PÀG. 39 DEPARTAMENT DE LLENGÜES

ELS LLIBRES D’AQUEST NADAL

PÀG. 20 CONCURS LITERARI

MOSTRARI DE TREBALLS

PREMIATSPÀG. 25

OBRIM CAMÍ

APRENEM A FER LA VEREMA!

núm. 131EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXIVDESEMBRE 2011

PÀG. 8 COL·LEGINOTÍCIES

CASTANYADA AL REMEI

PÀG. 27 QUART CREIXENT

UNS ESCRIPTORS MOLT JOVENETS

PÀG. 31 CICLE SUPERIOR

LA PSICOMOTRICITAT A L’ESCOLA

PÀG. 15 CARRER DELS GEGANTS

UNA TARDOR ANIMADA

PÀG. 10 COL·LEGINOTÍCIES

MANEL VIDAL O LA IL·LUSIÓ

DEL QUI COMENÇA

Hem admirat la

bellesa

nosaltres

SUMARI

27Quart creixent

32Cicle superior

04Benvinguts a la vida

03Editorial

15Carrer dels Gegants

12Entrevista: Pere Bosch Bosquet

34Cruïlla de narradors

07Col·leginotícies

20Concurs literari: Mostrari de treballs premiats (I)

36Agenda de Nadal

37Entreteniments

11Biblioteca Ramon Folch

24Obrim camí

38Bon dia, Sr. Kaspàrov

39Els llibres per a aquest Nadal

14Departament Psicopedagògic i d’Orientació

22Entrevista: Begoña Molinero

31La psicomotricitat a l’escola

La nostra portadaL’entrevista a Begoña Molinero, que podeu llegir a les pàgines 22 i 23 d’aquest número, ens dóna una visió prou completa del treball que despleguen les mestres d’educació infantil del nostre centre, rebedor vistós d’una escola que ja albira el seu 50è aniversari (1964-2014).

Equip de redaccióConsell de redacció:Jaume Folqué, Joaquim Pastor i Antoni Prats.Informació i documentació: Francisco López, Carmina Botellas, Glòria Roig i Yolanda ArtigasFotografies: Lluís Bosch, Manel Vidal, Luis Oriol Castilla i AMPA.Col·laboradors/es d’aquest número: Imma Serrano, Sergi Sales, Assumpció Simon, Miquel Àngel Carrión, Esteve Fradera, Roser Ferrés, Montse Bigas i equips de mestres d’educació infantil i primària.Disseny i maquetació: Joan Pastor.Impressió: La Comercial, Soc. Coop. C. Ltda. (Molins de Rei).

Resultats electoralsLes eleccions generals del 20 de novembre passat van do-nar, a Sant Vicenç, una nova victòria al PSC-PSOE, per bé que els resultats d’aquesta formació van ser sensible-ment inferiors als obtinguts l’any 2008, tal com queda re-flectit en el gràfic de la dreta, on indiquem el nombre i el percentatge de vots de cada partit. Al nostre poble la par-ticipació en els comicis fou del 64.87% (any 2008: 69.27%).Fonts: LaVanguardia.com / 21-11-11

Un nou portal webSegons que ha pogut saber Nosaltres, el Col·legi Sant Vicenç disposarà d’un nou portal web abans de l’acabament de l’any 2011. La reestructuració de la pàgina la duu a terme l’empresa de comunicació de Miquel Àngel Olaya, pare de l’escola, arran d’un encàrrec de la Junta de l’ACPF. Adaptat a les noves tecnologies, el portal tindrà un vídeo home que s’executarà en el mateix moment que l’usuari obri la pàgina d’inici.

Bon Nadal!L’equip de redacció de Nosaltres desitja a tots els seus lectors un bon Nadal i un venturós any 2012, i aprofita l’avinentesa per a agrair la col·laboració i el suport de totes les persones que fan possible la continuïtat de la publicació del Col·legi Sant Vicenç, tan entranyable i esperada.

El dotzè nétJoaquim Pastor Font, mestre del cicle superior del nostre centre, ha estat avi per dotzena vegada. La seva filla Mercè, casada amb Agustí Calomarde, posà al món, el 10 d’octubre de 2011, un nen que pesà 3,820 kg i que porta el nom de Martí (vegeu foto adjunta). El nadó, primer fill del matrimoni, serà batejat, mitjançant Déu, el pròxim 7 de gener.

PSC 30.13% (52.55%)

CiU 19.52% (13.72%)

ICV-EUia 9.16% (5.49%)

ercri.cat 7.65% (4.95%)

Pxc 3.06% (0.02%)

upyd 1.10% (0.13%)

PPC23.93% (17.36%)

2NOSALTRES

EDITORIAL

Oblidada durant uns anys, d’un temps ençà s’ha re-valorat la figura de Roma-no Guardini (1885-1968), filòsof, pedagog i teòleg

de qui s’ha dit que va ser un testimoni exemplar de la veritat en una època de greus i especials tribulacions. Guardini -que, tot i néixer a Verona, desenvolu-pà les seves activitats a Alemanya- fou sotmès a un veritable setge per part dels nazis, que s’apoderaren de les seves propietats i el van privar de la seva càtedra berlinesa i del castell de Rothenfels, punt de trobada del Movi-ment de Joventut, que l’eclesiàstic italià convocava i del qual era guia. Però ni aquestes proves, ni les malalties que va patir, ni la pèrdua gradual de l’oïda i la memòria, cap a la fi de la seva vida, no el van aturar en el seu afany de cerca de la bondat, la noblesa, la bellesa i la justícia. D’ell és aquesta afirmació, tan profunda com punyent: “Quan l’home rebutja la veritat, emmalalteix”.

La vida i l’obra de Romano Guardini han tornat al primer pla de l’actualitat arran del debat entorn de l’anomenada “emergència educativa”, filla del relati-visme, que planteja, entre d’altres, dues preguntes fonamentals: ¿els educadors ens hem de limitar a transmetre conei-xements i regles de comportament, o bé ens hem d’aliar amb els educands en la cerca de la veritat?, ¿tenim dret a proposar-los la nostra visió del món i de l’ésser humà amb l’únic i noble propò-sit que arribin a ser persones lliures, o bé hem de fer cas als qui pensen que la

persona veritablement lliure no pertany a ningú?... Aquestes i altres qüestions alimenten una reflexió, tan necessària com apassionant, centrada en l’anàlisi del pensament pedagògic actual, que al-guns pensadors de prestigi qualifiquen de dèbil i que es caracteritza, sempre segons el seu parer, per l’excessiva im-portància que es dóna a la gestió, l’ava-luació, els aprenentatges instrumentals i els resultats. (Recordem, en aquest sentit, les paraules de Joan Domènech Francesch, defensor de l’educació lenta, quan denuncia que tant la família com l’escola s’han vist contaminades per un corrent d’opinió que proposa “sobrecar-regar l’educació d’exàmens i controlar els resultats i els nivells adquirits mit-jançant proves externes”.)

L’emergència educativa ens interpel·la de ple, atès que som els educadors els qui, a partir de la nostra experiència i les nostres creences, hem de decidir si considerem més important que l’edu-cand “aprengui alguna cosa” o que “es converteixi en algú”, tal com ha indicat recentment Carlo Caffarra, arquebisbe de Bolonya. La responsabilitat d’educar en un sentit o en un altre recau, en de-finitiva, en nosaltres, i si som dels qui creiem que l’educació és un instrument al servei de la humanització de la so-cietat, haurem de plantejar-nos, prefe-riblement al costat dels altres compo-nents de la comunitat educativa, si els valors que proposem es corresponen amb el nostre comportament (no ex-clòs d’errors, és clar). “És a través dels rostres d’aquests educadors amb au-

toritat moral -assegura Enric Puig Jo-fra- que s’encarnen els valors i llavors esdevenen virtuts”, unes paraules que inevitablement ens retornen a la vida modèlica de pedagogs com Guardini, que va posar les seves millors aptituds al servei de la formació ètica dels joves del seu temps, convençut que la peda-gogia, més que una ciència, és “l’art de conduir els infants” vers ideals nobles i elevats.

Tot i treballar en el camp de l’educació des de fa molts anys, encara ens com-mou contemplar la “dimensió dramà-tica de la nostra responsabilitat” com a custodis de la veritat (Caffarra), so-bretot en les etapes d’educació infantil i primària, en què els nois i noies et miren cada dia amb uns ulls nets i ex-pectants que recerquen aquell primer encontre que van tenir amb la mare, tot just néixer, que els somreia i acollia. Fou aquella una trobada decisiva, per tal com el nen va començar a “conèi-xer”, mitjançant el somriure de la mare, que la veritat es troba en el bé

El rostre de l’educadorJoaquim Pastor Font

“Som els educadors els qui hem de decidir si

considerem més important que l’educand “aprengui

alguna cosa” o que “es converteixi en algú”

3NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

“Els padrins...? Els millors que podia tenir”Hola! Jo em dic Salva Reyes Narváez, i sóc al món des de les 15:30 h del dia 20 de juny de

2011. Els meus pares es diuen Salva, transportista, i Lorena, dependenta. Tinc un germà de

quatre anys, en Leo, que és alumne de la classe de P-4 B del Col·legi Sant Vicenç, i he tingut

la sort de conèixer els quatre avis: Ángel, Núria (paterns), Francisco i Mari (materns). Pel que

fa al part -que va tenir lloc a l’Hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi-, la mare el qualifica

de normal, amb assistència d’un llevador, i afegeix que “va ser provocat, ja que jo ja estava

de trenta-vuit setmanes”. Vaig pesar 2,900 kg. El meu naixement va ser motiu d’un esclat

de joia en el si de la meva família; parents i coneguts ens vingueren a visitar i ens ompliren

de regals. Els padrins, que segons els pares són “els millors que podia tenir”, es diuen Álex

i Montse. El seu protagonisme es posarà de relleu el dia que em bategin, probablement el

pròxim mes de maig. Quant al nom, que és una apòcope de Salvador (1), l’ha triat el pare,

amb el consentiment de la mare, és clar. L’un i l’altra afirmen que l’experiència d’haver-me

posat al món “és molt bona”, per bé que “estem una mica cansats”

(1) Salvador, nom d’origen grec, es refereix a Crist.

Informació: Glòria Roig i equips de mestres

Benvinguts a la vida

“El meu naixement el van presenciar quinze persones!”Jo sóc en Robert Prats Morales, fill de Maria Carme, mestra especialista d’anglès del Col·legi Sant Vicenç, i Lluís, arquitecte i exalumne del mateix centre. Vaig néixer a les 13:50 h del dia 24 d’agost de 2011, amb un pes de 4,180 kg i 54 cm de llargada, a l’Hospital Sant Joan de Déu. Els meus avis paterns es diuen Lluís i Maria Encarna, i els materns, Robert i Encarnación. Però també tinc tres besavis: Maria Immaculada (besàvia paterna) i Trinidad i Fernando (besavis materns). Tots set estan il·lusionats i contentíssims, especialment els avis materns, ja que per a ells sóc el primer nét i, a més, em dic com l’avi. El meu part va ser complicat, tal com explica la mare: “El Robert va néixer molt cansadet, el van haver d’ajudar amb els fòrceps perquè no descendia. Tant ell com jo ens vam haver de quedar a l’hospital alguns dies més”. Ens van assistir dos metges, una llevadora, una infermera... i onze estudiants residents que van venir a veure un part amb fòrceps. Acabo dient-vos que em van batejar el passat diumenge 23 d’octubre a l’església de Sant Vicenç Màrtir, en el decurs d’una cerimònia oficiada per mossèn Enric Aymerich, el meu besoncle, i especialment viscuda per part dels meus padrins, Lluís Prats Almirall (avi patern) i Cristina Morales Romero (tieta materna)

“NO ENS CANSEM DE MIRAR-LO”, ENS HA DIT UNA MARE, UNA FRASE QUE RESUMEIX MERAVELLOSAMENT LA JOIA QUE OMPLE EL COR DE LES DONES QUE, ENTRE ELS MESOS DE JUNY I NOVEMBRE PASSATS, HAN INFANTAT ELS NADONS –CINC NENS I TRES NENES- QUE US PRESENTEM EN AQUESTA SECCIÓ TAN ENTRANYABLE I ESPERADA. UNA JOIA COMPARTIDA AMB L’ESPÒS, DE QUÈ TAMBÉ PARTICIPA TOTA LA FAMÍLIA.

Déu ens ha beneïtMaria Carme Morales

Ens han vingut a veure molts familiars i amics, tant a casa com a l’hospital, i han omplert el Robertet de petons i regals. És un nen molt estimat i desitjat a la família. Els nostres amics i companys de feina també ens han visitat i li han portat molts regals. Fins i tot algunes mares d’alumnes han trucat i li han dut regalets, cosa que em va fer molt feliç!

Entre el papa i la mama vam decidir que es diria com el seu avi matern; ens agradava aquest nom, que no se sent massa. Els seus avis es veuen molt contents, especialment el meu pare, que ha estat avi a l’edat de 54 anys!

El Lluís i jo som molt feliços. El nostre fill és gran, preciós i ple de salut (pesa 5 kg i amida 65 cm). No ens cansem de mirar-lo i jugar amb ell, ens transmet aquella pau i emet una puresa angelical. Quasi no ens creiem que una criatura tan perfecta sigui nostra. Ens sentim beneïts i agraïts a Déu per haver-nos enviat aquest preciós primer fill.

4NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

M’alegro de conèixer-vos, lectors de Nosaltres. Em dic Pablo Alfonso Álvarez, i sóc fill de Félix, informàtic, i Loreley, delineant. Vaig néixer a la Clínica Corachán de Barcelona, amb un pes de 3 kg, a les 10:45 h del dia 27 de juny de 2011. A la mare -molt ben atesa pel doctor Francesc Capell- li van haver de practicar la cesària. Tinc un germanet de cinc anys, en Víctor, que és alumne de la classe de P-5 A del nostre centre, i he tingut la satisfacció de conèixer els quatre avis: Félix, Rosa (paterns), Jorge Luis i Margarita (materns), que “estan molt contents i orgullosos de tenir uns néts tan guapos” (són paraules del papa i la mama). El nom de Pablo -del llatí, “petit”- el van triar, de comú acord i perquè els agrada, els pares i en

Víctor, que va reaccionar molt bé davant del meu naixement. A més, i segons que he sentit explicar, va tenir una experiència inoblidable, per tal com la llevadora va voler que fos el primer a fer-me un petó i va veure com em vestien amb la roba que ell mateix havia escollit. Com és lògic, “la seva cara expressava alegria i molta curiositat”. A la clínica van visitar-nos molts familiars i amics, entre els quals hi havia alguns nens de la classe d’en Víctor. Ens van fer molts regals. Ara ja tinc quatre mesos, peso 7 kg i m’agrada la companyia del meu germà, que m’asserena quan ploro i em fa riure de seguida quan em diu: “Tete, tranquil”

“La mama i jo vam trobar una habitació plena de flors”

“Tinc un cosí que és alumne d’aquesta escola”Jo em dic Eric Ortiz Aliaga, i vaig néixer a l’Hospital Sant Joan de Déu, amb un pes de 3,120 kg, a les 18 h del dia 22 de juny de 2011. Sóc fill de Ricard, que és funcionari, i Mónica, administrativa. Tinc una germaneta de tres anys que es diu Judith, alumna de la classe de P-3 A del Col·legi Sant Vicenç, que, un cop superats els primers moments, manifesta la seva alegria i m’estima moltíssim. He tingut la immensa sort d’haver conegut una besàvia, Aurora, i els quatre avis: Antoni, Maria (paterns), Juan i Paqui (materns), que estan molt contents. Val a dir que el meu naixement ha tingut una significació especial per als avis materns, atès que sóc el primer nét (“fins ara tenien tres nétes”, expliquen els pares). El part va ser normal, sense incidents, amb l’assistència d’una llevadora i una infermera. Hem tingut moltes visites, que agraïm sincerament, especialment la dels cosins Pol Espinosa, que és alumne de 5è d’aquesta escola, Paula i Helena. Em plau dir-vos que el nom d’Eric -d’arrel germànica, variant d’Enric, “sempre poderós”- el van escollir la Judith i els pares, que encara han de decidir qui seran els meus padrins i la data del bateig. De moment, reconeixen que “la vida ens ha canviat una mica” i que “la feina s’ha duplicat”; amb tot i això, estan encantats i afirmen que veure la meva careta cada dia “fa que tot el cansament que suposa valgui la pena”. Gràcies, papa i mama!

