Mar

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. 10 a 13 (tancat juliol i agost)dg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg tancat

Biblioteca La Cooperativa

Desclapers, 14-1808380 MALGRAT DE MARtel.: 937 619 032 · fax: 937 613 054a/e: b.malgrat.lc@diba.catweb: www.ajmalgrat.es/el_poble_malgrat_de_mar/Biblioteca%20La%20Cooperativa

Fotografia: Arxiu Municipal de Malgrat de Mar. Fons de Juli Cardona Girons

A Malgrat són carboners

Sempre hi ha hagut una gran afició a posar noms, no solament a les persones, sinó també als pobles. Cada poble té el seu gentilici corresponent, però, a més, en sol tenir un altre de pejoratiu, posat per algun poble veí.Malgrat no n’està pas faltat. Ni els catalans, tam-poc. Recordeu que per a alguns som polacos. No obstant això, els interessats, a vegades, no conei-xem aquests noms, perquè als afectats no ens ho diuen a la cara. I potser molts malgratencs i mal-gratenques no sabem que a Malgrat no sempre ens diuen malgratencs, que és el gentilici correcte, sinó carboners.D’on surt aquest nom? Doncs sembla que l’origen és una cançó marinera popular, creada per un pilot, patró d’una nau de cabotatge, que feia el trajecte des de Vilanova fins a la frontera de França. A la quarteta on cita Malgrat, diu així:

“a Calella, són cadells;a Pineda, males cares;a Malgrat, són carboners,venen el carbó a la platja.”

I per què som carboners si a Malgrat quasi no te-nim boscos ni carboners? Doncs perquè a la nostra platja abans dels sistemes de transport moderns —ferrocarril o camió— s’hi carregava molt de carbó en vaixells, a més de molts altres productes, procedents dels boscos de Sant Genís de Palafolls, Tordera, Montnegre i, fins i tot, d’Arbúcies i del Montseny.A més de la cançó del pilot, també la Sara Llorens de Serra, de Pineda, compiladora del “Cançoner de Pineda”, editat l’any 1931, recull una versió d’aquesta mateixa cançó, però d’un recorregut més limitat, de Canet a l’Estartit, amb algunes variants, però de Malgrat repeteix el motiu de carboners, així:

“A Canet són figueters,a Sant Pol són gent de manta,a Calella, serafins,a Pineda, bones (sic) cares,a Malgrat són carboners,que porten (sic) carbó a la platja.”

El paragentilici carboners també es troba citat a Gentilicis dels Països Catalans, de Josep M. Soler i Janer.

Joaquim Colomé i Alsina

(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 i de 16 a 19 hdg. tancat

Biblioteca Pompeu FabraPlaça d’Occitània, s/n08302 MATARÓtel.: 937 412 920fax: 937 412 922a/e: b.mataro.pf@diba.catweb: www.mataro.cat/portal/ca/Cultura/lectura/index.htmlwww.facebook.com/lapompeubloc: http://lapompeufabra.blogspot.com

Mataro

Dibuix de com podia haver estat el portal de Barcelona amb el fris de caps de bou. Manel Salicrú i Puig (2003).Dibuix de la colla de capgrossos de Mataró (1951).

Mataró, capgrossos

És prou coneguda la relació entre la ciutat de Mataró i el malnom capgrossos, atribuït als seus habitants. L’origen del motiu està en un element ornamental que hi havia en un portal de l’antiga muralla, construïda al segle XVI i enderrocada al segle XIX.

A mitjan segle XIX els habitants de Mataró eren coneguts com caps de bou. Posem un exemple. L’any 1851, una jove mataronina que s’estava a Madrid durant uns mesos expressava per carta el seu enyorament: “No crea usted que todas estas cosas, ni nada de la Corte, me haga olvidar Mataró, ni a todos los caps de bou, incluso el mío, pues me acuerdo mucho de mi patria.”

Sabem que el famós “caps de bou” sorgia inqüesti-onablement per alguna cosa que hi havia al portal de Barcelona, una de les principals entrades a la vila emmurallada. Aquest portal de pedra, que es-taria avui situat allà on es troben la Riera i la plaça de Santa Anna, va ser enderrocat l’any 1857. Un contemporani, Josep Gualba, advocat de professió, es lamentava d’aquesta pèrdua patrimonial amb un poema satíric que deixa ben clara la connexió entre el renom i el portal:

...destruït lo portal fouque tingué Mataró antiguanomenat de Barcelona,que lo nom ha donat i dónaa sos vehins de caps de bou...

Què és el que figurava al damunt d’aquesta por-ta, que donà peu a la broma del malnom? Doncs, molt senzill: la façana del portal estava adornada amb un fris en el qual, entre sanefa i sanefa, hi figuraven bucranis o, el que és el mateix, caps de bou, icones pròpies dels relleus d’estil dòric clàssic romà i del Renaixement.

La tirallonga amb caps de bou es va esfumar per sempre amb l’enderroc de les muralles i, probable-

ment, van fer-la desaparèixer per evitar prolongar les burles i els acudits dels forans. Amb el pas dels anys el renom cap de bou, de fortes connotacions vexatòries per la insinuació de les banyes, seria substituït pel de capgròs, prou irònic però més suau, que al·ludeix a fets extravagants de regust jocosament divertits. De fet, no se sap ni el quan, ni el com, ni el perquè d’aquest reemplaçament.

Vés a saber si a tot això no hi va contribuir el fet que justament a la dècada de 1860 van aparèixer, per amenitzar les festes, el primers sis nans ma-taronins, uns capgrossos més que centenaris que van ser durant molt temps els únics de la comarca. Avui, aquest malnom ha perdut qualsevol regust despectiu i s’ha convertit fins i tot en signe d’iden-titat de la ciutat.

Nicolau GuanyabensHistoriador

Montgat

(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancat dg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca Tirant lo Blanc

Rda. Països Catalans, s/n08390 MONTGATtel.: 934 690 098fax: 934 691 674a/e: b.montgat.tb@diba.catbloc: bibliotecamontgat.blogspot.comFacebook: Biblioteca Tirant lo Blanc

“A Montgat són calciners, venen la calç a forna-des. A Tiana, saltamarges.” Malgrat aquests antics versets populars, calciner no ha estat mai emprat com un malnom per a designar els montgatins i les montgatines, sinó la definició d’una activitat tradicional al nostre poble, molt abans del boom industrial de finals del segle XIX. D’altra banda, si tenim en compte que fins l’any 1933 Montgat i Tia-na van compartir la mateixa història, podem pen-sar que també compartíem el saltamarges, potser aplicat als saltejadors de camins que actuaven sovint, aprofitant les dificultats de les cavalleries per creuar el coll de Montgat.

També l’origen toponímic del nostre poble ens és desconegut, perquè els historiadors i els lingüistes no es posen d’acord en aquest punt. Uns diuen que ve de l’antic Mons Hécate, i d’un temple dedicat a aquesta deessa que hi havia al cim del turó de Montgat; d’altres fan referència al color rogenc de la roca, o l’assimilen etimològicament a l’origen del topònim Llobregat. D’altra banda, també hi ha qui el vincula amb un patrici romà de la veïna Baetulo, de nom Cató, o a la llegenda popular que diu que el Turó, abans d’ésser mutilat, oferia als navegants la figura d’un gat.

Però tot això són elucubracions. La realitat és que la inscripció més antiga del nostre poble és la que figura en un pergamí datat de l’any 991 del Mo-nestir de Sant Pere de les Puelles:“Item uidimus et audïuimus diuersa munificentia domui sape sat pertinentia de monte Chato usque in cenobio Sanc-ti Pauli de Mare usque in ipso montium cacumine per...”

Què som, doncs, la gent de Montgat: calciners o saltamarges, com els de Tiana? Doncs això, mont-gatins i montgatines.

