col·legi sagrat cor ciÈncies de la naturalesa 2n eso · col·legi sagrat cor ciÈncies de la...

55
Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ Reconèixer l’existència de cèl·lules en tots els éssers vius i explicar-ne les funcions. Diferenciar entre organismes unicel·lulars i pluricel·lulars, i reconèixer l’especialització cel·lular d’aquests últims. Identificar en un dibuix els orgànuls cel·lulars més importants i identificar-ne la funció. Assenyalar les diferències entre una cèl·lula animal i una de vegetal. Conèixer l’objectiu de la nutrició i de la respiració cel·lular. Conèixer les formes de relació de la cèl·lula amb el medi, i identificar els tipus de moviment que pot fer. Saber la finalitat de la reproducció en els diferents organismes. La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius Organismes unicel·lulars i pluricel·lulars La cèl·lula eucariota: aspectes generals. Les cèl·lules animal i vegetal. Orgànuls més importants Nutrició cel·lular: autòtrofa i heteròtrofa Funcions de relació cel·lular: respostes i Identificació de la cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius. Interpretació de la diversitat de formes i dimensions cel·lulars (procariota i eucariota). Identificació de les estructures cel·lulars bàsiques (paret cel·lular, nucli, vacúols, cloroplasts i inclusions) i el tipus de funció que duen a terme. Justificació de la necessitat cel·lular de nutrients i d’energia per al creixement, per al manteniment de la vida i per a la reproducció. Identificació, en microfotografies, de les diferents estructures que utilitza una cèl·lula per desplaçar-se. Elaboració i interpretació de gràfics. Maneig elemental del microscopi òptic i observació de cèl·lules al microscopi. Lectura crítica de textos amb contingut científic que mostrin aplicacions dels coneixements apresos i la seva interpretació. Reconeixement del descobriment progressiu de la cèl·lula. Valoració de la importància de Valorar les aplicacions responsables dels avenços científics. Reconèixer que el coneixement científic evoluciona a partir de la investigació i de les diverses maneres d’interpretar els fenòmens. Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions mitjançant diferents modes comunicatius. Analitzar dades i interpretar dibuixos, taules i gràfics. Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diverses fonts. Utilitzar el coneixement científic per actuar com a ciutadans responsables amb la salut pròpia i la comunitària, en l’ús d’aparells i materials en la vida quotidiana. Desenvolupar la imaginació i la creativitat. Realitzar mesuraments i canvis d’unitat. Reconèixer el grau d’incertesa en les afirmacions i de la necessitat d’aplicar el principi de precaució a l’hora de prendre decisions. Plantejar preguntes a partir de l’observació, identificar les variables que possibiliten aprofundir en la descripció del fenomen o ésser viu. Recollir dades de manera sistemàtica i acurada, representar-les utilitzant esquemes i dibuixos, i descriure-les utilitzant amb rigor el vocabulari científic. Argumentar les semblances i les diferències existents entre els diversos models cel·lulars. Relacionar les característiques, la diversitat de formes i mides cel·lulars amb les funcions que duen a terme en els organismes unicel·lulars i pluricel·lulars. Ser capaç d’identificar els tipus de moviment cel·lular. Identificar, a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i diagrames, algunes característiques de la cèl·lula, relacionant la diversitat de formes i mides amb les funcions que duen a terme en l’organisme.

Upload: others

Post on 02-Sep-2019

6 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

1

Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Reconèixer l’existència de cèl·lules en tots els éssers vius i explicar-ne les funcions.

• Diferenciar entre organismes unicel·lulars i pluricel·lulars, i reconèixer l’especialització cel·lular d’aquests últims.

• Identificar en un dibuix els orgànuls cel·lulars més importants i identificar-ne la funció.

• Assenyalar les diferències entre una cèl·lula animal i una de vegetal.

• Conèixer l’objectiu de la nutrició i de la respiració cel·lular.

• Conèixer les formes de relació de la cèl·lula amb el medi, i identificar els tipus de moviment que pot fer.

• Saber la finalitat de la reproducció en els diferents organismes.

• La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius Organismes unicel·lulars i pluricel·lulars La cèl·lula eucariota: aspectes generals. Les cèl·lules animal i vegetal. Orgànuls més importants Nutrició cel·lular: autòtrofa i heteròtrofa Funcions de relació cel·lular: respostes i

• Identificació de la cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius.

• Interpretació de la diversitat de formes i dimensions cel·lulars (procariota i eucariota).

• Identificació de les estructures cel·lulars bàsiques (paret cel·lular, nucli, vacúols, cloroplasts i inclusions) i el tipus de funció que duen a terme.

• Justificació de la necessitat cel·lular de nutrients i d’energia per al creixement, per al manteniment de la vida i per a la reproducció.

• Identificació, en microfotografies, de les diferents estructures que utilitza una cèl·lula per desplaçar-se.

• Elaboració i interpretació de gràfics.

• Maneig elemental del microscopi òptic i observació de cèl·lules al microscopi.

• Lectura crítica de textos amb contingut científic que mostrin aplicacions dels coneixements apresos i la seva interpretació.

• Reconeixement del descobriment progressiu de la cèl·lula.

• Valoració de la importància de

• Valorar les aplicacions responsables dels avenços científics.

• Reconèixer que el coneixement científic evoluciona a partir de la investigació i de les diverses maneres d’interpretar els fenòmens.

• Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions mitjançant diferents modes comunicatius.

• Analitzar dades i interpretar dibuixos, taules i gràfics.

• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diverses fonts.

• Utilitzar el coneixement científic per actuar com a ciutadans responsables amb la salut pròpia i la comunitària, en l’ús d’aparells i materials en la vida quotidiana.

• Desenvolupar la imaginació i la creativitat.

• Realitzar mesuraments i canvis d’unitat.

• Reconèixer el grau d’incertesa en les afirmacions i de la necessitat d’aplicar el principi de precaució a l’hora de prendre decisions.

• Plantejar preguntes a partir de l’observació, identificar les variables que possibiliten aprofundir en la descripció del fenomen o ésser viu.

• Recollir dades de manera sistemàtica i acurada, representar-les utilitzant esquemes i dibuixos, i descriure-les utilitzant amb rigor el vocabulari científic.

• Argumentar les semblances i les diferències existents entre els diversos models cel·lulars.

• Relacionar les característiques, la diversitat de formes i mides cel·lulars amb les funcions que duen a terme en els organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

• Ser capaç d’identificar els tipus de moviment cel·lular.

• Identificar, a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i diagrames, algunes característiques de la cèl·lula, relacionant la diversitat de formes i mides amb les funcions que duen a terme en l’organisme.

Page 2: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

2

moviments Reproducció cel·lular: finalitat i procés

la fotosíntesi com a principi de la cadena alimentària.

• Valoració de la importància dels avenços tecnològics en el

descobriment de les estructures cel·lulars

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT Per començar • Utilització del diccionari. • Identificació d’organismes formats per una o més cèl·lules. Interpretació d’imatges. • Enumeració d’organismes unicel·lulars. Activitats de la unitat • Recerca de l’origen de la paraula cèl·lula./Aula Informàtica • Recerca del significat dels termes orgànul i vesícula. Identificació dels orgànuls amb forma de vesícula. • Identificació de l’origen de totes les cèl·lules segons la teoria cel·lular. • Reconeixement que la cèl·lula està dotada de vida pròpia. • Utilització del diccionari científic/Aula informàtica. Identificació de magnituds. • Determinació de la mida de cèl·lules animal i vegetal representades en una observació microscòpica. Saliva, leucòcits i ceba. Laboratori • Identificació de les diferències existents entre les cèl·lules dels organismes unicel·lulars i dels pluricel·lulars. • Identificació de cèl·lules animals i vegetals a partir de microfotografies. • Reconeixement de les diferències entre la cèl·lula animal i la vegetal. • Localització i reconeixement de la funció de les cèl·lules de l’organisme humà. • Realització d’un esquema d’una cèl·lula animal i una altra de vegetal i identificació de les seves parts. • Reconeixement de la diferència entre la nutrició de les cèl·lules animals i la de les cèl·lules vegetals. • Enumeració de les funcions d’algunes parts d’una cèl·lula. • Identificació de les substàncies que els diferents tipus cel·lulars incorporen de l’exterior. • Redacció d’una frase a partir de la utilització de diferents termes referits a la respiració cel·lular. • Reconeixement que les cèl·lules es relacionen amb el medi. • Recerca del significat del terme pseudopodi i reconeixement del tipus de moviment amb què es relaciona. • Compleció d’unes frases referents al moviment cel·lular. • Reconeixement del procés de reproducció cel·lular. • Identificació dels dos processos fonamentals que la cèl·lula duu a terme per reproduir-se. • Reconeixement de la diferència entre la divisió de la cèl·lula animal i la vegetal.

Page 3: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

3

Mapa conceptual • Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats. • Identificació de la característica diferenciadora entre els procariotes i els eucariotes. • Identificació dels éssers vius que ingereixen aliments elaborats per altres organismes. • Enumeració de les funcions vitals dels éssers vius. Fem ciència • Compleció d’un gràfic a partir de les dades donades en una taula. • Interpretació dels canvis que tenen lloc en un gràfic referit a la població d’un organisme unicel·lular. • Reconeixement de l’augment limitat en una població al llarg del temps. • Descripció de les parts d’una cèl·lula representades en un dibuix d’una observació microscòpica. • Determinació dels augments amb què es realitza una observació microscòpica sabent els augment de l’ocular i els de l’objectiu. • Reconeixement que, perquè puguin ser observades al microscopi, les mostres han de ser transparents. Activitats d’aplicació i relació • Compleció d’un quadre referent a les diferències entre els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars. • Reconeixement que la forma de les cèl·lules està relacionada amb les funcions que realitzen. • Definició dels conceptes de cèl·lula eucariota, microorganisme i especialització. • Reconeixement de les parts de la cèl·lula on es realitzen les diverses funcions. • Identificació dels orgànuls exclusius de les cèl·lules vegetals. • Identificació de les estructures indicades en dibuixos d’una cèl·lula animal i una de vegetal. • Reconeixement de la funció de diferents estructures de la cèl·lula animal i la vegetal. • Identificació de l’orgànul vegetal que permet realitzar la fotosíntesi i descripció d’aquest procés. • Identificació, a partir de microfotografies, del tipus de moviment de diferents microorganismes i de les estructures que permeten realitzar aquest

moviment. • Compleció d’un quadre referent a les diferències entre la nutrició de les cèl·lules animals i la de les cèl·lules vegetals. • Descripció del procés reproductiu d’una cèl·lula. • Anàlisi d’un text referent a la cèl·lula. • Càlcul del nombre de bacteris a partir de la interpretació d’un esquema de la seva divisió cel·lular. Activitats d’aprofundiment • Identificació de les parts fonamentals de diferents cèl·lules eucariotes. • Reconeixement de l’existència de diverses formes cel·lulars. • Enumeració de les diferències existents entre una cèl·lula vegetal i una d’humana.

Page 4: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

4

• Reconeixement de l’existència d’organismes unicel·lulars. (0) Autoavaluació • Reconeixement de la unitat que s’utilitza per mesurar la mida de les cèl·lules. • Identificació de les funcions bàsiques de les cèl·lules. • Compleció d’una frase referent a les parts cel·lulars i les seves funcions. • Reconeixement dels orgànuls qualificats com a centrals energètiques i identificació dels tipus de cèl·lules eucariotes on es presenten. • Identificació de la diferència principal entre cèl·lules animals i vegetals. • Classificació d’una sèrie de característiques segons si es refereixen a les cèl·lules animals o a les vegetals. • Relació entre termes de dues columnes referits al moviment cel·lular. • Descripció del procés de divisió cel·lular en les cèl·lules animals i en les vegetals. (1) Revista de ciència • Utilització del diccionari i redacció de frases. • Anàlisi d’un text referent a la diversitat d’hàbitats. • Reconeixement dels problemes ètics que pot plantejar l’estudi amb cèl·lules mare procedents d’embrions. • Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació. (2) TEMPORALITZACIÓ

Sessió Activitats * Durant el desenvolupament d’aquesta unitat han de realitzar en 3D una cèl·lula.

1. Presentació del tema. Prèviament han estat avisats que el bloc de C. Naturals tenen l’Avaluació Inicial. Es realitza a l’aula d’informàtica. Plantejaments de dubtes que han sorgit a l’A.I. Exercicis “Per començar”

2. Explicació oganismes unicel·lulars i pluricel·lulars, estructura de la cèl·lula. Activitats : 1 al 8

3. Correcció d’exercicis. Explicació de les cèl·lules animal i vegetal. Activitats: 9 al 13.

Page 5: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

5

4. Correcció d’exercicis. Observació al microscopi d’ambdues cèl·lules. Full de l’experiència.

5. Dubtes a l’hora de realitzar l’activitat del laboratori. Explicació Nutrició, relació. Exercicis: 14 a 19.

6. Correcció exercicis. Explicació entre cèl·lula i medi; reproducció cel·lular. Exercicis 17 al 22.

7. Desenvolupament del mapa conceptual i els exercicis a realitzar. Plantejament de dubtes a mida que s’elabora. Fem ciència. Exercicis 30 al 36.

8. Correcció. Exercicis per a realitzar durant la classe 37 al 44.

9. Correcció i Revista de ciència./Aula d’informàtica.

10. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

11. PProva escrita. Presentació de dossier de tema.

12. Correcció de proves. Presentació de la cèl·lula en 3D

Page 6: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

6

Unitat 2. La nutrició dels éssers vius

OBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

AVALUACIÓ

• Diferenciar la nutrició autòtrofa de l’heteròtrofa.

• Distingir les característiques més importants de la fotosíntesi.

• Explicar els processos més importants relacionats amb la nutrició animal.

• Explicar les característiques més importants de la respiració en els animals i en els vegetals.

• Definir el concepte de respiració cel·lular i conèixer els elements que hi intervenen.