“Tinc una besàvia que es diu Quimeta”Em dic Berta Baldó Balcells (tres bes: quina casualitat, no trobeu?), i sóc filla de Gemma, tècnica de salut pública, i Sergi, exalumne del Col·legi Sant Vicenç i responsable de producte d’immunologia/microbiologia. Vaig néixer a l’Hospital Sant Joan de Déu, amb un pes de 3,310 kg, a les 23:10 h del dia 23 de setembre de 2011. El part va ser normal, i ens van assistir una llevadora i una infermera. Tinc un germanet de tres anys que es diu Eric, va a la classe de P-3 A i, segons els pares, ha reaccionat molt bé arran del meu naixement. He conegut una besàvia, la Quimeta, i els quatre avis, que estan molt contents: Esteve, Montserrat (paterns), Francesc i Esperança (materns). Si he de fer cas al significat del meu nom, d’origen germànic i escollit pels pares, seré “il·lustre, brillant i famosa”. Uns pares que qualifiquen de “molt bona” l’experiència que han viscut, per bé que reconeixen que van “més cansats”. Les pàgines de la revista Nosaltres els permeten donar les gràcies de bell nou als familiars i amics que ens han vingut a veure, “entre quinze i vint visites, les normals”, segons el seu parer

“Tot va sortir molt bé”Família Alfonso-Álvarez

Per bé que tot estava planificat, atès que es tractava d’una cesària, la nit anterior al part a casa tots estàvem molt nerviosos, sobretot la mama, tot i saber el que li tocaria passar, perquè amb el Víctor va ser igual. No va poder ni sopar, i, abans de sortir cap a la clínica, no parava de voltar per tota la casa amb la intenció de verificar que ho deixava tot ordenat. Tot va sortir molt bé, i la mama, en arribar a l’habitació amb en Pablo, la va trobar molt bonica i plena de flors. Malgrat estar adolorida, es va sentir molt contenta de trobar-nos tots quatre junts. El papa també estava molt content de pensar que ja serien tres... a l’hora de jugar a futbol.

5NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

“Els meus germanets tenien moltes ganes de conèixer-me”Eren dos però faltava jo, la Núria Carreté Prat, que vaig arribar al món el dia de la revetlla

de Sant Joan (23 de juny) de 2011. Eren les 15:10 h, i a la Clínica del Pilar de Barcelona ens

esperaven un metge, una llevadora i les infermeres, que van demostrar amb escreix la seva

professionalitat i en el registre corresponent van deixar constància que el part havia estat

normal i que el meu pes era de 3,370 kg. Sóc filla de Ramon, mestre de secundària, i d’Eulàlia,

arquitecta tècnica. Tal com he dit, tinc dos germanets, el Roger (4 anys) i la Rosa (2), que tenien

moltes ganes de conèixer-me i m’estimen moltíssim. Els pares afirmen que estan “contents i

il·lusionats” i valoren que, a més d’ajudar-los a tenir cura de mi, “mica en mica es van adaptant

a la nova situació familiar”. Em plau ressenyar els noms dels padrins, Jordi i Imma (que són

germans dels pares), com també els dels quatre avis, que estan molt contents: Ramon, Carme

(paterns), Lluís i Eulàlia (materns). Em dic Núria -nom basc que significa “lloc entre turons”,

amb influència de l’àrab, “lluminosa”- perquè, segons el papa i la mama, “és un nom català

que sempre ens ha agradat”. L’experiència de l’un i l’altra és tan franca com formosa: “El

nostre estat d’ànim...? Doncs és una barreja de sentiments: alegria, il·lusió, agraïment, ganes

de fer-ho bé, neguit, respecte, responsabilitat...” (Déu n’hi do!) M’acomiado de vosaltres, fidels

lectors de la revista, comunicant-vos que el passat 9 d’octubre, a l’església de Sant Vicenç

Màrtir, vaig rebre les aigües baptismals. La cerimònia i la festa que la seguí, inoblidables, van

aplegar una família joiosa i agraïda

“El pare va fer costat a l’equip que ens va assistir”Ara em toca presentar-me a mi, Ferran Panadès Santana, fill de Raquel i Joan, agricultor i ramader, exalumne del Col·legi Sant Vicenç. Em van posar al món el dia 11 d’octubre de 2011, vigília de la festa de la Mare de Déu del Pilar, onomàstica de les meves dues àvies. Eren les 21 h, al cel hi lluïa una formidable lluna plena, i a la Mútua de Terrassa -on ens van assistir un metge, una llevadora, una infermera... i el pare- algú va anotar que el part havia estat normal, sense cap incident, i que jo pesava 2,750 kg. Tinc una germana, la Clàudia, que té tres anys, i una besàvia que es diu Dolors. Els avis paterns es diuen Vicenç i Maria Pilar; els materns, Antonio i Maria Pilar. Ens ha vingut a veure molta gent, que ens ha demostrat el seu afecte amb la seva presència i els obsequis que ens han fet. Em crida l’atenció que el meu nom -que significa “audaç”- també és d’origen germànic, com altres que surten en aquesta secció de la revista. L’han escollit el pare i la mare, que estan molt contents (com també la Clàudia, la besàvia i els avis) d’haver-me pogut abraçar. Jo, és clar, els agraeixo infinitament el regal de la vida

“Els pares diuen que tenen dues princeses”Em dic Noa Reyes Roncero, i sóc la segona filla d’Antonio, que és agent comercial, i Paqui, administrativa. Vaig néixer a l’Hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi, amb un pes de 2,840 kg, a les 13:10 h del 6 de novembre de 2011. En el moment del part -que va ser normal- ens van assistir una llevadora i una infermera. Tinc una germana, la Cloe, que té tres anys i és alumna de la mestra Anna Recasens. Els pares afirmen que està molt contenta amb mi i que la seva alegria, per bé que diferent, és comparable a la dels avis paterns i materns: Antonio, Rafaela, Francisco i Eloísa. Familiars i amics ens han vingut a veure, tots amb un regal embolicat, la qual cosa ha multiplicat la joia dels meus pares, que confessen: “Ha estat una experiència meravellosa. Estem molt contents amb les nostres dues princeses”. Acabo la meva presentació amb una referència al nom de Noa, escollit pel papa i la mama: és d’origen hebreu i vol dir “pau, descans, repòs, tranquil·litat” (tot i que alguns afirmen que significa “moviment” o tal volta “delícia”). Ho sabíeu?...

6NOSALTRES

Col·leginotícies

Homenatge a la Lina i la Carmina

l’actualitat de l’escola

En el decurs d’un dinar que va tenir lloc al menjador de l’escola a partir de les 15 h del dia 1 de juliol de 2011, els mestres del Col·legi Sant Vicenç van retre un sentit homenatge a Carmina Botellas, adminis-trativa, i a Lina Ribas, tutora del cicle mit-jà, que ja fa vint-i-cinc anys que treballen al nostre centre. A més de les homenatja-des i dels components del Claustre, van assistir a l’acte Glòria Roig, Paco López, Emma Casasampere i Cecilia Fernández, mestra jubilada. Un dels moments més simpàtics del dinar va coincidir amb l’ho-ra de les postres, en què es diposità da-vant de les dues companyes un gran pas-tís on hi havia dibuixat l’escut del Col·legi Sant Vicenç. Al cap d’una estona, i enmig d’un ambient d’emoció continguda, es projectà un audiovisual, realitzat per Mò-

nica Biel Tres, que recull, agrupades per temes, diverses instantànies de l’activitat laboral de la Carmina i la Lina.

La trobada, distesa i animada, es coronà amb la lectura, a càrrec de Jesús Churio -un dels organitzadors més actius de l’ho-menatge, juntament amb Glòria Roig i Maite Casanova-, dels dos acròstics (CAR-MINA i LINA) amb què conclou el muntat-ge de la Mònica. Visiblement emociona-des, i després de recollir els corresponents regals (un rellotge i un ram de flors), les homenatjades van agrair les nombroses mostres d’afecte dels assistents, en nom dels quals Emma Casasampere, vicepre-sidenta de l’ACPF, valorà la dedicació de l’una i l’altra a l’escola

COL·LEGINOTÍCIES

Sopar a la frescaEl passat dissabte 4 de juny va tenir lloc l’última festa del curs 2010-11 organitzada per l’AMPA del Col·legi Sant Vicenç. L’anomenat “sopar a la fresca” -una festa que segons els membres de la Junta “agrada molt”- va congregar entorn de 220 persones, vuitanta menys de les que s’havien apuntat, una disminució que s’expli-ca per la incertesa del temps i les plu-ges abundants que el cel ens havia re-galat al llarg de la setmana. “La nit va ser fresqueta”, diuen els pares i mares assistents, però “vam estar molt bé”.

Arran del joc del bingo, que va ocu-par una bona part de la vetllada, es va regalar un xec de 60 € de la firma Desigual i un altre del mateix import per a un sopar al Centre Comercial Arenas de Barcelona. Els afortunats van ser les famílies de l’Ainhoa Gar-cía i l’Eva Mèlich.

La Junta de l’AMPA aprofita l’avinen-tesa per a agrair la col·laboració de tothom, especialment dels voluntaris que el dissabte al matí van anar a col-locar les taules i que, un cop enlles-tida la festa, van ajudar a recollir-ho tot. “Va ser fantàstic”, assegura la pre-sidenta de la Junta, Yolanda Artigas, que espera que l’any vinent “les famí-lies tornin a venir a passar-s’ho bé”

La castanyada del 28 d’octubrela pluja que va caure el 28 d’octubre passat va obligar a traslladar els actes festius de la castanyada de 2011 a les aules i al “submarí” de l’escola. Com ja és tradicional, fou a l’etapa infantil on la festa va tenir més ressò, amb la presència de la Maria Castanyera i l’elaboració de panellets per part dels alumnes i les seves mestres (vegeu foto adjunta), però també deixà la seva empremta a educació primària, on

els tres cicles programaren activitats diverses, especialment tallers i jocs, que tingueren molt bona acceptació entre l’alumnat. Un any més, Jesús Churio

Ruiz, mestre del cicle superior, s’ocupà de coure les castanyes

7NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

La fotografia adjunta recull una instan-tània del sopar amb què les parròquies de Sant Vicenç Màrtir i Sant Antoni de Pàdua van acomiadar la delegació bra-silera, formada per 310 persones, que, després d’haver participat en la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) de Madrid, sojornaren al nostre poble. El sopar, pre-cedit d’una celebració de Vespres a l’esglé-sia de Sant Vicenç, tingué lloc el dia 24 d’agost passat al pati del Col·legi Sant Vi-

cenç, i comptà amb la participació de l’al-calde de la vila, Oriol Junqueras, i quatre regidors del consistori que presideix. Val a dir que, abans del dia 24, el nostre cen-tre ja havia obert les seves portes a una altra delegació brasilera, formada per 130 joves, i a un grup de 150 joves i acompa-nyants polonesos. Jaume Folqué, director pedagògic, i Jesús Churio van vetllar per-què els pelegrins disposessin de tot el que necessitaven i l’escola els podia oferir

El Col·legi Sant Vicenç acull pelegrins de la JMJ

Castanyada al Remei

Amb la intenció de potenciar la partici-pació dels alumnes de 6è en les activitats de la castanyada d’enguany, la Junta de l’AMPA va organitzar, el passat 23 d’oc-tubre, una excursió al Remei oberta a familiars i alumnes del nostre centre. La presència d’excursionistes va ser sig-nificativa (una seixantena), però la nova proposta tampoc no va atraure els nois i noies més grans de l’escola, dels quals només es van inscriure quatre noies, se-gons que ha explicat a Nosaltres Yolanda Artigas, que ens ha assegurat que “la majoria dels participants eren d’educa-ció infantil”. La presidenta de l’AMPA ens ha detallat les etapes de la caminada:

“Vam sortir de l’escola a les 10 h. La puja-da la vam fer pel camí de can Costa. Vam descansar una estona, que vam aprofitar per a fer un petit piscolabis de panellets i moscatell (els adults) i una barreta de xocolata (els menuts). Un cop arribats al Remei, els petits van agafar glans, al-guns van preferir descansar i altres van optar per observar l’ermita i contemplar el paisatge. La baixada la vam fer tra-vessant el bosc i seguint les indicacions que trobàvem, atès que prèviament ha-víem col·locat uns mocadors de flors que la quitxalla buscava. Va ser una forma bonica de distreure’s bo i observant la natura. Quan vam arribar a l’escola, en-torn de les 14 h, va començar a ploure”. Però la pluja no va ser obstacle perquè algunes famílies es quedessin a dinar al centre, “on vam acabar de passar la castanyada”. La Junta qualifica d’èxit la caminada i felicita tots els caminants “pel gran esforç que van fer per arribar a l’ermita”

El traspàs del senyor CatalàEl dia 16 d’agost de 2011, a l’edat de 82 anys, ens va deixar per sempre Anton Català Tèrmens, l’entranyable senyor Català –al cel sigui–, que, des de les acaballes de 1995 i durant uns quants anys, s’ocupà de diverses tasques de manteniment, neteja i vigilància del pati del nostre centre (1). Som molts els qui encara guardem a la retina la imatge d’aquell home, paleta de professió, que es va fer estimar per la seva discreció, bondat, esperit de servei i paciència, que només perdia quan s’adonava de les entremaliadures d’alguns alumnes. Referint-se al personal docent i no docent del Col·legi Sant Vicenç, havia dit: “Són molt bones persones”, i ens consta que estava molt content de treballar al nou col·legi del carrer Antoni Gaudí (vegeu Nosaltres núm. 89, desembre de 1997).

L’Anton, nascut a Molins de Rei el 12 d’agost de 1929, també havia viscut a Sant Vicenç i, últimament, a Cervelló. Casat en segones núpcies amb Núria Lombarte Perulán, era pare de tres fills: Anton, Miquel i Enric. Fou enterrat a la veïna vila molinenca

(1) Des de l’obertura de l’escola del carrer Gaudí (setembre de 1992), i per aquest ordre, havien fet comeses semblants Fidel Picó, Juan López (pare de l’administrador de l’escola) i Joaquim Sagristà.

Informació: Assumpció Simon, Francisco López i Joan M. Carrión.

8NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

El passat 29 de setembre, a partir de les 19:05 h, tingué lloc als jardins de Can Comamala, del carrer Jacint Verdaguer, l’acte de presentació del llibre El cant de la mallerenga. La Guerra Civil amb ulls d’infant, de què és autor Joaquim Pastor Font, corrector de català i mestre del Col·legi Sant Vicenç. Després de les intervencions de Toni Prats, que presentà l’escriptor, i d’Anna Grau, representant de l’Editorial Bambú, que ha publicat l’obra, en Joaquim va explicar els motius que l’havien portat a escriure la novel·la, l’any 2008, com també les vivències i els personatges que li serviren de font d’inspiració. Tot seguit, i enmig d’una gran expectació, un grup de sis actors i actrius (1) feren una lectura dialogada d’alguns fragments del llibre, ambientada amb música i efectes especials. Tancà la primera part de la vetllada -molt concorreguda- l’alcalde de Sant Vicenç, Oriol Junqueras, qui confessà que “és un orgull tenir uns ciutadans que facin una feina tan ben feta” i explicà que “els esdeveniments que s’expliquen aquí tenen un valor universal”, en una clara referència a la batalla del riu Segre (al front del qual se situen alguns esdeveniments del relat), que, segons el batlle i historiador, “és la segona batalla més gran de la història de Catalunya”.