Abelard Chimisanas i Julià

El turonet de Montgat. Fotografia de Lorenzo Duaso Polo

El nom de Montgat

Palafolls

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca Enric Miralles

Parc de les Esplanes, s/n08389 PALAFOLLStel.: 937 657 908a/e: b.palafolls.em@diba.cat

(estiu)dl. de 16 a 21 hdt. de 16 a 21 hdm. de 16 a 21 hdj. de 10 a 14 h ide 16 a 21 hdv. de 16 a 21 hds. tancatdg. tancat

Carrer Major l’any 1950. Col·lecció particular d’Antonio Selvaggi

Origen i situació geogràfica de Palafolls

“L’origen del poble és ja romà. Aquests romans, en ocupar el nostre país i colonitzar-lo d’una manera racional, van topar-se amb una zona natural: el riu Tordera, camí d’entrada per penetrar fàcilment a l’interior. A la desembocadura, a les terres de la riba dreta, hi ha una plana plena d’estanys (gorgs, com dèiem la gent del país) que es comunicaven amb escorrancs fins arribar al mar; tot això produït per les intermitents avingudes que trencaven peri-òdicament la riba i inundaven les terres d’al·luvió arrossegades pel mateix riu. Talment veieren un paratge ‘d’estanys bufadors’ (Pallus-Follis), i així quedà batejat per sempre l’emplaçament del Pala-Folls actual.“Si mirem avui la configuració del terme, veurem que a més del Palafolls fet pel treball del riu hi ha dues parts ben definides: d’una banda, la de po-nent, fent de mur a les valls de Sant Genís i Va-llplana, muntanyes on acaba la serralada del Mont-negre, paral·lela a la costa i al turó més alt de la contrada, el Miralles. De l’altra, com a complement i en angle recte, l’apèndix que dóna la perspecti-va al terme de Palafolls, els turons del castell, que acaben als peus mateixos de la plana del riu. La si-tuació especial d’aquestes altituds, lliures comple-tament de tot obstacle i, per tant, d’una visibilitat il·limitada en tots els sentits, va fer sens dubte que els feudals de la reconquesta construïssin la for-talesa-castell residencial més gran de la comarca, unes restes que avui encara veiem majestuoses i que afortunadament són respectades, conservades i amb ànim de donar-los utilitat cultural.”

Text extret del llibre d’en Josep Turón i Puig

TURÓN i PUIG, Josep. L’Estany bufador: història de Palafolls des de la memòria familiar d’en Pepet Florit. Barcelona: Edicions

del Roig: Edicions de l’Eixample, DL 1989. 108 p. ISBN 84-86279-13-5 (p.11)

Pineda de Mar

Biblioteca M. Serra i MoretCarrer del Progrés, 2208397 PINEDA DE MARtel.: 93 762 37 96a/e: b.pinedamsm@diba.catFacebook: Biblioteca M. Serra i Moret

Passeig d’Europa, 23-2508397 PINEDA DE MARtel.: 937 662 016a/e: b.pineda.p@diba.cat

Biblioteca del Poblenou

(estiu)dl. 15.30 a 20.30 hdt. 15.30 a 20.30 hdm. 15.30 a 20.30 hdj. 15.30 a 20.30 hdv. 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. 15.30 a 20.30 hdt. 15.30 a 20.30 hdm. 15.30 a 20.30 hdj. 15.30 a 20.30 hdv. 15.30 a 20.30 hds. 10 a 13 hdg. tancat

(estiu -juliol i agost-)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

PINETELL Lactarius deliciosus, 2008.Font: Pascual, Ramon. El Mapa dels bons bolets a Catalunya: on trobar-los? Com cuinar-los? Barcelona: Pòrtic, 2008, p. 146.

Malnoms de Pineda de Mar

En relació amb Pineda de Mar tenim constància de diversos malnoms. Dos parteixen d’una mateixa font, una vella cançó. “La cançó de remar” repas-sa els diferents malnoms dels pobles de la costa i s’endinsa en un viatge imaginari que fa una parella de pesca al bou fins a la ratlla de França.

Una primera versió de la cançó, recollida d’un pi-lot de Mataró per l’historiador mataroní Josep M. Pellicer i Pagès al llibre Estudios Histórico-Arque-ológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana (1887), que imagina el trajecte de Vilanova a Blanes, ens diu: “A Pineda, males cares.”

Una segona versió, recollida per Joan Amades, també a Mataró, l’any 1922, en la qual s’amplia el recorregut geogràfic des d’Altafulla fins a la ratlla de França, tenim: ”A Pineda tots són nyerros.” Els nyerros eren els “membres d’un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del s. XVI i començament del XVII”. L’altra bàndol oposat eren els cadells. La cançó, quan es refereix a la ciutat veïna de Calella, diu que “a Calella són cadells”, una mostra de la rivalitat que sempre es dóna entre municipis veïns.

La folklorista Sara Llorens de Serra (1901-1954), al llibre El cançoner de Pineda (1931), a la secció IV, Cançons de mar, la número 21, De Canet a l’Estar-tit, recull una altra variant o versió més dolça del malnom: “A Pineda, bones cares.”

El topònim Pineda, com a “bosc de pins”, dóna peu a un mot un pèl irònic i amb to de menyspreu, pine-tell, referit als veïns de Pineda; però s’oblida que el pinetell és un “bolet que es fa a les pinedes i és molt apreciat pel seu gust”.

Francesc Fars28/02/2011

Imatge extreta de la revista Costa de Llevant, núm. 35, 27 d’agost de 1899.

Premià de Dalt

(estiu)dl. de 15 a 21 hdt. de 15 a 21 hdm. de 15 a 21 hdj. de 15 a 21 hdv. de 15 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 9.30 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Jaume Perich i Escala

Riera de Sant Pere, 8808338 PREMIÀ DE DALTtel.: 937 514 771fax: 937 517 684a/e: b.premiad@diba.catweb: www.premiadedalt.cat/ambit.php?id=7

Cementiri de Premià de Dalt. Fotografia de Josep Cases i Mas

Tots hem sentit dir que els habitants de Premià de Mar són gafarrons; els de Premià de Dalt, pinassa; que a Vilassar de Dalt pengen ases; a Teià, el sac i el ganxo; al Masnou són geperuts... Es tracta de so-brenoms que responen a fets molt antics, que s’han anat transmetent de pares a fills. Quan es parla dels de la pinassa, tothom sap que es fa referència a la gent o al poble de Premià de Dalt.

Parlem ara de l’origen d’aquest nom. El cert és que no hi ha una història documentada i datada, ni una sola versió. N’hem recollides dues. Sembla que els habitants dels pobles veïns, quan parlaven amb algú de Premià de Dalt, li deien que era un poble que no tenia res de res. - Si només teniu pinassa...! Una altra versió, una mica més elaborada, expli-ca que cap als anys 1860-1870 a Premià de Mar no tenien cementiri i havien d’enterrar els morts a Premià de Dalt. La gent del nostre poble se’n va cansar i els va dir que busquessin una altra solu-ció, però ells no en feien cas. Veient que continua-ven “enviant-los els morts”, els de Premià de Dalt els van amenaçar que cremarien el primer cadàver que els arribés. Els de Mar no s’ho van creure i van continuar enterrant la seva gent a Premià de Dalt... fins que els nostres antecessors es van decidir a complir l’amenaça: van cremar un cadàver amb pinassa dels voltants del cementiri. Imagineu-vos l’enrenou! Hi van haver d’intervenir les autoritats: hi ha cartes dels dos alcaldes, adreçades al gover-nador, que manifesten que es “tractava de l’acció d’un grup vandàlic, però reduït” i que treuen impor-tància a l’afer.

És arran d’aquest fet que se’ns coneix com el poble de la pinassa.

Quina d’aquestes històries s’acosta més a la re-alitat?

Mariona Borràs i PadróAgraïments especials a:

Eulàlia Ribera i Llonc i Valerià Pujol i Villà

D’on ve el malnom de La Pinassa?

Premià de Mar

(estiu)dl. de 16 a 21 hdt. de 16 a 21 hdm. de 16 a 21 hdj. de 16 a 21 hdv. de 16 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras

Carretera de Vilassar de Dalt, 10008330 PREMIÀ DE MARtel.: 937 510 145fax: 937 510 145a/e: b.premiam@diba.cathttp://twitter.com/bibliotecabmr

“El Gafarró”. Fotografia: Regidoria de Cultura

Per què als premianencs i premianenques se’ls anomena gafarrons?