• Identificació del règim alimentari d’un ésser viu per mitjà de les seves estructures de captació d’aliment. • Nutricions autòtrofa i heteròtrofa com a processos cel·lulars. • Caracterització de la fotosíntesi com a procés d’utilització de matèria inorgànica del medi i l’energia solar per elaborar les seves estructures. • Caracterització de la nutrició heteròtrofa com a procés d’utilització de matèria orgànica i oxigen del medi per obtenir energia i elaborar les seves estructures. • Caracterització de la respiració com a procés de transferència d’energia a la cèl·lula. • Definició i interpretació del paper de diferents variables a partir de la realització d’experiments senzills. • Lectura crítica de textos amb contingut científic que mostrin aplicacions dels coneixements apresos i la seva interpretació. Valoració de les plantes com a depuradores de l’aire i de l’aigua.

Estimació del valor de l’emissió d’hipòtesis adequades per al desenvolupament d’experiments senzills.

• Aplicar el mètode científic per donar resposta a problemes contextualitzats. • Reconèixer que el coneixement científic evoluciona a partir de la investigació i de les diverses maneres d’interpretar els fenòmens. • Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius. • Tenir en compte punts de vista diferents del propi i reconèixer les limitacions de les pròpies idees. • Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diverses fonts. • Analitzar dades i interpretar dibuixos i gràfics. • Fer-se preguntes i imaginar respostes sobre el que succeeix en l’entorn. • Reconèixer el grau d’incertesa en les afirmacions i de la necessitat d’aplicar el principi de precaució a l’hora de prendre decisions.

• Elaborar informes del treball experimental dut a terme i autoavaluar-los a partir de criteris consensuats. • Recollir dades de manera sistemàtica i acurada, representar-les utilitzant esquemes i dibuixos, i descriure-les utilitzant amb rigor el vocabulari científic. • Argumentar les semblances i les diferències existents entre els diferents models de nutrició. • Aportar evidències (experimentals o simulades) que provin que un organisme determinat és autòtrof o heteròtrof segons que obtinguin la matèria orgànica del medi o se l’elaborin ells mateixos. • Interpretar i comprovar l’efecte que tenen determinades variables en els processos de nutrició.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DE L’ALUMNE Per començar

Page 7: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

7

• Utilització del diccionari. • Reconeixement, per part dels éssers vius, de la matèria orgànica i de l’energia obtingudes en la nutrició. • Recerca del significat dels termes autòtrof i heteròtrof. Reconeixement de la diferència en la nutrició entre plantes i animals, i entre diferents animals.

Activitats de la unitat

• Identificació de les substàncies que incorporen al medi els organismes autòtrofs i els heteròtrofs. • Identificació del tipus de nutrició que presenten diverses classes d’organismes. • Compleció d’un esquema de la reacció química que resumeix el procés de la fotosíntesi (fase fosca i lluminosa). • Reconeixement del lloc d’on obtenen les plantes els elements necessaris (C, H, O9 per fabricar el midó. • Determinació de la falsedat o la veracitat de determinades afirmacions referides a la fotosíntesi. • Recerca de l’origen de la matèria necessària perquè visquin els herbívors i els omnívors. • Reconeixement de la diferència entre organismes carnívors i depredadors. • Relació entre els aparells que participen en la nutrició dels éssers vius i la seva funció. • Compleció d’un text sobre el procés de nutrició. • Diferenciació entre l’aire inspirat i l’expirat. • Reconeixement que l’oxigen també es troba dissolt en l’aigua. • Compleció d’uns dibuixos sobre l’entrada i la sortida de gasos en les plantes. • Reconeixement de l’ús del terme respiració tant des d’un punt de vista genèric com cel·lular. • Construcció d’una frase en què apareguin relacionats els conceptes: matèria orgànica, energia i oxigen. • Compleció d’un text sobre el procés de respiració.

Mapa conceptual

• Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats. • Reconeixement de la realització, per part dels éssers vius, del procés de nutrició. • Descripció del procés de nutrició autòtrofa i de nutrició heteròtrofa. • Determinació del tipus d‘energia que permet elaborar matèria orgànica en la nutrició autòtrofa. • Identificació de l’orgànul cel·lular que permet la degradació de la matèria orgànica, del procés associat i del resultat obtingut. • Recerca de l’origen de l’energia utilitzada per elaborar matèria orgànica en la nutrició heteròtrofa.

Fem ciència

• Reconeixement de la importància del manteniment de determinades variables en un procés experimental. • Reconeixement de la importància de la llum en el procés fotosintètic. • Comprovació d’una hipòtesi a partir dels resultats obtinguts en un experiment. • Elaboració de les conclusions extretes en una experiència simulada.

Page 8: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

8

• Determinació dels problemes i de les hipòtesis corresponents a dues activitats. • Determinació de les condicions que s’han mantingut constants en un procés experimental. • Comparació dels resultats obtinguts entre diferents pots en els quals s’ha experimentat el procés respiratori. • Compleció d‘un text relacionat amb els resultats obtinguts en una experiència simulada sobre l’intercanvi de gasos. • Reconeixement que l‘aigua de calç enterbolida significa presència de diòxid de carboni. • Reconeixement que els resultats d’una experiència poden o no confirmar la hipòtesi formulada.

Activitats d’aplicació i relació

• Classificació de diferents éssers vius segons la seva nutrició. • Descripció d’una experiència referent a la detecció de midó en una planta. • Reconeixement de la fabricació de matèria orgànica per part de les plantes a partir del procés fotosintètic. • Realització d’un dibuix d’una fulla d’heura. • Reconeixement del color verd de les plantes. • Identificació del lloc on s’elabora la matèria orgànica que permet a una planta nodrir-se. • Determinació de les matèries primeres que utilitzen les fulles en la seva nutrició. • Determinació dels productes que s’obtenen, i també la seva destinació, en el procés de nutrició vegetal. • Identificació de la substància de rebuig que s’origina en les fulles una vegada feta la fotosíntesi. • Reconeixement que la llum és necessària per realitzar la fotosíntesi. (0) • Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes relacionats amb el règim alimentari dels animals. • Reconeixement de l’existència de diferents règims alimentaris en dos ocells. • Identificació de la hipòtesi en una experiència sobre l’intercanvi de gasos respiratoris en una planta. • Reconeixement que l’aigua de calç enterbolida significa presència de diòxid de carboni. • Descripció dels intercanvis de gasos respiratoris entre una planta i el medi. (1) • Reconeixement dels intercanvis de gasos que es produeixen en el muntatge d’una experiència simulada. (2) • Reconeixement que les granotes tenen respiració cutània, a més de respiració pulmonar. • Descripció i justificació dels canvis observats en una gràfica realitzada a partir d’una experiència formulada. • Reconeixement de la importància que es mantinguin constants determinades variables en una experiència. • Reconeixement de l’intercanvi de gasos que realitza una planta, un animal i una persona en la foscor. • Determinació del consum d’oxigen nocturn en una planta, en un animal i en una persona. • Comparació del consum d’oxigen cel·lular en un situació de fred i en una de calor. (3)

Activitats d’aprofundiment

• Reconeixement del tipus de nutrició que tenen els llevats. • Comprovació del balanç energètic en la reproducció de llevats en un temps determinat. • Determinació de l’ús de la glucosa consumida pels llevats en el seu procés reproductiu. • Determinació de l’ús de l’oxigen produït pels llevats en el seu procés reproductiu.

Page 9: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

9

• Reconeixement de la utilitat de l’oxigen en l’expiració. • Reconeixement de la relació existent entre l’activitat d’un ratolí i el consum d’oxigen per part de les seves cèl·lules. • Relació de la importància de l’oxigen en la respiració com a responsable de la degradació de substàncies orgàniques. (4)

Autoavaluació

• Determinació de l’ús que fan les cèl·lules de les substàncies orgàniques. • Determinació de l’origen de les substàncies orgàniques per part dels organismes autòtrofs i dels heteròtrofs. • Compleció de diferents frases amb els termes autòtrofs i heteròtrofs. • Identificació del procés que fan servir les plantes per a la seva nutrició. • Enumeració dels aparells que intervenen en la nutrició dels animals. • Determinació i justificació de l’existència d’aire inspirat i aire expirat. • Determinació de la diferència entre fotosíntesi i respiració. • Compleció d’unes frases que fan referència a la respiració cel·lular. • Identificació de l’orgànul cel·lular on es realitza la respiració cel·lular en animals i vegetals. (5)

Revista de ciència • Utilització del diccionari i redacció de frases. • Anàlisi d’un text referent a les plantes que s’utilitzen per a l’alimentació humana. • Reconeixement de la importància de l’ús de les plantes per a l’alimentació humana i de les dificultats perquè determinades persones hi tinguin accés,

amb l’aparició de la fam, un problema que permet plantejar una pluja d’idees per conscienciar els alumnes de la importància que té i de la necessitat de pal·liar-la.

• Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació. (6)

Sessió Activitats 1. Presentació del tema. Prèviament han estat avisats que el bloc de C. Naturals tenen l’Avaluació Inicial. Es realitza a

l’aula d’informàtica. Plantejaments de dubtes que han sorgit a l’A.I. Exercicis “Per començar”

2. Correcció.Explicació Formes de nutrició i principi de fotosíntesi. Exercicis: 1 al 3. 30, 31.32

3. Correcció d’exercicis. Explicació de la fotosíntesi, fase lluminosa i fosca. Diferenciació entre ambdues. Activitats: 4 al 5; 33, 34.

4. Correcció d’exercicis. Nutrició animals, en els animals i les plantes. Exercicis: 6 al 12; 35, 36.

5. Explicació respiració, un procés cel·lular. Exercicis: 13 al 15; 37

6. Correcció exercicis. Explicació entre cèl·lula i medi; reproducció cel·lular. Exercicis 17 al 22; 37 al 40.

Page 10: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

10

7. Desenvolupament del mapa conceptual i els exercicis a realitzar. Plantejament de dubtes a mida que s’elabora. Exercicis 16 al 21.

8. Correcció. Fem ciència. Exercicis per a realitzar durant la classe 22 al 25.

9. Correcció. Fem ciència. Exercicis 26 al 29.

10. Correcció. Revista de Ciència. Exercicis 1 al 6. Aula d’informàtica (apartat TIC) Cal presentar-ho al bloc. A més a més.

11. Correcció i apartat “A més a més”.

12. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

13. PProva escrita.

Page 11: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

11

Unitat 3. Funció de relació OBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

AVALUACIÓ

• Explicar com es relacionen els éssers vius en relació amb el medi on viuen. • Descriure el comportament i les respostes de les plantes. • Descriure els principals tipus de receptors d’estímuls en els animals. • Diferenciar la comunicació nerviosa de l’hormonal.

• Caracterització de la funció de relació com la capacitat de les cèl·lules de captar estímuls i generar respostes. • Descripció dels estímuls i les respostes que es generen en les plantes. • Identificació dels receptors, dels coordinadors i dels efectors en els animals. • Identificació dels estímuls externs i interns dels animals. • Identificació, descripció i diferenciació dels sistemes que permeten relacionar l’estímul amb la resposta corresponent. • Interpretació dels canvis que s’esdevenen en el medi i en els éssers vius a conseqüència de la funció de relació. • Valoració de la importància que tenen les funcions de relació per a la supervivència. • Reconeixement que les plantes responen, com qualsevol ésser viu, utilitzant uns mecanismes diferents dels emprats pels animals.

• Desenvolupar estratègies per descriure, explicar i predir fenòmens relacionats amb problemes socialment rellevants. • Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius. • Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diferents fonts. • Analitzar dades, interpretar dibuixos i construir i interpretar gràfics. • Reconèixer les limitacions de les pròpies idees i contrastar-les amb les dels altres. • Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar. • Treballar en equip.

• Plantejar preguntes investigables i dissenyar petites investigacions per donar-hi resposta. • Interpretar alguns canvis que s’observen en el medi a conseqüència de la funció de relació. • Reconeixement de la presència d’estímuls i de les seves respostes tant en el regne vegetal com en l’animal. • Interpretar i comprovar l’efecte que tenen determinades variables en el procés de relació. • Recollir dades de manera sistemàtica i acurada, representar-les utilitzant esquemes i dibuixos, i descriure-les emprant amb rigor el vocabulari científic.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DE L’ALUMNE Per començar

Page 12: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

12

• Recerca del significat del terme estímul. (Tropisme i nàstia) Identificació de l’estímul que fa moure les flors de gira-sol. • Descripció d’un comportament d’acció i resposta entre una òliba i un ratolí. • Reconeixement de l’existència d’un moviment, encara que sigui reduït, en les plantes i identificació d’aquest mateix cas en el món animal.

Activitats de la unitat

• Identificació en un cargol de l’estímul desencadenat per un comportament determinat i per respondre a diferents canvis. • Relació d’una sèrie d’òrgans, les seves secrecions i les possibles respostes. • Reconeixement de les diferències entre diferents termes relacionats amb la relació en les plantes. • Identificació de la resposta associada al moviment de les flors de gira-sol. • Classificació d’una sèrie de receptors segons el tipus d’estímul a què són sensibles. • Explicació de la similitud entre els ulls dels vertebrats i una càmera fotogràfica. • Determinació d’un exemple per a un estímul químic que actuï a distància, d’un receptor que estigui distribuït per la superfície del cos dels animals i

d’un animal que tingui una mena d’oïda i que no sigui un vertebrat. • Explicació de la falsedat de dues afirmacions relacionades amb els sentits en els animals. • Diferenciació entre un nervi motriu i un nervi sensitiu. • Reconeixement de la pèrdua total o parcial de les funcions d’un òrgan quan el nervi associat es danya. • Descripció del funcionament dels estímuls, dels receptors i dels òrgans efectors associat a una punxada amb una agulla. • Elaboració d’un esquema del recorregut que segueixen els estímuls i les respostes en un acte controlat pel sistema nerviós.