La segona part de la trobada -que bastants dels assistents aprofitaren per a demanar a en Joaquim que els dediqués el llibre- consistí en un refrigeri de coca i cava servit per la

La mallerenga canta als jardins de Can Comamala Una assemblea històricaQuaranta-quatre persones assistiren, el dilluns 21 de novembre de 2011, a l’assem-blea extraordinària de l’ACPF en què s’ha-via de demanar als associats el seu consen-timent amb vista a convertir l’Associació Catòlica, titular del Col·legi Sant Vicenç, en una fundació. La reunió, que s’inicià a les 19.30 h, va tenir lloc a la biblioteca Ramon Folch. Francesc Chavarria, president de la Junta Rectora, va ser el primer a intervenir amb el propòsit d’exposar les conclusions de la comissió encarregada d’estudiar la vi-abilitat del canvi d’entitat jurídica (1), que havia iniciat els seus treballs després de l’autorització que li atorgà l’assemblea de l’ACPF reunida el 22 de febrer de 2010. Tot seguit prengué la paraula l’advocat i asses-sor Miquel Mateo, pertanyent a la Funda-ció Escola Cristiana de Catalunya, que re-marcà la transparència del procés, aportà l’experiència d’aquest canvi en moltes al-tres escoles i explicà els fonaments jurídics del canvi que es presentava a la considera-ció dels associats.

Els pares i mares que assistiren a l’as-semblea, que seguiren amb molta aten-ció ambdues intervencions, van fer moltes preguntes relacionades amb el funcionament d’una fundació i els seus avantatges i inconvenients, la qual cosa propicià un diàleg constructiu que durà aproximadament una hora.

Posada a votació la proposta, i tenint en compte que els vots delegats també vali-en, el resultat va ser el que a continuació es detalla:

Aquest resultat permet a l’ACPF iniciar el procés jurídic que, si tot va vé, con-duirà a la transformació de l’Associació Catòlica en fundació. En aquest sentit, s’acordà que tots els avenços que es pro-dueixin a partir d’ara seran publicats a la pàgina web del centre. Passat un temps oportú, i un cop conclòs el procés, caldrà convocar una nova assemblea que haurà de ratificar el canvi de règim jurídic de la nostra entitat

EN BLANC: 11EN CONTRA: 12

A FAVOR: 75

Informació: Sergi Sales Chiva (ACPF).(1) Han format part d’aquesta comissió -que ja ha acabat la seva comesa- quatre representants de l’ACPF, un representant de l’AMPA, l’administrador del centre i sis components del Claustre.

(1) Jordi Mèlich, Laia Mèlich, Joaquim Pastor, David Prats, Joana Andreu i Glòria Lasterra.

L’APUNTGràciesJoaquim Pastor Font

Les pàgines d’aquesta publicació entranyable m’ofereixen la possibilitat de donar les gràcies a tots els qui em vau acompanyar en l’acte de presentació del llibre del passat 29 de setembre, com també als nombrosos vicentins i vicentines que, posteriorment, a casa i al carrer, m’heu aturat per comentar-me la novel·la i demanar-me que us la dediqués. Permeteu-me que el meu agraïment s’adreci d’una manera especial a l’Assumpta Pascual (Pastisseria Vila), als components de la comunitat educativa del Col·legi Sant Vicenç, nombrosa i propera, i als responsables i funcionaris de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, que van preparar la vetllada amb tota riquesa de detalls.

Constato que la publicació de la novel·la ha suscitat entre els meus convilatans un corrent de simpatia, companyonia i amabilitat que m’ha sorprès agradablement. La reacció dels lectors corrobora que, tal com vaig dir el dia de la presentació, “amb les paraules es pot fer molt de bé” i que la divulgació d’una obra sobre el nostre passat, per bé que novel·lada, aviva les relacions de veïnatge, contribueix a agermanar-nos i, com també vaig afirmar, “ens fa sentir hereus d’una mateixa història”.

Pastisseria Vila i Can Perol, amables patrocinadors d’un acte emotiu que ens deixà un agradable record

9NOSALTRES

Es diu Manel Vidal Portillo, té 25 anys, és el mestre rellevador de Lluís Bosch Ven-drell -amb qui comparteix la tutoria de 6è A- i, com aquell qui diu, acaba d’estrenar la carrera de magisteri. Fill de Blanca Nieves, recepcionista d’una escola, i Manel, respon-sable del Departament de Logística en una empresa de transport, és el gran de tres ger-mans. El segueixen, per aquest ordre, en Pau (23 anys) i en Miquel (15). Nascut a Barcelona l’1 d’agost de 1986, resideix al barri d’Horta de la capital catalana. En Manel va cursar els estudis de primària al col·legi Amor de Dios i un cicle formatiu de grau superior de so a l’IES-SEP Mare de Déu de la Mercè. Al cap d’un any de treballar com a tècnic de so, es matriculà a l’Escola Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, on va obtenir la

titulació de mestre d’educació primària. Ac-tualment estudia un màster de gestió i di-recció de centres educatius a la UB. La seva formació com a educador la completà a la Fundació Pere Tarrés, on féu un curs de mo-nitor d’activitats de lleure infantil i juvenil (any 2006) i un altre de director del mateix tipus d’activitats (2007). En Manel -que és solter- admet que tota la vida “m’he dedi-cat a l’educació dels infants”: primer com a monitor, després com a director en casals d’estiu, menjadors i a l’esplai, “o fent de vet-llador de dos alumnes amb problemes psi-cològics i/o motrius”. Amb tot i això, abans de dedicar-se a l’educació, va voler estudiar per ser tècnic de so (“una altra de les meves passions”), com hem explicat més amunt. Entén que és una sort haver-se incorporat al món de l’ensenyament: “treballo en allò que m’apassiona, gaudeixo treballant, i això és el més important”. Afirma que educar “és com cuidar una planta” i que, a més de les habilitats, cal infondre en els infants uns va-lors “humans i cristians” que faran dels nens d’avui els homes i dones de demà, capaços de donar “el millor fruit”. Entre aquests va-lors destaca l’autonomia, el respecte i el compromís. I conclou: “En definitiva, educar

és participar de forma activa en la construc-ció d’una societat millor”. Recorda amb afec-te tots els mestres que ha tingut, tot i que vol destacar-ne tres “que van fer que estimés les matemàtiques (i posteriorment provés d’es-tudiar la carrera de ciències exactes durant un semestre)” i encara un altre “que em va fer estimar l’educació amb el seu modus ope-randi tan particular i proper”.

La relació d’en Manel amb el Col·legi Sant Vicenç s’inicià el mes de febrer de 2011, “quan em van trucar de l’escola”. Aquest jove servicial i creatiu reconeix que ales-hores no coneixia ni el nostre centre ni el poble. Passats uns quants dies, exactament el 14 de març, tot just tornar de la “setma-na blanca”, ingressà oficialment al Claustre, “que m’ha acollit molt bé, em sento com a casa”, la qual cosa “és d’agrair”. Ara ja es veu amb cor de dir que el que més li agrada del nostre centre és el treball “braç a braç amb les famílies, compartint l’acció educa-tiva”, com també -i amb paraules del Caràc-ter propi- “la creativitat i voluntat de reno-vació, fugint de la rutina, la indiferència i el conformisme”. Ens consta que tothom està molt content de la seva integració a l’esco-la, “la primera on treballo com a mestre”, ja que anteriorment la seva activitat docent s’havia limitat a dur a terme les pràctiques obligatòries “en tres escoles diferents, totes de Barcelona”, i a fer de vetllador als centres La Salle d’Horta i Scala Dei.

Setmanalment fa divuit hores, i imparteix les assignatures de llengua castellana a 6è A i coneixement del medi social i cultural a 6è A i 5è A. L’hora de tutoria, la de teatre i les de reforç completen el seu horari. D’altra banda, i en horari no lectiu, imparteix una activitat extraescolar: escriptura digital. Considera “un regal del cel” poder dirigir l’hora de tutoria, “la primera que tinc”, que valora especialment perquè li permet estrè-nyer els vincles amb els seus alumnes, que “el primer dia que em van veure expressa-ven amb els seus ulls que no volien un mes-tre nou, volien en Lluís”. Ara, en canvi, “hi ha sintonia i respecte, i ens entenem molt bé”. Tenint en compte que “caminem cap al final de l’estada a la nostra escola, junts hem d’aconseguir unes habilitats bàsiques i uns valors per arribar a l’ESO amb força”. Un objectiu que s’assolirà si es continua tre-ballant “com ho estem fent fins ara”, dispo-sats a “arribar a la meta amb excel·lència”

Corredor de fonsManel Vidal Portillo

Al marge de les hores que dedico a aca-bar el màster (ja és el segon i darrer any), el meu temps lliure el distribueixo entre l’esport, la música i els amics. Com a es-portista, m’agrada sortir a córrer, i sem-pre que puc ho faig a l’aire lliure. De fet, m’estic preparant per córrer la Marató de Barcelona de 2012, juntament amb altres corredors del Club Nick Esports, raó per la qual faig carreres de 5, 10 i 21 km. Com a músic, toco la guitarra en un grup de música propi (blues, soul i rock) i, amb vista a completar la meva formació, as-sisteixo a classes d’harmonia i llenguatge musical un cop per setmana. Finalment, i sempre que m’és factible, surto amb els amics a sopar o a prendre quelcom. Són els amics de tota la vida, amb qui -fins no fa gaire- he compartit moltes tardes d’es-plai i de reunions.

A més d’Espanya i Portugal, he visitat França, Itàlia, Grècia, Estats Units i Brasil. Reconec que sóc un enamorat dels viat-ges, i tinc la intenció de viatjar a l’Argen-tina i a la República de Sud-àfrica, amb la qual tinc un lligam sentimental molt gran. D’altra banda, acaben d’omplir el meu temps lliure la lectura -us recomano Capitanes de la arena, de Jorge Amado-, la televisió -segueixo amb intensitat El con-vidat (TV3) i Òpera en texans (Canal 33)- i el cinema, amb dues pel·lícules que no em cansaria de veure: Gladiator i Shrek.

Deixo per al final la relació de les meves activitats com a voluntari, prou nombro-ses, ja que sóc col·laborador de quatre en-titats: l’Esplai Missioner Aguiluchos, on he exercit com a monitor fins al 2008 i on actualment duc a terme algunes tasques de formació i col·laboració; l’ONGD Grup de Cooperació Aguiluchos, en contacte directe amb missioners combonians de l’Amèrica del Sud i del continent africà; el Grup de Teatre Animació Missionera, que m’ha permès participar com a actor en l’obra Godspell, que des del 2003 hem representat per tot Catalunya amb fins benèfics; finalment, el Grup de Teatre Amics del Pessebre Vivent de la Torreta, un barri de la Roca del Vallès, al qual per-tanyo des del 2008.

PERFIL

COL·LEGINOTÍCIES

Manel Vidal o la il·lusió del qui comença

“El que més m’agrada del nostre centre és el

treball braç a braç amb les famílies, compartint

l’acció educativa”

10NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

Popurri d’activitats engrescadores

MENTRE ELS ALUMNES DE 4T S’ENGRESQUEN EN UNA NOVA ACTIVITAT DE FOMENT DE LA LECTURA -LA RONDA DELS LLIBRES-, ELS SOBRES DELS “BIBLIOENIGMES” S’OMPLEN CADA SETMANA AMB PROPOSTES QUE INCENTIVEN LA IMAGINACIÓ DELS NOIS I NOIES QUE VISITEN LA NOSTRA SALA DE LECTURA, VIVA I DINÀMICA.

Mares bibliotecàriesCoordinat per Toni Prats Morral, res-ponsable del Departament de Llengües / Comissió de Biblioteca, l’equip de ma-res bibliotecàries del curs 2011-12 va reprendre la seva comesa –tan desinte-ressada com valuosa– el passat 26 de setembre. Les sis mares estan dividides en dos grups de treball:- Atenció als usuaris (de 17 a 18.30 h): Loli Valle, Mª Carmen Fernández, Mont-se Castells, Merche Perdiguero i Merit-xell Canals.- Organització de la sala de lectura: Cinta Aragall.

Noms propis1Tal com estava anunciat, Jaume Cela i Ollé (Barcelona, 1949) visità per pri-mera vegada el Col·legi Sant Vicenç el 15 de juny de 2011. De 15 a 17 h, i enmig d’una gran expectació, el popular es-criptor va rebre els alumnes dels quatre cicles del nostre centre que desfilaren per la biblioteca Ramon Folch. Ens cons-ta que se n’anà molt satisfet del tracte rebut i de la motivació que copsà en els nois i noies.

2 Glòria Durban Roca, responsable de la biblioteca de l’Escola Tècnica Profes-sional del Clot de Barcelona, va dirigir, el 5 de setembre passat (9 – 11 h), una sessió de formació adreçada als mestres en què desglossà a bastament les fun-cions de la biblioteca escolar en el nou context de les tecnologies digitals.

3 Per raó d’un acord amb la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Bar-celona, Olga Coll Casals (Girona, 1989), s’ha convertit, des del passat 5 d’octubre, en la nova responsable de registrar i ca-talogar els materials de la biblioteca Ra-mon Folch. L’estudiant gironina dedica quatre hores setmanals a la seva comesa.

BiblioenigmesUn cop per setmana, tots els alumnes del centre tenen l’oportunitat de re-soldre un enigma que els mestres di-positen als sobres de colors que hi ha sota d’una de les finestres de la biblio-teca Ramon Folch. Com ja succeí el curs passat amb els “biblioglífics”, la inicia-tiva -encaminada a enriquir el lèxic de l’alumnat- ha estat molt ben acollida pels usuaris de la biblioteca escolar.

La ronda dels llibresEls alumnes de 4t del nostre centre participen, juntament amb altres nois i noies del mateix nivell d’escoles de Sant Vicenç, Torrelles i Corbera, en una nova activitat de foment de la lectura batejada amb el nom de La ronda dels llibres, organitzada gràcies a la volun-tat de col·laboració de les biblioteques escolars, les biblioteques públiques, les regidories de cultura i educació i el Servei Educatiu Baix Llobregat-6. Els objectius principals d’aquesta iniciativa són millorar les competències lectores de l’alumnat i fomentar l’hàbit lector i el plaer per la lectura. Concebuda com una competició, amb preguntes prepa-rades pels grups classe, l’activitat posa a l’abast dels participants vuit lectures de diferents gèneres i temàtiques.Informació: Lina Ribas i Isabel Soneira

Contes de tardorEl 3 de novembre passat, a les 17.15 h, va tenir lloc a la biblioteca Ramon Folch la primera sessió de contes en horari no lectiu del curs 2011-12. Presentats per Isabel Soneira, els “contes de tardor”, que van convocar un nombrós grup de pares i alumnes, van servir per a donar a conèixer el nou carnet de la biblioteca, de color blau i amb la imatge del Vilobí (1), que –ampliat i plastificat- es lliurà simbòlicament als representants dels diferents nivells que, en nom dels seus companys de curs, pujaren a la tarima a recollir-lo. Val a dir que en el decurs de la vetllada -molt ben preparada pels mestres del Departament de Llengües- s’estrenà l’adaptació teatral de la rondalla popular El plat de fusta, en què intervingueren Isabel Soneira, Joaquim Pastor, Oriol Moreno (6è A) i Marc Morante (6è B) (vegeu foto adjunta).(1) El nou carnet l’ha dissenyat Joan Pastor Costa.

L’APUNT

11NOSALTRES

A Can Canals El primer pessebre (del llatí praesepe, “es-tablia; menjadora”) que la memòria d’en Pere ha retingut és el que els seus oncles muntaven a l’entrada de la masia de can Canals de Corbera, a mitjan dècada dels quaranta del segle passat, on la seva fa-mília havia fixat provisionalment la resi-dència arran de l’epidèmia de tifus que, la tardor de 1945, flagel·là Sant Vicenç. Assegura que “era un pessebre grandi-ós”, amb muntanyes de guix en lloc de suro, que causava l’admiració d’aquell nen de cinc anys, eixerit i curiós, que ja coneixia l’olor inconfusible de la fusta i

la resina i gaudia de l’escalfor de la llar de foc quan l’hivern s’emparava del pai-satge boscós que encercla el mas de pa-rets centenàries.