Sobre el perquè als habitants de Premià de Mar se’ls anomena gafarrons hi ha almenys quatre ver-sions:

•Després que el pescador Cristòfol fundés el barri de Mar de Premià de Dalt, la gent que s’establí a les platges cantava joiosa tot el sant dia, seguint el vaivé de la mar, una sola cançó. Com que no en sabien cap altra, sempre repetien la mateixa, com fan els gafarrons amb el seu cant. L’altra gent del poble, és a dir, “els de dalt”, en sentir-los cantar així exclamaven:—Semblen gafarrons, semblen gafarrons!

•La segona versió té a veure amb les conegudes picabaralles amb Premià de Dalt. Una vegada as-solida la categoria de municipi, sembla que algú de Premià de Dalt, al·ludint a un terme municipal tan petit com el de Premià de Mar (1,92 quilòmetres quadrats), va dir una frase que es va popularitzar:—És un poble petit, és una mena de gafarró.

•Una altra contalla pertany a l’època en què es bastia el campanar de la parròquia de Sant Cristò-fol, a mitjan segle XIX. Com a mostra d’una d’aque-lles coses tan típiques de poble, els premianencs de mar volgueren tenir el campanar més alt del Ma-resme. I una vegada construït, algú va anar a dir al rector que dalt del cim del nou cloquer acabava de posar-s’hi l’Esperit Sant: el pobre home havia confós un gafarró amb un colom, i com en el cas dels repica-truges d’Argentona, gafarrons els va quedar.

•La darrera de les versions és potser la més popu-laritzada. Segons sembla, el gafarró es va fer molt a la zona de Premià a partir dels anys 1830-1840, tant que els ocellaires que subministraven merca-deries als venedors de la Rambla barcelonina els

venien a caçar al poble. Els venedors i venedores cercaven compradors per als ocells tot cridant:—Gafarrons de Premià, gafarrons de Premià, són els millors gafarrons; compreu gafarrons, són de Premià!

Tot plegat ens porta a la conclusió que es tracta de motius producte de les picabaralles tan típiques entre pobles veïns, que ja apareixen en documents tan antics com la “Cançó del pilot”, que va anome-nant molts dels motius dels pobles de la costa, com en una mena de periple de sud a nord.

Ramon Coll MonteagudoRegidoria de Cultura

Sant Andreu de Llavaneres

(estiu)dl. de 15.30 a 21 hdt. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Closens, 6508392 SANT ANDREU DE LLAVANEREStel.: 937 926 872a/e: b.st.andreulla@diba.catbloc: www.bibliotecallavaneres.blogspot.com

Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres

Can Cot, un dels renoms més antics de Llavaneres. Fotografia: Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres

Sobre el nom del poble de Sant Andreu de Llava-neres circulen tres versions. La primera vindria de les eres de batre que hi havia al poble quan era una població eminentment agrícola, unes eres que, prenent com a eix la ciutat de Barcelona, estarien a llevant: “les eres de llevant”. D’aquí Llevaneres, que més tard seria substituït per Llavaneres. La se-gona versió es refereix als salts d’aigua i derivaria del llatí Labandarias, transformat en el mot català Llavaneres. I, la tercera, diuen els estudiosos que la més probable, faria derivar el nom actual del poble del llatí labinaria (“ensulsiada o allau de terres”).

A Llavaneres, com a tants altres pobles, també han proliferat els renoms de famílies de llarga tra-dició al poble. N’hi ha de ben curiosos, com Can tres pams, que ve d’un noi que era baixet i se li va quedar popularment el nom de Can tres pams o de Can Molleric, perquè sembla que l’avi que va donar origen al renom, quan sortia a buscar bolets, només trobava mollerics.

També hi ha renoms que coincideixen amb antics cognoms del poble, com Can Cot, que sembla que ve d’una pubilla del segle XVIII que es va casar amb un Graupera. Aquest cognom, transformat en renom, s’ha conservat fins ara i sembla que és el més antic del poble.

Finalment, els més grans i els més interessats en les coses de sempre del poble, coneixen alguns dels malnoms amb què se solien conèixer els lla-vanerencs i llavanerenques. El més famós és el de “Llavaneres, sac i arpelles”, que feia referència al sac i les arpelles amb què sortia la gent del poble per veure què podien arreplegar per engreixar l’avi-ram. Encara que també es coneix un altre malnom, aquell que diu: “Totes les carreteres duen a Llava-neres.”

Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres

Sant Vicenç de Montalt

(estiu -agost-)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca La MuntalaRiera del Gorg. s/n08394 SANT VICENÇ DE MONTALTtel.: 937 912 372fax: 937 913 460a/e: b.st.vicensm@diba.catweb: www.svmontalt.cat/ambit.php?id=22bloc: www.bibliolamuntala.blogspot.comhttp://www.facebook.com/home.php#!/lamuntala

Dibuix original realitzat per Gina Pórtera. Febrer 2011

Els xurravins

Els habitants de Sant Vicenç de Montalt popular-ment se’ls coneix amb el nom de xurravins, segu-rament per la presència tradicional d’un petit ocell anomenat gafarró.Quin ocellet és aquest? El gafarró o xurraví és un “ocell de l’ordre dels passeriformes que és un re-sident comú dels Països Catalans, des del nivell del mar fins a l’alta muntanya”; a Sant Vicenç de Montalt, des del passeig marítim fins al turó del Montalt, o més ben dit fins els tres turons.És un ocell d’uns dotze centímetres, emparentat amb el canari, aparentment nerviós i molt treba-llador. Té el bec fort, curt i cònic. És de color bru groguenc llistat de negre amb el carpó, el front i la llista ocular, i amb el pit i la gola de color groc. Les femelles i els jovenets són d’un color bru vermellós. Nidifica sobretot entre el fullam espès dels arbres.

Un ocell petit. Sant Vicenç de Montalt també era un poble petit envoltat de pins, alzines i arbres de la serralada del litoral maresmenc, de cara al mar i amb un horitzó blau i net; amb unes cases de poble antigues, petitones i acollidores; amb uns carrers alegres i senzills, i amb uns xurravins treballadors del camp i de les tasques del vi.

El bec fort. Per conquerir el menjar amb un treball extraordinari. Com aquells estris i eines que feien servir aquells homes de les vinyes del poble que treballaven intensament els conreus i les grans quantitats de terres vinícoles de l’entorn santvi-centí.

Uns colors diferents. Com les estacions de l’any a Sant Vicenç de Montalt amb aquells colors variats, bruns groguencs, vermellosos i ocres, i aquelles donzelles jovenetes acolorides amb els vestits for-mosos de l’època que passejaven pel carrer Major: les xurravines del Maresme.

Xurraví. L’ocellet petit i nerviós de les veremes i de les portadores del suculent vi santvicentí, que acompanya els veremadors i els trepitjadors de raïm (cultivadors excel·lents del vi tradicional) de l’acollidor poblet de Sant Vicenç de Montalt.

Actualment, com en moltes altres espècies d’oce-llets, el xurraví va desapareixent del litoral i de Sant Vicenç de Montalt, i cada vegada, quan arriba el final de l’hivern, aquell cant ràpid i eloqüent que solen cantar des de l’extrem superior dels arbres despullats de fulles va desapareixent, i els santvi-centins, els xurravins, ens quedem sols.

Enric Pons i Galí

Santa Susanna

(estiu)dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 hdt. de 16 a 20 hdm. de 16 a 20 hdj. de 16 a 20 hdv. de 16 a 20 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 hdt. de 16 a 20 hdm. de 16 a 20 hdj. de 16 a 20 hdv. de 16 a 20 hds. de 9 a 13 hdg. tancat

Biblioteca de Santa SusannaPlaça de Catalunya, s/n08398 SANTA SUSANNAtel.: 937 678 441fax: 937 678 750a/e: biblioteca@stasusanna.orgweb: http://www.stasusanna.orgfacebook.com/bibliotecadesantasusanna

El terme de Santa Susanna apareix en alguns docu-ments des de l’any 1021 com vall o riera d’Alfatà, cosa que n’evidencia l’origen musulmà.