Mapa conceptual

• Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats. • Identificació dels òrgans que agrupen els receptors d’estímuls. • Identificació dels dos tipus de resposta a conseqüència de l’arribada d’un estímul en l’organisme. • Reconeixement de la comunicació entre efectors i receptors.

Fem ciència

• Utilització del diccionari científic. • Descripció del comportament d’un cranc a partir de la lectura i anàlisi d’un text científic. • Reconeixement que, de vegades, no es poden fer experiments per contrastar hipòtesis i cal utilitzar altres procediments, com ara l’observació dels

processos. • Identificació de les hipòtesis que permeten confirmar les observacions efectuades en l’estudi del comportament d’un cranc. • Reconeixement de la importància de realitzar determinats passos en un procés d’investigació. • Explicació dels recorreguts que s’han produït en el procés de creixement d’unes llavors de blat de moro. • Descripció de la posició que han de tenir les llavors de blat de moro en el moment de la seva sembra.

Page 13: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

13

Activitats d’aplicació i relació

• Identificació de l’estímul desencadenat per un comportament determinat. • Compleció d’unes frases a partir dels estímuls que en provoquen la resposta, després d’haver-ne cercat informació. • Identificació de l’estímul i de la resposta desencadenada a partir de la interpretació d’un gràfic. • Valoració del comportament desencadenat per un estímul determinat. • Determinació de l’estímul i de la resposta desencadenada a partir de la realització d’un experiment amb paramecis. • Reconeixement dels canvis en les respostes per part dels paramecis en relació amb un canvi en el medi. • Identificació de la resposta de les plantes davant la llum. • Descripció i valoració del comportament d’una planta que presenta fototropisme. • Identificació de la part que s’ha allargat més segons la inclinació de la llum rebuda. • Descripció del creixement d’una planta segons la llum que li arriba. • Identificació de la resposta de les plantes davant la gravetat. • Descripció i valoració del comportament d’una planta que presenta geotropisme. • Identificació dels estímuls que reben les llavors de fesols segons els canvis que s’esdevenen en el medi on germinen. • Identificació dels tropismes implicats en el procés de germinació de les llavors de fesols. • Identificació dels estímuls externs que actuen en un animal determinat. • Reconeixement de la situació dels receptors sensibles a certs estímuls en un animal determinat. • Reconeixement de la relació entre els estímuls i els receptors en una acció determinada. • Descripció del sistema de comunicació que enllaça els receptors i els efectors. • Reconeixement de la utilitat de la línia lateral dels peixos. • Reconeixement de l’existència de la major part de centres nerviosos en la zona cefàlica de la majoria dels animals. • Reconeixement de l’estímul que desencadena un cert comportament a partir de la informació recollida en una taula. • Compleció d’una taula referent a la situació en determinats animals dels receptors capaços de detectar diferents tipus d’estímuls. (0)

Activitats d’aprofundiment

• Determinació de la resposta davant un estímul a partir de les dades recollides en una taula. • Identificació del tipus de comportament a partir de respostes a determinats canvis. • Interpretació de les dades d’una taula referent a la velocitat de resposta davant un estímul determinat. (1)

Autoavaluació

• Identificació dels estímuls externs que actuen quan alguna cosa «fa venir aigua a la boca». • Identificació, com a externs o interns, de determinats estímuls. • Relació de dues columnes que permeten relacionar l’ull d’un vertebrat amb el funcionament d’una càmera fotogràfica. • Compleció d’unes frases sobre els receptors i els sentits.

Page 14: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

14

• Identificació dels sentits que actuen a distància i localització dels seus receptors. • Identificació de la falsedat o la veracitat de determinades afirmacions relacionades amb la funció de relació. • Compleció de frases referides als diferents tropismes de les plantes. (2)

Revista de ciència

• Utilització del diccionari i redacció de frases. • Anàlisi d’un text referit a les drogues legals i il·legals. • Reconeixement de la diferència entre una «droga legal», una «droga il·legal» en relació amb el seu origen, la seva classificació i les conseqüències

que poden presentar sobre l’organisme. • Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació. (3)

Temporalització

Sessió Activitats 1. Presentació del tema. Prèviament han estat avisats que el bloc de C. Naturals tenen l’Avaluació Inicial. Es realitza a

l’aula d’informàtica. Plantejaments de dubtes que han sorgit a l’A.I. Exercicis “Per començar”

2. Correcció.Explicació Formes de nutrició i principi de fotosíntesi. Exercicis: 1 al 3. 30, 31.32

3. Correcció d’exercicis. Explicació de la fotosíntesi, fase lluminosa i fosca. Diferenciació entre ambdues. Activitats: 4 al 5; 33, 34.

4. Correcció d’exercicis. Nutrició animals, en els animals i les plantes. Exercicis: 6 al 12; 35, 36.

5. Explicació respiració, un procés cel·lular. Exercicis: 13 al 15; 37

6. Correcció exercicis. Explicació entre cèl·lula i medi; reproducció cel·lular. Exercicis 17 al 22; 37 al 40.

7. Desenvolupament del mapa conceptual i els exercicis a realitzar. Plantejament de dubtes a mida que s’elabora. Exercicis 16 al 21.

8. Correcció. Fem ciència. Exercicis per a realitzar durant la classe 22 al 25.

9. Correcció. Fem ciència. Exercicis 26 al 29.

10. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

11. PProva escrita.

Page 15: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

15

Unitat 4. La reproducció

OBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

AVALUACIÓ

• Explicar en què consisteix la reproducció asexual i quins tipus n’hi ha. • Descriure les diverses etapes de la reproducció sexual en els animals. • Descriure les diverses etapes de la reproducció sexual de les plantes amb llavors. • Reconèixer el significat de la reproducció.

• Diferenciació entre la reproducció sexual i la asexual, en l’individu, emfatitzant especialment si els descendents són genèticament idèntics o diferents del seu progenitor o progenitors. • Identificació, a partir de fotografies i diagrames, d’algunes característiques de la cèl·lula, relacionant la diversitat de formes i mides amb la funció de reproducció. • Reconeixement, en diapositives i esquemes, dels tipus de reproducció asexual. • Interpretació de vídeos didàctics sobre la reproducció sexual dels animals. • Identificació de les diferències en les etapes de la reproducció sexual dels animals. • Diferenciació de les diverses etapes de la reproducció de les plantes amb llavors. • Anàlisi d’algun cicle biològic representatiu a partir de la identificació d’evidències de les diverses fases. • Observació i descripció científica de canvis en els éssers vius utilitzant el vocabulari de manera rigorosa. • Estimació dels avantatges que significa la reproducció sexual per al foment de la diversitat en les

• Desenvolupar estratègies per descriure, explicar i predir fenòmens relacionats amb problemes socialment rellevants.

• Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius.

• Tenir en compte punts de vista diferents del propi, reconèixer les limitacions de les pròpies idees i contrastar-les amb les dels altres.

• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diverses fonts.

• Analitzar dades i interpretar dibuixos i gràfics.

• Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar.

• Analitzar críticament la informació obtinguda de diverses fonts.

• Comunicar la informació obtinguda de diverses fonts utilitzant tot tipus de suports.

• Fer-se preguntes i imaginar respostes sobre el que succeeix en l’entorn.

• Ser capaç d’identificar el tipus de reproducció (sexual o asexual) d’un organisme a partir de les característiques del seu cicle biològic. • Interpretació d’alguns canvis que s’observen en el medi a conseqüència de les funcions de reproducció. • Comprovació de l’efecte que tenen determinades variables en el procés de reproducció. • Elaborar informes del treball experimental dut a terme i autoavaluar-los a partir de criteris consensuats.

Page 16: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

16

poblacions. • Valoració de la importància que té el disseny d’experiments adequats per a la contrastació d’hipòtesis.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DE L’ALUMNE Per començar

• Identificació del procés pel qual un ésser viu genera altres éssers vius semblants. • Identificació del sistema que fa servir l’ànega i els pixallits per reproduir-se. • Recerca dels termes progenitor i descendent. Utilització del diccionari científic./Aula informàtica.

Activitats de la unitat

• Reconeixement que, en la reproducció asexual, un únic progenitor genera descendents idèntics a si mateix. • Identificació d’una sèrie de processos segons si tenen lloc per bipartició, gemmació o esporulació. • Identificació de les diferències existents entre tubercle i bulb. • Identificació del tipus de reproducció asexual que presenten els organismes representats. • Reconeixement que la reproducció sexual afavoreix la diversitat d’individus. • Reconeixement que els mamífers marins tenen fecundació interna. • Definició de l’expressió dimorfisme sexual a partir de l’observació de diverses fotografies de mamífers. • Descripció del procés de metamorfosi de les granotes. • Justificació de les diferències entre l’òvul, el zigot i l’embrió. • Raonament dels avantatges de la reproducció vivípara i de l’ovovivípara sobre l’ovípara. • Diferenciació entre la metamorfosi senzilla i la complexa. • Determinació del tipus de fecundació del cuc de seda. • Identificació del lloc on es desenvolupa l’embrió en el cuc de seda. • Identificació del nom que rep la larva del cuc de seda i de la seva alimentació. • Determinació del tipus de desenvolupament del cuc de seda. • Justificació del tipus de metamorfosi que presenta el cuc de seda. • Ordenació dels processos de la reproducció de les plantes amb llavors. • Descripció de la funció que tenen el tub pol·línic i l’albumen. • Reconeixement dels avantatges i els inconvenients de la reproducció sexual. • Reconeixement de l’avantatge de la diversitat d’individus d’una espècie o raça davant l’homogeneïtat d’individus de les preteses «races pures». • Determinació del paper no reproductor de les larves mòbils dels animals que viuen fixos.

Page 17: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

17

Mapa conceptual

• Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats. • Reconeixement de la diferenciació entre reproducció asexual i sexual. • Descripció dels descendents obtinguts en la reproducció asexual i en la sexual. • Identificació dels éssers vius i dels mecanismes que fan servir quan es reprodueixen asexualment.

Fem ciència

• Justificació de les causes que fan que un fragment de gerani continuï viu després de tallar-lo. • Raonament de la formació d’arrels a partir d’un fragment de gerani. • Reconeixement que la reproducció vegetativa és un exemple de reproducció asexual. • Descripció dels avantatges que té la reproducció asexual dels geranis respecte de la sexual. • Confirmació o rebuig d’una hipòtesi a partir de la realització d’un experiment senzill. • Descripció dels processos que s’esdevenen en la germinació de diferents tipus de llavors. • Determinació de la continuïtat o no que tindrien les llavors segons les condicions de creixement. • Disseny de dos experiments per comprovar la influència de la llum i de la temperatura en la germinació de llavors.

Activitats d’aplicació i relació

• Identificació del tipus de reproducció asexual que presenten els organismes representats. • Reconeixement del tipus de reproducció dels bacteris. • Justificació de l’augment ràpid que tenen els bacteris. • Reconeixement que les baixes temperatures retarden la multiplicació dels bacteris, i que aquest fet té aplicació en la conservació dels aliments. • Càlcul de la quantitat d’espores que pot produir una fulla de polipodi. • Reconeixement que el cost energètic de la producció d’un nombre tan elevat d’espores es compensa per la possibilitat de la supervivència de

l’espècie. • Recerca sobre l’ús de la multiplicació vegetativa en l’agricultura. • Identificació del tipus de desenvolupament de l’embrió en una sèrie d’organismes donats. • Compleció d’una taula referent a la possibilitat o no que determinats processos s’esdevinguin en els diferents tipus de reproducció. • Identificació del tipus de fecundació que tenen una sèrie d’organismes donats. • Reconeixement de la no-conveniència de l’autofecundació en animals i en plantes. • Determinació del mecanisme que tenen les plantes per evitar l’autofecundació. (0) • Relació entre diferents termes i el tipus de reproducció. • Identificació del tipus de desenvolupament que tindran les cries que neixen d’ous amb escasses reserves nutritives. Determinació del tipus de

desenvolupament. • Reconeixement de l’origen i de la gran quantitat de pol·len a la primavera. • Identificació del tipus de flor segons una sèrie de característiques donades.

Page 18: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

18

• Reconeixement de la producció de nèctar per part de determinades flors. • Identificació del tipus de pol·linització que tenen les plantes les flors de les quals produeixen nèctar. • Justificació dels avantatges mutus entre les plantes entomòfiles i els insectes pol·linitzadors. (1) • Descripció de la formació de la llavor i justificació del perquè emmagatzema substàncies de reserva. • Determinació de les conseqüències que tindran lloc sobre una població idèntica quan es produeixi un canvi brusc en les condicions del medi on

viuen. • Reconeixement que la reproducció sexual afavoreix la supervivència. • Justificació de la presència de determinats apèndixs voladors en algunes llavors. • Compleció d’una taula referent als avantatges i els inconvenients de la reproducció asexual i de la reproducció sexual. • Justificació que la reproducció sexual conserva els caràcters generals de l’espècie i afavoreix la diversitat. (2)

Activitats d’aprofundiment

• Reconeixement que determinats organismes tenen una reproducció alternant. • Identificació del tipus de reproducció que tenen els pòlips i les meduses i el resultat d’aquest procés. • Descripció del cicle biològic d’un cnidari. (3)

Autoavaluació

• Identificació dels gàmetes femenins dels animals. • Identificació dels gàmetes masculins dels animals. • Determinació del lloc on es produeixen els gàmetes femenins dels animals. • Determinació del lloc on es produeixen els gàmetes masculins dels animals. • Identificació del tipus de reproducció dels organismes unicel·lulars. • Identificació de les característiques típiques dels animals amb reproducció sexual. • Redacció d’una frase relacionada amb el cicle reproductiu. • Reconeixement de la classificació dels animals segons el desenvolupament de l’embrió. • Determinació del tipus de fecundació i reproducció dels ocells. • Compleció d’un text referit al cicle biològic d’una planta. (4)

Revista de ciència • Utilització del diccionari i redacció de frases. • Anàlisi d’un text referent a la diversitat dels organismes. • Determinació de l’origen de la reproducció sexual i del tipus de reproducció present en els primers éssers vius. Reconeixement de la importància de

la reproducció sexual, la seva diferenciació respecte de la asexual i de l’avantatge que la sexual té en relació amb la homogeneïtat que dóna la segona. • Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació. (5)

Page 19: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

19

Sessió Activitats 1. Correcció de la prova. Presentació del tema. Prèviament han estat avisats que el bloc de C. Naturals tenen

l’Avaluació Inicial. Es realitza a l’aula d’informàtica. Plantejaments de dubtes que han sorgit a l’A.I. Exercicis “Per començar”

2. Correcció.Explicació Formes de nutrició i principi de fotosíntesi. Exercicis: 1 al 3. 30, 31.32

3. Correcció d’exercicis. Explicació de la fotosíntesi, fase lluminosa i fosca. Diferenciació entre ambdues. Activitats: 4 al 5; 33, 34.