Al carrer de la Creu Però els oncles no són els únics referents pel que fa a l’art de construir el pessebre, ja que el pare d’en Pere també el feia, a la casa del carrer de la Creu (ara carrer Nou), a prop de la font del mateix nom, sem-blant al de Corbera, i amb materials que ell mateix recollia dels boscos on el pare feinejava. “De vegades anava a la munta-nya amb ell, que era boscater -explica el

ENTREVISTAPERE BOSCH BOSQUET

nostre entrevistat-, i baixava verd, molsa, pedres, soques...” Deixada enrere la in-fantesa, i “com que el pare estava molt enfeinat”, en Pere prengué la iniciativa a l’hora de fer el pessebre de casa seva. Recorda que un bagant li servia de pla-taforma, sostinguda per caixes de fusta. Recorda també el dia que, volent imitar els oncles de can Canals, s’atreví a fer les primeres muntanyes de guix. Ho refereix així, amb un punt d’entusiasme: “Jo de-via tenir uns tretze anys. Mullava els sacs en el guix i, tot seguit, els deixava caure sobre el bagant. Però el guix regalimava i les gotes anaven empastifant el terra de rajoles vermelles”, però no tant com les petjades del noi, que escampaven la pas-ta blanca pertot arreu... Afirma que son pare no ho va veure perquè era fora, però que sa mare li va fer fregar tot l’enrajolat. Com hem dit, la iniciativa la duia ell, i els seus germans es limitaven a desplaçar les figures del seu lloc, la qual cosa el moles-tava d’allò més. “Em feia ràbia”, admet, raó per la qual decidí tapar l’escenifica-ció nadalenca amb un paper que tenia quatre obertures, a tall de finestres, per on l’espectador podia veure els diferents quadres. Les muntanyes de guix eren no-ves cada any, però les velles no les llença-va. “Quan les treia, senceres, les deixava a l’eixida i em servien per a jugar: hi feia

Pere Bosch Bosquet, un pessebrista fidelPERE BOSCH BOSQUET (SANT VICENÇ DELS HORTS, 1940), AVI D’UNA ALUMNA DE 6È DE PRIMÀRIA DEL NOSTRE CENTRE, ÉS UN EXEMPLE DE FIDELITAT A L’ART DE CONSTRUIR PESSEBRES. A MÉS DELS DIORAMES QUE INSTAL·LA CADA NADAL A CASA SEVA, MUNTA EL PESSEBRE DE L’ESPLAI MONTSERRAT I EL DE LA PARRÒQUIA DE SANT VICENÇ MÀRTIR, TRADICIONAL I ENTRANYABLE, MOLT BEN VALORAT PELS CENTENARS DE VISITANTS QUE CADA ANY EL CONTEMPLEN AMB ADMIRACIÓ.

12NOSALTRES

ENTREVISTAPERE BOSCH BOSQUET

Repartir, construir, caminarPere Bosch Bosquet va néixer a Sant Vicenç dels Horts el 21 de novembre de 1940. Fill de Lluïsa i Pere -boscater d’ofici-, és el més gran de set germans (quatre noies i tres nois), tots els quals encara viuen. La mare li ensenyà les primeres pregàries i li mostrà el rostre discret d’una llar humil; el pare, a més de l’amor al treball, li encomanà l’espe-rit de superació i la traça i l’enginy que l’han acompanyat tota la vida, com ell mateix reconeix: “Era hàbil fent marges i sabia manejar molt bé la pedra”. Va estudiar al col·legi nacional del carrer d’en Ribot, des d’on passà a l’escola salesiana ubicada a l’antic edifici que, paral·lel a la via, encara es manté dem-peus. Per voluntat pròpia, s’incorporà al món laboral a l’edat de dotze anys, tot i que el seu pare l’obligà a continuar els estudis -nocturns, és clar- a les populars “Escuelitas” salesianes del carrer Mestre Ramon Camps, davant del Centre Catòlic. Després d’uns primers temp-tejos com a aprenent a dues empreses locals, l’any 1956 ingressà a l’agència de transports d’Isidre Prats (cal Recader), on va treballar fins al 1989 -quan l’em-presa tancà-, i des d’aquest any fins a la data de la seva jubilació (2005) “vaig fer de xofer per a l’empresa Saperas Via, proveïdor de fruita a Mercabarna” (2). El 1967 es casà amb Assumpció Llopart Guilera, amb qui tingué dos nois, Joan Pere (que ara té 43 anys) i Ernest (39). Interessat pel manteniment de les tradicions locals, és membre del Cos de Portants des de fa trenta anys, ha fet de tramoista i monitor de ballets al Centre Catòlic, ha col·laborat en la preparació de la cavalcada de Reis i ha estat un dels promotors de la festa de Sant Roc que es continua celebrant al carrer Bar-celona, on el sant té una capelleta que recorda la mortal epidèmia de tifus de 1945. Al marge del pessebrisme, la seva gran afecció és caminar, de què és un testimoni la “compostelana” o diploma que l’acredita com a pelegrí del camí de Santiago. El cor, però, el té a la família, i es desviu especialment per les seves dues nétes, la Neus i la Mar, ambdues educades al Col·legi Sant Vicenç (vegeu foto adjunta).

RETRATcarreteres, hi abocava terra...” El joc l’atre-ia de tal manera que es llevava a les sis del matí per poder jugar tot sol amb les muntanyes, “abans d’anar a fer d’escolà a missa primera”, que mossèn Joan Tous celebrava a les set.

Els diorames El primer pessebre que l’any 1967 va fer a la nova llar del carrer Barcelona, núm. 50 -seu de la popular i antiga sabateria Calçats Llopart-, “era petit i estava sobre el bufet”. Però, al cap de quatre anys, en Pere començà a construir uns diorames que l’identifiquen com un pessebrista original, volenterós i fidel. Els dos àl-bums que ens ensenya guarden la me-mòria gràfica d’una activitat que s’inicià l’any 1971 i que encara no s’ha aturat. Els dos primers diorames deixaven veure el naixement i la cova dels pastors (aquest segon, modificat, ha arribat fins als nos-tres dies), enmig dels quals “hi havia un paisatge amb els tres Reis”. La decoració estava “tapada amb un cartró ondulat de color blanc esquitxat d’estrelles” (no fos cas que vingués algú i desplacés les figu-retes...). El tercer diorama restà acabat el Nadal de 1975. Passen els anys i el pesse-brista Pere -emprenedor i destre- es de-dica a reformar l’obra pessebrística feta fins aleshores, per bé que, com hem dit, manté el diorama corresponent a l’anun-ciació als pastors. El 1990 confegeix un diorama nou, el quart, “Buscant posada”, i el 1992 crea el cinquè, la “Sagrada Fa-mília”. Set anys després, com que ja no caben al menjador, decideix instal·lar les decoracions a la sabateria regentada per l’Assumpció, amb la qual cosa acon-segueix que molts vicentins i vicentines puguin admirar la seva obra. Disposar de més espai l’esperona a augmentar el nombre de diorames, que, al llarg de l’úl-tim decenni, passen de cinc a deu, que són els que componen el seu pessebre en aquest moment. Val a dir, però, que, amb motiu del tancament de la sabate-ria (1), l’any 2007, en Pere es veié obligat a muntar els diorames al magatzem del seu nou domicili, el núm. 67 del mateix carrer Barcelona, on “obrim la porta a qui sigui”. I un últim detall, prou curiós: les figures que donen vida a les esceni-ficacions sempre les ha comprades a la mateixa paradeta de la fira de Santa Llú-cia, el propietari de la qual és un figurista de Sant Boi de Llobregat.

(1) La sabateria del cal Llopart era centenària, com ens recorda l’esposa d’en Pere, que continuà el negoci

iniciat per Jaume Llopart, el seu avi. Abans de ser traslladada al local que tots recordem, havia ocupat una altra casa del carrer Barcelona: s’hi entrava per

l’actual porta d’accés a la polleria de ca la Manela.

(2) El treball a cal Recader conegué un parèntesi de quatre anys en què en Pere Bosch féu de repartidor de

vi i oli per a l’empresa Roig Cañellas.

Exposicions i altres pessebres L’obra pessebrística d’en Pere ha saltat les fronteres de Sant Vicenç, i s’ha po-gut veure, per aquest ordre, al col·legi que les Germanes de la Doctrina Cristi-ana tenen a Cornellà (l’any 1995), la sala d’exposicions del palau de la Generalitat (1999) i ca la Cinta de Torrelles (2004). A Sant Vicenç, el Nadal de 2010, els diora-mes van ser exposats a l’Ateneu Famili-ar, per on van passar prop de 500 esco-lars. Empès per una curiositat innata, el nostre pessebrista ha visitat, “sempre que he pogut”, mostres de pessebres de diferents indrets de Catalunya, entre les quals destaquen les de Sant Feliu de Llo-bregat, l’església de Betlem de Barcelona i el monestir de Solius (Baix Empordà).

Però l’activitat com a pessebrista no s’atura al magatzem de casa seva, sinó que, d’uns anys ençà, s’allargassa, com una ombra benefactora, fins a dos espais més: l’Esplai Montserrat del carrer Jacint Verdaguer i l’església parroquial de Sant Vicenç Màrtir. El pessebre de la parrò-quia -que es pot visitar fins a la festa de la Candelera- el fa en col·laboració amb el seu bon amic Josep Font Parés, avi del nostre alumne Albert Zapata Font.

“Ja estic content”, afirma Pere Bosch Bosquet quan ens explica que el seu fill Joan Pere, juntament amb la Neus i la Mar, continuen la tradició de fer el pes-sebre que ell els ha transmès. I als seus ulls nets hi brilla momentàniament una llum especial, coneguda, que evoca el Nadal i que s’inflama als camins dels pelegrins i als replecs silenciosos dels pessebres

13NOSALTRES

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

L’APUNT

Imma Serrano García Vetlladora

D’un temps ençà, es constata una pre-ocupació creixent sobre la necessitat d’intervenir per millorar la convivència als centres.

Sota el concepte de violència escolar s’inclouen un seguit de fenòmens que, presos en conjunt, són difícils d’abor-dar. Una definició detallada del proble-ma ens permet ajustar la intervenció. El maltractament entre iguals sol ser un fenomen poc conegut malgrat que les seves formes lleus són relativament habituals en tots els grups classe.

Les relacions que s’estableixen entre els infants i adolescents mantenen un caràcter no jeràrquic, d’aquí la con-sideració entre iguals. Això facilita l’aprenentatge d’habilitats i actituds que contribueixen al desenvolupament emocional del noi i la noia.

Segons l’investigador noruec Dan Olweus, una definició entenedora de maltractament entre iguals o bullying podria ser aquesta: “conducta de perse-cució física i/o psicològica que emprèn un alumne (noi o noia) en contra d’un altre, que ha triat com a víctima de re-petits atacs; aquesta acció negativa i in-tencionada situa la víctima en una po-

TOT I QUE SE’N PARLA MOLT, EL TEMA DEL MALTRACTAMENT ENTRE IGUALS ÉS POC CONEGUT, RAÓ PER LA QUAL L’AUTORA D’AQUEST ESCRIT ACUT AL PRESTIGIÓS PSICÒLEG DAN OLWEUS PER DEFINIR-LO, N’ENUMERA ELS TRES ELEMENTS QUE EL CARACTERITZEN I SUGGEREIX QUIN HA DE SER EL COMPORTAMENT DELS EDUCADORS QUAN ES DETECTA A L’ESCOLA.

Bullying a les escoles

El mètode de Dan Olweus

Estudiós del tema, el psicòleg noruec Dan Olweus ha elaborat un mètode per a evitar i detenir el maltractament entre iguals. Preveu quatre etapes que resumim a continuació:

Adults càlids. Tenint en compte que un dels elements que afavoreix l’agressivitat és l’absència d’adults propers a les preocupacions dels nens, és convenient crear, a casa i a l’escola, un ambient de calidesa en què els infants se sentin atesos i valorats.

Límits. Professors i alumnes han de participar en la definició de les conductes que la comunitat escolar accepta i rebutja. La intervenció dels alumnes en aquest àmbit és fonamental, atès que se sentiran més compromesos amb l’escola i els companys.

Sancions immediates. Les sancions aplicables davant de conductes agressives han de ser estrictes, és a dir, s’han d’imposar tan aviat com es produeixi un episodi de violència. En cap cas, però, no s’imposaran càstigs físics ni restrictius.

Rols positius. Convé que el col·legi determini clarament quines seran les autoritats que, permanentment, es vinculin amb els estudiants, actuant d’àrbitres i models per a ells. És molt positiu que aquests educadors juguin i parlin amb els alumnes, ja que les seves orientacions seran més ben rebudes pels nois i noies.

sició de la qual difícilment pot escapar pels seus propis mitjans.”

El maltractament entre alumnes és un tipus de violència que es manifesta so-vint sota la superfície de les relacions observables a l’escola i s’oculta gaire-bé sempre als adults, però, en canvi, és ben conegut per l’alumnat. Aquest fenomen es caracteritza per tres ele-ments significatius: la repetició de les accions al llarg d’un període de temps, la intencionalitat per part de l’agressor i la indefensió per part de la víctima.

Malgrat haver-hi uns protagonistes prin-cipals (agressor i víctima), es tracta d’una realitat de grup on tots els alumnes de l’aula exerceixen un rol diferent, (segui-dors, partidaris, espectadors neutrals, uns possibles defensors i uns defensors).

Per tal de detectar aquest fenomen, els professors, educadors i personal involucrats en el procés educatiu dels alumnes han d’intervenir i actuar de manera conjunta. D’altra banda, el cen-tre escolar ha de preveure tot un seguit d’accions encaminades a millorar la convivència, potenciar la participació i millorar el creixement emocional de l’alumnat

14NOSALTRES

P-3: L’adaptacióPrimerament els nens i les nenes de P-3 (co-nillets i marietes), entre llàgrimes i enyoran-ces, han anat superant satisfactòriament l’adaptació a l’escola. A la darreria del mes de setembre les tutores ja van començar el projecte de la mascota de la classe i l’han estat treballant fins que ha arribat la tardor.

El dia 28 d’octubre van celebrar la seva primera castanyada a l’escola i van co-nèixer la castanyera (que ens va explicar un conte i va ballar amb nosaltres). Tam-bé van poder tastar els panellets que ha-vien elaborat els infants de P-4 i van can-tar i ballar les danses i cançons amb tots els companys i les companyes del cicle.

P-4 visita el ZooEls nens i les nenes de P-4 van començar el curs anant d’excursió al ZOO. Allà van visitar tots els animals i, en tornar

a l’escola, van decidir quin animal els havia agradat més. Els alumnes de P-4 A van escollir ser els reis de la sabana, els lleons, mentre que el grup de P-4 B es va decantar pels hipopòtams. Després d’in-vestigar i descobrir moltes coses sobre aquests animals, van continuar treba-llant la tardor i la castanyada i varen anar d’excursió a veure com elaboraven panellets a cal Masip per poder-los fer ells pocs dies més tard.

Els de P-5 són foques i llunesEls infants de P-5 també han decidit el nom de les seves aules (tal com ens explicaran unes pàgines més endavant). Aquests han volgut ser foques (P-5 A) i la classe de la lluna (P-5 B). Les dues clas-ses han investigat de valent per poder aprendre moltes coses noves.