La vall d’Alfatà pertanyia a diferents jurisdiccions: en l’àmbit civil els masos de la banda dreta de la riera pertanyien al castell de Montpalau, sota la senyoria del vescomte de Cabrera, i els de la ban-da esquerra, al terme del castell de Palafolls, amb notaria a Vilanova de Palafolls (Malgrat). També en l’àmbit eclesiàstic hi havia doble jurisdicció: els veïns de la part alta de la riera pertanyien a la pa-rròquia de Sant Pere de Riu (Tordera) i els de la part baixa, a la parròquia de Santa Maria de Pineda.

Aquests masos es van anar erigint al voltant de la capella de Santa Susanna, una petita esglé-sia romànica que ja existia l’any 1189, perquè en aquesta data se substitueix el nom d’Alfatà, que tenia la vall, pel de Santa Susanna.

El 17 de desembre de 1936 es va decidir eliminar el nom de Santa Susanna. Es van proposar dues denominacions: Montagut del Maresme i Montagut de Mar. Per majoria d’un vot va guanyar aquesta darrera.

Una vegada va acabar la guerra, es va restablir per Santa Susanna.

SSOMSanta Susanna Orígens i Memòria

(Informació extreta del bloc d’en Quim Graupera“Història de la vila de Santa Susanna”, Dr. Massons)

Santa Susanna des de GràciaFotografia: Antonio Gambín Pérez

De la Vall d’Alfatà a Santa Susanna

Teià

Biblioteca de Can LlauradorAv. J. Roca Suárez-Llanos, 4008329 TEIÀtel.: 935 550 104a/e: b.teia@diba.catweb: www.teia.cat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

Teià, un topònim d’origen romà

Les influències dels romans a l’actual Maresme són molt evidents i es poden comprovar en diferents àmbits de l’economia, l’agricultura, la llengua i els testimonis arqueològics que s’han preservat i loca-litzat a municipis propers a la vila de Teià.

Els vins d’aquesta regió, coneguda com Laietània, es van fer famosos a Roma, i el jaciment arqueolò-gic Cella Vinaria de Vallmora n’és un bon exemple. Però el més important, pel tema que en aquest mo-ment tractem, és que el llegat de la romanització també va deixar la seva empremta en l’origen del nom de Teià.

Segons tota la bibliografia consultada i les dades que aporten les publicacions que s’han fet des de l’Arxiu Històric, el nom de Teià ja s’esmenta als An-nals de Tàcit, on apareix un personatge anomenat Taià, que era advocat de l’estat i coetani de l’em-perador Cèsar. Aquesta referència, documentada també al Corpus Inscriptionum Latinarum, esdevé un topònim i es manté, amb algunes modificacions, fins a l’actualitat.

El primer document que conservem a casa nostra en el qual apareix “Taià” data de l’any 958. Es trac-ta d’una compravenda d’una vinya anomenada Vila Taliano, i podem confirmar que a partir del gentilici talius o talianum es va evolucionar cap a formes com Taliano, Tayano, Teyà o Taià.

El topònim Taliano el trobarem posteriorment en un document testamentari de l’any 695 del comte Mir i en els coneguts Privilegis de Teià de l’any 1505, concedits per Ferran II el Catòlic, rei d’Aragó i com-te de Barcelona.

Cristina Espuga i Condal Directora del Museu de Nàutica del Masnou

i de l’Arxiu MunicipalDibuix d’Antoni Batllori Jofré tret d’una fotografia de Teià del segle XIX. Va ser portada del calendari de 1979, Teià anys enrera, editat per l’Arxiu Municipal d’Història del poble

Tiana

(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14dg. tancat

Biblioteca Can Baratau

Lola Anglada, 1008391 TIANAtel.: 934 657 741fax: 934 658 236a/e: b.tiana.cb@diba.catweb: www.tiana.catbloc: cbaratau.blogspot.comwww.facebook.com/bibliotiana

Els saltamarges

Temps era temps, quan Tiana i Montgat eren dos barris però un sol poble (Montgat era el barri de mar, pescador, i Tiana el barri de muntanya, pa-gès), entre ambdós no hi havia blocs de cases, ni carrers, ni urbanitzacions, ni torretes d’estiueig, ni tan sols l’actual carretera. Només, de tant en tant, alguna masia rodejada d’arbres fruiters i conreus. I entre els dos barris, el de mar i el de muntanya, s’estenia un bé de Déu de bancals, feixes planes de terra, separats per marges, que baixaven mun-tanya avall fins a desembocar al barri mariner. Tots aquests bancals oferien a la vista un paisatge ple de tarongers, llimoners, garrofers, ametllers, vin-yes...

D’aquella època n’ha quedat una història, vés a sa-ber si verídica o no, sobre la rivalitat entre els dos barris. Diuen que, quan els pares, els marits i els nois de Montgat sortien amb les barques a pescar, el jovent de Tiana baixava fins a Montgat a robar taronges, pomes i altres fruites, i de passada, si s’esqueia, arribaven més avall per empaitar alguna montgatina de bon veure.

No cal dir que més d’una vegada i més de deu, si els montgatins arreplegaven els tianencs en plena feina, aquests últims s’afanyaven a triscar marges amunt, cames ajudeu-me, cap a Tiana, perseguits a cops de roc o del que els montgatins tinguessin més a mà. Des d’aleshores, els tianencs són co-neguts pels habitants de Montgat com els salta-marges.

A la segona meitat del segle XX una colla de tia-nencs i tianenques aficionats al ciclisme de mun-tanya varen fundar el Club Ciclista Saltamarges, que encara segueix organitzant sortides, maratons per la Festa Major i altres activitats.

Lluís Carreras Fontserè

Dibuix original realitzat per Alejandra Castiglio Notaro.

Tordera

(estiu)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. tancat dg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 16 a 20.30 hdt. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 h dg. tancat

Biblioteca de Tordera

Joan Maragall, 608490 TORDERAtel.: 937 642 560fax: 937 643 730a/e: b.tordera@diba.catweb: www.tordera.cat/ambit.php?id=14

Original realitzat per Joan Colomer Camarasa. Febrer 2011.

I Tordera, d’on ve? Inventar és de franc

Versions per a tots els gustos: més cultes i tradici-onals o més populars i llegendàries; tant és perquè només són això, versions. Que si el nom ens el dóna un ocell abundant per les nostres contrades, que si ens el dóna el riu, o que si ho fa el gir brusc que vo-reja el final del Montnegre, abans d’arribar al mar.

Els romans, a Blandae i a Palatiolo; els ibers, a Montbarbat i, pel mig, recorrent la plana amb cal-ligrafia visigòtica, el nostre riu gira sobtadament perquè, cansat de la feréstega muntanya, vol jugar per fi amb les onades a inventar històries en etern vaivé. Des de les metàl·liques fagedes, ombrívoles i calmes, a Sant Marçal fins al tirabuixó inacabable de la darrera onada, a la platja de S’Abanell.

Si tenim en compte que els llatins a girar brusca-ment en deien torquere i a una corba, tortus, fóra possible quedar-nos amb la versió que el nom del nostre poble es recolza en aquest punt de gir brusc del nostre riu?

A mi, que m’agrada inventar, m’il·lusiona imaginar un grapat de romans, mariners i conqueridors de mena, embarcats a la llunyana Civitavechia, que, després de setmanes ennuegats de blau, seguiren la marca del Montseny, en llatí Monte Signi, i enfila-ren el curs del nostre riu. Amb el Montnegre a prop, assegurant així racons per a les fades i les dones d’aigua a les llegendes, i dalt del turó del meu po-ble, just on ara l’església s’emmiralla als meandres del riu, albiraren el gir brusc darrere la serralada fosca; fou aleshores quan, cercant la calma i la pau, trobaren la pausa perfecta al nostre espai.

Però, aquesta és només una versió. Acosta’t i pren, de totes les possibilitats, la que més t’estimis. Serà una altra versió, original i única: la teva.

Quim Haro

Vilassar de Dalt

(estiu)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dl. de 15.30 a 20.30 hdt. de 15.30 a 20.30 hdm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13dg. tancat

Biblioteca Pau PiferrerMarquès de Barberà, 1108339 VILASSAR DE DALTtel.: 937 530 952fax: 937 530 952a/e: biblioteca@vilassardedalt.catweb: www.vilasardedalt.cat

Vilassar: d’una Gran Vilassa a penja-ases

Durant molt de temps, la gent va creure que l’ori-gen del nostre poble provenia d’una “Gran Vilassa”, del qual derivava Vilassar, identificat amb Vilassar de Dalt, ja que era on es feien els oficis religiosos per a les rodalies. La realitat? En els documents més antics trobem Villazari l’any 978, Vilazari l’any 981, Villazare l’any 982, Vilazar l’any 993… És un mot compost de la villa amb què els romans de-signaven les cases de camp o residències de per-sonatges allunyades de la ciutat, mentre que azari correspondria al possessor o fundador.