4. Correcció d’exercicis. Nutrició animals, en els animals i les plantes. Exercicis: 6 al 12; 35, 36.

5. Explicació respiració, un procés cel·lular. Exercicis: 13 al 15; 37

6. Correcció exercicis. Explicació entre cèl·lula i medi; reproducció cel·lular. Exercicis 17 al 22; 37 al 40.

7. Desenvolupament del mapa conceptual i els exercicis a realitzar. Plantejament de dubtes a mida que s’elabora. Exercicis 16 al 21.

8. Correcció. Fem ciència. Exercicis per a realitzar durant la classe 22 al 25.

9. Correcció. Fem ciència. Exercicis 26 al 29.

10. Correcció. Revista de Ciència. Exercicis 1 al 6. Aula d’informàtica (apartat TIC) Cal presentar-ho al bloc. A més a més.

11. Correcció i apartat “A més a més”.

12. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

13. PProva escrita.

Page 20: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

20

Unitat 5. Els ecosistemes. Relacions tròfiques OBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

AVALUACIÓ

• Explicar, amb exemples, el concepte d’ecosistema. • Reconèixer els components d’un ecosistema. • Classificar els organismes d’un ecosistema segons la funció alimentària que fan. • Saber la diferència entre la circulació de la matèria i la de l’energia per l’ecosistema. • Comprendre la importància de l’equilibri en els ecosistemes. • Reconèixer el caràcter dinàmic dels ecosistemes i la influència humana sobre aquests. • Descriure els tipus d’energia que utilitzen els humans.

• Anàlisi i caracterització d’un ecosistema proper tot identificant el paper de cadascun dels elements que el configuren. • Diferenciació de nivells tròfics i elaboració de cadenes i xarxes tròfiques. • Diferenciació de la circulació de matèria i energia en l’ecosistema. • Reconeixement d’interaccions d’autoregulació en els ecosistemes. • Identificació de semblances i diferències entre ecosistemes. • Valoració de les possibles conseqüències de la modificació dels ecosistemes, en termes de transferència de matèria i energia. • Estimació dels avantatges de l’ús de la biomassa com a font d’energia. • Valoració de la importància que té per a la nostra salut la bioacumulació de contaminants.

• Valorar la utilització del mètode científic. • Desenvolupar estratègies per descriure, explicar i predir fenòmens relacionats amb problemes socialment rellevants. • Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions per mitjà de diferents modes comunicatius. • Tenir en compte punts de vista diferents del propi. • Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diferents fonts. • Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar. • Utilitzar els coneixements apresos per dissenyar i argumentar plans d’actuació orientats a estalviar l’energia i preservar ecosistemes naturals. • Analitzar els problemes del nostre entorn i els globals del planeta i fomentar les opinions i l’actuació responsable.

• Plantejar preguntes investigables i dissenyar petites investigacions per donar-hi resposta. • Identificar els components d’un ecosistema. • Interpretar alguns canvis que s’observen en el medi a conseqüència de la seva evolució natural o per l’acció humana. • Identificar el paper dels productors en els ecosistemes com a reguladors de l’energia disponible per tots els altres nivells tròfics a partir de l’anàlisi d’una situació problema. • Justificar la funció dels components biòtics i abiòtics d’un ecosistema proper i valorar-ne la diversitat. • Representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els éssers vius d’un ecosistema proper, així com deduir-ne possibles conseqüències d’algun canvi. • Analitzar la incidència de l’ús dels combustibles fòssils sobre els ecosistemes.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DE L’ALUMNE Per començar

Page 21: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

21

• Recerca del terme ecosistema. Reconeixement de l’escull coral·lí com un ecosistema. • Determinació de l’origen de l’energia que necessiten els éssers vius per poder viure. • Reconeixement de la importància de les plantes a la Terra.

Activitats de la unitat

• Identificació de les parts de la biosfera i de les seves funcions. • Anotació de l’altura màxima a la qual poden viure alguns éssers vius. • Explicació de la diferència entre ecosistema i biòtop. • Identificació dels factors del medi que determinen el tipus d’organismes que hi poden habitar. • Ordenació i definició dels conceptes ecosistema, població, comunitat i ecosfera de més a menys amplitud. • Reconeixement de la relació entre els factors ambientals i les adaptacions dels éssers vius. • Indicació del factor ambiental, biòtic i abiòtic, que provoquen una sèrie d’adaptacions donades. • Classificació, segons el tipus d’alimentació, d’una sèrie d’éssers vius. • Determinació si un carnívor pot ser consumidor secundari i terciari a la vegada. • Identificació de les cadenes tròfiques que s’esdevenen en una xarxa tròfica. • Identificació i representació de cadenes tròfiques a partir d’una xarxa tròfica donada. • Reconeixement de la importància que té cada una de les baules d’una cadena tròfica. • Reconeixement de la importància de la fotosíntesi per a la vida. • Reconeixement de la importància dels productors en un ecosistema. • Determinació del paper dels descomponedors en el reciclatge de la matèria en un ecosistema. • Identificació i determinació de la relació existent entre els productes inicials i els finals en els processos de respiració i de fotosíntesi. • Identificació de l’afecció sobre el creixement de la població de la natalitat, la mortalitat, l’emigració i la immigració. • Reconeixement que al final d’una successió ecològica, en formar-se un bosc, aquest ja no evoluciona • Raonament dels efectes que tindria sobre un bosc un any de sequera. • Reconeixement de la importància dels incendis forestals sobre les persones i sobre el medi natural. • Determinació de la repercussió de l’emissió de gasos provinents de la combustió del carbó i del petroli sobre l’equilibri de gasos atmosfèrics. • Indicació d’un exemple de l’ús de la biomassa com a font d’energia en les societats humanes primitives. • Ordenació de les fonts energètiques segons la importància que tenen en els països desenvolupats. • Ordenació de les fonts energètiques donades segons si són renovables o no. Determinació de la seva importància quantitativa. • Reconeixement de la importància de les fonts energètiques renovables.

Mapa conceptual

• Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats. • Reconeixement de la diferenciació entre biòtop i comunitat. • Determinació de l’origen de l’energia que finalment utilitzen els organismes d’un ecosistema.

Page 22: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

22

• Classificació dels factors ambientals d’un ecosistema. Fem ciència

• Determinació de la mesura real d’una mosca observada al microscopi a diferents augments. • Reconeixement de l’existència d’una fauna microscòpica en mostres de sòl. • Determinació dels sistemes d’observació més adequats per observar una mostra de sòl. • Raonament dels efectes que té la llum sobre els organismes que viuen en el sòl. • Representació gràfica dels diferents organismes observats en una mostra de sòl.

Activitats d’aplicació i relació

• Explicació de la diferència entre biosfera i ecosfera. • Identificació dels components vius i no vius que apareixen en una fotografia. • Identificació dels factors abiòtics que caracteritzen un ecosistema marí. • Reconeixement de la importància de la forma en un insecte pal. • Raonament del perquè de l’adquisició de la forma en un insecte pal al llarg del temps. • Determinació del nivell tròfic corresponent als organismes omnívors. • Classificació d’organismes en productors, consumidors i descomponedors. • Representació de cadenes tròfiques. • Representació d’una xarxa tròfica senzilla. • Reconeixement del que passaria en un ecosistema si en desaparegués algun dels components. • Justificació de la importància dels productors i dels descomponedors en l’ecosistema. • Justificació de la importància de la llum solar per al funcionament de l’ecosistema. • Reconeixement del procés que utilitzen els éssers vius per alliberar l’energia dels aliments mitjançant l’oxigen. • Reconeixement de la importància d’adobar els camps de conreu. • Determinació del procés pel qual els éssers vius capten l’energia lluminosa. • Justificació de la importància de la llum solar per al funcionament de l’ecosistema. • Reconeixement del procés que utilitzen els éssers vius per alliberar l’energia dels aliments mitjançant l’oxigen. • Identificació de la causa que fa pujar la temperatura corporal en fer exercici. • Reconeixement que el flux d’energia en l’ecosistema no és cíclic. • Descripció d’un dels recorreguts que pot efectuar un àtom de carboni pels éssers vius d’un ecosistema. • Reconeixement que el flux de matèria en l’ecosistema és cíclic. • Justificació de la importància dels descomponedors en l’ecosistema. • Determinació del nivell tròfic corresponent a les diverses fases de la metamorfosi d’una granota. • Reconeixement dels avantatges que pot suposar el fet que dos organismes de la mateixa espècie, però en diferents estadis de desenvolupament, es

nodreixin d’aliments diferents. • Reconeixement del paper que fan les espècies invasores sobre els ecosistemes.

Page 23: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

23

• Determinació dels sistemes d’autoregulació de les poblacions en un ecosistema. • Interpretació d’una gràfica referent a l’evolució del nombre d’individus de dues poblacions al llarg del temps en un ecosistema. • Reconeixement que la caça desmesurada d’un organisme pot afectar-ne d’altres en el mateix ecosistema. • Reconeixement de les conseqüències diferents que tenen sobre l’atmosfera la utilització de les energies renovables respecte de les no renovables.

(0) Activitats d’aprofundiment

• Justificació del perquè de l’acumulació dels contaminants tòxics en els diferents organismes d’una cadena tròfica. • Reconeixement que la bioacumulació pot produir efectes nocius en les persones. (1)

Autoavaluació

• Relació d’una sèrie de definicions amb el seu terme corresponent. • Compleció d’unes frases relacionades amb l’ecosistema. • Compleció d’una taula amb exemples de factors abiòtics i biòtics. • Identificació de les adaptacions corresponents a plantes que viuen en llocs secs. • Determinació de la veracitat o la falsedat d’una sèrie d’afirmacions. • Determinació de les condicions que permeten que un ecosistema estigui en equilibri. • Enumeració de tres activitats humanes que poden causar alteracions en l’ecosistema i degradar-lo. • Ordenació seqüencial dels elements d’una successió ecològica. • Identificació de l’afirmació correcta corresponent als combustibles fòssils. (2)

Revista de ciència • Utilització del diccionari i redacció de frases. • Anàlisi d’un text referent a les espècies invasores. • Definició del concepte espècie invasora i determinació dels mecanismes d’entrada en un nou espai que fan que aquesta espècie pugui produir

efectes negatius sobre les espècies autòctones. Identificació de possibles mecanismes de control a aquesta entrada. • Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació. (3)

Sessió Activitats 1. Presentació del tema. Prèviament han estat avisats que el bloc de C. Naturals tenen l’Avaluació Inicial. Es realitza a

l’aula d’informàtica. Plantejaments de dubtes que han sorgit a l’A.I. Exercicis “Per començar”

Page 24: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

24

2. Explicació oganismes unicel·lulars i pluricel·lulars, estructura de la cèl·lula. Activitats : 1 al 8

3. Correcció d’exercicis. Explicació de les cèl·lules animal i vegetal. Activitats: 9 al 13.

4. Correcció d’exercicis. Observació al microscopi d’ambdues cèl·lules. Full de l’experiència.

5. Dubtes a l’hora de realitzar l’activitat del laboratori. Explicació Nutrició, relació. Exercicis: 14 a 19.

6. Correcció exercicis. Explicació entre cèl·lula i medi; reproducció cel·lular. Exercicis 17 al 22.

7. Desenvolupament del mapa conceptual i els exercicis a realitzar. Plantejament de dubtes a mida que s’elabora. Fem ciència. Exercicis 30 al 36.

8. Correcció. Exercicis per a realitzar durant la classe 37 al 44.

9. Correcció i Revista de ciència./Aula d’informàtica.

10. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

11. PProva escrita.

Page 25: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

25

Sessió Activitats 12. Presentació del tema. Prèviament han estat avisats que el bloc de C. Naturals tenen l’Avaluació Inicial. Es realitza a

l’aula d’informàtica. Plantejaments de dubtes que han sorgit a l’A.I. Exercicis “Per començar”

13. Explicació oganismes unicel·lulars i pluricel·lulars, estructura de la cèl·lula. Activitats : 1 al 8

14. Correcció d’exercicis. Explicació de les cèl·lules animal i vegetal. Activitats: 9 al 13.

15. Correcció d’exercicis. Observació al microscopi d’ambdues cèl·lules. Full de l’experiència.

16. Dubtes a l’hora de realitzar l’activitat del laboratori. Explicació Nutrició, relació. Exercicis: 14 a 19.

17. Correcció exercicis. Explicació entre cèl·lula i medi; reproducció cel·lular. Exercicis 17 al 22.

18. Desenvolupament del mapa conceptual i els exercicis a realitzar. Plantejament de dubtes a mida que s’elabora. Fem ciència. Exercicis 30 al 36.

19. Correcció. Exercicis per a realitzar durant la classe 37 al 44.

20. Correcció i Revista de ciència./Aula d’informàtica.

21. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

22. PProva escrita.

Page 26: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

26

Unitat 6. La diversitat d’ecosistemes

OBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

AVALUACIÓ

• Descriure els diferents biomes presents a la Terra segons la seva distribució climàtica.