Les foques i les llunes han treballat la tardor i la castanyada, com tot el cicle, Informació: Montse Bigas, cap d’estudis

LI HA COSTAT, PERÒ FINALMENT LA TARDOR S’HA EMPORTAT LA XAFOGOR D’UN LLARG ESTIU I, EN CANVI, ENS HA REGALAT L’AIGUA ENYORADA QUE HA AMARAT LA TERRA. NOSALTRES L’HEM SALUDADA AMB IL·LUSIÓ I AL SEU ENTORN HEM PARTICIPAT EN UN MUNT D’ACTIVITATS D’ALLÒ MÉS ENGRESCADORES. EN DESTAQUEM UNA, ÉS CLAR, CURULLA DE MÀGIA: LA VISITA DE LA CASTANYERA (28 D’OCTUBRE), MOMENT CENTRAL DE LA FESTA DE LA CASTANYADA, QUE ELS NENS I NENES DE P-3 HAN CELEBRAT PER PRIMERA VEGADA.

Els alumnes de P-3 han viscut la seva primera castanyada

Una tardor animadaAquest primer trimestre, al car-rer dels Gegants, hem progra-mat moltes activitats diferents i hem gaudit d’allò més mentre les dúiem a terme. En deixem constància en les informacions que segueixen i les imatges que les acompanyen.

la imatge

i també han iniciat el projecte del cos humà, que s’allargarà fins a l’acaba-ment del primer trimestre.

I per començar a tancar aquest tri-mestre, el divendres 18 de novembre tot el cicle té previst fer una excursió a Cabrera de Mar per fruir d’unes activi-tats sobre la tardor.

A la bibliotecaDividits en dos grups, els alumnes de l’etapa infantil van visitar la bibliote-ca Ramon Folch els passats 9 i 16 de novembre. Els esperaven Toni Prats i Jo-aquim Pastor, que els van explicar qua-tre contes, dels quals podríem destacar “Els follets sabaters”, narrat amb el su-port d’imatges, i la història d’en Vilobí, la mascota de la nostra sala de lectura. Narradors i mestres van quedar agrada-blement sorpresos del comportament de l’alumnat, atent i respectuós

15NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP3

16NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP3

17NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP4

Els nens i nenes de P-4 hem tornat de les vacances amb moltes ganes de començar l’escola, i ens hem trobat que les nostres classes no tenien nom. Entre tots hem proposat, conversat, buscat, pensat... i finalment hem fet votacions, d’on han sortit els noms de LLEONS a P-4 A i d’HIPOPÒTAMS a P-4 B. També hem triat els noms per a les nostres mascotes. A partir d’aquí vam començar els nostres projectes, amb els quals hem après moltes coses, i vam anar d’excursió al Zoo.

Aquest curs també hem fet de pastissers; primer vam anar a cal Masip a veure com es feien els panellets. Allà en vam aprendre molt, i és per això que ens vam decidir a fer-los nosaltres a l’escola. Aquí teniu la nostra recepta:

INGREDIENTS:1/2 kg d’ametlles ratllades1/2 kg de sucre200 g de patata bullida1 rovell d’ou

ELS NENS I NENES DE P-4

DECIDIM EL NOM DE LA CLASSE

...I HEM FET PANELLETS

Es barregen tots aquests ingredients i tindrem la pasta base.

I a fer boletes!

Es poden fer de diferents formes i gustos: pinyons, ametlles, cireres...

Cal coure’ls al forn 5-10 min. amb l’ajuda d’un adult.

VIGILEU QUE NO ES CREMIN!

18NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP5

Els nens i les nenes de P-5 hem buscat i triat el nom de la classe. Una vegada escollits, les foques i les llunes hem fet un projecte sobre aquests animals i el satèl·lit de la Terra. Aquí us fem cinc cèntims del que hem après.

EL NOM DE LA CLASSE DE P-5

En foques ens vam convertir i el nostre projecte vam presentar.

Un paquet misteriós el senyor carter ens va portar i la lluna es va presentar.

Després de moltes votacions per majoria Plataneta li vam posar.

Moltes coses de la lluna, de les naus espacials

i dels astronautes hem après i ens hem convertit en científics

per fer un eclipsi!

Moltes tècniques hem emprat i aquí teniu el resultat.

Molt vam treballar per la porta decorar.

De les foques molt ens hem informat i fins i tot ens hem mesurat.

A la foca “Fredy” li vam posar.

19NOSALTRES

CONCURS LITERARI

LES PÀGINES CENTRALS D’AQUEST NÚMERO DE NOSALTRES BRINDEN ALS NOSTRES LECTORS LA POSSIBILITAT DE CONÈIXER ELS TREBALLS DE POESIA GUANYADORS DEL V CONCURS LITERARI COL·LEGI SANT VICENÇ (ABRIL DE 2011). EN PRÒXIMES PUBLICACIONS ES PODRAN LLEGIR LES OBRES PREMIADES EN LA MODALITAT DE PROSA.

Els ocellsEls ocells volen, voleni després tremolen.

Plora que plorai el sol també plora.

Un gosset es va menjar un cargolet.

Pablo López Fernández (guanyador del cicle inicial)

La nocheLa noche oscura ya llegó,la luna deslumbrante,con sus hijas las estrellas,echan una mano al faro del mar.

Una estrella, dos estrellas,tres estrellas lindas son,se han enamorado de una constelación.

Las estrellas tienen sueño,pero no se pueden dormir,le preguntan a Polarsi pueden dejar de deslumbrar.

Natàlia Nicolau Mola (guanyadora del cicle mitjà)

Els quatre elementsAiguaMirall fosple de vida.El mar de mil colors,superfície que reflecteix. AireTothom en necessita,tothom en fa servir.Sempre és útil,però també pot destruir.

TerraOn la vida comença,on la vida acaba.A la terra hi viuenllargs rius,altes muntanyes,animals ferotgesi petites plantes. FocGran déu destructor.Cor vermell que crema.Gran font de calor.Perillosa llum intensa.

Pere Joan Folqué García(guanyador del cicle superior)

20NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Imagina’tImagina’t si poguéssim somiaruna vida plena de felicitat,sense guerres ni bombes,amb pau i fraternitat.

Imagina’t si pogués haver-hiun món sense injustícies,un món sense maldat,un món sense soledat.

Imagina’t si poguéssim somiaren allò inesperat,en aquell somni tan buscat,que sabem que es pot fer realitat.

Imagina’t si poguéssim entendreaquelles persones dements,aquelles persones que estan soles,aquelles persones que necessiten companyia.

Imagina’t si pogués trobaraquella persona que em fes costat,aquella persona que m’estimés,aquella persona que m’entengués.

Imagina’t si pogués posar-me en la pelldels malalts que estan ingressats a l’hospital,de la gent gran que necessita que estiguis al seu costat,d’ells, que t’agafen la mà i no et deixen marxar.

Alba Gil Morral (guanyadora del grup d’exalumnes)

El lletraferitSempre des de ben menut,sempre escrivia tot caparrut,sempre, sempre amb delit,sempre he estat un lletraferit.

Qui a voltes conrea les lletres,fonemes i morfemes,no solament fa poemes,també distreu els dilemes.

Disposat el lexicóamb dosi d’extrema paciència,amb rauxa i eloqüència,no s’hi val fer el ploricó!

Farem un mos literari,àpat de l’abecedari,tot barrejant els mots,amanida de llibrots!

Brandant un esquitx de grafiti a l’abast un blanc mantell,sense sentir cap estufit,un poema en el cistell.

És tan sols la declamacióexpressada d’una ficció,teatre, drama o tragèdia,bressol de la comèdia.

Exagera la manerade forma aventurera,enfarfega tot el textdins del propi context.

Amb una bona tramaen faràs un gran drama,construiràs una al·legoriade qualsevol alegria.

Esmola bé la plomasense oblidar-te cap coma,resta sempre amatenti ben desperta la ment.

Sovinteja la metàfora,envolta’t de l’anàforai de manera categòricafes ús de la retòrica.

Amb una docta gramàticai producció sintagmàtica,impulsaràs la narrativade manera assertiva.

Un diccionari que xerrala ignorància enterra,un poemari que cantaa ningú no espanta.

Pels volts de Sant Jordi,una rosa i un llibre,que a manera d’exordiens aboca al sotsobre.

Francesc Xavier Bosch i Lara (guanyador del grup d’adults)

21NOSALTRES

ENTREVISTABEGOÑA MOLINERO

Begoña Molinero és la nova coordinadora de l’etapa infantil

El Col·legi Sant Vicenç Per quin motiu vas entrar al Col·legi Sant Vicenç?Tal com explico en un altre moment d’aquesta entrevista, jo vivia a Barcelona, però haig de dir que des del primer dia que vaig arribar a Sant Vicenç vaig pensar que m’agradaria treballar en aquesta es-cola. Després parlaves amb gent del poble i les referències de l’escola sempre eren immillorables. Aleshores ja em vaig inte-ressar més per la seva manera de treba-llar, fins que va arribar un moment que no m’ho vaig pensar dues vegades. Vaig presentar el currículum... i cap a dintre!

Quina fou la data oficial d’agregació al nostre Claustre? La data oficial d’incorporació realment l’hauria de mirar. Jo vaig començar a l’escola el mes d’abril del 2006 fent una

substitució per maternitat d’una mestra, i la veritat és que des de llavors ja no vaig deixar de treballar a l’escola. Substitució darrere substitució, fins que em van do-nar la plaça definitiva.

Anteriorment, on havies treballat?Abans d’incorporar-me al magisteri (d’ai-xò ja fa uns quants anys), havia fet de mo-nitora d’esplais i de colònies a Barcelona. Com a mestra, havia treballat en diferents escoles de la ciutat comtal.

Ens quins cicles del Col·legi Sant Vi-cenç has impartit classe? Vaig començar fent classes a infantil, després vaig impartir classes a inicial i superior (castellà, català, matemàtiques, algun reforç...), vaig tornar a l’etapa in-fantil, i aquest any l’escola m’ha encoma-nat la tutoria d’un P-3 i la coordinació de l’etapa.

RELLEVADORA DE CARME RIBAS ROIG AL CAPDAVANT DE L’ETAPA INFANTIL DEL NOSTRE CENTRE, BEGOÑA MOLINERO LÓPEZ (SANT CELONI, 1967) SE SENT SATISFETA DE LA TASCA QUE, FINS AL MOMENT, HA POGUT DESPLEGAR I DEL “BON AMBIENT DE FEINA” QUE ES RESPIRA EN EL SEU CICLE. DINÀMICA I FRANCA, CONFESSA QUE LA VOCACIÓ PEL MAGISTERI ÉS INNATA EN ELLA I PROCLAMA, JOIOSA, QUE TÉ “UNA FAMÍLIA MERAVELLOSA”.

Què és el que més t’agrada de la peda-gogia del nostre centre? Penso que un dels trets més característics del nostre centre és la gran proximitat que tenim els mestres amb les famílies dels alumnes. Això ens permet desplegar una tasca d’estreta col·laboració i ajuda vers els nens i nenes.

Com són els teus alumnes? Són infants molt observadors i amb mol-tes ganes d’aprendre coses noves.

L’APUNTUn bon equip

Formen part de l’equip de mestres i professionals de l’etapa infantil un total de dotze persones, totes del sexe femení (vegeu foto adjunta). Una plantilla em-prenedora, completa i innovadora; un bon equip, les components del qual relacionem a continuació (1).

Coordinadora: Begoña Molinero

Cap d’estudis: Montse Bigas

Tutores: Anna Recasens (P-3 A), Begoña Molinero (P-3 B), Sara Longas / Jennifer Lohse (P-4 A), Anna Rodon (P-4 B), Carme Ribas (P-5 A) i Montse Bigas (P-5 B)

Especialista d’anglès: Maria Carme Morales / Cristina Sanchís (1)

Mestres de religió: Roser Ferrés a P-3 i Cristina Sanchís a P-4 i P-5

Psicomotricista: Roser Ferrés

Mestra de reforç: Pepi Evangelista

Mestra d’educació especial: Mònica Español

Vetlladora: Imma Serrano

Logopeda: Patrícia Sánchez

(1) Si més no durant el primer trimestre del curs 2011-12, Jennifer Lohse i Cristina Sanchís substitueixen respectivament Sara Longas i Maria Carme Morales, que estan de baixa; la primera, a causa d’un accident i la segona, per raó de la seva maternitat.

22NOSALTRES

ENTREVISTABEGOÑA MOLINERO

Em dic Begoña Molinero López, i vaig néixer a Sant Celoni, al peu del Montseny, el 8 de febrer de 1967. Sóc filla de Dolores i de Clemades, que és muntador d’instal·lacions industrials d’aigua. Tinc una germana, la Maribel, que és mestra com jo. A l’Escola Montserrat de Barcelona hi vaig cursar els estudis primaris; els secundaris els vaig fer a l’IES Guineueta i els superiors a la Universitat de Barcelona, que em va atorgar el títol de mestra d’educació primària. Reconec que, a l’hora d’escollir la carrera de magisteri, va ser determinant la meva inclinació innata a estar amb nens i la voluntat d’ajudar-los a formar-se. Segons el meu parer, educar és una paraula amb un sentit molt ampli, ja que no solament és transmetre coneixements, sinó inculcar uns valors com a persona.

Estic casada amb l’Àngel, que és comptable, i tenim dos fills: l’Arantxa (14 anys), estudiant de 3r d’ESO, i el Marc (11), alumne de 6è de primària. Vivim a Sant Vicenç dels Horts.

Al marge de la feina, em dedico tant com puc a la meva família, que és meravellosa, i, quan faig alguna activitat, procuro compartir-la amb l’espòs i els fills. També m’agrada llegir, viatjar i estar amb els amics. He visitat Londres i he viatjat per Itàlia i Grècia. Som socis de la Fundació Llor i tenim dos nens apadrinats a través de la Fundació Vicente Ferrer. Us recomano el llibre “Cometas en el cielo” i la pel·lícula “La ciudad de la alegría”, de la qual m’impressionà constatar que la gent és feliç tot i viure en una autèntica misèria.

RETRATMestra amb “una família meravellosa”

L’etapa infantil Quins objectius t’has fixat com a coor-dinadora de l’etapa infantil? Com a coordinadora, el meu objectiu principal és ajudar en l’organització de les tasques del nostre cicle i poder alliberar les meves companyes de funcions “buro-cràtiques” que de vegades fan perdre un temps que és necessari per a poder prepa-rar altres coses per als nostres alumnes.

Quines són les metodologies de treball més emprades en la vostra etapa?El treball que es duu a terme en l’etapa infantil és molt important, no solament amb vista a l’aprenentatge de coneixe-ments en si mateixos, sinó per la gran evolució com a persona que fa el nen en aquests tres anys. Hem de pensar que quan arriben a P-3 hi ha nens que encara tenen dos anys, que és la primera vegada que se separen de la família, que no saben ni on han arribat... Per tant, la nostra feina és intentar acollir-los com si estiguessin a casa, primer de tot que se sentin feliços i còmodes, i ja des del primer dia començar la nostra tasca d’educar.

Tenim metodologies diverses: tant po-dem treballar per centres d’interès i per projectes, com per àrees separades. Per exemple, a P-3 es treballa molt per centres d’interès, és a dir, intentem relacionar totes les àrees amb allò que ells tenen més pro-per, com ara els contes, l’escola... A P-4 tam-bé es treballa per centres d’interès, però ja es van introduint les àrees més per sepa-rat. I a P-5 es treballen les àrees per separat: matemàtiques, llenguatge... Tot i així, és cert que en tots tres nivells treballem molt per projectes; els nens gaudeixen molt d’aquesta metodologia de treball i pensem que és molt beneficiosa per a tots.

Quan i de quina manera comencen el procés d’aprenentatge de la lectoes-criptura?Un aprenentatge també molt important en l’educació infantil és el procés de la lectoescriptura, que es comença ja des de P-3, cada alumne amb les lletres del seu nom. És un procés molt evolutiu i gratificant, tant per a l’alumne com per al mestre. Veure com els nens cada dia fan un nou descobriment és molt moti-vador. Però el més important de tots els aprenentatges de l’educació infantil és la manipulació, i és que els nens per apren-dre han de tenir vivències d’allò que se’ls ensenya i sentir les coses.