El dubte sorgeix amb aquest darrer mot: el 1899 Josep Balari en situava l’origen en una rivo d’azar. El 1928 Paul Aebischer el situava en una villulam nomine Adario del comtat de Besalú. Mossèn Àn-gel Fàbrega ho relacionava amb un franc anome-nat Azarius. Joan Coromines prefereix l’alternativa Atzhari. En canvi, per Francesc Monlau és un ra-ríssim mot llatinoàrab: asar, que vol dir “difícil”, o asari, que s’aplica al lloc on es reunia la cavalleria per atacar. L’any 1955 Lluís Guardiola recorda que els azarias eren personatges d’origen hebreu du-rant l’època romana i, en la mateixa línia, Millàs Vallicrosa el relaciona amb el nom bíblic Eleazar. L’any 1983 Lluís Galera diu que deriva de la paraula basca azari, que vol dir “guineu”. L’any 1997 Xaqu-ín Caridad la relaciona amb el Villasar asturià, en la línia del nom romà Belissarius, provinent d’anti-gues deïtats ibèriques.

Amb tot aquest embolic que ens han organitzat per aclarir d’on venim, no és gens estrany que encara se’ns motegi com penja-ases, un malnom sorgit al llarg del segle XVIII adobat amb una coneguda llegenda d’escanyar un ase en penjar-lo per men-jar-se les males herbes que creixien al campanar.

Benet Oliva Fotografia d’Enric Ortega i Rivera

Vilassar de Mar

horaris:(hivern)dl. de 16 a 21 hdt. de 10 a 14 h i de 16 a 21 hdm. de 10 a 14 h i de 16 a 21 hdj. de 16 a 21 hdv. de 10 a 21 hds. de 10 a 14 h dg. tancat

Biblioteca Ernest Lluch i Martín

Santa Eulàlia, 66-8008340 VILASSAR DE MARtel.: 937 506 834fax: 937 534 950a/e: b.vilassarm.elm@diba.catweb:www.vilassardemar.catwww.facebook.com/biblioteca.ernestlluch

La gent de Vilassar “de sempre”, tant de Dalt com de Baix, als avis i àvies i als pares i mares sempre els havíem sentit explicar aquelles llegendes que circulaven arreu i que servien per a què els pobles veïns es ridiculitzessin els uns als altres.

D’ençà de temps immemorial era coneguda entre la gent de mar la popular “Cançó del pilot”, que va repassant els malnoms de les poblacions cos-taneres catalanes des de Vilanova fins a la ratlla de França, aquella cançó que en arribar al nostre poble diu que “a Vilassar pengen ases”.

No cal que repetim aquí la història del pobre ruc que va ser hissat al campanar amb una corda al coll per tal que es mengés un lletsó que havia cres-cut en una esquerda i que va morir escanyat, una història burlesca que volia palesar la ruqueria dels vilassarencs i les vilassarenques.

Sovint es polemitza sobre en quin dels dos Vilassars devia esdevenir la facècia. No volem pas “carregar el mort” al municipi matriu, sinó que creiem que el fet caldria atribuir-lo al veïnat de Mar. En primer lloc, perquè la “Cançó del pilot” només esmenta els nuclis costaners i, en segon lloc, perquè a Vilassar de Dalt hauria estat un xic difícil d’hissar un ruc al campanar, justament perquè el de Sant Genís no era accessible del carrer estant.

Aquesta llegenda de l’ase i el lletsó no és pas exclu-sivament nostra, sinó que potser és una de les més esteses arreu, i no només als Països Catalans. Els darrers anys s’ha convertit en motiu de festa gros-sa a Solsona per Carnestoltes, on els “mata-rucs” rememoren amb gran barrila la penjada de l’ase. Fotografia d’Imma Romeu

Entre molts altres municipis s’atribueix la mateixa llegenda als habitants d’Andratx a Mallorca, als de Pià al Rosselló, als de Castelldans, la Granada, Llavorsí, Tàrrega, Sant Pere de Vilamajor o Sant Es-teve d’en Bas, entre d’altres.

Damià de Bas

A Vilassar som Penjases, tant si som de Dalt com de Mar

(estiu -juliol i agost-)dl. de 16 a 21 hdt. de 16 a 21 hdm. de 10 a 14h i de 16 a 21 hdj. de 16 a 21 hdv. de 10 a 14h i de 16 a 21 hds. tancatdg. tancat

Bibliografia

1 Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella 2 Biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar 3 Biblioteca Sant Martí d’Arenys de Munt 4 Biblioteca de Cabrera de Mar 5 Biblioteca de Cabrils 6 Biblioteca Can Milans de Caldes d’Estrac 7 Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella 8 Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar 9 Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar10 Biblioteca Joan Coromines del Masnou 11 Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró12 Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat13 Biblioteca Enric Miralles de Palafolls14 Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar 15 Biblioteca Poblenou de Pineda de Mar16 Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt17 Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar18 Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres19 Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt20 Biblioteca de Santa Susanna21 Biblioteca de Can Llaurador de Teià22 Biblioteca Can Baratau de Tiana23 Biblioteca de Tordera24 Biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt25 Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

AIXÒ és Tiana: guia de la vila de Tiana. Tiana: l’Ajuntament, 1995. 127 p. |16, 22

AJUNTAMENT de Vilassar de Mar. Co-neix Vilassar de Mar [en línia]. Vilassar de Mar: l’Ajuntament, 2011. [Consulta 11 febrer 2011]. Disponible a: http://www.vilassardemar.cat/coneix-vilassar

ALELLA mil anys enrere. Alella, 1973, núm. 132-133, p. 3. |1, 11

ALGUNES de les cases o famílies de Malgrat de fa un segle i pot ser més enrera. Voz de Malgrat, 1965-1966, núms. 144-148, 150-153| 9

ANDREU I GAY, Josep. Calella típica: anècdotes, fets i personatges de la Ca-lella antiga. Calella: Estela, 1978. 196 p. | 7, 14, 15

ARMENGOL, Cristina; SERRA, Mari-ona. Alella a través del temps. Alella, 1999, núm. 243, p. 79-84. | 1, 11

AVI (Guionista i dibuixant). Història de Tiana. Tiana: Ràdio Tiana. Ajuntament de Tiana. Regidoria de Cultura, 2003. 31 p. | 12, 16, 22

BARTRéS I SALA, Gaspar; MANAU I GRAUpERA, Ferran. Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Barcelona: Ferran Manau, 1987. 273 p. | 2, 3, 7, 10, 14, 16, 18, 19, 23, 24

BAS, Damià. Carrers i gent de Vilassar de Mar: qui és qui a la nomenclatura urbana. Vilassar de Mar: l’autor, 1997. 186 p. | 11, 13, 25

BAS, Damià. Galeria de penja-ases: motius dels vilassarencs de mar. Vilas-sar de Dalt: l’autor, 2003. 280 p. | 11, 13, 24, 25

BASSEGODA I MUSTé, pere-Jordi. Masnou: notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Bar-celona: Iberia, 1928. 95 p.| 4, 10

BATLLE, Albert. Caldes d’Estrac o Cal-detes: un vell plet. Barcelona: Ajunta-ment; Caixa Laietana, 1985. 220 p. | 2, 5, 6, 8, 14, 16, 18, 24

BATLLE, Joaquim. Sant Feliu de Ca-brera. En Els Noms de Cabrera. [Cabre-ra de Mar]: Fundació Burriac, 1994, p. 7. | 4

BENITO I MONCLÚS, pere. Els penjases. L’ase penjat, 1985, núm. 0, p. 2. | 24

BERTRAN, Carme. Els renoms es per-den... Pal de paller, 1989, núm. 70, p. 16-17. | 11, 18