• Identificació de les masses forestals més característiques presents a Catalunya, així com dels seus elements més característics.

• Reconèixer els diferents biomes aquàtics presents tant en aigües dolces com salades, i també els seus elements més característics.

• Comprendre la importància de l’existència dels espais naturals i de la seva conservació.

CONTINGUTS

• Anàlisi i caracterització dels diferents biomes terrestres.

• Identificació de semblances i diferències entre les principals masses forestals catalanes.

• Diferenciació dels biomes aquàtics a partir de la interacció de les variables més significatives que els constitueixen.

• Reconeixement de la importància de l’existència dels espais protegits.

• Estimació per la biodiversitat resultant de l’existència dels diferents biomes terrestres.

• Reconeixement de la importància de les masses forestals com a pulmons verds.

• Valoració de les possibles conseqüències de l’alteració dels ecosistemes.

• Desenvolupar estratègies

per descriure, explicar i predir fenòmens relacionats amb problemes socialment rellevants.

• Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius.

• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diferents fonts.

• Analitzar dades i interpretar dibuixos i gràfics.

• Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar.

• Utilitzar els coneixements apresos per dissenyar i argumentar plans d’actuació orientats a la preservació dels ecosistemes naturals.

• Analitzar els problemes del nostre entorn i els globals del planeta i fomentar les opinions i l’actuació responsable.

• Plantejar preguntes investigables i dissenyar petites investigacions per donar-hi resposta.

• Identificar els diferents biomes, tant terrestres com aquàtics.

• Identificar les semblances i les diferències entre els diferents biomes, i també entre els seus components.

• Identificar les variables més característiques dels diferents biomes.

• Reconèixer l’existència i la importància dels espais protegits i dels seus components biòtics.

Page 27: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

27

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Per començar

• Reconeixement que l’orientació determina la presència d’un tipus de vegetació o un altre. • Recerca del terme bioma. Determinació de la característica que presenta el bioma del bosc mediterrani. • Recerca dels usos terapèutics del castanyer d’Índia.

Activitats de la unitat

• Reconeixement de les diferències existents, pel que fa a la vegetació, entre les selves i les sabanes. • Relació dels termes de dues columnes referits als diferents biomes. • Reconeixement de la diferència de les fulles dels arbres dels boscos atlàntics i dels mediterranis. • Determinació de la causa que fa que els boscos mediterranis siguin més vulnerables als incendis forestals que no pas els atlàntics. • Determinació del tipus de bosc (atlàntic o mediterrani) en què habiten una sèrie d’éssers vius donats. • Identificació de les diferències existents entre els rius i els llacs. • Justificació de la veracitat o la falsedat d’una sèrie d’afirmacions referides als biomes aquàtics. • Recerca d’informació sobre el paper que fa la posidònia al litoral mediterrani. • Classificació d’una sèrie d’éssers vius donats segons el tipus d’organisme aquàtic (plàncton, bentos o nècton). • Explicació de les raons per les quals els espais naturals experimenten la pressió de l’espècie humana i com es pot evitar. • Recerca dels principals tipus d’espais naturals protegits i presents a Catalunya. • Recerca al diccionari del terme veda. Reconeixement de la importància de la veda per a la caça i la pesca.

Mapa conceptual

• Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats. • Identificació dels criteris de classificació dels diferents biomes. • Enumeració dels biomes terrestres més importants. • Reconeixement de les diferències existents entre els arbres del bosc mediterrani i de l’atlàntic. • Identificació del tipus de bioma referit a un llac i a un mar.

Fem ciència

• Identificació del mes en què la temperatura és la màxima de l’any i del mes en què és la més baixa, a partir de la interpretació d’un climograma. • Raonament del tipus de precipitació segons la informació donada per un climograma. • Reconeixement de la utilització de dues escales diferents per a la temperatura i la precipitació en un climograma.

Page 28: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

28

• Reconeixement de la importància de la presa de dades regulars al llarg d’un període d’estudi determinat. • Raonament del perquè s’ha inclòs en un estudi sobre la mallerenga la mida de les fulles. • Reconeixement que el nombre de pollets en un niu no és igual que el nombre d’ous presents en un niu. • Descripció de l’afecció que tindria sobre els brots tendres l’acció d’una plaga de pugó.

Activitats d’aplicació i relació

• Identificació dels diferents biomes a partir d’una sèrie de característiques donades. • Determinació de la zona climàtica en què es troba la península Ibèrica a partir de la interpretació d’un mapa climàtic. • Identificació dels climes que predominen a la península Ibèrica. • Identificació d’altres àrees geogràfiques on es troben els mateixos ecosistemes similars als de l’Estat espanyol. • Identificació d’una sèrie de plantes a partir de les seves imatges. • Determinació i raonament del tipus de clima al qual pertanyen una sèrie de plantes donades. • Identificació dels tipus de boscos que apareixen en el vessant solà i en l’obac d’una muntanya. • Determinació del grau d’humitat i de la quantitat de llum que necessiten l’avet i el pi roig. • Reconeixement de l’existència de fagedes només a les obagues. • Identificació de l’arbre més resistent al fred hivernal en una muntanya determinada. • Identificació del lloc de Catalunya on es podria trobar una determinada muntanya. • Compleció d’una taula a partir d’una sèrie de factors climàtics i biòtics referits al bosc atlàntic i al mediterrani. • Descripció de les fulles dels oms i determinació si aquests són caducs o perennes. • Reconeixement de la importància dels fongs com a productors de malalties en determinats arbres. • Descripció de les fulles de les coníferes en relació amb l’adaptació a la manca d’aigua. Determinació si són arbres caducs o perennes. • Reconeixement de la forma dels avets amb el medi en què viuen. • Descripció de les fulles dels roures i dels faigs i determinació de l’estratègia que fan servir per resistir els hiverns freds. • Raonament del perquè d’una determinada distribució de tres espècies de peixos en diferents trams d’un riu. • Identificació de les àrees on es poden trobar carpes i salmons segons la concentració d’oxigen present en un riu. • Raonament del perquè la desaparició de la posidònia pot tenir conseqüències greus sobre l’ecosistema costaner mediterrani. • Determinació de les causes que gairebé han provocat la desaparició de les àguiles imperials ibèriques. • Descripció de les mesures que poden dur a terme l’Administració i la societat per mirar de salvar l’espècie. • Realització d’un petit informe sobre tres espècies autòctones que estiguin en perill d’extinció a partir de la descripció dels aspectes següents: hàbitat,

morfologia, costums, alimentació i actuacions que es duen a terme per protegir-les. • Indicació del màxim i del mínim de temperatura anual i del mes en què es produeix a partir de l’anàlisi de diferents climogrames. • Explicació del tipus de precipitació present al llarg de l’any i càlcul del total de precipitacions anual. • Justificació del tipus de bioma en què es poden associar els climogrames donats.

Activitats d’aprofundiment

• Interpretació d’una gràfica per explicar l’evolució del fitoplàncton i del zooplàncton al llarg d’un anys i la seva relació amb el creixement dels peixos.

Page 29: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

29

• Determinació del període amb màxim nombre d’individus de cada tipus de plàncton. • Raonament de les causes que poden provocar la disminució de fitoplàncton en les diverses èpoques de l’any.

Autoavaluació

• Compleció d’una sèrie de frases referides als biomes. • Identificació de l’espècie que no forma part d’una sèrie d’ecosistemes donats. • Relació de dues columnes de mots referides als biomes aquàtics. • Determinació de la falsedat o la veracitat de diferents frases referides al plàncton. • Determinació del terme més adient en una sèrie de frases sobre els biomes aquàtics. • Enumeració de quatre espècies protegides a Catalunya.

Revista de ciència

• Utilització del diccionari i redacció de frases. • Anàlisi d’un text referent a la repoblació forestal. • Raonament de la funció de la repoblació forestal en zones afectades per incendis forestals i determinació de les espècies més utilitzades per a

aquest fi. • Explicació del paper del pi en el procés de regeneració posterior a un incendi com a estratègia adaptativa al clima mediterrani. • Enumeració de les mesures que caldria adoptar, tant de manera individual com col·lectiva, per tal de disminuir la quantitat d’incendis que tenen lloc

any rere any a Catalunya. • Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació.

Sessió Activitats 1. Presentació del tema. Prèviament han estat avisats que el bloc de C. Naturals tenen l’Avaluació Inicial.

Plantejaments de dubtes que han sorgit a l’A.I. Exercicis “Per començar”

2. Explicació ecosistemes i diferenciació entre biomes terrestres Activitats : 1 al 7

3. Correcció d’exercicis. Explicació dels biomes aquàtics . Activitats: 8 al 12.

4. Correcció d’exercicis. Biodicversitat . Exercicis 13-19

5. Explicació dels pulmons verds (masses forestals)

6. Correcció exercicis. Explicació Treball per parelles sobre diferents ecosistemes terrestres.

Page 30: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

30

7. 8. 9. 10. 11. P12. 13. 14.

Realització del treball en Word i posterior presentació en Power Point

Page 31: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

31

Unitat 7. Els processos geològics externs OBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

AVALUACIÓ

• Identificar la meteorització de les roques. • Assenyalar les diferències entre la meteorització física i la química. • Identificar canvis en la superfície de la Terra causats per agents geològics externs. • Descriure el procés de formació d’un sòl. • Analitzar les característiques d’una mostra de sòl. • Conèixer les activitats humanes que causen la degradació i la pèrdua del sòl.

• Identificació de canvis a la

superfície de la Terra causats per agents geològics externs.

• Reconeixement de la meteorització de les roques i de l’acció d’alguns agents externs en el modelatge del relleu.

• Reconeixement de l’acció dels agents geològics externs.

• Determinació dels components, de la textura i del perfil dels sòls.

• Identificació dels factors de degradació dels sòls i de les mesures de protecció.

• Anàlisi de la incidència d’algunes actuacions individuals i col·lectives en relació amb els impactes de l’activitat humana en algun medi o indret concret.

• Valoració de la importància del sòl per als éssers vius en general i per a l’espècie humana en particular.

• Valorar la utilització del mètode científic.

• Desenvolupar estratègies per descriure, explicar i predir fenòmens relacionats amb problemes socialment rellevants.

• Reconèixer que el coneixement científic evoluciona a partir de la investigació i de les diverses maneres d’interpretar els fenòmens.

• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diferents fonts.

• Desenvolupar la imaginació i la creativitat.

• Analitzar els problemes del nostre entorn i els globals del planeta i fomentar les opinions i l’actuació responsable.

• Conèixer en què consisteix la meteorització de les roques i el tipus de meteorització que afecta una roca determinada.

• Explicar el procés de formació del sòl i descriure’n la composició i les característiques.

• Ser conscient que els sòls es formen molt a poc a poc i que es poden destruir molt de pressa.

Page 32: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

32

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Per començar • Reconeixement dels canvis experimentats en la superfície de les roques a causa de la meteorització. • Utilització del diccionari. Identificació de les causes que produeixen la meteorització en els edificis antics. • Comparació i raonament de les alteracions que es produeixen en els murs interiors i exteriors dels edificis. Activitats de la unitat • Identificació dels tipus de meteorització en climes diferents. • Reconeixement de la meteorització produïda per un arbre en el sòl. • Identificació del tipus de meteorització produïda pels líquens. • Compleció d’un mapa conceptual referit als agents geològics externs. • Reconeixement que la meteorització és un pas previ a l’erosió. • Reconeixement de com l’erosió pot modificar l’altura de les muntanyes. • Identificació de l’estat de compactació/disgregació de les roques a partir de fotografies. Explicació dels processos de disgregació. • Identificació a través de fotografies de processos geològics. • Determinació de la falsedat o la veracitat de determinades afirmacions referides a la formació del sòl. Correcció de les frases falses. • Raonament de la diferència de temps en el procés de formació d’un sòl autòcton i un d’al·lòcton. • Reconeixement dels elements que componen un sòl perquè es pugui considerar com a tal. • Identificació de processos capaços de canviar la composició del sòl. • Reconeixement de les característiques del sòl segons la seva composició. • Càlcul de la quantitat de terra que remouen els cucs de terra d’un sòl fèrtil en un període de temps determinat. • Enumeració d’animals edàfics. • Resum de les funcions que duen a terme els organismes en la formació i el desenvolupament del sòl. • Explicació de la funció dels organismes productors, consumidors i descomponedors d’un ecosistema. • Compleció d’un dibuix amb les relacions tròfiques que s’estableixen entre els components d’un sòl. • Utilització del diccionari i establiment de la diferència entre els termes cercats. • Redacció d’una frase utilitzant dos termes donats. • Establiment de la diferència entre dos termes donats. • Compleció d’una frase referida a la degradació i la pèrdua de sòls. • Identificació dels motius que fan que la població forestal es desenvolupi en zones altes i vessants amb pendent. • Justificació del fet que els solcs dels camps no s’han de fer a favor del pendent. Mapa conceptual • Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats.