Quin ús fan els alumnes d’educació in-fantil de les noves tecnologies?Els nostres alumnes fan una hora d’infor-màtica setmanal des de P-3 fins a P-5, ja que aquest any com a novetat s’ha intro-duït la informàtica a P-3 i una hora de pissarra digital en petit grup. Aquest curs també podem gaudir a totes les classes d’uns projectors que ens permeten fer ús d’aquest instrument tan apreciat en qual-sevol moment.

Quins valors intenteu inculcar als vos-tres alumnes?Pensem que en aquestes edats és molt important treballar el respecte entre ells i aprendre a compartir tot allò que tenen.

Fins ara, estàs contenta de la teva co-mesa com a coordinadora? I de l’ambi-ent entre les mestres del cicle?Atès el poc temps que fa que sóc coordi-nadora, he de dir que estic contenta de la meva tasca. He intentat ajudar en tot el que he pogut perquè hi hagi un bon ambient de feina entre totes les mestres del cicle.

La decoració dels carrers i places de l’etapa és una part fonamental del vos-tre treball? Decorar els carrers i places de la nostra etapa considerem que és una part més del nostre treball. No és una part fonamen-tal, sinó una part afegida, ja que sempre és una tasca de més a més, però pensem que les parets d’una escola no poden es-tar nues; les parets han de parlar una mica del treball que s’està fent a l’aula en aquell moment. És un treball que als alumnes els agrada molt, poder participar en aquestes tasques, i sempre que se’ls demana la seva col·laboració estan molt contents de poder-hi participar.

Què ha suposat per a l’etapa la incor-poració d’una persona de reforç?, de què s’ocupa? Inicialment la incorporació d’aquest re-forç s’ha destinat sobretot a les classes de P-3. Els nens han pogut i poden ser atesos molt millor.

Com valores el canvi introduït en l’or-ganigrama del centre arran del desdo-blament de càrrecs en la vostra etapa (coordinadora i cap d’estudis)?, com funciona?És un canvi, en efecte, i com a tal necessi-ta un període de prova i adaptació de tots plegats. En el cas d’infantil penso que aju-

da bastant, ja que estem una mica més representats dintre de l’Equip Directiu, i això sempre es beneficiós per al cicle.

Un cicle que gaudeix d’un gran presti-gi, rebedor vistós i animat d’una escola que ja albira amb emoció el seu cin-quantè aniversari (1964/2014)

23NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Coincidint amb l’inici de curs, l’equip de mestres del cicle inicial ha donat la benvinguda als alumnes de primer. Quina emoció! El primer dia d’escola, mestres nous, classes noves, noves responsabilitats...

Al principi ens feien una mica de por i respecte, aquests nous reptes, però a mesura que han passat els dies ja estem més tranquils.

Després d’uns quants dies, entre tots hem decidit el nom de les nostres classes. Els de primer A es diran gossos i gosses i els de primer B, cavalls i eugues. Aquests animals ens ajudaran a començar un projecte de medi natural sobre els éssers vius que durem a terme durant tot el curs.

Esperem amb molta il·lusió que aquest curs que comença ens porti moltes ganes d’aprendre i passar-nos-ho molt bé.

24NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

El passat 21 d’octubre els alumnes de primer vam anar al Zoo de Barcelona. La sortida va ser tota una aventura: vam investigar, preguntar, reunir informació...

Quan vam arribar al Zoo (després d’esmorzar), vam veure un espectacle de dofins que ens va agradar molt. En aquest espectacle ens van explicar com viuen els dofins, com mengen, quins exercicis fan...

En sortir de l’espectacle, va començar la nostra feina d’investigadors. En grups de cinc vam anar anotant tots els animals que anàvem veient i els vam classificar en tres grups: mamífers, rèptils i aus.

Ens va agradar molt veure els elefants, girafes, flamencs, tigres, panteres, micos i goril·les... No teníem prou ulls per a observar-ho tot alhora. Després de dinar vam estar una estona jugant i vam tornar cap a l’escola.

El mes de setembre passat, tot just començat el curs, els nens i nenes de cicle inicial vam anar a Sant Esteve de Sesrovires, on vam aprendre moltes coses sobre la verema. Vam sortir de l’escola amb l’autocar i ens vam plantar a can Julià. Un cop allà, el primer que vam fer va ser agafar forces per poder aprendre moltes coses, i us preguntareu: com? Doncs esmorzant! Un cop plens d’energia, unes monitores molt simpàtiques ens van dividir en grups i vam anar veient quins són els diferents passos que se segueixen per a l’obtenció del most, que és el suc del raïm. En les fotografies veureu que, si més no al llarg d’un dia, vam ser autèntics veremadors i veremadores. I per acabar la jornada feinera, vam dinar envoltats de natura.

Sortida al

Zoo

La verema

25NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Aquest curs els nens i nenes de 2n A i B hem començat a organitzar el nostre servei meteorològic.

Cada matí mirem la temperatura exterior i interior i les posem a la pissarra i a l’agenda.

Al costat del racó de l’art hi ha el mural del temps, serveix perquè tots els nens de l’escola sàpiguen la temperatura d’avui o demà. Nosaltres canviem el que ha de fer demà o avui.

Daniel, Laura M., Judit, Sandra

Serveimeteorològic

Sortida a

de Barcelonal’Aquàrium

castanyadaLa

26NOSALTRES

POTENCIAR L’EXPRESSIÓ ESCRITA I AFAVORIR LA CREATIVITAT: HEUS AQUÍ ELS OBJECTIUS QUE ELS MESTRES DEL CICLE MITJÀ

ES VAN FIXAR A L’HORA DE PROPOSAR ALS SEUS ALUMNES ELS TREBALLS NARRATIUS I DESCRIPTIUS QUE

SEGUEIXEN, MOLT MERITORIS.

Uns escriptors molt jovenets

La gran pastanagaAquesta és la història de la pastanaga més grossa del món... Amb aquesta frase introductòria els alumnes de 4t de primària es van endinsar en la lectura del conte La gran pastanaga, del famós escriptor italià Gianni Rodari. Després de llegir la lectura -extreta del llibre Contes per jugar, que aprofitem per a recomanar-vos a tots, xics i grans-, els alumnes van resumir i redactar un bonic text que reflecteix el final del conte que més els va sorprendre o agradar.

Aquesta és la història de la pastanaga més grossa del món. Un hortolà estava collint pastanagues i en va veure una que no volia sortir. Era una pastanaga tan gran que uns d’un altre país també estiraven la pastanaga. Com que no podia treure-la, l’Oreste va cridar la seva dona. La seva dona va cridar el seu fill i el seu fill va cridar l’avi, i van cridar

Els animals domèsticsEl segon text, d’un caire més científic, pretenia recollir informació sobre els animals domèstics que tenien a casa o que els agradaria tenir. Havien d’analitzar la informació, tenint en compte un guió de treball amb uns apartats concrets, i, finalment, havien de redactar un text que recollia la informació sobre aquell animal en qüestió. Un treball molt valorat pels alumnes del cicle mitjà, grans amants dels animals i de la natura en general.

QUART CREIXENT

tota la família i la família va cridar el poble que vinguessin a ajudar-los (...).

Anna López, 4t A

L’Oreste va estirar les fulles de la pastanaga i la Giuseppina, la seva dona, va estirar l’Oreste, i van estirar. Com que no sortia, van cridar el seu fill Romeo.

– Romeo, vine, vine! – Què vols, mare? –va preguntar en Romeo. – Hi ha una pastanaga que no vol sortir de terra.

L’Oreste va estirar les fulles de la pastanaga, la Giuseppina va estirar l’Oreste i en Romeo la Giuseppina. I així van fer venir l’avi, el seu veí Andrea amb la seva família, i gairebé tot el poble (...).

Pau Selfa, 4t A

Hi havia una vegada un hortolà que plantava pastanagues i va trobar una pastanaga diferent de les altres. Era més gran i va mirar d’arrencar-la ell sol, no va poder, i va cridar el seu fill. No podien

i van cridar l’avi i l’àvia, no van poder. I també va cridar el seu veí i tampoc, i va cridar el poble i tampoc no van poder (...).

Marta Martínez, 4t B

Hi havia una vegada un home que estava recollint les pastanagues del seu hort. En va trobar una de molt grossa i va cridar la seva dona perquè no la podia arrencar. Van cridar el seu fill i tampoc no van poder. Van cridar l’avi i tampoc. Els veïns estiraven, estiraven i al final van poder arrencar-la. No era una pastanaga, era una carbassa dins de la qual vivien uns nans sabaters.

Cristina Fernández, 4t B

Aquesta és la història de la pastanaga més grossa del món. Un hortolà va plantar pastanagues i les va cuidar. Després va anar a agafar-les, però n’hi havia una que no podia treure-la. Va cridar la seva dona, el fill, el veí i tot el poble, però no van poder. Van estirar i estirar, però no sortia, fins que es va fer de nit i van anar a casa seva.

Paula Rodríguez, 4t B

El gos d’atura catalàEl gos d’atura català és un animal valent, fidel, amb un caràcter fort i molt amorós. El cap és fort, més llarg que ample, amb les potes musculoses. El nas és negre i recte, els ulls rodons i de color ambre fosc, i les orelles triangulars, fines i acabades en punta. La cua pot ser curta o llarga. El pèl és llarg i aspre, i al cap se li forma una barba, bigoti i tupè. És de color neula, sorra i gris.

Helena Rodríguez, 4t A

27NOSALTRES

QUARTCREIXENT

El gatEl gat és un petit mamífer domèstic. El pelatge pot ser de molts colors diferents. Els gats s’alimenten de menjar adequat a la seva edat. No se li ha de donar carn crua ni restes del nostre menjar. Ha de tenir sempre aigua. Li agrada la neteja, jugar, dormir sota el sol... Necessita un raspall, la caixa de sorra, el llit encoixinat, un tronc o un estri per a esmolar-se les ungles i un abeurador o menjadora.

Guillem Pagerols, 4t A

El peixEl peix és un animal vertebrat aquàtic. Té aletes i el cos recobert d’escates. És petit i pot ser de molts colors. La mida de l’aquari ha de ser adequada, i els peixos han de ser d’espècies semblants. L’aigua ha d’estar neta. Cada dia els hem de donar de menjar. Cada mes canviarem la pastilla del filtre i netejarem les parets de la peixera. Els peixos mengen una barreja feta amb diferents tipus de menjar perquè la dieta sigui variada. Contínuament s’està bellugant, però està tranquil quan hi ha poca llum.

Marc Boix, 4t B

L’hàmsterL’hàmster és un animal domèstic de primera, ja que s’adapta molt bé a la vida en captivitat. Quan els hàmsters estan esperant cries, la femella prepara un cau per als menuts. Trosseja papers o llanes perquè sigui tou i confortable. Tenen set o vuit cries, sense pèls i cegues durant 21 dies. La mare els cuida, els alleta, els llepa per netejar-los i els transporta. Al cap de quatre setmanes, els hàmsters deixen de mamar i ja beuen aigua i prenen aliments.

Samuel Sánchez, 4t A

Els conillsEl conills són animals mamífers perquè alimenten les seves cries amb llet. Són herbívors i no ponen ous. Tenen el pèl suau, bigotis, orelles llargues, cua curta, potes del davant curtes i del darrere llargues. Poden ser de color blanc, marró, gris o negre. Ha de tenir una gàbia gran, ha d’estar neta i ha de tenir aigua i menjar. Els aliments que més els agraden són: pastanagues, her-bes i verdures, pinso, poma i blat de moro.Paula Ginés, 4t B

Els animals domèstics

El husky siberiàEl husky siberià és un gos de companyia que s’assembla a un llop. Té els ulls ametllats i poden ser castanys o blaus o un de cada color. El pèl extern és llarg mig, dens, no molt aspre. El color del pèl pot ser de diferents combinacions. Els mascles amiden entre 53 i 60 cm. És molt resistent i fort, ràpid i ple d’energia. El husky menja de tot: productes làctics, carn i ossos de qualsevol tipus, peix, fruita i verdura. És un gos molt atent i servicial. Li agrada protegir el seu amo. És molt independent i no massa afectuós. És un gos de treball.

Ferran Olaya, 4t B

28NOSALTRES

QUARTCREIXENT

La nena que semblava una màquina de córrerHi havia una vegada una nena que semblava una màquina de córrer perquè sempre corria i no parava mai. Però un dia els seus pares, cansats de veure-la sempre cor-rent, la varen portar al metge. El doctor li va dir a la nena que es tragués la samarreta per escoltar-li el cor, i, de cop i volta, van trobar un interruptor al melic. No tenia melic, tenia un interruptor! Els pares de la nena li van tocar el me-lic i es va anar parant. Fins que un dia es va parar de cop. Li van prémer el botó i va començar a córrer, l’hi van tornar a tocar i es va tornar a parar. Un bon dia van veure que a la farmàcia venien tiretes per a parar l’interruptor. Van comprar la tireta i així la nena va deixar de córrer.

Marta Siñol, 3r B

El nen que semblava un ordinadorHi havia una vegada un nen que semblava un ordinador, tot el dia buscava coses. Un dia el pare va dir-li: -Deixa de buscar, que t’embrutes la roba.Fins que un dia va anar a les escombraries i va caure. Es va quedar enganxat i sort que van arribar els seus pares i ger-mans, perquè van pensar que si no s’hauria quedat engan-xat per sempre més.

Arnau Mateo, 3r B

El nen que semblava un ventiladorUna vegada hi havia un nen que es deia Dani i semblava un ventilador. No pas perquè tingués una hèlice, sinó perquè bufava tan fort que feia sortir tothom volant. Un dia de pluja va bufar cap al cel i va fer marxar tots els núvols. Més tard, aquella mateixa nit, va anar a sopar a casa del seu avi i li va dir que ell sabia bufar molt fort. El seu avi el va portar a cal metge i li va dir que tenia els pulmons molt grossos i per això bufava tan fort. El doctor li va receptar unes pasti-lles que el van poder curar.

Daniel Parramón, 3r B

El nen que se semblava a una pilotaHi havia una vegada un nen que es deia Marc que sembla-va una pilota i sempre havia d’anar a tots els llocs amb la

pilota. Sempre jugava a pilota. Els seus pares li deien que la deixés. Havia d’estar tots els dies amb la pilota i ell deia que no la volia deixar.Al matí es va llevar, es va vestir i va esmorzar i li va dir a la mare:-Puc emportar-me la pilota al col·legi? I la seva mare li va dir:-D’acord.A la tarda el Marc va anar cap a casa i li va dir a la seva mare si podia anar al parc. La seva mare va dir que sí i el nen va anar a jugar a pilota. Ell va xutar la pilota molt amunt i se li va perdre. En aquell moment va entendre que no havia d’estar tots els dies amb la pilota.

Pau Rovira, 3r A

El nen que se semblava un retoladorHi havia una vegada una nena que es deia Mariona que semblava un llapis. Un dia la Mariona va començar a pin-tar-se la cara i les mans, i sempre es pintava. El seu pare la castigava però ella seguia i seguia. I quan anava a l’escola encara es pintava més.És clar que la renyaven, però ella deia “tant se val”. I quan anava al pati s’emportava retoladors per pintar-se. A casa, el seu pare li deia cada matí:-Però quina mania tens, filla meva, pots deixar ja els retola-dors???I llavors va veure que els retoladors no s’esborraven i no es va pintar amb retoladors mai més.

Nerea Camacho, 3r A

El nen que se semblava un submaríHi havia una vegada una nena que es deia Mariona que semblava un submarí, no pas perquè fos rodona, no, ni perquè tingués motor, sinó perquè es passava el dia bus-sejant. Els seus amics no volien anar amb ella a la piscina perquè estava tota l’estona a sota l’aigua i no jugava amb ells. Els seus pares s’enfadaven perquè deien de marxar i no els escoltava. I un dia que estava bussejant pel mar i es va allunyar, de sobte es va trobar un tauró i de l’ensurt va córrer i la nena no va bussejar mai més.

Berta Torrents, 3r A

Hi havia una vegada...Els objectes i aparells que ens envolten

han suggerit als alumnes de 3r unes narracions de ficció força curioses que us

invitem a llegir amb atenció.