BONAMUSA I ROURE, Joan. D’Ilturo a Alarona. Sessió d’Estudis Mataronins, 2005, p. 35-56. | 2, 3, 5, 6, 11, 18

BRUNET i EZQUERRO, Jordi. Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir. 1900-1970. Sant Vicenç de Mon-talt: l’Ajuntament, 2000. 237 p. ISBN 8460629503. | 2, 3, 6, 11, 13, 18, 19, 23, 24, 25

CALSApEU, Joan. Ucronies [en línia]. [Sant Andreu de Llavaneres]: l’Autor, [Consulta 17 febrer 2011]. Disponible a: http://joancalsapeu.blogspot.com/

CANALIAS, Raimon. perquè se’n diu Cabrera de Mar?. En Els Noms de Ca-brera. [Cabrera de Mar]: Fundació Burriac, 1994, p. 5-6. | 4

CARNER, Josep. Bestiari. Barcelona: Barcanova, 2005. 176 p. ISBN 8448906594. | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25

CARRERAS CANDI, Francesc. Cal-detas, o la antigua quadra d’Estrach: notas históricas. Barcelona, L’Avenç, 1893. | 4

CLAVELL GARCIA, Susana; VIDAL FE-MENIAS, Núria. Malnoms i motius. En Recordant... les veus d’Alella. Alella: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura: Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 2008, p. 231-235. | 1, 2, 3, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 19, 21, 22, 23

CASALS I COLL, Gaspar. Noms de lloc d’Arenys de Munt. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2006. 67 p. | 3, 11

CASANOVAS I VILÀ, Vicenç. Vilassar de Mar: documental i històric. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1978. 285 p. ISBN 8428104026. | 2, 11, 24, 25

CATVILASSAR. Catvilassar.com: Centre Audiovisual i Tecnològic de Vilassar de Mar: el portal àudio-visual de Vilassar de Mar: Informació i contingut audiovi-sual sobre Vilassar de Mar [en línia]. Vilassar de Mar: Catvilassar, 2011. [Consulta 11 febrer 2011]. Disponible a: http://www.catvilassar.com/index.php

CHIMISANAS, Abelard. Montgat, ge-nealogia i història [en línia]. Mont-gat: l’Autor, 2005 [consulta: 25 febrer 2011). Disponible a: <http://www.telefonica.net/web2/chimisanas>

CODINA I pUJOL, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls: apunts histò-rics. S.XVI-XX. [palafolls]: Edicions del Roig, 2004. 363 p. | 1, 2, 3, 9, 13, 16, 23, 25

COLL I MONTEAGUDO, Ramon; MO-DOLELL, Josep M. Llegendes locals sobre Sant Feliu, patró d’Alella i de Ca-brera de Mar. En Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999, p. 108-109. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25

COLLA DE GEGANTERS/ES I GRA-LLERS/ES DE CALELLA. La Llopa [en línia]. Calella: Agrupació de Colles de

Geganters de Catalunya, 2009. [Con-sulta 24 febrer 2011]. Disponible a: http://webs.gegants.cat/calella/category/els-nostres-gegants/

COSES d’abans. Alella, 1981, núm. 173, p. 9-10. | 1, 11

DOMÍNGUEZ I CASTELLS, Josep; OLI-VA I RICÓS, Benet. Vilassar de Dalt: història gràfica 1880-1940s. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1994. 321 p. ISBN 8428108250. | 1, 10, 17, 24

DURÀ i BORRÀS, Joan-Carles. En Xic, l’eco-xurraví. Sant Vicenç de Montalt: ACCANEM: l’Ajuntament, 2004. 132 p.| 6, 11, 15, 19

EL MASNOU ahir i avui. Barcelona: Cai-xa d’Estalvis de Catalunya, 1985. 116 p. ISBN 8450510414. | 1, 2, 5, 10

ELIAS, Jordi. Descoberta d’Alella. Ale-lla, 1966, núm. 63, p. 7-8. | 1, 11

Els Noms de Cabrera. [Cabrera de Mar]: Fundació Burriac, 1994. 15 p. | 4

ESCOLA DE BÀSQUET DEL C.B. CA-LELLA. La Llegenda: La Llopa [en línia]. Calella: Club de Bàsquet Calella. [Con-sulta 24 febrer 2011]. Disponible a: http://www.oocities.com/ebcwolfy/ccalella.htm

ESpRIU I MALAGELADA, Agustí. Aproximació històrica al mite de Sine-ra. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2010. 500 p. ISBN 9788498832471. | 1, 2, 3, 5, 8, 10, 11, 17

ESpRIU, Salvador. Laia. Barcelona: Edicions 62, 2010. 162 p. ISBN 9788429767322 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 18, 20, 21, 22, 24

ESTEVES, Albert. Vilassar de Mar. Ma-resme: guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d’Estudis i Divulgació del patrimoni, 1996. 31 p. | 2, 7, 11, 25

ETIMOLOGIA del nom de Taià. Teià: De-partament de l’Arxiu Històric de Teià, 1978. [38] p. | 11, 14

FARELL I GARRIGÓS, David. Cabrils: 1000 anys de nom: 175 de municipi. [Cabrils]: Museu Municipal Ca l’Arrà de Cabrils, 1996. 6 p. | 5

FARRé RABAL, Joan. Motius o sobre-noms malgratencs: primer annex de la A a la C. Som-hi!, 2004, núms. 302-305.| 9

FERRER, Cristòfol. Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Teià: Departament de l’Arxiu Històric de Teià, 1935.

FERRER I COSTA, Josep. polèmica

sobre l’origen de Malgrat. Repòrter, 1998, núm. 72, p.28-29. | 9, 14

FIGUERAS, Albert. Homònims no ple-onàstics i poc cacofònics: els noms de Cabrera: Pregó de la Festa Major de Sant Feliu 1999. [Cabrera de Mar]: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura, 2000. 11 p. | 4, 5

FIGUERAS, Albert. Els orígens de tot això. En Escrits a Cabrera 1. Cabrera de Mar: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura, 1993, p. 17. | 4, 19

FONT, Gemma. Torderades i eixuts: els usos tradicionals de l’aigua al Mont-seny. Barcelona: Generalitat de Cata-lunya. Departament de Cultura, 2002. 159 p. ISBN 8439355432. | 23

GALERA ISERN, Lluís; ARTéS LLOVET, Salvador. Notes històriques de la Parrò-quia de Sant Feliu d’Alella: segons da-des de l’arxiu parroquial i altres fonts, amb un estudi sobre els orígens de la població. [S.l.]: Josep Domingo i Elias, 1975. 139 p. | 1, 4, 10, 11, 19, 22, 24, 25

GALERA ISERN, Lluís. El nom d’Alella. Alella, 1964, núm. 42, p. 4. | 1, 11

GALERA, Lluís. Vila Guineu = Vilassar?. Alella, 1983, núm. 183, p. 49-50. |1, 11, 24

GÓMEZ I VINARDELL, Joan. Gafar-rons. Premià Informa, 1979, núm. 3, p. 26. | 17

GUARDIOLA I pRIM, Lluís. Anecdotari vilassarenc. Vilassar de Mar: políglota, 1959. 206 p. | 2, 4, 5, 6, 7, 11, 25

GUARDIOLA I pRIM, Lluís. La llegen-da dels “penja-ases” i altres contes. En Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar: [s.n.], 1955. p. 335-345. | 10, 25

GUARDIOLA I pRIM, Lluís. Notícia històrica de Vilassar. En Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la co-marca vilassanesa i del Maresme. Vi-lassar de Mar: [S.n.], 1955, p. 35-39. | 10, 24, 25

GUARDIOLA, Lluís. Etimologia de Burriac. En Estrella de Burriac: recull d’articles (1948-1954). Argentona: La Comarcal Edicions, 2005, p. 75.| 4, 8, 11, 13, 25

GUTIéRREZ I pEREARNAU, Cèsar. La Tordera: perspectiva geograficohistòri-ca d’un riu. Sant Celoni: l’Ajuntament, 1999. 117 p. | 2, 7, 9, 11, 15, 20, 24, 23

La HISTÒRIA sense història: malnoms i sobrenoms de Premià de Dalt 1850-1950. premià de Dalt: L’Opinió, 1991. 172 p. | 5, 11, 16