Page 33: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

33

• Identificació del concepte meteorització. • Enumeració dels processos geològics externs. • Reconeixement de les característiques que permeten diferenciar els sòls. Fem ciència • Simulació i reconeixement que l’efecte de les onades a la costa depèn de la seva intensitat i orientació. • Simulació i reconeixement que l’efecte del vent depèn de la seva intensitat i del pes de les partícules que arrossega. • Simulació i reconeixement de l’erosió fluvial diferencial en el curs alt o baix d’un riu. • Reconeixement que el contingut d’oxigen d’una mostra de sòl és l’origen de les bombolles d’aire quan es posa la mostra en aigua. • Reconeixement que remenant intensament l’aigua i una mostra de sòl en una ampolla s’afavoreix que els materials es distribueixin d’acord amb les seves

densitats. • Reconeixement de l’ordenació de més densitat a menys densitat de la matèria orgànica que conté una mostra de sòl barrejada amb aigua. • Reconeixement de la realització d’un procés experimental per determinar el tipus de sòl. Activitats d’aplicació i relació • Identificació del tipus de meteorització en una roca. • Identificació dels factors que fan que moltes pedres s’alterin més ràpidament a les ciutats que en el seu lloc d’origen. Identificació del tipus de meteorització. • Reconeixement de la relació entre la resistència de les roques i el tipus de meteorització al qual estiguin sotmeses. • Raonament de la facilitat de formació d’un sòl autòcton en dues regions amb característiques diferents. • Identificació del tipus de sòl segons la seva resposta a l’aigua i a les plantes que hi creixen. • Anàlisi de les característiques del sòl segons la seva composició. • Determinació del percentatge d’aigua d’un sòl a partir de la descripció d’un procediment experimental. • Identificació dels horitzons del sòl a partir de l’observació del seu perfil. • Identificació del tipus d’animals consumidors que es troben al sòl. Relació entre dieta i hàbitat. • Elaboració i interpretació d’una gràfica a partir d’una taula que relaciona el nombre d’organismes per cm3 en diferents horitzons d’un sòl en moments diversos. • Disseny d’un procediment experimental per determinar la capacitat de retenció d’aigua de diferents tipus de sòls. • Identificació del usos de la fusta provinent de la tala de boscos. • Reconeixement de la influència de la tala de boscos en la disponibilitat de fusta en el futur. • Descripció d’imatges que representen els canvis produïts en una zona que havia estat un bosc i que ara no té vegetació. • Compleció d’una taula referent a les propietats del sòl. Activitats d’aprofundiment • Identificació en un mapa de les zones amb perill de desertització de l’Estat espanyol. • Enumeració de mesures per evitar la desertització.

Page 34: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

34

Autoavaluació • Identificació dels agents geològics externs com els causants dels canvis a la superfície terrestre. • Identificació de la definició de meteorització. • Reconeixement del tipus de modificacions que produeixen la pluja i els gasos de l’atmosfera sobre les roques. • Reconeixement del tipus de meteorització que produeixen els éssers vius sobre les roques. • Identificació dels processos geològics que predominen en la meteorització física. • Identificació de l’ordre correcte de les etapes de la formació del sòl. • Reconeixement de les condicions que afavoreixen la formació d’un sòl. • Enumeració dels components fonamentals del sòl. • Identificació de l’horitzó més superficial del sòl. • Identificació de les activitats que afavoreixen la degradació i la pèrdua de sòls. Revista de ciència • Utilització del diccionari i redacció de frases. • Anàlisi d’un text referent a la pluja àcida. • Elaboració d’una llista entre tota la classe de propostes, tant de manera individual com col·lectiva, per tal d’evitar o minimitzar la quantitat de

contaminants atmosfèrics que produeixen la pluja àcida. • Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació.

Sessió Activitats 1. Presentació del tema. Exercicis “Per començar”

1. 2. Explicació canvis a la superfície de la Terra causats per agents geològics externs. Activitats : 1 al 5

3. Correcció d’exercicis. Explicació del modelatge del relleu i l’acció dels agents geològics externs. Activitats: 6 al 12.

4. Correcció d’exercicis. Textura i perfils del sòl.

5. Anàlisi de la incidència dels agents meteorològics. Activitats: 13-20

6. Correcció exercicis. Preparació del debat sobre les activitats humanes i les conseqüents afectacions als éssers vius.

Page 35: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

35

7. Debat preparat anteriorment.

8. Desenvolupament del mapa conceptual i els exercicis a realitzar. Plantejament de dubtes a mida que s’elabora. Fem ciència. Exercicis 30 al 36.

9. Correcció. Exercicis per a realitzar durant la classe 37 al 44.

10. Correcció i Revista de ciència./Aula d’informàtica.

11. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

12 Prova escrita.

Page 36: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

36

Unitat 9. Les roques i els seus orígens OBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

AVALUACIÓ

• Conèixer els grans grups de roques segons l’origen, la textura i la disposició en la natura.

• Identificar el cicle de les roques com un procés dinàmic.

• Reconèixer la diversitat existent entre els tipus de roques, i els grups classificadors més importants de cada una.

• Identificar els usos més comuns de les roques i la seva influència sobre la història de l’ésser humà.

• Interpretar un mapa geològic com a eina per permetre conèixer la distribució en un territori dels diversos tipus de roques.

• L’origen de les roques metamòrfiques. Factors que influeixen en la seva formació.

• Les roques metamòrfiques. Classificació.

• Els diferents usos de les roques.

• Els mapes geològics. Aspectes generalls

• Caracterització dels processos de formació de les roques sedimentàries.

• Descripció dels processos de formació de les roques magmàtiques i metamòrfiques.

• Identificació i relació de les propietats de les roques amb el seu origen.

• Representació de les roques en mapes geològics.

• Identificació dels usos de les roques en la construcció i en la indústria.

• Identificació dels recursos energètics fòssils: gas, carbó i petroli.

• Reconeixement del caràcter cíclic del procés de formació de les roques.

• Estimació de la importància social i econòmica de les roques i, especialment, les utilitzades com a combustibles fòssils.

• Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions mitjançant diferents modes comunicatius.

• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de fonts diverses.

• Analitzar dades i interpretar dibuixos i gràfics.

• Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar.

• Fer-se preguntes i imaginar respostes sobre el que succeeix en l’entorn.

• Analitzar els problemes del nostre entorn i els globals del planeta i fomentar les opinions i l’actuació responsable.

• Utilitzar el coneixement de

l’acció dels agents geològics interns per interpretar la gènesi de les roques metamòrfiques i magmàtiques.

• Reconèixer exemples dels grans grups de roques a partir de les seves característiques més importants.

• Interpretar les característiques del relleu i de les roques a partir de l’energia interna del planeta.

• Proposar hipòtesis sobre el possible origen d’una roca trobada en un indret concret tot justificant els possibles canvis soferts en el temps.

• Entendre i relacionar les modificacions que produeixen els éssers vius sobre les roques.

Page 37: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

37

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Per començar

• Utilització del diccionari científic. Identificació de la substància o substàncies que permeten la cimentació dels fragments de les roques. • Determinació de l’origen de les formes arrodonides i prominents que caracteritzen determinats grups de roques. • Reconeixement de la possibilitat que una roca sedimentària pugui tenir components d’altres tipus de roques.

Activitats de la unitat

• Reconeixement de les diferències existents entre els processos geològics externs i els interns. • Identificació del tipus de roques, així com del criteri que s’ha seguit, a partir d’unes imatges. • Identificació dels processos que originen una sèrie de transformacions donades. • Compleció d’una frase relacionada amb el cicle de les roques. • Utilització del diccionari científic. • Determinació de la veracitat i la falsedat d’una sèrie d’afirmacions relacionades amb el cicle de les roques. • Compleció del cicle de les roques tot afegint els termes diagènesi i metamorfisme. • Identificació de les semblances i les diferències entre sorra i gres. • Enumeració d’exemples de roques organògenes. • Compleció amb els termes adequats d’un paràgraf corresponent a les roques magmàtiques. • Enumeració de les diferències existents entre el gabre i el basalt. • Reconeixement que un augment de la temperatura a la qual una roca està sotmesa, en un procés metamòrfic, pot provocar canvis en aquesta roca. • Reconeixement que l’acció d’una temperatura i una pressió elevades pot provocar en una roca una sèrie de canvis que poden arribar a transformar-la

en una altra. • Determinació de les diferències existents entre el marbre i la quarsita. • Reconeixement de les diferències existents entre una roca ornamental i una roca de construcció. • Identificació dels tipus de roques que formen els anomenats combustibles fòssils. • Definició del concepte mapa geològic. • Identificació dels tipus de roques que formen les diverses unitats de relleu de Catalunya. • Identificació de la unitat de relleu i enumeració de les roques presents en una localitat determinada. • Associació de la unitat de relleu amb els tipus de roques.

Activitats d’aplicació i relació

Page 38: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

38

• Enumeració de les característiques que s’utilitzen per conèixer l’origen de les roques. • Identificació de la roca que resulta de la compactació de les sorres de les dunes, així com del grup al qual pertany. • Determinació del procés que permet reconèixer si una roca és calcària. • Identificació de la roca que resulta de la precipitació del carbonat de calci dissolt en l’aigua, així com del grup al qual pertany. • Enumeració dels tipus de carbó, i també dels seus usos. • Realització d’una gràfica que representa l’evolució del consum del carbó al llarg d’un temps. • Reconeixement de la impossibilitat de mantenir el consum de carbó al llarg del temps. • Identificació del tipus de roca que es forma segons la mida dels seus cristalls. • Reconeixement de la relació existent entre el temps de solidificació i el grau de cristal·lització. • Identificació del tipus de roca que presenta porus, i també de l’origen d’aquests porus. • Elaboració d’un mapa conceptual amb els termes roques magmàtiques, roques volcàniques, roques plutòniques, mal cristal·litzades i ben

cristal·litzades. • Reconeixement de l’existència, de l’origen i del tipus de roques relacionades amb la foliació. • Reconeixement que el procés de metamorfisme té un origen intern. • Justificació dels tipus de roques presents en una zona determinada. • Relació dels termes referits al tipus de roques, la seva definició i exemples. • Compleció d’un gràfic relacionat amb els processos de formació d’una roca. • Situació en una gràfica P/T dels diferents estadis en què una roca es va transformant, així com de l’inici del metamorfisme. • Identificació d’una roca a partir de la seva descripció. • Identificació del lloc de formació d’una sèrie de roques. • Identificació dels processos geològics i del grup de roques associats a la realització d’una simulació sobre la seva formació. • Identificació del tipus de roques a partir d’una sèrie de fotografies donades.

Autoavaluació

• Relació d’unes definicions donades amb el tipus de roca. • Reconeixement que les condicions de formació determinen el tipus de roca final. • Identificació del tipus de roca a la qual pertanyen els carbons. • Reconeixement que el temps de refredament repercuteix sobre la cristal·lització dels materials que formen les roques magmàtiques. • Identificació de la condició per la qual es forma una roca metamòrfica. • Determinació del tipus de roca que presenta un aspecte vitri. • Identificació de la diferència entre el granit i el basalt. • Determinació de la falsedat o la veracitat d’una sèrie d’afirmacions sobre el metamorfisme. • Identificació de les roques metamòrfiques en una sèrie d’exemples donats.

Sessió Activitats

Page 39: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

39

1. Presentació del tema Exercicis “Per començar”.

2. 3. 4.

Realització dels esquemes corresponents als diferents tipus de roques i exemples pràtics.

5. 6. 7. 8. 9. 10. 11.

Pràctiques de roques amb una taula on s’analitza cada tipus de roca segons les seves característiques

12. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

13. PProva pràctica de 10 roques.

14. Repàs dels conceptes de les diferents famílies de roques.

15. PProva teòrica

Page 40: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

40

Unitat 10. Moviment i forces OBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

AVALUACIÓ

• Reconèixer la necessitat d’un sistema de referència per descriure el moviment. • Analitzar i representar moviments uniformes i variats. • Conèixer la relació entre força i deformació i entre força i moviment. • Distingir entre massa i pes. • Relacionar els conceptes de força i pressió. • Resoldre problemes de moviment, força i pressióEl moviment. Moviment rectilini uniforme, moviment variat. • Les forces. • Forces i moviment. • Les forces com a interacció. Interacció gravitatòria. • Mesurament de forces. • La pressió. Pressió d’un sòlid. Pressió d’un fluid. La pressió atmosfèrica.

• Caracterització de les forces com a interacció. • Mesurament i representació gràfica de forces. • Diferenciació entre tipus de forces. • Anàlisi de fenòmens de la vida quotidiana que s’expliquen pel concepte de pressió. • Identificació de magnituds que descriuen moviments: posició, temps, velocitat i acceleració. • Caracterització del moviment rectilini. • Representació gràfica del moviment rectilini uniforme. • Anàlisi de casos d’equilibri de forces: repòs i m.r.u. • Reconeixement de l’efecte d’una força o suma de forces en moviments i deformacions. • Relació qualitativa entre força i moviment. Aplicació a la interpretació de causes d’accidents de trànsit. • Valoració de la multiplicació de la força mitjançant màquines. • Reconèixer la importància del rigor en la resolució de problemes. • Sensibilitzar-se sobre la responsabilitat i la prudència en la conducció de bicicletes i ciclomotors.

• Valorar la utilització del mètode científic.

• Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions mitjançant diferents modes comunicatius.

• Utilitzar el coneixement científic per actuar com a ciutadans responsables en la gestió sostenible del medi, amb la salut pròpia i la comunitària, en l’ús d’aparells i materials en la vida quotidiana.

• Efectuar mesuraments, analitzar dades, construir i interpretar dibuixos i gràfics.

• Representar, deduir i interpretar models matematitzats o representats geomètricament.

• Fer-se preguntes i imaginar respostes sobre el que succeeix en l’entorn.

• Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar.

• Identificar exemples especialment

significatius de forces com el pes i d’altres, on intervé la pressió.