29NOSALTRES

QUARTCREIXENT

El mas de les Heures i el mas del PiResidents habituals de les dues aules que els han acollits, els alumnes de 3r A i 3r B han deixat volar la imaginació i han dibuixat com els agradaria que fos la seva classe si, de veritat, fos un mas amb heures, els uns, i amb pins, els altres. De les diferents propostes, n’hem escollides tres, que la nostra revista retindrà per sempre. Benvinguts, nois i noies de tercer, al mas de les Heures i al mas del Pi!

Andreu Folqué, 3r A

Íngrid, 3r B

Climent Tuset, 3r A

30NOSALTRES

Roser Ferrés Chavarria Psicomotricista de l’etapa infantil

Aquest any els nens i nenes d’infantil han notat un canvi en l’àrea de psico-motricitat, ja que les classes es fan du-rant dues hores seguides a la tarda. Calia introduir aquest canvi per a poder dur a terme una sessió de psicomotricitat completa.

La intervenció psicomotriu, en l’etapa d’educació infantil, té com a objectius principals que els alumnes: acceptin les limitacions del propi cos, augmentin l’autoestima, reconeguin el seu esque-ma corporal, obrin la comunicació als altres, millorin l’autocontrol, controlin els seus desitjos i pulsions, aprenguin a escollir, trobin el plaer en el moviment i incrementin la seva seguretat, la capaci-tat de crear, innovar i representar.

Cadascuna de les sessions de psicomo-tricitat està dividida en quatre grans parts:

a) L’acollida: Els nens entren a la sala i el psicomo-tricista els saluda personalment d’un en un. Posteriorment seuen, se’ls explica el que treballaran i els jocs que faran.

b) El nucli: Els alumnes treballen, a parts iguals, la motricitat proposada i l’espontània.

LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU EDUCATIVA ACOMPANYA LES ACTIVITATS LÚDIQUES DEL NEN. ESTÀ CONCEBUDA COM UN ITINERARI DE MADURACIÓ QUE AFAVOREIX EL PAS DEL “PLAER D’ACTUAR” AL “PLAER DE PENSAR” (1)

La psicomotricitat a l’escola

La motricitat proposada desenvolupa els continguts establerts en l’àrea, te-nint en compte l’etapa evolutiva del nen. Treballa l’esquema corporal, la laterali-tat, les habilitats motrius i les nocions bàsiques: espacials (dins-fora, sobre-sota, etc.) i temporals (ritmes, durada). També desenvolupa els aspectes cognitius com la memòria motriu, la comprensió de consignes i la creació. Les activitats que duen a terme els infants afavoreixen la coordinació dinàmica general (desplaça-ments, salts, girs...), l’específica (ull-mà, ull-peu) i el plaer sensoriomotriu. Tots aquestes aspectes es treballen mitjan-çant diferents tipus de jocs: presimbòlic, de seguretat profunda, simbòlics, afecti-vo–fantasmàtic, precisió, de normes, etc.

La motricitat espontània fomenta que els infants experimentin el plaer de la motricitat més primitiva, visquin l’es-pontaneïtat, millorin la relació amb els seus companys i realitzin el joc simbòlic.

És en el nucli de la sessió on el psicomo-tricista té l’oportunitat d’observar en quin moment evolutiu motriu està cada infant, quin tipus de joc prefereix i com es relaci-ona amb els altres companys, els objectes i l’espai. Aquesta avaluació continuada és cabdal, ja que orienta la intervenció que cal dur a terme en posteriors sessions.

c) La representació: És el moment on es recorda el que hem

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA

treballat i es posen en comú, amb els alumnes, les experiències viscudes du-rant la sessió. La representació es duu a terme de quatre maneres: oralment (la major part de les vegades), amb un di-buix, amb el modelatge (plastilina, fang) i amb les construccions. Gràcies a la re-presentació podem saber si els nens són conscients del que han treballat i si van interioritzant el seu esquema corporal adequadament.

d) Relaxació: Després del moviment intens convé la tornada a la calma. Intentem introduir la relaxació molt lentament, primer acon-seguint el silenci, la immobilitat i la pas-sivitat. Perquè els nens siguin conscients d’aquests tres pilars que la sustenten, es treballen els oposats: silenci-soroll, immobilitat-mobilitat i passivitat-tensió.

Actuar sobre el medi exterior, per explo-rar-lo, conèixer-lo, modificar-lo..., reque-reix la motricitat. “Tots els mecanismes cognitius es basen en l’activitat motriu” (Piaget, 1956). Aprendre és actuar. No hi ha aprenentatge sense acció, sense moviment que l’integri i expressi. “La primera forma de coneixement és el moviment” (Schilder, 1968). La motrici-tat assaja i experimenta conductes i les que tenen èxit les guarda a la memòria motriu.

Com a metàfora de la pràctica psico-motriu, acabem amb un poema de Paul Beau diquey (2):

Si ningú, mai,ens hagués tocat,seríem paralítics.

Si ningú, mai,ens hagués parlat,seríem muts.

Si ningú, mai,ens hagués somrigut,– i mirat –seríem cecs.

Si ningú, mai,ens hagués estimat,no seríem ningú

(1) Aucouturier, Bernard. Los Fantasmas de acción y la práctica psicomotriz. Ed. Graó.

(2) Paul Beaudiquey. Pleins signes. Édition du Cerf.

31NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

LA TARDOR EMPENY ELS ALUMNES A L’ESCOLA. CAL TRENAR ANELLES I FORAGITAR LES HORES BUIDES DE PARAULES I AMICS. EL PRIMER TREMOLOR DE LES FULLES, ELS CAPVESPRES MALVES, LA PLUJA GRISA I PERSISTENT I UN CEL NOCTURN, ABILLAT AMB LA LLUÏSSOR DE JÚPITER, HAN ACOMPANYAT ELS NOIS I NOIES DEL CICLE SUPERIOR PER UN MÓN MISTERIOSAMENT BELL I NOU. LLEGIU, TOT SEGUIT, ALGUNES DE LES SEVES EXPERIÈNCIES.

Irlanda, Grècia, Barcelona, Sevilla...Un nou cicle , un nou paisatgePer fi hem entrat a cinquè. Els exàmens són més difícils i llargs. També pugem vint escales més, i toquem la flauta. A l’hora del pati parlem més i no juguem tant. Sembla mentida, però ja fa vuit anys que vam trepitjar aquesta escola.Natàlia N., Ana B. i Laia L.

Ja fa dos mesos llargs que hem començat l’escola. El canvi de cicle ha estat emocionant, però ja ens hi hem acostumat. Ara estem molt a gust amb tots els companys i els professors. Hem canviat el ritme de deures i exàmens. Això no ens permet tenir tant de temps lliure. Fede D., Pau D., Arnau V., Natàlia J. i Alba L.

Noms musicals per a les aulesEls noms de les classes de cinquè van ser escollits després de fer unes votacions entre diferents instruments musicals. Ens diem ukeleles i bomboplatis. Patricia V., Maria M. i Judit D.

Ukelele és el nom de 5è A. El vam triar perquè era molt original. Un ukelele és com una guitarra petita i té quatre cordes. El Manel, el tutor de sisè, va portar-nos el seu ukelele i ens el va ensenyar. També ens va tocar una cançó.Lluís C., Gerard L. i Christian A.

Vacunacions i tremolinsEl dia 10 de novembre van venir unes infermeres a vacunar els nens i les nenes de 6è. No va ser una experiència agradable per a ningú. Alguns nens es van marejar.Joana A.

Al cicle superior, l’Olimpocastanya es fa com una gimcana amb deu proves. En finalitzar es diu el nom de la classe guanyadora. Aquesta vegada també va guanyar 6è A, com l’any passat.Andrea B.

La prova que va agradar més als nens de cinquè va ser la del futbol, i a mi també. A les noies els va agradar la prova dels pals que s’havien d’agafar sense que cap altre es mogués.Adrià S.

Quan el Roger va dir “ja”, tots molt nerviosos vam anar a fer les proves. Una de les proves consistia a resoldre sis jeroglífics molt difícils. Nosaltres vam quedar quarts, però això no importa. L’important era divertir-se amb els companys i fer les proves.Martí B., Daniel R. i Pau A.

En acabar la gimcana, vam menjar unes quantes castanyes, però al final hi va haver un premi per a tothom: una piruleta!Marc S. i Óscar L.

El magnífic estudiant d’intercanvi és del país d’Irlanda i es diu Jonny. Li agrada el futbol; és de l’equip del Liverpool i també li agrada el Barça. Té 20 anys i sap algunes paraules en castellà. Ens fa classes de conversa i ens ensenya molt bé l’anglès.David A., Joan F. i Marc E.

En Jonny és molt simpàtic i divertit. Parla amb tothom.Miriam B.

És el nou auxiliar de conversa. Durant mig curs l’acull la família de l’Olga Catalán, després anirà a casa de l’Oriol Aymerich. Estudia castellà a la nostra escola. A les classes d’anglès un grup de quatre o cinc persones se’n va amb ell. És una bona ajuda per als nens i nenes perquè aprenen l’accent anglès. Fem activitats orals i fitxes.Olga C., Maria-Pei R. i David P.

L’Olimpocastanya, un repte tardorenc

Jonny, un noi irlandès

32NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

Savis de la Grècia antigaAquest any en el bloc Xampimentols estudiem filòsofs grecs: Plató, Tales, Pitàgores, Sòcrates, Empèdocles, Aristòtil i Heràclit. Tots ens han agradat, tot i que, a vegades, deien coses estranyes i difícils d’entendre.Àlex C. i Pere Joan F.

Els Pastorets del Col·legi Sant VicençAquest any hem començat a preparar l’obra de teatre Els Pastorets. Fer l’obra ens emociona. La representarem els dies 15 i 16 de desembre. Hi haurà balls de pastors i de dimonis, àngels, Reis Mags, i no ens hem d’oblidar pas de Maria, Jesús i Josep. Ara assagem.Paula R. i Ainhoa G.

L’amic invisible, un joc altruistaAquest any els alumnes de cicle superior fem l’amic invisible. Durant un temps hem d’enviar cartes a la persona que ens pertoca. El joc acaba amb un regal. És molt divertit; ens ho passem genial.Mar B. i Laia D.

Una carta especialAquest any, a llengua castellana, hem fet una cosa molt especial: escriure una carta a uns nois i noies de Sevilla. Això ha estat possible perquè tenim un mestre que és de Sevilla: Luis Oriol Castilla. A mi m’ha tocat una nena que es diu Inmaculada Sánchez Rueda.Josep B.

Jo opino que serà interessant. A més a més, ja hem començat a escriure la carta. Serà una experiència emocionant.Núria P.

La Casa de l’Àngel de la GuardaEls grans del col·legi llegim un llibre titulat La Casa de l’Àngel de la Guarda. Un amagatall per a nenes jueves. L’acció transcorre durant la Segona Guerra Mundial. Dues nenes jueves d’Hongria són acollides en un convent on són protegides per unes monges. El llegim a poquet a poquet. El llibre és molt seriós. Té moments divertits i al mateix temps de tristesa. En resum, és el llibre perfecte. Si el llegiu us agradarà.Ariadna L. i Laura M.

Apadrinaments lectorsEls de sisè estem molt contents d’ensenyar a llegir els nens i nenes de primer. N’hi ha alguns que no saben llegir, però s’hi esforcen; d’altres, llegeixen, escriuen i dibuixen molt bé. Hi ha llibres difícils perquè són escrits amb lletra lligada o d’impremta (vegeu foto adjunta).Joel P., Dani B. i Marc Á.

Ens hem fet molt amics. Sempre que ens veuen ens saluden o ens fan una abraçada.Ivan Ch. i Ramon C.

Segurament tots els padrins han agafat un gran vincle amb el seu fillol. Tots els alumnes de sisè estem molt contents de saber que estem ensenyant el que nosaltres sabem. Alguns hem preparat alguns contes perquè aprenguin l’alfabet i el que més els costa.Marc M. i Alba R.

33NOSALTRES

Josep Carner (1884-1970) Adaptació

Una vegada era un bou. Quan va néixer la tendra bestiola, les vaques i els vedells rodejaren la magnífica vaca blanca que l’havia posat al món. Vaques i vedells, ad-mirats, contemplaren remenant la cua en

silenci el nou companyó, que bruelava amb totes les seves forces.

El vedellet s’acostumà de mica en mica que tothom l’ad-mirés. Sa mare, no cal dir-ho, sentia per ell una vertade-ra bogeria. De dia i nit el guaitava amb els seus ullassos blaus i humits. El feia jeure al costat seu, damunt la palla seca, i es passejava amb ell, enorgullida, alçant satisfeta el morro de color rosa.

De primer tothom l’estimava. Mes, gràcies al seu encar-carament i a les seves rebufades, aviat es féu insuporta-ble a tothom. Es creia més savi i més formós que tots. De formós, ho era de veritat. Així com la seva mare era tota blanca, ell era tot negre, però amb una gran estre-lla blanca al front.

Un bou vell, patriarca del ramat, en veure per primera vegada aquella estrella, barbotejà algunes paraules mis-terioses que ningú no comprengué perquè el bon home s’anava fent inintel·ligible.

I el bou somreia, amb un somrís de superioritat i d’in-dulgència. Ja anava passant aquell temps en què feia amb la cua interrogants i admiracions davant de les co-ses. El bou era filòsof.

El nostre bou estava segur que l’estrella blanca era se-nyal positiu que estava destinat a grans empreses. Així anà mirant desdenyosament tots els seus companys. Volia ser el primer de tots; el primer a beure quan ana-ven al riu, el primer a la pastura extraordinàriament verda dels prats, el primer a l’estable. No respectava ni els vells ni els petits. Tenia somnis de majestat i d’es-plendor. Guaitava llargament la seva imatge en els bas-sals i somreia, ple de vanitat.

Un dia, el bou veié els seus companys plens de tristesa i descoratjament.– Què teniu? –els preguntà.– Corn-de-Neu deia a Cua-Ondulant que el nostre destí és ésser venuts, trossejats i menjats. I rumiant aquestes coses ens hem entristit.

El nostre bou dirigí una mirada de compassió als seus amics i se n’anà amb aire de triomf.

L’endemà, un marxant desconegut davallà a la plaça. Volia comprar un bou. S’enamorà del bou negre amb l’estrella blanca, en pagà més talents dels que valia i se l’endugué, amb aire satisfet. Havien lligat una corda al cap del bou, i l’home estirava la corda. Així anaren avançant, marxant i bou, per les planures.

El bou fingí amistat al marxant; aquest li tragué la corda, i els dos companys caminaren des de llavors més còmoda-ment: el bou sense corda i el marxant sense maldecaps.

Al migdia, mentre el marxant menjava figues i mel, el bou guaità en un regueró. La seva estrella blanca sem-blava més formosa que mai. L’hauria contemplada per-pètuament, si el marxant no hagués anat a rentar-se els dits enllepissats de mel.

I marxant i bou seguiren fent via.

En arribar el vespre, el marxant portà el bou cap a un estable abandonat. El bou el seguí amb aire indolent, però preparant per dins una revolta contra el seu estat d’opressió i d’esclavitud.

“Els bous –es deia ell– semblen estar definitivament sot-mesos als homes. No podria sortir de la profunditat dels temps un superbou? Com més una cosa és elevada en el seu gènere, més rarament triomfa”.

“El ramat –prosseguia el bou– és una cosa ignominiosa. Cal que l’individu evolucioni i es faci lliure”.

El bou

CRUÏLLA DE NARRADORS

34NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

Quan l’home, cansat de la caminada, s’ajagué damunt la palla, el bou aixecà la testa amb mirada de penetra-ció, la inclinà tot seguit damunt de l’home i, un cop segur que la seva son era certa i duraria un bon temps encara, s’allunyà de l’estable.

Quan fou a fora, li semblà que les estrelles del cel serè saludaven l’estrella blanca del seu front.