HISTÒRIES, anècdotes i llegendes dels carrers i places de Vilassar de Mar: textos dels nens i nenes de les escoles de Vilassar. Vilassar de Mar: l’Ajunta-ment, Consell Municipal de Cultura, 1982. 79 p. | 25

IMATGES de Vilassar de Mar a comen-çaments de segle. Vilassar de Mar: As-sociació Amics de Vilassar, 1996. [16] f. de làm. | 25

JUAN I TRESERRAS, Jordi. Montgat, poble de futur. [S.l.]: Corporació Metropolitana de Barcelona, 1987. 36 p. |11, 12, 22

El LLIBRE de Vilassar de Mar: un llibre escrit pels seus lectors. Vilassar de Mar: l’Ajuntament. Diputació de Bar-celona, [2003-2004]. [58] p.| 25

LLOPA de Calella [en línia]. Calella: Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella. [Consulta 25 febrer 2011]. Disponible a: http://www.portalfoc.net/general/colledebestiari/llopadecalella.php

LLORENS DE SERRA, Sara. El canço-ner de Pineda: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Altafulla, 1992. 359 p. ISBN 8479000260. | 2, 6, 7, 8, 9, 11, 14, 15, 20, 23

LÓpEZ VIÑALS, J. “Capraria”: De-nominació ignorada. En Els Noms de

Cabrera. [Cabrera de Mar]: Fundació Burriac, 1994, p. 12-14. | 4

LLOVERAS, Ignasi. Cases de Malgrat: els motius o noms. Celobert, 2007-2008, núms. 5-15. | 9

LLOVET, Joaquim. Balari i Jovany i el seu model de Civitas fracta. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1996, núm. 54, p. 18-19. | 11

LLOVET, Joaquim. Els noms de la po-blació. En Mataró: dels orígens de la vila a la ciutat contemporània. Mataró: Caixa Laietana, 2000, p. 35-38. | 1, 3, 6, 7, 8, 10, 16, 18, 19, 23, 24, 25

LURI, Gregori. Breu història del Mas-nou. El Masnou: l’Ajuntament, 2007. [Vol. 2] 64 p. | 5, 10, 13, 24

MARTÍ I COLL, Antoni. L’Enigma dels caps de bou. Sessió d’Estudis Mataro-nins, 1992, 9. 165-171. | 11

MAS GIBERT, Xavier. Recopilació de topònims. Sot de l’Aubó, 2006, núm. 15, p. 26. | 8

MAS GIBERT, Xavier. Els barris de Ca-net: interrogants i hipòtesis sobre la seva evolució i identitat. Sot de l’Aubó, 2003, núm 4, p. 4- 5. | 8

MERCADER, Assumpta; MASSÓ, Lídia. Els Peluts de Cabrils. Cabrils: l’Ajunta-ment, 2006. 22 p. ISBN 8160640264. | 5

MONTMANY I VIDAL, Josep. A tocar ratlla: articles. Arenys de Mar: l’Ajun-tament, 2006. 132 p. | 2, 13

MONTMANY I VIDAL, Lluís. Notes sobre la separació civil 1599 i ecle-siàstica 1781 de les Viles d’Arenys de Munt i d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: [Arenys/Vida parroquial], 1997. [8] p. | 2, 13

MOTIUS tianencs. [Tiana: l’Ajuntament, 1996?]. 32 p. | 22

MURAY, Joan. Histories de la Vila... del Masnou: 100 articles del butlle-tí de gent del Masnou: des de l’agost de 1987 al juliol de 1998. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 400 p. ISBN 8428109702. | 2, 3, 10, 11

NAVARRETE HONRUBIA, Juan Ra; FERRI SERRA, Marc. Perduts entre pedres: història de Palafolls en còmic. Barcelona: Roig, 1999. 23 p. | 2, 9, 11, 13, 16, 22

NOGUERAS DE pRATS, pere. Gent d’Arenys. Arenys de Mar: La Copisteria, 1992-1995. 3 v. | 2, 4, 6

NOGUERAS DE pRATS, pere. Motius d’Arenys. Arenys de Mar: [s.n.], 1991. 81 p. | 2

NOGUERAS DE pRATS, pere. Recull de mots, malnoms i motius d’Arenys de Mar d’avui, d’ahir i de tostemps [sic] com també d’alguns carrers, paratges, cases, hortes i rials. [Arenys de Mar: s.n.], 1988. [38] p. | 2

NOGUERAS DE pRATS, pere. Renoms d’Arenys de Mar i altres noms propis. Societat d’onomàstica: butlletí interior, 1990, núm. 39, p. 1-66. | 2

NOMS de les cases i edificis que hi havia escampades pels afores de lo que ara és terme de Malgrat des del segle XIII fins els primers anys del segle actual. Voz de Malgrat, 1966, núm. 150, p. 5. | 9

NOMS, renoms, malnoms, sobrenoms, àlias i motius. Alella, 1982, núm. 175-176, p. 29-31. | 1, 11

NOMS, renoms, malnoms, sobrenoms, àlias i motius. Alella, 1982, núm. 177, p. 28-29. | 1, 11

L’ORIGEN del nom de Malgrat: estat de la qüestió. Malgrat de Mar: Ajunta-ment de Malgrat de Mar: Arxiu Muni-cipal, [1999?]. 35 p. | 9, 16

L’ORIGEN del nom de Malgrat: estat de la qüestió. Matinals, 2002, núm. 1, p. 9-16. | 9, 11, 14, 16

pADRÓS I CUYÀS, Josep Ma. Cómo nació Tiana hace 2000 años. Badalo-na: Centro Excursionista de Badalona, 1961. 22 p. | 22

pONS I GURI, Josep M. Noms de ri-eres, rials i costes del terme d’Arenys de Mar. [Arenys de Mar]: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura, 2001. 16 p. | 2

pONS I GURI, Josep M. Quan nas-qué, s’emancipà i s’organitzà una Vila: Arenys de Mar, 1574-1720. Lleida: pa-gès: l’Ajuntament, 1999. 187 p. ISBN 8479355964. | 2, 3, 11, 13, 16, 17

pONS I RIBOT, Joan. Geografia d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: La Rierada, 2010. [17] p. | 2

pRADAS, Rafael. Montgat, la gran transformació. [Montgat]: l’Ajunta-ment, 1993. 67 p. | 11, 12, 16, 22

PROGRAMACIÓ de les festes del mil-lenari del nom d’Alella: 975-1975. [Alella]: Ministeri d’Informació i Turis-me, [1975]. 111 p. | 1, 10, 24

RAMON I pERA, Francesc-Xavier.

Anem a descarregar un piano: memò-ries d’infantesa i joventut: 1931/1950. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 192 p. ISBN 8428109664. | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 18, 22, 25

RECULL de mots, motius, malmons i noms de cases i carrers d’Arenys de Munt. Arenys de Munt: Col·lectiu pel Museu-Arxiu, 1987. 12 p. | 3

RIERA I ORTIZ, pere. Motius i malnoms de la gent de Canet. Canet de Mar: Els 2 pins, 1996. 117 p. | 2, 8

RIERA, Jaume. Història de la llopa [en línia]. Calella: Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella, 2008. [Consulta 25 febrer 2011]. Disponible a: http://www.myspace.com/gegantsdecalella/blog/431347601

RIERA, Jaume. Història de la Llopa [en línia]. Calella: Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella, 2008. [Consulta 25 febrer 2011] Disponible a: http://gegantsdecalella.bloc.cat/post/16700/233853

ROCABERT I MODOLELL. Josep M. Cabrera de Mar. En Els Noms de Cabre-ra. [Cabrera de Mar]: Fundació Burri-ac, 1994, p. 3. | 4

ROCABERT I MODOLELL, Josep M. De Cabrera de Mataró a Cabrera de Mar. En Cabrera de Mar: segle XX: quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar:

l’Ajuntament: Fundació Salvador Alsi-na i Arenas, 2005, [fascicle 16], p. 7. | 4, 13

RODRIGO ROSéS, Xavier. Tiana i el temps. Tiana: patronat Munici-pal de Cultura, 1988. 64 p. ISBN 8450582393. | 12, 16, 22

Tiana i el temps. Tiana: patronat Muni-cipal de Cultura, 1988. 64 p. ISBN 8450582393.