• Establir relacions entre les forces i el moviment rectilini uniforme i el moviment accelerat dels cossos. • Explicar fenòmens quotidians relacionats amb les forces i el

moviment dels cossos

Page 41: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

41

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Per començar • Descripció de l’efecte del pes d’un cotxe sobre diferents paràmetres associats al seu moviment. • Raonament dels efectes del vent sobre el moviment d’un mòbil. • Utilització del diccionari i identificació de situacions que evidenciïn l’acció d’una força. Activitats de la unitat • Reconeixement de la necessitat d’un sistema de referència per determinar la posició d’un mòbil. Determinació de l’espai recorregut per un mòbil. • Raonament de la diferència entre posició i espai recorregut. • Càlcul de la velocitat d’un mòbil. Expressió de la velocitat en diferents unitats. • Càlcul de la velocitat de mòbils en el m.r.u. Reconeixement del pendent de les gràfiques e-t en el moviment rectilini uniforme. • Càlcul de la velocitat i representació de les gràfiques e-i i v-t en el moviment rectilini uniforme. • Raonament de la diferència entre velocitat instantània i velocitat mitjana. • Càlcul de l’acceleració d’un mòbil. • Càlcul de les forces que actuen sobre un cos tenint-ne en compte la intensitat i el sentit. • Càlcul de la força resultant de les forces que actuen sobre un cos. • Utilització del llenguatge matemàtic per descriure la llei de Hooke. • Descripció de situacions que varien la velocitat d’un cos i les forces que hi actuen. • Identificació de les forces que actuen en el moviment de desacceleració d’un mòbil. • Reconeixement que si velocitat d’un cos no varia, la força resultant de les forces que actuen sobre el cos és nul·la. • Reconeixement que un cos canvia la seva velocitat i/o el seu moviment si alguna força no equilibrada hi actua a sobre. Representació de la trajectòria. • Identificació de les diferents forces que actuen sobre objectes quotidians. • Identificació de la pressió que un cos exerceix sobre un altre per poder desplaçar-lo. • Raonament de la relació entre massa i pes. • Reconeixement de la força que exerceix la terra sobre els éssers vius. • Identificació de l’afirmació correcta pel que fa al pes de la Terra. • Explicació de l’eficiència de les palanques a partir de la realització d’un dibuix. • Càlcul del pes que es pot elevar segons les característiques del pla inclinat i la força exercida. • Identificació de la relació entre pes, superfície i pressió. • Càlcul de la pressió exercida sobre el terra per un cos de pes i superfície coneguda. • Càlcul de la superfície d’un cos en funció del pes i la pressió exercida. • Raonament de la necessitat d’expressar l’altura i la densitat d’un líquid en unes unitats determinades. • Càlcul de la pressió a la qual està sotmès el fons d’un recipient segons el líquid que contingui. • Comprovació experimental de la pressió atmosfèrica. • Raonament de l’efecte de la pressió atmosfèrica sobre diferents fluids.

Page 42: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

42

Mapa conceptual • Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats. • Identificació de les magnituds en les equacions matemàtiques del moviment. • Identificació del sistema de representació de forces. • Reconeixement de les pressions exercides per sòlids, líquids i gasos. Fem ciència • Determinació de l’espai i la velocitat mitjana d’un mòbil en una gràfica s-t. • Interpretació d’una gràfica s-t i extracció d’informació. • Identificació del tipus de moviment a través de la realització d’una experiència senzilla. • Reconeixement del fet que les velocitats instantània i mitjana coincideixen en alguns processos determinats. Activitats d’aplicació i relació • Identificació de trajectòries rectilínies i curvilínies de processos i cossos quotidians. • Determinació de la posició i càlcul de l’espai recorregut per un mòbil. • Reconeixement de la diferència entre el m.r.u. i el m.r.v. • Càlcul de l’espai recorregut per un mòbil en el m.r.u. • Càlcul del temps que triga un mòbil a recórrer un espai determinat en un m.r.u. • Reconeixement del moviment uniforme i del moviment accelerat per observació de les seves gràfiques e-t. • Elaboració de la gràfica e-t d’un moviment variat. • Reconeixement de la relació entre velocitat i inclinació de la gràfica e-t en el m.r.u. • Determinació de la velocitat relativa a la qual s’acosta un mòbil a un altre, si es coneix la velocitat de tots dos. • Càlcul de la velocitat de rotació de la Terra en un punt determinat. • Càlcul de la velocitat mitjana en diferents situacions. • Càlcul de la velocitat mitjana d’un procés que consta de diferents etapes. • Càlcul de la velocitat de creixement d’una planta. • Elaboració i interpretació d’una gràfica e-t. • Reconeixement del comportament del velocímetre d’un cotxe quan accelera o quan manté la velocitat constant. • Interpretació d’una gràfica velocitat-temps d’un moviment accelerat. • Construcció de la gràfica e-t a partir d’unes dades donades. • Reconeixement de les forces que actuen sobre un ciclista que avança a velocitat constant. • Càlcul de la relació entre pes i massa. • Reconeixement de l’ús de materials adequats per a la construcció d’un dinamòmetre. • Reconeixement de l’efecte sumatori de les forces. • Identificació del tipus de força en una acció determinada.

Page 43: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

43

• Reconeixement que si la força resultant de les forces que actuen sobre un cos és nul·la, la seva velocitat no varia. • Càlcul del pes d’objectes amb diferents masses. Representació gràfica de la relació pes i massa. • Càlcul de la pressió que exerceix un cos sobre el terra. • Càlcul de la pressió a la qual està sotmès un individu a la terra i a l’interior del mar. • Càlcul de la pressió d’un líquid. • Càlcul de l’altura d’un cos en relació amb la pressió que exerceix el líquid que conté. Activitats d’aprofundiment • Reconeixement de la importància del sentit en un moviment. Càlcul de la distància recorreguda. • Representació de la gràfica espai-temps. • Reconeixement de la importància d’un sistema de referència en la interpretació del moviment. Autoavaluació • Identificació de les característiques del moviment variat. • Reconeixement de la informació que ens indica la posició d’un cos. • Reconeixement del moviment variat. • Càlcul de la velocitat mitjana en un moviment uniforme. • Identificació de les característiques de les forces aplicades als cossos. • Reconeixement del moviment rectilini en línia recta. • Reconeixement d’afirmacions vertaderes i falses referents a massa i pes. • Reconeixement de les magnituds i les seves unitats de mesura. Revista de ciència • Utilització del diccionari i redacció de frases. • Anàlisi d’un text referent al moviment rectilini uniformement accelerat. • Debat sobre la relació entre la teoria del MRUA i la creença popular al segle XVII segons la qual els objectes queien perquè volien arribar al seu lloc

natural, que era el centre de la Terra. • Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació.

Page 44: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

44

Sessió Activitats 1. Presentació del tema Exercicis “Per començar”.

2. Correcció i explicació de MRU. Exercicis 1-3

3. Exercicis a classe i correccioó de MRU. Exercicis 4-5 Explicació de MRUA. Velocitat mitjana i instantània. Exercicics 6-7

4. Concepte de forces i interacció entre eles. Representació gràfica d’aquestes a través de vectors (elements) Exercicis 8-10

5. Correcció. Exercicis 11 al 16.

6. Repàs de forces i MRU .Exercicis de MRUAi MRU

7. Petita prova de moviments.

8. Repàs de forces i explicació de gravetat i màquines. Exercicis 17-21

9. Correcció. Concepte de pressió i exercicis 22 al 29

10. Petita prova de forces.

11. Aclariment de dubtes. Revisió de dossiers del tema.

12. Exercicis de pressions corregits.

13. Repàs problemes. Exercicis a l’aula 37-51

14. Prova teòrica

Page 45: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

45

Unitat 11. Matèria i energia OBJECTIUS DIDÀCTICS • Reconèixer les situacions de la vida quotidiana en què es produeix un intercanvi d’energia. • Definir el concepte d’energia. • Diferenciar entre les formes bàsiques d’energia. • Conèixer la font i el sistema d’aprofitament dels principals tipus d’energia. • Establir les lleis que regeixen els intercanvis i les transformacions d’energia. • Establir la diferència entre calor i temperatura. • Conèixer les escales de temperatura Celsius i Kelvin. • Indicar les diverses maneres de propagació de l’energia tèrmica. • L’energia. Formes bàsiques d’energia. • Canvi i conservació de l’energia. • Treball i energia mecànica. • Calor i temperatura. • La propagació de l’energia tèrmica. • Escales de temperatura. • Equivalència entre calor i treball. • Les formes d’energia. • Estalvi i diversificació energètica. CONTINGUTS • Identificació de l’energia i la seva relació amb el canvi. • Valoració del paper de l’energia en la vida quotidiana. • Reconeixement de la transferència d’energia en forma de treball. • Diferenciació entre energia cinètica i potencial a partir de l’anàlisi d’exemples. • Interpretació de la calor com una manera de transferir energia i de la seva relació amb la variació de temperatura i canvis d’estat. • Observació i comprovació experimental de diverses formes de propagació de la calor (conducció, convecció i radiació). • Identificació de materials conductors i aïllants i el seu ús en la vida quotidiana. • Anàlisi de la conservació i dissipació de l’energia en les transferències energètiques. • Valoració del rendiment de determinades transferències energètiques en la vida quotidiana. • Presa de consciència de la limitació dels recursos energètics i dels riscos ecològics que ocasiona l’ús de les energies convencionals. • Elaboració de propostes de mesures, individuals i col·lectives, d’estalvi energètic en l’entorn proper.

Page 46: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

46

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

• Valorar la utilització del mètode científic. • Desenvolupar estratègies per descriure, explicar i predir fenòmens relacionats amb problemes socialment rellevants. • Utilitzar el coneixement científic per actuar com a ciutadans responsables en la gestió sostenible del medi, amb la salut pròpia i la comunitària, en l’ús

d’aparells i materials en la vida quotidiana. • Analitzar dades i interpretar dibuixos i gràfics. • Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar. • Analitzar críticament la informació obtinguda de diverses fonts. • Representar, deduir i interpretar models matematitzats o representats geomètricament. • Fer-se preguntes i imaginar respostes sobre el que succeeix en l’entorn. • Analitzar els problemes del nostre entorn i els globals del planeta i fomentar les opinions i l’actuació responsable.

CRITERIS D’AVALUACIÓ • Interpretar fenòmens de transferència d’energia en forma de treball o calor mostrant que s’ha conservat, al mateix temps que s’ha degradat. • Argumentar la importància d’estalviar l’energia en la nostra societat. • Identificar possibles mesures d’actuació per tal d’estalviar energia. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Per començar • Utilització del diccionari. Identificació de les formes d’energia conegudes. • Càlcul de la quantitat de diòxid de carboni emès per una bombeta. • Enumeració de mesures que es podrien dur a terme per col·laborar en l’estalvi d’energia. Activitats de la unitat • Identificació de les fonts d’energia i de les transformacions d’energia que es produeixen en uns processos determinats. • Construcció de frases on aparegui el terme energia. • Reconeixement de la variació de l’energia potencial. • Reconeixement de la variació simultània de l’energia potencial i de l’energia cinètica d’un objecte llançat verticalment. • Reconeixement del significat que els aliments són rics en energia. • Reconeixement del tipus d’energia que s’obté en cremar la gasolina d’un cotxe. • Elaboració d’un esquema sobre els agents que actuen i els processos que es duen a terme per obtenir energia elèctrica. • Identificació de situacions quotidianes on apliquem un treball mecànic.

Page 47: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

47

• Càlcul del treball realitzat. • Càlcul del treball realitzat per una persona en unes circumstàncies determinades. Identificació de la transformació del treball realitzat. • Raonament de la utilització del terme calor de manera científicament correcta. • Reconeixement que l’energia es transmet del cos que està a més temperatura al que està a menys temperatura. • Reconeixement de la funció aïlladora dels murs exteriors dels habitatges. • Reconeixement de la transformació de l’energia tèrmica. • Reconeixement de la capacitat de dilatació del mercuri segons la temperatura. • Identificació de les escales de temperatura. • Reconeixement de les equivalències entre l’escala Celsius i la Kelvin. • Reconeixement que el fregament i la pressió són factors que produeixen energia tèrmica. • Identificació de factors que poden minimitzar l’escalfament d’un cos produït pel fregament. • Identificació de fonts d’energia utilitzades en l’Antiguitat. • Reconeixement entre el desenvolupament econòmic i la despesa d’energia d’una regió. • Elaboració d’un esquema que expliqui com i per on es propaga l’energia tèrmica produïda pel foc d’una llar de foc. • Reconeixement de les característiques de les energies renovables i les no renovables. • Identificació de les diferències entre l’energia solar tèrmica i l’energia solar fotovoltaica. • Identificació dels efectes positius de l’estalvi d’aigua sobre el medi ambient. • Elaboració d’un estudi de les millors alternatives energètiques per als pròxims anys. Mapa conceptual • Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats. • Reconeixement de la necessitat d’una gestió responsable de l’ús d’energia. • Identificació de les formes d’energia més importants. • Reconeixement del procés de propagació de l’energia tèrmica. Fem ciència • Disseny d’una experiència per determinar si l’allargament d’una molla depèn de la seva naturalesa o del pes que es penja. • Determinació de les conclusions extretes a partir de la realització d’una experiència. • Càlcul del rendiment d’una combustió. Activitats d’aplicació i relació • Identificació del tipus d’energia utilitzat en un procés determinat, i en quin altre tipus d’energia es transforma. • Identificació dels termes que apareixen en les fórmules matemàtiques de l’energia cinètica i potencial. • Reconeixement del tipus d’energia que conté l’aigua emmagatzemada en una presa. • Reconeixement de les transformacions energètiques que s’esdevenen quan una persona es gronxa.