Regnava un silenci solemne.

I el bou es determinà a seguir un llarg romiatge, a un bell país desconegut, on no hi hagués prejudicis, o si-gui, marxants.

S’allunyà de l’estable i prosseguí la seva caminada tres dies i tres nits sota un cel serè, de dia enlluernador, de nit brodat de diamants i tota mena de pedres fines. Ca-minà tres dies i tres nits nodrint-se de l’herba de les prades, bevent l’aigua remorosa dels regue-rons i els fontinyols, saturant-se de l’aire sa de les planes lliures. No sabia on anava, ni on era, ni quin camí havia fet, perquè la planura era infinita i verge de camins.

Al tercer vespre –el bou s’havia adormit–, tot de sobte es despertà, mogut per una força que no podia explicar-se.

I enllà, molt enllà, veié una claror vivíssima.

El bou féu un moviment d’esglai. Aquella claror ve-nia de l’estable d’on ell havia fugit. Recordava tots aquells encontorns. Així, doncs, esmaperdut, ha-via desfet el camí.

Què devia ésser aquella claror?

El bou, enlluernat, se n’hi anà. Perquè els filòsofs són amics de conèixer totes les causes.

Com més s’acostava, més gran era la claror. Era una claror que no es veia d’on venia, més intensa que la del sol, la lluna i les estrelles juntes: una claror que espar-gia raigs interminables d’or, d’argent...

A la fi, el bou, mig encegat, arribà a l’estable.A terra hi havia una florida extraordinària. Flotaven volves de llum. Adolescents alats, de llargues cabelle-res rosses, instruments desconeguts, expandint onades

d’harmonia. I pels aires papallonejaven caparrons de querubins amb diminutes ales fulgurants. Tres arbres vells que hi havia davant l’estable inclinaven respectuo-sament les branques.

I a dins un Home i una Dona vestits pobrament i ageno-llats a terra. Enmig d’ells hi havia unes palles, i damunt de les palles un infant que somreia.

El bou inclinà la testa.

I quelcom li digué a cau d’orella que, la claror, l’havia trobada no en l’altesa i en la magnificència, sinó entre la misèria i la humilitat.

I que per cercar-la no s’hi anava pas pels amples via-ranys de la supèrbia, sinó pels caminals pedregosos de l’obediència i del renunciament

Glossari

Bruelava: bramulava (feia els crits del bou i d’animals afins).Inintel·ligible: que no s’entén.Desdenyosament: amb menyspreu.Vanitat: orgull, presumpció.Marxant: comerciant ambulant.Indolent: que no es dóna ànsia de res, apàtic, mandrós.Ignominiosa: molt humiliant.Testa: cap.Querubins: àngels representats només amb un cap de nen amb dues ales.

35NOSALTRES

AGENDA DE NADAL

Pessebre Vivent de La Torreta

Organitzador: Amics del Pessebre Vivent de la TorretaDates: 17 i 18 de desembre

Horaris: de 18 a 20 h, cada 30 minuts

Lloc: La Torreta (La Roca del Vallès)

Preus de les entrades: 4 € (menors de sis anys, gratuït)Informació: tel. 93 860 41 50

www.pessebrevivent.org

LES PROPOSTES DE NOSALTRES PER AL NADAL DE 2011, QUE ABRACEN DIVERSOS ÀMBITS ARTÍSTICS I TENEN COM A DESTINATARIS PRINCIPALS ELS INFANTS, PODEN OCUPAR UN LLOC RELLEVANT EN L’AGENDA DE LES FAMÍLIES AL LLARG D’AQUESTS ENTRANYABLES DIES DE DESCANS.

On anem aquest Nadal?

InformacióGlòria Roig i Departament de Premsa de l’Ajuntament de Sant Vicenç

Pessebre Vivent de Catalunya (50ª edició)

Dates: del 3 de desembre al 15 de generHoraris: dissabtes i vigílies de festa, a les 18, 19 i 20 h; diumenges i festius, a les 18 i 19 h; dia 5 de gener, a les 18 i 19 h (amb especial visita dels Reis); dia 24 de desembre, a les 18, 19, 20 i 22:45 hLloc: Corbera de LlobregatPreus de les entrades (*): Fins a 6 anys: gratuïta / de 7 a 13 anys: 8 € € / de 14 a 64 anys: 11 €€ / a partir de 65 anys: 8 € / Carnet Jove: 8 €€Informació: tel. 936 881 089€(*) Les entrades només es venen 45 minuts abans de cada representaciówww.amicsdecorbera.cat

Pastorets de la Palma

(representats des de 1952)

Dates: 25 de desembre i 8 i 15 de gener

Horari: dia 25 de desembre, 19 h; dies 8 i 15 de gener, 18 h

Lloc: Societat Aliança Palmarenca (la Palma)Reserves (*) i informació: 93 672 09 52 (Llibreria La Xaropa), de dilluns a divendres, de 9 a 14 h; 93 672 00 40, dissabtes a la tarda i diumenges(*) Entrada gratuïta per a nens amb carnet

del Club Súper 3, acompanyats d’un adult

www.lapalma.diba.es/teatre.htm

20è Festival de la Infància de Sant Vicenç

Dates: del 27 al 30 de desembreHorari: de 10.30 a 14 h i de 16 a 19.30 hLloc: Pavelló Poliesportiu MunicipalPreus de les entrades: 6 € tot el dia; abonament de 15 € per als quatre dies

Concert de Sant EsteveA càrrec de l’Orfeó Vicentí, la Coral Jove

i la Coral Xerinola del Centre Catòlic

Data: 26 de desembre

Horari: 19 h

Lloc: església de Sant Vicenç Màrtir

de St. Vicenç dels Horts

Contes de Nadal

Data: 23 de desembreHorari: 18 hLloc: Biblioteca Municipal Les VoltesOrganitzador: Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

48è Festival de la Infància de Barcelona

Dates: del 27 de desembre al 4 de gener

Horari: d’11 a 20 hLloc: recinte de MontjuïcPreus de les entrades: 10 € tot el dia; 7 € a partir de les 16 h; entrada gratuïta per als menors de 3 anys

www.festivalinfancia.com

36NOSALTRES

ENTRETENIMENTS

LA TERRA FA OLOR DE NADAL. UN BOU L’ENSUMA I HI INCLINA LA SEVA TESTA BANYUDA I ESTRELLADA. ACOMPANYA’L, SI US PLAU. NO ET PLANYIS DAVANT DELS REGUERONS ENIGMÀTICS. LLEGEIX ATENTAMENT EL CONTE DE LA SECCIÓ CRUÏLLA DE NARRADORS I ARRIBA, COM EL FILÒSOF REMUGANT, PEL CAMINAL DE L’OBEDIÈNCIA, AL PORTAL DE BETLEM. VOLVES DE LLUM ENCENDRAN LA NIT DEL TEU PENSAMENT. AU, DONCS, BARRINA, CANTA I CAMINA.

Entreteniments nadalencs amb un bou

Sudoku de colorSi completes aquest sudoku, a la tercera columna descobriràs el color dels ulls d’un personatge del conte.

Embolics per a desembolicarEts capaç d’arreglar aquestes frases?

Perquè els filòsofs són caparrons de querubins.

A terra hi havia un moviment d’esglai.

I pels aires papallonejaven amics de conèixer totes les causes.

El bou féu una florida interminable.

Jeroglífic per a un pensadorEnlluernat s’hi anà perquè el...

Anagrama cridanerCrit del bou.

ELBRU

Enigma fàcilAl glossari hi ha una paraula que no s’entén. Saps quina és?

Suma literàriaSuma tres-centes noranta-quatre vegades el número de síl·labes de l’última paraula del conte.Et diu alguna cosa el resultat?

Mots per a una caminadaCompleta amb la paraula adient aquest encasellat. La columna ombrejada t’indicarà el fet de recórrer el bou un viatge llarg.

L

U

B

A

Amb això hi feia interrogants i admiracions.

Comprador.

Cosa ignominiosa, segons el bou.

Ho són els filòsofs de totes les causes.

Autor del conte

La nit n’és brodada, sense essa.

El caminal en tenia, en singular.

Qualitat dels adolescents.

P L A T Ó

B

(Solució)

(Solució) Solució:

Antoni Prats

37NOSALTRES

Bon dia, Sr. KaspàrovHistòria dels escacs (LV)

Víctor Kòrxnoi acaba de publicar un lli-bre amb el títol Els escacs són la meva vida, on el gran mestre de nacionalitat suïssa, però nascut a Leningrad (Sant Peters-burg) el 1931, narra les seves memòries i hi adjunta les seves millors partides. Aquesta notícia m’ha fet recordar que l’octogenari Kòrxnoi, una llegenda viva dels escacs, ha estat considerat el millor escaquista que mai no ha guanyat un campionat mundial.

Anomenat Víctor, el Terrible per la seva ca-pacitat de lluita tàctica i tenacitat, que no dóna mai una partida per perduda, ha

esdevingut un mestre a l’hora de resol-dre situacions defensives difícils i pel seu joc d’atac. En el decurs de la seva llarga vida escaquística, ha coincidit amb sis campions del món: Petrossian, Spasski, Fischer, Kàrpov, Kaspàrov i Anand. Amb tot ells s’hi ha enfrontat, especialment amb Kàrpov, però sempre li ha estat ne-gat el preuat títol mundial. Kòrxnoi es pot considerar, doncs, com l’etern sub-campió. D’aquest període cal destacar la duríssima pugna que mantingué amb el seu compatriota Kàrpov durant tres cam-pionats del món i que li va costar l’exili de l’antiga URSS.

Com ja hem esmentat abans, actualment Kòrxnoi té vuitanta anys i continua par-ticipant en nombrosos torneigs al nivell més alt.

Vegem, a continuació, una partida mini-atura que va jugar contra Kàrpov en el torneig de candidats de 1974. El matx, que va tenir lloc a Moscou, va ser molt dur. La victòria se l’emportà finalment Kàrpov per un marge de punts molt es-tret (12€ a 11€). El guanyador havia d’enca-rar-se al campió del món, el nord-ameri-cà Bobby Fischer. Però aquest matx no es va jugar mai

BON DIA, SR. KASPÀROV

Esteve Fradera

1. d4, Cf6

2. Cf3, e6

3. g3, b6

4. Ag2, Ab7 (La defensa índia de dama es caracteritza pel fianxet d’alfil blanc.)

5. c4, Ae7

6. Cc3, 0-0

7. Dc2, c5

8. d5!, ... (Una continuació molt punyent.)

8. ... , exd5

9. Cg5!?, ... (Jugada perillosa; si 9. ..., dxc4; 10. Axb7)

9. ... , Cc6?!

10. Cxd5, g6

11. Dd2!, ... (Estalvia amenaces del cavall a la dama.)

11. ... , Cxd5?! (Potser resulta millor 11. ..., Tb8, es defensa l’alfil i alhora es desclava la torre.)

12. Axd5, Tb8? (Ara ja és tard. És necessari 12. ... Af6!; 13. h4!, Tb8; 14. Cxh7?!, Rxh7; 15. Dh6+, Rg8; 16. Dxg6+, Ag7; 17. Ah6, Df6, amb incertesa.)

13. Cxh7?!, Te8 (La posició és difícil per a Kàrpov, si 13. ..., Rxh7; 14. Dh6+, Rg8; 15. Dxg6+ i la posició és desesperada.)

14. Dh6, Ce5

15. Cg5, Axg5

16. Axg5, Dxg5 (Kàrpov lliura la dama per tal d’afluixar l’atac blanc.)

17. Dxg5, Axd5

18. 0-0!, ... (Kòrxnoi no cau en el parany preparat per Kàrpov; 18. Cxd5, Cf3+, escac i dama.)

18. ... , Axc4

19. f4!, ... (I Kàrpov es rendeix.)

Aquesta partida representà la derrota més punyent de Kàrpov en el seu historial. Kòrxnoi elabora una gran lliçó tàctica.

Defensa índia de dama

la partida

Blanques: KòrxnoiNegres: Kàrpov

Final torneig de candidats, 2a partidaMoscou, 1974

Víctor KòrxnoiAnomenat Víctor, el Terrible per la seva

capacitat de lluita tàctica i tenacitat, que no dóna mai una partida per perduda, ha esdevingut

un mestre a l’hora de resoldre situacions defensives difícils i pel seu joc d’atac.

38NOSALTRES

DEPARTAMENT DE LLENGÜES

Etapa infantil

Canals, Mireia Quan arriba el senyor Hivern.

Editorial Salvatella.

Farré, Lluís: Els tres Reis d’Orient.

Combel Editorial.

Espinàs, Josep Maria; Burrull, Francesc Les 26 cançons infantils.

Edicions La Campana [inclou CD].

Llibres de la col·lecció Flip Flap.

Combel Editorial.

Adults

Torralba, Francesc Paraules per ser feliç

Ara Llibres.

Li, Moying Neu de primavera.

Créixer a la Xina de Mao Col·lecció Bambú Viscut. Editorial Bambú.

Sanllorente, Jaume Somriures de Bombai. El viatge que va canviar el meu destí.

Plataforma Editorial. [En català i castellà.]

Cicle inicial

Canyelles, Anna El caganer.

Editorial La Galera.

Ferro, Elena El tió de Nadal.

Col·lecció Els Contes del Follet. Editorial Baula.

Sabaté, Teresa; Culla, Rita La soca de Nadal.

Col·lecció Folklore. Editorial Salvatella.

Giménez, Toni Fum fum fum. Cançons de Nadal.

Editorial Baula [inclou CD].

Cicle mitjà

Sieger, Ted El Cuarto Rey.

La historia de otro Sabio Editorial Edelvives.

Cano, Carles Cuentos para todo el año

Colección Sopa de Libros. Editorial Anaya.

Montserrat, David (adaptador) El conte de Nadal

Col·lecció Petits universals. Editorial La Galera.

Morpurgo, Michael El dofí d’en Lluís.

Editorial Joventut.

Cicle superior

Nessmann, Philippe A la conquesta del cel.

Col·lecció Descobridors del Món. Editorial Bambú.

Prats, Lluís Shackleton. Expedició

a l’Antàrtida Col·lecció Descobridors del Món. Editorial Bambú. [En català i castellà.]

López, Edna A la recerca del Tresor de Kola.

Col·lecció Tucà verd. Editorial Edebé. PREMI EDEBÉ DE LITERATURA INFANTIL.

REPOSEN, BEN EMBOLICATS, ALS PEUS D’AVETS GUARNITS DE LLUMENETS. S’ESPEREN SOTA UN TIÓ REVELLIT, AL COSTAT DE LLAMINADURES OLOROSES. VIGILEN, AMATENTS, A LES PRESTATGERIES DE LES BIBLIOTEQUES, CASES DELS CONTES, I DE LES LLIBRERIES. CUROSAMENT SELECCIONATS, SÓN ELS LLIBRES D’AQUEST NADAL.

Els llibres d’aquest Nadal

NOVETAT PER A PARES I EDUCADORS Dr. Eduard Estivill, Dr. Gonzalo Pin Pediatria amb seny per a pares i mares amb seny.

Editorial Rosa dels Vents.

N!

39NOSALTRES

PÀG. 8 COL·LEGINOTÍCIES

CASTANYADA AL REMEI

PÀG. 27 QUART CREIXENT

UNS ESCRIPTORS MOLT JOVENETS

PÀG. 31 CICLE SUPERIOR

LA PSICOMOTRICITAT A L’ESCOLA

PÀG. 15 CARRER DELS GEGANTS

UNA TARDOR ANIMADA

AJUNTAMENT Sant Vicençdels Horts

AMB EL PATROCINI DE:

CENTRE CONCERTAT DE DOBLE LÍNIA D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.TITULARITAT: Associació Catòlica de Pares de Família.SERVEIS: escola oberta, menjador, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca.

C/ Antoni Gaudí, 808620 Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)Telèfon: 93 656 15 69Fax: 93 656 41 35www.csantvicens.comcsantvicens@gmail.com