RODRÍGUEZ BLANCO, Jesús. Els To-pònims de Calella en la documentació de l’Arxiu Històric de Calella; mapa de cadastre de 1851. Calella: Museu-Ar-xiu Municipal, 1995. 37 p. | 7, 11, 14, 15

ROVIRA I FORS, Josep. Guia urbana, històrica i sentimental de Canet. Canet de Mar: Cannetum, 1983. 88 p. | 6, 8, 11

SALICRÚ I pUIG, Manuel. Notes sobre el portal de Barcelona de la muralla mataronina del segle XVI i sobre l’ori-gen del nom caps de bou aplicat a la gent de Mataró. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria Mataró, 2003, núm. 75, p. 15-29. | 11

SENYOR pEpET. Cargols amb ceba. Pedracastell, 1947, any II, núm. 12, p. 4-5. | 8

SALARICH, Joaquim. Apuntes para la

historia de Caldas de Estrac (vulgo) Caldetas. Barcelona: La Renaixen-sa,1882. 161 p. | 2, 6, 8, 14

GAFARRÓ (Serinus serinus) [en línia]. Barcelona: SIOC. Servidor d’informa-ció ornitològica de Catalunya, 2011. [Consulta 25 febrer 2011]. Dispo-nible a: http://www.sioc.cat/fitxa.php?sp=SERSER

SOLé I VERGé, M. Antònia. Veïnat de Mar: 8 itineraris pels 400 anys d’his-tòria d’Arenys de Mar: guia. Arenys de Mar: [l’Ajuntament], 2000. 168 p. | 2

SOLé I VERGé, M. Antònia. Veïnat de Mar: 8 itineraris pels 400 anys d’his-tòria d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: [l’Ajuntament], 2000. [32] p. | 2

TARRé, Emili. Els aucells més útils a la agricultura de Catalunya. Barcelona: Est. de Fills de J. Jepus, 1902. 232 p. | 8

TIANA: reculls d’ací i d’allà. Tiana: pa-tronat Municipal de Cultura de l’Ajun-tament de Tiana, 1990. 96 p. | 22

TOLRÀ I FERRER, Jaume. Cabrils: el poble i els homes. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1983. 239 p. ISBN 842810532. | 2, 5, 13, 24

TOLRÀ I FERRER, Jaume. Cabrils 175

anys d’història. Argentona: La Comar-cal, 1998. 271 p. ISBN 8492350911. | 4, 5, 11, 13

TORRES I CASALS, Teresa. Originalitat imaginativa. El Masnou: Fundació la Calandria, 2007. 207 p. | 1, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25

VALLS, Lluís Maria de. Oda a Arenys de Mar. Barcelona: [s.n.], 1917. 79 p. | 2, 3, 4, 8

VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume. Notes sobre el topònim “Cabrera” (Cabre-ra de Mar). En Els Noms de Cabrera. [Cabrera de Mar]: Fundació Burriac, 1994, p. 9-11. | 4

VENDRELL I FÁBREGAS, Salvador. Tordera, arrels d’un poble. Tordera: l’Ajuntament, 2005. 374 p. | 23

VERDURA CAMpENY, Francesc. La to-ponímia de Canet de Mar (1a part). Sot de l’Aubó, 2008, núm. 26, p. 20-22. | 8

VILA, Francesc. Fotografies antigues de Caldes: 1870-1962. Barcelona: Ar-rels Cultura, 1995. 2 v. | 1, 2, 3, 6, 7, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 23

VILALTA I REIXACH, Joan. Trenta anys del nom de Cabrera de Mar. En Frag-ments de la nostra història. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007, p. 94-95. | 4

VILASSAR de Mar. Barcelona: Viena, 1999. [50] p. ISBN 8483300494. | 25

VILASSAR de Mar: 1950-1960: recull de fotografies dels germans López Tei-xidó. [Vilassar de Mar]: l’Ajuntament, DL 2003. 91 p. ISBN 8493114928. | 11, 16, 13, 25

XURRIBIKERS. [en línia]. [Sant Vicenç de Montalt]: Xurribikers, 2005. [Con-sulta 25 febrer 2011]. Disponible a: http://www.xurribikers.com/

ZApATA BUXENS, M. Assumpció. No-tes sobre l’etimologia del nom de la vila d’Argentona. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria Mataró, 1995, núm. 52, p. 25-26. | 11

MARESME

AMADES, Joan. Cançons de remar. En Folklore de Catalunya: cançoner. Barcelona: Selecta, 1982, p. 415-416. ISBN 8429805826. | 1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 17, 18, 19, 22

AMADES, Joan. Costumari català. Bar-celona: Edicions 62, 2006. 5 vol. ISBN 8434536730. | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24

AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. 1, Rondallística. Barcelona: Selecta, 1950, 1500 p. | 1, 24

BALAÑÀ I ABADIA, pere. Els noms de lloc de Catalunya. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la presidència. Departament de la Governació, 1990. 297 p. ISBN 8439313179. | 1, 2, 20, 22, 23, 25

BOFARULL I TERRADES, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Ca-talunya: pobles, rius, muntanyes... Valls: Cossetània, 2002. 198 p. ISBN 8495684977. | 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 15, 17, 18, 23, 24

CANAL I MORé, Adrià. Els cognoms del Maresme: primera meitat del segle XVI. Barcelona: Sírius, 1997. 173 p. ISBN 8486685281. | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 19, 23, 23, 25

CARIDAD ARIAS, Xaquín. Els noms de Catalunya: cultes i divinitats de la Ca-talunya pre-romana. Barcelona: Oikos-Tau, 1997. 234 p. ISBN 8428109117. | 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 18, 19, 22, 23, 24, 25

COLL MONTEAGUDO, Ramon; MO-DOLELL ROS, Josep M. Llegendes, tra-dicions i fets de la serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 318 p. ISBN 842820980X. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25

COROMINES, Joan. Diccionari etimo-lògic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: Caixa de pensions “La Caixa”, 1980-2001. 10 v. ISBN 8472561739. | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25

COROMINES, Joan. Onomasticon Ca-taloniae: els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llen-gua catalana. Barcelona: Curial: Cai-xa de pensions, 1989-1997. ISBN 8472563316. 8 vol. | 2, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 23, 24, 25

MORAN, Josep; BATLLE, Mar; RABE-LLA, Joan Anton. Topònims catalans: etimologia i pronúncia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002. 193 p. ISBN 8484154319. 1, 10, 11, 14, 24

MOREU-REY, Enric. Els nostres noms

de lloc. 2a ed. palma de Mallorca: Moll, 1999. 253 p. ISBN 8427340222. | 2, 7, 8, 9, 14, 23

MOREU-REY, Enric. Toponímia urbana i onomàstica vària. palma de Mallorca: Moll, 1974. 161 p. ISBN 8427303637. | 2

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. 2a. ed. [Barcelona]: Ge-neralitat de Catalunya: Institut d’Estu-dis Catalans, 2009. 3 v. ISBN 9788439381464. | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25

pONS I GURI, Josep M. Els Noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII: antics termes de Montpalau, Palafolls i Tordera. Arenys de Mar: Els llibres del Set-Ciències, 2000. 218 p. ISBN 8495526018. | 2, 3, 6, 7, 9, 11, 13, 14, 16, 20, 23

SALICRÚ I pUIG, Ramon. Mataró car-rer a carrer: nomenclator de la ciutat. Mataró: patronat Municipal de Cultura : Capgròs, 2006, 216 p.| 11

SOLER I JANER, Josep M. Gentilicis dels Països Catalans: paragentilicis, malnoms i sobrenoms. Barcelona: Mi-llà, 1979. 130 p. ISBN 847304035X. | 1, 2, 7, 8, 9, 18, 23

XAMpENY, Ferran. La cançó de la cos-ta. El Maresme. 1970, núm. 7, p. 12. | 8, 11

Edita: Biblioteques Municipals del MaresmeDisseny gràfic: Jordi CuyàsAssessorament lingüístic: CNL Maresme-MataróImpressió: SYL Creaciones gráficas y publicitariasDL: B-9.333 - 2011© dels autors

Sant Jordi 2011