Page 48: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

48

• Determinació de la substància que és millor combustible a partir de la comparació de l’energia que produeix. • Reconeixement de la transformació d’energia que obtenim dels aliments. • Reconeixement del tipus d’energia que es transfereix en el xoc de dues boles de billar. • Reconeixement de la diferència entre treball i calor. • Identificació de factors que augmenten el treball del motor d’un cotxe en una situació determinada. • Càlcul del treball realitzat. • Reconeixement de la quantitat d’energia segons la temperatura. • Reconeixement que dos cossos assoleixen l’equilibri tèrmic quan les seves temperatures són iguals. • Elaboració d’una gràfica referent a l’assoliment de l’equilibri tèrmic de dos cossos. • Reconeixement de les diferents escales de temperatura. Conversió de temperatures de graus Kelvin a Celsius. • Identificació de les característiques més adequades dels termos. • Identificació de característiques conductores de la calor de diferents materials. • Reconeixements de mesures per produir estalvi energètic. • Identificació de factors externs que modifiquen la temperatura corporal. • Reconeixement de la capacitat de diferents materials de mantenir la calor. • Identificació d’un procés de transferència tèrmica. • Reconeixement de la transformació de l’energia potencial quan un camió frena. • Identificació d’una experiència senzilla per determinar la relació entre treball i calor. • Identificació de fonts d’energia renovables i no renovables. • Reconeixement d’obtenció d’energia elèctrica a la llar. • Identificació d’accions que afavoreixen la conservació del medi ambient. • Identificació entre la relació de la producció de bosses de plàstic i el consum d’energia. • Reconeixement de diferents mesures que serveixen per disminuir el consum d’energia. • Explicació del significat de la frase «l’energia resta constant i només es transforma». Activitats d’aprofundiment • Redacció d’un text sobre les diferències de consum energètic en l’Antiguitat i en l’actualitat. • Interpretació d’un diagrama de sectors del percentatge de fonts d’energia a Espanya. • Valoració sobre la utilització de les energies a Espanya. Autoavaluació • Determinació de la falsedat o la veracitat de determinades afirmacions relacionades amb un intercanvi d’energia. • Compleció d’unes frases relacionades amb l’energia. • Identificació de l’energia mecànica d’un cos. • Reconeixement de la funció aïlladora de les catifes.

Page 49: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

49

• Reconeixement de materials conductors o aïllants. • Identificació de les escales de temperatura. • Relació entre fregament i energia. • Reconeixement de les fonts d’energia renovables. • Determinació de la falsedat o la veracitat de determinades afirmacions relacionades amb la producció d’energia. Revista de ciència • Utilització del diccionari i redacció de frases. • Anàlisi d’un text referent a la producció de bioetanol. • Realització d’un debat sobre la necessitat de la cerca de nous combustibles i la possibilitat que el bioetanol es presenti com una solució ecològica i

econòmica a aquest problema. • Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació.

Page 50: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

50

Unitat 12. El so i la llum OBJECTIUS DIDÀCTICS

• Saber com es propaguen el so i la llum. • Assenyalar les propietats característiques del so. • Experimentar les propietats de propagació de la llum. • Classificar els materials segons el seu comportament davant la llum. • Conèixer l’origen dels colors. • Conèixer el funcionament de l’ull i de l’orella com a òrgans especialitzats a captar diferents tipus d’energia. • Conèixer les fonts productores de contaminació acústica i lumínica.

• L’energia es transmet a distància. Velocitat de propagació. • La matèria: un vehicle per al so. Propietats característiques del so. • Propagació de la llum. Els focus lluminosos. La intensitat lluminosa. • Matèria i llum: classificació dels materials d’acord amb el seu comportament davant de la llum. Formació d’ombres i penombres. • Origen dels colors. L’energia transportada i la freqüència. Espectre de la llum solar. • Fisiologia de l’orella i de l’ull humans. • La contaminació acústica i la lumínica.

CONTINGUTS

• Reconeixement de la transferència d’energia mitjançant la llum i el so. • Experimentació de les propietats de la propagació de la llum i el so. • Interpretació d’aplicacions d’aquestes propietats a la vida quotidiana. • Elaboració de propostes de mesures, individuals i col·lectives, d’estalvi energètic en l’entorn proper.

• Reconeixement de l’existència de fonts de contaminació sonora i dels efectes negatius que aquesta té sobre la salut i el medi ambient. • Presa de consciència del risc que comporta per a la salut una exposició prolongada a la llum solar i de les mesures preventives que s’han de prendre.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

• Valorar les aplicacions responsables dels avenços científics. • Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diferents fonts. • Utilitzar el coneixement científic per actuar com a ciutadans responsables en la gestió sostenible del medi i en la salut pròpia i la comunitària. • Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar. • Desenvolupar la imaginació i la creativitat. • Analitzar els problemes del nostre entorn i els globals del planeta i fomentar les opinions i l’actuació responsable.

Page 51: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

51

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Interpretar fenòmens en termes de transferència d’energia en forma d’ones. • Descriure experiències que demostrin que les ones com la llum i el so transfereixen energia sense transportar matèria. • Explicar els mecanismes de transmissió de la llum i del so. • Interpretar alguns fenòmens òptics senzills amb el model de raigs de llum, i les característiques i propietats dels sons mitjançant el model d’ones. • Relacionar l’estructura de l’ull i de l’oïda amb les seves funcions d’òrgans captadors d’energia. • Interpretar fenòmens per argumentar la importància d’estalviar l’energia en la nostra societat i plantejar possibles mesures d’actuació per prendre.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Per començar • Determinació de la propagació de la llum i el so. • Utilització del diccionari. Determinació del mecanisme i dels òrgans associats a la percepció de la llum i del so. • Reconeixement que la velocitat de propagació de la llum és més gran que la del so. Activitats de la unitat • Càlcul del temps que triga la llum del Sol a arribar a la Terra. • Justificació que el so no es propaga en el buit. • Reconeixement que la velocitat de propagació del so varia d’uns materials a uns altres. • Càlcul d’una distància en relació amb l’eco. • Determinació de la propietat del so que distingeix les diferents notes musicals. • Reconeixement que el so varia en funció de les seves propietats. • Recerca del significat del terme ecografia. • Reconeixement que el so és produït per una vibració mecànica. • Reconeixement que en animals nocturns el fet de tenir unes pupil·les molt grans esdevé un avantatge en condicions d’il·luminació baixa. • Explicació de la refracció de la llum en passar de l’aire a l’aigua. • Enumeració de tres cossos transparents, tres de translúcids i tres d’opacs. • Reconeixement de la Lluna com a objecte opac en un eclipsi de Sol. • Reconeixement entre la calor i la quantitat de llum absorbida. • Reconeixement que els colors es poden considerar magnituds termomètriques. • Reconeixement de la funció adaptativa de la pupil·la a la manca de llum. • Reconeixement que si es posa la mà en una orella es pot escoltar més bé. • Proposició de mesures per tal de reduir la contaminació acústica en les activitats quotidianes que convingui. • Recerca de dues situacions que generin un nivell de soroll segons la seva escala.

Page 52: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

52

Mapa conceptual

• Compleció d’un mapa conceptual a partir d’uns termes donats. • Determinació de les propietats característiques del so. • Identificació de la propietat física responsable del color que es percep dels cossos. • Determinació de la velocitat de desplaçament de la llum i del so.

Fem ciència • Compleció d’uns esquemes referits a les imatges que veu l’ull humà en un mirall segons la direcció dels raigs de llum. • Determinació del conjunt de colors que forma la llum emesa per un focus lluminós. • Reconeixement que la llum dóna informació sobre la composició dels cossos. Activitats d’aplicació i relació • Reconeixement que la diferent transmissió de la llum i del so permet la diferenciació temporal entre el llampec i el tro. • Determinació del mecanisme de càlcul de la distància a la qual es troba una tempesta. • Determinació de l’equivalència de l’any llum en quilòmetres. • Reconeixement que el so és produït per una vibració mecànica. • Identificació del focus d’un so. • Reconeixement de la propietat de l’aire que permet la propagació del so. • Classificació de frases referents al so en certes i falses. • Reconeixement que les orelles grosses de certs animals milloren la seva capacitat auditiva. • Reconeixement de la característica del so que permet identificar les veus de les persones. • Reconeixement que per al desplaçament del so cal un medi material. • Determinació de les diferències i les semblances entre els termes atenuació i esmorteïment. • Determinació del mecanisme de funcionament del sonar. • Càlcul de la distància que separa una estrella d’una planeta a partir del temps que la llum triga a arribar-hi. • Identificació de les diferències observades en dues fotografies. • Elaboració d’un esquema de la refracció de la llum. • Reconeixement de la diferència entre reflexió especular i reflexió difusa. • Identificació del camí que segueix la llum en la reflexió. • Reconeixement que la il·luminació d’un cos depèn de la direcció de la llum emesa per un focus. • Reconeixement de la influència d’un color en la temperatura d’un espai. • Reconeixement entre la calor i la quantitat de llum absorbida. • Reconeixement que el color d’un cos també depèn del color de la llum amb què és il·luminat. • Reconeixement del fet que un tipus de llum que no es vegi no vol dir que no existeixi.

Page 53: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

53

• Reconeixement de la relació existent entre el color d’un cos i la qualitat de la llum absorbida. • Reconeixement de la importància de les radiacions per obtenir informació sobre les característiques dels cossos. • Identificació de la unitat que mesura el soroll. Enumeració de sorolls segons la seva intensitat. • Reconeixement que el soroll pot provocar sensacions diferents segons les persones. • Determinació de les causes que poden provocar el trencament del timpà quan hi arriba un soroll molt intens. • Determinació del model de fanal que permet reduir el consum energètic i la contaminació lumínica. • Determinació de les àrees més afectades per la contaminació lumínica i la contaminació acústica. Activitats d’aprofundiment • Recerca d’informació sobre els efectes de la contaminació acústica en la salut de les persones. • Determinació dels punts de diferents colors d’una il·lustració i la freqüència amb què apareixen en cada color. Autoavaluació • Compleció de diferents frases relacionades amb el so i la llum. • Explicació de la producció i la transmissió dels sons. • Identificació dels errors en unes afirmacions relacionades amb les propietats del so i correcció d’aquests errors. • Determinació del mecanisme pel qual un telescopi o uns prismàtics proporcionen una visió més pròxima dels objectes llunyans. • Enumeració de tres situacions en les quals s’esdevingui el fenomen de la reflexió. • Enumeració de tres situacions en les quals s’esdevingui el fenomen de la refracció. • Determinació de la veracitat i de la falsedat de diferents afirmacions referents a la freqüència d’un fotó i l’energia que posseeix. • Identificació de la seqüència correcta de l’espectre de llum. • Determinació de la veracitat i de la falsedat de diferents afirmacions relacionades amb el funcionament de l’oïda. Revista de ciència • Utilització del diccionari i redacció de frases. • Anàlisi d’un text referent a la contaminació acústica. • Reconeixement de la importància del so com a element contaminant que pot afectar el correcte funcionament dels éssers vius. Valoració del control

d’aquesta contaminació i proposició de possibles solucions per minimitzar-la. • Utilització d’elements interactius per a la recerca d’informació.

Page 54: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

54

Projecte: què sabem dels volcans? OBJECTIUS DIDÀCTICS

• Reconèixer el procés de formació d’un volcà. • Reconèixer Catalunya com una àrea volcànica i identificar els volcans més característics de la comarca de la Garrotxa. • Reconèixer que el fenomen volcànic ha estat estudiat al llarg de la història amb interpretacions diferents. • Reconèixer l’aplicació de l’energia geotèrmica per part de l’ésser humà, com és el cas de les aigües termals, entre d’altres.

• L’origen dels volcans. L’exemple del volcà Paricutín. • Història del vulcanisme a Catalunya. Disposició dels volcans més característics de la Garrotxa. • Interpretació històrica dels volcans i dels seus efectes. • Aplicacions de l’energia dels volcans. Les aigües termals.

CONTINGUTS

• Identificació i caracterització del procés de formació dels volcans. • Anàlisi de mapes de distribució de volcans a Catalunya. • Lectura crítica de textos que mostrin aplicacions dels coneixements apresos sobre els volcans i la seva interpretació. • Interpretació de mapes i taules referits a les aigües termals a Catalunya. • Elaboració de propostes d’aplicació de les aigües termals com a energia alternativa.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

• Reconèixer que el coneixement científic evoluciona a partir de la investigació i de les diverses maneres d’interpretar els fenòmens. • Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diferents fonts. • Utilitzar el coneixement científic per actuar com a ciutadans responsables en la gestió sostenible del medi i amb la salut pròpia i la comunitària. • Analitzar dades i interpretar dibuixos i gràfics. • Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar. • Fer-se preguntes i imaginar respostes sobre el que succeeix en l’entorn. • Reconèixer el grau d’incertesa en les afirmacions i de la necessitat d’aplicar el principi de precaució a l’hora de prendre decisions.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Plantejar preguntes investigables i dissenyar petites investigacions per donar-hi resposta. • Interpretar els canvis que s’observen en el medi a conseqüència de l’activitat volcànica. • Relacionar el vulcanisme amb l’energia interna del planeta. • Analitzar la incidència de l’activitat humana en el medi, elaborant propostes d’actuació alternativa coherents amb l’anàlisi feta.

Page 55: Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO · Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO 1 Unitat 1. Les cèl·lules i els organismes OBJECTIUS DIDÀCTICS

Col·legi Sagrat Cor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2n ESO

55

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT DEL LLIBRE DE L’ALUMNE Vocabulari • Recerca d’informació sobre alguns termes relacionats amb els volcans. • Realització d’una taula amb una sèrie de termes, el seu significat i un o dos sinònims de cadascun. • Ordenació temporal d’unes il·lustracions relacionades amb la formació d’un determinat volcà, i realització d’una breu descripció d’aquest volcà. L’entorn • Ordenació temporal d’una sèrie de fets relacionats amb el vulcanisme a Catalunya i a la Garrotxa en particular. • Descripció de la localització d’una sèrie de volcans presents a la comarca de la Garrotxa. Documents

• Recerca d’una frase de cada text relacionada amb la formació dels volcans. • Recerca del significat de l’expressió «d’anells de color carmesí». • Recerca de dos textos referits a l’enfosquiment del Sol i determinació de la causa que va provocar aquest fenomen. • Extracció d’una sèrie de frases associades al perill que comporta estar al costat d’una erupció volcànica. • Identificació dels efectes secundaris d’una gran erupció. • Justificació del títol d’un text reproduït. • Elaboració d‘una llista d’actuacions per ordre d’importància de les normes de seguretat, sanitat, etc. que caldria seguir en una situació de risc

volcànic. Proposta de treball • Enumeració de les aplicacions que podrien tenir les aigües termals com a energia alternativa. • Disseny i preparació d’un díptic informatiu sobre un balneari.